En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’article 23 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 30 de novembre de 2015,

“ATÈS QUE

1. En data 23 d’abril de 2008 el conseller de Medi Ambient dicta resolució per la qual s’atorgà l’autorització ambiental integrada a l’abocador de residus no perillosos Es Milà II, promoguda per Juan Mora, SA, (BOIB núm. 76 de 31/05/2008).

2. En data 2 de juny de 2011, el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (en davant CMAIB) va acordar atorgar la modificació substancial de l’autorització ambiental integrada consistent en l’ampliació de l’abocador d’Es Milà II (BOIB núm. 109 de 19/07/2011).

3. En data 28 de gener de 2014, el Consorci de Residus i Energia de Menorca sol·licità el canvi de titularitat de l’autorització ambiental integrada de l’abocador de Es Milà II, per tal de que fos el Consorci el titular de la mateixa com a propietari de la instal·lació.

4. En data 10 d’abril de 2014, Juan Mora SA , va presentar un escrit sol·licitant una sèrie de canvis a l’autorització ambiental integrada, els quals han estat estudiats i en alguns casos incorporats a l’autorització ambiental integrada.

5. En data 20 de novembre de 2015 el Consorci de Residus i Energia de Menorca sol·licita incloure les instal·lacions incloses a l’àmbit del contracte de gestió del servei públic de tractament, valorització i eliminació de residus d’es Milà a l’Autorització Ambiental Integrada, i també canvis a l’AAI.

Per al qual cosa, s’han incorporat a l’Autorització Ambiental Integrada les instal·lacions existents incloses al contracte de gestió del servei públic de tractament, valorització i eliminació de residus de Es Milà pendents de regularitzar.

6. D’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 16/2002 d’1 de juliol, modificada per la Llei 5/2013 d’11 de juny, l’òrgan competent per a l’atorgament de les autoritzacions ambientals integrades durà a terme les actuacions necessàries per a l’actualització de les autoritzacions per a la seva adequació a la Directiva 2010/75/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre, sobre emissions industrials, amb anterioritat al 7 de gener de 2014.

7. No és necessari dur a terme la tramitació ambiental establerta a la Llei d’Avaluacions Ambientals, al tractar-se d’una actualització de l’autorització ambiental integrada per mandat legal i que no implica modificació substancial en l’activitat.

8. S’han sol·licitat els informes a les administracions públiques afectades que han informat favorablement i proposen una sèrie de condicionants.  

9. La modificació de l’autorització dóna compliment punt per punt a l’establert a l’apartat 2 de la disposició transitòria primera de la de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, modificada per la Llei 5/2013 d’11 de juny.

L’article 27 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, contempla dues autoritzacions diferenciades per una banda l’autorització de les instal·lacions de gestió de residus, com és el cas, que ha de quedar integrada a l’autorització ambiental integrada i ha d’anar a nom del titular de la mateixa i per altra banda l’explotador de l’abocador haurà de disposar amb l’autorització d’operador.

10. El Ple de la CMAIB de 13 de gener de 2015 va confirmar i mantenir les mesures provisionals acordades el 22 de desembre de 2014, entre les quals figura la clausura temporal de la Cel·la III; i, a la vista que a data d’avui no s’ha presentat per part del Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca una proposta de mesures concretes de reparació de les deficiències detectades en l’ampliació de l’abocador des Milà II, i en particular de la cel·la III i de la bassa de lixiviats, i en virtut del principi de cautela o precaució resta justificat l’adopció de mesura de no permetre l’explotació de la cel·la III fins que no estigui reparada la impermeabilització de la mateixa, amb la finalitat d’evitar danys ambientals.

11. S’han emès informes tècnic i jurídic favorables per part de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

12. Durant la sessió del subcomitè d’autoritzacions ambientals integrades, es va donar el tràmit d’audiència de la proposta del subcomitè als interessats d’acord amb els articles 20. 2 de la Llei 16/2002 i l’article 84 de la LRJPAC, per un termini de deu dies per presentar documents i al·legacions que estimin oportuns, i tant el Consorci de Residus i Energia de Menorca com l’entitat Joan Mora SA varen manifestar verbalment que no efectuaran al·legacions i aportaran nous documents o justificacions, per tant es dóna per realitzar el tràmit d’audiència.

ACORDA

I. Informar favorablement l’adaptació de l’Autorització Ambiental Integrada de l’Abocador d’Es Milà II, a la Llei 5/2013, d’11 de juny, per la qual es modifiquen la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats

II. Informar favorablement el canvi de titular de l’AAI a nom de l’entitat Juan Mora SA a favor del Consorci de Residus i Energia de Menorca, com a propietari de la instal·lació ja que compleix amb les condicions establertes a la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.

III. Incorporar en part les modificacions a l’AAI proposades pel Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca i per Joan Mora SA

IVAtorgar l’Autorització Ambiental Integrada (en endavant AAI) al Consorci de Residus i Energia de Menorca per dur a terme la activitat d’abocament de residus a l’abocador del Milà II amb les condicions d’explotació i seguiment, capacitat i processos productius indicats a la documentació que acompanya la sol·licitud i amb subjecció a les següents condicions:

1. Objecte

La present AAI es concedeix al Consorci de Residus i Energia de Menorca (en endavant “el titular”), per a l’abocador d’Es Milà II, tot conforme a l’establert a la documentació obrant a l’expedient i que consta de les següents instal·lacions:

-Abocador de Milà II

-Fase I d’ampliació de l’abocador de Milà II

-Fase II d’ampliació de l’abocador de Milà II

La instal·lació es categoritza dins l’epígraf 5. 5 de l’annex 1 de la Llei 16/2002.

A l’àrea de gestió de residus de Milà també existeixen les següents instal·lacions:

-Abocador de Milà I ja clausurat

-Planta de tractament de Residus Sòlids Urbans

-Planta de compostatge

-Planta de preparació per al reciclatge de recollida selectiva

-Planta d’incineració de residus d’origen animal i MER (material específic de risc)

El titular de la instal·lació haurà de presentar en el termini de 3 mesos la documentació indicada a l’article 12 de la Llei 16/2002, i a l’article 8 del Reial Decret 815/2013 per tal d’incloure a la present autorització la resta de instal·lacions (amb l’excepció de l’abocador de Milà I) existents a l’àrea de gestió de residus de Milà.

2. Declaració d’impacte ambiental

En data 12 de febrer de 1998 la Comissió Permanent de la Comissió Balear de Medi Ambient acordà informar favorablement l’ampliació de l’antic abocador d’es Milà Maó condicionat al compliment de les mesures preventives i correctores de l’estudi d’impacte ambiental  i de la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que s’integren a la present autorització.

En data 5 de maig de 2011 el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears acordà informar favorablement el projecte de l’ampliació de l’abocador per a residus no perillosos Milà II condicionat al compliment de  les mesures correctores contemplades en l’estudi d’impacte ambiental i en la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que s’integren a la present autorització.

3. Desenvolupament de les activitats

La instal·lació està operada per un explotador extern en règim de concessió (en endavant “l’explotador”).

L’activitat es desenvoluparà d’acord als documents que obren a l’expedient i al que s’estableix a la present autorització, i a la legislació vigent.

La present autorització estableix quines de les obligacions són aplicables al titular i quines són aplicables a l’explotador de la instal·lació.

4. Modificacions de l’activitat

Qualsevol modificació que es produeixi al desenvolupament de l’activitat ha de ser comunicada pel titular a l’òrgan ambiental competent, el qual valorarà el caràcter de la modificació i, si cal, modificarà l’AAI per tal que s’inclogui la modificació. Als efectes de la modificació de l’AAI es tindran en compte els antecedents històrics del funcionament de les instal·lacions i que els valors estimats que s’han presentat són nominals.

5. Consums

S’estima que els consums de matèries primeres, auxiliars i matèries d’addició prevists al projecte seran els següents:

Matèries primeres, auxiliars i d’adicció	Consum anual estimat
Gas-oil	40. 000 litres
Aigua	300 m3
Energia Elèctrica	47. 000 Kwh
Terres	10% del volum de residus abocats

6. Condicionants de Gestió de Residus

6. 1. Jerarquia de residus

El titular de la instal·lació haurà de fomentar la prevenció en la generació dels residus o, en el seu cas, que aquests es gestionin amb l’ordre de prioritat que disposa la jerarquia establerta a l’article 8 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, és a dir:

-Prevenció

-Preparació per a la reutilització

-Reciclat

-En cas de que, per raons tècniques o econòmiques, no fos possible l’aplicació d’aquests procediments, els residus s’eliminaran de forma que s’eviti o redueixi al màxim la seva repercussió al medi ambient.

En cas d’alteració d’aquesta jerarquia, s’haurà de sol·licitar una modificació de l’autorització en un termini màxim de 6 mesos. Aquesta sol·licitud anirà acompanyada d’un anàlisi del cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió d’aquests residus que haurà d’esser avaluat per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats. Aquest anàlisi del cicle de vida haurà de contemplar els principis generals de precaució i sostenibilitat en l’àmbit de la protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos, així com el conjunt d’impactes mediambientals sobre la salut humana, econòmics i socials.

6. 2. Informe base del sòl

En el termini màxim de sis mesos, el titular haurà de presentar davant l’òrgan ambiental, l’informe base que estableix l’article 12. 1. f) de la Llei 16/2002, d’1 de juliol amb el contingut mínim que es detalla a l’annex I d’aquesta autorització.

L’informe base haurà de ser realitzat per empresa acreditada per ENAC per activitats d’inspecció de sòls contaminats.

En funció de la valoració que es faci dels resultats obtinguts a l’informe base del sòl, es podran establir a l’autorització ambiental integrada nous condicionants, controls del sòl i/o actuacions posteriors a realitzar.

6.3 Residus perillosos

1. En tot cas, l’explotador ha de complir totes les obligacions que li siguin aplicables per a donar compliment a la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i tota la seva normativa de desenvolupament.

2. L’explotador ha de dur un registre que comprengui totes les operacions generadores de residus perillosos en què intervingui donant compliment a les previsions contingudes al RD 180/2015, de 13 de març, pel qual es regula el trasllat de residus.

3. Pel que fa als residus perillosos que accidentalment durant l’activitat normal d’abocament puguin arribar a l’abocador sense ser detectats al control d’admissió, així com els residus perillosos que es puguin produir per les activitats de manteniment i administratives de les instal·lacions, l’explotador ha de complir amb les obligacions que preveu la legislació vigent en matèria de producció de residus, i en cap cas es poden eliminar a l’abocador.

6. 4 Clausura de l’abocador del Milà II.

1. D’acord amb la Resolució dictada per la Direcció General de Medi Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic en data 8 d’octubre de 2013 i ates que encara no s’ha donat total compliment a aquesta:

a)No es poden realitzar nous abocaments a l’abocador de Milà II.

b)S’ha de presentar per a la seva tramitació i autorització un projecte de segellat i clausura. Fins que es produeixi aquest segellat definitiu, s’ha de mantenir un recobriment de la massa de residus mitjançant una capa de terres compactades d’un mínim de 30 cm. O mitjançant una làmina de polietilè d’alta densitat de 2 mm² de gruix.

2. Aquest projecte, al menys, haurà de implementar les mesures exposades al PDSGRNPM:

a)Inclourà:

-Una capa d’assentament d’un gruix mínim de 20 cm.

-Un nivell drenant per a l’evacuació dels gasos de 30 cm.

-Una làmina geotèxtil.

-Una làmina impermeable PEAD de 1,5 mm de gruix.

-Una capa de material filtrant tipus sauló de 30 cm de gruix.

-Una làmina geotèxtil.

-Una capa de terres seleccionades sense compactació de 50 cm de gruix.

-Una capa de terres vegetals de 30 cm de gruix.

b)El gruix de la suma de capes totals de clausura han de suposar un mínim de 160 cm. A l’última capa s’ha de procedir a la formació d’un pendent del 3 % en sentit cap a la cuneta perimetral, un cop situada la capa de terra vegetal sobre la que s’ha de procedir a la realització d’una hidrosembra de protecció suficient contra l’erosió per l’aigua i el vent.

c)Un cop situada la capa de terra vegetal, s’ha de repoblar tota la superfície exterior de la cel·la amb espècies arbòries i arbustives pròpies de l’hàbitat d’interès comunitari de l’àrea on s’ubica, incloent- hi bermes i talussos. La repoblació s’ha d’iniciar tan aviat com s’arribi a les superfícies definitives per així disminuir el seu impacte ambiental.

3. L’abocador no es considerarà definitivament clausurat fins que, prèvia inspecció final in situ i avaluats tots els informes necessaris que es requereixin, l’òrgan competent de la comunitat autònoma (DG d’Educació ambiental, Qualitat ambiental i Residus en aquest moment) dicti resolució aprovant la clausura realitzada; la qual cosa no disminuirà la responsabilitat de l’entitat explotadora.

4. Després de la clausura definitiva de l'abocador, i de conformitat amb  aquesta AAI, l'explotador serà responsable del seu manteniment posterior, segons el que disposa l’article 14. 2 del RD 1481/2001 de 27 de desembre, pel que es regula l’eliminació de residus mitjançant  dipòsit en abocador, en les condicions i terminis que s’estableixin en l’autorització i aprovació de la clausura i que inclouran necessàriament la vigilància, anàlisi i control dels lixiviats de l'abocador, si escau, dels gasos generats, així com del règim d'aigües subterrànies en els voltants del mateix, tot això conforme al disposat en l'annex III, del mateix Reial Decret.

6. 5 Cel·les I, II, III, C i E

L’ampliació de l’abocador de Milà II estarà dividida en 5 cel·les que tindran la capacitat i classificació que es presenta a la següent taula:

Cel·la	Categoria	Volum m3
Cel·la I	No perillosos	626. 694,0
Cel·la II	No perillosos	359. 378,0
Cel·la III	No perillosos	454. 807,0
Cel·la C (cendres)	Perillosos	4. 819,0
Cel·la E (emergència)	No perillosos	57. 114,0

6. 5. 1 Fase de construcció

1. El titular és el responsable de la correcta construcció de les instal·lacions i, per tant, i si no s’indica el contrari, li són d’aplicació els condicionants d’aquest apartat.

2. La construcció de les cel·les es podrà portar a terme per fases, en funció de les necessitats d’abocament. L’evolució de la construcció de les cel·les es comunicarà a l’òrgan ambiental i requeriran d’una visita d’inspecció inicial per a l’inici de l’activitat en cada nova fase.

3. La vida útil de les cel·les I, II, III i E, de forma conjunta, s’estima en 23 anys. Per a la cel·la C s’estima una vida útil de 32 anys. Aquesta dada serà actualitzada amb la remissió d’informació anual exigida al RD 1481/2001 per part de l’explotador.

4. El fons de vas de les diferents cel·les estarà impermeabilitzat amb la solució que apareix recollida al projecte d’ampliació, la qual compleix els criteris de coeficients de permeabilitat establert al Reial Decret 1481/2001, per a residus no perillosos i residus perillosos. La impermeabilització del fons del vas estarà constituïda pels següents nivells:

a. S’ha de procedir a la preparació i compactació del fons dels vasos. El fons ha de presentar un pendent del 2% en sentit de circulació dels lixiviats.  

b. S’ha d’instal·lar una barrera mineral artificial de 8 cm de gruix, amb les característiques recollides al projecte d’ampliació.

c. S’ha d’instal·lar una làmina de PEAD de 2,0 mm de gruix.

d. S’ha d’instal·lar un nivell de drenatge i un sistema de canalitzacions per a la recollida de lixiviats.

e. Sobre els talussos de l’actual abocador de Milà II, sobre els quals es vol abocar nous residus, s’haurà de col·locar, a més dels nivells abans descrits, un drenatge per als gasos generats en aquesta zona.

5. La impermeabilització del fons del vas de la cel·la E i dels seus talussos nord, sud i oest estarà impermeabilitzat amb la solució que apareix recollida al projecte d’impermeabilització de la cel·la E de febrer de 2015, que a més de les capes indicades al punt anterior contarà amb:

a. Un geocompost de drenatge addicional que completarà al drenatge existent per a la formació del drenatge secundari.

b. Una impermeabilització primària composta per una barrera geològica artificial, amb les característiques recollides al projecte d’impermeabilització de la cel·la E i una geomembrana de PEAD de 2,00 mm d’espessor.

c. Un drenatge primari format per un geocompost de drenatge. A més, al fons del vas, s’instal·larà una xarxa híbrida de recollida de lixiviats i gasos, una capa de graves de 20 cm de profunditat i un geotèxtil de separació i filtre amb protecció antiUV.

6. L’excavació del fons del vas es realitzarà, sempre que sigui possible, amb sistemes diferents al de voladura. En qualsevol cas, s’haurà d’assegurar l’estabilitat de la massa de residus dipositats a l’abocador de Milà II.

7. L’excavació del vas de contenció s’ha de realitzar de manera que tant sols suposi la destrucció de les parets seques estrictament necessàries.

8. El talús artificial que es formarà entre el camí perimetral al vas de contenció i el terreny natural haurà de ser condicionat per tal d’evitar la pèrdua del sòl. Aquest condicionament pot realitzar-se mitjançant la revegetació del talús (quan el talús tingui un pendent suau) o mitjançant la construcció d’una paret seca (en aquelles zones on el pendent del talús sigui alt).

9. En cas de detectar surgències de les aigües subsuperficials a l’hora de l’excavació d’un vas, s’haurà de comunicar el fet immediatament a l’òrgan ambiental amb una proposta de modificació de la impermeabilització projectada que sigui compatible amb les noves condicions.

6. 5. 2 Fase d’explotació

1. L’explotació de la cel·la III no pot ser reiniciada fins que el titular no presenti un projecte de reparació de la impermeabilització de la mateixa, la seva aprovació per part de l’òrgan ambiental i la corresponent visita d’inspecció post final d’obra.

2. L’explotador és el responsable de la correcta explotació de l’abocador i, per tant, a ell li són d’aplicació els següents condicionants d’aquest apartat.

3. L’admissió dels residus s’ha de dur a terme tal i com estableix l’article 12 i l’annex II del Reial Decret 1481/2001, i l’annex de la Decisió del Consell de la Unió Europea (2003/33/CE), de 19 de desembre de 2002, pel que s’estableixen els criteris i procediments d’admissió de residus als abocadors d’acord amb a l’article 16 i a l’annex II de la Directiva 1999/31/CEE, en tot allò que li sigui d’aplicació.

4. Els residus admissibles a les diferents cel·les de l’abocador són els que s’expressen a la taula següent:

Residus	CODIFICACIÓ LLEI 22/2011 ANNEX I i II	Codi LER		Quantitat tones/any
Cel·les I, II, III i E
Barreja de residus municipals.	D5	20 03 01		3. 855
Residus de plàstic (excepte embalatges)	D5	02 01 04		600
Residus municipals no especificats en altra categoria.	D5	20 03 99		2. 500
Altres residus (inclosos mescles de materials) procedents del tractament mecànic de residus diferent als 19 12 11	D5	19 12 12		45. 484
Residus la recollida i eliminació dels quals no és objecte de requisits especials per prevenir infeccions (per exemple, vendes, buidats de guix, roba blanca, roba d’usar i llençar, bolquers, etc. ).	D5	18 01 04		600
Residus d’investigació, diagnòstic, tractament o prevenció de malalties d’animals. Residus la recollida i eliminació dels quals no és objecte de requisits especials per prevenir infeccions.	D5	18 02 03
Residus de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca. Residus de teixits animals.	D5	02 01 02		1. 000
Residus de la preparació i elaboració de carn, peix i altres aliments d’origen animal. Residus de teixits d’animals.	D5	02 02 02
Llots del tractament d’aigües residuals urbanes	D5	19 08 05		4. 000
Llots de drenatge diferents dels especificats en el codi 17 05 05* (1)	D5	17 05 06		58. 000
Cel·la C
Cendres de fons de forn i escòries (residus sanitaris tipus II i cadàvers d’animals)	D5		19 01 11*/          19 01 12	30
Materials d’aïllament i materials de construcció que contenen amiant	D5		17 06 01*/ 17 06 05*	500

Residus admissibles a la cel·la III i E.

Es realitzaran les proves de caracterització bàsica i proves de compliment necessàries consistents en proves periòdiques en el cas de residus produïts de forma regular en un mateix tipus de procès.

5. L’explotador realitzarà el dipòsit a les cel·les I, II, III i E per a residus no perillosos per terrasses, que no tindran una altura superior a 2 metres ni un front d’abocament superior a 4. 000 m2. La superfície dels residus abocats serà coberta diàriament amb un nivell de terra de 20 centímetres.

6. Respecte a la cel·la C, els abocaments, excepte els que es realitzin dins recintes completament estancs, seran coberts diàriament amb 20 cm de terres per l’explotador.

7. En compliment de l’article 5 del Reial decret 1481/2001 l’explotador no  podrà abocar residus líquids els quals s’hauran de gestionar per part d’un gestor autoritzat, excepte els lixiviats prèviament tractats que es podran emprar per a l’humectació de l’abocador.

8. Pel que respecte a l’admissió de residus que contenen amiant, l’explotador haurà de donar compliment al punt 2. 3. 3. de la Decisió del Consell Europeu de 19 de desembre de 2002. El depòsit d’aquest tipus de residus es realitzarà dins big-bags en una àrea concreta de la cel·la C, de la qual es tindrà un plànol de la seva ubicació, que serà coberta diàriament amb 20 cm de terra. En cap cas es podrà dipositar residus de construcció triturats que continguin amiant, els quals s’haurà de lliurar a un gestor autoritzat.

9. Si bé, atesa la previsió del PDSGRNPM, els llots de depuradora d’EDAR, s’han de reciclar a la planta de compostatge de llots d’EDAR, el Consell Insular de Menorca, atesa la seva competència en matèria de planificació podrà establir sistemes alternatius, que en tot cas,que en tot cas hauran de ser aprovats pel servei competent en matèria de residus.

10. En cas de produir-se abocaments que redueixin la vida útil per valors igual o superior a un 5% de la vida útil estimada al projecte d’ampliació per una determinada cel·la, es notificarà al servei compentent en matèria de residus i a l’òrgan ambiental.

11. Els dies en què predomini el vent, l’explotador no podrà abocar residus lleugers, susceptibles de veure’s mobilitzat, que es presentin solts o sense premsar. A més es prendran mesures que evitin la mobilització dels residus ja dipositats i que siguin susceptibles de ser mobilitzats. El dia posterior a un període ventós es realitzarà una inspecció per tal de retirar els volats existents fora de la zona d’abocament.

12. Es construiran pous de desgasificació tal i com queda recollit al projecte d’ampliació de l’abocador. En cap cas es podrà realitzar els pous a l’àrea de depòsit del materials d’aïllament i materials de construcció que contenen amiant.

13. La periodicitat amb la què s’ha d’efectuar el control topogràfic és la que s’estableix a la taula següent:

Control	Fase explotació	Fase Post Clausura
Plànol topogràfic	Anualment	-
Assentaments i subsidències	Trimestralment	Semestral
Moviments horitzontals	Semestral	Semestral
Reconeixement i inspeccions de enfonsaments i erosions	Quinzenal	Trimestral

14. S’han d’instal·lar tant a la fase d’explotació com a la fase de manteniment posterior, almenys 10 punts de control de estabilitat consistent en seccions permanents d’instrumentació d’assentaments i elements d’instrumentació de moviments horitzontals.

15. En cas de detectar efectes negatius sobre el medi ambient en els controls realitzats, l’entitat explotadora de l’abocador informarà a l’Ajuntament de Maó i a l’òrgan ambiental.

16. Els llots procedents de la depuradora de lixiviats s’han d’analitzar per tal de comprovar si es tracten de llots no perillosos. En aquest cas es destinaran a la planta de compostatge existent a l’àrea de Milà o a la planta de compostatge de llots d’EDAR de Ciutadella.

17. Pels llots que siguin caracteritzats con a residus perillosos així com per altres residus perillosos que es produeixin a la instal·lació s’han de complir amb els següents condicionants:

a. L’explotador haurà de complir totes les obligacions que li siguin aplicables per a donar compliment a la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, el Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, de residus tòxics i perillosos (BOE núm. 182, de 20 de juliol), el Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el reglament anterior (BOE núm. 160, de 5 de juliol de 1997), l’Ordre del Ministeri de Medi Ambient MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus (BOE núm. 43, de 19 de febrer de 2002).

b. L’explotador ha de mantenir els registres i complimentar els documents de control i seguiment establerts al RD 180/2015, de 13 de març, pel qual es regula el trasllat de residus.

18. A la cel·la E, tal com s’especifica al projecte d’impermeabilització de la cel·la E de febrer de 2015, cada 6 metres de residus, s’haurà d’instal·lar drens horitzontals de drenat de lixiviat i gasos que seran connectats als diferents pous/registres

6. 5. 3 Fase de clausura i post-clausura

1. L’explotador és el responsable de la correcta clausura i el manteniment post-clausura de l’abocador i, per tant, a ell li són d’aplicació els condicionants d’aquest apartat.

2. Quan s’arribi a la fi de la vida útil de cada una de les cel·les, s’ha de presentar la petició de clausura a l’òrgan competent en matèria de residus, el qual emetrà la corresponent autorització. La petició es realitzarà en un període inferior a 90 dies des del moment que s’arribi a la cota màxima autoritzada de les diferents cel·les. Durant el període en el qual s’emet l’autorització de clausura per part de l’administració, s’instal·larà un segellat temporal format per terres compactades de 40 centímetres d’altura o per una làmina de PEAD per evitar la dispersió de partícules i minimitzar la generació de lixiviats i l’emissió de gasos.

3. Un cop finalitzat l’etapa de segellament es realitzarà una inspecció per part de l’òrgan competent en matèria de residus per tal d’aprovar la clausura. Això no disminuirà en cap cas la responsabilitat de l’explotador pel que fa a la fase de manteniment de l’abocador durant el període post clausura.

4. Després de la clausura definitiva de l’abocador, i de conformitat amb  aquesta AAI, l’explotador serà responsable del seu manteniment, de la vigilància, anàlisi i control dels lixiviats de l’abocador, i, si escau, dels gasos generats, així com del règim d’aigües subterrànies en els voltants del mateix, tot això conforme al disposat en l’annex III, del Reial Decret 1481/2001 de 27 de desembre, pel que es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador.

5. El segellat de cada una de les cel·les haurà de garantir la impermeabilització de la massa de residus. La superfície de les diferents cel·les estarà impermeabilitzada seguint la següent solució, la qual compleix els criteris de coeficients de permeabilitat establert al Reial Decret 1481/2001, per a residus no perillosos i residus perillosos:

-Col·locació d’un nivell de regularització de 15 cm.

-Col·locació d’un nivell de drenatge de biogàs generat a la massa de residus.

-Col·locació d’una barrera mineral artificial de 6 cm de gruix, amb les característiques recollides al projecte d’ampliació.

-Col·locació d’una làmina de PEAD de 2,0 mm de gruix.

-Col·locació d’un nivell de drenatge per a la circulació de les aigües pluvials.

-Col·locació de terres seleccionades sense compactar de 80 cm a la plataforma i 30 cm als talussos.

-Col·locació de 20 cm de terres vegetals a tota la superfície de clausura.

6. Els talussos presentaran un pendent inferior a 2,5H:1V. La zona de plataforma tindrà un pendent superior al 2% en direcció a les cunetes perimetrals. Un cop situada la capa vegetal s’ha de realitzar una hidrosembra de protecció suficient contra l’erosió per aigua i vent.

7. S’instal·larà un tancament perimetral de cada una de les cel·les clausurades i es col·locarà un cartell informatiu amb la data de certificació de la clausura i la composició dels residus dipositats a la cel·la.

8. L’encarregat de l’abocador tindrà un llibre en el qual es recollirà tota la informació referent a les anàlisis i mesures realitzades i incidències ocorregudes a l’abocador durant l’etapa de post clausura.

9. La realització d’activitats a la zona de l’abocador o a una part durant el període post clausura haurà d’estar en possessió d’una autorització prèvia de l’òrgan ambiental. Aquestes activitats no podran suposar un risc pel segellat de l’abocador ni a cap de les instal·lacions associades a l’abocador.

6. 5. 4 Fiança

1. Tal com estableix l’article 8 de la Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d’abril de 1999, relativa a l’abocament de residus, els estats membres prendran mesures per a que les autoritats competents no expedeixin cap autorització relativa a un abocador si no lis consta que el sol·licitant hagi constituït abans de començar les operacions d’eliminació reserves adequades, mitjançant el dipòsit d’una fiança o altre garantia equivalent, d’acord a normes que hauran de decidir els Estats membres, amb la fi de garantir el compliment de les obligacions (incloses les disposicions sobre manteniment posterior al tancament) que li siguin d’aplicació en virtut de l’autorització atorgada amb arreglo a les disposicions de l’esmentada Directiva i el seguiment dels procediments de tancament que requereix el seu article 13. Aquesta fiança o el seu equivalent es mantindrà mentre així ho requereixi el manteniment i la gestió posterior al tancament de l’abocador d’acord amb la lletra d) de l’article 13.

2. Els Estats membres podran decidir la no aplicació d’aquesta norma als abocadors de residus inerts.

3. El Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, constitueix la transposició a dret intern de l’anterior directiva, i estableix com a condicions per a l’autorització dels abocadors (article 9. 1. d), entre d’altres, el dipòsit de les fiances i garanties a que fa esment la Directiva anterior, en la forma i quantia que es determini en l’autorització i segons la previsió de la llei 22/2011.

4. Atenent a aquest mateix article, els dipòsits de la fiança es podran realitzar de forma progressiva constituint-los per a cada una de les cel·les abans de l’inici de la seva explotació i autoritzant-ne la devolució també de forma gradual un cop aprovada la seva clausura, sempre complint els requisits d’aquell.

5. En qualsevol cas, els imports corresponents a part o totalitat de la fiança destinada a garantir el manteniment post clausura just serà alliberada un cop dut a terme i sempre i quan la cel·la corresponent no representi un risc per la salut humana i el medi ambient.

6. Atenent a les previsions de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats (articles 20. 4. c i 23. 2), les garanties financeres en matèria de gestió de residus hauran de ser dipositades per aquells que resultin titulars de les autoritzacions com explotador de les instal·lacions que es contemplen en la present AAI, i que es calculen en:

	Clausura	Post-clausura	Total
Milà II	2. 835. 385,21 €	3. 119. 216,48 €	5. 954. 601,69 €
Cel·la I	2. 350. 740,28 €	552. 324,50 €	2. 903. 064,78 €
Cel·la II	1. 348. 033,24 €	316. 730,78 €	1. 664. 764,02 €
Cel·la III	1. 610. 263,13 €	378. 343,70 €	1. 988. 606,83 €
Cel·la C	42. 193,32 €	9. 910,56 €	52. 103,88 €
Cel·la E	479. 260,04 €	112. 605,82 €	591. 865,86 €

7. Als efectes de garantir la responsabilitat i restitució ambiental front als danys que es poguessin ocasionar per l’activitat a desenvolupar, es fixa igualment per a l’explotador una assegurança de responsabilitat ambiental per import mínim de 5 milions d’euros.

7. Condicionants Hídrics

7. 1. Aigua de Consum

S’estima un consum màxim d’aigua de 300 m³/any provinents de la xarxa municipal, que s’utilitzaran per a la neteja dels equips i del personal que treballa a l’abocador. L’abocador disposa també d’un dipòsit d’aigua de 95 m³ destinat a la lluita contra incendis que es troba a la planta de tractament de residus.

7. 2 Gestió de les emissions

Les basses de pluvials i de lixiviats han d’estar envoltades de reixes.

7. 2. 1 Lixiviats

1. S’estima una producció de lixiviats d’uns 50. 000 m³ distribuïts, aproximadament, de la següent manera:

Fase	Milà I	Milà II	Ampl. Milà II
Volum de lixiviats produïts (m3/dia)	50	50	50

2. El lixiviats de Milà I s’han de recollir per gravetat a la part nord del vas. El titular, en el termini d’un any, haurà de dur a terme les actuacions necessàries per a que siguin bombejades cap al pou de registre situat al peu del talús de Milà II d’on s’han de conduir a la bassa de lixiviats.

Els lixiviats de Milà II s’han de recollir mitjançant un pou de registre situat al peu del talús, s’han de conduir per gravetat dins un segon pou situat enfront del límit oest de la cel·la III i, finalment, s’han de bombejar cap a la bassa de lixiviats.

Els lixiviats de l’ampliació de Milà II s’han de recollir de forma separada a cadascuna de les cel·les mitjançant una xarxa de drens instal·lats en espina de peix i pous units mitjançant un col·lector que els ha de transportar fins a la bassa de lixiviats.

3. La bassa de lixiviats ha de ser comuna a totes les instal·lacions i tenir una capacitat de 1. 195m3. Des d’aquesta, els lixiviats s’hauran d’enviar a la planta de tractament.

La bassa ha d’estar degudament impermeabilitzada i comptar amb sistema de detecció de fuites. A més, s’haurà de garantir l’oxigenació suficient de la bassa de lixiviats per tal d’evitar l’existència de zones anaeròbiques o estancades generadores de males olors.

4. Si existeixen molèsties associades a les males olors, caldrà cobrir la bassa de lixiviats i valorar la possibilitat de conduir els gasos cap a un sistema depurador.

5. El conjunt d’instal·lacions ha de comptar amb una planta de tractament dels lixiviats on es duran a terme els processos següents: coagulació-floculació, tractament biològic en dues fases (anaerobi i aerobi) i posterior decantació dels fangs. Com a mínim, la depuradora ha de comptar amb una capacitat màxima de tractament de 140 m³ diaris. (rendiment de 10m³/h).

6. El titular haurà de presentar en el termini de dos mesos un projecte per completar el tractament dels lixiviats amb una ultrafiltració i una osmosi inversa o, en el seu cas, una solució alternativa que compleixi amb la legislació aplicable (Pla director sectorial de gestió de residus no perillosos de Menorca, ordenança municipal de clavegueram de Maó, etc. ).

7. L’efluent dels lixiviats es podrà injectar a les masses de residus en funció de les seves necessitats, mitjançant un sistema de humectació per metxes. S’estima el següent consum per humectació:

Fase	Milà II	Ampliació Milà II	Xarxa de sanejament
Injecció d’efluents de planta de lixiviats (m3/dia)	6-8	6-8	115-119

8. El volum de lixiviats tractats excedent es podrà abocar a la xarxa de clavegueram sempre que compleixi amb les ordenances al respecte i els valors límit d’aquesta autorització. En cas que no compleixi amb aquestes, el titular ha de preveure un sistema d’emmagatzemament i l’explotador s’encarregarà de la seva entrega a un gestor autoritzat.

9. El titular ha de preveure l’emmagatzemament dels lixiviats de la cel·la de cendres per tal de determinar si es poden tractar a la planta de tractament. En cas que no sigui possible s’han de dur a gestor autoritzar.

10. Els lixiviats procedents de la planta de tractament de residus s’han de recollir i tractar adequadament.

11. L’explotador de l’abocador serà el responsable de qualsevol abocament accidental de lixiviats produït al llit o al comellar, executant les mesures urgents necessàries per a la seva completa paralització i posterior neteja.

12. En el cas que hi hagués un vessament accidental de lixiviats als petits torrents de la zona d’ampliació en situacions extraordinàries de punta de pluvials, el pla de vigilància ambiental, amb la fi de no alterar les poblacions de l’espècie catalogada Vicia bifoliolata, haurà de tenir previstes mesures d’emergència i control. A més, es comunicarà a l’Ajuntament de Maó i la DG de Recursos Hídrics aquesta circumstància.

13. En el cas que hi hagués vessament de lixiviats als torrents i que aquests arribessin aigües avall a la zona on hi ha les poblacions de l’espècie catalogada Vicia bifoliolata s’haurà de realitzar dins el marc del projecte LIFE-RENEIX i del pla de Recuperació de l’Espècie un seguiment de l’estat de les seves poblacions i, a més, s’haurà d’enviar informe al Servei de Protecció d’Espècies per a la seva avaluació. En aquest informe s’especificarà si el vessament ha alterat les poblacions i les mesures correctores proposades.

7. 2. 1 Aigües pluvials/superficials

1. Les pluvials del Mila II s’han de recollir a peu i capçalera del talús i  conduir fins a la bassa de pluvials

A l’ampliació del Milà II, les pluvials s’han de recollir per les cunetes de les pistes de l’abocador i emmagatzemar a la bassa de pluvials.

2. Les pluvials emmagatzemades a la bassa s’han de gestionar per evaporació, podent ser reutilitzades com a aigua contra incendis o per evitar l’emissió de pols. En cap cas es poden incorporar al torrent sense autorització administrativa.

3. Per tal d’evitar que el petit drenatge de la conca superior afecti l’estabilitat de la massa, el fons del vas o entri en contacte amb la massa de residus es canalitza per davall de la pista perimetral fins a la zona de les basses on s’incorpora al torrent.

4. Totes les canalitzacions d’aigües pluvials seran impermeables i en cap cas quedaran per sota de la massa de residus. La bassa de recollida de pluvials de l’abocador serà impermeable.

5. L’explotador realitzarà el manteniment de les canalitzacions d’aigües pluvials per tal d’assegurar el seu correcte manteniment i funcionament. En cas de detectar anomalies seran arreglades immediatament.

6. L’explotador realitzarà inspeccions periòdiques de les conduccions soterrades per poder detectar possibles punts d’acumulació de material. En funció de les inspeccions anteriorment indicades i especialment després d’episodis de pluges intenses, es realitzaran actuacions de neteja i manteniment.

7. Els talussos estaran convenientment estabilitzats per evitar esllavissades que obturin les canals i conduccions adjacents.

8. En el punt d’embocament del comellar principal amb la conducció soterrada de 800 mm, s’executaran les corresponents aletes laterals per a la reconducció de les aigües a dita conducció.

7. 3 Sistema de Control

Anualment, l’explotador, remetrà els resultats dels controls següents:

7. 3. 1 Control meteorològic:

Per a avaluar la possible acumulació de lixiviats en el vas d’abocament o si es presenten infiltracions, s’han de recollir les següents dades mitjançant una estació meteorològica que s’ha d’instal·lar als voltants de la caseta de control de  l’abocador:

Controls	Fase d’explotació	Fase de manteniment
Volum de precipitació	Diàriament	A diari més els valors mensuals
Temperatura ambient(mín. , màx. , 14. 00 h)	Diàriament	Mitjana mensual
Direcció i velocitat del vent dominant	Diàriament
Evaporació	Diàriament	Diàriament i mitjana mensual
Humitat atmosfèrica (14. 00 h)	Diàriament	Mitjana mensual

7. 3. 2 Control de les aigües

1. La periodicitat amb què s’ha d’efectuar el control de les aigües és el que s’estableix en la taula següent:

Controls	Paràmetres	Explotació	Post clausura
Aigües subterrànies	Composició Zona saturada	Trimestral	Semestral
	Nivell freàtic	Trimestral	Semestral
	Composició Zona no saturada	Cada 5 anys	Cada 5 anys
Lixiviats i aigües pluvials al vas	Volum	Mensual	Semestral
	Composició	Trimestral	Semestral
Superficials	Volum i composició	Trimestral	Semestral
Lixiviats tractats abocats a la xarxa de clavegueram	Volum i composició	Trimestral	Semestral
Lixiviats del dren de seguretat de la cel·la E(1)	Volum i composició	Mensual els 6 primers mesos, trimestral	Semestral
Aigües subterrànies sota la cel·la E(2)	Volum i composició	Mensual els 6 primers mesos, trimestral i desprès d’episodi de pluges fortes	Semestral

⁽¹⁾ En cas de detectar la presència de líquid, es comunicarà immediatament a l’òrgan ambiental, es prendrà una mostra per a la seva analítica. En el supòsit de trobar-se una afecció a les aigües subterrànies s’haurà de bombejar i realitzar el tractament idoni a la planta de tractament de lixiviats.

⁽²⁾ En cas de detectar afecció a les aigües subterrànies es comunicarà immediatament a l’òrgan ambiental.

2. El control dels lixiviats, paràmetres meteorològics, de les aigües pluvials i de les aigües subterrànies s’ha de mantenir durant els 30 anys posteriors a la clausura de l’abocador.

3. Els punts de mostreig de la zona saturada (aigües subterrànies) s’han de fer segons el pla de vigilància presentat i la legislació vigent, en concret un punt aigües a dalt de l’abocador i quatre aigües a baix en la direcció del flux subterrani.

Punt núm.	Coordenades UTM (x,y)
1	607972/4418866
2	607600/4419387
3	607575/4419194
4	607745/4418927
5	607972/4418866

4. Abans d’iniciar-se les operacions d’abocament a la zona d’ampliació de l’abocador es prendran mostres a aquests punts per tal d’establir els valors de referència. La presa de mostres es realitzarà segons Norma ISO 5667-11 (1993), sobre “Guías para el muestreo de aguas subterráneas”

5. Les preses de mostres i paràmetres de mesura (volum i composició) dels lixiviats s’han de fer per separat en cada punt on es descarreguin els lixiviats de les següents instal·lacions: Milà I, Milà II, cel·la de cendres de l’ampliació de Milà II i resta de cel·les de l’ampliació del Milà II.

6. El projecte d’impermeabilització de la cel·la E de febrer de 2015, preveu també el seguiment de producció de lixiviats als pous de registre de la xarxa de drenatge de gasos i lixiviats (P-E1 a P-E8) i al den de seguretat de la cel·la E (CDF-1). La informació relativa a aquests punts de control quantitatiu s’incorporarà al control documental. Els punts de control d’aquesta cel·la es situen a les següents coordenades:

Punt núm.	Coordenades  UTM (x,y)
CDF-1	607. 910,81/4. 418. 889,24
P-E1	607. 950,24/4. 418. 984,21
P-E2	607. 928,10/4. 418. 972,12
P-E3	607. 943,83/4. 418. 953,80
P-E4	607. 921,93/4. 418. 942,20
P-E5	607. 958,31/4. 418. 933,38
P-E6	607. 937,14/4. 418. 922,07
P-E7	607. 958,81/4. 418. 907,15
P-E8	607. 913,69/4. 418. 902,93

Es construirà un pou de drenatge i bombeig de les aigües existents per davall de la impermeabilització de la cel·la E en el seu punt més baix. Les analítiques d’aquestes aigües determinaran el seu destí com aigües pluvials o lixiviats a tractar a la planta de l’abocador.

7. Totes les mostres es prendran d’acord a allò establert a la Norma UNE-EN 25667:1995 (ISO 5667-2:1991).

8. S’ha d’acordar la ubicació d’aquests punts de control amb la Direcció General competent en matèria de Recursos Hídrics (Servei d’Estudis i Planificació).

9. El control de les aigües superficials s’ha de portar a terme en un mínim de quatre punts, amb una periodicitat trimestral durant l’explotació i semestral en la fase de clausura sempre i quan hi hagi aigua o grans pluges.

Punt núm.	Coordenades  UTM (x,y)
1 (nord)	608. 010/4. 420. 080
2 (oest):	607. 360/4. 419. 510
3 (sud):	608. 230/4. 418. 790
4 (més al sud):	608. 790/4. 418. 330

10. Les preses de mostres de la zona no saturada (sòls) es faran als següents punts:

Punt núm.	Coordenades UTM (x,y)
1	607858,77/4420095,12
2	607688,72/4419719,91
3	607723,84/4419694,00
4	607485,40/4419307,72
5	607856,92/4419147,37

11. Els paràmetres de qualitat que s’han de mesurar són:

-Zona saturada: nivell i pH, conductivitat, TOC, , Na, K, Mg, Ca, Ba, Cr, Cr VI, Mo, Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn, Cd, Hg, B, Al, Pb, P, As, Sb, Se, sulfurs, sulfats, carbonats/ bicarbonats, clorurs, fluorurs, cianurs, nitrits, nitrats, índex de fenols, benzè, AOX, Ftalats, plastificants, olis i greixos i anàlisi microbiològica (coliformes totals i  fecals).

-Zona no saturada(sòls) : pH, conductivitat, contingut en argila, matèria orgànica (MO), capacitat d’intercanvi catiònic (CIC), Ba, Sn, Cr, Mo, Co, Ni, Cu, Zn, Hg, Pb, As i PCBs.

-Lixiviats/pluvials al vas : pH, conductivitat, DQO, DBO5, Na, K, Mg, Ca, Ba, Cr, Cr VI, Mn, Fe, Ni, Cu, Zn, Cd, Hg, B, Al, Pb, P, As, Sb, Se, sulfurs, sulfats, carbonats/ bicarbonats, clorurs, fluorurs, cianurs, nitrits, nitrats, índex de fenols, benzè, olis i greixos, etilbenzè, m,p-xilè, O-Xilè, Toluè, BTEX, C3-C4 alquilbenzens, hidrocarburs C11-C35 i hidrocarburs C4-C10,.

-Aigües superficials:  pH, conductivitat, clorurs, TOC, Sb, As, Cd, Cr, Hg, Ni, Pb, Ca, Mg, Na, carbonats/bicarbonats, fluorurs, sulfats, Al, Cu, Fe, Mn, Zn, cianurs, índex de fenols, AOX, nitrats.

-Lixiviats tractats:  Volum, pH, DBO5, DQO, sòlids en suspensió, Pt, Nt, NKT, sulfurs, formaldehids, cianurs, diòxid de sofre, Cr-VI, Cr, As, Pb, Cu, Ba, Cd, Se, Ag, Zn, Ni, greixos i olis, detergents no biodegradables i qualsevol altre paràmetre que estableixi la ordenança municipal de clavegueram de Maó.

12. Cada tres anys s’han d’analitzar les substàncies prioritàries de les aigües subterrànies definides en la Directiva marc de l’aigua i normes relacionades, i com a mínim les següents: hidrocarburs policíclics, aromàtics i alifàtics, fenols, PCB, COV i BTEX. Els pous de seguiment s’han de autoritzar per part de la Direcció General competent en matèria de Recursos Hídrics i en tot cas han de complir amb els requisits tècnics per a la  construcció de pous establerts al Decret 108/2005.

13. El manteniment de les instal·lacions, per part de l’explotador, ha de garantir el funcionament de les xarxes de recollida de lixiviats i escorrenties superficials sobretot en cas de despreniment de talussos.

14. Les anàlisi químiques dels controls s’ha de fer per laboratoris competents d’acord amb allò establert al Reial decret 2000/1995, de 28 de desembre pel qual s’aprova el Reglament de la infraestructura per a la Qualitat i la Seguretat Industrial.

15. En tot cas les periodicitats, els paràmetres i els punts on s’han de realitzar les mesures indicades es podran variar o revisar sempre que estigui justificat, i es trameti la pertinent revisió de la present AAI.

16. En cas de detectar un valor inusual d’algun dels paràmetres de control, l’explotador, prendrà una altra mostra amb rèplica al mateix punt, en un termini màxim de 24h, exceptuant deguda justificació però mai superant les 72 hores.

La mostra s’analitzarà al laboratori que va fer la primera analítica, la rèplica a d’altre.

La incidència es comunicarà a la Direcció General de Recursos Hídrics en el termini de 48 hores des de la recepció dels primers resultats.

Els tècnics de la Direcció General de Recursos Hídrics juntament amb l’explotador de les instal·lacions, dissenyarà un pla temporal de control per tal d’establir la causa del valor i les possibles actuacions dur a terme.

Es consideren valors inusuals els que presentin una desviació de la mitjana superior al 20%.

7. 3. 3 Valors límit d’emissió

S’estableixen els següents per a l’efluent de la depuradora de lixiviats:

Paràmetre	Valor límit d’emissió(ppm)
Sulfurs	5
Formaldehids	5
Cianurs	2
Diòxid de sofre	5
Crom VI	0
Crom total	3
Arsènic	0. 05
Plom	0. 05
Coure	0. 2
Bari	1
Cadmi	0. 01
Seleni	0. 01
Plata	0. 05
Zinc	0. 3
Detergents no biodegradables	0
DQO	800
DBO5	500
MSS	400
NKT	0. 5
Greixos	100

En cas que els lixiviats tractats no compleixin amb aquests valors límit d’emissió no es poden abocar a la xarxa de clavegueram, si no que s’ha de notificar a l’òrgan ambiental. S’emmagatzemaran i es duran a un gestor autoritzat.

7. 4 Control municipal

1. Per tal de comprovar el compliment de l’ordenança municipal sobre l’ús de la xarxa de clavegueram sanitari del nucli urbà de Maó, l’explotador haurà de comptar amb un pla de seguiment analític de l’efluent.

2. Es facilitarà a l'ajuntament el calendari de mostreig anual i els resultats dels anàlisis de les mostres realitzades periòdicament.

8. Condicionants d’Atmosfera

8. 1. Prescripcions de caràcter general

La instal·lació haurà de complir amb el que estableix la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera; el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera (APCA) i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació; la Directiva 2010/75/UE, de 24 de novembre, sobre les emissions industrials; i el Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, així com amb tota la normativa de desenvolupament que li sigui d’aplicació.

8. 2 Identificació d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera

1. Segons l’annex del Reial decret 100/2011, de 28 de gener, l’activitat està classificada com a Activitat Potencialment Contaminadora de l’Atmosfera del grup B, codi 09 04 01 02 “Vertederos de residuos industriales o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior”.  

2. Les emissions a l’atmosfera que es poden generar a la instal·lació són:

-Emissions difuses de gasos i d’olors procedents de l’activitat del propi abocador i de la gestió de lixiviats.

-Emissions difuses de partícules procedents de l’activitat del propi abocador.

-Emissions difuses discontinues de gasos i partícules procedents del moviment de vehicles de transport de residus i de la maquinària mòbil d’operació de la instal·lació.

-Emissions canalitzades produïdes en la combustió del biogàs a la torxa.

3. Les activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera identificades són:

Descripció activitat	Codi APCA	Grup APCA
Abocador Es Mila II Vertederos de residuos industriales o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior	09 04 01 02	B
Ampliació abocador Es Mila II Vertederos de residuos industriales o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior	09 04 01 02	B
Torxa de combustió de biogàs Antorchas o combustión sin valorización energética de biogas	09 04 01 03	B
Bassa de lixiviats Otros. Emisiones de tratamiento de lixiviados en vertederos	09 04 03 00	C

 8. 3 Controls i valors límit d’emissió: Emissions difuses (no canalitzades)

L’explotador, respecte a l’emissió difusa, haurà d’aplicar les millors tècniques disponibles possibles enfocades a reduir les emissions de partícules, gasos i olors.  

A continuació es detallen les mesures correctores a aplicar per part de l’explotador per reduir les emissions difuses que almenys han d’estar implantades.

8. 3. 1 Emissions de partícules (pols)

1. A fi d’evitar l’emissió difusa de pols, es duran a terme les mesures preventives següents:

-Es compactarà la superfície dels vials de l’abocador amb grava o terra piconada i es revisarà periòdicament.

-Es regarà amb aigua amb la periodicitat necessària per minimitzar els possibles núvols de pols, sobretot durant el període comprès entre els mesos de maig i setembre en les zones no pavimentades.

-Es netejarà amb la periodicitat necessària els accessos, explanades, apilaments temporals, vials i llindars tant de material pulverulent com de materials lleugers susceptibles de ser transportats  pel vent i es durà un registre.

-Es cobriran completament amb lones, o bé es ruixaran amb aigua, de manera que no s’escampin materials pulverulents pels vials de l’entorn, els materials d’entrada transportats per vehicles i camions.

-Es limita la velocitat dels vehicles i maquinària per l’interior del recinte de l’explotació a 20 km/h i a 30 km/h en els vials d’accés.

-Es mantindrà en perfecte estat els motors de combustió i els tubs d’escapament de la maquinària i vehicles de transport.

-Es controlarà que el tub d’escapament dels camions estigui dirigit cap amunt a l’entrada de l’abocador.

-Es minimitzarà l’alçada de caiguda del dipòsit de materials.

-S’instal·laran pantalles paravents en el llindar de la parcel·la o pantalles vegetals.

-Se realitzarà una compactació de l’abocament immediatament després del seu dipòsit.

-En cas de vents forts (> 7 m/s) els residus es premsaran en bales de densitat major a 610 kg/m3 abans de ser abocats.

-Diàriament els residus dipositats se cobriran amb una capa de terra compactada d’una gruixa mínima de 20 cm.

2. Cada tres anys s’ha de realitzar una comprovació, per part d’un Organisme de Control Autoritzat, de les mesures correctores i preventives instal·lades, de la seva eficàcia i del seu bon estat de funcionament.

8. 3. 2 Emissions d’olors

1. Els focus d’emissió d’olors més rellevants són les emissions fugitives de biogàs que es genera per la fermentació dels residus orgànics a través de la superfície del dipòsit, els pous de desgasificació i la gestió dels lixiviats.

2. Per prevenir l’emissió d’olors l’explotador haurà de dur a terme, si escau, les mesures preventives següents:

-Cobrir i compactar els residus dipositats de manera que la superfície exposada a l’atmosfera sigui la mínima possible. Cobrir diàriament els residus que s’hagin dipositats amb una capa de terra compactada.

-Extreure eficaçment el biogàs generat a l’abocador a mesura que es generi.

-Pel que fa als lixiviats, aquestes disposaran dels elements necessaris per tal de garantir una oxigenació suficient i evitar l’existència de zones anaeròbiques o estancades generadores de males olors.

3. En cas de queixes per males olors, s’anotarà la data i hora en el registre d’emissions de la instal·lació.

4. Cada tres anys s’avaluarà la molèstia per olors que generen el conjunt d’instal·lacions de l’emplaçament mitjançant la mesura de les unitats d’olor segons la norma UNE-EN 13725, per part d’un Organisme de control autoritzat.  A partir de les mesures d’emissions a les fonts generadores d’olors, es simularà la dispersió de les unitats d’olor aplicant models matemàtics de simulació de la dispersió.

5. Les mesures es faran entre els mesos de maig i setembre.

6. En cas de queixes persistents o en funció dels resultats de les mesures, es cobrirà la bassa i es conduiran els gasos cap a un sistema depurador, entre d’altres mesures preventives i correctores addicionals per al control d’olors.

8. 3. 3 Emissions de biogàs

1. Tots els residus dipositats seran compactats i coberts diàriament amb una capa de terres, per evitar voladures dels materials més lleugers, emissions de gasos, molèsties per olors, entre d’altres.

2. S’ha d’instal·lar una xarxa de pous d’extracció de biogàs generat per la degradació de la matèria orgànica abocada, els quals se situaran sistemàticament en funció de l’avanç de la massa d’abocament i el seu creixement en alçada. Els tubs d’extracció han de ser amb ranures que permetin el pas de biogàs i abocaran, en la part superior, en unes canonades col·lectores a través de les quals serà conduït el gas cap a un sistema d’aprofitament, quan sigui possible o, en cas contrari, a la torxa, on s’haurà de cremar el biogàs recuperat. Aquest sistema pot ser comú per l’abocador existent i la seva ampliació i el titular de la instal·lació ha de comunicar al departament competent en contaminació atmosfèrica la seva  posada en marxa.

3. L’explotador haurà de realitzar els controls periòdics de gasos durant la fase d’explotació i durant la fase de manteniment posterior a la clausura segons la taula següent.

Paràmetre 1	Fase d’explotació2	Fase de manteniment2
CH4, CO2, O2	Mensual	Semestral
H2S, H2, COT,CO cabal, pressió atmosfèrica,  humitat temperatura	Trimestral	Anual
Comprovació eficàcia sistema d’extracció de gasos		Semestral

¹ Cada mes s’ha de mesurar un nombre de xemeneies de manera tal que al cap de l’any cada una d’elles s’hagi mesurat almenys dues vegades.

² Segons els resultats es podrà modificar la freqüència de la mesura per períodes majors.

4. Es mesurarà  en els pous de desgasificació dels vasos de l’abocador Es Mila II i de l’Ampliació Es Milà II (al menys a un punt de cada cel·la representativa de cada secció de l’abocador) i/o en la torxa prèviament a la seva combustió.

5. Els controls periòdics de la taula anterior podran ser autocontrols i cada any es farà almenys un control extern realitzat per part d’un Organisme de control autoritzat.

6. L’explotador haurà d’enviar,  via correu electrònic, les dades obtingudes dels autocontrols al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica que podrà establir altres sistemes de comunicació.

8.4 Control d’emissions canalitzades

8. 4. 1 Torxa sense valorització energètica de biogàs

1. La temperatura de flama de la torxa ha de ser de 900 ºC com a mínim i el temps de residència de 0,3 s.

2. L’explotador durà un registre del temps de funcionament, cabal i temperatura de la torxa, així com de les incidències i qualsevol altres tipus d’operació diferent del funcionament normal.

8. 4. 2 Sortida del sistema de desodorització del tractament de lixiviats

1. En cas d’instal·lació d’un sistema de desodorització al tractament de lixiviats, l’explotador haurà de realitzar els controls de gasos periòdics segons la taula següent:

Contaminant	Valor límit d’emissió	Tipus de control/Periodicitat
H2S   NH3   COT   CH4	mg/Nm3   50 mg/Nm3   50 mg/Nm3   ------	Control intern: 2,5 anys   Control extern: 5 anys

Valors referits a les següents condicions: T=273 K, P=101. 3 KPa i gas sec

També mesurarà cabal i velocitat dels gasos de sortida, humitat, temperatura i oxigen

2. El punt de mostreig de la sortida canalitzada complirà la norma UNE-EN 15259. En cas que no sigui possible, l’explotador farà arribar una proposta de punt de mostreig al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica per a la seva aprovació.

3. Els accessos i plataforma de treball al punt de mostreig hauran de complir la normativa en matèria de seguretat i salut en els llocs de treball.

4. El punt de mostreig han de ser accessible en qualsevol moment per poder realitzar les mesures i inspeccions pertinents, i s’ha de disposar de sistemes automàtics per a la pujada d’equips d’anàlisis i material auxiliar.

5. El mètode de mesura per a cada contaminant serà preferiblement el UNE-EN; en cas que no es pugui aplicar s’haurà de justificar la utilització d’altres mètodes, que seran, per aquest ordre: EN, UNE-ISO i altres mètodes internacionals. Sempre que es publiquin noves normes que substitueixin les indicades, s’aplicaran les més recents.

6. En el  termini de 3 mesos des de la resolució de l’autorització o de la posada en marxa del sistema, l’explotador haurà de presentar al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica la caracterització de les emissions del focus. Per a aquesta caracterització es mesuraran almenys els paràmetres següents: H₂S, NH₃, CH₄ i COT.

7. Segons els resultats de l’estudi, s’avaluarà la possibilitat de modificar els límit d’emissió i/o la periodicitat del control del focus.

8. Les mesures es realitzaran en condicions normals d’operació de les instal·lacions.

9. Es considerarà que es respecten els valors límit d’emissió a l’atmosfera quan els resultats de cada una de les sèries de mesures no superin els valors límit fixat en la present resolució.

10. S’ha de garantir el correcte funcionament permanent del sistema eliminador d’olor i en concret caldrà assegurar el manteniment i renovació adequat del material de farciment.

8. 4. 3 Immissions o qualitat de l’aire

1. S’han de complir els objectius de qualitat de les dades establerts a la normativa d’avaluació de la qualitat de l’aire ambient, quant a cobertura de dades i incerteses de mesura. S’aplicaran com a valors de referència els valors límit i objectiu establerts a la normativa existent: Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig, relativa a la qualitat de l’aire ambient i una atmosfera més neta a Europa, i Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire.

2. L’explotador haurà de realitzar una campanya anual de partícules totals en suspensió a 3 punts del perímetre de la instal·lació, amb un mínim de 5 mostres vàlides a cada punt. Les mesures es faran entre els mesos de maig i setembre i durant l’escenari més desfavorable d’operació de la instal·lació. El pla de campanya ha de disposar de l’aprovació del departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica, que podrà establir la mesura de H₂S, COV i/o CH₄ d’acord amb les dades dels registres d’emissions.

Paràmetre	Límit d’emissió
Partícules en suspensió	150 µg/m3 (concentració mitjana de 24 h)
COV (com a COT)	5 µg/m3
H2S	100 µg/m3 (concentració mitjana en 30 minuts) 40 µg/m3 (concentració mitjana en 24 h)
NH3	----

 8. 5 Registre

L’explotador de la instal·lació haurà de mantenir actualitzat un registre amb dades de les emissions, aturades de torxa, aturades d’altres activitats, tasques de manteniment, incidències, controls, inspeccions i qualsevol altres tipus d’operació diferent del funcionament normal, per a cada focus emissor, d’acord amb el disposat a l’article 8 del Reial decret 100/2011. La informació documental (informes, mesures, manteniment. . . ) s’ha de conservar un període mínim de 10 anys.

8. 6 Notificacions immediates.

Si hi ha qualque anomalia de funcionament que pugui donar lloc a una emissió anormal de contaminants a l’atmosfera l’explotador ho notificarà, immediatament desprès del seu coneixement, al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica i a l’òrgan ambiental. Així mateix s’informarà de les mesures correctores adoptades i del moment en què la instal·lació passa a funcionar correctament.

9. Requisits de seguretat i activitats

9. 1 Pla d’autoprotecció

L’explotador haurà de disposar del preceptiu pla d’autoprotecció enregistrat a la Direcció General competent en matèria d’Emergències i implantat a la totalitat de les instal·lacions i processos que conformen l’activitat, indicades al punt 1 de la present Autorització. El Pla d’autoprotecció estarà redactat i signat per un tècnic competent, de conformitat amb el que determina l’article 13 del decret 8/2004, i s’ajusti a l’índex de continguts que disposa el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel que es despleguen determinants aspectes de la Llei d’Ordenació d’Emergències a les Illes Balears (BOIB núm. 18 de 5 de febrer de 2004). A més del contingut que figura a l’annex II del Reial Decret 393/2007, de 23 de març, per qual s’aprova la Norma Bàsica d’Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d’emergència, inclourà les mesures a aplicar, incloses les complementàries per a limitar les conseqüències mediambientals i evitar altres possibles accidents e incidents.

9. 2 Seguretat industrial

El titular de l’activitat haurà de:

-Inscriure les instal·lacions corresponents a l’òrgan competent en matèria de seguretat industrial, segons les normatives vigents de seguretat industrial, minera, etc… Les instal·lacions previstes o existents han de complir amb la legislació vigent en matèria d’Indústria.

-Donar compliment al Decret 110/2010, de 15 de octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques en tot el que li sigui d’aplicació.

-Prevenir els riscs laborals i vetllar per la salut i seguretat dels treballadors, i aquests el deure de complir les mesures de prevenció que s’adoptin, d’acord a l’establert a la llei estatal 31/95 de prevenció dels riscs laborals. Les condicions de treball s’hauran d’ajustar a l’establert a les disposicions específiques i reglamentàries en matèria de seguretat laboral, havent de posar especial atenció en el compliment del RD 374/2001 sobre protecció dels treballadors contra els riscs relacionats amb els agents químics durant el treball.

-Fer complir als edificis de caràcter industrial les prescripcions de protecció contra incendis indicades al Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel que s’aprova el Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials.

D’altra banda:

-Les instal·lacions de protecció contra incendis i el seu manteniment s’hauran d’ajustar al disposat al Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RD 1942/1993) i normes UNE corresponents.

-L’emmagatzematge de productes químics s’haurà d’adaptar al RD 379/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics, i les seves instruccions tècniques complementàries.

-L’emmagatzematge de productes petrolífers s’haurà d’adaptar al que disposa el RD 2085/1994  pel que es desenvolupa el Reglament d’instal·lacions de productes petrolífers, així com les seves posteriors modificacions.

-La faixa contraincendis s’ha de comptar des de la banda exterior de la paret, comptant el vial perimetral i una franja de la zona d’abocament que s’haurà de tapar amb terra diàriament i mantenir sense vegetació. Els hidrants contraincendis estaran sempre pressuritzats i es farà una revisió anual del seu correcte funcionament. Tots els operaris participants en les activitats seran instruïts en l’existència de risc d’incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar i en les actuacions immediates a efectuar davant un connat d’incendi.

9. 3 Contaminació Acústica

L’explotador efectuarà una campanya anual de caracterització real dels nivells de renou emesos a l’exterior durant les diverses fases típiques de l’operació (engegaments, etc. ) en horari nocturn i diürn, per a la comprovació del compliment dels límits establerts a la normativa  vigent en aquesta matèria.

9. 4 Contaminació lumínica

El titular complirà amb allò que estableix la Llei 3/2005 de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

10.  Controls  periòdics

10. 1 Control periòdic de les instal·lacions.

En qualsevol moment, la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient podrà realitzar visita de comprovació i certificar la idoneïtat de les instal·lacions i el manteniment de les condicions inicials que han donat lloc a l’AAI, així com el compliment de les prescripcions tècniques aplicables en virtut de la legislació vigent.

Periòdicament es realitzaran visites de comprovació a les instal·lacions per part dels tècnics de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient, per tal de comprovar el compliment dels requisits de l’AAI.

10. 2 Inventari d’emissions al Registre PRTR

L’explotador de la instal·lació haurà de trametre les dades sobre quantitats de contaminants emesos, anualment, en aplicació del disposat en el Reglament 166/2006 (PRTR), de 18 de gener, i en el Reial decret 508/2007. Aquestes dades d’emissions seran trameses abans de dia 31 de març de l’any següent, per a la seva avaluació prèvia, a la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient i Mobilitat adjuntant una memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España.

Aquestes dades han de comprendre les emissions de l’abocador actual i la seva ampliació (al menys CH₄ i CO₂), així com les emissions produïdes pel trànsit de vehicles i abocament del material (gasos de combustió i partícules PM10).

Control documental

10. 3. 1 Control documental periòdic

-Informes semestrals dels autocontrols de les emissions de biogàs a l’atmosfera.

-Informe anual de la campanya de partícules en suspensió.

-Cada tres anys, informe sobre control de mesures correctores per minimitzar emissions difuses de partícules.  

-Cada tres anys, informe sobre les emissions d’olors.

-Cada 5 anys, informe del control de les emissions del sistema de desodorització de la bassa de lixiviats.

Els informes realitzats per un Organisme de control autoritzat (OCA), d’acord amb el disposat al Decret 104/2010, de 10 de setembre, i al Reial Decret 100/2011, de 29 de gener, seran tramesos per part de l’OCA al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. Els altres seran tramesos per l’explotador.

10. 3. 2 Informe anual

L’explotador de l’activitat enviarà a l’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar l’AAI, abans de l’1 de març, un informe del període precedent en el que s’inclourà:

-Residus

-La declaració anual de residus perillosos. Aquesta memòria ha de contenir, almenys, referències suficients de les quantitats i característiques dels residus gestionats, la seva procedència i destinació, la relació d’aquells que es troben emmagatzemats així com les incidències rellevants que hagin tingut lloc l’any anterior. L’entitat explotadora ha de conservar, al lloc on realitza l’activitat, còpia de la memòria anual durant cinc any.

-Informe anual sobre el control topogràfic de l’abocador

-Informe anual dels residus gestionats a l’abocador, quantitat, caracterització, superfície ocupada, metodologia de dipòsit emprada i àrea a la qual s’ha emprat així com el càlcul de la capacitat restant del dipòsit.

-Volum de les terres de cobertura

-Informació addicional que l’empresa explotadora consideri adient.

-A més l’informe presentarà tota la informació indicada a l’article 10 del Reial decret 1481/2001 sobre les quantitats i tipus de residus indicant l’origen, la data de entrega, el productor o el recol·lector en cas dels residus urbans, la ubicació dels residus perillosos i els resultats dels programa de control i vigilància.

-Emissions i immissions atmosfèriques:

-Un mapa detallat assenyalant les àrees d’explotació, les cobertes, les captacions de biogàs i les canonades instal·lades, etc.

-Un resum dels resultats de tots els controls interns o autocontrols realitzats durant l’any.

-Informació sobre els valors del cabal de biogàs enviat a la torxa i el temps de funcionament de la torxa, del cabal total generat així com de les queixes per olors.

-Emissions i immissions al medi hídric

-Informe anual sobre els controls efectuats en base al punt 0 de la present autorització.  

-Renous

-Informe anual en el que es remetran els controls d’emissions de renous.

-En caràcter general

-Memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España

-L’explotador haurà de comunicar telemàticament al Registre informàtic PRTR-Espanya, dins els terminis que pertoquin, de forma anual, les dades exigides pel RD 508/2007 i Reglament (CE) 166/2006, de 18 de gener.

-L’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar les AAI trametrà a cada Direcció General o administració competent la documentació de la que tingui competències.

-Tota la informació que sigui susceptible de tractament informàtic s’aportarà en paper i en format informàtic estàndard.

-Examinada la informació remesa per l’explotador, cada òrgan competent podrà reclamar informació complementaria per avaluar el correcte funcionament de l’abocador.

11. Obligacions del titular

El titular de l’activitat estarà obligat a complir amb les obligacions establertes a l’article 5 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, i en especial:

-Assumirà tots els condicionants recollits a la present Resolució que li són d’aplicació i s’encarregarà del compliment per part de l’explotador d’aquells que li pertoquin.

-Mantindrà el correcte funcionament de l’activitat.

-Comunicarà a l’òrgan ambiental qualsevol incidència que afecti a l’activitat amb repercussió ambiental.

-Comunicarà a l’òrgan ambiental el canvi de l’explotador de la instal·lació aportant la documentació justificativa necessària.

Per una altra banda, el titular queda sotmès al compliment de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat ambiental, i als seus desenvolupaments reglamentaris, per tal de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals provocats per la seva activitat.

12. Funcionament diferent al normal

En el termini màxim de 3 mesos, el titular presentarà, a l’òrgan ambiental, un protocol d’actuació en condicions de funcionament diferents de les normals contemplant aquelles que puguin afectar al medi ambient.

Quan es produeixi una situació de funcionament diferent de les normals, l’explotador, en el termini màxim de 10 dies, comunicarà a l’òrgan ambiental el fet en si, les seves conseqüències ambientals i les actuacions dutes a terme per tornar a condicions normals de funcionament.

13. Incompliment de les condicions de la present autorització

L’incompliment de les condicions establertes a la present autorització serà considerat com una infracció lleu, greu o molt greu classificada segons l’article 30 de la Llei 16/2002 i estarà subjecte al règim sancionador dels articles 31 a 35 de la Llei 16/2002 i el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el reglament del procediment a seguir en l’execució de la potestat sancionadora.

14. Caràcter de l’autorització.

Aquesta Autorització Ambiental Integrada s’atorga sense perjudici de tercers i sense perjudici de les demés autoritzacions i llicències que siguin exigibles per l’ordenament jurídic vigent.

15. Causes d’extinció.

Són causes d’extinció de l’AAI:

-L’extinció de la personalitat jurídica del titular.

-Quan es determini una dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial.

16. Modificació de les condicions.

L’Òrgan Ambiental Competent, en conformitat a l’article 25 de la Llei 16/2002, podrà modificar les condicions de control ambiental de l’explotació senyalades a la present Resolució, o determinar mesures complementàries que es considerin convenients per a l’adequació o millora de l’activitat.

ANNEX I: Contingut mínim de l’informe base del sòl

L’article 12. 1. f) de la llei 5/2013, d’11 de juny, per la qual es modifiquen la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, determina que quan  una activitat  impliqui l’ús, la producció o l’emissió de substàncies perilloses rellevants, tenint en compte la possibilitat de contaminació del sòl a l’emplaçament de la instal·lació, el titular presentarà davant l’autoritat competent un Informe base abans de començar l’explotació de la instal·lació o abans d’actualitzar l’autorització.

El desconeixement de la situació del sòl de les instal·lacions que requereixen autorització ambiental integrada és en molts casos un fet i d’aquí sorgeix la necessitat  de conèixer amb detall l’estat actual del sòl, mitjançant la informació recollida a l’Informe base, com a pas previ a l’establiment de condicionants específics sobre el seguiment posterior a realitzar. No es descarta que els resultats obtinguts  a les inspeccions indiquin una afecció del sòl superior a la permesa i, que tal i com recull el RD 9/2005, suposi un risc per a la salut de les persones i el medi ambient i es requereixin actuacions de remediació o control una vegada es coneguin els resultats. Si es determina que la instal·lació ha causat una contaminació significativa del sòl respecte a l’estat establert en l’Informe base, el titular haurà de prendre les mesures oportunes per fer front a dita contaminació amb l’objecte de restablir l’emplaçament de la instal·lació a  l’estat anterior.

Aquest informe ha de contenir la informació necessària per determinar l’estat  del sòl, a fi de fer la comparació quantitativa amb l’estat  després del cessament definitiu de les activitats, previst a l’article 22 bis (Tancament de les instal·lacions),  a fi de determinar si s’ha produït un increment significatiu de la contaminació del sòl.

Per tot això, les empreses titulars d’instal·lacions que requereixen autorització ambiental integrada hauran de presentar un Informe Base realitzat per empresa acreditada per ENAC per activitats d’inspecció de sòls potencialment contaminats.

El Servei de Residus i Sòls Contaminats estableix els continguts mínims d’aquest Informe base i es reserva el dret de reclamar  informes complementaris més detallats, dades o anàlisis que permetin avaluar quantitativament  el grau de contaminació del sòl. En funció de la valoració dels resultats obtinguts a l’Informe base es podran establir nous condicionants sobre el control del sòl i/o actuacions a dur terme.

D’altra banda, el Servei de Residus i Sòls Contaminats, inclou a títol orientatiu les substàncies perilloses que com a mínim s’han de considerar, amb l’objectiu de determinar les substàncies perilloses rellevants utilitzades, produïdes o emeses per la instal·lació que es tracti.

PART I: CONTINGUTS MÍNIMS

1. Identificació de l’entorn ambiental de l’emplaçament

Topografia, geologia, direcció del flux de les aigües subterrànies, altres vies de migració potencial  tals com canals de serveis o desguassos; aspectes mediambientals (hàbitats particulars, espècies i àrees protegides) i usos del sòl de l’entorn amb la intenció de determinar on es poden dirigir les substàncies perilloses i identificar els medis receptors que estan potencialment en risc.

2. Usos anteriors de les instal·lacions

Nom de l’activitat.

Descripció dels usos anteriors que poden haver donat lloc a l’alliberament de substàncies perilloses, ja siguin les mateixes a les utilitzades, produïdes o alliberades per la instal·lació existent o per unes de diferents. Identificació de la ubicació, tipus i extensió de la contaminació existent en l’emplaçament i determinar els estrats  que poden resultar afectats per aquesta contaminació.

Tipus d’activitat desenvolupada.

Titular.

Data d’inici de l’activitat.

Data de finalització de l’activitat.

3. Usos actuals de les instal·lacions

Dades de l’empresa	Dades del centre de Treball
Raó social NIF o CIF                                          Adreça del domicili social      Municipi Codi Postal     Telèfon Fax E-mail Web	Denominació del centre NIF o CIF Adreça Municipi Codi postal Telèfon Fax E-mail Coordenades geogràfiques

  

Dades de la instal·lació	Estat actual de les instal·lacions
Any d’inici de l’activitat Superfície total de la instal·lació Superfície pavimentada respecte al total de superfície de la parcel·la Número de captacions d’aigües subterrànies en les instal·lacions Número de captacions actualment en ús Xarxa de sanejament (No existeix/xarxa única/xarxa segregada)	En producció Aturada tècnica En fase d’ampliació o reforma Altres  (especificar)

4. Substàncies de caràcter perillós utilitzades, produïdes o emeses

Identificació de les substàncies de caràcter perillós involucrades dins els límits de la instal·lació, ja sigui com a matèries primeres, productes intermedis, subproductes, emissions, residus, que com a resultat de la seva perillositat respecte a la toxicitat, mobilitat, persistència i biodegradabilitat, tenen capacitat de contaminar el sòl. Per a cada substància contaminant identificar la possibilitat actual de contaminació dels sòls  de la instal·lació, incloent la possibilitat d’abocaments i les seves conseqüències, tenint especialment en compte:

Quantitats

Accidents o els incidents, degoteigs o vessaments d’operacions rutinàries, canvis en la pràctica operativa, canvis en les substàncies utilitzades. . .

Determinació del risc potencial de contaminació de cada substància perillosa considerant les seves propietats físiques i químiques (composició, estat físic, solubilitat, toxicitat, mobilitat, persistència, etc), relacionant-ho amb el context de l’emplaçament per determinar si les circumstàncies existents poden resultar en l’abocament de la substància en quantitats suficients per representar un risc de contaminació, ja sigui el resultat d’una emissió simple o el resultat acumulatiu provinent de múltiples emissions.

Quantitat/ any.

Procés en el que s’utilitzen, produeixen o emeten aquestes substàncies.

Emmagatzematge de les substàncies de caràcter perillós

Emmagatzematge en superfície. Dipòsit superficial. Dipòsit subterrani. Condicions d’ús, de transport i d’emmagatzematge dins les instal·lacions. Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl. Referència (s’han d’assenyalar els emmagatzematges en el plànol de les instal·lacions).

5. Productes intermedis, finals o subproductes de caràcter perillós

Descripció

Quantitat/ any

Procés en el que s’utilitzen, produeixen o emeten aquests productes intermedis, finals   o subproductes de caràcter perillós

Emmagatzematge de productes intermedis, finals o subproductes de caràcter perillós

Emmagatzematge en superfície Dipòsit superficial Dipòsit subterrani Condicions d’ús, de transport i d’emmagatzematge dins les instal·lacions Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl Referència (s’han d’assenyalar els emmagatzematges en el plànol de les instal·lacions)

6. Residus produïts

Descripció

Codi LER

Quantitat/any

Forma de presentació

Tipus d’emmagatzematge

Gestor Autoritzat

Emmagatzematge dels residus produïts o gestionats

Emmagatzematge en superfície Dipòsit superficial Dipòsit subterrani Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl Referència (s’han d’assenyalar les zones d’emmagatzematge en el plànol de les instal·lacions)

7. Àrees productives

Descripció del procés

Superfície (m²)

Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl

Substàncies perilloses involucrades

8. Fonts potencials de contaminació

En referència a tots els tipus d’emmagatzematge i àrees productives esmentats en els punts anteriors, determinar quins d’ells poden constituir fonts potencials de contaminació  del sòl.

9. Fuites, vessaments o accidents amb substàncies perilloses que poden haver afectat el sòl

Ubicació

Data

Substàncies implicades

Superfície presumiblement afectada (m²)

Volum (m³)

Tipus de paviment

Mesures adoptades o a adoptar  per  protegir el sòl, integritat dels mecanismes de contenció,. . .

Administració que hi ha intervingut

10. Certificacions

Analítica d’abocament realitzada per ECA (SI/ NO/ EN CURS)

Etiqueta Ecològica Europea, EMAS (SI/ NO/ EN CURS)

Sistema de Gestió Mediambiental (SI/ NO/ EN CURS)

Pla d’emergència interior (SI/ NO/ EN CURS)

11. Analítiques de sòls

Localització, identificació i justificació del nombre de punts de mostreig; representativitat d’aquests punts de mostreig.

Ubicació en les instal·lacions i profunditat.

Mètodes analítics de mostreig, paràmetres i incerteses de la mesura.

Condicions generals del mostreig i descripció.

Resultats. Tenir en compte que els paràmetres a analitzar són aquelles substàncies perilloses rellevants utilitzades, produïdes o emeses per la instal·lació que es tracti. Acreditació per ENAC.

Conclusions.

Aportar, si estan disponibles, les anàlisis de riscs i els informes existents que regula la legislació sobre sòls contaminats en relació amb les mesures realitzades en el sòl que reflecteixin l’estat en el moment de la  redacció de l’informe o, com a alternativa, noves mesures realitzades en el sòl que guardin relació amb la possibilitat d’una contaminació del  sòl per aquelles substàncies perilloses que hagi d’utilitzar,  produir o emetre la instal·lació de què es tracti.

Aportar, si estan disponibles, informes sobre la qualitat química del sòl, plans d’evacuació i retirada de les substàncies procedents de fuites o vessaments que s’han aplicat en cas d’accident.

12. Redacció de l’informe

Dades de la persona o persones que redacten l’informe (telèfon, e-mail)

DNI

Autoritzat per

PART II : SUBSTÀNCIES PERILLOSES

Hidrocarbus aromàtics	Hidrocarburs clorats	PAH
Benceno	Diclorometano	Acenafteno
Estireno	1,1-Dicloroetano	Antraceno
Etilbenceno	1,2-Dicloroetano	Benzo(a)antraceno
Tolueno	1,1,1-Tricloroetano	Dibenzo(a,h)antraceno
Xileno	1,1,2-Tricloroetano	Criseno
	1,1,2,2-Tetracloroetano	Fluoranteno
	1,1-Dicloroetileno	Benzo(b)fluoranteno
	Tricloroetileno	Benzo(k)fluoranteno
	Tetracloroetileno	Fluoreno
	1,2-Dicloropropano	Naftaleno
	1,3-Dicloropropano	Pireno
	Cloroformo	Benzo(a)pireno
	Cloruro de vinilo	Inde(1,2,3-cd)pireno
	Hexaclorobutadieno	Fenantreno
	Hexacloroetano
	Tetracloruro de carbono
	Clorobenceno
	1,2-Diclorobenceno
	1,3-Diclorobenceno
	1,4-Diclorobenceno
	1,2,4-Triclorobenceno
	p-Cloranilina
	trans-1, 2-Dicloroetileno
	Bromoform
	1,3-Diclorobenceno
	Pentaclorobenceno
	1,2,4,5 tetraclorbenceno

   

Pesticides	Composts fenòlics	Ftalats
Aldrin	Fenol	bis(2-etilhexil)ftalato (DHEP)
Clordan	Cresol<A[Cresol|Crisol]>	butil benzil ftalato (BBP)
p,p'-DDE	2-Clorofenol	butil ftali butilglicolato
p,p'-DDT	2,4-Diclorofenol	dibutil ftalato (DBP)
p,p-DDD	2,4,5-Triclorofenol	dietil ftalato
Dieldrín	2,4,6-Triclorofenol	Diisobutil ftalato (DIBP)
Endosulfan	Pentaclorofenol
Endrín	Nonilfenol
Heptacloroepoxido	4-clor-3-metilfenol
Hexaclorobenceno	2,3,4,6 tetraclorfenol
Hexaclorociclohexano-alfa	2-nonilfenol
Hexaclorociclohexano-beta	3-nonilfenol
Hexaclorociclohexano-gamma	4-nonilfenol
Mirex	Octilfenol
Toxafeno
Clordecona
Alacloro
Atrazina
Clorpirifos
Simazina
Clorfenvinfos
Trifluralina
Diuron
Isoproturon
Tributilestaño y compuestos
Tertbutilazina
Metolacloro
Isodrin1

 

Altres composts

Acetona 1,4-Dioxano Decabromofenileter Pentabromodifenileter Octabromodifenileter Hexabromobifenil (HBB) Hexabromodifenileter Heptabromodifenileter Tetrabromodifenileter Fluoruros ETBE (Etil tert-butil éter) MTBE (Metil tert-butil éter) Formaldehido Tetrahidrofurano Cloroalcanos Difenilesteres bromados DDT Total Cianuros Benzo(ghi)piraleno PCB TPH Dioxinas y furanos Hexabromociclododecano (HBCDD), alfa-hexabromociclododecano, beta-hexabromociclododecano, gamma-hexabromociclododecano 2,4 Dinitrotolueno (2,4-DNT) Tris(2-cloroetil)fosfato (TCEP) Pentaóxido de diarsénico Sulfocromato de plomo amarillo (C. Y. Pigmento Yellow 34) Cromatomolibdatosulfato de plomo rojo (C. Y. Pigmento Red 104) Trióxido de diarsénico Cromato de plomo 5-tert-butil-2,4,6-trinitro-m-xileno (Muskxylene) 4,4-Diamindifenilmetano (MDA) Dicromato de amonio Cromato potásico Ácidos generados a partir de trióxido de cromo y sus oligómeros Trióxido de cromo Dicromato potásico Cromato sódico Dicromato sódico Àcid perfluoroctasulfónico (PFOS), sus sales y el perfluoroctanosulfonato de flúor (PFOS-F).

  

Metalls

Antimonio

Arsénico

Bario

Berilio

Cadmio

Cobalto

Cobre

Cromo (III)

Cromo (VI)

Estaño

Mercurio

Molibdeno

Níquel

Plomo

Selenio

Talio

Vanadio

Zinc

V. Ordenar la publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears del present acord. ”

VI. Interposició de recursos

Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut  la notificació, d’acord amb l’article 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques  i del procediment administratiu comú, i l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver rebut la notificació de l’acord, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

 Palma, 8 de gener de 2016

 

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias