Butlletí Oficial de les Illes Balears

El Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears és un guardó que té per objecte honorar i distingir, de manera individual o col·lectiva, les persones físiques o jurídiques que han destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d’investigació, de l’ensenyament i lingüístic.

Per tot això, d’acord amb el que disposa el Decret 3/2014, de 10 de gener, pel qual es regula el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears, que deroga l’anterior Decret 5/1997, de 23 de gener, el Consell de Govern, a proposta del conseller de Presidència, en la sessió de dia 12 de febrer de 2016, adoptà, entre d’altres, l’Acord següent:

“Primer. Concedir els premis Ramon Llull del Govern de les Illes Balears a:

1. Àmbit humanitari:

Fundación RANA, Red de Ayuda a Niños Abusados

Per la seva contribució al desenvolupament i a la prevenció socials com a associació sense ànim de lucre en l’àmbit de les Illes Balears, creada per combatre el maltractament i l’abús sexual infantil, mitjançant activitats de sensibilització, educació i treball en xarxa.

Des del 2005, per iniciativa de la senyora Elizabeth Homberg, membre de l’associació Darkness to Light, dedicada a la prevenció dels abusos sexuals, inicia la configuració d’un pla de treball i un grup per lluitar en la prevenció d’aquests en l’àmbit infantil mitjançant procediments informatius, educatius i de sensibilització del conjunt de la societat de les Illes Balears.

Es constitueix, formalment, com a associació l’any 2006.

Des de llavors, desenvolupa el seu treball per a la promoció dels drets dels menors; la sensibilització de l’opinió pública per tal d’evitar qualsevol tipus de violència contra els menors; la prevenció i l’actuació en els casos d’abusos sexuals, i la promoció de la igualtat de gènere entre els menors, mitjançant la col·laboració de múltiples professionals i persones voluntàries de tots els àmbits.

Ha impulsat la creació d’un protocol per a les Illes Balears sobre l’actuació davant casos d’abusos sexuals en els menors i maltractament infantil, que s’aplica a la Comunitat Autònoma. Desenvolupa programes de prevenció i duu a terme múltiples accions de sensibilització i informació, amb la implementació de tallers de prevenció, xerrades informatives i una importantíssima difusió del missatge de RANA a tota la comunitat en esdeveniments públics, mitjançant cursos, jornades, congressos, fires i altres accions.

Per mitjà del conveni amb l’112 s’ha desenvolupat la formació dels operadors per assegurar la sensibilització davant les telefonades que denuncien aquests abusos. Ha dut a terme recerques relacionades amb les seves finalitats, conjuntament amb la Universitat de les Illes Balears, per tal de conèixer l’existència dels abusos sexuals infantils (ASI) entre la comunitat universitària i, així mateix, desplega programes terapèutics per a persones adultes víctimes dels abusos sexuals en la seva infantesa, per a la qual cosa, també, ha creat el documental Prevenció, Futur i Esperança.

La seva acció i les seves campanyes, així com la seva col·laboració amb les institucions públiques de la comunitat autònoma i les entitats socials, han servit per posar en primera plana de l’opinió pública un tema tan sensible, i que havia estat tabú fins ara, amb la qual cosa ha fet que les Illes Balears esdevinguin una comunitat sensibilitzada i pionera en aquest camp de la prevenció social.

2. Àmbit cultural:

Teatre de Manacor

Organisme autònom de l’Ajuntament de Manacor que promou la cultura, les arts i la correcta ocupació de l’oci mitjançant l’organització, la gestió i el patrocini de múltiples esdeveniments culturals, educatius i artístics, tot dinamitzant les quatre sales, que, amb una capacitat de 1.000 espectadors i amb un calendari d’activitats anuals ben atapeït, posen a l’abast del carrer la cultura, l’art i la sensibilització envers aquests, especialment en la promoció del teatre escolar i la Fira del Teatre.

Des de l’any 1987 ha desenvolupat un total de 29 edicions de la Mostra de Teatre Escolar, amb un total de 982 espectacles, 2.873 funcions, 12.762 actors i 427.276 espectadors. Es tracta d’una de les poques mostres que en aquest àmbit es desenvolupen a l’Estat espanyol i a la qual múltiples centres de tot arreu sol·liciten participar, cosa que converteix Manacor —i, per tant, Mallorca i les Illes Balears— en el centre neuràlgic de la formació teatral i la sensibilització artística per als escolars.

També ha desenvolupat 20 edicions de la Fira de Teatre —653 funcions i 137.889 espectadors—, amb la qual ha fet una gran difusió i promoció dels espectacles forans i ha coadjuvat a enriquir substancialment l’imaginari de les companyies i productores de teatre de les Illes Balears.

3. Àmbit de la recerca:

Sra. Rosa Maria Taberner Ferrer

Metgessa de l’Hospital Son Llàtzer, és la creadora del bloc “Dermapixel”, de formació en dermatologia i amb finalitats docents i divulgatives, que ha donat formació a 250.000 metges de tot el món d’una manera pràctica i interactiva. Conegut com el “bloc de la dermatologia quotidiana”, permet comentar i intercanviar opinions i diagnòstics, i constitueix una eina per avaluar els residents d’altres especialitats que es formen en el Servei de Dermatologia de l’Hospital Son Llàtzer.

La practicitat i utilitat mèdica del bloc ha fet que, ja l’any 2011, fos visitat a Espanya per 2.417.395 metges i persones, i per 2.634.186 metges i persones de països com ara Mèxic, els Estats Units, l’Argentina, Colòmbia, Xile, Perú, Veneçuela, Equador i Alemanya.

La seva acció esdevé un motiu d’orgull professional per tal de definir els valors de la sanitat pública a les Illes Balears i la qualitat dels professionals que la integren, així com la contribució envers una salut pública més efectiva i la millor formació dels professionals del sector.

4. Àmbit lingüístic:

Sr. Joan Miralles Montserrat

Nascut a Montuïri l’any 1945, es llicencià en filologia romànica —subsecció hispànica— a la Universitat Central de Barcelona el juny de 1968. El 27 de febrer de 1969 presentà la seva tesi de llicenciatura Contribución al estudio de la onomástica mallorquina, sobre els malnoms del seu poble.

L’any 1983 prengué possessió de la càtedra de llengua catalana de la Universitat de les Illes Balears (UIB), en la qual va desenvolupar el seu professorat i, també, diverses funcions directives en l’àmbit lingüístic, especialment en els departaments de Llengua Catalana: ha estat president del Consell d’Estudis de Filologia i, des de l’any 2000, president de la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la UIB.

Ha desenvolupat múltiples línies de recerca relacionades amb la lingüística, la història local, la cultura popular, la cuina tradicional de les Illes Balears, el descobriment i l’emigració. També ha participat en diverses estades en centres estrangers de recerca, especialment a l’Argentina i a Cuba, i ha estat creador i director de diversos grups de recerca en els àmbits de l’arxivística municipal de Montuïri, la història oral, l’emigració, el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears i l’Aplec de toponímia de Formentera, entre d’altres. Ha estat guanyador de diversos premis per la seva labor i participant en múltiples congressos, seminaris i jornades.

També ha publicat un gran nombre de llibres, articles i monografies i ha participat en nombroses taules rodones, conferències, seminaris i parlaments públics. Ha estat  col·laborador en obres col·lectives i promotor cultural.

Des de principi dels anys vuitanta ha emès dictàmens sobre assessorament lingüístic en l’àmbit de la UIB fins a la creació de la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, de la qual és el president.

Cal destacar la seva aportació cabdal en la recerca de fonts orals en la Mallorca contemporània i els enregistraments que ha fet i cedit, des dels anys seixanta, a l’Arxiu del So i la Imatge de Mallorca, agrupats sota el títol d’Arxiu d’Història Oral, que constitueixen una autèntica joia de la memòria col·lectiva de l’illa.

La seva funció docent en filologia catalana a la UIB s’ha centrat en la història social de la llengua catalana i la gramàtica històrica, i ha participat en projectes de l’envergadura de l’Atles Lingüístic del Dmini Català i del Diccionari de la Llengua Catalana.

Tampoc no ha deixat d’endinsar-se en la història i la cultura del seu poble, Montuïri, en temes com ara la dansa dels cossiers, els noms dels carrers de la vila, els malnoms, els llibres de cort de l’Edat Mitjana, les fonts orals, etc.

5. Àmbit cultural i artístic

Escola Municipal de Mallorquí

Per la seva contribució a l’ensenyament, la difusió de la llengua catalana i la cultura autòctona des de l’any 1973.

Organisme autònom creat el 7 de juny de 1973 per Gabriel Barceló Bover —en un temps en què iniciar aquesta tasca suposava un alt grau d’aventura—, amb l’objectiu de fomentar, practicar i ensenyar la llengua catalana i la cultura de Mallorca, mitjançant la impartició de lliçons sobre la llengua viva de l’illa.

Des del 1976, l’Escola és l’encarregada d’atorgar un reconeixement de mèrits a persones o col·lectius que han destacat per la seva finalitat en la llengua catalana i per la protecció i la transmissió d’alguna faceta del nostre llegat lingüístic i cultural.

Ha impulsat el ball popular i, especialment, des del 1990 té cura de la dansa dels cossiers de Manacor, recuperada amb la intervenció i la tasca de Maria Coloma Gelabert, Maria Galmés i Aina Sansó.

La tasca de l’Escola Municipal de Mallorquí, quant al desenvolupament cultural i a la recuperació dels trets propis, ha traspassat l’àmbit de Manacor i ha servit d’exemple i referència a altres municipis de Mallorca i de les Illes Balears, per la qual cosa ha rebut un ampli reconeixement fora de la comunitat autònoma. Ha format professorat i ha desenvolupat una important tasca de normalització lingüística del català a les Illes, i també ha precedit el Govern en l’elaboració de proves de català i l’expedició dels títols corresponents.

Desenes de generacions de manacorins han pogut aprendre a llegir i escriure la llengua pròpia, els passos de mateixes, copeos, jotes i boleros, o han pogut gaudir de les danses i els vestits dels cossiers, gràcies a l’acció de l’Escola Municipal de Mallorquí, que, atenta als interessos del carrer, ha emprès noves fites amb cursos i formacions actualitzades, d’acord amb les necessitats, i concursos entre els diferents instituts de secundària, de manera que s’ha obert envers els més petits i ha ampliat l’espai d’adults per al qual es va crear.

Actualment té 267 alumnes adults i prop de 500 alumnes d’infantil, que, a més de les llengües, aprenen les danses rituals de Manacor (Indis, Moretons i cossiers).

6. Àmbit de l’ensenyament

Sra. Elvira Badia Corbella

Per la seva trajectòria personal i professional de serveis prestats a les Illes Balears en l’ensenyament com a professora, directora, inspectora, vicepresidenta del Consell Escolar de les Illes Balears i directora general de Planificació i Centres, àmbits en els quals ha demostrat la seva vàlua i el seu compromís en la millora de l’educació de la nostra comunitat autònoma.

Metòdica i perseverant, i amb un ampli coneixement normatiu, legislatiu i pedagògic, ha esdevingut un referent en l’educació de qualitat.

Llicenciada en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona l’any 1973, va començar la seva vida laboral en un laboratori farmacèutic on, a més de les tasques de control i recerca que li pertocaven, preocupada per la formació i l’ensenyament, ja va iniciar un programa de formació destinat als treballadors de l’empresa.

L’any 1977 inicià la seva tasca docent a Menorca, a l’Institut Joan Ramis i Ramis de Maó, on des del curs 1981-1982 i fins al curs 1994-1995 desenvolupà la seva tasca docent; hi ocupà, també, els càrrecs de cap d’estudis i de directora.

A partir del 1995, i fins a l’any 2002, ocupà una plaça d’inspectora accidental a la demarcació de Menorca. Aprovà les oposicions a aquest cos l’any 2002, cos en el qual es va jubilar l’any 2015.

Ha participat de manera activa i aportant tots els seus coneixements en els principals òrgans de participació i gestió en matèria educativa a les Illes Balears, en els quals ha deixat la seva gran empremta:

• Representant del professorat al Consell del CEP de Menorca

• Vicepresidenta del Consell Escolar de les Illes Balears (2007-2009)

• Directora general de Planificació i Centres de la Conselleria d’Educació i Cultura (2009-2011)

• Presidenta de l’Associació d’Inspectors d’Educació (ADIDE)

7. Àmbit artístic

Sr. Miquel Ametller Caules

Menorquí de rel i glosador des que va néixer, feinejant per les finques del lloc que menava son pare, el qual fou el transmissor de l’art del glosar que ell ha desenvolupat i ha recuperat.

Participà per primera vegada, a l’edat de set anys, en una sessió de glosat amb presència de públic.

Conreador qualificat i cabdal per a l’arrelament i la conservació del gènere, que en alguns anys va estar en perill de mort a Menorca, cosa que hauria estat una greu pèrdua per a la cultura popular de les Illes Balears i, especialment, de l’illa de Menorca.

Ha dedicat la seva vida a promoure el coneixement de la glosa i del glosat, no sols a la seva illa, sinó també fora d’aquesta i, especialment, al conjunt de la comunitat autònoma, i s’ha preocupat, especialment, de la formació i l’interès envers el gènere, per tal que apareguin nous glosadors i noves glosadores que puguin agafar-li el relleu i assegurin la pervivència d’aquesta mostra i arrel de la cultura popular.

Ciutadellenc nascut el 1938 de família pagesa, ha desenvolupat, al llarg de la seva vida, una passió ferma envers el glosat menorquí.

Durant la darrera dècada del segle xx va participar activament en l’organització de diferents trobades de glosadors a Menorca i va desenvolupar una important tasca de connexió amb les illes de Mallorca i Eivissa, i també amb altres indrets del món (País Basc, Catalunya, Itàlia, etc.) amb la finalitat de contrastar i compartir idees per aconseguir transmetre la glosa entre les generacions més joves, la qual cosa el dugué a crear l’Escola Menorquina de Glosat i a desenvolupar diversos tallers en les escoles de primària i secundària de l’illa; va aconseguir, així, introduir la glosa menorquina entre els escolars i fer arrelar, en aquest àmbit, un dels elements més significatius de la cultura popular.

L’any 1999 va crear l’associació Soca de Mots amb el doble objectiu de recuperar i divulgar el gènere de la poesia improvisada, d’una banda, i de formar una nova generació de glosadors, d’una altra; així, consolidà, a partir d’aquest punt i amb l’ajut de l’Administració insular, els cursos de glosa en els diferents municipis de Menorca, que es continuen impartint, també, cada curs escolar a través del programa “Illa-Escola” i el recent “Salut Jove i Cultura” del Consell Insular de Menorca. Miquel Ametller és un assessor i col·laborador de la política cultural insular i membre de la Comissió Insular de Cultura, creada l’any 2003, amb la qual col·labora, actualment, des d’altres dimensions.

El mèrit principal de Miquel Ametller resideix en la capacitat que ha tingut de difondre aquesta part important de la cultura de les Illes Balears, en una dimensió d’abast mundial que arriba a Cuba, Itàlia, França, Portugal, Xile i l’Argentina i, especialment, a les diverses comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Ha impartit diversos tallers en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent.

8. Àmbit empresarial

Sr. Bernat Pons Casals (a títol pòstum)

Industrial nascut a Alaior l’any 1946, des de ben jove va mostrar el seu interès a treballar en la indústria familiar —inicialment era una empresa bijutera, però els trasbalsaments que va produir la Primera Guerra Mundial la feren reconvertir en una fàbrica de frontisses.

Des de netejador fins a cap de l’empresa, va passar per tots els nivells i llocs de treball, de manera que assolí un ampli coneixement de totes i cadascuna de les comeses en cada cas i acumulà una formació i unes vivències que el convertiren en el director general de Metal·lúrgia Pons, amb uns amplíssims coneixements d’allò que tenia entre les mans.

Bernat Pons representa la tercera generació de nissaga familiar en aquest camp de la indústria menorquina i sempre va destacar per ser una persona emprenedora i innovadora, cosa que en una illa petita com Menorca li confereix un plus de valor per tal com sempre va trobar la solució per aconseguir noves vetes de mercat i oferir un producte de qualitat, amb l’aportació, cada any, de deu a quinze models nous al mercat, la qual cosa significa una alta capacitat d’inversió anual en modelatge i matriceria.

Sempre va ser un avançat a les necessitats dels clients i això ha comportat que l’empresa actualment tengui un catàleg amb prop de 1.500 referències que donen abast a amplis sectors: des de frontisses per a automòbils fins a frontisses per a mobles, portes de control d’accés i molts altres sectors.

Aquesta capacitat de producció i l’ampli catàleg amb el qual es fa feina ha fet que Metal·lúrgia Pons avui en dia exporti els seus productes a més de quaranta països de tot el món i desenvolupi una empresa de més de quaranta-cinc operaris que, malgrat la crisi dels darrers anys, han mantingut el seu lloc de treball.

També va ser un promotor de l’esport, concretament el futbol: va ser jugador del Club Esportiu Alaior i, posteriorment, directiu i president, i es convertí, finalment, en el president de l’Associació Històrica del Futbol Menorquí.

Va traslladar als actuals gestors de l’empresa, els seus dos fills, Isabel i Bernat, la passió i la filosofia amb la qual l’empresa continua sent un dels valors més ferms de Menorca i de les Illes Balears.

9. Àmbit cultural i artístic

Sr. Jaume Ferrer Marí

Eivissenc, fundador del centre cultural de Sant Carles de Peralta i promotor cultural.

Per la seva gran contribució a la difusió de la música clàssica i, especialment, el piano, en l’àmbit local, estatal i internacional, mitjançant la creació del Festival Internacional de Música d’Eivissa i el Concurs Internacional de Piano d’Eivissa, fundats l’any 1987 i que en l’actualitat esdevenen el festival degà de les Pitiüses i el concurs més antic de les Illes Balears, així com una de les competicions de piano més prestigioses del món.

Nascut l’any 1932 a Santa Eulària des Riu —Sant Carles de Peralta—, va dedicar 41 anys de la seva vida al transport i servei personal en el Servei Hidràulic del Govern de les Illes Balears i va dedicar molts anys a la promoció cultural, entre el 1967 i el 2015, com a fundador i president del Centre Cultural de Sant Carles, una de les primeres entitats culturals pitiüses registrades i la més activa actualment.

Avui, a l’edat de 83 anys, continua amb la seva tasca filantròpica al capdavant de l’organització del Festival Internacional de Música d’Eivissa i el Concurs Internacional de Piano d’Eivissa, que ja ha desenvolupat 115 concerts, amb 105 sessions de competició i 852 pianistes participants, de més de 83 països. Gràcies a aquest concurs han sonat moltes obres i composicions per primera vegada a Eivissa.

La seva tasca s’ha centrat a prestar un servei destacat i desinteressat a l’illa d’Eivissa i a les Illes Balears, mitjançant una visió transformadora tant a escala local com insular, estatal o internacional, fins al punt que gràcies a la seva promoció es va fer oficial l’ensenyament musical a Eivissa, amb la creació del Conservatori Professional de Música.

Així mateix, ha exercit una gran tasca com a dinamitzador cultural de referència a l’illa i ha afavorit l’organització i la creació de cicles de música, concerts, festivals i associacions culturals, i també la formació de bandes municipals juvenils en tots els municipis eivissencs.

10. Àmbit empresarial

Sr. Francesc Marí Mayans (“En Xicu d’Es Capri”)

Empresari pioner en el sector turístic a Formentera. Promotor de l’associacionisme local i defensor de les arts tradicionals de pesca, en la modalitat de pescador amb llaüt.

Nascut a Formentera el 1938, representa el paradigma de model de promotor i empresari turístic i, a la vegada, de l’esperit arrelat als valors de la Formentera més tradicional, la qual cosa l’ha dut a no deixar mai l’activitat professional en el món de la pesca mentre exercia i desenvolupava l’activitat empresarial en el món turístic.

Amb una visió ampla de futur, ja a final dels anys cinquanta i en la dècada dels seixanta va promoure i regentar diversos establiments en l’àmbit del que avui esdevé el nucli més desenvolupat i de més oferta turística de Formentera, com es Pujols, del qual és el pioner i l’empresari que més va aportar l’empenta en aquest àmbit.

Promotor de l’associacionisme empresarial i transformador de les típiques fondes tradicionals en hostals i hotels, en una època avançada de la meitat del segle xx, els seus establiments s’han caracteritzat per mantenir l’esperit viu tradicional de l’illa i el caràcter familiar, amb els quals ha promogut i ha fet arrelar la més autèntica tradició gastronòmica local, que constitueix un dels elements importants de l’oferta turística i el desenvolupament actuals.

No sols ha contribuït a la promoció de les excel·lències del mar de les Illes Balears, amb l’oferta dels productes que ell mateix ha pescat als comensals dels seus establiments, i, per tant, a la promoció i al sosteniment de la pesca tradicional, sinó que també ha sabut adaptar el desenvolupament turístic a la mesura, el tarannà i la personalitat de Formentera sense que el progrés i el desenvolupament fessin malbé el caràcter de l’illa, i l’ha convertit en el fonament sobre el qual aquesta pot sostenir la nova activitat econòmica.

Segon. Disposar la publicació d’aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.”

Palma, 12 de febrer de 2016

El secretari del Consell de Govern
Marc Pons i Pons