Secció III. Altres disposicions i actes administratius
CONSELL INSULAR DE MENORCA
Núm. 776
Consell Executiu.
Incoació de l'expedient de delimitació de l'entorn de protecció de la zona arqueològica de Montefi (Ciutadella)
Versió PDF
Es fa públic que el Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió ordinària de dia 29 de desembre de 2014, va adoptar el següent acord:
Primer.- Incoar l’expedient de delimitació de l'entorn de protecció de la zona arqueològica de Montefí (Ciutadella), segons la planimetria adjunta i amb la descripció següent:
Identificació dels béns que són objecte de delimitació
La zona arqueològica delimitada en el lloc de Montefí consta a la Carta arqueològica del PGOU de Ciutadella amb el codi MTF-01 i en els registres de béns d'interès cultural amb els codis següents:
Consell Insular de Menorca: 07015 – 55 – 000334 – MTF-01
Govern de les Illes Balears: 7015 – 2 – 2 – 51 – 001701 - 0
Ministeri de Cultura: R – I – 51 – 0003307 - 00000
Situació del bé que és objecte de delimitació
A l'est de la ciutat de Ciutadella, al camí Vell, en les coordenades UTM 573764 / 4428775.
Descripció de la zona monumental i estat de conservació
Es tracta d'un assentament d'època talaiòtica (aproximadament del segle x aC) que perdurà fins a l'època romana (123 aC), tot i que no es descarta que s'hi puguin trobar restes més antigues. El que es pot observar avui en dia és un conjunt d'edificis i espais construïts per al desenvolupament de les necessitats i de tota l'activitat quotidiana d'un grup de població d'aquesta època, estretament vinculada a l'explotació ramadera i agrícola. Per les notícies antigues que es tenen devia ser uns dels poblats més grans ubicats a l'entorn proper del port de Ciutadella. S'ha d'assenyalar com a fet particular que no té recinte de taula, encara que atesa la potència d'estratigrafia arqueològica que hi ha a les tanques que el conformen i la destrucció que va patir el poblat al llarg del temps, no se n'ha de descartar la presència. Les futures investigacions que es puguin dur a terme hauran de documentar aquesta probabilitat o descartar-la.
La finca que va comprar el Consell Insular de Menorca mitjançant els fons FEDER de la Unió Europea comprèn 43.187 m2 i conté els monuments més característics d'un poblat talaiòtic. En l'actualitat conserva tres talaiots ben visibles (T1, T2 i T3, a més d'un altre de probable), perquè en temps passats almenys un va ser destruït amb la construcció de la carretera Maó-Ciutadella. Cada un presenta alguna particularitat: el situat més al nord és de planta absidal amb una monumental façana còncava, el de ponent es caracteritza per la mida gegantina de les pedres amb què es construí i el de migjorn és de planta circular i té un corredor entorn d'un cos central massís, que per una banda sembla que pujaria a un pis superior i per l’altra donaria accés a un lloc indeterminat del cos central del talaiot. L'estructura interna no es pot observar clarament a causa dels enderrocs de pedres, però aparentment si s’hi fes una intervenció posaria al descobert una interessant estructura arquitectònica.
Segons les dades publicades des d'antic, hi havia moltes restes estructurals ocupant l'ampla superfície existent entre els talaiots, que avui han desaparegut de la vista a causa dels treballs agrícoles que s'hi han duit a terme en els darrers cinquanta anys.
Dins la zona arqueològica hi ha també una notable necròpolis de coves artificials (12 segons les fonts antigues), però avui quasi totes estan clausurades, omplertes de sediments. Se n'identifiquen sis i n'hi ha dues més de probables. La més monumental està situada a 200 m a l'est del talaiot de migjorn i és de notables dimensions. Presenta un corredor d'accés (3,60m llarg, 1,10m ample) amb restes de la seva coberta. La cambra és polilobular i s’hi diferencien set espais. Té columna exempta de secció quadrangular en situació lateral. El seu ús devia ser funerari.
A la zona arqueològica en superfície hi ha fragments de ceràmiques talaiòtiques, púniques i romanes.
Durant l'execució de les obres de la Ronda Sud, el 2005 es va duu a terme una excavació arqueològica d'urgència en el tram del camí Vell, que va posar al descobert una àrea d'emmagatzematge i producció d'època talaiòtica formada per diferents elements excavats a la roca mare: disset sitjots, vuit dipòsits, diferents retalls, canals i cocons, alguns amb lloses de coberta i forats de pal o empremtes de les estructures que sostindrien porxades o cobertes. També es descobriren murs d'època romana i un hipogeu funerari del naviforme I (1750-1400 aC.), sense sediments arqueològics. Tota aquesta àrea quedà coberta i protegida per tal de tornar-la a recuperar quan s'habiliti el nou accés d'aquest camí.
A la zona arqueològica en superfície hi ha fragments de ceràmiques talaiòtiques, púniques i romanes.
Mascaró Passarius publica en el tom IV (pàg. 92) de la seva Geografía e Historia de Menorca 19 petxines perforades trobades en aquest lloc i conservades a la col·lecció Francesc Pons Roca, Ciutadella.
Descripció de la delimitació de l’entorn
La línia que delimita l'entorn de protecció es projecte a 70 m de distància respecte de la zona del jaciment arqueològic (assenyalat amb retxat al plànol annex) adaptant-se als límits físics existents i seguint el següent traçat:
Partint de l'extrem nord-est a les coordenades 573833 / 4428874 (1) segueix cap al sud per la paret seca que voreja la Ronda Sud fins a arribar al Camí Vell, coordenades 573831 / 4428587 (2). Travessa el camí en línia recta continuant cap al sud per la paret que voreja la ronda fins al punt de coordenades 573752 / 4428493 (3), on es projecta cap al nord-oest travessant la tanca de s'Era fins a la paret seca situada a les coordenades 573696 / 4428510 (4), per on es perllonga fins al camí del cementeri municipal, coordenades 573607 / 4428557 (5). Continua cap al nord travessant el camí Vell i la paret seca en el punt de coordenades 573560 / 4428583 (6) i seguint per la tanca fins a arribar a la paret seca de devora les cases, coordenades 573554 / 4428655 (7). Continua cap al nord vorejant la paret seca existent fins al punt 573553 / 4428743 (8), on es projecte en línia recta fins a la paret nord que voreja amb la carretera Maó-Ciutadella, en el punt de coordenades 573614 / 4428821 (9).
Segueix aquesta fins al punt de coordenades 573738 / 4428869 (10), on es projecte travessant la tanca fins al punt inicial.
Titulars del dret de propietat
El límit del perímetre monumental (assenyalat amb retxat al plànol annex) es localitza dins les propietats següents:
- Polígon 17 – Parcel·la 22
Consell Insular de Menorca
Finca núm. 33842. Tom 1971. Llibre 839. Full 99
- Polígon 17 – Parcel·la 188
Finca núm. 33130. Tom 1947. Llibre 817. Full 9
Esteban Mesquida Carretero
Juana Mesquida Carretero
- Polígon 17 – Parcel·la 9027
Consell Insular de Menorca (Ronda Sud)
Els límits de l’entorn de protecció afecten les propietats següents:
- Polígon 17 – Parcel·la 22
Consell Insular de Menorca
Finca núm. 33842. Tom 1971. Llibre 839. Full 99
- Polígon 17 – Parcel·la 188
Esteban Mesquida Carretero
Juana Mesquida Carretero
Finca núm. 33130. Tom 1947. Llibre 817. Full 9
- Polígon 17 – Parcel·la 9027
Consell Insular de Menorca (Ronda Sud)
- Polígon 17 – Parcel·la 189
Esteban Mesquida Carretero
Juana Mesquida Carretero
Finca núm. 1947. Tom 1947. Llibre 817. Full 17
- Polígon 17 – Cases de Montefí
Bartolomé Bagur Bendito
Finca núm. 35183. Tom 2023. Llibre 885. Full 81
José Enrique Bagur Bendito
Finca núm. 35185. Tom 2023. Llibre 885. Full 85
- Polígon 17 – Parcel·la 21
Esteban Mesquida Carretero
Juana Mesquida Carretero
Finca núm. 33128. Tom 1947. Llibre 817. Full 5
- Polígon 17 – Parcel·la 230
- Polígon 17 – Parcel·la 214
Bartolomé Bagur Bendito
José Enrique Bagur Bendito
Finca núm. 4185. Tom 2015. Llibre 878. Full 191
- Zona Urbana
Ajuntament de Ciutadella
Criteris bàsics que, amb caràcter específic, han de regir les intervencions sobre l’entorn
Les intervencions dins tota la zona monumental delimitada (assenyalada amb retxat al plànol annex) han d'anar encaminades a la protecció, la investigació, l'estudi i la valoració del bé. En aquesta zona no es permet llaurar.
Totes les intervencions dins la zona delimitada necessiten l’autorització del Consell Insular.
Dins la zona de delimitació de l'entorn es permet llaurar i dur a terme tasques forestals i agroramaderes, així com totes les que permetin el PGOU de Ciutadella i el Pla territorial de Menorca. Es permeten també expressament les tasques de conservació i manteniment de les cases i les construccions auxiliars agrícoles del lloc, així com altres activitats i usos que estiguin d'acord amb la normativa urbanística del municipi.
Segon.- Notificar l'acord al Registre de Béns d'Interès Cultural de la CAIB als efectes de la seva comunicació al Registre General de Béns d'Interès Cultural per a la seva anotació preventiva.
Tercer.- Notificar l'acord a l'Ajuntament de Ciutadella i als propietaris dels terrenys afectats perquè, durant el termini de 15 dies, puguin presentar les al·legacions que estimin oportunes, d'acord amb el que estableixen l'art. 8 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, i l'art. 58.1 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
Quart.- Sol·licitar a l'IME l'informe previst en l'art. 9.1 a i d'acord amb l'art. 96 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.
Cinquè.- Publicar l'acord en el BOIB i en el BOE als efectes d'informació pública, conformement amb el que preveu l'art. 86 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Maó, 15 de gener de 2015
El secretari del Consell Executiu
Octavi Pons Castejón
ANNEX - PLÀNOL DE DELIMITACIÓ DE L'ENTORN DE PROTECCIÓ DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE MONTEFÍ (CIUTADELLA)