Butlletí Oficial de les Illes Balears

APROVACIÓ DEFINTIVA DE LA MODIFICACIÓ DE L'ORDENANZA MUNICPAL DE POLÍCIA I BON GOVERN

El Ple municipal en la sessió celebrada el dia 26 de març de 2015 va acordar aprovar inicialment la Modificació de l'Ordenança Municipal de Policia i Bon Govern.

Durant el període d'informació pública es van presentar al·legacions. Una vegada informades, conforme a l'establert en l'article 102 d) de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local dels Illes Balears, el Ple de l'Ajuntament, mitjançant acord de 21 de maig, va resoldre per majoria aprovar definitivament la Modificació de l'Ordenança Municipal de Policia i Bon Govern, estimant-se en part, d'acord amb l'informe tècnic emès sobre aquest tema, les al·legacions presentades.

Es publica el text íntegre de l'Ordenança en compliment del que disposa l'article 103 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local dels Illes Balears, en relació a l'article 113 de la referida Llei, a l'efecte de la seva entrada en vigor.

Contra el present acord, que esgota la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dels Illes Balears en el terme de dos mesos, a explicar des del dia de la publicació del present edicte en el Butlletí Oficial dels Illes Balers, d'acord amb el que estableixen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciós administrativa.

 

Calvià, 21 de maig de 2015

 

El Tinent de Batle de Comerç

Manuel Grillé Espasandín

 

 

ORDENANCES MUNICIPALS DE POLICIA I BON GOVERN DE CALVIÀ.

PRESENTACIÓ

Em plau presentar als Ciutadans de Calvià aquestes"ORDENANCES MUNICIPALS DE POLICIA I BON GOVERN", que van ser aprovades per la Corporació en Ple en la seva sessió del dia 18 de desembre de 1990, amb el vot favorable de tots els regidors assistents.

Aquestes noves Ordenances deroguen i substitueixen a les aprovades a l'abril de 1975 i detallen la manera en què l'Ajuntament pretén exercir les diferents competències que se li atribueixen per la nova Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, adaptació que es feia a necessària amb motiu de les noves normes dictades en el desenvolupament de la nostra Constitució.

Les Ordenances desenvolupen, com s'ha dit, les línies mestres del que serà l'actuació municipal en l'exercici de les competències que li atorga la legislació i retenen, al mateix temps, assegurar tant la seva coherència i exhaustivitat com a estructurar sobre la base d'elles un codi sistemàtic de conducta ciutadana en les seves relacions amb la resta del veïnats i amb l'Ajuntament, contemplant tots els temes rellevants en què l'Administració té interès a definir la conducta i normativitzar els comportaments, tant dels seus ciutadans com a la pròpia amb la seva correcta aplicació no només es pretén proporcionar un nivell òptim de qualitat dins de l'entorn en general, sinó també protegir els drets dels ciutadans contra els efectes pertorbadors de l'activitat humana, corregir les formes de degradació provocades per aquesta intervenció i les conseqüències que d'ella es deriven, en forma de mesures tècniques i polítiques absolutament necessàries per evitar aquests efectes.

En la gestió i redacció de les Ordenances han participat i col·laborat activament els membres de la Corporació i un considerable nombre de funcionaris municipals, especialment aquells que, per raó de les seves comeses, coneixen amb major profunditat la problemàtica de cascun dels temes. A ells cal agrair que amb el seu interès i competència s'hagi aconseguit un text que considero permetrà aconseguir els objectius que es pretenen.

Així, en els seus diferents Capítols, es van regulant d'una manera més general o concreta, segons els casos, les relacions dels ciutadans amb el seu Ajuntament, establint un marc jurídic per a aquestes relacions i concretant els drets i deures mutus. Al mateix temps, s'han adaptat aquestes normes a la realitat de la nostra Societat actual, evitant regular aquelles matèries que han quedat obsoletes i introduint la regulació d'aquells nous temes que la vida moderna obliga i demanda

Són objectius primordials de les Ordenances Municipals adaptar les disposicions de caràcter general a les peculiaritat de cada Municipi i també, de forma molt especial, apropar la Norma general al coneixement dels ciutadans i aquests són, precisament, els seus fonaments pràctics. Per això, i per facilitar la seva difusió i coneixement general, es realitza aquesta edició, en el desig que amb l'observança i el compliment d'aquestes normes per part de tots, aconseguim el benestar social i la qualitat de vida que esperen i mereixen els nostres veïns i visitants.

ÍNDEX

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Secció 1a. Objecte i àmbit de les ordenances

Secció 2a. Drets i deures dels habitants

CAPÍTOL II. NORMES GENERALS DE CONVIVÈNCIA CIUTADANA

Secció única. Normes generals de convivència ciutadana

CAPÍTOL III. SEGURETAT EN LLOCS PÚBLICS

Secció única. De la seguretat en llocs públics

CAPÍTOL IV. TRÀNSIT

Secció 1a. Ordenació del trànsit de vehicles i persones en les vies urbanes

Secció 2a. Trànsit d’animals i bestiar

CAPÍTOL V. PROTECCIÓ CIVIL

Secció 1a. Protecció civil

Secció 2a. Prevenció i extinció d’incendis

CAPÍTOL VI. URBANISME

Secció 1a. Ordenació, gestió, execució i disciplina urbanística

Secció 2a. Promoció i gestió d’habitatges

Secció 3a. Parcs, jardins, carrers i platges

Secció 4a. Pavimentació i conservació de les vies públiques

CAPÍTOL VII. PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC

Secció única. Patrimoni historicoartístic

CAPÍTOL VIII. PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT

Secció 1a. Disposicions generals

Secció 2a. Pertorbacions per renous i vibracions

Secció 3a. Altres activitats

Secció 4a. Contaminació marina

CAPÍTOL IX. PROVEÏMENTS, ESCORXADORS, FIRES, MERCATS, DEFENSA D’USUARIS I CONSUMIDORS

Secció 1a. Proveïments

Secció 2a. Escorxadors

Secció 3a. Fires

Secció 4a. Mercats

Secció 5a. Defensa d’usuaris i consumidors

CAPÍTOL X. PROTECCIÓ DE LA SALUBRITAT PÚBLICA

Secció 1a. Sanitat i higiene en habitatges i establiments

Secció 2a. Sanitat i higiene en els animals

CAPÍTOL XI. ATENCIÓ PRIMÀRIA DE LA SALUT

Secció única. Atenció primària de la salut

CAPÍTOL XII. CEMENTERIS I SERVEIS FUNERARIS

Secció única. Cementeris i serveis funeraris

CAPÍTOL XIII. PRÀCTICA DEL NUDISME O SEMINUDISME I CONDUCTES EN PLATGES I FAÇANES (BALCONING)

Secció única. Pràctica del nudisme o seminudisme i conductes en platges i façanes (balconing)

CAPÍTOL XIV. SERVEIS SOCIALS. PROMOCIÓ I REINSERCIÓ SOCIAL

Secció única. Serveis socials i de promoció social

CAPÍTOL XV. SERVEIS D’INFRAESTRUCTURA

Secció 1a. Subministrament d’aigua potable

Secció 2a. Enllumenat públic

Secció 3a. Neteja viària

Secció 4a. Eliminació de residus sòlids urbans

Secció 5a. Clavegueram

Secció 6a. Aigües residuals

CAPÍTOL XVI. TRANSPORT PÚBLIC DE VIATGERS

Secció única. Transport públic de viatgers

CAPÍTOL XVII. ACTIVITATS CULTURALS, ESPORTIVES, TEMPS LLIURE. TURISME

Secció 1a. Activitats culturals i esportives. Temps lliure

Secció 2a. Turisme

CAPÍTOL XVIII. ENSENYAMENT

Secció única. Ensenyament

CAPÍTOL XIX. COMPLIMENT I INFRACCIÓ DE LES ORDENANCES

Secció única. Compliment i infracció d’aquestes ordenances

CAPÍTOL XX. RÈGIM SANCIONADOR

CAPÍTOL XXI. REPARACIÓ DE DANYS

CAPÍTOL XXII. MESURES DE POLICIA ADMINISTRATIVA

DISPOSICIONS FINALS

CAPÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

Secció 1a. Objecte i àmbit de les ordenances

Article 1

Aquestes ordenances tenen per objecte regular l’actuació de l’Administració municipal en relació amb les activitats privades que afectin els àmbits personal i dels béns i que tenguin transcendència en l’aspecte públic i de convivència ciutadana, determinant els drets de les autoritats locals en relació amb la competència municipal i amb els interessos generals dels veïns.

Article 2

L’àmbit territorial de les ordenances se circumscriu al terme municipal de Calvià.

Secció 2a. Drets i deures dels habitants

Article 3

Els habitants del terme ostenten els drets reconeguts per la legislació vigent i en aquestes ordenances. El municipi, en l’àmbit de les seves competències, ha de vetlar especialment pels drets dels seus ciutadans en les matèries de competència municipal, així com en qualsevol altra de legítim exercici per part de les entitats locals que es consideri d’interès general.

Article 4

L’Ajuntament de Calvià ha de facilitar la més àmplia informació sobre la seva activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida local, articulant, a través de les actuacions administratives que escaiguin, els mitjans necessaris perquè els ciutadans i les seves organitzacions estiguin suficientment informats de l’activitat municipal i puguin participar en l’elaboració de projectes d’interès general. Les peticions d’informació han de ser suficientment raonades, tret que es refereixin a obtenció de certificacions d’acords o resolucions.

Article 5

A través de les normes que consideri convenients, l’Ajuntament de Calvià ha de promoure el desenvolupament de les associacions per a la defensa dels interessos generals o sectorials dels veïns, els ha de facilitar la més àmplia informació sobre les seves activitats i, en allò possible, l’ús dels mitjans públics i l’accés a ajudes econòmiques per fer les seves activitats, i ha d’impulsar la seva participació en la gestió de la Corporació, sense menyscabar les competències i facultats de decisió dels seus òrgans propis de govern.

Article 6

Tots els habitants del municipi són obligats per les normes i disposicions contingudes en aquestes ordenances. Igualment afecten, en allò que els resulti d’aplicació, a totes les persones que es trobin en el municipi.

Article 7

Tot espanyol o estranger que visqui habitualment en el territori municipal hi ha de figurar empadronat. Quan la residència sigui en més d’un municipi, la inscripció en el padró s’ha de fer en el que s’habiti més temps a l’any.

A l’hora de formar el Padró d’Habitants, l’obligació d’inscriure-s’hi afecta no només als residents, sinó també als qui es trobin el dia censal en el terme municipal.

Article 8

A part dels deures que se senyalen en la legislació vigent, tots els habitants del municipi i persones que s’hi trobin són obligats:

a) A prestar obediència i acatament, respecte i consideració a l’autoritat municipal, als seus delegats, agents i policies locals, en l’exercici de les seves funcions.

b) A complir les disposicions que els afectin contingudes en aquestes ordenances, bans de la Batlia i altres ordenances o reglaments municipals.

c) A col·laborar amb les autoritats sanitàries en les mesures que s’adoptin per prevenir la propagació de malalties contagioses i evitar perjudicis a la salut pública.

d) A presentar l’oportú auxili als seus conciutadans i als agents de l’autoritat quan se’ls hi demani o quan sigui evident que el necessiten, en casos extrems o de calamitat pública.

Article 9

Els propietaris d’immobles afectats per la col·locació dels rètols que contenguin els noms dels carrers, places i altres vies públiques, plaques de numeració d’edificis, indicadors de normes de circulació o de referència a un servei públic, són obligats a permetre’n i suportar-ne la fixació, així com a respectar-ne la permanència i visibilitat.

També són obligats a permetre la instal·lació en les seves parets i façanes, o en els tancats i closes, dels elements necessaris per desplegar les línies de subministrament dels diferents serveis públics de competència municipal establerts o que s’estableixin.

CAPÍTOL II

NORMES GENERALS DE CONVIVÈNCIA CIUTADANA

Article 10

L’actuació personal dins els àmbits públic i privat, per respecte a la convivència ciutadana normal, ha de tenir com a límit el punt a partir del qual es puguin produir pertorbacions o molèsties a tercers.

Article 11

Són d’especial aplicació les normes d’aquestes ordenances a qualsevol manifestació de conducta contrària a la normal convivència ciutadana que es produeixi en el terme municipal, amb imputació de les responsabilitats directes i subsidiàries establertes en les normes de dret comú.

Quan el menyspreu a les normes de convivència i respecte degut a les persones sobrepassi els límits i àmbit d’aquestes ordenances, es passarà el tant de culpa a la jurisdicció competent.

Article 12

És sancionable qualsevol conducta o fet individual que vagi en contra de la compostura, ordre i urbanitat exigible per a la convivència social i no és permès cridar furiosament ni barallar-se ni, en general, qualsevol conducta que doni o pugui donar lloc a molèsties als ciutadans.

CAPÍTOL III

SEGURETAT EN LLOCS PÚBLICS

Article 13

L’Ajuntament de Calvià ha de participar en el manteniment de la seguretat pública en els termes establerts en la Llei reguladora de les bases de règim local i en el marc de la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, i normativa que les desenvolupi o substitueixi.

Article 14

Sense perjudici del que pugui establir-se en el reglament propi del cos, la Policia local de l’Ajuntament de Calvià, pel que fa a la seva relació amb els ciutadans, ha de tenir cura especialment:

a) De l’ordenació, senyalització i direcció del trànsit en el nucli urbà, d’acord amb l’establert en les normes de circulació, i instruir els atestats per accidents de circulació que s’esdevenguin dins el nucli urbà.

b) De la policia administrativa relativa a compliment d’ordenances, bans i altres disposicions municipals.

c) De prestar els auxilis necessaris en casos d’accident, catàstrofe o calamitat pública.

d) De fer totes les actuacions que tendeixin a evitar la comissió d’actes delictius.

e) De cooperar en la resolució dels conflictes privats, en ser requerida per fer-ho.

f) D’impedir, en l’exercici de la seva actuació professional, qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que comporti violència física o moral.

g) D’auxiliar i protegir els ciutadans sempre que les circumstàncies ho aconsellin o sigui requerida per fer-ho, observant en tot moment un tracte correcte i acurat en les seves relacions amb els ciutadans.

h) La resta de comeses que li atribueixi o pugui atribuir la legislació vigent en cada moment.

Article 15

A l’efecte de garantir la deguda seguretat en els llocs públics, a més de les normes del Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, els locals d’espectacles, teatres, cinemes, camps d’esport, establiments d’hostaleria i restauració i similars, han de complir el que preceptua la legislació especial que els regula, tant en el moment de la seva instal·lació o inauguració com en el funcionament posterior.

Article 16

Els propietaris o titulars dels establiments públics, especialment bars, cafeteries i similars, són responsables del bon ordre en els seus establiments.

A aquest efecte, són obligats a:

- No facilitar begudes alcohòliques a les persones que, notòriament, es trobin en estat d’embriaguesa.

- No facilitar begudes alcohòliques a menors de 16 anys.

- No subministrar cap menjar o beguda fora de l’àmbit de l’establiment, entenent-se per àmbit de l’establiment l’interior del local i, si n’és el cas, la terrassa pròpia d’aquest, mai la vorera, via pública o espais públics; tot això tret que hi hagi llicència municipal per a utilització privativa de zones de domini públic.

- Evitar que els clients surtin a la via pública portant tassons i/o botelles de vidre.

Article 17

L’Ajuntament de Calvià pot obligar els establiments en els quals de forma habitual i reiterada es produeixin pertorbacions de l’ordre a establir un servei especial de vigilància i ordre, dedicat únicament i exclusiva a aquesta finalitat, sense perjudici que puguin sol·licitar la col·laboració de la Policia Local per evitar els casos de vandalisme i altres pertorbacions de l’ordre que puguin tenir lloc en els seus establiments.

CAPÍTOL IV

TRÀNSIT

Secció 1a. Ordenació del trànsit de vehicles i persones en les vies urbanes

Article 18

La circulació rodada i per als vianants en el terme municipal ha d’ajustar-se a les normes especials de regulació que l’autoritat municipal dicti a l’empara de l’article 7 del text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, i normativa que la desenvolupi.

Si manquen aquestes normes especials, s’ha d’aplicar el Codi de la Circulació, normes d’àmbit general dictades o que puguin dictar-se i el que disposin aquestes Ordenances.

Article 19

L’autoritat municipal pot, per raons de circulació, impedir l’aparcament de vehicles en les vies urbanes que senyali, i prohibir el trànsit en les que determini, així com dictar les disposicions oportunes per regular els usos de la via pública pel que fa a detencions, estacionament, aparcaments i sentit de la circulació, o establir-hi les limitacions que consideri convenients.

Article 20

La Batlia, a proposta de la dependència responsable de la regulació del trànsit, pot establir llocs autoritzats i reservats per a càrrega i descàrrega de mercaderies d’utilització exclusiva per a transportistes autoritzats, la reserva dels quals s’ha d’indicar expressament. L’ús d’aquests llocs per part dels transportistes s’ha de fer de manera que aquestes operacions no dificultin la circulació ni el pas dels transeünts, evitant obstruir les voreres més temps del que sigui estrictament indispensable.

Article 21

Igualment, a petició de particular o a iniciativa municipal, i amb tramitació prèvia de l’oportú expedient, la Batlia pot autoritzar l’establiment de llocs reservats a l’entrada de vehicles als edificis i solars, reserves de part de la via pública per a aparcament exclusiu i també reserves de part de la via pública per a càrrega i descàrrega de qualsevol classe de mercaderies, d’utilització privativa per a determinat establiment o indústria.

La concessió dels espais reservats abans a particulars ha de ser objecte de la corresponent taxa per aprofitament especial i la seva utilització s’ha de subjectar a les normes que s’estableixen en l’article anterior.

Article 22

A fi d’evitar desperfectes a les voreres, és prohibit pujar, aparcar; circular o travessar amb qualsevol tipus de vehicle les voreres públiques; únicament s’hi permet el pas pels llocs establerts a aquest efecte (accessos a edificis, guals, etc.), que, generalment, vénen determinats per la vorada rebaixada.

Article 23

En tot cas, en les vies que es qualifiquin com de trànsit dens o a les zones i carrers que se senyalin, quedarà prohibit l’estacionament de vehicles destinats al lloguer sense conductor que no es trobin contractats per usuaris, a fi d’evitar l’abús en la utilització d’espais d’aparcament en zones properes als locals destinats a aquesta activitat i aconseguir que l’ús de les vies urbanes sigui compatible amb una equitativa distribució dels aparcaments entre tots els usuaris.

Article 24

Amb caràcter general, s’estableix que el limiti màxim de velocitat en les vies urbanes i travessies del terme municipal és de 60 km/h. Aquest límit pot ser rebaixat a 40 km/h, o fins i tot menys, en les vies en què es consideri convenient, informant-ne els conductors mitjançant l’oportuna senyalització.

Article 25

L’estacionament indegut d’un vehicle en una via pública, o el depòsit en aquesta de qualsevol objecte pesat o voluminós que pertorbi greument la circulació rodada o de vianants, o el funcionament d’un servei públic o suposi un perill per a aquesta, pot donar lloc a la seva retirada per part del servei de grua corresponent i el seu trasllat i depòsit en lloc habilitat a aquest efecte.

Queda prohibit de manera terminant, en tot cas, aparcar o estacionar vehicles sobre les voreres, places pavimentades i zones enjardinades.

Article 26

Queda prohibit abandonar un vehicle en la via pública o en els seus voltants. Si un vehicle roman abandonat en la via pública o en els terrenys adjacents de manera que suposi un perill per a les persones, durant el temps i en les condicions necessàries per presumir-ne de manera racional i fonamentada l’abandó, s’ha de procedir a retirar-lo i depositar-lo en lloc habilitat a aquest efecte, seguint les normes específiques que regulen la destinació i la forma de procedir amb els vehicles abandonats.

Article 27

A l’interior del nucli urbà i zones urbanitzades, els vianants han de circular i utilitzar per transitar-hi i fer-hi estada les voreres, passejos o vials que hi estiguin destinats i, en cas que no n’hi hagi, allò més proper a la vora de la calçada.

Com a normes generals s’han de tenir presents:

a) El vianant ha de procurar evitar detencions o entorpiments innecessaris i eludir; en la mesura que sigui possible, la immediata proximitat al cantell de la vorera en les vies trànsit rodat intens.

b) En els encreuaments amb altres vies s’han d’adoptar les precaucions necessàries per evitar accidents.

Article 28

Per travessar qualsevol via pública s’han d’utilitzar els punts senyalats a aquest efecte, i s’ha de fer amb la necessària diligència per a la major seguretat i fluïdesa del trànsit. Quan el trànsit es reguli mitjançant instal·lacions semafòriques, s’estarà a les seves indicacions en cada cas i, si coincidís amb la presència d’agents de la circulació, a la regulació que aquests ordenin.

Si no hi ha senyalització especial, el vianant ha de travessar la calçada pel lloc més convenient i menys perillós, en el moment en què la circulació de vehicles ho permeti. Per fer-ho, ha de cerciorar-se que la calçada està lliure a banda i banda i la travessarà ràpidament, seguint una trajectòria perpendicular a l’eix d’aquesta.

Article 29

Tant els vianants com els vehicles han de parar atenció i tenir cura especial quan travessin la calçada persones que, per raó d’edat o impediment físic, hi troben més dificultat. A aquest efecte, el vianant ha de procurar ajudar l’impedit per tal que la utilització de la calçada comporti el menor risc possible per a la integritat física d’aquest, i els vehicles han de moderar la marxa quan n’adverteixin la presència a la calçada.

Article 30

Els propietaris dels establiments dedicats al lloguer de vehicles sense conductor han de tenir cura molt especialment que els usuaris d’aquests comptin amb el permís o llicència adequat que els faculti per conduir el vehicle que lloguen. A aquest efecte, són responsables de la infracció d’aquesta norma tant el titular de l’establiment de lloguer com el conductor del vehicle.

Secció 2a. Trànsit d’animals i bestiar

Article 31

Els animals domèstics han de menar-se subjectes mitjançant corretja o cadena que en permeti el fàcil control i si, per la seva tendència a mossegar, poden comportar perill per a tercers han de dur morral. Els cans han de tenir el seu corresponent número municipal d’identificació tatuat a la part interior de l’orella dreta.

Article 32

Els animals de tir, càrrega, o similars, no poden anar a lloure per les vies públiques.

Queda prohibit circular pels carrers i places colcant a cavall sense les degudes seguretats quant a caràcter de l’animal, experiència del genet i elements addicionals (selles, brides, regnes, etc.).

El trànsit de cavalleries en general s’ha d’ajustar, a més, a les normes senyalades en el Codi de la Circulació.

El propietari de l’animal és en tot cas responsable dels danys que aquest pugui produir.

Article 33

Per raons higièniques i sanitàries es prohibeix l’entrada de cans, moixos o qualsevol animal domèstic o domesticat en locals d’espectacles públics, esportius o culturals, així com també la circulació i permanència d’aquests en platges i piscines públiques durant la temporada de banys. Se n’exceptuen únicament els cans pigall d’invidents que, precisament, es trobin fent aquesta comesa.

Article 34

Els animals que vagin a lloure per les vies públiques han de ser recollits pels serveis municipals i depositats en els locals habilitats a aquest efecte, a la disposició dels seus amos, els quals poden retirar-los amb justificació prèvia de la seva pertinença, abonant les despeses de manutenció, la taxa establerta, si escau, i la multa corresponent.

Transcorregut el termini de cinc dies sense ser reclamats pels seus legítims amos, en raó a la classe d’animal de què es tracti, possibilitat de manteniment, disponibilitat de mitjans, valor de l’animal o altres circumstàncies que l’autoritat municipal estimi oportú considerar, es determinarà:

a) L’anunci de l’animal com a cap de bestiar vacant.

b) El seu lliurament a entitats, institucions protectores d’animals o a persones interessades.

c) El seu sacrifici.

Tot això sense perjudici de les mesures especials que per raons sanitàries siguin necessàries.

CAPÍTOL V

PROTECCIÓ CIVIL

Secció 1a. Protecció civil

Article 35

L’autoritat municipal ha de vetlar per la protecció civil dins el terme municipal.

A aquests efectes s’han d’establir les oportunes mesures de coordinació amb les autoritats i organismes competents de l’Administració civil de l’Estat i de la Comunitat Autònoma, en els termes establerts per la Llei, aportant els mitjans i tots els dispositius que coadjuvin a la defensa de la població i béns.

Article 36

En situacions d’emergència, per als casos de risc greu, catàstrofe o calamitat pública, qualsevol que en sigui la causa, tots els veïns queden obligats a prestar el seu auxili en favor de les persones i les coses, i a l’execució i compliment de les mesures que la Batlia consideri convenient adoptar.

Secció 2a. Prevenció i extinció d’incendis

Article 37

Tota persona que adverteixi l’existència o iniciació d’un incendi, ha d’intentar-ne l’extinció amb la màxima urgència, si ho permet la distància del foc i la seva intensitat; en cas contrari, ha de retre compte del fet, pel mitjà més ràpid possible, al batle o agent de l’autoritat més proper o als serveis públics d’extinció d’incendis.

Article 38

Els habitants de la casa en què es manifesti el foc o un altre sinistre i els de les cases veïnes o properes han d’obrir les seves portes a sol·licitud de l’autoritat, els seus agents, o personal dels serveis d’extinció d’incendis, facilitant-los tant l’utillatge de què disposin com el pas per les seves habitacions, i permetent-los agafar aigua de les instal·lacions de què disposin.

Article 39

En el cas que la magnitud del sinistre ho aconselli, i s’estimin insuficients els mitjans públics d’extinció, la Batlia o autoritat responsable pot requerir la col·laboració dels veïns majors de devuit anys i menors de setanta que no es trobin impedits o impossibilitats perquè col·laborin en l’extinció de l’incendi.

Les persones que, sense causa justificada, es neguin o es resisteixin a prestar la seva col·laboració o auxili després de ser requerides per l’autoritat competent seran sancionades, sense perjudici de passar el tant de culpa a la jurisdicció ordinària per si els fets poguessin ser constitutius de delicte.

Article 40

En tots els depòsits o magatzems de carburants i efectes o articles inflamables, tendes, tallers o indústries que conservin materials inflamables o de fàcil combustió, queda prohibit fumar i usar llums no elèctrics.

Article 41

Els establiments a què es refereix l’article anterior han de comptar amb els extintors o instal·lacions d’extinció d’incendis prevists en el projecte de l’activitat, en bon estat d’ús i situats en llocs idonis i de fàcil accés.

Article 42

Durant el període de maig a octubre de cada any, no és permès cremar rostolls o restes vegetals o d’altra naturalesa en zones que distin menys de 500 metres d’una zona forestal sense comptar amb l’autorització prèvia i especial de la Batlia.

Article 43

L’Ajuntament de Calvià ha de promoure i facilitar, mitjançant les ajudes que pugui atorgar per si mateix o per part dels organismes corresponents, l’esbrossament de les muntanyes boscoses i l’obertura i manteniment de tallafocs i camins d’accés a zones que, en un moment determinat, puguin facilitar les tasques d’extinció dels incendis forestals.

Article 44

Quan els mitjans permanents de què disposin les autoritats competents no siguin bastants per dominar un incendi forestal, la Batlia, a sol·licitud d’aquestes autoritats, pot procedir a la mobilització de les persones a què es refereix l’article 36, així com disposar del material que consideri necessari per extingir l’incendi.

Si amb motiu dels treballs d’extinció fos necessari, segons el parer dels responsables, entrar en les finques forestals o agrícoles, utilitzar-hi els camins existents i fer-hi els treballs adequats, fins i tot obrir tallafocs d’urgència o anticipar la crema de determinades zones que, dins una previsió normal, es considera que seran consumides pel foc, aplicant un contrafoc, podrà fer-se, encara que per qualsevol circumstància no es pugui comptar amb l’autorització expressa de la propietat de la finca. En aquests casos, se’n retrà compte a l’autoritat judicial en el termini més breu possible, als efectes que escaiguin.

Per sufocar l’incendi poden utilitzar-se aigües públiques o privades en la quantitat que calgui.

CAPÍTOL VI

URBANISME

Secció 1a. Ordenació, gestió, execució i disciplina urbanística

Article 45

L’ordenació integral del territori del municipi de Calvià ve regulada pel Pla General Municipal d’Ordenació del Municipi, el qual estableix les determinacions públiques o privades en matèria d’ordenació, gestió i execució de l’urbanisme.

A l’efecte d’adquisició i utilització dels drets a urbanitzar; a l’aprofitament urbanístic, a edificar i a l’edificació, s’ha d’estar al que estableix expressament per a cada cas el capítol III de la Llei sobre reforma del règim urbanístic i valoracions del sòl.

Article 46

Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes d’edificació i ús del sòl ressenyats en l’art. 2 de la Llei 101/1990, de 23 d’octubre, de la Comunitat Autònoma, i plans corresponents, fins i tot els que promoguin els òrgans de l’Estat o entitats de dret públic que administrin béns estatals.

L’atorgament de la llicència determina l’adquisició del dret a edificar; sempre que el projecte presentat sigui conforme amb l’ordenació urbanística aplicable.

El procediment d’atorgament de les llicències s’ha d’ajustar al que s’estableix en la legislació de règim local, en la Llei 10/1990, de 23 d’octubre, de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i en la resta de normes d’aplicació.

Article 47

Les obres d’urbanització i edificació queden subjectes al que estableixen les ordenances especials que regulen la matèria, especialment les Normes del Pla General, així com les altres disposicions generals existents sobre el particular i normes urbanístiques aplicables.

Article 48

Tots els actes que, d’acord amb el que estableix l’article anterior, necessitin llicència municipal i aquesta no s’hagi obtingut o siguin executats sense subjectar-se a les condicions senyalades en la respectiva llicència, han de ser suspesos per l’Ajuntament o per la seva presidència o regidor delegat, com a mesura cautelar prèvia a la demolició o legalització de l’obra.

També és causa de suspensió de les obres no disposar a peu d’aquestes de còpia autoritzada de la llicència municipal i del cartell indicador a què es refereix l’apartat h) de l’article següent.

Article 49

Totes les llicències d’edificació estan expressament condicionades al compliment del que s’estableix en els següents apartats:

a) S’entenen atorgades deixant fora de perill el dret de propietat i sense perjudici del de tercer.

b) Quan hi hagi instal·lats propers a l’obra que s’autoritza fils telegràfics, telefònics, conduccions d’aigua o instal·lacions de qualsevol altre servei públic, el beneficiari de la llicència està obligat a sol·licitar dels serveis municipals la informació necessària per conèixer la ubicació dels serveis, per tal de prevenir ruptures o perjudicis al servei públic.

c) El titular de la llicència queda obligat a abonar els drets i taxes fixats en cada moment en les ordenances fiscals que siguin aplicables.

d) A abonar els danys que s’originin en la via pública, voreres, vorades, paviments, conduccions, fanals, retolació de carrers i numeració d’edificis, plantacions i altres elements afectes a qualsevol servei o propietat pública.

e) A què el propietari adopti totes les mesures de seguretat pública establertes en les lleis en vigor i les que específicament es determinin en la llicència com a resultat dels informes evacuats.

f) A què es construeixi la part de vorera que correspongui al llarg de la façana de l’edifici en relació al qual s’haguessin autoritzat les obres, conformement a les indicacions que rebi dels serveis municipals.

g) A col·locar una tanca protectora que circumdi els terrenys afectats per l’obra per evitar perills als transeünts o que per qualsevol accident es produeixin desgràcies. Les tanques han de tenir l’altura necessària per impedir la caiguda de materials i enderrocs a les voreres i calçada, i no han d’impedir en cap cas el pas de vianants per les voreres.

h) Instal·lació, fins a la finalització de la construcció, d’un cartell de les característiques senyalades en les Normes del PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana), situat en lloc ben visible en el qual es consignin les indicacions quant a promotor, nombre de llicència, termini d’execució, ordenança que s’aplica i resta de dades que se senyalin en la llicència.

i) Presentació, en finalitzar les obres, de certificació expedida per l’arquitecte director de les obres en la qual s’acrediti el citat extrem i la seva coincidència amb el projecte aprovat.

j) Qualsevol altra que, en raó del que es desprengui dels informes tècnics que hi hagi a l’expedient, acordi l’òrgan competent per atorgar la llicència.

Article 50

Concedida una llicència, si el seu titular té la necessitat de variar el projecte aprovat, ha de presentar sol·licitud de modificació del projecte perquè es tramiti en forma, tenint en compte que:

1. Quan en el transcurs d’execució d’obres autoritzades se’n modifiqui l’estructura o la disposició interior o l’aspecte exterior, les obres no seran paralitzades durant la tramitació administrativa de la sol·licitud de modificació de projecte.

2. La normativa d’aplicació a les modificacions en el transcurs de les obres esmentades en el paràgraf anterior ha de ser la vigent en el moment de l’atorgament de la llicència, sempre que no s’hagi esgotat el termini inicialment fixat per executar les obres.

3. No serà aplicable l’anterior apartat 1 si la modificació té per objecte variar el nombre d’habitatges autoritzat o si comporta alteració de les condicions d’ús del sòl, altura, volum, situació de les edificacions i ocupació màxima autoritzats.

4. En cap cas es poden acollir als beneficis de l’apartat 1 d’aquest article els edificis protegits pel planejament urbanístic.

Article 51

Si, expedida una llicència, en varia per qualsevol motiu el titular, l’arquitecte o enginyer director de les obres autoritzades, així com els tècnics auxiliars o el constructor o empresa constructora, ho comunicaran immediatament i per escrit a l’Ajuntament, perquè en prengui coneixement.

Article 52

Quan s’hagin de fer obres amb una urgència que no permeti subjectar-les de moment a la tramitació normal de les llicències, entenent-se com a tals les que serveixin per evitar perills imminents per a la seguretat pública, pot obtenir-se l’autorització necessària mitjançant compareixença davant l’autoritat municipal, la qual pot concedir aquesta autorització en els termes i condicions que consideri procedents a la vista de les al·legacions presentades i sol·licitant informes previs, si ho estima oportú, dels serveis tècnics municipals.

Aquesta autorització és provisional i no eximeix de presentar en el termini que es determini de la sol·licitud en forma, acompanyada del projecte tècnic o documentació ordinària.

Article 53

L’acte d’atorgament de la llicència ha de fixar els terminis d’iniciació, interrupció màxima i finalització de les obres, de conformitat, si escau, amb la normativa aplicable, tenint en compte el següent:

1. En la mateixa llicència s’ha de formular advertiment de possible caducitat en el supòsit que s’incompleixin els terminis fixats.

2. El termini de finalització de les obres no ha d’excedir de 24 mesos.

3. Transcorregut el termini atorgat per iniciar les obres sense que aquestes hagin començat o el de finalització sense que hagin conclòs, l’Ajuntament ha d’iniciar l’expedient de caducitat de la llicència.

4. La caducitat de la llicència ha de ser declarada per l’organisme que sigui competent per atorgar-la, amb audiència prèvia de l’interessat, i comportarà l’arxivament de les actuacions.

Declarada la caducitat, les obres no es poden iniciar ni prosseguir, excepte en el supòsit que se sol·liciti i obtengui nova llicència ajustada a la normativa urbanística aplicable a la nova sol·licitud.

5. No obstant l’establert en els paràgrafs anteriors, l’interessat té dret a sol·licitar i obtenir una pròrroga de qualsevol dels terminis d’inici o terminació senyalats en la llicència, d’una durada no superior a la meitat del termini inicial.

Article 54

Quan alguna construcció o una part d’aquesta estigui en estat ruïnós, l’òrgan competent, d’ofici o a instància de part, n’ha de declarar i acordar, amb tramitació prèvia de l’expedient reglamentari en els termes prevists en la legislació vigent, la total o parcial demolició, amb audiència prèvia del propietari i dels habitants, excepte imminent perill que ho impedeixi.

Article 55

L’Ajuntament de Calvià ha de facilitar la gestió i execució del planejament urbanístic a través de la iniciativa privada, i l’ha de substituir quan aquesta no aconsegueixi complir els objectius necessaris amb les compensacions que la Llei estableix o quan estimi que en raó dels interessos públics a servir s’escau la gestió directa municipal.

Article 56

A l’efecte de substitució de la iniciativa particular en els casos a què es refereix l’article anterior, l’Ajuntament ha d’emprar qualsevol dels mitjans o òrgans previstos en la legislació vigent, amb tramitació prèvia de l’oportú expedient.

Article 57

L’Ajuntament de Calvià ha de vetlar especialment i arbitrar els mitjans necessaris perquè l’activitat urbanística dins el terme es faci amb estricta subjecció a la normativa del pla aplicable a cada zona o situació. En cas contrari, ha d’instruir l’oportú expedient perquè el particular legalitzi les obres o procedeixi a enderrocar-les, seguint a aquests efectes les pautes establertes en la vigent legislació urbanística.

Article 58

És lliure la composició de les façanes dels edificis, tot i que s’han d’adaptar en allò bàsic a l’ambient estètic de la localitat o sector, perquè no desentonin del conjunt en què es trobin situats.

Article 59

És obligació dels propietaris dels edificis conservar; pintar o revocar-ne les façanes, així com les mitgeres al descobert i les entrades i escales, sempre que, atenent al seu estat, sigui necessari, o quan per causa de l’ornament públic els ho ordeni l’autoritat municipal. En cas que no s’atengui el requeriment que se’ls formula, l’Administració pot fer l’obra necessària, a costa del propietari o propietaris.

Article 60

La construcció de la vorera confrontant amb la façana d’un immoble és obligació del propietari, tret que consti documentalment en els plans d’ordenació vigents en el sector que aquestes obres seran realitzades per l’urbanitzador o per l’Ajuntament.

La construcció de la vorera s’ha de fer amb obtenció prèvia de la llicència municipal, quan el propietari ho cregui convenient o quan ho ordeni l’autoritat municipal.

En atorgar-se la llicència per a una obra de nova planta, ampliació o reforma, sempre que aquesta última hagi exigit la presentació de projecte, s’ha d’entendre concedida també la llicència per construir la vorera corresponent, la qual ha de dur-se a terme durant el termini de vigència de la llicència atorgada i atenent a les indicacions, pel que fa a la pavimentació, que rebi dels tècnics municipals.

Article 61

Els passos per entrar vehicles a edificis i solars, per damunt les voreres o espais destinats a la circulació de vianants, s’han de fer rebaixant la vorada i donant a la vorera la forma de gual, o bé emprant elements solts de posar i treure en forma de tascó.

Es prohibeix expressament omplir d’una manera permanent, amb formigó o altre material, la zona entre la vorera i la calçada en forma de pla inclinat per salvar el desnivell, encara que es prevegi la lliure circulació de les aigües pluvials mitjançant tubs o altres sistemes.

Secció 2a. Promoció i gestió d'habitatges

Article 62

Quan l’Ajuntament consideri necessari emprendre operacions d’eliminació del barraquisme i de l’infrahabitatge, i també quan la iniciativa privada no proporcioni als habitants del municipi els habitatges suficients per atendre la demanda, pot promoure, per si o a través de l’òrgan de gestió que consideri adequat, la construcció d’habitatges protegits, acollint-se als beneficis que per a aquesta activitat atorga la legislació vigent.

Article 63

Poden establir-se subvencions municipals per a la rehabilitació d’edificis situats en el terme municipal que tenguin com a ús principal el d’habitatge o residència habitual i que reuneixin les condicions que estableix la normativa que regula aquestes ajudes.

Secció 3a. Parcs, jardins, carrers i platges

Article 64

Tots els veïns del municipi han de respectar l’arbrat i les instal·lacions complementàries com ara estàtues, reixats, proteccions dels fanals, pals, tanques, papereres i altres objectes necessaris per a l’embelliment, utilitat o conservació de passejos, carrers, parcs o jardins, i abstenir-se de fer qualsevol acte que els pugui danyar, enlletgir o embrutar.

Article 65

Està prohibit sacsar o arrencar els arbres, tallar-ne branques i fulles, gravar o raspar-ne l’escorça, abocar aigües brutes o materials perjudicials en les proximitats dels arbres i plantes existents a les vies i parcs públics, així com tirar-hi papers, escombraries o residus, i també utilitzar l’arbre com a suport d’instal·lacions per a anuncis o cossos estranys sense l’autorització pertinent.

Article 66

Està especialment prohibit en els parcs, jardins, vies públiques i altres llocs de domini públic:

a) Passar per damunt les plantacions.

b) Pujar als arbres.

c) Perjudicar, qualsevol que en sigui la manera, l’arbrat i les plantacions.

d) Agafar plantes, flors o fruits.

e) Agafar o matar ocells.

f) Tirar papers o deixalles, i embrutar el recinte o via, qualsevol que en sigui la manera.

g) Menar cans sense corretja i morral o qualsevol animal en unes condicions que puguin originar danys a les persones o instal·lacions.

h) Jugar amb pilotes o altres jocs similars que puguin ocasionar molèsties, i practicar exercicis físics fora dels espais que hi estan destinats.

i) Fer necessitats fisiològiques, com ara defecar, orinar o escopir, en qualsevol dels espais definits en aquestes Ordenances.

j) Tirar a les vies i espais públics o privats de concurrència pública qualsevol tipus de deixalles o residus que embrutin la ciutat i de forma especial llosques, xiclets, peladures, papers, plàstics, llaunes, envasos, botelles o similars.

Article 67

Règim de sancions

1. Les conductes descrites anteriorment són constitutives d’una infracció lleu i seran sancionades amb multes de fins a 750 euros, tret que el fet constitueixi una infracció més greu, exceptuant-ne la defecació, que tendrà consideració de falta greu.

2. Sense perjudici de la legislació penal i de protecció de la seguretat ciutadana, les conductes descrites en l’apartat 1 de l’article precedent són constitutives d’infracció molt greu, i seran sancionades amb multa de 1.501 a 3.000 euros.

3. Sense perjudici de la legislació penal i de protecció de la seguretat ciutadana, els actes de deterioració descrits en l’apartat 2 de l’article precedent són constitutius d’infracció greu, i seran sancionats amb multa de 750,01 a 1.500 euros.

Article 68

Normes de conducta

1. Estan prohibides les conductes vandàliques, agressives o negligents en l’ús del mobiliari urbà que generin situacions de risc o de perill per a la salut i la integritat física de les persones o els béns.

2. Queden prohibits els actes de deterioració greu, com a destrosses dels espais públics o les seves instal·lacions o elements, ja siguin mobles o immobles, derivats de les alteracions de la seguretat ciutadana contemplats en l’apartat 1 anterior.

3. Les persones organitzadores d’actes públics de naturalesa cultural, lúdica, festiva, esportiva o de qualsevol altra índole, han de vetlar perquè no es produeixin, mentre se celebren, les conductes descrites en els apartats anteriors. Si amb motiu de qualsevol d’aquests actes es duen a terme aquestes conductes, els seus organitzadors han de comunicar-ho immediatament als agents de l’autoritat.

Article 69

Intervencions específiques

1. En els supòsits que recullen els articles anteriors, si n’és el cas, els agents de l’autoritat han de retirar i intervenir cautelarment els materials, el gènere o els mitjans emprats.

2. L’Ajuntament, subsidiàriament, pot reparar els danys causats per la infracció, amb càrrec a la persona o persones responsables i sense perjudici de la imposició de les sancions corresponents. L’Ajuntament es rescabalarà de les despeses que comporti la neteja o reparació, sense perjudici també de la imposició de les sancions oportunes.

Secció 4a. Pavimentació i conservació de vies públiques

Subsecció 1a. Obres en la via pública

Article 70

Queden subjectes a llicència prèvia les obres o instal·lacions fetes per qualsevol persona, natural o jurídica, que afectin qualsevol classe de via pública del terme municipal, les quals poden autoritzar-se per l’òrgan competent sempre que això no representi cap perjudici per a l’interès públic.

Les obres a fer per particulars que afectin vies estatals o del Consell Insular; han de subjectar-se a més a les normes especials de policia vigents en cada cas.

Les obres relatives a cales, canalitzacions i connexions a serveis en la via pública s’han de regir per les normes que es determinen en aquestes Ordenances i , a més, per les específiques de cada servei.

Article 71

Les obres a fer per particulars en la via pública s’han de dur a terme d’acord amb el projecte aprovat i amb les condicions que es contenguin en la corresponent llicència.

Les canalitzacions i connexions s’han de fer de manera que no perjudiquin les infraestructures adjacents, l’arbrat, i les instal·lacions preexistents.

Article 72

Si un altre servei establert impedeix el compliment del que disposa l’article anterior, el titular de la llicència ho ha de comunicar a l’Administració municipal, la qual ha de determinar el que sigui pertinent.

Article 73

Quan, per raó d’obres d’urbanització o d’establiment de serveis públics, sigui necessari desplaçar o transformar instal·lacions de serveis existents, els quals no tenguin o no hagin obtingut la declaració expressa i específica d’interès públic, les entitats afectades estan obligades a efectuar a la seva costa les obres, en el termini que se senyali, de conformitat a les instruccions de la direcció facultativa municipal.

En el cas de les conduccions elèctriques en què s’hagi obtingut expressament aquesta declaració d’utilitat pública, de manera concreta i específica, s’ha d’aplicar el que disposa la llei específica.

Article 74

Els particulars, les empreses concessionàries i les subministradores de serveis han de fer les obres de rebliment de rases i reposició de ferms per si mateixes o a través d’empreses especialitzades, i han de constituir la fiança pertinent en garantia de l’execució correcta de les obres.

Article 75

Els paviments reposats han de ser de les mateixes característiques que els destruïts, amb compliment del plec-tipus de característiques dels materials i descriptiu de les unitats d’obra vigent en ser concedida la llicència.

La reposició del paviment no s’ha de limitar solament a la part d’obres realitzades, sinó que ha de comprendre tota la zona necessària per mantenir la uniformitat del paviment inicial, de forma que en tant que sigui possible no arribi a apreciar-se externament la canalització; a aquest efecte, pot obligar-se a reconstruir una superfície més àmplia que la rasa estricta efectuada en el paviment de la via si fos necessari.

Els rebliments de rases han d’assolir una densitat del 90 % de l’assaig «Proctor modificat», en calçades i passejos, i del 80 % en les voreres.

Queda totalment prohibit el rebliment de rases amb fang. Si és necessari s’han d’utilitzar terres seques, sòl-ciment o un altre material apropiat, fins i tot formigó, excepte en les voreres. En aquests casos, la totalitat dels aplecs rebutjats han de ser retirats immediatament del lloc de l’obra.

No hi ha d’haver solució de continuïtat entre els treballs de rebliment de la rasa i els de reposició de paviment. Quan, sigui perquè s’acaba la jornada laboral, sigui perquè es tracta de paviments especials, hagin de transcórrer algunes hores entre el rebliment de les rases i la reposició del paviment, ha de construir-se sempre un paviment provisional, deixant en tot cas les superfícies al mateix nivell que les antigues i sempre totalment netes, retirant-ne immediatament els enderrocs o materials sobrants. L’empresa ha de vigilar en tot moment la conservació dels ferms provisionals i, d’una manera especial, en cas de pluges o altres incidències.

A fi de no entorpir el pas de vianants i vehicles en els carrers que, per la seva reduïda amplària no permeten, segons el parer de la inspecció facultativa municipal, amuntegar les terres que han de servir de rebliment de les rases, l’empresa ha de retirar-les en el mateix moment en què es procedeixi a fer els treballs d’excavació, i reintegrar-les posteriorment en procedir al rebliment.

Tota la superfície immediata als treballs ha d’estar sempre neta i sense restes de materials.

Article 76

Per fer els treballs els particulars i entitats han d’atenir-se a les següents normes:

1. Comunicaran a l’Ajuntament el nom del contractista responsable de l’execució dels treballs, i han d’acreditar en tot cas que disposen dels mitjans tècnics necessaris i suficients per a la bona execució de l’obra.

2. Les obres han d’estar perfectament senyalitzades, tant de dia com de nit, i degudament tancades frontalment i longitudinalment, mitjançant tanques i altres elements de similars característiques que tanquin totalment la zona de treball, de manera que garanteixin la seguretat dels vianants i dels vehicles que circulin per la zona. Quan sigui necessari, s’hi han de col·locar els discos indicadors reglamentaris.

3. Han de col·locar-se els taulers i elements de seguretat necessaris per facilitar el trànsit de vianants i els accessos als immobles.

4. La senyalització nocturna s’ha de reforçar amb llums elèctrics vermells, grocs i/o cons o altres elements senyalitzadors dotats de llum intermitent del mateix color.

Article 77

Les trapes i tapes, excepte les de les possibles estacions transformadores elèctriques, que se situïn a la via pública, han de ser necessàriament metàl·liques i s’han de col·locar sempre al mateix nivell del terra, en perfecta unió amb el paviment circumdant, de manera que no hi hagi solució de continuïtat.

Així mateix han de tenir la resistència adequada per suportar les sobrecàrregues produïdes per una roda de camió en marxa. La roda, estàticament, s’ha de considerar amb una càrrega de 5.000 quilograms en les calçades i de 1.000 quilograms en les voreres.

En les voreres, les trapes o tapes de pous de registre s’han de col·locar paral·leles a la vorada en la seva dimensió major; i les seves dimensions s’han d’ajustar, en tant que sigui possible, a múltiples de 20x20 centímetres.

Article 78

L’Administració municipal ha d’exercir la inspecció i vigilància constant de totes les obres, i el titular de la llicència ha d’acatar; pel que fa a la seva execució, les ordres que emanin dels serveis tècnics competents en la matèria.

Article 79

Correspon als propietaris de les finques adjacents la construcció i conservació de les voreres i guals, en la forma que senyali la normativa aplicable. Si, en ocasió de fer obres particulars, es produeixen danys en voreres, guals, vorades o paviment de calçades, han de ser reposats al seu primitiu estat pel titular de la llicència, en el termini que determini l’autoritat municipal.

Subsección 2a. De l’ús de la via pública

Article 80

Es comprèn dins del concepte d’ús de via pública, qualsevol classe d’aprofitament que es faci del seu sòl, subsòl o vol, per part de qualsevol persona natural o jurídica.

Article 81

L'ús comú general dels béns de domini públic s’ha d’exercir lliurement, conformement a la seva naturalesa, als actes d’afectació i obertura a l’ús públic i a les lleis, reglaments i altres disposicions generals, sense més limitacions que les establertes en aquestes ordenances, motivades per ineludibles exigències de la convivència ciutadana normal i pacífica.

Article 82

Queda prohibida la utilització de la via pública o zones de domini públic per exercir-hi oficis, treballs o activitat comercial o no de qualsevol naturalesa, sense perjudici de la normativa continguda en els articles següents respecte a l’ús comú especial i a l’ús privatiu de les vies públiques i, a més:

a) Situar o deixar abandonats en la via pública objectes particulars, encara que es trobin adossats a establiments pertanyents als amos d’aquells, sense altra excepció que la derivada de les vigents normes sobre realització d’obres particulars i mostres en la via pública.

b) El depòsit de materials de construcció, enderrocs i objectes de qualsevol tipus que dificultin el pas o la lliure circulació per les vies públiques. Aquests elements poden ser retirats per l’autoritat municipal en qualsevol moment, sense previ avís i amb despeses a càrrec de l’infractor, independentment de la sanció que pertoqui.

c) La utilització de la via pública o de zones de domini públic per part de persones que exerceixin la prostitució per captar clients, qualsevol que en sigui el mitjà o forma utilitzada a aquest efecte.

Si els materials retirats no són reclamats pels seus propietaris en el termini de tres dies, s’ha d’entendre que estan dipositats a l’Ajuntament en qualitat de dipòsit extrajudicial, i que les despeses de dipòsit corren a càrrec d’aquests i són exigibles per la via administrativa de constrenyiment.

Article 83

Fonaments de la regulació

Aquesta normativa té per objecte establir una regulació sobre l’ús i l’ocupació de l’espai públic com a conseqüència de la realització d’activitats d’oferiment i demanda de serveis sexuals. Es dicta tenint en compte els títols competencials municipals i la voluntat de prevenir l’explotació de certs col·lectius, preservar els menors de l’exhibició de serveis sexuals al carrer, mantenir la convivència i evitar problemes de vialitat en llocs de trànsit públic.

La prestació de serveis sexuals de manera independent a canvi d’una contraprestació econòmica és un activitat econòmica per compte propi, segons sentència de 20 de novembre del 2001 del ple del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees amb seu a Luxemburg, per la qual cosa en fer-se en qualsevol espai públic està subjecta a les mateixes regulacions i requisits que qualsevol activitat que pretengui fer-se en aquests espais.

Normes de conducta

D’acord amb les finalitats que recull l’article anterior, es prohibeix oferir, sol·licitar, negociar o acceptar, directament o indirectament, serveis sexuals retribuïts en l’espai públic a menys de cinc-cents metres de qualsevol habitatge o zona habitada. També està prohibit fer-ho en qualsevol espai públic.

Està especialment prohibit per aquestes Ordenances l’oferiment, la sol·licitud, la negociació o l’acceptació de serveis sexuals en l’espai públic quan aquestes conductes es duguin a terme en llocs situats a menys de cinc-cents metres d’establiments hotelers o anàlegs, recintes esportius, centres docents o educatius en els quals s’imparteixin ensenyaments del règim general del sistema educatiu en qualsevol dels seus nivells i cicles.

Així mateix, està absolutament prohibit mantenir relacions sexuals, ja sigui amb retribució econòmica o sense, en l’espai d’ús públic o en llocs visibles des d’aquest.

Article 84

Règim d’actuació

Els agents de l’autoritat, en tots els casos prevists en l’article anterior, han d’informar a aquestes persones que les esmentades pràctiques estan prohibides per aquestes Ordenances, alhora que els han d’informar dels serveis i recursos municipals existents als quals poden adreçar-se.

Sense perjudici de les possibles sancions i mesures cautelars que s’adoptin, quan s’acrediti de forma fefaent, sigui per haver estat constatat de forma directa pels agents de l’autoritat, sigui per qualsevol altre mitjà, la reiteració dels fets expressament prohibits, la Batlia, mitjançant Decret, pot ordenar, de forma individual a cadascuna de les persones que reiteren aquestes conductes prohibides, el cessament d’aquestes, amb la prevenció que si no acaten l’ordre es produirà, a més de la sancions previstes en l’article 85 per a cada infracció, la imposició d’una multa coercitiva per cadascun dels incompliments en la forma que legalment estigui prevista, així com altres mesures de compulsió sobre les persones previstes legalment, amb l’objectiu d’evitar la continuació i reiteració d’aquestes conductes.

En els casos en què es produeixi un incompliment reiterat de l’ordre feta mitjançant decret, i una vegada acreditat que les reiterades sancions i multes coercitives tramitades no han aconseguit el compliment de la norma, se’n retrà compte a les autoritats judicials per si es pogués haver produït delicte de desobediència.

Article 85

Règim de sancions

1. Les conductes que recull l’apartat 1 de l’article 85 tenen la consideració de lleus i seran sancionades amb multa de fins a 750 euros.

2. Les conductes que recull l’apartat 2 de l’article 85 tenen la consideració de greus i seran sancionades amb multa de 750,01 fins a 1.500 euros.

3. Les conductes que recull l’apartat 3 de l’article 85 tenen la consideració de molt greus i seran sancionades amb multa de 1.500,01 fins a 3.000 euros.

4. En el cas que la conducta sigui reincident per part de la persona infractora i s’hagin comès en el termini d’un any dues faltes lleus sancionades així en virtut de resolució ferma, la tercera i posteriors faltes seran sancionades com a greus. A l’igual que en el supòsit anterior, si s’haguessin comès dues faltes greus en el termini d’un any, la tercera i posteriors seran sancionades com a molt greus.

Subsecció 3a. Comerç ambulant no autoritzat d’aliments, begudes i altres productes

Article 86

Normes de conducta

Es prohibeix la compra o l’adquisició en l’espai públic de qualsevol classe d’articles procedents de la venda ambulant no autoritzada. Queden exempts de responsabilitat les persones compradores quan aquesta compra s’efectuï en mercats ambulants autoritzats.

Queda prohibida expressament la utilització de les vies i espais públics, siguin de la naturalesa que siguin, per al consum, subministrament i distribució generalitzada de begudes, alcohòliques o no, i d’altres productes alimentaris, quan es produeixin en agrupacions o acumulacions de persones, de manera que tenguin com a conseqüència molèsties de renou que impedeixin el dels veïns afectats, especialment durant les hores nocturnes, o el depòsit de restes i deixalles en els espais públics. No estan sotmesos a aquesta prohibició els espais públics en règim d’ús privatiu per concessió administrativa, els quals s’han de regir per les seves pròpies condicions d’ús i altra normativa. Tampoc no estan subjectes a aquesta prohibició els actes desenvolupats com a conseqüència de fires i festes populars reconegudes per l’Administració municipal.

En els casos en què es produeixi un incompliment d’aquesta prohibició, la Policia Local ha de requerir les persones presents perquè abandonin de forma immediata la seva activitat, i procedir, si fos necessari per evitar la continuïtat d’aquesta activitat prohibida, a la recollida i decomís dels instruments utilitzats, ja siguin objectes, parades, paradetes, o productes de consum com ara begudes, alcohòliques o no, i altres productes alimentaris que es trobin en el lloc en disposició de ser utilitzats. Les begudes i els productes alimentaris decomissats poden ser destruïts de forma immediata, deixant-ne constància en acta a aquest efecte.

Quan una vegada fets els requeriments oportuns, formalitzades les denúncies administratives, i decomissats els instruments i productes de consum, es persisteixi en la realització d’una activitat productora de renous i molèsties als veïns, de manera que es provoqui l’alteració de la convivència pacífica i es vegi afectat el dret d’aquests al descans, especialment al nocturn, els agents de la Policia Local poden requerir a les persones participants en dits fets que abandonin el lloc de forma immediata i restringir-hi la permanència pel temps estrictament necessari i imprescindible per restablir la convivència pacífica i els drets conculcats.

Subsecció 4a. Consum de begudes alcohòliques i pràctica del «botellón» en els espais públics.

Article 87

Consum de begudes alcohòliques i pràctica del «botellón» en els espais públics

1. Consum de begudes alcohòliques

1.1. Està prohibit el consum de begudes alcohòliques en els espais públics quan aquest pugui causar molèsties a les persones que utilitzen l’espai públic i als veïns. La prohibició a què es refereix aquest apartat quedarà sense efecte en els supòsits en què el consum de begudes alcohòliques tengui lloc en establiments i altres espais reservats expressament per a aquesta finalitat, com ara terrasses i vetladors, i quan aquest consum compti amb l’oportuna autorització, que les autoritats competents poden atorgar en casos puntuals.

1.2. Queda prohibit el consum de begudes alcohòliques descrit en l’apartat 1 d’aquest article quan pugui alterar greument la convivència ciutadana. A aquests efectes, aquesta alteració es produeix quan concorrin algunes de les circumstàncies següents: Per la morfologia o la naturalesa del lloc públic el consum es pot fer de forma massiva per grups de ciutadans o ciutadanes o convida a l’aglomeració d’aquests. Com a resultat de l’acció del consum es pot deteriorar la tranquil·litat de l’entorn o provocar-hi situacions d’insalubritat. El consum s’exterioritza en forma denigrant per als vianants o altres usuaris dels espais públics. Els llocs en els quals es consumeix es caracteritzen per l’afluència de menors o la presència de nins i nines i adolescents.

1.3. Sense perjudici del que disposa la legislació específica, queda prohibit el consum, oferiment i possessió de drogues o qualsevol tipus de substància estupefaent en espais públics.

1.4. Els organitzadors de qualsevol acte públic de naturalesa cultural, lúdica, festiva, esportiva o de qualsevol altra índole han de vetlar perquè no es produeixin, mentre aquest se celebra, les conductes descrites en els apartats anteriors. Si amb motiu de qualsevol d’aquests actes es produeixen aquestes conductes, els seus organitzadors ho han de comunicar immediatament als agents de l’autoritat.

1.5. Qualsevol recipient de beguda ha de ser depositat en els contenidors corresponents i, si n’és el cas, en les papereres situades en l’espai públic. Queda prohibit tirar en terra o depositar en la via pública recipients de begudes com ara llaunes, botelles, tassons, o qualsevol altre objecte.

2.-Prohibició del consum d’alcohol o altres begudes en espais públics en agrupacions o acumulació de persones («botellón»).

2.1.-Queda prohibida expressament la utilització de les vies i espais públics de qualsevol naturalesa per al consum, venda, subministrament i distribució generalitzada de begudes, alcohòliques o no, i d’altres productes alimentaris, si es produeixen en agrupacions o acumulacions de persones i tenen com a conseqüència molèsties de renou que impedeixin el descans normal dels veïns afectats, especialment durant les 22:00 hores a 08:00 hores, o el dipòsit en grau elevat de restes i deixalles en el espais públics.

No estan sotmesos a aquesta prohibició els espais públics en règim d’ús privatiu per concessió o llicència administrativa, els quals s’han de regir per les seves pròpies condicions d’ús i altra normativa. Tampoc no estan subjectes a aquesta prohibició els actes desenvolupats com a conseqüència de fires i festes populars conegudes per l’Administració municipal.

En els casos en què es produeixi l’incompliment d’aquesta prohibició, la Policia Local ha de requerir les persones presents perquè abandonin de forma immediata la seva activitat, i ha de procedir, si fos necessari per evitar la continuïtat d’aquesta activitat prohibida, a la recollida i decomís dels instruments utilitzats, ja siguin objectes, parades, paradetes, o productes de consum com ara begudes, alcohòliques o no, i altres productes alimentaris que es trobin en el lloc en disposició de ser utilitzats. Les begudes i els productes alimentaris decomissats poden ser destruïts de forma immediata, deixant-ne constància en acta a aquest efecte.

Quan, una vegada fets els requeriments oportuns, formalitzades les denúncies administratives, i decomissats els instruments i productes de consum, es persisteixi en la realització de l’activitat productora de renous i molèsties als veïns, de manera que es provoqui l’alteració de la convivència pacífica i es vegi afectat el dret d’aquests al descans, especialment al nocturn, els agents de la Policia local poden requerir les persones participants en aquests esdeveniments perquè abandonin el lloc i restringir-hi la permanència pel temps estrictament necessari i imprescindible per restablir la convivència pacifica i els drets conculcats.

3. Obligació dels establiments recreatius i de les activitats turístiques d’allotjament, residencials, de restauració, entreteniment, esbarjo, esportives, lúdiques i de turisme actiu o altres anàlogues d’impedir la sortida de clients portant begudes fora de l’àmbit físic dels seus establiments

3.1. En les zones reconegudes oficialment com a zones turístiques madures, els establiments recreatius i les activitats turístiques d’allotjament, residencials, de restauració, entreteniment, esbarjo, esportives, lúdiques i de turisme actiu o altres anàlogues han d’impedir que els clients abandonin l’àmbit físic dels seus establiments portant qualsevol tipus de begudes, independentment de l’envàs o recipient que utilitzin, si aquestes estan en disposició de poder ser consumides en la via o espais públics.

A aquest efecte han de disposar de suficients cartells informatius en diferents idiomes, castellà, català, anglès i alemany, perfectament visibles en les sortides dels seus establiments, i del personal necessari per poder impedir la sortida de les begudes.

El titular de l’establiment i/o de l’activitat és el responsable d’assegurar que es compleixi el que s’estipula en aquest apartat.

Els espais públics en règim d’ús privatiu per concessió o llicència administrativa queden inclosos dins l’àmbit físic dels establiments o activitats.

No és aplicable aquesta obligació en l’àmbit dels actes desenvolupats com a conseqüència de fires i festes reconegudes per l’Administració municipal.

En ocasió d’esdeveniments esportius o de significació ciutadana especial, o amb motiu de l'organització d'actes amb una projecció oficial, cultural o de naturalesa anàloga especial, la Batlia pot establir mitjançant decret una obligació total o un horari més ampli perquè s’impedeixi la sortida de les begudes dels establiments.

4. Obligació dels establiments comercials dedicats a la venda de begudes i productes alimentaris. Supermercats i «take-away» i altres anàlegs.

En les zones reconegudes oficialment com a zones turístiques madures, els establiments comercials dedicats a la venda de begudes i productes alimentaris, com ara supermercats, «take-away» i altres anàlegs:

4.1. Han d’impedir que els seus clients consumeixin qualsevol dels productes que venguin a l’interior o a les terrasses dels seus establiments.

4.2. Únicament poden vendre les begudes en envasos hermèticament tancats i amb els precintes originals, sense que en cap cas n’estigui permesa la venda en tassons i altres recipients anàlegs.

4.3. No poden fer la venda, subministrament o distribució de cap beguda alcohòlica durant l’horari comprès entre les 0 i les 8 hores.

4.4. Els productes alimentaris s’han de vendre en envasos tancats. En cap cas no n’està permesa la venda en recipients que en permetin o facilitin el consum immediat a la via pública.

4.5. Totes les begudes i productes alimentaris que venguin, subministrin o distribueixin han de ser lliurats als seus clients en bosses de material reciclable, amb l’objectiu de facilitar la recollida i eliminació de residus.

5. Tots els recipients de begudes han de ser dipositats en els contenidors corresponents i, si n’és el cas, en les papereres situades en l’espai públic. Queda prohibit tirar en terra o depositar en la via publica recipients de begudes com ara llaunes, botelles, tassons o qualsevol altre objecte.

6. Es prohibeix la difusió de missatges publicitaris per qualsevol mitjà en els establiments i activitats o amb relació amb aquests, que tenguin entre les seves finalitats facilitar o promoure el consum de begudes alcohòliques.

7. A les persones menors de 18 anys que accedeixin a qualsevol establiment obert al públic no se’ls pot vendre, ni subministrar, ni permetre el consum de begudes alcohòliques. Així mateix, s’han de complir totes les disposicions que siguin aplicables en matèria de protecció de menors.

Queda prohibit, a qualsevol persona o establiment, vendre, subministrar o facilitar begudes alcohòliques a les persones menors de 18 anys.

8. Es prohibeix el consum de drogues o substàncies estupefaents en les vies i espais d’ús públic.

Article 88

Règim de sancions

1. Constitueixen infraccions lleus, que se sancionaran amb multes de fins a 750 euros:

a) La realització de les conductes descrites en l’apartat 1 a 5 de l’article anterior, excepte en el cas que els fets siguin constitutius d’una infracció més greu.

2. Constitueixen infraccions greus, que se sancionaran amb multes de 750,01 a 1.500 euros:

a) La realització de la conducta descrita en l’apartat 6 del capítol anterior.

3. Constitueixen infraccions molt greus, que se sancionaran amb multes de 1.500,01 a 3.000 euros:

a) La realització de la conducta descrita en l’apartat 7 de l’article anterior.

b) La realització de la conducta descrita en l’apartat 8 de l’article anterior.

c) Queda prohibida expressament la utilització de les vies i espais públics de qualsevol naturalesa per exercir la mendicitat directa o encoberta sota la prestació de petits serveis no sol·licitats, o qualsevol altra fórmula equivalent, així com qualsevol altre tipus de mendicitat que de manera directa o indirecta utilitzi menors com a reclam o aquests acompanyin persones que exerceixin aquesta activitat.

Igualment queda prohibida la realització en les vies i espais abans esmentats de tot tipus de jocs de mà i/o engany.

Amb la finalitat que s’observi i es compleixi estrictament el que estableixen els paràgrafs anteriors, la Policia Local ha d’extremar la vigilància i denunciar totes les infraccions observades. Els agents de la Policia Local han d’ordenar l’immediat desistiment i abandonament de les activitats per part dels infractors i en cas de persistència en la infracció s’estarà al que disposa el Codi Penal per als supòsits de desobediència greu.

Són aplicables els preceptes anteriors quan aquestes conductes tenguin lloc en espais, construccions o instal·lacions de titularitat privada i afectin o puguin afectar de manera negativa la convivència i el civisme.

d) Sense perjudici de les possibles sancions i mesures cautelars que s’adoptin, quan s’acrediti de forma fefaent, sigui per haver estat constatat de forma directa pels agents de la Policia Local, sigui per qualsevol altre mitjà, la reiteració dels fets expressament prohibits en els apartats c), d) i e), la Batlia mitjançant decret pot ordenar de forma individual a cadascuna de les persones que reiteren aquestes conductes prohibides el cessament d’aquestes, amb les prevencions sobre la responsabilitat que poguessin tenir en cas d’incompliment. En els casos de l’apartat d) el decret amb l’ordre de cessament de l’activitat prohibida pot ser dirigit també a la persona que en resulti responsable, segons el criteri establert en el citat apartat.

e) La realització d’escultures d’arena en platges i zones adjacents sense l’autorització municipal prèvia.

Article 89

Es considera ús comú general i, en conseqüència, no estan subjectes a prèvia llicència els actes o aprofitaments que se senyalen a continuació, a condició que els respectius elements estiguin adossats a la façana de l’immoble o en formin part i no impedeixin l’ús normal de la vorera i, en general, de la via pública:

a) Instal·lació de vitrines o aparadors.

b) Col·locació de mostradors o màquines destinades a la venda de gelats, refrescs i similars que, sense sortir de la línia de façana o a distància menor de 0,40 metres d’aquesta, es trobin en comunicació directa amb la via pública.

c) Col·locació de mostradors de bars, cafès i establiments similars, amb front a la via pública, que permetin directament l’expedició de consumicions al públic estacionat a les voreres, i

d) Instal·lació de taquilles expenedores de bitllets per a espectacles.

Els actes i aprofitaments a què es refereix el paràgraf anterior impliquen, això no obstant, la liquidació i pagament dels drets i taxes que, si n’és el cas, escaiguin.

No obstant tot l’anterior; la Batlia pot ordenar la retirada dels elements citats anteriorment per motius estètics o urbanístics, i sempre que originin estacionament de públic a les voreres que produeixin entorpiments al trànsit de vianants o rodat o impedeixin l’ús normal de la via pública.

Article 90

Es considera que impliquen ús comú especial les següents activitats, ocupacions o aprofitaments:

a) Vendes en fires.

b) Vendes ambulants.

c) Indústries de carrer.

d) Instal·lació de vetladors, paravents, ombrel·les i tendals.

e) L’ús del sòl, vol i subsòl per a instal·lacions de serveis de qualsevol naturalesa, fins i tot grues per a construcció o altres finalitats que volin sobre la via pública o terrenys de domini públic.

f) Col·locació i depòsit en la via pública i en les voreres de mercaderies o altres objectes i

g) elements, fins i tot contenidors d’enderrocs.

h) Publicitat.

i) Barreres.

j) Estacionaments vigilats de vehicles.

Article 91

Es considera ús privatiu del domini públic les activitats, ocupacions i aprofitaments següents:

a) Diversions i proves o espectacles esportius.

b) Quioscs.

c) Cadires i taules.

d) Publicitat lluminosa en aparells sustentadors de retolació de les vies públiques.

e) Columnes anunciadores.

f) Plafons-anuncis.

g) Tómboles, rifes i sorteigs.

h) Càmpings.

Article 92

Les activitats, usos i aprofitaments que impliquin ús comú especial normal dels béns de domini públic s’han de subjectar a llicència prèvia municipal, les quals han d’estar en tot moment en poder dels seus titulars per ser exhibides a sol·licitud de l’autoritat municipal o dels seus agents, i quedaran sense efecte, en tot cas, si en l’exercici de l’activitat s’incompleixen les condicions establertes en cada llicència.

Article 93

Pel que es refereix expressament a la col·locació de contenidors particulars per a enderrocs, restes d’obra, etc., es considera persona responsable de la infracció de l’obligació de comptar amb la llicència prèvia municipal la que hagi contractat el lloguer de l’element. Igualment és responsable aquesta mateixa persona de l’incompliment de les condicions de la llicència.

Article 94

L’exercici de l’activitat de publicitat s’ha de regular per la corresponent ordenança específica.

Article 95

L’ocupació del domini públic en règim d’ús privatiu ha de ser objecte de concessió administrativa, que s’atorgarà amb licitació prèvia conformement a la normativa d’aplicació a les entitats locals, subjectant-se les seves condicions al que estableix l’esmentada normativa i a les normes reguladores i plecs de condicions que serveixin de base per a la concessió.

CAPÍTOL VII

PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC

Article 96

L’Ajuntament de Calvià ha de vetlar per la conservació del patrimoni historicoartístic espanyol comprès en el seu terme municipal a què es refereix l’art. 1.2 de la Llei 16/1985, de 16 de juny, i ha d’adoptar les mesures oportunes per evitar-ne la deterioració, pèrdua o destrucció, i ha de notificar a l’Administració competent qualsevol amenaça o dany sobre aquests béns o les dificultats que es presentin per atendre’n la conservació. Ha d’exercir, així mateix, les altres funcions que a aquest respecte se senyalen en la legislació vigent.

Article 97

Qualsevol persona que descobreixi restes arqueològiques, qualsevol en sigui la naturalesa o ubicació, ho ha de posar immediatament en coneixement de l’autoritat municipal perquè aquesta adopti les mesures oportunes en l’àmbit de la seva respectiva competència.

Article 98

Es declaren especialment protegits els talaiots, poblats talaiòtics, coves i altres assentaments humans antics existents en el municipi. A aquest efecte, serà sancionable conformement a aquestes Ordenances qualsevol tipus de conducta que origini deterioracions o danys en aquestes restes. La realització d’obres o treballs de qualsevol naturalesa en les rodalies dels jaciments arqueològics ha de contenir les mesures especials que es projectin per evitar dits danys.

CAPÍTOL VIII

PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT

Secció 1a. Disposicions generals

Article 99

Aquestes normes regulen l’actuació municipal per a la protecció i defensa del medi ambient.

Totes les instal·lacions, aparells, construccions, obres, mitjans de transport i, en general, tots els elements, activitats i comportaments que facin renous, vibracions, sons, fums, etc., que suposin una contaminació del medi ambient o ocasionin molèsties o perillositat als veïns, queden sotmeses a les prescripcions d’aquestes Ordenances i són d’obligat compliment en el terme municipal.

Així mateix, s’ha de vetlar especialment per la protecció de la naturalesa en el municipi, establint i organitzant els corresponents serveis, organitzant campanyes, etc.

Article 100

L’Ajuntament de Calvià i en representació seva la Batlia ha d’exigir, d’ofici o a instàncies de part, l’adopció de les mesures correctores necessàries, així com senyalar les limitacions, ordenar les inspeccions i aplicar les sancions que escaiguin a resultes de l’oportú expedient.

Secció 2a. Pertorbacions per renous i vibracions

Article 101

L’actuació municipal ha d’anar encaminada a aconseguir que les pertorbacions per renous i vibracions evitables no excedeixin els limitis que senyalin en cada cas els plans o normes vigents.

Article 102

No es pot fer cap renou o vibració evitable que transcendeixi al medi ambient exterior que sobrepassi els nivells sonors o de vibració màxims permesos per la normativa de la Comunitat Autònoma. Els responsables de la seva emissió han d’adoptar les pertinents mesures correctores per evitar que sobrepassin els límits permesos.

Article 103

Els renous, veus, músiques o altres fonts sonores de qualsevol naturalesa, han d’atenir-se a les següents normes:

1. En edificis destinats a habitatges o residències dins nucli urbà o zones urbanitzades:

a) No han de transcendir a la via pública ni a la comunitat veïnal, especialment durant les hores de descans nocturn, en condicions d’alterar-lo. Mitjançant l’oportú ban de Batlia s’ha d’establir l’horari que s’entén per «descans nocturn» tenint en compte les circumstàncies d’època de l’any, activitats o sistema propi de vida de la zona i costums.

b) Les activitats artesanals en domicilis que excepcionalment es facin i puguin ocasionar molèsties als veïns, s’han d’autoritzar, si escau, amb expedient previ sumari i amb audiència dels possibles afectats.

c) La tinença de cans i altres animals domèstics que pertorbin el descans normal dels ciutadans amb lladrucs continuats o altres sons ha de ser corregida mitjançant la imposició de la sanció que correspongui.

2. En locals comercials i industrials:

a) En locals de feina s’ha d’estar a l’efectivitat de les mesures correctores que sobre renous s’hagin senyalat o se senyalin conformement a la legislació reguladora de les activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.

b) En els locals d’esplai públic o d’esbarjo (bars, cafès, restaurants, discoteques, sales de ball, cinemes, teatres, etc.) s’han d’adoptar les mesures d’insonorització necessàries.

3. En llocs d’ús públic (carrers, places, jardins, terrasses, etc.):

a) Es necessita la llicència prèvia municipal per organitzar balls, revetles o altres actes similars.

b) No es pot pertorbar el descans i la tranquil·litat dels veïns amb càntics o altercats, ni proferir crits o veus, o mitjançant el funcionament d’elements sonors en tons estridents o volums excessius o molests.

4. Renous procedents de vehicles de motor:

a) Tant en la via pública com a l’interior d’edificis, ha d’impedir-se que per ús de motors, botzines o altres elements sonors, pugui alterar-se la convivència ciutadana normal, tant durant el dia com en hores nocturnes.

b) Queda prohibit l’ús de botzines o senyals acústics dins els nuclis de població, excepte en els casos d’imminent perill d’atropellament o col·lisió, o que es tracti de serveis d’urgència.

c) La intensitat del renou que excedeixi els límits autoritzats per les vigents normes de trànsit, i el continuat funcionament de motor innecessàriament o intencionadament, així com la utilització dels mitjans acústics habituals dels vehicles en zones urbanes, donarà lloc a la corresponent sanció.

5. Altres activitats:

a) Amb caràcter general, es prohibeix emprar qualsevol tipus de dispositiu sonor amb finalitats de propaganda, reclam, avís, distracció i anàlegs, el nivell del qual excedeixi dels senyalats en la normativa vigent. En tot cas, han de comptar amb la preceptiva llicència municipal de funcionament.

b) Els receptors de ràdio i televisió i, en general tots els aparells reproductors de so, tant en domicilis particulars com en establiments de qualsevol naturalesa, s’han d’instal·lar i regular de manera que el nivell sonor transmès als habitatges, locals adjacents o a l’exterior; no excedeixi del valor de 30 dbA.

c) La tinença d’animals domèstics obliga a l’adopció de les precaucions necessàries per evitar molèsties als veïns. A aquest efecte, els posseïdors de cans que habitin en zones urbanes, residencials o de manifesta densitat de població, són responsables i, en conseqüència, han d’impedir; mitjançant la submissió dels seus animals a un adequat aprenentatge, que emetin lladrucs o udols que puguin coadjuvar a l’increment de la contaminació sonora ambiental.

d) Qualsevol altra activitat o comportament singular o col·lectiu no comprès en els anteriors apartats, que comporti una pertorbació per renous, sons o vibracions per als veïns, que sigui evitable amb l’observança d’una conducta cívica normal, s’ha d’entendre culpable en el règim sancionador d’aquestes Ordenances.

Article 104

És competència municipal la comprovació de totes les alteracions que puguin produir-se en la comunitat per renous de qualsevol casta, i la subsegüent sanció quan s’infringeixin aquestes normes, sense perjudici de les facultats sancionadores establertes en les altres lleis especials que regulin la matèria.

Com a mesura annexa al procediment sancionador i en cas de fer cas omís dels advertiments dels agents de la Policia Local, la Batlia pot ordenar el precinte cautelar de les màquines, eines, aparells, vehicles, etc. originadors dels renous o vibracions, que s’ha de mantenir fins que un tècnic competent en la matèria certifiqui l’adopció i efectivitat de les mesures correctores adoptades.

Secció 3a. Altres activitats

Article 105

Les activitats productores de fums i/o males olors, quan quedin enquadrades en la legislació especial de molestes, insalubres, nocives o perilloses, estan condicionades a les mesures correctores que els hagin estat senyalades o se’ls puguin senyalar si escau.

Quan procedeixin d’activitats considerades innòcues, o de tipus domèstic, independentment de les reclamacions civils que per danys i perjudicis s’escaiguin, estaran sotmeses a les mesures correctores que l’autoritat municipal pugui senyalar; amb instrucció prèvia d’expedient contradictori. L’incompliment de la resolució pot ser objecte de sanció. Si la importància de la molèstia o pertorbació ho justifica, pot obligar-se a la propietat de l’element productor de les molèsties a tramitar expedient d’activitat classificada, amb possibilitat de suspensió de llicència anterior; a l’espera de la definitiva resolució d’aquell.

Article 106

No poden autoritzar-se instal·lacions de les quals emanin fums, olors o vapors directament a la via pública, per línia de façana o patis comuns, tant si es tracta d’habitatges com si són activitats industrials o comercials, els quals han de ser conduïts a través de xemeneies.

Article 107

S’ha de tenir cura especial que les activitats domèstiques, com ara agranar terrasses i balconades, regar-hi tests o jardineres, netejar peces de vestir en general cap a la via pública o altres similars, no produeixin molèsties de cap tipus als veïns.

Article 108

Queda prohibida l’estesa o exposició de robes, peces de vestir i elements domèstics en balconades, finestres, terrasses exteriors o paraments d’edificis situats cap a la via pública o que siguin visibles des d’aquesta.

Article 109

Als efectes establerts en l’article anterior; s’estableix l’obligació de dotar els edificis de gelosia o instal·lació similar que permeti aïllar de l’exterior els rentadors, estenedors, trasters, cuines, rebosts i altres dependències la normal missió o activitat de les quals pugui produir molèsties a la comunitat o sigui incompatible amb les normes d’una correcta convivència ciutadana.

Article 110

És sancionable qualsevol acció que produeixi danys en l’arbrat, jardins i qualsevol tipus d’instal·lacions existents en els llocs d’ús i servei públic, així com les que siguin susceptibles de produir-los.

La defensa del patrimoni comú imposa a tots els ciutadans l’obligació de col·laborar en la seva protecció, ja sigui impedint que s’hi produeixin danys, quan això sigui possible, ja denunciant-ho a l’autoritat competent en el cas que se n’hi hagin produït.

Article 111

Els propietaris o habitants d’habitatges i els titulars d’establiments comercials o industrials que comptin amb sistemes d’alarma capaços d’emetre senyals acústics a l’exterior, han de posar aquesta circumstància en coneixement de la Policia local i proporcionar les dades que se’ls sol·licitin per establir l’oportú registre municipal, així com facilitar un número de telèfon al qual poder acudir en cas que, per qualsevol circumstància, es dispari l’alarma. L’incompliment d’aquesta norma serà sancionable conformement al règim general previst en aquestes Ordenances.

Secció 4a. Contaminació marina

Article 112

En cap cas és permet l’abocament d’aigües residuals a la mar; seran severament sancionats els qui infringeixin aquesta norma.

CAPÍTOL IX

MERCATS D’ABASTAMENT, ESCORXADORS, FIRES, MERCATS, DEFENSA D’USUARIS I CONSUMIDORS

Secció 1a. Mercats d’abastament

Subsecció 1a. Comerç d’aliments i begudes

Article 113

La venda d’aliments i begudes en general solament es pot fer en els establiments autoritzats per la Batlia a aquest efecte, amb informe previ dels serveis competents.

No es poden autoritzar locals que no reuneixin les degudes condicions higienicosanitàries conformement a les normes i legislació vigent.

La carn i productes carnis frescs i refrigerats solament poden vendre’s a les carnisseries, i el peix fresc a les peixateries, exclusivament.

En els hipermercats, supermercats i establiments similars, s’autoritzarà la venda dels citats productes quan comptin amb instal·lacions adequades. No obstant això, els locals d’autoserveis, botigues i ultramarins poden vendre carn o peix congelat sempre que presentin al públic aquests productes empaquetats amb prohibició de trossejar-los o manipular-los i disposin, a més, de mostrador de congelació que asseguri la correcta conservació d’aquest tipus d’aliments.

Article 114

Tots els articles que s’expenguin per al consum públic han d’estar en el moment de la venda en perfectes condicions higienicosanitàries.

Article 115

La inspecció dels aliments i begudes destinats a la venda, pot efectuar-se en qualsevol moment, per ordre de l’autoritat competent o bé directament pel personal sanitari facultat per fer-ho.

Qualsevol aliment o beguda exposat o ofert al públic per vendre, que no reuneixi les degudes condicions segons el parer de la inspecció, ha de ser decomissat i destruït, amb independència de la sanció que escaigui; segons la infracció comesa.

Article 116

Els comerciants han de tenir cura de la bona presentació dels productes exposats a la venda en els seus establiments. En la presentació hi han de constar etiquetes on figuri el nom, classe, naturalesa, origen i qualitat de la mercaderia, a fi d’evitar qualsevol possible engany o confusió en el comprador i, així mateix, el preu de venda al públic.

Article 117

El transport d’articles alimentaris i begudes s’ha de fer en vehicles dotats dels elements necessaris per garantir en tot moment la salubritat i higiene dels productes transportats.

Els productes i articles alimentaris que es transportin en forma irregular han de ser decomissats i sotmesos a examen dels sanitaris municipals competents, els quals han de dictaminar si se’n pot o no autoritzar la venda. Les despeses de l’examen han d’anar a càrrec del comerciant responsable de la infracció, el qual, a més, pot ser objecte de sanció.

Article 118

El transport de carns i peixos des de fora del municipi s’ha de fer en camions isotèrmics o frigorífics, agençats especialment per a aquest servei i que hi estan dedicats de manera exclusiva. Aquests vehicles han de reunir els requisits mínims exigits per la legislació vigent en cada moment.

Article 119

La carn destinada al proveïment públic ha de procedir sempre d’escorxadors autoritzats de conformitat a les normes en vigor sobre la matèria.

Article 120

Tots els locals destinats a la venda d’aliments o begudes per a consum han de reunir les condicions higienicosanitàries específiques exigides en cada moment per les normes vigents en la matèria, i mantenir les instal·lacions perfectament netes i en bon estat de conservació. Amb aquesta finalitat, queden obligats a actualitzar els seus locals amb l’objectiu d’adaptar-los a les normes que es dictin sobre el particular per l’autoritat competent.

Quan els locals, una vegada en funcionament, deixin de complir el que disposa el punt anterior; poden ser clausurats per l’autoritat municipal, si no s’hi fan obres d’agençament.

Article 121

Tant les carnisseries com les peixateries han d’estar dedicades fonamentalment, segons activitat, a la venda de carn o peix, fresc, refrigerat o congelat.

Aquests establiments han de disposar de cambres frigorífiques capaces de conservar els productes refrigerats i congelats, segons sigui la forma de conservació requerida per al tipus de productes que venen.

Queda totalment prohibida la venda ambulant de carn o peix, ja sigui en estat fresc o refrigerat com congelat.

Article 122

Els establiments de venda de qualsevol tipus d’aliments han d’observar les prescripcions que s’estableixen per a cada tipus en el codi alimentari, i queden subjectes a la inspecció dels serveis competents en la matèria.

Article 123

En interès i defensa de la salut pública, queda terminantment prohibida la venda de qualsevol classe d’aliment o beguda fora dels establiments degudament autoritzats per fer-ho, excepte en els mercats o mercats ambulants degudament autoritzats a què es refereixen els arts. 134 i següents.

Subsección 2a. Dels altres comerços i establiments

Article 124

Els establiments hotelers i altres empreses turístiques han de complir els requisits que, quant a la seva construcció, organització i funcionament, consignin les normes generals que regulen l’activitat turística en general.

Article 125

Els titulars d’aquesta classe d’establiments són responsables dels contratemps que s’esdevenguin als qui hi concorren, sempre que siguin motivats per deficiència i inseguretat en els seus serveis.

Subsección 3a. Normes comunes

Article 126

L’obertura de qualsevol classe d’establiment comercial, industrial o d’altres tipus, necessita la llicència municipal prèvia. També és preceptiva en els casos de traspàs d’aquests establiments.

Un cop concedida l’obertura, els titulars dels establiments han de mantenir en bon estat de conservació i neteja el local. En tot moment han d’estar adaptats a les normes higienicosanitàries vigents. Amb aquesta finalitat, són obligats a efectuar els agençaments necessaris per complir aquestes normes; si no ho fan, poden ser clausurats per l’autoritat municipal.

Els comerciants han de conservar netes les voreres i carrers en el tram que hi ha davant els seus respectius negocis. No es poden llançar residus de mercaderies a la via pública ni usar-la per rentar-hi utensilis o estris emprats en l’activitat comercial.

Article 127

Si per raons d’especialitat de l’activitat existeixen normes o condicions particulars a complir; aquestes tenen sempre caràcter previ a l’autorització municipal, i han de ser adoptades pels interessats o promotors, tret que hi hagi precepte exprés que disposi el contrari.

Article 128

Quan l’Ajuntament tengui coneixement d’una activitat comercial o industrial que no estigui emparada per la preceptiva llicència municipal d’obertura, la Batlia n’ha d’acordar la clausura, que s’ha de mantenir fins que, si escau, s’atorgui la pertinent autorització. Aquesta clausura és totalment independent de la sanció econòmica que s’escaigui aplicar per la defraudació fiscal que suposa la falta de pagament dels drets i taxes que s’haguessin causat.

Article 129

Les activitats compreses en l’àmbit d’aplicació del Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, queden subjectes als tràmits i requisits establerts en aquesta normativa.

Article 130

Les persones que es dediquin a la venda o distribució d’articles alimentaris han d’anar degudament endreçades i amb el vestuari adequat. Igualment, han de comptar amb el corresponent certificat sanitari que acrediti la seva aptitud per vendre els productes.

Secció 2a. Escorxadors

Article 131

Les carns destinades al proveïment públic han de procedir sempre d’un escorxador degudament autoritzat conformement a les normes en vigor en cada moment.

Els escorxadors en general, els destinats al sacrifici d’aus i les fàbriques d’embotits amb escorxador annex, han d’acreditar, per obtenir la llicència municipal de funcionament, les autoritzacions sanitàries prèvies conforme a la normativa vigent.

Article 132

Si, ateses les necessitats del mercat, l’Ajuntament de Calvià ho considera oportú, pot construir un escorxador municipal, complint les prescripcions vigents en la matèria, el funcionament del qual s’ha d’ajustar, si escau, a la normativa específica que s’aprovi per a l’escorxador.

Article 133

Excepcionalment, i atenent els costums de les localitats de Calvià i es Capdellà, l’inspector veterinari municipal autoritzarà el sacrifici de bestiar porcí, de llana i caprí, i el d’aus de corral, destinat únicament i exclusiva al consum propi, amb total prohibició de venda o intercanvi.

Article 134

La carn procedent d’escorxadors, locals o extralocals, destinada al proveïment públic o a establiments públics, ha de circular amb mitjans de transport que compleixin les normes sanitàries establertes, acompanyada de la guia sanitària d’origen.

Secció 3a. Fires

Article 135

Les fires, concursos i exposicions que se celebrin en el terme municipal requereixen l’autorització prèvia de la Batlia.

En els locals o terrenys on s’hagin de celebrar aquests actes, els organitzadors han d’adoptar-hi les mesures adequades de seguretat, ornament i higiene.

Quan els actes a celebrar requereixin a més autorització d’una altra autoritat o organisme diferent de la Batlia, els organitzadors han de comptar amb dita autorització i aportar-la davant la Batlia.

Article 136

Els actes citats en l’article anterior han de celebrar-se en tot cas en els llocs senyalats per la Batlia i comptar amb el consentiment previ de l’amo, si es tracta de propietat particular. Els promotors i organitzadors són els encarregats de sol·licitar-ne els permisos i autoritzacions, així com els responsables dels danys causats, quan no adoptin mesures de seguretat oportunes per prevenir-los.

Article 137

En el cas que per al desenvolupament de l’activitat s’hagin d’encendre fogueres, els organitzadors han d’adoptar les mesures necessàries per evitar qualsevol dany a la propietat pública o privada.

Article 138

L’Ajuntament de Calvià ha de facilitar a l’organització dels actes multitudinaris que s’autoritzin la col·laboració necessària de la Policia Local, a fi de mantenir i garantir el bon ordre i desenvolupament normal de l’acte, així com la tranquil·litat dels assistents.

Article 139

Queda absolutament prohibit disparar armes de foc, coets, petards, traques, boles explosives i castells de focs artificials sense permís previ de la Batlia, el qual també és necessari per elevar globus amb metxes o esponges enceses.

Les autoritzacions que expedeixi la Batlia per disparar coets, traques, focs d’artifici, etc., han d’expressar el lloc o llocs on pot fer-se i les mesures de prevenció de sinistres i desgràcies personals que els organitzadors de l’acte adoptaran.

Article 140

Les barraques, parades, etc., s’han d’instal·lar a les zones o llocs senyalats per la Batlia i sempre després d’haver obtingut la llicència pertinent.

Article 141

Les festes populars tradicionals requereixen per celebrar-se l’autorització de la Batlia, la qual l’ha de donar, si escau, una vegada s’hagin obtingut per part dels organitzadors les autoritzacions prèvies que en cada cas corresponguin.

Secció 4a. Mercats

Article 142

L’Ajuntament de Calvià, si ho considera convenient, pot establir; sota la modalitat de gestió de serveis que consideri més adequada, la prestació del servei de mercat municipal.

Article 143

També pot establir mercats periòdics, ocasionals o estacionals a celebrar en les vies públiques, que tendran les següents característiques:

1. Mercats periòdics: els que s’autoritzin en llocs o vies públiques determinats, amb una periodicitat habitual i determinada.

2. Mercats ocasionals: els que s’autoritzin en forma de mercats ambulants esporàdics que s’instal·lin amb motiu de festes o esdeveniments populars.

3. Mercats estacionals: els que es destinin a la venda de productes de naturalesa estacional en llocs instal·lats en la via pública.

Article 144

Els mercats o mercats ambulants de caràcter no permanent que s’instal·lin en les vies públiques s’han d’atendre a les següents normes:

1. A l’hora que amb caràcter general fixi la Batlia, els cotxes, camions i vehicles de qualsevol tipus han d’haver efectuat totes les operacions de càrrega i descàrrega i haver aparcat fora del recinte del mercat.

2. Els llocs de venda han de ser desmuntables o transportables, tenint en compte sempre que la instal·lació ha de reunir les condicions de seguretat i higiene exigides per la normativa específica vigent, i han de quedar desmuntats a l’hora que també senyali la Batlia.

Article 145

Per exercir l’activitat de venda en mercats o mercats ambulants, els comerciants han de reunir els següents requisits:

a) Estar donats d’alta en l’epígraf o epígrafs corresponents de la quota de llicència fiscal, i estar al corrent en el pagament.

b) Estar donats d’alta en el règim de la Seguretat Social que correspongui.

c) Complir tots els requisits que estableixin les reglamentacions específiques aplicables als productes que ofereixen al públic.

d) En el cas de comerciants estrangers, acreditar que compten amb permís de residència i treball.

e) Posseir l’autorització municipal corresponent per exercir l’activitat.

f) Satisfer les taxes i tributs que estableixin les ordenances o normes municipals.

Article 146

Els articles i mercaderies destinats als mercats han de ser col·locats per a la venda en els espais delimitats dels carrers, places o edificacions destinats al mercat, conforme a les ordres dictades per la Batlia, sense que sigui possible per part dels seus propietaris col·locar-los a una altra banda. Se n’exceptuen la carn i peix i altres aliments no autoritzats conformement a les normes i legislació vigent en cada moment, la venda dels quals s’ha de fer en els llocs destinats a aquest efecte.

Secció 5a. Defensa d’usuaris i consumidors

Article 147

L’Ajuntament de Calvià ha de promoure i desenvolupar la defensa dels consumidors i usuaris en l’àmbit de les seves competències.

A aquest efecte, pot establir les oficines i serveis per a informació i educació dels consumidors i usuaris en els llocs que consideri oportuns d’acord amb les necessitats dels ciutadans, i donar suport i fomentar les associacions de consumidors i usuaris.

Igualment, a través dels serveis que estableixi, té facultats per inspeccionar tots els productes i serveis d’ús o consum comú, ordinari i generalitzat, i comprovar-ne l’origen i identitat, el compliment de la normativa vigent en matèria de preus, etiquetatge, presentació i publicitat i els altres requisits o signes externs que fan referència a les seves condicions d’higiene, sanitat i seguretat.

Article 148

En vistes a la defensa dels interessos dels consumidors i usuaris i protecció de la salut pública, com a mesura cautelar de caràcter general, s’ha de procedir al decomís dels productes alimentaris i begudes que s’ofereixin en venda ambulant i l’activitat de la qual manqui de la preceptiva llicència municipal, per considerar-se que la venda d’aquests productes pot representar un perill sanitari imminent ateses les condicions en què es transporten i ofereixen les mercaderies i que les persones que els ofereixen no comptem, pràcticament en cap cas, amb els requisits que exigeixen tant la legislació vigent com aquestes Ordenances, tot això sense perjudici de la denúncia o denúncies que es puguin formular per incompliment del que regulen aquestes ordenances.

Article 149

Per als articles no alimentaris (bijuteria, rellotges, etc.) que s’ofereixin al públic fora dels establiments legalment autoritzats i que no comptin amb la preceptiva llicència municipal, a part de la denúncia que correspongui, s’ha de procedir a intervenir-los per facilitar-ne la inspecció per part dels serveis corresponents, a fi de comprovar-ne l’origen i identitat i el compliment de l’altra normativa aplicable.

Article 150

Una vegada efectuat el decomís de productes alimentaris, la persona denunciada disposa d’un termini de dos dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la data del decomís, per sol·licitar per escrit en el registre municipal que es procedeixi a l’examen dels productes decomissats per part dels serveis d’inspecció municipal.

Si no sol·licita en termini la inspecció, els productes decomissats seran lliurats a centres benèfics o destruïts, segons escaigui.

Els serveis d’inspecció municipal disposen de dos dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la data de sol·licitud d’inspecció, per dur a terme la inspecció sanitària dels productes decomissats.

Si del resultat de la inspecció resulta que aquests són aptes per al consum, s’ha de procedir a fer-ne la devolució al propietari, amb abonament previ de les taxes, drets i despeses que pertoquin; amb aquesta finalitat aquest ha de presentar-se dins els dos dies hàbils següents als dos que s’estableixen per a la inspecció en el lloc que s’indiqui, amb el benentès que, si no ho fa, els productes decomissats seran lliurats a centres benèfics o destruïts, segons escaigui; tot això sense perjudici que puguin exigir-se aquestes taxes i despeses per la via de constrenyiment.

Article 151

Igualment, una vegada efectuat el decomís dels productes no alimentaris, la persona denunciada disposa d’un termini de dos dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la data de decomís, per sol·licitar per escrit en el Registre Municipal que s’examinin els productes decomissats per part dels serveis d’inspecció municipal, a fi de comprovar-ne l’origen i identitat.

Si no en sol·licita en termini la inspecció, els productes intervinguts seran considerats depòsit extrajudicial i originaran les despeses de conservació que corresponguin i en seran exigides les taxes i despeses per via de constrenyiment.

Els serveis d’inspecció municipal disposen de dos dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la data de sol·licitud d’inspecció, per dur a terme la inspecció dels productes decomissats.

Si del resultat de la inspecció resulta que els gèneres compleixen la normativa vigent, s’ha de procedir a fer-ne la devolució al propietari, amb abonament previ de les taxes, drets i despeses que pertoquin; amb aquesta finalitat el propietari ha de presentar-se en els dos dies hàbils següents als dos que s’estableixen per a la inspecció en el lloc que s’indiqui, amb el benentès que, si no ho fa, els productes intervinguts seran considerats depòsit extrajudicial i originaran les despeses de conservació que corresponguin i en seran exigides les taxes i despeses per la via de constrenyiment.

CAPÍTOL X

PROTECCIÓ DE LA SALUBRITAT PUBLICA

Secció 1a. Sanitat i higiene en habitatges i establiments

Article 152

Les quadres, estables, vaqueries, femers i altres dependències similars en explotacions pecuàries es regulen per les normes especials d’activitats molestes o insalubres, i queden sotmeses a les seves prohibicions en nucli urbà.

Com a elements integrants d’habitatges, queden prohibits per raons higienicosanitàries.

Article 153

S’ha d’evitar que la pudor que desprenen les aus de corral o el bestiar boví, de llana, caprí o porcí pugui molestar els veïns.

Aquesta classe de locals han de ser objecte de visites per part de l’autoritat, la qual ha de disposar de les mesures de correcció de deficiències que consideri convenients.

Article 154

La neteja o buidatge de fosses sèptiques o pous negres ha de fer-se mitjançant vehicles adaptats específicament a aquesta finalitat.

Article 155

A més del que disposen els articles anteriors, l’Ajuntament de Calvià ha de dictar les mesures que exigeixin les circumstàncies i casos especials, en benefici de la salut pública.

Article 156

Les empreses distribuïdores d’aigua potable, bé mitjançant xarxa o mitjançant camions, queden obligades a remetre a l’Ajuntament de Calvià les anàlisis periòdiques de l’aigua que subministrin, amb la freqüència que estableixi la normativa vigent en aquesta matèria.

Article 157

Els inspectors municipals de sanitat han d’inspeccionar i denunciar els habitatges, establiments, locals, etc., que, per les seves condicions sanitàries, puguin ser un perill per a la salut de la població.

Si, com a resultat de la inspecció, es detecten deficiències en les condicions sanitàries dels llocs citats anteriorment, l’Ajuntament de Calvià pot exigir de la propietat de l’edifici o habitatge la realització de les obres necessàries per evitar possibles riscos per a la salut dels seus habitants.

Article 158

L’Ajuntament de Calvià, a través dels seus serveis sanitaris, ha d’inspeccionar els diferents establiments públics perquè en tot moment mantenguin un perfecte estat d’higiene en les seves instal·lacions.

Article 159

Sota cap concepte és permès d’expendre substàncies alimentàries o begudes en mal estat o que, per qualsevol circumstància, no reuneixin les condicions sanitàries necessàries. En conseqüència, i especialment ,els productes alimentaris que, segons el parer de la inspecció, ofereixin dubtes pel que fa a la seva garantia sanitària, han de ser decomissats segons el procediment que estableixen els arts. 148 a 151.

Article 160

Es prohibeix terminantment expendre begudes falsificades, adulterades o amb mescles de matèries nocives, així com servir-les en recipients no adequats.

Article 161

Els venedors i propietaris dels establiments no poden oposar-se al reconeixement dels articles destinats a la venda ni, si escau, a la inutilització dels que siguin declarats nocius per a la salut per part del personal que hi està facultat, sense perjudici de ser-los exigida la responsabilitat en què incorrin.

Article 162

En interès de la salut pública, queda terminantment prohibit:

1. Fabricar, emmagatzemar o vendre substàncies alimentàries falsificades o alterades, així com productes destinats exclusivament a la falsificació de les substàncies alimentàries o a encobrir-ne fraudulentament les veritables condicions.

2. Qualsevol engany o temptativa d’engany sobre el nom, origen, naturalesa, ús, pes, volum i preu dels aliments o substàncies relacionats amb l’alimentació.

3. Usar papers d’estany, aparells, utensilis o atuells que contenguin una proporció superior a la tolerada de plom i arsènic, i els aparells, utensilis o atuells que, construïts amb metalls d’acció tòxica, no han d’utilitzar-se per contenir o preparar productes destinats al consum.

4. Emmagatzemar i vendre aliments o begudes en locals que no reuneixin les degudes condicions per conservar-los.

5. Fer servir papers i envasos metàl·lics usats per embolicar o contenir substàncies.

6. Emprar aigua que no reuneixi les necessàries condicions de potabilitat i puresa en la preparació d’aliments i rentat de recipients destinats a contenir productes destinats al consum humà.

7. No adoptar les necessàries precaucions per impedir contaminació dels aliments o begudes en els establiments públics.

8. Entrar cans i altres animals en locals destinats a fabricació, venda, emmagatzematge, transport o manipulació d’aliments.

Article 163

Queda prohibit expendre cap casta de licors i vi que, per donar-los força o color o augmentar-ne la quantitat, hagin estat barrejats amb alcohol, aigua o altres líquids o substàncies que puguin ser nocives per a la salut dels consumidors; qui defraudi el públic d’aquesta manera serà sancionat severament.

Article 164

Les bótes, envasos, botelles, etc., que contenguin vi o licors de diferents classes han d’anar convenientment retolats i indicar la respectiva procedència.

Article 165

L’Ajuntament de Calvià ha de clausurar el pous, tant domèstics com d’ús públic, l’aigua dels quals origini o pugui donar lloc a malalties infeccioses, tret que s’hi facin les obres necessàries per posar-los a recer de contaminacions externes.

Article 166

Queda terminantment prohibit, fora dels banys o lavabos públics o privats, fer les necessitats que es fan habitualment en aquests llocs.

Secció 2a. Sanitat i higiene en els animals

Article 167

L’Ajuntament de Calvià ha de tenir cura en tot moment que els animals domèstics no puguin causar danys i molèsties als veïns del municipi. Conseqüentment, els seus propietaris han d’habilitar-los quadres o estances dotades de les suficients condicions d’higiene.

Article 168

Els amos dels cans estan obligats a declarar els que posseeixin i a comptar amb la corresponent targeta de control sanitari, i el ca ha de portar el nombre d’inscripció que se li assigni tatuat a l’interior del pavelló auricular i la xapa municipal d’identificació.

Article 169

Els amos dels cans estan obligats a vacunar-los contra les malalties que determini l’autoritat competent, conformement a les normes que es dictin.

Article 170

Queda prohibit l’abandó d’excrements produïts pels cans en les vies o espais públics. Els seus propietaris o posseïdors, considerats en tot moment responsables de la infracció, han de procedir a recollir immediatament els excrements mitjançant estris o embolcalls adequats i depositar-los en els contenidors o recipients de residus sòlids.

Article 171

Excrements d’animals de companyia. Constitueix infracció lleu i se sancionarà amb multa de fins a 750 euros l’abandó d’excrements produïts per qualsevol animal de companyia en les vies i espais públics o privats de concurrència pública, etc.

Article 172

Els cans sospitosos de ràbia i els que en morir donin lloc a suposar que tenen aquesta malaltia, han de ser conduïts als serveis veterinaris municipals per ser controlats i analitzats.

Sempre que sigui possible, i especialment en cas d’agressió o mossegada, s’ha de respectar la vida de l’animal per facilitar-ne el diagnòstic, i només n’estarà justificat el sacrifici quan hi hagi perill imminent.

Article 173

Les persones que ocultin a la inspecció municipal algun cas de ràbia, o deixin a l’animal que la pateixi en llibertat de causar dany, seran posades a la disposició dels tribunals de justícia.

Article 174

Els qui hagin estat mossegats per algun ca estan obligats a comunicar-ho immediatament a la Inspecció Municipal perquè puguin ser sotmesos a tractament, si així ho aconsella el resultat de l’observació de l’animal.

Article 175

Els cans que hagin de romandre la major part del temps en l’exterior dels habitatges han de disposar d’un habitacle de suficient amplitud perquè puguin aixoplugar-se de les inclemències del temps. La subjecció d’aquests animals mitjançant cadena els ha de permetre llibertat de moviments, i la seva longitud mínima ha de ser la suficient i necessària per permetre a l’animal un desplaçament mínim de tres metres.

Article 176

Per evitar molèsties als veïns, en cadascun dels habitatges, finques o establiments situats a l’interior dels nuclis urbans no hi és permesa la tinença de més de tres cans o altres animals domèstics de la mateixa espècie.

Article 177

Atenent al fet que en els diferents nuclis urbans del nostre municipi se segueix utilitzant per al consum aigua de pluja que s’emmagatzema en cisternes i aljubs, i a fi d’evitar la contaminació d’aquesta aigua per excrements de colom, es prohibeix la tinença d’esbarts d’aquests animals en llibertat dins els citats nuclis.

Article 178

L’Ajuntament de Calvià ha de col·laborar en la implantació de les mesures tendents a evitar l’aparició i desenvolupament de malalties contagioses en els animals, i propagar entre els ramaders les pràctiques d’higiene i sanitat adequades per conservar i millorar el bestiar.

CAPÍTOL XI

ATENCIÓ PRIMÀRIA DE LA SALUT

Article 179

L’Ajuntament de Calvià ha de fomentar la instal·lació en el seu terme municipal de centres sanitaris per a atenció mèdica de la població i cooperar amb els organismes competents en aquesta matèria per aconseguir que l’atenció sanitària dels ciutadans sigui la més adequada a les necessitats de la població.

Article 180

També l’Ajuntament de Calvià, a través dels metges d’assistència pública domiciliària, ha de prestar assistència mèdica i farmacèutica a les persones i famílies compreses en el Padró de Beneficència Municipal, en els termes regulats en l’ordenança específica.

CAPÍTOL XII

CEMENTERIS I SERVEIS FUNERARIS

Article 181

El règim interior dels cementeris municipals i la prestació de serveis funeraris en el terme municipal s’ha de regular mitjançant ordenança específica aprovada a aquest efecte.

CAPÍTOL XIII

PRÀCTICA DEL NUDISME O SEMINUDISME I CONDUCTES EN PLATGES I EN FAÇANES (BALCONING)

Article 182

Fonaments de la regulació

La regulació continguda en aquesta secció es fonamenta en la protecció del dret de les persones que utilitzen l’espai públic a no sofrir molèsties com a conseqüència de la manca de respecte a les pautes mínimes generalment admeses en relació a la forma de vestir de les persones que igualment estan o transiten per aquest espai públic.

Article 183

Normes de conducta

Queda prohibit anar nu o nua o seminu o seminua per la via pública, tret que intervengui autorització per a zones concretes mitjançant decret de Batlia.

Així mateix, queda prohibit transitar o estar en els espais públics, inclosos els transports i instal·lacions públiques, desproveït de roba en la part superior del cos, excepte en les piscines, les platges o altres llocs on això sigui normal o habitual.

La prohibició a què es refereix aquest apartat no és aplicable a passejos marítims, ni als carrers, ni vies immediatament contigües a les platges o a la resta del litoral.

Article 184

Règim de sancions

1. L’adopció de les conductes prohibides en els dos apartats de l’article anterior és considerada infracció lleu, i se sanciona amb multa de fins a 750 euros.

2. En tots dos supòsits, els agents de l’autoritat han de recordar, en primer lloc, a les persones infractores que la seva conducta està prohibida per aquestes Ordenances, i només si la persona persisteix en la seva actitud es procedirà a la formulació de la pertinent denúncia.

Article 185

Normes de conductes a les platges

És prohibit usar qualsevol tipus de recipient o tassons de vidre a les zones d’arena i adjacents, així com la venda d’aquest tipus de contenidors en les proximitats de la zona d’arena. Es prohibeix així mateix introduir a la zona d’arena objectes tallants o perillosos

Article 186

Conductes de risc en façanes (balconing o similars)

Constitueix falta greu, i se sancionarà amb multes de 750,01 a 1.500 euros, l’ús dels espais i elements públics o privats, inclosos els establiments destinats a l’ús turístic, de manera que es posi o pugui posar en perill la seguretat pròpia o de tercers. S’inclouen dins aquestes conductes la coneguda com a balconing o altres similars, de les quals són responsables les persones que les duguin a terme i les que incitin a fer-les, sense que pugui estendre’s aquesta responsabilitat a la persona propietària de l’establiment o a la persona explotadora.

CAPÍTOL XIV

SERVEIS SOCIALS. PROMOCIÓ I REINSERCIÓ SOCIAL

Article 187

L’Ajuntament de Calvià, si ho considera oportú, pot crear centres assistencials destinats a atendre les necessitats en matèria de serveis socials i reinserció social dels residents en el municipi, encaminats a l’atenció i la promoció del benestar de la família, de la infància i adolescència, de la vellesa, de les persones amb disminucions físiques, psíquiques o sensorials, la prevenció de tota classe de drogodependències i la reinserció social dels afectats, les ajudes en situació d’emergència social, etc.

Article 188

A més dels establiments d’assistència social que pugui crear l’Ajuntament, se’n poden autoritzar d’altres que atenguin aquesta mateixa finalitat benèfica, simultàniament o complementàriament.

Article 189

Especialment, l’Ajuntament de Calvià ha de fomentar l’establiment de centres assistencials que compleixin les següent finalitats:

- Guarderies infantils.

- Residències per a la tercera edat.

- Serveis d’assistència social domiciliària.

- Atenció de persones sense recursos.

El règim dels serveis abans citats, la seva organització i forma de prestació ha de ser determinada d’acord amb els criteris municipals en cada matèria.

Article 190

Els residents en el municipi tenen preferència tant per a l’ingrés i permanència en els centres citats com pel que fa al dret a l’obtenció dels serveis senyalats, a l’efecte dels quals en els acords organitzatius d’aquests serveis s’han d’establir les normes que es considerin oportunes per protegir els residents.

CAPÍTOL XV

SERVEIS D’INFRAESTRUCTURA

Secció 1a. Subministrament d’aigua potable

Article 191

Tota l’aigua destinada al proveïment públic o privat de la població en el seu conjunt o d’un sector d’aquesta ha d’estar prèviament tractada i depurada, de la manera i en la forma prevista en les disposicions sanitàries vigents.

Article 192

Els edificis destinats a habitatge estan obligats a disposar del servei d’aigua corrent, sempre que hi hagi possibilitat de fer una escomesa a una conducció del servei de distribució corresponent a una distància inferior a cent metres de l’immoble. L’escomesa s’ha de fer en tot cas per compte del propietari de l’habitatge.

Article 193

Queda prohibit enterbolir; distreure o desviar l’aigua destinada al consum de la població o al reg, així com causar danys a la xarxa de distribució o altres utensilis o peces que hi estiguin relacionats. Els infractors seran castigats amb les penes pertinents, a més d’haver d’indemnitzar el dany causat.

Article 194

Tenen la condició de fonts públiques les que, situades en les vies de la població o municipi, siguin susceptibles d’aprofitament comú. En aquestes fonts l’Administració municipal ha de col·locar cartells en els quals consti si l’aigua n’és o no potable.

Article 195

Queda prohibit en les fonts públiques:

1. Rentar-hi qualsevol tipus de producte, element o peça de vestir.

2. Abandonar sota el doll càntirs, poals o qualsevol altre recipient, els quals han de ser retirats immediatament després d’haver-los omplert.

3. Beure directament de la canonada. L’Ajuntament ha de procedir, sempre que sigui possible, a dotar les fonts públiques de dispositius en forma de brollador.

4. Abeurar-hi cavalleries i bestiar.

5. Col·locar-hi cartells, anuncis, pasquins, etc.

6. Distreure’n o desviar-ne el cabal.

Article 196

El qui deteriori les fonts públiques, qualsevol que en sigui la manera, i els seus dipòsits o instal·lacions complementàries, a part de les sancions que se li puguin imposar, està obligat a reparar a costa seva el dany o danys causats.

Article 197

Per a to allò no previst en aquestes Ordenances, especialment allò relatiu a condicions de l’escomesa, comptadors, tarifes, peculiaritats del subministrament, règim sancionador, etc., s’ha d’estar al que disposen el reglament del respectiu servei o les condicions específiques del contracte.

Secció 2a. Enllumenat públic

Article 198

Els propietaris dels immobles estan obligats a suportar en les seves parets i façanes, o en els tancats i closos, els suports necessaris per desplegar les línies de subministrament i els elements necessaris per a l’enllumenat públic, com ara fanals, llums, cadiretes i qualsevol altra classe de sustentació.

Igualment, en cas necessari, estan obligats a permetre-hi el pas o accés i a la cessió temporal de terrenys o altres béns necessaris per atendre la vigilància, conservació i reparació dels elements de l’enllumenat públic.

Article 199

Han de ser sancionats els qui apaguin o deteriorin l’enllumenat públic, els qui interceptin el fluid elèctric i els qui trenquin llums elèctrics o elements utilitzats per a l’enllumenat públic. A part de la sanció corresponent, estaran obligats a rescabalar l’Administració dels anys produïts.

Els autors d’aquests fets, si la seva naturalesa és constitutiva de falta o delicte tipificat en el Codi Penal, han de ser posats a la disposició del tribunal de justícia competent.

Secció 3a. Neteja viària

Article 200

La neteja viària, especialment la que es fa amb mitjans mecànics, s’ha de dur a terme preferentment en les hores de menor trànsit rodat, per evitar perjudicis a la circulació.

Article 201

Queda terminantment prohibit abocar aigües, brutes o netes, a la via pública.

Article 202

Els titulars de llocs de venda a la via pública, i els dels establiments que expenguin aliments o begudes amb el mostrador situat a la part exterior de la façana, estan obligats a dotar-los de les papereres o elements necessaris per evitar l’abocament de papers i altres residus a la via pública, així com a netejar diàriament la zona en la qual el lloc o local té el front.

Article 203

Els amos o encarregats dels habitatges o edificis de qualsevol naturalesa en què es faci descàrrega o càrrega de gèneres, siguin aquests de la classe que siguin, que s’aboquin totalment o parcial a la via pública o voreres, estan obligats a recollir-ne les restes i a agranar el carrer en tota l’extensió que s’hagi embrutat, immediatament després d’acabar-ne la càrrega o descàrrega.

Article 204

No és permès en la vies públiques, camins, carrers, carreteres, ni en els seus marges, llançar o dipositar escombraries, enderrocs, animals morts, brossa, mobles, o cosa anàloga.

Article 205

Es prohibeix així mateix llançar al carrer o deixar-hi caure cap deixalla, immundícia, paper, restes d’escombratge i excrements que puguin molestar els transeünts o embrutar la via pública.

Article 206

Els vehicles destinats al transport de terres, enderrocs i, en general, qualsevol producte no envasat, han d’estar perfectament revestits per evitar l’abocament de part del contingut al llarg del seu recorregut, bé per deficiències del vehicle, bé perquè la càrrega no està ben agençada.

Article 207

Els porters, habitants o responsables dels habitatges han d’agranar diàriament les voreres amb les quals limiti l’edifici, abans de les nou del matí.

Els amos i titulars d’establiments comercials i industrials en general han de tenir cura així mateix de fer aquesta tasca davant dels seus respectius locals.

Secció 4a. Eliminació de residus sòlids urbans

Article 208

Tenen la consideració de residus sòlids urbans:

a) Les deixalles de l’alimentació i del consum humà.

b) Els embolcalls i papers procedents dels establiments industrials i comercials, quan puguin ser recollits en un recipient de grandària normal.

c) Les cendres i restes de la calefacció individual.

d) El producte de l’escombratge de les voreres.

e) L’enderroc procedent de petites reparacions o el producte de la poda de plantes, sempre que aquests residus no excedeixin d’un volum equivalent a 30 litres.

Es considera fems no domiciliari:

a) Els residus o cendres industrials de fàbriques, tallers i magatzems, i les cendres procedents de calefaccions centrals.

b) Les terres de desmunt i els enderrocs o deixalles d’obres no compreses en l’apartat e) precedent.

c) Les restes d’escorxadors, mercats, laboratoris i altres establiments similars.

e) El fems de quadres, estables i corrals.

f) Els animals morts.

g) Els productes decomissats.

h) Les restes de mobiliari, jardineria i poda d’arbres, tret del que disposa l’apartat anterior.

El servei municipal de recollida domiciliària de residus sòlids no està obligat a transportar el fems no domiciliari. No obstant això, la Batlia pot acordar la prestació de serveis especials de recollida d’aquests residus amb sol·licitud prèvia dels interessats i a càrrec d’aquests.

Article 209

Igualment, la Batlia pot disposar la selecció prèvia per part dels usuaris del servei d’ERSU de determinat tipus de residus sòlids i el seu depòsit en recipients o contenidors especials, com ara vidre, cartó o altres materials reciclables o no que s’indiquin.

Article 210

Regeixen en aquesta matèria, a més de les normes exposades anteriorment, les establertes per l’Ajuntament en l’esmentada més amunt Ordenança de neteja i eliminació de residus sòlids urbans.

Article 211

L’abocament dels residus sòlids urbans s’ha de fer per l’Ajuntament de Calvià en abocador o abocadors degudament controlats i legalitzats; queda prohibida l’habilitació en la totalitat del terme d’abocadors de fems, enderrocs, reble o altres residus, sense comptar amb l’oportuna autorització municipal.

Secció 5a. Clavegueram

Article 212

Es declara de recepció obligatòria per part de totes les finques, qualsevol que en sigui la naturalesa, el servei municipal de clavegueram.

Article 213

Els edificis existents o que es construeixin en finques amb façanes enfront de les quals hi hagi clavegueram sanitari públic o que es trobin a menys de cent metres de la xarxa, han d’abocar a aquest les seves aigües residuals a través de la corresponent escomesa, sempre que aquestes aigües reuneixin les condicions fisicoquímiques exigides en aquestes Ordenances.

Article 214

A l’efecte d’aquestes Ordenances s’entén per:

a) Xarxa de clavegueram, tot conducte subterrani construït o acceptat per l’Ajuntament per a servei general de la població o d’una part d’aquesta, i el manteniment de la qual du a terme aquest directament o indirecta.

Article 215

Amb caràcter general, la xarxa de clavegueram pot ser construïda:

a) Per l’Ajuntament, directament o indirecta, com a obra municipal i amb subjecció i d’acord amb les disposicions legals vigents.

b) Pel promotor d’una urbanització, conformement al projecte d’urbanització degudament aprovat.

c) Per l’Ajuntament, mitjançant execució directa o indirecta, a petició d’un o diversos particulars, com a prolongació de la xarxa existent, a càrrec íntegre d’aquests.

d) En el supòsit b), la xarxa de clavegueram i els seus elements complementaris passaran a propietat municipal amb tots els drets i deures inherents a aquesta en ser rebuda per l’Ajuntament la urbanització o els seus serveis.

En el supòsit c), la xarxa passarà a propietat municipal automàticament una vegada acabades les obres i posada en funcionament la instal·lació.

Article 216

Les aigües residuals d’un edifici s’han de conduir a la claveguera pública a través de la denominada escomesa, que consta d’un pou de bloqueig adossat a la línia de la façana i d’una conducció transversal al carrer des d’aquest pou fins al pou de registre.

Qualsevol element d’evacuació d’aigües residuals ha de quedar forçosament a cota superior a la del pou de registre i, en cas que convengui, ha de comptar amb algun element que impedeixi els retorns indesitjats en els casos en què es produeixin entrades momentànies en càrrega de la xarxa.

Article 217

Amb caràcter general, les escomeses han de ser construïdes pel propietari, sota indicació i amb la inspecció dels serveis tècnics municipals competents en la matèria, i amb llicència municipal prèvia. No obstant això, l’Ajuntament de Calvià pot establir un sistema d’execució directa o indirecta de les escomeses a través de contractista especialitzat, amb abonament del cost material de l’escomesa a càrrec del titular.

En vials de nova planta, l’urbanitzador pot construir les escomeses abans de pavimentar. En aquest cas, aquestes han d’incloure’s en el projecte d’urbanització i detallar-ne les característiques, a fi que puguin ser aprovades per l’autoritat municipal.

Igualment, l’Ajuntament de Calvià, en el cas que directament o indirecta procedeixi a la dotació de serveis d’infraestructura a un o diversos carrers pot, abans de pavimentar, executar les escomeses que es considerin necessàries per a totes les finques i edificis que hi hagi als carrers, incloent-les en el projecte i repartint-ne el cost entre els particulars beneficiats.

Article 218

La instal·lació de desguàs interior fins al pou de bloqueig ha de ser feta pel propietari de l’edifici, amb subjecció a les normes tecnològiques de l’habitatge i ordenances i normes municipals per a la construcció. D’una manera especial, s’hi ha d’assegurar la ventilació aèria i l’aïllament sifònic de les baixants, amb independència de l’efecte sifó que es produeix en el pou de bloqueig.

Article 219

Queda totalment prohibida l’existència d’arquetes decantadores de greixos, fosses sèptiques, pous o qualsevol instal·lació que retengui o demori el pas de les aigües residuals des de l’interior de l’edifici al pou de bloqueig.

No obstant això, en les instal·lacions industrials, la xarxa de desguàs interior s’ha de complementar amb un pretractament que asseguri que l’afluent reuneix les condicions que s’exigeixen en l’art. 208.

Les escomeses i instal·lacions de pretractament a què es refereixen els punts anteriors poden ser inspeccionades en qualsevol moment pels serveis municipals competents. En el supòsit que s’observin deficiències en el seu funcionament o instal·lació, s’han d’aplicar les mesures correctores o sancionadores corresponents, sense perjudici que al mateix temps se’n reti compte a les autoritats sanitàries competents als efectes que pertoquin.

Article 220

Les escomeses han de connectar-se sempre a la xarxa a través d’un pou de registre. Si no hi ha pou de registre en el punt que, segons indicació tècnica municipal, sigui el més adequat per a l’escomesa, se n’ha de construir un juntament amb aquesta, a càrrec del propietari i sense que aquest adquireixi cap dret sobre el pou de registre.

Article 221

L’Ajuntament de Calvià, en variar la disposició de les vies públiques, o en ocasió de la dotació de nous serveis o d’efectuar obres de pavimentació, pot modificar el traçat, punt d’abocament, disposició, etc., de les escomeses, conservant i respectant les condicions d’evacuació de les aigües residuals. Aquestes obres aniran a càrrec de l’Ajuntament, però el propietari no pot reclamar cap indemnització.

Article 222

Amb caràcter general, queda prohibit abocar directament o indirecta a la xarxa de clavegueram:

a) Aigües pluvials, qualsevol que en sigui la procedència.

b) Qualsevol sòlid, líquid o gas tòxic o verinós, ja sigui pur o barrejat amb altres residus, en quantitat que pugui constituir un perill per al personal encarregat de la neteja i conservació de la xarxa o ocasionar alguna molèstia al públic.

c) Qualsevol producte que tengui propietat corrosiva o que resulti d’alguna forma especial perjudicial per als materials amb què està construïda la xarxa de clavegueram, a l’equip o personal encarregat de la seva neteja i conservació.

d) Substàncies sòlides o viscoses en una quantitat o mesura que sigui capaç de causar obstrucció en el corrent de les aigües de les clavegueres, o obstaculitzar els treballs de conservació i neteja de la xarxa de clavegueram, com ara cendres, carbonissa, arena, fang, palla, burballes, metall, vidre, pedaços, plomes, quitrà, plàstics, fusta, sang, fems, restes d’animals, pèl, vísceres, pisa, envasos i altres materials anàlegs, ja siguin sencers o triturats per molins de deixalles.

e) Qualsevol substància inhibidora del procés biològic de depuració que s’efectua en les estacionis depuradores.

f) Qualsevol substància nociva per a la persona humana o per a la flora i fauna terrestre o marítima que no sigui neutralitzable en un tractament biològic de depuració.

g) Qualsevol substància compresa en l’Annex 2 del Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, amb les concentracions màximes que en aquest annex se senyalen.

Article 223

Les prescripcions de l’article precedent es refereixen especialment a les instal·lacions industrials, de serveis, magatzems o comercials a gran escala, i són aplicables als habitatges solament en casos d’abocaments continuats, no esporàdics o accidentals capaços d’ocasionar perjudicis a les instal·lacions de la xarxa o de dificultar el tractament i la depuració de les aigües residuals.

Article 224

Si una finca està situada a distància major de cent metres de la xarxa de clavegueram, s’han d’establir fosses sèptiques en les condicions determinades en la normativa reguladora de la matèria, sense perjudici que l’Ajuntament, atenent a les circumstàncies d’edificació de la finca, pugui obligar el peticionari a executar una prolongació de la xarxa general de clavegueram en les condicions que s’estableixen en l’art. 201.

En tot cas, les fosses sèptiques han de quedar eliminades i fora d’ús en el moment en què es pugui fer la connexió a la xarxa de clavegueram sanitari, establint una connexió directa entre l’entrada de les aigües a la fossa sèptica i el pou de bloqueig.

Article 225

Les fosses sèptiques s’han de construir respectant íntegrament les normes sanitàries i les ordenances urbanístiques en vigor; queda prohibit utilitzar les aigües i materials extrets de les fosses sèptiques per al reg de terrenys destinats al conreu d’hortalisses o fruits que es mengen en cru.

En tot cas, les fosses sèptiques han de ser eliminades en el moment en què sigui possible connectar a la xarxa general de clavegueram sanitari.

Article 226

Els pous negres destinats a recollir les aigües brutes i materials fecals de les cases queden prohibits amb caràcter general i de la manera més absoluta, ja que constitueixen un perill seriós de contaminació del subsòl i un risc per a la salubritat pública.

Secció 6a. Aigües residuals

Article 227

Totes les aigües residuals recollides per la xarxa de clavegueram municipal han de ser conduïdes a estacions depuradores generals.

Article 228

Una vegada depurades, les aigües residuals han de ser utilitzades preferentment per a reg de camps de golf i conversió de terrenys de secà en regadiu. L’excés no utilitzat pot ser abocat a la mar a través d’emissaris submarins.

Article 229

L’Ajuntament de Calvià ha de procurar per tots els mitjans que la totalitat de les aigües depurades es destinin a ús dels camps de golf i reg agrícola en el municipi, evitant-ne l’abocament al mar. A aquest efecte, ha de promoure les actuacions que convenguin al cas, fins i tot la realització de projectes d’interès general que tendeixin a aconseguir els objectius senyalats.

CAPÍTOL XVI

TRANSPORT PÚBLIC DE VIATGERS

Article 230

El servei públic de transport col·lectiu de viatgers, en la seva modalitat d’autobusos, s’ha de prestar dins el municipi de Calvià per part de l’Ajuntament, bé de manera directa o a través de concessió o altre sistema, fixant-ne, si escau, els itineraris i aprovant-ne les tarifes i les seves modificacions.

Article 231

El servei de transport de viatgers en automòbils lleugers de lloguer; amb o sense aparell taxímetre, s’ha de regular a través de l’ordenança específica d’aquest servei.

Article 232

Es prohibeix el transport de viatgers dins el municipi sense haver obtingut prèviament l’oportuna llicència municipal.

CAPÍTOL XVII

ACTIVITATS CULTURALS, ESPORTIVES, TEMPS LLIURE. TURISME

Secció 1a. Activitats Culturals i Esportives. Temps lliure

Article 233

L’Ajuntament de Calvià ha d’exercir una política municipal tendent a aconseguir els objectius de garantir als seus ciutadans i entitats, en igualtat de condicions, l’accés a serveis i activitats que complementin o supleixin els establerts tant pel propi Ajuntament com per altres entitats o organismes, especialment les referides a les àrees de:

- Esports

- Música

- Cultura

- Joventut

- Serveis socials

- Temps lliure

Article 234

Als efectes indicats en l’article anterior; l’Ajuntament ha de promocionar, cooperar i subvencionar l’organització i realització de les activitats citades, sempre que es facin dins l’àmbit territorial del municipi i no estiguin subvencionades per altres organismes, respectant en tot cas els criteris d’interès general i la seva dificultat d’execució.

Article 235

A l’efecte d’aquestes Ordenances, i sense perjudici de la capacitat de decisió de la corporació en cada cas concret, es consideren d’interès general:

a) En l’àrea de cultura, qualsevol activitat cultural programada relacionada amb les arts, les ciències, les lletres, especialment les d’animació sociocultural destinades al foment de la creativitat d’artistes locals i de la participació de la comunitat veïnal.

b) En l’àrea de música, les bandes i grups musicals integrats per veïns del municipi, organització de recitals de música clàssica, cançó, formacions corals, jazz i rock i música regional.

c) En l’àrea de joventut, les activitats d’animació sociocultural, com ara setmanes de joventut, animació als centres d’ensenyament i concursos i exposicions relacionats amb la joventut, així com programes i activitats que facilitin la inserció social i la recuperació dels joves en aspectes de delinqüència, drogodependència, etc., activitats d’ocupació del temps lliure, activitats d’estiu, formació de monitors i animadors, revistes de joventut, i qualsevol altra activitat anàloga o connexa.

d) En l’àrea d’esports, l’organització d’actes i activitats esportives relacionades amb la promoció de l’esport i, preferentment, els actes excepcionals o de gran transcendència o tradició.

Secció 2a. Turisme

Article 236

L’Ajuntament de Calvià, conscient de la importància turística del municipi, ha de vetlar per la promoció i desenvolupament del turisme en el terme municipal. Per aconseguir la màxima eficàcia en aquest aspecte, ha de col·laborar i exercir la coordinació que calgui amb els diferents organismes, serveis, empreses, etc., que directament o indirecta hi tenguin relació, impulsant o promovent a través d’aquests les iniciatives i actuacions que consideri necessàries.

Article 237

En defensa de l’interès general del municipi, atenent a les seves característiques de municipi turístic, la Batlia pot exigir dels propietaris de finques:

a) La realització d’obres de reparació i conservació dels edificis, murs i tanques que es trobin en mal estat o desmereixin estèticament del conjunt.

b) La demolició de barraques, murs i, en general, totes les construccions inadequades o antiestètiques que, en estat d’abandó o de ruïna, hi hagi en els nuclis urbans i en les rodalies de les platges, zones i carreteres de trànsit turístic.

c) El bon estat de conservació de la pintura i agençament exterior d’edificis, tanques, tendals, anuncis o instal·lacions.

d) La neteja de solars i zones comunes privades que contenguin fems, enderrocs o qualsevol tipus d’elements que desmereixin estèticament l’entorn.

e) L’agençament de mostres, aparadors, rètols o altres elements visibles des de la via pública.

f) La no execució o demolició de construccions, tancaments, tanques o altres instal·lacions que perjudiquin les belleses naturals, els llocs pintorescs, els llocs de vistes panoràmiques, els paisatges atraients, etc., o que en trenquin l’harmonia.

g) La correcta policia en general a les platges, que comprèn la neteja i airejat de l’arena; l’evitació de la presència de cans, animals domèstics o domesticats, venedors ambulants, música a volum elevat, etc.

Article 238

No s’autoritza la fixació de cartells, col·locació de suports ni, en general, la manifestació d’activitat publicitària de cap tipus:

a) Sobre els edificis d’interès historicoartístic.

b) Sobre els temples destinats al culte, en els cementeris i sobre les estàtues de places, vies i parcs públics.

c) En els conjunts historicoartístics, zones verdes i paratges pintorescs.

d) A la mar litoral, cales, rades, badies i platges.

e) En revolts, creus, canvis de rasant, confluència d’artèries i, en general, trams de carretera, carrers o places, calçades i paviments en què es pugui perjudicar o comprometre el trànsit rodat o la seguretat del vianant.

g) En les àrees que puguin impedir o dificultar la contemplació dels edificis o conjunts enumerats en els apartats a) i c).

h) En els llocs, zones o espais en els quals disposicions especials ho prohibeixin de manera expressa.

Article 239

La creació d’albergs, càmpings o instal·lacions semblants, fins i tot en propietat privada, requereix llicència municipal prèvia i el compliment de la normativa legal establerta a aquest efecte.

Article 240

En general, no es pot fer cap activitat que causi molèsties al turisme o als veïns sense adoptar les oportunes mesures correctores. El batle pot fer ús a aquest respecte de les facultats que li concedeix el vigent Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses de 30 de novembre de 1961 i disposicions concordants.

Article 241

En defensa de l’interès general, i com a mesura especial de protecció dels nostres visitants, la Batlia ha d’arbitrar les mesures necessàries per evitar; especialment durant les temporades estiuenques:

a) Que els venedors ambulants de qualsevol tipus de gèneres, i excepte expressa llicència municipal, exerceixin la seva activitat en la via i llocs públics, o s’ofereixin serveis de qualsevol naturalesa no sol·licitats, de manera que molestin amb la seva insistència o reiteració als turistes i residents.

b) Que els venedors ambulants i persones que fan propaganda per qualsevol mitjà acudeixin a les platges i balnearis, per tal de garantir la quietud i repòs dels banyistes.

c) Que s’organitzin excursions per part d’empreses no autoritzades.

d) Que a les platges i llocs públics es faci ús d’aparells de reproducció sonora que pertorbin la tranquil·litat.

e) Que es facin escultures d’arena en platges i zones adjacents sense la autorització prèvia municipal, sense perjudici de les facultats que corresponen a l’Administració titular del domini públic. Aquesta autorització ha de senyalar, entre d’altres, les següents condicions:

- Localització de la zona autoritzada.

- Superfície màxima autoritzada, que no pot fitar-se ni excedir dels vuit metres quadrats. Pot concedir-se una superfície major, sempre que el projecte autoritzat ho requereixi, si aquest es considera, segons el criteri tècnic municipal, d’interès turístic.

- Vigència de l’autorització municipal, que queda establerta, amb caràcter general, en un mes.

Aquesta autorització té caràcter personal i intransferible, tant per a l’execució de les escultures com per a la seva vigilància, i no empara la realització d’obra o instal·lació diferent de la pròpia escultura d’arena.

La persona autoritzada ha de mantenir en perfecte estat de neteja, estètica i manteniment l’àrea assignada per al desenvolupament de l’activitat.

Es prohibeix, en tot cas, l’ús de coles, aerosols de colors i altres productes tòxics i perillosos en la formació i/o manteniment de les escultures, així com el desenvolupament de publicitat de qualsevol tipus mitjançant aquestes.

L’escultura autoritzada ha de respectar, en tot cas, la dignitat de la persona, i no vulnerar els valors i drets reconeguts en la Constitució i, especialment, els relatius a la infància, la joventut i la dona.

En tot moment ha de prevaler el dret a l’ús i gaudi públic de les platges, i es pot desestimar la sol·licitud d’autorització, deixar-la sense efecte, limitar-ne el nombre, ordenar un canvi d’ubicació, modificar-ne la vigència i, en general, aplicar qualsevol altra mesura justificada en l’ús comú del domini públic maritimoterrestre, en la seguretat pública, en la gestió de platges, en la protecció del medi ambient o en altres qüestions d’interès públic.

Es considera contravenció a aquestes Ordenances qualsevol conducta que atempti contra les disposicions d’aquest article.

Article 242

L’Ajuntament de Calvià ha de procurar que totes les rutes del municipi que tenguin interès turístic es trobin degudament retolades, no només amb la denominació de la via, lloc o zona, sinó també senyalant-ne els edificis d’interès, vistes panoràmiques, paisatges pintorescs, etc., i totes les dades que puguin ser d’utilitat als nostres visitants.

CAPÍTOL XVIII

ENSENYAMENT

Article 243

És obligatori l’ensenyament general bàsic per als infants compresos en edat escolar.

Els pares o tutors dels infants en edat escolar són responsables de què compleixin aquesta obligació.

Article 244

L’ensenyament en els centres oficials d’educació general bàsica és gratuït. També ho és l’entrada als museus i biblioteques municipals.

Article 245

L’Ajuntament de Calvià ha de donar suport als serveis del Ministeri d’Educació en la lluita contra l’analfabetisme i, en aquest sentit, ha d’organitzar campanyes de promoció cultural, concessió de beques per a estudis o arts, etc., o col·laborar amb l’Administració de l’Estat en altres classes d’escoles de capacitació professional o especial.

Article 246

Quan en el municipi hi hagi escassetat de llocs escolars, tendran preferència els habitants del terme sobre els d’altres municipis adjacents per cobrir les vacants existents.

CAPÍTOL XIX

COMPLIMENT I INFRACCIÓ D’AQUESTES ORDENANCES

Article 247

Les persones a què es refereix l’article 3, sense distinció de sexe, fur ni condició, estan obligades a l’exacta observança d’aquestes Ordenances. També obliguen, en allò que li afecti, l’Ajuntament de Calvià sense que aquest pugui dispensar-ne individualment l’observança.

Article 248

Constitueix infracció d’aquestes Ordenances qualsevol acció o omissió que en contravengui o en deixi sense compliment les disposicions.

Article 249

Les denúncies per contravenció del que s’hi preceptua s’han de formular a través de l’ordre de serveis o d’ofici davant la Batlia per part de la Policia Local i altre personal dependent de l’Ajuntament al qual correspongui, o per qualsevol veí a qui es causi perjudici o que, mogut per l’interès públic, presenti la corresponent denúncia per escrit, que ha de dirigir-se al batle, expressant-hi les causes de la denúncia i el nom, cognoms i domicili del denunciant, amb els efectes consegüents per a aquest si, de la investigació que es practiqui, resulta falsa la denúncia.

No obstant això, les denúncies per a serveis urgents poden fer-se verbalment davant qualsevol agent municipal o pel mitjà d’avís més ràpid per posar-ho en coneixement de l’autoritat municipal.

Article 250

Quan la infracció denunciada o advertida es trobi expressament penada en la llei o en ordenances especifiques aprovades per l’Ajuntament, s’ha d’estar al que estableix el precepte que reguli el cas.

Les infraccions a l’establert en aquestes ordenances, salvant el que disposa el paràgraf anterior; s’han de castigar amb multa variable dins els limitis específics que senyala la legislació local aplicable a aquesta matèria.

Article 251

Son aplicables a les infraccions d’aquestes Ordenances els terminis de prescripció que senyala el Codi Penal per a les faltes.

Article 252

A més de la imposició de multes i altres sancions descrites en aquestes Ordenances, en cas d’infracció, poden decretar-se, segons pertoqui, les següents mesures addicionals:

a) Suspendre els treballs d’execució d’obra, instal·lació o activitat que es facin sense llicència.

b) Ordenar a l’infractor que, en el termini que se senyali, presenti la sol·licitud de llicència ajustada als termes d’aquestes Ordenances.

c) Ordenar a l’infractor que, en el termini que se senyali a aquest efecte, introdueixi en les obres, instal·lacions, serveis, etc., les rectificacions necessàries per ajustar-les a les condicions de la llicència, disposicions de les ordenances o altra normativa legal d’aplicació.

d) Ordenar a l’infractor que, en el termini que es fixi, procedeixi a la reparació de danys causats, reposició d’obres i instal·lacions al seu estat anterior, o a la demolició del que s’hagi construït o instal·lat indegudament.

e) Disposar la reparació, reposició o demolició per part de l’Ajuntament, directament o indirecta, de les obres i instal·lacions fetes, a càrrec en tot cas de l’infractor.

f) Impedir els usos indeguts per als quals no s’hagi obtingut llicència o que no s’ajustin a les condicions d’aquesta i a les disposicions de les ordenances i altres normes generals d’aplicació.

Article 253

En el cas d’incompliment de les ordres a què es refereixen els apartats a), b), c) d) i f) de l’article anterior, i sense perjudici de l’adopció de mesures per a la seva execució subsidiària, poden imposar-se multes coercitives reiterables per lapses de temps suficients per al compliment d’allò que s’hagi ordenat.

Article 254

Quan no hi hagi un procediment sancionador específic per a la matèria de què es tracti, s’ha d’estar al que disposa la vigent Llei de procediment administratiu.

Article 255

Si no es fa efectiu el pagament de les multes en el termini d’exacció senyalat, es procedirà per la via de constrenyiment.

Article 256

Contra les multes que imposi la Batlia els interessats poden interposar els recursos que autoritza la legislació vigent.

CAPÍTOL XX

RÈGIM SANCIONADOR

Article 257

Graduació de les sancions. Reincidència

1. La imposició de les sancions previstes en aquestes Ordenances s’ha de guiar per l’aplicació del principi de proporcionalitat i, en tot cas, s’han de tenir en compte els criteris de graduació següents:

a) La gravetat de la infracció.

b) L’existència d’intencionalitat.

c) La naturalesa dels perjudicis causats.

d) La reincidència.

e La reiteració.

f) La capacitat econòmica de la persona infractora.

g) La restitució, reducció, arranjament o neteja dels danys o perjudicis causats de forma espontània abans de la incoació del procediment sancionador.

2.S'entèn que existeix reiteració en els casos de comissió d'una segona infracció de diferent naturalesa en el terme d'un any quan així hagi estat declarat per resolució administrativa ferma. En canvi, s'entendrà que existeix reincidència en els casos d'una comissió d'una segona infracció de la mateixa naturalesa en el terme d'un any, quan així hagi estat declarat per una resolució administrativa ferma.

3. En la fixació de les sancions de multa s’ha de tenir en compte que, en tot cas, el compliment de la sanció no resulti més beneficiós per a la persona infractora que el compliment de les normes infringides.

Així mateix, en els casos en què després de la instrucció del procediment sancionador es comprovi, d’acord amb els criteris de graduació previstos, que la sanció mínima prevista en l’ordenança per al tipus d’infracció no guarda l’adequada proporcionalitat amb la gravetat dels fets i els perjudicis causats, aquesta infracció pot ser aplicada amb una quantia de menor gravetat. Així, les infraccions molt greus poden ser sancionades com a greus, i aquestes com a lleus.

4. Quan, segons el previst en aquestes Ordenances, s’imposin sancions no pecuniàries, ja siguin alternatives o obligatòries, la determinació del seu contingut i durada s’ha de fer, també, tenint en compte el principi de proporcionalitat i els criteris enunciats en els paràgrafs anteriors.

5. Les infraccions a aquestes Ordenances es qualifiquen com a molt greus, greus i lleus.

6. Les infraccions molt greus tenen una sanció de 1.501 € a 3.000 €.

7. Les Infraccions greus tenen una sanció de 751 € a 1.500 €

8. Les infraccions lleus tenen una sanció de fins a 750 €.

9. La Batlia pot, mitjançant decret, determinar quanties concretes per a la totalitat o per a determinades infraccions, així com la seva respectiva reducció en el supòsit de pagament immediat i de reconeixement de culpa.

Article 258

Responsabilitat de les infraccions

En el cas que, una vegada practicades les diligències de recerca oportunes dirigides a individualitzar la persona o les persones infractores, no sigui possible determinar el grau de participació dels diversos subjectes que hagin intervingut en la comissió de la infracció, la responsabilitat serà solidària.

Article 259

Concurrència de sancions

Incoat un procediment sancionador per dues o més infraccions entre les quals hi hagi relació de causa-efecte, s’ha d’imposar només la sanció que resulti més elevada.

Quan no es doni la relació de causa-efecte a què es refereix l’apartat anterior, a les persones infractores de dues o més infraccions se’ls imposaran les sancions corresponents a cadascuna de les infraccions comeses, tret que s’apreciï identitat de subjectes, fets i fonaments. En aquest últim supòsit s’ha d’aplicar el règim que sancioni amb major intensitat, gravetat o severitat la conducta de què es tracti.

Article 260

Destinació de les multes imposades

L’import dels ingressos de l’Ajuntament en virtut de les sancions imposades s’ha de destinar a millorar, en les seves diverses formes i a través de diversos programes, l’espai urbà com a lloc de trobada i convivència.

Article 261

Procés de denúncia i pagament de forma voluntària

1. Les persones denunciades poden assumir la seva responsabilitat mitjançant el pagament de les sancions de multa, amb una reducció del 50 % de la sanció sobre el seu import mínim si el pagament es fa efectiu abans de la incoació del procediment sancionador

2. Una vegada incoat el procediment sancionador, les persones pressumptament infractores poden reconèixer la seva responsabilitat mitjançant el pagament de les sancions de multa amb una reducció del 30 % de l’import de la sanció que es proposi, si el pagament es fa efectiu en un termini màxim de sis dies des de la incoació i sempre abans de la resolució.

3. El pagament de l’import de la sanció de multa implica la terminació del procediment, sense perjudici de presentar els recursos procedents.

4. L’Ajuntament de Calvià ha d’implantar un sistema de cobrament anticipat i immediat de multes i mesures provisionals amb les rebaixes pertinents a través d’un sistema automatitzat o de dispositius específics, sense perjudici que, en tot cas, el pagament pugui fer-se efectiu a través de les entitats financeres prèviament concertades.

Article 262

Substitució de les multes i reparació dels danys per treballs en benefici de la comunitat

1. L’Ajuntament pot substituir la sanció de multa per sessions formatives, participació en activitats cíviques o altres tipus de treballs per a la comunitat.

2. Les sessions formatives sobre convivència ciutadana i civisme, de caràcter individual o col·lectiu, han de substituir les sancions pecuniàries en els casos en què així estigui previst en aquestes Ordenances. En cas d’inassistència a les sessions formatives, procedeix imposar la corresponent sanció en funció de la tipificació de la infracció comesa.

3. La participació en les sessions formatives, en les activitats cíviques o en la realització de treballs en benefici de la comunitat, ha de ser adoptada amb el consentiment previ de la persona interessada com a alternativa a les sancions d’ordre pecuniari, tret que la llei n’imposi el caràcter obligatori. En tot cas, tenen caràcter obligatori les mesures alternatives a la sanció previstes en l’apartat 2 de l’article 96 d’aquestes Ordenances.

4. L’Ajuntament també pot substituir, en la resolució o posteriorment, la reparació econòmica dels danys i els perjudicis causats als béns de domini públic municipal per altres reparacions equivalents en espècie consistents en l’assistència a sessions formatives, la participació en dites activitats o altres tipus de treballs per a la comunitat, sempre que hi hagi consentiment previ de les persones interessades, excepte que la llei n’imposi el caràcter obligatori. En el cas que es produeixi aquesta substitució, l’Ajuntament ha de reparar els danys causats, tret que el treball que faci la persona sancionada consisteixi precisament en la reparació del dany produït.

5. Quan, d’acord amb el previst en aquestes Ordenances, s’adopti la mediació com a alternativa al procediment sancionador, els acords de reparació tendran com a objecte, principalment, les mesures alternatives previstes en aquest article.

Article 263

Procediment sancionador

1. Quan es tracti d’infraccions lleus comeses per estrangers no residents que afectin la convivència ciutadana en els termes d’aquestes Ordenances, i sempre que no hi hagi un procediment específic en la legislació sectorial aplicable, la denúncia de l’agent de l’autoritat implicarà l’inici del procediment sancionador i serà notificada a l’acte a la persona denunciada. En aquesta denúncia han de constar els fets, les corresponents infraccions, la identitat de l’instructor, l’autoritat sancionadora competent i la norma que li atribueix aquesta competència.

La denúncia també ha d’indicar que, en el termini de cinc dies, l’interessat pot formular, si escau, al·legacions i plantejar els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa. Una vegada transcorregut el termini de cinc dies o practicada la prova corresponent, l’instructor ha d’elevar l’expedient a l’òrgan competent per resoldre en un termini màxim d’un dia i s’ha de notificar a la persona infractora la sanció corresponent.

2. El procediment sancionador aplicable és, amb caràcter general, el previst en el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament del procediment a seguir per l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, tenint en compte la restant normativa autonòmica sobre procediment administratiu sancionador i, subsidiàriament, s’ha d’aplicar la legislació de l’Estat.

3. Quan la proposta de resolució del procediment sancionador tramitat per l’Administració de l’Ajuntament contengui una sanció que, per la quantia de la multa o pel seu caràcter, no sigui de competència municipal, el batle o batlessa ha d’elevar l’expedient a l’òrgan corresponent de l’Administració que sigui competent per imposar la sanció que es proposa, de conformitat amb la legislació sectorial aplicable.

Article 264

Apreciació de delicte o falta

1. Quan les conductes a què es refereixen aquestes Ordenances puguin constituir infracció penal, s’han de remetre al Ministeri Fiscal o a l’autoritat judicial que correspongui els antecedents necessaris de les actuacions practicades.

2. En el cas d’identitat de subjecte, fet i fonament de les conductes il·lícites, la incoació d’un procés penal no impedirà la tramitació d’expedients sancionadors pels mateixos fets, però la resolució definitiva de l’expedient només podrà produir-se quan sigui ferma la resolució recaiguda en l’àmbit penal, i fins llavors quedarà interromput el termini de prescripció. Els fets declarats provats en via judicial vinculen l’autoritat competent per imposar la sanció administrativa.

3. La condemna o l’absolució penal dels fets no impedeix la sanció administrativa si s’aprecia diversitat de fonament.

4. Les mesures provisionals adoptades en el si del procediment administratiu sancionador abans de la intervenció judicial poden mantenir-se en vigor mentre no recaigui a aquest respecte pronunciament exprés de les autoritats judicials, sense perjudici dels recursos que pugui interposar el presumpte infractor sobre l’establiment o la vigència d’aquestes mesures provisionals.

Article 265

Prescripció i caducitat

La prescripció serà de :

· Sis mesos per a les infraccions lleus.

· Dos anys per a les infraccions greus

· Tres anys per a les infraccions molt greus

La caducitat es regeix per la legislació administrativa sancionadora general, sense perjudici del que disposi la legislació sectorial.

CAPÍTOL XXI

REPARACIÓ DE DANYS

Article 266

Reparació de danys

La imposició de les sancions que corresponguin per l’incompliment d’aquestes Ordenances no exonera la persona infractora de l’obligació de reparar els danys o perjudicis causats, tret que la sanció se substitueixi per treballs en benefici de la comunitat, d’acord amb l’article 105.

A l’efecte de l’establert en l’apartat anterior, quan escaigui, l’Administració municipal ha de tramitar per la via d’execució subsidiària l’obligació de rescabalament que escaigui.

CAPÍTOL XXII

MESURES DE POLICIA ADMINISTRATIVA

Article 267

Ordres singulars de Batlia per a l’aplicació de les Ordenances

1. L’Ajuntament pot dictar les ordres singulars o nominatives i les disposicions especials que escaiguin sobre la conducta en la via pública o el comportament dels ciutadans i ciutadanes, amb la finalitat de fer complir la normativa en matèria de convivència ciutadana i de civisme.

2. L’Ajuntament, en els casos justificats i amb la corresponent motivació (reiteració o alt impacte sobre la resta de la ciutadania), pot ordenar mitjançant decret a un infractor específic la prohibició expressa d’exercir en determinada activitat o en determinats llocs especificats i justificats en el corresponent decret.

3. L’incompliment de les ordres, les disposicions o els requeriments a què s’ha fet esment en els apartats 1 i 2 d’aquest article ha de ser sancionat en els termes prevists en aquestes Ordenances, sense perjudici que es pugui iniciar procediment penal per causa de desobediència.

Article 268

Mesures de policia administrativa directa

1. Els agents de l’autoritat han d’exigir en tot moment el compliment immediat de les disposicions previstes en aquestes Ordenances, i, sense perjudici de procedir a denunciar les conductes antijurídiques, poden requerir verbalment les persones que no respectin les normes perquè desisteixin en la seva actitud o comportament, advertint-les que en cas de resistència poden incórrer en responsabilitat criminal per desobediència.

2. Quan la infracció comesa provoqui, a més d’una pertorbació de la convivència ciutadana i del civisme, una deterioració de l’espai públic, se n’ha de requerir el causant perquè procedeixi a fer-ne la reparació, restauració o neteja immediates, quan sigui possible.

3. En cas de resistència a aquests requeriments, i sense perjudici del que disposa l’apartat 1 d’aquest article, les persones infractores poden ser desallotjades, complint en tot cas amb el principi de proporcionalitat.

4. A l’efecte de poder incoar el corresponent procediment sancionador, els agents de l’autoritat han de requerir a la persona presumptament responsable perquè s’identifiqui. Si no s’aconsegueix la identificació per qualsevol mitjà de la persona que ha comès una infracció, els agents de l’autoritat poden requerir-la perquè, a fi d’iniciar l’expedient sancionador de la infracció comesa, els acompanyi a dependències properes que comptin amb mitjans adequats per fer les diligències d’identificació, a aquests únics efectes i pel temps imprescindible, informant a la persona infractora dels motius del requeriment d’acompanyament.

5. En tot cas, i al marge de la sanció que correspongui imposar per la infracció de les normes que hagi originat la intervenció o requeriment dels agents de l’autoritat, les conductes obstruccionistes tipificades en les lletres b) i c) de l’apartat 3 de l’article 88 constitueixen una infracció independent, sancionada d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article, tret que el fet sigui constitutiu de responsabilitat criminal, cas en què es passarà el tant de culpa al Ministeri Fiscal.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

En tot allò no previst en aquestes Ordenances, s’ha d’estar al que es disposa en les que regulin específicament cada matèria i en les disposicions legals aplicables que, amb caràcter general, regeixin en cada moment.

Segona

La Batlia ha de dictar les resolucions i adoptar les mesures que consideri necessàries per a la concreció, desenvolupament i aplicació del que estableixen aquestes Ordenances, conformement a les atribucions que li confereix la Llei de bases del règim local.

Tercera

Queden derogades les anteriors Ordenances municipals de policia i bon govern de la Vila de Calvià aprovades pel Ple municipal en sessió de