Butlletí Oficial de les Illes Balears

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme en sessió de dia 30 d’octubre de 2015, va prendre l’acord següent:

«Atès l’expedient remès per l’Ajuntament d’Artà referent a la complimentació de les prescripcions imposades a l’acord d’aprovació definitiva de la Revisió i Adaptació de les Normes subsidiàries de planejament d’aquell municipi, adoptat per la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric en sessió de dia 28 de maig de 2010, i d’acord amb el dictamen de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme, aquesta Comissió Insular, acorda donar la seva conformitat al contingut del text refós i donar per complimentades les prescripcions imposades en el referit acord d’aprovació definitiva, tot mantenint la següent prescripció:

- La definició de les franges de reserva viària de 75 m per a les noves variants que es desenvoluparan amb sengles estudis informatius, vincularan i s’incorporaran a l’instrument de planejament general.

Així mateix, es manté la suspensió de l’aprovació definitiva de l’esmentat expedient de revisió i adaptació de normes, estrictament pel que fa a l’àmbit territorial del sector urbanitzable “Molí d’en Regalat” del nucli de la Colònia de Sant Pere».

La publicació d’aquest acord es fa a reserva de l’aprovació de l'Acta.

Atès que l’esmentat acord no implica en cap cas aprovació definitiva d’instrument de planejament urbanístic, sinó estrictament la conformitat al text refós que recull la complimentació de les prescripcions abans assenyalades, no procedeix la interposició de recursos. Es publiquen seguidament per a general coneixement les ordenances urbanístiques de l’esmentat text refós.

Text refós de la normativa de les Normes subsidiàries de planejament del terme municipal d'Artà

Índex

TÍTOL I. NORMES GENERALS

Capítol I. Sobre les Normes subsidiàries

Article 1. Objectiu i àmbit d’aplicació

Article 2. Efectes de les normes

Article 3. Vigència, revisió i modificació

Article 4. Planejament derivat

Article 5. Desplegament de les NS

Article 6. Interpretació

Capítol II.  Intervenció administrativa en l’edificació i l’ús del sòl

Article 7. Objecte

Article 8. Formes d’intervenció

Secció 1a. Llicències urbanístiques

Article 9. Actes subjectes a llicència

Article 10. Procediment per atorgar llicències

Article 11. Obres menors: concepte

Article 12. Obres menors: documentació

Article 13. Obres majors: documents del projecte

Article 14. Publicitat de la llicència

Article 15. Iniciació i pròrrogues de llicències

Article 16. Modificacions

Article 17. Caducitat de la llicència

Article 18. Final d’obra

Article 19. Obres en temporada estiuenca

TÍTOL II. NORMES COMUNES D'EDIFICACIÓ

Capítol I. Paràmetres edificatoris

Secció 1a. Definicions generals

Article 20. Regulació de l’edificació

Article 21. Tipus d’ordenació de l’edificació

Article 22. Definicions dels paràmetres referits als sectors de desenvolupament

Article 23. Definicions dels paràmetres referits a la parcel·lació

Article 24. Definició de les condicions de solar

Secció 2a. Definicions dels paràmetres referits a l'edificació

Article 25. Edificabilitat i superfície total edificada o edificable

Article 26. Superfície màxima d'ocupació per l’edificació

Article 27. Superfície màxima d'ocupació total en sòl rústic

Article 28. Volum

Article 29. Índex d’intensitat d’ús residencial i d’ús turístic

Article 30. Alineacions

Article 31. Profunditat edificable

Article 32. Separacions mínimes

Article 33. Sòl no ocupat per l’edificació i superfície mínima enjardinada

Article 34. Alçada total màxima

Article 35. Alçada reguladora màxima

Article 36. Construccions permeses per damunt de l’alçada reguladora màxima

Article 37. Planta baixa

Article 38. Planta soterrani

Article 39. Planta pis

Article 40. Coberta de l’edifici

Article 41. Cossos sortints

Article 42. Elements sortints

Article 43. Porxos

Article 44. Pèrgoles

Capítol II. Normes sobre condicions d’habitabilitat, accessibilitat, disseny, composició i estètica i dotació de serveis

Secció 1a. Normes sobre les condicions d’amidament, d'higiene i d’instal·lacions per al disseny i habitabilitat d’habitatges i locals

Article 45. Condicions mínimes. Compliment de la normativa vigent. Millora de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Article 46. Escales comuns

Article 47. Dotació de bugaderia i estenedor

Article 48. Evacuació de fums, gasos i bafs

Secció 2a. Normes sobre adequació a l’entorn i estètica

Article 49. Adaptació medi ambiental

Article 50. Composició arquitectònica i cromàtica

Article 51. Manteniment, conservació i neteja

Article 52. Anuncis, rètols i tanques publicitàries

Article 53. Ubicació d’antenes i d’aparells de condicionament d’aire

Article 54. Soterrament i canalització de xarxes de serveis

Article 55. Protecció de l'arbrat

Article 56. Elements estèticament negatius

Secció 3a: Normes sobre la dotació de serveis

Article 57. Exigència de dotació de serveis

Article 58. Instal·lació d’energia elèctrica

Article 59. Instal·lacions de telecomunicacions

Article 60. Instal·lacions energètiques alternatives per a la producció d’aigua calenta sanitària

Article 61. Instal·lació d’aigua potable

Article 62. Instal·lació d’aigües grises

Article 63. Recollida i tractament de les aigües pluvials

Article 64. Evacuació d’aigües residuals

Capítol III. Normes de protecció del medi ambient i de mesures bioclimàtiques en l’edificació

Article 65. Mesures contra la contaminació lumínica

Article 66. Mesures contra la contaminació acústica

Article 67. Necessària disponibilitat de recursos hidràulics

Article 68. Mesures a incorporar en el disseny dels edificis

Article 69. Exigències sobre l’ús d’alguns materials

Capítol IV. Règim d’edificis i instal·lacions fora d’ordenació i d’edificis inadequats al nou planejament

Article 70. Edificis i instal·lacions fora d’ordenació d’acord amb el planejament

Article 71. Edificis i instal·lacions fora d’ordenació per determinació legal

Article 72. Edificis inadequats al nou planejament

TÍTOL III. REGULACIÓ DELS USOS

Article 73. Estructura general dels usos

Capítol I. Definicions dels usos en sòl urbà o urbanitzable

Article 74. Usos residencials

Article 75. Usos del sector secundari

Article 76. Usos del sector terciari

Article 77. Usos d’equipament comunitari

Article 78. Usos de comunicacions i infraestructures

Article 79. Usos d’espais lliures

Capítol II. Normes específiques per a determinats usos i activitats en sòl urbà i urbanitzable

Article 80. Normes per a l’ús comercial

Article 81. Normes per a l’habitatge turístic de vacances

Article 82. Normes per a l’ús turístic

Capítol III. Definicions dels usos en sòl rústic, seguint la matriu del PTM

Article 83. Usos i activitats al sòl rústic

Article 84. Protecció i educació ambiental

Article 85. Activitats del sector primari

Article 86. Activitats del sector secundari

Article 87. Equipaments

Article 88. Infraestructures

Article 89. Habitatge unifamiliar aïllat

Capítol IV. Normes específiques per a determinats usos i activitats en sòl rústic

Article 89.bis. Afectació a la Xarxa Natura 2000

Secció 1a. Règim d’usos de protecció i educació ambiental

Article 90. Normes per a protecció o educació ambiental

Secció 2a. Règim d’usos del sector primari

Article 91. Normes per a activitats extensives

Article 92. Normes per a activitats intensives

Article 93. Normes per a les activitats complementàries

Article 94. Normes per a les activitats extractives

Secció 3a. Règim d’usos del sector secundari

Article 95. Normes per a la indústria de transformació agrària

Article 96. Normes per a la indústria en general

Secció 4a. Règim d’usos dels equipaments

Article 97. Normes per a l’ús d’ equipament sense construcció

Article 98. Normes per a l’ús de resta d’equipaments

Secció 5a. Règim d’usos d’infraestructures

Article 99. Normes per a l’ús de comunicacions i infraestructures

Secció 6a. Normes específiques per a l’ús  d’habitatge unifamiliar aïllat

Article 100. Normes per a l’ús d’habitatge rural

Article 101. Condicions de les edificacions d’habitatge rural

Article 102. Condicions de la parcel·la per a habitatge rural

Article 103. Normes per a l’habitatge turístic de vacances

TÍTOL IV. REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DELS SISTEMES URBANÍSTICS

Capítol  I. Determinacions generals

Article 104. Definició dels sistemes urbanístics. Sistemes urbanístics generals i locals 

Article 105. Regulació dels sistemes urbanístics

Article 106. Titularitat i afectació del sòl per a sistemes urbanístics

Capítol  II. Tipus de sistemes urbanístics  

Article 107. Tipus

Secció 1a. Sistema d’equipaments comunitaris (EC)

Article 108. Definició, règim i classes  del sistema d’equipaments comunitaris

Article 109. Condicions generals de les edificacions dels equipaments comunitaris

Article 110. Equipament comunitari funerari

Secció 2a. Sistema urbanístic d’espais lliures

Article 111. Definició i règim

Article 112. Condicions de les edificacions dels espais lliures

Secció 3a. Sistema urbanístic de comunicacions

Article 113. Definició, règim i subsistemes de comunicacions

Article 114. Subsistema Viari

Article 115. Subsistema Ferroviari

Article 116. Subsistema de transports

Article 117. Subsistema portuari

Secció 4a. Sistema urbanístic d’instal·lacions, serveis i telecomunicacions

Article 118. Definició i règim del sistema urbanístic d’instal·lacions, serveis i Telecomunicacions

Article 119. Subsistema d’infraestructures i serveis tècnics

Article 120. Subsistema de telecomunicacions

TÍTOL V. NORMES ESPECIALS EN MATÈRIA DE COSTES I AIGÜES

Capítol I. Aigües

Article 121. Normativa aplicable en matèria d’aigües

Article 122. Zones de servitud i policia

Article 123. Aprofitament i prohibició d’abocaments

Capítol II. Costes

Article 124. Normativa aplicable en matèria de costes. Façana marítima

Article 125. Protecció del domini públic marítim terrestre

Article 126. Normes de protecció. Servituds

TÍTOL VI. PATRIMONI HISTÒRIC. CATÀLEG

Article 127. Protecció del patrimoni arquitectònic i dels conjunts urbans

Article 128. Protecció del centre històric d’Artà. Àrea de rehabilitació integral

Article 129. Protecció d’elements integrants de les Rutes d’interès cultural

Article 130. Protecció d’elements integrants de les Rutes d’interès paisatgístic

TÍTOL VII. REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ

Capítol I. Disposicions generals per al sòl urbà

Secció 1a. Determinacions generals

Article 131. Definició de sòl urbà

Article 132. Actuacions d’edificació i de completació de la urbanització en el sòl urbà amb urbanització consolidada

Article 133. Requisits per a l’edificació en el sòl urbà mancat d’urbanització consolidada i en el sòl urbanitzable

Article 134. Drets i deures dels propietaris del sòl urbà

Article 135. Execució d’unitats d’actuació

Article 136. Fitxa de característiques d’unitats d’actuació

Article 137. Parcel·les amb més d’una qualificació

Secció 2a. Determinacions per a la urbanització de l’espai públic

Article 138. Desenvolupament i execució dels serveis d’infrastructura

Article 139. Condicions de la dotació de serveis urbans

Article 140. Condicions d’urbanització dels espais lliures públics

Article 141. Condicions de disseny per al nou viari rodat

Article 142. Criteris de traçat per al nou viari

Article 143. Construcció de voreres

Article 144. Paviment de voreres

Article 145. Passos per a l'entrada de vehicles

Secció 3a. Ordenances específiques d’edificació en sòl urbà

Article 146. Edificació auxiliar

Article 147. Piscines

Article 148. Tancaments de solar

Article 149. Parets mitgeres

Article 150. Dotació d’aparcament

Article 151. Plaça d’aparcament de turismes

Article 152. Condicions dels accessos i circulacions dels aparcaments

Article 153. Ventilació dels aparcaments tancats o subterranis

Capítol II. Zonificació

Secció 1a. Nucli d’Artà

Article 154. Artà Casc antic (AR-CA)

Article 155. Artà Intensiva (AR-INT)

Article 156. Artà Industrial 1 (AR- IND-1)

Article 157. Artà Industrial 2 (AR-IND-2)

Article 158. Artà Equipament Comercial Es Pujols (AR-COM)

Article 158.bis. Artà Equipament Social Es Pujols (AR-SOC)

Secció 2a. Nucli de la Colònia de Sant Pere

Article 159. Colònia Intensiva (CO-INT)

Secció 3a. Nucli de Montferrutx

Article 160. Montferrutx Extensiva 1 (MO-EXT-1)

Article 161. Montferrutx Extensiva 2 (MO-EXT-2)

Article 162. Montferrutx Extensiva 3 (MO-EXT-3)

Article 163. Montferrutx Extensiva 4 (MO-EXT-4)

Secció 4a. Nucli de s’Estanyol

Article 164. S’Estanyol Intensiva (ES-INT)

Article 165. S’Estanyol Extensiva 1 (ES-EXT-1)

Article 166. S’Estanyol Extensiva 2 (ES-EXT-2)

Article 167. S’Estanyol Turística (ES-TUR)

Secció 5a. Nucli de San Pedro

Article 168. San Pedro Extensiva 1 (SP-EXT-1)

Article 169. San Pedro Extensiva 2 (SP-EXT-2)

Article 170. San Pedro Extensiva 3 (SP-EXT-3)

Article 171. San Pedro Extensiva 4 (SP-EXT-4)

Secció 6a. Nucli de Betlem

Article 172. Betlem Extensiva 1 (BE-EXT-1)

Article 173. Betlem Extensiva 2 (BE-EXT-2)

Article 174. Betlem Extensiva 3 (BE-EXT-3)

Article 175. Betlem Extensiva 4 (BE-EXT-4)

TÍTOL VIII:  REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE

Capítol I. Disposicions generals per al sòl urbanitzables

Article 176. Definició

Article 177. Sistemes generals en sòl urbanitzable

Article 178. Drets i deures dels propietaris del sòl urbanitzable

Article 179. Desenvolupament del sòl urbanitzable

Article 180. Sistemes d’actuació

Article 181. Condicions de les noves urbanitzacions

Article 182. Requisits per a l’edificació en el sòl urbanitzable

Article 183. Efectivitat de les cessions

Article 184. Recepció d’urbanitzacions per l’Ajuntament

Article 185. Entitats urbanístiques col·laboradores de conservació

Secció 2a. Normes per als plans parcials

Article 186. Fitxes de característiques de planejament parcial

Article 187. Aprofitament mitjà en sòl urbanitzable

Article 188. Formació dels plans parcials

Article 189. Replanteig dels plans parcials

Article 190. Documents dels plans parcials

Article 191. Criteris d’ordenació i disseny dels plans parcials

Article 192. Protecció del medi ambient

TÍTOL IX: REGULACIÓ DEL SÒL RÚSTIC

Capítol I. Disposicions generals per al sòl rústic

Secció 1a. Determinacions generals

Article 193. Àmbit i funció del sòl rústic

Article 194. Destinació

Article 195. Vinculació a les parcel·les i als usos

Article 196. Categories de sòl rústic

Article 197. Facultats i deures en el sòl rústic comú

Article 198. Facultats i deures en el sòl rústic protegit

Article 199. Compliment normativa agrària

Article 200. Compliment dels plans d’ordenació dels recursos naturals i dels plans especials

Article 201. Xarxa natura 2000

Article 201.bis. Àrees de protecció del POOT

Article 202. Estudi d’avaluació de l’impacte ambiental i paisatgístic

Secció 2a. Altres disposicions

Article 203. Vegetació

Article 204. Parcel·les amb diverses categories

Article 205. Segregacions en sòl rústic

Article 206. Sistemes generals en sòl rústic

Article 207. Adaptació de les construccions al medi

Article 208. Condicions de posició i implantació de les noves construccions

Article 209. Composició arquitectònica general

Article 210. Condicions de la parcel·la a la part no ocupada per l’edificació

Article 211. Piscines

Article 212. Construccions relacionades amb el destí agrari, forestal i ramader de les finques

Article 213. Condicions de les edificacions vinculades a les activitats d’explotació agrícola, forestal, pecuària i cinegètica

Article 214. Règim d’habitatges existents

Article 215. Règim d’edificis i construccions existents en sòl rústic

Article 216. Camins rurals

Article 217. Tancament de finques

Article 218. Anuncis, rètols i tanques publicitàries

Article 219. Caravanes

Article 220. Zones pavimentades

Article 221. Escorrentia de les aigües pluvials

Article 222. Dotació de serveis

Article 223. Instal·lacions energètiques alternatives

Article 224. Infraestructures de telecomunicacions

Article 225. Aigües residuals

Capítol II. Categories del sòl rústic

Secció 1a. Categories del sòl rústic comú

Article 226. Sòl Rústic de Règim General (SRG)

Article 227. Àrea de Transició d’Harmonització (AT-H)

Article 228. Àrea de Transició de Creixement (AT-C)

Article 229. Àrea d’Interès Agrari extensiva A (AIA-A)

Article 230. Àrea d’Interès Agrari extensiva B (AIA-B)

Secció 2a. Categories del sòl rústic protegit

Article 231. Àrea d’Alt Nivell de Protecció (AANP)

Article 232. Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI)

             Àrea Natural d’Interès Municipal A (ANIM-A)

Article 233. Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP)

             Àrea Natural d’Interès Municipal B (ANIM-B)

 Article 234. Àrea de Prevenció de Riscs (APR)

             Zona de Prevenció de Riscs (ZPR)

 Article 235. Àrea de Protecció Territorial (APT)

Article 236. Àrea Natural d’Interès Municipal C (ANIM-C)

Secció 3a. Categories i normes del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals de la península de Llevant (PORN)

Article 237. Àrea de Protecció Estricta (APE)

Article 238. Àrea de Conservació Predominant (ACP)

Article 239. Àrea de Conservació (AC)

 Article 240. Àrea d’Aprofitament Condicionat a la Conservació (AACC)

Article 241. Normes generals d’usos per a les àrees del PORN

Article 242. Altres determinacions per a les àrees del PORN

Disposició addicional primera: Reserva de sòl per a habitatge protegit

Disposició addicional segona: Normes especials per a la prevenció de risc d’incendi forestal

Disposició transitòria primera: Aplicació del Pla hidrològic de les Illes Balears

Disposició transitòria segona: Suspensió de tramitació d’instruments de planejament i gestió urbanística condicionada a la suficiència de recursos hídrics

Disposició transitòria tercera: Disposició d’escomeses

ANNEX 1. Unitats d’actuació

ANNEX 2. Plans especials de completació puntual de serveis

ANNEX 3. Sòls urbanitzables

ANNEX 4. Sistemes generals en sòl rústic

ANNEX 5. Matriu de sòl rústic

Principals abreviatures utilitzades

   

TÍTOL I
NORMES GENERALS

Capítol I
Sobre les Normes subsidiàries

Article 1. Objectiu i àmbit d’aplicació

L’objectiu d’aquestes Normes subsidiàries (a partir d’ara, NS) és l’ordenació urbanística del territori del terme municipal d’Artà, la definició dels elements bàsics de la seva estructura general, la classificació del sòl a efectes d’aplicar a cada classe de sòl el règim urbanístic corresponent, la qualificació del sòl, i la regulació detallada de les condicions d’edificació i ús, tot delimitant, ja sigui directament o a través dels instruments de planejament prevists per al seu desenvolupament, les facultats urbanístiques pròpies del dret de propietat del sòl i especificant els deures que condicionen l’efectivitat i l’exercici legítim de les facultats esmentades.

Aquestes NS són d'aplicació a tot el terme municipal d’Artà.

Article 2. Efectes de les normes

L’entrada en vigor de les normes subsidiàries confereix els efectes següents:

a) Publicitat: això suposa el dret de qualsevol persona a consultar-les o a demanar informació escrita sobre el seu contingut i la seva aplicació, d’acord amb la manera que regulen aquestes NS.

b) Executorietat: implica, per una part, la facultat per emprendre la realització dels projectes i les obres que es preveuen en aquestes NS, la declaració de la utilitat pública dels projectes i la necessitat d’ocupació dels terrenys i dels edificis corresponents als fins d’expropiació o d’imposició de servituds; i, per una altra part, i de manera general, l’habilitació per exercir, per part de l’Ajuntament, les funcions enunciades per la llei i per les pròpies normes en tot allò que sigui necessari per acomplir el que determinen.

c) Obligatorietat: implica el deure, legalment exigible, d’acomplir de manera exacta totes i cadascuna de les seves determinacions, tant per part de l’Ajuntament i d’altres organismes de l’Administració pública com per part de la ciutadania.

Article 3. Vigència, revisió i modificació

Les NS entraran en vigor una vegada que es publiqui en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) l’acord de la seva aprovació definitiva i el text complet de les seves normes urbanístiques.

La seva vigència serà indefinida, sense perjudici de la seva modificació o revisió, les quals hauran d’ajustar-se al procediment establert legalment.

Article 4. Planejament derivat

1. Amb l'objecte de complementar les determinacions de les NS, s'han d’elaborar, d'acord amb allò que preveu la legislació urbanística vigent, plans parcials, plans especials, estudis de detall i projectes d'urbanització, els quals s’han d'ajustar a les disposicions que preveu la normativa urbanística d’aquestes NS.

2. Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament de les previsions d'aquestes NS, hauran de garantir l'accessibilitat i la utilització, amb caràcter general, dels espais d'ús públic, i no s’han d’aprovar si no s’acompleixen les determinacions i els criteris establerts en la Llei 3/1993, de millora de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, i en els corresponents reglaments que la despleguen.

Article 5. Desplegament de les NS

1. El desenvolupament de les determinacions de les NS en sòl urbà s’ha de realitzar, generalment, per gestió directe o, quan sigui necessari, mitjançant unitats d’actuació (UA), la delimitació de les quals ve fixada en els plànols d'ordenació. Per a aquests àmbits, les NS determinen la xarxa viària bàsica, els espais lliures i els equipaments. Tanmateix, amb posterioritat a l’aprovació de les NS, es poden delimitar noves unitats d’actuació que facilitin l’execució de les NS i la modificació de delimitació de les que s’hi preveuen. A més, es poden formular plans especials, per millorar aspectes concrets del planejament d’un sector, i estudis de detall, per fixar alineacions de les edificacions o l’ordenació de la seva volumetria establerta en les NS.

2. En sòl urbanitzable, el planejament es desplega necessàriament mitjançant plans parcials.

3. Les determinacions de les NS que regulen el sòl rústic són d'aplicació directa i immediata. No obstant això, es poden formular plans especials que tenguin per objecte protegir el paisatge, les vies de comunicació, els espais forestals i millorar el medi rural.

4. Les previsions de les NS respecte als sistemes generals s’han de dur a terme mitjançant plans especials o projectes d’obres ordinaris.

Article 6. Interpretació

1. Aquestes normes urbanístiques s’han d’interpretar d’acord amb les regles d’interpretació de les normes jurídiques i atenent, principalment, als objectius i a les finalitats que s’expressen en la Memòria. En aquesta interpretació han de prevaler, com criteris, aquells que siguin més favorables a l’interès més general de la col·lectivitat; al millor equilibri entre l’aprofitament edificatori i equipaments urbans; a una major dotació d’espais lliures; a la millor conservació del patrimoni protegit, de les tipologies tradicionals, i de l’entorn urbà; a la protecció del medi rural, dels espais naturals i del paisatge.

2. En el supòsit que la documentació escrita i la documentació gràfica no coincideixin, ha de prevaler l’escrita.

3. En cas de discrepància entre documents gràfics, preval el que conté un major grau de definició, excepte que, del text,  se’n desprengui una interpretació contrària.

4. Totes les remissions o referències expresses que es facin a diferents normatives, de rang estatal o autonòmic, s’han d’entendre substituïdes per les modificacions que aquestes normatives sofreixin, sens perjudici que les modificacions substancials del marc jurídic urbanístic impliquin, automàticament, la revisió del planejament municipal.

5. Les determinacions específiques contingudes en el Catàleg de protecció del patrimoni del municipi d’Artà prevalen sobre el contingut d’aquestes NS, a raó de la seva especialitat i d’una major protecció del patrimoni.

  

Capítol II

Intervenció administrativa en l’edificació i l’ús del sòl

Article 7. Objecte

La competència municipal en matèria d’intervenció en l’edificació i l’ús del sòl té per objecte controlar la conformitat de les distintes actuacions amb la legislació i el planejament aplicables; restituir, en el seu cas, l’ordenació legal infringida; i imposar les sancions corresponents.

Article 8. Formes d’intervenció

La intervenció municipal en l’edificació i l’ús del sòl s’ha d’exercir a través de:

a) Llicències urbanístiques.

b) Ordres d’execució, reparació, demolició o suspensió d’obres i altres usos.

c) Inspecció urbanística.

 

Secció 1a.
Llicències urbanístiques

Article 9. Actes subjectes a llicència

1. En general, i d’acord amb la normativa vigent, estan sotmesos a llicència municipal prèvia els actes d’edificació, construcció, obres i ús del sòl i el subsòl.

2. Estan expressament sotmesos a llicència els actes que s’especifiquen en l’article 2 de la Llei 10/1990, de 23 d’octubre, de disciplina urbanística de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i en qualsevol altra norma que així ho requereixi.

3. Estan inclosos en l’obligació esmentada totes les activitats que es relacionen a continuació: l’execució d’obres de perforació de pous; les segregacions o qualsevol altre acte de divisió de finques en sòl rústic; la instal·lació de xarxes de servei o la seva modificació; la instal·lació, l’obertura, la modificació i la transformació d’establiments comercials, industrials i magatzems, inclosa la substitució o el canvi de lloc de màquines i motors; i la instal·lació de grues torre i d’altres aparells industrials.

4. L’establiment i la posada en marxa de xarxes de comunicacions electròniques, i també de qualsevol estació radioelèctrica emissora, requereix l’atorgament successiu per part de l’ajuntament de les llicències urbanístiques d’instal·lació, d’obres, i d’obertura i funcionament.

5. Pel que fa a l’atorgament de llicències d’activitat s’ha de seguir el que es regula a la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d’activitat de les Illes Balears i els reglaments que la desenvolupin.

Article 10. Procediment per atorgar llicències

El procediment per concedir llicències urbanístiques municipals de tota classe s’ha d’ajustar a allò que disposen la normativa aplicable, aquestes NS i les ordenances municipals.

L’òrgan competent per a la seva concessió serà el que es determini en el marc de la normativa de règim local i d’acord, en el seu cas, amb el reglament orgànic de l’Ajuntament d’Artà.

Article 11. Obres menors: concepte

D’acord amb allò que disposa la Llei de disciplina urbanística, només es conceptuaran com a obres menors aquelles de tècnica senzilla i d'escassa entitat constructiva i econòmica, que no suposin alteració de volum, de les instal·lacions i serveis d'ús comú o del nombre d'habitatges i locals, ni afectin el disseny exterior, els fonaments, l'estructura o les condicions d'habitabilitat o de seguretat de tot tipus d'edificis i instal·lacions.

En cap cas s'entenen com a obres menors les parcel·lacions urbanístiques, els tancaments de qualsevol tipus i les intervencions a àmbits i a elements declarats com a béns d'interès cultural, catalogats o protegits, grans moviments de terra i la tala massiva d'arbres.

Article 12. Obres menors: documentació

La petició de llicència d'obra menor s'acompanyarà dels documents següents:

a) Emplaçament i situació de l'obra.

b) Descripció detallada o croquis de l'obra a realitzar.

c) Pressupost de l'obra.

d) Nomenament de l'empresa constructora.

e) Rebut de l’IBI.

f) Fotografies de la part de l’edificació on es pretén intervenir. En cas de sòl urbà en tipologia entre mitgeres, quan la intervenció afecti a elements exteriors de les edificacions, s’adjuntaran, a més, fotografies on s’apreciïn les edificacions adjacents.

g) Qualsevol altra documentació que s’exigeixi per part de les disposicions específiques d’aquest planejament, altres ordenances municipals o que resulti exigible en virtut de normativa o instruments d’ordenació territorial que siguin aplicables.

Article 13. Obres majors: documents del projecte

1. El projecte tècnic en base al qual se sol·liciti la llicència haurà de disposar del corresponent visat col·legial, excepte els projectes redactats per l’Administració; haurà de tenir un grau suficient de definició de les obres que permeti que un facultatiu distint de l'autor pugui dirigir les obres o els treballs corresponents; anirà necessàriament complementat amb una memòria urbanística com a document específic i independent en el qual s'indicarà la finalitat i l'ús de la construcció o actuació projectada i se’n raonarà l'adequació a l'ordenació vigent.

La memòria desenvoluparà els arguments necessaris per justificar el compliment d’allò que preceptua l'article 73 a) del Text Refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, aprovat pel Reial Decret 1346/1976, de 9 d’abril i l’article 138.b) del Text Refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1992 de 26 de juny.

S'acompanyarà dels corresponents plànols de situació a escala 1/10.000 o 1/2.000 sobre el corresponent plànol d’ordenació d’aquestes NS, segons es tracti de terrenys rústics o urbans, i de qualsevol altra informació gràfica que resulti precisa en ordre a donar suport al seu contingut, amb expressa indicació de la classificació del sòl objecte de l'actuació i de la normativa i ordenances aplicables.

En qualsevol cas, s’hauran de complir les exigències que estableix el Codi tècnic de l’edificació (a partir d’ara, CTE).

2. El projecte tècnic a què fa referència l'apartat anterior estarà integrat pel projecte bàsic i pel projecte d'execució. A l'efecte de les NS s'entén que:

a) Projecte bàsic és aquell en el qual es defineixen de forma precisa les característiques generals de l'obra mitjançant l'adopció i la justificació de solucions concretes.

b) Projecte d'execució és aquell que desenvolupa el projecte bàsic en la determinació completa de detalls i especificacions de tots els materials, elements, sistemes constructius i equips.

3. El projecte bàsic i el d’execució hauran de contenir els documents que es relacionen a l’article  6 de la Llei de disciplina urbanística i, a més, qualsevol altra documentació que s’exigeixi per part de les disposicions específiques d’aquest planejament, altres ordenances municipals o que resulti exigible en virtut de normativa o instruments d’ordenació territorial que siguin aplicables.

4. Altres documents que s’han de presentar juntament amb la sol·licitud de llicència i el projecte tècnic

a) Rebut de l’IBI.

b) En el cas d’obra major situada en sòl urbà i urbanitzable, nota informativa del registre de la propietat o escriptura pública de la finca.

c) En el cas d’obra major situada en sòl rústic, certificat expedit pel Registre de la Propietat acreditatiu de l’historial continuat de la parcel·la, que indiqui si ha estat objecte de cap divisió, segregació o fragmentació i, si n’és el cas, si ho ha estat per donació, herència o qualsevol altra causa que consti en el Registre.

d) Documents estadístics.

e) Documents acreditatius de l'equip tècnic director de l'obra.

f) Documents acreditatius del constructor o empresa constructora.

g) A zones extensives, plànol de l’arbrat existent, de les reposicions i noves plantacions.

h) Fotografies en color de la parcel·la o solar i, en sòl urbà, dels solars o edificacions adjacents.

i) Projecte de telecomunicacions, seguint la normativa sectorial al respecte.

j) Qualsevol altra documentació que s’exigeixi per part de les disposicions específiques d’aquest planejament, altres ordenances municipals o que resulti exigible en virtut de normativa o instruments d’ordenació territorial que siguin aplicables.

Sense el nomenament i la comunicació a l'Ajuntament de la direcció facultativa i empresa constructora, no es pot iniciar cap obra.

Una vegada presentat el projecte tècnic a l'Ajuntament, adquireix caràcter de document oficial; de l'exactitud i de la veracitat de les dades tècniques consignades en el projecte respondrà l'autor amb caràcter general.

Article 14. Publicitat de la llicència

Serà requisit indispensable en totes les obres disposar, a peu d’obra, de còpia autoritzada de la llicència municipal, així com la col·locació del cartell indicador en el qual es faci constar el nom i els llinatges dels tècnics directors i del contractista, l’ordenança que s’aplica, la data d’expedició de la llicència, el termini d’execució de les obres, el nombre de plantes autoritzades i el número d’expedient.

Article 15. Iniciació i pròrrogues de llicències

1. L’acte administratiu d’atorgament de la llicència municipal fixarà els terminis d’inici, interrupció màxima i finalització de les obres; que seran de sis mesos per a la iniciació i de 24 mesos per a la seva finalització. En ambdós casos els terminis anteriors començaran a comptar des de la notificació de l’autorització en què s’hagin pogut iniciar les obres.

2. Pel que fa al règim de pròrrogues, tant el termini d’iniciació com el d’acabament, serà prorrogable per una sola vegada fins a un màxim de la meitat de l’inicial, prèvia sol·licitud en els termes que disposa la Llei 2/2014, de 25 de març, de d’ordenació i ús del sòl.

3. El que disposa aquest article s’entén sense perjudici de l’aplicació de l’article 19 pel que fa a la realització d’obres en temporada estiuenca.

Article 16. Modificacions

Quan, una vegada concedida una llicència, si en el transcurs de l'execució de les obres es modifica l'estructura o la disposició interior o l'aspecte exterior, les obres no seran paralitzades durant la tramitació administrativa de la sol·licitud de modificació del projecte.

La normativa d’aplicació a les modificacions en el transcurs de les obres esmentades a l’apartat anterior serà la vigent en el moment de concessió de la llicència sempre que no s’hagi ultrapassat el termini fixat per a l’execució de les obres.

No s’aplicarà el que es preveu a l’apartat primer si la modificació té per objecte variar el nombre d'habitatges autoritzats o si comporta alteració de les condicions d'ús del sòl, alçada, volum, situació dels edificis i ocupació màxima autoritzades.

En cap cas no es podran acollir als beneficis citats, les obres que es facin a edificis catalogats o inclosos en conjunts històrics o artístics, subjectes a la legislació vigent del patrimoni històric o protegits pel planejament urbanístic. Tot això d'acord amb la Llei de disciplina urbanística.

Article 17. Caducitat de la llicència

1. Les llicències caduquen per l’incompliment dels terminis fixats a la pròpia llicència pel que fa a l’inici i finalització de les obres d’acord amb l’article 15 d’aquestes NS.

2. El procediment per declarar la caducitat requereix l’acord de l’òrgan que atorgà la llicència, en el qual ha de constar l’inici de l’expedient de caducitat i s’hi han d’especificar les causes, amb audiència de la persona interessada, durant un termini de 10 dies. Després del tràmit d’audiència, l’òrgan corresponent ha de dictar l’acord per procedir o no a declarar la caducitat.

3. Abans que la llicència caduqui, es pot sol·licitar una pròrroga dels terminis de començament o d’acabament de les obres, d’acord amb el que disposa l’article 8.5 de la Llei de disciplina urbanística.

Article 18. Final d’obra

El titular de la llicència ha de comunicar per escrit a l'Ajuntament l'acabament de les obres, adjuntar certificat d'obra de la direcció tècnica i sol·licitar la comprovació final i l'expedició del certificat municipal d'acabament.

Juntament amb la documentació de final d’obra, s’haurà d’adjuntar el manual i fitxes d’ús i manteniment amb el corresponent full d’instruccions medi ambientals d’ús per a residents i usuaris habituals de l’edifici. Aquest es lliurarà a cada resident o usuari habitual.

A més, caldrà aportar qualsevol altra documentació que s’exigeixi per part de les disposicions específiques d’aquest planejament, altres ordenances municipals o que resulti exigible en virtut de normativa o instruments d’ordenació territorial que siguin aplicables.

Quan l’Ajuntament hagi rebut la comunicació de l'acabament de les obres, els funcionaris municipals designats per a la inspecció final l'efectuaran i n'emetran un informe on constarà si l'obra s'adequa en tots els aspectes als termes de la llicència concedida, si a la construcció s'ha tengut en compte la resta d'aspectes prevists en les presents Ordenances, si s'han reparat els danys i perjudicis causats a la via pública i si està construïda la vorera davant de l'edifici.

Amb la sol·licitud del certificat municipal d'acabament d'obra, s'han d'adjuntar dues fotografies de l'obra, preses des de la via pública en les mateixes condicions que per a la sol·licitud de la llicència. L'acabament parcial d'un edifici ha d'incloure un acabat perfecte de les façanes i mitgeres construïdes.

Es comunicarà al sol·licitant dia i hora per a la inspecció, perquè el sol·licitant o el seu representant faciliti als serveis d'inspecció el lliure accés a l'obra.

En tot cas, el certificat municipal d’acabament d’obra haurà de justificar el compliment del que disposa el Decret 145/1997 de 21 de novembre pel qual es regulen les condicions d’amidament d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i l’habitabilitat d’habitatges així com l’expedició de cèdules d’habitabilitat.

En els certificats emesos pel tècnic municipal corresponent s’ha d’acreditar que, en aquells habitatges contigus a terreny forestal s’han realitzat les mesures preventives d’incendis forestals que estableix la normativa vigent, de manera que la llicència acrediti que l’obra s’adequa a allò que establia l’informe preceptiu d’APR d’incendis en el cas de que les obres estigueren afectades, encara que la normativa és d’aplicació tant si està afectada per APR d’incendis com si no.

Article 19. Obres en temporada estiuenca

La realització d’obres d’edificació o construcció en temporada estiuenca vendran regulades per la corresponent ordenança municipal sobre aquesta matèria, la qual serà d’aplicació a l’àmbit territorial que es determini en aquella amb la finalitat d’evitar que es causin molèsties als residents i visitants.

Els terminis sobre inici i finalització de les obres establerts d’acord amb l’article 15 d’aquestes NS es suspendran durant el temps en el qual l’execució de les obres es vegi impossibilitada per aquesta ordenança d’obres en temporada estiuenca.

Les obres que es realitzin en terreny forestal o àrees contingudes de prevenció durant l’època de perill d’incendis hauran de complir amb allò indicat a l’article 8.2.c del decret 125/2007.

  

TÍTOL II
NORMES COMUNES D'EDIFICACIÓ

Capítol I
Paràmetres edificatoris

Secció 1a.
Definicions generals

Article 20. Regulació de l’edificació

L’edificació es regula a través de les disposicions d’aplicació general, les disposicions que depenen del tipus d’ordenació de l’edificació i les específiques de cada zona. 

Article 21. Tipus d’ordenació de l’edificació

Els tipus d’ordenació de l’edificació de les zones establertes en aquestes NS són els següents:

a) Edificació entre mitgeres: correspon a una edificació alineada a vial, amb la façana coincident o paral·lela a l’alineació del vial. Es regula fonamentalment per la profunditat màxima edificable, ocupació màxima de parcel·la, nombre màxim de plantes i alçada reguladora màxima, que va referida a la rasant del carrer.

b) Edificació aïllada: correspon a una edificació aïllada en relació a la forma i superfície de la parcel·la. Es regula fonamentalment per l’edificabilitat, ocupació màxima, nombre màxim de plantes, alçada reguladora màxima i les distàncies de separació mínimes als límits de parcel·la.

Article 22. Definicions dels paràmetres referits als sectors de desenvolupament

1. Coeficient d'edificabilitat global: factor que fixa la superfície màxima de sostre edificable d'un sector en relació a tota la seva superfície. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2/m2).

2. Coeficient de volum edificable global: factor que relaciona el volum edificable d'un sector amb la seva superfície total. Es dóna en metres cúbics edificables per metres quadrats de sòl (m3/m2).

3. Densitat màxima d'habitatges global: coeficient que fixa el nombre màxim d'habitatges d'un sector en relació a tota la seva superfície. Les unitats vénen donades en nombre d'habitatges per hectàrea de sòl (hab/Ha).

Article 23. Definicions dels paràmetres referits a la parcel·lació

1. Parcel·la: es defineix com a parcel·la aquella porció de terreny, rústic o urbà, que resulta d’una divisió prèvia i que pot donar lloc a la implantació dels usos o edificacions que permeti, en cada cas, el planejament.

La unitat de parcel·la resultant del planejament no ha de coincidir necessàriament amb la unitat de propietat, i es pot donar el cas que una unitat de parcel·la comprengui diverses unitats de propietat o viceversa.

2. Superfície mínima de parcel·la: es defineix com la unitat de superfície indispensable per a determinats usos del sòl i que no pot ser objecte de divisió. Les parcel·les mínimes són indivisibles. Aquesta qualitat s’haurà de fer constar al registre de la propietat en el moment d'inscripció de la finca. També són indivisibles aquelles que així ho estableixi la legislació urbanística a causa de les característiques que hi concorrin.

Quan en aquestes NS o en els plans parcials s'estableixi una parcel·la mínima o uns determinats paràmetres d’aquesta, és obligatori complir aquests mínims per poder edificar. S'exceptuen les parcel·les en sòl urbà que, tot i no complir els mínims corresponents a cada zona, ja estassin escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992, data d’entrada en vigor de les anteriors NS d’Artà.

3. Dimensions mínimes de parcel·la: són aquells paràmetres de longitud de façana i de profunditat de la parcel·la, que s’estableixen com a condicions mínimes que ha de complir la parcel·la.

4. Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les: és la dimensió màxima de façana permesa que pot resultar de l’agrupació de diverses parcel·les edificables duita a terme amb posterioritat a la data de l’aprovació inicial d’aquestes NS. En solars situats en cantonada, la longitud màxima de façana es computarà per separat, per a cada un dels trams de carrers.

Article 24. Definició de les condicions de solar

1. Perquè una parcel·la tengui la condició legal de solar, a més d’estar inclosa dins el sòl urbà, ha de complir els requisits de comptar amb urbanització consolidada i comptar de manera efectiva amb els elements d’urbanització requerits pel planejament urbanístic i, com a mínim, els següents:

a) Comptar amb accés rodat i que la via amb la qual la parcel·la confronti tengui la calçada pavimentada com també construïda la vorera.

b) Comptar amb xarxa de proveïment d'aigua.

c)) Comptar amb evacuació d'aigües residuals per clavegueram.

d) Comptar amb subministrament d'energia elèctrica.

e) Tenir assenyalades les alineacions i rasants.

2. En els terrenys classificats com a sòl urbà i que tenguin la urbanització consolidada, però no es trobi executada en els termes exigits anteriorment, s’hi podrà simultàniament, en els termes previnguts legalment, edificar i completar la urbanització perquè aquests adquireixin la condició de solar apte per ser edificat.

3. Els terrenys classificats per a aquestes NS com a sòl urbanitzable tendran igualment la mateixa consideració que els terrenys classificats com a sòl urbà que disposen d’urbanització consolidada, als estrictes efectes del que disposen els apartats anteriors, sempre que la urbanització estigui efectivament executada en els termes exigits anteriorment.

4. Per a la dotació dels serveis relacionats anteriorment, el sol·licitant de llicències de construcció està obligat a la seva execució prèvia o a dipositar una fiança que pugui cobrir el seu cost, quan sol·liciti la llicència. Aquesta fiança li serà retornada quan s’hagi comprovat la correcta execució de les obres de dotació de serveis.

5. Per a la concessió de llicències de primera ocupació i certificats municipals de final d'obra o documents equivalents dels edificis construïts en les circumstàncies previstes en els anteriors apartats 2 i 3, serà necessari que la urbanització estigui completament finalitzada d'acord amb les determinacions del projecte d'urbanització o de dotació de serveis aprovat i amb connexió a les xarxes generals d’infraestructures i serveis.

Secció 2a.
Definicions dels paràmetres referits a l'edificació

Article 25. Edificabilitat i superfície total edificada o edificable

1. Es defineix com a edificabilitat el factor que fixa la superfície màxima de sostre edificable en relació a la superfície de sòl d'una parcel·la. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2/m2).

2. La suma de les superfícies edificades de cada planta de l'edifici, amidades dins els límits definits per les línies perimetrals exteriors de façanes i, si escau, els eixos de les parets mitgeres determinen la superfície total edificada, o en cas de previsió, la superfície edificable. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable (m2).

3. Formen part de la superfície edificada o edificable els porxos i els cossos sortints coberts i tancats (balcons, terrasses, galeries, escales,...) d'acord amb el criteri següent:

a) Es comptabilitzen en un 100% si estan limitats per tancaments en més de la meitat del seu perímetre.

b) Es comptabilitzen en un 50% si estan limitats per tancaments en la meitat o menys de seu perímetre.

S'entén per tancament qualsevol element amb una alçada superior a 1,60 m. sobre el nivell del paviment de la planta respectiva.

4. No es comptabilitzen com a superfície edificada o edificable els següents elements:

a) La totalitat de les pèrgoles.

b) L'espai destinat a dipòsit de líquids o gasos o instal·lacions de tractament d'aigües residuals al servei normal de l'edificació i dels usos permesos.

c) La part de sota coberta amb una alçada lliure menor d’1,50 m.

5. Per al còmput de la superfície màxima edificada o edificable per edifici no es computaran els soterranis.

Article 26. Superfície màxima d'ocupació per l’edificació

1. La projecció vertical sobre un pla horitzontal de la superfície inclosa dins les línies perimetrals exteriors de façanes i, si escau, els eixos de les parets mitgeres, de les diverses plantes de l'edificació, fins i tot enterrades, determina la superfície de la parcel·la ocupada o ocupable per l’edificació.

2. A més de la superfície corresponent a les plantes d’edificació tancada, comptabilitzarà també com a superfície d’ocupació la corresponent a la totalitat dels porxos i la projecció vertical de tots els cossos sortints amb vol sobre la pròpia parcel·la. Es considera l’ocupació total al 100% de tots els elements anteriors, siguin o no tancats. Les pèrgoles no comptabilitzen com a superfície d’ocupació per l’edificació.

3. La superfície d'ocupació màxima s'expressarà en un percentatge de la superfície de la parcel·la.

Article 27. Superfície màxima d'ocupació total en sòl rústic

1. La projecció vertical sobre un pla horitzontal de la superfície ocupada per l’edificació, d’acord amb la definició de l’article anterior, més la projecció de la resta d’elements constructius existents i/o que es projecten a la parcel·la determina la superfície d’ocupació total de la parcel·la.

2. Als efectes de computar la superfície màxima d’ocupació total s’han de considerar acumulativament:

a) La superfície ocupada per l’edificació, inclosos balcons, galeries, porxos i escales estiguin o no coberts per altres elements.

b) La superfície ocupada per la resta d’elements constructius, tal com piscines, pèrgoles, terrasses i similars.

c) Els camins privats realitzats amb materials no permeables.

Es considera l’ocupació total al 100% de tots els elements anteriors, siguin o no tancats.

3. La superfície màxima d'ocupació total s'expressarà en un percentatge de la superfície de la parcel·la.

Article 28. Volum

1. El volum total d'un edifici és el que resultaria de definir una envoltant que deixés dintre seu tota l'edificació, exclosos els patis de llums.

2. El coeficient de volum edificable és el factor que relaciona el volum susceptible d’edificació d’una parcel·la amb la seva superfície. Es dóna en metres cúbics edificables per metres quadrats de sòl (m3/m2).

3. El còmput del volum total és el resultat de multiplicar la superfície total edificada o edificable per l’altura que presenta l’edificació en cada planta, incloent forjats i coberta.

Article 29. Índex d’intensitat d’ús residencial i d’ús turístic

L’índex d’intensitat d’ús, residencial o turístic, aplicat a la superfície de solar que es tracti, determinarà el nombre màxim d’habitatges o places hoteleres que s’hi puguin construir. Els índexs queden definits a les ordenances específiques de les zones homogènies dels nuclis urbans.

Els índexs s’expressaran en forma de fracció, en la qual el numerador serà sempre la unitat d’habitatge o plaça turística, segons que es tracti, i el denominador la superfície de solar necessari per a la construcció d’aquesta unitat.

En les zones d’edificació contínua, l’arrodoniment del quocient es farà a l’alça si el decimal és igual o major de 5 i es farà a la baixa si el decimal és menor de 5.

En les zones d’edificació aïllada, no es tendran en compte els decimals per determinar el nombre màxim d’habitatges.

Article 30. Alineacions

1. Alineació de carrer o vial: pla vertical que delimita els vials, places o espais lliures amb les parcel·les o solars d'edificació pública o privada.

2. Alineació de façana: assenyala el límit a partir del qual s'hauran d'aixecar les construccions. L'alineació de façanes podrà o no coincidir amb la de vies i àrees públiques, segons els casos.

En el tipus d’edificació entre mitgeres, els edificis de nova construcció i les reformes d’edificacions existents que afectin a la façana, a l’estructura vertical o horitzontal, o a la coberta, s’han de respectar les alineacions fixades en els plànols. No està permès que les façanes dels edificis de nova planta reculin de l’alineació oficial de la via pública.

Si fos difícil apreciar l’alineació en els plànols, s’ha d’adoptar com a alineació la determinada per la majoria, en longitud, de les façanes dels edificis existents a l’illeta corresponent.

En qualsevol cas, i per evitar possibles errors, s’ha de fixar pels serveis tècnics municipals, prèvia sol·licitud de l’interessat, en el moment que sigui necessari.

3. Rasant del carrer o vial: línia que fixa l'altimetria de l'eix del carrer en tot el seu recorregut.

Article 31. Profunditat edificable

Es denomina profunditat edificable la distància màxima perpendicular a la línia de façana que limita l'alineació interior de l'edificació. La façana posterior ha de ser sempre paral·lela a la frontal.

La profunditat edificable establerta no podrà ser sobrepassada amb cossos sortints, elements sortints, voladissos, conduccions, ni cap altre tipus d’instal·lacions o obres d'edificació.

La profunditat edificable màxima s’estableix per a cada zona de tipologia edificatòria entre mitgeres. Aquest paràmetre s’estableix sens perjudici de l’obligat compliment de l’ocupació màxima de la parcel·la.

Per a aquelles parcel·les amb cantonada a dos carrers, serà fons de parcel·la la part de parcel·la oposada a la façana de carrer més estreta, i per a aquelles amb façana a tres carrers, la partió de parcel·la que no és façana. Per donar continuïtat a les façanes, l’espai lliure de parcel·la situat al fons s’haurà de tancar, seguint l’alineació, amb un mur o paret d’un mínim de 2,5 metres d’altura.

Article 32. Separacions mínimes

Les separacions mínimes són distàncies que s’han de respectar entre les edificacions i els límits de la parcel·la. Aquestes separacions també les han de complir els cossos sortints, pèrgoles i els soterranis. S’exceptuen els armaris destinats a instal·lacions energètiques o comptadors de subministres.

Article 33. Sòl no ocupat per l'edificació i superfície mínima enjardinada

1. Constitueix el sòl no ocupat per l’edificació els terrenys lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la i separacions mínimes. No podran ser objecte de cap altre aprofitament més que el corresponent a espais lliures al servei de l'edificació de la parcel·la.

2. El nivell d’acabat dels elements constructius situats al sòl no ocupat per l’edificació, com poden ser  terrasses o piscines, no podrà elevar-se respecte del nivell del terreny natural sense modificar per damunt de 80 cm. en sòl urbà i 1,50 m. en sòl rústic.

3. La superfície mínima enjardinada és aquell percentatge aplicat sobre la superfície total de la parcel·la que ha de tenir la característica de ser permeable.

Article 34. Alçada total màxima

És la mesura vertical, en el pla exterior de la façana, que fixa l'alçada límit des del nivell d’acabat de la planta baixa fins al punt més alt de coronament de coberta.

Article 35. Alçada reguladora màxima

És la mesura vertical, en el pla exterior de la façana, que fixa l'alçada límit des del nivell d’acabat de la planta baixa fins al pla horitzontal on arranca la coberta inclinada o el pla inferior del darrer element estructural en cas de coberta plana.

Article 36. Construccions permeses per damunt de l’alçada reguladora màxima

1. Per damunt de l’alçada reguladora, i sempre per sota de l’alçada total màxima, només es permetran:

a) El forjat i la formació de la coberta, ja sigui plana o inclinada.

b) Els ampits i les baranes, amb una altura màxima de 1,20 m. per sobre el paviment.

c) Els cossos de sortida de l’escala a coberta, que poden incloure, a més, la maquinària d’ascensors, els armaris d’instal·lacions i/o els estenedors, amb les següents condicions:

  - En habitatges unifamiliars i adossats: un cos per habitatges

  - En edificis d’habitatges plurifamiliars i en usos no residencials: un cos per escala comunitària.

   Aquests cossos de sortida de l’escala a coberta han de complir les següents condicions

   -  La seva dimensió exterior màxima serà de 5 m.

   -  Han d’estar separats de l’alineació de façanes un mínim de 3 m.

d) Els elements captadors actius d’energia solar, els quals només es poden situar sobre el paviment de la coberta plana o integrats en el pla de la coberta inclinada.

e) Dipòsits d’aigua o de combustible.

f) Armaris d’instal·lacions i torres de refrigeració amb les dimensions tècniques mínimes.

2. Els dipòsits i les maquinàries no s’han de veure des de la via pública i tots els paraments verticals visibles des de l’exterior s’han d’acabar d’acord amb les pautes estètiques de l’edifici.

3. Per sobre de l’alçada reguladora no es poden instal·lar porxos, pèrgoles ni altres elements ornamentals fixos.

4. Per sobre de l’alçada total màxima podran sobresortir elements de ventilació, fumerals, antenes i parallamps. Aquests elements no han de superar l’altura estrictament necessària, sense perjudici de les condicions d’estètica, de seguretat, d’higiene i d’habitabilitat exigibles.

Article 37. Planta baixa

És el pis de l'edifici a nivell del sòl o dintre dels límits que assenyalen aquestes NS. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons les modalitats de semi-soterrani i altell.

El nivell d’alçada de la planta baixa va en funció de la tipologia edificatòria:

a) Per edificació entre mitgeres la planta baixa ve referida a la rasant del carrer: És aquella el paviment de la qual està situat entre 1,00 m. per sobre i 0,60 m. per sota en cada un dels punts de la rasant del carrer o voravia en la qual dona façana.

Els edificis amb façana a dues o més vies que facin cantonada es regularan operant amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si fossin una de sola.

Els edificis amb façana a dues o més vies que no facin cantonada es regularan com si es tractés d'edificis independents.

b) Per edificació aïllada la planta baixa ve referida a la cota del terreny: Tendrà la consideració de planta baixa aquella el perímetre del paviment de la qual estigui situat entre 1,50 m. per sobre i 1,00 m. per sota de la cota natural del terreny inicial sense modificar.

La planta baixa tendrà una alçada lliure interior mínima d’acord amb el Decret 145/1997, de 21 de novembre pel qual es regulen les condicions d’amidament d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i l’habitabilitat d’habitatges així com l’expedició de cèdules d’habitabilitat.

Article 38. Planta soterrani

La planta soterrani és la situada a sota de la planta baixa. Excepte que s’indiqui el contrari en les ordenances de la zona, les plantes soterranis no podran sobrepassar l’ocupació de la planta baixa.

L'alçada lliure mínima de les plantes soterranis és de 2,20 m., i la màxima de 3,00 m.

Les plantes per sota de la primera planta soterrani només podran ser dedicades a aparcaments i instal·lacions tècniques de l'edifici. En cap cas a les plantes soterrani s’hi permeten els usos residencial ni sanitari.

En sòl rústic, la planta soterrani, per ser considerada com a tal, no pot tenir accés des de l’exterior.

Article 39. Planta pis

Es considera planta pis tota planta de l'edificació que estigui per sobre de la planta baixa. Les plantes pis tindran una alçada lliure interior mínima d’acord amb el Decret 145/1997, de 21 de novembre pel qual es regulen les condicions d’amidament d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i l’habitabilitat d’habitatges així com l’expedició de cèdules d’habitabilitat.

Article 40. Coberta de l’edifici

La coberta de l'edifici és l’element que se situa immediatament per sobre dels elements resistents del darrer forjat, formant, aquest element, un terrat o una teulada. El punt d’arrencada de la coberta no superarà l’alçada reguladora màxima.

Per a aquells edificis acabats amb teulada, la coberta comença a comptar des del pla inferior del ràfec. El pendent de la teulada no podrà ser superior del 25%. Per a edificis acabats en coberta plana es considerarà el pla d'arrencada de la coberta, el pla inferior de l’element resistent superior de la darrera planta pis.

Article 41. Cossos sortints

Són els que sobresurten de la línia de façana a vial o posterior i tenen el caràcter d'habitables o ocupables, siguin tancats, semitancats o oberts.

Són cossos sortints tancats els que tenguin tots els seus costats amb tancaments rígids, no desmuntables i ancorats. Són cossos sortints semitancats aquells que tenen tancat un o més dels seus contorns laterals amb tancaments rígids, no desmuntables o ancorats. Són cossos sortints oberts aquells que no tenen cap dels cantons volats tancats.

La projecció vertical de tots els cossos sortints amb vol sobre la pròpia parcel·la comptabilitzarà com a superfície d’ocupació al 100%.

La superfície en planta dels cossos sortints tancats computarà com a superfície de sostre edificable.

Els cossos sortints es regularan d’acord amb les condicions següents:

a) Els cossos sortints estan prohibits en planta baixa.

b) No es permeten els cossos sortints tancats en carrers menors de 8,00 m.

c) L’alçària lliure mínima entre la vorera i els cossos sortints és de 3,00 m. sobre la rasant de la voravia i de 3,50 m. sobre la rasant de la via pública quan aquesta no tengui voravies.

d) La seva volada es limita per la menor de les dimensions següents:

- el 10% de l’amplària del vial.

- l’amplària de la vorera menys 20 cm.

- una longitud de vol de 1,20 m.

e) Els cossos sortints s’han de separar de les mitgeres en una distància igual, com a mínim, del seu vol.

Article 42. Elements sortints

Són elements sortints aquells que sobresurten del pla de façana i que comprenen tant aquelles parts integrants de l’edificació no habitables ni ocupables, de caràcter fix, com aquells altres elements o instal·lacions adossades o unides de forma permanent a l’edificació tal com anuncis, rètols, persianes, elements de senyalització, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, tendals o para-sols.

S’exceptuen d’aquesta regulació aquells elements que no són pròpiament de l’edificació si no que formen part dels serveis públics tal com l’enllumenat públic, esteses i conduccions de serveis públics o senyals de trànsit.

Els elements sortints es regiran per les següents condicions:

a) Cap cos o element d’un edifici, tant si forma part d’aquest com si es tracta d’una instal·lació adossada a la seva façana, pot volar sobre el vial o l’espai lliure públic a una altura inferior a 3,00 m. per sobre de la rasant de la voravia, i a 3,50 m. per sobre de la rasant de la via pública quan aquesta manqui de voravia.

b) Les persianes, les portes, les reixes i tota classe d’elements de tancament, s’han de disposar de tal manera que, en cap de les seves posicions, no incompleixin amb el que es disposa en l’apartat anterior. Excepcionalment, en planta baixa, les persianes de les finestres podran sobresortir del pla de façana fins a un màxim de 30 cm. sempre i quan comptin amb algun dispositiu de subjecció.

c) Es prohibeix la instal·lació de qualsevol element sortint que sobresurti del pla vertical que es defineix pels cossos sortints permesos.

d) Les baixades d’aigües, tant pluvials com residuals, encara que siguin de recollida de les que procedeixen de terrasses i balcons, s’han de col·locar en l’interior de l’edifici o s’han d’encastar en la paret de la façana en el tram que correspon a la planta baixa, de manera que no ressaltin ni siguin visibles des de la via pública. Només poden veure’s a partir de la primera planta i dels pisos superiors, excepte en les zones en què les façanes estiguin reculades respecte de l’alineació de vial.

e) Els mostradors i marquesines, siguin desmuntables o no, no poden sobresortir de l’alineació oficial.

f) Els elements sortints han de separar-se de les mitgeres una distància igual o superior a la volada màxima que es permet sobre l’espai públic i, en tot cas, no inferior a 1,00 m., excepte les cornises de vol inferior a 60 cm.

Article 43. Porxos

Són edificacions annexes cobertes i parcialment tancades per parets o elements de fusteria.

Els porxos computaran al 50% en el còmput de superfície edificada i volum sempre que el seu perímetre estigui tancat en un màxim del 50%. En cas contrari, computaran al 100%.

Els porxos computaran, a tots els efectes, al 100% en la superfície màxima d’ocupació per l’edificació i en la superfície màxima d’ocupació total.

La totalitat dels porxos es situaran respectant les distàncies mínimes a les partions establertes per a cada zona.

Article 44. Pèrgoles

Es defineixen com a pèrgoles els porxos amb sostre permeable a la llum i a l’aigua, compost només per elements estructurals, sense elements de cobriment, amb independència de l’addició d’elements vegetals vius.

Les pèrgoles no computaran a efectes de la superfície màxima d’ocupació per l’edificació, de superfície edificada ni de volum, però computaran al 100% en el còmput de la superfície màxima d’ocupació total.

La totalitat de les pèrgoles es situaran respectant les distàncies mínimes a les partions establerts a cada zona.

   

Capítol II
Normes sobre condicions d’habitabilitat, accessibilitat, disseny, composició i estètica i dotació de serveis

Secció 1ª.
Normes sobre les condicions d’amidament, d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i habitabilitat d’habitatges i locals

Article 45. Condicions mínimes. Compliment de la normativa vigent. Millora de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

A més de les condicions mínimes que estableix la normativa aplicable, en especial el Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions d’amidament, d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i l’habitabilitat d’habitatges així com l’expedició de cèdules d’habitabilitat, modificat pel Decret 20/2007, de 23 de març, pel qual es modifica el Decret 145/1997 de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions d’amidament, d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i l’habitabilitat d’habitatges així com l’expedició de cèdules d’habitabilitat, i el Codi tècnic de l’edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, a més d’aquelles condicions que disposin els organismes superiors competents, i mentre no s’hi oposin, són d’obligatori compliment les que estan contingudes en els articles d’aquest capítol.

Els projectes d’habitatges i locals hauran de complir obligatòriament les disposicions contingues a la Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de l’accessibilitat i de la supressió de barreres arquitectòniques, al Reglament de supressió de barreres arquitectòniques, aprovat pel Decret 20/2003, de 28 de febrer, i la normativa vigent en cada moment sobre aquesta matèria.

Article 46. Escales comunes

Les escales comunes hauran de complir les disposicions del Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions d’amidament, d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i l’habitabilitat d’habitatges així com l’expedició de cèdules d’habitabilitat, modificat pel Decret 20/2007, de 23 de març, i el Codi tècnic de l’edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, o la normativa vigent en cada moment.

Article 47. Dotació de bugaderia i estenedor

1. Tots els habitatges han de disposar d’una dependència destinada a bugaderia i estenedor, la qual ha de tenir una superfície útil no inferior a 4,00 m2. Aquesta dependència ha de ser coberta i oberta a l’exterior i ha de permetre estendre la roba sense que sigui visible des de qualsevol via o espai lliure públic, bé per la seva situació o bé per la col·locació d’elements que permetin la ventilació i impedeixin la seva visió.

2. L’espai que es crea davall de les cobertes inclinades amb el pendent permès podrà aprofitar-se com a bugaderia i estenedor sempre que aquest espai tengui una altura lliure mínima d’1,50 m. Aquest espai computarà com a superfície edificada total.

Article 48. Evacuació de fums, gasos i bafs

1. Es prohibeix la sortida lliure de fums i gasos per façanes, patis comuns, balcons i finestres, encara que aquesta sortida tengui caràcter provisional.

2. Els tubs o fumerals estaran proveïts d'aïllament i revestiment suficients per evitar que la radiació del calor, el renou o les vibracions es transmeti a les propietats contigües, i per evitar que el pas i sortida de fums causi molèsties o perjudicis a tercers. Els conductes no poden instal·lar-se a les façanes exteriors que donen a vials o espais lliures públics.

3. La sortida a l’exterior de qualsevol conducte d’extracció o ventilació s’haurà de prolongar, per damunt del punt en el qual el conducte arranca a l’exterior, un mínim d’1,20 m. a les cobertes planes i un mínim de 80 cm a les inclinades. Aquestes sortides s’han de situar a una distància mínima de 8,00 m. de qualsevol obertura o terrassa practicable d’ús residencial o habitable que es trobi en el seu mateix nivell.

4. Tots els habitatges i locals han de disposar d’instal·lacions adients per a l’extracció dels fums i bafs de cuina i per a escalfador d’aigua per combustió, quan s’utilitzi aquest sistema i es faci en espais no suficientment ventilats.

5. És preceptiu l'ús de filtres depuradors contra olors, partícules,... a les sortides de fums de xemeneies industrials, instal·lacions col·lectives de calefacció i sortida de fums i bafs de cuines de col·lectivitats, hotels, restaurants o cafeteries, sens perjudici del compliment de la normativa específica aplicable.

6. L'Ajuntament imposarà les mesures correctores que siguin pertinents quan l’informe tècnic previ acrediti que una sortida de fums causa molèsties o perjudicis.

 

Secció 2a.
Normes sobre adequació a l’entorn i estètica

Article 49. Adaptació mediambiental

1. Totes les obres, les construccions o les instal·lacions s’han d’adaptar al medi i a l’ambient on s’hagin de situar, per això:

a) Les construccions en llocs immediats o que formin part d’un grup d’edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional, hauran d’harmonitzar amb aquest grup. També caldrà cercar l’harmonització quan, sense existir un conjunt d’edificis n’hi hagués algun d’importància o qualitat de les característiques esmentades.

b) En els llocs de paisatge obert i natural, rural o marítim, o en les perspectives que ofereixen els conjunts urbans de característiques historicoartístiques, típics o tradicionals, i en les proximitats de les carreteres i dels camins pintorescs, no es permet que la situació, la massa, l’altura, el color, la textura i la composició dels edificis, els murs de contenció o de tancament, o la instal·lació d’altres elements, limiti el camp visual, rompi l’harmonia del paisatge o desfiguri la perspectiva pròpia d’aquest.

2. L’adaptació mediambiental implica complir amb les determinacions sobre disseny arquitectònic, d’instal·lació de dotació de serveis, de qualitat de la construcció, etc., que es contenen en aquestes NS.

3. Excepcionalment, es podran exonerar de les condicions generals que s’han establert els edificis d’equipaments públics que hagin de presentar unes característiques arquitectòniques singulars a causa de la funció que han de desenvolupar o per considerar-se una fita en el paisatge urbà.

4. Aquells projectes i obres que s’hagin d’implantar al sòl rústic i que puguin afectar a terrenys compresos a l’àmbit de la Xarxa Natura 2000, restaran sotmesos als procediments i prescripcions que es recullen a l’article 201 d’aquesta normativa.

Article 50. Composició arquitectònica i cromàtica

1. Seran d’aplicació les condicions particulars d’estètica imposades per la normativa específica.

2. Excepcionalment, els edificis d’equipament públic i els de caràcter singular poden ser exonerats de l’acompliment de les normatives generals per a la zona on s’hi ubiquin.

3. La composició de les façanes dels edificis és lliure en el marc de les condicions particulars que estableixen les normes específiques per a zones determinades.

4. Als edificis existents no es permet la modificació d’un element de la façana si no es garanteix la simultània modificació de tots els elements similars de l’edifici, de manera que no s’alteri la homogeneïtat del conjunt i la unitat arquitectònica. Aquesta modificació ha de ser objecte de projecte tècnic i ha d’estar emparada per la pertinent llicència.

5. La composició cromàtica de les façanes, fusteries i acabats haurà d’harmonitzar amb l’entorn on s’ubiqui, prioritzant la integració sobre el contrast. En qualsevol cas, s’hauran de respectar les normes específiques que es disposin per a cada zona, amb especial esment a la protecció cromàtica de la zona Casc antic.

Article 51. Manteniment, conservació i neteja

1. Els propietaris de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions tenen l’obligació de conservar-los en condicions de seguretat, salubritat i ornament públic, especialment pel que fa a la façana dels edificis, les mitgeres i parts visibles des de la via pública.

2. Els espais de reculada respecte la via pública, mitgeres, terrasses, galeries, cobertes i tot element visible des de l’exterior han de mantenir-se en perfecte estat de neteja.

3. Especialment els espais de reculada citats que siguin visibles des de la via pública o edificis veïns, no poden destinar-se a emmagatzemar objectes o mercaderies que puguin redundar en perjudici de l'ornament públic.

Article 52. Anuncis, rètols i tanques publicitàries

1. Els anuncis o els rètols s’hauran d’integrar a la composició de la façana i al seu entorn urbà i hauran de complir les ordenances municipals sobre publicitat exterior. Estan prohibits els anuncis o els rètols adossats a baranes, balcons o parets mitgeres.

2. L’Ajuntament pot denegar qualsevol sol·licitud de llicència per instal·lar un rètol o un anunci quan el seu contingut, la forma, la dimensió, els colors o la lluminositat, puguin causar molèsties o quan desentonin clarament amb l’entorn on es vol situar. Tot això sense perjudici de l’aplicació directa de la normativa, dels diferents instruments d’ordenació territorial o del planejament urbanístic en aquelles disposicions que prevegin sobre aquesta matèria.

3. Per instal·lar anuncis, rètols i tanques publicitàries en el sòl rústic, es seguiran les determinacions establertes en aquestes normes, especialment el que es regula a l’article 218.

4. D’acord amb l’article 36 de la Llei 5/1990 de carreteres, es prohibeix la publicitat que sigui visible des de la zona de domini públic de les carreteres, excepte en les travesseres de població, en les quals s’haurà de situar fora de la zona de domini públic i no podrà afectar la senyalització, l’enllumenat i les balisses de la carretera. En tot cas caldrà atendre les disposicions de l’esmentada Llei 5/1990, de la resta de normativa aplicable i les ordenances municipals.

Article 53. Ubicació d’antenes i d’aparells de condicionament d’aire

1. Els elements per condicionament d’aire, calefacció o refrigeració, les antenes de recepció o emissió de senyals radioelèctriques, de televisió, radio, telefonia i, en general, qualsevol element tecnològic similar, s’han d’emplaçar obligatòriament en el punt de l’edifici o parcel·la en el que suposin el menor impacte visual per a l’entorn i on siguin menys visibles des dels espais públics. Per això, serà un lloc preferent la coberta de l’edifici, a no ser que es demostri la impossibilitat física d’ubicar-los. En cap cas no s’autoritzarà la instal·lació d’aquests aparells a les balconades o finestres, ni a les façanes dels edificis, ni quan no s’integrin visualment en el pla de la façana.

2. Els elements per condicionament d’aire, calefacció o refrigeració, o de qualsevol altre classe, no poden ser visibles des de la via pública, ni poden ocupar l’espai de les terrasses i balcons exteriors. Els desguassos d’aquestes instal·lacions s’han de conduir a l’interior de l’edifici.

Article 54. Soterrament i canalització de xarxes de serveis

Amb caràcter general, les noves instal·lacions i les ampliacions de xarxes de serveis, com xarxa d’energia elèctrica i de telecomunicacions, s’han de fer mitjançant una canalització subterrània. Excepcionalment, l’Ajuntament podrà autoritzar la seva instal·lació aèria quan estigui plenament justificada per raons derivades de les seves característiques tècniques o relacionades amb el seu impacte paisatgístic i sempre que la normativa sectorial aplicable ho permeti.

Article 55. Protecció de l'arbrat

1. Les noves edificacions han de respectar al màxim l'arbrat existent. S’ha de preservar especialment la vegetació a la franja costanera.

2. Quan es sol·liciti llicència d’obra major, és obligatori assenyalar l'arbrat existent sobre el plànol topogràfic; així mateix, als plànols del projecte s’haurà d’assenyalar l'arbrat que es conserva i el que es reposa.

3. Els aparcaments de cotxes en superfície han d’estar protegits del sol mitjançant arbrat o pèrgoles amb vegetació.

Article 56. Elements estèticament negatius

Es prohibeix la instal·lació d’elements que, per les seves característiques o ubicació, perjudiquin clarament l’estètica i bona imatge dels edificis i el seu entorn.

 

Secció 3ª.
Normes sobre la dotació de serveis

Article 57. Exigència de dotació de serveis

Les condicions que s’assenyalen per a les dotacions de serveis en els edificis s’han d’aplicar tant en els habitatges i locals de nova planta com en els que resultin de les obres d’ampliació o reforma, incloses aquelles que es facin perquè són necessàries, des d’un punt de vista estructural, o perquè s’han d’adequar a les condicions d’ús que estableixen uns requeriments legals nous, o a condicionaments higiènico-sanitaris que impliquin la reforma.

Article 58. Instal·lació d’energia elèctrica

1. Tots els edificis han de comptar amb una instal·lació interior d’energia elèctrica de baixa tensió, la qual ha d’estar connectada a la xarxa general o a un sistema adequat de generació pròpia.

2. La instal·lació d’energia elèctrica s’ha de dissenyar de manera que pugui proporcionar il·luminació artificial a tots els habitatges i locals i que permeti les preses de corrent per a les instal·lacions de què es vulgui disposar.

3. Les instal·lacions de baixa tensió d’un edifici s’han de definir segons la potència elèctrica que es necessita, la qual cosa s’ha de considerar en el càlcul de les previsions de consum d’energia elèctrica per als serveis (enllumenat, aparells elevadors, calefacció, etc.), i segons la necessitat per als usos prevists, d’acord amb les condicions de dotació marcades en les instruccions i els reglaments específics.

4. Tots els edificis amb més d’un consumidor han de disposar d’una cambra o armari amb les característiques tècniques adequades per allotjar els comptadors individualitzats.

Article 59. Instal·lacions de telecomunicacions

Tots els habitatges i locals hauran de complir la normativa vigent pel que fa a instal·lacions de telecomunicacions com són les comunicacions telefòniques i la transmissió de dades, captació de senyals de radiodifusió sonora i de televisió digital terrestre o per satèl·lit.

Article 60. Instal·lacions energètiques alternatives per a la producció d’aigua calenta sanitària

1. En el cas de noves edificacions, canvis de ús i reformes integrals de les edificacions existents s’haurà de preveure la instal·lació de captadors solars per a producció d'aigua calenta sanitària dimensionada per cobrir els requisits que s’estableixen en el codi tècnic de l’edificació (CTE) i en la resta de normativa vigent en cada moment.

2. S’haurà d’instal·lar una caldera amb sistema de cogeneració quan la potència per a producció d'aigua calenta sanitària sigui superior a 400.000 kcal/h.

Article 61. Instal·lació d’aigua potable

1. Tot habitatge, local o allotjament turístic haurà d’estar dotat de subministrament d’aigua potable amb la dotació suficient per a les necessitats pròpies de l’ús o la que determini la normativa específica vigent en cada moment.

2. Tots els habitatges, instal·lacions turístiques i altres instal·lacions urbanes de nova construcció que requereixin subministrament d’aigua, així com les modificacions de les existents que tenguin la consideració d’obra major hauran d’incloure comptadors individuals d’aigua així com la instal·lació de fontaneria de baix consum i dispositius estalviadors d’aigua.

3. La instal·lació d’aigua potable ha d’abastar tots els banys, lavabos, cuines i altres dependències on es necessiti per a l’activitat a realitzar. En tots els edificis dotats d’aparells sanitaris destinats a la higiene de les persones i a la neteja domèstica s’ha de preveure la instal·lació d’aigua calenta corresponent.

4. A les noves edificacions, els canvis d'ús i les reformes integrals de les edificacions i construccions existents, s’ha de preveure obligatòriament la instal·lació de limitadors de cabal a aixetes.

5. En el sòl urbà i urbanitzable no es poden atorgar llicències per construir cap tipus d’edifici, autorització de reformes integrals o canvis d’ús fins que no es garanteixi el cabal d’aigua necessari per desenvolupar la seva activitat, mitjançant la xarxa de subministrament municipal o una altra xarxa de subministrament degudament autoritzada.

6. En el cas de l’existència o realització d’aljubs o dipòsits d’aigua potable, es seguiran les disposicions del Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, de criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà o de la normativa que el pugui substituir. D’acord amb l’anterior, s’han de complir, com a mínim, les següents característiques:

a. Estar situat per sobre del nivell del clavegueram.

b. Estar sempre tapat.

c. Estar dotat d’un desguàs que permeti el seu buidatge total, neteja i desinfecció.

d. Disposar de parets i trespol llisos i fàcilment netejables i desinfectables.

e. Entrada i sortida de l’aigua en extrems oposats de l’aljub per tal de garantir la correcta renovació de l’aigua emmagatzemada.

f. Han d’estar completament aïllats i lluny de qualsevol causa de possible contaminació.

Article 62. Instal·lació d’aigües grises

1. Són aigües grises les aigües provinents de les dutxes, rentamans dels lavabos i rentadora. No s’hi poden incloure en cap cas les aigües provinents de cuines o que puguin incloure càrrega d’olis o grasses.

2. Les noves edificacions, els canvis d’ús i les reformes integrals de les edificacions existents han de disposar d’una instal·lació per aprofitar les pròpies aigües grises filtrades i desinfectades per a les cisternes dels wàters i per a les instal·lacions de reg. S’ha de preveure obligatòriament la instal·lació de sistemes d'estalvi d'aigua a les cisternes de wàters.

3. Els habitatges han de disposar d’un dipòsit d’acumulació de les aigües grises produïdes, amb una capacitat de 500 litres per cada habitatge i amb les instal·lacions de bombeig, de filtració i de desinfecció corresponents. Aquest dipòsit pot ser conjunt amb el de les aigües pluvials.

4. En el disseny de la instal·lació d’aigües grises o regenerades s’ha de garantir la impossibilitat de confondre-la amb la d’aigua potable, així com la impossibilitat de contaminar el subministrament d’aquesta. Per això, ambdues xarxes han de ser totalment independents.

5. Les aigües provinents del buidatge de piscines han d’anar al circuit d’aigües grises per tal de reutilitzar-les. En cas de no existir aquest circuit, es tractaran com a aigües pluvials.

Article 63. Recollida i tractament de les aigües pluvials

1. A les noves edificacions, els canvis d’ús i les reformes integrals de les edificacions existents és obligatori recollir l'aigua de pluja amb conducció a aljub de capacitat adequada a la superfície de recollida, a raó de 17 m3 per cada 100 m2 de coberta de l’edificació, amb un mínim de 10 m3.

2. L’emmagatzematge de l’aigua de pluja ha de ser independent de l’aigua potable de la xarxa municipal o d’una altra procedència sense que puguin comunicar-se, però pot ser conjunt amb el de les aigües grises.

3. Caldrà la instal·lació d’un circuit per a la reutilització d'aquestes aigües pluvials, que pot ser el mateix circuit d’aigües grises, per als wàters i, en el seu cas, per a les instal·lacions de reg.

4. El romanent de les aigües pluvials recollides es conduirà al clavegueram urbà de pluvials, destinat a recollir únicament aquesta classe d'aigua si existeix, o al carrer, i complirà les condicions següents:

a) Les aigües pluvials no poden connectar-se a la xarxa general de sanejament.

b) El desguàs d'aigua pluvial, que no es condueixi a l’aljub, es farà mitjançant conduccions adients a la xarxa de pluvials, si n'hi ha.

c) Si no hi ha xarxa de pluvials davant l'immoble de què es tracti, haurà de conduir-se per davall de la vorera o les ha d’abocar, lliurement, en la pròpia parcel·la si es tracta d’una edificació aïllada.

d) Es prohibeix expressament el desguàs per damunt de la vorera i empalmar a aquests conductes qualsevol classe d'aigües residuals, incloent-hi les procedents de piques d'escurar i rentar roba. També és prohibeix entroncar-lo al clavegueram sanitari i el vessament a fosses sèptiques.

e) No es podran abocar al carrer ni a la xarxa de pluvials les aigües de pluja que s’hagin mesclat amb les aigües grises.

5. Les aigües residuals provinents d’un aparcament s’han de considerar, un cop passat pel separador d’hidrocarburs, com a aigües pluvials.

6. En tipologia d'edificació extensiva es garantirà que almenys un 20% del sòl de la parcel·la no ocupat per l'edificació sigui permeable.

Article 64. Evacuació d’aigües residuals

1. Les instal·lacions d’evacuació d’aigües residuals han de definir-se per la seva capacitat d’evacuació, la qual cosa s’ha de fer sobre la base de criteris que s’indiquen en la norma tecnològica corresponent, i han d’acomplir, si n’és el cas, la normativa relativa als abocaments industrials.

2. En sòl urbà han d’escometre, necessàriament, a la xarxa general, mitjançant pous de bloqueig i pous de registre, a l’encontre entre la xarxa horitzontal de sanejament i la xarxa general municipal.

3. Per a les aigües residuals de procedència no residencial, el sistema de depuració ha d’estar aprovat, prèviament, pels organismes competents.

4. En cap cas, no es poden abocar aigües residuals no depurades a la via pública, terreny natura ni al mar.

5. En sòl rústic les aigües residuals generades no es podran abocar al terreny, pous negres o rases filtrants negres. Per a evacuar aquestes aigües fecals s’ha de realitzar mitjançant estacions depuradores o bé fosses sèptiques de tres compartiments completament estancs, amb el tercer compartiment utilitzat com a magatzem d’aigua depurada per a regar.

6. Els habitatges que no disposin de la possibilitat de connectar-se a la xarxa de clavegueram municipal hauran de disposar d’una fossa sèptica o depuradora homologada, dimensionada en funció dels habitants equivalents, i estanca. Els fangs hauran de ser gestionats per una empresa autoritzada. En cap cas es permetrà eliminar l’efluent líquid mitjançant un abocament directe del mateix al terreny ni es permetrà la injecció del mateix a un pou absorbent.

7. L’eliminació de l’efluent líquid de les fosses no necessitarà informe de l’autoritat hidràulica sempre i quan compleixi alguna de les següents condicions:

a. L’efluent líquid sigui gestionat per un gestor autoritzat.

b. Quan l’habitatge es localitzi en zona de vulnerabilitat, la contaminació d’aqüífers baixa i l’efluent s’aboqui al terreny mitjançant un filtre verd repartit en una àrea de 100 m2 per habitatge equivalent.

c. Quan l’habitatge es localitzi en zona de vulnerabilitat, la contaminació d’aqüífers moderada i l’efluent s’aboqui al terreny mitjançant un filtre verd repartit en una àrea de 200 m2 per habitatge equivalent.

8. L’eliminació de l’efluent líquid de les fosses necessitarà informe de l’autoritat hidràulica sempre i quan compleixi alguna de les següents condicions:

a. L’habitatge es localitzi dins del perímetre de restriccions moderades d’un pou d’abastament urbà.

b. L’habitatge es localitzi en una zona de vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers alta.

9. En els casos que l’habitatge es localitzi dins d’un perímetre de restriccions màximes d’un pou d’abastament urbà (250 metres al voltant del pou) no es podrà permetre la instal·lació de fossa sèptica tal i com especifica el Pla Hidrològic de les Illes Balears en els articles 65, 66 i 67.

  

Capítol III

Normes de protecció del medi ambient i de mesures bioclimàtiques en l’edificació

Article 65. Mesures contra la contaminació lumínica

1. No s’autoritzarà cap projecte d'urbanització ni de dotació de serveis que inclogui l'ús de lluminàries tipus globus. S’exigeix que s'usin sempre pantalles en les quals la bombeta no sobresurti de l’interior, que no s'utilitzin reflectors que dispersin la llum cap al cel i que la inclinació de la lluminària sigui paral·lela a l'horitzó.

En qualsevol projecte d'urbanització, de dotació de serveis o de reforma d’instal·lacions d’enllumenat existents, el disseny del sistema d'enllumenat es basarà fonamentalment en el criteri d'eficiència energètica i de consecució dels nivells luminotècnics establerts a la Llei 3/2005, de 20 de abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears, tot complint els següents apartats:

a) En l'enllumenat amb projectors de superfícies horitzontals (instal·lacions esportives, aparcaments, etc.), s’han d'instal·lar projectors asimètrics sense inclinació o bé instal·lar projectors simètrics amb reixetes adequades contra l'enlluernament.

b) S’han de substituir les bombetes de vapor de mercuri per altres de, com a mínim, vapor de sodi d'alta pressió, i també la implantació d’altres de vapor de sodi de baixa pressió a les àrees on l'ús d'aquest tipus de llum sigui indiscutible per raons de seguretat com poden ser aparcaments i vials de circulació ràpida.

c) S’ha de modificar, en els casos que tècnicament això sigui possible i no impliqui una pèrdua d'il·luminació, la inclinació de les lluminàries fins a situar-les paral·leles a l'horitzó.

d) L'enfosquiment intern, al 50%, de l’hemisferi superior de les lluminàries que tenguin globus de plàstic o similars.

e) La instal·lació de bombetes de menor consum en aquells llocs on el nivell luminotècnic sigui excessiu, en relació amb els valors de seguretat recomanats.

2. Seguint allò que determina la Norma 44 del PTM, als plànols d’aquestes NS s’han delimitat en el municipi de Artà les següents zones lumíniques:

a) Zona E1: Àrea amb entorns obscurs: correspon a les zones delimitades dins les categories de sòl rústic protegit AANP, ANEI, ANIM-A, ARIP, ANIM-B i AIA-A.

b) Zona E2: Àrea de baixa brillantor: correspon a totes les zones ubicades dins les restants categories de sòl rústic.

c) Zona E3: correspon a les zones classificades com a sòl urbà o urbanitzable en els diferents nuclis del terme municipal.

3. El flux hemisfèric superior instal·lat es defineix com la proporció en % del flux d’una lluminària que s’emet sobre el pla horitzontal respecte del flux total que surt de la lluminària quan aquesta està muntada en la posició d’instal·lació d’una lluminària.

El flux hemisfèric superior instal·lat en les lluminàries que s’han d’implantar a cada zona en funció de la classificació descrita a l’apartat anterior no poden superar els límits establerts a la taula següent.

Valor límit del flux hemisfèric superior instal·lat :

CLASSIFICACIÓ DE  ZONES	FLUX HEMISFÈRIC SUPERIOR INSTAL·LAT FHSinst(%)
E1	0%
E2	< 5%
E3	< 15%

A les zones E-3 es podran, de manera excepcional i justificada, superar aquests percentatges només quan es tracti d’il·luminació de monuments o d’altres elements o zones d’interès cultural, històric o turístic especial.

Article 66. Mesures contra la contaminació acústica

1. En tota actuació urbanística i edificatòria s’hauran de complir obligatòriament els reglaments que desenvolupin la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou, com són el Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, i el Reial Decret 1367/2007, de 19 d’octubre.

Així mateix, s’haurà de donar compliment a les disposicions de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears i els reglaments que la desenvolupi.

2. Tant en la construcció de les noves edificacions com en la implantació de nous usos s’hauran de complir obligatòriament les condicions acústiques exigibles als diversos elements que componen l’edificació i les seves instal·lacions són les del CTE que preveu la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març.

Article 67. Necessària disponibilitat de recursos hidràulics

Per establir urbanitzacions i polígons industrials nous és preceptiu i vinculant l’informe previ de l’administració hidràulica sobre la disponibilitat dels recursos hídrics que siguin necessaris en els termes que disposa l’article 16.2 del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat pel Reial Decret 378/2001, de 6 d’abril, o la normativa vigent en cada moment.

Article 68. Mesures a incorporar en el disseny dels edificis

Per tal de millorar el medi ambient, les noves edificacions, els canvis d'ús i les reformes integrals de les edificacions i construccions existents, hauran de complir les condicions següents:

1. Justificar que, en el disseny de les edificacions, s’ha previst el màxim nivell de condicionament tèrmic passiu possible, mitjançant la combinació adequada d’una orientació solar idònia i uns buits de façana adequats com a captadors solars passius.

2. Col·locar en tots els buits a espai lliure directe un envidrament doble amb cambra d'aire interior, els quals hauran d’estar protegits amb persianes o para-sols exteriors incorporats que puguin evitar l'entrada directa de sol pels buits de l'edificació.

3. Els tancaments de l’edifici en conjunt han de garantir un coeficient de transmissió tèrmica inferior a 2,8 kcal/h m2 ºC.

4. Es recomana que l’accés directe des de l’exterior als locals o a les dependències es faci a través de vestíbuls d’independència o tallavents de doble porta (batiport o cancell, en l’arquitectura tradicional). Quan es tracti d’accessos d’ús públic o col·lectiu, aquests han d’acomplir les determinacions que preveu la Llei 3/1993 de supressió de barreres arquitectòniques.

5. S’ha de garantir espai suficient per a recipients separadors de residus, d'accés còmode, a la cuina dels habitatges o al lloc d'emmagatzematge de residus en la resta d'usos.

Article 69. Exigències sobre l’ús d’alguns materials

1. No està permès utilitzar el PVC en portes, persianes, vidrieres, paraments, canals o qualsevol altre element constructiu que hagi de quedar vist a les façanes o a l’interior dels edificis. Tampoc es permet la utilització del PVC en aquells elements d’urbanització que hagin de quedar a la vista.

2. No es permet, en edificis residencials, la utilització de fibrociment a les cobertes, façanes, canals i a qualsevol altre element constructiu, en les mateixes circumstàncies expressades al punt anterior.

   

Capítol IV

Règim d’edificis i instal·lacions fora d’ordenació i d’edificis inadequats al nou planejament

Article 70. Edificis i instal·lacions fora d’ordenació d’acord amb el planejament

Es qualifiquen com a fora d’ordenació els edificis i instal·lacions que d’acord amb les determinacions d’aquest planejament estan afectats per operacions de remodelació urbana a executar per qualsevol dels sistemes d’actuació continguts en la legislació vigent.

En aquests edificis i instal·lacions no es poden realitzar obres de consolidació, d’augment de volum, de modernització o d’increment del valor d’expropiació, però sí les petites reparacions que exigeix la higiene de les persones que hagin de residir o hagin d’ocupar els edificis esmentats.

Article 71. Edificis i instal·lacions fora d’ordenació per determinació legal

D’acord amb l’article 2 de la Llei 8/1988, d’1 de juny, d’edificis i instal·lacions fora d’ordenació, s’han de considerar com a edificis o instal·lacions fora d’ordenació els que es construeixin o s’hagin construït en contra de les determinacions contingudes en els instruments de planejament general o l’ús de les quals contravengui les condicions d’acord amb les quals s’autoritzaren així com els construïts en contradicció amb la legislació urbanística vigent, encara que hagi transcorregut el termini de prescripció que estableixi la legislació corresponent.

En aquests edificis i instal·lacions mentre es mantengui la qualificació de fora d’ordenació no es podrà realitzar cap tipus d’obra ni tan sols les previstes en l’article anterior.

Els edificis o instal·lacions que es construeixin o s’hagin construït amb posterioritat al 29 de juny de 1988, data d’entrada en vigor de l’esmentada Llei 8/1988, i quedin qualificats com a fora d’ordenació no podran obtenir la contractació dels serveis de subministrament d’energia elèctrica, gas, aigua, clavegueram i telèfon.

Article 72. Edificis inadequats al nou planejament

Els edificis construïts legalment d’acord amb el planejament substituït i que no s’ajustin a les determinacions d’aquest nou planejament, per incomplir algun paràmetre edificatori de les seves ordenances, es consideraran edificis inadequats al planejament.

Es distingeixen dues possibles situacions per als edificis inadequats al planejament. La definició de cadascuna d’elles i les obres que s’hi poden realitzar són les que es relacionen en els punts següents:

1. Els edificis la superfície edificada dels quals sobrepassa la permesa per les ordenances vigents de la zona respectiva.

En aquests, només es permeten els tipus d’obres següents:

a) Obres parcials i circumstancials de consolidació, de modernització o de millora de les condicions estètiques, d’habitabilitat, d’higiene o de funcionalitat.

b) Reformes i canvis d’ús, parcials o totals, sempre que el nou ús es permeti a la zona.

c) Obres d’ampliació fins a un 5% de la superfície edificada només en els casos justificats per necessitats d’adaptació a noves normatives (evacuació per casos d’incendis, supressió de barreres arquitectòniques, etc.). L’ampliació no pot suposar, en cap cas, l’increment de la superfície habitable (sales d’estar, dormitoris, cuines, etc.). En qualsevol cas, el projecte ha de contenir un estudi detallat en el qual es justifiqui degudament la necessitat d’aquestes obres.

2. Els edificis la superfície edificada dels quals no sobrepassa la que permeten les ordenances de la zona respectiva, encara que incompleixin alguna o diverses de les limitacions restants de l’ordenança general de la zona.

En aquests edificis, s’hi poden fer les obres permeses en els edificis del punt 1 i les que no superen el màxim de superfície edificable que estableix l’ordenança general de la zona. L’ampliació s’ha d’ajustar a la resta de paràmetres fixats.

No obstant el que es disposa en aquest article, pel que fa a les edificacions existents de tipologia tradicional en sòl rústic s’haurà d’atendre també a allò que s’estableix en aquestes NS.

   

TÍTOL III

REGULACIÓ DELS USOS

Article 73. Estructura general dels usos

Segons la seva assignació urbanística es distingeixen les següents classes d’usos:

a) Ús global: és l’establert per les NS per a definir el destí genèric de cada zona. Aquesta categorització d’ús només té efectes en relació amb l’estructura orgànica del territori. Els usos globals poden ser:

a. Usos globals lucratius, és a dir, susceptibles de trànsit jurídic privat.

b. Usos globals no lucratius, la característica bàsica dels quals és la de ser usos públics imposats per les necessitats de serveis i d’equipaments per         a la comunitat.

b) Ús detallat: és el contemplat de forma més detallada per les NS per a la regulació del règim de compatibilitat amb els corresponents usos globals a cada zona.

Segons la seva utilització es distingeixen les següents classes d’usos:

a) Ús públic: és el que es desenvolupa sobre un bé de titularitat pública o de titularitat privada gestionat, en aquest cas, en benefici de la comunitat per mitjà dels mecanismes que a l’efecte estableix la llei.

b) Ús col·lectiu: és el que es desenvolupa sobre un bé de titularitat privada i al qual s’accedeix per a pertinença a una associació, club o organització similar, o per l’abonament d’una quota, entrada, preu o contraprestació anàloga.

c) Ús privat: és el que es desenvolupa per particulars en béns de titularitat privada i que no té les característiques d’un ús col·lectiu.

Segons la seva titularitat es distingeixen les següents classes d’usos:

a) Ús de domini públic: en compliment dels articles 19.1.c, 29.1.d i 29.1.e del Reglament de planejament urbanístic, les NS determinen la titularitat pública del domini assignat als usos públics o col·lectius prevists, l’existència dels quals es consideri d’interès públic i social.

b) Ús de domini privat: en compliment dels articles 19.1.c i 29.1.d del Reglament de planejament urbanístic, les NS proposen la titularitat privada o patrimonial de la resta dels usos assignats no inclosos a l’anterior apartat.

Segons la seva permissibilitat es distingeixen les següents classes d’usos:

a) Ús admès (A): és aquell ús que el planejament autoritza, sense perjudici del compliment de la normativa específica.

b) Ús condicionat (C): és aquell que necessita requisits addicionals per ser autoritzat, en cada cas, mitjançant el procediment de declaració d’interès general o d’autorització d’activitats relacionades amb l’ús de l’habitatge unifamiliar establerts en la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

c) Ús prohibit (P): és aquell ús la implantació del qual no està permesa pel planejament. Així mateix s’han de considerar prohibits els usos que així es considerin per les disposicions estatals o autonòmiques, especialment pel que fa a matèria de seguretat, salut, molèsties o perillositat. Tots els usos no inclosos com a admesos o condicionats a cada règim d’usos es consideraran prohibits.

  

Capítol I

Definicions dels usos en sòl urbà o urbanitzable

Article 74. Usos residencials

Habitatge: és aquella edificació destinada a l'allotjament o residència familiar situada en sòl urbà o urbanitzable. Es distingeixen dos tipus:

a) Habitatge unifamiliar: és l’ús corresponent a l’allotjament o la residència d’una sola família, o una unitat de convivència, en un edifici que constitueix, juntament amb la parcel·la sobre la qual s’assenta, una sola unitat registral, la qual té accés exclusiu a la construcció o a la parcel·la des d’un vial o un altre espai d’ús i de domini públics quan així s’hagi autoritzat degudament i expressament.

b) Habitatge plurifamiliar: és l’ús que fa referència a l’habitatge familiar que, agrupat amb altres unitats familiars o de convivència contigües, lateralment i/o de manera superposada verticalment, formen una edificació contínua que constitueix, juntament amb la parcel·la sobre la qual s’assenta, una sola unitat registral. Per accedir a cada unitat d’habitatge, s’han d’usar elements d’edificació privats comuns (caixes d’escales, jardins comunitaris, vies o carrers privats, etc.) i s’han de sotmetre al règim jurídic de propietat horitzontal. L’habitatge adossat és aquell plurifamiliar agrupat amb altres unitats familiars de manera lateralment contigua amb la particularitat de que per accedir a cada unitat d’habitatge, no s’han d’usar elements d’edificació privats comuns (caixes d’escales, jardins comunitaris, vies o carrers privats, etc.).

Article 75. Usos del sector secundari

1. Indústria: correspon a establiments que estan destinats a obtenir o elaborar matèries primeres i d’altres productes mitjançant la utilització d’energia pel seu ús immediat o la seva transformació posterior que no tenen com a finalitat principal la venda al públic. També s’inclouen en aquest ús, els tallers de reparació i totes aquelles activitats que, pels materials utilitzats o els elements tècnics emprats, puguin ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones o danys als béns.

D’acord amb les seves característiques, s’estableixen les categories següents:

a) Primera categoria: comprèn aquelles activitats artesanals que utilitzin màquines o aparells moguts a mà o amb motor de baixa potència, compatibles amb l’habitatge que per les seves característiques no puguin ser ni molestes, ni nocives, ni insalubres ni perilloses per al veïnat. Han de complir, a més, els següents requisits addicionals:

a. Només poden estar situades en planta baixa.

b. La superfície útil màxima destinada a l’activitat serà de 100 m2.

c. La potència màxima total instal·lada no pot superar els 8,8 KW.

d. No es podran transmetre a l’exterior del local més de 40 decibels, sens perjudici del compliment de qualsevol altra normativa o ordenances que resultin d’aplicació.

e. El titular de l’activitat ha d’estar en possessió de la Carta de Mestre Artesà.

b) Segona categoria: comprèn aquelles activitats que utilitzin màquines o aparells moguts a mà o amb motor de baixa potència, compatibles amb l'habitatge que per les seves característiques no puguin ser ni molestes, ni nocives, ni insalubres ni perilloses per al veïnat. Han de complir, a més, els següents requisits addicionals:

a.  Només poden estar situades en planta baixa.

b. La superfície útil màxima destinada a l’activitat serà de 150 m2.

c.  No es podran transmetre a l’exterior del local més de 40 decibels, sens perjudici del compliment de qualsevol altra normativa o ordenances que resultin d’aplicació.

c) Tercera categoria: comprèn les indústries en general que resulten molestes o incòmodes, i per tant incompatibles amb els usos residencials.

2. Magatzem: comprèn els locals destinats a dipòsit de mercaderies. S’inclou dins aquest ús els magatzems destinats al comerç a l’engròs, que té com a destinatari altres comerciants, industrials, empreses, entitats i institucions que no siguin consumidors finals.

Article 76. Usos del sector terciari

1. Comercial: és aquell que es considera com a activitat comerç d’acord amb l’article 1 del Pla Director Sectorial d’equipaments comercials de les Illes Balears, aprovat pel Decret 217/1996, de 12 de desembre, i la normativa sectorial aplicable. S’exceptuen els usos o activitats que estan expressament inclosos  en altres apartats per aquestes NS.

2. Oficines i serveis: comprèn les activitats administratives de caràcter públic o privat que incorporen les institucions financeres, assegurances, despatxos professionals, agències de viatges, serveis prestats a les empreses i altres serveis.

3. Allotjament turístic: és aquell duit a terme per empreses turístiques d’allotjament que són les que, de manera professional i habitual, ofereixen allotjament en un establiment obert al públic amb o sense serveis complementaris que estiguin destinats als usuaris de l’establiment turístic. Seguint els termes de la Llei general turística els usos que es preveuen, com a admesos a determinades zones, són els següents: 

a) Establiments hotelers:

a. Hotel: s’entén per hotel l’establiment que presta serveis turístics d'allotjament i de menjador, amb o sense serveis complementaris, que, per estructura, no disposa de les instal·lacions adequades per a l’elaboració i consum d’aliments dins de la unitat d’allotjament.

b. Hotel de ciutat: aquell que, a més de tenir les característiques del punt anterior, té alguna de les característiques següents:

i. Estar instal·lat o instal·lar-se en zones qualificades i ordenades com a nucli antic pel planejament.

ii. Estar instal·lat o instal·lar-se en edificis emparats per la legislació reguladora del   patrimoni històric o que estiguin catalogats pel planejament i situats a zona urbana d’edificació consolidada.

iii.Estar projectat d’acord amb el que disposen els plans de l’oferta turística   aplicables a l’illa de Mallorca.

c. Hotel apartament: s’entén per hotel apartament l’establiment que, a més de prestar serveis turístic d’allotjament i de menjador amb o sense serveis complementaris, disposa per estructura i serveis, de les instal·lacions adequades per a la conservació, l’elaboració i consum d‘aliments en totes o algunes de les unitats d’allotjament.

b) Apartament turístic: s’entén per apartament turístic l’establiment que presta servei d’allotjament sense servei de menjador i que disposa, per estructura i serveis, de les instal·lacions adequades per a la conservació, l’elaboració i el consum d’aliments en totes les unitats d’allotjament.

c) Turisme d’interior: s’entén per establiment de turisme d’interior l’habitatge en què es presti servei d’allotjament, construït amb anterioritat a una data determinada, situat en el casc antic dels nuclis urbans a una distància mínima de 500 metres de la zona turística més pròxima. Aquest edifici ha de tenir la tipologia tradicional de l’entorn urbà en què s’ubiqui, i constituir un sol habitatge, amb un nombre de places limitat. Es troba regulat en el Decret 62/1995, de 2 de juny, pel qual es regula la prestació de serveis turístics en el medi rural de les Illes Balears.

4. Restauració: l’ús de restauració és aquell que es presta als establiments d’oferta de restauració, o sia a aquells que oberts al públic es dediquen a subministrar de manera professional i habitual, menjars o begudes per consumir en el mateix local. Inclou, en els termes establerts a l’article 34 de la Llei general Turística, els restaurants, cafeteries, bars i altres empreses de servei directe a l’usuari de serveis turístics. S’exclouen expressament els que incorporin algun tipus d’espectacle i sales de festa que es consideren adscrits a l’ús recreatiu.

Article 77. Usos d’equipament comunitari

1. Sociocultural: comprèn les activitats culturals, recreatives i de relació social, les que tenen relació amb la creació personal i l'artística, i les de caràcter religiós. S'hi inclouen per tant, cases de cultura, centres socials, biblioteques, sales d'art i d'exposició, etc., així com també les esglésies, temples, capelles, centres parroquials, convents i similars.

2. Docent: les activitats que formen aquest ús són les que es destinen a la formació humana i intel·lectual de les persones en els diferents nivells. S’hi inclouen, per exemple, els centres d’educació infantil, de primària i de secundària, de batxillerat, de formació professional, d’ensenyança universitària, d’educació especial, d’educació per a adults, les acadèmies, els tallers ocupacionals, les escoles d’educació musical i conservatoris, les escoles d’arts i oficis, els centres d’investigació científica i tècnica vinculats a la docència, etc.

3. Assistència social: comprèn les activitats destinades a la cobertura de les necessitats socials de la població i que en general no estan incloses en altres usos. Inclou també l’allotjament assistit, amb tots els serveis complementaris necessaris per a fer-hi estades llargues o permanents. S’especialitzen segons el col·lectiu a qui van dirigits: gent gran, estudiants, etc.

4. Administratiu institucional: comprèn els centres o edificis destinats a l’administració pública exclusivament per a desenvolupar-hi les funcions i serveis de les seves competències. S’hi inclouen, per exemple, les seus de l’Ajuntament, les delegacions de l’Administració autonòmica o estatal, etc.

5. Esportiu: les activitats que formen part d’aquest ús són les que s’adrecen a la pràctica, l’ensenyança d’especialitats esportives o de cultura física. S’hi poden incloure, per exemple, les instal·lacions esportives a l’aire lliure i les cobertes, gimnasos, poliesportius, etc.

6. Seguretat: aquest ús es correspon a les activitats de servei públic que fan cossos i institucions de l’administració i que s’adrecen a la defensa de l’Estat, a la preservació de l’ordre públic, a la protecció dels individus o dels béns i les activitats que es desprenen de les anteriors. S’hi inclouen, per exemple, les casernes de l’exèrcit o de les forces de seguretat locals, autonòmiques i estatals, les comissaries, les instal·lacions militars, protecció civil, bombers, etc.

7. Sanitari: el formen les activitats d’ús públic o col·lectiu que es destinen a l’orientació, la prevenció, la informació, l’administració i la prestació de serveis metges o quirúrgics i hospitalaris. No s’hi inclouen els serveis mèdics que es presten en despatxos professionals, fora dels centres sanitaris, els quals es consideren de la mateixa manera que la resta d’activitats professionals. Dins l’ús sanitari, s’han d’incloure, per exemple, els hospitals, les clíniques, les residències de persones malaltes, els ambulatoris, els dispensaris, els centres de salut d’atenció primària i preventiva, els PAC, els consultoris psiquiàtrics, els laboratoris relacionats amb l’activitat sanitària i, en general, qualsevol tipus de centre d’assistència sanitària.

8. Recreatiu i espectacles: aquest ús es relaciona amb les activitats vinculades amb l’oci, la vida de relació, el temps lliure i l’esbarjo en general, i amb les similars que no s’inclouen en altres usos. Aquestes activitats es relacionen en l’annex del Reglament general de policia i espectacles públics i activitats recreatives, com, per exemple, les sales de cinema, els teatres, els cafè concerts, les sales de concerts, les sales de jocs, els casinos, els parcs d’atraccions, aquàtics, els jardins botànics, els aquaris, les places de toros, els circs, les discoteques, les sales de ball, etc.

9. Funerari: comprèn les activitats que es destinen a serveis funeraris en general, es a dir, els cementiris, tanatoris, etc.

10. Proveïment: comprèn aquelles activitats ordenades o regulades per una administració pública consistents en el proveïment d’aliments o productes de primera necessitat i destinats a la generalitat de la població. S’inclouen especialment els mercats municipals.  

Article 78. Usos de comunicacions i infraestructures

1. Xarxa viària: l’ús de les xarxes viàries és el trànsit de persones i vehicles i l’estacionament d’aquests darrers a les àrees regulades a l’efecte. El règim d’usos vendrà determinat pel que disposa la Llei 5/1990, de carreteres de la CAIB, i els seus desenvolupaments reglamentaris, per Pla director sectorial de carreteres (Decret 87/1998, de 16 d’octubre i les seves successives modificacions), per les disposicions del Consell Insular de Mallorca, en les vies de la seva competència, i per les pròpies NS, i quantes ordenances municipals, disposicions i reglaments siguin d’aplicació (reglaments d’activitats a la via pública, servituds per infraestructures, normatives sobre estacions de servei, etc.)               

2. Instal·lacions i serveis: correspon a les activitats destinades a les infraestructures i serveis del municipi, tal com grans xarxes i serveis, artèries de reg d’aigua depurada, artèries d’abastament, col·lectors de sanejament, col·lectors de pluvials i llits de torrents, centres de producció, emmagatzematge i feeders de distribució de gas, dipòsits d’abastament d’aigua, estacions de depuració d’aigües residuals, centres de recollida i transferència de residus, punts verds, xarxes elèctriques, estacions i subestacions elèctriques i els semblants a tots els esmentats anteriorment. L’ús haurà de trobar-se expressament assenyalat en els quadres d’usos de cada zonificació.

L’execució en domini públic de les xarxes de servei i les condicions d’ús d’aquestes es regirà pel que disposen les ordenances municipals, per les normes sobre serveis dels ens locals, pels plecs de condicions de la concessió i el corresponent contracte administratiu i pels reglaments sectorials que les regulen.

Les servituds de les línies elèctriques es regularan pels reglaments elèctrics d’alta i baixa tensió i altra normativa aplicable.

3. Transports: comprèn les activitats que es desenvolupen a les àrees destinades al trànsit i estança de persones i/o de mercaderies, tant de transport públic, privat o col·lectiu,  tal com parades i estacions de bus i de tren. Inclou també les activitats i serveis portuaris. L’ús haurà de trobar-se expressament assenyalat en els quadres d’usos de cada zonificació.

4. Comunicacions i telecomunicacions: compren les activitats que es desenvolupen a les àrees i instal·lacions bàsiques destinades als serveis de comunicacions (correus, telègrafs i telèfons) i telecomunicacions (ràdio, televisió i transmissió de dades). Corresponen, així mateix, a l’ús detallat de telecomunicacions les xarxes i instal·lacions radioelèctriques per a les que regiran les determinacions establertes en el Decret 22/2006, de 10 de març, pel qual s’aprova el Pla director sectorial de telecomunicacions a les Illes Balears.

5. Aparcament de vehicles: compren els espais d’ús públic, col·lectiu o privat, destinats a l’estacionament de vehicles de transport de persones per carretera, ja siguin subterranis, en superfície o en edificis construïts a l’efecte. L’ús corresponent al dipòsit o guarda de grans vehicles automòbils tal com autobusos i/o camions, només es permeten a les zones industrials i de serveis.

6. Estacions de servei: s’entén com a estació de servei de combustibles i/o carburants els espais destinats a estacions, parades o establiments amb dipòsits d’emmagatzematge i un o varis sortidors per a l’expansió dels combustibles i/o carburants, destinats bàsicament als vehicles automòbils. Aquest ús haurà de trobar-se expressament assenyalat en els quadres d’usos de cada zonificació.

Article 79. Usos d’espais lliures

1. Ús d’espai lliure públic: és l’ús públic que es destina a l’esplai i l’esbarjo de la població, en general, en sòls no edificables d’ús i de domini públic, que es qualifiquen així en aquestes NS.

2. Ús d’espai lliure privat: aquest ús està format per les activitats relacionades amb l’esplai i l’esbarjo de les persones en àrees no edificables de domini privat, les quals es qualifiquen així segons les normes, o en àrees que resulten de complir les determinacions sobre ocupació del sòl de cada ordenança d’edificació.

   

Capítol II

Normes específiques per a determinats usos i activitats en sòl urbà i urbanitzable

Article 80. Normes per a l’ús comercial

No es podrà autoritzar la realització d’obres d’instal·lació o ampliació, ni l’obertura d’establiments comercials que disposin d’una superfície útil per a exposició i venda superior a 400 m2. S’exceptuaran d’aquesta condició els establiments comercials destinats exclusivament a l’exposició i venda de les mercaderies següents: vehicles a motor, embarcacions, materials de construcció, mobles i mobiliari i elements propis de cuina i bany.

Article 81. Normes per a l’habitatge turístic de vacances

En totes aquelles zones on estigui permès l’ús d’habitatge unifamiliar, s’admetrà l’habitatge turístic de vacances, el qual haurà de complir els requisits i característiques que estableix la normativa sectorial, concretament la Llei 2/2005, de 22 de març, de comercialització d’estades turístiques a habitatges i el Decret 55/2005, de 20 de maig, pel qual es regulen els habitatges turístics de vacances a l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, o la normativa que estigui vigent en cada moment.

Article 82. Normes per a l’ús turístic

Turisme d’interior: de conformitat amb la Llei 2/1999, de 24 de març, general turística i el Decret 62/1995, regulador dels serveis turístics en el medi rural, s’entén per turisme d’interior la prestació de serveis turístics que es pugui realitzar en habitatges situats en el centre antic del nucli urbà d’Artà i que compleixin les següents condicions:

a) La construcció i la parcel·la on es situa ha de tenir la tipologia tradicional de l’entorn urbà en que s’ubica.

b) Ha de conformar un sol habitatge.

c) Ha d’estar construït abans de l’1 de gener de 1940.

    

Capítol III

Definicions dels usos en sòl rústic, seguint la matriu del PTM

Article 83. Usos i activitats al sòl rústic

1. La regulació dels usos i activitats al sòl rústic, els quals venen definits a continuació, es regirà per la normativa sectorial aplicable, sens perjudici de la regulació específica que es conté a les normes següents.

2. El règim d’usos que s’estableix per al sòl rústic segueix la matriu d’ordenació del sòl rústic continguda al PTM.

3. El règim dels usos definits per aquestes normes per a les diferents activitats queda com s’estableix a les diferents regulacions, entenent que allò que s’estableix per als usos condicionats són requisits addicionals per ser autoritzats, en cada cas, mitjançant el procediment de declaració d’interès general o d’autorització d’activitats relacionades amb l’ús de l’habitatge unifamiliar establerts en la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

4. En el cas que sigui necessària la declaració d’interès general, les actuacions proposades es dirigiran preferentment a fomentar les activitats que suposin la preservació d’edificis o instal·lacions de valor etnològic o arquitectònic existents. Les noves construccions hauran de complir amb els paràmetres i les condicions estètiques que s’estableixen a aquestes NS, a la normativa aplicable o als instruments d’ordenació territorial. Això és així llevat dels casos en què, per les característiques específiques de l’activitat es justifiqui que no resultin aplicables, i així s’accepti o s’exoneri de forma expressa a la declaració d’interès general.

5. D’acord amb la previsió de l’article 37.2 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, per autoritzar activitats i usos del sector primari i indústries de transformació agrària del sector secundari, serà preceptiu l’informe de la conselleria competent en matèria d’agricultura.

6. Aquells projectes i obres que s’hagin d’implantar al sòl rústic i que puguin afectar a terrenys compresos a l’àmbit de la Xarxa Natura 2000, restaran sotmesos als procediments i prescripcions que es recullen a l’article 201 d’aquesta normativa.

Article 84. Protecció i educació ambiental

1. Protecció i educació ambiental: són les activitats pròpies de la protecció i l’educació ambiental. Comprèn les instal·lacions necessàries per dur-les a terme: habilitació de camins i accessos, instal·lacions d’observació, centres d’interpretació, aules de la natura, granges escola, passos sobre rierols o torrents, miradors i similars.

Article 85. Activitats del sector primari  

1. Activitats de caràcter extensiu: són les pròpies de les explotacions agràries, ramaderes i forestals, i d’altres com l’apicultura i similars, caracteritzades pel seu caràcter extensiu, siguin de secà o de regadiu. Estaran destinades a preparar la terra per a l’obtenció dels conreus agrícoles, de les pastures i farratges o dels forestals i l’activitat cinegètica a vedats no intensius.

Inclouen les construccions necessàries per desenvolupar les diferents tasques lligades a l’explotació. Aquestes hauran d’incorporar els criteris d’integració ambiental i paisatgística contingudes en aquestes NS o qualsevol altra normativa o instrument d’ordenació territorial.

2. Activitats de caràcter intensiu: aquestes activitats són les mateixes que les de l’apartat anterior, però diferenciades pel seu caràcter intensiu, segons els criteris establerts per l’organisme corresponent, així com també la piscicultura.

Inclouen les construccions i instal·lacions pròpies d’aquestes activitats, com són els hivernacles, les infraestructures de reg, les granges i magatzems de certes dimensions, les instal·lacions lligades a explotacions piscícoles intensives, i d’altres similars.

3. Activitats complementàries: seran considerades com a tal l’agroturisme, el turisme rural, les granges cinegètiques, els albergs, les cases de colònies, els refugis i d’altres instal·lacions destinades a l’estada i allotjament de grups i, en general, les ofertes complementàries compatibles amb els objectius de conservació i protecció del sòl rústic.

En qualsevol cas s’entendran compreses dins aquest apartat les activitats complementàries a què es refereix la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries.

4. Activitats extractives: són activitats encaminades a l’extracció dels recursos minerals en explotacions a cel obert o al subsòl o les auxiliars destinades a les anteriors. S’hi inclouen les edificacions i instal·lacions destinades a l’extracció i primer tractament dels recursos geològics situats a la mateixa zona

Article 86. Activitats del sector secundari

1. Indústria de transformació agrària: correspon a activitats destinades a emmagatzemament, destriament, classificació, manipulació o primer tractament industrial dels productes agraris i al seu envasat per tal de comercialitzar-los i distribuir-los al mercat corresponent.

S’hi inclouen les construccions i infraestructures que necessàriament s’hagin d’ubicar dins aquest tipus de sòl per al desenvolupament d’aquestes activitats, sempre adequant-se a les condicions d’integració establertes en aquestes NS.

No hi estan incloses les edificacions noves i el tractament de productes que no siguin de la producció de la mateixa explotació a les àrees naturals d’especial interès d’alt nivell de protecció.

2. Indústria en general: són les activitats destinades a l’obtenció, la transformació o el transport de productes a partir de les matèries primeres.

S’hi inclouen les construccions i infraestructures que necessàriament s’hagin d’ubicar dins aquest tipus de sòl per al desenvolupament d’aquestes activitats, sempre adequant-se a les condicions d’integració establertes en aquestes NS.

Article 87. Equipaments

1. Equipaments sense construcció: es refereix a equipaments situats en terrenys no afectes a explotacions agràries, els quals es defineixen a l’article 85 d’activitats del sector primari.

Consisteix en l’adaptació d’un espai, sense implicar transformació de les seves característiques inicials, per a activitats d’oci i esplai de distint tipus, de caràcter concentrat o no, com són: àrees recreatives, embarcadors, varadors, ancoratges, activitats de temporada lligades a la platja.

S’hi inclouran les instal·lacions de taules, bancs, barbacoes, fonts, serveis sanitaris desmuntables i socorrisme, jocs de nins, papereres, aparcaments i la xarxa viària interna destinada a feines de manteniment, serveis i vigilància, així com les derivades de les concessions de temporada en el litoral.

2. Resta d’equipaments: consisteix en la transformació de les característiques d’un espai per tal de permetre la realització d’una activitat, o per a instal·lacions i construccions de nova planta destinades a les activitats d’oci, recreatives, científiques, culturals, comercials i d’emmagatzemament, educacionals, socioassistencials, i al turisme de certa dimensió que, per les seves característiques, necessàriament s’han de situar a sòl rústic.

S’hi inclouen, a manera d’exemple, els camps de golf i la seva oferta complementària segons la seva legislació específica, càmpings, parcs zoològics o circuits esportius.

Article 88. Infraestructures

Són un conjunt ampli d’instal·lacions superficials, subterrànies o aèries, de caràcter local o supramunicipal amb alternatives de localització restringides, necessàries per a la creació i el funcionament d’una organització qualsevol.

1. Petites infraestructures: torres, antenes i estacions de telecomunicacions, de navegació i d’altres instal·lacions de comunicació d’impacte semblant, així com també infraestructures hidràuliques, energètiques i de tractament de residus, de superfície no superior a 200 m2.

2. Vies de transport: inclouen autopistes, autovies, carreteres, ferrocarrils i les seves instal·lacions complementàries.

3.  Conduccions i esteses: són el conjunt de xarxes de transport o distribució d’energia elèctrica, aigua, telecomunicacions, sanejament i similars, i altres línies d’estesa aèria o enterrada, junt amb els suports i les instal·lacions complementàries a la xarxa.

4. Ports i ports esportius: s’hi inclouen les instal·lacions destinades a l’atracada d’embarcacions per al transport de passatgers i mercaderies i les instal·lacions necessàries per a la càrrega i descàrrega, emmagatzemament i tractament de mercaderies, àrees de reparació i moviment i totes les altres superfícies, construccions, emplaçaments i serveis associats a aquest tipus d’infraestructures, així com els ports esportius, d’esplai i de pesca, i les seves superfícies annexes.

5. Grans instal·lacions tècniques de serveis de caràcter no lineal: com grans superfícies d’estacionament de vehicles a l’aire lliure, infraestructures hidràuliques, energètiques i de tractament de residus, de superfície superior a 200 m2, i qualsevol altra instal·lació d’interès general o d’impacte semblant sobre el medi físic.

Article 89. Habitatge unifamiliar aïllat

Es tracta de la construcció d’edificis unifamiliars destinats a habitatge de nova planta en el sòl rústic, vinculats o no a l’explotació agrària.

   

Capítol IV

Normes específiques per a usos i activitats en sòl rústic

Article 89.bis. Afectació a la Xarxa Natura 2000

Aquells projectes i obres que s’hagin d’implantar al sòl rústic i que puguin afectar a terrenys compresos a l’àmbit de la Xarxa Natura 2000, restaran sotmesos als procediments i prescripcions que es recullen a l’article 201 d’aquesta normativa.

 

Secció 1a.
Règim d’usos de protecció i educació ambiental

Article 90. Normes per a protecció o educació ambiental

Ús condicionat a les AANP amb el requisit addicional que només es permetrà aquest ús en edificacions existents, sempre que no hagin estat edificades en contra del planejament urbanístic vigent en el moment de la seva construcció.

Ús condicionat a les APR, amb el requisit addicional que serà necessari l’informe previ favorable de l’administració competent en matèria de medi ambient.

Ús condicionat a les ANEI, ANIM-A, ARIP, ANIM-B, APT, ANIM-C, AIA-A, AIA-B, AT-H, AT-C i SRG.

 

Secció 2a.
Règim d’usos del sector primari

Article 91. Normes per a activitats extensives

Ús admès a totes les categories de sòl rústic, sense perjudici del compliment de la normativa específica. A les AANP quan el desenvolupament d’aquesta activitat requereixi l’ús d’edificacions només es permetrà la utilització de les existents, sempre que no hagin estat edificades en contra del planejament urbanístic vigent en el moment de la seva construcció.

Article 92. Normes per a activitats intensives

Ús prohibit a les AANP definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.

Ús condicionat a les AANP declarades com espais naturals protegits per la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, no incloses a l’apartat anterior, amb el requisit addicional que quan el desenvolupament d’aquesta activitat requereixi l’ús d’edificacions només es permetrà la utilització de les existents, sempre que no hagin estat edificades en contra del planejament urbanístic vigent en el moment de la seva construcció.

Ús condicionat a les ANEI, ANIM-A, ARIP, ANIM-B, APR, ZPR, APT i ANIM-C, amb els requisits addicionals següents:

a) Garantir la recollida i la depuració dels residus generats per les activitats ramaderes intensives.

b) Garantir el manteniment de la massa forestal existent, incloent-hi la renovació d’exemplars morts almenys pel mateix nombre d’exemplars joves de la mateixa espècie, i aquells cultius que tenguin per objecte el manteniment de poblacions naturals d’animals.

c) A les ANEI i ANIM-A no s’hi podran ubicar hivernacles.

d) A les APR i ZPR, serà necessari l’informe previ de l’administració competent en matèria de medi ambient.

Ús admès a les AIA-A, AIA-B, AT-H, AT-C i SRG sense perjudici del compliment de la normativa específica.

Article 93. Normes per a les activitats complementàries

1. Ús prohibit a les AANP següents: els sistemes dunars, els illots, les zones humides, els cims, els barrancs, els penya-segats, els penyals més significatius i els terrenys qualificats com a element paisatgístic singular al Pla provincial d’ordenació de Balears de 1973, excepte si es tracta de refugis de muntanya dins d’una xarxa pública i en edificis existents, sempre que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanístic vigent en el moment de ser construïts, i obtenguin la declaració d’interès general. En aquest cas, s’hi inclou també l’ús d’aparcament vinculat a l’esmentada activitat.

2. Ús condicionat a la resta de les categories de sòl rústic: AANP diferents de l’apartat anterior, ANEI, ANIM-A, ARIP, ANIM-B, APR, ZPR, APT, ANIM-C, AIA-A, AIA-B, AT-H, AT-C i SRG, amb els requisits addicionals següents:

a) A les AANP quan el desenvolupament d’aquesta activitat requereixi l’ús d’edificacions, només es permetrà la utilització de les existents, sempre que no hagin estat edificades en contra del planejament urbanístic vigent en el moment de la seva construcció.

b) Ser activitats de servei turístic al medi rural segons la normativa específica (hotel rural, agroturisme i altres ofertes complementàries, segons el Decret 62/1995, de 2 de juny). Excepte a les AANP, ANEI i ANIM-A, es permetrà que en el cas dels hotels rurals, aquests es puguin complementar amb instal·lacions esportives a l’aire lliure, les quals podran disposar de les edificacions complementàries estrictament necessàries per a realitzar dita activitat.

c) Ser alguna de les activitats següents: venda directa dels productes de l’explotació i activitat artesana feta a l’explotació, segons estan regulades per la legislació agrària; granja cinegètica; alberg, refugi, casa de colònies i altres instal·lacions destinades a l’allotjament de grups, i, en general, les ofertes complementàries compatibles amb la conservació de l’espai natural i la protecció del sòl rústic, sempre que l’activitat pretesa sigui complementària d’una explotació agrària i que el volum edificat i de construcció d’instal·lacions quedi integrat a l’interior d’una construcció existent abans de l’1 de gener de 2005.

d) A les APR i ZPR serà necessari l’informe previ de l’administració competent en matèria de medi ambient.

Article 94. Normes per a les activitats extractives

1. Ús prohibit a les AANP, AT-H i AT-C.

2. Ús prohibit a les ANEI, ANIM-A, ARIP i ANIM-B llevat que es tracti de pedreres ja existents a l’entrada en vigor de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears i que estiguin autoritzades o s’autoritzin segons el Pla director sectorial de pedreres.

3. Ús prohibit a les APR, ZPR, APT, ANIM-C, AIA-A, AIA-B, i SRG, llevat que estiguin ja autoritzades o s’autoritzin segons el Pla Director Sectorial de Pedreres. A les APR i ZPR serà necessari l’informe previ de l’administració competent en matèria de medi ambient.

En el cas d’inclusió d’una pedrera a la llista de pedreres incorporada al Pla director sectorial dins el Catàleg de pedreres, i mentre no es produeixi la nova adaptació d’aquest planejament municipal, s’haurà d’obtenir la declaració d’interès general, la qual comportarà la qualificació de la parcel·la per a l’activitat extractiva.

 

Secció 3a.
Règim d’usos del sector secundari

Article 95. Normes per a la indústria de transformació agrària

1. Ús prohibit a les AANP definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, excepte les activitats de tractament de productes que siguin de la producció de la mateixa explotació, que s’ubiqui en edificis existents, sempre que no hagin estat edificats en contra del planejament urbanístic vigent en el moment de ser construïts, i s’obtingui la declaració d’interès general.

2. Ús prohibit a les AANP declarades com espais naturals protegits per la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, no incloses a l’apartat anterior, i a les ANEI i ANIM-A, amb l’excepció que s’ubiqui en edificis existents, els quals seran ampliables fins un màxim d’un 20% de la seva superfície degut a necessitats funcionals pròpies de l’activitat. A més, també hauran de ser activitats de tractament de productes de la pròpia explotació agrària, la qual pot ser discontínua però sempre que totes les parcel·les estiguin ubicades a sòl rústic protegit, i s’obtingui la declaració d’interès general.

3. Ús condicionat a les ARIP, ANIM-B, APR, ZPR, APT i ANIM-C amb els requisits addicionals que s’ubiquin en edificis existents, els quals seran ampliables fins un màxim d’un 20% de la seva superfície degut a necessitats funcionals pròpies de l’activitat i, a més, hauran de ser activitats de tractament de productes de la pròpia explotació agrària, la qual pot ser discontínua però sempre en parcel·les ubicades a sòl rústic protegit. A les APR i ZPR serà necessari l’informe previ de l’administració competent en matèria de medi ambient.

4. Ús condicionat a les AIA-A, AIA-B, AT-H, AT-C i SRG.

Article 96. Normes per a la indústria en general

1. Ús prohibit, sense excepció, a les AANP, ANEI, ANIM-A, ARIP, ANIM-B, APR, ZPR, APT, ANIM-C, AT-H i AT-C.

2. Ús prohibit a les AIA-A, AIA-B i SRG, llevat d’aquelles indústries, anteriors a dia 1 de gener de 1996, existents a l’entrada en vigor d’aquest Pla, que siguin autoritzades d’acord amb els requisits, procediment i altres condicions que s’estableixen en la Disposició addicional segona del PTM.

  

Secció 4a.
Règim d’usos dels equipaments

Article 97. Normes per a l’ús d’equipament sense construcció

1. Ús prohibit a les AANP, amb l’excepció que es tracti d’activitats derivades de les concessions de temporada en el litoral, incloent els aparcaments lligats a aquesta activitat, que s’autoritzin segons la normativa sectorial en matèria de costes i litoral que sigui d’aplicació.

2. Ús condicionat a les ANEI, ANIM-A, ARIP, ANIM-B, APR, ZPR, APT, ANIM-C, AIA-A, AIA-B, AT-H, AT-C i SRG. A les APR i ZPR serà necessari l’informe previ de l’administració competent en matèria de medi ambient.

Article 98. Normes per a l’ús de resta d’equipaments

Ús prohibit a les AANP, ANEI, ANIM-A i APT.

Ús condicionat a les ARIP, ANIM-B, APR, ZPR, ANIM-C, AIA-A, AIA-B, AT-H, AT-C i SRG amb els requisits addicionals següents:

1. En compliment del que disposa l’article 19 del Pla d’ordenació de l’oferta turística (Decret 54/1995, de 6 d’abril), es limita l’oferta turística a l’hotel de cinc estrelles que, per les seves característiques, necessàriament s’hagi de situar al sòl rústic amb l’objectiu de preservar edificis o instal·lacions de valor etnològic o arquitectònic, i que:

 a) S’estableixi en construccions anteriors a dia 14 de juliol de 1956. El volum edificat abans d’aquesta data és denominat nucli original.

 b) La superfície edificada destinada a hotel no superi l’1% de superfície de la parcel·la vinculada, excepte que es tracti de conversió d’agroturismes o hotels rurals ja autoritzats i existents l’1 de gener de 2005.

 c) Disposi d’informe favorable de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric o de l’òrgan que tengui atribuïda la competència sobre patrimoni històric.

 d) No ultrapassi les 120 places d’allotjament, o les 60 unitats d’allotjament turístic.

 e) Aquests establiments es podran complementar amb instal·lacions esportives a l’aire lliure, les quals podran disposar de les edificacions complementàries estrictament necessàries per a realitzar dita activitat.

 f) Si es justifica la necessitat d’incrementar la superfície edificada existent, amb vista a una oferta turística de màxima qualitat, es faci sempre de manera que:

     a. La superfície edificada del nucli original més la de l’ampliació no assoleixi l’1% de la parcel·la, excepte que es tracti de conversió d’agroturismes o           hotels rurals ja autoritzats i existents l’1 de gener de 2005.

    b. Les ampliacions de volum exteriors al nucli original, annexes o no a aquest, s’hi integraran i no en danyaran els valors arquitectònics, ni podran         suposar una ampliació de volum superior a un 20% del nucli original.

    c. En cas que s’hi hagin de fer nous edificis, que siguin menors i subordinats a l’edificació del nucli original.

2. Es prohibeix la construcció de camps de golf en totes les categories de sòl rústic.

3. Només a les AT-H i AT-C es podran ubicar usos docents, educatiu, socioassistencial o sanitari.

4. Ser d’ús científic, cultural o esportiu.

5. Ser d’ús d’oci o recreatiu en pedreres inactives o a edificis existents a l’1 de gener de 2005.

6. Ser d’ús comercial, sempre a edificis existents a l’1 de gener de 2005 i només en els casos següents:

a) Quan es tracti d’establiments o activitats directament vinculats a explotacions agrícoles, ramaderes o forestals que hagin de ser emplaçades necessàriament en el medi rural.

b) En la resta de casos que es prevegin expressament en la legislació urbanística general.

7. Ser d’ús d’emmagatzematge, sempre a edificis existents a l’1 de gener de 2005.

8. A les APR i ZPR serà necessari l’informe previ de l’administració competent en matèria de medi ambient.

 

Secció 5a.
Règim d’usos d’infraestructures

Article 99. Normes per a l’ús de comunicacions i infraestructures

1. Ús prohibit a les AANP amb l’excepció de:

a) Les petites infraestructures destinades a tractament de residus, sempre que es justifiqui la impossibilitat d’ubicar-les en sols de menor protecció i s’obtingui la declaració d’interès general.

b) Les vies de transport recollides en el Pla director sectorial de carreteres.

c) Les conduccions, les esteses i les instal·lacions de telecomunicacions sempre que es justifiqui la necessitat que passin o s’ubiquin en aquestes àrees i que obtenguin la declaració d’interès general.

d) Les grans instal·lacions tècniques destinades a tractament de residus, sempre que es justifiqui la impossibilitat d’ubicar-les en sols de menor protecció i s’obtingui la declaració d’interès general.

2. Ús condicionat a les ANEI, ANIM-A, ARIP, ANIM-B, APR i ZPR, al fet que es justifiqui la necessitat que s’ubiquin en aquestes àrees i es compleixin les condicions següents:

a) Ser petites infraestructures.

b) Ser vies de transport, que estiguin recollides en el Pla director sectorial de carreteres i noves línies fèrries recollides en el Pla director sectorial de   transports. En el cas d’obertura de nous camins només s’autoritzaran quan siguin d’ús i domini públics.

c) Ser conduccions i esteses.

d) No ser ports i ports esportius, mentre no hi hagi una regulació sectorial específica.

e) Ser grans instal·lacions tècniques de serveis de caràcter no lineal, sempre que siguin grans superfícies d’estacionament de vehicles a l’aire lliure de            titularitat pública, infraestructures hidràuliques i de tractament de residus.

f) A les APR i ZPR, serà necessari l’informe previ de l’administració competent en matèria de medi ambient.

3. Ús condicionat a les APT, ANIM-C, AIA-A, AIA-B, AT-H, AT-C i SRG al fet que compleixin les condicions següents:

a) Ser petites infraestructures.

b) Ser vies de transport, que estiguin recollides en el PTM o en els Plans directors sectorials corresponents i de camins.

c) Ser conduccions i esteses.

d) No ser ports i ports esportius, mentre no hi hagi una regulació sectorial específica.

e) Ser grans infraestructures tècniques de caràcter no lineal. En el cas de marines seques o superfícies d’hivernatge d’embarcacions només es permetran a AT-H.

 

Secció 6a.
Normes específiques per a l’ús  d’habitatge unifamiliar aïllat

Article 100. Normes per a l’ús d’habitatge rural

1. Per tal de poder autoritzar un nou habitatge en sòl rústic sempre s’haurà de seguir el procediment establert en la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

2. L’ús d’habitatge rural, en les categories de sòl rústic on aquest ús es permeti i en els termes que es defineixen al títol IX d’aquestes NS, haurà de complir les següents condicions generals:

a) D’acord amb l’article 25 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, només es podrà autoritzar un habitatge per parcel·la.

b) Quan suposi una nova construcció d’edificacions o un canvi d’ús d’altres ja existents, la parcel·la haurà de comptar amb la superfície mínima assenyalada per a aquest ús.

c) A efectes d’autorització de nous habitatges a totes les Àrees de prevenció de riscs (APR) i Zones de prevenció de riscs (ZPR), la parcel·la mínima serà la corresponent a la qualificació del sòl rústic subjacent, i si no fos coneguda, la corresponent al sòl rústic confrontant. Si fossin vàries les qualificacions del sòls rústics confrontants, s’aplicarà la més restrictiva.

d) A les Àrees de prevenció de riscs d’incendi i als terrenys forestals en general, sense perjudici d’allò regulat anteriorment, quan es destinin a usos o activitats que suposin habitatge s’hauran d’incorporar mesures de seguretat vial per garantir l’accés de persones i vehicles, dipòsits d’aigua per a una primera situació d’emergència, així com també actuacions a la vegetació en un radi de 30m. al voltant de les edificacions per reduir la càrrega de combustible.

Article 101. Condicions de les edificacions d’habitatge rural

Quan la implantació de l’ús d’habitatge unifamiliar suposi la construcció d’una nova edificació o un canvi d’ús d’altres ja existents, aquesta ha de complir amb les determinacions següents:

1. El programa i distribució del conjunt de les dependències incloses seran els inequívocs per constituir un únic habitatge unifamiliar, no podent, a aquests efectes, incloure espais de comunicació vertical ni dependències auxiliars, d’estar, menjar, cuinar o dormir, que distorsionin, per la seva reiteració o pel seu excessiu número, el caràcter unifamiliar de l’habitatge.

2. Les dependències que conformin l’habitatge, destinades a morada de les persones, es desenvoluparan en un únic edifici i tindran accés totes elles des de l’interior del mateix.

3. Exclusivament les dependències que no siguin obligatòries en la composició de l’habitatge i que tinguin usos de servei o complementaris a aquest es podran desenvolupar en edificacions separades de la principal, sempre que la seva superfície edificada resulti coherent amb el programa plantejat per a l’habitatge i que el seu volum, altura i aparença no emmascarin els de l’edifici principal. La superfície màxima de les dependències auxiliars no podrà superar el 20% de la superfície total edificada.

4. El conjunt de l’edificació o edificacions hauran de complir amb les disposicions generals per al sòl rústic contingudes a la Secció 2ª del Capítol I del Títol IX d’aquestes NS.

Article 102. Condicions de la parcel·la per a habitatge rural

1. Només es podrà implantar l’ús d’habitatge rural, ja sigui de nova construcció o per canvi d’ús d’edificacions existents, en aquelles parcel·les que compleixin algun dels supòsits següents:

a) Que la parcel·la on es pretengui implantar l’ús d’habitatge unifamiliar procedeixi d’una divisió, segregació o fragmentació practicada abans de dia 16 de juliol de 1997.

b) En cas de parcel·les segregades des del dia 16 de juliol de 1997 i abans del 13 d’octubre de 1999, només es podrà autoritzar l’ús d’habitatge unifamiliar quan aquesta divisió, segregació o fragmentació no hagi donat lloc, simultàniament o successiva, a més de cinc unitats registrals independents, exclosa la finca matriu, llevat que amb posterioritat s’hagin tornat a agrupar per davall d’aquest límit o que es tracti d’actuacions emparades en el punt c. següent i es compleixi amb el requisit de parcel·la mínima d’aquestes normes per a cada categoria de sòl rústic.

c) A les parcel·les segregades des del dia 13 d’octubre de 1999, queda prohibit l’ús habitatge unifamiliar excepte en aquelles que provenguin d’una primera divisió, segregació o fragmentació practicada en document públic en virtut de donació de pares a fills —o a fills de fills premorts— o a causa d’herència entre pares i fills — inclosa la substitució per al cas de premoriència i la successió per dret de representació—, limitada l’excepció, en ambdós supòsits, a un màxim d’una parcel·la per fill i un sol cop, per la qual cosa aquesta excepció ja no es podrà aplicar a les noves fragmentacions que es puguin fer de les parcel·les resultants d’aquesta primera.

2. Juntament amb la sol·licitud inicial de llicència, s’haurà de presentar un certificat expedit pel Registre de la Propietat acreditatiu de l’historial continuat de la parcel·la, que indiqui si ha estat objecte de cap divisió, segregació o fragmentació i, si n’és el cas, si ho ha estat per donació, herència o qualsevol altra causa que consti en el Registre.

Article 103. Sense contingut

    

TÍTOL IV
REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DELS SISTEMES URBANÍSTICS

Capítol  I
Determinacions generals

Article 104. Definició dels sistemes urbanístics. Sistemes urbanístics generals i locals

1. Els sistemes urbanístics són aquells elements d’ordenació urbana fonamentals per assegurar el desenvolupament i funcionament urbà atès que contribueixen als objectius del planejament referents a les infraestructures de comunicacions, equipaments comunitaris, serveis tècnics i espais lliures.

2. Són sistemes urbanístics generals aquells que configuren l’estructura general i orgànica del territori i determinen el model de desenvolupament urbà que adopta el municipi. S’inclouen els d’àmbit supramunicipal.

3. Són sistemes urbanístics locals aquells que es reserven a infraestructures de comunicacions, equipaments comunitaris, serveis tècnics i espais lliures, l’àmbit funcional dels quals es limita principalment a una determinada i concreta àrea, unitat d’execució, sector o polígon, tot completant, des d’aquesta perspectiva local, l’estructura general i orgànica del territori.

Article 105. Regulació dels sistemes urbanístics

Les NS estableixen les determinacions dels sistemes urbanístics que preveuen sense perjudici d’allò que s’estableixi de forma més específica a la legislació sectorial vigent en cada una de les respectives matèries que afectin a cada sistema.

La inclusió de terrenys i edificacions com a sistema urbanístic implica un règim especial de protecció i/o unes especials condicions d’us i edificació, coherents amb la importància que tenen a la trama urbana.

Els Plans Especials i els corresponents projectes tècnics i de urbanització que, per a l’execució dels elements dels sistemes urbanístics, puguin desenvolupar-se hauran de respectar en la seva execució la regulació particular de cada un dels usos a que es vinculen aquest elements. 

Article 106. Titularitat i afectació del sòl per a sistemes urbanístics

1. Els sòls reservats per a sistemes urbanístics han de ser, amb caràcter general, de titularitat pública, encara que poden ser de titularitat privada en aquells supòsits en que així es determini per aquestes NS o pel planejament derivat que les desenvolupi.

2. La titularitat pública dels sistemes urbanístics no exclourà la possibilitat de la gestió privada del domini i ús públic en règim de concessió administrativa, o un altre règim equivalent, sempre que aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa del bé i amb els objectius urbanístics del planejament.

3. La qualificació de sistemes urbanístics, amb les excepcions que es prevegin, implicarà la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys que estiguin així considerats, sense perjudici del deure de la seva cessió gratuïta quan formin part de sectors o unitats d’actuació en sòl urbà i urbanitzable.

4. Dins l’àmbit de les seves respectives competències o atribucions, correspondrà a les diferents administracions, organismes autònoms o empreses públiques adscrites als mateixos, el desenvolupament dels sistemes urbanístics per tal d’executar les infraestructures, serveis i equipaments.

5. En el subsòl dels sòls destinats a sistemes urbanístics d’equipaments comunitaris, viari i d’espais lliures urbans de titularitat pública podran aprovar-se concessions administratives per a la construcció i explotació d’aparcaments, en les condicions i procediment legalment establerts.

      

Capítol  II

Tipus de sistemes urbanístics

Article 107. Tipus

Aquestes NS estableixen els següents tipus de sistemes urbanístics:

a) Sistema d’equipaments comunitaris

b) Sistema d’espais lliures públics

c) Sistema de comunicacions: inclou els subsistemes de la xarxa viària, xarxa ferroviària, de transports i portuari.

d) Sistema d’instal·lacions, serveis i telecomunicacions.

Els sistemes urbanístics definits per les NS es delimiten en els plànols d’ordenació amb una trama específica per a cada un dels tipus enunciats a l’apartat anterior, si bé s’inclouen en diferents classes de sòl a efectes de la seva obtenció i valoració.

 

Secció 1a.
Sistema d’equipaments comunitaris (EC)

Article 108. Definició, règim i classes  del sistema d’equipaments comunitaris

1. Els sistemes urbanístics d’equipament comunitari comprenen aquells sòls destinats a usos dotacionals públics o col·lectius al servei del municipi i que així queden qualificats als corresponents plànols d’ordenació d'aquestes NS i aquells que sorgeixin del desenvolupament del planejament diferit.

La titularitat dels equipaments podrà ser pública o privada. Els solars destinats a equipament podran ser subjecte d’expropiació si els titulars no els dediquen als usos prevists en aquest article.

A part dels equipaments prevists en les NS, la iniciativa particular podrà instal·lar en les diferents zones d'edificació aquells serveis privats que siguin del seu interès, sempre que acompleixin la normativa pròpia de cada zona.

2. Els equipaments comunitaris, segons la seva funció, poden ser dels següents tipus:

a) Sociocultural (EC-SC)

b) Docent (EC-DO)

c) Assistència social (EC-AS)

d) Administratiu – institucional (EC-AI)

e) Esportiu (EC-ES)

f) Seguretat (EC-SE)

g) Sanitari (EC-SA)

h) Recreatiu i espectacles (EC-RE)

i) Funerari (EC-FU)

j) Proveïment (EC-PR)

El règim d’usos del sistema d’equipament comunitari serà l’enunciat a l’article 77 d’aquesta  normativa.

Així mateix s’admetrà l’ús d’infraestructures i serveis als terrenys destinats a equipaments comunitaris sempre i quan sigui compatible amb l’equipament existent o previst.

En els equipaments comunitaris que s’indiquen als plànols d’ordenació amb les sigles EC, sense especificar un tipus d’equipament concret, es podrà mantenir o implantar qualsevol tipus d’equipament comunitari o sistema urbanístic en general, sempre i quan sigui compatible amb els usos de la zona.

Per altra banda, s’especifiquen en els plànols d’ordenació els diferents tipus d’equipament comunitari quan aquests es destinen o s’hagin de destinar en el futur al concret tipus d’equipament que s’assenyala.

Article 109. Condicions generals de les edificacions dels equipaments comunitaris

L'edificació a les àrees d'equipament s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diversos equipaments, al paisatge i a l'organització general del teixit urbà en que es situï.

Depenent del tipus d’ordenació de l’edificació on s’implantin o s’ampliïn els equipaments s’estableixen els diferents paràmetres aplicables per a les edificacions:

a) Per a zones d’edificació contínua els paràmetres aplicables seran els corresponents a la zona on es situa el nou equipament.

b) Per a zones d’edificació aïllada s’estableixen els següents paràmetres edificatoris:

     

EQUIPAMENTS
EDIFICACIÓ	ocupació	50%
	edificabilitat	1,00 m2/m2
ALÇADES	alçada reguladora	8,00 m
	alçada total	10,00 m
	número plantes	PB + P1
DISTÀNCIES A LLINDES	a vies i espais públics	3 m
	a laterals	3 m
	a fons	3 m
JARDÍ	percentatge de jardí	30%

Article 110. Equipament comunitari funerari

Comprèn les activitats que es destinen a serveis funeraris en general, es a dir, els cementiris, tanatoris, etc.

Per a la implantació d’aquest tipus d’equipament s’estarà al que es disposa en el Decret 105/1997, de 24 de juliol, del reglament de policia sanitària mortuòria, modificat pel Decret 87/2004, de 15 d’octubre.

 

Secció 2a.
Sistema urbanístic d’espais lliures públics

Article 111. Definició i règim

1. Comprèn els sòls destinats a parcs, jardins i zones verdes que així quedin qualificades al corresponents plànols d’ordenació d'aquestes NS i aquelles que sorgeixin del desenvolupament del planejament diferit.

2. Únicament s'admeten els usos d'esbarjo i lleure a l'aire lliure, eventualment l'ús esportiu i cultural sense limitació d'accés i la realització d’activitats de caràcter públic que siguin absolutament compatibles amb la utilització general d’aquests sòls, així com les eventuals concessions per a serveis i pas d’instal·lacions urbanes. S’admetrà l’ocupació temporal per a festes, espectacles i fires, sempre que no s’hi causin perjudicis i d’acord amb les condicions que dicti l’Ajuntament.

3. Es prohibeix que les finques veïnes tenguin llums, vistes i accessos sobre les zones verdes, llevat d’aquells casos en els quals, de forma excepcional, s’hagi autoritzat o s’autoritzi degudament i expressament.

Article 112. Condicions de les edificacions dels espais lliures públics

S'admeten les edificacions complementàries destinades al servei dels usos permesos. Aquestes edificacions no poden superar una ocupació del 5% del total de l’espai lliure i seran únicament en planta baixa amb un màxim de 4,00 m. d’alçada total màxima.

No s’admetran aprofitaments privats de subsòl, sòl i vol d’aquests espais.

Al subsòl d’aquests sistemes s’hi podran realitzar les construccions o instal·lacions de serveis o equipaments públics, així com els aparcaments que s’hi autoritzin sota qualsevol règim de gestió administrativa. 

 

Secció 3a.
Sistema urbanístic de comunicacions

Article 113. Definició, règim i subsistemes de comunicacions

1. El sistema urbanístic de comunicacions compren el conjunt de terrenys, instal·lacions, edificacions i reserves de sòl per a la xarxa viària, xarxa ferroviària, transports, i instal·lacions portuàries.

2. El règim d’usos serà l’enunciat a l’article 78 de la normativa.

3. Per la seva funció es poden distingir els següents subsistemes:

a) Subsistema viari.

b) Subsistema ferroviari.

c) Subsistema de transports.

d) Subsistema portuari.

Article 114. Subsistema viari

1. El subsistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa viària dedicats als usos de vialitat rodada o peatonal i aparcament.

Les determinacions de les NS, pel que fa a la xarxa viària es podran completar mitjançant la redacció dels plans especials o parcials, segons correspongui, i s’ajustaran mitjançant estudis de detall d’alineacions i rasants en el sòl urbà.

Per a totes les categories establertes es defineix una franja de domini públic que es la que quedarà pròpiament qualificada com a Sistema Viari, i una franja de protecció del sistema que mantindrà la qualificació que li correspongui segons els plànols d’aquestes NS, però quedarà afectada per la prohibició d’edificar d’acord amb la legislació vigent relativa a les Carreteres.

2. Es distingeixen diferents categories de vies tot definint l’amplitud de les franges de qualificació (domini públic) i de protecció per als diversos tipus de viari d’acord amb els següents subapartats:

a) Carreteres de la xarxa viària primària

Carreteres, autovies i autopistes incloses en el PDS de carreteres en la xarxa primària bàsica i complementària, subjectes a la seva legislació específica.

Condicions:

a) Franja de zona de domini públic: 8,00 m. des de l’aresta exterior de l’explanació per a vies de 4 o més carrils i 3,00 m. per a vies de 2 carrils.

b) Franja de protecció (APT): 25,00 m. des de l’aresta exterior de l’explanació per a vies de 4 carrils o més i 18,00 m. per a vies de 2 carrils.

b) Carreteres de la xarxa viària secundària

Carreteres, incloses pel PDS de carreteres en la xarxa secundària, subjectes a la seva legislació específica.

Condicions:

a) Franja de zona de domini públic: 8,00 m. des de l’aresta exterior de l’explanació per a vies de 4 o més carrils i 3,00 m. per a vies de 2 carrils.

b) Franja de protecció (APT): 25,00 m. des de l’aresta exterior de l’explanació per a vies de 4 carrils o més i 18,00 m. per a vies de 2 carrils.

c) Carreteres de la xarxa local

Inclou la resta de carreteres que es limiten a l’àmbit local.

Condicions:

a) Franja de zona de domini públic: 3,00 m. des de l’aresta exterior de l’explanació.

b) Franja de protecció (APT): 8,00 m. des de l’aresta exterior de l’explanació.

d) Carrers de la xarxa urbana primària

Són els carrers que es consideren necessaris per a l’estructuració bàsica del tràfic rodat urbà.

Condicions:

a) El domini públic correspon a la calçada dels carrers més la voravia quan aquesta existeixi.

b) Els nous carrers de la xarxa urbana primària hauran de complir les condicions de disseny per al nou viari que estableix l’article 141 i següents d’aquestes NS.

c) Franja de protecció: no hi ha franja de protecció.

e) Carrers de la xarxa urbana secundaria

És la xarxa general de carrers urbans de caràcter rodat llevat dels que corresponen a la xarxa bàsica urbana i les àrees específicament destinades a         l’aparcament de vehicles a l’aire lliure.

  Condicions:

a)  El domini públic correspon a la calçada dels carrers més la voravia quan aquesta existeixi.

b) Els nous carrers de la xarxa urbana secundària hauran de complir les condicions de disseny per al nou viari que estableix l’article 141 i següents  d’aquestes NS.

c)  Franja de protecció: no hi ha franja de protecció.

f) Carrers urbans d’ús exclusiu o preferent per a vianants.

Són els carrers que es consideren necessaris per a l’estructuració bàsica del tràfic de vianants. Poden ser d’ús exclusiu per a vianants o d’ús preferent,     en aquests darrers es donarà prioritat a l’ús per part dels vianants limitant-se el trànsit rodat a situacions especials com poden ser els dels vehicles de         residents, vehicles de servei públic o d’abastament de certes mercaderies.

 Condicions:

a) El domini públic correspon a la totalitat de l’amplada del carrer, incloent, si estan delimitades, la calçada i les voravies.

b) Els nous carrers de preferència peatonal hauran de complir les condicions de disseny per al nou viari que estableix l’article 141 i següents d’aquestes NS.

c) Franja de protecció: no hi ha franja de protecció.

g) Camins rurals

Són camins rurals aquells que no estan inclosos en cap de les categories anteriors i estan situats en sòl rústic tot permetent la comunicació i accés a les parcel·les rústiques.

S’haurà de seguir allò que estableix l’article 216 d’aquestes NS pel que fa a la regulació dels nous camins rurals.

3. A més dels usos propis del sistema viari, circulació peatonal i rodada, s'admet la utilització del subsòl per al pas de les línies d’infraestructures i serveis tècnics, i l'ús del sòl per il·luminació, senyalització i altres elements propis del vial al qual donin servei. En l’execució de noves carreteres i carrers serà obligatori que tots els serveis siguin soterrats.

4. Els terrenys destinats a sistema viari i les seves franges de protecció no són edificables ni amb caràcter provisional.

5. D’acord amb la llei 6/99 de directrius d’ordenació territorial, les àrees de protecció territorial de carreteres (APT) definides com la franja compresa entre dues línies longitudinals paral·leles a les arestes d’explanació de les carreteres i a una distància d’aquestes de 25,00 m. a les carreteres de 4 o més carrils, de 18,00 m. a les carreteres de 2 carrils de la xarxa primària i secundària i de 8,00 m. a les carreteres de 2 carrils de les xarxes local o rural, tendran la consideració de sòl rústic protegit.

En conseqüència, a més de les restriccions degudes a les prescripcions d’aquest article i de les que es deriven de la qualificació específica aplicable en cada cas, seran d’aplicació les restriccions d’us establertes en la matriu d’ordenació del sòl rústic del PTM.

Article 115. Subsistema ferroviari

1. El subsistema ferroviari comprèn les instal·lacions i espais reservats al traçat de la xarxa ferroviària, estacions, edificacions i construccions complementàries, instal·lacions diverses i senyalitzacions.

2. D’acord amb la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del sector ferroviari i, en el seu desenvolupament, el RD 2387/2004, de 30 de desembre pel qual s’aprova el reglament del sector ferroviari i l’Ordre FOM/2230/2005, de 6 de juliol, per la qual es redueix la línia límit d’edificació en els trams de les línies de la xarxa ferroviària d’interès general que discorrin per zones urbanes, s’incorporen en els plànols d’ordenació corresponents les zones i límits en els terrenys immediats al ferrocarril.

3. Per a qualsevol tipus d’obra que afecti a la zona de protecció s’haurà d’obtenir l'autorització prèvia de l’administració competent en matèria ferroviària.

4. Les noves edificacions destinades a estacions o usos complementaris hauran de complir les mateixes condicions que les assenyalades a l’article 109 d’aquestes NS.

Article 116. Subsistema de transports  

1. Comprèn els terrenys, edificacions i instal·lacions destinats al transport de persones i mercaderies de caràcter municipal o extramunicipal tal com estacions d’autobusos.

2. Les noves edificacions vinculades a aquest subsistema hauran de complir les mateixes condicions que les assenyalades a l’article 109 d’aquestes NS.

Article 117. Subsistema portuari

1. El sistema general portuari compren el port i la seva zona de servei, d’acord amb les definicions i previsions que estableix la Llei 10/2005, de 21 de juny, de ports de les Illes Balears.

2. El règim del sistema general portuari s’haurà d’ajustar al que disposa l’esmentada Llei 10/2005 i a la resta de la normativa especial en la matèria.

3. Són obres públiques d’interès general i, per tant, no subjectes als actes de control preventiu municipal, les següents:

a) Les que s’executin en la zona de servei del port.

b) Les que siguin necessàries per a la connexió del port amb la xarxa viària i amb els sistemes generals i locals.

4. Els actes d’edificació i d’ús del sòl que s’hagin de dur a terme en la zona de servei del port queden sotmesos a l’autorització de Ports de les Illes Balears. En el procediment d’atorgament, s’ha de comptar preceptivament amb l’informe urbanístic de l’Ajuntament d’Artà, que s’ha d’emetre en el termini d’un mes.

5. Les obres que s’hagin de fer en edificis confrontants amb la zona de servei del port no poden ser autoritzades per l’Ajuntament o altres administracions públiques competents sense que se n’hagi sol·licitat prèviament un informe a Ports de les Illes Balears. Aquest informe té caràcter vinculant pel que fa als aspectes relacionats directament amb la protecció del domini públic portuari i la viabilitat de les activitats portuàries.

 

Secció 4a.
Sistema urbanístic d’instal·lacions, serveis i telecomunicacions

Article 118. Definició i règim del sistema urbanístic d’instal·lacions, serveis i telecomunicacions

1. El sistema urbanístic d’instal·lacions, serveis i telecomunicacions compren un conjunt ampli d’instal·lacions superficials, subterrànies o aèries, de caràcter local o supramunicipal necessàries per a la creació i el funcionament d’una organització qualsevol.

2. El règim d’usos serà l’enunciat a l’article 78 de la normativa.

3. Per la seva funció es poden distingir els diferents subsistemes: el d’infraestructures i serveis tècnics i el de telecomunicacions.

Article 119. Subsistema d’infraestructures i serveis tècnics

1. Comprèn els terrenys, edificacions i instal·lacions destinats a la dotació d’infraestructures i serveis tècnics, de titularitat o servei públic encara que siguin gestionats en règim de concessió per empreses privades, d’abastament d'aigües, serveis d'evacuació d'aigües residuals, centrals receptores i distribuïdores d'energia elèctrica i la seva xarxa d’abastament, plantes incineradores, estacions de transferència de residus, abocadors de deixalles, punts verds i altres possibles serveis de caràcter afí. S’hi permetrà l’ús d’aparcament de vehicles.

2. Les edificacions necessàries per al desenvolupament del subsistema d’infraestructures i serveis tècnics s'ajustaran estrictament a les funcions que aquest precisi, tenint especial cura en adaptar-se al paisatge que les envolta o a l'organització general del teixit urbà en que se situen. Els espais lliures d'edificacions o instal·lacions que constitueixen l'entorn d'aquests subsistemes mantindran el caràcter d'espais ajardinats, en general, tenint cura de l'arbrat i la vegetació existent.

3. Les servituds de les esteses elèctriques es regularan pels reglaments elèctrics d’alta i baixa tensió i la resta de la normativa aplicable.

A efectes de servituds serà preceptiu l’informe de l’empresa subministradora d’energia elèctrica previ a la petició de qualsevol llicència d’edificació o activitat o les seves modificacions en terrenys situats a la zona compresa entre dues línies longitudinals paral·leles, situades una a cada costat de l’eix de les esteses elèctriques aèries d’alta tensió i a una distància de 30,00 m. d’aquest.

En els sectors de nova urbanització les línies de distribució de mitjana tensió (inferiors a 30 kV.) hauran de ser soterrades.

4. A les canalitzacions de gas i aigua existents i a les noves que s’autoritzin, caldrà respectar les servituds de pas, o d'altres que poguessin existir, oficialment establertes.

No es podran dur a terme actuacions (edificacions o d'altres) a les proximitats de les canalitzacions esmentades a distàncies inferiors a les establertes reglamentàriament en la normativa tècnica vigent.

Quan l'actuació a realitzar pugui produir una afectació de les canalitzacions esmentades, podrà demanar-se un informe a l'empresa que en sigui propietària.

5. En l’execució de noves carreteres i carrers serà obligatori que tots els serveis siguin soterrats.

Article 120. Subsistema de telecomunicacions

1. Comprèn els terrenys i les instal·lacions bàsics dels serveis de correus, telègrafs, telèfons, radio, televisió i transmissió de dades. 

2. Les noves línies de telecomunicacions o les ampliacions de les existents en sòl urbà i urbanitzable seran soterrades. En tot cas es prohibeix el pas aeri per sobre els espais públics, havent-se de soterrar la línia. Excepcionalment les ampliacions de línies per escomeses a usuaris individuals es podran passar per façana.

3. D’acord amb l’article 10 del Pla director sectorial de telecomunicacions de les Illes Balears, aprovat pel Decret 22/2006 de 10 de març, l’operador que vulgui instal·lar la seva xarxa de telecomunicacions utilitzant béns de domini públic s’ha d’adreçar a l’administració que en sigui titular i ha de presentar informació sobre la xarxa i el projecte tècnic concret relatiu als elements de la xarxa, la instal·lació de la qual hagi d’afectar aquests béns demanials.

4. L’operador ha de presentar, també, a l’administració titular dels béns de domini públic la certificació que acrediti que està inscrit en el Registre d’operadors a que es refereix l’article 31.2 de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de telecomunicacions i també, si cal, el projecte d’implantació aprovat prèviament per la conselleria competentment en matèria de telecomunicacions.

5. La sol·licitud d’ocupació de domini públic ha de fer-se amb caràcter previ a la sol·licitud de la llicència d’obres a que es refereix el capítol II del Títol III del PDS de telecomunicacions.

6. Tot això sense perjudici del compliment d’allò que disposa el PDS de telecomunicacions de les Illes Balears, aprovat pel Decret 22/2006 de 10 de març, i les altres disposicions legals o reglamentàries vigents en cada moment.

   

TÍTOL V
NORMES ESPECIALS EN MATÈRIA D’AIGÜES I COSTES

Capítol I
Aigües

Article 121. Normativa aplicable en matèria d’aigües

En tot allò que constitueix el domini públic hidrogràfic, format pels torrents, fonts naturals, zones humides i el subsòl de les diverses capes freàtiques, així com les seves zones de servitud, serà d’aplicació la normativa sectorial en matèria d’aigües i, en especial, el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’aigües, el reglament del domini públic hidràulic aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, i modificat pel Reial decret 9/2008, d'11 de gener, i el Pla hidrològic de les Illes Balears aprovat pel Reial decret 378/2001, de 21 d’abril.

Aquells projectes i obres que s’hagin d’implantar al sòl rústic i que puguin afectar a terrenys compresos a l’àmbit de la Xarxa Natura 2000, restaran sotmesos als procediments i prescripcions que es recullen a l’article 201 d’aquesta normativa.

Article 122. Zones de servitud i policia

1. D’acord amb la normativa esmentada a l’article anterior, la zona de servitud per a ús públic tendrà una amplada de 5,00 m., mesurats des del límit definit pel màxim nivell arribat per les aigües en les màximes crescudes ordinàries, i la zona de policia tendrà una amplada de 100,00 m., també mesurats des d’aquests límits.

2. A la zona de servitud per a ús públic no es podrà realitzar cap tipus de nova construcció sense obtenir la autorització pertinent, per part de l’administració hidràulica competent, la qual només s’atorgarà en casos molt justificats.

3. A la zona de policia qualsevol ús, modificació del terreny natural, plantació o obra es sotmetrà a les prohibicions o condicions que estableix el Reglament del domini públic hidràulic o la normativa vigent en cada moment. Serà necessària l’autorització, prèvia a la llicència, de l’administració hidràulica competent.

4. No obstant l’anterior, d’acord amb l’article 78 del Reglament del domini públic hidràulic, des de l’aprovació definitiva d’aquestes NS, a les zones de policia situades en sòl urbà no es requerirà l’autorització prèvia de l’administració hidràulica competent.

Article 123. Aprofitament i prohibició d’abocaments

1. D’acord amb l’establert a l’article 70 del Reglament del domini públic hidràulic, la utilització o aprofitament per part dels particulars dels llits de torrents o dels béns situats en ells, requereix la prèvia concessió o autorització administrativa. A tal efecte, les obres destinades a la canalització, tall o cobertura de qualsevol llit requereix la prèvia presentació del projecte subscrit per tècnic competent, d’acord amb l’article 126 del Reglament, en el qual es justificarà la no afecció de les obres projectades al règim hidràulic normal, així com incloure l’encreuament d’esteses elèctriques i de qualsevol tipus de pas per damunt o per davall del llit. El compliment d’aquestes prescripcions s’inclourà i justificarà en l’esmentat projecte específic. 

2. Queda prohibit, d’acord amb l’article 100 del Text refós de la Llei d’aigües, l’abocament directe o indirecte d’aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, excepte que s’hagi obtingut la prèvia autorització administrativa. En aquesta prohibició s’hi inclou l’abocament d’aigües pluvials, excepte que es garanteixi que la qualitat de l’abocament no afectarà al llit de l’element.

     

Capítol II

Costes

Article 124. Normativa aplicable en matèria de costes. Façana marítima

1. En tot allò que constitueix el domini públic marítim terrestre així com a les zones de domini privat afectades per les servituds d’influència, protecció, trànsit i accés, serà d’aplicació la normativa sectorial en matèria de costes i, en especial, la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, i el Reglament de Costes aprovat pel Reial Decret 1471/1989 d’1 de desembre.

2. A més, s’hauran de tenir en compte aquelles disposicions que incideixen en el seu règim urbanístic, en especial les de la Llei 6/1999 de les Directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears, la Llei 6/1997 del Sòl Rústic i la Llei 10/2005 de Ports.

3. Aquells projectes i obres que s’hagin d’implantar al sòl rústic i que puguin afectar a terrenys compresos a l’àmbit de la Xarxa Natura 2000, restaran sotmesos als procediments i prescripcions que es recullen a l’article 201 d’aquesta normativa.

4. D’acord amb allò que preveu la Norma 51.3 del PTM en relació a la Disposició transitòria tercera de la Llei de Costes, les NS delimiten dos trams de façana marítima, els quals es grafien al plànol d’ordenació del sòl urbà de la Colònia de Sant Pere.

5. Els trams de façana marítima que es grafien s’entenen delimitats als efectes de possibilitar la posterior redacció de l’instrument de planejament derivat, en aquest cas un estudi de detall, sense que això suposi reconèixer que es donen les condicions necessàries per acollir-se a l’excepció que preveu la Disposició transitòria tercera, punt 3-2a de la Llei de Costes.

A l’àmbit d’aquests trams de façana marítima, no es podran concedir llicències d’obra d’edificació de nova construcció, ampliació o consolidació d’edificis existents quan la parcel·la en qüestió estigui afectada per la servitud de protecció de costes fins que no estiguin aprovats definitivament els instruments de planejament urbanístic assenyalats al paràgraf anterior que hauran d'elaborar-se per justificar el compliment de tots i cada un dels requisits relacionats a la Disposició Transitòria Tercera, punt 3.2 de la Llei de Costes.

Les illetes de primera línia de mar del nucli de la Colònia de Sant Pere, que no es troben grafiades com a ‘delimitació de la zona de façana marítima’, queden exemptes d’edificació dins la zona de servitud de protecció.

Article 125. Protecció del domini públic marítim terrestre

1. La protecció del domini públic marítim terrestre (DPMT) compren la defensa de la seva integritat i dels fins d’ús general a que està destinat; la preservació de les seves característiques i elements naturals i la prevenció de les perjudicials conseqüències d’obres i instal·lacions en el termes de la legislació sectorial aplicable.

2. Es defineix una franja de domini públic i dues franges de protecció corresponents a l’afectació de 20,00 m. en sòl urbà i 100,00 m. en sòl rústic per aplicació de la Llei de Costes, i l’Àrea de Protecció Territorial (APT) de 500,00 m. per aplicació de les DOT (llei 6/99). Aquestes franges mantindran la qualificació que li correspongui segons els plànols d’aquestes NS però quedaran afectades per les prohibicions especificades per la normativa esmentada.

3. Als efectes anteriorment esmentats, els terrenys confrontants amb el DPMT estaran subjectes a les limitacions i servituds que es determinen a la Llei de Costes i el seu reglament.

Article 126. Normes de protecció. Servituds

1. Les obres a realitzar en les zones de servitud de protecció i trànsit, hauran de complir les determinacions dels articles 23, 24, 25, 26 i 27 de la Llei de Costes, així com respectar les servituds d’accés al mar previstes a l’article 28 i en el Títol III de l’esmentada llei i en els articles 43 al 55 del seu Reglament, en relació amb la utilització del DPMT. Amb aquesta finalitat, a la documentació gràfica d’aquestes NS s’assenyalen les zones de servitud, a partir de les delimitacions provisionals aprovades, així com els passos d’accés a la mar.

2. Els usos permesos a la zona de servitud de protecció i les obres o instal·lacions a realitzar en domini públic o zona de trànsit requeriran, amb caràcter previ a l’atorgament de la llicència, l’autorització o concessió per part de l’administració competent.

3. A la zona d’influència s’haurà de complir l’article 30 de la Llei de Costes.

4. La regulació de totes les obres i instal·lacions, situades a la zona de domini públic marítimo-terrestre i de servitud, existents a l’entrada en vigor de la Llei de Costes, s’atendrà al contingut de la Disposició transitòria quarta de l’esmentada llei i Tretzena del Reglament.

5. Les instal·lacions de tractament d’aigües residuals i col·lectors paral·lels a la costa, estaran fora dels primers 20,00 m. de la servitud de protecció, tal com disposa l’article 44.6 de la Llei de costes. No s’entendrà inclosa en els supòsits de prohibició de l’apartat anterior la reparació de col·lectors existents així com la seva construcció quan s’integren en passeigs marítims o altres vials urbans, d’acord amb l’article 95 del Reglament.

      

TÍTOL VI

PATRIMONI HISTÒRIC. CATÀLEG

Article 127. Protecció del patrimoni arquitectònic i dels conjunts urbans

La protecció del patrimoni arquitectònic d’Artà i dels seus conjunts urbans es farà efectiva mitjançant el compliment de les disposicions contingudes en el Catàleg de Protecció de Patrimoni Històric del Terme Municipal d’Artà i de les ordenances contingudes en aquestes NS.

A més, s’ha de complir tota la normativa aplicable en matèria de protecció del patrimoni històric tant en general com, molt especialment, pel que fa als béns declarats com a béns d’interès cultural o béns catalogats, i tots aquells que formen part del patrimoni arqueològic, paleontològic, etnològic, històric industrial o qualsevol altra figura legal de protecció aplicable a béns situats en el terme d’Artà.

A les àrees declarades històric ambientals, definides a la Llei 6/1993, de 28 de setembre, sobre adequació de les xarxes d’instal·lacions a les condicions historicoambientals dels nuclis de població, s’hauran de complir les determinacions dels articles 38, 39 i 40 del PDS de telecomunicacions pel que fa a les infraestructures de telecomunicacions existents en aquestes àrees, als plans especials de reforma de les xarxes d’instal·lacions i a l’autorització d’infraestructures en àrees històric ambientals mancades d’aquest pla especial.

Article 128. Protecció del centre històric d’Artà. Àrea de rehabilitació integral

Seguint les determinacions de la Norma 46 del PTM, al centre històric d’Artà, delimitat als corresponents plànols d’ordenació i classificat com a Casc antic (AR-CA), s’aplicaran les ordenances específiques per a aquesta àrea contingudes al Títol VII d’aquestes NS. Atesa la finalitat de protecció i conservació patrimonial de les tipologies tradicionals que tenen aquestes ordenances específiques es posarà especial esment en la seva aplicació per a fer efectiva aquesta finalitat.

Aquest àmbit classificat com a AR-CA es defineix, a tots els efectes, com a Àrea de rehabilitació integral.

Article 129. Protecció d’elements integrants de les Rutes d’interès cultural

D’acord amb les determinacions del PTM, s’estableix una específica protecció per als elements inclosos a les Rutes d’interès cultural i que són els següents:

a) Ruta arqueològica: poblat talaiòtic de Ses Païsses

b) Ruta del gòtic: parròquia de la Transfiguració del Senyor, església i antic convent de Santa Maria de Bellpuig.

c) Ruta dels castells: Almudaina d’Artà.

S’estableix una àrea de protecció de l’entorn i les visuals de cada una dels elements integrants d’aquestes rutes la qual es delimita als plànols del Catàleg.

En sòl rústic, aquesta àrea es fixa fins a una distància de 100 m. respecte del perímetre de cada un d’aquests elements.

En sòl urbà, es delimita una àrea suficient per a garantir aquesta protecció seguint la trama urbana. És el cas de l’entorn de protecció de la Parròquia, en el qual s’ha seguit el perímetre conformat pels carrers Abeurador, Sanxo de la Jordana i Pou Nou.

Dins aquesta zona de protecció es prohibeix qualsevol actuació que pugui malmetre o perjudicar el patrimoni catalogat i l’entorn o les visuals dels esmentats elements.

Per a la realització de qualsevol obra o instal·lacions de nova planta o d’ampliació d’edificacions existents dins de la zona de protecció serà necessària la presentació, conjuntament amb el projecte per al qual es sol·licita la llicència, d’un estudi que justifiqui la seva adequada integració a l’entorn urbà i la no afectació a les visuals de l’element en qüestió.

Per a qualsevol altre tipus d’obra que afecti a la configuració i aspecte exterior de les edificacions existents serà necessari adjuntar a la sol·licitud de llicència una descripció detallada de l’actuació que es pretén realitzar tot expressant clarament la qualitat, textures i colors dels materials i acabats que es volen utilitzar.

Article 130. Protecció d’elements integrants de les Rutes d’interès paisatgístic

D’acord amb les determinacions de la norma 50 del PTM es crea la ruta d’interès naturalístic Artà-Lluc, el traçat de la qual es grafia als plànols d’ordenació.

S’estableix una franja de protecció paral·lela a la ruta, des de l’eix d’aquesta, amb una amplada de 25 metres a cada costat.

En aquesta franja de protecció es prohibeixen les actuacions que puguin malmetre o perjudicar el patrimoni catalogat, les visuals, l’entorn o la qualitat paisatgística de la ruta.

L’autorització de qualsevol tipus d’intervenció dins aquesta franja de protecció estarà sotmesa a la presentació d’un estudi que justifiqui la seva adequada integració al paisatge i que no malmet o perjudica les visuals o l’entorn paisatgístic.

La xarxa de camins de titularitat pública que conformen el traçat de la ruta Artà-lluc s’ha de mantenir en condicions de ser transitada i oberta al públic. No s’autoritzarà cap intervenció que limiti aquestes condicions.

Seran d’aplicació les disposicions que es continguin en el pla especial que pugui aprovar-se per part del Consell Insular de Mallorca per al desenvolupament de les determinacions de la Norma 50 del PTM pel que fa a la ruta Artà – Lluc. Es fa constar que per acord del Ple del Consell Insular de Mallorca de data 1 de desembre de 2008 s’aprovà inicialment el “Pla especial d’ordenació i protecció de la ruta Artà – Lluc (BOIB núm. 8 de 15 de gener de 2009).

     

TÍTOL VII
REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ

Capítol I
Disposicions generals per al sòl urbà

Secció 1ª.
Determinacions generals

Article 131. Definició de sòl urbà

Aquestes NS delimiten com a sòl urbà aquell sòl que reuneix les condicions establertes a la legislació urbanística vigent per a ser classificat com a tal.

Article 132. Actuacions d’edificació i de completació de la urbanització en el sòl urbà amb urbanització consolidada

1. S’entendrà que disposen d’urbanització consolidada els terrenys classificats com a sòl urbà que comptin amb les infraestructures d'accés rodat, abastament d'aigua, evacuació d'aigües i subministrament d'energia elèctrica, en les condicions tècniques suficients per donar un servei adequat a la població prevista i amb connexió a les xarxes generals d'infraestructures i serveis.

2. Els terrenys prevists en el punt anterior no quedaran integrats en un àmbit de gestió perquè no necessiten operacions integrals d'urbanització ni hi queden subjectes, encara que de vegades es requereixi completar puntualment la seva urbanització, pel fet de no estar executada en els termes de l'apartat 3 d'aquest article, a fi que pugui adquirir la condició de solar.

3. Al sòl urbà només s’hi podrà edificar, prèvia obtenció de llicència, a les superfícies que, a més de pertànyer a la classe esmentada, tenguin la condició legal de solar, per complir els requisits de disposar d’urbanització consolidada i per comptar de manera efectiva amb els següents elements d'urbanització:

a) Accés rodat, i que la via o vies amb les quals la parcel·la confronti tenguin la calçada pavimentada, com també construïda la vorera per tots els seus fronts, d’acord amb els plànols d’ordenació d’aquestes NS.

b) Xarxa d’abastament d'aigua.

c) Evacuació d'aigües per clavegueram.

d) Subministrament d'energia elèctrica.

4. No obstant el previst en el punt anterior, en els terrenys classificats com a sòl urbà i que tinguin la urbanització consolidada però no es trobi executada en els termes exigits en l'apartat anterior, s’hi podrà, simultàniament, en els termes previnguts legalment, edificar i completar la urbanització perquè aquests adquireixin la condició de solar apte per ser edificat.

5. Els terrenys classificats com a urbanitzables tendran igualment la mateixa consideració que els terrenys classificats com a sòl urbà que disposen d’urbanització consolidada, als estrictes efectes del que disposen els apartats anteriors, sempre que la urbanització estigui efectivament executada en els termes exigits en l'apartat tercer.

Article 133. Requisits per a l’edificació en el sòl urbà mancat d’urbanització consolidada i en el sòl urbanitzable

1. Sense perjudici del compliment dels requisits exigibles legalment i reglamentària, per poder autoritzar l'edificació d'una parcel·la de sòl urbà o urbanitzable que no tengui encara la condició de solar i que estigui inclosa en un polígon o en una unitat d'actuació, serà necessari que l'interessat acrediti que les obres d'urbanització s’estan executant i que ja han acabat, com a mínim, les següents: moviment de terres; viabilitat rodada, a excepció de la capa de rodolament; viabilitat per als vianants amb solera de formigó, a excepció del paviment final; xarxes de serveis completes, incloses les connexions amb les xarxes generals exteriors a l’actuació; i zones verdes, a excepció de la seva plantació. Així mateix, en el cas de que es tracti de sòl urbanitzable, també l’interessat haurà d’acreditar que s’hagin costejat i executat les obres necessàries per a l’ampliació dels sistemes generals exteriors a l’actuació per la dimensió i la densitat de l’actuació i per les intensitats d’ús que aquesta generi.

2. Per a la concessió de llicències de primera ocupació i certificats municipals de final d'obra o documents equivalents dels edificis construïts en les circumstàncies previstes en l'apartat anterior i en el paràgraf 4 de l’article anterior, serà necessari que la urbanització estigui completament finalitzada d'acord amb les determinacions del projecte d'urbanització o de dotació de serveis aprovat.

Article 134. Drets i deures dels propietaris del sòl urbà

El règim bàsic dels drets i deures dels propietaris d’aquest tipus de sòl és el derivat de la legislació estatal aplicable, al qual s’han d’afegir les exigències que es determinen per part de la resta de l’ordenament jurídic urbanístic i les determinacions contingudes als instruments d’ordenació territorial vigents.

Article 135. Execució d’unitats d’actuació

1. S’han de redactar figures de planejament per desenvolupar les determinacions de les NS en tots els casos en què estiguin establertes de forma específica.

2. Les normes estableixen per a les unitats d’actuació delimitades el sistema d’actuació preferent. Si manca aquesta determinació el sistema d’actuació preferent serà el de compensació.

3. En els casos d’edificis que s’hagin d’adequar a les noves alineacions establertes per aquestes normes en zones consolidades, es podran delimitar unitats d’actuació amb la finalitat d’obtenir la superfície corresponent de vial mitjançant cessió gratuïta o expropiació, si n’és el cas.

4. En les unitats d’actuació, les normes estableixen determinacions específiques d’ordenació i aprofitament, i les remet a la regulació recollida en cada una de les corresponents fitxes de característiques.

5. Els límits establerts en els plànols seran la referència per a les obligacions de cessió gratuïta, equidistribució o urbanització pendents de compliment; així com per a la determinació detallada, en aquelles unitats d’execució que correspongui, del percentatge de la reserva mínima de l’edificabilitat d’ús residencial per a habitatges subjectes a un règim de protecció pública que determini la legislació aplicable a cada moment.

Article 136. Fitxa de característiques d’unitats d’actuació

1. Les dades numèriques d’aprofitament i condicions d’edificació, així com els criteris particularitzats d’ordenació per a cada àmbit d’unitat d’actuació es recullen a la corresponent fitxa de característiques, les determinacions de les quals són d’obligat compliment per a cada actuació, juntament amb la resta de condicions urbanístiques recollides en aquestes normes. Els plànols d’ordenació complementen aquestes determinacions. Les esmentades fitxes es recullen a l’Annex 1 d’aquestes NS.

2. Sense perjudici del que estableix l’apartat anterior, en el disseny i regulació de l’ordenació s’han d’aplicar les ordenances establertes per a aquestes normes per al sòl urbà.

3. A les fitxes s’assenyala el planejament de desenvolupament que, en cada cas, és necessari redactar. Mitjançant la redacció d’estudis de detall, es podrà definir i concretar l’ordenació de volums específica de les unitats d’actuació que així ho requereixin.

Article 137. Parcel·les amb més d’una qualificació

Quan, en sòl urbà, una parcel·la estigui afectada per més d’una qualificació o zonificació, només seran d’aplicació les condicions de cada una d’elles sobre el seu àmbit respectiu. La superfície de cada àmbit tendrà, a aquests efectes, la consideració d’una parcel·la independent.

 

Secció 2a.
Determinacions per a la urbanització de l’espai públic

Article 138. Desenvolupament i execució dels serveis d’infrastructura

1. Tant el planejament derivat que desenvolupi aquestes NS com qualsevol projecte que es redacti per dur-les a terme i que afecti a les instal·lacions d’infrastructura, ha de ser elaborat amb la màxima coordinació entre l’entitat redactora i les institucions gestores o companyies concessionàries, si n’és el cas. La col·laboració s’ha d’instrumentar des de les primeres fases d’elaboració i s’ha de produir de forma integral i al llarg de tot el procés. Entre la documentació ha de figurar la corresponent als acords necessaris per a la realització coordinada entre les entitats implicades.

2. Quan per a l’execució de les infraestructures no sigui necessari l’expropiació del domini, es podrà establir sobre els terrenys afectats per les instal·lacions la constitució d’alguna servitud prevista en el dret privat o administratiu, amb les condicions establertes per l’article 68 del text refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana aprovat pel Reial decret 1346/1976. Per això, les determinacions gràfiques de les NS sobre instal·lacions d’infrastructura, duen implícites la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys i instal·lacions corresponents.

3. Als efectes de la regulació de les instal·lacions d’infrastructura, s’ha de complir el que disposa la legislació sectorial d’aplicació en cada cas.

Article 139. Condicions de la dotació de serveis urbans

1. La dotació de serveis urbans que s’han d’ubicar en els vials i espais lliures d’ús públic, tant pels de nova creació com per a la renovació o ampliació dels existents, serà, com a mínim, la següent:

a) Pavimentació de calçades, aparcaments, voravies, xarxes per a vianants i espais lliures.

b) Xarxes de distribució d’aigua potable, irrigació i contra incendis.

c) Xarxes separativa de clavegueram i aigües pluvials. Les aigües residuals hauran d’abocar finalment a una EDAR.

d) Xarxa subterrània de distribució d’energia elèctrica.

e) Xarxa subterrània d’enllumenat públic.

f) Jardineria en el sistema d’espais lliures.

g) Xarxes telefònica subterrània i/o de serveis per cable.

2. El disseny i l’execució de les solucions tècniques pels distints serveis s’han d’adequar a les característiques particulars i a les possibilitats tècniques, de disponibilitat o d’oportunitat de cada espai urbà, de manera que s’aconsegueixi una òptima qualitat urbana i adaptació medi ambiental. Aquest criteri permetrà que justificadament es pugui suprimir algun dels serveis urbans prevists a l’apartat anterior.

3. La dotació d’infraestructures d’aigua potable haurà de complir les disposicions del Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, de criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà o la normativa que el pugui modificar o substituir, així com les directrius generals del programa de vigilància de les aigües de consum humà de les Illes Balears que dicti l’administració competent.

4. La nova instal·lació, la substitució o l’ampliació de xarxes de serveis urbans s’ha d’efectuar sempre mitjançant canalització subterrània. Això afecta, en particular, a la xarxa d’energia elèctrica i de telecomunicacions, encara que siguin de mitja o alta tensió, o de servei supramunicipal.

5. S’han de preveure les canalitzacions i galeries necessàries per a xarxes de telecomunicacions. Aquestes canalitzacions s’hauran d’integrar dins el domini públic municipal. Sempre que sigui possible, l’obra civil corresponent a aqueixes canalitzacions o galeries de domini públic s’ha de planificar de manera que pugui utilitzar-se també per als restants serveis urbanístics que s’hagin de proveir, i també, si escau, per al soterrament d’esteses aèries de cables que puguin existir a la zona corresponent a l’actuació urbanística de què es tracti.

6. Qualsevol projecte d’urbanització o de dotació de serveis ha de procurar la concentració dels traçats d’instal·lacions i serveis bàsics, configurant una franja de sòl que, a ser possible, ha de passar per espais lliures no rodats i no pavimentats.

Article 140. Condicions d’urbanització dels espais lliures públics

1. Els projectes d’urbanització o de dotació de serveis dels espais lliures d’ús i domini públic han de definir les obres de jardineria, ornament i arbrat, així com també les edificacions auxiliars, les pavimentacions i les xarxes d’infrastructura al servei de la zona considerada.

2. S’han d’adoptar, en caràcter general, els següents criteris de disseny i d’ordenació:

a) Tractament diferenciat del sòl destinat a àrees d’estança, repòs i trànsit d’aquells altres destinat a la plantació.

b) Les espècies plantades han de ser autòctones, adequades al clima de Mallorca.

c) L’ordenació s’ha d’adaptar a la configuració primitiva del terreny. Les pendents acusades s’han d’ordenar mitjançant rebaixos i abancalaments que permetin la utilització de l’espai com a àrees d’estança i passeig degudament integrades.

d) S’han d’incloure en el projecte, si n’és el cas, les instal·lacions pròpies d’aquests espais, tal com quioscs, fonts, jocs infantils, bancs, etc.

e) S’han de determinar les àrees dedicades expressament a la instal·lació d’estructures mòbils, edificacions provisionals, esteses d’infraestructures, d’instal·lacions o de dotacions públiques compatibles amb el caràcter de zona verda.

f) S’han de projectar les infraestructures necessàries a l’espai lliure, com és l’enllumenat, la xarxes de reg, hidrants i drenatge, tenint en compte les servituds que pugui crear el traçat d’aquestes infraestructures, per tal de tractar-les i dissenyar-les adequadament. En el cas de dotar-se d’instal·lacions que generin aigües residuals, aquestes hauran de comptar amb la xarxa separada de clavegueram i hauran d’abocar finalment a una EDAR.

g) S’ha de tenir en compte la necessària adequació medi ambiental, així com la disminució al màxim de les càrregues de conservació de les zones enjardinades i de les seves instal·lacions.

3. Com a criteris tècnics d’instal·lacions i construcció, s’han de tenir en compte els següents aspectes:

a) S’han de situar suficients punts de reg, per tal de permetre un servei adequat a la totalitat de les zones enjardinades. Totes les escomeses per la xarxa de reg connectades a la xarxa municipal han d’estar dotades del corresponent comptador als efectes de control de consums i pèrdues. El reg ha de ser amb aigües depurades (aigües regenerades) especialment tractades quan el volum d’aigua necessari total determinat en el projecte sigui superior a 2,00 m3 diaris.

b) S’ha de disposar d’il·luminació adequada a la totalitat de les zones pavimentades i, opcionalment, a les zones enjardinades. Dins de cada zona hi podrà haver distints nivells d’il·luminació i sempre amb la màxima eficiència lumínica. Es recomana la utilització de lluminàries alimentades per plaques fotovoltàiques.

c) S’ha de resoldre l’evacuació d’aigües pluvials i el drenatge de les diferents àrees, a fi d’evitar la formació de basses i l’acumulació de fang.

d) S’ha de disposar del mobiliari urbà adient: bancs, papereres, aparcaments de bicicletes, etc., amb propietats antivandàliques suficients.

4. L’Ajuntament, com a receptor dels espais lliures públics executats pels particulars en compliment de les obligacions urbanístiques, supervisarà les condicions de qualitat dels projectes d’urbanització o de dotació de serveis, i podrà introduir les modificacions oportunes, tant de disseny com de qualitat de les instal·lacions, amb la finalitat de complir el que estableix aquest article.

5. Totes les obres d’urbanització sobre espais d’ús i de domini públic, han de reunir, a més del que es diu explícitament en aquestes normes, allò que estableix la Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de l’accessibilitat i de la supressió de les barreres arquitectòniques.

Article 141. Condicions de disseny per al nou viari rodat

1. Per a les vies de nou traçat s’estableixen les següents seccions tipus:

a) Secció mínima per a carrers de la xarxa urbana primària: 15,00 m.

Calçada de 11,00 m. (dos carrils de circulació de 3,30 m. i dues zones d’aparcament de 2,20 m.) i un total de voravies de 4,00 m.

b) Secció mínima per a carrers de la xarxa urbana secundària:

a. Per a carrers de dos carrils de circulació i una zona d’aparcament: 12,00 m.

Calçada de 8,50 m. (dos carrils de circulació de 3,15 m. i una zona d’aparcament de 2,20 m.) i un total de voravies de 3,50 m.

b. Per a carrers de dos carrils de circulació sense zona d’aparcament: 9,00 m.

Calçada de 6,00 m. (dos carrils de 3,00 m.) i un total de voravies de 3,00 m.

c) Secció mínima per a carrers urbans d’ús exclusiu o preferent per a vianants: 7,00 m.

La calçada, en cas que estigui delimitada, serà d’un amplada màxima de 3,50 m.

2. Amb caràcter general, les noves vies han de ser de doble sentit de circulació, a no ser que l’especial configuració de la trama permeti el desdoblament en parelles de vies de sentit únic, semblants, pròximes i de funcions equiparables.

3. Les condicions de disseny de les vies definides en el planejament no podran ser alterades a no ser que el projecte tècnic de construcció ho aconselli, per motius justificats segons criteris de l’òrgan municipal competent.

Article 142. Criteris de traçat per al nou viari

1. La xarxa urbana secundària de nova creació no podrà tenir pendents superiors al 12%.

2. El radi mínim a l’eix de la calçada ha de ser, en caràcter general, de:

a) 8,00 m. en angles superiors a 90º.

b) 15,00 m. en angles inferiors a 90º.

3. Els projectes d’urbanització o de dotació de serveis han de distingir, als efectes de tractament i pavimentació, entre la calçada i les àrees d’estacionament. També han de diferenciar les voravies i la resta d’espais per vianants.

4. Els elements de la urbanització (materials, jardins, mobiliari urbà, senyalització i enllumenat) han d’estar en consonància amb l’ús i el caràcter del carrer, així com amb les condicions ambientals de l’entorn urbà.

Article 143. Construcció de voreres

1. És obligació de la propietat la construcció de la vorera adjacent a la façana d'un immoble sempre que confronti amb una via pública on les voreres existeixin o estigui prevista la seva construcció.

2. Aquesta obligació comprèn la col·locació de la vorada i la completa execució del paviment.

3. Per a la construcció de la vorera és preceptiva l'obtenció de la corresponent llicència municipal i serà assenyalada la rasant pels serveis tècnics municipals.

4. L’atorgament de la llicència d’edificació d'obra nova, ampliació o reforma compren també la llicència per a la construcció de la vorera corresponent.

5. No es pot atorgar llicència d'ocupació d'un immoble sense que abans no s'hagi construït la vorera corresponent a la façana de l'edifici de què es tracti si així està prevista en aquestes normes.

Article 144. Paviment de voreres

1. En general, les rajoles seran quadrades de 20 cm. de costat, excepte en aquells casos en que hi hagi una ordenança o projecte específics.

2. Les vorades o encintats de voreres seran de pedra calcària dura buixardada a la zona Artà - Casc antic; i del mateix material o de peces prefabricades de formigó o similars, de model autoritzat, a la resta de zones.

Article 145. Passos per a l'entrada de vehicles

1. Els passos per a l'entrada de vehicles als edificis o solars que es prevegin construir, es faran rebaixant la vorada i la vorera amb un pendent màxim del 15% en el sentit longitudinal de la vorera i donant-li la forma del gual convenient.

2. Està prohibit expressament reomplir, de manera permanent, de formigó o d’un altre material, la calçada en forma de pla inclinat que salvi el desnivell existent entre la vorada i la calçada, encara que es prevegi la circulació d'aigües pluvials mitjançant canonades o altres sistemes.

3. Els passos per a l’entrada de vehicles hauran de complir aquest article i la normativa de supressió de barreres arquitectòniques vigent.

 

Secció 3a.
Ordenances específiques d’edificació en sòl urbà

Article 146. Edificació auxiliar

1. L'edificació auxiliar s'ha de separar de l’edificació principal un mínim de 3,00 m. i ha de ser només de planta baixa amb una alçada total màxima de 3,00 m. La seva superfície màxima no pot superar la del 5% de la del solar.

2. L’edificació auxiliar no computarà com a superfície d’ocupació ni com a superfície edificada.

3. Els usos que pot contenir són els complementaris i auxiliars a l’ús principal, que únicament poden ser el de magatzem i cambres d’instal·lacions.

4. En les zones de tipologia entre mitgeres l’edificació auxiliar pot ser adossada o no a les parets mitgeres, sense haver de complir amb la profunditat edificable permesa definida per a cada zona. 

Article 147. Piscines

1. En les zones de tipologia entre mitgeres s’han de situar en el fons de la parcel·la i s’han de separar de les parets mitgeres un mínim de 2,00 m., excepte si la parcel·la està tancada per una tanca opaca e impermeable de 1,80 m. d’alçada.

2. En les zones de tipologia d’edificació aïllada les piscines s’han de situar a un mínim d’un metre respecte a les parets mitgeres. A les zones de reculada, el nivell d’acabat de piscines i terrasses no podrà ser superior a 0,50 m. respecte del terreny natural sense modificar.

Article 148. Tancaments de solar

1. En les zones de tipologia entre mitgeres els tancaments del solar a via pública s’hauran de construir, seguint l’alineació de façana, amb un mur o paret d’obra d’un mínim de 2,50 m. d’altura. Les tanques entre partions es realitzaran amb un mur o paret d’obra i tendran una alçada mínima de 1,00 m. i una alçada màxima de 1,80 m, mesurats sempre des de la cota del terreny natural sense modificar. Es podran completar fins a 2,30 m. amb tancaments diàfans, del tipus reixa metàl·lica o pantalla vegetal.

2. En les zones de tipologia d’edificació aïllada els tancaments de solar al carrer o entre partions tendran una alçada màxima de 1,80 m. i es realitzaran amb un mur o paret d’obra fins a una cota màxima de 0,90 m. per damunt de la vorera o del terreny, podent-se complementar amb tancaments o proteccions diàfans, reixats o pantalla vegetal.

3. A la zona industrial els tancaments a públic o vial es realitzaran amb un mur o paret d’obra amb una altura màxima de 1,50 m. i, entre parcel·les, el tancament tendrà una altura màxima d’1,80 m. En ambdós casos els tancaments es podran completar fins a una altura de 2,40 m. amb tancaments o proteccions diàfans, reixats o pantalla vegetal.

4. En solars amb desnivell, s’admetrà l’escalonament dels tancaments sempre i quan en cap punt es sobrepassi en més de 0,50 m. l’altura màxima permesa d’acord amb els apartats anteriors.

5. Pel que fa a l’acabat dels tancaments, s’han d’acabar d’acord amb les pautes estètiques de l’edifici, no poden quedar sense referir o pintar i no poden quedar vistes les peces prefabricades de formigó o de materials ceràmics.

6. Els propietaris de solars i parcel·les no edificats en sòl urbà, tenen l'obligació de mantenir-los en condicions de seguretat, salubritat i convenientment tancats amb un mur o paret d'obra en tot el seu perímetre. S'ha de fer l'acabat d’aquests tancaments mitjançant arrebossat de morter de ciment o revestiment de pedra natural. Els portals d'accés disposaran d'un tancament adequat.

Article 149. Parets mitgeres

1. Les parets mitgeres tendran com a mínim un gruix de 20 cm.

2. Les parets pròpies adossades a eixos de paret mitgera, que siguin de càrrega o tancament, tendran un gruix com a mínim de 15 cm.

3. Els murs, siguin de càrrega, de tancament o de contenció, i els fonaments se situaran sempre en terreny propi, a l'eix de la mitgera i al límit de la via pública com a màxim.

4. Les parets mitgeres que quedin al descobert i els patis interiors s’han d’arrebossar de morter de ciment o pintar. Si no es compleixen aquests requisits no es podran donar per acabades les obres.

Article 150. Dotació d’aparcament

1. La dotació d’aparcament per vehicles automòbils de tipus turisme en les zones de tipologia entre mitgeres serà obligatòria quan el solar sobre el qual s’ha de construir tengui una superfície d’almenys 300 m2 i s’hi pugui inscriure un cercle de 15,00 m. de diàmetre, tot seguint les següents regles:

a) En els edificis de nova planta serà sempre obligatori.

b) En ampliacions només serà obligatori quan l’ampliació projectada sigui superior al 20% de l’edificació existent. El nombre de places d’aparcament a reservar s’ha de referir a la superfície que s’amplia.

c) En canvi d’ús total o parcial d’un edifici només serà obligatori quan per aplicació d’aquesta normativa s’hagin de reservar més de sis places d’aparcament. S’admetrà una reducció màxima d’un 40% sobre el número de places obligatori.

2. En les zones de tipologia aïllada serà sempre obligatòria la dotació d’aparcament per vehicles automòbils de tipus turisme.

3. En cas de ser obligatòria la dotació d’aparcament s’haurà de reservar el número de places que resulti de l’aplicació dels següents mòduls:

a) Una plaça d’aparcament per habitatge.

b) Una plaça d’aparcament per cada 100 m2 de superfície útil o fracció destinats a altres usos.

4. Els edificis situats en la zona Artà - Casc antic que es mantinguin, així com en els edificis catalogats, estaran exonerats de realitzar la dotació d’aparcament.

5. Els aparcaments només es poden situar a les plantes soterrani, a les plantes baixes i als espais lliures de la parcel·la que no hagi de quedar enjardinada, protegint-se del sol, en aquest cas, mitjançant pèrgoles cobertes de vegetació o arbrat.

6. En qualsevol cas, pel que fa al compliment de la normativa sobre llicències o autoritzacions d’activitat i mesures de seguretat i contra incendis s’haurà d’atendre al compliment de la normativa vigent sobre aquestes matèries.

7. En els aparcaments que es situïn en planta soterrani s’haurà de preveure un sistema que permeti l’evacuació d’aigua fins a la xarxa general de clavegueram.

Article 151. Plaça d’aparcament de turismes

1. S’anomena plaça d’aparcament a l’espai rectangular destinat a aparcar els vehicles automòbils de tipus turisme, amb unes dimensions mínimes de 2,40 m. d’ample i 4,80 m. de llarg, sense minves de superfície degudes a pilars, conductes o qualsevol altre element constructiu. En cap cas s’admetran places encaixonades entre parets amb una amplada inferior a 2,50 m. Per a garatges d’una sola plaça, les dimensions mínimes de l’aparcament seran de 2,50 m. per 5,00 m., amb la seva via d’accés i el buit de porta d’una amplada mínima de 2,30 m.

2. L’altura lliure mínima entre el paviment i el sòtil ha de ser de 2,30 m. Aquesta dimensió no es pot reduir a menys de 2,10 m. en cap punt per canalitzacions, elements estructurals lineals o qualsevol altre elements fix, llevat del fons de les places en que es podrà reduir l’altura a 1,80 m. amb una amplada màxima de 60 cm.

Article 152. Condicions dels accessos i circulacions dels aparcaments

1. Els carrils de circulació, rampes i accessos han de tenir una amplada mínima de 3,00 m. si són aptes només per un sol sentit de circulació, regulats mitjançant semàfors, i de 5,50 m. si ho són per dos sentits.

2. Els carrils de maniobra i d’accés a les places d’aparcament han de tenir una amplària mínima de 5,50m.

3. Les corbes de tots els carrils, si n’és el cas, han de tenir un radi interior mínim de 4,00 m., una amplada mínima de 3,00 m. en els carrils d’un sòl sentit i 5,50 m. en els carrils de doble sentit.

4. Les rampes poden tenir una pendent màxima d’un 20%. Quan també s’hi prevegi la circulació de persones, tendrà una pendent màxima d’un 18%. La transició entre plànols de diferent pendent s’ha de fer mitjançant una superfície corba tangent a ambdós plànols d’almenys 4,00 m. de llarg.

5. Els límits dels carrils de circulació i els de les places s’han d’assenyalar en el paviment.

Article 153. Ventilació dels aparcaments tancats o subterranis

1. Els sistemes de ventilació, natural o forçada, s’han de projectar i realitzar de manera que s’impedeixi l’acumulació de gasos nocius en proporció capaç de produir accidents.

2. La superfície de ventilació natural i directa mitjançant les obertures que tengui el local ha de ser com a mínim del 5% de la seva superfície útil, quan es trobin en façanes oposades i s’asseguri la ventilació creuada. Si no és possible la ventilació creuada la superfície de les obertures ha de ser com a mínim del 8%.

3. En el cas de sistemes de ventilació forçada, la sortida a l’exterior es realitzarà sempre per sobre de la coberta de l’edificació, d’acord amb el que disposa l’article 48 d’evacuació de fums i gasos d’aquestes NS.

4. En cas de no ser possible la ventilació natural, s’haurà d’instal·lar un sistema de ventilació forçada que asseguri un mínim de 6 renovacions per hora d’aire.

  

Capítol II
Zonificació

Secció 1a.
Nucli d’Artà

Article 154. Artà Casc antic (AR-CA)

1. Definició i àmbit

S’anomena Artà Casc antic a l’àrea de la vila d’Artà que correspon al nucli originari i antic de la població i al seu creixement fins al principi del segle XX, aproximadament.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació d’illetes generalment tancades en edificació continua, amb façanes coincidint amb les alineacions de vies públiques i seguint fins ara normes urbanístiques antigues i tradicionals.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació 

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	7 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		16 m	Per agrupacions de parcel·les amb data posterior a l’aprovació provisional d’aquesta normativa.

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació

Paràmetres			Observacions
Tipologia edificatòria		contínua
Superfície màxima d’ocupació		70% 80% en cantonades	Les plantes soterrani destinades a aparcament de vehicles podran ocupar la totalitat de la parcel·la. En planta baixa s’admet, a més, un 5% d’ocupació per a edificació auxiliar.
Profunditat màxima edificable		20 m
Edificabilitat màxima	sobre terreny	2,00 m2/m2
	sota terreny	0,70 m2/m2	Si es destina a aparcament: 1,00 m2/m2.
	superfície màxima per edifici	--
Altura	reguladora	10 m
	total	12 m
	número plantes	PB+2PP 3 plantes

Distància mínima	a front	0 m
	a laterals	0 m
	a fons	5 m	No és obligatori en els casos en que impedeix l’ocupació màxima permesa.
	entre edificis	3 m	Entre edificació principal i edificació auxiliar.
Superfície mínima de parcel·la enjardinada		--
Índex d’intensitat d’ús	residencial	1/130 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
	turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat		1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos	Veure article 150.

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 130 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P	Només s’admet la primera categoria.
	Magatzem	P	Només s’admet fins a 150 m2 útils.
Sector terciari	Comercial	A
	Oficines i serveis	A
	Allotjament turístic	P	Només s’admet l’hotel de ciutat i el turisme d’interior.
	Restauració	A
Equipament comunitari	Sociocultural	A
	Docent	A
	Assistència social	A
	Administratiu-institucional	A
	Esportiu	A
	Seguretat	A
	Sanitari	A
	Recreatiu i espectacles	A	No s’admet l’ús de discoteques.
	Funerari	P
	Proveïment	A
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	P
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

6. Cossos i elements sortints a via pública

No es permet en cap cas els cossos sortints, terrasses ni balcons en les façanes exteriors, sense perjudici de l’obligada conservació d’aquells que pertanyin a un edifici catalogat o que tenguin un valor històric o arquitectònic notable.

Les cornises d’arrancada de les cobertes tendran un vol màxim de 40 cm. i s’ha de dividir o motllurar de manera que no hi hagi gruixos superiors a 10 cm.

7. Condicions d’ambient i estètica

S’ha de conservar sempre l’aspecte tradicional o històric del casc antic i s’ha de donar un tractament adequat per que no desapareixin, no es destrueixin o facin mal bé els valors, les característiques i les qualitats de l’ambient tradicional.

No es pot concedir llicència a aquelles obres que atemptin o pertorbin el caràcter ambiental per introduir estils, elements o materials estranys o impropis de la zona.

S’han de respectar, en les noves construccions o en les reformes de les existents, les normes i estils tradicionals en la composició, façanes, cobertes, materials i colors.

Per tal de no sobrepassar el paràmetre de longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les permesa i conservar la tipologia tradicional del casc antic, les noves edificacions s’hauran de veure independents respecte de les colindants pel que fa a la composició de la façana.

En les obres d’urbanització, decoració de via pública i, en especial, la col·locació de lluminàries, s’han d’utilitzar materials adequats i procurar no desvirtuar el caràcter antic de la zona i no afectar les edificacions de valor arquitectònic o representatiu.

S’han de conservar els parcs o jardins públics o privats, masses arbòries, explanades, places i racons típics i els edificis notables o representatius que en algun o varis aspectes constitueixin paratges pintorescs o atractius, o siguin elements destacats en la fisonomia o en el caràcter de la zona i en els treballs de reparació se’ls ha de fer recobrar l’autèntic valor.

Només es poden acceptar, de forma regulada, els rètols indicatius dels locals corresponents, però es prohibeix tota classe d’ostentació d’anuncis o reclams publicitaris sobre els paraments o les cobertes de les edificacions o sobre qualsevol element de suport fix.

No s’admetran en cap cas les decoracions exteriors de locals que es superposin o desvirtuïn l’autèntica arquitectura o el caràcter de l’edifici, encara que utilitzin materials valuosos, motius lluminosos o anuncis que desentonin a la zona.

Les teulades, amb les volades característiques, s’han d’emprar per el cobriment de la planta més alta dels edificis, i en tot cas en el primer aiguavés més pròxim a la via pública. A la resta es pot cobrir, fins a un màxim d’un 30% de la superfície total de les cobertes, amb terrat tradicional. No es permeten en cap cas cobertes amb plaques de fibrociment o altres materials semblants, excepte peces traslluïdes de cobriment de lluernaris i claraboies.

En les obres de nova planta que suposin l’enderroc d’un edifici anterior, s’ha de mantenir en el possible el caràcter de l’edifici antic, conservar els elements arquitectònic valuosos i aplicar-los de forma harmònica en la composició de la façana, tenint cura de que entonin amb el caràcter autèntic del carrer o plaça i utilitzant-los amb la sobrietat precisa, per tal que ressaltin ells i els dels edificis notables pròxims, si n’és el cas.

En les obres de reforma per a noves adaptacions o ampliacions s’han de conservar i respectar tots els elements arquitectònics característics de l’edifici, procurant tornar-los a la seva antiga funció i esplendor, inclòs als elements nobles que hagin quedat ocults.

En particular es prohibeix mutilar, destrossar, alterar o ocultar els elements de pedra picada (panys de paret, voltes, llindes, rebranques, esplandits, balcons, porxos, cornises, escuts o peces esculpides de valor local, etc.). A més s’han de conservar les volades tradicionals.

Totes les façanes, a via pública i a l’interior de la illeta, han de quedar rematades correctament i acabats tots els seus elements. Els paraments exteriors s’han de referir, estucar o pintar segons la costum i els colors tradicionals de la zona. No es permet eliminar els referits o els estucats dels edificis existents i deixar vistes les parets seques o verdes. Tampoc es permeten les imitacions de marbre o mamposteria amb pintures ni pintar els elements nobles. Les parets mitgeres que quedin al descobert i els patis interiors no poden quedar sense referir o pintar. Si no que es compleixen aquests requisits no es podran donar per acabades les obres.

Les edificacions incloses en el catàleg de patrimoni del terme municipal d’Artà s’han de sotmetre a les disposicions que en ell s’indiquen.

Els buits a les façanes han de complir les següents condicions:

a) En les plantes altes l’alçària de cada buit ha de ser al menys 1,2 vegades el seu ample.

b) En la planta baixa l’ample màxim dels buits ha de ser de 2,50 m., excepte quan es tracti dels accessos a garatges, i entre cada un d’ells hi ha d’haver al menys una distància de 60 cm.

c) Les carpinteries de façana han de ser de fusta. S’admetran altres materials quan es justifiquin degudament en el projecte arquitectònic i d’acord amb els següents criteris:

- En locals comercials o equipaments situats en planta baixa, quan ho requereixin les mesures de seguretat exigides o aconsellables en funció de l’activitat o ús a què es destinin.

- Excepcionalment, quan, de forma especialment justificada, del seu ús en resulti una solució estètica totalment integrada.

Article 155. Artà Intensiva (AR-INT)

1. Definició i àmbit

S’anomena Artà Intensiva a l’àrea de la vila d’Artà que correspon a l’eixample del nucli originari i antic de la població.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació d’illetes generalment tancades en edificació continua, amb façanes coincidint amb les alineacions de vies públiques.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació         

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	10 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		22 m	Per agrupacions de parcel·les amb data posterior a l’aprovació provisional d’aquesta normativa.

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació

Paràmetres			Observacions
Tipologia edificatòria		contínua
Superfície màxima d’ocupació		70% 80% en cantonades	Les plantes soterrani destinades a aparcament de vehicles podran ocupar la totalitat de la parcel·la. En planta baixa s’admet, a més, un 5% d’ocupació per a edificació auxiliar.
Profunditat màxima edificable		20 m
Edificabilitat màxima	sobre terreny	2,00 m2/m2
	sota terreny	0,70 m2/m2	Si es destina a aparcament: 1,00 m2/m2.
	superfície màxima per edifici	--
Altura	reguladora	10 m
	total	12 m
	número plantes	PB+2PP 3 plantes
Distància mínima	a front	0 m
	a laterals	0 m
	a fons	5 m	No és obligatori en els casos en que impedeix la ocupació màxima permesa.
	entre edificis	3 m	Entre edificació principal i edificació auxiliar.
Superfície mínima de parcel·la enjardinada		--
Índex d’intensitat d’ús	residencial	1/80 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
	turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat		1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos	Veure article 150.

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 80 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P	Només s’admet la primera categoria.
	Magatzem	P	Només s’admet fins a 150 m2 útils.
Sector terciari	Comercial	A
	Oficines i serveis	A
	Allotjament turístic	P
	Restauració	A
Equipament comunitari	Sociocultural	A
	Docent	A
	Assistència social	A
	Administratiu-institucional	A
	Esportiu	A
	Seguretat	A
	Sanitari	A
	Recreatiu i espectacles	A	No s’admet l’ús de discoteques.
	Funerari	P
	Proveïment	A
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	A
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P	Només s’admeten les existents.
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Article 156. Artà Industrial 1 (AR-IND-1)

1. Definició i àmbit

S’anomena Artà Industrial 1 a aquella zona situada en el Polígon Industrial Es Pujols, a la carretera d’Artà a Canyamel, que presenta una tipologia edificatòria aïllada.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació           

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		1.000 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	20 m
	profunditat	40 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació

Paràmetres				Observacions
Tipologia edificatòria			aïllada
Superfície màxima d’ocupació			60%
Profunditat màxima edificable			--
Edificabilitatmàxima		sobre terreny	1,25 m2/m2
		sota terreny	0,60 m2/m2
		superfície màxima per edifici	--
Altura		reguladora	11,00 m	Les instal·lacions auxiliars podran superar puntualment aquestes altures sempre i quan es justifiqui degudament en funció de les pròpies necessitats.
		total	12,50 m
		número plantes	PB+1PP 2 plantes
Distància mínima		a front	10 m
		a laterals	5 m
		a fons	5 m
		entre edificis	5 m
Superfície mínima de parcel·la enjardinada			8%	Equival al 20% del sòl de la parcel·la no ocupat per l'edificació (Norma 42.4 del PTM).
Índex d’intensitat d’ús	residencial		--
	turístic		--
Número mínim de places d’aparcament privat			1/100 m2 útils o fracció per qualsevol ús	Les empreses podran agrupar-se per crear aparcaments col·lectius de vehicles.

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	P	Només s’admet un habitatge annex a l’activitat principal.
	Habitatge plurifamiliar	P
Sector secundari	Indústria	A	Es denegarà la llicència d’instal·lació de les activitats nocives, insalubres o perilloses que el seu índex i grau d’intensitat sigui 5 d’acord amb l’Annex II del Decret 18/1996, de 8 de febrer, mitjança nt s’aprovà el Reglament d’activitats classificades, o a l’índex que correspongui a la normativa que el pugui substituir.
	Magatzem	A
Sector terciari	Comercial	A	Restringit exclusivament a la venda de productes elaborats o manufacturats a la pròpia indústria en una superfície màxima del 30% respecte la superfície edificada, o que es tracti d’establiments que siguin concessionaris de venda de vehicles, embarcacions, maquinària agrícola o industrial, o accessoris sempre que també s’hi ubiqui un taller relacionat amb l’objecte de venda i que ocupi com a mínim un 50% de la superfície edificada.
	Oficines i serveis	A
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	A	L’ús administratiu privat disposarà d’una superfície màxima del 30% respecte a la superfície edificada, i sempre amb caràcter subsidiari a l’activitat principal.
	Esportiu	P
	Seguretat	A
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	A
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	A
	Transports	A
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A
	Estacions de servei	A
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

6. Edificacions auxiliars

Els dipòsits elevats, torres de refrigeració o destil·lació, xemeneies, sils, ciclons i altres construccions auxiliars necessàries pel correcte funcionament de les indústries tendran una alçada màxima lliure en funció de les necessitats, degudament justificades, de cada indústria, instal·lació o edificació.

Es permetrà la construcció d’un cos auxiliar destinat a ubicar-hi els fems dins la zona de reculada i situat a una distància inferior de 3,00 m. de l’alineació de la façana. La superfície màxima construïda d’aquest cos serà de 4,00 m2 i l’alçada total màxima de 2,40 m.

Tota edificació auxiliar no computarà als efectes d’ocupació ni edificabilitat. S’ha d’autoritzar mitjançant llicència.

Article 157. Artà Industrial 2 (AR-IND-2)

1. Definició i àmbit

S’anomena Artà Industrial 2 a aquella zona situada en el Polígon Industrial Es Pujols, a la carretera d’Artà a Canyamel, i que presenta una tipologia edificatòria entre mitgeres.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.           

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació de tipologia entre mitgeres amb façanes paral·leles i reculades respecte de les alineacions de vials.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació     

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		800 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	15 m
	profunditat	30 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació 

Paràmetres			Observacions
Tipologia edificatòria		contínua
Superfície màxima d’ocupació		65%
Profunditat màxima edificable		--
Edificabilitat màxima	sobre terreny	1,25 m2/m2
	sota terreny	0,65 m2/m2
	superfície màxima per edifici	--
Altura	reguladora	11,00 m	Les instal·lacions auxiliars podran superar puntualment aquestes altures sempre i quan es justifiqui degudament en funció de les pròpies necessitats.
	total	12,50 m
	número plantes	PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front	10 m	Alineació de façana obligatòria.
	a laterals	0 m	En parcel·les extremes de la zonificació: 3 m.
	a fons	5 m
	entre edificis	0 m
Superfície mínima de parcel·la enjardinada		--
Índex d’intensitat d’ús	residencial	--
	turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat		1/100 m2 útils o fracció per qualsevol ús	Les empreses podran agrupar-se per crear aparcaments col·lectius de vehicles.

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	P	Només s’admet un habitatge annex a l’activitat principal.
	Habitatge plurifamiliar	P
Sector secundari	Indústria	A	Es denegarà la llicència d’instal·lació de les activitats nocives, insalubres o perilloses que el seu índex i grau d’intensitat sigui 5 d’acord amb l’Annex II del Decret 18/1996, de 8 de febrer, mitjançant s’aprovà el Reglament d’activitats classificades, o a l’índex que correspongui a la normativa que el pugui substituir.
	Magatzem	A
Sector terciari	Comercial	A	Restringit exclusivament a la venda de productes elaborats o manufacturats a la pròpia indústria en una superfície màxima del 30% respecte la superfície edificada, o que es tracti d’establiments que siguin concessionaris de venda de vehicles, embarcacions, maquinària agrícola o industrial,  o accessoris sempre que també s’hi ubiqui un taller relacionat amb l’objecte de venda i que ocupi com a mínim un 50% de la superfície edificada.
	Oficines i serveis	A
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	A	L’ús administratiu privat disposarà d’una superfície màxima del 30% respecte a la superfície edificada, i sempre amb caràcter subsidiari a l’activitat principal.
	Esportiu	P
	Seguretat	A
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	A
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	A
	Transports	A
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A
	Estacions de servei	A
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

6. Edificacions auxiliars

Els dipòsits elevats, torres de refrigeració o destil·lació, xemeneies, sils, ciclons i altres construccions auxiliars necessàries pel correcte funcionament de les indústries tendran una alçada màxima lliure en funció de les necessitats, degudament justificades, de cada indústria, instal·lació o edificació.

Es permetrà la construcció d’un cos auxiliar destinat a ubicar-hi els fems dins la zona de reculada i situat a una distància inferior de 3,00 m. de l’alineació de la façana. La superfície màxima construïda d’aquest cos serà de 4,00 m2 i l’alçada total màxima de 2,40 m.

Tota edificació auxiliar no computarà als efectes d’ocupació ni edificabilitat. S’ha d’autoritzar mitjançant llicència.

Article 158. Artà Equipament Comercial Es Pujols (AR-COM)

1. Definició i àmbit

S’anomena Artà Equipament Comercial Es Pujols a aquella zona situada en el Polígon Industrial Es Pujols, a la carretera d’Artà a Canyamel, que presenta una tipologia edificatòria aïllada i ús predominant comercial.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.           

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació           

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		1.000 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	20 m
	profunditat	40 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació

Paràmetres			Observacions
Tipologia edificatòria		aïllada
Superfície màxima d’ocupació		60%
Profunditat màxima edificable		--
Edificabilitat màxima	sobre terreny	1,25 m2/m2
	sota terreny	0,60 m2/m2
	superfície màxima per edifici	--
Altura	reguladora	11,00 m	Les instal·lacions auxiliars podran superar puntualment aquestes altures sempre i quan es justifiqui degudament en funció de les pròpies necessitats.
	total	12,50 m
	número plantes	PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front	3 m
	a laterals	3 m
	a fons	3 m
	entre edificis	5 m
Superfície mínima de parcel·la enjardinada		8%	Equival al 20% del sòl de la parcel·la no ocupat per l'edificació (Norma 42.4 del PTM).
Índex d’intensitat d’ús	residencial	--
	turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat		1/100 m2 útils o fracció per qualsevol ús	Les empreses podran agrupar-se per crear aparcaments col·lectius de vehicles.

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	P	Només s’admet un habitatge annex a l’activitat principal.
	Habitatge plurifamiliar	P
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	A
Sector terciari	Comercial	A
	Oficines i serveis	A
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	A
	Esportiu	P
	Seguretat	A
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	A
	Funerari	P
	Proveïment	A
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	A
	Transports	A
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A
	Estacions de servei	A
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

6. Edificacions auxiliars

Els dipòsits elevats, torres de refrigeració o destil·lació, xemeneies, sils, ciclons i altres construccions auxiliars necessàries pel correcte funcionament de les indústries tendran una alçada màxima lliure en funció de les necessitats, degudament justificades, de cada indústria, instal·lació o edificació.

Es permetrà la construcció d’un cos auxiliar destinat a ubicar-hi els fems dins la zona de reculada i situat a una distància inferior de 3,00 m. de l’alineació de la façana. La superfície màxima construïda d’aquest cos serà de 4,00 m2 i l’alçada total màxima de 2,40 m.

Tota edificació auxiliar no computarà als efectes d’ocupació ni edificabilitat. S’ha d’autoritzar mitjançant llicència.

Article 158.bis. Artà Equipament Social Es Pujols (AR-SOC)

1. Definició i àmbit

S’anomena Artà Equipament Social Es Pujols a aquella zona situada en el Polígon Industrial Es Pujols, a la carretera d’Artà a Canyamel, que presenta una tipologia edificatòria aïllada i ús d’equipament cívic social col·lectiu i centres d’activitats i instal·lacions complementàries pel desenvolupament del servei urbà.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.           

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació           

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		1.000 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	20 m
	profunditat	40 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació

Paràmetres			Observacions
Tipologia edificatòria		aïllada
Superfície màxima d’ocupació		60%
Profunditat màxima edificable		--
Edificabilitat màxima	sobre terreny	1,25 m2/m2
	sota terreny	0,60 m2/m2
	superfície màxima per edifici	--
Altura	reguladora	11,00 m	Les instal·lacions auxiliars podran superar puntualment aquestes altures sempre i quan es justifiqui degudament en funció de les pròpies necessitats.
	total	12,50 m
	número plantes	PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front	3 m
	a laterals	3 m
	a fons	3 m
	entre edificis	5 m
Superfície mínima de parcel·la enjardinada		8%	Equival al 20% del sòl de la parcel·la no ocupat per l'edificació (Norma 42.4 del PTM).

Índex d’intensitat d’ús	residencial	--
	turístic	1 plaça / 70 m2 de solar
Número mínim de places d’aparcament privat		1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	P
	Habitatge plurifamiliar	P
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	A
Sector terciari	Comercial	A
	Oficines i serveis	A
	Allotjament turístic	A
	Restauració	A
Equipament comunitari	Sociocultural	A
	Docent	P
	Assistència social	A
	Administratiu-institucional	A
	Esportiu	A
	Seguretat	A
	Sanitari	A
	Recreatiu i espectacles	A
	Funerari	P
	Proveïment	A
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	A
	Transports	A
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A
	Estacions de servei	A
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Secció 2a. Nucli de la Colònia de Sant Pere

Article 159. Colònia de Sant Pere Intensiva (CO-INT)

1. Definició i àmbit

S’anomena Colònia de Sant Pere Intensiva a l’àrea del nucli originari de la Colònia de Sant Pere.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació d’illetes generalment tancades en edificació continua, amb façanes coincidint amb les alineacions de vies públiques.

3. Façana marítima

En els plànols d’ordenació corresponent queden grafiats els trams de façana marítima de tractament homogeni, de conformitat amb allò que estableixen la Disposició Transitòria Tercera de la Llei de Costes i la Norma 51 del PTM. Aquests trams seran objecte d’una regulació específica que vendrà determinada en el corresponent planejament derivat, en aquest cas un estudi de detall.

A l’àmbit d’aquests trams de façana marítima, no es podran concedir llicències d’obra d’edificació de nova construcció, ampliació o consolidació d’edificis existents quan la parcel·la en qüestió estigui afectada per la servitud de protecció de costes.

4. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació        

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	7 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		16 m	Per agrupacions de parcel·les amb data posterior a l’aprovació provisional d’aquesta normativa.

5. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació         

Paràmetres			Observacions
Tipologia edificatòria		contínua
Superfície màxima d’ocupació		70% 80% en cantonades	Les plantes soterrani destinades a aparcament de vehicles podran ocupar la totalitat de la parcel·la. En planta baixa s’admet, a més, un 5% d’ocupació per a edificació auxiliar.
Profunditat màxima edificable		20 m
Edificabilitat màxima	sobre terreny	1,40 m2/m2
	sota terreny	0,70 m2/m2	Si es destina a aparcament: 1,00 m2/m2.
	superfície màxima per edifici	--
Altura	reguladora	7 m
	total	9 m
	número plantes	PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front	0 m
	a laterals	0 m
	a fons	5 m	No és obligatori en els casos en que impedeix la ocupació màxima permesa.
	entre edificis	3 m	Entre edificació principal i edificació auxiliar.
Superfície mínima de parcel·la enjardinada		--
Índex d’intensitat d’ús	residencial	1/100 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
	turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat		1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos	Veure article 150.

6. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 100 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P	Només s’admeten la primera i segona categoria.
	Magatzem	P	Només s’admet fins a 150 m2 útils.
Sector terciari	Comercial	A
	Oficines i serveis	A
	Allotjament turístic	P
	Restauració	A
Equipament comunitari	Sociocultural	A
	Docent	A
	Assistència social	A
	Administratiu-institucional	A
	Esportiu	A
	Seguretat	A
	Sanitari	A
	Recreatiu i espectacles	A	No s’admet l’ús de discoteques.
	Funerari	P
	Proveïment	A

Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	A
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Secció 3a.
Nucli de Montferrutx

Article 160. Montferrutx Extensiva 1 (MO-EXT-1)

1. Definició i àmbit

S’anomena Montferrutx Extensiva 1 a la part de la Urbanització Montferrutx amb connexió amb el nucli de la Colònia de Sant Pere, actualment consolidada quasi en la seva totalitat per l’edificació.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació           

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		400 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	15 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació

Paràmetres			Observacions
Tipologia edificatòria		aïllada
Superfície màxima d’ocupació		30%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0,6 m2/m2
	sota terreny	0,3 m2/m2
	superfície màxima per edifici	500 m2
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front	3 m
	a laterals	3 m
	a fons	3 m
	entre edificis	6 m
Superfície mínima de parcel·la enjardinada		30%
Índex d’intensitat d’ús	residencial	1/400 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
	turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat		1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 400 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	A
	Oficines i serveis	A
	Allotjament turístic	P
	Restauració	A
Equipament comunitari	Sociocultural	A
	Docent	A
	Assistència social	A
	Administratiu-institucional	A
	Esportiu	A
	Seguretat	A
	Sanitari	A
	Recreatiu i espectacles	A	No s’admet l’ús de discoteques.
	Funerari	P
	Proveïment	A
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	A
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Article 161. Montferrutx Extensiva 2 (MO-EXT-2)

1. Definició i àmbit

S’anomena Montferrutx Extensiva 2 a la major part de la Urbanització Montferrutx, situada a segona línia de la façana marítima.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació           

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		400 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	15 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació

Paràmetres			Observacions
Tipologia edificatòria		aïllada
Superfície màxima d’ocupació		30%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0,6 m2/m2
	sota terreny	0,3 m2/m2
	superfície màxima per edifici	500 m2
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front	3 m
	a laterals	3 m
	a fons	3 m
	entre edificis	6 m
Superfície mínima de parcel·la enjardinada		30%
Índex d’intensitat d’ús	residencial	1/400 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
	turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat		1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 400 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	P
	Oficines i serveis	P
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	P
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	P
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	P
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Article 162. Montferrutx Extensiva 3 (MO-EXT-3)

1. Definició i àmbit

S’anomena Montferrutx Extensiva 3 a la part de la Urbanització Montferrutx situada a primera línia de la façana marítima.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació         

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		800 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	15 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació       

Paràmetres				Observacions
Tipologia edificatòria			aïllada
Superfície màxima d’ocupació			40%
Edificabilitat màxima	sobre terreny		0,4 m2/m2
	sota terreny		0,4 m2/m2
	superfície màxima per edifici		500 m2
Altura	reguladora		6 m
	total		8 m
	número plantes		PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front		3 m
	a laterals		3 m
	a fons		3 m
	entre edificis		6 m
Superfície mínima de parcel·la enjardinada			40%
Índex d’intensitat d’ús		residencial	1/800 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
		turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat			1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 400 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	P
	Oficines i serveis	P
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	A
	Docent	A
	Assistència social	A
	Administratiu-institucional	A
	Esportiu	A
	Seguretat	A
	Sanitari	A
	Recreatiu i espectacles	A	No s’admet l’ús de discoteques.
	Funerari	P
	Proveïment	P
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	P
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Article 163. Montferrutx Extensiva 4 (MO-EXT-4)

1. Definició i àmbit

S’anomena Montferrutx Extensiva 4 a la part de la Urbanització de Cas Frare, situada al sud del sector de Montferrutx. Si bé no forma part de l’antic Pla Parcial de Montferrutx, dona continuïtat a la trama urbana d’aquest sector.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	10 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació      

Paràmetres			Observacions
Tipologia edificatòria		aïllada
Superfície màxima d’ocupació		50%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0,8 m2/m2
	sota terreny	0,5 m2/m2
	superfície màxima per edifici	500 m2
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front	3 m
	a laterals	3 m
	a fons	3 m
	entre edificis	6 m
Superfície mínima de parcel·la enjardinada		50%
Índex d’intensitat d’ús	residencial	1/200 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
	turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat		1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 200 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P	Només s’admet la primera categoria.
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	A
	Oficines i serveis	P
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	A
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	A
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	A	No s’admet l’ús de discoteques.
	Funerari	P
	Proveïment	P
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	P
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Secció 4a.
Nucli de s’Estanyol

Article 164. S’Estanyol Intensiva (ES-INT)

1. Definició i àmbit

S’anomena S’Estanyol Intensiva a part de la zona que es coneix com a Urbanització s’Estanyol i que presenta tipologia entre mitgeres amb la façana paral·lela i reculada de la via pública.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons alineació de vial, amb edificació continua entremitgeres, reculada de la via pública.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació        

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	12 m
	profunditat	12 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació  

Paràmetres			Observacions
Tipologia edificatòria		contínua
Superfície màxima d’ocupació		40%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0,8 m2/m2
	sota terreny	0,4 m2/m2
	superfície màxima per edifici	500 m2
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	Número plantes	PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front	3 m
	a laterals	0 m
	a fons	--
	entre edificis	3 m	Entre edificació principal i edificació auxiliar.
Superfície mínima enjardinada de parcel·la		30%
Índex d’intensitat d’ús	residencial	1/200 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
	turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat		1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 200 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	P
	Oficines i serveis	P
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	P
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	P
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	P
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Article 165. S’Estanyol Extensiva 1 (ES-EXT-1)

1. Definició i àmbit

S’anomena S’Estanyol Extensiva 1 a la part de la zona de la Urbanització s’Estanyol que presenta tipologia d’edificació aïllada i gran part de la Urbanització Estrella de Mar.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		400 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	12 m
	profunditat	24 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació 

Paràmetres				Observacions
Tipologia edificatòria			Aïllada
Superfície màxima d’ocupació			30%
Edificabilitat màxima	sobre terreny		0,6 m2/m2
	sota terreny		0,3 m2/m2
	superfície màxima per edifici		500 m2
Altura	reguladora		6 m
	total		8 m
	Número plantes		PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front		6 m	3 m en solars afectats per la zona de servitud de protecció de la Llei de costes.
	a laterals		3 m
	a fons		3 m
	entre edificis		6 m
Superfície mínima enjardinada de parcel·la			30%
Índex d’intensitat d’ús		residencial	1/400 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
		turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat			1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 400 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	P	Només s’admet en planta baixa.
	Oficines i serveis	P
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	P
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	P
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	P
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Article 166. S’Estanyol Extensiva 2 (ES-EXT-2)

1. Definició i àmbit

S’anomena S’Estanyol Extensiva 2 a una parcel·la de la Urbanització Estrella de Mar amb façana a la carretera de la Colònia de Sant Pere a S’Estanyol.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		400 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	12 m
	profunditat	24 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació

Paràmetres				Observacions
Tipologia edificatòria			Aïllada
Superfície màxima d’ocupació			30%
Edificabilitat màxima	sobre terreny		0,6 m2/m2
	sota terreny		0,3 m2/m2
	superfície màxima per edifici		500 m2
Altura	reguladora		6 m
	total		8 m
	Número plantes		PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front		6 m
	a laterals		3 m
	a fons		3 m
	entre edificis		6 m
Superfície mínima enjardinada de parcel·la			30%
Índex d’intensitat d’ús		residencial	1/300 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
		turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat			1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 300 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	A	És obligatori reservar en planta baixa un 10% de la superfície total edificable per a l’ús comercial o sociocultural.
	Oficines i serveis	P
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	A	És obligatori reservar en planta baixa un 10% de la superfície total edificable per a l’ús comercial o sociocultural.
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	P
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	P
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	A
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Article 167. S’Estanyol Turística (ES-TUR)

1. Definició i àmbit

S’anomena S’Estanyol Turística a la part de la Urbanització S’Estanyol situada a primera línia i destinada a instal·lacions turístiques.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars per a futurs establiments d’allotjament turístic

Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		2.000 m2	Per a futurs establiments d’allotjament turístic la parcel·la mínima serà de 14.000 m2.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	25 m
	profunditat	50 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació per a futurs establiments d’allotjament turístic

Paràmetres de l’edificació

Paràmetres			Observacions
Tipologia edificatòria		Aïllada
Superfície màxima d’ocupació		30%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0,6 m2/m2
	sota terreny	0,3 m2/m2
	Volum màxim per edifici	20.000 m3
Longitud de façana màxima		La planta de cada edifici s’ha de poder inscriure en un cercle de 60 m. de diàmetre	Es permetran connexions puntuals entre edificis a la planta baixa, amb tancaments transparents
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front	3 m
	a laterals	3 m
	a fons	3 m
	entre edificis	6 m
Superfície mínima de mirall d’aigua de les piscines		1 m2 / plaça turística	La superfície sempre ha de superar els 50 m2.
Volum mínim de les piscines		1,2 m3 / m2  de mirall d’aigua projectat
Superfície mínima de terrassa solàrium		3 m2 / plaça turística
Superfície mínima de parcel·la destinada a equipament esportiu d’ús privat		8 m2 / plaça turística
Superfície mínima enjardinada de parcel·la		Resta de la parcel·la
Índex d’intensitat d’ús	residencial	--
	turístic	1 plaça / 70 m2 de solar
Superfície mínima d’aparcament privat		3 m2 / plaça turística

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	P	Només s’admet annex a l’ús principal.
	Habitatge plurifamiliar	P
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	P	Només s’admet annex a l’ús principal.
	Oficines i serveis	P	Només s’admet annex a l’ús principal.
	Allotjament turístic	A*	1 plaça per cada 70 m2 de solar.
	Restauració	P	Només s’admet annex a l’ús principal.
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	P	Només s’admet annex a l’ús principal.
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P	Només s’admet annex a l’ús principal.
	Funerari	P
	Proveïment	P
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	P
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

*Categoria mínima dels establiments: hotels 4 estrelles, apartaments turístics 3 claus, ciutats de vacacions 3 estrelles, càmpings 1a categoria.

Secció 5a. Nucli de San Pedro

Article 168. San Pedro Extensiva 1 (SP-EXT-1)

1. Definició i àmbit

S’anomena San Pedro Extensiva 1 a part de la zona que es coneix com a Urbanització San Pedro i que suposa la major part del sector.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		800 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	15 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació         

Paràmetres				Observacions
Tipologia edificatòria			Aïllada
Superfície màxima d’ocupació			30%
Edificabilitat màxima	sobre terreny		0,6 m2/m2
	sota terreny		0,3 m2/m2
	superfície màxima per edifici		500 m2
Altura	reguladora		6 m
	total		8 m
	Número plantes		PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front		5 m	3 m en solars afectats per la zona de servitud de protecció de la Llei de costes.
	a laterals		3 m
	a fons		3 m
	entre edificis		6 m
Superfície mínima enjardinada de parcel·la			30%
Índex d’intensitat d’ús		residencial	1/800 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
		turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat			1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 800 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	P
	Oficines i serveis	P
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	P
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	P
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	P
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Article 169. San Pedro Extensiva 2 (SP-EXT-2)

1. Definició i àmbit

S’anomena San Pedro Extensiva 2 a la part sud de la Urbanització San Pedro, situada al peu de la Serra Artana.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		1.000 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	20 m
	profunditat	30 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació        

Paràmetres				Observacions
Tipologia edificatòria			Aïllada
Superfície màxima d’ocupació			25%
Edificabilitat màxima	sobre terreny		0,5 m2/m2
	sota terreny		0,25 m2/m2
	superfície màxima per edifici		500 m2
Altura	reguladora		6 m
	total		8 m
	Número plantes		PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front		8 m
	a laterals		4 m
	a fons		4 m
	entre edificis		8 m
Superfície mínima enjardinada de parcel·la			30%
Índex d’intensitat d’ús		residencial	1/1.000 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
		turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat			1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 1.000 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	P
	Oficines i serveis	P
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	P
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	P
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	P
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Article 170. San Pedro Extensiva 3 (SP-EXT-3)

1. Definició i àmbit

S’anomena San Pedro Extensiva 3 a part de la zona que es coneix com a Urbanització San Pedro.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		2.000 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	25 m
	profunditat	40 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació      

Paràmetres				Observacions
Tipologia edificatòria			Aïllada
Superfície màxima d’ocupació			30%
Edificabilitat màxima	sobre terreny		0,6 m2/m2
	sota terreny		0,3 m2/m2
	superfície màxima per edifici		500 m2
Altura	reguladora		6 m
	total		8 m
	Número plantes		PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front		10 m
	a laterals		5 m
	a fons		5 m
	entre edificis		10 m
Superfície mínima enjardinada de parcel·la			30%
Índex d’intensitat d’ús		residencial	1/300 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
		turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat			1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 300 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	A
	Oficines i serveis	A
	Allotjament turístic	P
	Restauració	A
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	A
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	A
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	A
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Article 171. San Pedro Extensiva 4 (SP-EXT-4)

1. Definició i àmbit

S’anomena San Pedro Extensiva 4 a la illeta situada al centre de la Urbanització San Pedro.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		800 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	15 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació        

Paràmetres				Observacions
Tipologia edificatòria			Aïllada
Superfície màxima d’ocupació			50%
Edificabilitat màxima	sobre terreny		1 m2/m2
	sota terreny		0,5 m2/m2
	superfície màxima per edifici		500 m2
Altura	reguladora		6 m
	total		8 m
	Número plantes		PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front		5 m
	a laterals		3 m
	a fons		3 m
	entre edificis		6 m
Superfície mínima enjardinada de parcel·la			30%
Índex d’intensitat d’ús		residencial	1/300 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
		turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat			1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 300 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	A
	Oficines i serveis	A
	Allotjament turístic	P
	Restauració	A
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	A
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	A
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	A
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Secció 6a.
Nucli de Betlem

Article 172. Betlem Extensiva 1 (BE-EXT-1)

1. Definició i àmbit

S’anomena Betlem Extensiva 1 a una part de la zona que es coneix com a Urbanització Betlem.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		800 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	15 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació       

Paràmetres				Observacions
Tipologia edificatòria			Aïllada
Superfície màxima d’ocupació			30%
Edificabilitat màxima	sobre terreny		0,6 m2/m2
	sota terreny		0,3 m2/m2
	superfície màxima per edifici		500 m2
Altura	reguladora		6 m
	total		8 m
	Número plantes		PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front		5 m
	a laterals		3 m
	a fons		5 m
	entre edificis		6 m
Superfície mínima enjardinada de parcel·la			30%
Índex d’intensitat d’ús		residencial	1/800 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
		turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat			1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 800 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	P
	Oficines i serveis	P
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	P
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	P
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	P
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Article 173. Betlem Extensiva 2 (BE-EXT-2)

1. Definició i àmbit

S’anomena Betlem Extensiva 1 a una part de la zona que es coneix com a Urbanització Betlem.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		1.000 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	20 m
	profunditat	30 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació     

Paràmetres				Observacions
Tipologia edificatòria			Aïllada
Superfície màxima d’ocupació			25%
Edificabilitat màxima	sobre terreny		0,5 m2/m2
	sota terreny		0,25 m2/m2
	superfície màxima per edifici		500 m2
Altura	reguladora		6 m
	total		8 m
	Número plantes		PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front		6 m
	a laterals		3 m
	a fons		3 m
	entre edificis		6 m
Superfície mínima enjardinada de parcel·la			30%
Índex d’intensitat d’ús		residencial	1/1.000 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
		turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat			1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 1.000 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	P
	Oficines i serveis	P
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	P
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	P
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	P
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Article 174. Betlem Extensiva 3 (BE-EXT-3)

1. Definició i àmbit

S’anomena Betlem Extensiva 3 a la part de la Urbanització Betlem que correspon a la primera línea de mar.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		2.000 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	25 m
	profunditat	40 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació        

Paràmetres				Observacions
Tipologia edificatòria			Aïllada
Superfície màxima d’ocupació			20%
Edificabilitat màxima	sobre terreny		0,4 m2/m2
	sota terreny		0,2 m2/m2
	superfície màxima per edifici		500 m2
Altura	reguladora		6 m
	total		8 m
	Número plantes		PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front		6 m
	a laterals		3 m
	a fons		3 m
	entre edificis		6 m
Superfície mínima enjardinada de parcel·la			30%
Índex d’intensitat d’ús		residencial	1/500 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
		turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat			1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 500 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	P
	Oficines i serveis	P
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	P
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	P
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	P
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Article 175. Betlem Extensiva 4 (BE-EXT-4)

1. Definició i àmbit

S’anomena Betlem Extensiva 4 a dues illetes de la zona que es coneix com a Urbanització Betlem.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació segons regulació de parcel·la, amb edificació aïllada.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		2.000 m2	S’exceptuen d’aquests paràmetres les parcel·les escripturades en document públic abans del 12 de novembre de 1992.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	25 m
	profunditat	40 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació         

Paràmetres				Observacions
Tipologia edificatòria			Aïllada
Superfície màxima d’ocupació			30%
Edificabilitat màxima	sobre terreny		0,6 m2/m2
	sota terreny		0,3 m2/m2
	superfície màxima per edifici		500 m2
Altura	reguladora		6 m
	total		8 m
	Número plantes		PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front		5 m
	a laterals		5 m
	a fons		5 m
	entre edificis		10 m
Superfície mínima enjardinada de parcel·la			30%
Índex d’intensitat d’ús		residencial	1/2.000 m2 de solar	Es permet un mínim d’1 habitatge per solar.
		turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat			1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 2.000 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	A
	Oficines i serveis	A
	Allotjament turístic	P
	Restauració	A
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	A
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	A
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	A
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

TÍTOL VIII
REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE

Capítol I
Disposicions generals per al sòl urbanitzables

Secció 1a.
Règim del sòl urbanitzable

Article 176. Definició

Constitueixen el sòl urbanitzable aquells terrenys així classificats d’acord amb les determinacions d’aquestes NS. El seu àmbit queda definit en els plànols d’ordenació corresponents.

Es mantenen dins aquesta classe de sòl aquells terrenys que, en el moment de l’aprovació inicial d’aquestes NS, tenen pla parcial aprovat definitivament, però encara no constitueixen sòl urbà.

A més de concretar els àmbits de sòl urbanitzable, les NS en descriuen els objectius del seu desenvolupament i en determinen les condicions d'ordenació, edificació, ús i gestió.

Article 177. Sistemes generals en sòl urbanitzable

Aquestes NS assenyalen, si és el cas, la reserva de sistemes generals que formen part de l’estructura general i orgànica del territori inclosos o adscrits als diferents sectors. La seva destinació, posició i mida és vinculant. La superfície d’aquests terrenys és computable als efectes de les cessions mínimes establertes en la normativa urbanística vigent.

Article 178. Drets i deures dels propietaris del sòl urbanitzable

El règim bàsic dels drets i deures dels propietaris d’aquest tipus de sòl és el contingut a la legislació estatal aplicable, al qual s’han d’afegir les exigències que es determinen per part de la resta de l’ordenament jurídic urbanístic i les determinacions contingudes als instruments d’ordenació territorial vigents.

Article 179. Desenvolupament del sòl urbanitzable

1. El sòl urbanitzable es desenvoluparà mitjançant plans parcials que han d’ordenar l’àmbit complet de cada un dels sectors delimitats en els plànols. Els sectors també es poden desenvolupar parcialment en subsectors sempre que es garanteixen la igualtat de beneficis i càrregues entre els subsectors d’un mateix sector.

El corresponent pla parcial haurà de localitzar oportunament, en els sectors que hi estiguin subjectes, el percentatge de la reserva mínima de l’edificabilitat d’ús residencial per a habitatges subjectes a un règim de protecció pública que determini la legislació aplicable a cada moment.

2. L’Ajuntament podrà redactar d’ofici els instruments de planejament parcial i procedir-ne a l’execució subsidiària per ell mateix o mitjançant la concessió, a través del corresponent concurs públic, a tercers.

3. Els plans parcials han de complir, a cada un dels respectius sectors, les determinacions i condicions que pel seu desenvolupament particular figuren a les fitxes de característiques corresponents a cada un d’ells, i que s’inclouen com a Annex II d’aquestes NS.

4. Les ordenances particulars dels plans parcials s’han d’ajustar, en principi, a les establertes en aquestes normes per a les zones de sòl urbà, podent excepcionalment complementar-les. Els plans parcials han d’incorporar a les seves determinacions les normes de protecció que resultin necessàries pels edificis, jaciments i bens en general inclosos en els corresponents àmbits.

5. Els plans parcials han d’assenyalar les zones de protecció i servitud dels llits de torrents grafiats en els plànols d’ordenació, establint les determinacions necessàries sobre la forma de conduir les aigües per prevenir inundacions, especificant els usos permesos a les esmentades zones de protecció i servitud.

6. Els plans parcials i els projectes d’urbanització hauran de preveure els accessos necessaris resolts de forma adequada i comptar al respecte, si s’escau, amb l’autorització de l’administració supramunicipal competent en matèria de carreteres.

Article 180. Sistemes d’actuació

1. Quan els sectors es desenvolupin per iniciativa privada, serà preferent el sistema de compensació. L’Ajuntament, no obstant, podrà establir els sistemes de cooperació o d’expropiació en aquells sectors l’execució dels quals es consideri d’interès preferent per a la realització de les propostes de les NS.

2. El sistema de compensació adoptat en el desenvolupament d’un pla parcial podrà modificar-se com a conseqüència de l’incompliment del seu pla d’etapes.

Article 181. Condicions de les noves urbanitzacions

Les condicions per a les noves urbanitzacions han de seguir els mínims, tant en dimensions com en continguts de xarxes de serveis, prevists a l’article 139 d’aquestes NS sobre condicions de la dotació de serveis urbans.

Article 182. Requisits per a l’edificació en el sòl urbanitzable

Per tal de poder edificar en una parcel·la de sòl urbanitzable que no té encara la condició de solar i que estigui inclosa en un polígon o sector serà necessari que es compleixin els requisits que venen imposats en l’article 133 d’aquestes NS.

Article 183. Efectivitat de les cessions

1. No podrà donar-se per conclosa l’execució de cada etapa fixada en els plans parcials sense que abans se n’hagi realitzat la transmissió de les cessions que corresponguin.

2. Les cessions corresponents a cada etapa han de ser les necessàries per garantir-ne el funcionament autònom, sense necessitat d’esperar l’execució de les etapes següents.

3. En el cas d’execució per etapes, a cada una d’aquestes etapes s’ha de fer efectiva la cessió del 10% de l’aprofitament mig o el que estigui establert per la normativa vigent, corresponent a aquesta mateixa etapa.

Article 184. Recepció d’urbanitzacions per l’Ajuntament

1. S’entén per recepció de la urbanització l’acte formal d’acceptació per part de l’Ajuntament de les obres, béns i serveis de cessió obligatòria i gratuïta determinats en el planejament corresponent i executats conforme a les prescripcions d’un projecte d’urbanització o d’un projecte de dotació de serveis.

2. Per dur a terme la recepció de la urbanització per l’Ajuntament s’ha de complir amb la tramitació que disposa el Decret 38/1987, de 4 de juny, sobre recepció d’urbanitzacions pels ajuntaments.

Article 185. Entitats urbanístiques col·laboradores de conservació

1. L’Ajuntament podrà exigir en els plans parcials la determinació dels compromisos que consideri necessaris relatius al manteniment i conservació, a càrrec dels propietaris, de les obres d’urbanització amb posterioritat a la seva finalització i una vegada cedida la seva titularitat.

2. Amb aquesta finalitat, els propietaris hauran d’integrar-se en una entitat urbanística col·laboradora de conservació, regulada en el Reglament de gestió urbanística i en el Decret 38/1987.

 

Secció 2a.
Normes per als plans parcials

Article 186. Fitxes de característiques de planejament parcial

Les dades numèriques d’aprofitament i condicions d’edificació, així com els criteris particularitzats d’ordenació per a cada sector de planejament parcial es recullen sintèticament a la corresponent fitxa de característiques del pla parcial, les determinacions de les quals són d’obligat compliment, juntament amb la resta de condicions urbanístiques d’aquestes NS. Els plànols d’ordenació complementen aquestes determinacions.

Article 187. Aprofitament mitjà en sòl urbanitzable

1. Als efectes d’aplicació del càlcul de l’aprofitament mitjà només s’han de computar els usos lucratius, sense que computin els usos no lucratius.

2. Les dades d’aprofitaments i superfícies referits als usos lucratius s’entenen com a màxims. Al contrari les superfícies dels usos no lucratius s’entenen com a mínimes, sense perjudici del compliment dels estàndards fixats al Reglament de planejament.

Article 188. Formació dels plans parcials

1. L’Ajuntament o els particulars, en cada cas, han de redactar els plans parcials d’acord amb el que disposa l’article 136.1 del Reglament de planejament.

2. L’Ajuntament, exercitant les seves competències, ha de vetllar per que el disseny dels plans parcials resulti adequat a les determinacions i criteris de les NS, i a les fitxes de característiques dels respectius sectors.

3. L’Ajuntament podrà impulsar l’elaboració dels plans parcials, redactant d’ofici els documents necessaris, tant de planejament com de reparcel·lació, amb independència de repercutir després el cost sobre els propietaris beneficiaris de la nova ordenació, que l’hauran de pagar en metàl·lic o incrementant la cessió de l’aprofitament mitjà en la quantitat corresponent al cost.

4. La modificació dels plans parcials no eximeix del compliment dels terminis fixats.

Article 189. Replanteig dels plans parcials

1. Prèviament a la redacció d’un pla parcial els serveis municipals ajustaran a escala no inferior a 1/500 les determinacions sobre l’àmbit que presenten les NS pel sector corresponent. Aquest replanteig s’ha de fer, en tot cas, sobre plànol topogràfic oficial presentat pels redactors del pla.

2. Els amidaments realitzats sobre aquest plànol serviran de base per a reajustar, si n’és el cas, el càlcul de l’aprofitament global del sector.

Article 190. Documents dels plans parcials

1. Els plans parcials contindran les determinacions necessàries per a assegurar el compliment dels objectius de les NS i els criteris d’ordenació i disseny genèrics i específics de cada sector. Aquestes determinacions es desenvoluparan mitjançant els documents assenyalats a l’ article 45 i següents del Reglament de planejament urbanístic o la normativa urbanística vigent en cada moment.

2. Quan els plans parcials tenguin por objecte urbanitzacions d’iniciativa privada, s’acompanyaran com annex els següents documents i continguts:

a) Els documents necessaris per a justificar la necessitat o conveniència de la urbanització, en els quals es raoni suficientment que la urbanització projectada s’adequa a les previsions i determinacions contingudes a les NS.

b) La relació de tots els propietaris del sòl inclosos en el sector, assenyalant domicilis i dades d’identificació.

c) La forma d’execució de les obres d’urbanització.

d) Les previsions per a l’efectiva realització en el temps de la inversió i la seva correlació amb els recursos disponibles per a fer front a aquella.

e) Els compromisos que es contreguin entre l’urbanitzador i l’Ajuntament i entre aquell i els propietaris dels terrenys afectats.

3. En tot cas s’aportarà un quadre sintètic en el qual hauran de figurar els següents extrems:

a) Superfície total del sector.

b) La superfície dels sistemes generals que assenyalin les NS.

c) Superfície de vials del pla parcial.

d) Superfície de les parcel·les per a serveis públics o d’interès social de cessió obligatòria i gratuïta.

e) Superfície total de les parcel·les edificables pels diferents usos.

f) Sostre total edificable, assenyalant concretament el corresponent als serveis socials i edificabilitat neta sobre superfície edificable.

4. La documentació, a més, ha de contenir:

a) Anàlisis de la incidència de la possible afectació, en el seu cas, per àrees d’interès cultural o edificis o espais catalogats.

b) Avaluació d’impacte ambiental, amb les característiques mínimes determinades en la legislació vigent en cada moment.

5. Els plans parcials hauran d’establir els índexs d’intensitat d’ús, d’acord amb la normativa vigent.

6. Al finalitzar la tramitació dels plans parcials s’haurà de presentar un text refós amb la documentació completa i amb el número d’exemplars que determinin els serveis tècnics. Qualsevol modificació de les determinacions dels plans parcials obligarà, així mateix, a la presentació d’un text refós que inclogui la documentació completa del pla modificat, així com la data del refós, amb el número d’exemplars que determinin els serveis tècnics.

7. Serà preceptiu, en la documentació dels plans parcials:

a) Justificar el subministrament d’aigua potable i l’adopció de les mesures que afavoreixin el seu estalvi. La dotació d’infraestructures d’aigua potable haurà de complir les disposicions del Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, de criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà o la normativa que el pugui modificar o substituir, així com les directrius generals del programa de vigilància de les aigües de consum humà de les Illes Balears que dicti l’administració competent.

b) Justificar, d’acord amb la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou, les previsions adequades en relació amb les edificacions i les seves distàncies a les vies de comunicació i infraestructures, vies públiques, així com la seva distribució i insonorització.

8. Els plans parcials hauran d’incorporar tota la documentació addicional que sigui necessària, deduïda de les característiques de l’ordenació, de la integració dins de l’ordenació de les NS i del compliment de les condicions específiques que estableixin les NS i la normativa urbanística vigent en cada moment.

Article 191. Criteris d’ordenació i disseny dels plans parcials

En el disseny dels plans parcials, a més dels criteris generals de les NS i els particulars de cada sector continguts a la fitxa de característiques corresponent, s’han de tenir en compte els següents criteris:

a) S’ha de procurar preservar els elements existents que, sense desvirtuar el conjunt, es puguin integrar activament en l’ordenació resultant (construccions, medi físic, vegetació, subsòl, patrimoni arqueològic, etc.).

b) En la formalització de les determinacions de cada pla parcial que no quedin expressament regulades en la fitxa de característiques corresponent s’ha d’intentar aconseguir que l’acotació física i perceptiva dels espais urbans resultants guardin relació amb l’estructura urbana de la ciutat tradicional, sempre i quant les tipologies edificatòries a implantar ho permetin.

c) La disposició dels equipaments i zones verdes, i el traçat de la xarxa viària rodada i de vianants ha d’atendre a un criteri de servei mixt per al propi sector i al sòl urbà confrontant, especialment en quant a l’accessibilitat i l’estratègia d’ubicació. S’han d’evitar, en el possible, els vials en cul de sac i la seva utilització ha d’estar plenament justificada.

d) Als efectes d’integrar els nous espais urbans amb les zones limítrofes s’ha d’estudiar el tractament dels espais urbans perimetrals de cada pla parcial, amb la finalitat de que els carrers, les places o les edificacions proposades siguin elements d’harmonització i no de discordança o singularització negativa.

e) Les condicions de disseny i traçat per al nou viari rodat seran les mateixes que les descrites als articles 141 i següents de les determinacions generals per al sòl urbà d’aquestes NS.

f) Tots els carrers de més de 12,00 m. d’amplària tendran les dues voravies arbrades. Els carrers de 12,00 m. o menys han de disposar, al menys, d’una filera d’arbres a la voravia més assolellada.

g) Els aparcaments públics annexes al sistema viari s’han d’ubicar majoritàriament a prop de les zones en que sigui previsible la concentració de persones: comerços, col·legis, zones de reunió o espectacles, etc.

h) Als efectes d’establir equivalències entre número d’habitatges i d’habitants, s’han de considerar 3 habitants per cada habitatge.

i) S’han de preveure zones de càrrega i descàrrega de vehicles en els llocs en que sigui previsible la seva necessitat, així com la ubicació de parades d’autobusos públics.

j) S’ha de preveure un sistema d’hidrants contraincendis i xarxa de reg de les zones verdes.

k) S’han de preveure les canalitzacions i galeries necessàries per a xarxes de telecomunicacions. Aquestes canalitzacions s’hauran d’integrar dins el domini públic municipal. Sempre que sigui possible, l’obra civil corresponent a aquestes canalitzacions o galeries de domini públic s’ha de planificar de manera que pugui utilitzar-se també per als restants serveis urbanístics que s’hagin de proveir, i també, si escau, per al soterrament d’esteses aèries de cables que puguin existir a la zona corresponent a l’actuació urbanística de què es tracti.

l) En els Plans Parcials i en els projectes d’urbanització en zona forestal s’ha d’exigir la presentació d’un Pla d’autoprotecció, segons s’especifica a l’INFOBAL, Pla Especial d’Emergències davant el risc d’incendis forestals en les Illes Balears, aprovat pel Decret 41/2005, de 22 d’abril, Plans d’Autoprotecció punt 1.7.

Article 192. Protecció del medi ambient

En el planejament, gestió i execució d’obres d’urbanització caldrà complir les obligacions que es preveuen al Capítol III del Títol II d’aquestes NS, sobretot pel que fa a mesures contra la contaminació lumínica, acústica i la disponibilitat de recursos hidràulics.

A més, caldrà complir totes les exigències que, pel que fa a l’avaluació de l’impacte ambiental, s’estableixen a la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, a la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears o la legislació i reglaments vigents en cada moment, a més de qualsevol altra normativa de protecció del medi ambient.

  

TÍTOL IX
REGULACIÓ DEL SÒL RÚSTIC

Capítol I
Disposicions generals per al sòl rústic

Secció 1a.
Determinacions generals

Article 193. Àmbit i funció del sòl rústic

1. Les normes d'aquest títol són d'aplicació als terrenys classificats com a sòl rústic, assenyalats com a tal als plànols d’ordenació corresponents.

2. Constitueixen el sòl rústic els terrenys la funció dels quals determina que es preservin dels processos de desenvolupament urbanístic i que es protegeixin els elements d’identitat que els caracteritzen.

3. La funció d’aquests terrenys podrà tenir relació amb:

a) Els valors agrícoles, forestals, pecuaris, cinegètics, naturals, paisatgístics o culturals.

b) L’aportació a la defensa de la fauna, la flora i el manteniment de l’equilibri ecològic.

c) El caràcter d’elements bàsics per al manteniment de l’estructura del territori.

d) La condició de suport de funcions que, encara que s’hagin originat en el medi urbà, s’han de desenvolupar en el medi rural.

Article 194. Destinació

1. El sòl rústic no es podrà destinar a altres activitats que les relacionades amb l’ús i l’explotació racional dels recursos naturals i amb l’execució, l’ús i el manteniment d’infraestructures públiques.

2. No obstant això es podran autoritzar, en determinades condicions, activitats relacionades amb l’ús d’habitatge unifamiliar o declarades d’interès general, que s’han de desenvolupar en edificacions existents o en edificis o instal·lacions de caràcter aïllat.

Article 195. Vinculació a les parcel·les i als usos

1. L’autorització d’una activitat de les permeses en sòl rústic comportarà la vinculació legal a aquesta activitat de la superfície total de la parcel·la en que s’efectuï, que no podrà ser objecte de segregació mentre subsisteixi l’activitat. Això no serà d’aplicació en els casos en què, per excedir la parcel·la vinculada la superfície mínima exigida, s’acrediti, mitjançant la tramitació de l’expedient escaient, que l’activitat continuarà complint els requisits de parcel·la mínima exigits per l’autorització, sens perjudici del necessari compliment de les condicions o limitacions establertes per a la implantació de l’ús d’habitatge o altres usos a les parcel·les segregades.

2. La documentació i les autoritzacions necessàries per a la inscripció registral de la vinculació, s’hauran d’aportar de manera prèvia a l’autorització. Posteriorment, es donarà trasllat de la vinculació esmentada al Registre de la propietat per a la seva constància a la inscripció de la finca.

3. L’autorització d’una activitat de les permeses en sòl rústic es referirà exclusivament a l’ús al qual es vinculi, per la qual cosa la tipologia, la distribució i el programa dels edificis i de les instal·lacions que s’hi relacionin hauran de ser els apropiats a aquest ús i estar-ne subordinats.

Article 196. Categories de sòl rústic

1. El sòl rústic es qualifica en dues grans categories: sòl rústic protegit i sòl rústic comú.

2. Constitueixen el sòl rústic protegit aquells terrenys per als quals, en raó dels seus valors excepcionals, la funció territorial o la defensa de la fauna, de la flora i l’equilibri ecològic, s’estableix un règim especial de protecció diferent del general per a aquesta classe de sòl.

3. Constitueixen el sòl rústic comú la resta dels terrenys no inclosos dins la categoria de sòl rústic protegit.

4. En cada una de les dues categories de sòl rústic s’hi delimiten diferents àrees on s’hi apliquen normatives diferenciades segons les característiques i qualitats dels terrenys respectius.

Article 197. Facultats i deures en el sòl rústic comú

1. D’acord amb el que disposa l’article 11.1 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, per als terrenys qualificats com a sòl rústic comú, el contingut del dret de propietat integrarà les facultats següents:

a) Realitzar les activitats necessàries per a l’explotació agrícola, forestal, cinegètica i pecuària mitjançant l’ús dels mitjans tècnics i instal·lacions adequades, d’acord amb la normativa específica, i sense que impliquin, en cap cas, la transformació de la seva condició o característiques essencials.

b) Desenvolupar les activitats que s’autoritzin en virtut d’allò que es disposa tant en la legislació aplicable com en aquestes NS.

2. D’acord amb el que disposa l’article 11.2 de la Llei del sòl rústic, per als terrenys qualificats com a sòl rústic comú, el contingut del dret de propietat comportarà els deures següents:

a) Conservar, mantenir i, si s’escau, reposar el sòl i la vegetació en les condicions necessàries per evitar riscs d’erosió, d’incendi o pertorbació de la seguretat i de la salut públiques o del medi ambient i l’equilibri ecològic.

b) Abstenir-se d’efectuar qualsevol activitat no controlada que pugui tenir com a efecte la contaminació de la terra, l’aigua o l’aire.

c) Executar els plans i programes que els resultin de compliment obligat, d’acord amb la legislació reguladora de les activitats a les quals es refereix el punt 1.a anterior.

d) Complir les obligacions i suportar, si s’escau, les càrregues que, per a l’exercici de les facultats a què es refereix el punt 1.b anterior, s’imposin en virtut d’allò que disposa tant la legislació aplicable com aquestes NS.

e) Permetre a les administracions públiques competents, sense dret a indemnització quan no afectin activitats rendibles legalment desenvolupades, la realització de treballs de plantació i conservació de la vegetació dirigits a prevenir l’erosió o els desastres naturals.

Article 198. Facultats i deures en el sòl rústic protegit

1. D’acord amb el que disposa l’article 12 de la Llei del sòl rústic, els terrenys qualificats com a sòl rústic protegit, a més de les limitacions del dret de la propietat pròpies dels terrenys assignats al sòl rústic comú, tendran les que es derivin del seu especial règim de protecció.

2. No obstant això, tota afecció restrictiva per normes de protecció, d’usos i d’aprofitaments executats en virtut d’autorització legal, constituirà un supòsit de lesió determinant de la responsabilitat de l’administració que l’hagi originada.

Article 199. Compliment normativa agrària

En qualsevol cas, s’haurà de complir la normativa agrària que resulti d’aplicació. En concret s’haurà de complir allò que disposa la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries  i el Decret 147/2002, de 13 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears o la normativa que la pugui substituir, especialment pel que fa a les unitats mínimes de cultiu.

Article 200. Compliment dels plans d’ordenació dels recursos naturals i dels plans especials

1. D’acord amb allò que estableix la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, en el seu àmbit d’aplicació, els plans d’ordenació dels recursos naturals vigents en cada moment s’aplicaran, en tot cas, prevalent sobre les determinacions que aquestes NS preveuen, en general, per a cada una de les categories de sòl rústic.

Els projectes i plans especials derivats d’aquestes NS que s’executin dins l’àmbit PORN de la Península de Llevant, hauran de ser avaluats individualment per la Conselleria de Medi Ambient segons el procediment recollit a l’article 8 de la Llei 5/2005 (LECO). Si per contra, la zona o zones on es desenvolupin aquests projectes ja han estat declarades en qualsevol de les categories dels espais naturals protegits que estableix la mateixa LECO, aquests plans i projectes hauran de ser informats per l’Organisme Gestor dels espais naturals protegits.

Aquests plans i projectes s’hauran de programar tenint en compte que s’executen dins un espai natural protegit, han de contemplar tota una sèrie d’alternatives i mesures correctores amb la fi de crear el mínim impacte ambiental sobre els valors naturals i culturals sobre els quals puguin incidir.

2. S’hauran de complir les determinacions del Pla Especial de Protecció de l’ANEI de Sa Canova d’Artà, aprovat definitivament per Acord del Consell de Govern de 20 de setembre de 1990 (BOCAIB núm. 136, 8/11/1990), del qual s’assenyala l’àmbit d’aplicació en els plànols d’ordenació corresponents. Així mateix, s’hauran de complir els altres plans especials que, d’acord amb la previsió de l’article 9 de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals, puguin aprovar-se.

Article 201. Xarxa natura 2000

1. A l’àmbit de la Xarxa natura 2000, integrada pels LIC (llocs d’importància comunitària) i les ZEPA (zones d’especial protecció per a les aus), hauran de complir-se totes les prescripcions aplicables d’acord amb la normativa europea, estatal o autonòmica que regulen aquests espais amb la finalitat de la seva protecció.

2. Qualsevol pla o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense ser necessari per a la mateixa, pugui afectar de forma apreciable als esmentats llocs, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans o projectes, es sotmetrà a una adequada avaluació de les seves repercussions en el lloc. Aquesta avaluació es realitzarà d’acord amb les normes que siguin d’aplicació, d’acord amb l’establert a la legislació bàsica estatal i a les normes addicionals de protecció dictades per la comunitat autònoma de les Illes Balears, tenint en compte els objectius de conservació de l’esmentat lloc.

3. Els projectes o plans d’iniciativa pública o privada que s’hagin de desenvolupar dins una àrea inclosa dins de la Xarxa natura 2000 s’hauran de sotmetre a un informe d’afecció, per part de l’administració competent, que ha de determinar si el projecte afecta significativament l’hàbitat o espècie d’interès comunitari. Amb aquesta finalitat l’Ajuntament remetrà els projectes o plans a la Direcció general de biodiversitat, o organisme que la pugui substituir. El projecte o pla es podrà executar si l’informe determina que no afecta l’hàbitat o espècie de forma apreciable. En cas contrari es traslladarà a la Comissió balear de medi ambient per a la seva avaluació i posterior autorització o no amb els condicionants, modificacions o mesures preventives que pugui disposar.

Article 201.bis. Àrees de protecció del POOT

En les zones limítrofes de protecció costanera i en les àrees de protecció posterior que preveuen, respectivament, els articles 14 i 16 del Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística de l’illa de Mallorca, no s’hi podran autoritzar els usos que puguin afectar negativament l’activitat turística de la zona on pretenguin implantar-se.

Amb la finalitat de valorar aquesta afecció serà preceptiu l’informe previ de la Conselleria de Turisme per a l’autorització de qualsevol obra, instal·lació o activitat en el sòl no urbanitzable inclòs en aquestes zones o àrees.

Article 202. Estudi d’avaluació de l’impacte ambiental i paisatgístic

S’ha de complir allò que disposa la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques en les Illes Balears, la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, així com la legislació i reglaments, en aquesta matèria, que estiguin vigent en cada moment.

S’haurà de realitzar un estudi d’avaluació de l’impacte ambiental en tots els casos que estableixi la normativa esmentada.

 

Secció 2a.
Altres disposicions

Article 203. Vegetació

A més del compliment d’allò que disposa, amb caràcter general, l’article 55 d’aquestes NS, les noves edificacions hauran de respectar al màxim la massa forestal.

Serà necessària l’obtenció de les autoritzacions que siguin pertinents per tal de realitzar qualsevol intervenció en masses forestals o que puguin afectar a espècies protegides. Està prohibit introduir espècies no autòctones en les masses forestals.

Article 204. Parcel·les amb diverses categories

1. Quan en una mateixa parcel·la coincideixin diverses categories de sòl rústic, s’haurà de respectar el règim d’usos corresponent a cada categoria a la part afectada.

2. Per determinar si una parcel·la afectada per diverses qualificacions o categories compleix el requisit de parcel·la mínima, aquesta es verificarà comprovant que la suma de percentatges de superfície de cada zona respecte a la superfície exigible per a cada una d’aquestes és igual o superior a 100, i no es podran comptabilitzar, per assolir la superfície mínima, les àrees incloses en zones no admetin l’ús que es pretengui, llevat que es tractin d’Àrees de Protecció Territorial (APT) superposades sobre altres categories de sòl rústic que sí permetin aquest ús.

3. En tot cas, la construcció s’ubicarà a la part de la finca que, per la seva qualificació urbanística, admeti l’ús que es pretengui implantar. Si hi ha diverses categories, la nova edificació s’ubicarà, sempre que sigui possible, dins la que tengui menor grau de protecció.

Article 205. Segregacions en sòl rústic

1. En el sòl rústic només es poden efectuar actes que tenguin per objecte o conseqüència la parcel·lació, la segregació o la divisió de terrenys o finques quan acompleixin allò que disposa la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, i la legislació agrària pròpia d’aquesta comunitat autònoma.

2. En compliment del que disposa el Títol II de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, i d’acord amb les unitats mínimes de cultiu fixades pel terme municipal d’Artà en el Decret 147/2002, de 13 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei del sòl rústic, en relació amb les activitats vinculades amb la destinació i naturalesa de les finques i el règim d’unitats mínimes de cultiu, la divisió o segregació d’una finca rústica només serà vàlida quan d’ella no en resulti cap parcel·la d’extensió inferior a 4,9 quarterades (3,5 ha) en terrenys de secà i a 0,7 quarterades (0,5 ha) en terrenys de regadiu, amb les excepcions permeses a l'article 25 de la Llei 19/1995 abans esmentada.

3. Els actes als quals es refereix el punt 1 estan subjectes a l’obtenció de la llicència municipal prèvia. Seran nuls els que s’efectuïn sense aquesta llicència, excepte en aquells casos prevists a l’apartat 3 de l’article 13 de la LSR.

4. A les parcel·les resultants de segregacions només podrà implantar-se l’ús d’habitatge quan aquesta segregació s’hagi efectuat complint els requisits establerts a l’article 102.

Article 206. Sistemes generals en sòl rústic

1. El sòl rústic ocupat per equipaments o infraestructures qualificades com a sistemes generals es regula específicament mitjançant el que determina la legislació sectorial aplicable.

2. En el cas del desmantellament de les instal·lacions d’un sistema general, els terrenys passaran a considerar-se, a tots els efectes, similars a l’àrea de major grau de protecció en contacte amb elles.

3. En el sistema general viari només es consideren instal·lacions al servei de l’usuari les estacions de serveis i llocs de socors, i queden expressament prohibits els tallers i els restaurants.

Article 207. Adaptació de les construccions al medi

1. Les construccions i les edificacions que s’han d’ubicar en sòl rústic s'han d'adaptar i harmonitzar amb l'ambient i s’han d’haver projectat amb aquest criteri.

2. Totes les edificacions han de tenir una composició arquitectònica conforme amb l’estètica local i s’hi han d’emprar els elements característics de la construcció rural els quals es poden combinar o millorar de manera que el resultat obtingut s’integri en el paisatge.

3. Es recomanen els elements naturals de pedrenys del país en qualsevol de les seves fàbriques i acabats. Les pedres d'importació s'han d’utilitzar de manera restrictiva. Es prohibeixen els acabats amb elements constructius vists com ara el maó, el bloc de formigó i similars.

4. S’ha de tenir cura, especialment, dels colors dels acabats que no siguin de pedra. L’aspecte visual dels materials i acabats de les façanes serà de la gamma de la pedra, del marès, o dels ocres terra. Qualsevol altra coloració s'ha d'estudiar segons el conjunt paisatgístic i s’ha de cercar la concordança més que no el contrast, és a dir, ha d’estar en harmonia. Els elements de fusteria han de seguir la pauta anterior.

Article 208. Condicions de posició i implantació de les noves construccions

1. Els edificis s’ubicaran, dins la parcel·la, tenint en compte:

a) La salvaguarda de la condició rústica dels terrenys.

b) Les possibilitats d’explotació agrícola, si s’escau.

c) La protecció de les característiques generals del paisatge i la reducció de l’impacte visual.

2. Amb aquesta finalitat, les condicions de posició són les següents:

a) L’edificació en una parcel·la no pot situar-se en aquelles zones amb un pendent igual o superior al 20%.

b) L’edificació a les parcel·les amb un pendent mitjà superior al 10% s’haurà de situar a les àrees de menys desnivell de manera que s’evitin grans anivellaments i rebaixos.

c) Els bancals o marjades s’acabaran en pedra vista o amb un talús natural.

3. Els anivellaments exteriors del terrenys produïts per l’edificació i la resta d’elements constructius no es podran situar a més d’ 1,50 m. per sobre i de 2,20 m. per davall del terreny natural.

4. Amb el projecte d’edificació es presentarà un plànol topogràfic de tota la finca, a escala 1/2000, com a mínim, i s’especificarà on vol ubicar-se l’edificació, justificant que l’emplaçament escollit és el que menys impacte genera. Per tal de demostrar-ho es presentaran les seccions necessàries, a escala 1/200, que reforcin l’elecció de l’emplaçament de l’edificació dins la finca.

Article 209. Composició arquitectònica general

1. Els edificis s’han de formar per un cos de planta rectangular amb un o dos aiguavessos. Al cos principal s’hi poden afegir altres volums menors i secundaris, sense emmascarar el volum principal tot disposant-se, preferentment, en forma de clastra, oberta o tancada, per adaptar-se millor a l’arquitectura tradicional.

2. La coberta serà inclinada de teula àrab amb acabat de volada horitzontal en façana principal i posterior; només es permetrà un altre tipus de cobertes tradicionals als cossos i elements complementaris, sempre que aquests no superin el 10% de la superfície ocupada total de l’edificació. A la coberta, hauran de quedar integrats tots els elements que s’hagin d’instal·lar a la part superior de l’edifici, de manera que no siguin visibles a llarga distància.

3. Es prohibeixen, expressament, els elements constructius que fingeixen una destinació o un origen en desacord amb el de l'edificació, com els merlets i els baluards.

4. Les parets cegues seran un element compositiu preponderant. La superfície dels buits ha de ser, sempre, molt inferior a la dels massissos, la seva distribució en les façanes han de respondre a criteris d'ordenació regular i s’han de respectar les condicions següents:

a) Les finestres han de ser rectangulars, més altes que amples, excepte els finestrons i els respiralls.

b) La superfície total dels porxos no podrà superar el 20% de la superfície ocupada per l’edificació tancada. En cap cas, els buits dels porxos no poden emmascarar el volum principal.

c) L'ús d'arcs es restringeix a portes i porxos en planta baixa, i no es permet la successió reiterativa d'arcs que aguantin porxos, terrasses o altres buits oberts en les façanes.

5. La fusteria exterior de les edificacions serà de fusta o metàl·lica de tipologia idèntica a la tradicional.

6. Les baranes de terrat han de ser massisses o de ferro, i no es poden usar les d'alumini ni de materials semblants, i tampoc els balustres de qualsevol tipus de material.

7. Malgrat el que s’ha dit, es poden proposar solucions arquitectòniques alternatives als models tipològics, estètics i compositius generalment acceptats, qualsevol que sigui l’ús de l’edifici, que poden autoritzar-se, en cada cas i de forma justificada, per l’Ajuntament i per la Comissió Insular d’Urbanisme, d’acord amb les previsions de l’article 27.2.b de la Llei del sòl rústic.

Article 210. Condicions de la parcel·la a la part no ocupada per l’edificació

1. La part de la parcel·la no ocupada ni per l’edificació ni per la resta d’elements constructius s’ha de mantenir en estat natural o en explotació agrícola, ramadera o forestal. No s’hi faran moviments de terres ni cap altra actuació que n’alteri la naturalesa rústica o el perfil natural del terreny.

2. L’acabat de les marjades i els murs de tancament serà de pedra. Els anivellaments exteriors del terreny produïts per l’edificació i la resta d’elements constructius, no es podran situar a més d’1,50 m. per sobre i de 2,20 m. per davall del terreny natural.

3. Per procedir a la tala d’arbres o per noves roturacions amb finalitats agràries caldrà l’autorització prèvia de l’administració competent.

4. Les plantacions que se sembrin a l’entorn de l’edificació seran les pròpies del clima mediterrani.

Article 211. Piscines

1. Només s’admetrà la construcció de piscines en aquelles zones on estigui permesa la construcció de nous habitatges. També s’admetran quan es construeixin lligades a establiments dedicats a activitats complementàries del sector primari o a cases de possessió que estiguin catalogades com a tal en el Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric del Terme Municipal d’Artà o als plans prevists a l’article 9 de la Llei 1/1991 d’espais naturals, sempre i quan s’integrin en el conjunt de les cases i no danyi els valors arquitectònics catalogats.

2. La construcció de piscines quedarà condicionada a l’obtenció de les autoritzacions administratives que resultin pertinents. En cap cas podran construir-se per si mateixes i sempre hauran de ser annexes a un habitatge o als establiments o cases de possessió abans esmentats, ja que suposa una ampliació dels mateixos.

3. S’hauran de complir en tot cas les condicions que s’estableixen a l’article 208 d’aquestes NS pel que fa a condicions de posició i implantació de noves construccions. Les piscines sempre s’han de situar de manera que compleixin les distàncies mínimes a partions.

4. Les piscines i les terrasses comptabilitzaran en el còmput de la superfície màxima d'ocupació total.

5. El vas de la piscina tendrà un color o material que l’integri en l’ambient circumdant.

6. La superfície màxima de làmina d’aigua serà de 50 m2 en sòl rústic protegit i de 75 m2 en sòl rústic comú a les piscines annexes a habitatge.

Article 212. Construccions relacionades amb el destí agrari, forestal i ramader de les finques

1. D’acord amb el Decret 147/2002, d’activitats en sòl rústic i d’unitats mínimes de cultiu, es consideren edificis o instal·lacions afectes a l’explotació agrícola, ramadera i forestal els necessaris per desenvolupar les activitats que es relacionen a l’apartat 1 de l’article 2 de l’esmentat Decret.

2. Les sol·licituds de llicència d’obres que es refereixen a aquestes construccions han de dur, adjunta, una memòria agrícola per justificar que les dimensions i les característiques de l’edificació que es vol construir es corresponen amb les necessitats agropecuàries de la finca i es limiten a les estrictament necessàries per al desenvolupament de l’activitat.

3. Serà preceptiu l’informe previ favorable de l’administració competent sobre el compliment de les condicions definides a l’apartat anterior, així com, si s’escau, per a l’exoneració total o parcial de les condicions de les edificacions i de les instal·lacions, deguda a les característiques especials de l’activitat que es tracti.

Article 213. Condicions de les edificacions vinculades a les activitats d’explotació agrícola, forestal, pecuària i cinegètica

1. D’acord amb el que disposa l’article 5.1 del Decret 147/2002, de 13 de desembre, la tipologia de l’edificació ha de ser adequada a l’ús agrari i la superfície mínima que ha de tenir la parcel·la per poder construir en ella una edificació vinculada a les activitats d’explotació agrícola, forestal, pecuària o cinegètica serà de dues quarterades (14.206 m2).

2. La superfície màxima edificable permesa per a aquelles edificacions afectes a explotacions agràries, explotacions ramaderes intensives, explotacions ramaderes extensives, explotacions ramaderes d’oci i per a totes les altres explotacions que no es pugui justificar el projecte econòmicament, és la determinada, en cada cas, per l’article 5.2 del Decret esmentat al punt anterior, amb la forma de computar-la i amb les excepcions establertes en els punts 3 i 4, respectivament, del mateix article.

Article 214. Règim d’habitatges existents

Perquè es pugui considerar que un habitatge existent en sòl rústic és susceptible de ser objecte d’obres de reforma i ampliació haurà de complir els requisits següents:

a) Que la tipologia, la distribució i el programa de l’edificació siguin els propis d’un habitatge rural tradicional, que presenti característiques arquitectòniques, tipològiques i constructives inequívoques pròpies d’edificació d’habitatge, així com una superfície mínima de 35 m2 útils destinats a aquest ús, i prou capacitat per poder-hi realitzar les funcions d’estar, cuinar i dormir.

b) Que s’hagués construït a l’empara d’autorització. No serà exigible l’aportació de la llicència municipal en cas d’habitatges existents abans de l’entrada en vigor de la Llei del sòl de 1956, la qual cosa s’acreditarà mitjançant un certificat municipal, emès partint de la constància de l’esmentat habitatge en el cadastre o en qualsevol registre o document públic.

c) Que per a la seva reforma no sigui necessari que s’actuï sobre elements estructurals arquitectònics bàsics de l’edificació, fent necessària la seva reconstrucció, llevat que es tracti d’actuacions parcials en cobertes o forjats o que es tracti d’habitatges catalogats pel planejament vigent. Igualment, la demolició de l’habitatge existent suposarà la pèrdua d’aquest ús i la subjecció al règim de nova construcció d’edificacions o canvi d’ús regulat en aquestes NS.

d) Que l’ampliació projectada, si n’és el cas, s’integri a l’habitatge existent i no es superin els paràmetres vigents per a habitatges de nova planta regulats per aquestes NS per a cada categoria de sòl rústic en el moment de l’atorgament de la llicència d’ampliació. L’ampliació ha d’harmonitzar arquitectònica i paisatgísticament amb l’edifici original i, en cap cas, no podrà donar lloc a cossos d’edificació funcionalment independents destinats a usos residencials.

2. En cap cas es permet l’ampliació d’habitatges existents quan aquests es situïn dins terrenys inclosos en categories de sòl rústic en les quals no es permeti l’ús de nous habitatges.

3. Totes les referències a edificacions i construccions existents d’aquesta norma es fan condicionades al fet que aquestes no estiguin en situació de fora d’ordenació degut a determinacions del planejament urbanístic o per determinació legal, segons els articles 70 i 71 d’aquestes NS.

Article 215. Règim d’edificis i construccions existents en sòl rústic

1. S’han de conservar les construccions rústiques tradicionals com les cases de possessió, de pagès, de roters, de carboners, de neu, molins, ponts, aljubs, safareigs, sínies, pous, canaletes, i altres elements constructius definitoris de les tècniques tradicionals, quedant prohibida la seva demolició. Les construccions d’aquests tipus que estiguin incloses al Catàleg de Patrimoni Històric es regiran per les disposicions que s’estableixin al propi Catàleg.

2. A les construccions rústiques tradicionals esmentades a l’apartat anterior que no estiguin incloses al Catàleg es permetran i fomentaran les obres de conservació i restauració per mantenir tant la construcció com la seva funcionalitat, sempre i quan no s’alterin substancialment les característiques tipològiques i estètiques.

3. Es permetran obres de reforma i ampliació de les edificacions existents de tipologia tradicional que incompleixin algun dels paràmetres de posició dels edificis en relació a la parcel·la o d’alçada màxima establerta per edificacions de nova planta per el seu mateix ús, sempre que, en cas d’estar catalogades, ho permetin les determinacions que s’estableixen en el Catàleg. Aquestes obres hauran de respectar i protegir els edificis existents i evitar-ne la seva degradació. Les ampliacions hauran de complir els paràmetres exigibles per a noves construccions.

4. Totes les referències a edificacions i construccions existents d’aquesta norma es fan condicionades al fet que aquestes no estiguin en situació de fora d’ordenació degut a determinacions del planejament urbanístic o per determinació legal, segons els articles 70 i 71 d’aquestes NS.

Article 216. Camins rurals

1. L’obertura de nous camins, o qualsevol obra a realitzar sobre camins existents, estaran subjectes a llicència municipal, incloses les modificacions de perfils longitudinals o transversals dels camins i el seu traçat. En cap cas els camins podran tenir característiques urbanes o que excedeixin de les necessitats agràries de la finca a la qual serveixen. Les modificacions no podran suposar en cap cas alteracions negatives de l'entorn natural de la zona afectada.

2. El projecte per a la sol·licitud d’obertura de nous camins o de modificació del traçat dels existents, haurà d’incloure un estudi comparatiu de les possibles alternatives, per tal de garantir el menor impacte ambiental i la preservació dels elements que donen caràcter especial al paisatge.

3. Queda prohibida l’obertura de nous camins de titularitat privada, excepte aquells que transcorrin íntegrament per l’interior d’una finca i serveixin a les necessitats d’aquesta, o transcorrin íntegrament per dins diverses finques a títol de servitud de pas per a un o diversos predis dominants.

4. Les amplades dels nous camins seran les següents:

a) Camí públic: mínim de 5,00 m. i màxim de 6,00 m.

b) Camí privat: màxim de 4,00 m.

No s’estableix franja de protecció per als camins rurals. No obstant això, els camins públics han de tenir cunetes laterals de 50 cm d’amplària a cada banda.

5. Els camins es construiran de forma que els moviments de terres siguin mínims i es donarà als terraplenats i desmunts un tractament adequat a l’ambient que l’envolta.

6. Les entrades a finques o altres connexions amb la xarxa viària que interrompin la cuneta lateral, han de tenir una amplària màxima de 4 m i s’hi ha de col·locar una conducció de drenatge de 20 cm de diàmetre, que doni continuïtat a la cuneta i discorri per davall de l’accés a la finca.

7. En els camins públics es permetran els pavimentats asfàltics, sens perjudici que s’intenti sempre el menor impacte ambiental i paisatgístic.

8. En els camins privats es prohibeixen els pavimentats asfàltics. Es recomanen els acabats permeables; en cas que de no ser permeables la superfície del camí computarà com a superfície d’ocupació total d’acord amb l’article 27 d’aquestes NS. L’acabat del camí tindrà el color semblant a les terres confrontants.

Article 217. Tancament de finques

1. Tant a les partions com a l’interior de la finca es permetran els tancaments necessaris per a la seva explotació racional.

2. El tancament de finques està subjecte a llicència. Amb la sol·licitud de la llicència s’haurà d’adjuntar un croquis acotat en el qual es reflecteixi l’ample del camí i la situació dels tancaments de les finques confrontants.

3. Els tancaments, tant a les partions com a l’interior de les finques, podran ser de diferents tipus:

a) D’obra, realitzats amb pedra seca o amb cantons de marès no aterracats, amb una alçada de cos màxima d’un metre. S’admet sobre la seva coronació i fins a l’alçada màxima de 2,00 m. la disposició d’elements diàfans executats mitjançant malla metàl·lica ample sobre pals de fusta, elèctriques o de bardissa.

b) Malla metàl·lica ample sobre pals de fusta, fins una alçada màxima de 2,00 m.

c) Bardisses, a base d’arbusts o arbres sense límit d’alçada.

4. Es prohibeixen les parets fetes amb peces prefabricades de formigó o de materials ceràmics.

5. L’alçada màxima es considerarà a cada punt del terreny natural, sense escalonades en el perfil superior del tancament.

6. El pla exterior dels tancaments de nova creació que donin a la xarxa viària hauran de recular-se, com a mínim les següents distàncies:

a) Xarxa de carreteres : l’establert per la legislació vigent

b) Camins: 3,50 m. de l’eix de camins públics

7. Entre les reixes, tanques o barreres dels tancaments o, en el seu cas, les parets d’obra, s’ha de deixar una separació o les obertures necessàries per permetre el pas de la fauna silvestre. En cap cas es poden tancar xaragalls o síquies d’aigües superficials i s’hi han de deixar unes obertures al nivell del terra d’almenys 15 x 15 cm com a mínim cada 50 m. pel pas de l’aigua i la fauna. Se n’exceptuen els horts, que poden impedir el pas de la fauna.

8. Les obres de reparació, de recreixement, d’ampliació, etc., de parets que ja existeixen s’han de fer amb materials idèntics als del tancament original, sempre que aquest compleixi amb els requisits dels punts anteriors.

9. Els murs de pedra seca que estiguin catalogats només es podran eliminar per un motiu d’utilitat pública. En aquest cas hauran de ser reconstruïts després de la necessària reculada.

10. Els murs de pedra seca que no estiguin catalogats i que s’usin per separar finques no es podran demolir, excepte en els casos de deteriorament o agrupació de finques que impliquin la pèrdua d’aquesta funció. En aquests casos i tots els altres en què es procedeixi a la segregació, divisió o fragmentació de finques tancades d’aquesta manera, la separació de les finques resultants de la divisió s’haurà de fer necessàriament amb mur de pedra seca del mateix tipus del que hi havia en el moment de les actuacions esmentades.

Article 218. Anuncis, rètols i tanques publicitàries

No es permetrà la publicitat fixa mitjançant tanques, cartell o mitjans acústics en el sòl rústic. No es considera publicitat els indicadors i la retolació d’establiments informatius de l’activitat que s’hi desenvolupi que no superin el 0,20 m2 de dimensió i que estiguin integrats a l’entorn.

Article 219. Caravanes

Fora de les zones concretes expressament habilitades per a aquesta activitat (càmpings autoritzats), es prohibeix expressament la disposició sobre els terrenys de sòl rústic de caravanes o altres elements mòbils que puguin resultar habitables.

Article 220. Zones pavimentades

Les zones que s'hagin de pavimentar, excepte les que es destinen a la recollida d'aigües pluvials, s’han de fer amb materials permeables i utilitzar les tècniques tradicionals pròpies de l'emplaçament corresponent.

En cas d’utilitzar asfalts o formigons, s’haurà de justificar la seva conveniència, i la superfície ocupada per aquests tipus d’acabats, comptabilitzarà a tots els efectes en la ocupació total màxima permesa a la parcel·la.

Article 221. Escorrentia d’aigües pluvials

En la realització de qualsevol de les activitats regulades per aquestes Normes o en l’execució de les edificacions o instal·lacions autoritzades, s’han de prendre les mesures oportunes perquè l’escorrentia de les aigües pluvials no arrossegui terres, per tal d’evitar la deterioració dels terrenys.

Article 222. Dotació de serveis

1. Les edificacions i les instal·lacions han de resoldre les dotacions de serveis de forma autònoma i individualitzada a partir de l’escomesa de les infraestructures existents. Les dimensions i les característiques d’aquestes dotacions han de ser les estrictament necessàries per al servei de l’activitat de què es tracti, i no poden donar servei a activitats diferents de la vinculada.

2. Les obres corresponents a les dotacions de serveis es podran autoritzar juntament amb l’activitat a la qual serveixin. En aquest cas, s’hauran de definir a la documentació tècnica d’acord amb la qual se sol·licita l’autorització.

3. Tant en els casos anteriors com quan no es vinculi a una activitat única, serà necessari obtenir la declaració d’interès general i mai no poden donar suport a actuacions il·legals.

4. En tot cas, la dotació de serveis s’ha de fer mitjançant xarxes soterrades.

5. Pel que fa a la instal·lació d’aigua potable, es seguiran les determinacions que es disposen a l’article 61 d’aquesta normativa.

Article 223. Instal·lacions energètiques alternatives

1. Es permet i es recomana la instal·lació d’elements captadors d’energies alternatives naturals, solars i eòliques, destinades al consum propi, sempre que això no suposi grans impactes visuals i/o acústics desproporcionats, que en tot cas s’han de minimitzar al màxim.

2. Aquestes instal·lacions s’han de situar de manera que, per proximitat, formin part de l’edificació a la qual serveixin, i s’allunyin el màxim possible de les partions de la finca.

3. Totes les instal·lacions energètiques alternatives han de complir els paràmetres d’edificació de cada una de les zones on s’ubiquen, i tenir cura de l’harmonització amb tot l’edifici.

Article 224. Infraestructures de telecomunicacions

1. D’acord amb el que estableix el PDS de telecomunicacions de les Illes Balears, aprovat pel Decret 22/2006, de 10 de març, la llicència per al desplegament de xarxes de telecomunicacions en sòl rústic o de qualsevol altra xarxa de comunicacions per cable només s’atorgarà quan les esteses projectades siguin subterrànies.

2. Les estacions radioelèctriques de telefonia mòbil no es podran situar en sòl rústic i en sòl rústic protegit a menys de 500 m. i 1000 m., respectivament, de la distància longitudinal d’una altra estació radioelèctrica de telefonia mòbil situada en sòl rústic, llevat que aquesta estació es trobi en règim d’ús compartit. Per a la presa en consideració d’aquestes distàncies s’atendrà a les dades registrades de conformitat amb el que s’estableix en el PDS de telecomunicacions.

3. El pas a través d’ANEI i ARIP d’esteses aèries telefòniques o corresponents a altres xarxes de comunicacions per cable s’autoritzarà només si la conselleria competent en matèria de telecomunicacions acredita la necessitat d’aquest pas.

4. Dins les ANEI i ARIP les infraestructures de telecomunicacions han de subjectar-se a les regles següents:

a) No es poden situar sobre penya-segats, roques o prominències del terreny. L’emplaçament ha d’escollir-se de manera que es minimitzi l’impacte de la instal·lació i de l’accés.

b) En la mesura que es pugui, les infraestructures s’han de dur a terme d’acord amb la tipologia edificatòria i els materials característics del medi rural de la zona on se situïn.

c) Les instal·lacions no poden tenir més de dues plantes ni sobrepassar l’altura màxima de 7,00 m.

Article 225. Aigües residuals

1. Les aigües residuals generades no es podran abocar al terreny, ni a pous negres o rases filtrants negres. S’han d’usar foses sèptiques estanques amb filtre biològic. L’eliminació de l’efluent es durà a terme seguint les especificacions de l’article 64 de les presents NS.

2. Els projectes tècnics a partir dels quals se sol·liciti la llicència de construcció contindran el sistema d’evacuació que garanteixi el compliment de la condició anterior.

3. La reutilització de les aigües depurades s'ha d’ajustar als plans de la Conselleria d'Agricultura, de Medi Ambient o d'altres organismes que puguin regular el seu ús.

   

Capítol II
Categories del sòl rústic

Secció 1a.
Categories del sòl rústic comú

Article 226. Sòl Rústic de Règim General (SRG)

Condicions d’usos

Usos		A/ C / P	Observacions
Protecció i educació ambiental		C	Veure article 90.
Sector primari	Activitats de caràcter extensiu	A	Veure article 91.
	Activitats de caràcter intensiu	A	Veure article 92.
	Activitats complementàries	C	Veure article 93.
	Activitats extractives	P	Veure article 94.
Sector secundari	Indústria de transformació agrària	C	Veure article 95.
	Indústria en general	P	Veure article 96.
Equipaments	Sense construcció	C	Veure article 97.
	Resta d’equipaments	C	Veure article 98.
Infraestructures	Petites infraestructures	C	Veure article 99.
	Vies de transport	C
	Conduccions i esteses	C
	Ports i ports esportius	C
	Grans instal·lacions tècniques	C
Habitatge unifamiliar aïllat		C	Veure article 100, 101, 102 i 103.

Paràmetres de parcel·lació i edificació

Paràmetres			Observacions
Parcel·la mínima edificable		14.206 m2	Per a l’ús d’habitatge: 30.000 m2 per parcel·les segregades en posterioritat al 12.11.1992 i per parcel·les agrupades en que alguna d’elles provingui d’una segregació posterior al 12.11.1992, constant la segregació en document públic.
Diàmetre cercle inscrit		100 m
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	2%
	total	3%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.02 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.01 m2st/m2 sòl	La planta soterrani no pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	8 m
	a partions	4 m
	entre edificis	8 m	Es permeten distàncies inferiors, però es considerarà com un sòl edifici.

Article 227. Àrea de Transició d’Harmonització (AT-H)

Condicions d’usos

Usos		A/ C / P	Observacions
Protecció i educació ambiental		C	Veure article 90.
Sector primari	Activitats de caràcter extensiu	A	Veure article 91.
	Activitats de caràcter intensiu	A	Veure article 92.
	Activitats complementàries	C	Veure article 93.
	Activitats extractives	P	Veure article 94.
Sector secundari	Indústria de transformació agrària	C	Veure article 95.
	Indústria en general	P	Veure article 96.
Equipaments	Sense construcció	C	Veure article 97.
	Resta d’equipaments	C	Veure article 98.
Infraestructures	Petites infraestructures	C	Veure article 99.
	Vies de transport	C
	Conduccions i esteses	C
	Ports i ports esportius	C
	Grans instal·lacions tècniques	C
Habitatge unifamiliar aïllat		C	Veure article 100, 101, 102 i 103.

Paràmetres de parcel·lació i edificació

Paràmetres			Observacions
Parcel·la mínima edificable		14.206 m2	Per a l’ús d’habitatge: 30.000 m2 per parcel·les segregades en posterioritat al 12.11.1992 i per parcel·les agrupades en que alguna d’elles provingui d’una segregació posterior al 12.11.1992, constant la segregació en document públic.
Diàmetre cercle inscrit		100 m
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	2%
	total	3%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.02 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.01 m2st/m2 sòl	La planta soterrani no pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	8 m
	a partions	4 m
	entre edificis	8 m	Es permeten distàncies inferiors, però es considerarà com un sòl edifici.

Article 228. Àrea de Transició de Creixement (AT-C)

Condicions d’usos

Usos		A/ C / P	Observacions
Protecció i educació ambiental		C	Veure article 90.
Sector primari	Activitats de caràcter extensiu	A	Veure article 91.
	Activitats de caràcter intensiu	A	Veure article 92.
	Activitats complementàries	C	Veure article 93.
	Activitats extractives	P	Veure article 94.
Sector secundari	Indústria de transformació agrària	C	Veure article 95.
	Indústria en general	P	Veure article 96.
Equipaments	Sense construcció	C	Veure article 97.
	Resta d’equipaments	C	Veure article 98.
Infraestructures	Petites infraestructures	C	Veure article 99.
	Vies de transport	C
	Conduccions i esteses	C
	Ports i ports esportius	C
	Grans instal·lacions tècniques	C
Habitatge unifamiliar aïllat		P	Veure article 100, 101, 102 i 103.

Paràmetres de parcel·lació i edificació

Paràmetres			Observacions
Parcel·la mínima edificable		14.206 m2
Diàmetre cercle inscrit		100 m
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	2%
	total	3%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.02 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.01 m2st/m2 sòl	La planta soterrani no pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	8 m
	a partions	4 m
	entre edificis	8 m	Es permeten distàncies inferiors, però es considerarà com un sòl edifici.

Article 229. Àrea d’Interès Agrari extensiva A (AIA-A)

Condicions d’usos

Usos		A/ C / P	Observacions
Protecció i educació ambiental		C	Veure article 90.
Sector primari	Activitats de caràcter extensiu	A	Veure article 91.
	Activitats de caràcter intensiu	A	Veure article 92.
	Activitats complementàries	C	Veure article 93.
	Activitats extractives	P	Veure article 94.
Sector secundari	Indústria de transformació agrària	C	Veure article 95.
	Indústria en general	P	Veure article 96.
Equipaments	Sense construcció	C	Veure article 97.
	Resta d’equipaments	C	Veure article 98.
Infraestructures	Petites infraestructures	C	Veure article 99.
	Vies de transport	C
	Conduccions i esteses	C
	Ports i ports esportius	C
	Grans instal·lacions tècniques	C
Habitatge unifamiliar aïllat		C	Veure article 100, 101, 102 i 103.

Paràmetres de parcel·lació i edificació

Paràmetres			Observacions
Parcel·la mínima edificable		200.000 m2
Diàmetre cercle inscrit		250 m
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	0.5%
	total	1%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.005 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.002 m2st/m2 sòl	La planta soterrani no pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	200 m2
Volum màxim		600 m3
Altura	reguladora	3 m
	total	5 m
	número plantes	PB 1 Planta
Distància mínima	a front	20 m
	a partions	10 m
	entre edificis	20 m	Es permeten distàncies inferiors, però es considerarà com un sòl edifici.

Article 230. Àrea d’Interès Agrari extensiva B (AIA-B)

Condicions d’usos

Usos		A/ C / P	Observacions
Protecció i educació ambiental		C	Veure article 90.
Sector primari	Activitats de caràcter extensiu	A	Veure article 91.
	Activitats de caràcter intensiu	A	Veure article 92.
	Activitats complementàries	C	Veure article 93.
	Activitats extractives	P	Veure article 94.
Sector secundari	Indústria de transformació agrària	C	Veure article 95.
	Indústria en general	P	Veure article 96.
Equipaments	Sense construcció	C	Veure article 97.
	Resta d’equipaments	C	Veure article 98.
Infraestructures	Petites infraestructures	C	Veure article 99.
	Vies de transport	C
	Conduccions i esteses	C
	Ports i ports esportius	C
	Grans instal·lacions tècniques	C
Habitatge unifamiliar aïllat		C	Veure article 100, 101, 102 i 103.

Paràmetres de parcel·lació i edificació

Paràmetres			Observacions
Parcel·la mínima edificable		14.206 m2	Per a l’ús d’habitatge: 30.000 m2 per parcel·les segregades en posterioritat al 12.11.1992 i per parcel·les agrupades en que alguna d’elles provingui d’una segregació posterior al 12.11.1992, constant la segregació en document públic.
Diàmetre cercle inscrit		100 m
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	2%
	total	3%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.02 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.01 m2st/m2 sòl	La planta soterrani no pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	8 m
	a partions	4 m
	entre edificis	8 m	Es permeten distàncies inferiors, però es considerarà com un sòl edifici.

Secció 2a.
Categories del sòl rústic protegit

Article 231. Àrea d’Alt Nivell de Protecció (AANP)

Condicions d’usos

Usos		A/ C / P	Observacions
Protecció i educació ambiental		C	Veure article 90.
Sector primari	Activitats de caràcter extensiu	A	Veure article 91.
	Activitats de caràcter intensiu	P	Veure article 92.
	Activitats complementàries	P	Veure article 93.
	Activitats extractives	P	Veure article 94.
Sector secundari	Indústria de transformació agrària	P	Veure article 95.
	Indústria en general	P	Veure article 96.
Equipaments	Sense construcció	P	Veure article 97.
	Resta d’equipaments	P	Veure article 98.
Infraestructures	Petites infraestructures	P	Veure article 99.
	Vies de transport	P
	Conduccions i esteses	P
	Ports i ports esportius	P
	Grans instal·lacions tècniques	P
Habitatge unifamiliar aïllat		P	Veure article 100, 101, 102 i 103.

Paràmetres de parcel·lació i edificació

No s’admeten noves edificacions ni ampliacions de les existents.

Article 232. Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI)

Àrea Natural d’Interès Municipal A (ANIM-A)

Condicions d’usos

Usos		A/ C / P	Observacions
Protecció i educació ambiental		C	Veure article 90.
Sector primari	Activitats de caràcter extensiu	A	Veure article 91.
	Activitats de caràcter intensiu	C	Veure article 92.
	Activitats complementàries	C	Veure article 93.
	Activitats extractives	P	Veure article 94.
Sector secundari	Indústria de transformació agrària	P	Veure article 95.
	Indústria en general	P	Veure article 96.
Equipaments	Sense construcció	C	Veure article 97.
	Resta d’equipaments	P	Veure article 98.
Infraestructures	Petites infraestructures	C	Veure article 99.
	Vies de transport	C
	Conduccions i esteses	C
	Ports i ports esportius	C
	Grans instal·lacions tècniques	C
Habitatge unifamiliar aïllat		P	Veure article 100, 101, 102 i 103.

Paràmetres de parcel·lació i edificació

Paràmetres			Observacions
Parcel·la mínima edificable		350.000 m2
Diàmetre cercle inscrit		300 m
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	0.5%
	total	1%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.005 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.002 m2st/m2 sòl	La planta soterrani no pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	150 m2
Volum màxim		450 m3
Altura	reguladora	3 m
	total	5 m
	número plantes	PB 1 Planta
Distància mínima	a front	30 m
	a partions	30 m
	entre edificis	30 m	Es permeten distàncies inferiors, però es considerarà com un sòl edifici.

Article 233. Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP)

 Àrea Natural d’Interès Municipal B (ANIM-B)

Condicions d’usos

Usos		A/ C / P	Observacions
Protecció i educació ambiental		C	Veure article 90.
Sector primari	Activitats de caràcter extensiu	A	Veure article 91.
	Activitats de caràcter intensiu	C	Veure article 92.
	Activitats complementàries	C	Veure article 93.
	Activitats extractives	P	Veure article 94.
Sector secundari	Indústria de transformació agrària	C	Veure article 95.
	Indústria en general	P	Veure article 96.
Equipaments	Sense construcció	C	Veure article 97.
	Resta d’equipaments	C	Veure article 98.
Infraestructures	Petites infraestructures	C	Veure article 99.
	Vies de transport	C
	Conduccions i esteses	C
	Ports i ports esportius	C
	Grans instal·lacions tècniques	C
Habitatge unifamiliar aïllat		C	Veure article 100, 101, 102 i 103.

Paràmetres de parcel·lació i edificació

Paràmetres			Observacions
Parcel·la mínima edificable		200.000 m2
Diàmetre cercle inscrit		250 m
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	0.5%
	total	1%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.005 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.002 m2st/m2 sòl	La planta soterrani no pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	150 m2
Volum màxim		450 m3
Altura	reguladora	3 m
	total	5 m
	número plantes	PB 1 Planta
Distància mínima	a front	20 m
	a partions	10 m
	entre edificis	20 m	Es permeten distàncies inferiors, però es considerarà com un sòl edifici.

Article 234. Àrea de Prevenció de Riscs (APR)

 Zona de Prevenció de Riscs (ZPR)

Condicions d’usos

Usos		A/ C / P	Observacions
Protecció i educació ambiental		C	Veure article 90.
Sector primari	Activitats de caràcter extensiu	A	Veure article 91.
	Activitats de caràcter intensiu	C	Veure article 92.
	Activitats complementàries	C	Veure article 93.
	Activitats extractives	P	Veure article 94.
Sector secundari	Indústria de transformació agrària	C	Veure article 95.
	Indústria en general	P	Veure article 96.
Equipaments	Sense construcció	C	Veure article 97.
	Resta d’equipaments	C	Veure article 98.
Infraestructures	Petites infraestructures	C	Veure article 99.
	Vies de transport	C
	Conduccions i esteses	C
	Ports i ports esportius	C
	Grans instal·lacions tècniques	C
Habitatge unifamiliar aïllat		C	Veure article 100, 101, 102 i 103.

Paràmetres de parcel·lació i edificació

A efectes de noves edificacions o ampliacions de les existents els paràmetres aplicables a totes les Àrees de prevenció de riscs seran els corresponents a la qualificació del sòl rústic subjacent, i, si no fos coneguda, la corresponent al sòl rústic confrontant.

Condicions específiques per a les APR d’incendis

Queda condicionada la concessió de qualsevol llicència d’obres a les edificacions situades a les APR d’incendis a que es faci efectiu el compliment de les condicions que s’assenyalen a continuació

A les APR d’incendis, s’aplicarà la normativa vigent en cada moment en matèria de prevenció de riscs d’incendis, constituint en aquest moment aquesta normativa i les recomanacions de mesures de prevenció les descrites en:

- El Decret 125/2007, de 5 d’octubre, pel qual es dicten normes sobre l’ús del foc i es regula l’exercici de determinades activitats susceptibles d’incrementar el risc d’incendi forestal.

- El Reial decret 314/2006, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació, en el qual s’estableixen les mesures per a zones edificades limítrofes o interiors a àrees forestals, al Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi, DB-SI, en la secció SI 5: Intervenció dels bombers, apartat 1.2. Entorn dels edificis, punt 6.

- El Decret 101/1993, de 2 de setembre, pel qual s’estableixen noves mesures preventives en la lluita contra els incendis forestals.

- La Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques.

- El Pla Especial d’Emergències davant el risc d’incendis forestals a les Illes Balears, aprovat pel Decret 41/2005, de 22 d’abril.

A les APR d’incendis, s’hauran de complir les següents mesures de seguretat:

- Els vials d’accés als nuclis habitats hauran de comptar amb una faixa de protecció d’amplària mínima 20 metres a banda i banda del vial.

- Totes les xemeneies de la construcció han de comptar amb matagospires i preferentment estaran protegits amb una malla metàl·lica de diàmetre de llum inferior a un centímetre.

A les APR d’incendis, pel que fa a la ubicació dels habitatges, s’ha d’evitar la seva construcció als següents indrets:

- Dins xemeneies naturals, valls estretes i depressions entre turons, per tractar-se de llocs on els vents tendeixen a canalitzar-se.

- Sobre carenes estretes on la convecció provocada per l’incendi pugui incidir directament sobre la construcció.

- Llocs enclotats on pot produir-se gran acumulació de fums.

- En àrees especialment exposades a vents forts i persistents.

A les APR d’incendis, es recomana que, en el cas que s’instal·lin piscines, aquestes estiguin a 50 metres de la construcció i que en un radi de 25 metres al voltant de la piscina no hi hagi cap obstacle per a facilitar unes condicions òptimes de seguretat als mitjans aeris d’extinció d’incendis.

Condicions específiques per a les ZPR

A les ZPR de contaminació d’aqüífers, s’hauran de tenir en compte les següents condicions:

- Les instal·lacions destinades a la venda o emmagatzematge de carburants (benzineres o similars) hauran de garantir la impossibilitat de que les fuites dels dipòsits puguin accedir al terreny, i s’hauran d’instal·lar els sistemes precisos d’impermeabilització i detecció primerenca de fuites.

- Les instal·lacions destinades a estabulació d’animals tindran el trespol impermeable per tal d’impedir que els residus orgànics puguin contaminar les aigües freàtiques. Així mateix, els residus sòlids s’emmagatzemaran en llocs amb pavimentació impermeable, pel mateix motiu. Els residus líquid s’abocaran a un sistema depurador de dimensions característiques adequades a la quantitat que es generi.

Article 235. Àrea de Protecció Territorial (APT)

Condicions d’usos

Usos		A/ C / P	Observacions
Protecció i educació ambiental		C	Veure article 90.
Sector primari	Activitats de caràcter extensiu	A	Veure article 91.
	Activitats de caràcter intensiu	C	Veure article 92.
	Activitats complementàries	C	Veure article 93.
	Activitats extractives	P	Veure article 94.
Sector secundari	Indústria de transformació agrària	C	Veure article 95.
	Indústria en general	P	Veure article 96.
Equipaments	Sense construcció	C	Veure article 97.
	Resta d’equipaments	P	Veure article 98.
Infraestructures	Petites infraestructures	C	Veure article 99.
	Vies de transport	C
	Conduccions i esteses	C
	Ports i ports esportius	C
	Grans instal·lacions tècniques	C
Habitatge unifamiliar aïllat		P	Veure article 100, 101, 102 i 103.

Paràmetres de parcel·lació i edificació

A efectes de noves edificacions o ampliacions de les existents els paràmetres aplicables a totes les Àrees de protecció territorial seran els corresponents a la qualificació del sòl rústic subjacent, i, si no fos coneguda, la corresponent al sòl rústic confrontant.

Article 236. Àrea Natural d’Interès Municipal C (ANIM-C)

Condicions d’usos

Usos		A/ C / P	Observacions
Protecció i educació ambiental		C	Veure article 90.
Sector primari	Activitats de caràcter extensiu	A	Veure article 91.
	Activitats de caràcter intensiu	A	Veure article 92.
	Activitats complementàries	C	Veure article 93.
	Activitats extractives	P	Veure article 94.
Sector secundari	Indústria de transformació agrària	C	Veure article 95.
	Indústria en general	P	Veure article 96.
Equipaments	Sense construcció	C	Veure article 97.
	Resta d’equipaments	C	Veure article 98.
Infraestructures	Petites infraestructures	C	Veure article 99.
	Vies de transport	C
	Conduccions i esteses	C
	Ports i ports esportius	C
	Grans instal·lacions tècniques	C
Habitatge unifamiliar aïllat		C	Veure article 100, 101, 102 i 103.

Paràmetres de parcel·lació i edificació

Paràmetres			Observacions
Parcel·la mínima edificable		60.000 m2
Diàmetre cercle inscrit		250 m
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	1%
	Total	2%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.01 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.005 m2st/m2 sòl	La planta soterrani no pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	300 m2
Volum màxim		900 m3
Altura	Reguladora	3 m
	Total	5 m
	número plantes	PB 1 Planta
Distància mínima	a front	20 m
	a partions	10 m
	entre edificis	20 m	Es permeten distàncies inferiors, però es considerarà com un sòl edifici.

Secció 3a.
Categories i normes del Pla d’ordenació de recursos naturals de la península de llevant (PORN)

Article 237. Àrea de protecció estricta (APE)

Aquestes zones tindran com a funció fonamental la conservació íntegre dels seus excepcionals valors naturals, potenciant-los quan sigui necessari i possible, fomentant el seu estudi per tal de garantir la seva preservació.

Els únics usos permesos són la pràctica de l’excursionisme a les rutes expressament reconegudes pel Pla rector d’ús i gestió (PRUG), que en cap cas admetrà el trànsit fora dels camins existents degudament senyalitzats. També es permet l’accés per motius justificats i necessaris per a la conservació de les espècies que hi viuen, el qual requerirà autorització per part de la Conselleria de medi ambient.

A les APE es prohibeix tot tipus de nova construcció.

Article 238. Àrea de conservació predominant (ACP)

Les àrees de conservació predominant tendran com a funció fonamental la preservació dels hàbitats que contenen, a més de la conservació o restauració dels valors naturals, el manteniment de la qualitat paisatgística i els usos tradicionals de la zona. Secundàriament podran dedicar-se a altres usos (lleure, educació, etc.) que no lesionin els seus valors ambientals.

Es fomentaran els usos coherents amb la conservació del medi i les activitats d’interpretació i educació ambiental, que en cap cas no poden produir efectes negatius sobre els valors protegits.

A les ACP només es podran autoritzar les següents edificacions i construccions:

a) La conservació, consolidació i restauració d’edificis i instal·lacions existents que no comportin augment de volum, sempre que no hagin estat edificats contra el planejament urbanístic vigent en el moment de ser construïts.

b) Les infraestructures i instal·lacions públiques vinculades a l’espai protegit que necessàriament s’hi hagin d’ubicar, prèvia declaració d’interès general.

c) Les dotacions subterrànies de serveis o instal·lacions, sempre que donin servei a edificacions que no s’hagin construït en contra del planejament urbanístic vigent en el moment de la seva construcció.

Article 239. Àrea de conservació (AC)

Les àrees de conservació tendran com a funció fonamental la preservació o restauració dels valors naturals, el manteniment de la qualitat paisatgística i els usos tradicionals de la zona. Secundàriament podran dedicar-se a altres usos (turístic, lleure, educació, etc.) que no lesionin els seus valors ambientals.

Es fomentaran les activitats d’educació ambiental que es desenvolupin congruentment amb els objectius de protecció de l’espai, que en cap cas no poden representar efectes negatius sobre els valors protegits. També es fomentaran les intervencions o usos enfocats a conservació que afavoreixin el manteniment o increment del nivell de biodiversitat de l’àrea.

A les AC només es podran autoritzar les mateixes edificacions i construccions que les permeses en les ACP.

Article 240. Àrea d’aprofitament condicionat a la conservació (AACC)

La funció fonamental d’aquestes àrees és conservar en bon estat el sòl agrícola i els cultius existents, servir de suport a les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals i mantenir la qualitat paisatgística. Secundàriament podran dedicar-se a altres usos (lleure, educació, etc.) que no lesionin els seus valors ambientals, especialment quan es tracti d’ampliacions d’usos existents.

Els usos agrícoles i ramaders de caràcter tradicional gaudiran d’especial preferència i en especial les tècniques ecològiques de producció. S’empraran aigües depurades sempre que sigui possible.

Es fomentarà el desenvolupament del usos turístics i recreatius compatibles amb la conservació que generin rendes complementàries a l’agrícola, per a facilitar la conservació del paisatge, els quals no podran incidir negativament sobre els valors naturals d’aquestes àrees ni pertorbar les activitats productives.

A les AACC a més de les edificacions i construccions permeses en les ACP i AC estaran permeses les edificacions, o ampliacions de les existents, destinades a cobrir necessitats reals d’explotació agrària i/o ramadera que es justificaran acreditant la capacitat productiva de la finca i les necessitats d’increment de la producció. Aquestes edificacions i instal·lacions s’ubicaran on l’impacte ambiental sigui més reduït segons l’estudi d’alternatives, i en cap cas podran ser destinades a altres usos que els que motivin la seva autorització.

Article 241. Normes generals d’usos per a les àrees del PORN

Amb independència de la normativa a aplicar segons la categoria de sòl rústic subjacent, AANP, a les diferents àrees del PORN s’han de seguir, a més, les següents determinacions:

a) Activitats complementàries del sector primari

Es declara incompatible amb la sostenibilitat del Parc la localització de noves places d’allotjament turístic i residencial turístic al seu interior, tret de les ofertades com a agroturístiques.

Les noves infraestructures agroturístiques hauran de ser autoritzades per l’organisme competent en matèria turística, previ informe de l’òrgan gestor del Parc.

b) Activitats extractives

No es consideren compatibles amb els objectius establerts les activitats extractives, especialment l’extracció d’àrids, marès i pedra viva. Els moviments de terres podran ser autoritzats sempre que s’ajustin a les previsions de protecció del propi PORN i del PRUG.

Es prohibeix la destrucció i recol·lecció no autoritzada de minerals, estructures geomorfològiques, restes paleontològiques o altres elements geològics singulars, així com totes les actuacions que puguin suposar la degradació dels recursos edàfics.

El litoral i les platges seran preservats d’extraccions així com de regeneracions artificials que suposin una extracció prèvia.

No es permetran noves pedreres, ni ampliacions de les existents, que hauran d’adoptar mesures d’atenuació de l’impacte ambiental.

c) Activitats de comunicacions i infraestructures

a. Vies de transport

Els projectes de condicionament o millora del viari, tant municipal, insular o autonòmic, dins la zona del Parc, s’elaboraran considerant el caràcter protegit d’aquest espai, reduint tant com sigui possible els impactes generats i amb la previsió d’arbrat d’alineació amb espècies autòctones, i quan sigui viable la creació de carrils per a bicicletes i vianants.

No podran obrir-se noves carreteres ni rondes a l’interior del Parc encara que podran millorar-se les actuals en els termes de l‘apartat anterior. Tampoc es permet l’ampliació de les carreteres existents, únicament es permetran millores del ferm i petites modificacions puntuals.

b. Esteses aèries

Les noves esteses, elèctriques, telefòniques o d’altre tipus, no podran ser aèries. Es redactarà un estudi de viabilitat per al soterrament de les actualment existents.

Resta prohibida la instal·lació de noves instal·lacions d’antenes i repetidors de radiofreqüència a l’interior del Parc, llevat les de caràcter domèstic i aquelles de serveis públics i forces de seguretat que no puguin ubicar-se a llocs alternatius fora de l’àmbit del Parc.

c. Grans instal·lacions tècniques

No es permeten els camps d’aerogeneradors.

Es prohibeix la construcció de noves línies elèctriques a les APE (Reserves naturals).

Article 242. Altres determinacions per a les àrees del PORN

1. Tancament de finques.

A les ACP, AC i AACC permetran sempre el pas de la fauna silvestre i seran diàfans i integrats paisatgísticament. En conseqüència sols s’admetran nous tancaments de paret seca, malla metàl·lica ampla i suports de fusta, tancaments de pastor elèctric o bardisses vegetals i una altura total màxima d’1,50 m. Se n’exceptuen els d’horts, que podran impedir el pas de la fauna.

2. Ecosistemes de torrents i dels recursos hídrics.

Els torrents, per la seva funció natural, seran objecte d’una especial atenció, i per això no es permetrà cap canvi d’ús dins ells i en una franja de 25 m. mesurats des dels marges, excepció feta d’aquelles accions declarades d’interès general i de les actuacions de restauració ecològica o paisatgística que promogui la conselleria competent en matèria de medi ambient. El seu manteniment i neteja s’efectuarà amb especial atenció per a no afectar-ne la vegetació ripària. L’ús de maquinària pesant serà excepcional.

Disposició addicional primera: Reserva de sòl per a habitatge protegit

1. Al sòl classificat com a urbanitzable destinat a ús residencial s’haurà de reservar un mínim d’un 30% de l’edificabilitat d’ús residencial per a habitatges subjectes a un règim de protecció pública, el qual permeti establir, almenys, el seu preu màxim en venda, lloguer o d’altres formes d’accés a l’habitatge, com el dret de superfície o la concessió administrativa.

2. En el sòl urbà no consolidat per la urbanització i integrat en una unitat d’actuació, s’exigirà, com a mínim, el percentatge del 30% de l’edificabilitat d’ús residencial per a habitatges subjectes a un règim de protecció pública.

3. En el sòl urbà no consolidat per la urbanització no integrat en una unitat d’actuació, no s’exigeix cap reserva de sòl per a habitatge protegit.

4. Aquestes reserves s’exigiran a tots els sectors urbanitzables d’ús residencial en el moment de l’aprovació inicial, provisional o definitiva del seu pla parcial.

Quan es tracti de sòl urbà no consolidat i integrat en una unitat d’actuació s’exigirà en el moment d’aprovació de l’instrument de gestió pertinent, compensació o parcel·lació.

5. La determinació del sòl per a aquest ús específic s’ha de fer, en tot cas, de manera que a cada actuació es possibiliti i procuri la màxima cohesió i integració socials, mitjançant actuacions combinades d’habitatge lliure i habitatge protegit.

6. Es podrà autoritzar la no subjecció a la reserva prevista en aquesta disposició addicional o la seva reducció quan així es prevegi en una llei o norma de rang superior a aquesta normativa municipal, tal com preveu la disposició addicional tercera del Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears o qualsevol altre llei o norma que pugui entrar en vigor en el futur.

Disposició addicional segona: Normes especials per a la prevenció de risc d’incendi forestal

Plans d’autoprotecció d’incendis forestals

D’acord amb el Decret 41/2005, de 22 d’abril, pel qual s’aprova el Pla especial per fer front al risc d’incendis forestals, les empreses, els nuclis de població aïllada, les urbanitzacions, les àrees recreatives, els càmpings, etc. que estiguin situats en zones de risc, com també les empreses amb finalitats d’explotació forestal, han de redactar plans d’actuació que cal desenvolupar amb els mitjans propis de què disposen per als casos d’emergència per incendis forestals que puguin afectar-los. Per a elaborar aquests plans s’haurà de prendre com a base la delimitació de riscs realitzada pel Pla Especial per fer front al risc d’incendis (INFOBAL) o aquella que es pugui aprovar en el futur.

L’Ajuntament, en col·laboració amb la Direcció General d’Emergències i la Direcció General de Biodiversitat, ha de fomentar la redacció i l’execució d’aquests plans d’autoprotecció.

Amb independència d’això, s’hauran de complir totes les disposicions i exigències contingudes tant en aquestes NS com a la normativa que resulti aplicable pel que fa al risc d’incendi i, en especial, s’estarà a allò que es preveu per a les APR d’incendi a l’article 234 d’aquesta normativa.

Mesures de seguretat per a prevenció del risc d’incendi forestal

D’acord amb el Reial Decret 314/2006, pel qual s’aprova el Codi Tècnic d’Edificació, i el Decret 101/1993, de 2 de setembre, pel què s’estableixen noves mesures preventives en la lluita contra els incendis forestals, s’estableixen les següents mesures de seguretat obligatòries aplicables a les urbanitzacions que limiten amb zones forestals amb elevat risc d’incendi:

- Hi ha d’haver una franja de seguretat de 50 metres d’amplària separant la zona edificada de la forestal, lliure de matolls o vegetació que pugui propagar un incendi de l’àrea forestal així com un camí perimetral de 5 metres, que podrà estar inclòs en dita franja. S’ha de procedir a la retirada de les restes vegetals generades per la tala d’arbrat (si escau) en un termini màxim de 10 dies. Totes les demés restes vegetals generades s’hauran de retirar en un termini màxim de 20 dies des de la seva generació.

- La zona edificada o urbanitzada ha de disposar preferentment de dues vies d’accés alternatives, cadascuna de les quals ha de complir les condicions exposades en l’apartat 1.1 (amplària mínima lliure de 3,5 metres; altura mínima lliure o gàlib de 4,5 metres; capacitat portant de vial de 20 KN/m2; sobreample en corbes).

- Quan no es pugui disposar de les dues vies alternatives indicades en el paràgraf anterior, l’accés únic ha de finalitzar en una zona circular de 12,50 metres de radi, en el que s’acompleixin les condicions expressades en el primer paràgraf d’aquest apartat.

Disposició transitòria primera: Aplicació del Pla hidrològic de les Illes Balears

D’acord amb les determinacions contingudes al Pla hidrològic de les Illes Balears, aprovat mitjançant el Reial Decret 378/2001, de 6 d’abril, s’estableixen, amb caràcter transitori, les següents delimitacions i regulacions:

1. Perímetres de protecció de pous de proveïment.

Als plànols d’ordenació del sòl rústic s’han grafiat els diferents pous de proveïment d’aigua potable que existeixen actualment al terme municipal d’Artà.

Al seu voltant, d’acord amb allò que preveuen els articles 64, 65, 66 i 67 del Pla Hidrològic de les Illes Balears, s’estableixen els següents perímetre de protecció provisional dels pous de proveïment:

a)- Zona de restriccions moderades en un radi d’un quilòmetre al voltant del pou.

b)- Zona de restriccions màximes en un radi de 250 metres al voltant del pou.

c)- Zona de restriccions absolutes en un radi de 10 metres al voltant del pou.

Aquests perímetres regiran fins a la delimitació definitiva dels perímetres de protecció per part de l’Administració Hidràulica competent a les Illes Balears (AH), la qual és, en el moment de redactar-se aquestes NS, la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears.

2. - Regulació de les limitacions als perímetres de protecció de pous de proveïment.

Mentre no s’estableixi la delimitació definitiva dels perímetres de protecció dels pous de proveïment s’estableixen provisionalment les següents disposicions:

Amb caràcter  general, en tot l’àmbit dels perímetres de protecció, es prohibeix:

- Efectuar abocaments directes o indirectes que contamini les aigües.

- Acumular residus sòlids, enderrocs o substàncies, amb independència de la naturalesa d’aquestes i del lloc on es dipositin, que constitueixin o puguin constituir un perill de contaminació de les aigües o una degradació de l’entorn que les envolta.

- Dur a terme accions sobre el medi físic o el biològic lligat a l’aigua que en constitueixin o puguin constituir-ne una degradació.

S’estableixen les següents limitacions específiques dels perímetres de protecció:

a) Zona de restriccions moderades en un radi d’un quilòmetre al voltant del pou.

Es prohibeix de manera expressa: injectar-hi residus i substàncies contaminants en el subsòl i emmagatzemar, transportar i tractar productes radioactius.

Els usos i activitats que s’enumeren tot seguit necessiten, per a la seva autorització, informe previ favorable de l’AH, sens perjudici del compliment d’altres normatives:

- Obres d’infrastructura: mines, pedreres, extracció d’àrids.

- Activitats urbanes: fosses sèptiques, cementiris, emmagatzematge, transport i tractament de residus sòlids o aigües residuals.

- Activitats agrícoles i ramaderes: dipòsit i distribució de fertilitzants, plaguicides, rec amb aigües residuals i granges.

- Activitats industrials: emmagatzematge, transport i tractament d’hidrocarburs líquids, indústries farmacèutiques i radioactives, indústries alimentàries i escorxadors.

- Activitats recreatives: acampada, zones de banys.

b) Zona de restriccions moderades en un radi de 250 metres al voltant del pou:

No s’hi poden autoritzar els usos i les activitats següents:

- Mines, pedreres, extracció d’àrids.

- Fosses sèptiques i nous cementiris.

- Emmagatzematge i tractament de residus sòlids.

- Dipòsit i distribució de fertilitzants, plaguicides.

- Rec amb aigües residuals.

- Emmagatzematge, transport i tractament d’hidrocarburs, líquids i sòlids inflamables, productes químics i farmacèutics, productes radioactius.

- Indústries alimentàries i escorxadors.

- Acampada i zones de banys.

- Injecció de residus i substàncies contaminants.

- Sondejos petrolífers.

- Enterrament de cadàvers d’animals.

- Estacions de servei.

Es poden autoritzar, sempre i quan es demostri que no produeixen uns efectes ambientals nocius sobre el domini públic hidràulic, els següents usos i activitats:

- Emmagatzematge, transport i tractament d’aigües residuals.

- Granges.

- Pous i sondejos.

- excavacions.

- Sondejos geotècnics.

- Indústries potencialment contaminants (adoberies, ceràmiques, bugaderies, etc.)

c) Zona de restriccions absolutes en un radi de 10 metres al voltant del pou:

En aquest perímetre, el qual s’ha de clausurar mitjançant un recinte tancat, s’hi prohibeix qualsevol ús, llevat dels relacionats amb el manteniment i l’operació de la captació.

3. –  Zones inundables.

De forma provisional i fins a la seva delimitació i ordenació definitiva per part de l’AH, s’estableixen com a zones inundables les àrees delimitades com a Planes d’Inundació per la Conselleria de Medi Ambient al seu Atles de Delimitació Geomorfològica de Xarxes de Drenatge i Planes d’Inundació de les Illes Balears.

Aquestes zones inundables s’han grafiat als diferents plànols d’ordenació, on se superposen amb l’APR– Inundació delimitada al PTM donada la seva coincidència amb les Planes d’inundació.

La seva concreta zonificació distingint les zones d’inundació potencial i les zones de risc potencial es concretarà a partir de l’esmentada delimitació i ordenació definitiva per part de l’AH.

Limitacions provisionals a les zones inundables:

a) No es poden autoritzar les activitats classificades com a insalubres o perilloses ni tampoc cap tipus d’abocador o magatzem de substàncies tòxiques per a la salut humana o per als recursos naturals.

b) S’hi prohibeixen les instal·lacions destinades a serveis públics essencials o que suposin un nivell de risc alt en situacions d’avinguda.

c) Es prohibeix fer qualsevol obra que interrompi el funcionament hidràulic de la xarxa de drenatge natural de territori, o que a causa de la localització o del disseny pugui actuar com a dic per a la circulació de les aigües i augmentar els danys potencials que causa la possible inundació. S’exclouen els dics de defensa i les altres actuacions orientades específicament a controlar els processos d’inundació.

d) Les infraestructures lineals s’han de dissenyar incorporant-hi els passos necessaris d’aigua per a les avingudes corresponents al tipus d’obra de què es tracti, i s’han de dimensionar de manera adequada per permetre la circulació de les aigües fins i tot en les avingudes més grans previsibles. Els plans de manteniment d’aquestes infraestructures han d’incorporar les tasques de neteja d’aquests passos que en garanteixin el funcionament i permetin mantenir la circulació del cabal de disseny.

e) S’ha d’evitar ubicar-hi els usos que les avingudes i les inundacions puguin danyar.

f) Els projectes d’edificacions, obres o instal·lacions, principalment aquells que es destinin a habitatges o a locals ocupats per persones, avaluaran el risc d’inundació i detallaran les mesures correctores necessàries per a la seguretat de les persones i dels béns tant pel que fa a les previsions tècniques de disseny com als concrets materials de construcció que s’hagin d’emprar.

g) Sempre i quan ho permeti la regulació de la zona, només s’autoritzaran soterranis quan estiguin destinats a aparcament de vehicles. Aquesta autorització estarà condicionada a l’adopció de mesures correctores especials que per una part evitin l’entrada de les aigües i, en qualsevol cas, assegurin la seva adequada evacuació mitjançant sistemes adients.

Disposició transitòria segona: Suspensió de tramitació d’instruments de planejament i gestió urbanística condicionada a la suficiència de recursos hídrics

Amb la finalitat d’assegurar la suficiència de recursos hídrics, no es podrà iniciar la tramitació de qualsevol instrument de planejament urbanístic derivat o de gestió que possibiliti actuacions de transformació urbanística en els àmbits que s’assenyalen fins que, mitjançant les obres de millora de la xarxa de distribució d’aigua potable i les obres d’infraestructura de sanejament, no es faci efectiva una reducció de les pèrdues d’aigua fins a assolir un màxim del 25%.

S’haurà donat compliment a aquesta condició i, per tant, sí que es podran iniciar les tramitacions dels esmentats instruments de planejament derivat o de gestió quan s’hagi acreditat, mitjançant el corresponent informe de la Direcció General de Recursos Hídrics, que efectivament s’han reduït les pèrdues fins a assolir un màxim del 25%.

Disposició transitòria tercera: Disposició d’escomeses

La tramitació de qualsevol instrument de planejament o de gestió urbanística que possibiliti actuacions de transformació urbanística als àmbits de sòl urbà no consolidat per la urbanització i als sectors de sòl urbanitzable, haurà d’incloure totes les escomeses necessàries (aigua potable, clavegueram, etc.) per tal de garantir de forma immediata el correcte funcionament de les xarxes internes a l’àmbit d’actuació.

  

ANNEX 1

Unitats d’actuació

UA 1: Carrer de Sa Clota

1. Objecte i àmbit

L’objecte d’aquesta unitat és ordenar una zona classificada com a sòl urbà al planejament vigent, però mancada d’urbanització consolidada.

Consistirà en la creació d’un espai lliure públic central, la connexió a les xarxes viàries existents, la completació de l’estructura d’una illeta i la dotació de serveis dins l’àmbit per tal de poder dur a terme la posterior edificació en el sector. Contempla la prolongació del carrer Diana fins al carrer Sorteta.

L’àmbit concret d’aquesta unitat es grafia en el plànol d’ordenació corresponent.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació d’illetes generalment tancades en edificació continua, amb façanes coincidint amb les alineacions de vies públiques. L’àmbit del sector s’inclou dins la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	4.243 m2
Gestió	figura de desenvolupament	projecte de reparcel·lació
	sistema d’actuació	compensació
	gestió	iniciativa privada
Ordenació	superfície màxima de solars	2.057 m2
	població màxima	77 habitants
	edificabilitat residencial màxima	4.114 m2
	tipologia edificatòria	contínua
	zonificació	Artà – Intensiva (AR-INT)
Cessions	espais lliures públics	1.436 m2
	equipaments públics	--
	vials	750 m2
	aprofitament	15% (art.7 Llei 4/2008)

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

La figura de desenvolupament del sector haurà d’ordenar la unitat d’actuació de la manera més favorable pels interessos generals.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

Paràmetres de parcel·lació          

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	10 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana		22

Pel que fa als paràmetres d’edificació, a la regulació d’usos, als cossos i elements sortints a via pública i a les condicions d’ambient i estètica s’estarà al regulat per a la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

UA 2: Zona de Sa Clota

1. Objecte i àmbit

L’objecte d’aquesta unitat és ordenar una zona classificada com a sòl urbà al planejament vigent, però mancada d’urbanització consolidada.

Consistirà en el traçat general de vials, la configuració d’illetes, la creació d’espai lliure públic, la reserva d’un solar per equipament municipal i la dotació de serveis per tal de poder dur a terme la posterior edificació en el sector. Contempla la prolongació dels carrers Na Carretó i Joan XXIII fins al carrer Pou Nou amb l’obertura de nous vials.

L’àmbit concret d’aquesta unitat es grafia en el plànol d’ordenació corresponent.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació d’illetes generalment tancades en edificació continua, amb façanes coincidint amb les alineacions de vies públiques. L’àmbit del sector s’inclou dins la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	11.954 m2
Gestió	figura de desenvolupament	projecte de reparcel·lació
	sistema d’actuació	compensació
	gestió	iniciativa privada
Ordenació	superfície màxima de solars	5.740 m2
	població màxima	215 habitants
	edificabilitat residencial màxima	11.480 m2
	tipologia edificatòria	contínua
	zonificació	Artà – Intensiva (AR-INT)
Cessions	espais lliures públics	3.163 m2
	equipaments públics	826 m2
	vials	2.225 m2
	aprofitament	15% (art.7 Llei 4/2008)

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

La figura de desenvolupament del sector haurà d’ordenar la unitat d’actuació de la manera més favorable pels interessos generals.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2	S’exonerarà excepcionalment el compliment del paràmetre de profunditat mínima en aquelles parcel·les que no puguin complir aquest paràmetre a resultes de la connexió amb les xarxes viàries existents.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	10 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana		22 m

Pel que fa als paràmetres d’edificació i a la regulació d’usos s’estarà al regulat per a la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

UA 3: Zona des Cós

1. Objecte i àmbit

L’objecte d’aquesta unitat és ordenar una zona classificada com a sòl urbà al planejament vigent, però mancada d’urbanització consolidada.

Consistirà en el traçat general de vials, la configuració d’illetes, la creació d’espai lliure públic i la dotació de serveis per tal de poder dur a terme la posterior edificació en el sector. Contempla la prolongació dels carrers s’Era Vella i na Conxa amb l’obertura de vials.

L’àmbit concret d’aquesta unitat es grafia en el plànol d’ordenació corresponent.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació d’illetes generalment tancades en edificació continua, amb façanes coincidint amb les alineacions de vies públiques. L’àmbit del sector s’inclou dins la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	10.235 m2
Gestió	figura de desenvolupament	projecte de reparcel·lació
	sistema d’actuació	compensació
	gestió	iniciativa privada
Ordenació	superfície màxima de solars	5.077 m2
	població màxima	190 habitants
	edificabilitat residencial màxima	10.154 m2
	tipologia edificatòria	contínua
	zonificació	Artà – Intensiva (AR-INT)
Cessions	espais lliures públics	2.002 m2
	equipaments públics	--
	vials	3.156 m2
	aprofitament	15% (art.7 Llei 4/2008)

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

La figura de desenvolupament del sector haurà d’ordenar la unitat d’actuació de la manera més favorable pels interessos generals.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	10 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana		22 m

Pel que fa als paràmetres d’edificació i a la regulació d’usos s’estarà al regulat per a la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

UA 4: Barri de Sa Pista

1. Objecte i àmbit

L’objecte d’aquesta unitat és ordenar una zona classificada com a sòl urbà al planejament vigent, però parcialment mancada d’urbanització consolidada.

Consistirà en el traçat general de vials, la configuració d’illetes, la creació d’espai lliure públic i la dotació de serveis per tal de poder dur a terme la posterior edificació en el sector. Contempla la prolongació dels carrers Can Sard i Velòdrom.

L’àmbit concret d’aquesta unitat es grafia en el plànol d’ordenació corresponent.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació d’illetes generalment tancades en edificació continua, amb façanes coincidint amb les alineacions de vies públiques. L’àmbit del sector s’inclou dins la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	7.973 m2
Gestió	figura de desenvolupament	projecte de reparcel·lació
	sistema d’actuació	compensació
	gestió	iniciativa privada
Ordenació	superfície màxima de solars	4.128 m2
	població màxima	155 habitants
	edificabilitat residencial màxima	8.256 m2
	tipologia edificatòria	contínua
	zonificació	Artà – Intensiva (AR-INT)
Cessions	espais lliures públics	1.016 m2
	equipaments públics	--
	vials	2.829 m2
	aprofitament	15% (art.7 Llei 4/2008)

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

Paràmetres de parcel·lació       

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2	S’exonerarà excepcionalment el compliment del paràmetre de profunditat mínima en aquelles parcel·les que no puguin complir aquest paràmetre a resultes de la connexió amb les xarxes viàries existents.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	10 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana		22 m

Pel que fa als paràmetres d’edificació i a la regulació d’usos s’estarà al regulat per a la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

UA 5: Carrer de Costa i Llobera – Zona des Cós

1. Objecte i àmbit

L’objecte d’aquesta unitat és ordenar una zona classificada com a sòl urbà mancada d’urbanització consolidada.

Consistirà en l’ampliació de l’avinguda Costa i Llobera, la creació de vials secundaris i aparcaments, la fixació d’una nova alineació de façana i la dotació de serveis per tal de poder dur a terme la posterior edificació, per a ús comercial i de serveis, en el sector. També contempla la prolongació del carrer es Cós fins a l’avinguda i la connexió del viari amb la unitat d’actuació 3.

L’àmbit concret d’aquesta unitat es grafia en el plànol d’ordenació corresponent.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació d’illetes generalment tancades en edificació continua, amb reculada de 3 m. de la façana principal respecte a l’alineació de vial. L’àmbit del sector s’inclou dins la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	7.188 m2
Gestió	figura de desenvolupament	projecte de reparcel·lació
	sistema d’actuació	compensació
	gestió	iniciativa privada
Ordenació	superfície màxima de solars	3.230 m2
	població màxima	--
	edificabilitat màxima	6.460 m2
	tipologia edificatòria	contínua
	zonificació	Artà – Intensiva (AR-INT)
Cessions	espais lliures públics	--
	equipaments públics	--
	vials	2.407 m2
	carretera	1.551 m2
	aprofitament	15% (art.7 Llei 4/2008)

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

La figura de desenvolupament del sector haurà d’ordenar la unitat d’actuació de la manera més favorable pels interessos generals.

L’aparcament que es pugui desenvolupar dins la UA 5 del nucli urbà d’Artà haurà de ser autoritzat per la Direcció Insular de Carreteres, o òrgan que el pugui substituir en les seves competències. S’haurà de remetre el projecte degudament signat i visat per un tècnic competent (ECC o ETOP).

4. Condicions de parcel·lació i edificació

Paràmetres de parcel·lació          

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2	S’exonerarà excepcionalment el compliment del paràmetre de profunditat mínima en aquelles parcel·les que no puguin complir aquest paràmetre a resultes de la connexió amb les xarxes viàries existents.
Dimensió mínima de parcel·la	façana	10 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana		22 m

Pel que fa als paràmetres d’edificació s’estarà al regulat per a la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	P
	Habitatge plurifamiliar	P
Sector secundari	Indústria	P	Només s’admeten la primera i segona categoria.
	Magatzem	P	Només s’admet fins a 150 m2 útils.
Sector terciari	Comercial	A
	Oficines i serveis	A
	Allotjament turístic	P
	Restauració	A
Equipament comunitari	Sociocultural	A
	Docent	A
	Assistència social	A
	Administratiu-institucional	A
	Esportiu	A
	Seguretat	A
	Sanitari	A
	Recreatiu i espectacles	A	No s’admet l’ús de discoteques.
	Funerari	P
	Proveïment	A
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	A
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

UA 6: Carrer des Collet

1. Objecte i àmbit

L’objecte d’aquesta unitat és ordenar una zona classificada com a sòl urbà al planejament vigent, de manera que es completi la trama urbana. Es considera necessària aquesta actuació per donar continuïtat a la trama urbana existent, que en els carrers Jaume III i des Collet es veu interrompuda.

Consistirà en la connexió del carrer Jaume III amb el carrer Bon Aire i prolongació del carrer Es Collet fins a aquest nou tram obert. També es realitzarà la dotació de serveis en aquests vials per tal de poder dur a terme la posterior edificació en el sector.      

L’àmbit concret d’aquesta unitat es grafia en el plànol d’ordenació corresponent.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació d’illetes generalment tancades en edificació continua, amb façanes coincidint amb les alineacions de vies públiques. L’àmbit del sector s’inclou dins la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	3.423 m2
Gestió	figura de desenvolupament	projecte de reparcel·lació
	sistema d’actuació	compensació
	gestió	iniciativa privada
Ordenació	superfície màxima de solars	2.688 m2
	població màxima	101 habitants
	edificabilitat residencial màxima	5.376 m2
	tipologia edificatòria	contínua
	zonificació	Artà – Intensiva (AR-INT)
Cessions	espais lliures públics	--
	equipaments públics	--
	vials	735 m2
	aprofitament	15% (art.7 Llei 4/2008)

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

La figura de desenvolupament del sector haurà d’ordenar la unitat d’actuació de la manera més favorable pels interessos generals.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

Paràmetres de parcel·lació           

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	10 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana		22 m

Pel que fa als paràmetres d’edificació i a la regulació d’usos s’estarà al regulat per a la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

UA 7: Carrer Sant Pere - Carrer Tamarells

1. Objecte i àmbit

L’objecte d’aquesta nova unitat d’actuació és ordenar una zona classificada com a sòl urbà de manera que es completi la trama urbana.

Consistirà en la prolongació del carrer de Sant Pere fins ala carrer Vivers, la prolongació del carrer Vivers i l’obertura d’un nou carrer que connecti l’esmentada prolongació del carrer Vivers amb al carrer Major de la Colònia. També es realitzarà la dotació de serveis en aquests vials per tal de poder dur a terme la posterior edificació en el sector.

Aquesta actuació d’obertura de vials permetrà connectar els vials del sector urbanitzable de Sa Devesa que es preveu amb la trama urbana del nucli de la Colònia de Sant Pere.      

L’àmbit concret d’aquesta unitat es grafia en el plànol d’ordenació corresponent.

2. Tipologia edificatòria

Es correspon a una ordenació d’illetes generalment tancades en edificació continua, amb façanes coincidint amb les alineacions de vies públiques. L’àmbit del sector s’inclou dins la zonificació Colònia de Sant Pere Intensiva (CO-INT).

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	7.768 m2
Gestió	figura de desenvolupament	projecte de reparcel·lació
	sistema d’actuació	compensació
	gestió	iniciativa privada
Ordenació ús residencial	superfície màxima de solars	5.804 m2
	població màxima	218 habitants
	edificabilitat residencial màxima	11.608 m2
	tipologia edificatòria	contínua
	zonificació	Colònia Sant Pere – Intensiva (CO-INT)
Cessions	espais lliures públics	--
	equipaments públics	--
	vials	1.964 m2
	aprofitament	15% (art.7 Llei 4/2008)

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

La figura de desenvolupament del sector haurà d’ordenar la unitat d’actuació de la manera més favorable pels interessos generals.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

Paràmetres de parcel·lació     

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	7 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana		16 m

Pel que fa als paràmetres d’edificació i a la regulació d’usos s’estarà al regulat per a la zonificació Colònia de Sant Pere Intensiva (CO-INT).

UA 8: Prolongació Carrer Vivers

1. Objecte i àmbit

L’objecte d’aquesta unitat és ordenar una zona classificada com a sòl urbà de manera que es completi la trama urbana.

Consistirà en la prolongació del carrer Vivers fins al límit del sòl urbà i l’obertura del vial sobre l’actual camí de Can Pentinat. Es preveu també la dotació de serveis dels vials descrits per tal de poder dur a terme la posterior edificació en el sector.

Aquesta actuació d’obertura de vials permetrà connectar els vials del sector urbanitzable de Sa Devesa que es preveu amb la trama urbana del nucli de la Colònia de Sant Pere.   

L’àmbit concret d’aquesta unitat es grafia en el plànol d’ordenació corresponent.

2. Tipologia edificatòria

Es correspon a una ordenació d’illetes generalment tancades en edificació continua, amb façanes coincidint amb les alineacions de vies públiques. L’àmbit del sector s’inclou dins la zonificació Colònia de Sant Pere Intensiva (CO-INT).

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	6.791 m2
Gestió	figura de desenvolupament	projecte de reparcel·lació
	sistema d’actuació	compensació
	gestió	iniciativa privada
Ordenació ús residencial	superfície màxima de solars	5.074 m2
	població màxima	190 habitants
	edificabilitat residencial màxima	10.148 m2
	tipologia edificatòria	contínua
	zonificació	Colònia Sant Pere – Intensiva (CO-INT)
Cessions	espais lliures públics	--
	equipaments públics	--
	vials	1.717 m2
	aprofitament	15% (art.7 Llei 4/2008)

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

La figura de desenvolupament del sector haurà d’ordenar la unitat d’actuació de la manera més favorable pels interessos generals.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

Paràmetres de parcel·lació         

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	7 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana		16 m

Pel que fa als paràmetres d’edificació i a la regulació d’usos s’estarà al regulat per a la zonificació Colònia de Sant Pere Intensiva (CO-INT).

ANNEX 2

Plans especials de completació puntual de serveis

PE 1: Carrer de na Carretó

1. Objecte i àmbit

L’objecte d’aquest pla especial és solventar les mancances puntuals que presenta un tram d’aquest carrer i que són les següents:

- Accés rodat: falta realitzar la pavimentació i completar la voravia en alguns trams.

- Abastament d’aigua: falta completar la dotació d’aigua.

- Evacuació d’aigües: falta realitzar la dotació d’evacuació d’aigües.

- Subministrament elèctric: falta realitzar la dotació de subministrament elèctric a les parcel·les i completar l’enllumenat públic.

Cal fer constar que les anteriors NS incloïen aquest tram del carrer de na Carretó en l’àmbit de la UA 6, la qual comprenia la totalitat del carrer de Na Carretó. El tram comprès entre el carrer Marina i Diana s’ha exclòs d’aquest PE degut a que ja ha estat objecte de la corresponent dotació de serveis.         

L’àmbit concret d’aquest pla especial es grafia en el plànol d’ordenació corresponent.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació d’illetes generalment tancades en edificació continua, amb façanes coincidint amb les alineacions de vies públiques. L’àmbit del sector s’inclou dins la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	2.613 m2
Gestió	figura de desenvolupament	projecte de dotació de serveis
	sistema d’actuació	cooperació
	gestió	iniciativa pública

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

La figura de desenvolupament del sector haurà d’ordenar la unitat d’actuació de la manera més favorable pels interessos generals.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

Paràmetres de parcel·lació           

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	10 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

Pel que fa als paràmetres d’edificació i a la regulació d’usos s’estarà al regulat per a la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

PE 2: Carrer del Vicari Far

1. Objecte i àmbit

Amb aquesta previsió de Pla Especial es pretén solventar les mancances puntuals que presenta aquest carrer i que són les següents:

- Accés rodat: falta completar la pavimentació i adequar l’accés per a vianants que comunica aquest carrer amb l’avinguda del Ferrocarril. També s’ha de completar la construcció de les voravies.

-  Abastament d’aigua: falta completar puntualment la dotació d’aigua en alguns solars.

-  Evacuació d’aigües: falta completar la xarxa en la part corresponent al darrer tram del carrer en direcció a l’avinguda del Ferrocarril.

S’ha d’indicar que el carrer del Vicari Far està dotat de servei de subministrament d’energia elèctrica i d’enllumenat públic.

L’àmbit concret d’aquest PE es grafia en el plànol d’ordenació corresponent.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació d’illetes generalment tancades en edificació continua, amb façanes coincidint amb les alineacions de vies públiques. L’àmbit del sector s’inclou dins la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	5.353 m2
Gestió	figura de desenvolupament	projecte de dotació de serveis
	sistema d’actuació	cooperació
	gestió	iniciativa pública

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

La figura de desenvolupament del sector haurà d’ordenar la unitat d’actuació de la manera més favorable pels interessos generals.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

Paràmetres de parcel·lació       

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	10 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

Pel que fa als paràmetres d’edificació i a la regulació d’usos s’estarà al regulat per a la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

PE 3: S’Estanyol

1. Objecte i àmbit

L’objecte d’aquest pla especial és, per una part, dotar aquesta urbanització del servei d’evacuació d’aigües mitjançant clavegueram, i, per l’altra, completar o millorar alguns dels serveis que ja constaven en el seu projecte d’urbanització:

-  Abastament d’aigua: completar o millorar la dotació de la xarxa de subministrament d’aigua en alguns trams.

-  Subministrament elèctric: millora o substitució de l’enllumenat públic existent.

L’àmbit d’aquesta unitat d’actuació, tal com es grafia en el plànol d’ordenació corresponent, coincideix amb els límits corresponents únicament al pla parcial del sector 23, ja que el sector 21 compta amb urbanització consolidada seguint allò que estableix el PTM.

2. Tipologia edificatòria

La tipologia edificatòria és la que correspon segons el pla parcial d’ordenació del sector.

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	92.541 m2
Gestió	figura de desenvolupament	projecte de dotació de serveis
	sistema d’actuació	cooperació
	gestió	iniciativa pública

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

Pel que fa als paràmetres de parcel·lació, d’edificació i a la regulació d’usos s’estarà al regulat per a cada una de les diferents zonificacions del nucli.

PE 4: Betlem

1. Objecte i àmbit

L’objecte d’aquest pla especial és dotar aquesta urbanització del servei d’evacuació d’aigües mitjançant clavegueram. La resta dels serveis urbanístics es trobes executats d’acord amb les previsions del corresponent pla parcial.

L’àmbit d’aquest pla especial, tal com es grafia en el plànol d’ordenació corresponent, coincideix amb els límits corresponents al pla parcial que va desenvolupar aquest sector.

2. Tipologia edificatòria

La tipologia edificatòria és la que correspon segons el pla parcial d’ordenació del sector.

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	228.145 m2
Gestió	figura de desenvolupament	projecte de dotació de serveis
	sistema d’actuació	cooperació
	gestió	iniciativa pública

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

Pel que fa als paràmetres de parcel·lació, d’edificació i a la regulació d’usos s’estarà al regulat per a cada una de les diferents zonificacions del nucli.

PE 5: San Pedro

1. Objecte i àmbit

L’objecte d’aquest pla especial és dotar aquesta urbanització del servei d’evacuació d’aigües mitjançant clavegueram. La resta dels serveis urbanístics es trobes executats d’acord amb les previsions del corresponent pla parcial.

L’àmbit d’aquest pla especial, tal com es grafia en el plànol d’ordenació corresponent, coincideix amb els límits corresponents al pla parcial que va desenvolupar aquest sector.

2. Tipologia edificatòria

La tipologia edificatòria és la que correspon segons el pla parcial d’ordenació del sector.

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	246.181 m2
Gestió	figura de desenvolupament	projecte de dotació de serveis
	sistema d’actuació	cooperació
	gestió	iniciativa pública

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

Pel que fa als paràmetres de parcel·lació, d’edificació i a la regulació d’usos s’estarà al regulat per a cada una de les diferents zonificacions del nucli.

   

ANNEX 3

Sòls urbanitzables

Sòl urbanitzable Sos Monjos

1. Objecte i àmbit

Amb aquest sector es manté un sòl urbanitzable que completa la trama urbana d’Artà fins al torrent dels Revolts. Al mateix temps, es configura una zona verda pública paral·lela a l’eix del torrent i es dota a la zona dels equipaments corresponents. El dia 22 de desembre de 2006 la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric aprovà definitivament el pla parcial d’aquest sector (BOIB núm. 87 de 12 de juny de 2007).

S’adscriuen a aquest sector els terrenys pertinents per a ser destinats a sistema general de cessió obligatòria i gratuïta, en compliment de les disposicions del PTM.

L’àmbit concret d’aquest sòl urbanitzable, així com el sistema general adscrit, es grafien en els plànols d’ordenació corresponents.

2. Tipologia edificatòria

La tipologia edificatòria del sector urbanitzable es correspon a una ordenació d’illetes amb edificació contínua en contacte amb la trama urbana consolidada adjacent i una ordenació aïllada per a la resta del sector, més propera al sòl rústic.

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	108.398 m2
Gestió	figura de desenvolupament		pla parcial
	sistema d’actuació		compensació
	gestió		iniciativa privada
Ordenació	densitat màxima d'habitatges global		75 habitants / Ha
	nombre màxim d’habitatges		203 habitatges
	població màxima		812 habitants
	tipologia edificatòria		contínua i/o aïllada
	coeficient d’edificabilitat global		0,50 m2/m2
	percentatge mínim d’habitatges de protecció pública o d’un altre règim que permeti taxar el preu màxim de venda o lloguer		veure disposició addicional d’aquesta Normativa
Cessions mínimes	espais lliures públics		10% superfície ordenada
	equipaments públics	escolar	10 m2/habitatge
		social - comercial	2 m2 const./habitatge
	vials		els necessaris per desenvolupar el sector
	aparcaments		1 plaça / 100 m2 d’edificació
	aprofitament		15% (art.7 Llei 4/2008)
	sistemes generals		20% adscrits fora de la superfície del sector

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

Pel que fa als accessos, el projecte d’urbanització, degudament signat i visat per tècnic competent, haurà de ser objecte d’autorització per part de la Direcció Insular de Carreteres del Departament d’Obres Públiques del Consell de Mallorca, o l’òrgan que el substitueixi en aquesta competència, pel que fa al requisit de preveure els accessos necessaris resolts de forma adequada.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

A. Sos Monjos Intensiva (SM- INT)

1. Definició i àmbit

S’anomena Sos Monjos Intensiva a l’àrea del sector del pla parcial que correspon a la completació de la trama de l’eixample adjacent al sòl urbà.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació d’illetes tancades, en edificació continua, amb façana coincidint amb les alineacions de vies públiques.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació       

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		200 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	10 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		22 m

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació

Paràmetres			Observacions
Tipologia edificatòria		contínua
Superfície màxima d’ocupació		70% 80% en cantonades	Les plantes soterrani destinades a aparcament de vehicles podran ocupar la totalitat de la parcel·la. En planta baixa s’admet, a més, un 5% d’ocupació per a edificació auxiliar.
Profunditat màxima edificable		20 m
Edificabilitat màxima	sobre terreny	2,00 m2/m2
	sota terreny	0,70 m2/m2	Si es destina a aparcament: 1,00 m2/m2.
	superfície màx. per edifici	--
Altura	reguladora	10 m
	total	12,50 m
	número plantes	PB+2PP 3 plantes
Distància mínima	a front	0 m
	a laterals	0 m
	a fons	5 m	No és obligatori en els casos en que impedeix la ocupació màxima permesa.
	entre edificis	3 m	Entre edificació principal i edificació auxiliar.
Superfície mínima de parcel·la enjardinada		--
Índex d’intensitat d’ús	residencial	1/75 m2 de solar
	turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat		1/habitatge 1/100 m2 útils o fracció per altres usos	Veure article 150.

5. Regulació d’usos

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A
	Habitatge plurifamiliar	A	1 habitatge cada 75 m2 de solar.
Sector secundari	Indústria	P	Només s’admet la primera categoria.
	Magatzem	P	Només s’admet fins a 150 m2 útils.
Sector terciari	Comercial	A
	Oficines i serveis	A
	Allotjament turístic	P
	Restauració	A
Equipament comunitari	Sociocultural	A
	Docent	A
	Assistència social	A
	Administratiu-institucional	A
	Esportiu	A
	Seguretat	A
	Sanitari	A
	Recreatiu i espectacles	A	No s’admet l’ús de discoteques.
	Funerari	P
	Proveïment	A
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	A
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P	Només s’admeten les existents.
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

B. Sos Monjos Extensiva (SM- EXT)

1. Definició i àmbit

S’anomena Sos Monjos Extensiva a l’àrea del sector del pla parcial situada en el perímetre del sector, més en contacte amb el sòl rústic.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació d’edificació aïllada, separada o retranquetjada de totes les llindes del solar, destinada a habitatge unifamiliar.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació        

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		600 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	18 m
	profunditat	--
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació

Paràmetres			Observacions
Tipologia edificatòria		aïllada
Superfície màxima d’ocupació		30%
Profunditat màxima edificable		--
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0,50 m2/m2
	sota terreny	0,30 m2/m2
	superfície màx. per edifici	700 m2	Sobre terreny
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front	5 m
	a laterals	3 m
	a fons	3 m
	entre edificis	6 m
Superfície mínima de parcel·la enjardinada		30%
Índex d’intensitat d’ús	residencial	1/600 m2 de solar	Màxim 1 habitatge per solar
	turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat		2/habitatge 1/150 m2 útils o fracció per altres usos	Veure article 150.

5. Regulació d’usos                                                              

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A	1 habitatge cada 600 m2 de solar. Màxim 1 habitatge per solar
	Habitatge plurifamiliar	P
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	P
	Oficines i serveis	P
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	A
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	P
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	P
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	P
	Comunicacions i telecomunicacions	P
	Aparcament de vehicles	P
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

C. Sos Monjos Adossada (SM- ADO)

1. Definició i àmbit

S’anomena Sos Monjos Adossada a l’àrea del sector del pla parcial que serveix de transició entre la zona d’edificació aïllada i la zona intensiva.

El seu àmbit queda delimitat als plànols d’ordenació.

2. Tipologia edificatòria

Correspon a una ordenació d’edificació adossada, separada o retranquetjada de la façana del solar, destinada a habitatge unifamiliar.

3. Condicions dels solars

Paràmetres de parcel·lació   

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		400 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	15 m
	profunditat	--
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		30 m	Per edificis de promoció unitària

4. Condicions de l’edificació

Paràmetres de l’edificació

Paràmetres			Observacions
Tipologia edificatòria		adossada
Superfície màxima d’ocupació		--
Profunditat màxima edificable		20 m	A partir de la alineació de vial
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0,65 m2/m2
	sota terreny	0,30 m2/m2
	superfície màx. per edifici	500 m2	Sobre terreny
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB+1PP 2 plantes
Distància mínima	a front	5 m
	a laterals	*
	a fons	4 m
	entre edificis	--
Superfície mínima de parcel·la enjardinada		30%
Índex d’intensitat d’ús	residencial	1/400 m2 de solar
	turístic	--
Número mínim de places d’aparcament privat		2/habitatge 1/150 m2 útils o fracció per altres usos	Veure article 150.

* En PB, pot adossar-se o no a laterals. Si no s’adossa, 4 m de distància mínima a mitgera. S’haurà de tancar fins al lateral amb mur de 2,5 m d’alçada mínima.

En PP, s’ha d’adossar a un lateral, i separar-se 4 m de distància mínima de l’altre lateral

5. Regulació d’usos                                                              

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	A	1 habitatge cada 400 m2 de solar
	Habitatge plurifamiliar	P
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	P
	Oficines i serveis	P
	Allotjament turístic	P
	Restauració	P
Equipament comunitari	Sociocultural	P
	Docent	P
	Assistència social	P
	Administratiu-institucional	P
	Esportiu	A
	Seguretat	P
	Sanitari	P
	Recreatiu i espectacles	P
	Funerari	P
	Proveïment	P
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	P
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	P
	Comunicacions i telecomunicacions	P
	Aparcament de vehicles	P
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

Sòl urbanitzable Son Tallet

1. Objecte i àmbit

L’objecte d’aquest sòl urbanitzable és completar la trama urbana fins a la via executada recentment per unir les carreteres Ma-12 i Ma-15. A més, la part situada més enllà del vial d’enllaç, es destinarà a equipament supramunicipal.

L’àmbit concret d’aquest sòl urbanitzable es grafia en els plànols d’ordenació corresponents.

2. Tipologia edificatòria

La tipologia edificatòria proposada per al sector urbanitzable es correspon a una tipologia intensiva, seguint la tipologia de la trama urbana més propera.

L’àrea destinada a equipament supramunicipal tendrà tipologia edificatòria aïllada.

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	Superfície global:      44.192 m2 Superfície sector urbanitzable:      34.635 m2 Superfície sistemes generals adscrits:   9.557 m2 (21,6% superf. sector)
Gestió	figura de desenvolupament	pla parcial
	sistema d’actuació	compensació
	gestió	iniciativa privada
Ordenació	densitat màxima d'habitatges descomptant superfície de sistemes generals adscrits	100 habitants / Ha
	població màxima (norma 7.4 PTM)	346 habitants
	tipologia edificatòria	contínua i/o aïllada
	coeficient d’edificabilitat global descomptant superfície de sistemes generals adscrits	1,20 m2/m2
Cessions mínimes *	les establertes a la normativa vigent
	equipament supramunicipal	2.231 m2 inclòs dins del sector
	sistema general destinat a espai lliure públic/viari **	7.495 m2 adscrit al sector
	sistema general viari (actual Ma-12)	2.062 m2 adscrit al sector

* S’han de tenir en compte als efectes de la seva compensació les cessions anticipades de terrenys que ja s’han efectuat en compliment dels convenis urbanístics signats entre l’Ajuntament d’Artà i els seus propietaris, essent el darrer conveni signat, i que substituí els anteriors, el que fou ratificat per l’Ajuntament d’Artà en sessió plenària de 15 de desembre de 2006. Els terrenys que conformaren el vial de connexió entre la Ma-12 i la Ma-15 (actual Ma-12) foren cedits per l’Ajuntament d’Artà al Consell de Mallorca per a la construcció d’aquest vial.

** La part que es destini a sistema general viari tendrà la finalitat de permetre els accessos a les zones urbanitzables. Aquesta part destinada a sistema general viari no podrà representar més del 15% de la superfície total del sistema general destinat a espai lliure públic/viari. Així mateix, aquests accessos s’hauran d’autoritzar per la Direcció Insular de Carreteres del Departament d’Obres Públiques del Consell de Mallorca en el tràmit d’aprovació del pla parcial.

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

El Pla Parcial que desenvolupi aquest sector serà el que definirà les alineacions de protecció i domini atenent al caràcter eminentment de travessera urbana.

Les alineacions de protecció i domini es definiran en el futur Pla Parcial, que haurà d’ésser informat per la Direcció Insular de Carreteres del Departament d’Obres Públiques del Consell de Mallorca, o l’òrgan que el substitueixi en aquesta competència, i en cap cas, la franja de protecció de la via serà inferior a 4 metres d’amplada a cada costat de la travessera.

Pel que fa als accessos, el projecte d’urbanització, degudament signat i visat per tècnic competent, haurà de ser objecte d’autorització per part de la Direcció Insular de Carreteres del Departament d’Obres Públiques del Consell de Mallorca, o l’òrgan que el substitueixi en aquesta competència, pel que fa al requisit de preveure els accessos necessaris resolts de forma adequada. Aquests accessos podran realitzar-se per la zona classificada com a sistema general sistema general destinat a espai lliure públic/viari.

El projecte que desenvolupi el solar del quarter de la Guàrdia Civil annex al vial de connexió entre la Ma-15 i la Ma-12, també s’haurà d’autoritzar per la Direcció Insular de Carreteres del Departament d’Obres Públiques del Consell de Mallorca, o l’òrgan que el substitueixi en aquesta competència, establint els accessos sense possibilitat de girs indirectes. Aquests accessos podran realitzar-se per la zona classificada com a sistema general sistema general destinat a espai lliure públic/viari.

El Pla Parcial del sector de Son Tallet haurà d’anar acompanyat d’un estudi detallat de la vegetació natural present a l’àmbit i establirà que en aquelles zones amb més vegetació es destinin a Espais Lliures, conservant els exemplars de vegetació més valuosos, entre ells una alzina de grans dimensions.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres		Zona intensiva
Superfície mínima		200 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	10 m
	profunditat	15 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		22 m

Pel que fa als paràmetres d’edificació i a la regulació d’usos s’estarà, per a la zona d’ús residencial, al regulat a la zonificació Artà Intensiva (AR-INT).

Els paràmetres d’edificació per a l’àrea destinada a equipament supramunicipal seran els corresponents per als equipaments en tipologia aïllada.

Sòl urbanitzable Molí d’en Regalat

1. Objecte i àmbit

L’objecte d’aquest sector és la culminació del desenvolupament urbanístic de la illeta del Molí den Regalat, tot incloent una nova alineació del vial de l’avinguda Montferrutx.

L’àmbit concret d’aquesta unitat es grafia en el plànol d’ordenació corresponent.

2. Tipologia edificatòria

Les parcel·les destinades a ús residencial es correspondran a una ordenació d’edificació aïllada.

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	15.864 m2
Gestió	figura de desenvolupament		pla parcial
	sistema d’actuació		compensació
	gestió		iniciativa privada
Ordenació	densitat màxima d'habitatges global		40 habitants / Ha
	nombre màxim d’habitatges		20 habitatges
	població màxima		60 habitants
	tipologia edificatòria		aïllada
	coeficient d’edificabilitat global		0,40 m2/m2
	percentatge mínim d’habitatges de protecció pública o d’un altre règim que permeti taxar el preu màxim de venda o lloguer		veure disposició addicional d’aquesta Normativa
Cessions mínimes	espais lliures públics		10% superfície ordenada
	equipaments públics	escolar	10 m2/habitatge
		social-comercial	2 m2 const./habitatge
	vials		els necessaris per desenvolupar el sector
	aparcaments		1 plaça / 100 m2 d’edificació
	aprofitament		15% (art.7 Llei 4/2008)
	sistemes generals		20%

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

Paràmetres de parcel·lació    

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		800 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	15 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

Pel que fa als paràmetres d’edificació i a la regulació d’usos s’estarà al regulat per a la zonificació Montferrutx Extensiva 3 (MO-EXT-3).

5. Condicions

D’acord amb l’acord de la Comissió Balear de Medi Ambient de 30 de gener de 2009, al sòl urbanitzable del “Molí den Regalat” queda suspesa la tramitació de qualsevol instrument de planejament o de gestió urbanística fins que es delimiti per la D.G. de Protecció d’Espècies l’hàbitat del Limonium Majoricum, per tal de preservar l’espècie d’actuacions urbanístiques i, a la vegada, iniciar un Pla de conservació, d’acord amb el Decret 75/2005, de 8 de juliol, pel qual es crea el Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades i d’Especial Protecció i, tal com exigeix la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni Natural i Biodiversitat.

Sòl urbanitzable Sa Devesa

1. Objecte i àmbit

L’objecte d’aquest sòl urbanitzable és dotar de serveis i equipaments els nuclis costaners de la Colònia de Sant Pere i Montferrutx, completant i connectant les trames urbanes d’aquests dos nuclis. Aquest sector es qualifica com a Zona de Reserva i Dotacional en compliment de l’article 15 del POOT.

La finalitat de la creació d’aquest sector és corregir els dèficits dotacionals de la zona POOT d’Artà i aportar sòl per a la implantació d’elements d’enllaç de la trama urbana i d’embelliment.

L’àmbit concret d’aquest sòl urbanitzable es grafia en els plànols d’ordenació corresponents.

2. Tipologia edificatòria

Les parcel·les destinades a ús dotacional i de serveis es corresponen a una ordenació d’illetes amb edificació aïllada, amb façanes reculades respecte dels límits de parcel·la.

3. Condicions d’ordenació

Paràmetres
Superfície del sector	27.740 m2
Gestió	figura de desenvolupament	pla parcial
	sistema d’actuació	compensació
	gestió	iniciativa privada
Ordenació	densitat màxima d'habitatges global	--
	nombre màxim d’habitatges	--
	població màxima	--
	tipologia edificatòria	aïllada
	coeficient d’edificabilitat global	0,50 m2/m2
	percentatge mínim d’habitatges de protecció pública o d’un altre règim que permeti taxar el preu màxim de venda o lloguer	--
	superfície mínima equip. esportius	14.000 m2
Cessions mínimes	espais lliures públics	10% superfície ordenada
	serveis d’interès públic i social	4% superfície ordenada
	vials	els necessaris per desenvolupar el sector
	aparcaments	1 plaça / 50 m2 d’edificació
	aprofitament	15% (art.7 Llei 4/2008)
	sistemes generals	--

Seran admissibles les variacions en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball.

La figura de desenvolupament del sector haurà d’ordenar la unitat d’actuació de la manera més favorable pels interessos generals.

4. Condicions de parcel·lació, edificació i usos

Paràmetres de parcel·lació           

Paràmetres			Observacions
Superfície mínima		400 m2
Dimensió mínima de parcel·la	façana	15 m
	profunditat	20 m
Longitud màxima de façana per agrupacions de parcel·les		--

Pel que fa als paràmetres d’edificació s’estarà al regulat per a les condicions generals de les edificacions dels equipaments comunitaris, que es regulen a l’article 109 d’aquestes NS.

Condicions d’usos

Usos		Admès Prohibit	Observacions
Residencial	Habitatge unifamiliar	p
	Habitatge plurifamiliar	P
Sector secundari	Indústria	P
	Magatzem	P
Sector terciari	Comercial	A
	Oficines i serveis	A
	Allotjament turístic	P
	Restauració	A
Equipament comunitari	Sociocultural	A
	Docent	A
	Assistència social	A
	Administratiu-institucional	A
	Esportiu	A
	Seguretat	A
	Sanitari	A
	Recreatiu i espectacles	A	No s’admet l’ús de discoteques.
	Funerari	P
	Proveïment	A
Comunicacions i infraestructures	Xarxa viària	A
	Instal·lacions i serveis	P	Només s’admet per a l’ús de la pròpia parcel·la i fins a 50 m2 per a l’ús comunitari.
	Transports	A
	Comunicacions i telecomunicacions	A
	Aparcament de vehicles	A	No s’admet l’aparcament d’autobusos o camions.
	Estacions de servei	P
Espais lliures	Espai lliure públic	A
	Espai lliure privat	A

  

ANNEX 4

Sistemes generals en sòl rústic

ESCOLA MUNICIPAL D'EQUITACIÓ

5. Situació i antecedents

Situació	Pol 22, parc 77
Plànol	PO 05
Classificació del sòl	sòl rústic
Domini	públic
Sistema	*
Assignació	Ajuntament

Actualment s'estan executant les obres que compten amb declaració d'interès general atorgada per la CIOTUPH en sessió de data 27 de febrer de 2009 i llicència municipal atorgada per Junta de Govern Local de 9 de desembre de 2009.

6. Condicions d’ordenació

Paràmetres d'edificació i usos

Paràmetres			Observacions
Superfície de parcel·la		8.878 m2	Segons dades registrals.
Tipologia edificatòria
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	2%
	total	80%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.02 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.01 m2st/m2 sòl	La planta soterrani no pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	8 m
	a partions	4 m
	entre edificis	8 m	Es permeten distàncies inferiors, però es considerarà com un sòl edifici.
Usos admesos	Instal·lacions hípiques municipals destinades a escola municipal d'equitació així com totes les activitats i usos que hi estan vinculats i li donen servei.

 CENTRE ESCOLAR PÚBLIC (ARTÀ)

1. Situació i antecedents

Situació	Pol 20, parc 119
Plànol	PO 04
Classificació del sòl	sòl rústic
Domini	privat
Sistema	expropiació
Assignació	Ajuntament

Situació	Pol 20, parc 120
Plànol	PO 04
Classificació del sòl	sòl rústic
Domini	públic
Sistema	*
Assignació	Ajuntament

Actualment s'estan executant les obres consistents en l'ampliació del C. P. Na Caragol, que compten amb declaració d'interès general atorgada per la CIOTUPH en sessió de data 27 de març de 2009 i llicència municipal atorgada per Junta de Govern Local de 20 d'octubre de 2009. Aquest projecte es desenvolupa únicament en la parcel·la 120 del polígon 20, de titularitat municipal.

La parcel·la 119 es destinarà a futures ampliacions dels equipaments escolars de Na Caragol o a infraestructures que li donin servei.

2. Condicions d’ordenació

Paràmetres d'edificació i usos

Paràmetres			Observacions
Superfície de parcel·la 119		2.790 m2	Segons dades cadastrals.
Superfície de parcel·la 120		6.657 m2	Segons amidament.
Tipologia edificatòria
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	50%
	total	85%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.50 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.25 m2st/m2 sòl	La planta soterrani pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	--
Volum màxim		--
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	--
	a partions	--
	entre edificis	--
Usos admesos	Centre escolar públic així com totes les activitats i usos que hi estan vinculats i li donen servei.

EDAR (ARTÀ)

1. Situació i antecedents

Situació	Pol 18, parc 322
Plànol	PO 04
Classificació del sòl	sòl rústic
Domini	públic
Sistema	*
Assignació	Ajuntament

Aquests terrenys ja apareixen indicats com a zona de serveis en el document de NS aprovat definitivament el 29 de juny de 1992.

Actualment es troba en execució el projecte d'ampliació i millora de l'EDAR d'Artà, amb llicència municipal atorgada per Junta de Govern Local de 26 d'agost de 2009.

2. Condicions d’ordenació

Paràmetres d'edificació i usos

Paràmetres			Observacions
Superfície de parcel·la		18.701 m2	Segons dades cadastrals.
Tipologia edificatòria
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	2%
	total	80%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.02 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.01 m2st/m2 sòl	La planta soterrani pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	--
	a partions	--
	entre edificis	--
Usos admesos	Estació depuradora d'aigües residuals així com totes les activitats i usos que hi estan vinculats i li donen servei.

VELÒDROM

1. Situació i antecedents

Situació	Pol 16, parc 374
Plànol	PO 04
Classificació del sòl	sòl rústic
Domini	privat
Sistema	expropiació
Assignació	Ajuntament

Situació	Pol 16, parc 242
Plànol	PO 04
Classificació del sòl	sòl rústic
Domini	privat
Sistema	expropiació
Assignació	Ajuntament

El velòdrom o centre ciclista d’entrenament es preveu en els terrenys pròxims al camp de futbol de Ses Pesqueres, amb una zona destinada a aparcament que també donarà servei al camp de futbol.

2. Condicions d’ordenació

Paràmetres d'edificació i usos

Paràmetres			Observacions
Superfície de parcel·la 374		11.473 m2	Segons dades cadastrals.
Superfície de parcel·la 242		3.969 m2	Segons dades cadastrals.
Tipologia edificatòria
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	2%
	total	80%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.02 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.01 m2st/m2 sòl	La planta soterrani no pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	8 m
	a partions	4 m
	entre edificis	8 m	Es permeten distàncies inferiors, però es considerarà com un sòl edifici.
Usos admesos	Equipament esportiu de velòdrom i aparcaments així com totes les activitats i usos que hi estan vinculats i li donen servei.

SUBESTACIÓ ELÈCTRICA

1. Situació i antecedents

Situació	Pol 11, parc 69
Plànol	PO 05
Classificació del sòl	sòl rústic
Domini	privat
Sistema	*
Assignació	privat

2. Condicions d’ordenació

Paràmetres d'edificació i usos

Paràmetres			Observacions
Superfície de parcel·la		6.751 m2	Segons dades cadastrals.
Tipologia edificatòria
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	2%
	total	100%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.02 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.01 m2st/m2 sòl	La planta soterrani no pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m	Pel que fa a les instal·lacions elèctriques, es permet l'altura necessària per a l'ús admès.
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	--
	a partions	--
	entre edificis	--
Usos admesos	Subestació elèctrica així com totes les activitats i usos que hi estan vinculats i li donen servei.

CEMENTIRI (ARTÀ)

1. Situació i antecedents

Situació	Pol 14, parc 115,209 i part de 119
Plànol	PO 05
Classificació del sòl	sòl rústic
Domini	públic
Sistema	*
Assignació	Ajuntament

El cementiri municipal d'Artà s'ubica al sud-est del nucli d’Artà, a la carretera d’Artà a Son

Servera. Recentment ha estat objecte d’obres d’ampliació i millora.

2. Condicions d’ordenació

Paràmetres d'edificació i usos

Paràmetres			Observacions
Superfície de parcel·la		10.288 m2 aprox.
Tipologia edificatòria
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	75%
	total	90%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.50 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.75 m2st/m2 sòl	La planta soterrani pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	--
	a partions	--
	entre edificis	--
Usos admesos	Ús funerari així com totes les activitats i usos que hi estan vinculats i li donen servei.

CENTRE D'ENTRENAMENTS CAVALLS

1. Situació i antecedents

Situació	Pol 14, parc 67
Plànol	PO 05
Classificació del sòl	sòl rústic
Domini	privat
Sistema	compensació
Assignació	Ajuntament

L'equipament esportiu del centre d’entrenament per a cavalls de caràcter supramunicipal es preveu com a sistema general de cessió obligatòria i gratuïta adscrit al sector de sòl urbanitzable de Sos Monjos.

Aquests terrenys son confrontants amb uns terrenys dels quals l’Ajuntament n’és arrendatari i que ja s’utilitzen com a centre d’entrenament de cavalls de trot.

2. Condicions d’ordenació

Paràmetres d'edificació i usos

Paràmetres			Observacions
Superfície de parcel·la		38.247 m2	Segons dades cadastrals.
Tipologia edificatòria
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	2%
	total	80%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.02 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.01 m2st/m2 sòl	La planta soterrani no pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	8 m
	a partions	4 m
	entre edificis	8 m	Es permeten distàncies inferiors, però es considerarà com un sòl edifici.
Usos admesos	Centre d'entrenament de cavalls així com totes les activitats i usos que hi estan vinculats i li donen servei.

APARCAMENTS (ARTÀ)

1. Situació i antecedents

Situació	Pol 12, parc 317
Plànol	PO 04
Classificació del sòl	sòl rústic
Domini	privat
Sistema	expropiació
Assignació	Ajuntament

Es preveuen uns aparcaments al barri de Na Pati, a l’entrada del nucli d’Artà des de la Ma-15. Aquest aparcament perifèric, a més de donar servei a la població en general, esdevindrà especialment útil per als usuaris del tren i als visitants de la ciutat, molt especialment aquells que acudeixen als esdeveniments festius d’Artà.

2. Condicions d’ordenació

Paràmetres d'edificació i usos

Paràmetres			Observacions
Superfície de parcel·la		8.586 m2	Segons dades cadastrals.
Tipologia edificatòria
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	2%
	total	90%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.02 m2st/m2 sòl
	sota terreny	--
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	8 m
	a partions	4 m
	entre edificis	8 m	Es permeten distàncies inferiors, però es considerarà com un sòl edifici.
Usos admesos	Aparcaments així com totes les activitats i usos que hi estan vinculats i li donen servei.

REUTILITZACIÓ AIGÜES RESIDUALS PER AL REG

1. Situació i antecedents

Situació	Pol 6, part de parc 7
Plànol	PO 04
Classificació del sòl	sòl rústic
Domini	privat
Sistema	*
Assignació	privat

El projecte d’utilització per al rec de les aigües regenerades d’Artà és promogut pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

Actualment s'estan executant les obres d'aquesta infraestructura de rec, que consta d'una bassa de regulació en la parcel·la en qüestió.

2. Condicions d’ordenació

Paràmetres d'edificació i usos

Paràmetres			Observacions
Superfície de parcel·la
Tipologia edificatòria
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	2%
	total	90%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.02 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.01 m2st/m2 sòl	La planta soterrani pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	--
	a partions	--
	entre edificis	--
Usos admesos	Reutilització d'aigües residuals per al rec així com totes les activitats i usos que hi estan vinculats i li donen servei.

CENTRE DE TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS

1. Situació i antecedents

Situació	Pol 8, parc 1
Plànol	PO 03
Classificació del sòl	sòl rústic
Domini	públic
Sistema	*
Assignació	Consell

El centre de transferència de residus es situa en una zona ja indicada com a sistema general en el PTM.

2. Condicions d’ordenació

Paràmetres d'edificació i usos

Paràmetres			Observacions
Superfície de parcel·la
Tipologia edificatòria
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	2%
	total	80%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.02 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.01 m2st/m2 sòl	La planta soterrani pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	--
	a partions	--
	entre edificis	--
Usos admesos	Centre de transferència de residus així com totes les activitats i usos que hi estan vinculats i li donen servei.

PUNT VERD (COLÒNIA DE SANT PERE)

1. Situació i antecedents

Situació	Pol 4, parc 2
Plànol	PO 03
Classificació del sòl	sòl rústic
Domini	privat
Sistema	expropiació
Assignació	Ajuntament

Es preveu la ubicació d’un punt verd proper al nucli urbà de la Colònia de Sant Pere per

donar servei a la zona costanera del terme municipal.

2. Condicions d’ordenació

Paràmetres d'edificació i usos

Paràmetres			Observacions
Superfície de parcel·la		6.170 m2	Segons dades cadastrals.
Tipologia edificatòria
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	2%
	total	90%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.02 m2st/m2 sòl
	sota terreny	--
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	--
	a partions	--
	entre edificis	--
Usos admesos	Punt verd així com totes les activitats i usos que hi estan vinculats i li donen servei.

CEMENTIRI MUNICIPAL (COLÒNIA DE SANT PERE)

1. Situació i antecedents

Situació	carretera d'Artà Betlem 384
Plànol	PO 03
Classificació del sòl	sòl rústic
Domini	públic
Sistema	*
Assignació	Ajuntament

El cementiri municipal de la Colònia de Sant Pere es situa vora la carretera que uneix aquest nucli amb el d’Artà.

2. Condicions d’ordenació

Paràmetres d'edificació i usos

Paràmetres			Observacions
Superfície de parcel·la		1.240 m2	Segons dades cadastrals.
Tipologia edificatòria
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	75%
	total	90%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.50 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.75 m2st/m2 sòl	La planta soterrani pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	--
	a partions	--
	entre edificis	--
Usos admesos	Ús funerari així com totes les activitats i usos que hi estan vinculats i li donen servei.

EDAR (COLÒNIA DE SANT PERE)

1. Situació i antecedents

Situació	Pol 3, parc 317
Plànol	PO 03
Classificació del sòl	sòl rústic
Domini	públic
Sistema	*
Assignació	Ajuntament

Es tracta dels terrenys destinats a l'estació depuradora d'aigües residuals dels nucli costaners.

2. Condicions d’ordenació

Paràmetres d'edificació i usos

Paràmetres			Observacions
Superfície de parcel·la		2.559 m2	Segons dades cadastrals.
Tipologia edificatòria
Superfície màxima d’ocupació	per l’edificació	2%
	total	80%
Edificabilitat màxima	sobre terreny	0.02 m2st/m2 sòl
	sota terreny	0.01 m2st/m2 sòl	La planta soterrani pot tenir accés des de l’exterior de l’edifici.
	superfície màxima per edifici	500 m2
Volum màxim		1.500 m3
Altura	reguladora	6 m
	total	8 m
	número plantes	PB + 1P 2 Plantes
Distància mínima	a front	--
	a partions	--
	entre edificis	--
Usos admesos	Estació depuradora així com totes les activitats i usos que hi estan vinculats i li donen servei.

ANNEX 5

MATRIU D'ORDENACIÓ DEL SÒL RÚSTIC

MATRIU SÒL RÚSTIC			SECTOR PRIMARI				SECTOR SECUNDARI				INFRAESTRUCTURES	HABITAGE UNIFAMILIAR AÏLLAT
CATEGORIA	SUBCATEGORIA	PROTECCIÓ I EDUCACIÓ AMBIENTAL	ACTIVITATS EXTENSIVES	ACTIVITATS INTENSIVES	ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES	ACTIVITATS EXTRACTIVES	INDÚSTRIA TRANSFORMACIÓ AGRÀRIA	INDÚSTRIA GENERAL	SENSE CONSTRUCCIÓ	RESTA EQUIPAMENTS
AANP  (art. 231)		2	1	3	3	3	3	3	3	3	3	3
ANEI / ANIM-A (art. 232)		2	1	2	2	3	3	3	2	3	2	3
ARIP / ANIM-B (art. 233)		2	1	2	2	3	2	3	2	2	2	2
APR / ZPR (art. 234)		2	1	2	2	3	2	3	2	2	2	2
APT (art. 235)		2	1	2	2	3	2	3	2	3	2	3
ANIM-C (art. 236)		2	1	1	2	3	2	3	2	2	2	2
AIA	AIA-A (art. 229)	2	1	1	2	3	2	3	2	2	2	2
	AIA-B (art. 230)	2	1	1	2	3	2	3	2	2	2	2
AT	AT-C (art. 228)	2	1	1	2	3	2	3	2	2	2	3
	AT-H (art. 227)	2	1	1	2	3	2	3	2	2	2	2
SRG (art. 226)		2	1	1	2	3	2	3	2	2	2	2
CATEGORIES DEL PORN DE LA PENÍNSULA DE LLEVANT
APE (art. 237)
ACP (art. 238)
AC (art. 239)
AACC (art. 240)
REGULACIÓ DELS USOS
1	Admès sense perjudici del compliment de la normativa específica
2	Condicionat
3	Prohibit

Principals abreviatures utilitzades

NS                                 Normes subsidiàries

PDS                               Pla director sectorial

CTE                              Codi tècnic de l’edificació

PRUG                           Pla Rector d’Ús i Gestió

AANP                           Àrea d’Alt Nivell de Protecció

ANEI                             Àrea Natural d’Especial Interès

ANIM-A                       Àrea Natural d’Interès Municipal A

ANIM-B                       Àrea Natural d’Interès Municipal B

ANIM-C                       Àrea Natural d’Interès Municipal C

ARIP                             Àrea Rural d’Interès Paisatgístic

APR                              Àrea de Prevenció de Riscs

ZPR                               Zona de Prevenció de Riscs

APT                              Àrea de Protecció Territorial

SRG                              Sòl Rústic de Règim General

AT-H                            Àrea de Transició d’Harmonització

AT-C                             Àrea de Transició de Creixement

AIA-A                           Àrea d’Interès Agrari extensiva A

AIA-B                           Àrea d’Interès Agrari extensiva B

APE                              Àrea de Protecció Estricta

ACP                              Àrea de Conservació Predominant

AC                                Àrea de Conservació

AACC                           Àrea d’Aprofitament Condicionat a la Conservació

PTM                              Pla territorial de Mallorca

POOT                            Pla d’ordenació de l’oferta turística

DOT                              Directrius d’ordenació territorial

  

Palma, 6 de novembre de 2015

 

El secretari delegat de la Comissió Insular

d’Ordenació del Territori i Urbanisme

Jaume Oliver Morell