Butlletí Oficial de les Illes Balears

Resolució del Conseller Executiu del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Caça i Cooperació Municipal del Consell Insular d’Eivissa, de 26 de març de 2015, per la qual es fixen els períodes hàbils de caça i les vedes especial que s’estableixen per a la temporada 2015/2016 a l’illa d’Eivissa.

1. Generalitats

La caça es desenvoluparà de conformitat i amb les limitacions establertes en el Reglament del Consell d’Eivissa, pel qual s’aprova l’Ordre general de vedes i de regulació dels recursos cinegètics de l’illa d’Eivissa publicat al BOIB núm. 58 de data 24-04-2012.

a. Són espècies caçables a l’illa d’Eivissa per a la temporada 2015-2016 d’entre les cinegètiques establertes en l’Annex I del Decret 71/2004, pel qual es declaren les espècies objecte de caça i pesca fluvial a les Illes Balears, i se n’estableixen les normes de protecció, les següents:

• el conill (Oryctolagus cuniculus), la llebre (Lepus granatensis), la perdiu (Alectoris rufa), la guàtlera (Coturnix coturnix), el faisà (Phasianus colchicus), el tudó (Columba palumbus), la tórtora comuna (Streptopelia turtur), la tórtora turca (Streptopelia decaocto), la cega (Scolopax rusticola), l’estornell comú (Sturnus vulgaris), el tord (Turdus philomelos), el tord cellard (Turdus iliacus), la grívia (Turdus viscivorus), el tord burell (Turdus pilaris), i les següents aus aquàtiques: el collverd (Anas platyrhynchos), el xiulador (Anas penelope), el coer (Anas acuta), la sel·la rossa (Anas crecca), la sel·la blanca (Anas querquedula), el cullerot (Anas clypeata), la griseta (Anas strepera), el moretó capvermell (Aythya ferina), el moretó de plomall (Aythya fuligula), el cegall (Gallinago gallinago) i la fotja (Fulica atra).

b. Podran ser abatuts en dies hàbils i amb arma de foc la gavina vulgar (Larus michahellis), així com durant tot l’any amb autorització especial.

c. Amb caràcter general, els dies hàbils dins el període de caça menor en general, llevat d’especificació en contra, són: els dimarts, els dijous, els dissabtes, els diumenges i els festius de caràcter nacional o autonòmic. Se n’exclouen les festes de caràcter local.

d. Està permès caçar a partir de mitja hora abans de la sortida del sol, fins al cap de mitja hora de la posta, d’acord amb l’horari local, llevat de les limitacions que estableix expressament aquesta Resolució.

e. Totes les notificacions a què fa referència aquesta Resolució s’han de formalitzar per escrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Caça i Cooperació Municipal, i s’han de registrar. Quan practiquin la caça, els caçadors han de dur una còpia de la notificació que compleixi tots aquests requisits.

f. En tot tipus de terrenys cinegètics, es prohibeix qualsevol modalitat de caça amb armes de foc a menys de 100 metres dels edificis habitables aïllats, nuclis urbans, rurals, edificis agraris o ramaders en ús, jardins, parcs públics, àrees recreatives, zones d’acampada i terrenys esportius, i de 25 metres de vies i camins d’ús públic, estant prohibit l’exercici de la caça a la zona de domini públic maritimoterrestre i als embassaments.

2. Captures màximes diàries i altres limitacions

2.1. En els vedats privats acollits als plans tècnics de règim general s’estableixen les captures màximes per caçador i dia següents:

• 20 tords, amb independència de la modalitat utilitzada.
• 12 tórtores salvatges, sense que hi hagi màxim per a la captura de tórtores turques.
• 4 cegues. Queda prohibida la caça a l’aguait de la cega en els seus passos.
• 2 llebres. Amb la modalitat sense arma de foc, amb cans llebrers, es podran caçar 3 llebres.
• 6 perdius amb caràcter general i 4 amb reclam.
• 8 anàtides, dividides en un màxim de 6 collverds i un màxim de 2 entre la resta d’espècies d’ànneres caçables.

No hi ha nombre màxim de captura per a la resta d’espècies cinegètiques.

En els vedats acollits al règim especial o intensiu, les captures màximes diàries són les establertes en el Pla tècnic corresponent.

2.2. Vedats de caça

a. Conill. La caça del conill s’obre el 26 de juliol i es tanca el 3 de gener. Durant el període comprès entre el 26 de juliol i l’obertura de la caça menor en general només es pot caçar amb cans, sense escopeta.

Els vedats que ho notifiquin podran començar la caça amb cans sense armes, el 12 de juliol.

Els dies hàbils són els indicats al punt 1.c d’aquesta Resolució, és a dir, els dimarts, els dijous, els dissabtes, els diumenges i els festius de caràcter nacional o autonòmic.

b. Mitja veda. El període hàbil de mitja veda comprèn els dies 15, 16, 23, 30 d’agost on es poden caçar el tudó, la tórtora comuna i la tórtora turca, en la modalitat d’escopeta i escopeta i ca en lloc fix i amb el ca sempre baix control.

Els vedats que ho notifiquin podran seguir caçant el tudó durant el mes de setembre, els dimarts, els dijous, els dissabtes, els diumenges.

El conill i la llebre es poden seguir caçant amb cans, sense escopeta.

c. Caça menor en general.

Es poden caçar en aquesta modalitat de caça, a més de les espècies de la mitja veda, la resta d’espècies de caça menor.

El període hàbil per a aquesta modalitat de caça comença el 4 d’octubre i acaba el 27 de desembre, llevat de la caça del conill, que acaba el 3 de gener.

Els vedats que ho notifiquin podran finalitzar la caça del conill el 31 de gener

Les migratòries es poden seguir caçant fins al 31 de gener.

3. Modalitats especials de caça

3.1. Caça de la perdiu amb reclam mascle

3.1.A. Limitacions

a. Es permet la caça de la perdiu amb reclam mascle als vedats de caça.

b. Nombre màxim de peces per caçador i dia en vedats de caça: 4.

c. Horari de caça: el que figura a l’article 1.c.

d. Distància mínima entre el lloc de caça i els vedats limítrofs (excepte acord entre vedats): 200 metres.

e. Es prohibeix caçar amb reclam de perdiu femella o amb artifici que el substitueixi, com també amb magnetòfons i reclams mecànics.

f. No es podrà treure el reclam en dia no hàbil, a terrenys cinegètics.

3.1.B. Període i dies hàbils de caça

Des del 10 de gener fins al 7 de febrer, prorrogable fins al 21 de febrer en els vedats que ho notifiquin. Dins aquest termini es podrà caçar els dilluns a més dels dies que figuren a l’article 1.c, i entre el 12 i el 21 de febrer, tots els dies de la setmana, llevat dels dimecres. Els titulars dels vedats podran establir les limitacions que estimin oportunes de dies, dates o altres aspectes fent-ho constar en l’autorització que s’expedeixi al caçador.

3.2. Caça de conills amb ca eivissenc

Es pot amb un màxim de 10 cans per a un sol caçador, i amb 12 cans quan siguin dos o més caçadors. Als vedats de caça que ho notifiquin amb antelació al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Caça i Cooperació Municipal, mitjançant un escrit degudament registrat, es poden formar grups fins a 4 caçadors i 20 cans. El número de cans màxim no es pot superar en cap cas, fins i tot si no s’està practicant la caça, allà on és permesa.

3.3. Caça de conills amb cans i escopetes

S’autoritza la formació de grups de caçadors per caçar conills, amb un màxim de 10 cans i quatre escopetes. Aquests no es poden ajuntar amb altres grups de caçadors i, com a màxim, es poden caçar 30 conills per grup i dia. Als vedats de caça que ho notifiquin al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Caça i Cooperació Municipal, mitjançant un escrit degudament registrat, es podran formar grups de fins a 4 escopetes i 15 cans.

3.4. Caça amb fura

3.4.A. Es permet la caça de conill amb fura en els vedats de caça sempre que es tengui l’autorització prèvia de la persona titular, expressa i escrita, per a aquesta pràctica cinegètica. Es podrà autoritzar l’ús de la fura en tot tipus de terrenys amb la sol·licitud prèvia de la persona propietària o titular, per danys a l’agricultura. En qualsevol cas, qui utilitzi la fura haurà de disposar de la llicència C3.

3.4.B. Limitacions. Els complements a la fura permesos són els cans i/o escopetes i les aus de falconeria, tot i que el titular del vedat podrà limitar a una d’aquestes dues pràctiques la seua autorització. No es permet la utilització simultània de la fura i de les senderes o llaços, llevat que es tengui autorització expressa del Departament competent en matèria de caça del Consell Insular d’Eivissa.

3.4.C. Període i dies hàbils

El període i els dies hàbils de caça són els de la caça menor en general en els quals es permet la caça del conill.

3.5. Falconeria

3.5.A. Per practicar la falconeria s’ha de tenir la llicència preceptiva i la credencial de falconeria expedida per l’Administració de la Comunitat Autònoma, en la qual consta l’espècie, el sexe i l’anella de les aus.

3.5.B. Entrenament. Durant tot l’any les aus es poden entrenar amb cimbell o amb l’amollada de peces en els vedats, amb l’autorització de la persona que en sigui titular, o en els terrenys de règim cinegètic comú amb l’autorització de la persona propietària.

Serà obligatori que les aus de falconeria que pertanyin a espècies exòtiques volin amb un transmissor que permeti la seua localització en tot moment.

3.5.C. Període i dies hàbils

El període i els dies hàbils de caça són el de caça menor en general. Així mateix, el conill es pot caçar a partir del dia en què es permet la caça del conill amb cans i/o escopeta. Als vedats, a més dels dies hàbils de caça establerts a l’article 1.c, es pot caçar els dilluns.

3.6. Caça amb cans llebrers

A partir de la mitja veda es podrà caçar la llebre amb cans llebrers, els mateixos dies autoritzats per als cans eivissencs.

3.7. Foment del ca eivissenc

Per tal de donar relleu al patrimoni que suposa aquesta raça de ca de caça autòctona, i d’acord amb el que preveu la Llei 6/2006, balear de caça i pesca fluvial, modificada per la Llei 3/2013, de 17 de juliol de modificació de la Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial, i modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives, l’article 34.5, i els articles 35.2 i 35.3 quant a modalitats tradicionals amb cans de caça propis de les Illes, es declaren els dies 21 i 28 d’agost com a hàbils per a la caça amb ca eivissenc i d’acord amb les regulacions que els són d’aplicació amb caràcter general en aquesta Resolució, en la mitja veda i a les societats de caçadors i vedats privats que ho autoritzin.

3.8. Caça sembrada

3.8.1. Tendrà la consideració de caça sembrada l’amollada controlada de peces d’espècies cinegètiques provinents de granges, a terrenys cinegètics o a zones delimitades dins aquests terrenys, per a la finalitat de la seua caça de forma immediata, amb ca de mostra i/o arma de foc, aus de falconeria o altres modalitats adients.

3.8.2. Terrenys

a. La caça sembrada podrà practicar-se en vedats amb pla tècnic de règim general, especial i intensiu, d’acord amb les limitacions establertes al pla. Podrà practicar-se així mateix als camps d’ensinistrament de cans, amb les limitacions que estableixi l’autorització del camp.

b. Queda prohibida la caça sembrada a terrenys cinegètics d’aprofitament comú.

c. Per a la caça sembrada dins espais naturals protegits, s’ajustarà al que prevegi el Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) corresponent.

3.8.3. Períodes hàbils

a. Vedats amb pla tècnic de règim general: el període hàbil serà el mateix que amb caràcter general per a l’espècie en qüestió.

b. Vedats amb pla tècnic de règim especial: el període hàbil serà el mateix que amb caràcter general per a l’espècie en qüestió, excepte dins els camps d’ensinistrament de cans que contenguin.

c. Vedats de règim intensiu: el període hàbil serà l’establert en el pla tècnic de règim intensiu.

d. Camps d’ensinistrament de cans: el període hàbil serà el període hàbil amb caràcter general, per a cada espècie, ampliat amb el termini que figuri en l’autorització del camp.

e. Els dies en què es realitzin proves i campionats de caça sobre caça sembrada autoritzats d’acord amb el que preveu l’article 7 o camps d’ensinistrament de cans autoritzats.

4. Prohibicions per raó del lloc

4.1. Es prohibeix practicar qualsevol tipus de caça a tots els illots i els penya-segats costaners d’Eivissa. S’hi podrà autoritzar la caça del conill i controlar la població de la gavina comuna per danys a la flora o a la fauna.

4.2. En qualsevol cas, per practicar la caça a la resta d’espais naturals protegits s’ha d’atenir a allò que disposin els corresponents PORN i Pla rector d’ús i gestió (PRUG) i a la Llei 5/2005, de conservació dels espais naturals de rellevància ambiental (LECO).

5. Control de poblacions

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Caça i Cooperació Municipal, a petició de les persones interessades, i a fi de controlar la presència de gavina comuna, en pot autoritzar de forma excepcional la captura amb arma de foc o amb sistemes selectius en qualsevol moment de l’any.

Per al control de cans i gats assilvestrats es complirà amb allò que estableix la Resolució de la directora general de Medi Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic de 3 de gener de 2012, per la qual s’autoritza la captura incruenta d’espècies invasores, introduïdes i ferals o assilvestrades.

Per a altres procediments, si pertoca, cal una autorització excepcional per al control d’espècies, a petició de part, segons l’article 39 de la Llei 6/2006, modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives, i posteriorment per la Llei 3/2013, de 17 de juliol.

6. Ensinistrament de cans

6.1.Per a la realització d’activitats i pràctiques esportives de caça, es faculta el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Caça i Cooperació Municipal per autoritzar camps de nova creació en les condicions que consideri convenients, a vedats de més de 300 hectàrees (ha) a Eivissa, i als de societats de caçadors i clubs esportius, camps d’ensinistrament de cans de fins a 8 ha de superfície per a ca de mostra i per a aquells cans que cacin a la carrera o al rastre, com el ca eivissenc, entre altres.

6.2. Els camps d’ensinistrament de cans hauran de senyalitzar-se perimetralment cada 50 metres, amb les plaques identificatives que figuren a l’Annex II, col·locades mirant a l’exterior, i de manera que sigui visible des d’un senyal sempre la següent. Per a camps per a ca eivissenc que funcionin abans de l’1 de juny, podrà exigir-se el tancament total o parcial si hi concorren circumstàncies fonamentades que així ho aconsellin.

6.3. S’autoritzen 500 peces anuals per camp, entre perdiu, faisà, guàtlera o conill, totes provinents de cria en captivitat i amb la corresponent guia sanitària.

Hauran de notificar-se les espècies, les dates i les quantitats de cada amollada al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Caça i Cooperació Municipal, cada tres mesos. Aquestes peces no computaran a efectes d’amollades al vedat segons pla tècnic.

6.4. L’autorització dels camps d’ensinistrament estarà vigent mentre ho estigui el Pla tècnic del vedat i s’haurà d’aportar còpia del justificant de pagament de la taxa anual.

6.5. L’administració competent en matèria de caça podrà autoritzar en altres terrenys, àrees o centres de caràcter públic camps d’ensinistrament dedicats al foment de les races, les modalitats o a activitats formatives de superfície superior i sotmesos a condicions diferents a les establertes amb caràcter general, en funció dels objectius i les característiques concretes.

6.6. En temps de veda, i durant el recorregut a l’interior de terrenys cinegètics per accedir al camp d’ensinistrament, els cans hauran de circular fermats.

6.7. El mal ús d’un camp d’ensinistrament de cans de caça podrà donar lloc a l’anul·lació de la seua autorització i, d’acord amb el que preveu l’article 74.10 de la Llei 3/2013, de 17 de juliol, de modificació de la Llei 6/2006, balear de caça i pesca fluvial, i modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives, quan es perjudiqui la correcta ordenació del recurs cinegètic d’un vedat, multa de 451 i 2.000 € i, accessòriament, la suspensió temporal de la caça o l’anul·lació del vedat.

7. Proves i campionats de caça

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Caça i Cooperació Municipal podrà autoritzar durant tot l’any, en terrenys cinegètics, proves i campionats de caça, avalats i controlats per la federació corresponent, en les condicions que consideri oportunes. Concurrentment, haurà de disposar-se de l’autorització de les autoritats competents en matèria de camps de tir en els casos de modalitats pròpiament de l’àmbit del tir (recorreguts de caça, compak sporting, tir al plat, tir al colomí i tir a la guàtlera amb braç mecànic).

8. Amollada d’espècies cinegètiques

Per efectuar amollades d’espècies que es poden caçar a Eivissa, quan no estiguin previstes en el pla tècnic corresponent, serà obligatori disposar del permís d’amollada preceptiu de l’administració competent en matèria de caça i de la guia sanitària pertinent que acrediti l’origen i l’estat sanitari. Quan les amollades estiguin previstes en el pla tècnic, serà suficient la seua notificació.

9. Cartutxos

a. Es prohibeix la tinença i l’ús de munició de plom durant l’exercici de la caça a les zones humides. A l’efecte d’aplicació d’aquest article, s’entén per zona humida qualsevol paratge inundat o inundable on la vegetació sigui la pròpia natural de les zones humides.

b. El caçador està obligat a recollir les beines dels cartutxos utilitzats durant la caça, tot seguit d’haver disparat.

c. Queda terminantment prohibit l’ús en la caça de cartutxeria destinada al control de la processionària.

10. Llocs fixos de caça de tords

Es considera un lloc fix de caça aquell des d’on el mateix caçador fa més de 10 tirs seguits, o en què roman a l’espera més de 15 minuts. Aquestos punts no poden estar situats a menys de 100 m dels habitatges.

11.Memòria de captures

Als vedats amb un pla tècnic de caça aprovat, les disposicions d’aquesta Resolució s’apliquen amb caràcter general. S’haurà de lliurar la memòria anual de captures de caça menor abans del 15 de març a tots els vedats. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Caça i Cooperació Municipal, amb la justificació tècnica prèvia, pot autoritzar als vedats que així ho sol·licitin les pràctiques cinegètiques excepcionals previstes en els plans cinegètics respectius.

12. Documentació per a l’exercici de la caça

Durant l’exercici de la caça, els caçadors hauran de portar la documentació preceptiva per a l’exercici de la caça exigida per la Llei 6/2006, balear de caça i pesca fluvial, modificada per la Llei 3/2013, de 17 de juliol, de modificació de la Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial, i modificada per la Llei 6/2007, de 27 desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives.

La llicència de caça és una llicència balear, expedida de forma insular, per la qual cosa seran vàlides a l’illa d’Eivissa les expedides per altres consells insulars per als seus respectius residents, i viceversa.

Si es practica la caça dins un vedat privat, els caçadors han de dur una autorització escrita del titular del vedat corresponent. Aquest document, en què els titulars autoritzen la caça dins els seus vedats, ha de contenir com a mínim les dades que figuren en el model que s’estableix a l’Annex I d’aquesta Resolució. Les societats de caçadors podran substituir el suport de l’autorització mitjançant carnets o altres formats que s’hagin donat als seus socis, sempre que prèviament notifiquin al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Caça i Cooperació Municipal una llista completa dels vedats on practicaran la caça.

Els propietaris estan igualment obligats a complir la normativa aplicable en matèria de registre, identificació i vacunació dels cans.

13. Cessió de peces de caça

En el cas de cessió de peces de caça entre caçadors, serà necessari portar un document que acrediti la cessió, en què constin almenys les següents dades: nom, llinatges i DNI de les persones interessades, data, l’espècie i el nombre de peces que se cedeixen.

Aquest document únicament serà vàlid fora del terreny de caça, atès que dins d’aquest terreny i durant l’acció de caçar, cada caçador podrà portar únicament les seues peces.

14. Plans marc d’ordenació de la caça als terrenys cinegètics d’aprofitament comú (lliures)

a. S’estableix el Pla marc de l’àmbit territorial de l’illa d’Eivissa.

b. Els ajuntaments que es vulguin acollir al Pla marc ho hauran de notificar de forma fefaent al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Caça i Cooperació Municipal del Consell d’Eivissa. Si no ho fan així, ni tampoc presenten un pla tècnic per als terrenys del seu àmbit d’actuació, el qual aprova l’administració competent en matèria de caça d’acord amb la Llei 6/2006, balear de caça i pesca fluvial, modificada per la Llei 3/2013, de 17 de juliol, de modificació de la Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial, i modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives, quedaran com a zones inhàbils de caça.

c. L’administració competent en matèria de caça generarà i actualitzarà d’ofici la cartografia dels terrenys lliures de cada àmbit municipal sobre la qual s’estableix el Pla marc, i la comunicarà als ajuntaments; a més podrà excloure les zones inhàbils que es considerin oportunes per raons de seguretat o coherència d’ordenació i aprofitament cinegètic. Aquesta informació tendrà caràcter públic.

d. El contingut del Pla marc, aplicat comarcalment d’acord amb el que figura a l’Annex III, és:

1. Espècies cinegètiques

2. Calendari de caça

3. Dies hàbils

4. Limitacions horàries, si escau

5. Límit màxim de captures

6. Modalitats de caça

e. Estan autoritzats a exercir la caça dins els terrenys gestionats d’aprofitament comú adscrits a un Pla marc, els caçadors que comptin amb la documentació que habilita a la caça en vigor.

f. L’administració competent en matèria de caça exercirà la tasca de vigilància de l’activitat cinegètica, gestió i seguiment administratiu i d’aplicació del Pla. Tot i això, podrà cedir la gestió cinegètica dels terrenys a l’ajuntament o a la societat de caçadors local amb consentiment de l’ajuntament, amb petició prèvia.

Les actuacions de gestió que es desenvolupin sobre el territori, com ara repoblacions, col·locació de gàbies trampa per a control de depredadors antròpics, col·locació d’abeuradors i menjadors entre altres, hauran de comptar, a més de les autoritzacions que s’escaiguin, amb el permís exprés del propietari del terreny.

g. La vigència dels plans marc és d’un únic període anual hàbil.

15. Control de la processionària amb escopeta

a. Per controlar la processionària, pot disparar-se a les bosses amb escopeta, entre el 15 de novembre i el 31 de gener, els dies hàbils de caça amb arma de foc (escopeta), dins els terrenys cinegètics.

b. També es pot fer el mateix tipus de control, entre el 1 de febrer i el 28 de febrer, dins els vedats que ho han notificat amb antelació al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Caça i Cooperació Municipal del Consell Insular d’Eivissa mitjançant fax al 971 195 912, en què constin el dia, l’hora, la localització exacta de l’actuació i la persona responsable de l’ús de l’arma de foc.

c. En els terrenys cinegètics inclosos dins espais naturals protegits, el control previst en els apartats a) i b) d’aquest article queda condicionat a l’autorització de l’organisme competent en matèria d’espais naturals protegits, si escau.

d. En terrenys no cinegètics, entre el 15 de novembre i el 28 de febrer, és preceptiva l’autorització de la Direcció Insular de l’Administració General de l’Estat a Eivissa i Formentera, telèfon 971 989 054.

e. Quan es faci aquest control en zones humides, no pot dur-se a terme amb munició que contengui plom.

f. Si bé no són aplicables al control de processionària les normes en matèria de caça referents a zones de seguretat, s’ha d’actuar garantint la seguretat de les persones i els béns.

16. Infraccions

Les infraccions a tot el que disposa aquesta Resolució s’han de sancionar de conformitat amb el que exigeix la legislació vigent.

ANNEXOS

ANNEX I
AUTORITZACIÓ PER CAÇAR A VEDAT PRIVAT

- A- Número de vedat

- B- Nom del vedat

- C- Nom del titular del vedat

- D- Número de DNI del titular de vedat

- E- Nom del caçador autoritzat

- F- Número del DNI del caçador autoritzat

- G- Dates en què s’autoritza caçar

- H- Espècies cinegètiques que s’autoritza caçar

- I- Número de peces per espècie i dia (com a màxim l’establert per a cada espècie a la Resolució)

- J- Signatura del titular del vedat, i segell en el cas que la titularitat correspongui a una societat

- K- Lloc i data de l’autorització

Els apartats G, H i I es poden omplir cada un amb el concepte general: “segons Resolució”

 

 

ANNEX II
PLAQUETES DE SENYALITZACIÓ DE CAMP D’ENSINISTRAMENT DE CANS

Material: qualsevol que garanteixi l’adequada conservació i que sigui rígid.

Dimensió: 20 x 30 cm com a mínim.

Altura des del terra: entre 1,50 m i 2,50 m.

Colors: lletres negres sobre fons blanc.

Inscripció: “camp d’ensinistrament de cans”.

 

 

ANNEX III
PLANS MARC COMARCALS D’ORDENACIÓ DE LA CAÇA ALS TERRENYS CINEGÈTICS D’APROFITAMENT COMÚ (LLIURES)

Llegenda: dl. dilluns; dt. = dimarts; dc. = dimecres; dj. = dijous; dv. = divendres; ds. = dissabte; dg. = diumenge; ft. = festius de caràcter nacional o autonòmic

ESPÈCIE – MODALITATS- PERÍODES DIES HÀBILS - MÀXIM CAPTURES

CONILL – ESCOPETA/ESCOPETA I CA – 4/10 – 3/01 dm., dj., ds., dg., ft.

CONILL – CANS EIVISSENCS – 26/07 – 3/01 dm., dj., ds., dg., ft.

CONILL – FALCONERIA –26/07 – 3/01 dl., dm., dj., ds., dg., ft.

CONILL – FURA AUTORITZ. AMB PERMÍS ESPECIAL PER DANYS EN AGRICULTURA

LLEBRE – ESCOPETA/ESCOPETA I CA – 4/10 – 27/12 dm., dj., ds., dg., ft. – 1

LLEBRE – FALCONERIA – 4/10 – 27/12 dl., dm., dj., ds., dg., ft. – 1

PERDIU – ESCOPETA/ESCOPETA I CA – 4/10 – 27/12 dm., dj., ds., dg., ft. – 2

PERDIU – FALCONERIA – 4/10 – 27/12 dl., dm., dj., ds., dg., ft. – 2

CEGA – ESCOPETA/ESCOPETA I CA 4/10 – 31/01 dm., dj., ds., dg., ft. – 4

CEGA – FALCONERIA – 4/10 – 31/01 – dl., dm., dj., ds., dg., ft. – 4

FAISÀ – ESCOPETA/ESCOPETA I CA –4/10 – 27/12 dm., dj., ds., dg., ft.

FAISÀ – FALCONERIA – 4/10 – 27/12 dl., dm., dj., ds., dg., ft.

TUDÓ – ESCOPETA/ESCOPETA I CA – 15, 16, 23 i 30/08 // 4/10 – 31/01 dm., dj., ds., dg., ft.

TUDÓ – FALCONERIA – 15, 16, 23 i 30/08 // 31/08 – 31/01 dl., dm., dj., ds., dg., ft.

TÓRTORA COMUNA – ESCOPETA/ESCOPETA I CA – 15, 16, 23 i 30/08 – AQUESTOS DIES – 12

TÓRTORA COMUNA – FALCONERIA – 15, 16, 23 i 30/08 // 31/08 – 31/01 dl., dm., dj., ds., dg., ft.-12

TÓRTORA TURCA – ESCOPETA/ESCOPETA I CA – 15, 16, 23 i 30/08 // 4/10 – 31/01 dm., dj., ds., dg., ft.

TÓRTORA TURCA – FALCONERIA – 15, 16, 23 i 30/08 // 31/08 – 31/01 dl., dm., dj., ds., dg., ft.

TORDS – ESCOPETA / ESCOPETA I CA – 4/10 – 31/01 dm., dj., ds., dg., ft.– 20

TORDS – FALCONERIA – 4/10 – 31/01 dl., dm., dj., ds., dg., ft – 20.

AQUÀTIQUES – ESCOPETA / ESCOPETA I CA – 4/10 – 31/01 dm., dj., ds., dg., ft.– 6 collverds + 2 entre les altres ànneres caçables

AQUÀTIQUES – FALCONERIA 4/10 – 31/01 dl., dm., dj., ds., dg., ft.

CEGALL – ESCOPETA / ESCOPETA I CA – 4/10 – 31/01 dm., dj., ds., dg., ft.

CEGALL – FALCONERIA – 4/10 – 31/01 dl., dm., dj., ds., dg., ft.

ESTORNELL – ESCOPETA / ESCOPETA I CA – 4/10 – 31/01 dm., dj., ds., dg., ft.

ESTORNELL – FALCONERIA – 4/10 – 31/01 dl., dm., dj., ds., dg., ft.

  

Eivissa, 7 de abril de 2015

La Secretària Tècnica de l’Area de Presidència
(DP 2015000147 de data 27 de març de 2015)
Rebeca Miguel Climent