Butlletí Oficial de les Illes Balears

Antecedents

1.El 24 de febrer de 2010 va entrar en la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia una sol·licitud, amb número de registre d’entrada 6574/2010, de Red Eléctrica de España, SA, d’autorització administrativa i declaració, en concret, d’utilitat pública per a la instal·lació elèctrica següent:

Línia aèria-subterrània a 66 kV Cala Blava-Llucmajor

2.El cap de secció XI de la Direcció General d’Indústria i Energia va examinar la sol·licitud i va emetre un informe favorable dels aspectes següents:

-L’empresa sol·licitant va adjuntar la documentació que estableix la normativa aplicable.

-Aquesta actuació està inclosa en l’annex D, “Actuacions en transport d’energia elèctrica”, del Decret 96/2005, de 23 de setembre, d’aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic (PDSE) de les Illes Balears.

-El 3 de desembre de 2010, la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç va informar favorablement sobre aquesta instal·lació, a l’efecte del que disposa l’article 114 del Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, que regula les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica.

-L’1 d’octubre de 2013, la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) va acordar informar favorablement sobre aquesta actuació, sempre que es compleixin les condicions de l’acord.

Informació pública

1.El 21 de febrer de 2014, en compliment del que estableixen la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, i el Decret 1955/2000, d’1 de desembre, que regula les activitats de transport i distribució d’energia elèctrica, el director general d’Indústria i Energia va acordar l’obertura del tràmit d’informació pública.

2.La sol·licitud es va notificar de manera individualitzada als afectats per tal que hi poguessin formular al·legacions i es va sotmetre a informació pública mitjançant un anunci publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears número 34, d’11 de març de 2014; en el Butlletí Oficial de l’Estat número 89, de 12 d’abril de 2014, i en el diari local Última Hora, de 14 d’abril de 2014.

3.Aquesta publicació produeix els efectes establerts en els articles 58, 59 i 60, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú a tots els titulars afectats.

4.El 4 de març de 2014, en compliment de l’article 144 del Reial decret 1955/2000, es va notificar a l’Ajuntament de Llucmajor, com a administració afectada, perquè en prengués coneixement i l’exposàs al públic.

El 22 d’abril de 2014 l’Ajuntament de Llucmajor va acreditar l’exposició en el tauler d’anuncis, entre el 6 i el 28 de març de 2014, de la sol·licitud d’autorització, sense que s’hi hagin presentat al·legacions.

Informació a altres administracions públiques

El 4 de març de 2014 es va notificar a l’Ajuntament de Llucmajor, com a administració afectada, perquè n’emetés un informe, d’acord amb l’article 146 del Reial decret 1955/2000.

El 17 de juny de 2014 es va reiterar la sol·licitud d’informe a l’Ajuntament de Llucmajor, sense que hagi acomplert el requeriment en el termini establert, per la qual cosa i d’acord amb l’article 146 del Reial decret 1955/2000, s’entén que aquest Ajuntament no oposa cap objecció a l’expedient a què es fa referència.

Autoritzacions dels organismes afectats

1.El 21 de març de 2012, Endesa Distribución Eléctrica, SLU va emetre un informe en què autoritzava, amb les condicions assenyalades, el projecte de la línia objecte d’autorització.

2.El 26 d’abril de 2012, la Direcció Insular de Carreteres del Consell de Mallorca va emetre un informe en què autoritzava, amb les condicions assenyalades, el projecte de la línia objecte d’autorització.

3.El 6 de juny de 2012, l’Ajuntament de Llucmajor va emetre un informe en què autoritzava, amb les condicions assenyalades, el projecte de la línia objecte d’autorització.

4.El 19 de gener de 2012, es va sol·licitar un informe, reiterat el 27 d’abril de 2012, a la companyia Telefònica d’Espanya, sense que aquell organisme hagi acomplert el requeriment, per la qual cosa, d’acord amb l’article 131.b) del Reial decret 1955/2000, es tenen per aprovades, per aquest organisme, les especificacions tècniques proposades pel peticionari en el projecte d’execució.

Al·legacions

1.L’11 d’abril de 2014, la senyora Catalina Capellà va presentar un escrit d’al·legacions, en què exposa, de manera resumida, que una de les parcel·les afectades no és de la seva propietat i sol·licita una modificació del traçat de la línia en una parcel·la de la seva propietat.

2.El 15 d’abril de 2014, la senyora Margarita Roig Galmés va presentar un escrit d’al·legacions en què, de manera resumida, exposa que la línia sobrevola una construcció, per la qual cosa no es compleix el Reglament de línies d’alta tensió.

3.El 15 d’abril de 2014, la senyora Coloma Clar Garí va presentar un escrit d’al·legacions en què sol·licita que la línia objecte d’autorització no sobrevoli les parcel·les de la seva propietat.

4.El 22 d’abril de 2014, el senyor Francisco Jaume Salvà va presentar un escrit d’al·legacions en què, de manera resumida, exposa que un suport està situat al mig de la seva finca i proper a una edificació existent, el que suposa una pèrdua de valor d’aquesta edificació, i que un altre queda proper a una altra edificació, per la qual cosa sol·licita la reubicació dels suports, la qual cosa facilitaria l’accés a la línia.

5.El 25 d’abril de 2014, el senyor Damián Tomás Salvà va presentar un escrit d’al·legacions en què, de manera resumida, exposa que, d’acord amb les limitacions a la constitució de servituds de pas que estableix el Reial decret 1955/2000, la línia hauria d’instal·lar-se en els terrenys expropiats per a la construcció de la variant de Llucmajor, i que el seu traçat limita l’edificabilitat de la parcel·la, la qual cosa suposa una discriminació respecte a les parcel·les que disposen de construccions existents.

6.El 25 d’abril de 2014, el senyor Miguel Franco Monserrat Jaume i la senyora Bienvenida M. Monserrat Jaume varen presentar un escrit d’al·legacions en què, de manera resumida, exposa que el traçat de la línia passa pel mig de les seves parcel·les, la qual cosa suposa un major recorregut i nombre de suports, majors servituds i una disminució de l’edificabilitat de la parcel·la, per la qual cosa sol·licita una modificació del traçat de la línia.

7.El 25 d’abril de 2014, la senyora Francisca Morro Duraho i el senyor Félix González, i el 4 de juny de 2014, el senyor Thomás Kuhn Rene, en sengles escrits d’al·legacions manifesten, amb els mateixos arguments i de manera resumida, que no els va ser notificat l’inici del procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

Exposen diversos arguments sobre els efectes de la línia sobre la salut de les persones per l’efecte dels camps electromagnètics, sobre el seu impacte ambiental i sobre la socioeconomia de la zona.

Indiquen que el projecte no respon a les directrius del PDSE, perquè fomenta el consum energètic en detriment de l’estalvi, l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables i perquè no proposa el soterrament de línies [elèctriques], que fomenta el Govern de les Illes Balears, ni a l’esperit ni la voluntat de la nova Llei 24/2013, del sector elèctric, pel que fa a protecció ambiental, per la qual cosa sol·liciten la retirada del projecte.

8.El 25 d’abril de 2014, el senyor J. Bernabé Esteban Vera, en nom i representació de l’entitat AC Cosmètics, SA, va presentar un escrit d’al·legacions en què exposa, de manera resumida, que la línia discorre per una zona molt propera a l’antiga possessió de Son Torra i que tant aquesta com el seu entorn són de gran valor històric i etnològic, que es veurien greument afectats per l’impacte dels cables, per la qual cosa proposa que siguin substituïts per un traçat subterrani.

Així mateix, adverteix que en la zona en que està projectat el suport 38 s’ubica un tanc subterrani de gasoil que podria suposar un perill potencial.

Per tot això, sol·licita el soterrament de la línia.

9.El 29 d’abril de 2014, la senyora Monserrat Sitjar Cirera va presentar un escrit d’al·legacions en què, de manera resumida, exposa que:

La necessitat de la línia està basada en les dades de creixement del consum [elèctric] utilitzades en el PDSE, que han quedat desfasades pel descens de la demanda [elèctrica] dels darrers anys.

El traçat de la línia incompleix el PDSE, que indica que per tal de minimitzar l’impacte [ambiental] s’ha de cercar el recorregut més curt possible, criteri que no es compleix en la seva parcel·la i que obliga a instal·lar un suport addicional i a augmentar les servituds, així mateix, s’incompleixen la resta de criteris del PDSE, ja que en la parcel·la es troben diversos elements etnogràfics singulars i tampoc s’aprofiten els traçats existents, ni la possibilitat d’aprofitar les zones de servitud previstes en la Llei de carreteres [de les Illes Balears], atès que la seva propietat té servitud d’una línia de distribució. El projecte no respecta tampoc l’article 20.3.g) [sobre protecció de l’avifauna] del PDSE.

La finca es dedica a l’activitat d’agroturisme, per la qual cosa la línia projectada suposarà un perjudici econòmic tant per a la propietat com per al personal al seu càrrec.

La servitud de pas de la línia vulnera l’article 58 de la Llei 24/2013, del sector elèctric, que diu que ha de discórrer per la zona menys carregosa per al propietari afectat i sol·licita que en cas de desestimar les al·legacions es modifiqui el traçat de la línia i de les servituds de pas, de forma que discorri per l’autopista Ma-19 i el desviament Arenal-Cala Blava, o bé estudiar la possibilitat d’una estesa submarina, o de forma subsidiària, modificar el traçat de forma que discorri pel llindar de la finca i paral·lel a la carretera vella de Cala Pi.

Per tot això, sol·licita que s’acordi desestimar la sol·licitud d’autorització administrativa i declaració d’utilitat pública de la línia a què es fa referència.

10.El 29 d’abril de 2014, el senyor David Izquierdo Sánchez, en nom i representació de la senyora Jaumeta Ferretjans Montserrat, va presentar un escrit d’al·legacions en què, de manera resumida, exposa el següent:

-Reitera les al·legacions presentades el juliol de 2013.

-S’incompleix l’obligació de pas pels límits de les finques i properes a vies o propietats públiques, d’acord amb el Reial decret 1955/2000, per la qual cosa el sol·licitant ha de justificar la impossibilitat de complir les condicions que indica. Proposa també diversos traçats alternatius.

-S’incompleix el Reial decret 1955/2000, ja que el projecte no aporta les qualificacions urbanístiques dels terrenys afectats.

-Es reprodueixen les anteriors al·legacions presentades el juliol de 2013:

a)Nul·litat per manca de notificació, atès que ni al titular ni als residents [a la parcel·la] se’ls ha notificat l’existència del projecte a executar.

b)S’han incomplert diverses normes autonòmiques atès que no s’ha aprofitat la servitud de carreteres, ni s’ha tengut en compte la protecció d’elements etnològics, com ara murs de pedra seca o marjades.

c)El projecte no fa esment a les limitacions o excepcions a la constitució de servituds de pas que estableix la Llei del sector elèctric.

d)No s’ha fixat la prestació compensatòria prevista en l’article 17 de la Llei 7/2012, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

e)La declaració d’utilitat pública no està justificada i no es pot obtenir fins que no s’aprovi el projecte d’execució.

f)L’al·legant fa unes quantes consideracions sobre la relació entre les emissions electromagnètiques i la salut de les persones i conclou que s’ha d’analitzar la normativa ambiental en aquesta matèria en la Unió Europea i aplicar els mateixos criteris.

Per tot això, sol·licita la nul·litat de tot l’actuat i que es denegui l’autorització administrativa sol·licitada.

11.El 2 de maig de 2014, Endesa Distribución Eléctrica, SLU (EDE) va presentar un escrit d’al·legacions en què, de manera resumida, manifesta la seva disconformitat amb el traçat proposat i amb la imposició de servitud de pas en la parcel·la 519 del polígon 13 de Llucmajor, ja que impossibilita l’ús d’aquesta per a futures instal·lacions i impedeix a EDE el compliment de les obligacions que imposa la Llei del sector elèctric a les empreses distribuïdores, per la qual cosa sol·licita que es modifiqui el traçat de la línia i que aquesta discorri pels vials annexos a la parcel·la.

12.El 2 de maig de 2014, la senyora Francisca Tomàs Salvà va presentar un escrit d’al·legacions en què, de manera resumida, manifesta que:

-Es produirà una pèrdua de valor de les seves propietats atès que es preveu la tala d’una part de bosc de pinar-ullastre i que són un vedat de caça i, a més, no s’ha tengut en compte el que estableix la Llei 42/2007, de patrimoni natural i biodiversitat.

-No té constància que se li hagi notificat la tramitació de l’expedient ni el procediment d’avaluació d’impacte ambiental, que va ser sotmès a informació pública mitjançant publicació en el BOIB núm. 6 de 14 de gener de 2012, per la qual cosa entén que s’han vulnerat els seus drets.

-Podrien veure’s afectades les conduccions d’aigua d’un pou existents, així com una barraca de roter i una sitja que són elements de valor patrimonial.

-La finca està inclosa en el Registre d’Operadors de Producció Agrària Ecològica, per la qual cosa l’ús de pesticides de control de vegetació sota el traçat de la línia podria implicar la pèrdua de la inscripció en aquest Registre.

-Els animals que pasturen a la finca podrien resultar afectats pels camps electromagnètics de la línia prevista per a una tensió de 132 kV.

Per tot això, sol·licita que es retrotregui la tramitació de l’expedient per tal que se li notifiqui el procediment d’avaluació d’impacte ambiental i que s’estudiï la possibilitat de modificar el traçat de la línia i la ubicació dels suports.

13.El 5 de maig de 2014, la senyora Isabel Tomàs Salvà i el senyor José Sacarés Mulet, en sengles escrits d’al·legacions, manifesten, amb els mateixos arguments i de manera resumida, que consideren que hi ha alternatives de traçat que minimitzin l’impacte tant visual com limitador de l’explotació dels immobles de la finca, atesa l’escassa superfície de les parcel·les, la qual cosa limita les seves possibilitats urbanístiques i d’activitat econòmica.

Per tot això, sol·liciten la modificació de la ubicació d’un suport i del traçat de la línia, de manera que disminueixi l’impacte sobre l’explotació i ús de la seva finca.

Així mateix, indiquen que desconeixen el preceptiu informe d’impacte ambiental i que consideren que l’impacte visual és irreparable continuat en el temps, per la qual cosa el valor de la propietat es veurà seriosament afectat.

14.El 7 de maig de 2014, els senyors Ana Burguera Burguera, Guillermo Ballester Julià, Guillermo Ballester Gornals i Maria Ballester Gornals, en sengles escrits d’al·legacions manifesten, de manera resumida, que s’infringeix l’article 20 del PDSE, així com les Directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears, per la qual cosa proposen alternatives de traçat que s’adapten plenament al que estableix el PDSE i, a més, recorden que l’article 58 de la Llei 24/2013, del sector elèctric, estableix que no podrà imposar-se servitud de pas sobre propietats particulars si la línia es pot instal·lar sobre terrenys d’ús o servei públic o seguint els llindars de les finques privades.

Per tot això, sol·liciten la conformitat amb els traçats alternatius proposats.

15.El 28 de març de 2014, en compliment de l’article 145 del Reial decret 1955/2000, aquests escrits d’al·legacions varen ser tramesos a Red Eléctrica de España, SAU (REE), com a entitat beneficiària de l’expropiació, que va respondre manifestant el següent:

-Respecte a les al·legacions formulades per la senyora Catalina Capellà, manifesta que la modificació de traçat proposada resulta inviable ja que el vol dels conductors afectaria edificacions existents en una altra parcel·la.

-Respecte a les al·legacions formulades per AC Cosmetics, SA manifesta que el traçat projectat es troba a la màxima distància possible de l’edificació existent, que és superior, en tot cas, a la distància mínima de seguretat que estableix el Reglament de línies aèries d’alta tensió.

Pel que fa a la possibilitat de soterrament de la línia, indica que REE, com a titular de la xarxa de transport d’energia elèctrica en tot el territori nacional, està obligada a executar les instal·lacions incloses en la Planificació de l’Estat, que inclou la línia Cala Blava-Llucmajor en traçat aeri.

-Respecte a les al·legacions formulades per la senyora Francisca Morro Duraho, el senyor Félix González i el senyor Thomas Kühn Rene, manifesta que:

a)A dia d’avui la comunitat científica internacional està d’acord en què l’exposició als camps electromagnètics generats per les instal·lacions elèctriques d’alta tensió no suposa un risc per a la salut pública.

En el cas de la línia de transport objecte d’autorització, el nivell màxim del camp magnètic que es produiria seria de 13,832 microT, just al davall dels conductors, i un camp elèctric de 2,43 kV/m en un punt a 8 metres del va, molt per davall dels valors recomanats de 100 microT per als camps magnètics i 5 kV/m per als camps elèctrics, segons la Recomanació del Consell Europeu 1999/519/CE, d’obligat compliment a Espanya, i tenint en compte, a més, que la intensitat dels camps disminueix ràpidament a mesura que augmenta la distància a la línia.

b)Pel que fa l’impacte ecològic, patrimonial o visual i afecció a zones protegides, aquest impacte es qualifica com a compatible, tenint en compte que no afecta espais naturals protegits, que l’afecció sobre les masses arbòries es mínima i que es preveuen un seguit de mesures preventives i correctores incloses en l’estudi d’impacte ambiental, avalades per la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB).

c)Pel que fa al compliment del PDSE, a la zona no existeixen línies de transport que permetin l’aprofitament del seu traçat, la nova línia no afecta espais protegits ni àrees d’especial protecció, ni jaciments arqueològics ni etnològics, i es manté un distància de seguretat respecte edificacions existents de 100 m com a mínim.

d)Pel que fa a la possibilitat de soterrament de la línia REE, com a titular de la xarxa de transport d’energia elèctrica en tot el territori nacional, està obligada a executar les instal·lacions incloses en la Planificació de l’Estat, i en aquesta Planificació no es preveu el traçat subterrani d’aquesta línia.

-Respecte a les al·legacions formulades pel senyor Miguel Franco Monserrat i la senyora Bienvenida M. Monserrat Jaume, manifesta que el traçat projectat redueix al mínim les situacions en què s’han d’establir distàncies mínimes de seguretat segons el que estableix el Reglament de línies d’alta tensió, que en aquest cas seria minimitzar la tala d’arbrat i mantenir la distància de seguretat a camins existents i, a més, discorre en línia recta per la zona menys ampla de la parcel·la, d’acord el PDSE, que estableix com a criteri cercar el recorregut més curt possible.

-Respecte a les al·legacions formulades per la senyora Monserrat Sitjar Cirera, manifesta que tant per raons econòmiques com de simplicitat, el més adient seria un traçat en línia recta per a la totalitat de la línia, però, atenent criteris tant tecnicoreglamentaris com de sostenibilitat ambiental, no és possible fer una línia recta en aquest cas i, d’altra banda, el traçat de la línia no afecta directament elements etnogràfics de rellevància i a la zona no hi ha traçats de línies de transport que es puguin aprofitar.

Utilitzar el recorregut més curt queda supeditat que sigui tècnicament executable, cosa que no és possible en aquest cas atenent raons ambientals i de distància a construccions existents.

-Respecte a les al·legacions formulades pels senyors Jaumeta Ferretjans, Marta Urbina i Marc Barberà, manifesta que:

a)Estudi d’alternatives. A l’Estudi d’impacte ambiental s’inclouen [quatre] alternatives de traçat i, una vegada valorades per la CMAIB, s’ha establert l’alternativa de menor impacte ambiental.

b)L’opció en traçat aeri per les zones de servitud de carreteres s’ha desestimat perquè l’alçada dels suports de les línies de transport no permet complir el criteri que s’hagin de situar a una distància d’una vegada i mitja la seva l’alçada, fora de la zona de domini públic.

c)El traçat de la línia no afecta directament elements etnogràfics de rellevància.

d)L’Estudi d’impacte ambiental inclou un inventari detallat de la flora i la fauna i s’han establert les mesures preventives i correctores necessàries per a evitar l’impacte sobre l’avifauna, d’acord amb el Reial decret 1432/2008 pel qual s’estableixen mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució en línies elèctriques d’alta tensió.

e)Pel que fa al risc d’incendis, REE ha signat un Conveni amb la Conselleria de Medi Ambient per a la coordinació d’actuacions en la prevenció d’incendis forestals.

f)Avui la comunitat científica internacional està d’acord que l’exposició als camps electromagnètics generats per les instal·lacions elèctriques d’alta tensió no suposa un risc per a la salut pública.

En el cas de la línia de transport objecte d’autorització, el nivell màxim del camp magnètic que es produiria seria de 13,832 microT, just al davall dels conductors, i un camp elèctric de 2,43 kV/m en un punt a 8 metres del va, molt per davall dels valors recomanats de 100 microT per als camps magnètics i 5 kV/m per als camps elèctrics, segons la Recomanació del Consell Europeu 1999/519/CE, d’obligat compliment a Espanya, i tenint en compte, a més, que la intensitat dels camps disminueix ràpidament a mesura que augmenta la distància a la línia.

-Respecte a les al·legacions formulades per la senyora Francisca Tomás Salvà, manifesta que la línia objecte d’autorització no afecta directament cap hàbitat prioritari d’interès comunitari, fet que s’ha valorat per establir el traçat amb menor impacte ambiental a l’Estudi d’impacte ambiental.

-Respecte a les al·legacions formulades pels senyors Ana Burguera, Guillermo Ballester Julià, Guillermo Ballester Gornals i Maria Ballester Gornals manifesta que el traçat projectat redueix al mínim les prescripcions especials que estableix el Reglament de línies d’alta tensió, com són minimitzar la tala d’arbrat i mantenir la distància de seguretat a camins existents, a més, discorre en línia recta per la zona menys ampla de la parcel·la, d’acord amb el PDSE, que estableix com a criteri cercar el recorregut més curt possible.

Tant en la memòria com en els plànols [del projecte d’execució] s’han implementat tots els requisits reglamentaris amb totes les referències necessàries pel que fa a encreuament i paral·lelismes amb altres xarxes elèctriques i vies de comunicació.

La línia no es pot instal·lar seguint els llindars de les finques de propietat privada atès que la variació del traçat seria superior en longitud al 10 % [del traçat afectat per la variació], d’acord amb el límit establert en l’article 161.2 del Reial decret 1955/2000.

-Respecte a les al·legacions formulades per la senyora Bruhnhilde Kuhn, manifesta que el canvi de traçat proposat suposaria el vol dels conductors sobre edificacions existents.

-Respecte a les al·legacions formulades pels senyors Coloma Clar Garí, Margarita Roig Galmés, Francisco Jaume Salvà, Damián Tomás Salvà, Endesa, José Sacarés Mulet i Isabel Tomá Salvà, manifesta, de forma genèrica, que:

a)D’acord amb la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, REE és el gestor de la xarxa de transport (XdT) i transportista únic, és a dir, és el titular de la XdT d’energia elèctrica a tot Espanya i, en l’exercici de les funcions que té atribuïdes, ha projectat la línia elèctrica Cala Blava-Llucmajor.

b)Aquesta línia està inclosa en la Planificació estatal, aprovada per Acord del Consell de Ministres de 30 de maig de 2008, i s’ha projectat seguint els criteris establerts en aquesta Planificació.

c)El projecte de la línia Cala Blava-Llucmajor disposa de Declaració d’impacte ambiental (DIA) emesa per la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) el 4 d’octubre de 2013.

d)Com a part de la tramitació ambiental, l’EIA va ser sotmès a informació pública mitjançant la publicació en el BOIB núm. 6, de 14 de gener de 2012, sense que s’hi presentassin al·legacions.

e)El projecte compleix tota la normativa elèctrica que li és d’aplicació i, en particular, el document “Planificació dels sectors d’electricitat i gas 2008-2016” de maig de 2008, el Decret 96/2005, de 23 de setembre, d’aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic (PDSE) de les Illes Balears i el Reglament de línies aèries d’alta tensió, aprovat per Reial decret 223/2008, de 15 de febrer.

Consideracions a les al·legacions

1.Possibilitat de soterrament de la línia

La línia Cala Blava-Llucmajor a 66 kV està inclosa en la Planificació dels sectors d’electricitat i gas, aprovada per Acord del Consell de Ministres de 30 de maig de 2008, com una línia en traçat aeri, d’acord amb els criteris generals d’aquesta Planificació, que estableixen que totes les línies de la Xarxa de Transport (XdT) en sòl rústic s’han de plantejar com a aèries.

D’altra banda, l’article 21 del PDSE indica que les esteses en alta tensió incloses en la XdT planificada poden ser aèries, llevat que la planificació [de l’Estat] indiqui el contrari, mentre que en l’article 20 estableix que, d’acord amb l’article 4 de la Llei del sector elèctric, la planificació de les xarxes de transport té caràcter obligatori, és a dir, vinculant per als sectors implicats.

En conseqüència, el PDSE, a l’hora de decidir si el traçat d’una línia elèctrica de transport ha de ser aeri o subterrani es remet a la Planificació de l’Estat.

2.Obligació de REE de complir amb la Planificació elèctrica

Segons l’article 34.2 de la Llei 24/2013, del sector elèctric, REE actua com a transportista únic en tot el territori nacional.

L’article 36 d’aquesta Llei indica que entre les funcions del transportista es troba garantir el desenvolupament i l’ampliació de la XdT, executant la planificació aprovada.

És a dir, per la seva condició de transportista únic, la Planificació elèctrica és vinculant per a REE, per la qual cosa està obligada a realitzar les línies elèctriques en els mateixos termes en què figuren en la Planificació.

3.Qüestions ambientals

a)Ús de traçats existents. Aquest ús no és possible, ja que en la zona no existeix actualment cap línia de transport que permeti utilitzar el seu traçat.

En la zona hi ha línies elèctriques de distribució que donen servei a diversos transformadors, per la qual cosa l’aprofitament del seu traçat obligaria a replantejar la xarxa de distribució de la zona, el que implicaria la modificació de les línies existents, o bé l’estesa de noves línies, la qual cosa implicaria noves afectacions a altres finques de la zona.

b)Incidència visual i paisatgística de la línia i protecció de les aus

L’Estudi d’impacte ambiental (EIA) aportat per REE inclou un Estudi d’incidència paisatgística (EIP) en què s’estableixen una sèrie de mesures preventives i correctores per tal de minimitzar aquesta incidència.

El considerant 8 de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) emesa per la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB), indica que l’aplicació d’aquestes mesures assegura que no se s’afectaran les especies protegides identificades dins l’àmbit de l’actuació.

El punt vuitè de la DIA indica que, d’acord amb l’informe del Servei de Protecció d’Espècies, la nova estesa elèctrica haurà de disposar de tots els elements necessaris per evitar les morts per electrocució de les rapinyaires, tal com indica el Reial decret 1432/2008, [sobre mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i electrocució amb línies elèctriques d’alta tensió].

Tots aquests preceptes són d’obligat compliment per REE com a beneficiària de la instal·lació.

c)Alternatives de traçat

En l’Estudi d’impacte ambiental presentat per REE figuren quatre alternatives de traçat.

Els criteris que s’utilitzen per a proposar traçats alternatius són minimitzar l’afecció sobre elements del medi, com ara pendents del terreny, inundabilitat, accessos a la traça de la línia, sobrevol de torrents, afectació a terrenys, incidència sobre espais protegits, incidència sobre la fauna, qualitat paisatgística, sobrevol d’altres infraestructures, distància a nuclis de població o habitatges aïllats i afectació a elements del patrimoni històric.

En tot cas, la definició del traçat d’una línia elèctrica d’alta tensió no és discrecional sinó que hi intervenen factors tècnics, ambientals, econòmics i legals, la qual cosa fa que no sempre pugui seguir un traçat lineal. Per contra, si s’atenguessin els criteris de seguir els camins rurals o els llindars de les finques afectades, el traçat de la línia seria una contínua ziga-zaga que faria el projecte completament inviable.

Tenint en compte aquestes consideracions, s’ha triat el traçat més adequat.

d)Pel que fa al tràmit d’informació pública durant el procediment ambiental s’ha de dir el següent:

-El que s’exposa a informació pública, en aquest cas, és la documentació ambiental, és a dir, l’Estudi d’impacte ambiental, el document de síntesi i l’Estudi d’incidència paisatgística.

-Aquesta documentació ha d’incloure obligatòriament, segons la Llei 11/2006, d’avaluacions d’impacte ambiental a les Illes Balears, una ponderació dels impactes i una valoració global en què s’han d’incloure les distintes alternatives estudiades, és a dir, fins que la CMAIB no emeti la DIA no es disposa del traçat definitiu de la línia i, per tant, tampoc es disposa de la llista d’afectats.

En tot cas, la CMAIB, com a òrgan ambiental, va considerar suficient la publicació d’un anunci en el BOIB i la sol·licitud d’informe a l’Ajuntament de Llucmajor, que no va respondre al requeriment, i al Consell de Mallorca.

4.Efectes sobre la salut de les línies elèctriques d’alta tensió

Per a la prevenció dels efectes de l’exposició als camps electromagnètics, la Unió Europea va elaborar la Recomanació de 12 de juliol de 1999 relativa a l’exposició del públic en general a camps electromagnètics (de 0 Hz a 300 GHz) (1999/519/CE), basada en la norma promulgada per la ICNIRP (Comissió Internacional per a la protecció contra la radiació no ionitzant), organisme vinculat a l’OMS (Organització Mundial de la Salut).

Existeix una restricció bàsica per al públic de limitació de la densitat de corrent induïda a 2 mA/m² (miliampers/metre quadrat) i calcula uns nivells de referència per al camp electromagnètic de 50 Hz de 5 kV/m (kilovolt/metre), per al camp elèctric, i 100 microTesla per al camp magnètic.

Si el nivell de camp mesurat no supera aquest nivell de referència es compleix la restricció bàsica i, per tant, la Recomanació.

Les línies elèctriques d’alta tensió no generen camps magnètics superiors a 100 microTesla, fins i tot en els punts més propers als conductors, només en certes circumstàncies hi pot haver camps elèctrics superiors a 5 kV/m, just davall de línies de 400 kV, inexistents a la xarxa de transport de les Illes Balears.

Les mesures efectuades a instal·lacions d’alta tensió a les Illes Balears han donat, en tots els casos, valors inferiors a 2 microTesla.

En tot cas, aquesta normativa fa referència a zones on “els ciutadans passin un lapse de temps significatiu”, que no és el cas de les línies elèctriques en sòl rústic.

Fonaments de dret

1.La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric.

2.El Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, que regula les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica.

3.El Decret 99/1997, d’11 de juliol, que regula el procediment administratiu aplicable a la tramitació de les instal·lacions elèctriques de la comunitat autònoma de les Illes Balears, modificat pel Decret 36/2003, d’11 d’abril.

4.El Decret 96/2005, de 23 de setembre, d’aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

5.La Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental a les Illes Balears.

6.La Llei de 16 de desembre de 1954, d’expropiació forçosa.

7.El Decret 6/2013, de 2 de maig, del president de les Illes Balears, que estableix les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

8.La Resolució del conseller d’Economia i Competitivitat de 13 de maig de 2013 de delegació de competències i de suplència dels òrgans directius de la Conselleria.

Per tot això, dict la següent

RESOLUCIÓ

1.Autoritzar la instal·lació elèctrica que es detalla a continuació:

Titular: Red Eléctrica de España, SA

Instal·lació: línia aèria-subterrània a 66 kV Cala Blava-Llucmajor

Terme municipal: Llucmajor

Característiques tècniques: línia elèctrica a 66 kV, preparada per a una futura explotació a 132 kV, entre les subestacions de Cala Blava i Llucmajor, de doble circuit i 14.129,94 m de longitud total, constituïda per un tram subterrani de sortida de la subestació Cala Blava de 185 m de longitud, un tram aeri de 13.534,94 m de longitud i un tram subterrani d’arribada a la subestació Llucmajor de 410 m de longitud. Els conductors a instal·lar són dues ternes, de tres cables cadascuna, de 1600 mm² Al amb pantalla de 200 mm² Cu, per als trams subterranis i dues ternes, de tres cables cadascuna, tipus Gull AW de 381,5 mm², per al tram aeri. Els trams subterranis són en canalització tubular formigonada.

2.Declarar, en concret, la utilitat pública de la instal·lació elèctrica que s’autoritza, d’acord amb l’article 54 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, que du implícita, si s’escau, la necessitat d’ocupació dels béns o d’adquisició de drets afectats dels propietaris amb qui el sol·licitant no hagi arribat a un acord, i implica l’ocupació urgent dels béns i drets inclosos en l’annex d’aquesta Resolució, a l’efecte de l’article 52 de la Llei d’expropiació forçosa.

3.Aprovar el projecte d’execució d’aquesta instal·lació, redactat pel senyor David Gavín, enginyer industrial, visat pel Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Balears amb el número 125671-1 i la data 23 de desembre de 2009 i l’addenda de modificació del projecte d’execució redactada pel senyor David Gavín, enginyer industrial, visat pel Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials d’Aragó i La Rioja amb el número VD04526-11A i la data 26 d’octubre de 2011.

4.Obligar el titular a complir les condicions imposades per la CMAIB en l’Acord d’1 d’octubre de 2013, que s’enumeren a continuació:

-D’acord amb l’informe de la Direcció General de Recursos Hídrics:

a)Referent als encreuaments aeris de torrents:

-Les cimentacions dels recolzaments i les pròpies torres elèctriques han de quedar situades fora de la zona de servitud de la llera (5 metres a cada banda de la part superior de les feixes laterals del torrent).

-L’alçada mínima de l’estesa elèctrica sobre el nivell de les màximes avingudes ordinàries ha de complir l’article 127 del Reglament del domini públic hidràulic.

b) Respecte l’APR d’inundació:

-Queda prohibit realitzar apilaments de qualsevol tipus en zones d’afectació de lleres (servitud, policia, APR inundació).

-Els danys que es puguin derivar de l’execució de les obres en APR d’inundació seran a càrrec del beneficiari (article 78.4 del Pla Hidrològic de les Illes Balears).

-D’acord amb l’informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl:

a)Mesures preventives:

En els treballs a per fer a terrenys forestals o a una distància inferior a 500 metres s’han de prendre les següents mesures recollides en el Decret 125/2007:

-Les obres s’han de fer fora de l’època de risc d’incendis (1 de maig – 15 d’octubre).

-S’ha d’utilitzar maquinària que eviti la generació d’espurnes i disposar, per a ús immediat, d’extintors de motxilla i d’eines adequades que permetin sufocar qualsevol conat que pogués provocar-se.

-El proveïment de benzina s’ha de fer a zones de seguretat aclarides de combustible vegetal.

-Els titulars o concessionaris d’esteses elèctriques que travessin terrenys forestals han d’establir una zona de protecció que ocupi, almenys, el corredor de la línia, més 5 m a cada banda.

-En la franja de protecció s’ha de mantenir una cobertura arbòria i arbustiva màxima de 50 % de fracció de cabuda coberta.

-S’han de retirar les restes vegetals en un màxim de 10 dies. Durant les èpoques de perill d’incendis s’han de mantenir lliures de residus vegetals o de qualsevol altre tipus de residus que puguin afavorir la propagació del foc.

b)El Pla de Vigilància Ambiental ha de recollir la necessitat de manteniment al llarg del temps de les actuacions sobre la vegetació abans esmentada, tenint en compte sempre la no actuació sobre les espècies protegides recollides en l’estudi presentat.

-D’acord amb l’Informe del Servei de Protecció d’Espècies, la nova estesa elèctrica d’alta tensió ha de disposar de tots els elements necessaris per evitar les morts per electrocució de les rapinyaires, tal com indica el Reial decret 1432/2008.

-Per a la gestió dels residus generats s’ha de complir el que estableixen el PDS per a la gestió dels residus de la construcció-demolició, voluminosos i pneumàtics fora d’ús de l’illa de Mallorca (Decret 46/2001, de 30 de març) i el Reial decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

-Durant la fase de construcció s’ha de complir l’article 44 de la Llei 1/2007 contra la contaminació acústica a les Illes Balears.

-D’acord amb l’article 54 de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’AIA i AAE a les Illes Balears, s’ha de contractar un auditor ambiental per garantir la correcta execució del projecte, així com el compliment de les consideracions ambientals i l’aplicació de les mesures ambientals.

-La periodicitat dels informes parcials del Pla de Vigilància Ambiental ha de ser, com a mínim, quinzenal.

-En cas de produir impactes sobre espècies i els hàbitats protegits, a més de deixar constància escrita i gràfica al PVA, s’ha d’avisar el Servei de Protecció d’Espècies a l’efecte d’aplicar mesures per reduir la intensitat d’aquests impactes.

5.Recomanar al promotor de la instal·lació la reducció dels impactes ambientals negatius que produeixen els suports projectats i substituir-los, en la mesura que sigui possible, per altres de menor impacte ambiental, com son, per exemple, els que incorporen creuetes aïllants, i a les zones més problemàtiques suports tubulars de baix impacte visual.

Per altra banda en el replanteig de la ubicació definitiva dels suports s’haurien de tenir en compte les consideracions dels propietaris de les finques afectades, per tal d’arribar a un acord en aquells casos en que sigui possible.

6.La disposició addicional i els apartats 5 i 6 de l’article 26 de la normativa del Decret 96/2005, per tal com l’obra autoritzada s’ha de realitzar d’acord amb les determinacions del Pla Director Sectorial, i atès que està recollida amb el grau de detall suficient per a avaluar-ne les característiques fonamentals, hi són d’aplicació plena, directa i immediata, i a més a més, l’obra autoritzada no se sotmetrà als actes de control preventiu municipal a què es refereix l’article 84.1.b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, per tractar-se d’activitats d’interès supramunicipal, i queda exempta de la subjecció al règim de llicències, autoritzacions i informes que estableix la Llei 8/1995, de 30 de març, d’atribució de competències als consells insulars en matèria d’activitats classificades i parcs aquàtics, reguladora del procediment i de les infraccions i sancions. D’altra banda, les obres autoritzades queden subjectes al règim impositiu que estableix l’article 29 del Decret 96/2005.

7.Notificar aquesta Resolució al titular de la instal·lació i publicar-la en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el conseller d’Economia i Competitivitat en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut la notificació, d’acord amb l’article 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver rebut la notificació de la Resolució, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Palma, 18 de novembre de 2014

El director general d'Indústria i Energia

Per delegació del conseller d’Economia i Competitivitat

(BOIB 70/2013)

Jaime Ochogavía Colom

ANNEX
LÍNIA AÈRIA-SUBTERRÀNIA A 66 kV CALA BLAVA-LLUCMAJOR
Els organismes oficials s’inclouen amb caràcter informatiu i als efectes dels punts 2 i 3 de l’art. 149 del Reial decret 1955/2000
LLISTA DE BÉNS I DRETS (PROJECTE) TM Llucmajor (tram aeri)
Abreviatures utilitzades: PP = parcel·la projecte; Pol. = polígon; Parc. = parcel·la; SV = servitud vol (m2) ; SS/AT = superfície suports i anell de terra (m2)
ST = superfície de tala (m2); OT = ocupació temporal (m2); AS = accés al suport; SP = servitud de pas (m2)

PP	Propietari	Pol.	Parc.	SV	Suports	SS/AT	ST	OT	AS	SP
6	Maimó Crespí, Antonia	52	29	7.267	T1, T2	148	-	3.200	T1, T2	1.851
10	Polidama, SA	52	26	704	T5	69	469	1.203	T5	125
10-1	Vidal Catany, Francisco Tomás Salom, Francisca	52	37	-	-	-	-	-	T5	1.043
11	Fernández Miró, Emilio	52	40	25.676	T3, T4, T6, T7, T8	345	13.310	20.466	T4, T5, T6, T3, T7, T8	13.067
13	Ballester Gornals, María	52	47	4.808	T10, T9	136	3.532	5.672	T9, T10	4.776
13-1	Garcías Vidal, Nadal	52	6	-	-	-	-	-	T9	1.221
14	Ballester Julià, Guillermo	52	8	10.250	T11, T12	138	2.076	4.663	T11, T12	3.443
15	Clar Garí, Guillermo	52	7	4.014	-	-	1.115	1.115	T9, T11	1.374
16	Burguera Burguera, Ana	52	4	15.637	T13, T14, T15, T16	276	12.155	17.250	T13, T14, T15, T16	7.691
16-1	Son Serra Vanrell, SL	52	5	-	-	-	-	-	T15	52
17	Jaume Calafat, Sebastiana	52	2	5.407	T17	69	-	1.750	T17	2.281
19	Monserrat Jaume, Miguel Franco	44	247	10.235	T18, T19, T20	205	4.160	9.260	T18, T19, T20	5.745
21	Maimó Perelló, Jaime Estany Mengol, María Concepción	45	274	4.012	T21	69	-	1.900	T21	661
22	Salvà Clar, Antonio	45	272	12.010	T22, T23, T24	207	1.603	5.706	T21, T22, T23, T24	6.399
23	Tomàs Salvà, Francisca	45	270	5.191	T25	69	4.369	5.926	T25	2.142
24	Sastre Pons, Margarita	45	269	446	-	-	-	150	-	-
26	Tomàs Salvà, Francisca	47	296	1.830	T26	69	-	1.258	T26	1.734
27	Sitjar Cirera, Monserrat	47	274	13.069	T27, T28, T29	232	497	7.121	T27, T28, T29	8.241
28	Vallejo Navío, Mª José	47	221	24	-	-	-	167	-	-
30	Roig Galmés, Margarita	47	223	1.937	-	-	-	1	-	-
31	Roig Galmés, Margarita	47	224	18	-	-	-	-	-	-
32	Mulet Salvà, Miguel	47	112	385	-	-	-	-	-	-
33	Carbonell Mas, Sebastiana	47	303	528	-	-	-	-	-	-
34	Ferretjans Monserrat, Jaimeta	47	304	873	-	-	-	-	-	-
36	Ferretjans Monserrat, Jaimeta	47	111	1.758	-	-	-	550	-	-
37	Mut Ballester, Francisco	47	110	2.767	T30	93	-	1.200	T30	624
39	Mut Ballester, Francisco	47	106	1.257	-	-	-	150	-	-
40	Mut Ballester, Francisco	47	107	981	-	-	-	380	-	-
45	Font Artigues, Catalina M.	47	104	1.667	T31	80	-	1.017	T31	483
47	Jaume Salvà, Francisco	47	102	168	-	-	-	150	-	-
54	Jaume Salvà, Francisco	47	96	298	-	-	-	39	-	-
55	Jaume Salvà, Francisco	47	50	3.927	T32, T33	183	-	2.750	T32, T33	1.687
56	Jaume Salvà, Francisco	47	58	-	-	-	-	221	-	-
57	Jaume Salvà, Francisco	47	57	770	-	-	-	334	-	-
58	Jaume Salvà, Francisco	47	56	677	-	-	-	450	-	-
60	Salvà Vidal, Antonia	46	339	730	-	-	-	600	-	-
61	Capellà Ferretjans, Pedro	46	338	1.258	T34	24	-	732	-	-
62	Rigo Rigo, Antonia	46	333	919	T34	52	-	846	T34	695
64	Monserrat Clar, Coloma Clar Garí, Coloma Clar Garí, Benito	46	336	1.279	-	-	-	96	-	-
65	Clar Garí, Coloma	46	337	149	-	-	-	75	-	-
70	Rigo Bonet, Andrés	46	331	869	-	-	-	150	T35	460
71	Gamundí Caldés, María	46	307	245	-	-	-	296	-	-
72	Fullana Mas, Antonia Ana	46	484	306	T35	44	-	847	T35	109
72-1	Rigo Rigo, Antonia	46	332	-	-	-	-	-	T35	206
73	Ballester Garau, Magdalena	46	496	57	T35	25	-	457	-	-
74	Mendoza Fernández, José Fulgencio	46	308	200	-	-	-	-	-	-
76	Costa Gómez, Juan Carlos	46	309	358	-	-	-	-	-	-
77	Verdú Vidal, Bernardo	46	310	468	-	-	-	-	-	-
78	Mir Serra, Juan	46	328	2.273	-	-	-	-	-	-
80	Julià Roig, Margarita	46	324	518	T36	59	-	876	-	-
81	Porquer Mas, Micaela	46	493	499	T36	25	-	724	T36	494
82	González López, Félix Morro Duraho, Francisca	46	323	516	-	-	-	-	T36	143
83	Kuhn, René	46	311	1.800	T37	50	-	863	T37	295
87	AC Cosmètics, SA	46	263	1.482	T37	23	-	744	-	-
88	Alabarces López, Antonio Díaz Martín, Mari Carmen	46	266	468	-	-	-	-	-	-
89	Sacarés Mulet, José Taberner Pons, María	46	265	379	-	-	-	-	-	-
90	Sacarés Mulet, José Taberner Pons, María	46	264	817	-	-	-	-	-	-
92	Sacarés Mulet, José Taberner Pons, María	46	251	537	T38	32	-	1.071	-	-
93	Salvà Rubí, Jaime	46	252	1.293	T38	45	-	522	T38	527
94	Salvà Rubí, Jaime	46	253	920	-	-	-	-	-	-
99	Tomás Salvà, Damián	46	240	2.294	T39	80	-	1.352	T38, T39	1.048
100	Capellà Ferretjans, Catalina	46	255	-	-	-	-	848	-	-
104	En investigació	20	361	487	-	-	-	150	-	-
106	Tomàs Salvà, Damián	20	362	582	-	-	-	300	-	-
109	Palou Sabater, Francisca	20	363	114	-	-	-	150	T40	293
110	Palou Sabater, Francisca	20	364	462	T40	79	-	1.405	T40	132
111	Manresa Mezquida, Juan	20	370	-	-	-	-	-	T41	184
114	Mas Martorell, Gabriel	20	695	461	-	-	-	-	T41	279
115	Stela Puigserver, Isabel	20	368	536	-	-	-	-	-	-
116	Tomàs Salvà, Isabel	20	369	2.133	-	-	-	137	T41	661
117	Oliver Garau, Rafael	20	377	353	T41	16	-	544	-	-
118	Tomàs Salvà, Isabel	20	654	411	T41	61	-	918	T41	166
124	Noguera Jaume, Jaime	20	500	1.265	-	-	-	-	-	-
126	Amengual Amengual, Antonia	20	494	112	-	-	-	-	-	-
128	Mora Ramis, Antonio Garcías Puigserver, Antonia	20	492	47	T42	12	-	616	-	-
129	Cerdà Tomàs, Bernardo	20	495	2.095	T42	102	-	1.384	T42	415
130	Mora Ramis, Antonio Garcías Puigserver, Antonia	20	491	56	-	-	-	-	-	-
131	Mora Ramis, Antonio Garcías Puigserver, Antonia	20	490	67	-	-	-	-	-	-
132	Monserrat Salvà, Francisco	20	489	89	-	-	-	-	-	-
133	Garcías Puigserver, Antonia	20	662	107	-	-	-	200	-	-
134	Amengual Tomàs, Bartolomé	20	32	171	-	-	-	750	-	-
136	Pons Massanet, Esmeralda	20	31	224	-	-	-	-	-	-
138	Monserrat Noguera, Miguel	20	33	1.332	-	-	-	258	-	-
139	Titos Valverde, Antonio	20	29	365	-	-	-	234	-	-
140	Roig Vaquer, Bartolomé Roig Vaquer, Antelmo José	20	40	67	T43	68	-	575	-	-
142	Roig Vaquer, Bartolomé Roig Vaquer, Antelmo José	20	28	1.648	T43	47	-	527	T43	951
143	Roig Vaquer, Bartolomé Roig Vaquer, Antelmo José	20	42	10	-	-	-	-	-	-
145	Fernández Mínguez, Fernando Gàlvez Soler, María Isabel	20	18	83	-	-	-	111	-	-
146	En investigació, article 47 de la Llei 33/2003	20	21	734	T44	84	-	2.089	T44	257
147	En investigació, article 47 de la Llei 33/2003	20	636	91	-	-	-	300	T44	376
148	Cañellas Cerdà, Francisco	20	691	811	-	-	-	750	-	-
152	Company Trobat, Andrés	16	94	2.791	T45	21	-	1.244	T46, T45	879
154	Tomàs Fullana, Damiàn	16	139	317	T45	63	-	805	T46, T45	142
158	Riutort Quetglas, María Pilar	16	138	513	-	-	-	1	T46	426
159	Noguera Esquina, Juana	16	137	1.252	-	-	-	75	-	-
160	Orfi Artigues, Catalina	16	136	18	-	-	-	75	-	-
164	Mulet Melià, Juan Mulet Melià, Jaime	16	148	603	-	-	-	100	-	-
165	Barceló Barceló, Damián	16	147	1.038	T46	69	-	1.342	T46	486
169	Zanoguera Mut, Mateo	16	150	512	-	-	-	385	-	-
170	Bestard Bonet, Bartolomé	16	143	277	-	-	-	-	-	-
171	Cardell Tomàs, Cosme	16	151	522	-	-	-	-	-	-
173	Casaus Arriaga, María José	16	190	2.687	T47	5	-	1.199	-	-
175	Casaus Arriaga, María José	16	191	2.046	T47	75	-	598	T47	700
177	Maimó Crespí, Pedro	16	192	1.079	-	-	-	185	T47	393

TM Llucmajor (tram subterrani)

Abreviatures utilitzades: PP = parcel·la projecte; Pol. = polígon; Parc. = parcel·la; SS = servitud subterrània (m²) ; CE/AT = cambra empalmaments/arqueta telecom. ; SCE/AT = superfície cambra empalmaments/arqueta telecom.(m²); OT = ocupació temporal (m²)

PP	Propietari	Pol.	Parc.	SS	C E/A T	S C E/AT		O T
2	Endesa Distribución Eléctrica, SL	31	5	262	-	-	-	560	-	-
4	Ajuntament de Llucmajor	31	9060	15	-	-	-	31	-	-
6	Maimó Crespí, Antonia	52	29	103	-	-	-	123	-	-

LLISTA DE BÉNS I DRETS (ADDENDA)
TM Llucmajor (tram aeri) Abreviatures utilitzades: PP = parcel·la projecte; Pol. = polígon; Parc.= parcel·la; SV = servitud vol (m2); SS /AT = superfície suport i anell de terra (m2); ST = servitud tala (m2); OT = ocupació temporal (m2); AS = accés suport; SP = servitud de pas (m2)
PP	Propietari	Pol.	Parc.	SV	Suports	SS/ AT	ST	OT			AS		SP
179	Tomàs Garau, Clemente	13	547	593	T48	81	-	1.205			-		-
180	Caldès Carbonell, Francisca	13	548	-	-	-	-	61			-		-
181	Pericàs Boscana, Juan	13	542	618	T49	69	-	1.175			T49		39

TM Llucmajor (tram subterrani)

Abreviatures utilitzades: PP = parcel·la projecte; Pol. = polígon; Parc. = parcel·la; SS = servitud subterrània (m²); CE/AT = cambra empalmaments/arqueta telecom. ; SCE/AT = superfície cambra empalmaments/arqueta telecom.(m²); OT = ocupació temporal (m²)

PP	Propietari	Pol.	Parc.	SS	CE/AT	SCE/AT		OT		SP
181	Pericàs Boscana, Juan	13	542	36	AT01	2	-	240	-	-
182	Ajuntament de Llucmajor	13	9862	491	-	-	-	32	-	-
189	Endesa Distribución Eléctrica, SL	13	519	478	AT02, AT03, AT04	3	-	1.508	-	-
191	Horrach Sitjar, Antonia	13	543	-	-	-	-	66	-	-
192	Martorell Marimón, Ana	13	544	-	-	-	-	252	-	-
193	Cardell Martorell, Catalina	13	517	-	-	-	-	27	-	-