Secció III. Altres disposicions i actes administratius
SINDICATURA DE COMPTES
Núm. 1621
Resolució del síndic major de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears de 9 de febrer de 2016, de publicació del resultat de la fiscalització i les recomanacions de l’Informe núm. 101/2015 agregat dels comptes generals de les entitats locals corresponent a l’exercici 2012
Versió PDF
L’article 12.3 de la Llei 4/2004, de 2 d’abril, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears regula els informes o memòries de fiscalització i en preveu la seva tramesa al Parlament, als subjectes fiscalitzats i al Tribunal de Comptes, així com la seva publicació al BOIB després del darrer tràmit parlamentari.
L’article 32.1 del Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes estableix que aquesta Institució haurà de publicar el resultat de la fiscalització en el BOIB, un cop rebuda la comunicació expressa que s’ha dut a terme el darrer tràmit parlamentari.
Mitjançant acord del Consell de la Sindicatura de 27 de febrer de 2015 es va aprovar l’Informe 101/2015 agregat dels comptes generals de les entitats locals corresponent a l’exercici 2012.
En data 3 de novembre 2015, la presidenta del Parlament de les Illes Balears va comunicar que s’havia dut a terme el darrer tràmit parlamentari, que va tenir lloc amb la presentació i el debat de l’Informe a la sessió de la Comissió d’Hisenda i Pressuposts de dia 20 d’octubre de 2015.
Per tot l’anterior i d’acord amb el que preveuen la Llei 4/2004 i el Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes
Resolc
Publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears els resultats de la fiscalització i les recomanacions de l’Informe núm. 101/2015 agregat dels comptes generals de les entitats locals corresponent a l’exercici 2012, que s’adjunta com a annex.
Palma, 9 de febrer de 2016
Síndic major
Joan Rosselló Villalonga
ANNEX
INFORME NÚM. 101/2015 AGREGAT DELS COMPTES GENERALS DE LES ENTITATS LOCALS CORRESPONENT A L’EXERCICI 2012
I. INTRODUCCIÓ
1. PRESENTACIÓ
L'article 82 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears estableix que correspon a la Sindicatura de Comptes la fiscalització externa de l'activitat econòmica, financera i comptable del sector públic de les Illes Balears. La Llei 4/2004, de 2 d'abril, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, regula aquesta institució.
L'article 18 del Reglament de règim interior de la Sindicatura estableix que el Programa anual d'actuacions ha d'incloure, obligatòriament, un informe sobre la rendició de comptes de les entitats locals i els altres organismes, empreses i entitats que integren el sector públic. En compliment d'aquest mandat s'emet l'Informe agregat dels comptes generals de les entitats locals corresponent a l'exercici 2012, previst en els programes d'actuacions per als anys 2013 i 2014. Segons l'article 27 de l'esmentat Reglament, es tracta d'un informe de caràcter general.
D'acord amb les Directrius tècniques aprovades pel Consell de la Sindicatura el 26 de setembre de 2013, aquest Informe consisteix en una revisió limitada i formal de la rendició de comptes de les corporacions locals i els altres organismes, empreses i entitats que integren el sector públic local balear, i té com a objectiu mostrar informació agregada del contingut dels comptes retuts. S'ha de fer palès que no es tracta, en cap cas, d'un informe de fiscalització dels comptes generals de les entitats locals considerats individualment.
Els treballs de fiscalització s'han dut a terme a les dependències de la Sindicatura de Comptes. La data de finalització dels treballs de camp ha estat el mes de desembre de 2014.
2. ÀMBIT SUBJECTIU
L'àmbit subjectiu està integrat pels 67 municipis de les Illes Balears (66 ajuntaments i 1 consell insular), 7 mancomunitats, 1 entitat local menor i 66 entitats dependents actives (40 organismes autònoms, 23 societats mercantils de capital íntegrament propietat d'aquestes corporacions i 3 entitats públiques empresarials). És a dir, es tracta de 141 entitats en total.
El Consell Insular de Formentera, constituït el 2007, i que va comptar per primera vegada amb pressupost propi l'any 2008, als efectes d'aquest Informe rebrà el mateix tractament que un ajuntament, com a entitat representativa del respectiu municipi, per tal d'integrar les dades de tots els municipis de les Illes Balears, malgrat que les competències que exerceix no siguin exactament les mateixes que la resta d'ajuntaments. A més, s'ha de fer constar que, als efectes pràctics i operatius, es continua agregant aquest únic municipi de Formentera als d'Eivissa.
La variació respecte de l'exercici anterior correspon a la liquidació dels organismes autònoms següents:
I a la liquidació de la societat mercantil:
Els organismes autònoms inclosos són 40, tot i que, a més, n'hi ha 5 d'inactius, que són els següents:
En els annexos I.1, I.2, I.3 i I.4, del tom II, consta el detall per entitats. Les dades de població corresponen a les de la població de dret a 1 de gener de 2013 que figuren a la base de dades de la plataforma per a la rendició telemàtica, i s'han extret de l'INE.
Estan exclosos de l'àmbit subjectiu de l'Informe els consells insulars, llevat del de Formentera ja que actua també com a ajuntament del municipi, les empreses públiques el capital de les quals no sigui 100% propietat de les corporacions locals agregades, i els consorcis i les fundacions amb participació pública local, ja que no totes aquestes entitats varen retre els seus comptes anuals de l’exercici 2012 per la plataforma per a la rendició telemàtica.
3. ÀMBIT TEMPORAL
L'àmbit temporal és l'exercici 2012.
S'han inclòs els comptes de 2012 rebuts fins a dia 15 de desembre de 2013 (a l'Informe de 2011 es varen incloure els rebuts abans del 31 de desembre de 2012). A partir de l'esmentada data no s'han introduït dades de cap altre compte general, per tal de poder efectuar la redacció de l'Informe.
Així mateix, es fan comparacions amb exercicis anteriors als efectes de facilitar la comprensió de l’evolució anual de les entitats locals.
Respecte a la informació de les relacions de contractes de l'exercici 2012 i les dades comparatives de l'exercici 2011, s'han inclòs aquelles relacions rebudes fins al 31 d'octubre de 2014.
4. OBJECTIUS
Els objectius generals de l’Informe són els següents:
No és objectiu d'aquest Informe fer un examen exhaustiu de cadascun dels comptes retuts. Es tracta de fer una revisió limitada, per tal de mostrar les xifres agregades del conjunt de les corporacions locals i, així mateix, exposar aquelles observacions i incidències detectades en els diversos documents que integren els comptes. S'hi inclouen les conclusions i les recomanacions de caràcter general que es consideren adients.
D'altra banda, cal tenir en compte que la fiscalització de la gestió econòmica, financera i comptable de diverses entitats locals podrà ser objecte d'informe individual, d'acord amb el Programa anual d'actuacions de la Sindicatura. En aquest sentit, el Programa d'actuacions per a l'any 2014 preveu, entre d'altres, la realització d'informes sobre els comptes de l'exercici 2012 dels ajuntaments de Sant Josep de sa Talaia i Sant Antoni de Portmany.
5. ABAST
La documentació relativa al compte general de cada entitat local ha estat tractada i analitzada individualment.
Els estats dels comptes generals objecte d'aquest treball són els enumerats a la INCL. S'han detectat i exposat les principals incidències d'aquests estats. Únicament s'han tingut en consideració els documents tramesos en fitxers XML, amb independència del que puguin contenir els fitxers PDF.
Sobre aquestes incidències no s'ha aplicat un llindar de materialitat i, per això, s'han exposat sense valorar la seva importància relativa respecte a les dades agregades ni respecte als comptes de l'ajuntament en els quals s'han detectat.
Les entitats que no han retut els comptes no figuren en els diferents apartats i quadres d'incidències, sinó, únicament, en els dedicats a reflectir aquest incompliment.
Amb les dades numèriques aportades s'han elaborat uns estats agregats per tipus d'entitat en l'àmbit autonòmic i, en el cas dels ajuntaments, per illes i per trams de població. Pel que fa als agregats dels ajuntaments s'ha d'indicar que no inclouen les dades consolidades de les seves entitats dependents.
Les anàlisis comparatives amb l'exercici anterior, realitzades al llarg de l'Informe, provenen de les dades de les entitats que han retut el compte general de l'exercici 2012 i dels imports de l'exercici 2011 que, a efectes comparatius, figuren en l'esmentat compte general. No provenen, per tant, de les dades de l'Informe agregat corresponent a l'exercici 2011.
En determinades anàlisis de l'apartat d'ajuntaments d'aquest Informe, s'inclouen dades comparatives amb l'àmbit nacional, que han estat extretes de la mateixa plataforma de rendició de comptes, i que corresponen als 3.405 ajuntaments que havien retut comptes a la data de tancament de l'Informe, del total de 7.864 ajuntaments dels quals hauria de constar la informació a la plataforma.
Així mateix, es presenta una fitxa resum dels estats i dels indicadors de cada una de les entitats que han retut els comptes (annex V del tom II), elaborada sobre les dades que consten a la plataforma de rendició telemàtica, amb independència de les que puguin contenir els fitxers PDF.
Respecte a la informació sobre l'activitat contractual del conjunt de les entitats locals de les Illes Balears, aquesta s'ha elaborat a partir de les dades extretes de les relacions de contractes trameses a la Sindicatura per aquestes entitats relatives als exercicis 2011 i 2012.
Per tot això, aquest treball consisteix només en una revisió limitada d'aquells comptes retuts per les entitats locals, ja que no es fa, en cap cas, una fiscalització de cadascun dels comptes integrants del compte general de les corporacions locals i, per tant, no se segueixen normes i procediments de fiscalització del sector públic generalment acceptats, que impliquen una auditoria completa d'aquests.
6. METODOLOGIA
Les unitats monetàries de les xifres s'han expressat en milers d'euros en els quadres agregats (tret que s'especifiqui el contrari) utilitzant-ne el format de visualització de zero decimals.
Internament, s'ha treballat amb les xifres en euros i en cèntims d'euro conservant la totalitat de les xifres. Es fa constar la xifra 0 quan l'import és de 0,01 euros a 500 euros. La coherència interna és absoluta, tot i que, si només es consideren les xifres que figuren a l'Informe, apareixen en alguns casos diferències degudes al format de visualització de les dades per l'arrodoniment dels imports.
Els annexos que mostren els diversos estats agregats (annexos de l'apartat III del tom II), i les fitxes individuals de cada un dels ens, es presenten en euros sense decimals.
7. LIMITACIONS
L'Informe s'ha elaborat (amb les excepcions que figuren en l'apartat corresponent) amb les dades trameses per les entitats locals a la plataforma per a la rendició telemàtica dels comptes, desenvolupada en el marc del conveni subscrit entre el Tribunal de Comptes i diversos organismes de control extern d'àmbit autonòmic, en l'entorn de les característiques tècniques fixades per la IGAE.
Les principals limitacions al treball realitzat són les que fan referència als aspectes següents:
8. TRÀMIT D’AL·LEGACIONS
D’acord amb l’article 30.c del Reglament de la Sindicatura, un cop aprovat provisionalment l’lnforme, es va trametre als comptedants de les entitats locals, per tal que poguessin formular les al·legacions i presentar els documents que considerassin adients.
Només han presentat al·legacions l'Ajuntament d'Alaior, l'Ajuntament de d'Andratx, l'Ajuntament d'Inca, l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, l'Ajuntament de Manacor, l'Ajuntament de Marratxí i l'Ajuntament de Palma de Mallorca (que s'adjunten al tom I), les quals, una vegada analitzades, han estat estimades en part.
II. CONCLUSIONS
Les conclusions d'aquest Informe s'han elaborat sobre l'anàlisi de les entitats que han retut els comptes i s'ha de fer palès que no es tracta, en cap cas, d'un informe de fiscalització dels comptes generals de les entitats locals considerats individualment.
A. RENDICIÓ I APROVACIÓ DELS COMPTES GENERALS
1. El 98,7% de les entitats locals bàsiques del sector públic balear (67 municipis, 1 entitat local menor i 7 mancomunitats) va retre els comptes, la qual cosa consolida l'increment que es va iniciar l'exercici 2008 quan per primer cop es va superar el 90% de rendició. És destacable que en el mateix període la data de tancament de l'Informe s'ha anat aproximant a la data límit de rendició, i així s'han avançat deu mesos respecte de l'Informe agregat de l'exercici 2008.
2. Les corporacions locals de les Illes Balears reten el compte general a l'SCIB amb un retard mitjà d'11,4 dies per sobre del termini legal. Quaranta-nou ajuntaments, quatre mancomunitats i l'entitat local menor han retut el compte general de l'exercici 2012 en termini, cosa que suposa un 73,0% de les corporacions locals (50,7% el 2011, 29,2% el 2010, 14,3% el 2009, i 5,6% el 2008). Malgrat aquest increment significatiu, la rendició fora de termini encara és habitual.
3. La majoria de corporacions locals incompleixen els terminis que fixen el TRLRHL i l'LSCIB per a les diferents fases del cicle pressupostari i de la rendició del compte general i, així, només cinc ajuntaments els compleixen tots. El 83,8% de les corporacions locals prorroguen el pressupost de l'exercici anterior. A més, hi ha quatre corporacions que varen executar el pressupost prorrogat durant tot l’exercici 2012 i varen aprovar el pressupost corresponent a l'exercici 2012 durant l'exercici 2013. Els ajuntaments de Menorca presenten un retard mitjà inferior a les altres dues agrupacions en la majoria de les fases.
B. DADES AGREGADES DELS AJUNTAMENTS
Situació economicopatrimonial
1. L'efecte de l'RDL 20/2011 (increment de l'IBI), l'RDL 4/2012 i l'RDL 7/2012 (mecanismes de pagament a proveïdors) i l'RDL 20/2012 (supressió paga extraordinària de desembre) ha estat significatiu en la situació economicopatrimonial dels ajuntaments. Ha afectat especialment el circulant, amb un increment aproximat de 320.413 milers d'euros, que s'ha traduït en millores significatives en la solvència a curt termini i en la liquiditat; i l'endeutament a llarg termini, amb un increment aproximat de 260.515 milers d'euros. L'RDL 20/2011 i l'RDL 20/2012, a més, han suposat un estalvi d'aproximadament 59.898 milers d'euros en el resultat economicopatrimonial que s'ha traslladat als fons propis dels ajuntaments.
2. Els ajuntaments presenten un balanç agregat del qual el 80,6% de l'actiu és immobilitzat, dins aquest destaquen l'immobilitzat material (44,4%) i les inversions destinades a l'ús general (31,6%).
3. A curt termini els ajuntaments són solvents i, així, el fons de maniobra agregat és positiu, 198.745 milers d'euros, i l'indicador de solvència a curt termini és del 138,1% (si bé la mitjana estatal és encara més baixa, 118,1%). Els ajuntaments d'Eivissa-Formentera presenten una situació més solvent. L'indicador de solvència ha millorat en 42,2 punts percentuals respecte a l'exercici anterior, i en 25,0 punts percentuals respecte a l'exercici 2008.
4. La disponibilitat dels ajuntaments és raonable atès que l'indicador de liquiditat immediata és del 29,8% (la mitjana estatal és d'un 37,7%) i, per tant, els consistoris disposen d'efectiu per al pagament d'obligacions immediates. La disponibilitat s'ha incrementat un 72,6% respecte de l'exercici anterior i un 2,6 respecte a l'exercici 2008. Els ajuntaments d'Eivissa-Formentera presenten una liquiditat excessiva i, per tant, fan un ús ineficient dels recursos.
5. El desglossament del flux positiu de tresoreria de l'exercici 2012, 65.498 milers d'euros, mostra que els ajuntaments amb els recursos de gestió generats, 119.620 milers d'euros, no han pogut fer front al pagament de les inversions, -232.827 milers d'euros, i han finançat el dèficit amb recursos de capital, 178.699 milers d'euros.
6. Els ajuntaments no són autònoms i necessiten de les transferències d'altres entitats per finançar la seva activitat i, així, les transferències i subvencions suposen el 25,2% del total d'ingressos. Els resultats de gestió i de transferències i subvencions són positius i contribueixen amb 115.196 milers d'euros i 56.639 milers d'euros a l'estalvi del compte del resultat economicopatrimonial. L'agregat de Mallorca és l'únic que presenta un resultat ordinari i de transferències positiu.
7. L'aportació als fons propis de l'activitat de l'exercici 2012 és positiva amb un estalvi de 108.410 milers d'euros, cosa que suposa el 4,7% dels fons propis abans del resultat. Els ajuntaments han estalviat 8,9 euros de cada 100 que n'han ingressat. Destaquen els ajuntaments d'Eivissa-Formentera que han estalviat el 14,6% dels seus ingressos.
8. El resultat estructural (no inclou ni ingressos ni despeses conjunturals) dels ajuntaments és positiu, 182.935 milers d'euros i, per tant, el menor estalvi del compte del resultat economicopatrimonial és produeix pel resultat conjuntural negatiu, -74.525 milers d'euros. Els agregats de les tres illes han obtingut un resultat estructural positiu i només el de Mallorca obté un resultat conjuntural negatiu. Els ingressos recurrents s'han incrementat un 8,2% i les despeses estructurals han caigut un 9,1% respecte a l'exercici anterior i, així, millora significativament el resultat estructural.
9. El saldo de les obligacions pendents d'aplicar a pressuposts, comptabilitzades al compte "413. Creditors per operacions pendents d'aplicar al pressupost", suposen el 4,5% de les despeses pressupostàries liquidades, per a vuit ajuntaments aquest percentatge supera el 10%.
10. L'endeutament s'incrementa en termes absoluts un 24,1% respecte de l'exercici anterior, variació que s'explica principalment per l'RDL 4/2012 i l'RDL 7/2012. El pes de l'endeutament sobre els ingressos corrents s'ha incrementat en 12,7 punts percentuals respecte a l'exercici anterior, i deixa la xifra en un 76,7%.
11. El cost mitjà del personal és de 35.895,2 euros. El pes de la despesa de personal sobre els ingressos corrents (índex de despesa de personal) se situa en el 30,9%, mínim del període 2008-2012 i que s'explica principalment per la supressió de la paga extraordinària de desembre 2012 que preveu l'RDL 20/2012. L'agregat de Menorca és on més pes té la despesa de personal, ja que suposa el 34,1% a l'exercici 2012.
Liquidació pressupostària
1. Cinc ajuntaments incompleixen l'objectiu d'estabilitat pressupostària en la liquidació del pressupost de l'exercici 2012 ja que presenten saldos no financers negatius (58,2% l'exercici 2011).
2. Els creditors han d'esperar 100,4 dies de mitjana per cobrar dels ajuntaments, 34,8 dies menys que l'exercici 2011. L'efecte de l'RDL 4/2012 i l'RDL 7/2012 és evident (la mitjana estatal és de 98,4 dies).
3. La pressió fiscal se situa, en els ajuntaments de les Illes Balears, en els 938,4 euros per habitant, un 6,0% superior a l'exercici anterior, i deixa l'autonomia fiscal en un 72,5%, 8,7 punts inferior a la mitjana estatal. A Menorca la pressió és més alta, 942,5 euros per habitant. La dependència dels ajuntaments en termes agregats és d'un 25,1% del total d'ingressos, d'acord amb l'indicador d'autonomia.
4. Els ajuntaments destinen 785,0 euros per habitant (88,8 euros menys que durant l'exercici 2011) a serveis al ciutadà (àrees de despesa 1 a 4) i reclamen d'aquests 941,3 euros per via impositiva (56,0 euros més que l'exercici 2011). Així doncs, el retorn cap al ciutadà és negatiu per un import d'156,3 euros. La prioritat dels ajuntaments de les Illes Balears, amb un 45,4% de la despesa, són els serveis públics bàsics (àrea de despesa 1), és a dir, aquells que són obligatoris d'acord amb l'article 26.1 de l'LRBRL.
5. Els ajuntaments de les Illes Balears han liquidat el pressupost de 2012 amb superàvit, 283.282 milers d'euros, i així també el resultat pressupostari ajustat és positiu (307.594 milers d'euros) i, d'acord amb l'índex de sostenibilitat pressupostària, han estalviat l'equivalent al 28,5% de les obligacions reconegudes netes. L'estalvi brut suposa un 22,2% dels ingressos corrents, percentatge que baixa al 16,4% si s'afegeixen les obligacions derivades de l'endeutament (capítols 3 i 9 de despeses). El resultat pressupostari ajustat millora un 417,9% respecte a l'exercici 2011. L'efecte conjunt de l'RDL 20/2011, l'RDL 4/2012, l'RDL 7/2012 i l'RDL 20/2012 ha afectat positivament el resultat pressupostari de l'exercici 2012, amb un import aproximat de 320.413 milers d'euros.
6. Trenta-tres ajuntaments informen que han aprovat expedients de reconeixement extrajudicial de crèdits durant l'exercici 2012, fet que pot suposar la desvirtuació del resultat pressupostari de l'exercici. Aquest reconeixement no suposa la seva validació o esmena, ja que l'acte continua essent nul de ple dret i no implica deixar sense efecte les possibles responsabilitats que existissin.
7. El romanent de tresoreria per a despeses generals és positiu, 220.996 milers d'euros, i, d'acord amb l'indicador sobre l'excedent pressupostari acumulat, els ajuntaments disposen d'un excedent, a nivell agregat, que suposa un 14,9% de la despesa pressupostària de l'exercici 2012. Aquest superàvit prioritàriament s'ha de destinar a reduir endeutament net d'acord amb l'article 32 de l'RD 2/2012. D'acord amb l'estimació de dotació mínima de l'SCIB, la provisió per saldos de dubtós cobrament està infradotada en uns 18.406 milers d'euros, cosa que afectaria negativament el romanent per a despeses generals. El romanent de tresoreria agregat s'ha incrementat un 2.975,0% respecte a l'exercici anterior. L'efecte sobre el signe del romanent de tresoreria de l'RDL 4/2012, l'RDL 7/2012 i l'RDL 20/2012 ha estat determinant. Els tres agregats insulars liquiden romanents per a despeses generals positius.
C. DADES AGREGADES DE LES MANCOMUNITATS
Situació economicopatrimonial
1. Les mancomunitats presenten un balanç agregat del qual el 59,1% de l'actiu és circulant i el 40,8% immobilitzat, dins aquest destaca l'immobilitzat material que suposa el 31,8% del total d'aquest actiu.
2. El resultat estructural és positiu, 757 milers d'euros, indicador que l'actual estructura d'ingressos i despeses és sostenible des del punt de vista economicofinancer.
3. El fons de maniobra és positiu, 679 milers d'euros, i s'ha incrementat un 779,8% respecte a l'exercici anterior. L'indicador de solvència a curt termini és de 105,9% i s'incrementa en 6,7 punts percentuals respecte a l'exercici 2011. Ambdós indicadors apunten el fet que les mancomunitats milloren la seva capacitat per fer front a les seves obligacions a curt termini.
4. La disponibilitat és ajustada segons l'indicador de liquiditat immediata (16,7%) i, per tant, les mancomunitats disposen de prou efectiu per fer front als pagaments més immediats. Les mancomunitats han generat un flux positiu de tresoreria de 717 milers d'euros, l'anàlisi del qual mostra que els recursos obtinguts de la gestió han estat suficients per fer front al pagament de les inversions i del finançament.
5. Les mancomunitats no són autònomes i necessiten de les transferències d'altres entitats per finançar la seva activitat; així, el resultat de transferències contribueix amb 8.570 milers d'euros a l'estalvi del compte del resultat economicopatrimonial. Les activitats ordinàries mostren un resultat negatiu de 7.725 milers d'euros.
6. El cost mitjà del personal és de 27.959,3 euros i el seu total suposa el 16,8% dels ingressos. Les mancomunitats han reduït la despesa de personal un 23,1% respecte a l'exercici anterior, en part per l'efecte de l'RDL 20/2012.
Liquidació pressupostària
1. Les mancomunitats de les Illes Balears han liquidat el pressupost de l'exercici 2012 amb un resultat pressupostari ajustat de 440 milers d'euros, que suposa el 7,5% de les obligacions reconegudes netes de l'exercici, una vegada ajustat amb les operacions pendents d'aplicar al pressupost.
2. La capacitat de les mancomunitats per generar ingressos, d'acord amb la ràtio d'autonomia, se situa en el 19,0% del total dels drets reconeguts nets i, per tant, presenten poca autonomia.
3. El romanent de tresoreria per a despeses generals és positiu, 2.069 milers d'euros, i d'acord amb l'indicador excedent pressupostari acumulat positiu, 6,4%, és suficient per fer front a les obligacions pendents d'aplicar al pressupost al tancament, que sumen 1.352 milers d'euros.
D. DADES AGREGADES DELS ORGANISMES AUTÒNOMS
Situació economicopatrimonial
1. Els organismes autònoms presenten un balanç agregat del qual el 72,6% de l'actiu és immobilitzat, dins aquest destaca l'immobilitzat material que suposa el 56,4% del total d'aquest actiu.
2. El resultat estructural és negatiu, -4.657 milers d'euros, indicador que l'actual estructura d'ingressos i despeses no és sostenible des del punt de vista economicofinancer.
3. El fons de maniobra agregat és positiu, 7.020 milers d'euros, i l'indicador de solvència a curt termini és ajustat, 122,3%, fets que evidencien que els organismes autònoms són solvents, i s'ha d'assenyalar que incrementen el seu fons de maniobra un 8,8% respecte de l'exercici anterior.
4. La disponibilitat és reduïda segons l'indicador de liquiditat immediata, 10,3%, i, per tant, els organismes autònoms disposen de poc efectiu per fer front als pagaments més immediats. Han incrementat la tresoreria respecte de l'exercici anterior en 131 milers d'euros per l'efecte positiu de l'RDL 20/2012. El desglossament d'aquest flux positiu mostra que els recursos obtinguts de la gestió han estat suficients per fer front al pagaments de les inversions i del finançament.
5. Els organismes autònoms no són autònoms financerament i necessiten de les transferències d'altres entitats per finançar la seva activitat; així, el resultat de transferències contribueix amb 59.086 milers d'euros a l'estalvi del compte del resultat economicopatrimonial, atès que les activitats ordinàries mostren resultats negatius, -46.359 milers d'euros.
6. El cost mitjà del personal és de 32.231,4 euros i el seu total suposa el 35,3% dels ingressos. Els organismes autònoms han reduït la despesa de personal en un 27,1%, en part per l'efecte de l'RDL 20/2012.
Liquidació pressupostària
1. Els organismes autònoms de les Illes Balears han liquidat el pressupost de 2012 amb un resultat pressupostari ajustat positiu de 1.628 milers d'euros que, d'acord amb l'indicador de sostenibilitat pressupostària, és equivalent al 4,9% de les obligacions reconegudes netes de l'exercici una vegada ajustat amb les operacions pendents d'aplicar al pressupost.
2. La capacitat dels organismes autònoms per generar ingressos, d'acord amb l'indicador d'autonomia, se situa en el 15,1% del total dels drets reconeguts nets i, per tant, presenten una autonomia mínima.
3. El romanent de tresoreria per a despeses generals agregat dels organismes autònoms és positiu, 6.963 milers d'euros i, d'acord amb l'indicador sobre l'excedent pressupostari acumulat, és equivalent al 6,5% de les obligacions reconegudes netes de l'exercici, una vegada ajustat amb el saldo del compte 413. Respecte a l'exercici anterior s'incrementa en un 13,2%.
E. DADES AGREGADES DE LES SOCIETATS MERCANTILS I L’ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL
1. El patrimoni net agregat és positiu, 137.731 milers d'euros, el 29,5% dels passius totals, amb la contribució positiva del resultat de l'exercici al patrimoni net en 817 milers d'euros, i deixa la capacitat d'autofinançament de les societats mercantils en un 0,2% del total de l'actiu.
2. Sis societats mercantils dels ajuntaments es troben en situació legal de dissolució (art. 363 de l'RDL 1/2010, de 2 juliol).
3. El passiu exigible és el 70,5% del total del passiu i provoca que l'autonomia de les societats mercantils sigui baixa.
4. El balanç agregat presenta un superàvit de capital circulant, 25.471 milers d'euros, i un indicador baix de solvència a curt termini, 73,7%; així i tot, hi ha vuit societats mercantils que presenten fons de maniobra negatiu.
5. La liquiditat de les societats mercantils és d'un 7,1% i s'ha incrementat 1,7 punts percentuals respecte de l'exercici anterior. La tresoreria també s'ha incrementat respecte de l'exercici anterior un 7,0%.
6. El cost mitjà per treballador és de 42.494,1 euros, significativament superior al cost dels empleats públics d'ajuntaments, mancomunitats i organismes autònoms. El cost total suposa un 48,8% dels ingressos d'explotació i respecte a l'exercici anterior s'ha reduït un 9,5%, en part per l'efecte de l'RDL 20/2012.
F. INCIDÈNCIES EN ELS COMPTES ANUALS RETUTS
1. Les incidències relatives a la rendició i l'aprovació del compte general són generalitzades en totes les corporacions locals, i la memòria és l'apartat del compte general en què s'han produït més incidències de caire comptable.
2. Els ajuntaments de Mallorca són els que tenen la mitjana d'incidències més alta.
3. La qualitat de la informació retuda presenta una correlació significativa amb les aplicacions informàtiques de gestió comptable utilitzades pels ajuntaments.
4. La INCL estableix el contingut mínim de la informació que s'ha d'incloure a la memòria, aquesta és, en alguns casos, de caire numèric i, en altres, descriptiva de l'entitat. Malgrat la importància de la informació de la memòria per a la correcta interpretació dels comptes anuals, hi ha entitats locals que no han completat adequadament determinats apartats d'aquest document.
5. Les incidències de cada una de les entitats locals que han retut el compte general, detectades per la plataforma de rendició telemàtica, es mostren en els quadres que figuren en l'annex IV del tom II.
G. CONTRACTACIÓ
1. Han tramès la informació de contractes 64 corporacions locals, que representen el 92,0% del total agregat d'obligacions reconegudes netes, i 10 entitats dependents, que representen el 5,7% de les despeses. En resum, les entitats que han tramès les relacions de contractes representen el 73,5% del total agregat de despeses.
2. Els contractes de serveis són els més tramitats pels ajuntaments i, en conjunt, representen el 44,3% del nombre total i els contractes d'obres són els més importants en termes econòmics, representen el 34,6% del total d'import dels contractes formalitzats l'any 2012. Els contractes de serveis i els de gestió de serveis públics es varen reduir en import un 68,3% i un 44,3%, respectivament
3. El procediment de contractació més habitual dels ajuntaments, durant l'exercici 2012, ha estat l'obert amb el 51,4% del nombre total i el 84,8% de l'import total. Destaquen per nombre de contractes formalitzats els procediments obert criteris múltiples i els negociats sense publicitat, que suposen el 44,6% i el 40,2% del total de contractes, respectivament.
4. L'article 112 del TRLCSP preveu la tramitació urgent dels expedients en casos de necessitat inajornable o per raons d'interès públic. Els ajuntaments han fet ús d'aquesta opció excepcional en el 17,6% dels expedients formalitzats durant l'exercici 2012.
5. L'import dels contractes formalitzats l'any 2012 pels ajuntaments, comparat amb el total de despesa dels capítols 2 i 6, suposa un 13,7% del total. A Eivissa-Formentera suposa un 34,6%.
III. RECOMANACIONS
1. Complir el deure de formació, aprovació i rendició del compte general dins dels terminis legals, així com posar-lo a l'abast del ciutadà a la seu electrònica o portal web de l'entitat, avançant d'aquesta manera el compliment a les obligacions de transparència i bon govern.
2. Evitar la pròrroga del pressupost i pressupostar més acuradament les previsions d'ingressos i els crèdits inicials per tal que no siguin necessàries unes modificacions de crèdit tan elevades.
3. Evitar l'aprovació recurrent d'expedients de reconeixement extrajudicial de crèdits que la llei preveu com a excepcionals, per a la protecció de tercers.
4. Comptabilitzar, al tancament de cada exercici, totes les obligacions pendents d'aplicar al pressupost i procurar que l'import d'aquestes no sigui significatiu.
5. Estimar acuradament els imports que es considerin de difícil recaptació, minorant el romanent de tresoreria per a despeses generals, i dotar la corresponent provisió per insolvències, a més de depurar de manera periòdica els saldos d'operacions d'exercicis tancats.
6. Avaluar periòdicament la sostenibilitat economicofinancera de l'entitat calculant el resultat estructural (eliminant els ingressos i les despeses de caire conjuntural) i, en el cas que resulti negatiu, invertir el signe reduint les despeses estructurals i/o incrementant els ingressos recurrents.
7. Incloure a la memòria del compte general la informació que estableix la INCL i qualsevol altra que sigui necessària per a la correcta comprensió dels comptes anuals de l'entitat (per exemple: detall del càlcul de l'estalvi net, l'estabilitat pressupostària i la regla de la despesa, els contractes formalitzats, les subvencions concedides, els indicadors de gestió, etc.)
8. Adjuntar al compte general la documentació complementària de tresoreria, d'acord amb la Regla 98 de la INCL, les memòries de l'art. 211 del TRLRHL i els estats consolidats de l'entitat local i ens que en depenen.
9. Analitzar la necessitat de l'existència d'organismes autònoms i societats mercantils que són inoperants o tenen un nivell d'activitat molt reduït.