Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’article 23 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 17 de setembre de 2015,

“ATÈS

1.Que Teulera Mascaró, S.L. ha sol·licitat l’atorgament de l’autorització ambiental integrada de la instal·lació de fabricació de materials de construcció a partir de terra cuita al TM de Petra.

2.Que, per a l’atorgament d’aquesta autorització s’ha de seguir la tramitació prevista en els articles 12 i següents de la Llei 16/2002.

3.Que en tots aquells aspectes no regulats a la Llei 16/2002, d’1 de juliol (Art. 14) el procediment s’ajustarà a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú i la Llei 3/2003, de 26 de març, de Règim Jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, així com a la resta de disposicions que li siguin d’aplicació.

4.Que per altra banda, en relació a l’avaluació d’impacte ambiental, el present projecte està inclòs a l’annex I de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluació d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears.

5.Que, per tant, en compliment de l’art. 22.8.a  de la Llei 16/2002, s’incorporarà a l’AAI els Acords del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears de data 27 d’octubre de 2005 i 29 de febrer de 2012.

6.Que l’Ajuntament de Petra emet informe acreditatiu de que el projecte és compatible amb el planejament urbanístic.

7.Que d’acord a l’article 16 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, el projecte ha estat sotmesos a informació pública durant el termini de trenta dies amb publicació al BOIB núm. 151, de data 4 de novembre de 2014, no havent-se presentat al·legacions.

8.Que en data 14 de gener de 2015, es sol·liciten informes tècnics a les administracions afectades, concretament, Servei de Residus i Sòls Contaminants de la DGMNEACC, a la Secció de Contaminació Atmosfèrica de la DGMNEACC, al Departament de Gestió de Domini Hidràulic de la DGRH, al Servei d’Ordenació d’Emergències de la DG IEJ, Servei d’Indústria de la DGIE, al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Petra. I tots els informes emesos són de caràcter positiu amb una sèrie de condicionants tècnics que es recullen a la proposta d’acord.

9.Que d’acord amb l’annex V de la Llei 16/2002 (en la seva darrera redacció atorgada per la Llei 27/2006 de 18 de juliol), s’ha efectuat el tràmit de consulta prèvia a la presa de decisió a totes les persones físiques i jurídiques interessades que compleixen els requisits establerts a l’article 3p, a les quals se’ls hi ha atorgat un termini de 10 dies (article 84 de la Llei 30/1992) per fer les observacions oportunes. Les persones interessades no han presentat observacions en el termini establert.

10.Que s’han emès informe tècnic i jurídic sobre l’AAI, i cal destacar  que després del Subcomite d’AAI s’ha donat tràmit d’audiència a l’interessat (d’acord amb  l’article 20.2 de la Llei 16/2002 i l’article 84 de la LRJPAC), i que ha presentat escrit mitjançant el qual indica que no hi ha al·legacions i que cal donar per realitzat el tràmit d’audiència.

ACORDA

Primer.- Informar favorablement l'atorgament de l’Autorització Ambiental Integrada de la Teulera Mascaró, d’acord amb la Llei 16/2002, amb les condicions d’explotació, capacitat i processos indicats al projecte tècnic que acompanya la sol·licitud i amb subjecció a les següents condicions:

1.Objecte

L’AAI es concedirà a TEULERA MASCARÓ SL, única i exclusivament per a l’activitat de fabricació de productes ceràmics mitjançant fornejat, tot conforme a l’establert al projecte bàsic de la instal·lació de març de 2014, amb les mesures correctores que s’hi proposen i la documentació complementària aportada.

La fàbrica ocupa les parcel·les 276, 280, 281, 282 i 286 del polígon 14 al terme municipal de Petra.

Les coordenades UTM de l’activitat són (Huso UTM: 31):

X	510250
Y	4380987

La superfície total de la parcel·la és de 14.212,25 m² dels quals 2.765,22 m² es corresponen amb les edificacions.

La instal·lació es categoritza dins l’epígraf 3.5 de l’annex 1 de la Llei 16/2002.

2.Declaració d’impacte ambiental

En data 27 d’octubre de 2005 el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears acordà informar favorablement el projecte d’indústria per a l’elaboració de materials de construcció a partir de terra cuita (Petra) condicionat al compliment de les mesures preventives i correctores de l’estudi d’impacte ambiental  i de la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que s’integren a la present autorització.

En data 29 de febrer de 2012 el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears acordà informar favorablement el projecte de Planta de Valorització Energètica de Residus de Biomassa a la ‘Teulera Mascaró’.

3.Desenvolupament de les activitats

L’activitat es desenvoluparà d’acord als documents que obren a l’expedient i a l’establert a l’AAI, i a la legislació vigent.

4.Modificacions de l’activitat

Qualsevol modificació que es produeixi al desenvolupament de l’activitat haurà de ser comunicat a l’òrgan ambiental competent el qual valorarà el caràcter de la modificació i si cal modificarà l’AAI per tal que s’inclogui la modificació. Als efectes de la modificació de l’AAI es tindran en compte els antecedents històrics del funcionament de les instal·lacions i que els valors estimats que s’han presentat són nominals.

5.Consums

S’estima que els consums màxims de matèries primeres, auxiliars i matèries d’addició seran els següents:

Matèria primera	Consum anual
Argila	1.560 t  (1)
Aigua	420 t
Biomassa (segons definició art.2.2.b RD 850/2013)	260 t
Gasoil B	5.000 l
Matèria auxiliar	Consum anual
Oli de motor	40 l
Oli hidràulic	25 l
Bateries	1 ud

(1) Tota la matèria primera que s'extregui de pedreres ha de provenir de pedreres que compleixin tota la normativa específica i tinguin un pla de explotació i de restauració aprovat.

La producció anual s’estima com a màxim en:

Producte final	Producció anual màxima
Productes ceràmics	972 t

6.Condicionants de gestió de residus

L’empresa Teulera Mascaró SL, objecte d’aquesta autorització, es troba inscrita al registre de la CAIB amb número d’identificació medi ambiental (NIMA) 0700007754.

6.1.Jerarquia de residus

El titular de la instal·lació haurà de fomentar la prevenció en la generació dels residus o, en el seu cas, que aquests es gestionin amb l’ordre de prioritat que disposa la jerarquia establerta a l’article 8 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, és a dir:

-Prevenció

-Preparació per a la reutilització

-Reciclat

-Altres tipus de valorització (inclosa la valorització energètica)

-En cas de que, per raons tècniques o econòmiques, no fos possible l’aplicació d’aquests procediments, els residus s’eliminaran de forma que s’eviti o redueixi al màxim la seva repercussió al medi ambient.

En cas de no compliment d’aquesta jerarquia, s’haurà de sol·licitar una modificació de l’autorització en un termini màxim de 6 mesos. Aquesta sol·licitud anirà acompanyada d’un anàlisi del cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió d’aquests residus que haurà d’esser avaluat per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats. Aquest anàlisi del cicle de vida haurà de contemplar els principis generals de precaució i sostenibilitat en l’àmbit de la protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos, així com el conjunt d’impactes mediambientals sobre la salut humana, econòmics i socials.

6.2.Informe base del sòl

En el termini màxim de sis mesos, el titular haurà de presentar davant l’òrgan ambiental, l’informe base que estableix l’article 12.1.f) de la Llei 16/2002, d’1 de juliol amb el contingut mínim que es detalla a l’annexo I d’aquesta autorització.

L’informe base haurà de ser realitzat per empresa acreditada per ENAC per activitats d’inspecció de sòls contaminats.

En funció de la valoració que es faci dels resultats obtinguts a l’informe base del sòl, es podran establir a l’autorització ambiental integrada nous condicionants, controls del sòl i/o actuacions posteriors a realitzar.

6.3.Residus perillosos

1.Els residus perillosos produïts en el procés de fabricació i quantitats màximes que se n’autoritza la producció són de 1.000 Kg:

Residus	Codi LER	Producció anual estimada (kg)
Olis minerals no clorats de motor, de transimissió mecànica i lubricants	13 02 05*	300
Absorvents, materials de filtració (inclosos els filtres d’oli no especificats en una altra categoria), draps de neteja i roba protectora contaminada	15 02 02*	200
Filtres d’oli	16 01 07*	400
Bateries de plom	16 06 01*	100

*Residus perillosos

2.En cap cas aquesta AAI no es pot invocar per excloure o disminuir la responsabilitat en què pugui incórrer el titular en exercici de la seva activitat productora de residus.

3.En tot cas, TEULERA MASCARÓ ha de complir totes les obligacions que li siguin aplicables i que estiguin presents en la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, el Reial Decret 833/1988, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos, i en el Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica l’esmentat reglament.

4.TEULERA MASCARÓ ha de dur un registre que comprengui totes les operacions generadores de residus perillosos en què intervingui i en el qual ha de figurar, almenys, les dades que apareixen a l’article 16 del RD 833/1988: quantitat, tipus, dades de generació i de lliurament a gestor autoritzat dels residus produïts. També s’han de registrar i conservar els justificants de lliurament a gestor autoritzat dels esmentats residus previstos al punt següent. Aquest registre s’ha de conservar durant 5 anys a les instal·lacions.

5.En relació als residus produïts TEULERA MASCARÓ ha de complimentar els documents de control i seguiment de residus perillosos pertinents en cada cas i per cada transport des del lloc de producció a gestor autoritzat, d’acord amb allò que disposa l’article 21 del Reial Decret 833/1988 i la Llei 22/2011 de Residus i Sòls Contaminats. TEULERA MASCARÓ ha de conservar, al lloc on realitza l’activitat, els esmentats documents durant cinc anys. Aquests documents de control i seguiment ha de cobrir únicament substàncies que tingui el mateix codi d’identificació. L’enviament conjunt de diferents tipus de residus requereix formalització de tants de documents com residus diferents s’enviïn (s’entenen per diferents aquells que tenen un distint codi d’identificació).

6.S’han d’envasar i etiquetar els contenidors dels residus d’acord amb allò que disposen els articles 13 i 14 de vigent Reial Decret 833/1988, i d’acord amb la reglamentació sobre transport de mercaderies perilloses. De la mateixa manera, l’envasament i emmagatzematge han de seguir les normes de seguretat indicades al Reial Decret esmentat.

7.L’AAI es concedeix únicament i exclusivament per a la producció dels residus perillosos descrits en aquest document i que es generen com a resultat del funcionament de les instal·lacions de l’empresa TEULERA MASCARÓ SL, i sempre com a conseqüència de l’activitat desenvolupada de conformitat amb les condicions establertes a la memòria tècnica presentada.

8.Emmagatzematge dels residus perillosos

a.Segons allò que disposa l’article 15 del Reial Decret 833/1988, es pot efectuar un emmagatzematge temporal dels residus indicats a les instal·lacions de TEULERA MASCARÓ durant un període màxim de 6 mesos.

b.Els residus han d’estar sempre disposats en contenidors completament separats uns tipus dels altres i diferenciades les diferents zones d’emmagatzematge, que han d’estar cobertes per evitar el contacte directe amb les aigües de pluja.

9.TEULERA MASCARÓ ha de lliurar els residus perillosos produïts a un gestor o transportista autoritzat, d’acord amb allò que preveu la normativa vigent relativa al transport de mercaderies perilloses i segons el que disposa l’article 41 del Reial Decret 833/1988.

6.4.Residus no perillosos

1.TEULERA MASCARÓ està obligada, sempre que no procedeixi a gestionar-los per si mateixa, a lliurar els residus no perillosos a un gestor de residus, per a la seva valorització o eliminació. En el cas dels residus urbans o els assimilables a urbans han d’esser lliurats a la entitat local corresponent d’acord amb els Pla Director Sectorial vigent en residus urbans.

2.En tot cas, el posseïdor dels residus està obligat, mentre es trobi en el seu poder, a mantenir-los en condicions adequades d’higiene i seguretat. Tot residu potencialment reciclable o valoritzable ha de ser destinat a aquest fins, evitant la seva eliminació en tots els casos possibles.

3.Pel cas de material ceràmic defectuosos es recomana esmicolar-los per fer servir com a matèria prima.

4.En segon lloc, es procedirà a la seva valorització a la restauració de pedreres, sempre d’acord amb els condicionants imposats al corresponent Pla de restauració prèviament aprovat.

7.Condicionants hídrics

7.1.Consum d’aigua

1.El consum principal d’aigua es fa durant les fases de pastat. El consum anual previst d’aigua és de 420 m3.

2.L’aigua potable dels asseus i vestuaris així com l’aigua de procés prové d’un subministrador autoritzat que la transporta en camions i es diposita al dipòsit.

3.S’han d’instal·lar sistemes d’estalvi d’aigua a les aixetes, dutxes i cisternes de WC que permetin una reducció de producció d’aigua residual de tipus domèstic.

7.2.Emissions i gestió

7.2.1.Aigües residuals de tipus domèstic

Les aigües residuals de tipus domèstic generades a les instal·lacions sanitàries es tracten a una fossa sèptica de tres compartiments que es buidarà periòdicament. No es preveu abocament de l’efluent.

7.2.2.Aigües pluvials.

1.Les pluvials  de les teulades es recullen a un aljub soterrat i s’utilitzen en el procés productiu.

2.Es recomana recollir les aigües pluvials de la zona d’emmagatzemament de la producció finalitzada i reutilitzar-les al procés productiu de forma que es minimitzi el consum d’aigua i la necessitat d’adquisició.

7.3.Focus potencials de contaminació

7.3.1.Dipòsits de combustible.

1.A les instal·lacions hi ha 3 dipòsits de combustible amb les següents característiques:

Unitats	Combustible	Capacitat Unitats	Disposició
1	Gasoil	15 m3	aeri
1	Gasoil	20 m3	aeri
1	Gasoil B	1 m3	aeri

2.Els dipòsits aeris de combustible compten amb cubetes de retenció. Els dipòsits de 15 i 20 m³, es troben sobre cubeta de retenció de 12x10x0,6 (72 m³), pràcticament en desús per la substitució del combustible per biomassa. El dipòsit de plàstic de gasoil B d’1 m3, en superfície a l’interior de les instal·lacions, també està sobre cubeta de retenció impermeabilitzada.

3.En cas de produir-se fuites del depòsit es notificaran a l’òrgan competent en matèria de sòls contaminats del Govern de les Illes Balears.

7.4.Control

1.Control de consum. Anualment es presentarà un informe de consum en que s’incloguin el consum total de l’activitat i les dades de reutilització de pluvials.

2.Control d’abocaments. Volum d’aigua residual de tipus domèstic produït (m3), amb còpia dels resguards de les operacions de buidat de la fossa sèptica.

8.Condicionants d’atmosfera

8.1.Prescripcions de caràcter general.

La instal·lació haurà de complir amb l’establert en la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera; en el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera (APCA) i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació; i en el Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, així com amb tota la normativa de desenvolupament que li sigui d’aplicació.

8.2.Identificació d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera.

1.La instal·lació disposa dels següents focus corresponents a les activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera que es desenvolupen a la instal·lació:

a)Un forn tradicional (de tipus morú), el número 1, de 15 m³ de capacitat, s’utilitza un cop a la setmana, el combustible usat és restes de fusta no tractada. No disposa de xemeneia, els gasos i partícules de combustió s’emeten directament a l’atmosfera des d’una obertura de 1x1 m en la part superior del forn. Antigament l’aire calent, mitjançant canonada, s’enviava a la zona d’assecatge de peces.

b)Un forn tradicional (de tipus morú), el número 2, de 30 m³ de capacitat, aturat i que es podria posar en funcionament per demanda. El combustible que podria usar seria restes de fusta no tractada. No disposa de xemeneia.

c)Un forn túnel intermitent, amb 18 cremadors de potència màxima 150.000 kcal/hora, de 20 m³ de capacitat i 11,7 m de llargària, aturat des de 2009, que usava gasoil com a combustible; es podria posar en marxa en un futur, en funció de la disponibilitat de gas natural com a combustible. Els gasos de sortida es dirigeixen directament a la zona d’assecatge.

d)Zona coberta de descàrrega i emmagatzematge d’argila, de 221 m². La quantitat màxima emmagatzemada és de 85 tones.

e)Zona de procés amb estucadora, cintes transportadores, tolva, molí de martells, cribes i sitja de pols. El molí de martells, amb capacitat màxima de moltura de 15 tones/dia (per a un règim de funcionament de 8h/dia), és l’element limitant de la capacitat de producció del global de la instal·lació, considerant la producció dels tres forns. Zona de pastat i emmotllat per fabricar les peces (teules, totxos, bovedilles).

f)Zona d’assecatge de peces previ a enfornat, al qual arriben directament els gasos residuals del forn morú número 1 i del forn túnel intermitent. Actualment fora d’ús, ja què no estan connectats ni el forn morú 1 ni el forn intermitent està en marxa.

g)Zona coberta d’assecatge tradicional de peces, devora el forn número 2; es preveu usar aquesta zona per a una futura planta de valorització energètica de biomassa.

2.Tot i que per capacitat global de la instal·lació l’element limitant és el molí de martells (capacitat màxima de moltura de 15 tones/dia), en l’actualitat, el fet que només està en funcionament el forn morú número 1, el nivell de producció es regeix pel funcionament d’aquest forn: la descàrrega i càrrega de material dins el forn és un procés que dura aproximadament dos dies; la posada en marxa del forn dura aproximadament 12 hores, fins que estabilitza a una temperatura entre 900 i 950ºC; posteriorment la cuita en sí s’allarga durant un mínim de 24 hores; finalment hi ha l’aturada i refredat que es sol fer el cap de setmana i que dura aproximadament 48 hores. En conseqüència, només es pot dur a terme una cuita setmanal en aquest forn.

3.La instal·lació disposa de tres dipòsits de combustible, de 15.000, 12.000 i 1.000 litres, respectivament. Els dos primers dipòsits no s’utilitzen en l’actualitat. El tercer dipòsit només dona servei a la maquinària mòbil de la instal·lació ja que tota la maquinària fixa és elèctrica.

4.El combustible usat pel forn és biomassa, d’acord amb la definició de l’article 2.2.b) del Reial decret 815/2013.

5.No existeix cap grup generador d’emergència.

6.S’identifiquen quatre focus canalitzats, o que podrien estar canalitzats, corresponents als tres forns de cocció de material i al molí de martells. A més, s’identifiquen les zones de tractament de l’argila (descàrrega, emmagatzematge, molta, transport i preparació) com a focus no canalitzats, que poden produir emissions difuses de pols, si bé totes aquestes instal·lacions estan dins una nau pràcticament tancada. 

7.A la taula següent s’indiquen les activitats existents i la seva classificació, com a focus canalitzats (FC) i focus no canalitzats (FNC):

Núm. Focus	Descripció activitat	Codi APCA	Grup	Observacions
FC1	Forn tradicional 1 Producción de ladrillos, tejas u otros materiales de construcción asimilables no especificados en otros epígrafes con independencia del tipo de combustible empleado (capacidad de producción < 10 t/día en el caso de utilizar hornos que empleen combustibles sólidos o líquidos)	03 03 19 03	C	Combustible biomassa (1)
FC2	Forn tradicional 2 Producción de ladrillos, tejas u otros materiales de construcción asimilables no especificados en otros epígrafes con independencia del tipo de combustible empleado (capacidad de producción < 10 t/día en el caso de utilizar hornos que empleen combustibles sólidos o líquidos)	03 03 19 03	C	Actualment aturat però disponible per cremar biomassa
FC3	Forn túnel intermitent Producción de ladrillos, tejas u otros materiales de construcción asimilables no especificados en otros epígrafes con independencia del tipo de combustible empleado (capacidad de producción < 10 t/día en el caso de utilizar hornos que empleen combustibles sólidos o líquidos)	03 03 19 03	C	Actualment aturat però disponible per cremar gasoil
FC4	Molí de martells Almacenamiento u operaciones de manipulación, mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de materiales pulverulentos en la industria de ......o resto de actividades diversas no especificadas en otros epígrafes en instalaciones industriales, ....con capacidad de manipulación de estos materiales < 200 t/día	04 06 17 52	-	Sense filtre de mànigues
FNC1	Zones de tractament de l’argila Almacenamiento u operaciones de manipulación, mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de materiales pulverulentos en la industria de ......o resto de actividades diversas no especificadas en otros epígrafes en instalaciones industriales, ....con capacidad de manipulación de estos materiales < 200 t/día	04 06 17 52	-	-

 (1) Biomassa: únicament la definida a l’article 2.2.b) del Reial decret 815/2013. S’adjunta la definició:

2. «Biomasa»: cualquiera de los siguientes productos:

a) Los productos compuestos por una materia vegetal de origen agrícola o forestal que puedan ser utilizados como combustible para valorizar su contenido energético.

b) Los siguientes residuos:

1.º Residuos vegetales de origen agrícola y forestal;

2.º residuos vegetales procedentes de la industria de elaboración de alimentos, si se recupera el calor generado;

3.º residuos vegetales fibrosos procedentes de la producción de pulpa virgen y de la producción de papel a partir de la pulpa, si se coincineran en el lugar de producción y se recupera el calor generado;

4.º residuos de corcho; y

5.º residuos de madera, con excepción de aquellos que puedan contener compuestos organohalogenados o metales pesados como consecuencia de algún tipo de tratamiento con sustancias protectoras de la madera o de revestimiento y que incluye, en particular, los residuos de madera procedentes de residuos de la construcción y derribos.

8.La instal·lació en conjunt està classificada com a Activitat potencialment contaminadora de l’atmosfera del grup B, codi 03 03 19 03 Producción de ladrillos, tejas u otros materiales de construcción asimilables no especificados en otros epígrafes con capacidad de producción < 75 t/día y >= 25 t/día o >= 10 t/día en el caso de utilizar hornos que empleen combustibles sólidos o líquidos  segons l’annex del Reial decret 100/2011, d’acord amb l’article 5, de criteris generals referents a l’autorització i notificació d’instal·lacions i la definició d’activitat del mateix tipus, com aquella que té en comú al menys els sis primers dígits del codi APCA.

9.Si es produeix qualsevol canvi en els combustibles a utilitzar o augmenta la capacitat de producció de la instal·lació, s’ha de comunicar al departament competent en matèria de protecció de l’atmosfera per tal de revisar la classificació dels tres forns i les corresponents prescripcions i condicions en matèria de protecció de l’atmosfera.

8.3.Controls i valors límit d’emissió: Consideracions generals

1.El projecte presentat, en el punt 13.3. Tecnologías para minimizar los impactos previstos. Emisiones a la atmósfera, indica que la millor tecnologia per reduir l’emissió de contaminants (partícules, diòxid de sofre, composts de fluor i de clor) en aquest cas, és la instal·lació d’un filtre de mànigues amb bicarbonat. Sense proposar explícitament la implementació d’aquest tipus de filtre.

2.En l’actualitat, la mesura d’emissió de partícules que realitzen els organismes de control autoritzats per a l’atmosfera (OCA) no permeten estimar l’emissió de matèria particulada dels forns. Principalment pel fet de no tenir canalitzada l’emissió del forn número 1 FC1 i tenir aturats el forn morú 2 FC2 i el forn intermitent FC3.

3.Per tant, s’haurà d’instal·lar una xemeneia canalitzant l’emissió del forn número 1, FC1, i s’instal·larà un sistema de retenció de partícules. Alternativament es permet la possibilitat de primer canalitzar l’emissió del forn i determinar l’emissió de partícules, seguidament, en funció dels resultats obtinguts, proposar un sistema de retenció de partícules adequat i suficient i posteriorment instal·lar-lo.

4.En cas de posar en marxa el forn número 2, FC2, també s’haurà d’instal·lar una xemeneia canalitzant les emissions i un sistema de retenció de partícules de manera anàloga al procediment del forn 1.

8.4.Controls d’emissions canalitzades: forns FC1, FC2  i FC3.

El forn a mesurar haurà de disposar de la corresponent canalització amb l’adequat punt de mostreig. Les emissions es valoraran d’acord amb els apartats següents: punts de mostreig, mètodes de mesura, comprovació visual i valors límit d’emissió.

8.4.1.Punts de mostreig.

1.Els punts de mostreig de les xemeneies compliran amb els requisits de la norma UNE-EN 15259. El punt de mostreig haurà d’estar ubicat en la part de canalització més externa possible, per exemple, després de la sala d’assecatge, si bé la no canalització d’aquesta sortida o la manca de cabal podrien donar lloc a que estigués disponible en la canalització prèvia a la sala d’assecatge.

2.En cas que no sigui possible complir estrictament amb la norma UNE-EN 15259 es farà arribar una proposta de punt de mostreig al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica per a la seva aprovació.

3.Els accessos i plataformes de treball als punts de mostreig hauran de complir la normativa en matèria de seguretat i salut en els llocs de treball.

4.Els punts de mostreig han de ser accessibles en qualsevol moment per poder realitzar les mesures i inspeccions pertinents.

8.4.2.Mètodes de mesura.

Tots els paràmetres de procés (contingut en oxigen, pressió, temperatura, …) així com les emissions de contaminants canalitzades es mesuraran i controlaran. El mètode de mesura per a cada contaminant serà l’establert a la normativa específica i, en el seu defecte, el considerat de referència. En absència d’aquestes, serà preferiblement el UNE-EN; en cas que no es pugui aplicar s’haurà de justificar la utilització d’altres mètodes, que seran, per aquest ordre: EN, UNE-ISO i altres mètodes internacionals. Sempre que es publiquin noves normes que substitueixin les indicades, s’aplicaran les més recents.

8.4.3.Comprovació visual

1.Els controls consistiran en la comprovació dels següents aspectes:

a)Periodicitat de cocció, cicle complet de cocció i durada, consum de matèries primeres i combustibles, dades de producció de peces, explicació del procés, incidències ocorregudes, i qualsevol aspecte que afecti les emissions i característiques del procés productiu. 

b) Comprovació del combustible usat biomassa així com de la seva documentació justificativa.

2.S’elaborarà un informe que contendrà el resultat de les comprovacions així com les possibilitats de millora de la instal·lació. S’adjuntarà documentació gràfica representativa del procés realitzat a la instal·lació.

8.4.4.Valors límit d’emissió.

1.El titular adoptarà totes les mesures adients perquè no es superin els valors límit indicats a continuació per a cada un dels focus existents i per a cada contaminant, realitzant els controls amb la periodicitat indicada.

2.Les mesures es realitzaran en condicions normals d’operació de les instal·lacions.

3.S’adjunta taula amb contaminants a mesurar, control extern per part d’un Organisme de Control Autoritzat (OCA), periodicitat de les mesures i valors límit d’emissió.

4.Els combustibles possibles a usar són biomassa, gasoil i gas natural.

Contaminant	Valor límit d’emissió	Control/Periodicitat
Partícules	150 mg/Nm3	OCA   Cada 3 anys
SO2	500 mg/Nm3
NOx	250 mg/Nm3
CO	1445 ppm
HCl	30 mg/Nm3
HF	10g/Nm3

5.Els resultats de les mesures efectuades, per verificar el compliment dels límits d’emissió, estaran referides a temperatura de 273 K i pressió de 101,3 kPa de gas sec. Els resultats de les mesures es normalitzaran amb referència al 18 % d’oxigen, exceptuant en aquells casos en què l’oxigen mesurat sigui inferior a l’oxigen de referència.

6.El període de mostreig per al HCl i HF serà el suficient per poder valorar el compliment del valor límit d’emissió.

7.Es considerarà que es superen els valors límit d’emissió a l’atmosfera quan la mitjana de les mesures realitzades en una sèrie superi els valors límit fixat en la present resolució i la majoria de les mesures individuals superi el valor límit o 1/3 de les mesures individuals superi el valor límit en un 40%.

8.5.Controls d’emissions canalitzades: Molí de martells FC4.

El molí existent, que no disposa de filtre de mànigues, ha d’estar en bon estat de manteniment i s’ha de mantenir un registre dels seus controls i incidències. Serà objecte de comprovació cada cinc anys per part d’un Organisme de Control Autoritzat (OCA).

8.6.Controls d’emissions difuses.  Mesures correctores i/o preventives

1.Les emissions no canalitzats o difuses es controlaran cada cinc anys mitjançant una comprovació, per part d’un Organisme de Control Autoritzat, de les mesures correctores instal·lades i de la seva eficàcia.

2.A fi d’evitar l’emissió difusa de pols, es duran a terme les mesures preventives següents:

a)S’evitaran els emmagatzematges d’argila a l’aire lliure. Si es realitzen, s’hauran de comunicar al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica i s’hauran de protegir del vent.

b)S’evitarà realitzar treballs de càrrega, descàrrega i moviment de materials pulverulents a l’exterior en els períodes de vent fort.

c)Se recollirà periòdicament els material pulverulent dispers en la instal·lació, per evitar la seva acumulació.

8.7.Notificacions immediates

Si hi ha qualque anomalia de funcionament que pugui donar lloc a una emissió anormal de contaminants a l’atmosfera o qualque superació de valors límit d’emissió, es notificarà, immediatament desprès del seu coneixement, al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. Així mateix s’informarà de les mesures correctores adoptades i del moment en què la instal·lació passa a funcionar correctament.

8.8.Registre d’emissions i controls

El titular de la instal·lació haurà de mantenir actualitzat un registre amb dades de les emissions, combustible, aturades, tasques de manteniment, incidències, controls, etc., per a cada focus emissor d’acord amb el disposat a l’article 8 del Reial decret 100/2011 i la normativa de desenvolupament. La informació documental (informes, mesures, manteniment...) s’ha de conservar durant un període mínim de 10 anys.

9.Requisits de seguretat i activitats

9.1.Pla d’autoprotecció

El titular de l'activitat haurà de disposar del preceptiu pla d’autoprotecció enregistrat a la Direcció General competent en matèria d’Emergències i implantat a la totalitat de les instal·lacions i processos que conformen l’activitat, indicades al punt 1 de la present Autorització. El Pla d’autoprotecció estarà redactat i signat per un tècnic competent, de conformitat amb el que determina l’article 13 del decret 8/2004, i s’ajusti a l’índex de continguts que disposa el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel que es despleguen determinants aspectes de la Llei d’Ordenació d’Emergències a les Illes Balears (BOIB núm. 18 de 5 de febrer de 2004). A més del contingut que figura a l’annex II del Reial Decret 393/2007, de 23 de març, per qual s’aprova la Norma Bàsica d’Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d’emergència, inclourà les mesures a aplicar, incloses les complementàries per a limitar les conseqüències mediambientals i evitar altres possibles accidents e incidents.

9.2.Seguretat industrial

El titular de l’activitat haurà de:

-Inscriure les instal·lacions corresponents de la Direcció General d’Indústria, segons les normatives vigents de seguretat industrial, minera, etc… Les instal·lacions previstes o existents han de complir amb la legislació vigent en matèria d’Indústria.

-Es revisarà la inscripció en el Registre Industrial i s’obtindrà el Document de Qualificació Empresarial.

-Es donarà compliment al Reglament per suprimir les barreres arquitectòniques (Decret 20/2003) en tot el que li sigui d’aplicació.

-El titular de l’activitat haurà de prevenir els riscs laborals i vetllar per la salut i seguretat dels treballadors, i aquests tenen el deure de complir les mesures de prevenció que s’adoptin, d’acord a l’establert per la Llei estatal 31/1995, de prevenció dels riscs laborals. Les condicions de treball s’han d’ajustar a l’establert a les disposicions específiques i reglamentàries en matèria de seguretat laboral (RD 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les Disposicions de seguretat i salut als llocs de treball i DB SU (seguretat d’utilització) del Codi Tècnic de l’Edificació).

-Als edificis de caràcter industrial es compliran les prescripcions de protecció contra incendis indicades en el Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials.

Per un altre banda:

-La instal·lació elèctrica de baixa tensió donarà compliment al Reglament electrotècnic de baixa tensió: RD 842/2002, de 2 d’agost, i les Instruccions Tècniques que li siguin d’aplicació.

-La instal·lació d’aigua  donarà compliment al RD 140/2003, de 7 de febrer, de qualitat de l’aigua de consum humà, al RD 865/2003, de 4 de juliol, de criteris de prevenció i control de la legionelosi, i al DB HS4 del RD 314/2006, de 17 de març.

-La instal·lació d’aigua freda i calenta, i la de sanejament ha de complir amb el DB HS (salubritat) del vigent Codi Tècnic de l’Edificació.

-Les instal·lacions contraincendis donaran compliment al Reglament de protecció contra incendis als establiments industrials, segons el RD 2267/2004, de 3 de desembre, i al DB SI (seguretat contra incendis) del Codi Tècnic de l’Edificació (RD 314/2006, de 17 de març) segons correspongui.

-Les instal·lacions de protecció contra incendis i el manteniment s’han d’ajustar al disposat al Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RD1942/1993) i normes UNE corresponents.

-La instal·lació i emmagatzematge de gasoil han de complir amb el RD 2085/1994, de 20 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament d’instal·lacions petrolíferes, així com amb el RD 1523/1999, d’1 d’octubre, i la MI-IP03 per instal·lacions d’emmagatzematge pel seu consum a la pròpia instal·lació.

9.3.Contaminació Acústica

S'efectuarà una campanya anual de caracterització real dels nivells de renou emesos a l'exterior durant les diverses fases típiques de l'operació (engegaments, etc.) en horari diürn i nocturn (si s’escau), per a la comprovació del compliment dels límits establerts a les ordenances municipals en matèria de renou, a la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica a les Illes Balears, i al RD 1367/2007, de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, de renou, amb relació amb les zones acústiques, objectius de qualitat i emissions acústiques.

9.4.Contaminació lumínica

Es complirà amb allò que estableix la Llei 3/2005 de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

10.Controls periòdics

10.1.Control periòdic de les instal·lacions.

En qualsevol moment, la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient i Mobilitat podrà realitzar visita de comprovació i certificar la idoneïtat de les instal·lacions i el manteniment de les condicions inicials que han donat lloc a l’AAI, així com el compliment de les prescripcions tècniques aplicables en virtut de la legislació vigent.

Periòdicament es realitzaran visites de comprovació a les instal·lacions de TEULERA MASCARÓ, SA per part dels tècnics de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient i Mobilitat, per tal de comprovar el compliment dels requisits de l’AAI.

10.2.Inventari d’emissions al Registre PRTR

D’acord amb l’establert en l’art. 8.3 de la Llei 16/2002, així com el Reglament (CE) núm. 166/2006, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de gener de 2006, relativa a l’establiment d’un registre europeu d’emissions i transferències de contaminants i pel qual es modifiquen les Directives 91/689/CEE i 96/61/CE del Consell (Registre E-PRTR), i pel RD 508/2007, de 20 d’abril, TEULERA MASCARÓ, SA haurà de trametre les dades sobre quantitats de contaminants emesos, anualment, al registre informàtic PRTR-España del Ministeri de Medi Ambient (www.prtr-es.es). Les quantitats de contaminants seran mesurades, calculades o estimades, preferentment per aquest ordre. 

10.3.Control documental

10.3.1.Control periòdic

Els informes d’emissions de contaminants a l’atmosfera realitzats per un Organisme de control autoritzat (OCA), d’acord amb el disposat al Decret 104/2010, de 10 de setembre, i al Reial Decret 100/2011, de 28 de gener, seran tramesos per part de l’OCA directament al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. Es relacionen a continuació la llista d’informes d’OCA:

-Cada tres anys, l’informe d’emissió de contaminants a l’atmosfera de la xemeneia (partícules, SO₂, NOx, CO, HCl i HF).

-Cada cinc anys, un informe de comprovació del bon estat de manteniment del molí existent.

-Cada cinc anys, l’informe de compliment i valoració de l’eficàcia de les mesures correctores per minimitzar les emissions difuses implantades, així com identificació de possibles emissions no considerades a aquesta autorització.

10.3.2.Informe anual

El titular de l’activitat enviarà, a l’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar l’AAI, un informe del període precedent (any anterior), abans de l’1de març de cada any, en el qual s’inclourà:

a.Residus

-Informe anual dels residus produïts.

b.Emissions i immissions al medi hídric

-Consum d’aigües de procés (m3) diferenciant les pluvials reutilitzades.

-Volum d’aigua residual de tipus domèstic produït (m3), amb còpia dels resguards de les operacions de buidat de la fossa sèptica.

c.Renous

-Informe anual en el qual es remetran els controls d’emissions de renous.

d.Industria

-Certificats de revisió periòdica realitzats per Organisme de Control Autoritzat dels dipòsits de gasoil i fueloil tal com indica el Reglament d’Instal·lacions de Productes Petrolífers (ITC MU-IP03).

-Certificats de revisió periòdica realitzada per Organisme de Control Autoritzat de les instal·lacions de Baixa Tensió i Mitja Tensió. Aquests certificats s’han de realitzar cada 5 anys tal com marquen els seus respectius reglaments.

-Verificació periòdica dels equips de protecció contra incendis segons el RD1942/1993.

e.En caràcter general

-Altres controls realitzats durant l’any i mesures adoptades per a minimitzar impactes.

-Memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España.

-Les dades exigides pel RD 508/2007 i Reglament (CE) 166/2006, de 18 de gener, s’hauran de comunicar telemàticament al Registre informàtic PRTR-Espanya, dins els terminis que pertoquin, de forma anual.

-L’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar les AAI trametrà a cada Direcció General o administració competent la documentació de la que tingui competències.

-Tota la informació que sigui susceptible de tractament informàtic s’aportarà en paper i en format informàtic estàndard.

11.Obligacions del titular

El titular de l’activitat estarà obligat a complir amb les obligacions establertes a l’article 5 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, i en especial:

-Assumirà tots els condicionants recollits a la present Resolució.

-Mantindrà el correcte funcionament de l’activitat.

-Comunicarà a l’Òrgan Ambiental Competent qualsevol incidència que afecti a l’activitat amb repercussió ambiental.

Per una altra banda, el titular queda sotmès al compliment de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat ambiental, i als seus desenvolupaments reglamentaris, per tal de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals provocats per la seva activitat.

12.Funcionament diferent al normal

En el termini màxim de 3 mesos, el titular presentarà, a l’òrgan ambiental, un protocol d’actuació en condicions de funcionament diferents de les normals contemplant aquelles que puguin afectar al medi ambient.

Quan es produeixi una situació de funcionament diferent de les normals, el titular de l’autorització ambiental integrada, en el termini màxim de 10 dies, comunicarà a l’òrgan ambiental el fet en si, les seves conseqüències ambientals i les actuacions dutes a terme per tornar a condicions normals de funcionament.

13.Incompliment de les condicions de la present autorització

El incompliment de les condicions establertes a la present autorització serà considerat com una infracció lleu, greu o molt greu classificada segons l’article 30 de la Llei 16/2002 i estarà subjecte al règim sancionador dels articles 31 a 35 de la Llei 16/2002 i el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el reglament del procediment a seguir en l’execució de la potestat sancionadora.

14.Caràcter de l’autorització.

Aquesta Autorització Ambiental Integrada s’atorga sense perjudici de tercers i sense perjudici de les demés autoritzacions i llicències que siguin exigibles per l’ordenament jurídic vigent.

15.Causes d’extinció.

Són causes d’extinció de l’AAI:

-L’extinció de la personalitat jurídica de l’empresa TEULERA MASCARÓ SL.

-La declaració de fallida de l’empresa TEULERA MASCARÓ SL quan la mateixa determini la seva dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial que la declari.

-Quan es determini una dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial.

16.Modificació de les condicions.

L’Òrgan Ambiental Competent, en conformitat a l’article 25 de la Llei 16/2002, podrà modificar les condicions de control ambiental de l’explotació senyalades a la present Resolució, o determinar mesures complementàries que es considerin convenients per a l’adequació o millora de l’activitat.

 

ANNEX I
Contingut mínim de l’informe base del sòl

L’article 12.1.f) de la llei 5/2013, d’11 de juny, per la qual es modifiquen la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, determina que quan  una activitat  impliqui l’ús, la producció o l’emissió de substàncies perilloses rellevants, tenint en compte la possibilitat de contaminació del sòl a l’emplaçament de la instal·lació, el titular presentarà davant l’autoritat competent un Informe base abans de començar l’explotació de la instal·lació o abans d’actualitzar l’autorització.

El desconeixement de la situació del sòl de les instal·lacions que requereixen autorització ambiental integrada és en molts casos un fet i d’aquí sorgeix la necessitat  de conèixer amb detall l’estat actual del sòl, mitjançant la informació recollida a l’Informe base, com a pas previ a l’establiment de condicionants específics sobre el seguiment posterior a realitzar. No es descarta que els resultats obtinguts  a les inspeccions indiquin una afecció del sòl superior a la permesa i, que tal i com recull el RD 9/2005, suposi un risc per a la salut de les persones i el medi ambient i es requereixin actuacions de remediació o control una vegada es coneguin els resultats. Si es determina que la instal·lació ha causat una contaminació significativa del sòl respecte a l’estat establert en l’Informe base, el titular haurà de prendre les mesures oportunes per fer front a dita contaminació amb l’objecte de restablir l’emplaçament de la instal·lació a  l’estat anterior.

Aquest informe ha de contenir la informació necessària per determinar l’estat  del sòl, a fi de fer la comparació quantitativa amb l’estat  després del cessament definitiu de les activitats, previst a l’article 22 bis (Tancament de les instal·lacions),  a fi de determinar si s’ha produït un increment significatiu de la contaminació del sòl.

Per tot això, les empreses titulars d’instal·lacions que requereixen autorització ambiental integrada hauran de presentar un Informe Base realitzat per empresa acreditada per ENAC per activitats d’inspecció de sòls potencialment contaminats.

El Servei de Residus i Sòls Contaminats estableix els continguts mínims d’aquest Informe base i es reserva el dret de reclamar  informes complementaris més detallats, dades o anàlisis que permetin avaluar quantitativament  el grau de contaminació del sòl. En funció de la valoració dels resultats obtinguts a l’Informe base es podran establir nous condicionants sobre el control del sòl i/o actuacions a dur terme.

D’altra banda, el Servei de Residus i Sòls Contaminats, inclou a títol orientatiu les substàncies perilloses que com a mínim s’han de considerar, amb l’objectiu de determinar les substàncies perilloses rellevants utilitzades, produïdes o emeses per la instal·lació que es tracti.

PART I: CONTINGUTS MÍNIMS

1.Identificació de l’entorn ambiental de l’emplaçament

Topografia, geologia, direcció del flux de les aigües subterrànies, altres vies de migració potencial  tals com canals de serveis o desguassos; aspectes mediambientals (hàbitats particulars, espècies i àrees protegides) i usos del sòl de l’entorn amb la intenció de determinar on es poden dirigir les substàncies perilloses i identificar els medis receptors que estan potencialment en risc.

2.Usos anteriors de les instal·lacions

Nom de l’activitat.

Descripció dels usos anteriors que poden haver donat lloc a l’alliberament de substàncies perilloses, ja siguin les mateixes a les utilitzades, produïdes o alliberades per la instal·lació existent o per unes de diferents. Identificació de la ubicació, tipus i extensió de la contaminació existent en l’emplaçament i determinar els estrats  que poden resultar afectats per aquesta contaminació.

Tipus d’activitat desenvolupada.

Titular.

Data d’inici de l’activitat.

Data de finalització de l’activitat.

3.Usos actuals de les instal·lacions

Dades de l’empresa	Dades del centre de Treball
Raó social NIF o CIF                                          Adreça del domicili social      Municipi Codi Postal     Telèfon Fax E-mail Web	Denominació del centre NIF o CIF Adreça Municipi Codi postal Telèfon Fax E-mail Coordenades geogràfiques

 

Dades de la instal·lació	Estat actual de les instal·lacions
Any d’inici de l’activitat Superfície total de la instal·lació Superfície pavimentada respecte al total de superfície de la parcel·la Número de captacions d’aigües subterrànies en les instal·lacions Número de captacions actualment en ús Xarxa de sanejament (No existeix/xarxa única/xarxa segregada)	En producció Aturada tècnica En fase d’ampliació o reforma Altres  (especificar)

4.Substàncies de caràcter perillós utilitzades, produïdes o emeses

Identificació de les substàncies de caràcter perillós involucrades dins els límits de la instal·lació, ja sigui com a matèries primeres, productes intermedis, subproductes, emissions, residus, que com a resultat de la seva perillositat respecte a la toxicitat, mobilitat, persistència i biodegradabilitat, tenen capacitat de contaminar el sòl. Per a cada substància contaminant identificar la possibilitat actual de contaminació dels sòls  de la instal·lació, incloent la possibilitat d’abocaments i les seves conseqüències, tenint especialment en compte:

Quantitats

Accidents o els incidents, degoteigs o vessaments d’operacions rutinàries, canvis en la pràctica operativa, canvis en les substàncies utilitzades...

Determinació del risc potencial de contaminació de cada substància perillosa considerant les seves propietats físiques i químiques (composició, estat físic, solubilitat, toxicitat, mobilitat, persistència, etc), relacionant-ho amb el context de l’emplaçament per determinar si les circumstàncies existents poden resultar en l’abocament de la substància en quantitats suficients per representar un risc de contaminació, ja sigui el resultat d’una emissió simple o el resultat acumulatiu provinent de múltiples emissions.

Quantitat/ any.

Procés en el que s’utilitzen, produeixen o emeten aquestes substàncies.

Emmagatzematge de les substàncies de caràcter perillós

Emmagatzematge en superfície. Dipòsit superficial. Dipòsit subterrani. Condicions d’ús, de transport i d’emmagatzematge dins les instal·lacions. Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl. Referència (s’han d’assenyalar els emmagatzematges en el plànol de les instal·lacions).

5.Productes intermedis, finals o subproductes de caràcter perillós

Descripció

Quantitat/ any

Procés en el que s’utilitzen, produeixen o emeten aquests productes intermedis, finals   o subproductes de caràcter perillós

Emmagatzematge de productes intermedis, finals o subproductes de caràcter perillós

Emmagatzematge en superfície Dipòsit superficial Dipòsit subterrani Condicions d’ús, de transport i d’emmagatzematge dins les instal·lacions Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl Referència (s’han d’assenyalar els emmagatzematges en el plànol de les instal·lacions)

6.Residus produïts

Descripció

Codi LER

Quantitat/any

Forma de presentació

Tipus d’emmagatzematge

Gestor Autoritzat

Emmagatzematge dels residus produïts o gestionats

Emmagatzematge en superfície Dipòsit superficial Dipòsit subterrani Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl Referència (s’han d’assenyalar les zones d’emmagatzematge en el plànol de les instal·lacions)

7.Àrees productives

Descripció del procés

Superfície (m²)

Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl

Substàncies perilloses involucrades

8.Fonts potencials de contaminació

En referència a tots els tipus d’emmagatzematge i àrees productives esmentats en els punts anteriors, determinar quins d’ells poden constituir fonts potencials de contaminació  del sòl.

9.Fuites, vessaments o accidents amb substàncies perilloses que poden haver afectat el sòl

Ubicació

Data

Substàncies implicades

Superfície presumiblement afectada (m²)

Volum (m³)

Tipus de paviment

Mesures adoptades o a adoptar  per  protegir el sòl, integritat dels mecanismes de contenció,...

Administració que hi ha intervingut

10.Certificacions

Analítica d’abocament realitzada per ECA (SI/ NO/ EN CURS)

Etiqueta Ecològica Europea, EMAS (SI/ NO/ EN CURS)

Sistema de Gestió Mediambiental (SI/ NO/ EN CURS)

Pla d’emergència interior (SI/ NO/ EN CURS)

11.Analítiques de sòls

Localització, identificació i justificació del nombre de punts de mostreig; representativitat d’aquests punts de mostreig.

Ubicació en les instal·lacions i profunditat.

Mètodes analítics de mostreig, paràmetres i incerteses de la mesura.

Condicions generals del mostreig i descripció.

Resultats. Tenir en compte que els paràmetres a analitzar són aquelles substàncies perilloses rellevants utilitzades, produïdes o emeses per la instal·lació que es tracti. Acreditació per ENAC.

Conclusions.

Aportar, si estan disponibles, les anàlisis de riscs i els informes existents que regula la legislació sobre sòls contaminats en relació amb les mesures realitzades en el sòl que reflecteixin l’estat en el moment de la  redacció de l’informe o, com a alternativa, noves mesures realitzades en el sòl que guardin relació amb la possibilitat d’una contaminació del  sòl per aquelles substàncies perilloses que hagi d’utilitzar,  produir o emetre la instal·lació de què es tracti.

Aportar, si estan disponibles, informes sobre la qualitat química del sòl, plans d’evacuació i retirada de les substàncies procedents de fuites o vessaments que s’han aplicat en cas d’accident.

12.Redacció de l’informe

Dades de la persona o persones que redacten l’informe (telèfon, e-mail)

DNI

Autoritzat per

PART II : SUBSTÀNCIES PERILLOSES

Hidrocarbus aromàtics	Hidrocarburs clorats	PAH
Benceno	Diclorometano	Acenafteno
Estireno	1,1-Dicloroetano	Antraceno
Etilbenceno	1,2-Dicloroetano	Benzo(a)antraceno
Tolueno	1,1,1-Tricloroetano	Dibenzo(a,h)antraceno
Xileno	1,1,2-Tricloroetano	Criseno
	1,1,2,2-Tetracloroetano	Fluoranteno
	1,1-Dicloroetileno	Benzo(b)fluoranteno
	Tricloroetileno	Benzo(k)fluoranteno
	Tetracloroetileno	Fluoreno
	1,2-Dicloropropano	Naftaleno
	1,3-Dicloropropano	Pireno
	Cloroformo	Benzo(a)pireno
	Cloruro de vinilo	Inde(1,2,3-cd)pireno
	Hexaclorobutadieno	Fenantreno
	Hexacloroetano
	Tetracloruro de carbono
	Clorobenceno
	1,2-Diclorobenceno
	1,3-Diclorobenceno
	1,4-Diclorobenceno
	1,2,4-Triclorobenceno
	p-Cloranilina
	trans-1, 2-Dicloroetileno
	Bromoform
	1,3-Diclorobenceno
	Pentaclorobenceno
	1,2,4,5 tetraclorbenceno

 

Pesticides	Composts fenòlics	Ftalats
Aldrin	Fenol	bis(2-etilhexil)ftalato (DHEP)
Clordan	Cresol<A[Cresol|Crisol]>	butil benzil ftalato (BBP)
p,p'-DDE	2-Clorofenol	butil ftali butilglicolato
p,p'-DDT	2,4-Diclorofenol	dibutil ftalato (DBP)
p,p-DDD	2,4,5-Triclorofenol	dietil ftalato
Dieldrín	2,4,6-Triclorofenol	Diisobutil ftalato (DIBP)
Endosulfan	Pentaclorofenol
Endrín	Nonilfenol
Heptacloroepoxido	4-clor-3-metilfenol
Hexaclorobenceno	2,3,4,6 tetraclorfenol
Hexaclorociclohexano-alfa	2-nonilfenol
Hexaclorociclohexano-beta	3-nonilfenol
Hexaclorociclohexano-gamma	4-nonilfenol
Mirex	Octilfenol
Toxafeno
Clordecona
Alacloro
Atrazina
Clorpirifos
Simazina
Clorfenvinfos
Trifluralina
Diuron
Isoproturon
Tributilestaño y compuestos
Tertbutilazina
Metolacloro
Isodrin1

 

Altres composts

Acetona 1,4-Dioxano Decabromofenileter Pentabromodifenileter Octabromodifenileter Hexabromobifenil (HBB) Hexabromodifenileter Heptabromodifenileter Tetrabromodifenileter Fluoruros ETBE (Etil tert-butil éter) MTBE (Metil tert-butil éter) Formaldehido Tetrahidrofurano Cloroalcanos Difenilesteres bromados DDT Total Cianuros Benzo(ghi)piraleno PCB TPH Dioxinas y furanos Hexabromociclododecano (HBCDD), alfa-hexabromociclododecano, beta-hexabromociclododecano, gamma-hexabromociclododecano 2,4 Dinitrotolueno (2,4-DNT) Tris(2-cloroetil)fosfato (TCEP) Pentaóxido de diarsénico Sulfocromato de plomo amarillo (C. Y. Pigmento Yellow 34) Cromatomolibdatosulfato de plomo rojo (C. Y. Pigmento Red 104) Trióxido de diarsénico Cromato de plomo 5-tert-butil-2,4,6-trinitro-m-xileno (Muskxylene) 4,4-Diamindifenilmetano (MDA) Dicromato de amonio Cromato potásico Ácidos generados a partir de trióxido de cromo y sus oligómeros Trióxido de cromo Dicromato potásico Cromato sódico Dicromato sódico Àcid perfluoroctasulfónico (PFOS), sus sales y el perfluoroctanosulfonato de flúor (PFOS-F).

 

Metalls
Antimonio
Arsénico
Bario
Berilio
Cadmio
Cobalto
Cobre
Cromo (III)
Cromo (VI)
Estaño
Mercurio
Molibdeno
Níquel
Plomo
Selenio
Talio
Vanadio
Zinc

Interposició de recursos

Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut  la notificació, d’acord amb l’article 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques  i del procediment administratiu comú, i l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver rebut la notificació de l’acord, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma,  21 de setembre de 2015

El president de la CMAIB
Antoni Alorda Vilarrubias