Secció III. Altres disposicions i actes administratius
CONSELL INSULAR DE MENORCA
Núm. 2911
Ple -
Declaració definitiva de la delimitació de l'entorn de protecció de la zona arqueològica de sa Torreta de Tramuntana (Maó)
Versió PDF
Es fa públic que el Ple del Consell Insular de Menorca, en sessió extraordinària de dia 26 de gener de 2015, va adoptar el següent acord:
PRIMER. Estimar l'al·legació presentada pel senyor Juan Simón Seguí de Vidal que diu que la torre medieval és dins la finca de sa Torre Blanca, propietat dels senyors Juan Simón Seguí de Vidal i Gabriel Seguí de Vidal.
SEGON. Declarar definitivament delimitat l'entorn de protecció de la zona arqueològica de sa Torreta de Tramuntana (Maó), segons la planimetria adjunta i amb la descripció següent:
Identificació dels béns que són objecte de delimitació
Es proposa la delimitació de l’entorn de protecció del jaciment arqueològic de sa Torreta de Tramuntana, que conforma una única zona arqueològica.
Els registres que identifiquen aquest bé són:
Les coordenades que situen el bé són: UTM: 606095-4424775.
Les finques afectades són les següents:
- Finca cadastral núm. 07032A019000140000UJ (parcel·la 14, polígon 19). En el Registre de la Propietat de Maó consta inscrita en el tom 2047, llibre 690, full 10, finca 2892/2.
- Finques cadastrals núm. 07032A019000120000UX, núm. 07032A019000130000UI, i núm. 07032A019000150000UE (parcel·les 12, 13 i 15 del polígon 19 de Maó). En el Registre de la Propietat de Maó consten inscrites en el tom 1805, llibre 596, full 200, finca 4376/2.
Situació del bé objecte de delimitació
S'hi accedeix per la carretera Me-7 de Maó a Fornells. Al punt quilomètric 4,5, a la dreta, hi ha un camí rural anomenat camí de sa Boval, pel qual s'accedeix als llocs de sa Torre Blanca i sa Torreta de Tramuntana. A la banda est de les cases de sa Torreta hi ha el poblat.
Descripció de la zona monumental i estat de conservació
El nucli del poblat talaiòtic es troba just devora les cases de sa Torreta, de fet, aquestes es varen construir dins el mateix poblat. Aquesta zona figura en el plànol adjunt delimitada per línia contínua color lila i l'àrea retxada del mateix color.
En el poblat talaiòtic es conserven el monument elevat, el recinte de taula i diferents cases.
El monument elevat és de planta oval i escalonat perquè se superposen dos cossos troncocònics. Possiblement tenia una cambra superior. Dimensions: diàmetre 20,90 m.
El recinte de taula té la façana al sud i la columna i el capitell tenen una motllura a la part posterior que els dóna solidesa. La planta té forma de ferradura i la façana és recta. La part de l'absis està derruïda. El portal d'entrada té un llindar alt format amb una llosa vertical i una pedra inferior horitzontal per sobre. Es baixa a l'interior per tres graons.
Dimensions: ample 10,80 m; llarg 9,20 m.
M. Murray i un equip de la Universitat de Cambridge van excavar aquest recinte l'any 1932 i s'hi localitzà ceràmica talaiòtica final, ceràmica púnica d'Eivissa, restes d'una terracota d'una possible divinitat femenina i una acumulació de cendres al costat dret del recinte.
M. Murray també va excavar una sèrie d'espais al sud del recinte de taula que va considerar galeries i que L. Plantalamor, en la seva revisió arquitectònica, considera restes de quatre cases talaiòtiques. Cap d'elles està completa, sinó que corresponen a habitacions. Tot i que les restes monumentals són observables a simple vista, sobretot a l'est i al nord de les cases de sa Torreta, a l'oest i al sud-oest també hi ha part del poblat talaiòtic davall del substrat.
Descripció de la delimitació de l'entorn
La línia que delimita l’entorn de protecció (en línia discontínua, en color vermell) del poblat s’adapta als límits físics existents tot considerant les distàncies màximes i mínimes de 12 i 70 m. Així, el polígon de l'entorn de protecció comença en el punt 1, al nord dels boers de sa Torreta, per baixar en direcció sud per l'exterior dels boers (punts 2, 3 i 4) fins a arribar al vèrtex 5, on gira cap al punt 6 en direcció est. Des d'aquí, la línia torna a pujar en direcció nord cap al punt 7, per girar en direcció est cap als punts 8 i 9, just devora el camí que envolta la tanca de les eres. Des d'aquí ens dirigim cap al punt 10, situat al límit nord del camí de les eres, fins al punt 11, des d'on es dirigeix cap al punt 12, per on passa un camí de tractors, i acaba de nou en el punt 1 origen del polígon. Les coordenades UTM que delimiten aquest polígon són les que a continuació es detallen:
Vèrtex Coord. X Coord. Y
1 605956,619-4424780,677
2 605975,371-4424721,424
3 605983,003-4424721,839
4 606001,472-4424669,259
5 606007,729-4424594,722
6 606220,671-4424589,052
7 606195,873-4424654,569
8 606212,711-4424659,416
9 606239,041-4424668,688
10 606276,193-4424717,874
11 606254,466-4424850,746
12 606080,762-4424883,599
Titulars del dret de propietat
El límit del perímetre monumental es troba dins les propietats del senyor Luis Ignacio Vallejo Chalbaud (finca registre cadastral 07032A019000140000UJ), i dels senyors Juan Simón Seguí de Vidal (61,11% de la propietat) i Gabriel Seguí de Vidal (38,89% de la propietat) (finques registre cadastral núm. 07032A019000120000UX, núm. 07032A019000130000UI, i núm. 07032A019000150000UE).
Els límits de l'entorn de protecció es troben dins les mateixes finques dels titulars anteriors.
Els béns objecte de declaració estan inclosos en el Catàleg de patrimoni arqueològic municipal i a l'annex II de la revisió del PGOU, amb la signatura TTT-01. D'acord amb les determinacions gràfiques de l'aprovació definitiva de la revisió del PGOU els terrenys afectats per la delimitació de l'entorn de protecció proposat estan classificats de sòl rústic protegit en la categoria d'àrea d'alt nivell de protecció (AANP), perquè estan inclosos dins l'àmbit del Parc Natural de s'Albufera des Grau, illa d'en Colom i cap de Favàritx, i de l'àrea natural d'especial interès ANEI ME-7 s'Albufera des Grau.
Criteris bàsics que, amb caràcter específic, han de regir les intervencions sobre l'entorn
Les intervencions dins tota la zona delimitada han d'anar encaminades a la protecció, la investigació, l'estudi i la valoració del bé.
Totes les intervencions dins la zona delimitada necessiten l’autorització del Consell Insular.
Dins la zona del jaciment arqueològic, assenyalada com a perímetre monumental (línia contínua en color lila i àrea retxada), no es permet llaurar. Es pot llaurar, amb motocultor, a les tanques assenyalades en el plànol amb trama romboïdal.
Dins la zona de delimitació de l'entorn es permet llaurar i dur a terme tasques forestals i agroramaderes, així com totes les que permetin el PGOU de Maó, el Pla d'ordenació del parc de s'albufera des Grau i el Pla territorial de Menorca. Es permeten també expressament les tasques de conservació i manteniment de les cases i construccions auxiliars agrícoles del lloc, així com activitats i usos que estiguin d'acord amb la normativa urbanística del municipi.
Les obres que puguin afectar la torre de defensa del casat de sa Torre Blanca, declarada BIC per la disposició addicional segona de la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol, Decret de 22 d'abril de 1949, i amb registre insular de BIC núm. 000980-55-TBL-A01, han de comptar amb l'autorització prèvia del Consell Insular de Menorca.
TERCER. Els efectes d’aquesta declaració són els que genèricament estableixen la Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears, i la normativa concordant.
QUART. Notificar l'acord a l'Ajuntament de Maó i als propietaris afectats.
CINQUÈ. Notificar l'acord a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears, als efectes de la seva inscripció definitiva en el Registre de Béns, amb especial esment de la informació que s’ha de remetre al Registre del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.
SISÈ. Fer l'anotació corresponent en el Registre dels BIC del Consell Insular de Menorca.
SETÈ. Publicar l’acord en el BOIB i en el BOE.
VUITÈ. Inscriure la delimitació en el Registre de la Propietat.
El que es fa públic per a general coneixement i per tal que tengui els efectes que corresponguin, al mateix temps que es fa saber que contra l'acord precedent, que posa fi a la via administrativa, es poden interposar els recursos següents:
- En el termini d'un mes a partir de l'endemà de la publicació del present edicte en el BOIB, recurs potestatiu de reposició davant el Ple. Aquest recurs s'entendrà desestimat si no s'hagués notificat la resolució quan hagi transcorregut un mes des de la seva interposició. Contra la desestimació per silenci del recurs de reposició podrà interposar-se recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Palma en el termini de sis mesos comptats des de l'endemà a aquell en què es produeix l'acte presumpte.
- En el termini de dos mesos a partir de l'endemà de la publicació del present edicte en el BOIB, recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Palma sempre que no s'hagués interposat recurs potestatiu de reposició, atès que en aquest cas s'haurà d'esperar que se’n dicti resolució.
Tot això sens perjudici que es puguin utilitzar qualsevol altre recurs que es consideri procedent en dret.
Tot l'anterior s’ajusta a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, que regula de la jurisdicció contenciosa administrativa, i a la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Finalment, escau d'indicar que la interposició dels recursos pertinents no suspèn l'eficàcia de la resolució impugnada ni interromp els terminis que se'n puguin derivar, excepte que l'autoritat competent ho acordi expressament.
Maó, 5 de febrer de 2015
LA SECRETÀRIA INTERINA
Rosa Salord Oleo