Butlletí Oficial de les Illes Balears

L’article 12.3 de la Llei 4/2004, de 2 d’abril, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears regula els informes o memòries de fiscalització i en preveu la seva tramesa al Parlament, als subjectes fiscalitzats i al Tribunal de Comptes, així com la seva publicació al BOIB després del darrer tràmit parlamentari.

L’article 32.1 del Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes estableix que aquesta Institució haurà de publicar el resultat de la fiscalització en el BOIB, un cop rebuda la comunicació expressa que s’ha dut a terme el darrer tràmit parlamentari.

Mitjançant acord del Consell de la Sindicatura de 29 de juliol de 2013 es va aprovar l’Informe 89/2013 dels comptes generals corresponents a l’exercici 2010 dels dotze ajuntaments amb una població superior a 20.000 habitants.

En data 15 d’octubre de 2013, la presidenta del Parlament de les Illes Balears va comunicar que s’havia dut a terme el darrer tràmit parlamentari, que va tenir lloc amb la presentació i el debat de l’Informe a la sessió de la Comissió d’Hisenda i Pressuposts de dia 8 d’octubre de 2013.

Per tot l’anterior i d’acord amb el que preveuen la Llei 4/2004 i el Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes

Resolc

Publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears els resultats de la fiscalització i les recomanacions de l’Informe núm. 89/2013 dels comptes generals corresponents a l’exercici 2010 dels dotze ajuntaments amb una població superior a 20.000 habitants, que s’adjunta com a annex.

 

Palma, 24 d’abril de 2015

El Síndic major
Pere Antoni Mas Cladera

ANNEX.
INFORME NÚM. 89/2013 DELS COMPTES GENERALS CORRESPONENTS A L’EXERCICI 2010 DELS DOTZE AJUNTAMENTS AMB UNA POBLACIÓ SUPERIOR A 20.000 HABITANTS.

I. INTRODUCCIÓ

1. PRESENTACIÓ

L’article 82 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears estableix que correspon a la Sindicatura de Comptes la fiscalització externa de l’activitat econòmica, financera i comptable del sector públic de les Illes Balears.

La Llei 4/2004, de 2 d’abril, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, regula aquesta institució.

L’article 18 del Reglament de règim interior de la Sindicatura estableix que el Programa anual d’actuacions ha d’incloure, obligatòriament, un informe sobre la rendició de comptes de les entitats locals i els altres organismes, empreses i entitats que integren el sector públic local. En compliment d’aquest mandat es va aprovar l’Informe 77/2012 agregat dels comptes generals de les entitats locals de 2010 i a fi de completar la informació del sector públic local amb una anàlisi més detallada dels comptes generals dels ajuntaments amb més població es presenta aquest Informe.

Segons l'article 27 de l'esmentat Reglament, es tracta d'un informe de caràcter general sobre els comptes dels ajuntaments amb una població superior a 20.000 habitants i les seves entitats dependents (article 4.1.b del Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears).

D’acord amb les Directrius tècniques aprovades pel Consell de la Sindicatura el 27 de setembre de 2012, aquest Informe consisteix en una revisió limitada en la qual es comprova si les dades presentades en els estats comptables que formen els comptes són coherents entre si, i té com a objectiu presentar una informació comptable, referida al conjunt d'entitats públiques format per cada un dels ajuntaments amb les seves entitats dependents, sobre la qual es calcularan els indicadors que han de permetre l’anàlisi de la seva situació economicofinancera i pressupostària. S’ha de fer palès que no es tracta, en cap cas, d’un informe de fiscalització dels comptes generals de les entitats locals considerats individualment.

Els treballs de fiscalització s’han dut a terme a les dependències de la Sindicatura de Comptes. La data de finalització dels treballs de camp ha estat el 31 de març de 2013.

2. ÀMBIT SUBJECTIU

L’àmbit subjectiu de l’Informe són els ajuntaments amb una població superior a 20.000 habitants i les seves entitats dependents.

Els dotze municipis que, a 31 de desembre de 2010, tenien una població superior a 20.000 habitants, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), són els següents:

- Calvià

- Ciutadella de Menorca

- Eivissa

- Inca

- Llucmajor

- Maó

- Manacor

- Marratxí

- Palma

- Sant Antoni de Portmany

- Sant Josep de sa Talaia

- Santa Eulària des Riu

La població dels ajuntaments inclosos en l'àmbit subjectiu d'aquesta fiscalització representa un 70,7% de la població total de les illes Balears, a 31 de desembre de 2010. En termes econòmics el pressupost inicial de l'exercici 2010 d'aquests ajuntaments (sense incloure les entitats dependents) suposa més de dos terços del total dels pressuposts dels ajuntaments de les illes Balears.

L'àmbit subjectiu inclou aquests ajuntaments i les entitats que s'integren dins del seu àmbit de control i que s'ha considerat que formen part del perímetre de consolidació de cadascun d'aquests ajuntaments, sempre que hagin retut comptes a través de la plataforma de rendició telemàtica de comptes. Aquesta darrera limitació exclou de l'àmbit subjectiu els consorcis i les fundacions que no reten mitjançant la plataforma. Igualment s'exclouen les societats mercantils amb participació dels ajuntaments de l'àmbit subjectiu, l'existència de les quals consta a la Sindicatura, que no han estat incloses en la consolidació dels ajuntaments respectius són les següents: Palau de Congressos de Palma, SA, Carn Illa, SA, i Servei d'Informàtica Local de Menorca, SA (SILME).

Als efectes d'aquesta fiscalització hi ha 49 ens instrumentals dependents actius: 30 organismes autònoms, 1 EPE i 18 societats mercantils (14 participades directament i 2 indirectament al 100% i, a més, 2 amb participació majoritària però inferior al 100%).

3. ÀMBIT TEMPORAL

L’abast temporal de l’Informe és l’exercici econòmic 2010, així mateix es fan comparacions amb exercicis anteriors.

4. ÀMBIT OBJECTIU

Cap dels ajuntaments de l'àmbit subjectiu de l'Informe no ha retut uns estats comptables anuals consolidats amb les seves entitats dependents, malgrat la possibilitat prevista a l'article 209.4 del TRLHL, encara que tots aquests tenen entitats dependents, excepte l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia.

Per tenir una visió completa de la situació real d'un ajuntament és necessari disposar d'informació comptable referida al grup d'entitats públiques que el formen aquest, com a entitat matriu, i tots aquells altres ens que s'integren dins del seu àmbit de control.

L'elaboració de l'Informe s'ha realitzat en dues fases que són les següents:

A. ELABORACIÓ DELS ESTATS COMPTABLES CONSOLIDATS

A la primera fase s'han elaborat uns estats comptables anuals consolidats, amb dades comparatives de l'exercici anterior, de cada un dels ajuntaments de l'àmbit subjectiu de l'Informe amb les seves entitats dependents, excepte de l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia que no té ens dependents.

Per a l'elaboració d'aquests estats anuals consolidats ha estat necessari homogeneïtzar prèviament la informació comptable, agregar els estats comptables individuals, i practicar les eliminacions adients segons la informació inclosa en els comptes individuals retuts de cada entitat del perímetre de consolidació; i, per tant, podria haver-hi més eliminacions a practicar que podrien reduir el total d'actiu i de passiu o de despeses i d'ingressos, tant pressupostaris com economicopatrimonials, però que no modificarien els resultats corresponents als exercicis 2009 i 2010.

L'existència de comptes anuals elaborats d'acord amb marcs normatius diferents, ajuntaments i organismes autònoms segons la INCL, i societats mercantils i EPE segons el PGC, ha suposat que el procés d'homogeneïtzació prèvia hagi requerit la realització d'ajusts i reclassificacions en els diferents estats comptables afectats i, també, l'elaboració d'estats comptables inexistents en el PGC com és una liquidació del pressupost per a les societats mercantils i EPE. L'estat de fluxos d'efectiu s'ha recalculat pel mètode indirecte sense tenir en compte les dades que han inclòs en els seus comptes anuals les societats mercantils, amb la finalitat de mantenir la coherència global en la seva formulació.

El criteri per realitzar les eliminacions de les transaccions i els saldos entre les entitats del perímetre de consolidació és el d'eliminar el menor import coincident d'acord amb el que estableix la IGAE en el seu document de consolidació. En aquells casos que hi ha hagut dubtes en la identificació dels saldos i de les transaccions internes, s'han considerat com a més fidedignes les dades dels comptes anuals auditats per un professional extern.

També s'han realitzat ajusts per les diferències més significatives detectades pel procés de validació de comptes anuals de la plataforma de rendició telemàtica i de les quals tenen coneixement els comptedants. L'estat comptable amb més incidències és el de l'endeutament, del qual alguns ajuntaments de l'àmbit subjectiu no informen correctament.

B. ANÀLISI DELS ESTATS COMPTABLES CONSOLIDATS

A la segona fase s'han analitzat els estats comptables consolidats i, a partir d'ells, s'han calculat els indicadors i s'han extret les conclusions i les recomanacions que s'han considerat oportunes.

Una de les anàlisis realitzades és l'avaluació del compliment de l'estabilitat pressupostària que s'ha realitzat a cadascun dels ajuntaments. Els criteris que s'han seguit per al seu càlcul són els del Manual de la IGAE segons la informació inclosa en el Compte general retut. A més dels ajusts proposats en el manual esmentat, s'ha aplicat un ajust addicional per les desviacions de finançament afectat.

Les anàlisis comparatives amb l’exercici anterior corresponen a les dades consolidades de les entitats corresponents a l'exercici 2009 incloses, a efectes comparatius, en el compte general de l’exercici 2010.

5. OBJECTIUS

Els objectius generals de l’Informe són els següents:

- Verificar el compliment de la normativa vigent amb relació a la formació, l’aprovació i la rendició dels comptes.

- Determinar la integritat dels comptes anuals exigits per la normativa, si s’ajusten als models establerts, i si contenen tota la documentació exigida.

- Verificar la coherència interna de la informació dels comptes i assenyalar les incidències que es detectin.

- Analitzar les principals magnituds pressupostàries, econòmiques i financeres consolidades de cada ajuntament de l’àmbit subjectiu.

- Analitzar les relacions de contractes i presentar una visió conjunta de la contractació realitzada per cada ajuntament i els seus ens dependents.

No és objectiu d’aquest Informe fer un examen exhaustiu de cadascun dels comptes retuts. Es tracta de fer una revisió limitada, per tal de mostrar les dades consolidades de cada un dels ajuntaments i, així mateix, exposar aquelles observacions i incidències detectades en els diversos documents que integren els comptes. S’inclouen les conclusions i les recomanacions que es consideren adients.

6. ABAST

La documentació relativa al Compte general de cada ajuntament ha estat tractada i analitzada individualment.

Els estats comptables analitzats en aquest Informe són els enumerats a la INCL a més de l'estat de fluxos d'efectiu (encara no inclòs a la normativa comptable aplicable a l'Administració local i que s’ha elaborat a partir de les dades del balanç de situació i del compte de resultats de les entitats incloses a la consolidació). Únicament s’han tingut en consideració els documents tramesos en fitxers XML, amb independència del que puguin contenir els fitxers PDF tramesos.

En la majoria de casos només s’han posat de manifest les incidències detectades, sense valorar el seu grau d’importància.

Amb les dades numèriques aportades a través de la plataforma de rendició telemàtica de comptes, s’han elaborat els estats consolidats de cada un dels ajuntaments de l'àmbit subjectiu, per tal de donar una visió completa de la seva situació economicopatrimonial i pressupostària.

Les anàlisis comparatives amb l’exercici anterior, realitzades al llarg de l’Informe, provenen de les dades del Compte general de l’exercici 2010 i dels imports de l’exercici 2009 que, a efectes comparatius, figuren en el Compte general esmentat.

En determinades anàlisis s'inclouen les mitjanes i els indicadors calculats sobre les dades consolidades de les entitats de l'àmbit subjectiu de l'Informe, i no del total d'ajuntaments de les Illes Balears.

Respecte a la informació sobre l'activitat contractual de les entitats de l'àmbit subjectiu de l'Informe, aquesta s'ha elaborat a partir de les dades extretes de les relacions de contractes trameses a la Sindicatura per aquestes entitats, relatives als exercicis 2009 i 2010.

Per tot això, aquest treball no es una fiscalització de cadascun dels comptes integrants del Compte general de les corporacions locals de l'àmbit subjectiu i, per tant, no se segueixen normes i procediments de fiscalització del sector públic generalment acceptats que impliquen una auditoria completa d'aquests.

7. METODOLOGIA

Les unitats monetàries de les xifres s’han expressat en milers d’euros en els quadres de l'Informe (tret que s’especifiqui el contrari) utilitzant-ne el format de visualització de zero decimals.

Internament s’ha treballat amb les xifres en euros i en cèntims d’euro conservant la totalitat de les xifres. Es fa constar la xifra 0 quan l’import és de 0,01 euros a 499,00 euros. La coherència interna és absoluta, tot i que, si només es consideren les xifres que figuren a l’Informe, apareixen en alguns casos diferències degudes al format de visualització de les dades per l’arrodoniment dels imports.

Els annexos del tom II que mostren les fitxes individuals de cada una de les entitats de l'àmbit subjectiu de l'Informe, els estats agregats, les eliminacions i els estats consolidats (annexos de l’apartat III del tom II), es presenten en euros sense decimals.

8. LIMITACIONS

L’Informe s’ha elaborat (amb les excepcions que figuren en l’apartat corresponent) amb les dades trameses per les entitats locals mitjançant la plataforma per a la rendició telemàtica dels comptes, desenvolupada en el marc del conveni subscrit entre el Tribunal de Comptes i diversos organismes de control extern d’àmbit autonòmic, en l’entorn de les característiques tècniques fixades per la IGAE.

Les principals limitacions al treball realitzat són les que fan referència als aspectes següents:

- En determinats casos el perímetre de consolidació no inclou totes les entitats que s'integren dins de l'àmbit de control de cada ajuntament, ja que hi ha ens que, tot i estar controlats per les corporacions locals de l'àmbit subjectiu, no formen part del Compte general i no reten els comptes anuals mitjançant la plataforma de rendició telemàtica. Aquestes entitats són bàsicament consorcis, fundacions i algunes societats mercantils participades indirectament per les corporacions locals.

- La tramesa incompleta dels comptes anuals d’algunes entitats, especialment de determinats estats com és el cas de l'estat d'endeutament.

- Les incoherències dels imports de les transaccions i els saldos entre l'ajuntament i els seus ens dependents, contingudes en els comptes anuals individuals d'aquestes entitats.

- La consolidació s’ha realitzat amb la informació inclosa en els comptes anuals de les entitats consolidades i no s'ha sol•licitat informació addicional sobre determinades operacions realitzades entre aquestes entitats, durant l'exercici 2010 i en exercicis anteriors, que hagués permès realitzar més acuradament determinades eliminacions de consolidació.

- L'Ordre EHA/3565/2008, que aprova la nova estructura dels pressuposts de les entitats locals, va entrar en vigor l'exercici 2010. Els canvis incorporats per aquesta norma han impedit fer una anàlisi evolutiva i comparativa amb l'exercici anterior respecte de la liquidació funcional de les despeses a l'apartat corresponent de l'Informe.

Malgrat aquestes limitacions, amb els estats comptables consolidats d'aquest informe es pretén mostrar la imatge fidel de la realitat econòmica del grup format per cada ajuntament i les entitats que s'integren dins del seu àmbit de control, informació fonamental per a la correcta interpretació de la situació economicofinancera i pressupostària d'aquests grups d'entitats que formen una unitat econòmica i de decisió.

9. TRÀMIT D’AL·LEGACIONS

D’acord amb l’article 30.c del Reglament de la Sindicatura, un cop aprovat provisionalment l’lnforme, es va trametre als comptedants de les entitats locals, per tal que poguessin formular les al·legacions i presentar els documents que considerassin adients.

Només ha presentat al·legacions l'Ajuntament de Palma de Mallorca (que s'adjunten al tom II), les quals, una vegada analitzades, han estat estimades en part.

II. CONCLUSIONS

Les conclusions d’aquest Informe s’han elaborat sobre l’anàlisi de les dades consolidades de les entitats de l'àmbit subjectiu de l'Informe i s’ha de fer palès que no es tracta, en cap cas, d’un informe de fiscalització dels comptes generals de les entitats locals considerats individualment.

A. RENDICIÓ DE COMPTES

1. Cap dels ajuntaments de l'àmbit subjectiu de l'Informe no ha retut uns estats comptables anuals consolidats amb les seves entitats dependents, malgrat la possibilitat prevista a l'article 209.4 del TRLHL, encara que tots ells tenen entitats dependents, excepte l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia.

2. Únicament cinc de les corporacions locals de l'àmbit subjectiu de l'Informe (41,7%) han retut a l’SCIB en termini el Compte general de 2010 (Ciutadella de Menorca, Maó, Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària des Riu). El retard mitjà dels set ajuntaments que han retut fora de termini és de més de quatre mesos per sobre del termini legal (Calvià, Eivissa, Inca, Llucmajor, Manacor, Marratxí i Palma de Mallorca).

3. La majoria de corporacions locals de l'àmbit subjectiu incompleixen els terminis que fixen el TRLRHL i l'LSCIB per a les diferents fases del cicle pressupostari i de la rendició del compte general de l'exercici 2010, excepte els ajuntaments de Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària des Riu que compleixen, pràcticament, amb tots els terminis.

B. SITUACIÓ ECONOMICOPATRIMONIAL

1. La mitjana de l'indicador de solvència a curt termini dels ajuntaments de l'àmbit subjectiu és del 128,9%. N'hi ha set, d'aquests ajuntaments, que presenten indicadors de solvència a curt termini per sobre del llindar del 120%, entre els quals destaca el de Santa Eulària des Riu amb un indicador del 521,8% que, a més, millora en 90,1 punts percentuals respecte a l’exercici anterior. L'Ajuntament de Marratxí mostra el resultat més baix per a aquest indicador i no té prou actiu circulant per fer front a les seves obligacions a curt termini (79,0%). L'Ajuntament d'Eivissa presenta un indicador de solvència a curt termini de 130,3%, si bé l'empitjora en 52,5 punts percentuals respecte a l'any anterior.

2. La mitjana de la liquiditat immediata dels ajuntaments de l'àmbit subjectiu és del 20,5%. Destaca l’Ajuntament de Llucmajor que només disposa de tresoreria per fer front al 5,7% de les seves obligacions a curt termini. Cap altre ajuntament presenta un indicador de liquiditat immediata per davall del 10% i, entre ells, destaca el de Santa Eulària des Riu amb un 204,0%. Aquest ajuntament també és el que més incrementa aquest indicador respecte a l’exercici anterior en 84,9 punts percentuals, al contrari de Ciutadella de Menorca i d'Eivissa que el redueixen en 50 punts percentuals, aproximadament.

3. Hi ha quatre ajuntaments de l'àmbit subjectiu que no comptabilitzen l’amortització comptable corresponent als béns de l'immobilitzat, aquests ajuntaments són Calvià, Eivissa, Manacor i Santa Eulària des Riu.

4. Cinc ajuntaments de l'àmbit subjectiu no presenten saldo en el compte "413. Creditors per operacions pendents d'aplicar a pressupost", aquests són: Calvià, Ciutadella de Menorca, Eivissa, Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària des Riu. Els altres set ajuntaments de l'àmbit subjectiu presenten saldos en aquest compte, quatre dels quals són per imports significatius, Llucmajor, Maó, Marratxí i Palma de Mallorca, i per a cap d'aquests el romanent de tresoreria per a despeses generals és suficient per finançar les despeses que tenen pendents d'aplicar al pressupost al tancament de l'exercici 2010.

5. Alguns comptes anuals d'ajuntaments presenten incoherències amb els comptes anuals de les seves entitats dependents, referides als saldos deutors i creditors i, també, a les operacions realitzades durant l'exercici 2010 entre aquestes entitats. Els ajuntaments que presenten més incoherències d'aquest tipus són Calvià, Eivissa, Llucmajor i Palma de Mallorca.

C. RESULTAT ECONOMICOPATRIMONIAL

1. Tots els ajuntaments, excepte l’Ajuntament de Palma de Mallorca, presenten un resultat economicopatrimonial positiu, i destaca el cas de Sant Josep de sa Talaia que representa un 28,9% dels seus ingressos totals. Respecte a l’exercici anterior són sis els ajuntaments que empitjoren el seu resultat, entre els quals destaca Palma de Mallorca amb una reducció de 17,5 punts percentuals sobre els seus ingressos totals. Calvià, per la seva part, l’incrementa en 17,8 punts percentuals.

2. El marge estructural, indicador de la sostenibilitat economicofinancera, dels ajuntaments de Ciutadella de Menorca, Llucmajor, Manacor, Marratxí i Palma de Mallorca és negatiu. Tots ells empitjoren el seu marge respecte a l’exercici anterior, excepte Ciutadella de Menorca i Llucmajor. Palma de Mallorca és l’únic que també presenta un resultat conjuntural negatiu. Calvià i Maó presenten marges estructurals superiors al 20% i, tots dos, milloren aquest indicador en més de 18 punts percentuals encara que per motius diferents: el primer incrementa els seus ingressos recurrents en un 33,8%, i el segon redueix les despeses estructurals un 8,7%.

3. La mitjana de la despesa de personal dels ajuntaments de l'àmbit subjectiu suposa el 38,1% dels seus ingressos totals. Els ajuntaments de Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària des Riu no superen el 25%, encara que el primer ha incrementat aqueta despesa en un 8,2% respecte a l’exercici anterior. Palma de Mallorca és l’únic ajuntament que supera el 40% dels ingressos totals i, a més, incrementa en 2,2 punts el pes d’aquesta despesa respecte a l’exercici anterior. Quatre ajuntaments redueixen aquest indicador, entre els quals destaca Maó amb una reducció del 5,5%.

D. LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTÀRIA I ROMANENT DE TRESORERIA

1. La mitjana de l’índex de sostenibilitat pressupostària dels ajuntaments de l'àmbit subjectiu és de 6,8%. Els ajuntaments de Ciutadella de Menorca i Palma de Mallorca són els únics que presenten un resultat negatiu d'aquest indicador, com a conseqüència del dèficit generat durant l'exercici 2010.

2. La mitjana de l'estalvi net dels ajuntament de l'àmbit subjectiu és del 6,2%. L’Ajuntament de Palma de Mallorca és l’únic que no presenta estalvi net positiu, i demostra la incapacitat de l’entitat per fer front a les obligacions financeres amb els ingressos corrents. Això suposa l’incompliment d’un dels requisits que estableix l’article 53 del TRLHL per incrementar l’endeutament, a més de la necessitat d’aprovar un pla de sanejament.

3. Els ajuntaments de Ciutadella de Menorca, Llucmajor i Sant Josep de sa Talaia incompleixen l'objectiu d'estabilitat pressupostària, si bé només els dos primers estarien obligats a aprovar un pla economicofinancer de reequilibri, ja que presenten un dèficit en el saldo no financer superior al límit del 5,5% fixat per a l'exercici 2010.

4. Cap de les societats mercantils i EPE dels ajuntaments de l'àmbit subjectiu no inclouen, a la memòria dels comptes anuals de l'exercici 2010, una liquidació dels estats de previsió de despeses i d'ingressos que es varen integrar en el pressupost general aprovat de l'ajuntament corresponent.

5. Els ajuntaments de l'àmbit subjectiu de l'Informe presenten resultat pressupostari consolidat de l'exercici positiu, excepte els ajuntaments de Ciutadella de Menorca, Llucmajor i Manacor.

6. La mitjana de l'excedent pressupostari acumulat dels ajuntaments de l'àmbit subjectiu és molt baixa, del 1,2%. Cinc ajuntaments el presenten negatiu, entre els quals destaquen entre aquests Llucmajor i Marratxí. Els que presenten millors resultats d'aquest indicador són Sant Antoni de Portmany i Santa Eulària des Riu.

E. ENDEUTAMENT

1. La mitjana de l'endeutament sobre els ingressos corrents dels ajuntaments de l'àmbit subjectiu representa el 72,3%. Aquesta mitjana es troba 52,7 punts percentuals per davall del límit fixat en l'article 53 del TRLHL.

2. L'Ajuntament de Llucmajor presenta l'indicador d'endeutament sobre els ingressos corrents més alt (116,7%), encara que el redueix en 17,3 punts percentuals respecte a l’exercici anterior. Calvià també redueix el seu endeutament en 34,2 punts percentuals respecte als seus ingressos totals. Santa Eulària des Riu incrementa aquest indicador en 19,7 punts percentuals i provoca que l'import del seu deute superi els seus ingressos corrents de l'exercici.

3. El cost financer mitjà de l'Ajuntament de Manacor, amb un 6,3%, és l’únic que supera el 5%. Els d'Inca i de Santa Eulària des Riu no arriben al 2%.

4. D'acord amb la capacitat d'estalvi que mostra la liquidació del pressupost de l'exercici 2010, el termini mínim que necessitaria l’Ajuntament de Palma de Mallorca per amortitzar el seu deute és de 43 anys. Cap altre ajuntament de l'àmbit subjectiu no supera els 10 anys, excepte Llucmajor que necessitaria 23,4 anys. Els ajuntaments de Calvià i de Marratxí, segons aquest indicador, tendrien capacitat per amortitzar el seu deute financer en menys de 2 anys.

III. RECOMANACIONS

1. Elaborar estats comptables consolidats dels comptes de l'ajuntament amb totes les entitats que s'integren dins del seu àmbit de control, sigui quina sigui la forma jurídica d'aquestes, tal com preveu l'article 209.4 del TRLRHL, per tal de mostrar la imatge fidel de la unitat econòmica que constitueixen i posar a l’abast del ciutadà aquesta informació en el seu portal web.

2. Complir el deure de la formació, l'aprovació i la rendició telemàtica del compte general dins dels terminis legals, amb tota la documentació establerta, correctament emplenada, i sense incoherències entre els diferents estats.

3. Invertir el signe del marge pressupostari estructural o millorar-lo reduint les despeses estructurals i/o incrementant els ingressos recurrents, especialment en els ajuntaments de Ciutadella de Menorca, Eivissa, Inca, Llucmajor, Manacor, Marratxí, Palma de Mallorca i Sant Antoni de Portmany. D'aquesta manera és podran aconseguir superàvits que cobreixin l'excedent pressupostari acumulat negatiu que arrosseguen, especialment pel que fa als ajuntaments de Llucmajor, Marratxí i Palma de Mallorca.

4. Comptabilitzar, al tancament de cada exercici, totes les obligacions pendents d'aplicar al pressupost i procurar que l'import d'aquestes no sigui significatiu, especialment pel que fa als ajuntaments d'Inca, Llucmajor, Maó, Manacor, Marratxí, Palma de Mallorca i Sant Antoni de Portmany.

5. Estimar acuradament l’amortització comptable corresponent als béns de l'immobilitzat, atès que és una informació necessària per determinar els costs dels serveis i, per tant, per fixar l’import de les taxes i dels preus públics, especialment pel que fa als ajuntaments de Calvià, Eivissa, Manacor i Santa Eulària des Riu.

6. Aprofitar l'elevada disponibilitat per reduir l'endeutament i així reduir el seu cost financer, especialment pel que fa als ajuntaments de Ciutadella de Menorca, Eivissa, Manacor i Santa Eulària des Riu.

7. Realitzar conciliacions periòdiques de saldos i d'operacions entre l'ajuntament i les seves entitats dependents, així com entre les entitats dependents que tenguin relacions econòmiques entre elles, especialment pel que fa als ajuntaments de Calvià, Eivissa, Llucmajor i Palma de Mallorca.

8. Incloure a la memòria de les societats mercantils i EPE els estats de previsió de despeses i d'ingressos d'aquestes entitats que s'integren en el pressupost general de l'ajuntament, i incloure-hi una columna per a cada concepte amb els ingressos i les despeses realitzades durant l'exercici i les desviacions que s'han produït respecte de les previsions inicials.

9. Analitzar la necessitat de l’existència d’organismes autònoms i societats mercantils que són inoperants o tenen un nivell d’activitat molt reduïda.

10. Potenciar les àrees d’administració, comptabilitat i gestió econòmica i financera, com també el seu control intern.