Butlletí Oficial de les Illes Balears

L’obtenció de productes agrícoles de qualitat i saludables per al consumidor mitjançant l’ús de pràctiques de conreu que respectin el medi ambient ha de ser un objectiu prioritari de l’agricultura moderna.

Les produccions agrícoles obtingudes amb aquestes tècniques s’ajusten als principis generals de la producció integrada, ja que la seva aplicació implica un major respecte a l’equilibri dels ecosistemes, redueix contaminacions innecessàries a l’aire, l’aigua i la terra, i permet que els productes agrícoles tenguin la menor quantitat possible de residus químics indesitjables.

El Reial decret 1201/2002, de 20 de novembre, pel qual es regula la producció integrada de productes agrícoles, estableix com a normativa bàsica les normes generals de producció integrada que han de complir els productes agrícoles acollits en aquest sistema de producció a l’empara de l’article 149.1.13 a de la Constitució. A l’article 2 d’aquest Reial decret es defineix com a producció integrada:

Els sistemes agrícoles d’obtenció de vegetals que utilitzen al màxim els recursos i els mecanismes de producció naturals i asseguren a llarg termini una agricultura sostenible, amb la introducció de mètodes de control biològics i químics, i altres tècniques que compatibilitzin les exigències de la societat, la protecció del medi ambient i la productivitat agrícola, així com les operacions fetes per manipular, envasar, transformar i etiquetar els productes vegetals acollits al sistema.

A la comunitat autònoma de les Illes Balears aquest sistema està regulat en el Decret 131/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova la denominació genèrica agricultura integrada. Posteriorment, els articles 2.1 i 6 del Reglament de la denominació genèrica agricultura integrada, aprovat pel Decret 66/1998, de 26 de juny, estableixen com a àmbit d’aplicació els productes agrícoles obtinguts d’acord amb les normes tècniques de la producció integrada que s’estableixen per a cadascun dels productes, i el mateix Decret faculta la Direcció General de Medi Rural i Marí per aprovar-les, a proposta del Consell Regulador de la Denominació Genèrica Agricultura Integrada.

Per tal de respondre a les noves exigències que planteja la producció integrada, cal aprovar i fer públiques les normes tècniques vigents a què fa referència aquesta Resolució.

Per tot això, dict la següent

Resolució

1. Aprovar la Norma tècnica per a la denominació genèrica de la producció integrada d’arròs, que figura com a annex d’aquesta Resolució.

2. Ordenar la publicació de la Norma tècnica per a la denominació genèrica de la producció integrada d’arròs en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

3. Disposar de qualsevol pràctica que no prevegi aquestaNorma específica a causa de les circumstàncies d’una situació o zona concreta, i en particular les derivades de qualsevol intervenció química, ha de ser autoritzada, amb la justificació tècnica prèvia, per la Direcció General de Medi Rural i Marí, l’aplicació.

4. Informar que la Direcció General de Medi Rural i Marí pot dictar els actes administratius necessaris per a l’aplicació d’aquesta Resolució, i en particular per a les modificacions necessàries que comportin la inclusió o l’exclusió de substàncies actives previstes en el control integrat de plagues d’aquesta Norma específica.

Contra aquesta Resolució —que no exhaureix la via administrativa— es pot interposar un recurs d’alçada davant el conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne publicat la Resolució en elButlletí Oficial de les Illes Balears, d’acord amb el que estableixen els articles 58.4 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Palma, 15 d’abril de 2015

La directora general de Medi Rural i Marí

Margaret Mercadal Camps

ANNEX

Norma tècnica per a la denominació genèrica de la producció integrada d’arròs

1. Objectiu

L’objectiu de la producció integrada és obtenir productes de màxima qualitat en la seva composició i reduir-ne al mínim els residus. Les tècniques per obtenir aquesta producció han de preservar i millorar les condicions mediambientals de la zona. Per això, a més d’un coneixement precís del conreu, cal una disponibilitat tècnica que permeti reduir l’impacte ambiental que provoca.

Amb la finalitat de garantir l’objectiu de la producció integrada, aquesta Norma s’ha de revisar sempre que sigui aconsellable.

2. Definicions

A l’efecte d’aquesta Resolució s’entén per:

— Agrupació de producció integrada: aquella agrupació d’operadors constituïda sota qualsevol fórmula jurídica o integrada en una altra agrupació prèviament constituïda i reconeguda per l’autoritat competent, amb l’objectiu d’obtenir productes vegetals amb requisits de producció integrada per comercialitzar-los.

—Aigua depurada: aigua residual que ha estat sotmesa a un procés de tractament que en permet adequar la qualitat a l’ús a què es destina.

—Anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC): enfocament sistemàtic de base científica que permet identificar riscs específics i mesures per controlar-los, a fi d’assegurar la innocuïtat dels aliments. És un instrument per avaluar els riscs i establir sistemes de control que s’orientin cap a la prevenció en lloc de basar-se en l’anàlisi del producte acabat.

—Biodiversitat: conjunt d’espècies diferents que viuen en un ecosistema determinat.

—Bones pràctiques fitosanitàries: utilització dels productes fitosanitaris i altres mitjans de defensa fitosanitària sota les condicions d’ús autoritzades.

—Central: instal·lació o conjunt d’instal·lacions on es rep, es manipula, s’emmagatzema, s’envasa i s’expedeix l’arròs.

—Coeficient d’uniformitat: valor obtingut de l’aplicació d’una fórmula que indica la uniformitat en la distribució de l’aigua aplicada pel sistema de reg.

—Comercialització: venda o subministrament de productes vegetals d’un operador a un altre operador, incloent-hi la posada a disposició, l’emmagatzematge, l’exposició per a la venda o l’oferta de venda.

—Control o lluita integrada: aplicació racional d’una combinació de mesures biològiques, físiques, biotecnològiques, químiques, de conreu o de selecció de vegetals, de manera que la utilització de productes fitosanitaris es limiti al mínim necessari per controlar les plagues.

—Criteri d’intervenció: conjunt de condicions que permeten justificar l’aplicació d’un tractament contra una plaga o agent patogen.

—Conreu: per a cada espècie i varietat, totalitat de la producció que gestiona un agricultor.

—Enemic natural: insecte o àcar que actua com a agent de control biològic iinteracciona amb les plagues del conreu, les quals depreda o parasita.

—Entitat de certificació: entitat acreditada per l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC) per dur a terme les funcions de control i certificació, a la qual ha d’estar sotmesa la producció perquè els productes obtinguts puguin distingir-se amb una identificació de garantia de producció integrada, d’acord amb el que preveu el Reial decret 1201/2002; o en el seu cas, entitat acreditada per qualsevol altre organisme d’acreditació signant de l’Acord multilateral de reconeixement de la European co-operation for Accreditation (EA).

—Espècie millorant: espècie vegetal, normalment gramínia o lleguminosa, que per les seves característiques biològiques millora les propietats fisicoquímiques de la terra durant el conreu.

—Etiquetatge: totes les mencions, indicacions, identificacions de fàbrica o de comerç, imatges o signes que figuren en els envasos, documents, rètols, etiquetes, anelles o collarins que acompanyen els productes que preveu la normativa de producció integrada de les Illes Balears.

—Explotació: conjunt de béns productius que donen origen a una activitat econòmica.

—Fertirrigació: tècnica d’aplicació d’adobs químics en dissolució aquosa mitjançant l’aigua de reg.

—Inspecció oficial dels equips d’aplicació de productes fitosanitaris: inspecció efectuada per un organisme oficial o reconegut per comprovar que es compleixen els requisits sobre manteniment i posada a punt de les màquines d’aplicació de productes fitosanitaris d’acord amb el Reial Decret 1702/2011, de 18 de novembre, d’inspeccions periòdiques dels equips d’aplicació de productes fitosanitaris.

—Mètode de Merrien-Keller: mètode de càlcul del coeficient d’uniformitat d’un sistema de reg, expressat per la fórmula CU= (Q25 %/Qn) x 10, on Q25% és la mitjana del cabal de la descàrrega del 25 % dels emissors amb cabal més reduït, i Qn és el cabal mitjà de tots els emissors.

—Operador: persona física o jurídica que obté, manipula, elabora, envasa, etiqueta, emmagatzema o comercialitza productes vegetals amb les condicions que estableix aquesta Norma.

—Operador individual: operador que no està agrupat sota cap tipus d’agrupació de producció integrada.

—Organisme de control biològic: enemic natural antagonista o competidor, o una altra entitat biòtica capaç de reproduir-se, utilitzat per al control de plagues, a excepció dels microorganismes i virus continguts en la definició de substància activa.

—Parcel·la: superfície contínua de terreny geogràficament definida i inscrita en el Registre d’Explotacions Agràries a nom d’un titular o més, en la qual l’operador du a terme les pràctiques de producció integrada.

—Pèrdua tècnica de nutrients: pèrdua a causa de la falta d’incorporació d’elements nutritius a la planta com a conseqüència d’errors d’homogeneïtat en l’aportació, extracció de vegetació adventícia, lixiviació, pèrdua d’assimilabilitat per antagonismes, transformació en composts orgànics, precipitació o insolubilització d’elements minerals o qualsevol altre factor biòtic.

—Percentatge d’aigua drenada: resultat de multiplicar per cent la quantitat d’aigua drenada dividida per la quantitat d’aigua aplicada.

—Producció integrada: sistema agrícola d’obtenció de vegetals que utilitza al màxim els recursos i els mecanismes de producció naturals, i assegura a llarg termini una agricultura sostenible, amb la introducció de mètodes biològics i químics, i altres tècniques que compatibilitzen les exigències de la societat, la protecció del medi ambient i la productivitat agrícola, com també les operacions fetes per manipular, envasar, transformar i etiquetar els productes vegetals acollits al sistema.

—Quadern de conservació/postcollita: document en el qual es registren les dades relatives a les instal·lacions dels productes vegetals, mitjançant les quals és possible fer un seguiment detallat de totes les operacions de recepció, manipulació, emmagatzematge, envasament i expedició de l’arròs.

—Quadern d’explotació: document en el qual es registren les dades relatives a una parcel·la o agrupació de parcel·les de conreu (vegeu la definició d’unitat homogènia de conreu), mitjançant les quals és possible fer un seguiment detallat de totes les operacions culturals fetes durant el cicle de conreu.

— Servei tècnic competent: persona física o jurídica que presta serveis tècnics d’assistència en producció integrada i que disposa, almenys, d’una titulació universitària de grau mitjà o superior en el pla d’estudis de l’especialitat acadèmica del qual s’inclou la producció agrària, o que en pot acreditar coneixements per cursos específics de postgrau.

—Substància activa: substància o microorganisme, inclosos els virus, que exerceix una acció general o específica contra les plagues, incloses les malalties, o en vegetals, parts de vegetals o productes vegetals.

—Unitat homogènia de conreu (UHC): per a cada conreu, aquella agrupació de parcel·les agrícoles, pertanyents a un o diversos agricultors, amb característiques agronòmiquessimilars, a la qual s’apliquen operacions culturals i tècniques de conreu similars, així com també els mateixos tractaments fitosanitaris. La delimitació ha d’estar tècnicament justificada mitjançant un informe que ha de supervisar i admetre el Servei d’Agricultura.

—Venda directa: venda feta pels operadors del producte fresc propi, envasat i etiquetat en la mateixa explotació, tant al consumidor com a un proveïdor de mercat, comercialitzador o majorista.

3. Obligacions de formació

a) Operadors i personal

— Disposar, tots els operadors de producció integrada (productors/elaboradors), d’una formació específica en producció integrada.

— Tenir, tot el personal, inclòs l’operador,una formació bàsica en matèria de bones pràctiques d’higiene i seguretat alimentària que inclogui, com a mínim, les normes relatives als manipuladors d’aliments, d’acord amb la normativa legal vigent.

— Proporcionar la formació necessària al personal implicat en l’aplicació d’aquesta Norma i a la resta de parts afectades per la seva activitat.

— Tenir, tots els agents que participen en producció integrada, una formació específica.

— Conservar un registre dels cursos impartits amb les signatures del personal implicat.

b) Servei tècnic competent

—Vegeu-ne la definició.

c) Manipuladors de productes fitosanitaris

— Disposar del carnet d’aplicador del nivell mínim que capacita per dur a terme aquesta activitat, llevat de les excepcions que preveu la legislació vigent.

4. Aspectes propis del conreu

4.1 Sòl, preparació del terreny i conreu

Obligacions

—Examinar el perfil del sòl per valorar-ne la textura i la capacitat de retenció d’aigua.

—Fer constar les característiques físiques i químiques del sòl i del substrat al quadern d’explotació al qual fa referència el punt 4.8 d’aquesta Norma.

—Anivellar el terreny com a mínim cada tres anys.

—Mantenir i millorar la fertilitat del sòl mitjançant:

a) El coneixement dels nivells de matèria orgànica del sòl i la velocitat de mineralització, els quals s’han d’estimar d’acord amb el tipus de sòl i amb les condicions climàtiques de la zona.

b) El manteniment d’un nivell de matèria orgànica de l’horitzó superficial del sòl de com a mínim l’1%. Per sota d’aquest nivell, s’ha d’aportar matèria orgànica i fer-ne un ús d’acord amb les indicacions del tècnic responsable de producció integrada.

c) L’optimització de les propietats biofísiques del sòl per evitar-ne la compactació (per exemple: dimensió dels agregats i estabilitat estructural, conductivitat hidràulica, etc.), per la qual cosa s’ha d’evitar el pas de la maquinària en condicions d’humitat excessiva del sòl, i sobretot amb màquines remolcades que tenguin un nivell de càrrega molt elevat.

d) La protecció de la superfície del sòl el màxim de temps possible en zones amb perill d’erosió i durant els períodes sense conreu, mitjançant el manteniment d’una coberta vegetal o les restes de collita.

e) Les operacions del conreu, que han de tendir a la mínima pertorbació física o química del sòl.

—Mantenir la biodiversitat de l’agrosistema mitjançant la conservació de la vegetació natural de tallavents, arbres aïllats, llindars de parcel·les, camins, canals, etc.

— Utilitzar les tècniques de conreu adequades per reduir el consum energètic.

Prohibicions

— Desinfectar químicament el sòl, llevat dels casos tècnicament justificats i autoritzats per l’organisme oficial corresponent.

—Efectuar feines preparatòries del sòl que n’alterin els horitzons.

—Dur a terme les feines del sòl en el sentit del pendent en parcel·les amb pendents superiors al 10%.

—Utilitzar de manera sistemàtica i permanent eines agrícoles (cavadores, discs, etc.) que destrueixin l’estructura del sòl i afavoreixin la formació d’un estrat o zona de compactació.

—Utilitzar maquinària per al conreu en sòls saturats d’aigua, en terrenys embassats o amb neu.

— Usar sòls que, en condicions de conreus, tenguin una velocitat de filtració de l’aigua de reg elevada, derivada de textures molt gruixades o pedregositat en els horitzons superficials del perfil edàfic.

—Fer qualsevol labor que provoqui la salinització de l’horitzó on vegeta l’arròs.

Recomanacions

— Examinar el perfil del sòl abans d’iniciar la producció integrada.

—Sòls amb les característiquessegüents:

- Profunditat al material impermeable superior als 20 centímetres.

- Textura de l’horitzó superficial: francoargilosa, francollimosa o més fines.

- pH entre 7 i 9.

- Controlar que la conductivitat elèctrica (CE) del sòl ha de ser menor d’8 dS/m a 25ºC amb el mètode de la pasta saturada.

— Dur a terme les tasques preparatòries adequades que facilitin el drenatge i la ventilació del terreny per mantenir una bona estructura del sòl.

— No conrear a zones amb factors limitants.

4.2. Material vegetal i sembra

Obligacions

— Utilitzar llavors en bon estat fitosanitari.

— Conservar les factures de compra i una mostra de les etiquetes durant un mínim de tres anys.

— En cas d’utilitzar herbicides en presembra, retardar la sembra fins que s’hagin complit els terminis especificats per al producte fitosanitari utilitzat.

— Anotar en el quadern d’explotació, per a cada parcel·la, la varietat sembrada, la dosi de llavor utilitzadai el tractament químic al qual ha estat sotmesa.

— Registrar en el quadern d’explotació la data de sembra de cada espècie i varietat, i fer-la enel període recomanat per a cada varietat.

— En cas de varietats locals, és convenient disposar del reconeixement de la Direcció General de Medi Rural i Marí fins que es posi en marxa el registre de varietats locals.

— Utilitzar, si n’hi ha, varietats resistents o tolerants a alguna de les malalties importants de l’espècie i adaptades a les condicions locals, llevat d’una justificació tècnica expressa.

Prohibicions

— Fer sembres posteriors al 30 de maig, llevat d’una justificació tècnica mitjançant un informe agronòmic del tècnic de producció integrada.

— Sembrar en parcel·les amb alta infecció d’arròs salvatge a la campanya anterior (més de 50 plantes per metre quadrat), sense fer-ne un control previ.

Recomanacions

—Utilitzar llavors procedents de productors oficialment autoritzats i certificades.

— Conèixer el grau de susceptibilitat de les varietats escollides a plagues i malalties.

— Sembrar entre el 20 d’abril i el 20 de maig.

— Sembrar amb una dosis compresa entre 600 i 700 llavors per metre quadrat.

— Sembrar a dosis altes sempre que les sembres siguin tardanes.

4.3. Fertilització

Obligacions

—Fer la fertilització tenint en compte les extraccions del conreu, el nivell de fertilitat del sòl, l’estat nutricional de la planta i les aportacions efectuades tant per l’aigua de reg com per la matèria orgànica.

—Analitzar el sòl abans de començar la producció integrada (annex 1) com a mínim una vegada per UHC, i amb una periodicitat mínima de cinc anys.

—Estimar les necessitats de macronutrients, a excepció del nitrogen, sobre la base de les anàlisis físiques i químiques del sòl.

— Subministrar els nutrients fonamentalment a través del sistema radicular. En cas d’haver d’aplicar correctors de carències és necessària una anàlisi foliar prèvia que ho justifiqui.

— Establir, segons les extraccions del conreu, en UF/Tm de producció, els màxims següents:

Element	Aportació màxima de nutrients (UF/Tm)
Nitrogen (N)	14 UF/Tm
Fòsfor (P2O5)	8 UF/Tm
Potassi (K2O)	12UF/Tm

— Reflectir en el quadern d’explotació les quantitats de fertilitzants aportades, sota la indicació del tècnic responsable.

— Assegurar el compliment de la reglamentació relativa a la contaminació de nitrats i fosfats de l’aigua subterrània aplicable a cada territori, de manera que no s’excedeixin els límits que la normativa vigent permet per hectàrea i any. No s’han de superar les 150 UF/ha d’adob nitrogenat.

— Emmagatzemar els adobs orgànics de manera adequada per reduir el risc de contaminació del medi ambient.

— Quan s’aportin matèries amb valor fertilitzant d’origen orgànic, urbà o industrial, disposar de les anàlisis de metalls pesants, o bé fer-ne unes, per tal de conèixer que no s’excedeixen els límits legals establerts. En tot cas, aquesta aportació ha de contenir la mínima quantitat de metalls pesants (cadmi, crom, coure, plom, zinc, níquel i mercuri), patògens o altres productes tòxics.

— Optimitzar el repartiment dels fertilitzants d’acord amb els mitjans disponibles.

— Aplicar només els oligoelements i adobs foliars quan una anàlisi prèvia en determini insuficiència per als requeriments reals del conreu (annex 2).

— Fer les esmenes necessàries per adequar el pH del sòl, o quan les característiques físiques o químiques del sòl així ho aconsellin. En tot cas, les esmenes han de ser tècnicament justificades d’acord amb una anàlisi del sòl i amb les necessitats reals de la varietat i l’espècie conreada.

— Optimitzar el repartiment dels fertilitzants en funció dels mitjans disponibles.

Prohibicions

— Aplicar fertilitzants nitrogenats minerals o orgànics a menys de cinquanta metres de qualsevol pou, font o perforació que subministri aigua per al consum humà.

— Aplicar fems i purins sobre els terrenys embassats o amb neu a menys de cinquanta metres d’una captació d’aigua.

— Utilitzar fang que procedeixi d’una depuradora o de residus sòlids urbans sense sotmetre’l als controls i adaptar-lo a les condicions que estableix la normativa vigent.

—Superar la quantitat màxima tolerable per hectàrea i any de nitrogen total, i excedir els límits nacionals i internacionals aplicables a cada territori relatius a la contaminació per nitrats o fosfats de l’aigua subterrània, així com els límits que es fixen de metalls pesants (annex 4), patògens i d’altres productes tòxics.

— Emmagatzemar els fertilitzants i els fitosanitaris sense estar separats físicament ni etiquetats correctament.

—Fer una programació de la fertilització sense tenir en compte els resultats de les anàlisis de sòl, i/o fulles i aigua.

Recomanacions

— Fer anàlisis foliars per conèixer la resposta de la planta al pla d’adobament i poder corregir les desviacions que es puguin produir.

— Dur a terme les anàlisis foliars en el moment de màxim fillol i /o a la diferenciació de la panícula.

— Prendre la mostra de fulles sobre 150 plantes per cada dues hactàrees d’on s’ha d’agafar la fulla més jove ja completament desenvolupada.

—Fraccionar l’adobament nitrogenat de manera que s’aporti el 75 % del total abans de la sembra i el 25% restant abans de la formació de la panícula.

— Fraccionar l’adobament nitrogenat en tres aplicacions: 40% abans de la sembra, 40% en el fillol i el 20% restant a l’inici de la formació de la panícula.

4.4. Reg

Obligacions

— Disposar de l’autorització o de la concessió administrativa corresponent del pou que subministra l’aigua, d’acord amb la legislació vigent.

— Analitzar, al començament del programa de producció integrada, la qualitat de l’aigua de reg per conèixer-ne amb precisió la disponibilitat i la qualitat (annex 5) i posteriorment cada cinc anys

— Establir els volums màxims de cada reg tenint en compte el sistema, la profunditat radicular del conreu, i l’estat hídric i les característiques físiques del sòl. En cas de valors de conductivitat elèctrica de l’aigua intolerables, s’ha d’utilitzar una fracció de rentatge complementària als volums normals del reg.

— Mantenir en la inundació de la parcel·la un nivell d’entre 5 i 10 centímetres per a l’arrelament complet de les plantes, i no sobrepassar els 10 centímetres durant els períodes de germinació i arrelament.

— Programar els regs per a cada parcel·la o UHC seguint mètodes tècnicament acceptats.

— Establir, per a la planificació dels regs, un programa que determini els volums d’aigua que s’han d’aplicar i els temps de reg.

— Evitar, en regar, l’aplicació d’aigües que condueixin a una degradació del sòl per salinització i/o sodificació.

—Utilitzar tècniques de reg que garanteixin l’eficàcia màxima en l’ús de l’aigua i dels recursos hídrics, i evitin les pèrdues d’aigua, per la qual cosa s’ha de tenir en compte que les dosis de reg s’han d’ajustar a les necessitats dels conreus, així coma la textura i les característiques del drenatge del sòl.

— Mantenir els sistemes de distribució de l’aigua de reg en bon estat de conservació.

— Anotar els regs en el quadern d’explotació. Si no és possible, anotar-n’hi una estimació.

Prohibicions

— Utilitzar aigües caracteritzades per paràmetres de qualitat inadequats per al conreu, per al sòl o per a la salut pública.

— Emprar aigües residuals sense depurar o aigües residuals depurades que superin els paràmetres que estableix la legislació vigent.

Recomanacions

— Utilitzar el mètode de balanç hídric per avaluar l’estat de l’aigua del sòl, a partir del càlcul diari de l’evapotranspiració, i instal·lar tensiòmetres per controlar la humitat del sòl en la profunditat radicular i sondes de succió per controlar la conductivitat de la solució del sòl.

— Establir un pla de gestió de l’aigua que permeti optimitzar-ne l’ús i reduir-ne les pèrdues.

— Mantenir baixos els nivells d’aigua. A partir del fillolament mantenir els nivells entre 10 i 15 centímetres.

— Afavorirel moviment de l’aigua dins de les parcel·les, i obrir tantes boques d’entrada i sortida com sigui necessari.

4.5.Control de males herbes

Obligacions

— Controlar les males herbes de manera prioritària amb mitjans físics, mecànics, biològics o aquells que ofereixin el risc d’emissions de CO₂menor. Quan els mitjans indicats anteriorment no permetin un control adequat de les males herbes, es pot justificar l’aplicació d’alguna de les matèries actives herbicides que figuren a l’annex 6 d’aquesta Norma. En cas que sigui necessari emprar herbicides, s’ha de fer mitjançant les tècniques recomanades a l’etiqueta del producte.

— Adoptar les mesures necessàries per evitar que la deriva de les aplicacions arribi a parcel·les o UHC diferents d’aquelles que es pretén tractar.

— Utilitzar herbicides inscrits en el Registre Oficial de Productes i de Material Fitosanitari del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, aprovats expressament per als conreus autoritzats, els quals figuren en els annexos.

—Ajustar els volums màxims de brou en els tractaments herbicides als paràmetres precisos, tenint en compte l’estat de desenvolupament del conreu per obtenir l’eficàcia màxima amb la dosi menor.

Prohibicions

—Utilitzar matèries actives herbicides no esmentades a l’annex 6 d’aquesta Norma tècnica.

— Emprar herbicides residuals en sòls arenosos, arenaments i, en general, en sòls molt lleugers. En sòls mitjans i pesants, es permet l’ús d’herbicides, sempre sota la prescripció tècnica i justificada.

— Utilitzar herbicides als marges dels corrents d’aigua, excepte quan s’utilitzin productes innocus per a la vida aquàtica, la qual cosa s’ha de justificar tècnicament.

— Fer servir qualsevol matèria activa que s’hagi inclòs en l’annex II de la Directiva 91/414/CEE com a matèria activa no autoritzada, encara que aquesta Norma tècnica l’hagi autoritzat.

—Dur a terme tractaments periòdics i sistemàtics sense justificació tècnica.

Recomanacions

— Controlar les males herbes preferentment mitjançant l’aplicació de mesures preventives abans de la implantació del conreu,i de mètodes mecànics i físics mentre duri.

—No repetir una matèria activa més de dos anys seguits.

— Alternar freqüentment l’ús de matèries actives herbicides pertanyents a diferents grups químics i mecanismes d’acció.

— Adequar la dosi d’aplicació a l’espècie de mala herba que es vol controlar, al tipus de sòl en què es fa l’aplicació i a les condicions climàtiques en què es du a terme el tractament.

— Aplicar les matèries actives herbicides preferentment en el moment en què la mala herba sigui més sensible a fi d’utilitzar el mínim producte possible, i procurar combinar-les amb mètodes mecànics de control.

4.6. Control integrat de plagues i malalties

Obligacions

— Controlar plagues i malalties de manera prioritària amb mètodes biològics, biotecnològics, culturals, físics i genètics, més que no amb mètodes químics.

—Consultar els avisos agrícoles dels serveis de sanitat vegetal, com a contrast i pas previ a la presa de decisions respecte de la parcel·la o explotació.

— Estimar el risc de plagues o malalties mitjançant avaluacions a cada parcel·la o UHC dels nivells de poblacions calculats amb sistemes de mostratge; estat de desenvolupament de plagues, malalties i fauna útil; fenologia del conreu i condicions climàtiques.

— Anotar en el quadern d’explotació informació sobre el tipus de mostratge fet segons les indicacions de les estratègies de control integrat per a cada espècie de conreu, i la presència o absència de fauna auxiliar associada.

— Aplicar mesures directes de control de plagues i malalties només quan els nivells de població o les condicions ambientals superin els llindars o criteris mínims d’intervenció que figuren a l’annex 7 de la Norma, i en cas de malalties, quan l’estimació del risc ho indiqui.

— Preveure els criteris que s’han d’utilitzar per justificar els tractaments fitosanitaris possibles en el Programa de Control Integrat de Plagues i Malalties (CIP) que preveu aquesta Norma.

— Utilitzar només els productes fitosanitaris inscrits en el Registre Oficial de Productes i de Material Fitosanitari del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, aprovats expressament per als conreus autoritzats i que figuren en l’annex 7 d’aquesta Norma, en cas que calgui una intervenció química. Si alguna de les matèries actives autoritzades en aquesta Norma tècnica s’inclou a l’annex I de la Directiva 91/414/CEE com a matèria activa no autoritzada, queda desautoritzada automàticament.

—Seleccionar, en cas que calgui una intervenció química, les substàncies actives que s’han d’utilitzar d’acord amb els criteris de menor perillositat per als humans, la fauna i el medi ambient; l’efectivitat en el control de la plaga, el patogen o la malaltia; la selectivitat (s’ha d’evitar la toxicitat per als pol·linitzadors i els enemics naturals); els residus i el risc d’aparició de poblacions resistents. Es poden utilitzar substàncies actives incloses a l’annex I de la Directiva 91/414/CEE, de 15 de juliol, relativa a la comercialització de productes fitosanitaris, sempre que es respectin les restriccions imposades, així com els requisits de la producció integrada en el conreu. Mentre es fa la revisió comunitària de la resta de productes fitosanitaris actualment autoritzats en el Registre Oficial de Productes i Material Fitosanitari per a un ús determinat, la Direcció General de Medi Rural i Marí pot establir la llista de substàncies actives seleccionades d’entre les que estableix l’annex I de la Directiva 91/414/CEE, per a la utilització en producció integrada, d’acord amb l’experiència coneguda del seu impacte en els organismes útils i d’altres requisits mediambientals, segons la disposició transitòria primera del Reial Decret 2163/1994.

— No utilitzar els formulats a base de mescles de substàncies actives que tenguin alguna substància no dirigida contra una determinada plaga o malaltia, llevat de les ocasions en què es justifiqui el tractament simultani contra diversos organismes nocius.

— Utilitzar i aplicar els productes fitosanitaris respectant sempre les indicacions reflectides en les etiquetes i seguint les recomanacions i instruccions dictades pel responsable tècnic de producció integrada, per evitar riscs als operaris, als consumidors i al medi ambient.

— Utilitzar, en cas que s’emprin organismes de control biològic o altres mitjans de defensa fitosanitària diferents dels productes fitosanitaris, només els que es recullenen el Reial decret 951/2014, de 14 de novembre, pel qual es regula la comercialització de determinats mitjans de defensa fitosanitària. No obstant això, l’autoritat competent en matèria d’agricultura pot autoritzar l’ús d’altres mitjans de defensa fitosanitària regulats per aquesta Resolució, quan n’estigui justificat l’ús per al control o la mitigació de danys d’una plaga o patogen.

—Registrar en el quadern d’explotació totes les aplicacions de productes químics i altres mitjans de defensa, els quals ha de revisar posteriorment el tècnic responsable de producció integrada, qui n’ha de fer constar la conformitat en el quadern d’explotació, i indicar, per a cada tractament, com a mínim:

-El conreu, la plaga, el patogen o les males herbes; la data i el motiu del tractament.

-El producte utilitzat: la matèria activa, el nom comercial i el número de registre.

-La quantitat i el volum emprat.

-La identificació de l’aplicador de productes fitosanitaris amb el número del carnet d’aplicador.

-La maquinària de tractament de productes fitosanitaris i la data de la darrera revisió oficial favorable.

-La valoració de l’eficàcia de les mesures fitosanitàries aplicades segons les dades registrades sobre l’ús de productes fitosanitaris i del seguiment dels organismes nocius.

— Seguir els procediments adequats per a l’ús i la càrregasegons el que s’indica en les instruccions de l’etiqueta del producte quan es barregen fitosanitaris.

— Fer un rentatge triple dels envasos amb la finalitat de disminuir la contaminació que provengui de les restes de fitosanitaris, i afegir l’aigua d’aquest rentatge al tanc d’aplicació.

— Minimitzar la presència de residus fitosanitaris mitjançant l’ampliació màxima possible dels terminis de seguretat.

— Protegir la fauna auxiliar en general i, en particular, com a mínim dues espècies d’enemics naturals que es considerin prioritàries o clau per al control biològic de plagues del conreu en qüestió. Les espècies de fauna auxiliar que es poden protegir a l’arròs són les següents: Coccinella septempunctata, Apanteles sp. i Chrysoperla carnea.

— Ajustar les concentracions dels productes, els volums màxims de brou i el cabal d’aire en els tractament fitosanitaris; tenir en compte l’estat fenològic del conreu i procurar que les aplicacions no arribin a una parcel·la o UHC diferent de la que es pretén tractar, amb la finalitat d’obtenir l’eficàcia màxima amb la menor dosi i evitar les sobredosis.

— Reduir l’àrea tractada a focus o rodals amb tractaments químics sempre que sigui possible i que la plaga o malaltia estigui prou localitzada.

— Actuar, excepcionalment, contra plagues o malalties que, perquè no són habituals, no es reflecteixen en els annexos de cadascun dels conreus d’aquesta Norma o no se n’ha definit el llindar o el criteri mínim d’intervenció, amb qualsevol altre producte fitosanitari que estigui expressament autoritzat en el Registre Oficial de Productes i de Material Fitosanitari del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per a aquest conreu i per als usos oficialment autoritzats. Aquesta excepció també és aplicable als productes fitosanitaris que apareguin en el Registre per combatre determinades plagues o malalties que, per ser noves, no s’hagin previst en els annexos de productes fitosanitaris d’aquesta Norma.

— Respectar les estratègies d’antiresistències dels productes fitosanitaris.

Prohibicions

— Alliberar enemics naturals no presents en la fauna espanyola, o la introducció dels quals estigui prohibida per la legislació corresponent, llevat d’autorització expressa de la Direcció General de Medi Rural i Marí.

— Emprar calendaris de tractaments i fer aplicacions indiscriminades sense la prescripció tècnica.

— Abandonar el control fitosanitari abans de finalitzar el període vegetatiu del conreu, excepte en casos de força major reconeguts per la Direcció General de Medi Rural i Marí.

— Usar de manera sistemàtica i reiterada productes fitosanitaris no selectius, de llarga persistència, alta volatilitat, lixiviables o amb altres característiques negatives.

— Emprar productes fitosanitaris en els marges dels corrents d’aigua, excepte quan s’utilitzin productes innocus per a la vida aquàtica, la qual cosa s’ha de justificar tècnicament.

— Aplicar productes fitosanitaris en condicions meteorològicament desfavorables per evitar la deriva dels productes.

— Abocar, a l’aigua i/o en zones molt pròximes, productes agroquímics sobrants i líquids procedents de la neteja de la maquinària de tractaments.

— Utilitzar qualsevol producte autoritzat per aquesta Norma tècnica que s’hagi donat de baixa del Registre Oficial de Productes i de Material Fitosanitari del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí amb posterioritat a la publicació de la disposició que l’aprova.

— Emprar matèries actives no incloses a l’annex 7 d’aquesta Norma.

— Aplicar productes fitosanitaris molt tòxics (T+).

— Utilitzar productes fitosanitaris dins el perímetre de protecció de captacions d’aigua de consum humà.

Recomanacions

—Avaluar i fer el seguiment de la fauna auxiliar present a l’explotació.

— Col·locar, sempre que sigui possible, trampes cromotròpiques i feromones abans de l’inici del conreu com a ajuda al sistema de mostratge.

—Alternar, en cas de tractaments fitosanitaris, substàncies actives dels diferents grups químics i mecanismes d’acció, i no fer més de dos tractaments consecutius amb la mateixa matèria activa.

— No utilitzar productes fitosanitaris amb més de dos anys des de la data de fabricació, llevat que l’etiqueta especifiqui un termini inferior.

— Disposar a l’explotació de zones preparades expressament per omplir els cubs de tractaments, rentar els equips i dipositar les restes de brous no utilitzats, etc.

— Utilitzar models de predicció de plagues i malalties en cas que n’hi hagi i que s’hagin contrastat a la zona de conreu.

— Fer ús de les recomanacions dels serveis de sanitat vegetal o dels organismes que per mitjà de les seves tècniques determinin els períodes d’intervenció més adequats per als controls i els tractaments.

4.7.Recol·lecció

Obligacions

— Fer la collita quan el gra hagi arribat a la maduresa fisiològica i el nivell d’humitat no superi el 25%.

—Mantenir l’equip de recol·lecció en condicions d’ús adequades.

—Netejar i desinsectar la màquina recol·lectora abans d’iniciar la campanya de recol·lecció.

— Anotar en el quadern d’explotació les dates d’inici i final de la recol·lecció.

Prohibicions

—Abandonar el rebuig a la parcel·la si representa un risc per a la propagació de plagues o malalties dels vegetals.

Recomanacions

—Disposar dels instruments adequats que permetin avaluar el grau de maduresa del producte.

—Recol·lectar amb un grau d’humitat superior al 18%.

4.8.Quadern d’explotació

— El quadern d’explotació és el registre de les actuacions que es fan a cada parcel·la de producció integrada a les quals s’aplica el que estableix aquesta Resolució amb la finalitat de garantir el procés de producció.

Obligacions

— Fer servir el model de quadern d’explotació aprovat pel Servei d’Agricultura. Aquest model és únic pel que fa al contigut de les dades per registrar. Encara que un operador utilitzi un altre model de quadern d’explotació, aquest ha d’incloure com a mínim tota la informació recollida en el model esmentat anteriorment i ha d’estar adaptat al que estableix el Reial decret 1311/2012, de 14 de setembre, pel qual s’estableix el marc d’actuació per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris.

—Mantenir el quadern d’explotació sempre disponible per a la inspecció.

—Disposar per escrit de les ordres del tècnic en producció integrada al productor, signades per ambdós. El productor, mitjançant la signatura, es responsabilitza de la veracitat d’aquestes anotacions, amb la conformitat del tècnic responsable de producció integrada. En cas d’emplenar el quadern d’explotació de manera digital, ambdós han de signar un compromís segons el qual es responsabilitzen de la veracitat d’aquestes anotacions.

4.9.Normes de qualitat

— Les categories comercials emparades per la denominació de producció integrada són totes les categories establertes d’acord amb les característiques que defineix la normativa vigent, relatives a les normes de qualitat i altres aspectes referents a la comercialització.

5. Instal·lacions, equips, personal, transport i emmagatzematge

5.1. Instal·lacions

Obligacions

— Tenir les instal·lacions, inclosos els banys, els equips i l’entorn productiu en un estat d’ordre i de neteja adequat.

— Ventilar i il·luminar totes les instal·lacions, així com disposar de sistemes de desguàs adequats per a les activitats que desenvolupin.

— Disposar de diferents zones per a l’emmagatzematge de productes químics i per als envasos buits.

— Emmagatzemar els productes químics en un lloc que es pugui tancar i que estigui senyalitzatadequadament. Només el personal designat per la persona operadora pot manipular els productes químics i accedir-ne al lloc d’emmagatzematge.

— Comprovar que els productes químics emmagatzemats estan etiquetats correctament i que estan autoritzats per usar-se en la indústria alimentària.

— Disposar d’un registre documental on es reflecteixin totes les actuacions de manteniment i desinfecció efectuades.

5.2. Higiene i manteniment de les instal·lacions i els equips

Obligacions

—Disposar, cada operador, d’un pla general de neteja, desinfecció i desratització detallat de les instal·lacions, els equips, l’emmagatzematge i l’envàs, amb la finalitat que en tot moment estiguin en bon estat de conservació.

— Evitar forats i finestres, i instal·lar elements que impedeixin l’entrada d’insectes, ocells i altres animals a les instal·lacions.

— Mantenir les instal·lacions, els equips i les eines en bon estat de conservació mitjançant un pla adequat de manteniment.

— Prendre, la persona operadora, les mesures necessàries per evitar el contacte dels productes i de les superfícies amb substàncies químiques, aigües no potables o objectes estranys.

— Controlar que els recipients d’evacuació de residus són exclusivament per a aquesta finalitat i netejar-los periòdicament, d’acord amb el pla de neteja establert.

— Disposar, l’operador, d’un pla de manteniment de les instal·lacions, dels equips i de les eines, per tal que en tot moment estiguin en bon estat de conservació.

— Desinfectar totalment el magatzem com a mínim un cop l’any.

Prohibicions

— Utilitzar carretons elevadors de gasoil dins els recintes tancats de les instal·lacions.

5.3. Magatzems de productes fitosanitaris i fertilitzants

Obligacions

— Conservar almenys durant tres anys els justificants de les compres i despeses dels productes fitosanitaris reflectits en el quadern d’explotació.

— Emmagatzemar els productes fitosanitaris i fertilitzants en un lloc tancat, separats del material vegetal i dels productes frescs, de manera que s’eviti qualsevol risc de contaminació.

— Tenir prestatgeries de material incombustible i no absorbent.

— Disposar de clau per al magatzem.

— Mantenir una ventilació permanent i suficient.

— Disposar de mitjans per retenir possibles vessaments accidentals.

— Mantenir el magatzem senyalitzat degudament. Remarcar-hi especialment la prohibició que hi accedeixin persones no autoritzades.

— Conservar els productes fitosanitaris en l’envàs original, amb l’etiqueta perfectament llegible.

— Mantenir els productes fitosanitaris i els fertilitzants ordenats, separats físicament i sense contacte amb el sòl.

— No emmagatzemar els productes fitosanitaris en pols en prestatgeries situades per davall dels líquids.

— Disposar, al magatzem de productes fitosanitaris i a les àrees de manipulació, d’una font d’aigua neta, a un màxim de deu metres de distància, que permeti rentar-se els ulls i les mans en cas de contaminació.

Recomanacions

— No emmagatzemar productes innecessaris.

5.4. Equips de tractaments

Obligacions

— Mantenir la maquinària utilitzada en l’aplicació de productes fitosanitaris, adobaments foliars, etc., en un estat de funcionament adequat, i sotmetre-la a una revisió i un calibratge periòdics. La persona operadora l’ha de revisar i calibrar cada any, amb la validació del tècnic responsable de producció integrada.

— Sotmetre els equips d’aplicació a una inspecció en centre oficial o reconegut, de conformitat amb les disposicions vigents en la matèria, en els terminis següents:

- En equips nous, una vegada dins els cinc anys després d’haver-los comprat.

- En la resta d’equips, una vegada cada tres anys.

— Validar, en cas que no hi hagi un organisme oficial o reconegut, un tècnic responsable de producció integrada la revisió i el calibratge segons els requisits de salut, seguretat i medi ambient que estableix la normativa vigent.

— Exigir,en cas de contractació de serveis, que s’estigui al dia de les revisions i dels calibratges que preveu la legislació vigent. Hi ha d’haver un registre de comprovació i dels informes de manteniment.

— Regular, abans de cada tractament, la màquina en funció de l’estat del conreu i de la plaga o malaltia que s’ha de combatre.

— Mantenir els equips que no s’usen nets i sense productes fitosanitaris.

5.5. Equips de protecció

Obligacions

— Emprar, la persona que manipuli els productes fitosanitaris, l’equip de protecció individual (EPI) adequat, d’acord amb la legislació vigent i les indicacions de cada producte.

— Emmagatzemar la roba i els EPI de manera que no entrin en contacte amb els productes fitosanitaris.

— Disposar d’equips adequats per mesurar i barrejar els productes, i comprovar-los anualment.

5.6. Senyalització de seguretat

Obligacions

— Utilitzar les senyalitzacions previstes en la legislació vigent.

— Disposar, de manera accessible i llegible, de les normes generals d’actuació en cas d’intoxicació i vessament accidental al magatzem dels productes fitosanitaris, i d’una llista dels números de telèfon de l’Institut Nacional de Toxicologia o dels organismes competents al costat del telèfon més proper.

5.7. Personal

Obligacions

— Disposar tot el personal de contracte de treball en vigor.

— Informar el personal que, en cas que pateixi malalties de transmissió alimentària o tengui, entre d’altres patologies, ferides infectades, infeccions cutànies o diarrees, ho ha de notificar a la direcció de l’empresa.

— Documentar els procediments d’actuació en cas d’accidents o emergències, de manera que siguin comprensibles per a les persones afectades.

— Disposar d’una farmaciola de primers auxilis accessible per al personal.

— Definir unes normes bàsiques d’higiene, d’acord amb les característiques de l’explotació, que s’han de respectar en cada lloc de treball.

5.8. Transport de productes vegetals i contenidors

Obligacions

— Mantenir nets els calaixos i els recipients utilitzats en el transport i la collita de l’arròs, i desinfectar-los quan calgui.

— Tenir els receptacles i contenidors dels vehicles utilitzats per transportar els productes nets i en condicions adequades de manteniment, per protegir-los de la contaminació. La seva forma i composició ha de permetre una neteja i una desinfecció adequades.

— Feruna neteja eficaç entre les càrregues per evitar el risc de contaminació quan s’utilitzen els receptacles de vehicles o contenidors per transportar una càrrega diferent.

6. Emmagatzematge i conservació de l’arròs

6.1. Transport i recepció al magatzem

Obligacions

— Controlar que els vehicles que arriben a les instal·lacions tenen unes condicions d’higiene adequades i van carregats exclusivament d’arròs.

— Comprovar que hi ha una separació clara, definida i senyalitzada de l’arròs que procedeixen de producció integrada d’altres productes convencionals, i indicar-ne amb un croquis la situació dins cada magatzem. Identificar degudament les caixes i els palets i col·locar-los de manera que permetin un recompte fàcil i se’n pugui veure clarament la identificació.

— Fer una inspecció visual de les partides d’arròs quan arribin a la recepció i establir un sistema de verificació de la qualitat dels productes que hi entren. Hi ha d’haver un registre d’incidències en cas d’incompliment. Les partides que no compleixin els requisits anteriors s’han de deixar de considerar com de producció integrada.

— Verificar, abans de carregar, que tots els elements de transport són nets, en bon estat, i exempts d’olors i objectes estranys.

Prohibicions

— Emmagatzemar productes químics i deixalles a la zona de recepció de l’arròs.

6.2. Tractaments de postrecol·lecció

Obligacions

— Registrar totes les aplicacions en els tractaments postcollita en el quadern de conservació i/o postcollita i indicar, com a mínim, en les anotacions les dades següents: la data d’aplicació, l’espècie i/o la varietat, la justificació del tractament, la matèria activa, el producte, la quantitat aplicada i la maquinària o sistema que s’ha utilitzat per a l’aplicació.

— Preferir, en els tractaments postrecol·lecció, els mètodes físics, biològics o amb productes naturals, en lloc de productes de síntesi.

— Utilitzar, en els tractaments amb productes químics de síntesi, d’entre els autoritzats, aquells que tenguin un perfil toxicològic més favorable i, entre aquests, els que tenguin els límits màxims de residus harmonitzats en l’àmbit comunitari.

— No aplicar tractaments postcollita tret que siguin collites destinades a conservació perllongada o bé quan estiguin tècnicament justificats.

Prohibicions

—Utilitzar aigües no potables per rentar els productes vegetals, d’acord amb la normativa vigent, i les que superin els paràmetres que estableix la normativa aplicable per a la resta d’usos.

6.3. Emmagatzematge i conservació

Obligacions

— Emmagatzemar l’arròs amb un grau d’humitat inferior al 15% i una temperatura inferior a 20ºC, per mitjà dels sistemes de ventilació i refredament adequats.

— Emmagatzemar amb procediments que permetin garantir la millor qualitat possible de l’arròs.

— Mantenir netes les instal·lacions i fer la neteja, la desinfecció i la lluita contra els paràsits dels llocs de l’emmagatzematge de manera que no es produeixi cap tipus de contaminació del producte.

— Establir en els magatzems una separació clara i definida dels productes procedents de conreus de producció integrada d’altres productes.

—Netejar tots els elements que puguin afectar la condició de l’arròs quan se n’iniciï la utilització, i desinfectar-los quan sigui convenient.

— Mantenir nets els recipients i les caixes utilitzats en l’emmagatzematge del producte vegetal.

Prohibicions

—Utilitzar productes químics de síntesi per a la lluita de plagues i paràsits de magatzem, llevat dels casos en què estigui justificat tècnicament, en què s’han d’utilitzar substàncies actives autoritzades en producció integrada.

— Emmagatzemar productes químics o deixalles a la zona d’emmagatzematge dels productes vegetals envasats.

6.4. Quadern de conservació/postcollita

— El quadern de conservació és un registre obligatori de totes les operacions i intervencions en els processos reflectits en aquesta Norma des que entra el producte al magatzem fins que s’expedeix.

— El productor, mitjançant la signatura, es responsabilitza de la veracitat d’aquestes anotacions, amb la conformitat del tècnic responsable de producció integrada. En cas d’emplenar el quadern de conservació/postcollita, el responsable tècnic i de l’empresa han de signar un compromís segons el qual es responsabilitzen de la veracitat d’aquestes anotacions.

— El tècnic responsable de la conservació o l’elaboració de productes de producció integrada ha de donar la conformitat periòdicament, mitjançant la signatura, a les anotacions reflectides en el quadern de conservació quant al sistema de producció integrada.

Obligacions

— Mantenir el quadern de conservació sempre disponible per a la inspecció.

7. Identificació i traçabilitat

Obligacions

— Emplenar una declaració de responsabilitat que permeti identificar els productes que procedeixen de parcel·les acollides a la producció integrada i justificar la ubicació dels diversos lots en un plànol o croquis de la parcel·la o UHC.

— Disposar, a cada centre de recepció o manipulació, d’un albarà de control d’entrada, en què ha d’aparèixer el producte, la quantitat, la parcel·la d’origen, la UHC i la data d’entrada, signat per la persona que fa el lliurament.

— Complir, els operadors que no tenguin tota la producció vegetal sota normes de producció integrada, els requisits següents:

-Disposar d’un sistema documentat i implantat d’identificació i traçabilitat dels productes vegetals de producció integrada per garantir la separació del producte elaborat dels d’altres orígens des de la parcel·la o UHC fins al lliurament al client.

-En cas d’utilitzar la mateixa línia de manipulació o confecció per als dos tipus de produccions, mantenir clarament definit l’interval de temps durant el qual es manipula cada tipus de producte, el qual ha de conèixer tot el personal implicat en el procés.

-Començar la manipulació dels productes de producció integrada només quan les línies de manipulació estiguin completament netes de productes d’altres orígens.

— Mantenir els productes vegetals de producció integrada identificats i considerats com a productes vegetals diferents de la resta de productes manipulats durant tot el procés tècnic, administratiu i de comercialització.

— Mantenir els remolcs, saques, contenidors i altres envasos utilitzats per a la recol·lecció o el transport de productes vegetals de producció integrada clarament diferenciats dels utilitzats per a d’altres productes.

Prohibicions

— Comercialitzar productes procedents d’unitats de conreu que no compleixin el que estableix aquesta Norma en tota la producció com a productes emparats per la producció integrada.

— Disposar de sacs, etiquetes o marques comercials de productes de producció integrada a parcel·les o UHC que no s’hagin acollit a la producció integrada.

8. Control de qualitat

Obligacions

— Tenir definit i implantat un mostratge sistemàtic de la producció que serveixi per comprovar que es compleixen les especificacions de la legislació vigent referents a la normalització comercial.

— Conservar els registres dels controls.

— Comprovar el funcionament correcte de l’instrumental de mesura.

— Controlar periòdicament la qualitat dels productes vegetals, especialment abans de la comercialització, tenint en compte aspectes de mostratge i del tipus de determinació analítica que garanteixi la seguretat del consumidor.

9. Gestió i control de residus

9.1. Gestió de residus

Obligacions

— Retirar i emmagatzemar els envasos dels productes fitosanitaris i fertilitzants, una vegada utilitzats, fins a lliurar-los a un gestor autoritzat d’acord amb el que estableixi la legislació vigent, i dur-ne un registre de la gestió.

— Gestionar els productes fitosanitaris que s’han de rebutjar (caducats, envasos en mal estat, no etiquetats, etc.) mitjançant un gestor autoritzat de residus de productes químics, una companyia proveïdora o qualsevol altre mètode segur per al medi ambient.

— Establir sistemes de recollida d’olis usats o de qualsevol tipus de substàncies tòxiques i perilloses que hi hagi a l’explotació, i donar-los la destinació que preveu la legislació vigent.

Prohibicions

— Abandonar restes plàstiques, envasos i altres residus a l’interior o en els límits de la parcel·la o UHC.

— Destruir amb foc o d’altres procediments, triturar o enterrar a la parcel·la o UHC o zones limítrofes, els envasos buits dels productes fitosanitaris o fertilitzants, excepte en cas que es faci en llocs autoritzats per l’autoritat competent.

— Dipositar en cursos d’aigua, canals o embassaments d’aigua, o dins del perímetre de protecció de captació d’aigua, les restes de brou dels equips d’aplicació de productes fitosanitaris o rentar-les en aquesta zona.

— Cremar restes vegetals de manera incontrolada.

9.2. Control de residus de productes fitosanitaris

Obligacions

— Prendre mostres durant l’època de recol·lecció o de manipulació per comprovar l’absència de residus de productes fitosanitaris, amb l’objectiu de garantir que s’han utilitzat exclusivament les matèries actives seleccionades en l’estratègia de producció integrada, i que es compleix el que estableix la legislació espanyola i, si s’escau,la de l’estat de destinació, amb relació als límits màxims de residus (LMR) de productes fitosanitaris.

— Registrar en el quadern d’explotació per a cada anàlisi de plaguicides, com a mínim,les dades següents: conreu o collita mostrejats, substàncies actives detectades, número de butlletí d’anàlisi i laboratori que la fa.

— Guardar un registre de les preses de mostres i dels resultats de les anàlisis.

10. Medi ambient

Obligacions

— Complir la política de conservació de l’entorn natural segons la legislació mediambiental vigent de la zona geogràfica.

— Establir una àrea de compensació ecològica almenys d’un 5 % de la superfície total de l’explotació, en la qual no s’han d’aplicar plaguicides ni fertilitzants (es poden considerar dins d’aquestes àrees, per exemple, els tallavents, els marges de camins, canals i rierols, etc.). Aquestes àrees, sempre que vagin associades directament a les zones de producció, les poden establir els productors o el municipi.

— Establir mesures de prevenció d’abocament accidental d’olis, hidrocarburs o d’altres productes químics perillosos per al medi ambient.

— Implantar, si no n’hi ha, mesures d’estalvi en el consum d’aigua i d’energia a les instal·lacions i en els processos.

Recomanacions

—Mantenir la biodiversitat de l’agrosistema.

11. Tractament de no-conformitats

Obligacions

— Registrar com a no-conformitat les desviacions detectades en els controls interns o externs respecte del compliment total o parcial d’alguna de les pràctiques que s’estableixen en aquesta Norma com a obligatòries o prohibides.

— Establir i documentar les accions correctives que pertoquin per tractar adequadament les no-conformitats, de manera que se n’eliminin els efectes i les causes que les varen motivar i se n’impedeixi la repetició.

— Fer el seguiment de la implantació de les accions correctives i comprovar que siguin efectives abans de tancar les no-conformitats detectades.

— Adoptar les mesures adequades d’identificació, traçabilitat i segregació de les matèries primeres, productes en procés i productes finals obtinguts dels productes vegetals de producció integrada en els quals s’hagin detectat no-conformitats, de manera que se’n manifesti clarament l’estat de no-conforme i se’n prevengui la utilització o comercialització de forma no intencionada com a productes de producció integrada.

ANNEX 1

Anàlisi del sòl

Abans de començar la producció integrada cal fer una anàlisi completa del sòl, i una vegada iniciada la producció, analitzar-ne la fertilitat cada cinc anys.

Aquesta anàlisi l’ha de fer un laboratori reconegut per l’Administració.

Com a mínim s’ha de fer una anàlisi de sòl per UHC. A més a més, quan s’integri una explotació o una UHC al sistema de producció integrada, se n’ha de fer una anàlisi física i química si no se n’ha fet cap en un període inferior a cinc anys.

En aquesta anàlisi és obligatori incloure:

Anàlisi del sòl completa:	Anàlisi de fertilitat:
Textura	Conductivitat elèctrica
pH de la pasta saturada	Carbonats (%)
Conductivitat elèctrica	Calcària activa (%)
Carbonats (%)	Matèria orgànica (%)
Calcària activa (%)	Relació C/N
Matèria orgànica (%)	Nitrogen
Relació C/N	Fòsfor
Nitrogen	Potassi
Fòsfor	Calci
Potassi	Sodi
Calci	Magnesi
Sodi	CIC
Magnesi
CIC
Relació Ca/Mg
Relació K/Mg
PSI

ANNEX 2

Nivells orientatius del contingut de nutrients en anàlisis foliars

Criteri per a la presa de mostres de fulles

Per avaluar l’estat de nutrició del conreu és necessari obtenir fulles en bon estat. El criteri general de selecció de les mostres es basa en el moment de màxim fillolament i/o a la diferenciació de la panícula.

Nivells orientatius del contingut de nutrients en anàlisi en fulles d’arròs

Element		Nivells crítics	Nivells adequats
Nitrogen	N (%)	2,90 (var. Indica) 2,70 (var. Japonica)	3,20-3,40 (var. Indica) 2,90-3,02 (var. Japonica)
Fòsfor	P (%)	0,36	0,70
Potassi	K (%)	0,85	1,65
Calci	Ca (%)	0,14	0,29
Magnesi	Mg (%)	0,07	0,13
Sofre	S (%)	0,13	0,25
Sodi	Na (%)	-	0,03
Ferro	Fe (ppm)	25	125
Manganès	Mn (ppm)	50	105
Zinc	Zn (ppm)	8	19
Coure	Cu (ppm)	2	6
Bor	B (ppm)	3	5
Alumini	Al (ppm)	-	60
Molibdè	Mo (ppm)	-	0,9

ANNEX 3
Taula orientativa del contingut de nutrients d’alguns adobs orgànics

Bestiar	Tipus	Fase/sistema productiu	Kg N/m3 o tona	Kg P2O5/m3 o tona	Kg K2O/m3 o tona
Porcí	Purí	Engreix	5,7	3,6	4,2
	Purí	Reproductora	2,9	2,1	1,8
	Purí	Porcells (6-20 kg)	3,4	2,6	1,7
	Purí	Cicle tancat	3,4	2,4	2,5
Vacum	Purí	Vaca de llet	3,3	1,5	3,4
	Purí	Engreix de vedells	5,2	1,7	3,6
	Fems	Vaca de llet	5,5	2,0	7,9
	Fems	Vaca de carn	3,0	2,0	5,0
	Fems	Engreix de vedells	6,0	2,0	6,0
Aviram	Gallinassa	Indiot	24,9	25,8	20,0
	Gallinassa	Pollastre d’engreix	22,8	21,1	17,7
	Gallinassa	Gallina ponedora	12,5	10,4	8,0
	Gallinassa	Gallina reproductora	17,4	33,9	23,6
	Gallinassa	Gallina reposició	19,5	45,8	25,5
Oví-cabrum	Fems	Ovella de carn	9,4	5,0	10,0
	Fems	Ovella de llet	8,1	3,2	8,6
	Fems	Cabra	9,4	5,0	9,0
	Purí	Ovella de llet	7,3	3,4	7,1
Equí	Fems	Cavall	5,7	2,1	8,2
Cunícola	Fems	Conill	8,4	10,3	9,5
Altres*		Compost de fems	12,0	15,6	12,5
		Compost de llots de depuradora	18,8	23,3	6,2
		Llots de depuradora **	10,5	13,0	1,2

* Aquests materials estan subjectes a una variabilitat associada a les matèries primeres utilitzades en cada planta

** Només es poden utilitzar llots de depuradora que hagin estat tractatsprèviament

  

ANNEX 4

Llista de metalls pesants i valors màxims per aportar al sòl

Metall pesant	Valor màxim
Cadmi	3 mg/kg de matèria seca
Coure	400 mg/kg de matèria seca
Níquel	100 mg/kg de matèria seca
Plom	200 mg/kg de matèria seca
Cinc	1.000 mg/kg de matèria seca
Mercuri	2,5 mg/kg de matèria seca
Crom	300 mg/kg de matèria seca

  

ANNEX 5

 Anàlisi d’aigua

Abans de començar la producció integrada a les explotacions amb reg cal analitzar l’aigua que es vol utilitzar. Aquesta anàlisi s’ha de repetir cada cinc anys en un laboratori reconegut per l’Administració.

Si la composició de l’aigua és molt variable, se n’ha d’analitzar el contingut de nitrats i la conductivitat elèctrica amb més freqüència. Aquestes anàlisis s’han de repetir cada vegada que les aigües de reg canviïn de procedència.

A les aigües procedents de pous amb contingut de nitrats superior a 300 ppm o conductivitat elèctrica major de 2 mS/cm, les anàlisis s’han de fer els mesos de juliol o agost.

En aquesta anàlisi és obligatori incloure:

-pH

-Conductivitat elèctrica

-Contingut total de sals

-Bicarbonats (mg/l)

-Sulfats (mg/l)

-Nitrats (mg/l)

-Clorurs (mg/l)

-Fòsfor (mg/l)

-Potassi (mg/l)

-Calci (mg/l)

-Sodi (mg/l)

-Magnesi (mg/l)

-Bor (mg/l)

ANNEX 6

Llista de matèries actives d’herbicides per a la producció integrada d’arròs

Matèria activa	Observacions
Azimsulfuron	En cas que hi hagi més d’un herbicida que pugui resoldre el problema en un moment determinat de tractament, s’ha de triar el que tengui l’impacte ambiental més baix. Sempre que sigui possible, s’ha d’escollir un moment d’aplicació que deixi utilitzar les matèries actives amb impacte ambiental més baix. Quan per alguna circumstància calgui recórrer a emprar un herbicida amb impacte ambiental mitjà o alt, s’han de tenir en compte les restriccions de tipus ecotoxicològic que es recullen a l’etiqueta. En sòls arenosos (>85% arena segons criteri USDA) no es poden aplicar els herbicides amb impacte ambiental alt.
Bensulfuró-metil
Bentazona
Bispiribar-sodi
Cicloxidím
Cihalofop-butilo
Cletodím
Clomazona
Halosulfuró-metil
Imazamox
Imazosulfuró
MCPA àcid
Molinat
Oxadiazó
Ortosulfamuró
Penoxsulam
Profoxidím
Propaquizafop

ANNEX 7

Control integrat de plagues i malalties

Estratègia de control integrat. El sistema de mostreig per a la presa de decisions en funció dels llindars d’intervenció a les parcel·les o UHC ha de ser el següent:

Estació de control (EC): establir 1 EC per cada parcel·la homogènia fins a un màxim de 2 ha.

Periodicitat de les observacions: setmanalment, i sempre amb anterioritat a qualsevol intervenció de tipus químic.

Plaga	Mètode d’avaluació d’incidència	Criteri d’intervenció	Fauna auxiliar	Altres mètodes (culturals, preventius, etc.)
Larves de cucs vermells Chironomus sp. Cricotopus sp.	25 arrels	≥ 1% d’arrels amb danys i/o presència de larves		Sembrar amb el terreny en saó
Pudenta de l’arròs Eysarcoris incospicuus	Captura amb màniga de 35 cm de diàmetre	3 insectes per cada 10 cops de màniga	Telenomus sp.	Rotació de conreus Evitar infestacions greus d’Echinochloa Mantenir els marges nets de gramínies
Cucs grisos Mythimna loreyi Mythimna unipuncta Spodoptera exigua Spodoptera littoralis	25 plantes	≥ 5% de plantes amb danys i/o erugues	Apanteles glomeratus	Seguiment de corbes de vol
Barrinador de l’arròs Chilo suppressalis	25 plantes	3% de plantes amb danys		Eliminar tots els canyissos de l’any anterior dels marges Sembra primerenca amb varietats de cicle curt
Pugons Schizaphis graminum	25 plantes	20% de plantes ocupades	Chrysoperla carnea Coccinella septempunctata

Malaltia	Mètode d’avaluació d’incidència	Criteri d’intervenció	Altres mètodes (culturals, preventius, etc.)
Hipòxia i anòxia			Anivellar bé el terreny
Helmintosporiosi Bipolaris oryzae			Destruir o eliminar les restes vegetals de la collita precedent, especialment si hi va haver presència de la malaltia Evitar abonats excessius en nitrogen Reducció de les dosis de sembra Utilitzar llavor sana, preferentment tractada amb productes autoritzats Mantenir les parcel·les inundades tant de temps com sigui possible al llarg de l'any No retardar la data de sembra Utilitzar varietats de cicle curt, especialment si ha de retardar-se la sembra Ús de varietats resistents
Pyriculariosi Pyricularia grisea	25 plantes	1% de plantes afectades

Plaga	Matèria activa	Restriccions d’ús
Larves de cucs vermells Chironomus sp. Cricotopus sp.	Bacillus thuringiensis var. israelensis Etofenprox	Màxim un tractament
Pudenta de l’arròs Eysarcoris incospicuus	Etofenprox	Màxim un tractament
Cucs grisos Mythimna loreyi Mythimna unipuncta Spodoptera exigua Spodoptera littoralis	Bacillus thuringiensis var. aizawai Bacillus thuringiensis var. kurstaki	Màxim un tractament
Barrinador de l’arròs Chilo suppressalis	Tebufenocida Confusió sexual i trampeig massiu	Màxim un tractament
Pugons Schizaphis graminum

Malaltia	Matèria activa	Restriccions d’ús
Hipòxia i anòxia
Helmintosporiosi Bipolaris oryzae	Azoxistrobina Procloraz Procloraz+propiconazole Tebuconazole	Màxim un tractament
Pyriculariosi Pyricularia grisea