Butlletí Oficial de les Illes Balears

Informació sobre la tramitació al Parlament de les Illes Balears (participaciociutadana@parlamentib.es) del Projecte de llei del joc i les apostes a les Illes Balears (RGE núm. 6303/14).

Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 11 de juny d’enguany, ha acordat d’admetre a tràmit el Projecte de llei del joc i les apostes a les Illes Balears, pel procediment d’urgència (RGE núm. 6303/14), per tal de fer efectiu l’article 117.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.

A la seu del Parlament, 11 de juny de 2014.

La presidenta del Parlament de les Illes Balears
Margalida Durán i Cladera.

PROJECTE DE LLEI DEL JOC I LES APOSTES A LES ILLES BALEARS

Exposició de motius

I

El sector del joc té una elevada transcendència tant des del punt de vista econòmic com social a les Illes Balears. Una mostra d'això és l'elevat nombre d'empreses operadores, fabricants, titulars de salons i establiments de joc existents, també de casinos, bingos i sales de joc ubicats al nostre territori. Tot aquest entramat genera, no només una activitat econòmica dinàmica i activa, amb més de quatre mil llocs de treball en el sector, sinó també un volum d'ingressos per taxes fiscals i administratives d'aproximadament 32 milions d'euros.

L'article 30.29 de l'Estatut d'autonomia, segons la redacció feta per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, atribueix a aquesta Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria de casinos, jocs i apostes, amb exclusió de les apostes mútues esportivobenèfiques.

En virtut del Reial decret 123/1995, de 27 de gener, es traspassen les funcions i els serveis en matèria de casinos, jocs i apostes de l'Administració General de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Malgrat que la dita competència ha estat exercida per aquesta Comunitat Autònoma mitjançant l'aprovació d'un important nombre de decrets i ordres, incloent-hi determinats articles en lleis transversals, fins a la data no s'havia abordat l'elaboració d'una norma jurídica amb rang de llei en matèria de joc.

Així mateix, la publicació de la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, en l'àmbit estatal, ha suposat un fet clau per decidir la remodelació de la normativa autonòmica, començant per l'elaboració d'una llei moderna que constitueixi un marc de referència i suport legal a la normativa existent fins ara.

La necessitat que aquesta Comunitat Autònoma es dotàs d'una llei sobre el joc i les apostes era sentida des de temps enrere pels diversos agents que intervenen en l'activitat del joc. Fins i tot el Consell Consultiu, en diverses ocasions, s'ha pronunciat en el sentit de manifestar en els dictàmens (86/2001, 70/2002, 105/2004, 16/2005, 17/2005, 96/2009, 31/2012) sobre normes reglamentàries en matèria de joc, la preocupació en relació amb la reserva de llei en matèria de joc, i ha insistit en la necessitat de donar cobertura legal a tota la relació de disposicions reglamentàries existent en la matèria.

La manca d'una norma amb rang de llei, suplerta fins ara mitjançant la publicació de disposicions reglamentàries, ha generat que aquest últim cos normatiu es trobi orfe d'un marc legal comú de referència.

En conseqüència, aquesta Llei sorgeix sota l'imperatiu de dotar de coherència l'ordenació pròpia d'aquest sector, de complir amb els mandats constitucionals de reserva de llei en algunes parcel·les, com la sancionadora, i de proporcionar a les persones usuàries potencials, a les persones treballadores i a les persones empresàries del sector, així com a la mateixa Administració pública gestora, un marc d'actuació amb les garanties escaients. L'establiment d'unes línies bàsiques en política de joc i apostes configura la seguretat jurídica necessària del sector.

La pràctica del joc d'atzar és una conducta com a tal susceptible de crear addicció (ludopatia i/o joc patològic), per la qual cosa les ludopaties (catalogades com a addiccions psicològiques i/o sense substància), així com les drogodependències, estan regulades en la Llei 4/2005, de 29 d'abril, sobre drogodependències i altres addiccions a les Illes Balears.

Aquesta Llei constitueix un marc de referència que, amb vocació de permanència en el temps, reguli els principis i aspectes bàsics del joc i les apostes al nostre territori, que s'adapti a les noves disposicions comunitàries en relació amb determinades màquines recreatives i altres modalitats de joc, i que doni un mínim suport normatiu a la nova realitat imposada pels avenços electrònics i telemàtics en aquest sector.

Es tracta de dur a terme una regulació succinta que faci possible el compliment d'uns objectius mínims, com són els de fer visibles la competència de la Comunitat Autònoma en relació amb l'activitat del joc i les apostes, i l'exigència d'autorització administrativa per a aquestes activitats.

La Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis al mercat interior, exclou del seu àmbit d'aplicació el joc per diners que impliqui apostes de valor monetari en jocs d'atzar, les loteries incloses, el joc als casinos i les apostes, té en compte l'especificitat de les esmentades activitats, que comporten a càrrec dels estats l'aplicació de polítiques relacionades amb l'ordre públic i la protecció dels consumidors.

La Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat (d'ara endavant, LGUM), estableix una sèrie de principis sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, que s'han d'aplicar a qualsevol activitat econòmica per desenvolupar en el territori nacional.

En concret, el règim d'intervenció mitjançant autoritzacions per a l'accés i exercici d'activitats econòmiques en matèria de joc i apostes que ara es regula podria afectar el principi de necessitat i proporcionalitat de les actuacions, recollit en l'article 5 de la LGUM. El dit article recull l'excepcionalitat a aquesta intervenció, que s'ha de motivar en la salvaguarda d'alguna raó imperiosa d'interès general entre les compreses en l'article 3.11 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici: l'ordre públic, la seguretat pública, la protecció civil, la salut pública, la preservació de l'equilibri financer del règim de seguretat social, la protecció dels drets, la seguretat i la salut dels consumidors, dels destinataris de serveis i dels treballadors, les exigències de la bona fe en les transaccions comercials, la lluita contra el frau, la protecció del medi ambient i de l'entorn urbà, la sanitat animal, la propietat intel·lectual i industrial, la conservació del patrimoni històric i artístic nacional, i els objectius de la política social i cultural.

És a dir, els conceptes d'ordre públic, salut pública, protecció dels drets, seguretat i salut dels consumidors i dels destinataris de serveis, així com el de lluita contra el frau són definits com a raons imperioses d'interès general. En aquest cas, les característiques intrínseques del sector del joc i les apostes generen la necessitat d'establir mecanismes de regulació especials que donin seguretat jurídica a operadors i a participants en els diferents jocs, i que garanteixin la imprescindible protecció dels menors d'edat i de les persones que hagin sol·licitat voluntàriament la no-participació, i de l'ordre públic en el desenvolupament del joc. La pràctica del joc d'atzar és una conducta com a tal susceptible de crear addicció i, per tant, amb aquesta nova regulació s'ha d'assegurar una eficàcia més gran en el compliment dels objectius ineludibles de tutela i protecció social dels menors i dels participants en els jocs.

La intervenció pública en matèria de joc, tant des del punt de vista històric com des de la perspectiva del dret comparat, s'ha justificat sempre amb l'objectiu d'evitar fraus, addiccions o, en definitiva, consagrar una adequada protecció del jugador davant possibles abusos per part de les persones que es dediquen professionalment a aquesta activitat amb caràcter lucratiu.

Atesa aquesta especial protecció a consumidors i a destinataris del sector, així com l'obligació de garantir l'ordre públic en el desenvolupament del joc i la salut pública, que s'han de donar en aquesta norma, s'ha considerat que hi ha “raons imperioses d'interès general” que justifiquin mantenir el règim d'intervenció esmentat abans mitjançant autoritzacions per a l'accés i exercici d'activitats econòmiques en matèria de joc. Quant a la resta de principis establerts en la LGUM, estan recollits en l'article 8.4, en la disposició addicional segona, així com en la resta de l'articulat.

Aquestes mateixes raons imperioses són les que justifiquen els efectes desestimatoris del silenci administratiu referent al règim de les autoritzacions en matèria de joc i apostes regulat en la llei.

La publicació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, ha introduït conceptes, classificacions i categories de les empreses turístiques diferents dels existents amb la normativa turística anterior. Així, s'han utilitzat en l'articulat de la Llei del joc els conceptes i les classificacions actuals amb relació als establiments que poden ser autoritzats per a la pràctica de jocs i apostes.

Els principis de simplificació administrativa i de càrregues, el de simplificació documental dels procediments administratius, el de comunicació i tramitació d'expedients per mitjans telemàtics i interactius, tots recollits en el nostre Decret 6/2013, de 8 de febrer, regeixen l'esperit d’aquesta Llei.

II

La Llei consta de 38 articles (distribuïts en sis títols), cinc disposicions addicionals, tres de transitòries, una de derogatòria i quatre de finals.

El títol I (articles 1 al 7) es dedica a les disposicions generals sobre la matèria, l'àmbit d'aplicació, la distribució de competències i els criteris o principis que vertebren l'activitat del sector. El títol II (articles 8 al 16) preveu la regulació dels establiments i les modalitats de joc i apostes. El títol III (articles 17 al 22) recull les empreses de joc. El títol IV (articles 23 i 24) tracta dels drets i les obligacions de les persones usuàries, així com de les prohibicions d'accés d'aquestes als establiments. El títol V (articles 25 i 26) disposa les normes bàsiques sobre inspecció i control. Finalment, el títol VI (articles 27 a 38) regula el règim sancionador.

TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Objecte i àmbit d'aplicació de la Llei

1. Aquesta Llei té per objecte regular, en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, les activitats relatives al joc i les apostes en les seves diferents modalitats i denominacions.

2. S'inclou en l'objecte d'aquesta Llei la regulació de:

a) Totes les activitats en les quals s'arrisquin quantitats de doblers o objectes econòmicament avaluables en qualsevol forma, sobre resultats futurs i incerts, i que en permetin la transferència entre les persones participants, amb independència que hi predomini el grau de destresa de les persones jugadores o siguin exclusivament o primordialment de sort, envit o atzar, i tant si es desenvolupen a través d'activitats humanes com mitjançant la utilització de màquines automàtiques, canals electrònics, informàtics, telemàtics o interactius, incloent-hi els establiments on es faci la gestió i l’explotació del joc i les apostes.

b) Les empreses dedicades a la gestió i l’explotació de jocs i d'apostes, a la fabricació de materials de joc i a activitats connexes.

c) Els locals on es duen a terme la gestió i l’explotació de jocs i d'apostes, així com aquells on es produeixen els resultats condicionants.

d) Les persones que intervinguin en la gestió, l’explotació i la pràctica dels jocs i les apostes.

e) L'advertència i la prevenció de possibles repercussions en les persones usuàries, les seves famílies i la societat per l'ús abusiu del joc.

3. Queden exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei:

a) Els jocs o les competicions de mer passatemps o esbarjo en els quals no concorri el requisit d'explotació lucrativa i les transferències produïdes no vagin més enllà dels usos socials de caràcter tradicional, familiar o amistós. Tot això, sens perjudici del que estableix la disposició addicional quarta.

b) Les màquines recreatives o de tipus A, així com els salons recreatius en els quals només s'instal·lin aquest tipus de màquines. Igualment, se n'exclouen les empreses que exclusivament tenguin per objecte l'explotació d'aquestes màquines o salons, per la qual cosa no requereixen l'autorització administrativa prevista en aquesta Llei per a la seva instal·lació i funcionament ni tampoc l'homologació i la inscripció en els registres de models i d'empreses regulats reglamentàriament.

c) Les apostes mútues esportivobenèfiques i els jocs i apostes d'àmbit estatal.

Article 2

Principis generals d'ordenació

1. La regulació, l’organització, l’explotació i la pràctica del joc i de les apostes en la comunitat autònoma de les Illes Balears s'ha d'inspirar en polítiques de joc responsable, i ha d'observar a tota hora els principis següents:

a) La transparència, la salvaguarda de l'ordre i la seguretat en el desenvolupament dels jocs i les apostes.

b) La diversificació empresarial del joc i les apostes, afavorint la transparència en el mercat i la concurrència en condicions d'igualtat de les persones físiques i jurídiques dedicades a l'explotació dels jocs i les apostes.

c) La prevenció de perjudicis a terceres persones, especialment als sectors més vulnerables com ara menors d'edat o persones impossibilitades.

d) La prevenció i la prohibició d'activitats monopolístiques i oligopolístiques així com de pràctiques fraudulentes en el desenvolupament dels jocs i les apostes, i en l'activitat de persones empresàries i jugadores.

e) La garantia del pagament de premis.

2. La comunicació i la tramitació d'expedients podrà fer-se per mitjans telemàtics i interactius, en la forma i conformement als procediments que estableixi la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 3

Autoritzacions

1. La realització de qualsevol activitat inclosa en l'àmbit d'aquesta Llei requereix l’autorització administrativa prèvia.

En cap cas no es poden atorgar noves autoritzacions per instal·lar establiments específics de joc a la zona d'influència de centres d'ensenyament de persones menors d'edat, zones de lleure infantil i centres permanents d'atenció a les persones menors d'edat. La determinació de la zona d'influència s'ha de desenvolupar reglamentàriament.

2. Les autoritzacions i els permisos s'han d’atorgar quan es compleixin els requisits establerts en la Llei i en les disposicions reglamentàries que la despleguin. En tot cas, les persones titulars de les autoritzacions han d'estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social.

3. Les autoritzacions tenen caràcter temporal, i han d'assenyalar de manera explícita els seus titulars, el temps pel qual es concedeixen, les activitats autoritzades i les condicions, i els llocs on poden ser practicades, amb la indicació de les característiques que aquests han de posseir. Així mateix, seran renovables quan així es determini reglamentàriament.

En qualsevol cas, la renovació de les autoritzacions comporta el compliment de les condicions i els requisits exigits en l'autorització inicial i/o en les modificacions autoritzades posteriorment.

4. Per desenvolupar l'activitat de joc i apostes en un determinat establiment es requereix l'obtenció prèvia de l'autorització o llicència o comunicació exigida en la normativa sectorial corresponent, que s'ha d'acreditar segons es determini reglamentàriament.

5. Les autoritzacions poden revocar-se si durant el seu període de vigència es perden les condicions o s'incompleixen les obligacions que es derivin del seu atorgament o modificació posterior autoritzada i, així mateix, per incompliment de les obligacions tributàries en matèria de joc. L'òrgan competent en matèria de joc pot demanar d'ofici a l'Agència Tributària de les Illes Balears i a les persones titulars de les autoritzacions el compliment de les dites obligacions tributàries.

També poden revocar-se les autoritzacions quan no es constitueixin les fiances corresponents, no s'actualitzin o no es reposin dins termini.

6. L’efecte del silenci en matèria de joc i apostes és sempre desestimatori.

7. Les autoritzacions seran transmissibles en els casos i les condicions que reglamentàriament es determinin, sempre amb el coneixement previ de l'Administració.

8. No poden ser titulars de les autoritzacions necessàries per a l'organització i explotació dels jocs o les apostes regulades per aquesta Llei les persones físiques i jurídiques que es trobin en alguna de les circumstàncies següents:

a) Haver estat condemnades dins dels cinc anys anteriors a la data de la sol·licitud mitjançant sentència ferma per delicte de falsedat, contra les persones, contra la salut pública, contra la propietat, contra la Hisenda pública o contra la Seguretat Social.

b) Haver estat declarades insolvents en qualsevol procediment; trobar-se declarades en concurs llevat que en aquest hagi adquirit eficàcia un conveni amb els creditors, o estar subjectes a intervenció judicial.

c) Haver estat sancionades mitjançant resolució ferma per tres o més infraccions molt greus en els últims cinc anys per incompliment de la normativa de joc, o haver estat sancionades mitjançant resolució ferma per dues o més infraccions tributàries greus, en els últims cinc anys, per tributs sobre el joc i les apostes.

d) Haver estat condemnades, mitjançant resolució ferma, a penes o sancions que comportin la privació de drets o que suposin la inhabilitació absoluta o l'especial per a ocupació, professió, ofici, indústria o comerç.

La incursió en alguna de les circumstàncies esmentades posteriorment a l'atorgament de l'autorització en comportarà la revocació immediata i no podrà tornar a sol·licitar-se durant un període de cinc anys des de la revocació.

9. Les prohibicions establertes en l'apartat anterior són aplicables a les persones físiques i jurídiques que siguin sòcies, directives o administradores d'altres entitats, sempre que:

a) Hi tenguin una participació superior al 50%.

b) Tenguin poder de direcció, gestió o control de l'entitat titular de l'autorització.

Article 4

Competències dels òrgans de la Comunitat Autònoma

1. Al Consell de Govern li corresponen les competències següents en matèria de joc:

a) Aprovar la planificació general de sector, tenint en compte la realitat i la incidència social del joc i de les apostes, les seves repercussions econòmiques i tributàries, i la necessitat de diversificar el joc.

b) Aprovar les normes necessàries per al control i la direcció dels jocs i les apostes.

c) Fomentar una política integral del joc responsable per sensibilitzar, informar i difondre les bones pràctiques del joc, tot això amb la necessària col·laboració de les empreses i els sectors afectats.

2. A la persona titular de la conselleria competent en matèria de jocs i apostes:

a) Concedir les autoritzacions necessàries per organitzar, gestionar i explotar els jocs i les apostes.

b) Aprovar el Catàleg de Jocs i Apostes i, si s’escau, les modalitats i els tipus.

c) Ordenar i exercir la inspecció, la comprovació, la vigilància i el control de les activitats relacionades amb els jocs i les apostes.

d) Regular el règim de publicitat del joc i les apostes, d'acord amb la realitat i incidència social de l'activitat, les seves repercussions econòmiques i tributàries, i la necessitat de reduir, diversificar i no fomentar l'hàbit, i impedir-ne la gestió en situacions de monopoli.

e) Regular i gestionar el Registre General del Joc.

f) Fixar i homologar les característiques tècniques dels elements i instruments dels jocs i les apostes.

g) Incoar els expedients sancionadors i imposar sancions en els supòsits que preveu aquesta Llei.

Article 5

Catàleg de Jocs i Apostes

1. El Catàleg de Jocs i Apostes és l'instrument bàsic d'ordenació dels jocs de sort, envit i atzar, i constitueix l'inventari d'aquells la pràctica dels quals pot ser autoritzada, amb subjecció als restants requisits establerts reglamentàriament. Aquest Catàleg, que s'aprovarà a proposta del conseller o consellera competent, conté la denominació, les modalitats possibles, els elements i les persones necessàries per practicar-los, les regles bàsiques i els límits de cada un dels jocs autoritzables.

2. En aquest Catàleg s'han d’incloure, en tot cas, els jocs i les apostes següents:

a) Les loteries.

b) Els bitllets.

c) El bingo, en les diferents modalitats.

d) Els exclusius dels casinos de joc.

e) Els jocs col·lectius de doblers i atzar.

f) Els que es desenvolupin mitjançant l'ús de màquines recreatives amb premi i màquines d'atzar.

g) Les rifes, les tómboles i les combinacions aleatòries.

h) Les apostes sobre esdeveniments esportius, sobre curses en què intervinguin animals per fer a hipòdroms i canòdroms o sobre esdeveniments d'un altre caràcter prèviament determinats.

3. Tenen la consideració de jocs exclusius dels casinos de joc els següents:

a) Ruleta francesa.

b) Ruleta americana.

c) Bola o boule.

d) Vint-i-una o blackjack.

e) Trenta i quaranta.

f) Punt i banca.

g) Ferrocarril, bacarà o chemin de fer en les diferents modalitats.

h) Daus.

i) Pòquer, en les diferents modalitats.

j) Els desenvolupats mitjançant màquines d'atzar o de tipus C.

k) Altres que puguin autoritzar-se reglamentàriament.

4. Els jocs o les apostes desenvolupats mitjançant l'ús de màquines o terminals telemàtics han de ser igualment catalogats.

5. Es consideren prohibits els jocs i les apostes no inclosos en el Catàleg. Igual consideració tenen els que, tot i estar inclosos en el Catàleg esmentat, es duguin a terme sense les preceptives autoritzacions o amb incompliment de les condicions i els requisits que s’hi exigeixin.

6. L'autorització d'un joc o aposta, o una modalitat, implica de manera automàtica la seva inclusió en el Catàleg de Jocs i Apostes.

Article 6

Registre General del Joc de les Illes Balears

1. El Registre General del Joc de les Illes Balears, com a instrument de publicitat i control de les activitats relacionades amb el joc i les apostes, recull les dades relatives a:

a) Les persones físiques o jurídiques que es dediquin a l'explotació o organització de qualsevol joc o aposta, i a la fabricació, la importació, la comercialització o el manteniment de les màquines o de qualsevol material relacionat amb el joc.

b) Les persones amb prohibicions d'accés.

c) Els establiments autoritzats per a la pràctica del joc i les apostes.

d) Les màquines de joc, els models, els sistemes d'interconnexió, les dades d'identificació i instal·lació i els permisos d'explotació.

e) Qualssevol altres dades d'interès relatives a l'activitat de joc, així com qualsevol modificació que s’hi produeixi.

2. La inscripció en el Registre s'ha de fer d'ofici, i és requisit indispensable per al desenvolupament de l'activitat de joc o aposta en el territori de les Illes Balears.

3. Reglamentàriament s’ha de regular l'organització, el funcionament i l'accés públic a les dades del Registre, a l’efecte de la transparència de l'activitat.

Article 7

Publicitat i promoció

1. La publicitat i el patrocini, així com defineix la Llei 34/1988, d'11 de novembre, general de publicitat, i també la promoció de qualsevol forma del joc i de les apostes, requereixen l'autorització administrativa prèvia, amb les condicions que es fixin reglamentàriament, i queda expressament prohibida la publicitat que inciti o estimuli a practicar-los.

2. No es considera publicitat de joc, als efectes que preveu aquesta Llei, la mera informació comercial duita a terme sense finalitats publicitàries i, en concret, la que es limiti a informar dels aspectes següents :

a) Nom, raó social, domicili, telèfon, lloc web i adreça electrònica de l'empresa de joc i, si s’escau, de l'establiment destinat a la pràctica de joc.

b) Horari d'obertura i tancament.

c) Serveis complementaris que presti l'establiment destinat a la pràctica de joc i horari de la seva prestació.

3. Les disposicions sobre la publicitat il·legal contingudes en la legislació general sobre publicitat són aplicables a la publicitat de la pràctica dels jocs i de les apostes, així com dels establiments dedicats a la seva pràctica i de les empreses del sector del joc i de les apostes.

4. L'activitat publicitària, de patrocini i de promoció s'ha d'ajustar al que disposen la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, i la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, i ha de respectar, en tot cas, la normativa sobre protecció de persones menors d'edat.

En particular, de conformitat amb la Llei 34/2002, d'11 de juliol, les comunicacions publicitàries per correu electrònic o un altre mitjà de comunicació equivalent requereixen la sol·licitud prèvia o l'autorització expressa de les persones destinatàries.

5. L'activitat publicitària, de patrocini i de promoció no ha d'alterar la dinàmica de la pràctica del joc o l’aposta corresponent, ha de respectar els principis bàsics sobre joc responsable, i ha de contenir l'advertiment  que “el joc abusiu perjudica la salut i pot produir ludopatia” i que “la pràctica del joc està prohibida a les persones menors d'edat”.

6. Es consideren actes de promoció, i no requereixen autorització administrativa prèvia, els obsequis i les invitacions d'escassa quantia que es puguin oferir a les persones jugadores dins els establiments autoritzats per a la pràctica dels jocs a fi de donar a conèixer l'activitat.

TÍTOL II
ESTABLIMENTS I MODALITATS DE JOC I APOSTES

Article 8

Establiments

1. Els jocs i les apostes s'han de practicar únicament i exclusivament en els establiments que reuneixin els requisits exigits en aquesta Llei i en les disposicions que la despleguin i siguin autoritzats expressament per fer-ho.

2. Poden ser autoritzats per a la pràctica de jocs i apostes els establiments següents:

a) Casinos de joc.

b) Sales de bingo.

c) Salons de joc.

d) Locals d'apostes.

e) Hotels, hotels de ciutat, hotels apartaments, allotjaments de turisme interior, restaurants, bars cafeteries, sales de festa, salons de ball, discoteques, cafès concert.

En els termes en què es determini reglamentàriament, es poden autoritzar, segons cada modalitat de joc i aposta, altres establiments oberts al públic.

En els termes, les condicions i els requisits que reglamentàriament es prevegin, les agrupacions o unions d'empreses titulars d'autoritzacions de joc presencial, o aquestes individualment, poden desenvolupar de manera remota a través de mitjans telemàtics, interactius o de comunicació a distància, les activitats de joc i apostes incloses en el Catàleg de Jocs i Apostes que tenguin autoritzades, excepte en els establiments recollits en l'apartat 2.e) d'aquest article.

3. La capacitat i la superfície dels establiments, així com les condicions de funcionament, s'han de determinar reglamentàriament.

4. L'obertura d'establiments oberts al públic on pretenguin desenvolupar activitats de jocs i apostes els operadors autoritzats per altres administracions, així com la instal·lació d'equips que permetin la participació en els esmentats jocs i apostes, requereixen l'obtenció prèvia de l'autorització atorgada pel titular de l'òrgan competent en matèria de joc de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sens perjudici del que estableix la disposició addicional segona d'aquesta Llei.

5. Als establiments autoritzats per a la pràctica de jocs i apostes hi ha d'haver un llibre o fulls de reclamacions a disposició de les persones jugadores i de l'Administració. Reglamentàriament se n'ha de regular la tramitació a través de mitjans informàtics o telemàtics.

Article 9

Casinos de joc

1. Tenen la consideració de casinos de joc els establiments que reuneixen els requisits exigits i han estat autoritzats per a la pràctica dels jocs que, en el Catàleg de Jocs i Apostes de les Illes Balears, es recullen com a “exclusius dels casinos de joc”, o altres que puguin autoritzar-se reglamentàriament.

2. L'autorització d'instal·lació d'un casino s'ha de fer mitjançant un concurs públic en el qual s'han de valorar, entre d’altres, el nombre de llocs de treball fix, l'interès turístic del projecte, la solvència de les persones promotores, l'experiència en el sector, el programa d'inversions i el compliment de les condicions concretes de la convocatòria. La concessió de l'autorització no exclou l'obtenció de les llicències preceptives.

3. L'autorització s’ha de concedir per un període mínim de deu anys.

4. Les característiques de tot ordre dels establiments a què es refereix aquest precepte, així com els serveis complementaris que puguin establir-se, han de ser determinats en la reglamentació corresponent. Tenen la consideració de serveis complementaris, els de restaurant, cafeteria, auditori, sales de festa, aparcaments i altres serveis.

5. Pot autoritzar-se l'obertura i el funcionament d'una sala accessòria per a cada Casino autoritzat sempre que constitueixi una unitat d'explotació i en formi part, i  compleixi els requisits i les condicions que s'estableixin reglamentàriament.

Article 10

Sales de bingo

1. Tenen la consideració de sales de bingo els establiments que hagin estat autoritzats per a la pràctica del joc del bingo en les diferents modalitats.

2. A les sales de bingo poden instal·lar-se màquines de tipus B en funció de la capacitat del local i en els termes que es determinin reglamentàriament.

Així mateix, s'hi poden practicar, amb l’autorització prèvia de l'òrgan competent en matèria de joc, altres jocs dels inclosos en el Catàleg de Jocs i Apostes de les Illes Balears, sempre que no siguin exclusius de cap altre tipus d'establiments.

3. Les sales de bingo han de disposar, com a mínim, d'una àrea de recepció i una sala de jocs.

La capacitat, la superfície, el funcionament i els serveis mínims per prestar al públic de les sales de bingo han de ser determinats reglamentàriament.

4. Les autoritzacions per a l'explotació de sales de bingo s’han de concedir per un període de deu anys.

Article 11

Salons de joc

1. Tenen la consideració de salons de joc els establiments específicament autoritzats per instal·lar màquines de tipus B. Així mateix, s'hi poden practicar, amb prèvia autorització, altres jocs dels inclosos en el Catàleg de Jocs i Apostes de les Illes Balears que no siguin exclusius de cap altre tipus d'establiment.

2. Les condicions, el nombre de màquines i les obligacions de les persones titulars s'establiran reglamentàriament.

3. Podran explotar-se en aquests establiments màquines recreatives o activitats de mer entreteniment.

Article 12

Locals d'apostes

1. Són els establiments on es desenvolupa una activitat de joc en la qual s'arrisquen quantitats de doblers sobre els resultats d'un esdeveniment prèviament determinat el desenllaç del qual és incert i aliè a les persones participants, i es determina la quantia del premi que s'atorga en funció de les quantitats arriscades o d'altres factors fixats prèviament en la regulació de la modalitat concreta d'aposta.

2. Les empreses que explotin locals d'apostes hauran de complir els requisits que es determinin reglamentàriament.

Article 13

Màquines de joc

1. Són màquines de joc als efectes d'aquesta Llei els aparells manuals o automàtics que, a canvi d'un preu fix, ofereixen a la persona usuària entreteniment amb la possibilitat d'obtenir un premi.

2. Les màquines de joc es classifiquen en els grups següents:

a) Màquines de tipus B o recreatives amb premi programat són les que, a canvi del preu de la partida o jugada, concedeixen a la persona usuària un temps d'ús o de joc i, eventualment, un premi en metàl·lic, d'acord amb el programa de joc.

b) Màquines tipus de C o d'atzar són les que a canvi del preu de la partida o jugada concedeixen a la persona usuària un temps de joc i eventualment poden oferir un premi que sempre depèn de l'atzar.

c) Màquines de tipus D, anomenades màquines amb premi en espècie, grup que engloba les anomenades grues i les altres expenedores que incloguin algun element de joc addicional. Reglamentàriament s'establiran els requisits d'homologació, explotació i instal·lació, i el seu règim administratiu general.

3. Queden excloses d'aquesta Llei les màquines expenedores que es limitin a efectuar mecànicament venda de productes i mercaderies, sempre que el valor dels diners dipositats a les màquines correspongui al valor en mercat dels productes que lliurin, així com les màquines de tocadiscs o videodiscs i les màquines o aparells de simple competència o esport on el joc es realitzi sense l'ajuda directa de components electrònics.

4. Queden excloses d'aquesta Llei les màquines de tipus A o recreatives, que són les següents:

a) Les que, a canvi d'un preu, ofereixen al jugador o la jugadora un temps d'utilització, sense que hi hagi cap tipus de premi o compensació en metàl·lic, en espècie o en forma de punts canviables, llevat de la possibilitat de continuar jugant pel mateix import inicial.

b) Les denominades de realitat virtual, simulació i anàlogues, sempre que la persona usuària intervingui en el desenvolupament dels jocs.

c) Les de competència simple o esportiva els components electrònics de les quals no tenguin influència decisiva en el desenvolupament del joc.

d) Els jocs recreatius sense premi desenvolupats a través d'ordinadors i altres suports informàtics, com ara els videojocs o altres programes informàtics de joc recreatiu, practicats en locals oberts al públic, explotats lucrativament a canvi d'un preu mitjançant la seva instal·lació en la memòria mateixa de l'ordinador personal o d'altres suports informàtics, o bé en una xarxa d'àrea local, o bé en altres xarxes informàtiques de telecomunicacions o anàlogues de caràcter extern, sens perjudici del que disposa la normativa sobre propietat intel·lectual.

No obstant això, el que es disposa en aquest apartat s'ha d'entendre sens perjudici de la necessitat de compliment per aquestes màquines de la normativa vigent adreçada a la protecció de persones menors d'edat a qui sigui aplicable, així com de la que reguli específicament el contingut dels jocs o suports a través dels quals es practiquen.

5. Les màquines regulades en aquesta Llei no poden situar-se en terrasses o altres espais ubicats en zones que siguin d'ocupació de vies públiques. Tampoc no poden instal·lar-se màquines de tipus B als bars de centres i àrees comercials o estacions de transport públic si el local no es troba aïllat de la zona de pas, als bars que siguin dependències complementàries d'altres locals i establiments destinats a espectacles públics i altres activitats recreatives o esportives.

Article 14

Apostes

S'entén per aposta, sigui quina sigui la seva modalitat, l’activitat de joc en la qual s'arrisquen quantitats de diners sobre els resultats d'un esdeveniment prèviament determinat el desenllaç del qual és incert i aliè a les persones participants, i es determina la quantia del premi que s'atorga en funció de les quantitats arriscades o altres factors fixats prèviament en la regulació de la modalitat concreta d'aposta.

Article 15

Loteries

S'entén per loteries les activitats de joc en les quals s'atorguen premis en els casos en què el número o combinació de números o signes, expressats en el bitllet o en el seu equivalent electrònic, coincideixen en tot o en part amb el determinat mitjançant un sorteig o esdeveniment celebrat en una data prèviament determinada o en un programa previ, en el cas de les instantànies o presortejades. Les loteries es comercialitzen en bitllets o en qualsevol altra forma de participació el suport de la qual sigui material, informàtic, telemàtic, telefònic o interactiu.

Article 16

Rifes i tómboles

1. S'entén per rifa la modalitat de joc consistent en l'adjudicació d'un o diversos premis mitjançant la celebració d'un sorteig o selecció per atzar, entre les persones que adquireixin bitllets, paperetes o altres documents o suports de participació, diferenciats entre si, ja siguin de caràcter material, informàtic, telemàtic o interactiu, en una data prèviament determinada, i sempre que per participar sigui necessari fer una aportació econòmica. L'objecte de la rifa pot ser un bé moble, immoble, semovent o drets lligats a aquests, sempre que no siguin premis dineraris.

2. S'entén per tómbola la modalitat de joc en la qual el jugador o jugadora participa en el sorteig de diversos objectes exposats al públic, mitjançant l'adquisició de bitllets o paperetes tancats que contenen, si s'escau, la indicació del premi que es pot obtenir, que ha de ser en tot cas en espècie.

TÍTOL III
EMPRESES DE JOC

Article 17

Empreses de joc

1. Es consideren empreses de joc les persones físiques o jurídiques que, prèvia autorització i inscripció en el Registre General del Joc de les Illes Balears, duen a terme activitats incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei.

2. Queda prohibit l'exercici empresarial d'activitats relacionades amb jocs i apostes que no disposi d'inscripció prèvia en el Registre General del Joc o que es desenvolupi sense autorització administrativa prèvia o al marge dels requisits i les condicions establerts reglamentàriament, amb les excepcions previstes en aquesta Llei.

Article 18

Fiances

1. Les empreses i les persones empresàries que duguin a terme activitats relacionades amb el joc han de constituir a favor de la Hisenda de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, una fiança en els termes, les formes i les quanties previstes en la normativa vigent. Aquestes garanties queden afectes al compliment per aquestes entitats i persones de les seves obligacions, derivades d'aquesta Llei, i especialment a l'abonament dels premis, a les responsabilitats derivades del règim sancionador, així com al compliment de les obligacions derivades dels tributs específics sobre el joc i les apostes.

2. Les obligacions a què es refereix l'apartat 1 poden fer-se efectives d'ofici contra les fiances dipositades.

3. La fiança s'ha de mantenir actualitzada en la quantia exigida reglamentàriament. Si se'n produís, per qualsevol circumstància, una disminució de la quantia, la persona o entitat que l'hagués constituït l'haurà de completar en la quantia obligatòria en el termini que en cada cas s'estableixi reglamentàriament o, si no n'hi ha, en el termini de dos mesos a comptar des de la data de la disminució.

4. Les fiances s'extingeixen si desapareixen les causes que en varen motivar la constitució, si no hi ha responsabilitats pendents o si ha transcorregut el termini màxim de prescripció d'aquestes responsabilitats, casos en què han de ser tornades, a petició de la persona interessada, amb prèvia liquidació, si escau.

Article 19

Empreses titulars de casinos

1. Poden ser titulars d'autoritzacions de casinos de joc les persones jurídiques que compleixin els requisits següents:

a) Haver-se constituït com a societat anònima i tenir la nacionalitat espanyola o d'un estat membre de la Unió Europea.

b) Tenir un capital social mínim, subscrit i totalment desemborsat en la quantia que es determinarà reglamentàriament.

c) El seu objecte social únic i exclusiu ha de ser l'explotació del casino de joc i, si s'escau, de les instal·lacions i els serveis complementaris o accessoris relacionats amb l'explotació d'aquest.

d) Les accions representatives del capital han de ser nominatives.

e) La participació directa o indirecta de capital estranger no pot excedir els límits establerts en el règim especial per a les inversions estrangeres a Espanya.

f) La societat ha de tenir administració col·legiada. Les persones administradores han de ser persones físiques.

2. Reglamentàriament es determinaran la resta de requisits per a l'obtenció de l'autorització d'instal·lació i explotació de casinos de joc.

Article 20

Empreses titulars de salons de joc

1. Poden ser titulars d'autoritzacions de salons de joc les persones jurídiques que compleixin els requisits següents:

a) Haver-se constituït sota la forma de societat mercantil.

b) Tenir el capital social mínim exigit en cada cas per la normativa específica que hi sigui aplicable, que ha d'estar totalment desemborsat i representat per accions o participacions nominatives.

c) Tenir per objecte social l'explotació de màquines recreatives en salons així com la realització de les activitats preparatòries, necessàries, accessòries, complementàries o relacionades amb aquests.

2. Reglamentàriament es determinaran la resta de requisits per a l'obtenció de l'autorització per ser empresa titular de salons de joc.

Article 21

Empreses operadores de màquines

1. Poden ser empreses operadores de màquines les persones físiques i jurídiques que compleixin els requisits següents:

a) Haver-se constituït sota qualsevol de les modalitats de societat mercantil admeses.

b) Disposar del capital social mínim exigit en cada cas per la normativa mercantil vigent, representat per accions o participacions.

La participació de capital estranger s'ha d'ajustar a la normativa vigent sobre inversions estrangeres.

2. En tot cas, les empreses de màquines recreatives han d'estar inscrites en la secció corresponent del Registre General del Joc, autoritzades a aquest efecte per a la realització de les activitats de fabricació, importació, exportació, comercialització o distribució, instal·lació o explotació de màquines recreatives.

3. Reglamentàriament es determinaran la resta de requisits per a l'obtenció de l'autorització per ser empresa operadora de màquines.

Article 22

Titulars de sales de bingo

1. Poden ser titulars d'empreses de bingo les persones jurídiques que reuneixin els requisits següents:

a) Haver-se constituït com a societat anònima i tenir la nacionalitat espanyola o d'un estat membre de la Unió Europea.

b) Tenir un capital social mínim, subscrit i totalment desemborsat.

c) Les accions representatives del capital han de ser nominatives.

d) Tenir per objecte social únicament i exclusivament l'explotació de sales de bingo i els seus serveis complementaris, i altres jocs que puguin autoritzar en les dites sales sempre que no siguin de caràcter exclusiu de cap altre tipus d'establiment.

e) La societat ha de tenir administració col·legiada.

2. Reglamentàriament es determinaran la resta de requisits per a l'obtenció de l'autorització d'instal·lació i explotació de les sales de bingo.

TÍTOL IV
PERSONES USUÀRIES

Article 23

Les persones usuàries

1. Les persones usuàries, les jugadores o participants en els jocs i apostes, tenen els drets següents:

a) A la pràctica, l’ús o la participació en el joc durant el temps corresponent a la partida de què es tracti.

b) Al cobrament dels premis que es pugui correspondre, de conformitat amb el reglament específic de cada joc.

c) A ser tractats amb respecte i cortesia, i a obtenir informació sobre les regles del joc o aposta.

d) A formular les queixes i les reclamacions que estimin oportunes i a obtenir la resposta adequada.

e) A utilitzar els mitjans administratius establerts en aquesta Llei i en els reglaments que la despleguin, que els protegeixen per assegurar un joc responsable.

f) Qualsevol altre que determinin els reglaments corresponents.

2. D'altra banda, les persones jugadores han de respectar a tota hora les regles del joc, l'ús adequat dels aparells i les màquines, així com mantenir l'ordre als establiments.

3. A les persones amb símptomes de trobar-se sota els efectes de l'alcohol, intoxicació per altres drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, o de trobar-se en situació d'alienació mental, així com a les persones menors d'edat i a les persones impossibilitades judicialment se'ls ha de prohibir l'entrada als establiments on específicament es desenvolupin jocs i apostes.

Les persones menors d'edat i les persones impossibilitades judicialment no poden practicar cap joc de sort, envit i atzar, ni participar en apostes, ni usar màquines de joc amb premi.

4. Les reglamentacions específiques podran establir altres limitacions especials d'accés i pràctica de jocs i apostes.

5. Les persones titulars dels establiments on es practiquin els jocs poden exercir el dret d'admissió d'acord amb la normativa vigent en la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 24

Prohibicions d'accés

1. Estarà prohibit l'accés i no permesa l'entrada als casinos, bingos, salons, locals, establiments o sales dedicades exclusivament al joc i a les apostes, a les persones incloses en la secció de Prohibicions d'Accessos del Registre General del Joc, que serà gestionat per l'òrgan competent en matèria de joc i en el qual s'inclouran:

a) Les persones sancionades per infraccions greus o molt greus en aplicació de les disposicions d'aquesta Llei o dels reglaments que la despleguin que comportin aquesta sanció.

b) Els qui ho sol·licitin voluntàriament per considerar que necessiten la dita previsió administrativa, mentre no sol·licitin la seva exclusió.

c) Els qui així ho ordeni una resolució judicial.

D'acord amb la legislació en matèria de protecció de dades, aquesta informació es facilitarà a les persones titulars dels establiments només a l'efecte de prohibir l'accés a les persones inscrites en el Registre abans esmentat.

2. L'organització i el funcionament d'aquesta secció del Registre General del Joc, així com les normes d'accés als establiments de joc, es desplegarà reglamentàriament.

La seva gestió podrà dur-se a terme mitjançant sistemes informàtics i telemàtics.

TÍTOL V
INSPECCIÓ I CONTROL

Article 25

Inspecció del joc

1. La inspecció, la vigilància i el control d'allò que regula aquesta Llei correspon a l'òrgan que tengui atribuïdes les funcions en matèria de joc, el qual les ha de desenvolupar amb mitjans propis a través del personal funcionari amb competències inspectores o específicament designat per a l'exercici de la funció inspectora, i/o amb la col·laboració de l'Administració General de l'Estat prestada pel personal funcionari designat a aquest efecte en el conveni corresponent.

2. Aquest personal funcionari tindrà la consideració d'agent de l'autoritat i gaudirà com a tal de la protecció que li dispensa la legislació vigent.

Així mateix, estarà facultat per accedir i examinar els establiments, el material de joc, els documents, les bases de dades i tot el que pugui servir d'informació per al millor compliment de les seves funcions.

3. En els termes regulats en l'article 38 d'aquesta Llei, el personal funcionari que intervingui podrà, per si mateix, adoptar, en el supòsit d'infraccions que puguin  qualificar-se com a molt greus, la mesura cautelar urgent de precintar, confiscar i  dipositar màquines de joc, materials i elements utilitzats per a la pràctica de jocs i apostes no autoritzats o sense haver complit el requisit de la declaració responsable, quan hi sigui aplicable, així com el producte obtingut per la persona infractora.

4. Les persones físiques o jurídiques titulars de l'autorització corresponent, els seus representants legals i el personal que, si s'escau, es trobi en l'activitat en el moment de la inspecció, tindran l'obligació de facilitar al personal funcionari esmentat abans l'accés als seus establiments, locals i dependències, i l'examen dels llibres, documents i registres preceptius que duguin amb motiu de l'activitat o els fets objecte de la inspecció.

5. Amb caràcter previ a l'exercici de les seves funcions, i en tots els casos en què les persones interessades els ho requereixin, el personal inspector haurà d'acreditar, mitjançant l'exhibició del document corresponent, la seva condició com a tal.

6. A l'efecte del control de jocs i apostes poden establir-se, reglamentàriament, les mesures de control que s'estimin necessàries per garantir el compliment de les normes establertes en aquesta Llei, així com en la normativa que la desplegui i, en particular, podrà establir-se una connexió informàtica en línia entre l'òrgan administratiu competent en matèria de joc i els sistemes de processos de dades dels jocs i apostes per als quals es prevegi, sens perjudici del que estableix la legislació vigent en matèria de protecció de dades.

Article 26

Actes de la inspecció del joc

1. Els fets constatats pel personal funcionari en exercici de competències inspectores s'han de formalitzar en l'acta corresponent, que s'ha de trametre a l'òrgan competent a fi que iniciï, si escau, l'expedient oportú.

2. Ha d'estendre l'acta esmentada abans, en tot cas, el personal funcionari intervinent davant la persona titular de l'establiment sotmès a inspecció o, si no n'hi ha, davant el representant legal d'aquest o, en darrer ordre, davant la persona empleada o que es trobi al capdavant de l'establiment on es practiqui o, si no n'hi ha, davant qualsevol persona empleada, els quals han de signar l'acta.

3. En l'acta s'han de consignar íntegrament les dades i les circumstàncies precises per a la millor i més completa expressió dels fets, i així mateix s'han de consignar les circumstàncies personals i el número del document nacional d'identitat de les persones signants.

4. En el supòsit que la persona davant qui s'estengui l'acta es negui a signar, això s'ha de fer constar en l'acta, especificant les circumstàncies de l'intent de notificació, i cal lliurar-li'n, en tot cas, una còpia. Si es nega a rebre-la, se li ha d'enviar per algun dels mitjans prevists en les disposicions vigents.

5. La signatura de l'acta no implica l'acceptació del seu contingut ni de la responsabilitat en què pugui haver incorregut la presumpta persona infractora, llevat de quan així ho hagi reconegut expressament en l'acta. La falta de signatura de l'acta no exonera de responsabilitat ni destrueix la presumpció de veracitat del seu contingut.

6. L'acta estesa i signada pel personal funcionari en l'exercici de competències inspectores, i formalitzada en un document públic, observant els requisits legals pertinents, gaudeix de valor probatori, sens perjudici de les proves que en defensa dels seus drets i interessos puguin aportar les persones administrades.

TÍTOL VI
RÈGIM SANCIONADOR

Article 27

Règim de les infraccions

1. Són infraccions administratives en matèria de joc les accions o omissions tipificades com a tals en aquesta Llei, fins i tot a títol de simple negligència, que poden ser especificades en els reglaments que la despleguin o que regulin les diferents activitats de joc.

2. No pot ser considerat constitutiu d'infraccions administratives diferents un mateix fet en el qual s'apreciï identitat de subjecte i fonament.

3. Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

4. Quan les accions o omissions denunciades comeses per un mateix infractor són constitutives de diversos tipus d'infracció, l'òrgan competent ha d'imposar la sanció que correspongui al tipus d'infracció més greu i considerar les altres infraccions com a circumstàncies agreujants per a la graduació de la sanció per imposar.

Article 28

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

a) L'organització, la gestió o l’explotació de jocs o apostes no catalogats, o sense tenir les autoritzacions o inscripcions administratives corresponents, o amb incompliment dels requisits i les condicions que s'hi estableixen, així com l'organització o explotació dels jocs en locals o recintes no autoritzats, o en condicions diferents de les autoritzades o per persones no autoritzades.

b) Tolerar, permetre o consentir expressament o tàcitament l'organització, la realització o la pràctica de jocs o apostes en locals no autoritzats o per persones no autoritzades, així com permetre la instal·lació o explotació de màquines amb premi programat o màquines d'atzar, sense les autoritzacions o sense reunir els requisits exigits reglamentàriament.

c) La modificació de manera unilateral de qualsevol dels requisits que varen motivar la concessió de les autoritzacions corresponents.

d) La fabricació, importació, comercialització, instal·lació, explotació i distribució d'elements o material de joc o apostes incomplint les normes dictades a l'efecte.

e) L'obtenció de les autoritzacions mitjançant l'aportació de dades falses o documents manipulats.

f) La cessió de les autoritzacions concedides, llevat que sigui amb les condicions o els requisits establerts en la normativa vigent. D'aquesta infracció, en són responsables tant la persona cedent com la persona cessionària.

g) Utilitzar elements o màquines de joc no homologats o no autoritzats o substituir fraudulentament el material o els elements del joc.

h) La manipulació dels jocs o les apostes en perjudici de les persones jugadores, persones participants o de la Hisenda de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

i) Modificar els límits dels premis autoritzats.

j) L'impagament total o parcial a les persones apostadores o persones jugadores de les quantitats amb què hagin estat premiades.

k) Permetre la pràctica de jocs a les persones menors d'edat i a les que així ho tenen prohibit en virtut d'allò que disposa aquesta Llei.

l) L'incompliment de les normes tècniques contingudes en els reglaments dels jocs i les apostes respectius, quan pugui afectar greument la seguretat de les persones o dels béns.

m) L'exercici de violència, coacció o intimidació sobre les persones jugadores, als locals o recintes on tenguin lloc els jocs o les apostes, per part de les entitats o empreses titulars, organitzadores o explotadores d'aquestes activitats o de les persones al servei d'aquestes empreses, i igualment del personal empleat o directiu dels establiments o les empreses.

n) Concedir o permetre que les entitats o empreses titulars, organitzadores o explotadores d'activitats de joc o d'apostes, les persones al servei d'aquestes empreses o el personal empleat o directiu dels establiments concedeixin préstecs o crèdits a les persones jugadores o apostadores.

o) Vendre cartons de bingo, bitllets, resguards de joc, apostes, paperetes o qualsevol altre títol semblant per un preu diferent a l'autoritzat.

p) Produir-se la participació com a persones jugadores del personal empleat o directiu, així com d'accionistes i de partícips d'empreses dedicades a la gestió, a l'organització i a l'explotació del joc o l'aposta, directament o a través de terceres persones en els jocs o les apostes que gestionin, organitzin o explotin.

q) Negar-se a col·laborar amb el personal funcionari o amb les persones encarregades del control o de la inspecció, així com negar-se a obrir o mostrar les màquines o els elements de joc per a la seva comprovació.

r) Reduir el capital social de les societats o les garanties i fiances exigides a les empreses per sota del límit legal o establert reglamentàriament.

Article 29

Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) No disposar dels llibres o suports informàtics exigits per la normativa en matèria de jocs i apostes o dur-los incorrectament.

b) No enviar a l'organisme competent en matèria de joc les dades o documents que requereixi.

c) No comunicar, en els terminis establerts, qualsevol modificació que afecti l'autorització inicial, quan no requereixi una nova autorització prèvia.

d) No complir el deure de compareixença quan sigui requerit per l'òrgan que tengui atribuïdes les competències en matèria de joc.

e) No comunicar, en el termini màxim de tres mesos des que tenguin lloc, les modificacions en la composició, el capital i la titularitat de les accions i participacions de les societats autoritzades, i no atendre el requeriment a què es refereix l'article 3.5 d'aquesta Llei.

f) La transmissió de permisos d'explotació de màquines de joc sense comptar la persona adquirent amb l'autorització corresponent.

g) Instal·lar o explotar un nombre de màquines amb premi programat en qualsevol de les seves modalitats o de màquines d'atzar diferent de l'autoritzat.

h) Permetre l'ús de materials o elements de joc sense complir les condicions tècniques d'homologació o mantenir-los en funcionament.

i) No disposar de fitxers o suports informàtics de les persones assistents en locals destinats a jocs o apostes on sigui reglamentàriament exigible un registre d'accés, o portar-los de manera incompleta o inexacta.

j) No tenir llibre o fulls de reclamacions als establiments i locals autoritzats.

k) No enviar en el termini reglamentàriament establert a l'organisme responsable en matèria de joc les reclamacions que es formulin.

l) La venda de cartons o bitllets de joc per persones diferents de les autoritzades.

m) L'incompliment de les normes tècniques contingudes en els respectius reglaments de jocs i apostes, quan no afecti greument la seguretat de les persones o dels béns.

n) L'incompliment de l'obligació de garantir l'adequada separació als salons de màquines recreatives entre les zones reservades a les màquines de tipus B i la resta.

o) L'accés a un establiment de joc o la participació en el joc per un jugador o jugadora que el tengui prohibit.

p) Participar com a jugador o jugadora en jocs o apostes no autoritzats en establiments públics o privats.

q) La utilització per les persones jugadores, col·laboradores o apostadores, de cartons, bitllets o altres elements de joc que siguin falsos coneixent-ne la irregularitat o falsedat.

r) La manipulació per les persones jugadores o col·laboradores de les màquines o elements de joc.

s) La interrupció sense causa justificada, per un jugador o jugadora o persona col·laboradora, d'una partida o un joc.

t) Impedir la col·laboració escaient als agents de l'autoritat, per les persones jugadores o col·laboradores.

u) Pertorbar l'ordre a les sales de joc o cometre, en general, qualsevol tipus d'irregularitat en la pràctica del joc per part de les persones jugadores o col·laboradores.

v) Modificar el límit de les apostes.

w) Efectuar publicitat o promoció dels jocs d'atzar o apostes o dels establiments en els quals aquests es practiquin al marge de les normes establertes o autoritzacions concedides. D'aquesta infracció, en serà responsable la persona titular de l'autorització.

x) Permetre l'entrada a les persones menors d'edat i a les que així ho tenen prohibit en virtut d'allò que disposa aquesta Llei.

y) En general, l'incompliment dels requisits i les condicions continguts en aquesta Llei, en els termes establerts en aquesta i en la normativa reglamentària de desplegament, sempre que no tenguin la condició d'infracció molt greu i hagin ocasionat frau a la persona usuària, benefici per a la persona infractora o perjudici per als interessos de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 30

Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

a) No exhibir, o fer-ho de manera incorrecta, als establiments de joc o apostes, així com a les màquines amb premi programat en qualsevol de les seves modalitats i a les màquines d'atzar, els documents acreditatius de la seva autorització.

b) No comunicar el canvi de titularitat de l'autorització en el termini establert.

c) No complir els requisits, les obligacions i la resta de normes imperatives o prohibitives contingudes en aquesta Llei, en els termes que s'hi estableixen i en la normativa reglamentària de desplegament, quan l'incompliment de la norma no constitueixi una infracció greu o molt greu.

Article 31

Sancions

Les infraccions tipificades en els articles anteriors seran sancionades amb admonició o multa en les quanties següents:

a) Les molt greus, multa des de 30.001 fins a 450.000 euros.

b) Les greus, multa des de 3.001 fins a 30.000 euros.

c) Les lleus se sancionaran amb una admonició/advertència o multa des de 100 a fins a 3.000 euros.

Tot això, sens perjudici de les sancions accessòries previstes per a les infraccions greus i molt greus.

Article 32

Graduació de les sancions

1. Per a la graduació de les sancions dins cada categoria, s'han de ponderar la naturalesa dels fets constitutius de la infracció i les circumstàncies personals o materials que concorrin en el cas i, especialment, la intencionalitat de la persona infractora, el dany produït a terceres persones o a l'Administració, la naturalesa dels perjudicis causats, la perillositat de la conducta, la transcendència social i econòmica de l'acció o omissió, la reincidència o reiteració si n'hi hagués, i s'ha d'aplicar en tot cas el criteri de proporcionalitat entre la infracció comesa i la quantia i els efectes de la sanció, i el benefici obtingut.

En cap cas, la quantia d'aquesta no pot ser inferior al quíntuple de les quantitats defraudades.

2. Les sancions, que en tots els casos han de ser proporcionals a la infracció, porten implícita la devolució dels beneficis il·lícitament obtinguts a l'Administració o a les persones perjudicades que siguin identificades.

3. Les sancions pecuniàries previstes en aquest títol es poden fer efectives abans que es dicti la resolució de l'expedient sancionador, amb una reducció del 15% sobre la quantia proposada en l'acord o la resolució d'inici o, si s'escau, en la proposta de resolució.

4. Igualment, el compliment acreditat adequadament davant l'Administració competent de les obligacions o els drets formals del presumpte infractor o infractora, per iniciativa pròpia, en qualsevol moment del procediment administratiu sancionador, abans que es dicti la resolució, suposa una reducció del 15% sobre la quantia proposada en l'acord o la resolució d'inici o, si s'escau, en la proposta de resolució. Les reduccions a què es refereixen els paràgrafs anteriors d'aquest apartat es poden acumular.

Article 33

Sancions accessòries

1. En els casos d'infraccions molt greus, i en consideració a les circumstàncies que es presentin, poden imposar-se, a més de la multa, les sancions accessòries següents:

a) La revocació de les autoritzacions obtingudes per la persona infractora.

b) El tancament o la clausura definitiva de locals o establiments utilitzats per a la pràctica del joc i les apostes.

c) La suspensió temporal d'autoritzacions obtingudes per la persona infractora per a l'explotació de jocs o apostes o per a l'obertura de locals de joc o d'apostes, per un període màxim de cinc anys.

d) La inhabilitació temporal per ser titular d'autoritzacions per a l'organització i explotació del joc i les apostes, per un període màxim de cinc anys.

e) El tancament temporal del local o establiment utilitzat per a la pràctica del joc i les apostes, per un període màxim de cinc anys.

f) La inhabilitació temporal fins a cinc anys per exercir l'activitat professional en empreses, llocs, locals i establiments dedicats al joc i les apostes.

g) La inhabilitació definitiva per al desenvolupament d'activitats de joc o apostes, només en cas de reincidència.

h) El decomís, el dipòsit i, quan la sanció sigui ferma, la destrucció o inutilització de les màquines, els materials o els elements de joc objecte de la infracció.

2. En els casos d'infraccions greus i en atenció igualment a les circumstàncies que es presentin, podran imposar-se, a més de la multa, les sancions accessòries següents:

a) La suspensió temporal d'autoritzacions obtingudes per la persona infractora per a l'explotació de jocs o apostes o per a l'obertura de locals de joc o d'apostes, per un període màxim d'un any.

b) La inhabilitació temporal per ser titular d'autoritzacions per a l'organització i explotació del joc i les apostes per un període màxim d'un any.

c) El tancament temporal del local o establiment utilitzat per a la pràctica del joc i les apostes, per un període màxim d'un any.

d) La inhabilitació temporal fins a un any per exercir la seva activitat professional en empreses, llocs, locals i establiments dedicats al joc i les apostes.

e) La prohibició temporal d'accés als locals de joc per un període màxim d'un any.

f) El decomís, el dipòsit i, quan la sanció sigui ferma, la destrucció o inutilització de les màquines, els materials o els elements de joc objecte de la infracció.

3. No podrà acordar-se la clausura d'un establiment quan l'activitat principal que s'hi exerceixi no sigui la de joc, si bé en aquest supòsit podran imposar-se la sanció d'inhabilitació i la consegüent prohibició de celebrar-hi i practicar-hi jocs i apostes amb les condicions i els terminis assenyalats en aquest article.

Article 34

Responsables

1. Són responsables de les infraccions tipificades en aquesta Llei les persones físiques o jurídiques que les cometin, fins i tot a títol de simple negligència.

2. De les infraccions comeses en matèria de joc per persones directives, administratives i empleades en general d'establiments de joc o de locals amb màquines de joc, n’han de respondre solidàriament, així mateix, les persones o entitats per a qui aquelles prestin els seus serveis.

3. Seran responsables els representants legals o membres dels òrgans directius de les persones jurídiques que hagin comès la infracció, quan aquests hagin intervingut en l'acord o decisió de cometre la infracció.

Article 35

Prescripció

1. Les infraccions lleus prescriuran als sis mesos, les greus a l'any i les molt greus als dos anys.

2. Les sancions imposades per faltes lleus prescriuran a l'any, les imposades per faltes greus als dos anys i les imposades per faltes molt greus als tres anys.

3. El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar des del dia en què s'hagin comès.

Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement o notificació per qualsevol dels mitjans prevists en la legislació de procediment administratiu comú, del procediment sancionador, i torna a transcórrer de nou el termini de prescripció des que l'expedient sancionador estigui paralitzat per més d'un mes per causa no imputable al presumpte responsable.

4. El termini de prescripció de les sancions comença a comptar l'endemà del dia en què adquireixi fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció.

N'interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement o notificació per qualsevol dels mitjans prevists en la legislació de procediment administratiu comú, del procediment d'execució, i en torna a transcórrer el termini si aquell està paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable a la persona infractora.

Article 36

Caducitat

El termini màxim per acordar i notificar la resolució del procediment sancionador iniciat és d'un any des de la notificació de l'acord d'iniciació d'aquest. El venciment del termini anterior sense que s'hagi dictat i notificat una resolució expressa, produeix la caducitat del procediment, llevat que aquesta dilació estigui causada, directament o indirectament, per accions o omissions imputables a les persones interessades; tot això, sens perjudici del manteniment de la potestat sancionadora de l'Administració sobre els dits fets si la infracció no ha prescrit.

Article 37

Potestat sancionadora i òrgans sancionadors

1. La potestat sancionadora en matèria de joc i apostes correspon a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. El procediment sancionador s'ha d'ajustar al que estableixen la normativa de procediment administratiu comú així com el Reglament de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears sobre el procediment sancionador, amb les particularitats que s'estableixin per a cada règim sancionador en les reglamentacions específiques.

3. La iniciació del procediment sancionador i la imposició de les sancions correspon a l'òrgan competent de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que tengui atribuïda la competència en matèria de jocs i apostes.

4. La imposició de sancions correspon:

a) Al director o a la directora general que tengui atribuïdes les competències en matèria de joc, en les infraccions lleus.

b) A la persona titular de la conselleria competent en matèria de joc, en les infraccions greus i molt greus, i en tot tipus de mesures cautelars.

Article 38

Mesures cautelars

1. En els supòsits d'infraccions greus o molt greus, l'òrgan competent pot ordenar amb caràcter cautelar el precintament del material afectat o prohibir la pràctica del joc en els establiments on s'hagi comès la infracció, fins que es dicti la resolució que posi fi al procediment.

2. En els casos d'infraccions molt greus, el personal funcionari amb competències inspectores, en estendre l’acta per les infraccions esmentades, pot adoptar les mesures cautelars necessàries per impedir que aquelles es continuïn cometent en perjudici dels interessos públics i descrèdit de la norma sancionadora. La notificació a la persona interessada de l'adopció de les mesures esmentades s'entén efectuada a través de la mateixa acta. En aquests casos, l'òrgan competent per resoldre l'expedient ha de confirmar o aixecar les mesures cautelars adoptades en el termini màxim de quinze dies, i queden sense efecte aquelles si, vençut el dit termini, no s'han ratificat.

Correspon a l'òrgan competent en matèria de joc l'adopció de la mesura cautelar consistent en la clausura o el tancament de casinos de joc.

Disposició addicional primera

Règim aplicable a les activitats desenvolupades a través de mitjans informàtics, telemàtics, interactius o de comunicació a distància

1. L'homologació dels sistemes tècnics de les activitats de joc que es desenvolupin per mitjans informàtics, interactius o de comunicació a distància es regeix per la normativa estatal que regula el règim de l'homologació preliminar i definitiva d'aquests sistemes, mentre no s'aprovi normativa específica pròpia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. L'autorització per a l'exercici d'aquestes activitats de joc, atorgada després de l'homologació preliminar, quedarà condicionada a l'obtenció de l'homologació definitiva del sistema tècnic de joc, de conformitat amb el que estableix l'apartat anterior.

3. La Unitat Central i la rèplica que integrin el sistema tècnic de joc hauran de poder ser monitoritzades des del territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears per l'òrgan competent en matèria d'ordenació i gestió del joc, amb independència de la seva ubicació.

4. La pràctica dels jocs desenvolupats a través de mitjans informàtics, interactius o de comunicació a distància es regeix per la normativa estatal, mentre no s'aprovi normativa específica pròpia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a aquests jocs.

Disposició addicional segona

Autoritzacions concedides per altres administracions públiques

Les homologacions i els certificats emesos per laboratoris autoritzats i validats pels òrgans competents de l'Estat o d'altres comunitats autònomes respecte de la concessió d'autoritzacions i permisos d'àmbit autonòmic, poden tenir efectes en el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Les autoritzacions en matèria de joc concedides a les empreses per l'Estat o altres comunitats autònomes, i inscrites adequadament en els registres de joc, poden tenir efectes en la comunitat autònoma de les Illes Balears sempre que no suposin l'incompliment de normes d'ordre públic d'aquesta comunitat autònoma.

Disposició addicional tercera

Modificacions de les regles de joc

Les modificacions no substancials de les regles de joc establertes en la normativa reglamentària reguladora de cada modalitat de joc o aposta, poden dur-se a terme mitjançant resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de joc de les Illes Balears.

Disposició addicional quarta

Autorització puntual de partides de bingo

Reglamentàriament s'establiran els requisits i les condicions per a l'autorització puntual de partides de bingo tradicional (Nadal i festes patronals, “quines”), així com l'autorització de partides de bingo en establiments d'hoteleria i associacions de la tercera edat.

Així mateix, podrà autoritzar-se, de manera puntual, la realització de partides de bingo a entitats benèfiques, esportives, culturals o socials, sense ànim de lucre, sempre que compleixin els requisits i les condicions establerts reglamentàriament.

Disposició addicional cinquena

Règim d'explotació d'apostes hípiques

Les entitats titulars o gestores dels hipòdroms que en entrar en vigor aquesta disposició legal estiguin desenvolupant l'organització, l'explotació i la gestió de les apostes internes podran explotar provisionalment i en les seves diferents modalitats les apostes externes que es formalitzin en o des del territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears fins que se'n produeixi el desenvolupament reglamentari.

Aquesta explotació provisional no conferirà mèrits ni cap tipus de dret preferent per a l'adquisició definitiva de l'aposta externa.

Disposició transitòria primera

Normativa aplicable als procediments en tramitació en entrar en vigor aquesta Llei

Els procediments en tramitació en entrar en vigor aquesta Llei continuaran tramitant-se d'acord amb la normativa vigent en el moment de presentar la sol·licitud, en el supòsit que aquesta Llei continuï requerint autorització administrativa.

En cas de procediments sancionadors es continuarà aplicant la normativa anterior per a les infraccions comeses abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, llevat que el nou règim sigui més favorable a la persona infractora.

Disposició transitòria segona

Règim transitori de les autoritzacions concedides d'acord amb la normativa anterior

1. Les autoritzacions, concessions i altres títols habilitants per a l'organització, l’explotació i la gestió dels jocs i apostes existents en entrar en vigor aquesta Llei, mantindran la seva eficàcia i es regiran per la normativa anterior aplicable.

2. En particular, les autoritzacions concedides a l'empara de la normativa anterior, mantindran la seva vigència durant el termini per al qual varen ser concedides, i se'n sotmetrà la posterior renovació al compliment dels requisits establerts en aquesta Llei i en les seves normes de desplegament.

En cas que aquestes autoritzacions no tenguin un termini de vigència, hauran de sol·licitar la renovació en el termini de sis mesos comptadors a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Disposició transitòria tercera

Fiances

Les fiances constituïdes anteriorment a l'entrada en vigor d'aquesta Llei s'entenen vigents i han de  respondre de les obligacions contingudes en l'article 18.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les disposicions del rang igual o inferior en allò que contradiguin aquesta Llei, s'hi oposin o siguin incompatibles amb el que disposa, i en especial:

a) L'article 2; les disposicions addicionals primera, segona, tercera i quarta, i les disposicions finals primera i segona de la Llei 4/2012, de 30 d'abril, per la qual s'estableix el règim sancionador en diverses matèries en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears i es fixen mesures administratives urgents en matèria de joc.

b) L'apartat tercer de l'article 3, i l'article 28 de la Llei 20/2001, de 21 de desembre, de mesures tributàries, administratives i de funció pública.

c) L'article 14 de la Llei 11/2002, de 23 de desembre, de mesures tributàries i administratives de les Illes Balears.

d) La disposició addicional tercera de la Llei 12/2012, de 26 de setembre, de mesures tributàries per a la reducció del dèficit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

e) Els articles 4.2 i 5.3 del Decret 108/2001, de 3 d’agost, pel qual es regulen les apostes hípiques i altres jocs de promoció del trot, així com totes les referències al joc de promoció del trot que es contenen en aquest Decret.

f) El títol III i els articles 1.5 i 3.2 de l'Ordre del conseller d'Interior de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de 9 d'abril de 2002, així com totes les referències al joc de promoció del trot que es contenen en aquesta Ordre.

g) L'apartat 15 del Catàleg de Jocs de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, aprovat per l'Ordre del conseller d'Interior de 30 de desembre de 2005.

Disposició final primera

Desplegament reglamentari

S'autoritza el Govern de les Illes Balears a dictar totes les disposicions que siguin necessàries per al desplegament d'aquesta Llei. Mentre no faci ús de les seves facultats reglamentàries per al desplegament d'aquesta Llei, s'han d'aplicar les disposicions autonòmiques vigents i, si no n'hi ha, les disposicions generals de l'Estat en tot allò que no s'oposi al que disposa aquesta Llei.

Disposició final segona

Modificació del Decret 103/2006, d'1 de desembre, sobre mesures tècniques de màquines de joc tipus B

Les lletres a), b) i d) de l'apartat segon de l'article 1 del Decret 103/2006, d'1 de desembre, sobre mesures tècniques de màquines de joc tipus B queden modificades de la manera següent:

“a) El preu màxim de la partida és de 0,20 euros, sens perjudici que puguin fer-se simultàniament un nombre acumulat de partides que en conjunt no superin el valor de cinc vegades el preu màxim de la partida.”

“b) El premi màxim que aquestes màquines poden concedir és de 500 vegades el preu de la partida simple o, si s'escau, de la partida simultània. El programa de joc no pot provocar cap tipus d'encadenament o seqüència de premis el resultat dels quals sigui l'obtenció d'una quantitat de diners superiors al premi màxim establert.”

“d) La durada mitjana de la partida no ha de ser inferior a 3 segons, sense que puguin fer-se més de 600 partides en 30 minuts.”

A l'efecte de la durada, la realització de partides simultànies s'ha de comptabilitzar com si es tractàs d'una partida simple.

Disposició final tercera

Deslegalització

La modificació del Decret 103/2006, d'1 de desembre, sobre mesures tècniques de màquines de joc de tipus B té rang reglamentari.

Disposició final quarta

Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 6 de juny de 2014

	El president
El conseller d’Economia i Competitivitat	José Ramón Bauzá Díaz
Joaquín García Martínez