Butlletí Oficial de les Illes Balears

Fets

1. La Direcció General de Desenvolupament Tecnològic de la Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme, per mitjà del tràmit d'informació pública, pretén donar a conèixer a les parts interessades (operadors, administracions públiques i altres agents) la relació de les entitats singulars de població (ESP) en les quals, d'acord amb la informació facilitada per la SETSI i la pròpia de què disposa aquesta Direcció general, no hi ha cobertura de xarxes de banda ampla de nova generació (NGA), per la qual cosa han de ser incloses en la consideració de zones blanques NGA a l'efecte de la possible concessió d'ajudes autonòmiques per a la realització de projectes d'extensió de la cobertura de xarxes NGA en aquestes zones.

2. Els objectius d'aquest tràmit d'informació pública són: d'una part, consolidar la relació provisional d’ESP, amb la finalitat de determinar la relació definitiva d’aquelles que quedaran excloses de la consideració de zones blanques NGA; i, per una altra, iniciar el procés d'identificació de determinades zones blanques ESP que, en conjunt, no tenen aquesta consideració.

Fonaments de dret

1. La Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears (títol preliminar, article 6, pel que fa a la promoció de la participació ciutadana pels poders públics).

Per tot això, dict la següent

Resolució

Procedir al tràmit d'informació pública de l’actuació següent:

Identificació de les zones blanques NGA que encara hi ha a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Les persones interessades poden consultar la documentació en la pàgina següent:

www.dgtic.caib.es/BandaAmpla

Les respostes a aquest tràmit d'informació pública poden ser enviades fins quinze des de la publicació d’aquesta resolució, a l'adreça de correu electrònic:

zonesblanques@dgtic.caib.es.

Només han de ser considerades les respostes en les quals el remitent estigui clarament identificat.

Amb caràcter general, les respostes s’han de considerar no confidencials i, en conseqüència, de lliure difusió. En el cas d'incloure en la resposta informació que es consideri confidencial, s'ha d'identificar clarament,i s’ha de motivar aquesta consideració.

Palma, 18 de gener de 2016

El director general de Desenvolupament Tecnològic
Benjamí Villoslada Gil

ANNEX 1

1. Introducció

L'Agenda Digital per a Espanya, aprovada el 15 de febrer de 2013 i el Pla de Tele-comunicacions i Xarxes Ultrarràpides, de juny de 2013, persegueixen, entre altres, aconseguir els objectius de l'Agenda Digital per a Europa: cobertura del 100 % de la població amb xarxes de banda ampla que permetin velocitats d'almenys 30 Mbps en 2020 i que almenys el 50 % de les llars estiguin abonades a serveis de velocitats superiors a 100 Mbps en aqueix mateix any.

Aquest Pla combina mesures normatives amb programes d'estímul de la demanda de serveis i de foment de l'extensió de la cobertura de les xarxes. Entre aquestes últimes, figurava la posada en funcionament d'un programa de suport a l'extensió de la cobertura de les xarxes de banda ampla ultrarràpida.

D'altra banda, l'Ordre del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació de 17 de maig de 2007 (BOIB núm. 81, de 31 de maig) estableix les bases reguladores per a la concessió de subvencions en matèria de tecnologia i comunicacions a les Illes Balears, entre les quals, en l'article 2.1 a, hi ha la creació o millora de xarxes d'accés per als serveis de banda ampla, l’adquisició de l'equipament necessari per a l'ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions, i actuacions que contribueixin a potenciar i afavorir l'ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions.

Tot i que el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme ha elaborat els propis programes d'ajuda per a extensió de la banda ampla, una vegada analitzades les dades obtengudes, s'ha constatat que encara persisteixen en la nostra comunitat autònoma multitud de zones en les quals aquest servei d'alta o molt alta velocitat encara no està disponible ni hi ha projectes raonables de desplegament a curt termini, amb la qual cosa es dificulta el compliment de l'Agenda Digital.

2. Identificació preliminar de les entitats singulars de població (ESP) que tenen els requisits per ser considerades zones blanques NGA a la comunitat autònoma de les Illes Balears

En la normativa d'ajudes de l'Estat es defineixen com a zones blanques NGA aquelles que no disposen de cobertura de xarxes de banda ampla de nova generació ni compten amb previsions per a la seva dotació per algun operador en el termini de tres anys, sobre la base de plans d'inversió creïbles.

La Direcció General disposa d'informació sobre la situació de la cobertura de banda ampla de nova generació (proporcionada per xarxes amb tecnologia VDSL, HFC amb Docsis 3.0 i FTTH), referida al primer trimestre de 2015, així com de les previsions existents de cobertura el 31 de desembre de 2017, en resposta a diversos requeriments prèviament efectuats per la SETSI i la Direcció General mateixa i la tramitació dels quals va finalitzar el passat 6 de novembre de 2015. Aquesta informació inclou els 981 ESP d'aquesta comunitat autònoma que es recullen en el Nomenclàtor d'entitats de població de l'INE corresponent a 2013.

Amb tota aquesta informació s'ha elaborat la relació preliminar d’ESP d'aquesta comunitat autònoma en les quals ja hi ha o hi haurà pròximament un cert grau de cobertura de xarxes de banda ampla de nova generació, la qual cosa significa que han de ser excloses de la consideració de zones blanques NGA que se sotmet a aquesta consulta pública. Aquesta relació consta de 371 ESP que compten amb 848.559 habitants, i, actualment, resta encara una població de 254.746 habitants (segons cens oficial de l'any 2013) a una zona blanca NGA, és a dir, un 23,03 % de la població de l'arxipèlag.

3. Cas particular de la informació de cobertura VDSL

La cobertura de VDSL està proporcionada essencialment d'una banda de la xarxa de parells de coure de Telefònica d'Espanya. Sobre aquesta xarxa presten serveis de banda ampla una pluralitat d'operadors a través de les modalitats d'accés majorista al bucle aprovades per la CNMC en aplicació de la normativa vigent. Actualment la cobertura poblacional del VDSL, referida al conjunt de la CAIB, és del 10 %, segons dades del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme publicades el maig de 2015 en el seu informe titulat “Datos particularizados de cobertura de banda ancha en las Islas Baleares en el primer trimestre de 2015”.

En els darrers anys no s'han fet nous desplegaments, ni hi ha previsions de fer-los en els propers anys. Al contrari, el titular d'aquestes infraestructures ja ha iniciat el procés de desinstal·lació de la planta analògica que dóna suport a aquesta tecnologia, amb l'obertura del procediment de tancament d'aquest tipus de centrals i, al mateix temps, ha anunciat la seva intenció d'accelerar aquest procés a totes les zones en l'àrea de les quals s’ha de desplegar FTTH, d'acord amb els terminis i altres condicions establertes per la CNMC.

Per aquest motiu, en aquesta relació preliminar i seguint els criteris establerts pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, l’ESP que disposa actualment d'una cobertura de VDSL inferior al 50 % de la població s'ha considerat com una zona blanca NGA, atès que en cas contrari, de no haver-hi ni estar previst el desplegament d'altres xarxes d'accés de nova generació, es deixaria de fomentar la disponibilitat de l'accés a la banda ampla ultrarràpida a la majoria de la població d'aquesta entitat.

Això no succeeix amb les tecnologies en expansió, com HFC i especialment FTTH, on la presència de desplegaments en una ESP en facilita l’extensió, per economia d'abast, a la resta d'aquesta.

D'altra banda, també és necessari tenir en compte que la cobertura de la xarxa VDSL en cada ESP s'ha obtengut com el percentatge dels bucles existents que tenen les característiques capaces de proporcionar el servei VDSL i que, a més, depenen de centrals telefòniques dotades amb l'equipament addicional necessari.

D'aquesta manera, quant menor sigui la grandària de l’ESP major serà la probabilitat que l'estimació de la cobertura VDSL pugui tenir un error important. Per aquest motiu, a l'efecte d'identificació de les zones blanques NGA, el Ministeri no ha tengut en compte les dades facilitades per l'operador per a les ESP de menys de 500 habitants, les quals, d'altra banda, tampoc no són en aquests moments candidates naturals per al desenvolupament de projectes de desplegament de xarxes NGA. No obstant això, el titular d'una xarxa VDSL pot, en resposta a aquesta consulta pública, sol·licitar que no siguin considerades com a zones blanques NGA aquelles ESP de menys de 500 habitants en les quals pugui acreditar l'existència d'una cobertura VDSL superior al 50 %.

4. Zones d'actuació per a ajudes al desplegament d'enllaços de xarxes de retorn (zones blanques NGA ‐ backhaul)

La disponibilitat d'un enllaç de xarxa de transport (o també denominada de retorn) apropiat per a la connexió de l'últim tram de les xarxes d'accés NGA, si bé encara no proporciona una cobertura efectiva als potencials usuaris de la zona situada entorn del punt de terminació d'aquest, constitueix un acostament important per al desplegament d'aquesta cobertura efectiva per algun operador, per exemple, a través de tecnologies radioelèctriques com LTE (Long Term Evolution) o, en breu, LTE ‐ Advanced.

Per aquest motiu, alguns programes d'ajudes a l'extensió de la cobertura de banda ampla de nova generació, com el que es va gestionar des de la SETSI (Ordre IET/1.144/2013, de 18 de juny), incloïen actuacions específiques per fomentar-ne el desplegament.

Per a la determinació de les zones blanques NGA‐backhaul aplicables a la concessió d'ajudes a projectes de desplegament d'aquests enllaços per xarxes de retorn, s’excloïen, tant aquelles zones que ja disposen de xarxes NGA, com aquelles altres que tot i que no disposen de cobertura de xarxes d'accés de nova generació, sí disposen de la part d'aquestes xarxes d'accés constituïda pels enllaços de xarxes de retorn apropiats. Addicionalment, es considera que les zones blanques NGA-backhaul han de ser únicament aquelles corresponents als municipis de l’illa de Menorca, tal com es preveu en el Programa Operatiu FEDER 2014-2020, que indica que l'opció de backhaul amb altres xarxes d'accés només serà possible si es dóna servei als usuaris finals mitjançant l'enllaç entre Mallorca i Menorca.

A aquest efecte s'indica que s’ha de considerar que es proporciona aquest tipus de cobertura a una ESP quan es disposi almenys d’un punt d'accés d'alta capacitat a algun punt de l'entitat singular o a una distància raonable (no superior als 4 o 5 km) del centre del nucli més poblat. La capacitat disponible, instal·lada o assolible amb inversions addicionals menors, no ha de ser inferior a 0,4 Mbps per habitant empadronat, en sentit xarxa -> usuari.

A partir de la informació facilitada pels operadors que tenen activitat en aquesta comunitat autònoma, d'àmbit nacional, regional i local, en resposta a aquesta sol·licitud, juntament amb la disponible en la SETSI procedent de projectes amb ajudes concedides, de respostes a consultes públiques anteriors i d'altres comunicacions rebudes, s'ha elaborat la relació d’ESP d'aquesta comunitat autònoma que afegida a la relació anterior de zones NGA no blanques constitueix la identificació preliminar de zones excloses susceptibles de rebre ajudes perquè es despleguin.

5. Procediment de consulta pública; identificació prèvia de possibles zones blanques NGA a entitats singulars de població no blanques NGA

Aquesta consulta pública sobre les zones blanques NGA per a l'any 2016 es dissenya amb l'objecte de poder identificar aquelles zones blanques NGA, d'interès per a algun operador, que formin part de la relació preliminar d’ESP excloses d’aquesta consideració.

La necessitat d'identificar aquestes zones es deu a l'asimetria de la grandària de les ESP, que van des de les de 297.267 habitants de Palma (cens de 2013) fins a aquelles que ni tan sols no disposen d'habitants censats. Aquesta asimetria proporciona un nivell d'agregació excessiu en les entitats de major grandària, la qual cosa comporta, en principi, deixar àmplies zones fora de la consideració de zona blanca NGA, tot i tenint els requisits per a això, com a extraradis (polígons industrials o empresarials) i certs barris d'escàs interès comercial per als operadors, que no podrien beneficiar-se d'ajudes públiques per a l'extensió de la cobertura de les xarxes NGA.

Davant la impossibilitat de facilitar en aquests moments una identificació preliminar fiable d'aquestes zones per al conjunt del territori, s'ofereix a través d'aquest procediment de consulta pública que qualsevol operador pugui fer una identificació d'aquelles que podrien ser d’interès seu i que, segons la seva informació, tenen els requisits per ser considerades com a zones blanques NGA a fi que, una vegada contrastada la seva condició, es puguin convertir en zones susceptibles d'optar a les ajudes públiques que es convoquin l'any 2016 i posteriors.

Per això, se sol·licita als operadors que proposin les zones que puguin ser d’interès seu, pertanyents a ESP incloses en la relació preliminar de zones no blanques NGA que tenguin els requisits per ser considerades com a zones blanques NGA, acompanyant-les d'una justificació raonable.

Cada zona així identificada ha d'estar constituïda per un espai continu i clarament delimitat. La població màxima censada en la zona no pot superar els 1.000 habitants.

Amb això es pretén disposar d'un alt grau de definició de les zones blanques NGA en la part del territori susceptible de beneficiar-se de les ajudes que puguin convocar-se l'any de 2016 i posteriors, mentre que a les zones en les quals no s'hagi manifestat aquest interès per algun operador es manté l'aproximació d'excloure tota l’ESP, quan almenys una part d'aquesta tengui cobertura NGA.

Com a resultat final d'aquest procés de consulta pública s'obtindrà la relació definitiva consolidada en aquesta comunitat autònoma de les ESP que quedaran excloses de la consideració de zones blanques NGA per a 2016.

Amb tot això, a més d'obtenir un mapa de cobertura més detallat i específic, s'incrementa la transparència i es promou en major mesura la concurrència competitiva entre operadors, en línia amb l'establert en les directrius de la Comissió Europea sobre ajudes a la banda ampla.

6. Infraestructures susceptibles de ser utilitzades en projectes que puguin acollir-se a les ajudes

Addicionalment, se sol·licita dels operadors que, a les zones blanques NGA que tenguin o controlin infraestructures susceptibles de ser utilitzades en projectes que puguin acollir-se a ajudes públiques, facilitin informació sobre aquestes a fi de posar aquesta informació a disposició de tots els candidats.

7. Objectius d'aquesta consulta pública

a) Sol·licitar de les parts interessades (operadors, administracions públiques i altres agents) les observacions o propostes de rectificació de la relació preliminar d’ESP considerades zones no blanques NGA, així com de les zones blanques NGA que es faciliten.

Les propostes de correcció han d'estar degudament justificades. Quan aquesta proposta de correcció estigui motivada per plans de desplegament en els propers tres anys d'algun operador, s'han d'aportar els detalls d'aquests plans amb inclusió almenys del tipus de tecnologia, les inversions previstes per a la zona o zones i el calendari previst d'inici i final de les obres.

b) Sol·licitar dels operadors de telecomunicacions interessats la identificació de les zones que puguin ser d’interès seu, pertanyents a entitats singulars de població incloses en la relació preliminar de zones no blanques NGA que tenguin els requisits per ser considerades com a zones blanques NGA, amb acompanyament de la justificació pertinent. Cada zona ha d'estar constituïda per un espai continu i clarament delimitat. La població màxima censada a la zona no pot superar els 1.000 habitants.

Per a la delimitació de cada zona, a més d'identificar l’ESP en la qual es troba, s'ha de facilitar un text amb una descripció breu i concisa, així com un mapa, en format imatge JPEG, en el qual s'identifiqui clarament el contorn.

c) Prendre nota de qualsevol altra observació que es desitgi formular amb relació a aquest procés.