Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’article 23 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 10 de març de 2015,

“ATÈS

1.Que JUAN MORA SA ha sol·licitat una modificació de l’autorització ambiental integrada consistent en la unificació de les llistes de residus admesos de les cel les III i E.

2.Que, el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears de data 27 de novembre de 2014, acordà NO EMETRE INFORME sobre l’atorgament de la modificació no substancial de l’Autorització Ambiental Integrada de l’abocador d’Es Milà II, consistent en la unificació de les llistes de residus admesos de les cel·les III i E, fins que:

“Es realitzi una comprovació i certificació de la correcta impermeabilització de la cel·la E, per precaució, per part del Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca.

Es defineixi el destí dels residus abocats i dels autoritzats a abocar a la cel·la E.”

3.Que l’explotador de la instal·lació ha aportat un document justificatiu a on es renuncia a l’admissió dels residus actualment autoritzats a abocar a la cel·la E exceptuant els corresponents al codi LER 17 06 01 i 17 06 05 (Materiales de aislamiento que contienen amianto) que s’admetran a la cel·la C.

4.Que durant les proves per a la comprovació i certificació de la correcta impermeabilització de la cel·la E i la corresponent visita d’inspecció es va comprovar l’existència de punts de fallida de la impermeabilització.

5.Que el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears de data 22 de desembre de 2014, acordà respecte a la cel·la E:

“El titular de la instal·lació i l’explotador adoptaran les mesures necessàries per restablir les condicions per al correcte funcionament de les cel·les III i E”

6.Que el Consorci de Residus i Energia de Menorca ha presentat un projecte de reparació de la impermeabilització de la cel·la E, la qual, a judici del tècnic projectista, estarà  dissenyada per treballar en condicions submergides.

7.Que tots dos procediments (unificació de llista de residus i nova impermeabilització) guarden íntima connexió i, per tant, s’ha procedit a l’acumulació dels dos tràmits tal com estableix l’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

8.Que el projecte esmentat no proposa solucions per tal d’evitar les aigües infiltrades per davall del fons de vas.

9.Que s’han rebut informes amb una sèrie de condicionants del servei de Residus i Sòls Contaminats de la Direcció General de Medi Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic, del servei d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics i de l’Ajuntament de Maó.

10.Que el Subcomitè de Xarxa Natura 2000 en sessió 2 de març de 2015, ha informat l’exclusió  d’afectació de la modificació no substancial de l’autorització ambiental integrada de l’abocador d’es Milà II, respecte del LIC i ZEPA ES0000235, de s’Albufera de la Mola, atès que no es preveu que pugui causar afeccions significatives sobre els hàbitats i les espècies d’interès comunitari pels qual es va declarar aquest espai protegit.

11.Que la documentació aportada justifica que es tracta d’una modificació no substancial, en compliment de l’art. 10.2 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol.

12.Que s’han emès informe tècnic de 4 de març de 2015 i informe jurídic de 6 de març de 2015.

13.L’informe tècnic de la CMAIB ha posat en manifest la presumpta comissió d’infracció de la Llei 16/2001, de 1 de juliol, ja que determinades actuacions de l’autorització ambiental integrada semblen que no s’han complert.

14.Que durant el si del subcomitè d’autorització ambiental integrada, en sessió de 9 de març de 2015, s’han plantejat dubtes tècniques en relació a les actuacions que s’han de realitzar per reduir les aigües infiltrades per davall del fons del vas, i finalment, i han realitzat una proposta conjunta pel cap de  Servei de Residus, pel tècnic de la CMAIB i la tècnica de la Direcció General de Recursos Hídrics.

ACORDA

I.L’atorgament de la modificació no substancial de l’Autorització Ambiental Integrada de l’abocador d’Es Milà II, consistent en la unificació de les llistes de residus admesos de les cel·les III i E i en la impermeabilització de la Cel·la E, amb les condicions d’explotació, capacitat i processos indicats a la documentació tècnica que acompanya la sol·licitud, al projecte tècnic “Proyecto de impermeabilización de la celda E del vertedero de RNP de Milà II, TM de Maó, Menorca” de febrer de 2015 redactat per Lurgintza Ingeniería Geológica SL i amb subjecció a les següents condicions:

1.El talús nord de la cel·la E també haurà de ser reimpermeabilitzat.

2.Les cimentacions realitzades , per a diferents elements, dins de la cel·la E hauran d’estar dimensionades per compensar la subpressió generada per l’oscil·lació del nivell piezomètric.

3.El pla d’explotació haurà d’incloure la instal·lació de drens horitzontals de drenat de lixiviats i gasos connectats als diferents pous/registres, cada 6 metres de residus.

4.Les canalitzacions de desgasificació s’hauran de connectar al sistema de control i combustió recollit al projecte inicial. A la cel·la E li serà d’aplicació els condicionants referents a atmosfera recollits a l’autorització ambiental integrada com cel·la amb residus orgànics.

5.S’haurà de construir un pou de drenatge i bombeig sota la part més baixa de la impermeabilització de la cel·la E per recollir i controlar les aigües que s’infiltren en aquest punt.

6.La direcció d’obra s’assegurarà que es duguin a terme les feines de preparació i treballs previs, així com la reparació de la impermeabilització existent, previstos al cronograma del projecte, però no descrits a la memòria del mateix.

II.Modificar l’autorització ambiental integrada en els següents termes:

1.Es modifica el condicionant 5.2.1 de l’autorització ambiental integrada a on es corregeixen les capacitats de les cel·les, el fet de que la cel·la E passa a ser una cel·la de residus no perillosos, com afecta això a la vida útil de les diferents cel·les i com queda definit el nou  paquet d’impermeabilització de la cel·la E, quedant la redacció del mateix de la següent forma:

“5.2.1 Fase de construcció

1.L’ampliació de l’abocador de Milà II estarà dividida en 5 cel·les que tindran la capacitat i classificació que es presenta a la següent taula:

Cel·la	Categoria	Volum m3
Cel·la I	No perillosos	626.694,0
Cel·la II	No perillosos	359.378,0
Cel·la III	No perillosos	454.807,0
Cel·la C (cendres)	Perillosos	4.819,0
Cel·la E	No perillosos	57.114,0

2.La vida útil de les cel·les I, II, III i E, de forma conjunta, s’estima en 23 anys. Per a la cel·la C s’estima una vida útil de 32 anys.

3.El fons de vas de les diferents cel·les estarà impermeabilitzat amb la solució que apareix recollida al projecte d’ampliació, la qual compleix els criteris de coeficients de permeabilitat establert al Reial Decret 1481/2001, per a residus no perillosos i residus perillosos. La impermeabilització del fons del vas estarà constituïda pels següents nivells:

a.S’ha de procedir a la preparació i compactació del fons dels vasos. El fons ha de presentar un pendent del 2% en sentit de circulació dels lixiviats. 

b.S’ha d’instal·lar una barrera mineral artificial de 8 cm de gruix, amb les característiques recollides al projecte d’ampliació.

c.S’ha d’instal·lar una làmina de PEAD de 2,0 mm de gruix.

d.S’ha d’instal·lar un nivell de drenatge i un sistema de canalitzacions per a la recollida de lixiviats.

e.Sobre els talussos de l’actual abocador de Milà II, sobre els quals es vol abocar nous residus, s’haurà de col·locar, a més dels nivells abans descrits, un drenatge per als gasos generats en aquesta zona.

4.La impermeabilització del fons del vas de la cel·la E i dels seus talussos nord, sud i oest estarà impermeabilitzat amb la solució que apareix recollida al projecte d’impermeabilització de la cel·la E de febrer de 2015, que a més de les capes indicades al punt anterior contarà amb:

a.Un geocompost de drenatge addicional que completarà al drenatge existent per a la formació del drenatge secundari.

b.Una impermeabilització primària composta per una barrera geològica artificial, amb les característiques recollides al projecte d’impermeabilització de la cel·la E i una geomembrana de PEAD de 2,00 mm d’espessor.

c.Un drenatge primari format per un geocompost de drenatge. A més, al fons del vas, s’instal·larà una xarxa híbrida de recollida de lixiviats i gasos, una capa de graves de 20 cm de profunditat i un geotèxtil de separació i filtre amb protecció antiUV.

5.L’excavació del fons del vas es realitzarà, sempre que sigui possible, amb sistemes diferents al de voladura. En qualsevol cas, s’haurà d’assegurar l’estabilitat de la massa de residus dipositats a l’abocador de Milà II.”

2.Es modifica el condicionant 5.2.2 de l’AAI per tal d’unificar els residus admesos a la cel·la III i a la cel·la E i afegir els residus amb codi LER 17 06 01* i 17 06 05 com a residus admesos a la cel·la C, quedant la redacció de la forma següent:

“5.2.2 Fase d’explotació

1.L’admissió dels residus s’ha de dur a terme tal i com estableix l’article 12 i l’annex II del Reial Decret 1481/2001, i l’annex de la Decisió del Consell de la Unió Europea (2003/33/CE), de 19 de desembre de 2002, pel que s’estableixen els criteris i procediments d’admissió de residus als abocadors d’acord amb a l’article 16 i a l’annex II de la Directiva 1999/31/CEE, en tot allò que li sigui d’aplicació.

2. Els residus admissibles a les diferents cel·les de l’abocador són els que s’expressen a la taula següent:

Residus	Codi LER		Quantitat
Cel·les I, II, III i E
Barreja de residus municipals.	20 03 01		3.855 T/any
Residus de plàstic (excepte embalatges)	02 01 04		600 T/any
Residus municipals no especificats en altra categoria.	20 03 99		2.500 T/any
Altres residus (inclosos mescles de materials) procedents del tractament mecànic de residus diferent als 19 12 11	19 12 12		45.484 T/any
Residus la recollida i eliminació dels quals no és objecte de requisits especials per prevenir infeccions (per exemple, vendes, buidats de guix, roba blanca, roba d’usar i llençar, bolquers, etc.).	18 01 04		600 T/any
Residus d’investigació, diagnòstic, tractament o prevenció de malalties d’animals. Residus la recollida i eliminació dels quals no és objecte de requisits especials per prevenir infeccions.	18 02 03
Residus de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca. Residus de teixits animals.	02 01 02		1.000 T/any
Residus de la preparació i elaboració de carn, peix i altres aliments d’origen animal. Residus de teixits d’animals.	02 02 02
Llots del tractament d'aigües residuals urbanes	19 08 05		4.000 T/any
Llots de drenatge diferents dels especificats en el codi 17 05 05* (1)	17 05 06		58.000 T/any
Cel·la C
Cendres de fons de forn i escòries (residus sanitaris tipus II i cadàvers d’animals)		19 01 11*/   19 01 12	30 T/any
Materials d’aïllament i materials de construcció que contenen amiant		17 06 01*/ 17 06 05*	500 T/any

⁽¹⁾ Residus admissibles a la cel·la 3 i E.

Es realitzaran les proves de caracterització bàsica i proves de compliment necessàries consistents en proves periòdiques en el cas de residus produïts de forma regular en un mateix tipus de procés.

3.El depòsit a les cel·les I, II, III i E per a residus no perillosos es realitzarà per terrasses, que no tindrà una altura superior a 2 metres ni un front d’abocament superior a 4.000 m2. La superfície dels residus abocats serà coberta diàriament amb un nivell de terra de 20 centímetres.

4.Respecte a la cel·la C, els abocaments, excepte els que es realitzin dins recintes completament estancs, seran coberts diàriament amb 20 cm de terres

5.En compliment de l’article 5 del Reial decret 1481/2001 no es podran abocar residus líquids, excepte els lixiviats prèviament tractats a la planta de tractament, i seran lliurats a un gestor autoritzat.

6.Pel que respecte a l’admissió de residus que contenen amiant s’haurà de donat compliment al punt 2.3.3. de la Decisió del Consell Europeu de 19 de desembre de 2002. El depòsit d’aquest tipus de residus es realitzarà dins big-bags en una àrea concreta de la cel·la C, de la qual es tindrà un plànol de la seva ubicació, que serà coberta diàriament amb 20 cm de terra. En cap cas es podrà dipositar residus de construcció triturats que continguin amiant, els quals s’haurà de lliurar a un gestor autoritzat.

7.Pel que fa als llots de depuradora d’EDAR, s’han de reciclar a la planta de compostatge de llots d’EDAR, tal i com preveu el PDSGRNPM, evitant sempre que sigui possible l’eliminació per abocament.

8.En cas de produir-se abocaments que redueixin la vida útil per valors igual o superior a un 5% de la vida útil estimada al projecte d’ampliació per una determinada cel·la, es notificarà al SRSC.

9.Els dies en què predomini el vent no es podran abocar residus lleugers, susceptibles de veure’s mobilitzat, que es presentin solts o sense premsar. A més es prendran mesures que evitin la mobilització dels residus ja dipositats i que siguin susceptibles de ser mobilitzats. El dia posterior a un període ventós es realitzarà una inspecció per tal de retirar els volats existents fora de la zona d’abocament.

10.Es construiran pous de desgasificació tal i com queda recollit al projecte d’ampliació de l’abocador. En cap cas es podrà realitzar els pous a l’àrea de depòsit del materials d’aïllament i materials de construcció que contenen amiant.

11.La periodicitat amb la què s’ha d’efectuar el control topogràfic és la que s’estableix a la taula següent:

Control	Fase explotació	Fase Post Clausura
Plànol topogràfic	Anualment	-
Assentaments i subsidències	Trimestralment	Semestral
Moviments horitzontals	Semestral	Semestral
Reconeixement i inspeccions de enfonsaments i erosions	Quinzenal	Trimestral

12.S’han d’instal·lar tant a la fase d’explotació com a la fase de manteniment posterior, almenys 10 punts de control de estabilitat consistent en seccions permanents d’instrumentació d’assentaments i elements d’instrumentació de moviments horitzontals.

13.En cas de detectar efectes negatius sobre el medi ambient en els controls realitzats, l’entitat explotadora de l’abocador informarà a l’Ajuntament de Maó i a l‘autoritat competent.

14.Els llots procedents de la depuradora de lixiviats s’han d’analitzar per tal de comprovar si es tracten de llots no perillosos. En aquest cas es destinaran a la planta de compostatge existent a l’àrea de Milà o a la planta de compostatge de llots d’EDAR existent a Ciutadella.

15.Pels llots que siguin caracteritzats con a residus perillosos així com per altres residus perillosos que es produeixin a la instal·lació s’han de complir amb els següents condicionants:

a.La entitat explotadora haurà de complir totes les obligacions que li siguin aplicables per a donar compliment a la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de residus (BOE núm. 96, de 22 d'abril), el Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, de residus tòxics i perillosos (BOE núm. 182, de 20 de juliol), el Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el reglament anterior (BOE núm. 160, de 5 de juliol de 1997), l'Ordre del Ministeri de Medi Ambient MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus (BOE núm. 43, de 19 de febrer de 2002).

b.L’entitat explotadora ha de dur un registre que comprengui totes les operacions generadores de residus perillosos en què intervingui i on figuraran, almenys, les dades que apareixen a l’article 16 del RD 833/1988: quantitat, tipus, dates de generació i de lliurament a gestor autoritzat dels residus produïts. També s’ha de registrar i conservar els justificants de lliurament a gestor autoritzat dels esmentats residus. Aquest registre s’ha de conservar durant 5 anys a les instal·lacions.

c.En relació als residus produïts, la entitat explotadora complimentarà els documents de control i seguiment per cada transport des del lloc de producció al gestor autoritzat, d'acord amb allò que disposa l'article 21 del Reial decret 833/1988. Aquest document de control i seguiment ha de cobrir únicament substàncies que tinguin el mateix codi d'identificació. L'enviament conjunt de diferents tipus de residus requerirà la formalització de tants de documents com residus diferents s'enviïn (s'entenen per diferents aquells que tenen un distint codi d'identificació). Els documents han de conservar-se, al lloc on es realitza l’activitat, durant un període de cinc anys.

16.A la cel·la E, tal com s’especifica al projecte d’impermeabilització de la cel·la E de febrer de 2015, cada 6 metres de residus, s’haurà d’instal·lar drens horitzontals de drenat de lixiviat i gasos que seran connectats als diferents pous/registres.”

3.Es modifica l’apartat 9 del condicionant 6.2.1 de l’autorització ambiental integrada per tal d’eliminar el tractament diferenciat dels lixiviats de la cel·la E en tant que no admetrà residus perillosos:

“9. S’ha de preveure l’emmagatzemament dels lixiviats de la cel·la de cendres per tal de determinar si es poden tractar a la planta de tractament. En cas que no sigui possible s’han de dur a gestor autoritzar.“

4.Es modifica l’apartat b del condicionant 6.3 de l’AAI que fa referència al sistema de control de les aigües subterrànies per tal d’afegir com a punts de control, els pous de registre de la xarxa de drenatge de gasos i lixiviats, el den de seguretat de la cel·la E i el pou de drenatge i bombeig de les aigües existents per davall de la impermeabilització de la cel·la E en el seu punt més baix:

“b) Control de les aigües

La periodicitat amb què s’ha d’efectuar el control de les aigües és el que s’estableix en la taula següent:

Controls	Paràmetres	Explotació	Post clausura
Aigües subterrànies	Volum i composició Zona saturada	Trimestral	Semestral
	Nivell freàtic	Mensual	Semestral
	Volum i composició Zona no saturada	Cada 5 anys	Cada 5 anys
Lixiviats i aigües pluvials al vas	Volum	Mensual	Semestral
	Composició	Trimestral	Semestral
Superficials	Volum i composició	Trimestral	Semestral
Lixiviats tractats abocats a la xarxa de clavegueram	Volum i composició	Trimestral	Semestral
Lixiviats del dren de seguretat de la cel·la E(1)	Volum i composició	Mensual els 6 primers mesos, trimestral	Semestral
Aigües subterrànies sota la cel·la E(2)	Volum i composició	Mensual els 6 primers mesos, trimestral i desprès d’episodi de pluges fortes	Semestral

⁽¹⁾ En cas de detectar la presència de líquid, es comunicarà immediatament a l’òrgan ambiental, es prendrà una mostra per a la seva analítica. En el supòsit de trobar-se una afecció a les aigües subterrànies s’haurà de bombejar i realitzar el tractament idoni a la planta de tractament de lixiviats.

⁽²⁾ En cas de detectar afecció a les aigües subterrànies es comunicarà immediatament a l’òrgan ambiental.

El control dels lixiviats, paràmetres meteorològics, de les aigües pluvials i de les aigües subterrànies s’ha de mantenir durant els 30 anys posteriors a la clausura de l’abocador.

Els punts de mostreig de la zona saturada (aigües subterrànies) s’han de fer segons el pla de vigilància presentat i la legislació vigent, en concret un punt aigües a dalt de l’abocador i quatre aigües a baix en la direcció del flux subterrani.

Punt núm.	Coordenades UTM (x,y)
1	607993,97/4420020,48
2	607678,63/4419587,47
3	607574,95/4419194,34
4	607827,29/4419085,71
5	608062,41/4419092,20

Abans d’iniciar-se les operacions d’abocament a la zona d’ampliació de l’abocador es prendran mostres a aquests punts per tal d’establir els valors de referència. La presa de mostres es realitzarà segons Norma ISO 5667-11 (1993), sobre “Guías para el muestreo de aguas subterráneas”

Les preses de mostres i paràmetres de mesura (volum i composició) dels lixiviats s’han de fer per separat en cada punt on es descarreguin els lixiviats de les següents instal·lacions: Milà I, Milà II, cel·la de cendres de l’ampliació de Milà II i resta de cel·les de l’ampliació del Milà II.

El projecte d’impermeabilització de la cel·la E de febrer de 2015, preveu també el seguiment de producció de lixiviats als pous de registre de la xarxa de drenatge de gasos i lixiviats (P-E1 a P-E8) i al den de seguretat de la cel·la E (CDF-1). La informació relativa a aquests punts de control quantitatiu s’incorporarà al control documental. Els punts de control d’aquesta cel·la es situen a les següents coordenades:

Punt núm.	Coordenades  UTM (x,y)
CDF-1	607.910,81/4.418.889,24
P-E1	607.950,24/4.418.984,21
P-E2	607.928,10/4.418.972,12
P-E3	607.943,83/4.418.953,80
P-E4	607.921,93/4.418.942,20
P-E5	607.958,31/4.418.933,38
P-E6	607.937,14/4.418.922,07
P-E7	607.958,81/4.418.907,15
P-E8	607.913,69/4.418.902,93

Es construirà un pou de drenatge i bombeig de les aigües existents per davall de la impermeabilització de la cel·la E en el seu punt més baix. Les analítiques d’aquestes aigües determinaran el seu destí com aigües pluvials o lixiviats a tractar a la planta de l’abocador.

Totes les mostres es prendran d’acord a allò establert a la Norma UNE-EN 25667:1995 (ISO 5667-2:1991).

S’ha d’acordar la ubicació d’aquests punts de control amb la Direcció General competent en matèria de Recursos Hídrics (Servei d’Estudis i Planificació).

El control de les aigües superficials s’ha de portar a terme en un mínim de quatre punts, amb una periodicitat trimestral durant l’explotació i semestral en la fase de clausura sempre i quan hi hagi aigua o grans pluges.

Punt núm.	Coordenades  UTM (x,y)
1 (nord)	608.010/4.420.080
2 (oest):	607.360/4.419.510
3 (sud):	608.230/4.418.790
4 (més al sud):	608.790/4.418.330

Les preses de mostres de la zona no saturada (sòls) es faran als següents punts:

Punt núm.	Coordenades UTM (x,y)
1	607858,77/4420095,12
2	607688,72/4419719,91
3	607723,84/4419694,00
4	607485,40/4419307,72
5	607856,92/4419147,37

Els paràmetres de qualitat que s’han de mesurar són:

-Zona saturada: nivell i pH, conductivitat, DQO, TOC, , Na, K, Mg, Ca, Ba, Cr, Cr VI, Mo, Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn, Cd, Hg, B, Al, Pb, P, As, Sb, Se, sulfurs, sulfats, carbonats/ bicarbonats, clorurs, fluorurs, cianurs, nitrits, nitrats, índex de fenols, benzè, AOX, Ftalats, plastificants, olis i greixos i anàlisi microbiològica (coliformes totals i  fecals).

-Zona no saturada(sòls) : pH, conductivitat, contingut en argila, matèria orgànica (MO), capacitat d’intercanvi catiònic (CIC), Ba, Sn, Cr, Mo, Co, Ni, Cu, Zn, Hg, Pb, As i PCBs.

-Lixiviats/pluvials al vas : pH, conductivitat, DQO, DBO5, TOC, Na, K, Mg, Ca, Ba, Cr, Cr VI, Mn, Fe, Ni, Cu, Zn, Cd, Hg, B, Al, Pb, P, As, Sb, Se, sulfurs, sulfats, carbonats/ bicarbonats, clorurs, fluorurs, cianurs, nitrits, nitrats, índex de fenols, benzè, olis i greixos, etilbenzè, m,p-xilè, O-Xilè, Toluè, BTEX, C3-C4 alquilbenzens, hidrocarburs C11-C35 i hidrocarburs C4-C10,.

-Aigües superficials:  pH, conductivitat, clorurs, TOC, Sb, As, Cd, Cr, Hg, Ni, Pb, Ca, Mg, Na, carbonats/bicarbonats, fluorurs, sulfats, Al, Cu, Fe, Mn, Zn, cianurs, índex de fenols, AOX.

-Lixiviats tractats:  Volum, pH, DBO5, DQO, sòlids en suspensió, Pt, Nt, NKT, sulfurs, formaldehids, cianurs, diòxid de sofre, Cr-VI, Cr, As, Pb, Cu, Ba, Cd, Se, Ag, Zn, Ni, greixos i olis, detergents no biodegradables i qualsevol altre paràmetre que estableixi la ordenança municipal de clavegueram de Maó.

Cada tres anys s’han d’analitzar les substàncies prioritàries de les aigües subterrànies definides en la Directiva marc de l’aigua i normes relacionades, i com a mínim les següents: hidrocarburs policíclics, aromàtics i alifàtics, fenols, PCB, COV i BTEX. El primer control de substàncies prioritàries es farà abans de gener de 2009. Els pous de seguiment s’han de autoritzar per part de la Direcció General competent en matèria de Recursos Hídrics i en tot cas han de complir amb els requisits tècnics per a la  construcció de pous establerts al Decret 108/2005.

El manteniment de les instal·lacions ha de garantir el funcionament de les xarxes de recollida de lixiviats i escorrenties superficials sobretot en cas de despreniment de talussos.

Les anàlisi químiques dels controls s’ha de fer per laboratoris competents d’acord amb allò establert al Reial decret 2000/1995, de 28 de desembre pel qual s’aprova el Reglament de la infraestructura per a la Qualitat i la Seguretat Industrial.

En tot cas les periodicitats, els paràmetres i els punts on s’han de realitzar les mesures indicades es podran variar o revisar sempre que estigui justificat, i es trameti la pertinent revisió de la present autorització ambiental integrada”

III.En el termini de 10 dies des de la notificació del present Acord, s’haurà de presentar davant la CMAIB, un document tècnic i un cronograma executiu que contempli las següents actuacions, per tal de reduir les aigües infiltrades per davall del fons del vas:

a.Executar una rasa de drenatge o sistema alternatiu equivalent amb la finalitat que es pretén, que és que tengui la suficient entitat a la base del talús sud de l’antic abocador d’Es Milà II per tal d’evitar o, al manco reduir, la infiltració d’aigües pluvials i lixiviats provinents del mateix.

b.Implementar el canal de recollida perimetral de pluvials interiors.

c.Implementar el formigonat o canalització mitjançant canonada del desviament del torrent.

d.Justificar la capacitat de la bassa de lixiviats i la depuradora per gestionar les aigües brutes i netes provinents de la cel·la E i l’antic abocador, i en cas contrari preveure mesures encaminades al tractament i la seva gestió.

IV.Finalment, es recorda que:

1.El Consorci ha de sol·licitar informe a la Comissió d’Emergència i Protecció Civil en relació al projecte d’impermeabilització de la cel·la E i autorització del Servei d’Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics en relació a la desviació del torrent.

2.Aquesta modificació no substancial suposa la pèrdua de la capacitat de recepció d’una sèrie de residus perillosos a l’abocador d’Es Milà II. Es considera molt recomanable que abans de l’execució de les obres de la Fase II de l’ampliació de l’abocador de Milà II, s’estudiï una solució per als residus perillosos que fins al moment estaven autoritzats a abocar a la cel·la E.

3.L’abocament de residus a la cel·la E podrà reiniciar-se una vegada finalitzades les obres de reparació de la impermeabilització de la cel·la i, en compliment de l’article 82 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, per a l’inici i exercici de l’activitat, presentada una declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat davant la conselleria competent en matèria de medi ambient, acreditativa de les obres realment executades i, si cal, les variacions entre el projecte presentat en la sol·licitud i allò realment executat. La declaració responsable s’haurà d’acompanyar del certificat final d’obra del tècnic director.

4.D’acord amb la Llei 26/2007, de 23 de octubre, de Responsabilitat Mediambiental, el compliment dels requisits i condicions establerts a l’autorització ambiental integrada, no exonera la responsabilitat ambiental i l’aprovació de projectes per les Administracions públiques, quan així ho determini la normativa aplicable, no es pot considerar una ordre o instrucció que condueixi a la inexigibilitat de l’obligació de reparar els danys mediambientals i sufragar els seus costos.

V.Instar al tècnic facultatiu superior d’IPPC a l’emissió del corresponent informe sobre la presumpta comissió d’infracció de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.

Interposició de recursos

Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut  la notificació, d’acord amb l’article 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques  i del procediment administratiu comú, i l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver rebut la notificació de l’acord, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma,  7 d’agost de 2015

El president de la CMAIB
Antoni Alorda Vilarrubias