Butlletí Oficial de les Illes Balears

El Ple del Consell Insular de Mallorca, a la sessió de dia 8 d’octubre de 2015 va adoptar, entre d’altres, el següent acord:

“El Ple del Consell Insular de Mallorca en la sessió de dia 15 de novembre de 2004, va acordar, entre d’altres, la declaració com a bé d’interès cultural amb categoria de monument, del conjunt del Monestir de Santa Elisabet d’Hongria i l’església de Sant Jeroni de Palma (BOE núm. 54 de dia 4 de març de 2005 i en el BOIB núm. 21 de 8 de febrer de 2005). L’acord esmentat es va prendre sobre la base dels informes tècnics del Servei de Patrimoni Històric: del cap de Secció de Béns Culturals de 5/01/2004, de la tècnica en conservació i restauració de Béns culturals de 5/01/2004 i de la cap de secció d’arquitectura de 12/01/2004; on s’especificava, entre d’altres, que queden vinculats com a part integrant del BIC tots aquells béns mobles que apareguessin recollits a l’Inventari de Béns Mobles de l’església Catòlica que es redacta amb el concurs del Ministeri de Cultura, Govern de les Illes Balears i Universitat de les Illes Balears, i dels quals s’incloïa annex a l’acord de declaració

Des del Servei de Patrimoni Històric, d’acord amb la Llei 12/98, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, i amb la Llei 15/2006, de 17 d’octubre, d’arxius i patrimoni documental de les Illes Balears, s’ha motivat que l’arxiu del Monestir de Santa Elisabet d’Hongria forma part del patrimoni documental de les Illes Balears, i per tant, s’ha de conservar i protegir com a conjunt unitari. Aquest expedient té per objecte, per tant, vincular l’arxiu de Santa Elisabet a l’immoble que li dóna sentit.

La CIPH a la sessió de dia 5 d’agost de 2014 va adoptar l’acord d’incoació de la modificació de l’expedient de declaració de bé d’interès cultural, amb categoria de monument, del Monestir de Santa Elisabet d’Hongria i l’església de Sant Jeroni per la inclusió del conjunt de l’arxiu com a part integrant del BIC,  de conformitat amb l’informe tècnic de dia 15 de juliol de 2014.

Durant la tramitació, seguint el procediment  establert a la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, el 17 de setembre de 2014 es va sol·licitar a la UIB, informe preceptiu d’acord amb l’article 9 i 96 de la llei esmentada, com entitat consultiva, que es va emetre amb data 14 de gener de 2015 i s’ha remès al Consell de Mallorca.

Es va obrir el tràmit d’audiència als interessats i s’han presentat al·legacions per part de la Sra. Maria del Pilar Rosselló Corró, representant del Monestir de Santa Elisabet.

El 24 de març de 2015 s’ha aprovat per la CIPH la proposta d’elevar al Ple, amb la desestimació les al·legacions i perquè s’aprovi la modificació de l’expedient de declaració de BIC, amb categoria de monument a favor del Monestir de Santa Elisabet    d’Hongria i l’església de Sant Jeroni per a la inclusió del conjunt de l’arxiu, de conformitat amb la descripció de l’informe tècnic de dia 15/07/2014.

Per tot això, i en virtut del que disposa el Títol I de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, en relació amb la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, el Reial decret 111/1986, de 10 de gener, de desenvolupament parcial de l’esmentada Llei. i d’acord amb les competències atribuïdes per la Llei 6/1994, de 13 de desembre, als Consells Insulars en matèria de Patrimoni Històric, i el Reglament Orgànic del Consell Insular de Mallorca, aprovat pel Ple del 8 de març de 2004 (BOIB núm. 38 de 16-03-04) parcialment modificat per acord del Ple de 13 d’octubre de 2011 (BOIB núm. 158 de 20-10-11), el President de la Comissió Insular de Patrimoni Històric eleva al Ple la següent proposta d’ACORD:

I. Desestimar les al·legacions presentades per la Sra. Maria del Pilar Rosselló Corró, en representació del Monestir de Santa Elisabet, en base als informes tècnic i jurídic, ambdós de dia 3 de març de 2015, que com a motivació s’adjunten i formen part integrant d’aquest acord.

II. Aprovar la modificació de l'expedient de declaració de BIC, amb categoria de monument, del Monestir de Santa Elisabet d’Hongria i l’església de Sant Jeroni per a la inclusió del conjunt de l’arxiu com a part integrant del BIC, segons la descripció literal que figura descrita a l'informe tècnic de dia 15 de juliol de 2014, que s’adjunta i forma part integrant del present acord

III. Els efectes d’aquesta declaració són els que genèricament estableix la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears i la normativa concordant.

IV. Notificar aquesta resolució als interessats, a l’Ajuntament de Palma, Ajuntament d’Inca i al Govern de les Illes Balears.

V. Publicar aquest acord de declaració al Butlletí Oficial de les Illes Balears, i en el Boletín Oficial del Estado i anotar-ho al Registre Insular de Béns d’Interès Cultural i comunicar-ho al Registre de Béns d’Interès Cultural de les Illes Balears per tal que es procedeixi a la seva inscripció, i a la vegada comuniqui al Registre General de Béns d’Interès Cultural de l’Estat les inscripcions i anotacions que es realitzin.”

Contra aquesta resolució que posa fi a la via administrativa es poden interposar, alternativament, els recursos següents:

a) Directament el Recurs Contenciós Administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Palma, que correspongui, en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent al de la recepció de la present notificació.

b) El Recurs de Reposició potestatiu davant el mateix òrgan que ha dictat l'acord, en el termini d’un mes, comptador a partir del dia següent al de la notificació de la present resolució. Contra la desestimació expressa del recurs de reposició podrà interposar-se el recurs contenciós administratiu, en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent al de la recepció de la notificació de la desestimació de l’esmentat recurs.

Un cop transcorregut un mes des de la interposició del recurs sense que s’hagi notificat la resolució, podrà interposar-se el recurs contenciós administratiu, contra la desestimació presumpta del recurs de reposició, sense limitació temporal, mentre no hi hagi resolució expressa.

No obstant l’anterior, es pot exercitar, si n’és el cas, qualsevol altre recurs que s’estimi pertinent. Tot això de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa i de la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Palma, 10 de novembre de 2015

El secretari general
Jeroni M. Mas Rigo

 

ANNEX I

(Es publica com a annex I un extracte de l’informe tècnic de data 15 de juliol de 2014. L’informe íntegre a què fa referència l’apartat II de l’acord de declaració, consta a l’expedient administratiu núm. 1/04. Aquest expedient es podrà consultar a les dependències del Servei de Patrimoni Històric (Plaça Hospital, 4, Palma 07012) per aquells interessats en el procediment  i que acreditin aquesta condició, d’acord amb el que disposa l’art. 31 i ss. de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener).

Informe Tècnic

El conjunt del Monestir de Santa Elisabet d’Hongria i l’Església de Sant Jeroni de Palma fou declarat Bé d’Interès Cultural, amb categoria de Monument, per acord del Ple del Consell de Mallorca de 15 de novembre de 2004  (BOIB 21, 08/02/05 ; BOE 54, 04/03/05).

Al mencionat acord de declaració s’adjuntaven i formaven part integrant els informes tècnics del Cap de Secció de Béns Culturals de data 5 de gener de 2004, de la Tècnica en Conservació i Restauració de Béns Culturals de data 5 de gener de 2004 i de la Cap de Secció d’arquitectura del Servei de Patrimoni Històric de data de 12 de gener de 2004, on s’especificava, entre d’altres, que queden vinculats com a part integrant del BIC tots aquells béns mobles que apareguessin recollits a l’Inventari de Béns Mobles de l’Església Catòlica que es redacta amb el concurs del Ministeri de Cultura, Govern de les Illes Balears i Universitat de les Illes Balears, i dels quals s’incloïa annex a l’acord de declaració.

Pel que fa als llibres i documents que constitueixen l’arxiu d’aquest Monestir, el mencionat inventari de béns mobles inclou dos missals, el Llibre de les Constitucions, del s. XVI, per la seva importància documental i històrica i quatre llibres cantorals miniats del s. XV, pel seu valor artístic. La resta de l’arxiu quedà fora de l’inventari.

D’acord amb la Llei 12/98, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, i de la Llei 15/2006, de 17 d’octubre, d’arxius i patrimoni documental de les Illes Balears, l’arxiu del Monestir de Santa Elisabet d’Hongria forma part del patrimoni documental de les Illes Balears, i per tant s’ha de conservar i protegir com a conjunt unitari. Aquest expedient té per objecte, per tant, vincular l’arxiu de Santa Elisabet a l’immoble que li dóna sentit.

MEMÒRIA HISTÒRICA I DESCRIPTIVA.

L’arxiu de Santa Elisabet es remunta a l’origen d’aquesta comunitat religiosa, incloent-hi documents des del segle XIII fins a l’actualitat. L’arxiu s’ha ubicat històricament a la dependència anomenada Celleret a un armari dissenyat en torn a l’any 1753 per la custòdia de tota la documentació. El fons, segons les dades aportades pel pare Josep Estelrich a la seva monografia dedicada al monestir, constava de 149 pergamins, 371 manuscrits i 60 lligalls. Tot en bon estat de conservació

La classificació i organització de l’arxiu és l’establerta per la pròpia comunitat i respon a l’estructura orgànica de la pròpia ordre. Segons el pare Josep Estelrich l’arxiu s’organitza en les següents seccions:

- Secció 1. Pergamins. Conté 149 pergamins datats entre 1273 i 1838. Inclou pergamins sobre la fundació, testaments, còpies de llegats, actes de compraventa de cases terres i censals, constitució de dots i documents pontificis.

- Secció 2. Legislació i Institucions. Conté llibres institucionals, regla, documentació relativa a la Santa Seu i al Bisbat, federació jerònimes i autoritats civils.

- Secció 3. Comunitat. Inclou documentació relativa a professions i òbits de les monges, actes capitulars, eleccions i nomenaments, vida de la comunitat i documentació personal. Inclou també una carpeta per a cada una de les monges amb documents personals i documentació relativa al personal de servei (capellans, donats, escolans, metges., etc...).

- Secció 4. Culte. En aquesta secció s’hi troben llibres litúrgics, de cerimonial i consuetes. Inclou tot lo relatiu a cerimònies de visites pastorals, enterraments professió de monges, i cantorals litúrgics (himnaris, antifonaris, etc..). Aquesta secció constitueix un important  fons de l’arxiu, tant pel valor documental, com pel valor artístic d’alguns dels llibres que l’integren, amb miniatures, lletres capitals, etc.

- Secció 5. Patrimoni. Inclou tota la documentació relativa al patrimoni de la comunitat : immobles, mobles, relíquies, capbreu, censals, dots, banca, etc.

- Secció 6. Administració. Aquesta secció, la més extensa de l’arxiu, s’estructura a partir dels tres llibres en què s’organitzava l’administració monàstica: procurador (1567-1795), clavària (1516-1761), procuradora (1563-1761).  Aquests llibres s’organitzen per priorats, obrint-se un de nou cada vegada que havia un nou priorat.

A partir de 1761 s’unifica la comptabilitat a la clavària i comença una nova sèrie anomenada Llibres de Recibo y Gasto que, a partir de 1833 i fins a l’actualitat, passen a dir-se simplement Llibres de comptes.

En aquesta secció també s’inclouen dos grans grups documentals anomenats albarans i d’administracions particulars d’alguna de les monges.

ESTAT DE CONSERVACIÓ

El fons documental que conforma l’arxiu s’ha localitzat, fins a dates molt recents, a la seva ubicació original, a la sala anomenada Celleret del Monestir de Santa Elisabet d’Hongria de Palma.

Amb motiu del trasllat de les monges d’aquest convent (durant el mes de maig de 2014) al de Sant Bartomeu d’Inca, s’ha traslladat aquest fons, sense cap autorització prèvia per part de la Comissió de Patrimoni Històric ni amb cap tractament arxivístic adequat per tal de garantir una correcta protecció per a les diferents unitats documentals.

A l’actualitat el fons s’ha instal·lat a la part superior de les capelles de l’església de l’anomenat convent d’Inca, en una trentena de paquets, sense cap garantia per a la seva correcta conservació.

PRINCIPALS MESURES DE PROTECCIÓ

S’haurà de reubicar el fons documental al seu dipòsit original, a la sala anomenada es Celleret, al Monestir de Santa Elisabet d’Hongria a Palma. Aquest trasllat s’haurà de fer amb totes les mesures pertinents per tal de garantir la conservació d’aquest fons documental. Igualment, s’haurà de garantir que l’espai on es reubiquen manté les condicions adequades per a la correcta conservació dels fons.

S’haurà de mantenir la unitat de tot el conjunt documental que ara es proposa incloure com a bé moble vinculat al Monestir de Santa Elisabet d’Hongria i l’Església de Sant Jeroni de Palma, declarat Bé d’Interès Cultural, amb categoria de Monument, per acord del Ple del Consell de Mallorca de 15 de novembre de 2004  (BOIB 21, 08/02/05 ; BOE 54, 04/03/05). En aquest sentit, quan es redactin instruments de descripció d’aquest arxiu (guia, inventari, catàleg, o qualsevol altre) totes les unitats  documentals allà recollides, o qualsevol altra unitat documental que pugui aparèixer com a pertanyent d’aquest fons, quedarà vinculada, automàticament, com a part integrant de l’arxiu.

En tot cas, s’haurà d’estar al que assenyala la llei 12/98, del patrimoni històric de les Illes Balears, especialment en el seus articles 3 (col·laboració dels particulars), 22 (protecció general dels béns del patrimoni històric), 26 (deure de conservació), 27 (incompliment del deure de conservació), 28 (reparació de danys),  44 (Règim general dels béns mobles), 45 (Béns mobles inclosos en un bé d’interès cultural), 46 (col·leccions), 47 (conservació) i el que assenyala la llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, especialment al seu Títol VII, Cap. 1, del Patrimoni documental i bibliogràfic.

Conclusions

L’arxiu del Monestir de Santa Elisabet d’Hongria de Palma constitueix un fons documental de primer ordre que s’ha de conservar com a part integrant del patrimoni moble del Monestir declarat BIC, amb l’església de Sant Jeroni de Palma, amb categoria de Monument  per acord del Ple del Consell de Mallorca de 15 de novembre de 2004  (BOIB 21, 08/02/05 ; BOE 54, 04/03/05).

Com aquest arxiu només surt parcialment recollit a l’inventari de Béns Mobles de l’Església redactat per acord del Ministeri de Cultura, Govern de les Illes Balears i Universitat de les Illes Balears, per tal que aquest arxiu quedi inclòs com a part integrant del BIC es modifica l’expedient de Bé d’Interès Cultural del Monestir de Santa Elisabet d’Hongria i l’Església de Sant Jeroni de Palma.

 

ANNEX II.

(Es publica com annex II un extracte de l’informe tècnic, de dia 3 de març de 2015) L’informe íntegre, consta a l’expedient administratiu núm. 1/04. Aquest expedient es podrà consultar a les dependències del Servei de Patrimoni Històric (Pl. De l’Hospital, 4, 07012 de Palma) per aquells interessats en el procediment  i que acreditin aquesta condició, d’acord amb el que disposa l’art. 31 i ss. de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener).

Informe tècnic

En relació a les al·legacions presentades per Maria del Pilar Rosselló Corbó (20 de febrer de 2015, núm. Reg. Gen. 5425) en nom i representació de la Comunitat de Religioses Jerònimes del Monestir de Santa Elisabet de Palma,  en el tràmit d’audiència de l’expedient 1/04 de modificació de l’expedient de declaració com a Bé d’Interès Cultural amb categoria de Monument a favor del Monestir de Santa Elisabet. Inclusió de l’arxiu,  s’ha d’informar el següent:

En relació al contingut de l’escrit d’al·legacions ens centrarem en tot allò que fa referència a aspectes tècnics. Aquelles qüestions exposades a l’escrit sobre l’entrada a la clausura sense autorització no formen part de l’expedient de modificació de la declaració de BIC, més tenint en compta que a totes les entrades que fa referència no participaren els tècnics d’aquest departament que, tot el contrari, sempre han sol·licitat autoritzacions per fer les visites tècniques corresponents i sempre han fet la visita amb autorització, tal com determina l’ art 34a  de la llei 12/1998, de 21 de desembre de patrimoni històric de les Illes Balears,  i acompanyats de membres de la comunitat.

Pel que fa a les argumentacions exposades a l’escrit d’al·legacions queda patent que el fons documental que conforma aquest arxiu constitueix un element de gran valor patrimonial, assenyalant inclús la possibilitat de procedir a la declaració del fons com a BIC.

A l’escrit d’al·legacions s’argumenta la necessitat de procedir a un estudi més acurat d’aquest fons documental. A l’informe tècnic que s’adjuntà a la incoació de l’expedient es va descriure l’arxiu a partir de l’estudi publicat pel pare Josep Estelrich que, cal recordar, és l’únic estudi fet sobre aquest arxiu. La necessitat de procedir a unes tasques de revisió d’aquesta classificació no invalida en cap cas la seva vàlua com a eina per conèixer l’estat i característiques d’aquest fons, constituint en tot cas un primer instrument a partir del qual es podran elaborar tots els estudis i instruments de descripció del propi fons que es considerin necessaris en aplicació de les tècniques arxivístiques que es considerin més adients.

Respecte a la inclusió de l’arxiu com un bé vinculat a la declaració de BIC del Monestir de Sant Jeroni.

L’arxiu és un dels béns vinculats a la història del Monestir i per tant, i tal com diu la llei 12/1998, susceptible de ser inclòs com a bé moble vinculat a la declaració de l’immoble, en aquest cas el conjunt del Monestir. De fet cal recordar que part d’aquest arxiu ja s’incloïa a la declaració, sense que en cap cas es qüestionés, per part de la comunitat de religioses, la inclusió d’aquests elements a la declaració del BIC.

Al marge de qüestions estrictament de caràcter arxivístic que es poden argumentar per tal de garantir la conservació física (necessitat de mantenir el principi de procedència, conservació física, etc.  ) aquest fons documental té uns valors patrimonials, juntament amb la resta de béns mobles que es conserven al Monestir, que ens expliquen tots els significats culturals i patrimonials d’una comunitat religiosa com la de Religioses Jerònimes del Monestir de Santa Elisabet de Palma, tant des del punt de vista material (espais, vida comunitària, història, etc.)  com immaterial (usos, topònims, rituals, etc.)  que fan  necessària la seva protecció com a conjunt, per tal d’assegurar  la transmissió de tots els significats patrimonials d’aquest conjunt.

De totes maneres, convé recordar que l’obligació de no disgregar o traslladar els béns mobles vinculats a la declaració d’un BIC no és absoluta, donat que d’acord amb els articles 45 i 46 de la Llei 12/1998, aquestes actuacions podran ésser autoritzades per la Comissió Insular de Patrimoni Històric.

Per tant, concloem aquest informe amb la següent proposta:

1.  Desestimar les al·legacions presentades Maria del Pilar Rosselló Corbó (20 de febrer de 2015, núm. Reg. Gen. 5425) en nom i representació de la Comunitat de Religioses Jerònimes del Monestir de Santa Elisabet de Palma.

2. Proposar la declaració de la modificació de l’expedient de Bé d’Interès Cultural del Monestir de Santa Elisabet d’Hongria i l’Església de sant Jeroni de Palma, per tal que el conjunt de l’ arxiu quedi inclòs com a part integrant del BIC.

 

ANNEX III

(Es publica com annex III l’informe jurídic, de dia 3 de març de 2015)

Informe jurídic

Fets

El Ple del Consell Insular de Mallorca en la sessió de dia 15 de novembre de 2004, va acordar, entre d’altres, la declaració com a bé d’interès cultural amb categoria de monument, del conjunt del Monestir de Santa Elisabet d’Hongria i l’església de Sant Jeroni de Palma (BOE núm. 54 de dia 4 de març de 2005 i en el BOIB núm. 21 de 8 de febrer de 2005).

L’acord esmentat es va prendre sobre la base dels informes tècnics del Servei de Patrimoni Històric: del cap de Secció de Béns Culturals de 5/01/2004, de la tècnica en conservació i restauració de Béns culturals de 5/01/2004 i de la cap de secció d’arquitectura de 12/01/2004; on s’especificava, entre d’altres, que queden vinculats com a part integrant del BIC tots aquells béns mobles que apareguessin recollits a l’Inventari de Béns Mobles de l’església Catòlica que es redacta amb el concurs del Ministeri de Cultura, Govern de les Illes Balears i Universitat de les Illes Balears, i dels quals s’incloïa annex a l’acord de declaració

Des del Servei de Patrimoni històric, d’acord amb la Llei 12/98, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, i amb la Llei 15/2006, de 17 d’octubre, d’arxius i patrimoni documental de les Illes Balears, s’ha motivat que l’arxiu del Monestir de Santa Elisabet d’Hongria forma part del patrimoni documental de les Illes Balears, i per tant s’ha de conservar i protegir com a conjunt unitari. Aquest expedient té per objecte, per tant, vincular l’arxiu de Santa Elisabet a l’immoble que li dóna sentit.

La CIPH a la sessió de dia 5 d’agost de 2014 va adoptar l’acord d’incoació de la modificació de l’expedient de declaració de bé d’interès cultural, amb categoria de monument, del Monestir de Santa Elisabet d’Hongria i l’església de Sant Jeroni per la inclusió del conjunt de l’arxiu com a part integrant del BIC,  de conformitat amb l’informe tècnic de dia 15 de juliol de 2014.

El 17 de setembre de 2014 es va sol·licitar a la UIB l’informe preceptiu que es va emetre amb data 14 de gener de 2015.

S’ha obert el tràmit d’audiència als interessats i s’han presentat al·legacions per part de la Sra. Maria del Pilar Rosselló Corró, representant del Monestir de Santa Elisabet, que al·lega el següent:

- Que les monges s’han traslladat del monestir de Santa Elisabet de Palma al monestir de Sant Bartomeu d’Inca per estar aquest en millors condicions d’habitabilitat. Aquets fet ha comportat el trasllat de l’arxiu ja que les monges sempre han estat les garants de la cura, custòdia i conservació de l’arxiu documental, i vist que elles es traslladaven a un immoble de condicions més òptimes, per tant així aquest té una vigilància més òptima.. Manifesten que l’arxiu no forma part del catàleg de béns d’interès cultural del monestir de Sant Bartomeu.

- Discrepa quant a,’informe tècnic de la incoació ja que aquest es basa amb les dades del pare Estelrich, que no van utilitzar en la declaració de l’any 2002.

- També al·lega una sèrie de qüestions que no són de tipus tècnic sinó relatives al fet de vulnerar la clausura papal.

- Finalment, degut al futur incert del Monestir de Santa Elisabet de Palma, aconsellen que l’arxiu documental segueixi conservat i custodiat per les monges propietàries a Inca.

Fonaments de dret

Primer.- La normativa d’aplicació es la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.

Segon.- Quant a les al·legacions presentades la Sra. Maria del Pilar Rosselló Corró, representant del Monestir de Santa Elisabet s’ha de ressenyar que sobre les al·legacions relatives a l’entrada al convent vulnerant la clausura papal no formen part d’aquest expedient. Quant a la resta d’al·legacions tècniques ambdues parts estan d’acord que el fons documental és un element de gran valor.

El cap de secció de Béns Culturals del Servei de Patrimoni Històric amb data 3 de març de 2015 ha emès un informe donant resposta a la resta d’al·legacions:

[...] A l’escrit d’al·legacions s’argumenta la necessitat de procedir a un estudi més acurat d’aquest fons documental. A l’informe tècnic que s’adjuntà a la incoació de l’expedient es va descriure l’arxiu a partir de l’estudi publicat pel pare Josep Estelrich que, cal recordar, és l’únic estudi fet sobre aquest arxiu. La necessitat de procedir a unes tasques de revisió d’aquesta classificació no invalida en cap cas la seva vàlua com a eina per conèixer l’estat i característiques d’aquest fons, constituint en tot cas un primer instrument a partir del qual es podran elaborar tots els estudis i instruments de descripció del propi fons que es considerin necessaris en aplicació de les tècniques arxivístiques que es considerin més adients. Sigui com sigui, avui per avui és l’únic instrument de descripció conegut sobre aquest fons i per tant és l’únic que ens aporta un coneixement sobre la seva cronologia, les seves seccions i sèries documentals i sobre les tipologies documentals que el conformen. 

Respecte a la inclusió de l’arxiu com un bé vinculat a la declaració de BIC del Monestir de Sant Jeroni.

En primer lloc s’ha de deixar constància, al igual que fa l’escrit d’al·legacions, que la conservació d’aquest fons al llarg dels segles ha estat gràcies a la comunitat religiosa que el va crear i que l’ha mantingut.

L’arxiu és un dels béns vinculats a la història del Monestir i per tant, i tal com diu la llei 12/1998, susceptible de ser inclòs com a bé moble vinculat a la declaració de l’immoble, en aquest cas el conjunt del Monestir. De fet cal recordar que part d’aquest arxiu ja s’incloïa a la declaració, sense que en cap cas es qüestionés, per part de la comunitat de religioses, la inclusió d’aquests elements a la declaració del BIC. Aquesta inclusió ja obligava a mantenir aquests elements en el conjunt del BIC (fet que tampoc va ser qüestionat per la comunitat)  o sol·licitar autorització a la CIPH per al seu trasllat, que tampoc es va fer. 

Al marge de qüestions estrictament de caràcter arxivístic que es poden argumentar per tal de garantir la conservació física (necessitat de mantenir el principi de procedència, conservació física, etc.  ) aquest fons documental té uns valors patrimonials, juntament amb la resta de béns mobles que es conserven al Monestir, que ens expliquen tots els significats culturals i patrimonials d’una comunitat religiosa com la de Religioses Jerònimes del Monestir de Santa Elisabet de Palma, tant des del punt de vista material (espais, vida comunitària, història, etc.)  com immaterial (usos, topònims, rituals, etc.)  que fan  necessària la seva protecció com a conjunt, per tal d’assegurar  la transmissió de tots els significats patrimonials d’aquest conjunt.

Per altra banda i, tal i com queda recollit a l’escrit d’al·legacions, el futur del Monestir encara és incert i les monges del Monestir de Sant Jeroni de Palma s’han instal·lat, de moment amb caràcter interí, al Monestir de sant Bartomeu d’Inca, per tant, els qüestionaments sobre la vinculació o no d’aquest bé al Monestir no responen a aspectes relatius a la seva conservació o valors patrimonials sinó per la necessitat, avui per avui amb caràcter provisional, de traslladar aquest fons amb les monges de Palma a Inca. En aquest sentit cal demanar-se el perquè aquest trasllat i preocupació per l’abandó que significa el trasllat de les monges a Inca només afecta a una part molt concreta del patrimoni moble allà conservat, i no es manifesta cap preocupació per la resta del patrimoni moble que ha quedat a les dependències del monestir palmesà què, com queda palès a l’inventari de béns mobles de l’església catòlica i a l’informe de declaració de BIC, inclou algunes obres més significatives del patrimoni artístic de Mallorca.

De totes maneres, convé recordar que l’obligació de no disgregar o traslladar els béns mobles vinculats a la declaració d’un BIC no és absoluta, donat que d’acord amb els articles 45 i 46 de la Llei 12/1998, aquestes actuacions podran ésser autoritzades per la Comissió Insular de Patrimoni Històric.

[...]

Tercer.-Atès el que disposen els articles 7 i s. de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, en relació amb la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, el Reial decret 111/1986, de 10 de gener, de desenvolupament parcial de l’esmentada Llei, i d’acord amb les competències atribuïdes per la Llei 6/1994, de 13 de desembre, als consells insulars en matèria de Patrimoni Històric, i el Reglament orgànic del Consell Insular de Mallorca, aprovat pel Ple del 8 de març de 2004, modificat pel Ple el dia 28 de juliol de 2008 (BOIB núm. 113, de 14 d’agost de 2008), el dia 13 d’octubre de 2011 (BOIB núm. 158, de 20 d’octubre de 2011) i el 14 de febrer de 2013 (BOIB núm. 86, de 18 de juny de 2013).

I a la vista que s’han dut a terme tots els tràmits establerts per la legislació vigent en matèria de patrimoni històric per a la modificació de la declaració del bé immoble com a Bé d’Interès Cultural, i que s’han presentat al·legacions, la sotasignant té a bé informar favorablement aquest expedient i proposa a la Ponència Tècnica i a la Comissió Insular de Patrimoni Històric, per tal que al seu torn, s’elevi al Plenari del Consell de Mallorca, la següent proposta d’acord:

I. Desestimar les al·legacions presentades per la Sra. Maria del Pilar Rosselló Corró, en representació del Monestir de Santa Elisabet, en base als informes tècnic i jurídic, ambdós de dia 3 de març de 2015, que com a motivació s’adjunten i formen part integrant d’aquest acord.

II. Aprovar la modificació de l'expedient de declaració de BIC, amb categoria de monument, del Monestir de Santa Elisabet d’Hongria i l’església de Sant Jeroni per a la inclusió del conjunt de l’arxiu com a part integrant del BIC, segons la descripció literal que figura descrita a l'informe tècnic de dia 15 de juliol de 2014, que s’adjunta i forma part integrant del present acord

III. Els efectes d’aquesta declaració són els que genèricament estableix la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears i la normativa concordant.

IV. Notificar aquesta resolució als interessats, a l’Ajuntament de Palma, Ajuntament d’Inca i al Govern de les Illes Balears.

V. Publicar aquest acord de declaració al Butlletí Oficial de les Illes Balears, i en el Boletín Oficial del Estado i anotar-ho al Registre Insular de Béns d’Interès Cultural i comunicar-ho al Registre de Béns d’Interès Cultural de les Illes Balears per tal que es procedeixi a la seva inscripció, i a la vegada comuniqui al Registre General de Béns d’Interès Cultural de l’Estat les inscripcions i anotacions que es realitzin.