Butlletí Oficial de les Illes Balears

El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària celebrada el passat 29 d’abril de 2015, va acordar aprovar inicialment, i en el cas que no produeixin al·legacions en el període d’informació pública, també definitivament, l’Ordenança del Medi Rural.  

Un cop publicat l’anunci en el BOIB num. 76 de 21 de maig de 2015, no s’ha formulat cap reclamació contra l’esmentat acord, durant el Termini d’exposició de 30 dies, per la qual cosa l’acord d’aprovació és definitiu, i el text íntegre de l’Ordenança quedarà redactat així:  

 

ORDENANÇA MUNICIPAL DEL MEDI RURAL DE L’AJUNTAMENT DE LLUCMAJOR

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El terme municipal de Llucmajor és, en extensió, el major de les Illes Balears, i en conseqüència disposa d’una borsa de sòl rústic o no urbanitzable d’una notable magnitud. En aquest mateix sentit disposa d’una de les majors xarxes de camins rurals municipals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquesta realitat fa que sigui necessari prestar una especial atenció al medi rural, a més si tenim en compte que avui dia les activitats agràries tradicionals es troben en una situació de declivi a causa de les transformacions socials i econòmiques.

Des de l’Ajuntament de Llucmajor, i dins les escasses possibilitats que deixa la normativa estatal bàsica i altres normatives sectorials per regular la matèria objecte d’aquesta ordenança, tan sols es disposa d’elements de planejament urbanístic i la redacció d’ordenances com aquesta per tractar de regular i harmonitzar la convivència entre els sectors urbans i/o comercials i el sòl no urbanitzable.

No obstant això, l’Ajuntament de Llucmajor ja disposa de la figura del servei de vigilància rural, el qual, a través d’aquesta ordenança, serà regulat en funcions per dur a terme una labor de vigilància i control, juntament amb els cossos de seguretat competents en la matèria, de les activitats prohibides en el sòl no urbanitzable.

L’incompliment d’aquestes prohibicions pot donar lloc a les corresponents infraccions administratives, les quals comportaran una sanció d’acord amb el que estableixen els articles 140 i 141 de la Llei reguladora de les bases del règim local.

TÍTOL I. DISPOSICIONS COMUNES

CAPÍTOL I.
OBJECTE, VIGÈNCIA I ÀMBIT D’APLICACIÓ

Article 1. Objecte

És objecte d’aquesta ordenança regular els usos i els costums que, dins l’àmbit rural, es practiquen en el terme municipal de Llucmajor, adequant-los al marc social actual, tot això sense perjudici de les funcions de cooperació, col·laboració i informació recíproca que han de presidir les relacions entre Ajuntament i administracions amb competència sectorial en les matèries a les quals fa al·lusió aquesta ordenança, conforme al que preveu l’article 56 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i en l’article 4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, com també la complementarietat i la compatibilitat amb el Pla general d’ordenació urbana d’aquest municipi.

Article 2. Vigència

Aquesta ordenança entrarà en vigor conforme al que estableix l’article 70.2 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i serà d’aplicació mentre no sigui derogada o modificada.

Article 3. Àmbit d’aplicació

A l’efecte de l’aplicació d’aquesta ordenança, com també de les disposicions legals vigents en matèria de sòl no urbanitzable, es considerarà com a sòl no urbanitzable aquell sòl que tengui aquesta darrera classificació en el PGOU de Llucmajor, així com en tota aquella normativa d’àmbit supramunicipal que afecti el municipi i així ho determini. 

 

CAPÍTOL II.
DE LES PROHIBICIONS

Article 4. Prohibicions

Sempre que no consti la tolerància o consentiment del propietari, sigui exprés o tàcit, queda prohibit a les finques rústiques, els seus annexos i les seves servituds el següent:

a) Entrar-hi a recollir rostolls, branques, troncs o palles.

b) Entrar-hi a recollir cítrics, hortalisses, llegums, verdures, fruites o qualsevol tipus de fruit, ja sigui caigut o no, branques per a empelts o qualsevol altre fruit fins i tot després de les collites, sense perjudici que constitueixi infracció penal segons el que regulen els articles 234 i 623 del Codi Penal.

c) Travessar finques alienes sigui quin sigui el mètode que s’empri. 

d) Envair amb terres, com a conseqüència de llaurar la finca, els camins i les finques limítrofes.

Quan aquestes activitats objecte de prohibició arribin a pertorbar la tranquil·litat i la convivència seran constitutives d’infraccions administratives, amb independència de la responsabilitat civil que se’n derivi. Per tant, el propietari que es consideri afectat per alguna d’aquestes conductes o altres que estimi que li han reportat dany o perjudici a la seva propietat podrà denunciar els fets i es procedirà en la forma establerta en aquesta ordenança, sense perjudici que aquell pugui exercir qualssevol altres accions que li assisteixin en dret.

En cas que l’òrgan competent estimi que els fets també puguin ser constitutius d’il·lícit penal, es procedirà d’acord amb el que estableix l’article 7 del Reial decret 1398/1993, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament del procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora. 

 

CAPÍTOL III.
SERVEI DE VIGILÀNCIA RURAL

Article 5. Funcions del Servei de Vigilància Rural

Sense perjudici de les competències que per llei estan reservades a la Policia Local i/o altres forces i cossos de seguretat de l’Estat, són funcions del Servei de Vigilància Rural les següents:

1. La vigilància, el control i la prevenció de furts, robatoris i destrosses en collites, casetes de camp, magatzems, maquinària, estris, granges i tota classe d’elements que conformen la propietat privada i pública en tot el terme classificat com a urbanitzable i aquell urbanitzable no urbanitzat o sense programa aprovat.

2. Vetlar pel compliment de les disposicions que dicti la Unió Europea, l’Estat, la Comunitat Autònoma o l’Ajuntament, relatives a la conservació i la millora de la naturalesa, el medi ambient, els recursos hidràulics i la riquesa cinegètica, piscícola, apícola, forestal i de qualsevol altra índole que estiguin relacionades amb els temes rurals i mediambientals.

3. Vigilar el compliment de les ordenances, els reglaments i els bans de l’Ajuntament, en l’àmbit de la seva actuació, i molt especialment les ordenances municipals de medi ambient, així com el que estableix el capítol II, article 21.4 de l’Ordenança reguladora de la tinença i la protecció d’animals de companyia i potencialment perillosos del terme municipal de Llucmajor, pel que fa al deure de traslladar a dependències municipals, en col·laboració amb els serveis de la canera municipal, els animals abandonats, vagabunds o aquells que circulin sense anar conduïts pels seus propietaris en les seves respectives zones de treball.

4. La vigilància i la protecció del patrimoni municipal pel que fa a les parcel·les situades en sòl no urbanitzable, els espais públics rurals, així com la delimitació i la demarcació del terme municipal per a una íntegra conservació. Així mateix, vigilaran la invasió de camins per propietaris de finques limítrofes quan llaurin les seves finques.

També vigilaran l’obertura de rases o altres alteracions del paviment en els camins rurals, com també qualsevol obra o transformació de finques o terrenys que es realitzi en el terme municipal. 

5. Vigilància dels paisatges, hàbitat i espècies de flora i fauna que estiguin protegides per la normativa aplicable.

6. Prestació d’auxili en casos d’accidents, catàstrofes o calamitats públiques, participant, en la forma prevista en les lleis, en l’execució dels plans de protecció civil que hi puguin tenir incidència.

7. Seguiment de cultius, plagues, factors climatològics adversos, etc., tant en l’agricultura com en la ramaderia, amb la finalitat d’aportar dades estadístiques a las administracions i les entitats competents.

8. Vigilància i cura de la xarxa de comunicacions rurals (pistes, carrerades reials, camins, senderes, ponts, guals, etc.), dels desnivells naturals (canyades, barrancs, rambles, etc.), i d’aigües incontrolades que puguin afectar la seva integritat. 

9. Control i seguiment de totes les activitats que es realitzin i que estiguin qualificades d’especial protecció agrícola, forestal, paisatgística o ecològica pel Pla general d’ordenació urbana de Llucmajor o altres instruments d’ordenació i protecció. 

10. Col·laborar amb altres departaments i serveis municipals en la pràctica de notificacions o la realització d’inspeccions puntuals relacionades amb el medi rural, col·laboració en senyalització de camins, passar comunicats de camins en mal estat, obres, etc.

11. Amb una periodicitat mensual el servei de vigilància rural, a través del regidor delegat responsable del servei d’inspecció rural, emetrà un resum en què s’indiqui el nombre i el tipus d’actuacions del servei, a efectes informatius, sobre les actualitzacions realitzades.

12. Donar part a les autoritats competents de les infraccions en el medi rural que puguin detectar.

13. Totes aquelles relacionades amb el lloc de treball dins l’àmbit rural que els recomanin els òrgans i autoritats municipals.

14. Vigilància del trànsit de vehicles d’alt tonatge pels camins rurals. 

 

CAPÍTOL IV.
DEURES I OBLIGACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

Article 6. Deures

6.1. Els propietaris de parcel·les situades en sòl qualificat com a no urbanitzable han de conservar el sòl de les parcel·les mitjançant el manteniment dels cultius o la massa vegetal d’una manera equilibrada, amb la finalitat d’exercir una mesura de prevenció davant el risc d’erosió i desertització que es pugui produir, així com altres catàstrofes naturals, com inundacions que es puguin veure incrementades, entre altres factors, per la pèrdua de sòl i la desaparició de la vegetació.

6.2. S’ha de mantenir l’estrat vegetal de tota parcel·la situada en sòl no urbanitzable en unes condicions fitosanitàries òptimes. Per a això s’han de realitzar els tractaments necessaris per combatre i eliminar les possibles plagues, malalties, així com la presència d’espècies invasores o paràsites, per tal de garantir la salut pública i evitar danys o perjudicis a tercers o a l’interès general.

En el cas de plagues en els cultius, s’ha de retirar de la finca tot material infestat o susceptible d’estar-hi per evitar la propagació de la plaga i conseqüentment evitar danys a l’interès general i/o a tercers. 

6.3. Com a mesura preventiva davant el risc d’incendi forestal, les parcel·les situades en l’àmbit d’aplicació d’aquesta ordenança s’han de mantenir lliures de vegetació espontània o invasora fàcilment inflamable, per la qual cosa s’han de realitzar els tractaments i les labors necessàries per eliminar la vegetació que creixi a les parcel·les, per tal d’assegurar el menor risc possible d’incendi i impedir la propagació del foc per la continuïtat del combustible vegetal.

A més, les parcel·les que limitin amb habitatges o amb zones declarades com a urbanes segons el PGOU vigent han de mantenir els possibles marges que constitueixin el límit entre propietats lliures de vegetació invasora i en òptimes condicions de neteja, per evitar el risc d’incendi i el perill per a la seguretat dels ciutadans.

En el cas que un tècnic municipal ho estimi convenient per tal de mantenir la seguretat i la salubritat d’aquestes parcel·les i de les zones urbanes limítrofes, l’Administració, amb l’informe tècnic previ, pot obligar els seus propietaris a tancar-les. 

6.4. A més dels deures exposats en aquesta ordenança, els propietaris de parcel·les situades en sòl no urbanitzable han de complir els deures que es derivin de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic.

6.5. Les parcel·les situades en l’àmbit d’aplicació d’aquesta ordenança, que disposin en les seves parcel·les de tancament de bardisses, han de mantenir-lo en les condicions òptimes, especialment les parcel·les amb tancament de bardisses que limitin amb camins públics i/o privats, i els seus propietaris queden obligats a retallar la bardissa les vegades que sigui necessari, per evitar que la massa vegetal envaeixi la superfície dels camins i hi dificulti el pas, de manera que constitueixi un seriós problema per als usuaris dels vials esmentats.

 L’Ajuntament pot dictar ordres d’execució a l’empara de la Llei del sòl rústic.

L’incompliment dels deures abans indicats constituirà una infracció que es qualificarà segons el risc previsible, que es podrà determinar a la vista del cost estimat de les feines necessàries per eliminar-lo. 

Per tant es conceptuen com a infraccions lleus aquelles els costs de les quals siguin fins a 750 euros, infraccions greus aquelles la quantia de les quals estigui compresa entre 751 i 1.500 euros, i infraccions molt greus aquelles de les quals la quantia econòmica calculada per a la reposició dels danys oscil·li entre els 1.501 fins als 3.000 euros.

 

CAPÍTOL V.
OBRES I CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

Article 7

Per dur a terme qualsevol tipus d’obres, construccions o instal·lacions en sòl no urbanitzable en el terme municipal de Llucmajor serà necessària la llicència prèvia municipal informada pel Departament d’Urbanisme.

 

TÍTOL II.
NORMES GENERALS SOBRE CAMINS MUNICIPALS

CAPÍTOL I.
PROHIBICIONS EN CAMINS

Article 8. Prohibicions en camins i normes de conducta

8.1. Prohibició de variar límits

Es prohibeix distribuir o traslladar els pals o senyals indicadors dels límits de les propietats particulars limítrofes amb camins del terme municipal.

8.2. Prohibició d’obstrucció

Els camins destinats al trànsit no es poden tancar, obstruir ni estrènyer sota cap concepte. 

8.3. Els propietaris de les finques limítrofes amb els camins tenen l’obligació de tallar totes les branques i males herbes que molestin el trànsit per la via pública.

Els propietaris han de retirar en el menor termini possible de temps les terres, les pedres o l’arbrat que per les pluges o per qualsevol altre motiu es desprenguin de les finques sobre el camí.

8.4. Prohibició d’ocupació

No es consentirà als particulars incorporar ni ocupar en tot o en part a les seves possessions aquestes vies de comunicació, ni fer construccions com closos, tanques, etc., que contravinguin la llei, el costum o els drets, o que minvin els drets del comú dels veïns.

L’Ajuntament disposarà la restitució de les primeres al domini públic i la demolició de les segones, i l’autoritat municipal l’ordenarà si no ha transcorregut un any i un dia des de l’ocupació o construcció.

Si es tracta de més temps, s’acudirà als tribunals competents.

8.5. Prohibició de causar danys en camins i servituds públics

Es prohibeix causar dany al domini públic, als camins i les servituds públics, com també extreure’n pedres, terra, arena o qualsevol benefici. Així mateix, no es permet arrossegar directament pels camins branques, estris de conreu o materials de construcció.

Els propietaris d’heretats limítrofes amb els camins no poden impedir el lliure curs de les aigües que en provinguin fent rases, calçades, parets o tanques en el límit de la seva propietat, com tampoc hi poden construir parets, tanques o altres elements d’obra que obliguin a canalitzar les aigües desviant-les del seu curs natural. 

Aquestes activitats prohibitives anteriorment indicades constitueixen una infracció administrativa que es qualificarà segons la quantia econòmica calculada per a la reposició dels danys. Per tant, es conceptuen com a infraccions lleus aquelles els costs de les quals siguin fins a 750 euros, infraccions greus aquelles la quantia de les quals estigui compresa entre 751 i 1.500 euros, i infraccions molt greus aquelles de les quals la quantia econòmica calculada per reposar els danys oscil·li entre els 1.501 i els 3.000 euros.

8.6. Dipòsit de materials en camins públics municipals

a) Amb l’autorització corresponent prèvia, es poden dipositar a les pistes i camins rurals, per a la seva entrada a les finques particulars, amb caràcter excepcional i sempre que no es pugui fer a l’interior de la finca: fems i altres efectes d’ús agrícola, durant un termini de 48 hores, i la persona interessada ha de senyalitzar degudament aquest obstacle i, en tot cas, deixar pas suficient per al trànsit de persones i vehicles. 

b) Els materials d’obres menors també es poden dipositar temporalment als camins, sense perjudici de les obres autoritzades, mentre durin aquestes obres i amb les mateixes condicions i requisits que en l’apartat anterior. Quan es tracti d’obres majors, no es podran ocupar camins o pistes municipals o rurals. 

c) Un cop transcorregut el termini assenyalat en els dos apartats anteriors sense que s’hagin traslladat els efectes i els materials a una finca particular, l’Ajuntament els podrà retirar directament i deixar-los dins del que sigui la propietat de l’interessat. Les despeses que ocasioni aquesta retirada seran a càrrec de la persona interessada.

8.7. Estacionament de vehicles amb càrrega i descàrrega en camins municipals

Els vehicles estacionats en pistes o camins rurals del terme municipal per a càrrega o descàrrega de mercaderies no han d’entorpir el trànsit rodat i han de deixar espai suficient per al pas d’altres vehicles i persones. A aquest efecte han d’observar les normes del Reglament de circulació, pel que fa a la senyalització.

Tampoc es permet l’estacionament o aparcament continu, especialment durant la nit, i durant aquesta és obligatòria una senyalització òptica, en cas d’estacionament momentani.

 

CAPÍTOL II.
PROHIBICIÓ D’ABOCAMENTS

Article 9. Prohibicions d’abocaments

S’atendrà el que disposa la legislació sectorial específica. 

Si no n’hi ha, s’estableixen les prohibicions següents:

9.1. Queda prohibit llançar o tirar als camins i als cabals públics o privats i rierols, barrancs, sèquies, desguassos, etc. objectes com llenya, canyes, brossa, envasos, plàstics, runes, rebuig, fems i en general qualsevol altre material que pugui impedir el pas de les aigües o sigui susceptible de degradar el medi ambient. Els envasos de productes tòxics s’han de dipositar en els punts verds de l’Ajuntament i als contenidors especialitzats a aquest efecte.

9.2. Així mateix, queda prohibit tirar o llançar fems industrials o domèstics, runes, rebuig o qualsevol altre tipus de residus sòlids o líquids a tot el terme municipal, llevat que es disposi d’autorització de l’Ajuntament i es faci a abocadors controlats i legalitzats o que estiguin destinats a adob agrícola.

9.3. Tampoc es permet donar sortida als camins, els cabals d’aigua i les senderes d’ús públic o particular a les aigües residuals de rentadors, safareigs o vàters.

9.4. Les infraccions a aquestes prohibicions es regulen en els tipus definits en les lleis sectorials, per la qual cosa el règim sancionador serà el previst en tal normativa. Si no n’hi ha, s’aplicarà el prescrit en aquesta Ordenança.

 

CAPÍTOL III.
FOCS I CREMES

Article 10. Focs i cremes

Amb completa observança del que preveu la legislació aplicable, la realització de focs i crema de rostoll a la mateixa finca s’ha d’adaptar a les normes i el calendari de dates que es preveu en les normes que emetin les conselleries competents.

 

TÍTOL III.
INFRACCIONS, SANCIONS I PROCEDIMENT

CAPÍTOL I.
INFRACCIONS

Article 12. Infraccions

12.1. L’incompliment del que preceptua aquesta Ordenança municipal, encara que sigui a títol de simple d’inobservança, constitueix infracció administrativa.

12.2. La responsabilitat administrativa derivada del procediment sancionador, quan els danys afectin béns d’ús o serveis públics, serà compatible amb l’exigència a l’infractor de la reposició de la situació alterada per ell mateix al seu estat originari, així com la indemnització dels danys i perjudicis causats, que podran ser taxats per un tècnic municipal, amb totes les garanties procedimentals legalment previstes. Si l’infractor no reposa les coses al seu estat original en el termini establert, serà l’Administració l’encarregada de fer-ho a costa d’aquell.

12.3. Després de la resolució del procediment, l’import de totes les despeses, danys i perjudicis que hagi d’abonar el responsable s’han de notificar a aquest en un termini d’un mes perquè el faci efectiu. Un cop transcorregut aquest termini sense produir-se l’ingrés, s’iniciarà el procediment recaptatori en via executiva, conforme al que disposa la LRJPAC.

Les infraccions es qualificaran com a lleus, greus i molt greus, segons la naturalesa de la prohibició infringida, la seva repercussió, el perill causat, l’alarma pública, el perjudici causat i la reincidència. Tot això per tal d’encaixar les conductes en els tipus genèrics de l’article 140 de la Llei de bases de règim local, avaluant amb els anteriors criteris la gravetat i la rellevància de la pertorbació a la tranquil·litat o a l’exercici dels drets legítims d’altres persones, al normal desenvolupament d’activitats legítimes, a la salubritat o ornament públics, així com la gravetat o rellevància dels actes atemptatoris contra l’ús normal i el respecte als béns destinats a l’ús o servei públic.

12.4. En concret constitueixen infraccions lleus:

a) L’incompliment de les prohibicions a què es refereix l’article 4.d).

b) L’incompliment de les prohibicions a què es refereix l’article 6, sempre que els danys ocasionats per a la seva reposició no superin la quantia de 750 euros.

c) L’incompliment de les prohibicions de tots els punts de l’article 8, en els punts 1 al 5, sempre que els danys ocasionats per a la seva reposició no superin la quantia de 750 euros.

d) L’incompliment de les prohibicions a què es refereix l’article 9, sempre que no sigui d’aplicació la legislació sectorial vigent i sempre que els danys ocasionats per a la seva reposició no superin la quantia de 750 euros.

12.5. Es consideren infraccions greus:

a) Totes les conductes tipificades com a lleus en aquesta Ordenança, sempre que la quantia estimada per reposar els danys causats sigui superior a 1.500 euros.

b) La reincidència en la comissió de dues infraccions lleus en el termini d’un any. 

12.6. Es consideren infraccions molt greus:

a) Totes les conductes tipificades com a lleus en aquesta Ordenança quan la quantia per a la reparació dels danys ocasionats superi els 3.000 euros.

b) La reincidència en la comissió de dues infraccions greus en el termini d’un any.

Article 13. Sancions

13.1. Les multes a imposar seran les que determina la legislació de règim local, en aplicació de la Llei 11/1999, de 21 d’abril, de modificació de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del règim local, llevat de la normativa específica o una previsió legal distinta.

13.2. Les infraccions d’aquesta Ordenança seran sancionades d’acord amb l’escala següent: 

- Infraccions lleus: Poden ser sancionades amb una multa de fins a 750 euros.

- Infraccions greus: Poden ser sancionades amb una multa entre 751 i 1.500 euros.

- Infraccions molt greus: Poden ser sancionades amb una multa entre 1.501 i 3.000 euros.

Article 14. Procediment

14.1. Serà el regulat pel Decret 14/1994, de 10 de febrer, del Reglament del procediment a seguir per l’Administració de la Comunitat Autònoma en l’exercici de la potestat sancionadora, tenint en compte que es procurarà que l’òrgan instructor sigui el regidor responsable de l’àrea, el qual tindrà competència per incoar els expedients sancionadors tant per faltes lleus com greus o molt greus.

14.2. Les sancions s’imposaran mitjançant la instrucció d’un expedient sancionador conforme al que preveu l’article 133 i següents de la Llei de procediment administratiu.

14.3. La imposició de sancions segons aquesta Ordenança no eximeix de les responsabilitats civil o penal d’obligacions d’altre tipus amb altres entitats. 

14.4. La possible execució subsidiària per part de l’Ajuntament s’entendrà només quan es disposi dels mitjans necessaris per afrontar les feines ocasionades per la possible execució subsidiària. L’Ajuntament pot exigir el dipòsit previ de la quantitat que els serveis tècnics municipals hagin fixat com a valoració de les feines a realitzar.

14.5. L’Ajuntament pot procedir a l’execució subsidiària quan ho consideri oportú, d’acord amb la regulació establerta en la Llei de procediment administratiu.

14.6. Quan la denúncia es refereixi a fets que siguin competència del Jutjat de Primera Instància i Instrucció, es remetrà immediatament a l’òrgan judicial competent, i l’Ajuntament s’abstindrà d’instruir cap procediment sancionador mentre no hagi recaigut cap resolució judicial sobre el tema.

DISPOSICIÓ FINAL

Aquesta ordenança entrarà en vigor quan se n’hagi publicat íntegrament el text en el Butlletí Oficial de la Província i hagi transcorregut el termini a què es refereix la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queden derogades les disposicions, del mateix rang o inferior, que regulin les matèries contingudes en aquesta Ordenança, en allò que s’oposi o contradigui el seu contingut.

 

Llucmajor a 20 d’agost de 2015

El Batle;
Jaume Tomàs Oliver