Butlletí Oficial de les Illes Balears

Informació sobre la tramitació al Parlament de les Illes Balears (participaciociutadana@parlamentib.es) del Projecte de llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears (RGE núm. 7062/14).

Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 15 de juliol d’enguany, ha acordat d’admetre a tràmit el Projecte de llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears (RGE núm. 7062/14), pel procediment d’urgència, per tal de fer efectiu l’article 117.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.

A la seu del Parlament, 16 de juliol de 2014.

La presidenta del Parlament de les Illes Balears
Margalida Durán i Cladera.

PROJECTE DE LLEI DE FINANCES DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

La Llei 1/1986, de 5 de febrer, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, va complir la missió codificadora del sistema financer de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i aportà un grau de flexibilitat i dinamisme compatible amb les exigències bàsiques de tot l’ordenament jurídic. L’harmonització entre legalitat i eficàcia va ser la finalitat prioritària d’aquesta Llei, de manera que, sense minvar els controls necessaris exigits pel caràcter públic dels ingressos, se satisfessin les exigències de celeritat i eficàcia que demanava la tasca quotidiana de la Hisenda pública. Amb aquesta Llei es va establir un marc unitari de legislació pròpia, amb prou bases per a l’exercici de l’activitat economicofinancera i per a l’administració de la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma, sens perjudici del desplegament reglamentari posterior, per tal d’establir un cos normatiu prou complet, clar i homogeni.

Posteriorment, mitjançant el Decret legislatiu 1/2005, de 24 de juny, es va aprovar el Text refós de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. En aquest sentit, el llarg temps transcorregut des de l’aprovació de la Llei 1/1986 va posar de manifest la necessitat d’unificar en un únic text legal les successives alteracions que havia experimentat la Llei, tant les que consistien en una modificació expressa dels seus preceptes, com aquelles altres que, de manera inequívoca, es deduïen d’altres normes de rang legal aprovades pel Parlament de les Illes Balears i que, materialment, n’afectaven el contingut, com ara, principalment, les disposicions de caràcter permanent contingudes en les diverses lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma aprovades a partir de l’any 1986.

Des de l’aprovació del Text refós esmentat, s’han produït diverses reformes normatives en l’àmbit de la Unió Europea i de l’Estat espanyol que han afectat gairebé totes les vessants pròpies de la legislació de finances, és a dir, la matèria financera, la pressupostària i la comptable, i que, en essència, han tractat de donar una resposta legal a l’impacte en les finances de les administracions públiques inherent a la crisi econòmica i financera que es va iniciar l’any 2007, la qual va posar de manifest la insuficiència dels mecanismes de disciplina que contenia la legislació vigent aleshores en matèria financera i d’estabilitat pressupostària.

En aquest sentit, l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera han esdevingut peces clau per a la confiança en l’economia, i resulten fonamentals per impulsar el creixement sostenible i la creació estable de llocs de treball. Per això, i amb la finalitat de dotar de la màxima credibilitat la política d’estabilitat pressupostària, el setembre del 2011 es va reformar l’article 135 de la Constitució espanyola, de manera que la norma suprema del nostre ordenament jurídic ja establís unes regles fiscals limitadores del dèficit públic estructural i del volum de deute públic, en el marc de les normes de la Unió Europea vigents en aquest àmbit.

Per complir plenament el mandat constitucional de desplegar el nou article 135 esmentat, es va aprovar la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, amb tres objectius fonamentals: primer, garantir la sostenibilitat financera de totes les administracions públiques; segon, enfortir la confiança en l’estabilitat de l’economia espanyola, i tercer, reforçar el compromís d’Espanya amb la Unió Europea en matèria d’estabilitat pressupostària. La Llei orgànica 2/2012 ha estat modificada per la Llei orgànica 4/2012, de 28 de setembre, i per la Llei orgànica 9/2013, de 20 de desembre, de control del deute comercial en el sector públic, amb la qual s’amplia l’abast del principi de sostenibilitat financera, que ara també inclou el control del deute comercial, amb la finalitat d’evitar que es posin en risc, a mitjà termini, l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat de les finances públiques.

Concretament, i pel que fa a les noves normes de protecció del deute comercial, cal destacar l’obligació de les administracions públiques de fer públic el període mitjà de pagament a proveïdors, i també la necessitat d’incloure en els plans de tresoreria la informació relativa a aquests pagaments, de manera que la gestió de la tresoreria s’alineï amb els terminis màxims de pagament a aquests proveïdors que estableixen la legislació de contractes del sector públic i la legislació en matèria de morositat comercial. En aquest darrer sentit, la legislació estatal més moderna preveu tot un seguit de mesures de prevenció, de correcció i coercitives que s’han d’aplicar en els casos en què es detectin períodes mitjans de pagament que superin els límits permesos, com ara la quantificació en el pla de tresoreria de les mesures de reducció de la despesa o d’augment dels ingressos que s’han d’adoptar per reduir el període mitjà de pagament a proveïdors; la determinació de l’import concret dels recursos que s’han de destinar al pagament a proveïdors, o, fins i tot, la possibilitat de retenir els recursos dels règims de finançament autonòmic aplicables, de manera que, en darrera instància, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques efectuï directament el pagament als proveïdors.

II

L’aplicació efectiva d’aquestes mesures legals de caràcter general en l’àmbit de la nostra Comunitat Autònoma requereix canvis importants en la regulació de la Llei de finances vigent, amb la finalitat d’intensificar el rigor i la disciplina pressupostària i financera de la Comunitat Autònoma; d’ampliar les obligacions d’informació i, en general, la transparència de les finances públiques, i de reforçar el control de la tresoreria, a fi d’atendre adequadament els venciments del deute financer i del deute comercial.

Així mateix, cal ampliar l’àmbit d’aplicació de la Llei de finances perquè no se centri únicament en la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma, això és, en la regulació dels drets i les obligacions de titularitat de l’Administració de la Comunitat Autònoma i dels seus organismes autònoms, sinó que reguli també l’activitat economicofinancera de totes les entitats que integren el sector públic autonòmic, en el marc de les previsions generals que conté la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. D’aquesta manera, la regulació dels pressuposts generals, del control intern de l’activitat economicofinancera i de la comptabilitat de totes aquestes entitats, i també la de determinats aspectes de la tresoreria i, particularment, la de l’endeutament, formen part de l’abast normatiu d’aquesta nova Llei, a les quals s’estén, fins i tot, la regulació de les responsabilitats que s’hi preveuen en aquest àmbit d’activitat.

En particular, la nova Llei inclou expressament la Universitat de les Illes Balears, com a entitat instrumental de la Comunitat Autònoma en la prestació del servei públic d’educació superior, la qual, per tant, ha d’aplicar les disposicions substantives que l’afecten, sens perjudici de l’autonomia organitzativa d’aquest ens que recull la normativa estatal i autonòmica vigent. En la mateixa línia, i en el marc del que ja preveu la disposició addicional primera de la Llei 7/2010 esmentada abans, la nova Llei de finances també és aplicable, en tots els aspectes en què així es prevegi expressament, a la resta d’entitats que, malgrat que no formen part del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en sentit estricte, s’han d’incloure en el sector d’administracions públiques de la Comunitat Autònoma per aplicació de les regles del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals a què es refereix la Llei orgànica 2/2012, i també a les entitats amb participació íntegra o majoritària de diferents administracions públiques i no integrades en el sector públic de cap administració territorial matriu en les quals l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears tengui, directament o per mitjà d’ens instrumentals, la participació major.

III

D’acord amb aquests paràmetres delimitadors de l’abast que ha de nodrir l’àmbit subjectiu i objectiu d’una llei de finances moderna, s’aprova aquesta Llei, que consta de 147 articles, distribuïts en un títol preliminar i sis títols, tres disposicions addicionals, una disposició derogatòria i sis disposicions finals.

Pel que fa al contingut de la Llei, es manté, en línies generals, l’estructura de la Llei 1/1986 anterior, amb excepció de les normes relatives a l’endeutament, les quals s’incorporen al títol corresponent a la Tresoreria, i no, com abans, al títol preliminar.

Així, doncs, en el capítol I del títol preliminar de la nova Llei, relatiu a les disposicions generals, es defineixen l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la Llei, en els termes indicats abans, i es posa un èmfasi especial en els principis d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera, com a principis rectors de l’activitat economicofinancera, i també en els principis estrictament pressupostaris, entre els quals s’han de destacar els nous principis de prudència i de transparència. En aquest darrer sentit, la transparència en la gestió de les finances públiques es fa palesa al llarg de tot l’articulat de la Llei, amb mesures de publicitat general que incideixen en el coneixement efectiu dels comptes públics, com ara en l’àmbit de la planificació de la tresoreria i, més concretament, en l’aspecte relatiu al període mitjà de pagament als proveïdors, però també en el coneixement del compte general de la Comunitat Autònoma i, en general, de tota la informació que s’ha de trametre al Parlament de les Illes Balears, la qual es pot fer extensiva al públic en general en els termes que s’hi preveuen amb aquesta finalitat, i també tota la informació que conté la legislació més recent en matèria de publicitat activa.

Així mateix, en el capítol II d’aquest títol es delimiten les principals competències en l’ordenació i el desenvolupament de les funcions normatives i d’execució relatives a les matèries objecte de la Llei, i que corresponen al Parlament de les Illes Balears, al Consell de Govern, al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts i a la resta de consellers, d’una banda, i a les entitats instrumentals integrants del sector públic autonòmic, d’una altra, tenint en compte, a més, les diferències que, en aquest àmbit i per raó de la seva naturalesa, hi ha entre les entitats que formen part del sector públic administratiu —sotmeses estrictament al principi de legalitat pressupostària— i les que formen part dels sectors públics empresarial i fundacional.

El títol I delimita la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma i regula els drets —en el capítol I— i les obligacions —en el capítol II— que en constitueixen l’objecte, llevat dels drets derivats de relacions jurídiques de dret privat, els quals s’han de regir pel dret comú. Al seu torn, el capítol III d’aquest títol fixa el règim de revisió dels actes en via economicoadministrativa, de la mateixa manera que ja preveia la Llei de finances anterior.

Doncs bé, en l’àmbit de la Hisenda pública en sentit estricte, es manté la norma tradicional d’acord amb la qual només integren aquesta Hisenda l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els seus organismes autònoms, sens perjudici dels beneficis fiscals i les prerrogatives que, per raó de la seva naturalesa, tenguin altres entitats de dret públic distintes dels organismes autònoms —i, per això, no integrades formalment en la Hisenda pública autonòmica—, d’acord amb les lleis aplicables.

En aquest darrer sentit, no s’ha d’oblidar que totes les entitats de dret públic poden ser titulars d’ingressos de dret públic, com ara les taxes o els preus públics, la recaptació dels quals es pot exigir pel procediment administratiu de constrenyiment. Així mateix, aquestes entitats també poden ser titulars de béns patrimonials el rendiment dels quals o el producte de l’alienació dels quals estiguin afectats a una determinada finalitat pública, o de valors representatius del capital de societats mercantils públiques que executin polítiques públiques o prestin serveis d’interès econòmic general, de manera que tots aquests recursos i drets —formin part o no en formin de la Hisenda pública en sentit estricte— es poden beneficiar del règim d’inembargabilitat que es preveu expressament en la Llei, d’una manera anàloga a la que estableix la Llei general pressupostària estatal vigent.

Dit això, i pel que fa als drets de crèdit a favor de la Hisenda pública —i de la resta d’entitats de dret públic—, s’hi preveuen els procediments administratius aplicables, d’acord amb la legislació bàsica estatal i, en general, el règim jurídic propi dels tributs i de la resta d’ingressos de dret públic, i es redueixen els terminis de prescripció de cinc anys a quatre anys, en la mateixa línia que l’actual Llei general pressupostària estatal, a fi d’unificar els terminis corresponents als tributs amb els establerts, fins ara, per a la resta d’ingressos de dret públic sense legislació específica.

També es regula amb més detall la cessió dels drets de crèdit —que té un caràcter excepcional en l’àmbit de la Hisenda pública—, i l’extinció d’aquests crèdits, per compensació, amb les obligacions de la mateixa Hisenda pública autonòmica, i s’estableixen normes particulars en aquest àmbit per a les relacions internes entre l’Administració de la Comunitat Autònoma i les seves entitats instrumentals, tot això amb la intenció de facilitar en darrera instància que les entitats que integren el sector públic autonòmic compleixin efectivament les relacions jurídiques amb terceres persones de les quals es deriven drets i obligacions recíproques.

En matèria d’obligacions, es redueixen també els terminis de prescripció a quatre anys, i es mantenen els trets essencials de la regulació vigent en matèria d’interessos de demora; d’altra banda, s’estableix que no són exigibles interessos a càrrec de la Hisenda de la Comunitat Autònoma per raó de les obligacions reconegudes que portin causa d’aportacions o transferències a favor d’entitats instrumentals integrants del sector públic autonòmic.

Per acabar aquest bloc, la Llei preveu l’aplicació supletòria de les normes reguladores del règim jurídic dels drets i les obligacions de la Hisenda pública a totes les entitats instrumentals de dret públic a les quals aquestes normes no siguin aplicables directament, sempre que, evidentment, es tracti de drets i obligacions resultants de relacions jurídiques de dret públic amb tercers. D’aquesta manera, s’omple un important buit normatiu d’aquestes entitats en totes les seves relacions de dret públic sense legislació específica, la qual cosa ha d’afavorir la seguretat jurídica en la gestió del conjunt dels fons públics.

IV

En el títol II, que regula el règim dels pressuposts generals, el capítol I preveu, d’acord amb la legislació estatal bàsica, l’aprovació d’un pla pressupostari a mitjà termini, en el qual s’ha d’emmarcar l’elaboració dels pressuposts anuals de la Comunitat Autònoma, a fi de garantir una programació pressupostària coherent amb els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic. Així mateix, s’introdueixen per primera vegada en la Llei la regla de despesa i el límit màxim de despesa no financera, d’acord amb les previsions, respectivament, dels articles 12 i 30 de la Llei orgànica 2/2012.

En el capítol II, relatiu al contingut i a l’aprovació dels pressuposts generals, s’estableix, en primer lloc, l’estructura dels estats de despeses i d’ingressos dels ens del sector públic administratiu —sotmesos al principi d’especialitat dels crèdits pressupostaris—, i la dels pressuposts dels ens del sector públic empresarial i fundacional —per als quals els pressuposts tenen caràcter estimatiu i constitueixen, en essència, un avançament dels seus balanços de situació i dels seus comptes de pèrdues i guanys. Això no obstant, es manté la norma que exigeix un equilibri en les previsions pressupostàries inicials, fins i tot d’aquestes entitats integrants del sector públic empresarial i fundacional, a més, és clar, dels equilibris inherents als objectius anuals d’estabilitat pressupostària o a la sostenibilitat financera. D’altra banda, en aquest mateix capítol es regula de bell nou el fons de contingència, destinat a cobrir les noves necessitats, inajornables i no discrecionals, que sorgeixin al llarg de l’exercici pressupostari, i també el règim de les despeses amb finançament afectat, els romanents de crèdit de les quals es poden incorporar a l’exercici següent en els termes que s’hi preveuen. Això implica que després es reguli —ja en el capítol relatiu a la liquidació dels pressuposts— el romanent de tresoreria afectat, com a principal font de finançament de les modificacions pressupostàries que es facin per incorporar els romanents de crèdit esmentats abans, i la separació d’aquest eventual romanent de tresoreria de la resta del romanent de tresoreria, no afectat, el resultat positiu del qual s’ha de fer servir per finançar les ampliacions de crèdit que es destinin a amortitzar anticipadament deute viu, d’acord amb els articles 12.5 i 32 de la Llei orgànica 2/2012.

En l’àmbit del procediment d’elaboració dels pressuposts generals, la Llei manté les línies bàsiques del procediment vigent, amb les adaptacions necessàries inherents al nou pla pressupostari a mitjà termini; a la incorporació, a efectes informatius, dels estats corresponents a la Universitat de les Illes Balears i a les entitats a les quals es refereix la disposició addicional primera de la Llei 7/2010, i a la plena integració dels consorcis del sector públic autonòmic en el sector públic administratiu. En particular, cal destacar la regulació legal que es fa de la pròrroga dels pressuposts generals, amb la qual es reforça la seguretat jurídica d’aquesta eventualitat, que, per definició, ha de tenir un caràcter excepcional, com també la nova regulació, prou completa, del règim de disponibilitat i d’indisponibilitat dels crèdits.

Pel que fa al capítol III, relatiu al règim dels crèdits pressupostaris i de les modificacions, es defineixen els crèdits i es delimita l’abast del principi d’especialitat, sens perjudici de les possibles modificacions pressupostàries, de caràcter taxat, i respecte de les quals es mantenen els tipus ja existents, tot i que amb importants novetats, derivades, fonamentalment, de les exigències d’estabilitat pressupostària que resulten de la legislació vigent en aquesta matèria. En tot cas, cal destacar la nova regulació de les ampliacions de crèdit, per a les quals s’ha de disposar del finançament corresponent, de manera que es mantengui, en tot cas, el principi d’equilibri pressupostari. El capítol IV es dedica a les modificacions dels pressuposts dels ens del sector públic empresarial i fundacional, i manté, en essència, la regulació anterior, en el sentit que, tot i que aquests pressuposts tenen un caràcter estimatiu, és necessària l’autorització prèvia del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts sempre que les modificacions ultrapassin determinats llindars.

Quant a les despeses de caràcter pluriennal —capítol V—, s’incorporen noves normes, anàlogues a les establertes en la Llei general pressupostària, i es preveu, fins i tot, la intervenció de la Comissió d’Hisenda i Pressuposts del Parlament de les Illes Balears per poder aixecar determinats límits d’aquestes despeses, a fi d’evitar compromisos futurs de despesa que puguin incidir substancialment en les finances públiques a mitjà i llarg termini. Amb aquesta mateixa idea es regulen les denominades despeses estructurals, susceptibles de donar lloc a despeses recurrents, de manera que calgui l’autorització prèvia del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

En matèria d’execució i liquidació dels pressuposts —capítol VI—, la Llei regula el procés de gestió de les despeses i dels ingressos, amb distinció de les diverses fases en què es materialitzen; els pagaments per justificar; els reintegraments de pagaments indeguts, i altres aspectes procedimentals específics en matèria de despeses i de pagaments, com ara la tramitació anticipada d’expedients de despesa, la qual, fins ara, només es preveia en normes de rang reglamentari. Respecte de les normes relatives al tancament i a la liquidació dels pressuposts, cal destacar les corresponents al romanent de tresoreria, afectat i no afectat, en els termes i als efectes ja exposats abans.

El darrer capítol del títol II —capítol VII— tracta del seguiment de l’execució dels pressuposts, en el marc del nou principi general de prudència, esmentat abans, i regula el procediment d’aprovació dels plans economicofinancers i de reequilibri que preveu la legislació estatal bàsica en matèria d’estabilitat pressupostària. També s’hi preveuen plans d’ajust específics, en aquest cas estrictament autonòmics, que han d’aprovar en determinats supòsits les entitats instrumentals i que es fonamenten en el control i la tutela financera que l’Administració de la Comunitat Autònoma pot exercir sobre aquests ens.

V

El títol III es dedica a la regulació de la Tresoreria —capítol I—, de l’endeutament —capítol II— i dels avals —capítol III. Pel que fa a la Tresoreria, la novetat més important és la relativa a la necessitat de disposar d’un pla de tresoreria anual, en el qual s’ha de tenir en compte la prioritat absoluta en el pagament dels interessos i el capital del deute públic, i també, tot seguit, la prioritat d’altres despeses específiques —com ara les nòmines del personal, les càrregues de la Seguretat Social, els deutes tributaris i els resultants de resolucions judicials fermes, les obligacions de naturalesa financera diferents del deute públic i les derivades de la prestació de serveis públics essencials, i els deutes per operacions comercials. Així mateix, es regulen diversos aspectes procedimentals i de gestió de la Tresoreria, que en alguns aspectes afecten les entitats instrumentals, a fi de reforçar l’ordenació legal en aquest àmbit i d’optimitzar la gestió dels fons públics. En tot cas, s’estableix expressament que els fons de totes les entitats de dret públic integrants del sector públic administratiu són inembargables, de conformitat amb el principi constitucional de legalitat pressupostària aplicable a aquest tipus d’entitats, subjectes a l’especialitat dels seus crèdits pressupostaris.

En matèria d’endeutament, es completa la regulació de la Llei de finances precedent, i es recullen les previsions que, any rere any, contenen amb aquesta finalitat les lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma. En aquest sentit, es manté la tendència iniciada amb la Llei de pressuposts generals per a l’any 2014, en el sentit de centralitzar al màxim l’endeutament i, en general, la tresoreria en l’Administració de la Comunitat Autònoma, a fi que les necessitats de finançament aliè de les entitats del sector públic instrumental autonòmic se satisfacin, principalment, mitjançant els préstecs o les bestretes que els concedeixi l’Administració territorial matriu, la qual cosa ha de redundar en benefici d’un control superior de les finances del sector públic i en un menor cost del finançament, particularment del bancari.

El títol III es tanca amb el capítol relatiu als avals, també bastant més complet que el que regulava l’anterior Llei de finances —limitat als avals de la Tresoreria—, especialment pel que fa als aspectes procedimentals inherents a la concessió d’avals amb càrrec a la Tresoreria, i també al règim dels avals i, en general, les fiances que poden prestar els ens del sector públic instrumental autonòmic diferents dels organismes autònoms.

El títol IV s’ocupa del control intern de l’activitat economicofinancera i de la comptabilitat pública. En primer lloc, en el capítol I, es delimiten les funcions i l’estructura general de la Intervenció General de la Comunitat Autònoma, com a òrgan encarregat d’acomplir aquest control intern, i, en el capítol II, se’n descriuen els objectius i les formes d’exercici —a saber, la funció interventora i el control financer—, els principis que el regeixen i l’àmbit d’aplicació. A continuació es regulen, amb més detall i en seccions separades, la funció interventora, d’una banda, i el control financer, d’una altra, amb diverses normes específiques sobre les tècniques de control financer, particularment, sobre el control financer permanent, la contractació d’auditories externes i el control financer de subvencions i ajudes públiques.

El capítol III d’aquest títol tracta de la comptabilitat pública, i ho fa tant des del punt de vista de l’obligació de retre comptes a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i al Tribunal de Comptes per raó de la subjecció de totes les entitats públiques al règim de comptabilitat pública, com des del punt de vista estrictament comptable. En aquest darrer sentit, es regulen les funcions de la Intervenció General de la Comunitat Autònoma com a òrgan director, i alhora gestor, de la comptabilitat pública, i es fixen les normes essencials per a la formació del compte general de la Comunitat Autònoma, el qual inclou els comptes anuals de totes les entitats del sector públic autonòmic —en termes anàlegs als establerts respecte dels pressuposts generals—, de manera que aquest compte general pugui facilitar la informació suficient per prendre decisions, en el marc del principi general de bona gestió financera. Tancant aquest títol IV, el capítol IV fa referència a l’ús de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics en l’activitat economicofinancera, la qual cosa, certament, s’ha de potenciar progressivament, tant en les relacions internes com en les externes, i particularment en l’àmbit de la facturació electrònica, d’acord amb la normativa vigent en aquesta matèria.

VI

El penúltim títol de la Llei, el títol V, sobre responsabilitats, s’estructura en tres capítols, corresponents, respectivament, a les disposicions generals, a les normes específiques per a la Hisenda pública autonòmica i la resta d’entitats instrumentals de dret públic, i a les normes específiques per a les entitats instrumentals de dret privat. D’aquesta manera, doncs, i amb l’abast que correspon en cada cas, es regula el règim de les responsabilitats en què poden incórrer les autoritats, els funcionaris i la resta del personal contractat al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma o de les entitats instrumentals que integren el sector públic autonòmic per raó de les accions o les omissions —imputables, amb dol o culpa greu, a aquestes persones— que constitueixin una vulneració de qualsevol de les obligacions regulades en la Llei i impliquin un perjudici econòmic per a la Hisenda pública autonòmica o per a l’entitat instrumental corresponent.

A més, i en compliment del que preveu la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, es disposa que, en tot cas, constitueixen accions i omissions de les quals resulta l’obligació d’indemnitzar la Hisenda de la Comunitat Autònoma o l’entitat instrumental corresponent les que preveu l’article 28 de la mateixa Llei 19/2013. També es preveu la tramitació conjunta d’ambdós expedients administratius, és a dir, de l’expedient de responsabilitat propi de la Llei de finances i de l’expedient estrictament disciplinari a què es refereix la Llei 19/2013, d’acord amb el que disposa l’article 30.7 d’aquesta mateixa Llei.

El títol VI, i darrer, conté dos articles. El primer d’aquests preceptes tracta de les relacions institucionals del Govern de les Illes Balears amb el Parlament de les Illes Balears, i regula, en concret, la tramesa periòdica d’informació al Parlament perquè els diputats que integren aquest òrgan puguin conèixer les principals dades de l’activitat economicofinancera del Govern i l’Administració autonòmica i, amb això, puguin controlar el poder executiu en l’exercici de la seva funció parlamentària. Així mateix, i com ja s’ha exposat abans en relació amb el nou principi de transparència, es preveu que aquesta informació sigui pública i accessible a la ciutadania, llevat de les dades que afectin la salvaguarda de l’honor o de la intimitat personal i familiar de les persones físiques, que regula la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. Per la seva banda, el segon precepte d’aquest títol recull altres obligacions de publicitat específiques, en el marc de les previsions que contenen les lleis que regulen la publicitat activa en matèria economicofinancera.

La disposició addicional primera de la Llei trasllada a l’àmbit autonòmic la previsió general que conté la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2012 —segons la redacció que en fa la Llei orgànica 9/2013— sobre les responsabilitats per incompliment de normes de dret de la Unió Europea, mentre que les altres dues disposicions addicionals es limiten a incorporar diverses normes d’estil, en matèria de gènere en les denominacions, la segona, i respecte de les referències normatives a lleis de finances anteriors, la tercera.

Al seu torn, la disposició derogatòria única deroga expressament el Decret legislatiu 1/2005, fins ara vigent, i també altres normes puntuals, sens perjudici, evidentment, de la derogació tàcita que s’ha de produir respecte de qualsevol altra norma legal o reglamentària anterior el contingut de la qual, si s’escau, s’oposi materialment a la nova Llei.

Pel que fa a les disposicions finals, la primera modifica la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per adaptar la delimitació dels consorcis del sector públic autonòmic als criteris d’adscripció i al règim del personal recollits en la nova disposició addicional vintena de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; la segona modifica, per la mateixa raó, la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la tercera modifica la Llei 3/2008, de 14 d’abril, de creació i regulació de l’Agència Tributària de les Illes Balears, a fi d’encaixar les normes pressupostàries i comptables d’aquesta entitat en les pròpies dels organismes sense pressupost propi.

La resta de disposicions finals insten l’aprovació d’un nou pla general de comptabilitat pública de la Comunitat Autònoma que s’adapti al Pla General de Comptabilitat Pública aprovat per l’Estat —el qual constitueix un pla marc per a totes les administracions públiques—; a atribuir al Consell de Govern les facultats de desplegament general de la Llei —sens perjudici de les facultats puntuals de desplegament que s’atribueixen al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts al llarg del text legal—, i a fixar l’entrada en vigor de la Llei per al dia 1 de gener de 2016, de manera que sigui aplicable als primers pressuposts que s’aprovin després que s’aprovi la Llei —o a la pròrroga dels vigents—, sens perjudici de les normes relatives a la liquidació dels pressuposts i al compte general, les quals no s’han d’aplicar fins al tancament de l’exercici pressupostari de 2016, a fi d’alinear el nou règim jurídic d’aquests estats amb el règim propi d’uns pressuposts ja aprovats d’acord amb la nova Llei.

TÍTOL PRELIMINAR
PRINCIPIS GENERALS

Capítol I
Disposicions generals

Article 1

Objecte de la Llei

1. Constitueix l’objecte d’aquesta Llei la regulació de la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i també la regulació del règim pressupostari, de la comptabilitat pública i del control de l’activitat economicofinancera de tot el sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per activitat economicofinancera el conjunt d’actuacions adreçades a liquidar i obtenir drets i ingressos i a efectuar despeses i pagaments per acomplir les funcions o les finalitats pròpies de la Comunitat Autònoma.

3. Als efectes d’aquesta Llei, formen part del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears els òrgans i les entitats següents:

a) Els òrgans de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que regula l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i que no s’integren en l’Administració de la Comunitat Autònoma, sens perjudici del règim particular que estableixen les normes que regulen el funcionament i l’autonomia pressupostària d’aquests òrgans.

b) L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

c) Els organismes autònoms dependents de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

d) El Servei de Salut de les Illes Balears, el qual s’ha de subjectar al règim aplicable als organismes autònoms a què es refereix la lletra c anterior, sens perjudici de les especialitats contingudes en aquesta Llei i en la resta de les normes legals aplicables a aquesta entitat.

e) L’Agència Tributària de les Illes Balears, que es regeix pel que estableix la normativa específica reguladora d’aquesta entitat i, supletòriament, pel règim aplicable als organismes autònoms a què es refereix la lletra c anterior.

f) La Universitat de les Illes Balears i els ens que en depenen, sens perjudici del règim particular que estableixen les normes que en regulen el funcionament i l’autonomia pressupostària.

g) Els consorcis adscrits a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d’acord amb l’article 58 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que han d’aplicar les normes que estableix aquesta Llei per als organismes autònoms a què es refereix la lletra c anterior en tot el que sigui compatible amb la naturalesa jurídica d’aquests ens i la seva normativa específica.

h) El Consorci de Transports de Mallorca, que ha d’aplicar el règim jurídic propi dels consorcis a què fa referència la lletra anterior, sens perjudici de les especialitats contingudes en la normativa que regula aquesta entitat.

i) Les entitats públiques empresarials dependents de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

j) L’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, que ha d’aplicar el règim jurídic propi de les entitats públiques empresarials a què fa referència la lletra anterior, sens perjudici de les especialitats contingudes en la normativa reguladora d’aquest Ens.

k) Les societats mercantils públiques dependents de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, d’acord amb l’article 51 de la Llei 7/2010.

l) Les fundacions del sector públic dependents de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, d’acord amb l’article 55 de la Llei 7/2010.

4. Així mateix, s’han de regir pels preceptes d’aquesta Llei que ho prevegin expressament la resta d’entitats que s’hagin d’incloure en el sector d’administracions públiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per aplicació de les regles del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals, a què es refereix la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i també les entitats amb participació íntegra o majoritària de diferents administracions públiques i no integrades en el sector públic de cap administració territorial matriu en les quals l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears tengui, directament o per mitjà d’ens instrumentals, la participació major.

5. Als efectes d’aquesta Llei, els ens que integren el sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es classifiquen en:

a) Sector públic administratiu, integrat pels subjectes esmentats en les lletres a, b, c, d, e, f, g i h de l’apartat 3 d’aquest article.

b) Sector públic empresarial, integrat pels subjectes esmentats en les lletres i, j i k de l’apartat 3 d’aquest article.

c) Sector públic fundacional, integrat pels subjectes esmentats en la lletra l de l’apartat 3 d’aquest article.

Article 2

La Hisenda pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i prerrogatives de determinades entitats

1. Integren la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el conjunt de drets i d’obligacions de contingut economicofinancer la titularitat dels quals correspongui a l’Administració de la Comunitat Autònoma i als organismes autònoms i a les entitats a què es refereixen les lletres c, d i e de l’article 1.3 d’aquesta Llei.

L’administració de la Hisenda de la Comunitat Autònoma ha d’atendre les obligacions economicofinanceres mitjançant la gestió i l’aplicació dels seus recursos, conformement a les disposicions de l’ordenament jurídic i l’ordenació del que, en matèria economicofinancera, sigui de la competència de la Comunitat Autònoma.

2. L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els organismes autònoms i la resta d’entitats que integren el sector públic administratiu de la Comunitat Autònoma gaudeixen del mateix tractament que la llei estableix per a l’Administració de l’Estat pel que fa a les prerrogatives, a la inembargabilitat dels béns i dels drets, i als beneficis fiscals. La resta d’entitats instrumentals de la Comunitat Autònoma gaudeixen de les prerrogatives i dels beneficis fiscals que, si s’escau, les lleis estableixin, amb l’abast que pertoqui en cada cas.

Article 3

Normativa reguladora

1. Sens perjudici del que estableixin la legislació general de l’Estat i la normativa europea que hi sigui aplicable d’acord amb el que disposen la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, l’activitat economicofinancera de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears és regulada per aquesta Llei, per les disposicions que en aquesta matèria conté la Llei 7/2010, per la resta de lleis especials sobre la matèria emanades del Parlament de les Illes Balears i pels preceptes que contenguin les lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma.

2. Supletòriament hi són aplicables la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, i la resta de normes complementàries i de desplegament d’aquesta Llei.

Article 4

Principis rectors de l’activitat economicofinancera

1. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha d’organitzar i desenvolupar l’activitat economicofinancera amb submissió plena a la llei i al dret, i ha de servir amb objectivitat els interessos generals en el marc de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

2. Les despeses públiques, incloses en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, han de procurar una assignació equitativa dels recursos públics. Això no obstant, la programació i l’execució han de respondre als principis d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera en els termes que estableixen els articles 3 i 4 de la Llei orgànica 2/2012. Així mateix, la gestió dels recursos públics ha d’estar orientada pels principis d’eficàcia, eficiència, economia i qualitat, i també pels principis de solidaritat, equilibri territorial, objectivitat i transparència exigibles en l’administració dels recursos públics, i s’han d’aplicar polítiques de racionalització de la despesa i de millora de la gestió del sector públic.

3. S’entén per estabilitat pressupostària de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de la resta d’entitats que integren el sector públic d’administracions públiques de la Comunitat Autònoma per aplicació de les regles del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals, la situació d’equilibri o de superàvit estructurals, computats en termes de capacitat de finançament, d’acord amb la definició d’aquests conceptes que contenen el Sistema europeu de comptes nacionals i regionals i la resta de normativa europea i estatal bàsica.

4. En relació amb la resta d’entitats del sector públic autonòmic no incloses en l’apartat anterior, s’entén per estabilitat pressupostària la posició d’equilibri financer, conformement al que estableixen la normativa estatal bàsica i la normativa europea.

5. S’entén per sostenibilitat financera la capacitat per finançar compromisos de despeses presents i futures dins els límits de dèficit, deute públic i morositat del deute comercial, d’acord amb el que estableixen la normativa estatal bàsica i la normativa europea.

6. S’entén per equilibri patrimonial la inexistència d’un patrimoni net negatiu, d’acord amb les normes de comptabilitat aplicables a cada entitat.

Article 5

Principis pressupostaris

La Comunitat Autònoma de les Illes Balears està sotmesa als principis pressupostaris següents:

a) Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. D’acord amb això, l’elaboració, l’aprovació i l’execució del pressupost, i la resta d’actuacions que afecten les despeses o els ingressos, s’han de dur a terme en un marc d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera coherent amb la normativa europea i amb la legislació estatal bàsica.

b) Pressupost anual. Sens perjudici d’això, es poden elaborar els plans d’inversió pluriennals que siguin necessaris per al compliment adequat dels plans econòmics regionals i dels plans comarcals específics, que s’han d’integrar anualment en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma.

c) Pluriennalitat. L’elaboració, l’aprovació i l’execució dels pressuposts de l’Administració de la Comunitat Autònoma i de les entitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei s’han d’enquadrar en un marc pressupostari a mitjà termini, compatible amb el principi d’anualitat pel qual es regeixen l’aprovació i l’execució dels pressuposts, i amb els principis d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera, de conformitat amb la normativa europea i la normativa estatal bàsica.

d) Unitat de caixa de la Hisenda pública, mitjançant la centralització de tots els fons i els valors generats per operacions pressupostàries i extrapressupostàries.

La resta d’entitats que integren el sector públic instrumental autonòmic disposen de tresoreria pròpia, en els termes que estableix l’article 11 de la Llei 7/2010, sens perjudici del que preveuen el segon paràgraf de l’article 73.2 i l’article 91.5 de la present Llei.

e) Pressupost brut. Els drets liquidats i les obligacions reconegudes s’han d’aplicar als pressuposts pel seu import íntegre, i no es poden atendre obligacions mitjançant minoració dels drets per liquidar o ja ingressats, i viceversa, llevat dels casos prevists en aquesta Llei o degudament autoritzats en normes de rang legal.

f) No afectació dels ingressos. Els ingressos s’han de destinar a satisfer el conjunt de les obligacions econòmiques, llevat que per llei s’estableixi l’afectació a finalitats determinades, amb l’informe previ a què es refereix la lletra l de l’article 8.

g) Control intern, que ha d’exercir la Intervenció General de la Comunitat Autònoma en els termes que preveu aquesta Llei.

h) Comptabilitat pública, tant per reflectir tota classe d’operacions i de resultats de l’activitat economicofinancera com per facilitar totes les dades o la informació en general que siguin necessàries per desenvolupar l’activitat esmentada i per retre els comptes corresponents. En tot cas, els comptes del sector públic de la Comunitat Autònoma s’han de retre a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i al Tribunal de Comptes, d’acord amb les disposicions que regulen les funcions d’aquests òrgans, i s’han de sotmetre a l’examen i l’aprovació del Parlament de les Illes Balears d’acord amb el que disposa l’article 50.7 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

i) Transparència. La comptabilitat de l’Administració de la Comunitat Autònoma i de la resta d’entitats integrants del sector públic, i també els pressuposts i les liquidacions, han de contenir informació suficient i adequada que permeti verificar-ne la situació financera, els compliments dels objectius d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera i, en general, l’observança de les normes estatals bàsiques i europees en aquesta matèria. A aquest efecte, el pressupost general i el compte general de la Comunitat Autònoma han d’incloure informació sobre totes les entitats subjectes a l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei.

j) Prudència. L’execució de les despeses s’ha d’adequar, tant com sigui possible, a la recaptació efectiva dels ingressos.

k) Pressupost en equilibri. L’import total del pressupost inicial de despeses no pot superar en cap cas l’import de les previsions d’ingressos. Així mateix, el pressupost ha d’estar equilibrat des del punt de vista dels objectius anuals d’estabilitat pressupostària.

Capítol II
Competències

Article 6

Competències del Parlament de les Illes Balears

1. El Parlament de les Illes Balears ha de regular, per llei, les matèries relatives al sector públic de la Comunitat Autònoma següents:

a) Els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma.

b) Les modificacions dels pressuposts generals per mitjà de la concessió de crèdits extraordinaris i de suplements de crèdit, quan pertoqui, en els termes que preveu aquesta Llei.

c) L’establiment, la modificació i la supressió de tributs propis.

d) L’exercici de competències normatives amb relació als elements essencials dels tributs cedits, amb l’abast que estableixi la legislació de l’Estat.

e) L’establiment, la modificació i la supressió de recàrrecs sobre els tributs estatals.

f) L’autorització per emetre i convertir deute públic i, en general, per dur a terme operacions d’endeutament, en els termes que preveu aquesta Llei i sens perjudici de l’autorització de l’Estat quan pertoqui.

g) La regulació del règim general i especial en matèria economicofinancera de les entitats del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma.

h) La creació i la regulació d’institucions de crèdit pròpies de la Comunitat Autònoma.

i) El règim del patrimoni de la Comunitat Autònoma.

j) Les altres qüestions en matèria economicofinancera o patrimonial que, d’acord amb l’ordenament jurídic, s’hagin de regular per normes de rang legal.

2. Són també competències del Parlament de les Illes Balears les següents:

a) Fixar les previsions d’índole política, social i econòmica que, d’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 131 de la Constitució, s’hagin d’adoptar per elaborar els projectes de planificació.

b) Ratificar el límit màxim de despesa no financera acordat pel Consell de Govern, mitjançant el debat i la votació del Ple de la cambra.

Article 7

Competències del Consell de Govern

Correspon al Consell de Govern, en les matèries que regula aquesta Llei:

a) Aprovar les disposicions necessàries per aplicar aquesta Llei, sens perjudici de la potestat normativa que, d’acord amb l’article 8 c següent, correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

b) Aprovar el projecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de cada any i trametre’l al Parlament de les Illes Balears.

c) Aprovar els projectes de lleis de crèdits extraordinaris i de suplements de crèdit i trametre’ls al Parlament de les Illes Balears quan pertoqui, i també aprovar la resta d’acords en matèria de modificacions de crèdits que siguin competència seva d’acord amb aquesta Llei.

d) Prestar o denegar la conformitat a la tramitació de les proposicions de llei que suposin increment de les despeses o disminució dels ingressos.

e) Autoritzar i disposar les despeses en els casos en què així ho estableixin la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma o una altra norma de rang legal.

f) Autoritzar prèviament els òrgans competents per a l’autorització i la disposició de despeses en els casos en què així ho estableixin la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma o una altra norma de rang legal.

g) Determinar les directrius de política econòmica i financera de la Comunitat Autònoma, d’acord amb els principis generals dels articles 4 i 5 d’aquesta Llei.

h) Aprovar, si s’escau, els plans de reequilibri, economicofinancers o d’ajust que garanteixin el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària, d’equilibri patrimonial i de deute públic, d’acord amb aquesta Llei i amb la normativa bàsica estatal.

i) Acordar el límit màxim de despesa no financera, coherent amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i la regla de despesa, i sotmetre l’acord corresponent a la deliberació del Parlament de les Illes Balears.

j) Aprovar el pla pressupostari pluriennal a mitjà termini a què es refereix l’article 33 d’aquesta Llei.

k) Determinar els projectes d’inversió que s’han d’incloure en el projecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, en el marc del pla pressupostari pluriennal a mitjà termini.

l) Aprovar el pla de tresoreria de la Comunitat Autònoma a què fa referència l’article 88 d’aquesta Llei.

m) Les altres funcions o competències que li atribueixin aquesta Llei i la resta de lleis que siguin aplicables en cada cas.

Article 8

Competències del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts

Correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, en les matèries que regula aquesta Llei:

a) Proposar al Consell de Govern les disposicions i els acords que pertoquin.

b) Elaborar i sotmetre a l’acord del Consell de Govern l’avantprojecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma.

c) Dictar les disposicions interpretatives o aclaridores de les lleis i de la resta de normes autonòmiques en matèria tributària i recaptatòria, i, en general, exercir la potestat reglamentària en les matèries que li corresponguin.

d) Fixar la política tributària, d’acord amb les directrius del Consell de Govern, l’organització de l’estructura bàsica de l’Agència Tributària de les Illes Balears i la determinació de les atribucions dels seus òrgans i unitats administratives.

e) Elaborar i sotmetre a l’aprovació del Consell de Govern el pla pressupostari a mitjà termini i el pla de tresoreria de la Comunitat Autònoma.

f) Proposar al Consell de Govern el límit màxim de la despesa no financera.

g) Dirigir l’execució del pressupost i vetlar pel compliment de les disposicions referents al sector públic de la Comunitat Autònoma, d’acord amb els principis generals dels articles 4 i 5 d’aquesta Llei.

h) Aprovar les modificacions pressupostàries en els termes que preveu aquesta Llei, sens perjudici de les competències que, en aquesta matèria, s’atribueixin als òrgans del Servei de Salut de les Illes Balears o a altres organismes autònoms amb pressupost propi, i dictar la resta de resolucions en matèria de modificacions de crèdit que siguin competència seva d’acord amb aquesta Llei.

i) Exercir l’autoritat superior sobre l’ordenació de pagaments de l’Administració de la Comunitat Autònoma i dels seus organismes autònoms.

j) Efectuar el seguiment i el control de les decisions de les quals es derivin conseqüències econòmiques en matèria de retribucions i d’efectius de personal.

k) Elaborar els plans de reequilibri, economicofinancers o d’ajust que hagi d’aprovar el Consell de Govern.

l) Emetre l’informe preceptiu sobre els avantprojectes de llei que tramitin les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que prevegin l’establiment o l’ampliació de serveis públics autonòmics o compromisos de despesa consistents a destinar un determinat percentatge en relació amb els estats de despeses dels pressuposts o amb els ingressos, o quanties fixes, per a certes finalitats, o que determinin l’afectació d’ingressos a determinades despeses, respecte del seu encaix en la planificació pressupostària pluriennal a mitjà termini.

m) Exercir la tutela i el control financers sobre les entitats que integren el sector públic autonòmic.

n) Exercir les funcions d’execució del pressupost d’ingressos i les que afecten les operacions no pressupostàries, en els termes que preveuen aquesta Llei i la resta de la legislació aplicable.

o) Les altres funcions o competències que li atribueixin aquesta Llei i la resta de lleis aplicables en cada cas.

Article 9

Competències dels titulars de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma

1. Són funcions dels titulars de les conselleries amb dotacions diferenciades en els pressuposts generals:

a) Preparar l’avantprojecte de pressupost anual de les seves seccions pressupostàries de la manera prevista en l’article 33 i els següents d’aquesta Llei, i supervisar els avantprojectes dels ens instrumentals adscrits a la conselleria.

b) Gestionar els crèdits per a despeses de les seves seccions pressupostàries i proposar-ne les modificacions.

c) Autoritzar i disposar les despeses que no siguin de la competència del Consell de Govern, i elevar-li les que ho siguin.

d) Reconèixer obligacions econòmiques i proposar l’ordenació del pagament.

e) Administrar, gestionar, inspeccionar i recaptar els drets economicofinancers de l’Administració de la Comunitat Autònoma, quan correspongui fer-ho a la conselleria, d’acord amb l’article 9.1 de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives.

f) Supervisar i controlar l’actuació dels ens instrumentals adscrits a la conselleria, d’acord amb els articles 17 i 18 de la Llei 7/2010.

g) Proposar al Consell de Govern els projectes d’inversió que s’han d’incloure en el projecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, amb subjecció al marc pressupostari pluriennal a mitjà termini.

h) Les altres que els confereixin aquesta Llei i la resta de lleis aplicables.

2. Sota l’autoritat superior dels titulars de les conselleries, la gestió ordinària dels ingressos i de les despeses imputables a cada secció pressupostària s’ha de fer per mitjà de les unitats de gestió econòmica corresponents, les quals, a més, han d’actuar com a oficines descentralitzades amb competències en matèria pressupostària, comptable, de control i de tresoreria, d’acord amb la normativa vigent i les instruccions que dictin els òrgans superiors i directius de la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

3. Sens perjudici del que disposa la lletra c de l’apartat 1 anterior, les conselleries requereixen l’autorització prèvia del Consell de Govern per autoritzar i disposar les despeses que no siguin de la competència d’aquest òrgan quan així s’estableixi en la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma o en una altra norma de rang legal.

Article 10

Competències dels organismes autònoms i de la resta d’entitats instrumentals del sector públic administratiu

1. Són funcions dels organismes autònoms i de la resta d’entitats instrumentals del sector públic administratiu de la Comunitat Autònoma:

a) Preparar l’avantprojecte de pressupost anual de la secció pressupostària o del pressupost propi corresponent, segons els casos, de la manera prevista en l’article 33 i els següents d’aquesta Llei.

b) Gestionar els crèdits per a despeses corresponents a les seves seccions pressupostàries o al seu pressupost propi, i proposar-ne o acordar-ne les modificacions, segons pertoqui, d’acord amb aquesta Llei i les lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma.

c) Autoritzar i disposar les despeses que no siguin de la competència del Consell de Govern, i, mitjançant la conselleria d’adscripció, elevar-li les que ho siguin.

d) Reconèixer obligacions econòmiques i proposar l’ordenació del pagament, i, en el cas d’entitats amb tresoreria pròpia, fer els pagaments corresponents.

e) Administrar, gestionar, inspeccionar i recaptar els drets economicofinancers de l’entitat, quan correspongui fer-ho a la mateixa entitat, d’acord amb el que preveu l’article 9.1 de la Llei 10/2003.

f) Les altres que els assignin aquesta llei, la resta de lleis aplicables i la normativa reguladora d’aquestes entitats.

2. Aquestes funcions s’han d’exercir d’acord amb les normes que les regulin en l’àmbit de la Comunitat Autònoma i, si escau, per mitjà de les unitats de gestió econòmica adscrites a l’entitat, en els mateixos termes que preveu l’apartat 2 de l’article anterior per a les conselleries.

3. Sens perjudici del que disposa la lletra c de l’apartat 1 anterior, els organismes autònoms i la resta d’entitats que integren el sector públic administratiu requereixen l’autorització prèvia del Consell de Govern per autoritzar i disposar les despeses que no siguin de la competència d’aquest òrgan quan així s’estableixi en la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma o en una altra norma de rang legal.

Article 11

Competències dels ens del sector públic empresarial i fundacional

Són funcions dels ens del sector públic empresarial i fundacional de la Comunitat Autònoma:

a) Preparar l’avantprojecte de pressupost anual de la manera prevista en l’article 33 i els següents d’aquesta Llei.

b) Acordar les modificacions del seu pressupost, en el marc del que preveuen l’article 8 de la Llei 7/2010 i l’article 63 d’aquesta Llei.

c) Gestionar i executar les despeses i els pagaments, sens perjudici de les autoritzacions prèvies i dels mecanismes addicionals de control que s’estableixin, d’acord amb el que preveuen els articles 9, 15.2 i 19 de la Llei 7/2010 i la resta de disposicions aplicables.

d) Administrar, gestionar, inspeccionar i recaptar els drets economicofinancers de l’entitat, quan correspongui fer-ho a la mateixa entitat, d’acord amb el que preveu l’article 9.1 de la Llei 10/2003.

e) Les altres que els assignin aquesta Llei, la resta de lleis aplicables i la normativa reguladora d’aquestes entitats.

TÍTOL I
HISENDA PÚBLICA DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS

Capítol I
Drets

Article 12

Recursos de la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma

1. La Hisenda pública de la Comunitat Autònoma és constituïda pels recursos següents:

a) Els ingressos procedents del seu patrimoni.

b) Els ingressos derivats de les activitats que exerceixi en règim de dret privat.

c) Els preus públics.

d) Els tributs propis.

e) Els tributs cedits totalment o parcialment per l’Estat.

f) Els recàrrecs sobre els tributs de l’Estat.

g) Les participacions en ingressos de l’Estat, mitjançant els fons i la resta de mecanismes que estableixi la legislació estatal.

h) El producte de l’endeutament i de la resta d’operacions de crèdit.

i) El producte de les multes i les sancions en l’àmbit de les seves competències.

j) Les assignacions que s’estableixin en els pressuposts generals de l’Estat.

k) Les transferències que procedeixin dels fons que regula la legislació estatal de finançament de les comunitats autònomes.

l) Qualssevol altres que obtengui o que li atribueixin altres persones o entitats, públiques o privades.

2. Els ingressos de dret públic es regeixen per les disposicions d’aquest capítol, i els ingressos de dret privat, per les normes aplicables en cada cas.

Article 13

Administració dels recursos

1. L’administració dels recursos de la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma a què es refereixen els articles 2.1 i 12 d’aquesta Llei correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, i l’administració dels recursos de la resta d’entitats integrants del sector públic autonòmic, al president, director o rector, o als òrgans que amb aquest efecte prevegi expressament la seva normativa reguladora, segons correspongui, amb subjecció a les normes d’aquesta Llei aplicables en cada cas, llevat que no tenguin personalitat jurídica pròpia, cas en què l’administració d’aquests recursos correspon també al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

2. Les persones que tenguin a càrrec seu l’administració de drets econòmics de la Hisenda pública autonòmica depenen del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, o de l’òrgan superior d’administració de l’entitat instrumental corresponent, en tot allò relatiu a la gestió, el lliurament o l’aplicació dels recursos esmentats i a la rendició dels comptes respectius.

3. Estan obligats a la prestació de fiança les persones i les entitats privades que manegin o custodiïn fons o valors de naturalesa pública, en els casos, per la quantia i de la manera que determinin les disposicions reglamentàries o els instruments jurídics corresponents.

Article 14

Gestió de tributs

1. Corresponen a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la gestió, la liquidació, la recaptació, la inspecció i la revisió dels tributs propis de la Comunitat Autònoma, de conformitat amb el que disposen l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, les lleis del Parlament de les Illes Balears i les disposicions de desplegament aprovades pel Consell de Govern i pel conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, sens perjudici de l’aplicació de les normes de l’Estat en tots els casos en què sigui procedent.

En el cas dels tributs estatals cedits totalment, la Comunitat Autònoma n’exerceix, per delegació legal de l’Estat, la gestió, la liquidació, la recaptació, la inspecció i la revisió, de conformitat amb els apartats 2 i 3 de l’article 133 i l’article 134 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, i en els termes que estableixin les lleis que fixin l’abast i les condicions de la cessió.

2. L’aplicació dels tributs esmentats en l’apartat anterior correspon a l’Agència Tributària de les Illes Balears, en els termes que preveu la Llei 3/2008, de 14 d’abril, de creació i regulació de l’Agència Tributària de les Illes Balears, o, si escau, als òrgans competents de l’Administració de la Comunitat Autònoma o de les entitats de dret públic corresponents, d’acord amb l’article 9.1 de la Llei 10/2003.

3. Pel que fa a l’aplicació dels altres tributs de l’Estat recaptats a les Illes Balears, l’Agència Tributària de les Illes Balears té les facultats que, si s’escau, es derivin de la delegació que rebi de l’Estat, i també les de col·laboració que s’estableixin, d’acord amb l’article 133.4 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

4. També correspon a l’Agència Tributària de les Illes Balears la recaptació en període executiu dels recursos de l’Administració de la Comunitat Autònoma, dels organismes autònoms i de la resta d’entitats de dret públic dependents que siguin exigibles en via de constrenyiment en els termes prevists en la legislació vigent, i també l’exercici de les funcions de recaptació i, si s’escau, de gestió, inspecció i liquidació dels recursos de titularitat d’altres administracions públiques que mitjançant llei, conveni, delegació de competències o encàrrec de gestió s’atribueixin a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

5. En la tramitació dels procediments de gestió tributària s’han d’aplicar mitjans electrònics, en els termes que estableixen la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, i la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears.

Article 15

Ingressos procedents del patrimoni de la Comunitat Autònoma i altres normes específiques

1. La gestió dels béns patrimonials i l’aplicació dels rendiments que se n’obtenguin, tant si pertanyen a l’Administració de la Comunitat Autònoma com a les entitats integrants del sector públic autonòmic, s’han d’ajustar al que disposin les lleis aplicables en cada cas.

2. Les participacions de l’Administració de la Comunitat Autònoma i de les entitats integrants del sector públic autonòmic en el capital de societats mercantils formen part dels patrimonis respectius.

3. En tot cas, formen part dels béns i els drets inembargables a què fa referència l’article 2.2 d’aquesta Llei, a més dels que preveu l’article 10 de la Llei 6/2001, d’11 d’abril, del patrimoni de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els béns patrimonials el rendiment dels quals o el producte de l’alienació dels quals estiguin afectats a una determinada finalitat pública, i també els valors o els títols representatius de societats mercantils públiques que executin polítiques públiques o prestin serveis d’interès econòmic general.

Article 16

Règim dels drets econòmics de la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma

1. No poden ser alienats, gravats ni arrendats els drets de la Hisenda de la Comunitat Autònoma, excepte en els casos regulats per les lleis. Tampoc no es poden concedir exempcions, condonacions, rebaixes ni moratòries en el pagament dels tributs i dels altres ingressos de dret públic, excepte en els casos i de la manera que determinin les lleis.

Això no obstant, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pot cedir els drets de contingut econòmic a favor d’altres entitats integrants del sector públic instrumental autonòmic, a títol onerós o a títol gratuït, quan es produeixi qualsevol causa justa, i també els drets que derivin de convenis o altres instruments jurídics de col·laboració de caràcter pluriennal formalitzats amb altres administracions territorials o entitats que en depenen.

De la mateixa manera, les entitats integrants del sector públic instrumental autonòmic poden cedir els seus drets de cobrament a l’Administració de la Comunitat Autònoma, els quals passarien a integrar-se en la Hisenda de la Comunitat Autònoma.

2. No es pot transigir judicialment ni extrajudicialment en els drets de la Comunitat Autònoma ni sotmetre a arbitratge les conteses que se suscitin en relació amb aquests drets, si no és mitjançant un acord del Consell de Govern, amb el dictamen previ, si escau, del Consell Consultiu de les Illes Balears, d’acord amb el que disposa l’article 18.10 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears.

Article 17

Extinció de crèdits i deutes per compensació

1. L’extinció total o parcial dels deutes que qualsevol persona física o jurídica, privada o pública, tengui amb la Comunitat Autònoma es pot fer per la via de compensació amb els crèdits reconeguts a favor d’aquestes persones, quan es tracti de deutes i crèdits vençuts, líquids i exigibles, en els termes que estableixen aquest article i la normativa reglamentària autonòmica de desplegament, en el marc del que preveuen la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, i el Reglament general de recaptació, aprovat pel Reial decret 939/2005, de 29 de juliol.

En tot cas, les entitats integrants del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s’han de considerar entitats públiques, amb independència de la forma de personificació, i els seus deutes es poden compensar d’ofici o es poden extingir mitjançant deduccions sobre transferències en els mateixos termes que preveuen, respectivament i en relació amb la Hisenda pública estatal, els articles 57 i 60 del Reglament general de recaptació esmentat.

2. Així mateix, es poden compensar els deutes no compresos en l’apartat anterior quan ho prevegi la normativa vigent, la qual també pot preveure l’establiment de sistemes de compte corrent a fi de facilitar la compensació i la liquidació dels crèdits i els dèbits de la Hisenda de la Comunitat Autònoma.

3. Sens perjudici de tot això, en els casos en què, immediatament abans del reconeixement d’una obligació, consti que el creditor té algun deute pendent amb la Comunitat Autònoma, l’òrgan que tramiti l’expedient de despesa ha de requerir la persona interessada perquè n’acrediti el pagament o presenti la sol·licitud de compensació fins a l’import màxim del crèdit que s’hagi de reconèixer a favor seu. També li ha de fer saber que, una vegada transcorregut el termini de pagament del deute en període voluntari de recaptació, l’import serà compensat, a instància de la persona interessada o, si escau, d’ofici, amb la resolució prèvia de compensació que sigui procedent.

4. Amb caràcter general, la resolució del procediment de compensació correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, a proposta del director general competent en matèria de tresoreria, o, en el cas de crèdits tributaris o d’altres de dret públic a favor de la Hisenda autonòmica gestionats per l’Agència Tributària de les Illes Balears, del director d’aquesta l’Agència.

5. En tot cas, quan una liquidació l’import de la qual ha estat ingressat totalment o parcialment sigui anul·lada i substituïda per una altra, aquesta liquidació es pot disminuir en la quantia ingressada prèviament.

Article 18

Prerrogatives de la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma

1. L’Administració de la Comunitat Autònoma i les entitats a les quals es refereix l’article 2.2 d’aquesta Llei gaudeixen de les prerrogatives que s’estableixin legalment a favor de la Hisenda de l’Estat per al cobrament dels tributs i els altres ingressos de dret públic que han de percebre.

Així mateix, l’Administració de la Comunitat Autònoma i totes les entitats de dret públic que siguin titulars de tributs o altres ingressos de dret públic han d’exigir aquests recursos d’acord amb els procediments administratius corresponents.

2. Sens perjudici del règim aplicable als tributs, són responsables solidaris en el pagament d’altres drets de naturalesa pública a favor de la Hisenda de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, fins a l’import del valor dels béns o els drets que s’hagin embargat o alienat, les persones o les entitats en les quals es produeixi alguna de les circumstàncies que preveu l’article 42.2 de la Llei general tributària.

Així mateix, són responsables subsidiàries en el pagament d’aquests altres drets a favor de la Hisenda de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sempre que es tracti de drets relatius a ingressos de dret públic respecte dels quals la Comunitat Autònoma tengui competència legislativa, les persones o les entitats en les quals es produeixi alguna de les circumstàncies que preveuen les lletres a, b, c, g i h de l’article 43.1 de la Llei general tributària.

3. El règim jurídic aplicable a l’exigència de les responsabilitats a què fa referència l’apartat anterior és el mateix que contenen la Llei general tributària i la normativa reglamentària que la desplega.

Article 19

Recaptació dels ingressos de dret públic

1. El pagament dels deutes corresponents a tributs i a altres ingressos de dret públic s’ha de fer en període voluntari o en període executiu.

2. El període voluntari és el que estableixen les normes aplicables als diferents recursos o, si no n’hi ha, el que estableix la Llei general tributària.

3. El període executiu s’inicia l’endemà d’haver-se exhaurit el període voluntari de pagament.

4. L’inici del període executiu determina:

a) La meritació dels recàrrecs i els interessos que estableix la Llei general tributària.

b) L’execució del deute pel procediment administratiu de constrenyiment sobre el patrimoni de l’obligat al pagament, d’acord amb la Llei general tributària i la normativa reglamentària que la desplega en matèria de recaptació.

5. En la tramitació dels procediments de recaptació s’han d’aplicar mitjans electrònics, en els termes que estableixen la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, i la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears.

Article 20

Procediment de constrenyiment

1. El procediment de constrenyiment s’inicia mitjançant una providència que s’ha de notificar al deutor, i en la qual s’ha d’identificar el deute pendent, s’ha de requerir el deutor perquè en faci el pagament amb el recàrrec corresponent i se li ha d’advertir que, si no ho fa així en el termini corresponent, se li embargaran els béns i els drets susceptibles d’embargament.

2. La providència de constrenyiment expedida per l’òrgan competent té la mateixa força executiva que la sentència judicial per procedir contra els béns i els drets dels obligats al pagament.

Article 21

Suspensió del procediment de constrenyiment i terceries

1. El procediment de constrenyiment no s’ha de suspendre per la interposició d’accions, recursos o reclamacions de qualsevol índole, si no es garanteix el pagament del deute de la manera que preveu la normativa aplicable o no se’n consigna l’import.

Això no obstant, el procediment de constrenyiment s’ha de suspendre immediatament sense necessitat de garantir el pagament del deute quan la persona interessada demostri que s’ha produït, en perjudici seu, un error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute, o que el deute s’ha ingressat, condonat, compensat, ajornat o suspès, o que ha prescrit el dret a exigir-ne el pagament.

2. Quan un tercer pretengui l’aixecament de l’embargament perquè entén que li pertany el domini dels béns o els drets embargats o perquè considera que té dret que se li reintegri crèdit amb preferència a la Hisenda pública, pot interposar una terceria davant l’òrgan administratiu competent.

Si es tracta d’una terceria de domini, s’ha de suspendre el procediment de constrenyiment pel que fa als béns controvertits, una vegada que s’hagin pres les mesures d’assegurament que pertoquin, sens perjudici que es pugui continuar el procediment esmentat sobre la resta dels béns o els drets de l’obligat al pagament que siguin susceptibles d’embargament fins que quedi satisfet el deute, cas en el qual s’ha de deixar sense efecte l’embargament sobre els béns objecte de la reclamació sense que això suposi cap reconeixement de la titularitat del reclamant.

Si la terceria és de millor dret, el procediment ha de continuar fins a la realització dels béns, i el producte que se n’obtengui s’ha de consignar en dipòsit de resultes de la terceria.

Article 22

Ajornaments i fraccionaments de deutes de dret públic a favor de la Comunitat Autònoma

1. Es pot ajornar o fraccionar el pagament de les quanties que es deuen a la Hisenda de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, tant en període voluntari com en període executiu, i amb la sol·licitud prèvia dels obligats al pagament, quan la seva situació economicofinancera els impedeixi de manera transitòria efectuar el pagament dels seus dèbits en els terminis corresponents.

Les quanties ajornades meriten l’interès de demora corresponent, d’acord amb el que preveu l’article 23 d’aquesta Llei.

2. La competència per tramitar i resoldre les sol·licituds d’ajornament o de fraccionament en període voluntari i executiu de deutes la recaptació dels quals estigui atribuïda a l’Agència Tributària de les Illes Balears, correspon a aquesta mateixa entitat.

La competència per resoldre les sol·licituds d’ajornament o de fraccionament de la resta de recursos de naturalesa pública de la Comunitat Autònoma correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

3. El pagament de les quanties de les quals se sol·liciti l’ajornament o el fraccionament s’ha de garantir de la manera que preveu la normativa aplicable, excepte en els casos següents:

a) Quan el deute sigui inferior a la xifra que fixi el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

b) Quan el deutor no tengui béns suficients per garantir el pagament del deute i l’execució del seu patrimoni afecti substancialment el manteniment de la capacitat productiva o el nivell d’ocupació del sector econòmic en el qual es desenvolupi la seva activitat, o quan l’execució esmentada pugui produir un greu menyscapte per als interessos de la Hisenda pública.

c) En la resta de casos en què així ho estableixi la normativa tributària i de recaptació.

Article 23

Interès de demora de deutes tributaris i altres de dret públic a favor de la Comunitat Autònoma i drets econòmics de baixa quantia

1. Les quanties degudes a la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma meriten interès de demora des de l’endemà d’haver vençut el termini establert per pagar el deute. L’interès de demora és el que resulta, per cada any o fracció que integri el període de càlcul, d’aplicar l’interès legal que fixi la llei de pressuposts generals de l’Estat.

2. Això no obstant, no s’ha de practicar la liquidació per interessos de demora, tant en període voluntari de recaptació com en període executiu, quan la quantia resultant per aquest concepte sigui inferior a 30 euros o a la quantia que estableixi el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts com a mínima per cobrir el cost que impliqui exigir-la i recaptar-la. Aquesta limitació no s’ha d’aplicar als interessos que resultin de la concessió d’ajornaments i fraccionaments de deutes.

Així mateix, l’òrgan competent pot disposar la no liquidació o, si s’escau, la baixa en comptabilitat de totes les liquidacions de les quals resultin deutes a favor de la Hisenda autonòmica inferiors a 30 euros o a la quantia que estableixi el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts com a mínima per cobrir el cost que impliqui exigir-les i recaptar-les.

3. El que estableix aquest article s’ha d’entendre sens perjudici de les especialitats en matèria tributària contingudes en la Llei general tributària.

Article 24

Prescripció

1. Llevat del que estableixin les lleis reguladores dels diversos recursos, el dret a reconèixer o liquidar crèdits a favor de la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma i el dret a cobrar els crèdits reconeguts o liquidats prescriuen als quatre anys comptadors des que el dret a liquidar es pot exercir i des que el pagament del crèdit liquidat és exigible, respectivament.

2. El còmput del termini de prescripció dels drets de la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma s’interromp de conformitat amb el que estableix la Llei general tributària.

3. Els drets de la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma declarats prescrits han de ser donats de baixa en els comptes corresponents, amb la tramitació prèvia de l’expedient oportú, en el qual s’han de deduir les responsabilitats en què puguin haver incorregut els funcionaris encarregats de gestionar-los.

Article 25

Ingressos de dret públic d’altres entitats de dret públic no integrants de la Hisenda autonòmica

Sens perjudici de les disposicions d’aquest capítol aplicables directament a totes les entitats de dret públic respecte de la gestió dels tributs i d’altres ingressos de dret públic, i als procediments administratius que s’han de seguir per exigir-los, la resta de disposicions relatives al règim jurídic dels drets integrants de la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma, com ara en matèria de compensació, d’ajornament i fraccionament, d’interessos de demora i de prescripció, s’han d’aplicar supletòriament als ingressos de dret públic de les entitats instrumentals de dret públic no integrades en la Hisenda pública autonòmica.

Capítol II
Obligacions

Article 26

Fonts de les obligacions

Les obligacions economicofinanceres de la Comunitat Autònoma neixen de la llei, dels negocis jurídics i dels actes o fets que, segons dret, les generen.

Article 27

Exigibilitat de les obligacions

1. El compliment de les obligacions economicofinanceres només es pot exigir a la Hisenda de la Comunitat Autònoma quan resultin de l’execució del seu pressupost, d’una resolució judicial ferma o d’operacions no pressupostàries.

2. Si aquestes obligacions tenen per causa el lliurament de béns o la prestació de serveis a favor de la Comunitat Autònoma, el pagament no es pot efectuar fins que el creditor no hagi complert o garantit l’obligació correlativa.

3. Sens perjudici de les responsabilitats que, si escau, es puguin exigir, són nuls de ple dret els actes, les resolucions i les disposicions de caràcter general emanats de qualsevol òrgan de la Comunitat Autònoma i de les entitats instrumentals integrants del sector públic administratiu en virtut dels quals es pretenguin adquirir compromisos de despeses per una quantia superior a l’import dels crèdits autoritzats amb caràcter limitador als estats de despeses dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma.

4. En tot cas, els compromisos de despesa a què es refereix l’apartat anterior d’aquest article s’han d’imputar als crèdits pressupostaris adequats. A aquest efecte, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts o l’òrgan competent en cada cas poden proposar o autoritzar, segons correspongui, la modificació pressupostària que considerin més convenient entre les previstes en l’article 54 d’aquesta Llei.

Article 28

Compliment de resolucions judicials

1. El compliment de les resolucions judicials que determinin obligacions a càrrec de la Hisenda de la Comunitat Autònoma, l’ha de dur a terme l’autoritat administrativa que sigui competent per raó de la matèria, la qual ha de proposar-ne el pagament dins els límits que el pressupost corresponent estableixi.

2. Si per fer-ho és necessari un crèdit extraordinari o un suplement de crèdit que hagi d’aprovar el Parlament de les Illes Balears, el projecte de llei corresponent s’ha de presentar davant aquest òrgan en els dos mesos següents al dia que s’hagi notificat la resolució judicial.

3. En tot cas, les resolucions judicials que impliquin l’embargament o l’execució de drets de cobrament davant la Hisenda de la Comunitat Autònoma s’han de notificar a la direcció general competent en matèria de tresoreria de la manera que preveu l’article 75 d’aquesta Llei.

Article 29

Interès de demora

1. Si la Comunitat Autònoma no paga el creditor en els tres mesos següents al dia que s’hagi notificat la resolució judicial o que s’hagi reconegut l’obligació, ha d’abonar-li, a més, l’interès legal del diner, des que el creditor, una vegada transcorregut el termini, reclami per escrit el compliment de l’obligació.

2. L’interès s’ha de calcular des del dia en què tengui lloc el requeriment del creditor, sempre que hagi transcorregut el termini de tres mesos a què es refereix l’apartat anterior, i fins al dia en què s’ordeni el pagament de l’obligació.

3. El que estableix aquest article s’ha d’entendre sens perjudici de les especialitats en matèria tributària, de contractació pública i d’expropiació forçosa, que s’han de regir pel que en disposa la legislació específica.

4. Sens perjudici de tot això, no és exigible l’interès de demora amb càrrec a la Hisenda de la Comunitat Autònoma per raó de les obligacions reconegudes que portin causa d’aportacions o transferències a favor de les entitats instrumentals integrants del sector públic de la Comunitat Autònoma a les quals fa referència l’article 1.3 d’aquesta Llei.

Article 30

Prescripció de les obligacions

1. Llevat del que estableixen les lleis reguladores de les diverses obligacions, el dret al reconeixement de les obligacions i el dret al pagament de les ja reconegudes prescriuen als quatre anys comptadors des que neixen les obligacions o des que es reconeixen, respectivament.

2. El còmput del termini de prescripció s’interromp en els casos en què els creditors legítims o els seus drethavents exigeixen el reconeixement o el pagament de l’obligació mitjançant la presentació dels documents justificatius del seu dret.

3. Les obligacions que prescriguin s’han de donar de baixa en els comptes corresponents, una vegada tramitat l’expedient que sigui procedent.

Article 31

Obligacions d’altres entitats de dret públic no integrades en la Hisenda pública autonòmica

Les normes dels articles 29 i 30 anteriors en matèria d’interessos de demora i de prescripció de les obligacions són aplicables supletòriament a les obligacions de les entitats instrumentals de dret públic no integrades en la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma quan aquestes obligacions derivin de relacions jurídiques de dret públic amb tercers.

Capítol III
Revisió d’actes en via economicoadministrativa

Article 32

Revisió d’actes en via economicoadministrativa

Contra els actes i les resolucions en matèria economicoadministrativa que dictin els òrgans de l’Administració de la Comunitat Autònoma o de les entitats de dret públic que en depenen es poden interposar els recursos següents:

a) Recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que hagi dictat l’acte impugnat, en els termes que estableixen la Llei general tributària i la normativa reglamentària de desplegament d’aquesta Llei en matèria de revisió en via administrativa.

b) Reclamació economicoadministrativa davant la Junta Superior d’Hisenda de les Illes Balears, en els termes que estableixen la normativa esmentada en la lletra anterior i el Decret 20/2012, de 16 de març, pel qual es regula l’estructura dels òrgans competents per al coneixement i la resolució de les reclamacions economicoadministratives que es produeixen en l’àmbit de la gestió econòmica, financera i tributària de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. En la tramitació dels recursos i les reclamacions a què es refereix l’apartat anterior s’han d’aplicar mitjans electrònics, en els termes que estableixen la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, i la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears.

TÍTOL II
PRESSUPOSTS GENERALS

Capítol I
Programació pressupostària i objectiu d’estabilitat

Article 33

Pla pressupostari a mitjà termini

1. El Govern de les Illes Balears ha d’aprovar, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, un pla pressupostari a mitjà termini, que s’ha d’incloure en el programa d’estabilitat que elabori el Govern de l’Estat, i en el qual s’ha d’emmarcar l’elaboració dels pressuposts anuals de la Comunitat Autònoma, a fi de garantir una programació pressupostària coherent amb els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic, i la regla de la despesa, d’acord amb la legislació aplicable en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

2. El pla pressupostari a mitjà termini ha d’incloure un període mínim de tres anys i ha de contenir, entre altres aspectes, els següents:

a) Els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic, i la regla de la despesa.

b) Les projeccions de les principals partides d’ingressos i despeses, tenint en compte tant la seva evolució tendencial, és a dir, l’evolució basada en polítiques no subjectes inicialment a modificacions, com l’impacte de les noves inversions i de la resta de mesures previstes per al període considerat.

c) Els principals supòsits en els quals es basen les projeccions d’ingressos i despeses esmentades.

d) Una avaluació de com les mesures previstes poden afectar la sostenibilitat de les finances públiques a llarg termini.

3. D’acord amb això, el pla pressupostari a mitjà termini constitueix la programació de l’activitat del sector públic autonòmic, en el qual s’han de definir els equilibris pressupostaris bàsics i la previsible evolució dels ingressos i de les despeses en funció dels objectius estratègics i dels compromisos de despesa assumits en el marc dels acords que adopti el Consell de Política Fiscal i Financera.

4. Els plans pressupostaris anuals estan integrats per les projeccions de les principals partides d’ingressos i de despeses. Les projeccions incloses en el pla pressupostari a mitjà termini s’han de fonamentar en previsions macroeconòmiques i pressupostàries elaborades d’acord amb les metodologies i els procediments establerts en el procés pressupostari anual. A aquest efecte s’han de tenir en compte les normes següents:

a) La projecció dels ingressos ha de considerar els efectes tendencials de l’economia, els conjunturals que es puguin estimar i els derivats dels canvis prevists en la normativa que els regula.

b) La projecció de les despeses ha d’assignar els recursos disponibles d’acord amb les prioritats establertes per acomplir les diferents polítiques de despesa, tenint en compte les obligacions derivades de l’activitat del sector públic que vencin en el període corresponent i els compromisos de despesa existents en el moment de l’elaboració que generin obligacions amb venciment en el mateix període.

Article 34

Regla de despesa i límit màxim de despesa no financera

1. En l’elaboració dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma s’ha de tenir en compte la variació màxima de la despesa computable en l’exercici corresponent, d’acord amb la regla de despesa que regula l’article 12 de la Llei orgànica 2/2012.

A aquest efecte, no constitueixen despesa computable els interessos de l’endeutament i la resta de despeses a què fa referència el precepte legal esmentat, incloses les transferències vinculades al sistema de finançament dels consells insulars.

2. Així mateix, abans de dia 1 d’agost de cada any, el Consell de Govern ha d’aprovar el límit màxim de despesa no financera, que s’ha de tenir en compte també en l’elaboració dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per a l’exercici següent, d’acord amb l’article 30 de la Llei orgànica 2/2012.

Capítol II
Contingut i aprovació

Secció 1a
Contingut i estructura

Article 35

Contingut

1. Els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma constitueixen l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer els ens que integren el sector públic administratiu de la Comunitat Autònoma, i de les previsions de les despeses i de les variacions d’actius i passius dels ens que integren el seu sector públic empresarial i fundacional, i també dels drets o els ingressos del conjunt dels ens integrants del sector públic autonòmic que es preveuen liquidar durant l’exercici.

2. Els pressuposts s’han d’adaptar a les línies generals de política econòmica i financera determinades pel Consell de Govern i han d’incloure l’anualitat de les previsions contingudes en el pla pressupostari a mitjà termini.

En tot cas, i d’acord amb l’article 14 de la Llei orgànica 2/2012, els crèdits pressupostaris per satisfer els interessos i el capital del deute públic s’han d’entendre sempre inclosos en l’estat de despeses del pressupost de l’Administració de la Comunitat Autònoma, i no poden ser objecte d’esmena o modificació mentre s’ajustin a les condicions de la llei que n’hagi autoritzat l’emissió.

3. Integren els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma:

a) El pressupost de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que inclou els estats pressupostaris d’aquesta Administració, del Parlament de les Illes Balears i de la resta d’òrgans estatutaris regulats en l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, i també dels organismes autònoms dependents sense pressupost propi i de l’Agència Tributària de les Illes Balears.

b) Els pressuposts del Servei de Salut de les Illes Balears i de la resta d’entitats que integren el sector públic administratiu, llevat del pressupost de la Universitat de les Illes Balears.

c) Els pressuposts de les entitats que integren el sector públic empresarial.

d) Els pressuposts de les entitats que integren el sector públic fundacional.

4. D’acord amb el que preveu la lletra a de l’apartat anterior, els pressuposts dels organismes autònoms sense pressupost propi i de l’Agència Tributària de les Illes Balears s’integren en el pressupost de l’Administració de la Comunitat Autònoma en seccions separades per a cada entitat.

Això no obstant, la llei de creació de cada organisme pot establir que l’entitat disposi de pressupost propi, el qual no s’ha d’integrar en el de l’Administració de la Comunitat Autònoma.

5. D’acord amb el que preveu la lletra b de l’apartat 3 anterior, els consorcis adscrits a la Comunitat Autònoma disposen de pressupost propi, llevat dels consorcis la integració dels quals en el pressupost de l’Administració de la Comunitat autònoma s’aprovi mitjançant un acord motivat del Consell de Govern a proposta conjunta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts i del conseller sectorial corresponent. En aquest cas, s’han d’integrar en el pressupost d’aquesta Administració en seccions separades per a cada consorci.

6. El pressupost de la Universitat de les Illes Balears i els pressuposts dels ens a què es refereix l’article 1.4 d’aquesta Llei no formen part dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, sens perjudici d’incloure’ls en la documentació complementària d’aquests pressuposts generals de la manera que preveu l’article 45.2 d’aquesta Llei.

Article 36

Estructura bàsica dels pressuposts

1. Els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma han de contenir:

a) Els estats de despeses dels ens del sector públic administratiu amb l’especificació corresponent dels crèdits necessaris per atendre el compliment de les obligacions.

b) Els estats d’ingressos dels ens del sector públic administratiu, que han de comprendre les estimacions dels diversos drets econòmics que s’han de reconèixer o liquidar durant l’exercici i la previsió d’endeutament.

c) Els pressuposts d’explotació i de capital dels ens del sector públic empresarial i fundacional, amb les previsions corresponents de les despeses i dels ingressos i les variacions d’actius i passius de l’exercici, d’acord amb el que estableix l’article 40.1 d’aquesta Llei.

2. Els pressuposts de cadascuna de les entitats a què es refereix l’article 35.3 d’aquesta Llei, que integren els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, s’han d’aprovar sense dèficit inicial entre els estats de despeses i els estats d’ingressos, pel que fa a les entitats a què es refereixen les lletres a i b de l’article esmentat, i entre les estimacions de despeses, d’increments d’actius i de disminució de passius, d’una banda, i les estimacions d’ingressos, d’increments de passius i de disminució d’actius, de l’altra, pel que fa a les entitats a què es refereixen les lletres c i d.

Així mateix, els pressuposts s’han d’ajustar al pla pressupostari a mitjà termini, al límit de despesa no financera i a la regla de despesa corresponents, d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i les normatives estatal bàsica i europea en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

3. El conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts ha de determinar l’estructura dels pressuposts, tenint en compte l’organització del sector públic de la Comunitat Autònoma; la naturalesa econòmica dels ingressos i de les despeses, i també dels actius i passius; les finalitats o els objectius que amb aquestes despeses es pretenguin aconseguir, d’acord amb el que estableix aquesta Llei, i les directrius de política econòmica i financera que fixi el Consell de Govern.

Article 37

Estructura dels estats de despeses dels ens del sector públic administratiu

Els crèdits continguts en els estats de despeses a què es refereix l’article 36.1 a s’han d’estructurar d’acord amb les classificacions següents:

a) La classificació orgànica, que agrupa els crèdits assignats per seccions pressupostàries, les quals es poden subdividir en òrgans o centres gestors de nivell inferior.

b) La classificació funcional, que agrupa els crèdits per consideració a les finalitats o als objectius que es pretenen aconseguir. A aquest efecte, la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts ha d’establir un sistema d’objectius que serveixi de marc a la gestió pressupostària i que faci possible classificar els crèdits per programes. D’acord amb això, aquesta classificació consta, com a mínim, de tres nivells: el primer, relatiu al grup de funció; el segon, a la funció, i el tercer, a la subfunció; això no obstant, aquesta classificació es pot ampliar en un o dos nivells, relatius al programa i al subprograma, respectivament.

c) La classificació econòmica, que agrupa els crèdits segons la naturalesa econòmica de les despeses, les quals s’han de separar en operacions corrents, operacions de capital, operacions financeres i fons de contingència. Els capítols corresponents a aquesta classificació s’han de desglossar en articles i aquests, al seu torn, en conceptes, els quals es poden dividir en subconceptes.

d) Així mateix, i pel que fa al capítol de despeses en inversions reals, s’hi ha d’incloure una classificació territorial per àmbits insulars i, si escau, per municipis, de la manera que prevegi l’ordre del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts a què fa referència l’article 40.2 d’aquesta Llei.

Article 38

Fons de contingència

1. En el pressupost de l’Administració de la Comunitat Autònoma de cada exercici s’hi ha d’incloure una secció pressupostària que, d’acord amb la classificació econòmica que preveu la lletra c de l’article anterior i sota la denominació fons de contingència, s’ha de destinar, quan sigui procedent, a atendre necessitats inajornables, de caràcter no discrecional, no previstes en els pressuposts generals aprovats inicialment, i que es poden presentar al llarg de l’exercici.

La llei de pressuposts generals de cada exercici ha de determinar la quantia de la dotació anual corresponent a aquest fons, amb un mínim de l’1 % dels estats de despeses no financeres del pressupost inicial consolidat de l’Administració de la Comunitat Autònoma i de les entitats integrants del sector públic administratiu.

2. El fons de contingència s’ha de fer servir per finançar les modificacions de crèdit següents:

a) Els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit, en els termes que estableix l’article 56.

b) Les ampliacions de crèdit, en els termes que estableix l’article 57.

c) Les incorporacions de crèdit, en els termes que estableix l’article 60.

3. Correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts distribuir el fons de contingència del pressupost entre les diferents seccions i aplicacions pressupostàries segons la finalitat i la naturalesa econòmica de les despeses que hi hagin de ser imputades, a proposta del director general competent en matèria de pressuposts i amb l’autorització prèvia del Consell de Govern.

4. Als efectes del que estableixen els apartats 2 i 3 anteriors, i d’acord amb l’article 61 d’aquesta Llei, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts ha d’aprovar els expedients de rectificacions de crèdit que siguin necessaris per augmentar les dotacions de les aplicacions pressupostàries en les quals s’hagin produït les noves necessitats de crèdit, i ha de minorar el fons de contingència.

5. D’acord amb el que estableix l’apartat 1 d’aquest article, les despeses de caràcter discrecional, o les que s’haurien pogut preveure en el moment de l’elaboració dels pressuposts, no es poden finançar amb càrrec al fons de contingència, i s’han de cobrir, si s’escau, amb càrrec a altres partides del pressupost de despeses, mitjançant la tramitació dels expedients de transferències de crèdit a què fa referència l’article 58 o, si escau, mitjançant l’expedient de modificació pressupostària que sigui adequat segons el tipus de despesa i el fons de finançament de què es disposi.

6. Els romanents de crèdit del fons de contingència que no s’hagin utilitzat al tancament de l’exercici pressupostari no poden ser, en cap cas, objecte d’incorporació a l’exercici següent.

Article 39

Estructura dels estats d’ingressos dels ens del sector públic administratiu

Les previsions contingudes en els estats d’ingressos a què es refereix l’article 36.1 b s’estructuren d’acord amb les classificacions següents:

a) La classificació orgànica, que agrupa els ingressos prevists per seccions pressupostàries, les quals es poden subdividir en òrgans o centres gestors de nivell inferior.

b) La classificació econòmica, que agrupa els ingressos segons la naturalesa econòmica, i distingeix entre ingressos per operacions corrents, ingressos per operacions de capital i ingressos per operacions financeres. Els capítols corresponents a aquesta classificació s’han de desglossar en articles i aquests, al seu torn, en conceptes, els quals es poden dividir en subconceptes.

Article 40

Estructura dels pressuposts dels ens del sector públic empresarial i fundacional

1. Les previsions corresponents a les activitats economicofinanceres de cada una de les entitats del sector públic empresarial i fundacional s’han de reflectir en un pressupost, l’estructura del qual ha de determinar el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts. Aquest pressupost, com a mínim, ha de contenir:

a) Un pressupost d’explotació, que ha d’incloure les previsions de les despeses i dels ingressos imputables al compte de pèrdues i guanys de l’exercici.

b) Un pressupost de capital, que ha d’incloure les previsions en les variacions dels actius i dels passius, financers i no financers, imputables al balanç de situació de l’exercici.

2. Mitjançant l’ordre del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts que reguli el procediment d’elaboració dels pressuposts generals de cada exercici, es pot preveure que, juntament amb els estats anteriors, els ens del sector públic empresarial i fundacional elaborin un estat de dotacions i un estat de recursos, exclusivament amb la finalitat de facilitar la consolidació dels seus pressuposts amb els pressuposts de despeses i d’ingressos de l’Administració de la Comunitat Autònoma i de la resta d’ens del sector públic administratiu.

3. Sens perjudici del caràcter estimatiu dels pressuposts d’aquestes entitats, tenen caràcter limitador, a l’efecte de requerir l’autorització prèvia del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts a què fa referència l’article 63 d’aquesta Llei, les previsions següents:

a) L’import de les previsions de despesa corresponents a remuneracions del personal incloses en el pressupost d’explotació.

b) L’import total de les previsions de despesa del pressupost d’explotació.

c) L’import total de les previsions de variacions dels actius i els passius no financers incloses en el pressupost de capital.

d) L’import total de les previsions de variacions dels actius i els passius financers incloses en el pressupost de capital.

Secció 2a
Creació de partides pressupostàries, despeses amb finançament afectat i àmbit temporal dels pressuposts

Article 41

Creació de partides pressupostàries

1. En els casos en què, per poder efectuar correctament la imputació comptable dels ingressos i de les despeses, sigui necessari desglossar els crèdits aprovats en els pressuposts o introduir-hi nous conceptes pressupostaris com a conseqüència de noves necessitats sorgides en l’execució pressupostària, es poden crear, per resolució del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, les partides pressupostàries adequades, les quals s’han de dotar de crèdit mitjançant algun dels procediments de modificació pressupostària que regula aquesta Llei.

2. Això no obstant, l’aprovació dels expedients de modificacions pressupostàries implica l’aprovació de la creació de les partides pressupostàries corresponents per a la imputació comptable correcta dels ingressos o de les despeses, d’acord amb les classificacions pressupostàries establertes per elaborar els pressuposts de la Comunitat Autònoma que corresponguin en cada cas.

Article 42

Despeses amb finançament afectat

1. Sens perjudici del que disposa amb caràcter general l’article 5.1 f d’aquesta Llei i del règim aplicable a les despeses per a la realització de les quals s’hagin afectat legalment determinats ingressos, tenen el caràcter de despeses amb finançament afectat les que es financin, en tot o en part, mitjançant uns recursos concrets en els quals han de concórrer les condicions següents:

a) L’obligació de destinar els recursos a unes finalitats concretes que impliquen despesa.

b) La pèrdua del dret al cobrament efectiu dels recursos, en tot o en part, en cas que no es faci la despesa corresponent.

c) L’obligació de reintegrament dels recursos ja obtinguts prèviament, en tot o en part, en cas que no es faci la despesa corresponent.

2. Especialment, tenen aquest caràcter les aportacions finalistes rebudes d’altres persones o entitats, tant públiques com privades, destinades a finançar despeses que, per la seva naturalesa, estiguin compreses en els objectius o les finalitats assignats als ens del sector públic.

3. Les despeses amb finançament afectat s’han d’identificar en els estats d’ingressos i de despeses dels pressuposts generals de la forma que es determini reglamentàriament, de manera que, en tot moment, sigui possible relacionar l’execució de les despeses amb el finançament rebut, o que s’espera rebre, per a la finalitat concreta que es pretén obtenir. En tot cas, les partides pressupostàries de despeses afectades a una finalitat concreta no poden estar vinculades amb partides corresponents a altres finalitats.

4. El període d’execució de les despeses amb finançament afectat és el que transcorre entre el primer i el darrer acte de gestió, tant pel que fa al pressupost d’ingressos com al de despeses, actes que es poden dur a terme en més d’un exercici pressupostari.

5. Reglamentàriament s’han d’establir els mecanismes adequats per fer el seguiment d’aquestes despeses i controlar-les, de manera que, en tots els exercicis pressupostaris corresponents, se’n pugui tenir informació clara i precisa.

En tot cas, el romanent de tresoreria, al qual es refereix l’article 80 d’aquesta Llei, s’ha de calcular separant la part del romanent afectat de la part del que no hi està.

6. Els romanents de crèdit corresponents a despeses amb finançament afectat es poden incorporar en l’exercici següent de la manera que preveu l’article 60 d’aquesta Llei, llevat que es desisteixi d’iniciar o continuar l’execució de la despesa o resulti impossible efectuar-la.

Article 43

Àmbit temporal

L’exercici pressupostari ha de coincidir amb l’any natural, al qual s’han d’imputar:

a) Els drets econòmics liquidats durant l’exercici, amb independència de l’exercici del qual derivin.

b) Les obligacions reconegudes corresponents a qualsevol tipus de despeses efectuades abans que acabi l’exercici pressupostari amb càrrec als crèdits o a les previsions corresponents, sens perjudici del que estableix l’article 51.2 d’aquesta Llei.

Secció 3a
Procediment d’elaboració

Article 44

Procediment d’elaboració dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma

1. El procediment d’elaboració dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma s’ha d’ajustar a les normes següents:

a) Els òrgans i les entitats que integren el sector públic administratiu han de trametre al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts els avantprojectes d’estats de despeses i d’estimació d’ingressos corresponents, amb la documentació annexa que s’especifica en l’article següent, degudament ajustats a les previsions que contenen aquesta Llei i la resta de la normativa aplicable, i d’acord amb les directrius de política econòmica i financera que estableixi el Consell de Govern.

b) Les entitats que integren el sector públic empresarial i fundacional han de trametre, per mitjà de la conselleria d’adscripció, els avantprojectes dels pressuposts d’explotació i de capital, que han de comprendre totes les seves activitats, amb els mateixos requisits que preveu la lletra anterior.

c) La conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts ha d’elaborar l’avantprojecte de l’estat d’ingressos.

El conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts ha de desplegar les normes d’aquest procediment mitjançant una ordre, que també ha de fixar els terminis aplicables.

2. Amb els avantprojectes esmentats, la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts ha d’elaborar l’avantprojecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma i l’ha de sotmetre a l’acord del Consell de Govern.

Article 45

Documentació complementària

1. S’ha d’adjuntar a l’avantprojecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, únicament, la documentació següent:

a) Un estat consolidat de tots els avantprojectes d’estats de despeses i d’estimació d’ingressos del sector públic administratiu. Això no obstant, l’ordre a què es refereix l’article anterior pot preveure que aquesta consolidació s’estengui també a la resta d’entitats integrants del sector públic empresarial i fundacional.

b) Una estimació de l’import dels beneficis fiscals que afecten els tributs estatals cedits i els imposts propis.

c) Una memòria explicativa del contingut i de les principals modificacions que presenti l’avantprojecte, comparat amb el pressupost vigent. Aquesta memòria ha d’explicar els criteris que s’han d’aplicar a les subvencions corrents i de capital. També s’hi ha d’incloure una explicació sobre els aspectes pressupostaris de la funció pública, la seva adequació a la plantilla orgànica vigent i el detall de les plantilles de tots els òrgans i les entitats del sector públic autonòmic.

d) Una memòria explicativa del contingut dels pressuposts de les entitats del sector públic empresarial i fundacional i dels objectius que preveuen aconseguir aquestes entitats durant l’exercici, i també de la resta d’aspectes que s’estableixin per mitjà de l’ordre a què es refereix l’article anterior.

e) Un informe economicofinancer.

f) Un avançament de l’estat d’execució dels pressuposts de l’any en curs.

g) La classificació per programes, si n’hi ha, de totes les seccions pressupostàries.

h) La informació que permeti relacionar el saldo dels ingressos i de les despeses previstes en els pressuposts amb la capacitat o la necessitat de finançament, de manera que quedi acreditat el compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària de l’exercici.

2. Així mateix, pel que fa a la Universitat de les Illes Balears i les entitats que en depenen, i també pel que fa a cada un dels ens a què es refereix l’article 1.4 d’aquesta Llei, s’hi han d’incloure, a efectes informatius, les previsions pressupostàries per a l’exercici corresponent de tots aquests ens i la resta d’informació que prevegi l’ordre que reguli el procediment d’elaboració dels pressuposts.

Article 46

Tramesa al Parlament

El projecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, amb la documentació complementària detallada en l’article anterior i la que prevegi l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, s’ha de trametre al Parlament de les Illes Balears abans de dia 1 de novembre de cada any, perquè l’examini, l’esmeni i, si s’escau, l’aprovi.

Article 47

Pròrroga dels pressuposts

1. Si la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma no entra en vigor dia 1 de gener de l’exercici en què hagi de ser efectiva, s’han de considerar automàticament prorrogats els pressuposts inicials de l’exercici anterior, fins que entri en vigor la nova llei de pressuposts generals, amb les particularitats que s’estableixin en l’ordre a què fa referència l’apartat 3 d’aquest article i les que s’indiquen a continuació:

a) L’estructura orgànica dels pressuposts prorrogats s’ha d’adaptar a l’organització administrativa en vigor en l’exercici en què el pressupost s’ha d’executar.

b) No s’han de prorrogar els crèdits per a les despeses corresponents a programes o actuacions que acabin en l’exercici anterior o per obligacions que s’hagin d’extingir en l’exercici esmentat.

c) En tot cas, s’han de prorrogar els crèdits definitius amb finançament afectat al llarg de l’exercici anterior que hagin de mantenir aquest caràcter en l’exercici corrent.

d) Els crèdits relatius a les amortitzacions de l’endeutament financer s’han de prorrogar, en la mesura que no impliquin un increment de l’endeutament net, i s’han d’ajustar a la baixa, si s’escau, per tal d’adaptar-los a les amortitzacions corresponents al deute viu en l’exercici prorrogat.

e) Els estats de despeses s’han d’ajustar a la baixa, si s’escau i en la part que ocasioni el menor trastorn per al servei públic, a fi d’adaptar els pressuposts prorrogats a la regla de despesa, al límit màxim de despesa no financera i a l’objectiu d’estabilitat pressupostària de l’exercici prorrogat.

f) Mentre no entrin en vigor els nous pressuposts generals es poden fer les modificacions pressupostàries que preveu aquesta Llei.

g) Els nous pressuposts generals que entrin en vigor produeixen efectes des de l’1 de gener.

2. Els ajusts a la baixa que, d’acord amb l’apartat anterior, siguin procedents s’han de fer per mitjà de les declaracions d’indisponibilitat dels crèdits respectius, d’acord amb l’article 53 d’aquesta Llei.

3. Per mitjà d’una ordre del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts s’han de desplegar les particularitats pressupostàries i comptables inherents a la pròrroga pressupostària, i se’n poden regular altres de concordants amb les que s’estableixen en l’apartat anterior d’aquest article.

Capítol III
Règim dels crèdits pressupostaris i de les modificacions

Secció 1a
Principis generals

Article 48

Crèdits pressupostaris i principi d’especialitat

1. Són crèdits pressupostaris cada una de les assignacions individualitzades de despesa, que figuren en els pressuposts a què fan referència les lletres a i b de l’article 35.3 d’aquesta Llei, a disposició dels centres gestors per cobrir les necessitats per a les quals s’hagin aprovat.

L’especificació dels crèdits, la determinen les partides pressupostàries que resulten de les diverses classificacions en què s’estructuren els estats de despeses, d’acord amb l’article 37 d’aquesta Llei.

2. Amb caràcter general i sens perjudici del que estableix aquest capítol, els crèdits pressupostaris es regeixen pel principi d’especialitat, en els vessants qualitatiu, quantitatiu i temporal d’aquest principi.

Article 49

Especialitat qualitativa

Els crèdits per a despeses s’han de destinar exclusivament a la finalitat específica per a la qual hagin estat autoritzats per la llei de pressuposts generals o per les modificacions aprovades de conformitat amb aquesta Llei.

Article 50

Especialitat quantitativa. Vinculació dels crèdits

1. Els crèdits que es consignin en els estats de despeses dels pressuposts generals tenen caràcter limitador i vinculant entre si i, en conseqüència, no es poden autoritzar despeses per una quantia superior a l’import d’aquests crèdits.

2. Els nivells de vinculació dels crèdits de les entitats que integren el sector públic administratiu són els que per a cada any estableixi la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma.

Article 51

Especialitat temporal

1. Amb càrrec als crèdits consignats en els pressuposts generals només es poden contreure obligacions derivades de les despeses que es facin durant l’any natural de l’exercici pressupostari.

2. No obstant això, les obligacions següents s’han d’aplicar als crèdits del pressupost vigent en el moment del reconeixement pressupostari de l’obligació:

a) Les que resultin de la liquidació d’endarreriments a favor del personal al servei del sector públic de la Comunitat Autònoma.

b) Les derivades d’exercicis anteriors, quan s’hagin comptabilitzat en el compte d’obligacions pendents d’imputar al pressupost. Les obligacions esmentades, les ha d’imputar al pressupost corrent abans del darrer dia del mes de febrer l’òrgan competent a què es refereix l’article 72. A partir de l’1 de març de l’exercici en curs, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts ha d’autoritzar prèviament aquesta imputació. En tot cas, s’ha d’informar el Consell de Govern de la relació d’obligacions que s’hagin comptabilitzat en aquest compte comptable.

c) Les derivades d’exercicis anteriors, quan no s’hagin comptabilitzat en el compte d’obligacions pendents d’imputar al pressupost i la imputació de les quals al pressupost corrent sigui autoritzada pel Consell de Govern.

Secció 2a
Disponibilitat dels crèdits

Article 52

Disponibilitat

Els crèdits consignats en els pressuposts generals s’entenen disponibles, i amb càrrec a aquests crèdits es poden fer les retencions o les autoritzacions que siguin procedents a fi de tramitar les modificacions pressupostàries que calguin o l’execució de les despeses corresponents, llevat que se’n declari expressament la indisponibilitat.

Article 53

Indisponibilitat

1. Els crèdits del pressupost de despeses que assenyalin la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma o les modificacions, i els que determini el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, han de quedar en situació d’indisponibilitat mentre no siguin reconeguts o, si escau, recaptats els drets afectats a les despeses a què es refereixin els crèdits pressupostaris esmentats, i també en tots els altres casos en què la bona gestió del pressupost de despeses així ho aconselli, particularment pel que fa als crèdits per a despeses corresponents a transferències a títol gratuït o altres a favor d’agents del sector públic autonòmic que no afectin els drets de terceres persones o el manteniment dels serveis públics essencials.

2. Prèviament a la declaració d’indisponibilitat del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, el director general competent en matèria de pressuposts pot fer les retencions que estimi oportunes en els crèdits corresponents si considera que es verifica qualsevol de les circumstàncies que preveu aquesta Llei perquè sigui procedent la declaració esmentada.

Les retencions de crèdit que faci el director general competent en matèria de pressuposts han de donar lloc a les declaracions d’indisponibilitat que decideixi el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts o, si s’escau, s’han d’aixecar des del moment en què no es verifiquin les circumstàncies que les justifiquen.

De la mateixa manera, els crèdits declarats indisponibles es poden declarar novament disponibles en la mesura en què desapareguin les raons que varen motivar la declaració corresponent.

3. En tot cas, abans de dia 15 de març de cada exercici, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts ha de declarar indisponibles crèdits per l’import de les obligacions que no s’hagin imputat al pressupost de les seccions pressupostàries corresponents abans del darrer dia del mes de febrer, en els termes que preveu l’article 51.2 b anterior. Aquesta situació d’indisponibilitat dels crèdits s’ha de mantenir fins que s’imputin al pressupost corrent de la manera que estableix el precepte esmentat.

Així mateix, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts ha de declarar indisponibles crèdits en els casos i de la manera que preveuen els articles 47.2 i 102.2 d’aquesta Llei.

Secció 3a
Modificacions de crèdits dels ens del sector públic administratiu

Article 54

Tipus de modificacions de crèdit

1. Els crèdits inicials i les previsions inicials dels estats de despeses i d’ingressos dels pressuposts generals dels ens del sector públic administratiu de la Comunitat Autònoma poden ser objecte de les modificacions pressupostàries següents:

a) Crèdits extraordinaris.

b) Suplements de crèdit.

c) Ampliacions de crèdit.

d) Transferències de crèdit.

e) Generacions de crèdit.

f) Incorporacions de crèdit.

g) Rectificacions de crèdit.

2. Per reglament s’han d’establir les normes generals de tramitació de les modificacions de crèdit a què es refereix l’apartat anterior d’aquest article, i també les especialitats que es derivin de l’autonomia de la Universitat de les Illes Balears i de l’organització específica del Servei de Salut de les Illes Balears i de les altres entitats del sector públic administratiu amb pressupost propi.

Article 55

Competències en matèria de modificacions de crèdit

1. Correspon al Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts:

a) Aprovar els projectes de llei de concessió de crèdits extraordinaris o de suplements de crèdit i trametre’ls al Parlament de les Illes Balears, i també aprovar els expedients que siguin competència seva, en els termes que estableix l’article 56.

b) Autoritzar l’aplicació de la dotació del fons de contingència en els termes que estableix l’article 38.

c) Autoritzar prèviament la tramitació dels expedients d’ampliació de crèdit regulats en l’article 57.

d) Resoldre els expedients de modificacions pressupostàries en els casos de discrepància entre l’informe de la Intervenció General i la proposta de modificació.

2. Correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts:

a) Sotmetre a l’aprovació del Consell de Govern els expedients de concessió de crèdits extraordinaris o de suplements de crèdit que siguin competència seva.

b) Aprovar els expedients d’ampliació de crèdit i proposar-ne l’autorització prèvia al Consell de Govern.

c) Aprovar les transferències de crèdit, les generacions de crèdit, les incorporacions de crèdit i les rectificacions de crèdit, llevat de les modificacions dels pressuposts de les entitats instrumentals del sector públic administratiu que, en el marc del que estableixen els articles 8 h, 10 b i 54.2 d’aquesta Llei, hagin d’aprovar òrgans propis de l’entitat corresponent.

d) Aprovar la creació de partides pressupostàries no previstes en els estats de despeses o d’ingressos dels pressuposts generals, en els termes que estableix l’article 41 d’aquesta Llei.

e) Exercir la resta de les funcions i les competències en matèria de modificacions pressupostàries no atribuïdes expressament a altres òrgans.

3. Correspon a la Mesa del Parlament de les Illes Balears, al Consell de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i al Ple del Consell Audiovisual de les Illes Balears aprovar les transferències de crèdit, les generacions de crèdit, les incorporacions de crèdit i les rectificacions de crèdit que afectin les seves seccions pressupostàries.

Article 56

Crèdits extraordinaris i suplements de crèdit

1. Quan per raons d’urgència i interès públic s’hagi d’efectuar alguna despesa amb càrrec al pressupost de l’Administració de la Comunitat Autònoma o de les entitats instrumentals del sector públic administratiu que no es pugui ajornar fins a l’exercici següent, i per a la qual no hi hagi crèdit adequat o el consignat resulti insuficient, i no sigui possible dotar-la mitjançant algun dels altres tipus de modificacions de crèdit dels que preveu l’article 54, s’ha de tramitar un crèdit extraordinari o un suplement del crèdit inicialment previst, mitjançant l’aprovació del projecte de llei corresponent o, en els casos que preveu l’apartat 3 d’aquest article, mitjançant l’acord corresponent.

2. El finançament d’aquestes modificacions de crèdit ha de ser el següent:

a) Si la necessitat de crèdit correspon a operacions financeres del pressupost, el crèdit extraordinari o el suplement s’han de finançar amb endeutament a llarg termini o amb la baixa en altres crèdits de la mateixa naturalesa.

b) Si la necessitat de crèdit es refereix a operacions no financeres del pressupost, el crèdit extraordinari o el suplement de crèdit s’han de finançar preferentment mitjançant l’aplicació del fons de contingència o mitjançant la baixa en altres crèdits de caràcter no financer que es considerin adequats, o també, si escau, amb ingressos no financers nous o superiors efectivament recaptats, en el marc del que preveu l’article 12.4 de la Llei orgànica 2/2012, sempre que, en aquest darrer cas, en l’expedient que es tramiti s’acrediti, mitjançant un informe de la direcció general competent en matèria de pressuposts, que els ingressos ordinaris de caràcter no finalista es recapten amb normalitat.

Excepcionalment, el crèdit extraordinari o el suplement de crèdit es poden finançar amb els recursos que preveu la lletra a anterior.

3. El Consell de Govern pot aprovar els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit quan es financin amb l’aplicació del fons de contingència o amb la baixa en altres crèdits.

Article 57

Ampliacions de crèdit

1. Excepcionalment, tenen caràcter d’ampliables els crèdits destinats a atendre les despeses que, de manera taxada i degudament explicitades, s’indiquin en la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de cada exercici, i, en aquests casos, es pot incrementar la quantia dels crèdits fins a l’import que suposin les despeses corresponents.

Així mateix, tenen caràcter d’ampliables els crèdits relatius a serveis transferits per l’Estat durant l’exercici, i també, en tot cas, els destinats a satisfer obligacions derivades de l’endeutament de la Comunitat Autònoma, tant pel que fa als interessos i les amortitzacions de capital, com pel que fa a les despeses derivades de les operacions d’emissió, conversió, bescanvi o amortització anticipada d’aquest capital, per garantir el compliment del que disposen els articles 14 i 32 de la Llei orgànica 2/2012.

2. La tramitació de les ampliacions de crèdit requereix l’autorització prèvia del Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

3. Amb caràcter general, les ampliacions de crèdit s’han de finançar amb càrrec al fons de contingència, d’acord amb el que estableix l’article 38 d’aquesta Llei, o, quan es tracti de despeses discrecionals o que s’haurien pogut preveure en el moment de l’elaboració dels pressuposts, amb la baixa en altres crèdits de despeses del pressupost no financer.

En el cas particular d’ampliacions de crèdits destinades a amortitzar anticipadament deute viu per aplicació del que disposa l’article 32 de la Llei orgànica 2/2012, l’ampliació s’ha de fer amb càrrec al romanent de tresoreria positiu no afectat i per la quantia que correspongui al superàvit pressupostari de l’exercici immediatament anterior.

4. No es poden ampliar crèdits que hagin estat prèviament minorats, a excepció dels relatius a l’endeutament.

Article 58

Transferències de crèdit

1. Les transferències de crèdit són traspassos de dotacions d’una partida pressupostària a una altra amb un nivell de vinculació diferent.

2. No obstant el que disposa l’article 49 d’aquesta Llei, i sens perjudici del que, si s’escau, estableixi anualment la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, es poden autoritzar transferències de crèdit entre partides pressupostàries, amb les limitacions generals següents:

a) No poden afectar partides pressupostàries els crèdits de les quals hagin estat dotats mitjançant crèdits extraordinaris o suplements de crèdit durant l’exercici.

b) No poden minorar les partides pressupostàries els crèdits de les quals tenguin el caràcter d’ampliable, excepte si la partida el crèdit de la qual s’ha d’incrementar també té aquest caràcter d’ampliable.

c) No poden minorar els crèdits pressupostaris que hagin estat dotats en virtut de les incorporacions de crèdit a què es refereix l’article 60 d’aquesta Llei, sens perjudici de la possibilitat de transferir el crèdit inicial de la partida objecte de la incorporació.

d) No poden minorar crèdits destinats a operacions financeres per incrementar crèdits destinats a operacions no financeres.

e) No es poden incrementar els crèdits relatius a operacions corrents amb minoració dels crèdits relatius a operacions de capital, excepte que s’obtengui l’autorització prèvia de la Comissió d’Hisenda i Pressuposts del Parlament de les Illes Balears o que es tracti de crèdits consignats per dotar el funcionament de noves inversions que hagin acabat en el mateix exercici.

No obstant això, la llei de pressuposts generals de cada exercici pot establir excepcions a aquesta limitació, per a determinades finalitats de despesa, de manera que els crèdits per a operacions corrents relatius a aquestes categories es puguin incrementar amb minoració de crèdits per operacions de capital.

Article 59

Generacions de crèdit

1. Les generacions de crèdit són modificacions per les quals s’incrementa el crèdit de determinades partides pressupostàries de despesa com a conseqüència de l’obtenció de certs ingressos, no prevists o superiors als prevists en els pressuposts inicials.

2. Amb les limitacions establertes en els apartats següents d’aquest article i sens perjudici del que, si s’escau, estableixi anualment la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, poden generar crèdit en els estats de despeses del pressupost els ingressos derivats de les operacions següents:

a) Transferències corresponents a serveis transferits de l’Estat.

b) Transferències de l’Administració de la Comunitat Autònoma a favor de les entitats instrumentals del sector públic administratiu.

c) Aportacions de persones físiques o jurídiques, privades o públiques, per finançar, juntament amb les entitats del sector públic de la Comunitat Autònoma, despeses que per la seva naturalesa estiguin compreses en els objectius o les finalitats d’aquestes persones o entitats.

d) Ingressos directament afectats a la realització de determinades despeses o actuacions.

e) Ingressos per reintegraments de pagaments indeguts fets amb càrrec als crèdits dels estats de despeses del mateix exercici.

3. Com a regla general, la generació de crèdit només es pot autoritzar quan s’hagin recaptat de manera efectiva els ingressos que la justifiquen, a excepció dels ingressos que provenguin d’altres administracions públiques, cas en el qual la generació es pot autoritzar des del moment del reconeixement del dret de cobrament per raó del reconeixement de l’obligació per part de l’administració corresponent, o des que consti que hi ha un compromís ferm d’aportació.

Així mateix, en el cas d’aportacions de l’Administració de la Comunitat Autònoma a favor del Servei de Salut de les Illes Balears o d’una altra entitat integrant del sector públic administratiu amb pressupost propi, la generació de crèdit també es pot autoritzar una vegada que s’hagi reconegut el dret de cobrament corresponent, per raó del reconeixement de l’obligació de l’Administració de la Comunitat Autònoma, o quan hi hagi el compromís ferm d’aportació en l’exercici corrent d’aquesta Administració.

4. La generació de crèdit en els estats de despeses s’ha de regir per les regles següents:

a) En el cas que preveu la lletra a de l’apartat 2 anterior, la generació s’ha de destinar als crèdits per a despeses que siguin adequades per atendre les obligacions derivades de l’assumpció de les competències de la Comunitat Autònoma.

b) En els casos que preveuen les lletres b, c i d de l’apartat 2 anterior, la generació s’ha de destinar als crèdits per a despeses que siguin adequades per dur a terme les actuacions concretes que es financen amb l’aportació rebuda o per a la realització de les quals l’ingrés està afectat.

c) En el cas que preveu la lletra e de l’apartat 2 anterior, la generació s’ha de destinar a reposar el crèdit del pressupost de despeses amb càrrec al qual es va fer el pagament indegut.

5. Amb caràcter excepcional, poden generar crèdit en el pressupost de l’exercici els ingressos a què es refereixen les lletres a, b, c i d de l’apartat 2 d’aquest article recaptats en el darrer trimestre de l’exercici anterior.

Article 60

Incorporacions de crèdit

1. D’acord amb el que estableixen els articles 43 b i 51 d’aquesta Llei, al tancament de l’exercici pressupostari els crèdits dels estats de despeses del pressupost que no estiguin afectats al compliment d’obligacions ja reconegudes queden anul·lats de ple dret.

2. Això no obstant, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts pot autoritzar que s’incorporin als crèdits de l’estat de despeses del pressupost corrent els romanents de crèdit de l’exercici anterior següents:

a) Els que resultin de crèdits extraordinaris o de suplements de crèdit que s’hagin concedit en el darrer trimestre de l’exercici pressupostari anterior, mitjançant una llei del Parlament de les Illes Balears, i també els que resultin del que disposi qualsevol altra norma de rang legal.

b) Els derivats de retencions efectuades per finançar crèdits extraordinaris o suplements de crèdit, quan se n’hagi anticipat el pagament d’acord amb el procediment de l’article 62 d’aquesta Llei i les lleis de concessió hagin quedat pendents de l’aprovació del Parlament de les Illes Balears al final de l’exercici pressupostari.

c) Els que resultin de compromisos de despesa degudament adquirits en l’exercici anterior.

Aquestes incorporacions de crèdit s’han de finançar mitjançant l’aplicació del fons de contingència o amb la baixa en altres crèdits d’operacions no financeres.

Els romanents incorporats d’acord amb aquest apartat poden ser objecte de seguiment separat.

3. Sens perjudici del que preveu l’apartat anterior, els romanents de crèdit d’exercicis anteriors corresponents a despeses amb finançament afectat es poden incorporar, d’acord amb el que preveu l’article 42 d’aquesta Llei, i s’han de finançar de la manera següent:

a) Preferentment, amb els excessos de finançament afectats als romanents de crèdit que s’han d’incorporar.

b) Si no n’hi ha, amb els recursos genèrics que preveu l’apartat anterior, pel que fa a la part de la despesa que, si s’escau, s’hagi de finançar amb recursos no afectats.

Les incorporacions d’aquests romanents de crèdit relatius a despeses amb finançament afectat es poden fer en tot cas, amb independència del saldo del romanent de tresoreria, abans de la quantificació definitiva d’aquest saldo.

4. Tots els romanents de crèdit que, en aplicació del que preveuen els apartats anteriors, s’incorporin al nou exercici s’han de destinar a les mateixes finalitats a què estaven destinats en l’exercici anterior.

Article 61

Rectificacions de crèdit

1. Les rectificacions de crèdit són modificacions pressupostàries que es poden autoritzar quan sigui necessari alterar o desglossar els crèdits aprovats en els pressuposts, per efectuar la imputació comptable correcta dels ingressos o de les despeses, en els casos en què es produeixin reorganitzacions administratives o en els que l’aplicació d’alguna norma amb efectes economicofinancers ho requereixi.

2. També es poden tramitar expedients de rectificacions de crèdit quan sigui necessari per corregir totalment o parcialment els saldos disponibles de partides pressupostàries, a conseqüència d’altres expedients de modificacions de crèdit tramitats amb anterioritat, en els casos en què no sigui possible utilitzar un altre procediment, i també per corregir errades materials en les modificacions de crèdit efectuades.

Secció 4a
Bestretes de tresoreria

Article 62

Bestretes de tresoreria

1. Amb caràcter excepcional, el Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, pot acordar concedir bestretes de tresoreria per atendre despeses que no es puguin ajornar únicament en els casos següents:

a) Quan, una vegada iniciada la tramitació d’una llei de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit, la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts n’hagi emès un informe favorable.

b) Quan de la promulgació d’una llei es dedueixin obligacions el compliment de les quals exigeixi la concessió d’un crèdit extraordinari o d’un suplement de crèdit.

2. L’import de la bestreta no pot excedir, en cada exercici, el límit del 2 % dels crèdits per a despeses autoritzats per la llei de pressuposts generals o, en el cas d’operacions d’endeutament, l’import de les obligacions corresponents.

3. Si el Parlament de les Illes Balears no aprova el projecte de llei del crèdit extraordinari o del suplement de crèdit, el Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, ha de disposar la cancel·lació de la bestreta de tresoreria amb càrrec als crèdits del pressupost de despeses la minoració dels quals ocasioni el menor trastorn per al servei públic.

Capítol IV
Modificacions dels pressuposts dels ens del sector públic empresarial i fundacional

Article 63

Modificacions dels pressuposts

1. D’acord amb l’article 40.3 d’aquesta Llei, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, a proposta de la persona titular de la conselleria d’adscripció de l’entitat, pot atorgar l’autorització prèvia per modificar els pressuposts de les entitats del sector públic empresarial i fundacional per damunt dels límits quantitatius a què fa referència el precepte legal esmentat, sempre que hi hagi recursos adequats i suficients i es verifiquin la resta de requisits que estableix l’article 8 de la Llei 7/2010.

2. La manca d’aquesta autorització, quan pertoqui, pot donar lloc a la nul·litat dels actes o els negocis jurídics pels quals es comprometin despeses que impliquin ultrapassar els límits corresponents, d’acord amb el que preveu l’article 6.3 del Codi civil.

Capítol V
Despeses pluriennals

Secció 1a
Despeses pluriennals dels ens del sector públic administratiu

Article 64

Despeses de caràcter pluriennal

1. Es poden autoritzar i comprometre despeses que s’hagin d’estendre a exercicis posteriors a aquell en què s’autoritzin, sempre que se subordinin al crèdit que, per a cada exercici pressupostari, autoritzi la corresponent llei anual de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, i sempre que es respectin les previsions que contengui el pla pluriennal a mitjà termini corresponent a què fa referència l’article 33 d’aquesta Llei.

2. Només es poden autoritzar i comprometre despeses de caràcter pluriennal en els casos en què l’objectiu sigui finançar les activitats o les actuacions inherents a les despeses següents i sempre que l’execució d’aquestes activitats o actuacions s’iniciï dins l’exercici pressupostari en què les despeses siguin autoritzades:

a) Inversions reals, i transferències i subvencions corrents i de capital.

b) Despeses derivades de contractes subjectes a la legislació de contractes del sector públic, sempre que el termini d’un any no es pugui estipular o resulti antieconòmic per a la Comunitat Autònoma.

c) Arrendament de béns immobles.

d) Càrregues financeres derivades de l’endeutament.

e) Actius financers.

Això no obstant, també es consideren compromisos de despesa pluriennal, i s’han de regir pel que disposa l’article 65.5 d’aquesta Llei, els derivats de contractes d’obres que, si escau, se subscriguin en la modalitat d’abonament total del preu, d’acord amb la legislació de contractes del sector públic.

3. Les autoritzacions i els compromisos de despeses de caràcter pluriennal han de ser objecte de registrament adequat i independent.

Article 65

Límits

1. El nombre d’exercicis a què es poden aplicar les despeses pluriennals no pot ser superior a cinc, corresponents a l’exercici corrent i a quatre exercicis futurs més.

Així mateix, la despesa que s’imputi a cada un dels exercicis futurs no pot excedir de la quantia que resulti d’aplicar els percentatges següents sobre el crèdit inicial del capítol del pressupost corrent corresponent a la secció pressupostària de què es tracti: a l’exercici immediat següent, el 60 %; al segon exercici, el 50 %, i al tercer i al quart exercicis, el 40 %.

2. En els contractes d’obres de caràcter pluriennal s’ha de fer una retenció addicional de crèdit del 10 % de l’import de l’adjudicació en el mateix moment en què tengui lloc l’adjudicació. Aquesta retenció addicional s’ha d’aplicar en l’exercici en què acabi l’obra, o en el següent, segons el moment en què es prevegi el pagament del certificat final. Aquestes retencions computen dins els límits percentuals a què fa referència l’apartat anterior.

3. En el cas d’adquisicions directes de béns immobles per un import superior a 500.000 euros, el desemborsament inicial en formalitzar el contracte no pot ser inferior al 25 % del preu, i la resta del preu es pot distribuir en els quatre exercicis següents, dins les limitacions percentuals que estableix l’apartat 1 d’aquest article.

4. Les limitacions a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article no són aplicables als casos següents:

a) Arrendament de béns immobles.

b) Càrregues financeres derivades de l’endeutament, les quals s’han de regir per la normativa que sigui aplicable quant al procediment, la competència i els límits.

c) Reorganitzacions administratives que afectin diverses seccions pressupostàries.

5. Excepcionalment, en casos especialment justificats, es pot exceptuar l’aplicació de les limitacions esmentades en l’apartat 1 d’aquest article, o modificar els percentatges i el nombre d’anualitats màximes, amb la petició prèvia i justificada del titular de la secció pressupostària a la qual s’hagi d’imputar la despesa, a la qual s’han d’adjuntar els informes que s’estimin oportuns i, en tot cas, un informe de la direcció general competent en matèria de pressuposts. Aquesta excepció, l’han de declarar, segons l’expedient de què es tracti en cada cas, els òrgans següents:

a) El Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, sempre que els percentatges no ultrapassin, en cap cas, el 80 % en el primer exercici, el 70 %, en el segon exercici i el 60 % en la resta d’exercicis, o les anualitats no s’estenguin a més de deu, i també en els casos en què, malgrat que s’ultrapassi qualsevol d’aquests llindars, la despesa total de l’expedient pluriennal sigui inferior a sis milions d’euros.

b) La Comissió d’Hisenda i Pressuposts del Parlament de les Illes Balears, en la resta de casos.

Article 66

Competència en matèria de despeses pluriennals

1. Correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts autoritzar la imputació de les despeses a exercicis futurs, sens perjudici de les competències en matèria d’execució del pressupost de despeses que, de conformitat amb el que estableix l’article 72 d’aquesta Llei, determini la llei de pressuposts generals corresponent.

Així mateix, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts té la facultat de modificar les anualitats compromeses, sempre que aquesta possibilitat estigui prevista en el marc legal o convencional que regeixi el compromís de la despesa i s’exerceixi dins les disponibilitats pressupostàries i d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament.

2. En tot cas, l’aprovació i la modificació d’autoritzacions i compromisos de despeses de caràcter pluriennal requereixen un informe previ de la direcció general competent en matèria de pressuposts i la fiscalització corresponent de la Intervenció General.

Article 67

Imputació de despeses pluriennals al pressupost corrent

1. Els òrgans competents per autoritzar i disposar despeses de caràcter pluriennal han d’adaptar, abans de dia 31 de gener de cada any, les autoritzacions i els compromisos imputables a l’exercici en curs als crèdits prevists en els estats de despeses corresponents, sens perjudici que, prèviament, es puguin tramitar els expedients de modificació de crèdit que es considerin adequats, d’acord amb aquesta Llei.

2. Això no obstant, en casos excepcionals degudament motivats, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts pot autoritzar que l’adaptació a què es refereix l’apartat anterior es faci abans del 31 de març de l’exercici.

Secció 2a
Despeses pluriennals dels ens del sector públic empresarial i fundacional

Article 68

Despeses pluriennals dels ens del sector públic empresarial i fundacional

Els compromisos de despesa de caràcter pluriennal de les entitats del sector públic empresarial i fundacional s’han d’ajustar a les normes que estableixen l’article 9 de la Llei 7/2010 i la normativa reglamentària que la desplega.

Secció 3a
Despeses estructurals i despeses recurrents

Article 69

Despeses estructurals i despeses recurrents

1. Es consideren despeses estructurals les corresponents a inversions o a altres actuacions imputables al capítol econòmic d’inversions reals dels pressuposts generals que, una vegada implantades, generen altres despeses recurrents en exercicis futurs a l’exercici d’implantació associades directament amb l’actiu o activitat corresponent.

2. Les despeses estructurals, prèviament a l’acte d’autorització de la despesa que correspongui a la inversió o a l’actuació inicial, les ha d’autoritzar el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

Per a l’autorització s’han de tenir en compte l’impacte econòmic, en termes de sostenibilitat financera, de les despeses recurrents futures i el seu encaix en el pla pressupostari pluriennal de la secció pressupostària corresponent, d’acord amb la sol·licitud valorada i motivada de la persona titular de la secció pressupostària corresponent i amb l’informe preceptiu de la direcció general competent en matèria de pressuposts.

3. Reglamentàriament, es poden desplegar els tipus de despesa, que, en tot cas, s’han de considerar estructurals als efectes d’aquest article, i també el seu registrament adequat i independent i la manera d’acreditar l’impacte econòmic a què es refereix l’apartat anterior.

Capítol VI
Execució i liquidació dels pressuposts dels ens del sector públic administratiu

Secció 1a
Normes generals de gestió del pressupost de despeses

Article 70

Procediment de gestió de despeses

1. La gestió del pressupost de despeses comprèn les fases d’autorització de la despesa, disposició o compromís de la despesa, reconeixement o liquidació de l’obligació i ordenació del pagament.

2. L’autorització de la despesa és l’acte pel qual s’acorda efectuar una despesa amb càrrec a un crèdit pressupostari determinat sense superar-ne l’import disponible, calculat de manera certa o aproximada per excés, reservant a aquest efecte la totalitat o una part del crèdit pressupostari disponible esmentat.

3. La disposició o compromís de la despesa és l’acte pel qual s’acorda, una vegada complerts els tràmits legals que siguin procedents, efectuar una despesa a favor d’un tercer i per un import i unes condicions exactament determinats o determinables.

4. El reconeixement o liquidació de l’obligació és l’acte pel qual es declara que hi ha un crèdit exigible contra la Comunitat Autònoma o l’entitat corresponent, resultant d’una despesa autoritzada i compromesa.

El reconeixement d’obligacions s’ha de fer una vegada que s’hagi acreditat documentalment la realització de la prestació o el dret del creditor que en cada cas justifiqui l’obligació, en els termes que es prevegin legalment o reglamentàriament, i comporta la proposta de pagament corresponent.

5. L’ordenació del pagament és l’acte pel qual s’acorda executar, en relació amb una o diverses obligacions, l’ordre del pagament contra la Tresoreria de la Comunitat Autònoma.

6. D’acord amb la naturalesa de les despeses i segons criteris d’economia i agilitat administrativa, es poden acumular en un sol acte diverses fases de l’execució del pressupost de despeses indicades en els apartats anteriors.

7. La Intervenció General i la Tresoreria General de la Comunitat Autònoma han de vetlar pel funcionament correcte del procediment de l’execució del pressupost de despeses, i han d’adequar, a aquest efecte, els seus documents comptables de la manera que es determini per mitjà de l’ordre del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts a què es refereix l’article 134 d d’aquesta Llei.

Article 71

Tramitació anticipada d’expedients de despesa

1. Els expedients de despesa que hagin de generar obligacions econòmiques per a la Hisenda de la Comunitat Autònoma es poden tramitar en l’exercici pressupostari immediatament anterior en què s’hagi d’iniciar l’activitat o la prestació l’execució de la qual hagi de donar lloc al reconeixement de l’obligació.

Aquesta tramitació pot comprendre les fases corresponents a l’autorització de la despesa i a la disposició o compromís de la despesa, de caràcter anual o pluriennal, i ha de quedar condicionada al crèdit que, per a l’exercici pressupostari següent i, si s’escau, per als exercicis pressupostaris següents, autoritzi la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma.

Quan es tracti d’autoritzacions o compromisos de despesa de caràcter pluriennal, la tramitació anticipada de l’expedient de despesa ha de respectar, així mateix, les normes que contenen els articles 64 i 67 d’aquesta Llei.

2. Reglamentàriament, s’han de desplegar els requisits exigibles en la tramitació d’aquests expedients anticipats de despesa.

Article 72

Competències en la gestió de les despeses

1. Dins els límits fixats anualment per la llei de pressuposts generals, l’autorització i la disposició de les despeses, el reconeixement de l’obligació i la proposta d’ordenació del pagament corresponen, amb caràcter general, als òrgans següents:

a) A la Mesa del Parlament de les Illes Balears, amb relació a les seccions pressupostàries corresponents al Parlament de les Illes Balears i a l’Oficina de Transparència i Control del Patrimoni de Càrrecs Públics de les Illes Balears; al síndic major, amb relació a la secció corresponent a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, i al president del Consell Audiovisual de les Illes Balears, amb relació a la secció corresponent al Consell Audiovisual de les Illes Balears.

b) Al president del Govern, al vicepresident, si s’escau, i al titular de la conselleria competent en matèria de relacions institucionals, indistintament, amb relació a la secció pressupostària relativa a presidència o a relacions institucionals, i als consellers, amb relació a les seccions pressupostàries corresponents.

c) Al president del Consell Consultiu de les Illes Balears i al president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, amb relació a les seccions pressupostàries respectives.

d) Al director general del Servei de Salut de les Illes Balears, amb relació al pressupost de despeses d’aquesta entitat.

e) Als presidents o als directors dels organismes autònoms, de l’Agència Tributària de les Illes Balears i de la resta d’entitats del sector públic administratiu, amb relació a les seccions pressupostàries o als pressuposts respectius.

f) Al Consell de Govern, en els casos que així ho estableixin la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma o una altra norma de rang legal.

2. El que estableix l’apartat anterior s’ha d’entendre sens perjudici de l’autorització prèvia del Consell de Govern que, si escau, sigui exigible d’acord amb el que preveu l’article 7 f d’aquesta Llei.

Article 73

Ordenació de pagaments

1. Els pagaments s’han d’ordenar mitjançant les ordres corresponents que l’ordenador de pagaments ha de lliurar a favor dels creditors de la Comunitat Autònoma.

2. Sota l’autoritat superior del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, corresponen al director general competent en matèria de tresoreria les funcions d’ordenador general de pagaments de l’Administració de la Comunitat Autònoma i dels organismes autònoms i la resta d’entitats integrants de la Hisenda pública autonòmica.

Així mateix, correspon al director general competent en matèria de tresoreria la funció d’ordenador general de pagaments dels consorcis sense pressupost propi, com també dels consorcis amb pressupost propi que deleguin aquesta funció en l’Administració de la Comunitat Autònoma.

3. La disposició material de fons s’ha d’efectuar, necessàriament, amb la signatura del director general competent en matèria de tresoreria i, si escau, de l’interventor general, sens perjudici de l’eventual delegació o suplència d’altres unitats administratives degudament autoritzades. No obstant això, no serà necessària la signatura manuscrita de l’interventor general quan es tracti de moviments interns de fons entre comptes de la Comunitat Autònoma, ni tampoc quan es tracti de pagaments suportats per documents comptables que hagin estat tramitats d’acord amb els automatismes que s’estableixin en el sistema informàtic corresponent.

4. Amb l’objectiu d’agilitar l’ordenació de pagaments i el servei de caixa es poden crear les ordenacions de pagaments secundàries que s’estimin necessàries, els titulars de les quals han de ser nomenats pel conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

5. L’expedició d’ordres de pagament a càrrec dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma s’ha d’ajustar al pla de tresoreria que estableixi el Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

Secció 2a
Normes específiques relatives a determinades despeses i pagaments

Article 74

Nomenament de personal funcionari interí de programa i contractació de personal laboral temporal amb càrrec als crèdits d’inversions

1. Excepcionalment, l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la resta d’entitats que integren el sector públic administratiu poden formalitzar, amb càrrec als crèdits d’inversions corresponents, nomenaments de personal funcionari interí de programa o contractacions de personal laboral de caràcter temporal per desenvolupar programes temporals vinculats a l’execució d’obres o la realització de serveis, sempre que es justifiqui una necessitat urgent i inajornable, i hi concorrin els requisits generals aplicables al nomenament interí i a la contractació temporal d’acord amb les lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma i la resta de lleis aplicables, i també els requisits específics següents:

a) Que el nomenament o la contractació tenguin com a objecte l’execució d’obres o la realització de serveis que tenguin la naturalesa d’inversions.

b) Que les obres o els serveis corresponguin a inversions previstes i aprovades en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

c) Que les obres o els serveis no consisteixin en cap cas a dur a terme activitats estructurals ordinàriament habituals de l’Administració de la Comunitat Autònoma o de les seves entitats instrumentals.

d) Que les obres o els serveis no puguin ser executats amb el personal de la plantilla i no hi hagi disponibilitat suficient en el crèdit pressupostari destinat al nomenament o a la contractació de personal.

2. El nomenament o la contractació poden excedir l’exercici pressupostari quan es tracti de programes de desenvolupament d’obres o serveis que hagin d’excedir l’exercici corrent i corresponguin a projectes d’inversió de caràcter pluriennal que compleixin els requisits dels articles 64 a 66 d’aquesta Llei.

3. La contractació de personal laboral temporal i el nomenament de funcionaris interins en les condicions que estableixen els apartats anteriors requereixen els informes previs del director general competent en matèria de pressuposts i del director general competent en matèria de funció pública, els quals s’han de pronunciar, respectivament, sobre els aspectes pressupostaris i de legalitat aplicables, a sol·licitud motivada de l’òrgan directiu competent per raó de la matèria.

Així mateix, abans de formalitzar el nomenament o el contracte, el servei jurídic de la conselleria o de l’entitat corresponent ha d’emetre un informe que s’ha de pronunciar sobre el compliment dels requisits específics que preveuen els apartats anteriors d’aquest article.

4. Els nomenaments i els contractes regulats en aquest article han de ser objecte de fiscalització prèvia en els casos en què resulti preceptiva, de conformitat amb el que disposen l’article 115 i els següents d’aquesta Llei.

A aquest efecte, els crèdits d’inversions s’han d’entendre adequats per al nomenament de personal funcionari interí de programa o per a la contractació de personal laboral temporal si no hi ha crèdit suficient per a això en el concepte pressupostari destinat específicament a la finalitat esmentada.

Article 75

Embargament de drets de cobrament

1. Les providències i les diligències d’embargament, els manaments d’execució, les resolucions d’inici de procediments administratius de compensació i els altres actes de contingut similar, dictats per òrgans judicials o administratius en relació amb drets de cobrament que els particulars tenguin davant l’Administració de la Comunitat Autònoma o els seus organismes autònoms, i el pagament dels quals s’hagi de fer amb càrrec a la Tresoreria de la Comunitat Autònoma, s’han de comunicar a la direcció general competent en matèria de tresoreria.

2. La comunicació ha de contenir, com a mínim, el nom o la denominació social i el número d’identificació fiscal de la persona o entitat corresponent, l’import de l’embargament, l’execució o la retenció que s’hagi de fer i l’especificació del dret de cobrament afectat, amb expressió de l’import i de les resolucions i els documents comptables corresponents a aquest dret.

3. Els òrgans de l’Administració autonòmica als quals es notifiquin els actes indicats en l’apartat 1 únicament els han de trametre a la direcció general competent en matèria de tresoreria quan compleixin els requisits que especifica l’apartat 2. En cas contrari, aquests òrgans han de retornar, motivadament, els documents rebuts a l’òrgan judicial o administratiu que hagi dictat l’acte.

Article 76

Pagaments per justificar

1. Les ordres de pagament que en el moment de ser expedides no es puguin acompanyar dels documents justificatius que acreditin el dret del creditor tenen el caràcter de pagaments per justificar, sens perjudici que s’apliquin als crèdits pressupostaris corresponents.

2. Els perceptors d’aquestes ordres de pagaments per justificar són obligats a justificar l’aplicació de les quanties rebudes en el termini màxim de tres mesos. El director general competent en matèria de tresoreria pot, excepcionalment, ampliar aquest termini a sis mesos, a proposta de l’òrgan gestor del crèdit, amb l’informe previ de la Intervenció General.

3. En el transcurs del mes següent a la data d’aportació dels documents justificatius a què es refereixen els apartats anteriors d’aquest article, l’òrgan competent ha d’aprovar o rectificar el compte justificatiu.

4. Reglamentàriament, s’han de desplegar les normes aplicables a aquests pagaments per justificar.

Article 77

Pagaments indeguts i altres reintegraments

1. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per pagament indegut el que es fa per error material, aritmètic o de fet a favor d’una persona que no té cap dret de cobrament davant l’Administració respecte a aquest pagament o en una quantia que excedeixi la que consti en l’acte que hagi reconegut el dret del creditor.

2. El perceptor d’un pagament indegut total o parcial està obligat a restituir-lo. L’òrgan que ha comès l’error que ha originat el pagament indegut ha de disposar immediatament, d’ofici, la restitució de les quanties pagades indegudament d’acord amb els procediments establerts reglamentàriament.

Això no obstant, l’òrgan competent per proposar els pagaments corresponents pot descomptar, en els pagaments posteriors que s’hagin de fer a la mateixa persona o entitat, la quantia corresponent al pagament previ indegut, amb el consentiment de la persona o entitat interessada, i sense necessitat de tramitar cap procediment, en els casos següents:

a) En les relacions jurídiques de tracte successiu amb tercers.

b) En totes les relacions jurídiques amb tercers de les entitats instrumentals del sector públic autonòmic no integrades en la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma.

c) En les relacions jurídiques internes entre l’Administració de la Comunitat Autònoma i les entitats instrumentals integrants del sector públic autonòmic.

3. La revisió dels actes dels quals deriven reintegraments diferents dels que corresponen als pagaments indeguts a què es refereixen els apartats 1 i 2 anteriors s’ha de fer d’acord amb el procediment general de revisió d’ofici d’actes nuls o anul·lables aplicable, segons la causa que en determina la invalidesa, o de conformitat amb els procediments específics que, si s’escau, estableixin les normes reguladores dels diferents ingressos.

4. L’efectivitat dels ingressos per raó de pagaments indeguts o altres reintegraments a favor de la Comunitat Autònoma que, si escau, es declarin per mitjà de la resolució administrativa corresponent s’ha de sotmetre al que estableix el títol I d’aquesta Llei respecte dels drets que integren la Hisenda pública de la Comunitat Autònoma.

5. Llevat del que estableixi la normativa reguladora dels diferents reintegraments, el reintegrament de pagaments indeguts o declarats invàlids merita l’interès que preveu l’article 23 d’aquesta Llei, des del moment en què se’n faci el pagament fins a la data en què s’acordi la procedència del reintegrament, o, si s’escau, fins a la data en què el perceptor retorni voluntàriament els fons percebuts sense el requeriment previ de l’Administració, llevat dels casos a què fa referència el segon paràgraf de l’apartat 2 d’aquest article.

El que disposa el paràgraf anterior també s’ha d’aplicar en els casos sense normativa específica en què sigui procedent reintegrar les quanties percebudes de la Hisenda pública autonòmica perquè el perceptor dels fons ha incomplert les condicions establertes per lliurar-los o perquè no n’ha justificat correctament el compliment.

6. En els casos d’aportacions o transferències a favor d’entitats instrumentals del sector públic autonòmic, correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts declarar l’obligació de reintegrament que, si s’escau, pertoqui, per incompliment de les condicions establertes per lliurar-les o per manca de justificació de l’aplicació dels fons.

Secció 3a
Gestió del pressupost d’ingressos

Article 78

Gestió del pressupost d’ingressos i extinció dels drets de crèdit

1. La gestió del pressupost d’ingressos comprèn la fase del reconeixement del dret.

El reconeixement del dret és l’acte pel qual, d’acord amb la normativa aplicable a cada recurs específic, es declara i liquida un crèdit a favor de la Comunitat Autònoma o de l’entitat corresponent.

2. L’extinció dels drets es pot produir pel cobrament en metàl·lic i, en els casos que prevegin aquesta llei o les disposicions especials que hi siguin aplicables, pel cobrament en espècie o per compensació.

L’extinció dels drets per altres causes ha de ser objecte de comptabilització diferenciada, i s’ha de distingir entre les que es produeixin per anul·lació de la liquidació i les que es produeixin en el procés de recaptació per prescripció, condonació o insolvència.

Article 79

Devolucions d’ingressos

1. En la gestió de les devolucions d’ingressos s’han de distingir el reconeixement del dret a la devolució, l’origen del qual és la realització d’un ingrés indegut o una altra causa establerta legalment, i el pagament de la devolució.

2. Sens perjudici de les especialitats en matèria tributària i del règim general en matèria d’interessos de demora de les obligacions que regula l’article 29 d’aquesta Llei, en les devolucions d’ingressos indeguts derivades de la revisió administrativa o jurisdiccional de l’acte que va originar l’obligació d’efectuar l’ingrés, el dret a la devolució inclou, a més de la quantia ingressada, el resultat d’aplicar a aquesta quantia l’interès legal del diner computat des del dia de l’ingrés fins al dia en què s’ordena el pagament de la devolució.

Secció 4a
Tancament del pressupost i liquidació

Article 80

Tancament del pressupost i liquidació

1. El pressupost de cada exercici s’ha de tancar, quant al reconeixement de drets i d’obligacions, dia 31 de desembre de cada exercici, sempre que es corresponguin amb ingressos liquidats i amb despeses efectuades fins al dia 31 de desembre del mateix exercici.

2. Les operacions de tancament de l’exercici pressupostari i els estats comptables relatius a la liquidació s’han de regular per mitjà d’una ordre del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

3. La liquidació del pressupost determina el resultat pressupostari de l’exercici, constituït per la diferència entre l’import dels drets reconeguts en l’exercici i l’import de les obligacions reconegudes en el mateix exercici.

Així mateix, al tancament de l’exercici s’ha de determinar el romanent de tresoreria, constituït per la suma dels fons líquids de la tresoreria i del conjunt de drets reconeguts pendents de cobrament, menys el conjunt d’obligacions reconegudes pendents de pagament, tot això a dia 31 de desembre, calculat de la manera que estableixi l’ordre del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts a què fa referència l’article 134 d d’aquesta Llei.

4. El romanent de tresoreria s’ha de desglossar de manera que es pugui determinar la part d’aquesta magnitud que correspon a obligacions o drets que, d’acord amb el que preveu l’article 42 d’aquesta Llei, porten causa de despeses amb finançament afectat, i la resta d’obligacions i drets pendents de pagament o de cobrament.

En tot cas, la part del romanent de tresoreria no afectat s’ha de minorar per l’import dels drets de cobrament que es considerin difícils o impossibles de recaptar.

5. El romanent de tresoreria afectat i el romanent de tresoreria no afectat, quan són positius, constitueixen fonts de finançament d’incorporacions de crèdit i d’ampliacions de crèdit en els termes que estableixen, respectivament, els articles 60.3 i 57.3, segon paràgraf, d’aquesta Llei.

6. D’acord amb l’article 60.1 d’aquesta Llei, els romanents de crèdits dels estats de despeses del pressupost tancat s’han d’anul·lar, a excepció dels romanents de crèdit que s’incorporin al pressupost corrent de l’exercici en curs en els termes que estableixen els apartats 2, 3 i 4 del mateix article.

L’anul·lació d’aquests romanents de crèdits s’ha d’entendre sens perjudici de la possibilitat d’aplicar al pressupost corrent de l’exercici en curs les obligacions que es generin com a conseqüència de les disposicions de despeses legalment compromeses en l’exercici tancat.

Capítol VII
Seguiment de l’execució, i plans economicofinancers, de reequilibri i d’ajust

Article 81

Seguiment de l’execució

1. L’Administració de la Comunitat Autònoma ha de dur a terme un seguiment de les dades d’execució del pressupost i, si s’escau, ha d’ajustar la despesa pública per garantir que en acabar l’exercici no s’incompliran els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute, ni s’excedirà, pel que fa a la variació de despesa computable, la regla de despesa.

2. En tot cas, i a aquest efecte, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts pot declarar indisponibles determinats crèdits del pressupost de despeses, d’acord amb el que preveu l’article 53 d’aquesta Llei.

Article 82

Plans economicofinancers

1. En cas d’incompliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, de l’objectiu de deute públic o de la regla de despesa, l’Administració de la Comunitat Autònoma ha de formular un pla economicofinancer que permeti aconseguir aquests objectius o la regla de despesa, amb el contingut i amb l’abast que estableix la normativa bàsica estatal.

2. L’aprovació d’aquests plans correspon al Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

Article 83

Plans de reequilibri

1. En cas d’incórrer en algun dels casos que preveu la normativa bàsica estatal per a l’elaboració d’un pla de reequilibri, l’Administració de la Comunitat Autònoma ha de formular el pla corresponent, amb el contingut i amb l’abast que estableix la normativa estatal esmentada.

2. L’aprovació d’aquests plans correspon al Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

Article 84

Tramitació dels plans economicofinancers i dels plans de reequilibri

1. Els plans economicofinancers i els plans de reequilibri s’han d’elaborar en els terminis que preveu la normativa bàsica estatal i, una vegada aprovats inicialment pel Consell de Govern, s’han de trametre al Consell de Política Fiscal i Financera perquè comprovi la idoneïtat de les mesures que s’hi inclouen i l’adequació de les previsions als objectius que s’hi fixen.

En cas que, d’acord amb aquesta normativa, el Consell de Política Fiscal i Financera requereixi la modificació del pla tramès inicialment, l’aprovació de la modificació que s’hagi de fer correspon igualment al Consell de Govern.

2. Els plans que aprovi el Consell de Govern, juntament amb els informes o els requeriments que hagi emès el Consell de Política Fiscal i Financera, s’han de trametre al Parlament de les Illes Balears.

Article 85

Plans d’ajust específics d’entitats instrumentals

1. Sens perjudici dels plans que, si s’escau, siguin exigibles d’acord amb els articles 82 a 84 anteriors, els ens que integren el sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma en situació d’inestabilitat pressupostària en els termes que preveuen els apartats 3 i 4 de l’article 4, o amb fons propis negatius, han d’elaborar un pla d’ajust que garanteixi el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i equilibri patrimonial, l’aprovació del qual correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

2. Els plans d’ajust s’han d’elaborar en el mateix exercici pressupostari en què es determini la situació d’inestabilitat i han d’incloure les previsions temporals concretes relatives a l’aprovació de les mesures que s’hi prevegin, a l’execució efectiva d’aquestes mesures i als informes de seguiment a què es refereix l’apartat 3 següent.

3. Correspon a la direcció general competent en matèria de pressuposts fer el seguiment dels plans d’ajust, per a la qual cosa pot demanar tota la informació que sigui rellevant a les entitats instrumentals i a la Intervenció General de la Comunitat Autònoma.

El seguiment dels plans s’ha de plasmar en els informes periòdics que es prevegin en el mateix pla, que ha de subscriure el director general competent en matèria de pressuposts amb el vistiplau del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

4. L’execució dels crèdits corresponents a transferències corrents i de capital de l’Administració de la Comunitat Autònoma a favor dels ens sotmesos a aquests plans d’ajust queda condicionada als informes favorables a què es refereix l’apartat anterior.

TÍTOL III
TRESORERIA, ENDEUTAMENT I AVALS

Capítol I
Tresoreria

Article 86

Tresoreria de la Comunitat Autònoma

1. Constitueixen la Tresoreria de la Comunitat Autònoma tots els recursos financers, siguin doblers, valors o crèdits, tant per operacions pressupostàries com no pressupostàries, de titularitat de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o dels seus organismes autònoms i de la resta d’entitats instrumentals que integren la Hisenda pública.

2. Les disponibilitats de la Tresoreria i les seves variacions queden subjectes a intervenció i al règim de comptabilitat pública.

Article 87

Funcions de la Tresoreria General

Són funcions de la Tresoreria General, que exerceix la direcció general competent en matèria de tresoreria, les següents:

a) Ingressar els drets de la Comunitat Autònoma, pagar-ne les obligacions i custodiar-ne els fons.

b) Servir al principi d’unitat de caixa, mitjançant la centralització de tots els fons i els valors generats per operacions pressupostàries i extrapressupostàries.

c) Distribuir en el temps i en el territori les disponibilitats necessàries per satisfer puntualment les obligacions.

d) Respondre dels avals contrets conformement a les disposicions que conté el capítol III d’aquest títol.

e) Assumir les relacions amb els organismes competents de l’Administració de l’Estat i d’altres administracions públiques en l’àmbit de les relacions dineràries derivades dels ingressos i dels pagaments.

f) Gestionar el deute públic i, en general, executar les operacions financeres inherents a l’endeutament de la Comunitat Autònoma.

g) Custodiar i comptabilitzar les fiances i els avals dipositats.

h) Coordinar i controlar la gestió de la tresoreria del conjunt de les entitats que integren el sector públic autonòmic, d’acord amb l’article 11 de la Llei 7/2010 i la normativa reglamentària que la desplega.

i) Exercir les altres funcions que li atribueixi la normativa vigent i les que es derivin de les indicades anteriorment o s’hi relacionin.

Article 88

Pla de tresoreria

1. El Consell de Govern, a proposta de la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts, ha d’aprovar un pla de tresoreria anual.

2. L’elaboració del pla de tresoreria correspon a la direcció general competent en matèria de tresoreria, el qual ha d’incloure la informació següent:

a) Les previsions mensuals dels cobraments i dels pagaments que s’hagin de fer.

b) L’estimació de les necessitats d’endeutament.

c) Els criteris que s’han de tenir en compte per a l’ordenació dels pagaments, i també per a les propostes prèvies d’ordenació, a fi d’ajustar el ritme d’assumpció d’obligacions a les previsions de la tresoreria i a les prioritats corresponents, en el marc del que estableix l’article 89.

d) La informació específica relativa a les previsions de pagaments a creditors per operacions comercials de la Comunitat Autònoma i de la resta d’entitats que s’hagin d’incloure en el sector d’administracions públiques de la Comunitat Autònoma per aplicació de les regles del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals, a fi de garantir el compliment dels terminis màxims que regulen les normatives estatal i europea en matèria de morositat comercial i en matèria de sostenibilitat financera, i també, si s’escau, les mesures que es prevegin per a la reducció del període mitjà de pagament als proveïdors.

3. Per elaborar el pla de tresoreria, la direcció general competent en matèria de tresoreria pot sol·licitar a les conselleries i als ens instrumentals del sector públic autonòmic les dades, les previsions i tota la documentació que calgui respecte dels pagaments i els cobraments d’aquests òrgans i ens, en la mesura que hi puguin tenir incidència.

4. Mitjançant una resolució del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, i a proposta del director general competent en matèria de tresoreria, les previsions a què fan referència les lletres a i b de l’apartat 2 anterior, i també, si s’escau, les mesures de reducció del termini mitjà de pagament als proveïdors a què es refereix la lletra d del mateix apartat, s’han d’actualitzar periòdicament al llarg de l’exercici, segons el ritme d’execució dels cobraments i dels pagaments i, en general, dels canvis que es produeixin en les previsions corresponents.

Article 89

Criteris per a l’ordenació dels pagaments

1. Les propostes d’ordenació de pagaments, i les ordres de pagament, s’han d’ajustar a les previsions del pla de tresoreria.

D’acord amb això, els òrgans competents per proposar les ordenacions de pagaments i l’ordenador dels pagaments han d’aplicar els criteris objectius que, respecte del ritme en l’assumpció d’obligacions i de les prioritats en el pagament, estableixi el pla de tresoreria.

2. En tot cas, el pla de tresoreria ha de recollir la prioritat absoluta en el pagament dels interessos i del capital del deute públic, i també, posteriorment, la prioritat de les nòmines del personal, de les càrregues de la Seguretat Social, dels deutes tributaris i dels deutes que resultin de resolucions judicials fermes, de les obligacions de naturalesa financera distintes del deute públic, dels deutes per operacions comercials i de les obligacions derivades de la prestació de serveis públics essencials, tenint en compte, així mateix i per a cada grup o categoria d’obligacions que estableixi el pla, els criteris de l’antiguitat de l’obligació i de la quantia, en el marc d’aquestes previsions generals.

3. Així mateix, les transferències corrents o de capital a favor d’entitats integrants del sector públic instrumental autonòmic s’han d’adequar a les necessitats efectives de tresoreria d’aquestes entitats.

Article 90

Informació sobre el compliment dels terminis de pagament als proveïdors

1. D’acord amb el que estableixi la normativa estatal, i amb la periodicitat que pertoqui, s’ha de publicar a la pàgina web de la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts la informació sobre el compliment dels terminis de pagament als creditors per operacions comercials i, particularment, sobre el període mitjà de pagament als proveïdors regulats en les normatives estatal i europea aplicables en matèria de morositat comercial i en matèria de sostenibilitat financera.

2. La publicació i la tramesa de la informació que, si s’escau, s’hagi d’efectuar a l’Administració de l’Estat s’han de fer per mitjà de la Intervenció General de la Comunitat Autònoma.

3. A aquest efecte, la Intervenció General de la Comunitat Autònoma pot sol·licitar a les conselleries i als ens instrumentals del sector públic autonòmic les dades, les previsions i tota la documentació que calgui respecte dels pagaments d’aquests òrgans i ens, en la mesura que puguin tenir incidència en la informació que s’hagi de publicar o trametre a l’Administració de l’Estat.

Article 91

Comptes de la Tresoreria i altres normes de gestió

1. Amb caràcter general, els fons de la Tresoreria de la Comunitat Autònoma es poden canalitzar mitjançant comptes en el Banc d’Espanya o comptes en entitats financeres.

De la mateixa manera, es poden canalitzar els fons de les entitats instrumentals del sector públic autonòmic amb tresoreria pròpia, d’acord amb el que preveu l’article 11 de la Llei 7/2010 i en els termes que s’estableixin per ordre del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

2. Amb la finalitat d’optimitzar la gestió de la tresoreria, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts pot autoritzar el director general competent en matèria de tresoreria perquè subscrigui operacions a curt termini d’adquisició temporal d’actius financers amb rendiment fix o variable, en els mercats primaris o secundaris, amb les condicions de seguretat i de liquiditat que s’autoritzin. Aquestes operacions tenen caràcter no pressupostari, llevat dels rendiments i les despeses que se’n derivin, els quals s’han d’imputar al pressupost.

3. Correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts autoritzar l’obertura i la cancel·lació de comptes de titularitat de l’Administració de la Comunitat Autònoma o dels organismes autònoms amb qualsevol entitat de crèdit, designar les persones autoritzades per utilitzar-los i substituir aquestes persones per unes altres. En el cas d’obertura de comptes, se n’han d’especificar la finalitat i les condicions essencials d’ús.

L’obertura i la cancel·lació de comptes, i la designació i la substitució de les persones autoritzades per utilitzar-los, per part de la resta d’entitats del sector públic instrumental autonòmic, les ha d’autoritzar prèviament el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

4. Els contractes relatius a aquests comptes s’han de formalitzar per escrit i han de contenir una clàusula per la qual s’exclogui la facultat de compensació per part de l’entitat financera, i una altra en la qual es prevegi expressament, si s’escau, el benefici d’inembargabilitat dels fons públics al qual es refereix l’article 92, sens perjudici de la impossibilitat de compensar unilateralment o d’embargar els fons públics que resulta de la legislació vigent, fins i tot en els casos en què manquin aquestes clàusules.

5. Els excedents transitoris de fons de les entitats integrants del sector públic instrumental autonòmic amb tresoreria pròpia resten sotmesos a les necessitats de la Tresoreria de la Comunitat Autònoma, sempre que, en el cas d’entitats de dret privat, rebin aportacions de l’Administració de la Comunitat Autònoma o d’altres entitats instrumentals de dret públic per sufragar el seu dèficit d’explotació.

Mitjançant una ordre del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts s’ha de regular el règim aplicable a les operacions per les quals aquestes entitats hagin de col·locar els seus excedents en comptes de la Tresoreria de la Comunitat Autònoma, i també el règim de la devolució que hi pertoqui.

Article 92

Inembargabilitat dels fons públics dels ens del sector públic administratiu

En tot cas, formen part dels béns i els drets inembargables als quals es refereix l’article 2.2 d’aquesta Llei els fons corresponents a la Tresoreria de l’Administració de la Comunitat Autònoma i dels seus organismes autònoms, i també els fons de la resta d’entitats instrumentals que integren el sector públic administratiu sotmeses al principi d’especialitat dels crèdits pressupostaris.

Article 93

Instruments de pagament i d’ingrés de la Tresoreria

1. Els ingressos a favor de l’Administració de la Comunitat Autònoma i dels organismes autònoms es poden fer al Banc d’Espanya, a les caixes de la Tresoreria i a les entitats de crèdit col·laboradores o autoritzades per fer-ho, mitjançant efectiu, girs, transferències, xecs o qualsevol altre instrument de pagament admès en el comerç, bancari o no bancari, d’acord amb les normes de desplegament que s’estableixin mitjançant una ordre del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

2. L’Administració de la Comunitat Autònoma i els seus organismes autònoms poden, així mateix, pagar les seves obligacions per qualsevol dels mitjans a què es refereix l’apartat anterior, en els termes que s’estableixin mitjançant una ordre del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, sens perjudici de donar preferència al sistema de pagament mitjançant transferència als comptes oberts en les entitats de crèdit pels perceptors corresponents.

Capítol II
Endeutament

Article 94

Deute financer de la Comunitat Autònoma

El deute financer de la Comunitat Autònoma està format pel conjunt de capitals rebuts per mitjà de l’emissió de deute públic, de la formalització d’operacions de crèdit, de la subrogació en les obligacions financeres resultants de l’endeutament d’un tercer o, en general, de qualsevol altre tipus d’operació financera subscrita per l’Administració de la Comunitat Autònoma o pels seus organismes autònoms amb la finalitat essencial de finançar despeses de la Comunitat Autònoma.

Article 95

Normes generals aplicables a l’endeutament de la Comunitat Autònoma

1. L’Administració de la Comunitat Autònoma pot recórrer a l’endeutament a curt i a llarg termini, per mitjà de l’apel·lació al crèdit privat o d’emissió de deute públic, en el marc de l’article 132 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, i d’acord amb els requisits i les condicions que s’assenyalen en aquest capítol; en la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes; en la Llei orgànica 2/2012, i en la resta de normativa aplicable.

L’endeutament a llarg termini que, d’acord amb la normativa esmentada en el paràgraf anterior, hagi de finançar inversions, s’ha de destinar a la realització de despeses per operacions de capital o per operacions financeres del pressupost de l’Administració de la Comunitat Autònoma.

2. Les lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma o, si s’escau, les lleis de concessió de crèdits extraordinaris o suplementaris han de fixar l’import màxim de variació del saldo del deute viu de l’exercici i la finalitat de l’endeutament corresponent. Aquest límit és efectiu al tancament de l’exercici i es pot sobrepassar al llarg d’aquest.

Sens perjudici d’això, la llei pot autoritzar el Govern de les Illes Balears perquè recorri a l’endeutament fins al límit màxim que resulti de les autoritzacions que atorgui l’Administració de l’Estat en el marc de la normativa a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article, amb les modificacions pressupostàries que, si s’escau, pertoquin respecte de l’import que hagi autoritzat inicialment el Parlament de les Illes Balears.

3. En tot cas, les operacions d’endeutament de la Comunitat Autònoma s’han de coordinar amb la política d’endeutament del conjunt de l’Estat espanyol en el si del Consell de Política Fiscal i Financera.

4. La intervenció d’un fedatari públic només és preceptiva quan així ho disposi expressament la legislació aplicable. En tot cas, no és preceptiva per a les operacions d’apel·lació al crèdit privat amb entitats financeres legalment establertes.

5. Per concertar operacions de crèdit a l’estranger i per emetre deute públic és necessària, en tot cas, l’autorització de l’Estat.

Als efectes d’aquesta autorització, no es consideren finançament exterior les operacions de concertació o emissió denominades en euros que es facin en l’àmbit territorial dels països pertanyents a la Unió Europea.

6. Correspon al Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts:

a) Aprovar les condicions bàsiques d’emissió del deute públic o de concertació d’operacions de crèdit, dins els límits autoritzats per la llei del Parlament de les Illes Balears a què fa referència l’apartat 2 d’aquest article.

b) Acordar que es puguin contractar crèdits pont mentre es tramiten les concertacions d’operacions de crèdit a llarg termini.

c) Acordar que es converteixi deute públic de la Comunitat Autònoma per aconseguir-ne, exclusivament, una millor administració, sempre que no s’alteri cap condició essencial de les emissions convertides ni es perjudiquin els drets econòmics dels titulars.

d) Acordar que es concertin operacions voluntàries d’amortització, bescanvi, conversió, pròrroga, intercanvi financer, canvi en la forma de representació i altres d’anàlogues que suposin modificacions de qualsevol de les condicions de les operacions que integren les operacions d’endeutament de la Comunitat Autònoma.

e) Acordar, en les operacions d’endeutament exterior, que es convenguin les clàusules i les condicions usuals en aquestes operacions, i també, excepcionalment, la submissió a arbitratge o la remissió a una legislació o a tribunals estrangers.

f) Acordar la subrogació en les obligacions financeres resultants de l’endeutament d’un tercer.

7. Un cop acordada la concertació d’una operació de crèdit a llarg termini es pot tramitar la contractació d’un crèdit pont, el qual s’ha de cancel·lar quan es formalitzi definitivament el contracte corresponent a l’operació de crèdit inicialment acordada. Els crèdits pont tenen la consideració d’operació accessòria de l’operació de crèdit principal, i per extingir, i, per tant, no tenen la consideració d’operació de tresoreria de les que regula l’article 97, per la qual cosa no queden subjectes als límits establerts per a aquest tipus d’operacions.

8. Correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts fer totes les operacions necessàries per concertar l’endeutament i els derivats financers a què fa referència l’article 98 en les condicions més favorables, i, amb això, determinar les condicions finals de totes aquestes operacions financeres en el marc de les condicions bàsiques aprovades pel Consell de Govern.

9. D’acord amb les condicions que es determinin reglamentàriament, les operacions d’amortització anticipada per renegociació o refinançament d’operacions d’endeutament de la Comunitat Autònoma que acordi el Consell de Govern s’han de comptabilitzar transitòriament, tant les operacions noves que es concertin com les que es cancel·lin anticipadament, en els comptes no pressupostaris que determini la Intervenció General de la Comunitat Autònoma. En tot cas, se n’ha de traspassar el saldo net al pressupost de la Comunitat Autònoma al tancament de l’exercici, amb les adaptacions pressupostàries prèvies necessàries.

Article 96

Règim jurídic del deute públic

1. El deute públic de la Comunitat Autònoma es pot representar mitjançant anotacions en compte, títols valors o qualsevol altre document que formalment el reconegui. En tot cas, els títols o instruments representatius d’aquest deute públic estan subjectes, en allò que no estableix aquesta Llei, a les normes que hi siguin aplicables segons la modalitat i les característiques, i gaudeixen dels mateixos beneficis que el deute públic de l’Estat.

2. L’obligació de pagar els interessos del deute públic i la de tornar els capitals que s’hagin de reemborsar prescriuen als cinc anys, termini comptador, respectivament, des del venciment dels interessos i des del dia de la crida a reembossament. Això no obstant, quan els capitals cridats a reembossament estiguin afectes a fiances constituïdes davant la Tresoreria de la Comunitat Autònoma, el termini de prescripció de l’obligació de reembossament comença a comptar des de la data en què, amb coneixement de la persona interessada, deixi de ser necessària la fiança o se n’acordi l’aixecament.

En els casos de crida a la conversió o bescanvi obligatori, l’obligació de reembossament del capital prescriu als deu anys comptadors des del darrer dia del termini establert per a l’operació.

3. En tot cas, els capitals del deute públic prescriuen als vint anys si el titular no n’ha percebut l’interès ni ha duit a terme cap acte davant la Hisenda de la Comunitat Autònoma que impliqui l’exercici del seu dret.

Article 97

Normes específiques sobre l’endeutament a curt termini

1. En el marc del que estableix l’article 95, el Govern de les Illes Balears pot fer operacions de crèdit, amb l’apel·lació al crèdit públic o privat, per un termini no superior a un any amb l’objectiu de cobrir els desfasaments transitoris de tresoreria, sempre que la suma total d’aquestes operacions no ultrapassi el 20 % de l’import dels crèdits per a despeses autoritzats en la llei anual de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma o la quantia que, a aquest efecte, s’hi estableixi.

Si és necessari excedir aquest límit, el Govern de les Illes Balears requereix l’autorització del Parlament de les Illes Balears.

2. En tot cas, l’import de les operacions de tresoreria que formalitzi el Govern de les Illes Balears, directament o per mitjà de l’Agència Tributària de les Illes Balears, amb la finalitat d’anticipar la presumible recaptació dels drets dels ens locals de les Illes Balears que hagin delegat o encarregat la gestió recaptatòria dels seus ingressos, no s’ha de computar als efectes del límit que preveu aquest apartat.

Article 98

Operacions de derivats financers

El Govern de les Illes Balears pot concertar derivats financers o de cobertura de riscs sobre el deute viu de les operacions d’endeutament formalitzades. El resultat d’aquestes operacions s’ha de comptabilitzar transitòriament en comptes no pressupostaris i, posteriorment, abans de dia 31 de desembre de cada any, en el pressupost de despeses o d’ingressos per l’import del saldo que resulti de totes les operacions de cobertura.

Article 99

Endeutament dels organismes autònoms

Excepcionalment, els organismes autònoms amb pressupost propi poden recórrer a l’endeutament a curt o a llarg termini de la manera que preveuen els articles 101 i 102 d’aquesta Llei per a la resta d’entitats que integren el sector públic instrumental autonòmic i en el marc de l’article 12 de la Llei 7/2010.

Article 100

Producte de les operacions d’endeutament

El producte que s’obtengui de les operacions d’endeutament de qualsevol classe de l’Administració de la Comunitat Autònoma o dels organismes autònoms, excepte les operacions de refinançament i les de subrogació, s’ha d’ingressar a la Tresoreria de la Comunitat Autònoma i s’ha d’aplicar íntegrament al pressupost de la Comunitat Autònoma o de l’organisme autònom amb pressupost propi corresponent, llevat de les operacions de tresoreria a què es refereix l’article 97 d’aquesta Llei, les quals s’han de comptabilitzar en comptes no pressupostaris.

Article 101

Endeutament d’altres entitats instrumentals no integrants de la Hisenda pública

1. Les necessitats de finançament aliè de la resta d’entitats instrumentals no integrants de la Hisenda pública s’han de cobrir, amb caràcter general, per mitjà dels préstecs que preveu l’article 102 següent, sens perjudici que, excepcionalment, puguin rebre les bestretes extraordinàries a què fa referència l’article 102 esmentat o concertar operacions de crèdit a curt o a llarg termini amb entitats financeres, d’acord amb les normes generals que estableix l’article 12 de la Llei 7/2010 i les específiques que prevegin les lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma.

En tot cas, la formalització d’aquestes entitats de qualsevol operació que s’hagi de considerar deute de la Comunitat Autònoma als efectes del Reglament (CE) núm. 479/2009 del Consell, de 25 de maig de 2009, relatiu a l’aplicació del Protocol sobre el procediment aplicable en cas de dèficit excessiu, annex al Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, requereix l’autorització prèvia del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

L’atorgament de l’autorització ha de tenir en compte, en tot cas, els límits que es deriven de les autoritzacions que atorguin a la Comunitat Autònoma els òrgans competents de l’Administració de l’Estat en el marc de la Llei orgànica 8/1980 i de la Llei orgànica 2/2012.

2. D’altra banda, aquestes entitats han d’informar la direcció general competent en matèria de tresoreria de les operacions d’endeutament i de tresoreria que formalitzin i de les disposicions de fons que efectuïn, i també, pel que fa a les operacions d’endeutament, de l’aplicació dels fons corresponents.

3. Així mateix, en el mes següent a l’aprovació dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma i d’acord amb l’article 11.4 de la Llei 7/2010, aquestes entitats han de trametre a la direcció general competent en matèria de tresoreria un pla financer anual d’ingressos i de despeses, amb detall mensual, que ha de recollir els projectes prevists en els pressuposts corresponents que es proposin finançar amb el producte de les operacions d’endeutament.

4. El que disposa aquest article és aplicable a la resta d’entitats que s’hagin d’incloure en el sector d’administracions públiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per aplicació de les regles del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals, d’acord amb el que estableixen l’article 1.4 d’aquesta Llei i l’apartat 1 de la disposició addicional primera de la Llei 7/2010.

Article 102

Préstecs reintegrables i bestretes extraordinàries

1. El Consell de Govern, a proposta conjunta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts i del conseller sectorial competent per raó de la matèria, i amb l’informe previ de la direcció general competent en matèria de tresoreria, pot concedir préstecs reintegrables a les entitats del sector públic instrumental autonòmic, i també a altres entitats per raons especials d’interès públic, amb la imputació pressupostària corresponent.

De la mateixa manera, el Consell de Govern pot concedir bestretes extraordinàries a favor únicament d’entitats instrumentals del sector públic autonòmic, amb imputació en aquest cas a comptes no pressupostaris.

2. L’acord del Consell de Govern pel qual es concedeixin els préstecs o les bestretes a què es refereix l’apartat anterior ha de fixar les condicions aplicables a cada operació, sens perjudici de les condicions i dels requisits que, amb caràcter general, es fixin reglamentàriament.

En tot cas, la devolució de les bestretes extraordinàries s’ha de fer en el mateix exercici pressupostari en què tengui lloc la concessió. Així mateix, d’acord amb el que preveu l’article 53 d’aquesta Llei, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts pot declarar indisponibles crèdits de la secció pressupostària competent per raó de la matèria per l’import màxim de la bestreta i fins que tengui lloc la devolució.

Capítol III
Avals

Article 103

Règim general

1. Les garanties constituïdes per l’Administració de la Comunitat Autònoma han de revestir necessàriament la forma d’aval de la Tresoreria General.

2. Les lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma han de fixar l’import total dels avals que pot concedir l’Administració de la Comunitat Autònoma i el límit màxim que, respecte de l’import total autoritzat, pugui assolir individualment cada aval.

No s’han d’imputar a aquests límits els avals que es prestin amb motiu del refinançament o la substitució d’operacions de crèdit, en la mesura que impliquin cancel·lació d’avals concedits abans.

3. Correspon al Consell de Govern, en el marc de les previsions de la llei anual de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma:

a) Autoritzar la concessió d’avals a favor de les entitats locals o de les entitats instrumentals a què fa referència l’article 1.4 d’aquesta Llei, i determinar-ne les característiques generals.

b) Determinar la comissió que, si s’escau, la concessió d’avals hagi de meritar a favor de l’Administració de la Comunitat Autònoma.

c) Acordar la possible submissió a arbitratge o la remissió a una legislació o a tribunals estrangers, pel que fa als avals que garanteixin operacions de crèdit subscrites a l’exterior.

d) Fixar, si s’escau, mecanismes per limitar el risc d’execució dels avals que es concedeixin.

4. El procediment per concedir els avals i la documentació necessària per formalitzar-los s’han de determinar reglamentàriament, en el marc del que preveu l’article 105.

5. La Tresoreria General de la Comunitat Autònoma ha de respondre de l’obligació principal garantida i, si s’escau, dels interessos corresponents, només quan s’acrediti l’incompliment voluntari del deutor principal.

Els avals es presumeixen atorgats amb caràcter subsidiari, excepte en cas que en la concessió es disposi expressament una altra cosa.

Així mateix, només es pot renunciar al benefici d’excussió a què es refereix l’article 1830 del Codi civil quan el beneficiari de l’aval sigui un dels ens instrumentals del sector públic autonòmic a què fa referència l’article 1.3 d’aquesta Llei.

6. La Intervenció General de la Comunitat Autònoma ha de controlar, mitjançant procediments d’auditoria, les actuacions finançades amb crèdits avalats per la Comunitat Autònoma.

Article 104

Operacions susceptibles de ser avalades

1. L’Administració de la Comunitat Autònoma pot avalar les obligacions derivades de les operacions de crèdit que subscriguin amb entitats financeres legalment establertes les entitats integrants del sector públic instrumental autonòmic a les quals fa referència l’article 1.3 d’aquesta Llei, i també, excepcionalment, les que subscriguin les entitats locals de les Illes Balears o les entitats instrumentals a què fa referència l’article 1.4.

Així mateix, la Comunitat Autònoma pot prestar un segon aval sobre els avals o, en general, sobre les fiances que concedeixi qualsevol de les entitats a què es refereix el paràgraf anterior.

2. L’aval es pot estendre a l’import total de les obligacions resultants de l’operació de crèdit o del primer aval o es pot limitar a una part d’aquestes obligacions, tenint en compte, especialment, el grau de participació de la Comunitat Autònoma en l’entitat avalada.

Així mateix, els avals que es concedeixin es poden fer extensius a operacions de derivats financers formalitzats per l’entitat avalada.

3. L’Administració de la Comunitat Autònoma pot prestar també un segon aval sobre els avals concedits per les societats de garantia recíproca a favor d’empreses privades o grups d’empreses, quan aquestes empreses siguin socis partícips d’aquelles societats i, a més, es compleixin les condicions següents:

a) Que els crèdits que s’han d’avalar tenguin com a única finalitat finançar operacions de reconversió, reestructuració o creació d’empreses.

b) Que un pla de viabilitat demostri, a judici del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, les possibilitats de la inversió.

4. Així mateix, l’Administració de la Comunitat Autònoma pot subscriure convenis de refiançament amb societats de garantia recíproca els socis partícips de les quals siguin petites i mitjanes empreses que duguin a terme la seva activitat principal en el territori de les Illes Balears.

El Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, ha d’establir mitjançant un decret les condicions d’aquests convenis, l’eficàcia dels quals ha de restar condicionada a l’existència i la suficiència dels crèdits que, si s’escau, siguin necessaris per atendre el compliment de les obligacions que se’n derivin.

En tot cas, la quantia refiançada no pot excedir, individualment, el 75 % de la garantia concedida per la societat de garantia recíproca per a cada operació, ni tampoc, en conjunt, el 2 % de la xifra total dels crèdits inicials per a despeses dels pressuposts de cada any, i la quantia esmentada no pot computar a l’efecte de l’import total dels avals a què es refereix l’article 103.2.

Article 105

Normes de procediment

1. La direcció general competent en matèria de tresoreria ha de tramitar la concessió i la cancel·lació d’avals d’acord amb els procediments que s’estableixin reglamentàriament.

2. La competència per concedir i formalitzar els avals correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, en el marc, si s’escau, de l’autorització corresponent del Consell de Govern i dins els límits establerts en aquesta Llei i en la llei anual de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma.

3. Les quanties que, si s’escau, tengui dret a cobrar l’Administració de la Comunitat Autònoma com a conseqüència tant de l’atorgament de l’aval com de la seva eventual execució constitueixen ingressos de dret públic, i s’han d’exigir per mitjà dels procediments que preveu l’article 19 d’aquesta Llei.

Article 106

Concessió d’avals a càrrec d’organismes autònoms

1. Excepcionalment, els organismes autònoms dependents de l’Administració de la Comunitat Autònoma, amb l’informe favorable de la conselleria d’adscripció i amb l’autorització prèvia del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, poden prestar avals dins els límits que fixi a aquest efecte la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per a cada exercici.

2. La concessió, la cancel·lació i l’execució d’aquests avals s’han de regir per les mateixes normes que, per a l’Administració de la Comunitat Autònoma, s’estableixen en els articles anteriors d’aquest capítol, sens perjudici de les particularitats procedimentals i orgàniques corresponents.

En tot cas, la concessió d’avals a càrrec dels organismes autònoms resta sotmesa a l’autorització prèvia i al règim de comunicacions posteriors a què fan referència els paràgrafs segon i tercer de l’article 107.1 per a la resta d’entitats instrumentals del sector públic autonòmic.

3. Els segons avals que, si s’escau i d’acord amb el que preveu el segon paràgraf de l’article 104.1, presti l’Administració de la Comunitat Autònoma sobre els avals que concedeixin els organismes autònoms no s’han de computar als efectes del límit màxim que estableixi la llei anual de pressuposts generals per als avals imputables a la Tresoreria de la Comunitat Autònoma.

Article 107

Prestació de garanties per altres ens del sector públic instrumental autonòmic

1. Els ens instrumentals a què fan referència els apartats 3 i 4 de l’article 1 d’aquesta Llei, distints dels organismes autònoms, poden prestar fiances, inclosos, si escau, avals, en el marc de la normativa aplicable a cadascun d’aquests ens, per garantir el compliment de les obligacions derivades de les operacions de crèdit que les persones físiques o jurídiques, privades o públiques, subscriguin amb entitats financeres legalment establertes, sempre que hi concorrin raons d’interès públic directament relacionades amb l’àmbit d’actuació propi de cada ens i es verifiquin els requisits que estableixen aquest article i l’article 12.3 de la Llei 7/2010.

En tot cas, la concessió de fiances per part d’aquests ens en els termes prevists en el paràgraf anterior requereix l’autorització prèvia del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

Així mateix, tots aquests ens han d’informar la direcció general competent en matèria de tresoreria de les fiances que formalitzin, i també de l’execució o cancel·lació.

2. En aquests casos, els segons avals que, si s’escau i d’acord amb el que preveu el segon paràgraf de l’article 104.1, presti l’Administració de la Comunitat Autònoma sobre els avals o, en general, sobre les fiances que concedeixin aquests ens s’han de computar als efectes del límit màxim que estableixi la llei anual de pressuposts generals per als avals imputables a la Tresoreria de la Comunitat Autònoma.

TÍTOL IV
CONTROL INTERN I COMPTABILITAT PÚBLICA

Capítol I
Normes generals relatives a la Intervenció General

Article 108

Funcions de la Intervenció General

La Intervenció General de la Comunitat Autònoma té les funcions inherents a la seva condició d’òrgan de control intern de la gestió economicofinancera del sector públic de la Comunitat Autònoma, mitjançant l’exercici de la funció interventora i del control financer, i d’òrgan director i gestor de la comptabilitat pública de la Comunitat Autònoma.

Article 109

Adscripció i estructura de la Intervenció General

1. La Intervenció General de la Comunitat Autònoma, com a òrgan al qual s’atribueixen les funcions a què es refereix l’article 108 anterior, s’adscriu a la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts, sens perjudici de la seva autonomia funcional plena respecte dels òrgans i les entitats subjectes al seu control.

2. L’estructura i les funcions de la Intervenció General s’han de desplegar mitjançant un decret del Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, i amb un informe previ de l’interventor general, en el qual es pot proposar, en particular, que la Intervenció General s’estructuri en intervencions adjuntes i en intervencions delegades.

3. Les competències que atribueix aquesta Llei a la Intervenció General i, en particular, la funció interventora, les ha d’exercir, en l’àmbit territorial de les Illes Balears, l’interventor general i el personal de l’escala d’intervenció del cos superior de la Comunitat Autònoma.

Capítol II
Control intern

Secció 1a
Exercici del control intern

Article 110

Objectius del control intern de la gestió economicofinancera

Els objectius del control intern que regula aquest capítol són els següents:

a) Verificar el compliment de la normativa aplicable en la gestió que és objecte del control.

b) Verificar el registre i la comptabilització adequats de les operacions.

c) Avaluar que l’activitat i els procediments es duen a terme d’acord amb el principi de bona gestió financera i, especialment, d’acord amb els principis que estableix la Llei orgànica 2/2012.

d) Verificar el compliment dels objectius assignats als centres gestors de despesa, d’acord amb els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma.

Article 111

Formes d’exercici

El control intern de la gestió economicofinancera del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s’ha de dur a terme mitjançant l’exercici de la funció interventora i del control financer en els termes prevists en aquesta Llei i en la normativa reglamentària que la desplegui.

Article 112

Àmbit d’aplicació

1. La funció interventora regulada en la secció segona d’aquest capítol és aplicable a l’Administració de la Comunitat Autònoma i a les entitats instrumentals que integren el sector públic administratiu, a excepció de la Universitat de les Illes Balears i dels consorcis, llevat que la llei de creació de l’entitat prevegi que hi és aplicable exclusivament el control financer.

2. Les funcions de control intern de la gestió economicofinancera de les entitats instrumentals que integren el sector públic empresarial i fundacional, i també dels consorcis, s’han d’exercir mitjançant les tècniques de control financer que preveu l’apartat 5 d’aquest article i les que regula la secció tercera d’aquest capítol.

3. Això no obstant, el Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts i amb l’informe previ de la Intervenció General, pot acordar que el control financer propi dels ens a què es refereix l’apartat 2 anterior o dels organismes per als quals així es prevegi en la llei de creació en els termes indicats en el darrer incís de l’apartat 1 d’aquest article sigui substituït per la funció interventora, amb l’abast que es determini en cada cas.

El que estableix el paràgraf anterior no és aplicable a les personificacions de dret privat, sens perjudici del que preveu l’article 19 e de la Llei 7/2010.

4. Així mateix, el control financer es pot exercir respecte de l’Administració de la Comunitat Autònoma i de qualsevol altre ens dels que preveu l’article 1.3 d’aquesta Llei, i també respecte de les persones físiques i jurídiques, privades o públiques, que percebin subvencions, préstecs, avals i altres ajuts de l’Administració de la Comunitat Autònoma o de qualsevol de les entitats instrumentals del sector públic autonòmic.

5. El control financer s’ha d’exercir, principalment, mitjançant tècniques d’auditoria. Això no obstant, el Consell de Govern, a proposta conjunta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts i del conseller sectorial corresponent, i amb l’informe previ de la Intervenció General, pot acordar que s’apliqui el control financer permanent respecte de tota l’activitat de l’ens o d’algunes àrees de gestió, atesos el volum i l’activitat de l’ens o qualsevol altre motiu que ho justifiqui, i també, a proposta en aquest cas del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, pot acordar la creació d’un servei específic i especialitzat de la Intervenció General d’acord amb la disposició addicional setena de la Llei 7/2010.

Article 113

Principis aplicables a l’exercici del control intern i prerrogatives

1. La Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en l’exercici de les funcions de control intern, se sotmet als principis d’autonomia funcional, jerarquia interna i procediment contradictori.

2. El principi d’autonomia plena en l’exercici del control intern implica que els funcionaris que el duguin a terme tenen independència funcional respecte dels titulars dels òrgans i les entitats la gestió dels quals controlin, i han d’ajustar les seves actuacions a les instruccions que amb aquesta finalitat dictin els òrgans competents de la Intervenció General.

3. El procediment contradictori regeix la solució de les diferències que es presentin en l’exercici del control, en la modalitat de la funció interventora, i es materialitza mitjançant el procediment que preveu l’article 119 d’aquesta Llei.

En l’àmbit del control financer, l’abast del procediment contradictori és el que estableixen l’article 125 i els següents d’aquesta Llei i la normativa reglamentària de desplegament que regula el procediment per emetre els informes corresponents.

4. Els funcionaris que duguin a terme el control intern poden sol·licitar als òrgans competents, quan la naturalesa de l’acte, el document o l’expedient que s’hagi d’intervenir així ho requereixi, els assessoraments o els informes jurídics i tècnics que estimin convenients, i també els antecedents necessaris per al bon exercici de la funció de control. Quan els assessoraments i els informes s’hagin de sol·licitar a òrgans la competència dels quals s’estengui a tota l’Administració de la Comunitat Autònoma o a l’entitat instrumental corresponent, els ha de sol·licitar, en tot cas, l’interventor general.

5. Correspon a la Intervenció General de la Comunitat Autònoma, com a centre director del control intern:

a) Establir, per mitjà d’instruccions, les pautes o els criteris d’actuació pels quals s’han de regir els òrgans i les unitats administratives jeràrquicament dependents, i, si s’escau, les unitats de gestió econòmica i la resta d’unitats que les hagin de complir per raó de les tasques que desenvolupen.

b) Promoure l’exercici de la potestat reglamentària en matèria de control intern.

c) Definir els procediments de caràcter economicofinancer en allò que afecti l’exercici de les seves competències en matèria de control intern.

d) Determinar els requeriments funcionals i els procediments informàtics dels sistemes d’informació en matèria de control intern.

e) Interposar recursos i reclamacions en els casos en què la normativa reguladora així ho prevegi.

Article 114

Col·laboració amb el personal que exerceix la funció de control intern

1. Les autoritats, sigui quina sigui la seva naturalesa, els caps o directors d’oficines públiques, els de les entitats integrants del sector públic autonòmic i els que, en general, exerceixin funcions públiques o duguin a terme la seva feina en aquestes entitats, han de prestar als funcionaris encarregats del control intern el suport, el concurs, l’auxili i la col·laboració que calguin, i els han de proporcionar la documentació i la informació necessària per fer el control.

2. Qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, està obligada a proporcionar, amb el requeriment previ de l’òrgan de control de la Intervenció General actuant, qualsevol mena de dades, informes o antecedents, deduïts directament de les seves relacions econòmiques, professionals o financeres amb altres persones, amb transcendència per a les actuacions de control que exerceixi.

Secció 2a
La funció interventora

Article 115

Definició

1. La funció interventora té per objectiu controlar, abans que s’aprovin, tots els actes que puguin donar lloc al reconeixement de drets o d’obligacions de contingut econòmic, i també els cobraments i els pagaments que se’n derivin, i la inversió i l’aplicació en general dels fons públics i les modificacions pressupostàries, per assegurar que aquests actes s’ajusten a les disposicions aplicables en cada cas.

No obstant això, la fiscalització prèvia dels actes que donin lloc al reconeixement dels drets i la dels cobraments s’han de substituir per les comprovacions inherents a l’anotació comptable d’aquestes operacions i pel control financer.

2. Quan en els procediments de gestió que donin lloc als actes, els documents o els expedients de contingut econòmic objecte de control participin diferents administracions públiques, la funció interventora de la Intervenció General de la Comunitat Autònoma s’ha de limitar a les actuacions que es produeixin dins l’àmbit de les entitats subjectes a aquesta funció de control intern.

Article 116

Extensió de la funció interventora

L’exercici de la funció interventora comprèn:

a) La fiscalització prèvia dels expedients de modificació de crèdit, amb l’abast que es determini reglamentàriament.

b) La fiscalització prèvia de tots els actes, els documents o els expedients susceptibles de produir obligacions de contingut econòmic, en les fases d’autorització de la despesa, disposició o compromís de la despesa, i reconeixement de l’obligació i proposta de pagament.

Aquesta fiscalització prèvia es pot efectuar mitjançant procediments de mostreig.

D’altra banda, aquesta fiscalització prèvia es pot substituir pel control financer en els casos en què així es determini reglamentàriament.

c) La fiscalització prèvia dels moviments de fons i de valors, o dels actes susceptibles de produir-los, quan així es determini reglamentàriament.

d) La intervenció material dels pagaments que no s’hagin ordenat i tramitat per procediments automàtics.

e) La intervenció de l’aplicació o de l’ús dels fons públics, que comprèn la comprovació material de les obres, dels subministraments, de les adquisicions i dels serveis; la comprovació material o, si escau, documental de les subvencions de capital en els termes que preveu la legislació específica, i l’examen documental dels comptes justificatius dels pagaments per justificar.

f) La comprovació, a efectes pressupostaris i d’inventari, dels efectius de personal i de les existències de metàl·lic, valors i altres béns de la Comunitat Autònoma.

Article 117

Exclusió de la fiscalització prèvia i fiscalització prèvia limitada

1. No està sotmesa a la fiscalització prèvia prevista en l’article anterior l’aprovació dels actes, els documents o els expedients susceptibles de produir obligacions de contingut econòmic, o moviments de fons i valors, que es determinin reglamentàriament, per raó de la naturalesa o la quantia.

2. El Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts i amb l’informe previ de la Intervenció General, pot limitar la fiscalització prèvia a comprovar els requisits bàsics següents:

a) L’existència de crèdit pressupostari adequat a la naturalesa de la despesa, i suficient, o la imputació comptable adequada en cas d’operacions no pressupostàries.

b) La competència de l’òrgan que genera la despesa o l’obligació.

c) El compliment de les normes aplicables als expedients relatius a despeses de caràcter pluriennal i a despeses estructurals.

d) El compliment de les normes sobre publicitat i concurrència aplicables als expedients de despesa corresponents.

e) Els altres aspectes que, per la seva transcendència en el procés de gestió, així es determinin per a cada tipus d’expedient de despesa, a proposta de la Intervenció General de la Comunitat Autònoma.

3. Les despeses o obligacions exemptes de fiscalització prèvia o sotmeses a fiscalització prèvia limitada poden ser objecte de control financer, amb la finalitat de verificar que s’ajusten a les disposicions aplicables en cada cas i de determinar el grau de compliment de la legalitat en la gestió dels crèdits pressupostaris pel que fa als aspectes no comprovats en la fiscalització prèvia limitada.

L’òrgan interventor que en dugui a terme la fiscalització posterior ha d’emetre un informe en el qual s’han de fer constar totes les observacions i les conclusions que es dedueixin d’aquesta fiscalització.

Article 118

Formulació d’objeccions i efectes

1. En cas que l’òrgan interventor es manifesti en desacord amb el fons o amb la forma dels actes, els expedients o els documents examinats, ha de formular les objeccions per escrit, amb expressió dels fonaments jurídics en què es basi el seu criteri.

2. Si l’objecció afecta l’autorització o la disposició de despeses, el reconeixement d’obligacions o l’ordenació de pagaments, s’ha de suspendre la tramitació de l’expedient, fins que s’esmeni o resolgui l’objecció, en els casos següents:

a) Quan l’objecció es refereixi a expedients de modificació de crèdit.

b) Quan l’objecció es refereixi a la insuficiència o la manca d’adequació del crèdit.

c) Quan l’objecció es derivi d’irregularitats no esmenables en la documentació justificativa de les ordres de pagament o quan el dret del perceptor no quedi prou justificat.

d) Quan l’objecció es refereixi a la falta de requisits o tràmits essencials en l’expedient, o quan s’apreciï la possibilitat de pèrdues econòmiques greus si l’expedient segueix el seu curs.

e) Quan l’objecció es derivi de comprovacions materials d’obres, adquisicions, subministraments, serveis o programes d’investigació.

3. Quan l’òrgan al qual es dirigeixin les objeccions les accepti, ha d’esmenar les deficiències que hagi observat la Intervenció i ha de trametre novament l’expedient a l’òrgan interventor perquè n’emeti un informe favorable.

4. La Intervenció pot emetre un informe favorable en els casos en què els requisits o els tràmits incomplerts no es considerin essencials per resoldre el procediment i siguin esmenables, i l’eficàcia de l’informe s’ha d’entendre condicionada a l’esmena posterior d’aquests requisits o tràmits, esmena de la qual s’ha de donar compte per escrit a la Intervenció.

5. Sens perjudici de la possibilitat de formular objeccions, l’òrgan interventor competent pot formular les observacions complementàries que consideri convenients, les quals, en cap cas, no poden tenir efectes suspensius en la tramitació dels expedients.

Article 119

Procediment per resoldre objeccions

1. Si l’òrgan afectat per l’objecció que ha formulat la Intervenció no hi està d’acord, s’ha de seguir el procediment següent:

a) En els casos en què l’objecció hagi estat formulada per una intervenció delegada o adjunta, correspon a l’interventor general conèixer la discrepància, i la resolució que dicti és de compliment obligat per a aquella intervenció.

b) Quan l’objecció emani de l’interventor general o ell mateix hagi confirmat la formulada per una intervenció delegada o adjunta, i subsisteixi la discrepància, correspon al Consell de Govern adoptar la resolució definitiva.

c) Els informes de la Intervenció i, especialment, les objeccions i les discrepàncies que s’hagin produït durant la tramitació dels expedients s’han d’adjuntar sempre a aquests expedients.

2. En tot cas, els acords que adopta el Consell de Govern són de compliment obligat per a la Intervenció General.

Article 120

Omissió de fiscalització

En els casos en què, d’acord amb el que estableixen les disposicions aplicables, la fiscalització prèvia de la funció interventora sigui preceptiva i s’hagi omès, no es pot reconèixer l’obligació, tramitar el pagament ni intervenir favorablement aquestes actuacions fins que no s’esmeni l’omissió en els termes que reglamentàriament es determinin.

2. En tot cas, correspon al Consell de Govern dictar l’acord que consideri procedent en cada cas, el qual és de compliment obligat per a la Intervenció General de la Comunitat Autònoma.

Secció 3a
El control financer

Article 121

Definició

1. La Intervenció General de la Comunitat Autònoma exerceix el control financer, el qual té per objectiu verificar la totalitat o part de les operacions de contingut economicofinancer, i dels sistemes de gestió i de control intern, dels òrgans i les entitats subjectes a aquest control, a fi de complir els objectius generals a què es refereix l’article 110 i, en particular, els aspectes que s’enumeren en l’apartat 2 d’aquest article.

2. El control financer s’estén a la comprovació dels aspectes següents:

a) L’adequació a l’ordenament jurídic de l’actuació de cada un dels òrgans i les entitats sotmesos a aquesta modalitat de control.

b) El registrament i la comptabilització adequats de totes les operacions que duu a terme cada òrgan o entitat, i el reflex fidel en els comptes i els estats que, d’acord amb les disposicions aplicables, aquests òrgans i ens hagin de formar.

c) La constatació que els procediments aplicats garanteixen raonablement que les operacions es desenvolupen d’acord amb la normativa aplicable.

d) La verificació de la bona gestió financera, segons els principis d’economia, d’eficàcia i d’eficiència, i també la verificació del nivell de resultats obtinguts amb relació als mitjans utilitzats i als efectes produïts, d’acord amb els indicadors que s’estableixin a aquest efecte.

3. Així mateix, el control financer pot promoure la millora de les tècniques i dels procediments de gestió economicofinancera, mitjançant les propostes que es dedueixin dels resultats del control.

Article 122

Programes de control financer

El conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, per iniciativa pròpia o a instància de la Intervenció General, ha d’aprovar els programes de control financer corresponents, en els quals, com a mínim, s’han de determinar l’objecte del control i els mitjans que s’han de fer servir.

Article 123

Formes d’exercici

1. El control financer s’ha d’exercir mitjançant tècniques d’auditoria o altres mecanismes de control, d’acord amb aquesta Llei, les normes d’auditoria, les instruccions que dicti la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i les pràctiques generalment acceptades.

2. Les normes d’auditoria i les instruccions que dicti la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s’han d’aplicar a totes les auditories que facin en l’àmbit autonòmic els òrgans dependents funcionalment de la Intervenció General i els auditors de comptes o les societats d’auditoria de comptes contractades amb aquesta finalitat.

3. El control financer ha d’obtenir una evidència suficient i adequada, mitjançant la realització i l’avaluació de les proves d’auditoria que es considerin necessàries, a fi de fonamentar les observacions i les conclusions que es facin constar en l’informe corresponent.

Article 124

Facultats dels equips de control

1. L’equip de control té accés a tots els documents, els llibres, els registres i qualsevol altra font d’informació que permeti obtenir una evidència suficient, pertinent i vàlida sobre la qual fonamentar el seu dictamen, i els comentaris, les conclusions o les recomanacions corresponents.

2. Quan de l’exercici de les funcions de control es dedueixin indicis que una subvenció o ajuda públiques s’han obtingut, destinat o justificat incorrectament, el personal encarregat de fer-ho pot retenir, amb l’autorització prèvia de la Intervenció General de la Comunitat Autònoma, les factures, els documents equivalents o substitutius i qualsevol document relatiu a les operacions en què aquests indicis es manifestin.

3. El personal actuant en l’exercici del control financer pot revisar els sistemes informàtics de gestió que calguin per dur a terme les funcions de control.

Article 125

Informes de control financer

1. L’òrgan que hagi desenvolupat el control financer ha d’emetre un informe que ha de contenir els fets posats de manifest i les conclusions i les recomanacions que se’n dedueixin.

2. Amb la finalitat de garantir el principi de procediment contradictori, aquest informe té, en primer lloc, caràcter provisional, i l’òrgan que l’hagi emès l’ha de trametre a les persones interessades que resultin de l’activitat controlada perquè hi formulin les al·legacions que considerin oportunes.

3. En les al·legacions a l’informe provisional, les persones interessades hi han de manifestar la conformitat o la disconformitat amb les conclusions i les recomanacions que s’hi contenen, i en el cas d’admetre les deficiències evidenciades pel control financer han d’indicar les mesures correctores que prevegin aplicar i el calendari previst per executar-les.

4. En vista de l’informe provisional i de les al·legacions rebudes, l’òrgan de control ha d’emetre l’informe definitiu. Si no s’han rebut al·legacions en el termini assenyalat per fer-ho, l’informe provisional s’ha d’elevar a definitiu.

Article 126

Mesures de correcció de les anomalies detectades en el control financer

1. Quan així els ho requereixi la Intervenció General, els òrgans gestors sotmesos a control financer han de comunicar-li les mesures que vagin adoptant per solucionar les deficiències detectades i, si s’escau, el grau de compliment dels terminis indicats en les seves al·legacions. En cas que aquestes mesures no s’adoptin o no es compleixin els terminis prevists, l’òrgan de control n’ha d’informar la Intervenció General als efectes que pertoquin.

2. Quan dels informes definitius o de les actuacions efectuades es derivin obligacions de reintegrament de subvencions o de qualsevol altra despesa pública, s’ha d’iniciar el procediment de reintegrament que pertoqui amb les especialitats següents:

a) L’acord d’iniciació del procediment de reintegrament s’ha de notificar a la persona interessada, en el qual ha de fer constar com a quantia reclamada la que figura en les conclusions de l’informe, llevat que, prèviament, l’òrgan gestor hagi mostrat la discrepància en els termes de l’article 119 d’aquesta Llei, cas en el qual s’ha de fer constar la quantia que determini el Consell de Govern.

b) En la proposta de resolució i en la resolució corresponent s’ha d’acordar, motivadament, de conformitat amb les al·legacions que formuli el beneficiari en el tràmit d’audiència i amb la resta de l’expedient, la procedència o la improcedència del reintegrament i el seu import, que pot ser diferent del que consta en l’informe de la Intervenció General. En tot cas, s’ha de trametre a la Intervenció General la resolució que es dicti.

c) En cas que l’òrgan gestor no iniciï la instrucció de l’expedient de reintegrament, la Intervenció General pot comunicar-ho al Consell de Govern a l’efecte que correspongui, mitjançant el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.

Article 127

Informes resum

1. El conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts pot demanar a la Intervenció General que elabori un informe, o diversos, per matèries, dels resultats més rellevants que s’hagin fet palesos en les actuacions de control financer, i també de les mesures que s’hagin adoptat per solucionar les deficiències detectades en exercicis anteriors i, si s’escau, les deficiències que no s’hagin corregit adequadament.

2. Una vegada rebuts aquests informes, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts pot resoldre fer el seguiment i el control de les incidències més rellevants que s’hagin posat de manifest.

Article 128

Contractació d’auditories externes

1. En tot cas, correspon a la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears coordinar, dirigir i controlar qualsevol treball d’auditoria, efectuat amb mitjans propis o aliens, que es faci en compliment de les previsions de control que conté aquesta Llei.

2. Els òrgans de l’Administració de la Comunitat Autònoma o de qualsevol de les entitats instrumentals del sector públic autonòmic que pretenguin contractar auditories externes al marge de les que preveu aquesta Llei han de comunicar-ho a la Intervenció General amb caràcter previ a la contractació dels auditors externs. Una vegada emesos els informes d’auditoria corresponents, s’han de trametre a la Intervenció General.

Article 129

Control financer permanent

1. El control financer permanent té per objectiu verificar, de manera continuada, la situació i el funcionament de les entitats controlades, per comprovar el compliment de la normativa vigent i de les directrius que les regeixen i, en general, que la gestió s’ajusta al principi de bona gestió financera, en el marc del que preveu l’article 110 d’aquesta Llei.

2. L’exercici del control financer permanent pot incloure la comprovació de qualsevol dels aspectes a què fa referència l’article 121.2 i, en particular, dels següents:

a) L’adequació a l’ordenament jurídic de l’actuació de cadascun dels òrgans i les entitats sotmesos a aquesta modalitat de control, en els aspectes de la gestió economicofinancera als quals no s’estengui la funció interventora.

b) El seguiment de l’execució pressupostària i la verificació del compliment dels objectius assignats als òrgans i a les entitats com a centres gestors de despesa.

c) El registrament i la comptabilització correctes de les operacions objecte de control.

d) La comprovació de la planificació, la gestió i la situació de la tresoreria, i de la resta d’elements patrimonials de l’entitat controlada.

e) L’anàlisi de les operacions i els procediments interns, a fi de valorar la bona gestió financera.

3. El control financer permanent s’ha de regir per les disposicions que contenen aquesta Llei, la Llei 7/2010 i la normativa reglamentària de desplegament.

Article 130

Auditoria pública

1. Es denomina auditoria pública el control financer que consisteix en la verificació, posterior i sistemàtica, de l’activitat economicofinancera del sector públic autonòmic, mitjançant l’aplicació dels procediments de revisió selectius continguts en les normes d’auditoria pública i en les instruccions que dicti la Intervenció General.

2. L’auditoria pública ha d’adoptar qualsevol de les modalitats següents, o una combinació d’aquestes:

a) L’auditoria de regularitat comptable, consistent a revisar i verificar la informació i la documentació comptable amb l’objectiu de comprovar que s’adeqüen a la normativa comptable i, si s’escau, pressupostària que hi sigui aplicable.

b) L’auditoria de compliment, consistent a verificar que els actes, les operacions i els procediments de gestió economicofinancera s’han desenvolupat de conformitat amb les normes aplicables.

c) L’auditoria operativa, consistent a examinar sistemàticament i objectivament les operacions i els procediments d’una organització, programa, activitat o funció pública, amb l’objectiu de proporcionar una valoració independent de la seva racionalitat economicofinancera i de l’adequació al principi de bona gestió financera, per advertir les possibles deficiències i proposar les recomanacions oportunes amb vista a corregir-les.

3. L’auditoria dels comptes anuals és la modalitat de l’auditoria de regularitat comptable que té per finalitat verificar si els comptes anuals representen en tots els aspectes significatius la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats de l’entitat i, si escau, de l’execució del pressupost d’acord amb les normes i els principis comptables i pressupostaris que hi siguin aplicables, i si contenen la informació necessària per interpretar-los i comprendre’ls de manera adequada.

Article 131

Control financer de subvencions i ajudes públiques

1. El control financer també es pot estendre als beneficiaris de subvencions i a les entitats col·laboradores, i també als perceptors de préstecs, avals o altres ajudes públiques concedides per l’Administració de la Comunitat Autònoma o per entitats instrumentals del sector públic autonòmic, o finançades amb fons de la Unió Europea, en els termes que estableix aquest capítol.

2. Aquest control financer té per objectiu comprovar que l’operació s’ha obtingut, utilitzat i justificat de manera adequada i correcta i, en particular:

a) El compliment de les condicions que estableixen la normativa reguladora de la concessió i la resta de normativa aplicable.

b) La utilització i l’aplicació correctes dels fons als fins prevists en la normativa reguladora i en l’acte de concessió.

c) La realitat i la regularitat de les operacions finançades.

d) L’actuació de l’entitat col·laboradora, i també la justificació dels fons rebuts i el compliment de les altres obligacions a les quals està subjecta.

3. El control financer d’entitats col·laboradores i beneficiaris de subvencions i altres ajudes públiques, incloses les finançades amb càrrec a fons de la Unió Europea, es regeix per les disposicions d’aquesta Llei i per la legislació autonòmica, estatal i europea en matèria de subvencions, amb l’abast que pertoqui en cada cas.

Capítol III
Comptabilitat pública

Article 132

Subjecció al règim de comptabilitat pública

1. L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i les entitats integrants del sector públic instrumental autonòmic queden subjectes al règim de comptabilitat del sector públic de la Comunitat Autònoma que aquesta Llei determina, sens perjudici del pla general de comptabilitat i la resta de normes comptables que siguin aplicables a cada un d’aquests ens d’acord amb la seva naturalesa jurídica.

2. La comptabilitat del sector públic autonòmic es configura com un sistema d’informació economicofinancer i pressupostari que té per objectiu mostrar, mitjançant estats i informes, la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats i de l’execució del pressupost de cadascuna de les entitats que l’integren.

3. En tot cas, la subjecció al règim de comptabilitat pública de les entitats del sector públic de la Comunitat Autònoma a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article determina l’obligació de retre comptes de les seves operacions al Parlament de les Illes Balears, a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i al Tribunal de Comptes, de la manera i amb l’abast que preveuen aquesta Llei i les disposicions legals que regulen aquests òrgans.

Article 133

Fins de la comptabilitat

El conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts ha d’organitzar la comptabilitat pública al servei dels objectius següents:

a) Registrar l’execució dels pressuposts de la Comunitat Autònoma.

b) Conèixer el moviment i la situació de la Tresoreria.

c) Reflectir les variacions, la composició i la situació del patrimoni de la Comunitat Autònoma i de la resta d’entitats integrants del sector públic autonòmic.

d) Proporcionar les dades necessàries per a la formació i la rendició del compte general de la Comunitat Autònoma, i d’altres comptes, estats i documents que s’hagin d’elaborar o que s’hagin de trametre al Parlament de les Illes Balears, a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i al Tribunal de Comptes.

e) Facilitar les dades i els antecedents necessaris per obtenir la informació comptable que s’hagi de formar en l’àmbit de la comptabilitat nacional, d’acord amb el Sistema europeu de comptes nacionals i regionals i la normativa estatal relativa als comptes econòmics del sector públic espanyol.

f) Oferir la informació econòmica i financera oportuna que possibiliti la presa de decisions als òrgans competents de la Comunitat Autònoma.

g) Promoure l’aplicació del principi de transparència en l’activitat economicofinancera del sector públic de la Comunitat Autònoma.

Article 134

Funcions de la Intervenció General com a òrgan director de la comptabilitat pública

La Intervenció General és l’òrgan director de la comptabilitat pública de la Comunitat Autònoma i, en virtut d’això, li correspon:

a) Sotmetre a la decisió del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts el pla general de comptabilitat pública de la Comunitat Autònoma, amb la coordinació i l’articulació adequades amb el pla general de comptabilitat pública aprovat per l’Estat.

b) Sotmetre a la decisió del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts les adaptacions del pla general de comptabilitat pública de la Comunitat Autònoma que, si s’escau, es considerin adequades per als organismes autònoms i la resta d’entitats integrants del sector públic administratiu, d’acord amb l’article 13.1 de la Llei 7/2010.

c) Sotmetre a la decisió del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts les especialitats del pla general de comptabilitat pública de la Comunitat Autònoma que, si s’escau, es considerin adequades per a les entitats instrumentals del sector públic empresarial i fundacional, en el marc del pla general de comptabilitat aplicable al sector privat o de les adaptacions sectorials d’aquest pla, d’acord amb l’article 13.2 de la Llei 7/2010.

d) Promoure l’exercici de la potestat reglamentària, mitjançant una ordre del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, a l’efecte de determinar l’estructura, la justificació, la tramitació, la rendició de comptes i altres documents relatius a la comptabilitat pública.

e) Dictar les instruccions que, en desenvolupament de les seves funcions, li permetin les lleis.

f) Fixar directrius respecte de la comptabilitat de totes les entitats integrants del sector públic autonòmic.

g) Definir els procediments de caràcter economicofinancer en allò que afecta l’exercici de les seves competències en matèria de comptabilitat pública.

h) Determinar els requeriments funcionals i els procediments informàtics del sistema d’informació comptable per a l’aplicació del pla general de comptabilitat pública de la Comunitat Autònoma i les seves adaptacions.

Article 135

Funcions de la Intervenció General com a òrgan gestor de la comptabilitat pública

Com a òrgan gestor de la comptabilitat pública, correspon a la Intervenció General:

a) Formar el compte general de la Comunitat Autònoma.

b) Determinar els documents, els estats i els comptes que han de presentar els ens que formen el sector públic de la Comunitat Autònoma per centralitzar la informació comptable adequada per formar el compte general de la Comunitat Autònoma i per obtenir la informació comptable que calgui en l’àmbit de la comptabilitat nacional.

c) Sol·licitar i, si escau, centralitzar qualsevol altra informació dels ens que integren el sector públic de la Comunitat Autònoma i dels ens a què fa referència l’article 1.4 d’aquesta Llei.

d) Coordinar l’activitat de les oficines de comptabilitat del sector públic de la Comunitat Autònoma.

e) Gestionar el registrament comptable de factures de la Comunitat Autònoma i coordinar les actuacions necessàries en relació amb el funcionament del punt general d’entrada de factures electròniques, d’acord amb la Llei 25/2013, de 27 de desembre, d’impuls de la factura electrònica i creació del Registre comptable de factures del sector públic.

Article 136

Compte general

1. El compte general de la Comunitat Autònoma ha de comprendre totes les operacions pressupostàries, patrimonials i de tresoreria duites a terme durant l’exercici, i s’ha de formar amb els estats comptables següents:

a) Comptes anuals de l’Administració de la Comunitat Autònoma.

b) Comptes anuals dels organismes autònoms amb pressupost propi.

c) Comptes anuals de les entitats públiques empresarials.

d) Comptes anuals de les societats mercantils públiques.

e) Comptes anuals de les fundacions del sector públic.

f) Comptes anuals dels consorcis amb pressupost propi.

2. Així mateix, s’ha d’incorporar al compte general de la Comunitat Autònoma un estat consolidat dels comptes anuals a què es refereix l’apartat anterior, amb l’abast i de la manera que estableixi l’ordre del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts a què fa referència l’article 134 d, i també qualsevol altre estat que es determini en l’ordre esmentada.

3. Al compte general, s’hi ha d’adjuntar la documentació complementària relativa a la Universitat de les Illes Balears i a les entitats a què fa referència l’article 1.4 d’aquesta Llei que es determini per mitjà de l’ordre a què es refereix l’apartat anterior.

4. El compte general, una vegada que el Consell de Govern l’hagi aprovat, juntament, si escau, amb la documentació complementària a què es refereix l’apartat anterior, s’ha de presentar al Parlament de les Illes Balears, a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i al Tribunal de Comptes abans de dia 31 de juliol de l’any següent al qual es refereixi.

5. No formen part del compte general els comptes anuals del Parlament de les Illes Balears i de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears.

Article 137

Comptes anuals de l’Administració de la Comunitat Autònoma

1. Els comptes anuals de l’Administració de la Comunitat Autònoma s’han de formar i s’han de retre d’acord amb els principis i les normes de comptabilitat recollits en el pla general de comptabilitat pública de la Comunitat Autònoma, i el contingut s’ha d’ajustar al que estableixi el pla esmentat o al que es determini mitjançant l’ordre del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts a què fa referència l’article 134 d, a proposta de la Intervenció General.

2. Així mateix, els comptes dels organismes autònoms i de la resta d’entitats instrumentals del sector públic administratiu amb personalitat jurídica que, d’acord amb els apartats 4 i 5 de l’article 35 d’aquesta Llei, siguin inclosos en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma com a seccions pressupostàries, s’han d’integrar en els comptes anuals de l’Administració de la Comunitat Autònoma.

Article 138

Comptes anuals de la resta d’entitats instrumentals del sector públic de la Comunitat Autònoma

1. Els comptes anuals de les entitats instrumentals de la Comunitat Autònoma amb pressupost propi s’han de formular, s’han d’aprovar i s’han de trametre a la Intervenció General de la Comunitat Autònoma en els terminis i de la manera que preveuen els apartats 3, 4 i 5 de l’article 13 de la Llei 7/2010.

L’incompliment dels terminis pot donar lloc a l’exigència de les responsabilitats que pertoquin, d’acord amb l’article 141 i els següents d’aquesta Llei, i també a les mesures addicionals de control a què fa referència l’article 19 de la Llei 7/2010.

2. En tot cas, la falta de tramesa dels comptes no és obstacle perquè la Intervenció General pugui formar el compte general de la Comunitat Autònoma amb els comptes que hagi rebut.

Article 139

Col·laboració de les entitats instrumentals

1. Als efectes del que disposen les lletres b i c de l’article 135, i d’acord amb l’article 14 de la Llei 7/2010, els ens instrumentals a què fan referència els apartats 3 i 4 de l’article 1 de la present Llei estan obligats a proporcionar a la Intervenció General de la Comunitat Autònoma la col·laboració i la informació necessàries per elaborar el compte general de la Comunitat Autònoma i per aplegar la informació comptable que calgui en l’àmbit de la comptabilitat nacional, i també, en general, qualsevol altra informació amb transcendència comptable.

2. L’incompliment dels requeriments d’informació pot donar lloc a l’exigència de les responsabilitats que pertoquin, d’acord amb l’article 141 i els següents d’aquesta Llei, i també a les mesures addicionals de control a què fa referència l’article 19 de la Llei 7/2010.

Capítol IV
Utilització de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics

Article 140

Utilització de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics

1. En la iniciació, la tramitació i la terminació dels procediments relatius a l’elaboració dels pressuposts i a l’activitat o la gestió economicofinancera i el seu control, l’Administració de la Comunitat Autònoma pot fer servir suports, mitjans i aplicacions electrònics, informàtics i telemàtics, d’acord amb el que estableixen l’article 45 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; la Llei 11/2007; la Llei 4/2011, i les disposicions que es dictin per desplegar-les.

2. La utilització d’aquests suports, mitjans i aplicacions té per finalitats:

a) Agilitar els procediments i facilitar l’intercanvi de dades, amb la substitució dels suports documentals en paper o en qualsevol altre mitjà físic per suports propis de les tecnologies de la informació i la comunicació.

b) Reemplaçar en els tràmits interns els sistemes d’autorització i control formalitzats mitjançant diligències, signatures manuscrites, segells o altres mitjans habilitats per les autoritzacions i els controls establerts en els sistemes d’informació habilitats o que s’habilitin per al tractament dels aspectes relatius a la gestió economicofinancera i el seu control, sempre que d’aquesta manera es garanteixi l’exercici de la competència per part de l’òrgan que la tengui atribuïda.

3. Els documents que en la gestió economicofinancera i el control d’aquesta gestió expedeix l’Administració de la Comunitat Autònoma per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics, sigui quin sigui el suport d’aquests documents, o els que s’expedeixin com a còpies d’originals emmagatzemats per aquests mateixos mitjans, tenen la validesa i l’eficàcia del document original, sempre que es compleixin les garanties i els requisits que exigeix l’apartat 5 de l’article 45 de la Llei 30/1992.

En particular, el que disposa aquest apartat és aplicable als documents que s’expedeixin a petició del Parlament de les Illes Balears, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, del Tribunal de Comptes i d’altres òrgans estatals o autonòmics competents per sol·licitar-los.

4. Els documents comptables relatius a les diferents fases del procediment d’execució pressupostària, incloent-hi els necessaris per a la materialització del pagament, i també els relatius a les operacions no pressupostàries, es poden tramitar per mitjans informàtics. En aquest cas, la documentació justificativa ha de romandre en els centres on es varen reconèixer les obligacions i els drets corresponents.

Sens perjudici del suport originàriament utilitzat, la documentació justificativa es pot conservar en suport informàtic. Les còpies obtingudes d’aquest suport tenen la validesa i l’eficàcia del document original, sempre que se’n garanteixi l’autenticitat, la integritat i la conservació.

5. Les actuacions de comprovació material inherents a la funció interventora es poden dur a terme de manera automàtica amb mitjans i aplicacions electrònics, informàtics o telemàtics.

TÍTOL V
RESPONSABILITATS

Capítol I
Disposicions generals

Article 141

Règim general

1. Els alts càrrecs, els funcionaris i el personal contractat al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o de qualsevol de les entitats instrumentals que integren el sector públic autonòmic que, amb dol o culpa greu, intervenguin en qualsevol de les accions o les omissions a què fa referència l’article següent d’aquesta Llei queden sotmesos a l’obligació d’indemnitzar la Hisenda de la Comunitat Autònoma o l’entitat instrumental corresponent pel valor dels perjudicis econòmics que ocasionin, amb independència de les altres responsabilitats de caràcter penal, disciplinari o de qualsevol altre ordre que, si s’escau, siguin exigibles d’acord amb les lleis.

2. Queden subjectes a l’obligació d’indemnitzar a què es refereix l’apartat anterior, a més de les persones que s’hi esmenten, els interventors, els ordenadors de pagaments i els pagadors habilitats que, en l’exercici de les seves funcions i amb dol o culpa greu, hagin participat en l’acció o en l’omissió corresponent i no hagin salvat la seva actuació mitjançant l’objecció o l’observació escrita sobre la il·legalitat o la improcedència de l’acció o l’omissió.

3. La responsabilitat de les persones que participin en l’acte o la resolució és mancomunada, excepte en els casos de dol, en què és solidària.

4. Quan els superiors dels presumptes responsables o l’ordenador de pagaments, respectivament, tenguin notícia d’una apropiació, malversació, dany o perjudici a la Hisenda de la Comunitat Autònoma o a l’entitat instrumental respectiva, o hagi transcorregut el termini assenyalat en l’article 76 d’aquesta Llei sense haver-se justificat les ordres de pagament per justificar, han d’instruir les diligències prèvies oportunes i han d’adoptar les mesures cautelars necessàries per assegurar els drets de la Hisenda de la Comunitat Autònoma o de l’entitat corresponent.

En tot cas, els alts càrrecs i el personal funcionari o laboral de l’Administració de la Comunitat Autònoma i de les entitats que integren el sector públic instrumental autonòmic tenen l’obligació de posar en coneixement dels seus superiors qualsevol notícia que puguin tenir relativa a qualsevol apropiació, malversació, dany o perjudici a la Hisenda de la Comunitat Autònoma o a l’entitat instrumental corresponent.

Incomplir les obligacions que estableixen els paràgrafs anteriors d’aquest apartat pot donar lloc a la responsabilitat subsidiària de les persones esmentades en el pagament de les indemnitzacions que s’imposin als responsables principals, amb els efectes de l’article 144.3.

Article 142

Actuacions subjectes a l’obligació d’indemnitzar

1. Constitueixen accions i omissions de les quals resulta l’obligació d’indemnitzar la Hisenda de la Comunitat Autònoma o l’entitat instrumental corresponent:

a) Incórrer en apropiació o malversació en l’administració dels fons públics.

b) Administrar els drets econòmics incomplint les disposicions reguladores de la seva gestió, liquidació, inspecció o recaptació o del seu ingrés en els comptes de la tresoreria que correspongui en cada cas.

c) Autoritzar i disposar despeses, reconèixer obligacions i ordenar pagaments sense crèdit o amb crèdit insuficient o amb qualsevol altra infracció de les disposicions vigents sobre la matèria.

d) Provocar pagaments indeguts en l’exercici de funcions encomanades.

e) No justificar l’aplicació dels fons a què fa referència l’article 76 d’aquesta Llei.

f) Incomplir les obligacions de subministrament d’informació i de transparència derivades de la legislació en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i cometre qualssevol altres accions o omissions que constitueixin un incompliment de les disposicions d’aquesta Llei o de qualsevol altra norma aplicable a l’administració, la gestió i l’execució pressupostàries o la comptabilitat de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o de les entitats que integren el sector públic instrumental autonòmic i que suposin perjudici econòmic per a la Hisenda de la Comunitat Autònoma o per a l’entitat instrumental.

2. En tot cas, constitueixen accions i omissions de les quals resulta l’obligació d’indemnitzar la Hisenda de la Comunitat Autònoma o l’entitat instrumental corresponent les que preveu l’article 28 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Capítol II
Normes específiques per a la Hisenda de la Comunitat Autònoma i altres entitats de dret públic

Article 143

Procediment

1. En els casos de les accions o les omissions tipificades en les lletres b a f de l’apartat 1 de l’article anterior, i sens perjudici de comunicar els fets al Tribunal de Comptes d’acord amb el que disposa l’article quaranta-u de la Llei orgànica 2/1982, de 12 de maig, del Tribunal de Comptes, la responsabilitat s’ha d’exigir mitjançant la tramitació de l’expedient administratiu que regula aquest article.

En els casos a què fa referència l’apartat 2 de l’article anterior, la responsabilitat s’ha d’exigir també mitjançant l’expedient administratiu que regula el present article, juntament amb la responsabilitat disciplinària corresponent, d’acord amb el que estableix l’article 30.7 de la Llei 19/2013.

2. La iniciació i la resolució de l’expedient i el nomenament d’instructor corresponen al Consell de Govern quan es tracti d’alts càrrecs de la Comunitat Autònoma, i al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts en els altres casos.

En tot cas, l’acord o la resolució d’iniciació de l’expedient per raó d’accions o omissions imputables a alts càrrecs o al personal funcionari o laboral integrant d’entitats instrumentals del sector públic autonòmic s’ha de comunicar a l’òrgan col·legiat superior de l’entitat instrumental de què es tracti en cada cas.

L’expedient s’ha de tramitar en tot cas amb audiència de les persones interessades.

3. La resolució del procediment corresponent s’ha de pronunciar sobre els danys i els perjudicis causats als drets econòmics de la Hisenda de la Comunitat Autònoma o de l’entitat instrumental i sobre els responsables subjectes a l’obligació d’indemnitzar, i també, en els casos a què fa referència el segon paràgraf de l’apartat 1 d’aquest article, sobre les sancions que s’imposen d’acord amb els apartats 3, 4, 5 i 8 de l’article 30 de la Llei 19/2013.

Article 144

Cobrament de la indemnització

1. Els danys i els perjudicis determinats per la resolució de l’expedient a què es refereix l’article anterior tenen la consideració de drets econòmics de la Hisenda de la Comunitat Autònoma o de l’entitat instrumental corresponent, i s’han d’exigir, si s’escau, per la via de constrenyiment, d’acord amb el que preveu el capítol I del títol I d’aquesta Llei.

2. La Hisenda de la Comunitat Autònoma o l’entitat instrumental corresponent tenen dret al cobrament de l’interès legal sobre l’import dels danys i els perjudicis a partir del dia en què s’hagin produït, sens perjudici de l’interès que, si s’escau, es meriti posteriorment a partir de la determinació del dret de cobrament corresponent, d’acord amb l’article 23 d’aquesta Llei.

3. Quan a causa de la insolvència del deutor principal es derivi l’acció cap als responsables subsidiaris, s’han d’aplicar les normes de la Llei general tributària i del Reglament general de recaptació en matèria de derivació de l’acció de cobrament als responsables subsidiaris dels deutes tributaris.

Capítol III
Normes específiques per a les entitats de dret privat

Article 145

Responsabilitats del personal d’entitats instrumentals de dret privat

1. En el cas d’entitats instrumentals de dret privat, les responsabilitats i les indemnitzacions que, d’acord amb el capítol I d’aquest títol, siguin exigibles al personal d’aquestes entitats s’han d’exigir de la manera que sigui procedent d’acord amb l’ordenament aplicable, sens perjudici de l’obligació de comunicar els fets al Tribunal de Comptes en cas que hi hagi indicis de possible responsabilitat comptable.

2. En tot cas, els danys econòmics que, si s’escau, siguin imputables directament a la Hisenda de la Comunitat Autònoma o a altres entitats instrumentals de dret públic s’han d’exigir d’acord amb les normes del capítol II anterior.

TÍTOL VI
RELACIONS INSTITUCIONALS I NORMES SOBRE PUBLICITAT ACTIVA

Article 146

Tramesa d’informació al Parlament

1. Trimestralment, dins el segon mes de cada trimestre, el Govern ha de trametre al Parlament de les Illes Balears informació relativa a les operacions següents:

a) Les modificacions de crèdit comptabilitzades en el trimestre anterior.

b) Les adquisicions directes i les contractacions mitjançant procediment negociat sense publicitat amb càrrec als capítols d’inversions, sempre que l’import de l’adquisició o del contracte sigui superior a 120.000 euros, amb l’impost sobre el valor afegit exclòs.

c) Les transferències corrents a empreses i a famílies i institucions sense finalitat de lucre l’import individualitzat de les quals sigui superior a 3.000 euros.

d) Les emissions de deute públic i les operacions de crèdit a llarg termini subscrites pel conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts durant el trimestre anterior, en ús de les facultats que li atribueix l’article 95.8 d’aquesta Llei.

e) Les concessions d’avals de la Tresoreria de la Comunitat Autònoma aprovades en el trimestre anterior.

f) Les execucions dels avals a càrrec de la Tresoreria o de qualsevol entitat del sector públic autonòmic per raó del concurs de la persona avalada o per qualsevol altra causa, produïdes al llarg del trimestre anterior.

g) L’estat d’execució del pressupost de la Comunitat Autònoma, incloses, si s’escau, les despeses amb finançament afectat, i també dels moviments i la situació de la Tresoreria.

h) Els compromisos de despeses de caràcter pluriennal.

i) La resta d’operacions de les quals s’hagi d’informar el Parlament de les Illes Balears segons el que estableixin, si s’escau, les lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma.

2. Anualment, dins els sis mesos següents al tancament de l’exercici, el Govern ha d’informar el Parlament de les Illes Balears de tots els acords que hagi adoptat durant l’any anterior en ús de les facultats que li atribueix l’article 95.6 d’aquesta Llei.

3. Així mateix, el mes de setembre de cada any, el Govern de les Illes Balears ha de trametre al Parlament de les Illes Balears un avanç del compte de pèrdues i guanys i del balanç de situació a 30 de juny de l’any en curs de totes les entitats del sector públic empresarial i fundacional el pressupost de les quals ultrapassi l’import de trenta milions d’euros.

Article 147

Normes específiques sobre publicitat activa

1. La informació que, d’acord amb el que preveu l’article anterior, es tramiti al Parlament de les Illes Balears és pública i accessible per a la ciutadania.

2. Així mateix, són públics i accessibles per a la ciutadania:

a) Els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, amb la descripció de les principals partides pressupostàries i la informació actualitzada i comprensible sobre el seu estat d’execució i sobre el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera, d’acord amb el que estableix l’article 8.1 d de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

b) El compte general de la Comunitat Autònoma i els informes d’auditoria dels comptes anuals de cada entitat, d’acord amb l’article 8.1 e de la Llei 19/2013.

c) Els plans a què es refereixen els articles 33, 82, 83 i 85 d’aquesta Llei, d’acord amb l’article 6.2 de la Llei 19/2013.

3. La publicitat que regulen els apartats anteriors d’aquest article s’ha d’efectuar amb les excepcions necessàries per salvaguardar l’honor i la intimitat personal i familiar de les persones físiques, d’acord amb la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

Disposició addicional primera

Responsabilitats per incompliment de normes de dret de la Unió Europea

L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la resta d’entitats integrants del sector públic autonòmic que, en l’exercici de les seves competències o funcions, incompleixin, per acció o omissió, obligacions resultants del dret de la Unió Europea, han d’assumir, en la part que els sigui imputable, les responsabilitats que es derivin d’aquest incompliment, d’acord amb el que estableixi sobre això la normativa estatal bàsica.

Disposició addicional segona

Referències normatives

Les referències a la Llei 1/1986, de 5 de febrer, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i al Decret legislatiu 1/2005, de 24 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, contingudes en la normativa vigent s’han d’entendre referides a la present Llei.

Disposició addicional tercera

Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans, càrrecs, professions i funcions que apareixen en aquesta Llei en gènere masculí s’han d’entendre referides al masculí o al femení segons el sexe del titular o de la persona que es tracti en cada cas.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin al que disposa aquesta Llei i, en concret:

a) El Decret legislatiu 1/2005, de 24 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

b) La disposició addicional cinquena de la Llei 5/2007, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2008.

c) La lletra k de l’apartat 3 de l’article 8 de la Llei 3/2008, de 14 d’abril, de creació i regulació de l’Agència Tributària de les Illes Balears.

d) La lletra i de l’apartat 2 de l’article 9 de la Llei 3/2008, de 14 d’abril, de creació i regulació de l’Agència Tributària de les Illes Balears.

Disposició final primera

Modificacions de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

1. L’apartat 1 de l’article 58 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“1. Són consorcis del sector públic autonòmic els que estiguin adscrits a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d’acord amb els criteris que, a aquest efecte, s’estableixen en la disposició addicional vintena de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.”

2. L’article 61 de la Llei 7/2010 queda modificat de la manera següent:

“Article 61

Règim de personal

1. El personal al servei dels consorcis pot ser funcionari o laboral procedent únicament d’una reassignació de llocs de treball de les administracions consorciades.

2. El règim jurídic d’aquest personal és el mateix que el de l’administració pública a la qual s’adscriu el consorci, i les seves retribucions no poden superar en cap cas les que s’estableixin per als llocs de treball equivalents en aquesta administració.”

Disposició final segona

Modificació de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

L’apartat 4 de l’article 85 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“4. Els consorcis adscrits a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d’acord amb els criteris que estableix la disposició addicional vintena de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, han de sotmetre la seva organització i la seva activitat a l’ordenament autonòmic.”

Disposició final tercera

Modificacions de la Llei 3/2008, de 14 d’abril, de creació i regulació de l’Agència Tributària de les Illes Balears

1. La lletra h) de l’apartat 2 de l’article 9 de la Llei 3/2008, de 14 d’abril, de creació i regulació de l’Agència Tributària de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

“h) Reconèixer obligacions i proposar-ne l’ordenació del pagament.”

2. L’article 21 de la Llei 3/2008 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 21

Recursos econòmics

1. Tots els recursos econòmics que, d’acord amb l’ordenament jurídic, obtengui l’Agència Tributària de les Illes Balears s’han d’imputar en el pressupost d’ingressos de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o, si escau, en els comptes extrapressupostaris que siguin procedents, d’acord amb els principis generals d’unitat de caixa de la Hisenda pública i de no afectació dels ingressos.

2. Això no obstant, els recursos procedents de les operacions de tresoreria que, d’acord amb la legislació de finances i les lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma concerti directament l’Agència Tributària a fi d’anticipar la presumible recaptació dels drets dels ens locals de les Illes Balears que hagin delegat o encarregat la gestió recaptadora dels seus recursos, s’han d’ingressar en comptes de tresoreria separats, a fi d’assegurar el compliment puntual dels compromisos de pagament adquirits amb els ens locals corresponents.”

3. L’article 22 de la Llei 3/2008 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 22

Pressupost

1. El pressupost de l’Agència Tributària de les Illes Balears s’integra en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears com a secció pressupostària del pressupost de l’Administració de la Comunitat Autònoma i dels seus organismes autònoms, en els termes que preveu la legislació de finances de la Comunitat Autònoma.

2. D’acord amb les directrius i els criteris establerts per la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts, correspon al Consell General de l’Agència Tributària aprovar l’avantprojecte de pressupost anual de l’Agència, a proposta del director de l’Agència, el qual s’ha de trametre a la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts de la mateixa manera que preveu la legislació de finances de la Comunitat Autònoma per als organismes autònoms sense pressupost propi.”

4. L’article 23 de la Llei 3/2008 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 23

Gestió econòmica i règim de control i comptabilitat

1. La gestió econòmica de l’Agència Tributària de les Illes Balears es fonamenta en els principis de racionalització, simplificació, eficàcia i eficiència.

2. Tots els actes, els documents i els expedients de l’Agència Tributària dels quals es derivin drets o obligacions de contingut econòmic, o moviments de fons o de valors, han de ser intervinguts d’acord amb el règim de fiscalització que estableix la legislació de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per als organismes autònoms.

3. Sens perjudici del que disposa l’apartat anterior i de la tutela i el control superiors del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, correspon a la inspecció de serveis de l’Agència Tributària supervisar el funcionament intern de l’Agència i fer el control ordinari de l’eficàcia i de l’eficiència en la gestió per mitjà de l’anàlisi del grau de consecució dels objectius fixats en el programa anual d’actuació.

4. Els comptes de l’Agència Tributària s’integren en el compte general de la Comunitat Autònoma, de la mateixa manera que preveu la legislació de finances de la Comunitat Autònoma per als organismes autònoms sense pressupost propi.

Correspon als òrgans de l’Agència Tributària, d’acord amb l’estructura orgànica interna de l’entitat, dur a terme la gestió descentralitzada dels seus registres comptables, sens perjudici del que preveu la disposició transitòria segona d’aquesta Llei i de les funcions atribuïdes a la Intervenció General de la Comunitat Autònoma com a centre director de la comptabilitat pública i com a centre de control intern per la legislació de finances de la Comunitat Autònoma.”

Disposició final quarta

Nou pla general de comptabilitat pública de la Comunitat Autònoma

Abans del 31 de desembre de 2016, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts ha d’aprovar, mitjançant una resolució i a proposta de la Intervenció General de la Comunitat Autònoma, un nou pla general de comptabilitat pública de la Comunitat Autònoma, que s’ha d’adaptar al Pla General de Comptabilitat Pública aprovat per l’Ordre EHA/1037/2010, de 13 d’abril.

Disposició final cinquena

Facultats de desplegament

Sens perjudici de les facultats de desplegament específiques a favor del Consell de Govern i del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts que es preveuen al llarg de l’articulat d’aquesta Llei, s’autoritza, amb caràcter general, el Govern de les Illes Balears perquè dicti les disposicions que siguin necessàries per desplegar-la.

Disposició final sisena

Entrada en vigor

1. Aquesta Llei comença a vigir, una vegada publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, el dia 1 de gener de 2016.

2. Això no obstant, les normes relatives a la liquidació dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma i a la formació del compte general de la Comunitat Autònoma, que es contenen, respectivament, en els articles 80 i 136, i, en general, la resta de normes directament concordants amb els pressuposts que s’aprovin de conformitat amb les disposicions d’aquesta Llei, produiran efectes a partir del tancament de l’exercici pressupostari de l’any 2016.

Palma, 4 de juliol de 2014

	El president
El conseller d’Hisenda i Pressuposts	José Ramón Bauzá Díaz
José Vicente Marí Bosó