En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, us comuniquem que el Ple de la CMAIB, en sessió de 30 d’octubre de 2014,

ATÈS

1.Que la planta de ciment de CEMEX, tm Lloseta, és titular d’AIA en vigor.

2.Que, d’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 16/2002 d’1 de juliol, modificada per la Llei 5/2013 d’11 de juny, l’òrgan competent per a l’atorgament de les autoritzacions ambientals integrades durà a terme les actuacions necessàries per a l’actualització de les autoritzacions per a la seva adequació a la Directiva 2010/75/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre, sobre emissions industrials, amb anterioritat al 7 de gener de 2014.

3.Que en data 9 de novembre de 2010 el President de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears dicta resolució per la qual s’acorda iniciar la modificació d’ofici de l’autorització ambiental integrada de la fàbrica de ciment, a nom de CEMEX ESPAÑA OPERACIONES SLU, en el terme municipal de Lloseta.

4.Que tots dos procediments guarden íntima connexió i, per tant, s’ha procedit a l’acumulació dels dos tràmits tal com estableix l’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

5.Que s’han sol·licitat i emès informes per distints òrgan i administracions públiques, de caràcter favorable proposant una sèrie de condicionants. 

6.Que la modificació de l’autorització dóna compliment punt per punt a l’establert a l’apartat 2 de la disposició transitòria primera de la de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, modificada per la Llei 5/2013 d’11 de juny.

ACORDA

informar FAVORABLEMENT L’ADAPTACIÓ DE L’AUTORITZACIÓ AMBIENTAL INTEGRADA DE LA FÀBRICA DE CIMENT DE CEMEX ESPAÑA OPERACIONES SLU, A LA LLEI 5/2013, D’11 DE JUNY, per la qual es modifiquen la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, de la següent manera:

1.Objecte

La present AAI es concedeix a Cemex España Operaciones S.A.U., única i exclusivament per a la fabricació de ciment, tot segons l’establert al projecte d’adequació de 22 de desembre de 2005, amb les mesures correctores que s’hi proposen i la documentació complementària aportada.

La instal·lació es categoritza dins l’epígraf 3.1.a (i / ii) de l’annex 1 de la Llei 16/2002.

2.Declaració d’impacte ambiental

En data 21 de juliol de 2008 la Comissió Permanent de la Comissió Balear de Medi Ambient acordà no subjectar a avaluació d’impacte ambiental el projecte d’ampliació de la fàbrica de ciment amb planta trituradora de biomassa.

3.Desenvolupament de les activitats

L’activitat es desenvoluparà d’acord als documents que obren a l’expedient i a l’establert a la present Resolució, i a la legislació vigent.

4.Modificacions de l’activitat

Qualsevol modificació que es produeixi al desenvolupament de l’activitat haurà de ser comunicat a l’òrgan ambiental competent el qual valorarà el caràcter de la modificació i si cal modificarà l’AAI per tal que s’inclogui la modificació. Als efectes de la modificació de l’AAI es tindran en compte els antecedents històrics del funcionament de les instal·lacions i que els valors estimats que s’han presentat són nominals.

5.Consums

S’estima que els consums de matèries primeres, auxiliars i matèries d’addició prevists al projecte seran els següents:

Matèria primera	Consum anual
Calcària	330.095 t
Margues	553.874 t
Pirita	3.116 t
Silicats	15.000 t
Llots de Terratzo	1.454 t
Argila	122.247 t
Escòria d’incineradora	25.656 t
Margues d’excavacions	36.991 t
Matèria auxiliar	Consum anual
Olis minerals usats	15,2 t
Aigua	55.000-65.000 m3
Electricitat	~ 75.552.478 kWh/any
Coc/hulla	65.993 t
Fuel	1.587 t
Fusta no tractada	3.693 t
Fusta tractada	100 t
Pinyola	490 t
Clovella d’ametlla	1.956 t
Matèria addició	Consum anual
Cendres	87.131 t
Guix	44.336 t
Sulfat ferrós	2.245 t

La producció anual s’estima com a màxim en:

Productes finals	Producció anual
Ciment	731.000 t
Clínquer	576.345 t

A les dues naus d’emmagatzematge de matèries primeres es podran emmagatzemar les següents matèries primeres procedents de pedreres i d’escòries:

Matèria primera
Calcària
Margues
Mineral de ferro
Llots de terratzo
Rebutjos de prefabricats de formigó
Silicats
Escòries (LER 19 01 12)
Argila

L’emmagatzematge a les naus de materials diferents als exposats hauran d’esser autoritzats per l’òrgan competent.

6.Condicionants de Gestió de Residus

La instal·lació ubicada a la ctra. Ma-2111 del municipi de Sta. Lloseta (Mallorca); coordenades geogràfiques: 39º 42’ 12’’N, 2º 52’ 4’’E , i que és objecte d’aquesta autorització, es troba inscrita al registre de gestors de la CAIB amb número d’identificació mediambiental (NIMA) 0700000025.

6.1.Jerarquia de residus

El titular de la instal·lació haurà de fomentar la prevenció en la generació dels residus o, en el seu cas, que aquests es gestionin amb l’ordre de prioritat que disposa la jerarquia establerta a l’article 8 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, és a dir:

-Prevenció

-Preparació per a la reutilització

-Reciclat

-Altres tipus de valorització (inclosa la valorització energètica)

-En cas de que, per raons tècniques o econòmiques, no fos possible l’aplicació d’aquests procediments, els residus s’eliminaran de forma que s’eviti o redueixi al màxim la seva repercussió al medi ambient.

En cas de no compliment d’aquesta jerarquia, s’haurà de sol·licitar una modificació de l’autorització en un termini màxim de 6 mesos. Aquesta sol·licitud anirà acompanyada d’un anàlisi del cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió d’aquests residus que haurà d’esser avaluat per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats. Aquest anàlisi del cicle de vida haurà de contemplar els principis generals de precaució i sostenibilitat en l’àmbit de la protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos, així com el conjunt d’impactes mediambientals sobre la salut humana, econòmics i socials.

6.2.Informe base del sòl

En el termini màxim de sis mesos, el titular haurà de presentar davant l’òrgan ambiental, l’informe base que estableix l’article 12.1.f) de la Llei 16/2002, d’1 de juliol amb el contingut mínim que es detalla a l’annexo I d’aquesta autorització.

L’informe base haurà de ser Reialitzat per empresa acreditada per ENAC per activitats d’inspecció de sòls contaminats.

En funció de la valoració que es faci dels resultats obtinguts a l’informe base del sòl, es podran establir a l’autorització ambiental integrada nous condicionants, controls del sòl i/o actuacions posteriors a Reialitzar.

6.3.Residus autoritzats a produir

Els residus generats en el procés de fabricació i quantitats màximes que se n’autoritza la producció:

Residu Produït	Codi LER	Quantitat (tones/any)
Olis minerals clorats de motor, de transmissió mecànica i lubricats	13 02 04*	5
Olis minerals no clorats de motor, de transmissió mecànica i lubricants	13 02 05*	5
Olis sintètics de motor, de transmissió mecànica i lubricants	13 02 06*	2
Olis fàcilment biodegradables de motor, de transmissió mecànica i lubricants	13 02 07*	0,5
Altres olis de motor, de transmissió i lubricants	13 02 08*	0,5
Bateries usades de plom	16 06 01*	0,4
Bateries de Ni-Cd	16 06 02*	0,025
Bateries que contenen Hg	16 06 03*	0,025
Piles alcalines	16 06 04	0,030
Envasos buits contaminats	15 01 10*	2,5
Dissolvents orgànics no halogenats	14 06 03*	0,5
Absorbents	15 02 02*	3,2
Olis i greixos usats	07 06 99*	15
Transformadors i condensadors que contenen PCB i/o PCT	16 02 09*	1
Olis d’aïllament amb PCB i/o PCT	16 02 09*	1
Altres àcids	06 01 06*	1
Altres bases	06 02 05*	0,3
Tubs fluorescents	20 01 21*	0,12
Materials d’aïllament que contenen amiant	17 06 01*	0,5
Residus sanitaris del grup II	18 01 04	0,02
Materials de construcció que contenen amiant	17 06 05	30
Medicaments caducats	20 01 32	0,025
Filtres d’oli i gasoil	16 01 07*	0,1
Taladrines	12 01 09*	0,2
Residus d’adhesius i segelladors	08 04 09*	0,1
Residus de pintura i vernís que contenen dissolvents orgànics o altres substàncies perilloses	08 01 11*	0,5
Equips elèctrics i electrònics	20 01 35*	0,7
Equips aquosos de neteja	12 03 01*	2
Llots del rentador de rodes	20 03 04	25
Llana de roca	17 06 03*	5
Residus de tòner d’impressió que contenen substàncies perilloses	08 03 17*	0,050

* Residus que tenen consideració de perillosos

6.4.Residus no perillosos autoritzats a gestionar

La capacitat de residus no perillosos autoritzats a gestionar a les instal·lacions són les distribuïdes en fraccions que s’especifiquen a la següent taula:

Residus	Codi LER	Codificació Llei 22/2011 Annex I i II	Quantitat gestionada (T/any)
Residus no especificats en una altra categoria (Residus de la preparació i elaboració de fruites, hortalisses, ceReials, olis comestibles, cacau, cafè, te i tabac; producció de conserves, producció de llevat i extracte de llevat, preparació i fermentació de melasses)	02 03 99	R1, R12, R13	6.000
Serradís, encenalls, retalls, fusta, taulers de partícules i xapes diferents dels anomenats al codi 03 01 04	03 01 05	R1, R12, R13	6.000
Residus no especificats en una altra categoria (residus de la fabricació, formulació, distribució i utilització de productes químics orgànics de base)	07 01 99	R1	1.000
Cendres de llar, escòries i pols de caldera (excepte la pols de caldera especificada en el codi 10 01 04)	10 01 01	R5	84.000
Cendres volants de carbó	10 01 02	R5	84.000
Residus càlcics de reacció, en forma sòlida, procedents de dessulfuració de gasos de combustió	10 01 05	R5	84.000
Escates de laminació	10 02 10	R5, R13	10.000
Formigó	17 01 01	R5, R13	25.000
Fusta	17 02 01	R1, R12, R13	3.000
Terra i pedres diferents a les especificades en el codi 17 05 03*	17 05 04(1)	R5	25.000
Cendres de forns de forn i escòries diferents a les especificades en el codi 19 01 11*	19 01 12	R5, R13	25.000
Residus solidificats diferents dels especificats al codi 19 03 06	19 03 07	R5, R13	25.000
Fraccions lleugeres de fragmentació i pols diferent als especificats en el codi 19 10 03*	19 10 04	R1, R12	10.000
Fusta diferent de l’especificada en el codi 19 12 06	19 12 07	R1, R12, R13	5.000
Residus combustibles (CDR)	19 12 10(2)	R1, R12, R13	40.000
Altres residus (incloses mescles de materials) procedents del tractament mecànic de residus diferents dels especificats en el codi 19 12 11	19 12 12(2)	R1, R12, R13	40.000
Pneumàtics fora d’ús	16 01 03(3)	R1, R13	10.000
Llots de tractament d’aigües residuals urbanes	19 08 05(3)	R1, R13	9.000

⁽¹⁾ Els residus codificats amb aquesta nomenclatura només podran ser valoritzats després d’una aprovació prèvia a petició expressa del sol·licitant i de la presentació d’una memòria descriptiva del residu en concret i procediment a desenvolupar, respecte al que haurà d’informar el servei de Residus i Sòls Contaminats.

⁽²⁾ En compliment dels vigents Plans Directors Sectorials de Residus Urbans i no perillosos, que estableixen que la gestió i tractament d’aquests residus te caràcter de servei públic obligatori insularitzat, i sempre i quan CEMEX no dispongui de l’autorització expressa de l’òrgan competent:

-CEMEX no podrà produir aquest tipus de combustible en les seves instal·lacions a partir d’altres residus, procedents de la recollida domiciliaria, etc.

-CEMEX haurà de rebre aquests residus de proveïdors i instal·lacions fora de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

-CEMEX haurà de complir les normes vigents relatives a residus no perillosos de vigència nacional o autonòmica pel que fa al seu transport (si fos el cas), emmagatzematge i tractament.

 ⁽³⁾ El seu tractament requerirà les autoritzacions sectorials que procedeixin del Consell de Mallorca.

6.5.Residus perillosos autoritzats a gestionar 

La capacitat de residus perillosos autoritzats a gestionar a les instal·lacions son les distribuïdes en les fraccions com s’especifiquen a la següent taula:

Residus	Codi LER	Codificació Llei 22/2011 Annex I i II	Quantitat gestionada (T/any)
Serradís, encenalls, retalls, fusta, taulers de partícules i xapes que continguin substàncies perilloses	03 01 04*	R1, R12, R13	1000
Residus no especificats en altra categoria. (Residus de la FFDU de greixos, sabons, detergents, desinfectants i cosmètics).	07 06 99*(1)	R1, R13	20
Emulsions no clorades	13 01 05*	R1, R13	83,3
Olis hidràulics minerals no clorats	13 01 10*	R1, R13	83,3
Olis hidràulics sintètics	13 01 11*	R1, R13	83,3
Olis fàcilment biodegradables	13 01 12*	R1, R13	83,3
Olis minerals no clorats de motor, de transmissió mecànica i lubricants	13 02 05*	R1	1.500
Olis sintètics de motor, de transmissió mecànica i lubricants	13 02 06*	R1, R13	83,3
Olis fàcilment biodegradables de motor, de transmissió mecànica i lubricants	13 02 07*	R1, R13	83,3
Mescles o fraccions separades de formigó, totxanes, teules i materials ceràmics, que continguin substàncies perilloses	17 01 06*	R1, R13	250
Vidres, plàstics i fustes que continguin substàncies perilloses o n’estiguin contaminats	17 02 04*	R1, R12, R13	250
Terra i pedres que contenen substancies perilloses	17 05 03*(2)	R5	8.250
Fracció lleugera de fragmentació i pols que conté substàncies perilloses	19 10 03*	R1, R12, R13	17.500
Fustes que continguin substàncies perilloses procedents d’altres instal·lacions de tractament mecànic de residus	19 12 06*	R1, R12, R13	17.500
Olis i greixos diferents dels especificats en el codi 20 01 25	20 01 26*	R1, R13	20

⁽¹⁾ Els residus abans codificats es podran valoritzar sempre i quan es mantinguin els següents condicionants:

- CEMEX no podrà rebre ni gestionar els residus abans codificats d’altres gestors o productors.

- CEMEX tindrà la consideració d’autogestor per aquests residus i així haurà de constar en les memòries i declaracions anuals a presentar sotmeses a la legislació sobre residus.

- CEMEX haurà de donar compliment a la normativa exigida en matèria d’incineració i coincineració de residus perillosos sotmesa a competència d’altres departaments del Govern de les Illes Balears.

⁽²⁾ Els residus codificats amb aquesta nomenclatura només podran ser valoritzats després d’una aprovació prèvia a petició expressa del sol·licitant i de la presentació d’una memòria descriptiva del residu en concret i procediment a desenvolupar, respecte al que haurà d’’informar el servei de Residus i Sòls Contaminats.  

6.6.Operacions de tractament i capacitat màxima

Operació de tractament de residus autoritzada (Annex I i II Llei 22/2011)	Descripció de l’activitat que s’autoritza a la instal·lació	Capacitat màxima (tones/any)
R1 - Utilització principal com a combustible o una altra forma de produir energia	Al forn de clinker es Reialitza la incineració de residus per a la seva valorització energètica	187.000
R5 - Reciclatge o recuperació d’altres matèries inorgàniques	Al molí de ciment es Reialitza la mescla dels residus amb el clinker per a la seva incorporació al ciment	368.000
R12 - Intercanvi de residus per sotmetre’ls a qualsevol de les operacions enumerades entre R1 i R11. Queden aquí incloses operacions prèvies a la valorització inclosos el tractament previ, operacions tals com el desmuntatge, la classificació,	Trituració.	17.500
R13 - Emmagatzematge de residus a espera de qualsevol de les operacions enumerades de R1 a R12	Emmagatzematge en espera de tractament	25.600

6.7.Condicions generals

1.En cap cas aquesta AAI no es pot invocar per excloure o disminuir la responsabilitat en què pugui incórrer el titular en exercici de la seva activitat productora de residus.

2. Segons allò que disposa l’Article 20.4 a) de la Llei 22/2011, es podrà efectuar un emmagatzematge temporal dels residus no perillosos indicats durant un període màxim de dos anys quan es destinen a valorització i un any quan es destinen a eliminació; en el cas dels residus perillosos, en els dos supòsits, el termini màxim serà de sis mesos, en les condicions i amb els mitjans prevists i així com es disposa l’article esmentat.

3.En quant al residus perillosos produïts, es podrà efectuar un emmagatzematge temporal màxim de 6 mesos comptadors des de que es comenci a iniciar el dipòsit dels mateixos; s’entregaran a gestor autoritzat. Aquestes operacions han d’acreditar-se documentalment, i conservar la documentació a les instal·lacions durant un període mínim de 5 anys; aquesta documentació estarà a la disposició de l’autoritat competent.

4.Aquells residus perillosos i no perillosos que puguin venir mesclats amb els residus pels quals aquesta instal·lació està autoritzada, s’hauran de separar i emmagatzemar adequadament fins a posar-los a disposició de gestors autoritzats, tal i com estableix la Llei 22/2011, de 28 de juliol.

5.Els residus s’emmagatzemaran degudament envasats i etiquetats, en les zones previstes per ells. En cap cas els recipients que contenguin els residus o els acopis obstaculitzaran el trànsit de la instal·lació ni l’accés als equips de seguretat.

6.En relació als residus produïts CEMEX ha de complimentar els documents de control i seguiment de residus perillosos pertinents en cada cas i per cada transport des del lloc de producció a gestor autoritzat, d’acord amb allò que disposa l’article 21 del Reial Decret 833/1988 i la Llei 22/2011 de Residus i Sòls Contaminats. CEMEX ha de conservar, al lloc on Reialitza l’activitat, els esmentats documents durant cinc anys. Aquests documents de control i seguiment ha de cobrir únicament substàncies que tingui el mateix codi d’identificació. L’enviament conjunt de diferents tipus de residus requereix formalització de tants de documents com residus diferents s’enviïn (s’entenen per diferents aquells que tenen un distint codi d’identificació).

7.S’han d’envasar i etiquetar els contenidors dels residus d’acord amb allò que disposen els articles 13 i 14 de vigent Reial Decret 833/1988, i d’acord amb la reglamentació sobre transport de mercaderies perilloses. De la mateixa manera, l’envasament i emmagatzematge han de seguir les normes de seguretat indicades al Reial Decret esmentat.

8.L’AAI es concedeix únicament i exclusivament per a la producció dels residus descrits en aquest document i que es generen com a resultat del funcionament de les instal·lacions de la fabrica de ciment que te l’empresa CEMEX a lloseta i que es troben indicades al punt 2 d’aquests condicionants, i sempre com a conseqüència de l’activitat desenvolupada de conformitat amb les condicions establertes a la memòria tècnica presentada.

9.Emmagatzematge dels residus perillosos.

a.Segons allò que disposa l’article 15 del Reial Decret 833/1988, es pot efectuar un emmagatzematge temporal dels residus indicats a les instal·lacions de CEMEX.

b.Els residus han d’estar sempre disposats en contenidors completament separats uns tipus dels altres i diferenciades les diferents zones d’emmagatzematge.

10.CEMEX està obligat, sempre que no procedeixi a gestionar-los per si mateix, a lliurar els residus perillosos produïts a un gestor o transportista autoritzat, d’acord amb allò que preveu la normativa vigent relativa al transport de mercaderies perilloses i segons el que disposa l’article 41 del Reial Decret 833/1988.

11.CEMEX està obligat, sempre que no procedeixi a gestionar-los per si mateix, a lliurar-los a un gestor de residus, per a la seva valorització o eliminació. En el cas dels residus urbans o els assimilables a urbans han d’esser lliurats a la entitat local corresponent d’acord amb els Pla Director Sectorial vigent en residus urbans.

En tot cas, el posseïdor dels residus està obligat, mentre es trobi en el seu poder, a mantenir-los en condicions adequades d’higiene i seguretat. En el cas dels pneumàtics fora d’ús, no poden romandre emmagatzemats por un període superior a un any a les instal·lacions.

12.En tot cas, CEMEX ha de complir totes les obligacions que li siguin aplicables i que estiguin presents en la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, el Reial Decret 833/1988, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos, i en el Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica l’esmentat reglament.

13.En cas de produir-se fuites als dipòsits de combustible o residus existents a les instal·lacions es notificaran a l’òrgan competent en matèria de sòls contaminats del Govern de les Illes Balears.

14.La recollida i tractament de residus és una activitat potencialment contaminant del sòl contemplada en el Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, per la qual cosa el seu titular ha de presentar un Informe Preliminar de Situació (IPS) davant el servei de Residus i Sòls Contaminats amb els continguts mínims establerts en l’Annex II de l’esmentat Reial Decret 9/2005.

Una vegada validat l’anterior, el titular de l’activitat haurà de remetre un Informe de Situació amb el mateix contingut de manera periòdica, cada 4 anys.

15.El titular de la instal·lació haurà de comunicar amb anticipació suficient a l’Administració autoritzant el cessament de l’activitat a la instal·lació a efectes de la seva aprovació per la mateixa i si escau, la devolució de la fiança. Aquesta comunicació anirà acompanyada d’una memòria justificativa o un pla de clausura on expliqui la forma en què aquesta es durà a terme i que l’emplaçament quedarà en les mateixes condicions ambientals que a l’inici de l’activitat. També anirà acompanyada de l’Informe de situació en matèria de sòls contaminats previst a l’apartat anterior.

16.Al final de la vida útil d’aquesta instal·lació, es retiraran tots els residus emmagatzemats i s’entregaran a gestor autoritzat.

17.En compliment de l’article 27 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, l’empresa Cemex España Operaciones S.A.U. haurà de presentar l’autorització com operador emès per l’òrgan competent de la comunitat autònoma on es trobi el domicili, en un termini màxim de 6 mesos des de l’atorgament de l’autorització.

6.8.Assegurança i fiança

D'acord amb els articles  20.4.c i 32.5.d de la Llei 22/2011 (en quant a la producció i gestió respectivament de residus perillosos) i l’article 6 del Reial Decret 833/1988, el titular haurà de mantenir en tot moment en vigor l'assegurança de responsabilitat civil subscrita, la qual cobrirà els possibles danys derivats de l’exercici de la seva activitat per un import mínim de 150.000 € i en els termes expressats a l'esmentat Reglament. Segons el mateix article, la pòlissa d’assegurança s’haurà d’actualitzar anualment en el percentatge de variació que ofereixi l’índex general de preus oficialment publicat per l’Institut Nacional d’Estadística.

En qualsevol cas, aquesta garantia financera s’adaptarà al que preveu la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental i la seva normativa de desenvolupament.

Quant a la gestió d'acord amb l'article 20.4.b) de la Llei 22/2011 i l’article 27 del Reial decret 833/1988, CEMEX haurà de mantenir una fiança dipositada a la Tresoreria General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per respondre en compliment de les obligacions que, davant l’Administració, es derivin de l’exercici de les activitats desenvolupades d’acord amb aquesta autorització. La devolució de la fiança es farà efectiva a petició de la persona interessada, després que s’hagin complert els següents aspectes:

a.que l’empresa titular de l’autorització declari oficialment la renúncia a continuar exercint l’activitat de gestió de residus perillosos;

b.que certifiqui la clausura de les instal·lacions després d’un dictamen tècnic de l’organisme autoritzant;

c.mentre no es compleixin totes les condicions exigides en aquesta autorització.

7.Condicionants hídrics

7.1.Consum

1.L’aigua de consum prové de tres pous autoritzats autorització per extracció de 237.000 m³.

2.El consum màxim és de 0.0928 m³ d’aigua per tona de ciment produït. La capacitat de producció anual de la planta és de 731.000 tones de ciment anuals de manera que el consum màxim és d’uns 68.000 m³.

3.S’estima el següent  consum per processos:

Procés	Percentatge	Volum anual (m3/any)
Refrigeració de maquinària en circuit tancat	80%	54.400
Humectació en procés de trituració	5%	3.400
Reg de jardins i pistes	5%	3.400
Ús domèstic/sanitari	5%	3.400
Rentador de rodes	5%	3400

4.El sistema de refrigeració de la maquinària funciona amb aigua en circuït tancat. L’aigua es pren de la bassa d’aigua industrial, sense tractament previ, i d’allà es condueix a totes les instal·lacions des d’on retorna a la mateixa bassa passant per una sèrie de dipòsits intermitjos (4). La bassa és de formigó, té una superfície de 663 m² i capacitat de 2040 m³. No hi ha abocament d’aigua de refrigeració, es reutilitza.

5.La humectació del material es fa bàsicament a les cintes transportadores per tal d’evitar emissions de pols.

6.Pel reg de jardins i pistes i per ús domèstic s’utilitza aigua de pou.

7.El rentador de rodes utilitza també aigua de pou, que es reutilitza.

7.2.Emissions

7.2.1.Aigües sanitàries

S’aboquen a la xarxa de clavegueram del polígon industrial annexe a la fàbrica.

7.2.2.Aigües pluvials

1.Tant les pluvials netes (de teulades) com les potencialment hidrocarburades (pistes i aparcaments) s’aboquen a un sòl punt a la llera del Torrent Garcés. Hi ha un tractament previ de decantació per a eliminar sòlids en suspensió i greixos.

2.Segons la documentació presentada,  la conca de recepció de pluvials és de 97.000 m², dels quals uns 50.200 m² estan impermeabilitzats i/o edificats.

3.A les zones no pavimentades les aigües pluvials es deixen infiltrar al terreny a excepció de les aigües pluvials de la zona d’aparcament de cubes, que s’infiltren al terreny mitjançant un dren a terreny contigu.

4.A les zones impermeabilitzades i/o edificades les pluvials es recullen al ramal principal des d’on s’aboquen al Torrent Rafal Encès amb un tractament previ de decantació de sòlids i separació de greixos.

5.El ramal principal que vessa al Torrent Rafal Encès, en ocasions no té capacitat suficient per a conduir-hi totes les pluvials, per la qual cosa hi ha un sobreeixidor que envia l’aigua sobrant a unes rasses d’infiltració al terreny.

6.Es durà a terme el següent control de qualitat de les aigües pluvials que permeti detectar superacions dels valors límit d’emissió indicats a la mateixa taula.

Punts	Periodicitat	Paràmetres	VLE
- Efluent de la bassa decantadora de la zona d’aparcament de cubes - Efluent de la bassa separadora de greixos abans de la seva infiltració i/o abocament al torrent.	Trimestral	- pH - Conductivitat -Sòlids en suspensió - Hidrocarburs aromàtics policíclics (benzo(a)pirè, benzo(b)fluorantè, Benzo(k)fluorantè, Benzo(g,h,i) perilè)	HPAs     1 ppm       SS        30 ppm

7.La periodicitat en aquests controls és orientativa. En qualsevol cas la presa de mostres s’ha de fer durant episodis de pluja.

8.Totes les anàlisi es faran d’acord amb els mètodes establerts a la legislació vigent i/o d’acord amb les normes UNE-ISO o UNE vigents.

9.Es duran a terme les mesures oportunes per a la reutilització d’aigües pluvials.

7.3.Abocaments a llera pública

Queda prohibit l’abocament directe o indirecte d’aigües i productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic.

7.4.Aigües subterrànies

Es dura a terme un control de la qualitat de les aigües subterrànies a dos dels pous de la parcel·la (Ca’s Jutge REG 47_Vigent DI 5285/5584, al nord de la parcel·la 1029 del polígon 1, i a Can Coll CAT 372, al sud de la parcel·la 287 del polígon 1).

Punts	Periodicitat	Paràmetres
- REG 47 Cas Jutge - CAT 372 Can Coll	Semestral	- pH - Conductivitat - COT - Hidrocarburs aromàtics policíclics (benzo(a)pirè, benzo(b)fluorantè, Benzo(k)fluorantè, Benzo(g,h,i) perilè) - Metalls pesants (cadmi, zinc, níquel, mercuri, plom)

Quinquennalment, a Can Coll,es durà a terme una analítica de substàncies prioritàries d’acord a la Directiva Marc de l'Aigua a les aigües subterrànies.

Totes les anàlisi es faran d’acord amb els mètodes establerts a la legislació vigent i/o d’acord amb les normes UNE-ISO o UNE vigents.

7.5.Altres condicionants hídrics

1.Queda prohibit acumular residus sòlids, runes o substàncies que constitueixin un perill de contaminació de les aigües o de degradació de l’entorn.

2.Queda prohibit efectuar accions sobre el medi físic o biològic que constitueixin o en puguin constituir una degradació.

3.Queda prohibit l’exercici d’activitats dintre dels perímetres de protecció quan puguin constituir un perill de contaminació o degradació del domini públic hidràulic.

4.En cas d’abocament d’aigua amb alt contingut en matèries en suspensió i que produeixin sedimentacions en el llit de llera, s’incoarà el corresponent expedient sancionador.

5.En el termini de dos anys s’adequarà part de la nau del pont grua per tal d’emmagatzemar els residus que s’utilitzin com a combustible. Aquesta adequació es farà de manera que s’evitin infiltracions al terreny dels possibles lixiviats que es generin a la zona.

6.En cas de detectar un valor inusual d’algun dels paràmetres de control es prendrà una altra mostra amb rèplica al mateix punt, en un termini màxim de 24 hores, exceptuant deguda justificació però mai superant les 72 hores.

La mostra s’analitzarà al laboratori que va fer la primera analítica, la rèplica a d’altre.

La incidència es comunicarà a la Direcció General de Recursos Hídrics en el termini de 48 hores des de la recepció dels primers resultats.

Els tècnics de la Direcció General de Recursos Hídrics juntament amb el gestor de les instal·lacions, dissenyarà un pla temporal de control per tal d’establir la causa del valor i les possibles actuacions dur a terme.

Es consideren valors inusuals els que presentin una desviació de la mitjana superior al 20%.

8.Condicionants d’atmosfera

8.1.Prescripcions de caràcter general

La instal·lació haurà de complir amb l’establert en la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera; en el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera (APCA) i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació; en la Directiva 2010/75/UE, de 24 de novembre, sobre les emissions industrials; i en el Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, així com amb tota la normativa de desenvolupament que li sigui d’aplicació.

8.2.Identificació d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera

La instal·lació en conjunt està classificada com Activitat potencialment contaminadora de l’atmosfera del grup A, codi 03 03 11 00 Horno de clínker para la fabricación de cemento, segons l’annex del Reial decret 100/2011.

A la taula següent s’indiquen les activitats existents i la seva classificació:

8.2.1.Activitats amb focus canalitzats

Núm. focus	Descripció activitat	Codi APCA	Grup APCA
FC1	Forn Krupp. Horno de clínker para la fabricación de cemento.	03 03 11 00	A
FC2	Forn Fives. Horno de clínker para la fabricación de cemento.	03 03 11 00	A
---	Refredadors de clínquer. Cada refredador va canalitzat a la respectiva xemeneia de cada forn. Cemento. Emisiones procedentes del enfriador de clinker.	04 06 12 02	A
----	Molins de cru. Cada molí de cru va canalitzat a la respectiva xemeneia de cada forn. Molienda en instalaciones de producción de cemento o clínker (moliendas de crudo, moliendas de carbón o moliendas de clínker) con c.p. > 200 t/dia	04 06 12 03	A
FC3	Molí de carbó. Molienda en instalaciones de producción de cemento o clínker (moliendas de crudo, moliendas de carbón o moliendas de clínker) con c.p. > 200 t/dia	04 06 12 03	A
FC4	Molí de ciment. Molienda en instalaciones de producción de cemento o clínker (moliendas de crudo, moliendas de carbón o moliendas de clínker) con c.p. > 200 t/dia	04 06 12 03	A
FC5	Ensacadora. Capacitat 100 t/h. Almacenamiento u operaciones de manipulación, mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de materiales pulverulentos en la industria de ......o resto de actividades diversas no especificadas en otros epígrafes en instalaciones industriales, ....con capacidad de manipulación de estos materiales >= 1.000 t/dia	04 06 17 50	B
FC6	Matxucadora d’additius ciment. Capacitat 300 t/h. Almacenamiento u operaciones de manipulación, mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de materiales pulverulentos en la industria de ......o resto de actividades diversas no especificadas en otros epígrafes en instalaciones industriales, ....con capacidad de manipulación de estos materiales  >= 1.000 t/dia	04 06 17 50	B
FC7	Matxucadora de matèries primeres (calcària i guix per a molins de cru).  Capacitat 300 t/h. Almacenamiento u operaciones de manipulación, mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de materiales pulverulentos en la industria de ......o resto de actividades diversas no especificadas en otros epígrafes en instalaciones industriales, ....con capacidad de manipulación de estos materiales  >= 1.000 t/dia	04 06 17 50	B
FC8	Sitja i tremuja de clínquer. Almacenamiento u operaciones de manipulación, mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de materiales pulverulentos en la industria de ......o resto de actividades diversas no especificadas en otros epígrafes en instalaciones industriales, ....con capacidad de manipulación de estos materiales  >= 1.000 t/dia	04 06 17 50	B
FC9	Caldera auxiliar de vapor de 0,42 MW. Calderas de p.t.n. <= 2,3 MWt y >= 70 kWt	03 01 03 03	C
FC10	Grup electrògen: GRUPO III 648 kWe Motores de combustión interna de p.t.n. <= 5 MWt  y >= 1MWt	03 01 05 03	C
FC11	Grups electrògens: GRUPO I  55 kWe, GRUPO II   88 kWe Motores de combustión interna de p.t.n. <1MWt	03 01 05 04	---
-----	Forn Fives i forn Krupp. Cemento (descarbonatación)	04 06 12 01	---

8.2.2.Activitats amb emissions difuses/focus no canalitzats

Les activitats que poden produir emissions difuses de partícules són les següents:

1. Nau d’adicions

2. Zona del pont grua

3. Possibles acopis temporals de clínquer

4. Nau d’argila

5. Nau d’altres matèries primeres

6. Zona de trituració de biomassa

7. Zona de tremuges de dosificació de matèries primeres

8. Punts de transferència de cintes transportadores

9. Zona de descàrrega devora nau de clínquer

10. Zona “teja” del forn Krupp

11. Cinta transportadora alimentació molí ciment

12. Parc cobert de calcària

13. Zona de tremuja i sitja de clínquer

14. Entrada a matxucadora de matèries primeres.

D’acord amb la informació de què es disposa, el consum de matèries primeres és de més de 3.000.000 t/any, i per tant de més de 8.200 t/dia, sense considerar la manipulació de clínquer i de ciment. Per tant, aquestes activitats es classifiquen en el grup B codi 04 06 17 50 Almacenamiento u operaciones de manipulación, mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de materiales pulverulentos en la industria de ......o resto de actividades diversas no especificadas en otros epígrafes en instalaciones industriales, ....con capacidad de manipulación de estos materiales >= 1.000t/dia.

8.3.Controls i valors límit d’emissió: Emissions canalitzades

8.3.1.Mètodes de mesura.

Tots els paràmetres de procés (contingut en oxigen, pressió, temperatura, …) així com les emissions de contaminants canalitzades es mesuraran i controlaran. El mètode de mesura per a cada contaminant serà l’establert a la normativa específica i, en el seu defecte, el considerat de referència. En absència d’aquestes, serà preferiblement el UNE-EN; en cas que no es pugui aplicar s’haurà de justificar la utilització d’altres mètodes, que seran, per aquest ordre: EN, UNE-ISO i altres mètodes internacionals. Sempre que es publiquin noves normes que substitueixin les indicades, s’aplicaran les més recents.

8.3.2.Mesures en continu

S’utilitzarà la norma UNE-EN 14181: 2005 (Emisiones de fuentes estacionarias. Garantía de calidad de los sistemas automáticos de medida) per garantir la qualitat dels sistemes automàtics de mesura en continu (SAM) dels dos forns de fabricació de ciment clínquer, tant pels contaminants com paràmetres de procés: concentració d’oxigen i temperatura.

Es Reialitzarà la calibració de cada SAM mitjançant el procediment del nivell de garantia de qualitat 2 (NGQ2) en el moment de la seva instal·lació, cada tres anys i després de fallida del SAM o de canvi important de la instal·lació.  Es Reialitzaran els assaigs anuals de seguiment (AAS) cada any. El titular de la instal·lació Reialitzarà el procediment corresponent a la garantia de qualitat en curs durant l’operació (NGQ3) d’acord amb la norma UNE-EN 14181.

8.3.3.Punts de mostreig

1.Els punts de mostreig de les xemeneies compliran la normativa aplicable a cada cas, les xemeneies existents compliran l’Ordre Ministerial de 18 d’octubre de 1976, i les noves xemeneies compliran la norma UNE-EN 15259. En cas que no sigui possible es farà arribar una proposta de punt de mostreig al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica per a la seva aprovació.

2.Els accessos i plataformes de treball als punts de mostreig hauran de complir la normativa en matèria de seguretat i salut en els llocs de treball.

3.Els punts de mostreig han de ser accessible en qualsevol moment per poder Reialitzar les mesures i inspeccions pertinents, i s’ha de disposar de sistemes automàtics per a la pujada d’equips d’anàlisis i material auxiliar.

8.3.4.Valors límit d’emissió per focus

El titular adoptarà totes les mesures adients perquè no se superin els valors límit indicats a continuació per a cada un dels focus existents i per a cada contaminant, Reialitzant els controls amb la periodicitat indicada.

8.3.5.Notificacions immediates

Si hi ha qualque superació de valors límit d’emissió límits o qualque anomalia de funcionament que pugui donar lloc a una emissió anormal de contaminants a l’atmosfera es notificarà, immediatament desprès del seu coneixement, al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. Així mateix s’informarà de les mesures correctores adoptades i del moment en què la instal·lació passa a funcionar correctament.

8.3.6.Forns de fabricació de ciment clínquer FC1 (forn Krupp) i FC2 (forn Fives)  

1.Aquestes activitats són APCA del grup A. Per fixar els valors límit d’emissió s’ha considerat la normativa aplicable per forns de ciment on es coincineren residus, Directiva 2010/75/UE, de 24 de novembre, i Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, sobre les emissions industrials, així com les dades històriques de valors mesurats amb sistemes automàtics de mesura i controls Reialitzats per Organismes de control autoritzats per a l’atmosfera (OCA).  

2.S’adjunta taula amb contaminants a mesurar, tipus de control: autocontrol mitjançant sistema automàtic de mesura (SAM) o control extern per OCA, periodicitat de les mesures i valors límit d’emissió.

Contaminant	Control autocontrol/OCA	Periodicitat	Valor límit d’emissió (10 % O2 de referència per als gasos)
Partícules totals	SAM	Continu	30 mg/Nm3 mitjana diària
SO2	SAM	Continu	Forn Krupp: 125 mg/Nm3 Forn Fives: 400 mg/Nm3 mitjana diària
NOx	SAM	Continu	800 mg/Nm3 fins a 31/12/2015 500 mg/Nm3 a partir de 1/01/2016 mitjana diària
CO	SAM	Continu	---------
COT	SAM	Continu	30 mg/Nm3 mitjana diària
HCl	OCA	Una mesura cada tres mesos	10 mg/Nm3
HF	OCA	Una mesura cada tres mesos	1 mg/Nm3
Total dioxines i furans	OCA	Una mesura cada tres mesos	0,1 ng/Nm3
Cd + Tl	OCA	Una mesura cada tres mesos	0,05 mg/Nm3
Hg	OCA	Una mesura cada tres mesos	0,05 mg/Nm3
Sb + As + Pb + Cr + Co + Cu + Mn + Ni + V	OCA	Una mesura cada tres mesos	0,5 mg/Nm3

3.Els resultats de les mesures efectuades, per verificar el compliment dels límits d’emissió, estaran referits a condicions de cabal Reial i concentracions referides a temperatura de 273 K i pressió de 101,3 kPa de gas sec i s’ajustaran a un valor d’un 10 % d’oxigen.

4.El període de mostreig per a dioxines i furans serà mínim de 6 hores i màxim de 8 hores. El període de mostreig per als metalls serà mínim de 2 hores i màxim de 8 hores. El període de mostreig per al HCl i HF serà el suficient per poder valorar el compliment del valor límit d’emissió.

5.Per a les mesures en continu, els valors mitjans semihoraris es determinaran a partir dels valors mesurats dins el temps de funcionament Reial de la instal·lació, desprès de restar el valor del percentatge del interval de confiança indicat a la normativa específica d’aplicació. Els valors mitjans diaris es determinaran a partir dels valors mitjans semihoraris validats. Per obtenir un valor mitjà diari vàlid no podran descartar-se, per fallida de funcionament o per manteniment dels SAM, més de cinc valors semihoraris en un dia. Tampoc podran descartar-se més de deu valors mitjans diaris a l’any.

6.El titular de la instal·lació notificarà el procediment establert a la instal·lació per tal de poder complir els objectius de cobertura de dades.

7.El titular presentarà, cada any dins el primer trimestre de l’any següent, una declaració sobre el compliment o no dels valors límit d’emissió a partir de les dades registrades al llarg de l’any, pels contaminants que tenen establerta la mesura en continu, amb el corresponent informe justificatiu.

8.Per a tots els contaminants, s’avaluarà el compliment dels valors límit d’emissió de la taula anterior d’acord amb la normativa aplicable, Directiva 2010/75/UE, Reial decret 815/2013 i normativa de desenvolupament:

-Per als contaminants mesurats en continu, cap dels valors mitjans diaris pot superar els valors límit d’emissió.

-Per als contaminants HCl, HF, metalls pesants i dioxines i furans, cap dels valors mitjans durant el període de mostreig establert pot superar els valors límit d’emissió.

9.Si hi ha qualque superació de límits o qualque anomalia de funcionament en els sistemes de depuració es notificarà immediatament desprès del seu coneixement.

8.3.7.Refredadors de clínquer. Molins de cru.

No s’han de Reialitzar mesures en aquestes instal·lacions. Cada refredador i cada molí de cru van canalitzats a les respectives xemeneies de cada forn.

8.3.8.Molí de carbó FC3 i molí de ciment FC4. Ensacadora FC5. Matxucadores FC6 i FC7. Sitja i tremuja de clínquer FC8.

1.Aquestes instal·lacions han de mesurar partícules.

2.Els molins de carbó i de ciment són APCA del grup A i han de mesurar en continu.

3.La ensacadora, la matxucadora de matèries primeres i la sitja i tremuja de clínquer són APCA del grup B. La matxucadora d’additius de ciment, focus FC6, és també APCA del grup B amb emissions no sistemàtiques la qual cosa permet l’exempció de controls per part de l’òrgan competent. El titular de la instal·lació comunicarà al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica qualsevol canvi en el règim d’hores de funcionament anual d’aquest focus que impliqui que les emissions passin a ser sistemàtiques, d’acord amb l’article 2 del Reial decret 100/2011.

4.S’adjunta taula amb els tipus de controls a Reialitzar i valors límit d’emissió.

Focus	Control (autocontrol/OCA)	Periodicitat	Valor límit emissió partícules
FC3 Molí de carbó FC4 Molí de ciment	Autocontrol	Continu	50 mgNm3
	OCA	Cada any
FC5 Ensacadora FC7 Matxucadora de matèries primeres	Autocontrol	Anual	50 mg/Nm3
	OCA	Cada tres anys al menys un control a cada focus
FC6 Matxucadora d’additius de ciment	----------	----------	50 mg/Nm3
FC8 Sitja i tremuja de clínquer	OCA	Cada any: control d’emissions difuses	g/Nm3

8.3.9.Caldera auxiliar FC9. Grups electrògens FC10 i FC11

1.Aquestes instal·lacions són APCA del grup C, excepte els dos grups generadors de menor potència, que no tenen grup assignat.

2.El combustible utilitzat és gasoil als grups electrògens i fueloil a la caldera.

3.S’adjunta taula amb els contaminants a mesurar cada cinc anys i valors límit d’emissió.

Focus	Control (autocontrol/OCA)	Periodicitat	Valor límit emissió partícules
NOx	Autocontrol o OCA	Cada cinc anys	Caldera: 750 mg/Nm3 Grups electrògens: 1.500 mg/Nm3
SO2	Autocontrol o OCA	Cada cinc anys	650 mg/Nm3
CO	Autocontrol o OCA	Cada cinc anys	245 mg/Nm3
Opacitat Bacharach	Autocontrol o OCA	Cada cinc anys	4

Valors referits a un 15% d’oxigen, en condicions: T=273 K, P=101,3 KPa i gas sec.

4.Cada any, dins el primer trimestre de l’any següent, el titular informarà del règim de funcionament d’aquests focus, especificant els dies i les hores de funcionament de l’any anterior.

8.4.Controls i valors límit d’emissió: Emissions difuses

8.4.1.Mesures correctores i/o preventives

1.Per a les activitats amb emissions difuses identificats abans, així com per a tots els acopis i focus no permanents, tant a les instal·lacions de la fàbrica com a les instal·lacions annexes, s’ha de Reialitzar un bon manteniment de les mesures correctores i preventives implementades així com seguir les recomanacions del document de les Millors tècniques disponibles (MTD) del sector del ciment.

2.L’existència, manteniment i eficàcia de les mesures correctores i preventives d’emissions difuses del conjunt de la instal·lació, han de ser comprovades per un Organisme de control autoritzat (OCA) un cop a l’any, elaborant el corresponent informe de valoració.

3.Manteniment de mesures preventives:

a.Totes les portes, plaques, capses, sitges i carenatges que ja existeixen, per a prevenció de pols, romandran degudament tancats i en bon estat de conservació. Es durà a terme un registre dels manteniments que s’efectuïn.

b.Els filtres de mànigues han d’estar igualment ben mantinguts, amb un control de mànigues periòdic del qual es mantindrà un registre.

c.Davant qualsevol incidència que evidenciï que els filtres no estan retenint la pols es donarà lloc a una aturada immediata del procés corresponent fins que s’hagi resolt el problema.

d.Es durà a terme un registre d’aquelles incidències ocorregudes que puguin haver provocat importants emissions de pols.

e.La descàrrega amb camió de matèries primeres s’efectuarà a lloc tancat. En cas que no sigui possible i s’hagi d’emmagatzemar a la intempèrie es farà a zona arrecerada i mai en alçada. El moviment de pala evitarà igualment l’emissió de pols.

f.L’emmagatzematge de matèries primeres es farà a nau tancada o sitja. En el seu defecte es farà a lloc protegit del vent i minimitzant l’emissió de pols afora de les instal·lacions.

g.Les vies de la instal·lació estaran totes pavimentades. Es faran netes periòdicament de manera que no s’apreciïn capes de material pulverulent a sobre. La neteja ha de venir acompanyada d’un reg previ per evitar emissió de pols. A més aquests vials seran regats sistemàticament, amb periodicitat variable en funció de la meteorologia.

h.La velocitat màxima en aquests vials serà de 20 Km/h.

i.En cas que s’hagués d’utilitzar puntualment un vial que no estigués adequadament pavimentat, els camions no podran superar els 10 Km/h, s’addicionarà una capa de grava o similar i es durà a terme un reg sistemàtic.

j.A la sortida de les instal·lacions es disposa d’un rentador de rodes de camions. Es mantindrà en actiu i els camions hauran de passar per aquest abans de sortir a l’exterior.

k.Aturar els motors dels vehicles quan no estiguin en funcionament.

4.Mesures noves:

a.El clínquer s’emmagatzemarà en sitja. En el seu defecte es podrà emmagatzemar en nau, però els laterals d’aquesta hauran de disposar de barreres que retinguin la pols.

b.Aquells punts que actualment actuen com a focus d’emissió difusa de pols que es puguin canalitzar mitjançant tancament i aspiració cap a filtre de mànigues es canalitzaran.

c. Aquells punts que poden actuar com a grans emissors de pols davant incidències puntuals, com ara les sortides inferiors de les sitges, es mantindran correctament tancats.

d. Als llindars de la instal·lació i en aquells punts on l’emissió de pols pugui ser més important s’instal·laran barreres de protecció del vent, amb vegetació o bé amb altre tipus de barrera de retenció.

8.4.2.Control d’emissions de partícules sedimentables

1.Cada any es faran autocontrols de mesures de partícules sedimentables, entre els mesos d’abril a setembre.

2.La durada de cada campanya serà de quatre setmanes i s’haurà de col·locar almenys tres captadors de partícules simultàniament. S’haurà de disposar de al menys dues dades vàlides per any i per a cada un dels tres captadors.

3.La ubicació i nombre dels equips de mesura s’acordarà prèviament amb el departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

4.S’estableix com a valor objectiu d’aquest control el de 300 mg/m2.dia

5.Les dades obtingudes així com la descripció de les condicions meteorològiques (pluja, direcció i velocitat de vent...) a més de si hi ha hagut episodis d’intrusió sahariana durant el període, es remetran al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

8.5.Mesures a prendre en condicions de funcionament diferents a les normals.

1.La instal·lació ha de disposar d’un sistema automàtic que impedeixi l’alimentació de residus en els següents casos:

a.en la posada en marxa, fins que no s’arribi a la temperatura establerta de 850º C (1.100ºC) per al funcionament normal de la instal·lació,

b.quan no es mantengui la temperatura establerta de 850º C,

c.quan les mesures en continu indiquin que s’està superant algun valor límit d’emissió per causa de pertorbacions o mal funcionament dels dispositius de neteja dels gasos residuals.

2.La instal·lació no podrà seguir incinerant residus durant un període superior a quatre hores ininterrompudes si se superen els valors límit d’emissió. La duració acumulada de funcionament en aquestes circumstàncies no pot superar les 60 hores durant un any.

3.En cas d’avaria, el titular de la instal·lació reduirà o aturarà el funcionament de la instal·lació el més aviat possible i fins que es pugui reanudar en condicions normals de funcionament.

4.Davant qualsevol incidència que evidenciï que els filtres de mànigues no estan retenint la pols es donarà lloc a una aturada immediata del procés corresponent fins que s’hagi resolt el problema.

8.6.Registre

El titular de la instal·lació haurà de mantenir actualitzat un registre amb dades de les emissions, combustibles, aturades, tasques de manteniment, incidències, controls, etc., per a cada focus emissor d’acord amb el disposat a l’article 8 del Reial decret 100/2011 i la normativa de desenvolupament. La informació documental (informes, mesures, manteniment...) s’ha de conservar un període mínim de 10 anys.

8.7.Immissions o qualitat de l’aire

1.Respecte a la qualitat de l’aire de l’entorn, a l’estació de mesura ubicada a la depuradora de Lloseta, s’han de mesurar les partícules PM10, PM2,5 i PM1.

2.S’han de complir els objectius de qualitat de les dades establerts a la normativa d’avaluació de la qualitat de l’aire ambient, quant a cobertura de dades i incerteses de mesura. S’aplicaran com a valors de referència els valors límit i objectiu establerts a la normativa existent: Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig, relativa a la qualitat de l’aire ambient i una atmosfera més neta a Europa, i Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire.

Contaminant	Control (autocontrol/OCA)	Periodicitat	Valors de referència
Partícules PM10	Autocontrol	Continu	50microg/m3 mitjana diària, no superar més de 35 vegades/any 40microg/m3 mitjana anual
Partícules PM2.5	Autocontrol	Continu	25 microg/m3 mitjana anual
Partícules PM1	Autocontrol	Continu	---

3.Si les mesures no es realitzen segons el mètode de referència indicat al Reial decret 102/2011, s’ha de fer una intercomparació entre el mètode aplicat i el mètode de referència, tenint en compte les normes i guies europees i estatals corresponents. La periodicitat de les intercomparacions s’establirà amb el departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica, d’acord amb els resultats obtinguts.

4.A més, es determinaran en continu els paràmetres meteorològics següents: pluviometria, temperatura, direcció i velocitat de vent, pressió atmosfèrica i humitat relativa.

9.Requisits de seguretat i activitats

9.1.Pla d’autoprotecció

El titular de l'activitat haurà de disposar del preceptiu pla d’autoprotecció enregistrat a la Direcció General competent en matèria d’Emergències i implantat a la totalitat de les instal·lacions i processos que conformen l’activitat, indicades al punt 1 de la present Autorització. El Pla d’autoprotecció estarà redactat i signat per un tècnic competent, de conformitat amb el que determina l’article 13 del decret 8/2004, i s’ajusti a l’índex de continguts que disposa el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel que es despleguen determinants aspectes de la Llei d’Ordenació d’Emergències a les Illes Balears (BOIB núm. 18 de 5 de febrer de 2004). A més del contingut que figura a l’annex II del Reial Decret 393/2007, de 23 de març, per qual s’aprova la Norma Bàsica d’Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d’emergència, inclourà les mesures a aplicar, incloses les complementàries per a limitar les conseqüències mediambientals i evitar altres possibles accidents e incidents.

9.2.Seguretat industrial

El titular de la activitat haurà de:

-Inscriure les instal·lacions corresponents de la Direcció General d’Indústria, segons les normatives vigents de seguretat industrial, minera, etc.

-L’emmagatzematge de productes químics s’haurà d’adaptar al Reial decret 379/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics, i les seves instruccions tècniques complementàries.

-Obtenir el Document de Qualificació Empresarial (fabricació de ciment).

-Donar compliment al Reglament per la supressió de les barreres Arquitectòniques (Decret 20/2003) en tot el que li sigui d’aplicació.

-Prevenir els riscs laborals i vetllar per la salut i seguretat dels treballadors, i aquests el deure de complir les mesures de prevenció que s’adoptin, d’acord a l’establert a la llei estatal 31/95 de prevenció dels riscs laborals. Les condicions de treball s’hauran d’ajustar a l’establert a les disposicions  específiques i reglamentàries en matèria de seguretat laboral. Havent de posar especial atenció en el compliment del Reial Decret 374/2001 sobre protecció dels treballadors contra els riscs relacionats amb els agents químics durant el treball.

-Fer complir als edificis de caràcter industrial les prescripcions de protecció contra incendis indicades al Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel que s’aprova el Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials.

Per un altre banda:

-Les instal·lacions de protecció contra incendis i el seu manteniment s’hauran d’ajustar al disposat al Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (Reial Decret1942/1993) i normes UNE corresponents.

-L’emmagatzematge de productes químics s’haurà d’adaptar al RD 379/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics, i les seves instruccions tècniques complementàries.

9.3.Contaminació Acústica

S'efectuarà una campanya de caracterització Reial dels nivells de renou emesos a l'exterior durant les diverses fases típiques de l'operació (engegaments, etc.) en horari nocturn i diürn, per la comprovació del compliment dels límits establerts a la normativa autonòmica vigent en aquesta matèria, és a dir, la disposició addicional quinzena de la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributàries i administratives, i la Llei 1/2007, contra la contaminació acústica a les Illes Balears.

9.4.Contaminació lumínica

Es complirà amb allò que estableix la Llei 3/2005 de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

10.Controls periòdics

10.1.Control periòdic de les instal·lacions

En qualsevol moment, la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient podrà Reialitzar visita de comprovació i certificar la idoneïtat de les instal·lacions i el manteniment de les condicions inicials que han donat lloc a l’AAI, així com el compliment de les prescripcions tècniques aplicables en virtut de la legislació vigent.

Periòdicament es realitzaran visites de comprovació a les instal·lacions de CEMEX per part dels tècnics de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient, per tal de comprovar el compliment dels requisits de l’AAI.

10.2.Inventari d’emissions al Registre PRTR

CEMEX haurà de trametre les dades sobre quantitats de contaminants emesos, anualment, en aplicació del disposat en el Reglament 166/2006 (PRTR), de 18 de gener, del Parlament Europeu, que estableix un registre europeu d’emissions i transferència de contaminants, i pel RD 508/2007. Aquestes emissions seran trameses, per a la seva avaluació prèvia, a la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient adjuntant una memòria explicativa de la metodologia emprada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España. Les quantitats de contaminants seran mesurades, calculades o estimades, preferentment per aquest ordre.

10.3.Control documental

10.3.1.Control documental periòdic

Els informes realitzats per un Organisme de control autoritzat (OCA) seran tramesos per part de l’OCA al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

Es relacionen a continuació la llista d’informes d’OCA:

-Els assaigs anuals de seguiment (AAS) dels SAM, un cop a l’any.

-Els informes NGQ2 dels SAM, en el moment de la seva instal·lació, cada tres anys i després de fallida del SAM o de canvi important de la instal·lació.

-Els informes de mesures de contaminants per a cada focus, amb la periodicitat indicada a les taules corresponents.

-L’informe de compliment i valoració de les mesures correctores i preventives d’emissions difuses, cada any.

Per part del titular de la instal·lació es remetrà al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica la següent informació:

-Les dades semihoràries dels sistemes automàtics de mesura (SAM), en continu.

-Els informes de mesures de partícules sedimentables, després de cada campanya Reialitzada.

-Al menys, les dades mitjanes horàries d’immissions de partícules PM10, PM2,5 i PM1, en continu.

-Si s’escau, els informes resultat de la intercomparació de les mesures d’immissions de partícules front al mètode de referència, amb la periodicitat establerta.

Mentre no estigui en funcionament el sistema de tramesa de dades en continu s’establirà un sistema alternatiu d’acord amb el departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

10.3.2.Informe anual

El titular de l’activitat enviarà a l’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar l’AAI un informe del període precedent, abans de l’1 de març de cada any, en el qual s’inclourà:

-Residus:

+La declaració anual de residus d’acord amb allò que disposa l’article 41.1 de la Llei 22/2011 i l’article 18 del Reial Decret 833/1988. Aquesta memòria ha de contenir, almenys, referències suficients de les quantitats i característiques dels residus gestionats, la seva procedència i destinació, la relació d'aquells que es troben emmagatzemats així com les incidències rellevants que hagin tingut lloc l'any anterior. L’entitat explotadora ha de conservar, al lloc on Reialitza l’activitat, còpia de la memòria anual durant cinc any.

-Aigües:

+Resultats analítics dels controls de qualitat de pluvials previstos.

+Resultats de les revisions periòdiques dels dipòsits de combustible líquid que s’hagin dut a terme durant l’any.

+Volum d’aigua de pou consumida per l’activitat. Mesurada (comptador) o estimada (en funció de les hores de funcionament de les bombes)

+Volum d’aigua pluvial reutilitzada per reg i humectació, si és el cas.

-Contaminació atmosfèrica

+La declaració sobre el compliment o no dels valors límit d’emissió a partir de les dades registrades al llarg de l’any, pels contaminants que tenen establerta la mesura en continu, amb el corresponent informe justificatiu.

-Renous

+Informe dels controls d’emissions de renous.

-En caràcter general

+Altres controls Reialitzats durant l’any i mesures adoptades per a minimitzar impactes.

+Memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España.

+Les dades exigides pel Reial Decret 508/2007 i Reglament (CE) 166/2006, de 18 de gener, s’hauran de comunicar telemàticament al Registre informàtic PRTR-Espanya, dins els terminis que pertoquin, de forma anual.

+L’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar les AAI trametrà a cada Direcció General o administració competent la documentació de la que tingui competències.

+Tota la informació que sigui susceptible de tractament informàtic s’aportarà en paper i en format informàtic estàndard.

11.Obligacions del titular

El titular de l’activitat estarà obligat a complir amb les obligacions establertes a l’article 5 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, i en especial:

-Assumirà tots els condicionants recollits a la present Resolució.

-Mantindrà el correcte funcionament de l’activitat.

-Comunicarà a l’Òrgan Ambiental Competent qualsevol incidència que afecti a l’activitat amb repercussió ambiental.

Per una altra banda, el titular queda sotmès al compliment de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat ambiental, i als seus desenvolupaments reglamentaris, per tal de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals provocats per la seva activitat.

12.Funcionament diferent al normal

En el termini màxim de 3 mesos, el titular presentarà, a l’òrgan ambiental, un protocol d’actuació en condicions de funcionament diferents de les normals contemplant aquelles que puguin afectar al medi ambient.

Quan es produeixi una situació de funcionament diferent de les normals, el titular de l’autorització ambiental integrada, en el termini màxim de 10 dies, comunicarà a l’òrgan ambiental el fet en si, les seves conseqüències ambientals i les actuacions dutes a terme per tornar a condicions normals de funcionament.

13.Incompliment de les condicions de la present autorització

El incompliment de les condicions establertes a la present autorització serà considerat com una infracció lleu, greu o molt greu classificada segons l’article 30 de la Llei 16/2002 i estarà subjecte al règim sancionador dels articles 31 a 35 de la Llei 16/2002 i el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el reglament del procediment a seguir en l’execució de la potestat sancionadora.

14.Caràcter de l’autorització.

Aquesta Autorització Ambiental Integrada s’atorga sense perjudici de tercers i sense perjudici de les demés autoritzacions i llicències que siguin exigibles per l’ordenament jurídic vigent.

15.Causes d’extinció.

Són causes d’extinció de l’AAI:

-L’extinció de la personalitat jurídica del titular.

-La declaració de fallida del titular quan la mateixa determini la seva dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial que la declari.

-Quan es determini una dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial.

16.Modificació de les condicions.

L’Òrgan Ambiental Competent, en conformitat a l’article 25 de la Llei 16/2002, podrà modificar les condicions de control ambiental de l’explotació senyalades a la present Resolució, o determinar mesures complementàries que es considerin convenients per a l’adequació o millora de l’activitat.

 

ANNEX I
Contingut mínim de l’informe base del sòl

L’article 12.1.f) de la llei 5/2013, d’11 de juny, per la qual es modifiquen la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, determina que quan  una activitat  impliqui l’ús, la producció o l’emissió de substàncies perilloses rellevants, tenint en compte la possibilitat de contaminació del sòl a l’emplaçament de la instal·lació, el titular presentarà davant l’autoritat competent un Informe base abans de començar l’explotació de la instal·lació o abans d’actualitzar l’autorització.

El desconeixement de la situació del sòl de les instal·lacions que requereixen autorització ambiental integrada és en molts casos un fet i d’aquí sorgeix la necessitat  de conèixer amb detall l’estat actual del sòl, mitjançant la informació recollida a l’Informe base, com a pas previ a l’establiment de condicionants específics sobre el seguiment posterior a Reialitzar. No es descarta que els resultats obtinguts  a les inspeccions indiquin una afecció del sòl superior a la permesa i, que tal i com recull el Reial Decret 9/2005, suposi un risc per a la salut de les persones i el medi ambient i es requereixin actuacions de remediació o control una vegada es coneguin els resultats. Si es determina que la instal·lació ha causat una contaminació significativa del sòl respecte a l’estat establert en l’Informe base, el titular haurà de prendre les mesures oportunes per fer front a dita contaminació amb l’objecte de restablir l’emplaçament de la instal·lació a  l’estat anterior.

Aquest informe ha de contenir la informació necessària per determinar l’estat  del sòl, a fi de fer la comparació quantitativa amb l’estat  després del cessament definitiu de les activitats, previst a l’article 22 bis (Tancament de les instal·lacions),  a fi de determinar si s’ha produït un increment significatiu de la contaminació del sòl.

Per tot això, les empreses titulars d’instal·lacions que requereixen autorització ambiental integrada hauran de presentar un Informe Base Reialitzat per empresa acreditada per ENAC per activitats d’inspecció de sòls potencialment contaminats.

El Servei de Residus i Sòls Contaminats estableix els continguts mínims d’aquest Informe base i es reserva el dret de reclamar  informes complementaris més detallats, dades o anàlisis que permetin avaluar quantitativament  el grau de contaminació del sòl. En funció de la valoració dels resultats obtinguts a l’Informe base es podran establir nous condicionants sobre el control del sòl i/o actuacions a dur terme.

D’altra banda, el Servei de Residus i Sòls Contaminats, inclou a títol orientatiu les substàncies perilloses que com a mínim s’han de considerar, amb l’objectiu de determinar les substàncies perilloses rellevants utilitzades, produïdes o emeses per la instal·lació que es tracti.

PART I: CONTINGUTS MÍNIMS

1.Identificació de l’entorn ambiental de l’emplaçament

Topografia, geologia, direcció del flux de les aigües subterrànies, altres vies de migració potencial  tals com canals de serveis o desguassos; aspectes mediambientals (hàbitats particulars, espècies i àrees protegides) i usos del sòl de l’entorn amb la intenció de determinar on es poden dirigir les substàncies perilloses i identificar els medis receptors que estan potencialment en risc.

2.Usos anteriors de les instal·lacions

Nom de l’activitat.

Descripció dels usos anteriors que poden haver donat lloc a l’alliberament de substàncies perilloses, ja siguin les mateixes a les utilitzades, produïdes o alliberades per la instal·lació existent o per unes de diferents. Identificació de la ubicació, tipus i extensió de la contaminació existent en l’emplaçament i determinar els estrats  que poden resultar afectats per aquesta contaminació.

Tipus d’activitat desenvolupada.

Titular.

Data d’inici de l’activitat.

Data de finalització de l’activitat.

3.Usos actuals de les instal·lacions

Dades de l’empresa	Dades del centre de Treball
Raó social NIF o CIF                                                            Adreça del domicili social Municipi Codi Postal           Telèfon Fax E-mail    Web	Denominació del centre NIF o CIF Adreça Municipi Codi postal Telèfon Fax E-mail Coordenades geogràfiques

 

Dades de la instal·lació	Estat actual de les instal·lacions
Any d’inici de l’activitat Superfície total de la instal·lació Superfície pavimentada respecte al total de superfície de la parcel·la Número de captacions d’aigües subterrànies en les instal·lacions Número de captacions actualment en ús Xarxa de sanejament (No existeix/xarxa única/xarxa segregada)	En producció Aturada tècnica En fase d’ampliació o reforma Altres  (especificar)

4.Substàncies de caràcter perillós utilitzades, produïdes o emeses

Identificació de les substàncies de caràcter perillós involucrades dins els límits de la instal·lació, ja sigui com a matèries primeres, productes intermedis, subproductes, emissions, residus, que com a resultat de la seva perillositat respecte a la toxicitat, mobilitat, persistència i biodegradabilitat, tenen capacitat de contaminar el sòl. Per a cada substància contaminant identificar la possibilitat actual de contaminació dels sòls  de la instal·lació, incloent la possibilitat d’abocaments i les seves conseqüències, tenint especialment en compte:

Quantitats

Accidents o els incidents, degoteigs o vessaments d’operacions rutinàries, canvis en la pràctica operativa, canvis en les substàncies utilitzades...

Determinació del risc potencial de contaminació de cada substància perillosa considerant les seves propietats físiques i químiques (composició, estat físic, solubilitat, toxicitat, mobilitat, persistència, etc), relacionant-ho amb el context de l’emplaçament per determinar si les circumstàncies existents poden resultar en l’abocament de la substància en quantitats suficients per representar un risc de contaminació, ja sigui el resultat d’una emissió simple o el resultat acumulatiu provinent de múltiples emissions.

Quantitat/ any.

Procés en el que s’utilitzen, produeixen o emeten aquestes substàncies.

Emmagatzematge de les substàncies de caràcter perillós
Emmagatzematge en superfície. Dipòsit superficial. Dipòsit subterrani. Condicions d’ús, de transport i d’emmagatzematge dins les instal·lacions. Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl. Referència (s’han d’assenyalar els emmagatzematges en el plànol de les instal·lacions).

5.Productes intermedis, finals o subproductes de caràcter perillós

Descripció

Quantitat/ any

Procés en el que s’utilitzen, produeixen o emeten aquests productes intermedis, finals   o subproductes de caràcter perillós

Emmagatzematge de productes intermedis, finals o subproductes de caràcter perillós

Emmagatzematge en superfície Dipòsit superficial Dipòsit subterrani Condicions d’ús, de transport i d’emmagatzematge dins les instal·lacions Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl Referència (s’han d’assenyalar els emmagatzematges en el plànol de les instal·lacions)

6.Residus produïts

Descripció

Codi LER

Quantitat/any

Forma de presentació

Tipus d’emmagatzematge

Gestor Autoritzat

Emmagatzematge dels residus produïts o gestionats
Emmagatzematge en superfície Dipòsit superficial Dipòsit subterrani Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl Referència (s’han d’assenyalar les zones d’emmagatzematge en el plànol de les instal·lacions)

7.Àrees productives

Descripció del procés

Superfície (m²)

Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl

Substàncies perilloses involucrades

8.Fonts potencials de contaminació

En referència a tots els tipus d’emmagatzematge i àrees productives esmentats en els punts anteriors, determinar quins d’ells poden constituir fonts potencials de contaminació  del sòl.

9.Fuites, vessaments o accidents amb substàncies perilloses que poden haver afectat el sòl

Ubicació

Data

Substàncies implicades

Superfície presumiblement afectada (m²)

Volum (m³)

Tipus de paviment

Mesures adoptades o a adoptar  per  protegir el sòl, integritat dels mecanismes de contenció,...

Administració que hi ha intervingut

10.Certificacions

Analítica d’abocament Reialitzada per ECA (SI/ NO/ EN CURS)

Etiqueta Ecològica Europea, EMAS (SI/ NO/ EN CURS)

Sistema de Gestió Mediambiental (SI/ NO/ EN CURS)

Pla d’emergència interior (SI/ NO/ EN CURS)

11.Analítiques de sòls

Localització, identificació i justificació del nombre de punts de mostreig; representativitat d’aquests punts de mostreig.

Ubicació en les instal·lacions i profunditat.

Mètodes analítics de mostreig, paràmetres i incerteses de la mesura.

Condicions generals del mostreig i descripció.

Resultats. Tenir en compte que els paràmetres a analitzar són aquelles substàncies perilloses rellevants utilitzades, produïdes o emeses per la instal·lació que es tracti. Acreditació per ENAC.

Conclusions.

Aportar, si estan disponibles, les anàlisis de riscs i els informes existents que regula la legislació sobre sòls contaminats en relació amb les mesures Reialitzades en el sòl que reflecteixin l’estat en el moment de la  redacció de l’informe o, com a alternativa, noves mesures Reialitzades en el sòl que guardin relació amb la possibilitat d’una contaminació del  sòl per aquelles substàncies perilloses que hagi d’utilitzar,  produir o emetre la instal·lació de què es tracti.

Aportar, si estan disponibles, informes sobre la qualitat química del sòl, plans d’evacuació i retirada de les substàncies procedents de fuites o vessaments que s’han aplicat en cas d’accident.

12.Redacció de l’informe

Dades de la persona o persones que redacten l’informe (telèfon, e-mail)

DNI

Autoritzat per

PART II : SUBSTÀNCIES PERILLOSES

Hidrocarbus aromàtics	Hidrocarburs clorats	PAH
Benceno	Diclorometano	Acenafteno
Estireno	1,1-Dicloroetano	Antraceno
Etilbenceno	1,2-Dicloroetano	Benzo(a)antraceno
Tolueno	1,1,1-Tricloroetano	Dibenzo(a,h)antraceno
Xileno	1,1,2-Tricloroetano	Criseno
	1,1,2,2-Tetracloroetano	Fluoranteno
	1,1-Dicloroetileno	Benzo(b)fluoranteno
	Tricloroetileno	Benzo(k)fluoranteno
	Tetracloroetileno	Fluoreno
	1,2-Dicloropropano	Naftaleno
	1,3-Dicloropropano	Pireno
	Cloroformo	Benzo(a)pireno
	Cloruro de vinilo	Inde(1,2,3-cd)pireno
	Hexaclorobutadieno	Fenantreno
	Hexacloroetano
	Tetracloruro de carbono
	Clorobenceno
	1,2-Diclorobenceno
	1,3-Diclorobenceno
	1,4-Diclorobenceno
	1,2,4-Triclorobenceno
	p-Cloranilina
	trans-1, 2-Dicloroetileno
	Bromoform
	1,3-Diclorobenceno
	Pentaclorobenceno
	1,2,4,5 tetraclorbenceno

 

Pesticides	Composts fenòlics	Ftalats
Aldrin	Fenol	bis(2-etilhexil)ftalato (DHEP)
Clordan	Cresol<A[Cresol|Crisol]>	butil benzil ftalato (BBP)
p,p'-DDE	2-Clorofenol	butil ftali butilglicolato
p,p'-DDT	2,4-Diclorofenol	dibutil ftalato (DBP)
p,p-DDD	2,4,5-Triclorofenol	dietil ftalato
Dieldrín	2,4,6-Triclorofenol	Diisobutil ftalato (DIBP)
Endosulfan	Pentaclorofenol
Endrín	Nonilfenol
Heptacloroepoxido	4-clor-3-metilfenol
Hexaclorobenceno	2,3,4,6 tetraclorfenol
Hexaclorociclohexano-alfa	2-nonilfenol
Hexaclorociclohexano-beta	3-nonilfenol
Hexaclorociclohexano-gamma	4-nonilfenol
Mirex	Octilfenol
Toxafeno
Clordecona
Alacloro
Atrazina
Clorpirifos
Simazina
Clorfenvinfos
Trifluralina
Diuron
Isoproturon
Tributilestaño y compuestos
Tertbutilazina
Metolacloro
Isodrin1

 

Altres composts

Acetona 1,4-Dioxano Decabromofenileter Pentabromodifenileter Octabromodifenileter Hexabromobifenil (HBB) Hexabromodifenileter Heptabromodifenileter Tetrabromodifenileter Fluoruros ETBE (Etil tert-butil éter) MTBE (Metil tert-butil éter) Formaldehido Tetrahidrofurano Cloroalcanos Difenilesteres bromados DDT Total Cianuros Benzo(ghi)piraleno PCB TPH Dioxinas y furanos Hexabromociclododecano (HBCDD), alfa-hexabromociclododecano, beta-hexabromociclododecano, gamma-hexabromociclododecano 2,4 Dinitrotolueno (2,4-DNT) Tris(2-cloroetil)fosfato (TCEP) Pentaóxido de diarsénico Sulfocromato de plomo amarillo (C. Y. Pigmento Yellow 34) Cromatomolibdatosulfato de plomo rojo (C. Y. Pigmento Red 104) Trióxido de diarsénico Cromato de plomo 5-tert-butil-2,4,6-trinitro-m-xileno (Muskxylene) 4,4-Diamindifenilmetano (MDA) Dicromato de amonio Cromato potásico Ácidos generados a partir de trióxido de cromo y sus oligómeros Trióxido de cromo Dicromato potásico Cromato sódico Dicromato sódico Àcid perfluoroctasulfónico (PFOS), sus sales y el perfluoroctanosulfonato de flúor (PFOS-F).

 

Metalls
Antimonio
Arsénico
Bario
Berilio
Cadmio
Cobalto
Cobre
Cromo (III)
Cromo (VI)
Estaño
Mercurio
Molibdeno
Níquel
Plomo
Selenio
Talio
Vanadio
Zinc

 

Palma, 2 de febrer de 2014

El president de la CMAIB
José Carlos Caballero Rubiato