Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, us comuniquem que el Ple de la CMAIB, en sessió de 20 de desembre de 2013,

ATÈS

1. Que d’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, modificada per la Llei 5/2013, d’11 de juny, l’òrgan competent per a l’atorgament de les autoritzacions ambientals integrades durà a terme les actuacions necessàries per a l’actualització de les autoritzacions per a la seva adequació a la Directiva 2010/75/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre, sobre emissions industrials, amb anterioritat al 7 de gener de 2014.

2. Que els informes emesos pels diferents departaments són favorables i proposen una sèrie de condicionants.

3. Que es tracta d’una instal·lació amb una AAI en vigor.

4. Que la modificació de l’autorització dóna compliment punt per punt a l’establert a l’apartat 2 de la disposició transitòria primera de la de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, modificada per la Llei 5/2013, d’11 de juny.

ACORDA

Atorgar l’Autorització Ambiental Integrada (en endavant AAI) a EMAYA  per dur a terme l’activitat d’abocador de residus no perillosos amb les condicions d’explotació i seguiment, capacitat i processos productius indicats al projecte bàsic que acompanya la sol·licitud i amb subjecció a les següents condicions:

1.Objecte

La present AAI se concedeix a l’empresa EMAYA, única i exclusivament per a la realització de l’activitat d’abocador de residus no perillosos, a les instal·lacions de l’abocador de Coa (en endavant AC).

La instal·lació es categoritza dins l’epígraf 5.5 de l’annex 1 de la Llei 16/2002.

2.Condicionaments ambientals

En data 23 de febrer de 2007 la Comissió Permanent de la Comissió Balear de Medi Ambient acordà informar favorablement l’abocador de coa condicionat al compliment de les mesures preventives i correctores de l’estudi d’impacte ambiental  i de la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que s’integren a la present autorització.

L’estudi d’impacte ambiental de l’AC, forma part de l’expedient de l’empresa TIRME SA per a l’obtenció de l’AAI del complex de tractament integral de residus de “Son Reus”, per la qual cosa qualsevol referència al mateix, “mesures correctores, pla de vigilància, etc ), s’entén feta a l’estudi que obra en aquest expedient.

3.Desenvolupament de les activitats

L’activitat es desenvoluparà d’acord als documents que obren a l’expedient i a l’establert a la present Resolució, i a la legislació vigent.

4.Modificacions de l’activitat

Qualsevol modificació que es produeixi al desenvolupament de l’activitat haurà de ser comunicat a l’òrgan ambiental competent el qual valorarà el caràcter de la modificació i si cal modificarà l’AAI per tal que s’inclogui la modificació. Als efectes de la modificació de l’AAI es tindran en compte els antecedents històrics dels funcionament de les instal·lacions i que els valors estimats que s’han presentat son nominals.

5.Consums

S’estima que per l’AC els consums de matèries primeres, auxiliars, combustibles i energia previstos al projecte seran aproximadament els següents:

Matèries primeres, auxiliars i combustibles	Consum anual
Residus Urbans i assimilables	15.000 tones
Potència elèctrica	9 kWh
Gas-oil	22.500 litres

No es preveu la generació de productes finals.

Es prohibeix, com a matèries primeres i amb caràcter general, la utilització de substàncies prioritàries i preferents previstes a la Directiva Marc de l’Aigua.

6.Condicionants de gestió de residus

6.1Jerarquia de residus

El titular de la instal·lació haurà de fomentar la prevenció en la generació dels residus o, en el seu cas, que aquests es gestionin amb l’ordre de prioritat que disposa la jerarquia establerta a l’article 8 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, és a dir:

-Prevenció

-Preparació per a la reutilització

-Reciclat

-Altres tipus de valorització (inclosa la valorització energètica)

-En cas de que, per raons tècniques o econòmiques, no fos possible l’aplicació d’aquests procediments, els residus s’eliminaran de forma que s’eviti o redueixi al màxim la seva repercussió al medi ambient.

En cas de no compliment d’aquesta jerarquia, s’haurà de sol·licitar una modificació de l’autorització en un termini màxim de 6 mesos. Aquesta sol·licitud anirà acompanyada d’un anàlisi del cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió d’aquests residus que haurà d’esser avaluat per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats. Aquest anàlisi del cicle de vida haurà de contemplar els principis generals de precaució i sostenibilitat en l’àmbit de la protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos, així com el conjunt d’impactes mediambientals sobre la salut humana, econòmics i socials.

6.2Informe base del sòl

En el termini màxim d’un mes, el servei competent en matèria de sòls contaminats, remetrà al titular de la instal·lació els continguts mínims que haurà de tenir l’informe base que estableix l’article 12.1.f) de la Llei 16/2002, d’1 de juliol.

En el termini màxim de sis mesos des de la comunicació del contingut mínim de l’informe base, el titular haurà de presentar davant l’òrgan ambiental, aquest informe base realitzat per empresa acreditada per ENAC per activitats d’inspecció de sòls contaminats.

En funció de la valoració que es faci dels resultats obtinguts a l’informe base del sòl, es podran establir a l’autorització ambiental integrada nous condicionants, controls del sòl i/o actuacions posteriors a realitzar.

6.3Classificació de l’abocador

L’abocador tindrà consideració d’abocador de residus no perillosos als efectes del RD 1481/2001, amb la subclassificació B3 (abocador de residus mixtes, no perillosos, amb un contingut substancial tant de residus orgànics, o biodegradables, com de residus inorgànics) en relació a la Decisió del Consell de 19 de desembre de 2002 per la que s’estableixen els criteris i procediments d’admissió de residus en abocadors.

6.4Capacitat de l’abocador

La capacitat total d'abocament de residus, considerada l'excavació de terres, terraplenat, capes d'impermeabilització, drenatge i capes de segellament i clausura, serà d'uns 1.349.000 m³ de residus. Tota modificació o ampliació de l’abocador haurà de ser sol·licitada a la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient.

6.5Residus admesos

1.Els residus admesos a l’abocador de coa seran, els residus urbans no perillosos, procedents de la recollida domiciliària, que no siguin valoritzables i que no puguin ser enviats a la Planta Incineradora de Recuperació Energètica de Son Reus.

Capítol  20 (residus municipals i assimilables):	Codificació Llei  22/2011 Annex I i II	Codi LER	Quantitat estimada Ton/any
Mescla de Residus municipals	D5	20 03 01
Residus de mercats	D5	20 03 02	15.000
Residus de neteja viària	D5	20 03 03
Residus municipals no especificats altres categories	D5	20 03 99
Capítol  17 (residus de construcció i demolició):	Codificació Llei  22/2011 Annex I i II	Codi LER	Quantitat màxima Ton/any
Materials de construcció que contenguin amiant (1)	D5	17 06 05*	468

⁽¹⁾ Els materials de construcció que contenguin amiant només podran ser abocats a la cel·la construïda a tal efecte.

2.Es tindrà en compte l’establert als articles 5.3. i 6.1 del RD 1481/2001 relatius a residus no admissibles en abocador.

3.EMAYA haurà de dur un registre que comprengui totes les operacions en què intervingui i on figuraran, almenys, les dades que apareixen a l’article 10.e del RD 1481/2001. En el registre haurà de constar la freqüència de recollida i mitjà de transport, tal com s’indica a l’article únic del Reial Decret 952/1997.

4.El sistema de tractament dels residus consistirà en l'abocament controlat dels residus en massa, realitzant-se la compactació "in situ" amb màquines tipus "bulldózer" o "pata de cabra".

5.El control d'accés serà doble, primerament passaran per la bàscula de la PIRE i, una vegada que es decideixi que el camió ha d'anar a l’abocador de coa, aquest passarà pel control en l'entrada de l'abocador, diferenciant tres fases:

-Control de la documentació, en el que es comprovarà si escau que el transportista estigui inscrit en el Registre de Transportistes de Residus no Perillosos.

-Pesada a la bàscula, tant a l'entrada com a la sortida, computant la diferència entre ambdues pesades.

-Inspecció dels residus, per verificar que poden admetre segons les condicions d'autorització i que compleixen amb els criteris d'admissió establerts.

6.Els residus destinats a l'abocador seran descarregats sobre el front d'explotació, seguint les indicacions del personal responsable de la instal·lació.

7.Els residus descarregats constituiran la capa d'abocament diari. Cada terrassa es formarà per la superposició de les capes diàries d'abocament, sent l'espessor màxima d'una terrassa de 2,5 m. Cada abocament diari quedarà reflectit al llibre d'operació de l'abocador, de tal manera que es pugui identificar la localització del mateix i la seva traçabilitat. El front d'abocament no serà superior als 4.000 m².

8.Estès i compactat: Els residus seran estesos en tongades que puguin ser compactades, mecànicament, fins a assolir una densitat mínima de 0,75 Tn/m³, per a això la maquinaria haurà d'efectuar totes les passades que siguin necessàries. No s'admetrà l'abocament per gravetat des de la coronació de talussos, ja que no s'aconsegueix la compactació i la densitat requerida.

9.Diàriament, tots els residus dipositats seran coberts amb una capa de terres, per evitar voladures dels materials més lleugers, emissions de gasos, molèsties per olors, proliferació d’animals no desitjats.

10.La capa de cobertura diària tindrà una espessor aproximada de 20 cm; el material a emprar serà emmagatzemat en una zona pròxima al capdavant d'abocament.

11.Accessos temporals: Durant l'explotació de l'abocador, es realitzaran accessos temporals que conduiran a les zones d'abocament, amb l'amplada i plataforma suficient per al pas dels diferents vehicles.

12.Tots els accessos a la descàrrega estaran degudament senyalitzats, indicant en cada cas les zones d'abocament a les quals condueixen.

13.Control d'incendis: Per minimitzar els possibles incendis es disposarà d’almenys una provisió de terres de 100 m³, que serien mobilitzats per la maquinària d'estès i compactat de les terres per tal de controlar el foc.

14.El personal de la instal·lació haurà d'estar convenientment format, a més de disposar d'un pla d'emergència, on es reculli l'avaluació de riscs, els mitjans de protecció, el pla d'acció i la seva implantació.

15.Abocament de residus biodegradables: D’acord amb la previsió de l’article 5 del RD 1481/2001 la quantitat total de residus biodegradables admissibles a l’abocador de coa seran les següents:

-Fins a 16/07/16                                    78.600 tones/any

-A partir d’aquesta data                        61.300 tones/any

En cas contrari, s'haurà d'instal·lar un sistema d'aprofitament del biogas generat, per a la seva valorització energètica.

6.5.1Cel·la per a l’admissió de residus que contenguin amiant

1.Es construirà una cel·la específica per a l’admissió de residus que contenguin amiant, amb una superfície de 2.048 m² i 19.916 m³ de capacitat. Aquesta cel·la es subdivideix en tres subcel·les de 601 m², 650 m² i 797 m².

2.Els residus no han de contenir substàncies perilloses diferents de l'amiant aglomerat, incloses les fibres aglomerades mitjançant un aglutinant o envasades en plàstic o sistemes similars que garanteixin la impossibilitat d'emissió de fibres durant la seva manipulació.

3.A la cel·la no es dipositaran cap altre tipus de residus.

4.Els residus arribaran envasats i la seva manipulació es realitzarà de manera que no es produeixi el trencament ni del contingut ni del continent de l'embalatge.

5.Per evitar la dispersió de fibres, la zona de dipòsit es cobrirà diàriament i abans de cada operació de compactat amb material adequat que no contingui elements angulosos que puguin produir danys per punxonament.

6.Per evitar la dispersió de fibres es col·locarà sobre la cel·la una coberta superior final de material adequat que no contingui elements angulosos que puguin produir danys per punxonament

7.A la cel·la no s'efectuarà cap obra que pugui provocar l'alliberament de fibres (per exemple, la perforació de forats).

8.Un cop clausurat l'abocador o la cel·la, l'entitat explotadora de l'abocador conservarà un plànol amb la ubicació, en planta i en alçat, dels residus d'amiant, informació que haurà de ser remesa a l'òrgan ambiental competent de la comunitat autònoma.

9.Es prendran les mesures apropiades per limitar els usos possibles del sòl després del tancament de l'abocador per evitar el contacte humà amb els residus.

6.6Càlcul de la Fiança de l’abocador

En compliment de la Disposició Addicional 9 de la Llei 10/98, de Residus i de l’art. 9.1.d del RD 1481/2001, abans de l'inici de les operacions d’eliminació s'haurà de constituir una fiança o garantia en qualsevol de les formes admeses en dret i en la quantia que es refereix aquesta AAI. La fiança relativa a l'explotació de l'abocador podrà alliberar-se una vegada efectuada la clausura i restauració ambiental, mentre que la de manteniment postclausura serà alliberada una vegada transcorregut l’esmentat període.

Fase
Explotació i segellat	7.500.000 €
Manteniment	7.362.387 €
TOTAL FIANÇA	14.862.387 €

 La devolució de la fiança requerirà, primer, d’una declaració prèvia del titular de l’autorització, conforme renuncia a seguir exercint la seva activitat de gestió de residus, i segon, l’emissió d’un dictamen de l’Administració en el qual es certifiqui el sanejament de la instal·lació i zona de treball.

6.7Gestió externa dels residus

En cas que l’empresa EMAYA no efectuï la gestió final dels residus generats per la instal·lació autoritzada, els haurà de lliurar a un gestor autoritzat. Si EMAYA efectua dita gestió, aquesta s’haurà de dur a terme d’acord amb el que es disposa a la memòria i l’estudi tècnic.

6.8Residus perillosos

1.Només s’entenen com a autoritzats els residus perillosos produïts per les instal·lacions a les que es refereix la següent autorització i que són els següents:

Residus	Codi LER	Kg/any (2006)
Tòner	080317/080312	12 unitats/any
Oli usat	130205	400
Fluorescents	200121	20 unitats/any
Bateries de plom	160601	80
Filtres d’oli	160107	4
Absorbents	150202	100
Envasos buits contaminats	150110*	100
Electròlits de piles i acumuladors recollits selectivament	160606*	0,5
Altres dissolvents i mescles de dissolvents	140603*	100
Llots que contenen substàncies perilloses procedents d’altres tractament d’aigües industrials	190813*	398 m3/any
*Residu perillòs

2.EMAYA haurà de dur un registre que comprengui totes les operacions generadores de residus perillosos en què intervingui i en el qual figuraran, almenys, les dades que apareixen a l’article 16 del RD 833/1988: quantitat, tipus, dates de generació i de lliurament a gestor autoritzat dels residus produïts. Aquest registre s’haurà de conservar durant 5 anys a les instal·lacions.

3.En relació als residus generats per EMAYA cada transport a gestor final de residus perillosos s’haurà d’acreditar amb els corresponents documents de seguiment, d’acord amb allò que disposa l’article 35 del Reial Decret 833/1988. EMAYA haurà de conservar els esmentats documents durant un temps no inferior a cinc anys.

Aquest document de control i seguiment haurà de cobrir únicament residus que tinguin el mateix codi d’identificació. L’enviament conjunt de diferents tipus de residus requerirà la formalització de tants de documents com residus diferents s’enviïn; (s’entenen per diferents aquells que tenen un diferent codi d’identificació). A més es requeriran documents independents per a cada quantitat que es transporti, ja que els documents han d’acompanyar el residu corresponent.

4.S’hauran d’envasar els residus perillosos i etiquetar els contenidors corresponents d’acord amb allò que disposen els articles 13 i 14 del vigent Reial Decret 833/1988, i d’acord amb la reglamentació sobre transport de mercaderies perilloses. De la mateixa manera, l’envasament i emmagatzematge hauran de seguir les normes de seguretat indicades al Reial Decret esmentat.

a.Segons allò que disposa l’article 15 del Reial Decret 833/1988, es podrà efectuar un emmagatzematge temporal dels residus perillosos durant un període màxim de sis mesos en les condicions i amb els mitjans prevists a la memòria presentada per EMAYA. El temps màxim d’emmagatzematge dels residus no perillosos serà d’una any si el seu destí és un abocador i de dos anys si es destina a valorització.

b.Els residus hauran d’estar sempre disposats tal i com es recull a la memòria tècnica presentada, identificats, completament separats uns tipus dels altres i diferenciades les distintes zones d’emmagatzematge.

5.En el cas de desaparició, pèrdua o fuita de residus perillosos de l’empresa ha de prendre les mesures que pertoquin per corregir-lo i ha d’informar immediatament a la Direcció General competent en matèria de residus.

6.9Dades meteorològiques

1.L’adquisició de les dades meteorològiques es durà a terme de l'estació meteorològica instal·lada a la instal·lació.

2.Els controls a realitzar a l’estació de l’AC seran els següents:

Controls	Fase explotació	Fase manteniment postclausura
Volum de precipitació	Diàriament	Diàriament i valors mensuals
Temperatura ambient (mín. i máx., 14:00 h)	Diàriament	Mitjana mensual
Direcció i velocitat del vent dominant	Diàriament	-
Evaporació (lisímetro)	Diàriament	Diàriament i mitjana mensual
Humitat atmosfèrica (14:00 h)	Diàriament	Mitjana mensual

 3.S'haurà d'aportar la documentació justificativa relativa a l'homologació i estandardització dels equips de presa de dades instal·lades. A més haurà de redactar i complir un pla de calibratge i manteniment dels sensors meteorològics durant tota la seva vida útil.

6.10Control de la topografia i estabilitat de la massa de residus per l’AC

S'haurà de mantenir un seguiment de l'estabilitat dels talussos sobre la xarxa de "fites" de control. En la fase d'explotació s'ha d'efectuar un aixecament topogràfic anual. A més i amb la mateixa periodicitat, s'hauran d'incloure les següents dades:

-Superfície ocupada pels residus

-Volum de residus dipositats

-Volum de les capes de terres de cobertura intermèdia

-Càlcul de la capacitat restant del dipòsit

La freqüència dels controls a realitzar serà la següent:

Controls	Fase explotació	Fase manteniment postclausura
Control d’assentament i subsidències	Trimestral	Semestral
Moviments horitzontals	Semestral	Semestral
Reconeixements i inspeccions d’esquerdes, esfondraments i erosions	Quinzenal	Trimestral

6.11Manteniment de les infraestructures i de la revegetació

Durant tot el període de manteniment, o postclausura, s'hauran de dur a terme un seguiment de les canaletes i bassa de pluvials; de la bassa de lixiviats; del control de la revegetació, de la reposició de mancances; del manteniment del tancament perimetral per controlar l'accés.

7.Condicionants hídrics

7.1Balanç d’aigües

S’estima un consum d’aigua de xarxa de 400 tones any. Totes les aigües de procés, pluvials i lixiviats s’intenten reutilitzar.

7.1.1Aigua potable

Disposarà d’un tanc de 5.000 l que s’abastirà amb camions i donarà servei als edificis de serveis i oficina i al magatzem.

7.2Aigües residuals de la zona de servei

Es tractaran a una depuradora compacta a la que hi arribaran les aigües d’aigualeig de la nau magatzem i les sanitàries de la zona de servei.

Els efluents s’utilitzaran per al reg de les zones verdes mitjançant rasses en paral·lel, separades uns 2,5 m i amb una profunditat de 75 cm i una longitud de 20 m com a màxim. S’ompliran amb una capa de 5 cm d’arena, 30 cm de graves i entre 15 i 35 cm de terra vegetal. Es calcula una superfície de 100 m2 per a 1,8 m3/dia d’aigües depurades (el màxim permès per la depuradora)

7.2.1Pluvials

La bassa de pluvials es troba aigües abaix de l’abocador i recollirà les aigües del canal perimetral, les aigües de drenatge del vas de l’abocador de coa que no s’exploti durant la etapa 1, les pluvials que caiguin sobre la pròpia bassa i les pluvials del talús nord oest de l’abocador d’emergència.

La bassa ha d’estar parcialment plena de manera que l’aigua es disposi per als seu posterior ús (reg de dic, revegetació, incendis...) i a la vegada pugui funcionar com a bassa de tormentes.

La capacitat neta de la bassa és de 6.248 m3 i està degudament impermeabilitzada.

S’ha de fer un manteniment exhaustiu de manera que no s’hi acumulin llots a la part baixa i les bombes funcionin en tot moment.

7.2.2Lixiviats

Els lixiviats de l’abocador de coa i els de l’abocador d’emergència s’han de tractar, de forma separada, a la planta depuradora situada als terrenys de l’abocador de coa. L’efluent del sistema de tractament s’aboca a la xarxa de clavegueram sempre que compleixin amb els paràmetres de qualitat previstos.

Durant el rebliment de l’etapa 1 de l’abocador de coa, la xarxa de drenatge de l’etapa 2 es durà a la bassa de pluvials, ja que no entrarà en contacte amb els RSU. Quan entri en funcionament la fase dos es connectarà aquesta xarxa a la de recollida de lixiviats.

El punt d’extracció dels lixiviats de l’abocador de coa està al punt de menor cota del vas d’abocament, a prop del dic de separació. Ambdues etapes disposaran d’una capa de drenatge de formada per àrids (0,5m) o geocomposts a las zones d’alta pendent.

En cap cas es mesclaran els lixiviats d’ambdues etapes de l’abocador de manera que el control del tractament es dugui per separat.

La basa de lixiviats s’ha d’emplear per l’emmagatzematge dels lixiviats de l’abocador de coa a l’espera del seu tractament.

7.3Programa de vigilància per l’AC:

Abocador de coa		Explotació	Seguiment Postclausura	PARÀMETRES
Zona saturada	pous N60, N95, N53 i N5.	Semestral	Semestral	Nivell
		Trimestral	Semestral	pH, conductivitat, clorurs, TOC, As, Sb, Cr, Cd, Hg, Ni, Pb, K, conductivitat, carbonats /bicarbonats, fluorurs, nitrats, nitrits amoni, sulfats, Cu, Mn, Zn, Ca, Mg, Na, cianurs, índex de fenols, AOX, plastificants i microbiològic.
Zona no saturada	Sondejos CC 1, CC 2 i CC 3	Tres mostres una vegada abans de començar i quinquennal	Quinquennal	pH, conductivitat, matèria orgànica, capacitat d’intercanvi catiònic, nitrats, clorurs, Cd, Pb, Hg, Cu, Ni, Zn, Mn, Co, Cr, Fe, As, Mo i Ba
Lixiviats	(1)	Mensual	Semestral	Volum
		Trimestral	Semestral	pH, conductivitat, clorurs, COT, metalls (As, Ca, Cd, Cr, Cu, Hg, K, Mg, Na, Ni, Pb, Sb, Sn i Zn), carbonats/bicarbonats, fluorurs, cianurs, nitrats, nitrits, amoni, sulfats, índex de fenols, AOX , plastificants (ftalats) i microbiològic (E. coli,ous de nemàtods i C. perfringens).
Pluvials	(2)	Mensual	Semestral	Volum
		Trimestral	Semestral	Conductivitat, pH, COT, sòlids en suspensió, E. Coli, Nitrats i Fosfats

(1)S’ha de fer un control diferenciat dels lixiviats de cada una de les etapes de l’abocador, abans i després del tractament.

(2)S’ha de fer un control diferenciat per a cada una de les etapes de l’abocador. En cas de detectar un grau de contaminació superior al permès, les aigües seran bombejades a la bassa de lixiviats

En cas de detectar un valor inusual d’algun dels paràmetres de control es prendrà una altra mostra amb rèplica al mateix punt, en un termini màxim de 24 hores, exceptuant deguda justificació però mai superant les 72 hores.

La mostra s’analitzarà al laboratori que va fer la primera analítica, la rèplica a d’altre.

La incidència es comunicarà a la Direcció General de Recursos Hídrics en el termini de 48 hores des de la recepció dels primers resultats.

Els tècnics de la Direcció General de Recursos Hídrics juntament amb el gestor de les instal·lacions, dissenyarà un pla temporal de control per tal d’establir la causa del valor i les possibles actuacions dur a terme.

Es consideren valors inusuals els que presentin una desviació de la mitjana superior al 20%.

7.4Reglament municipal d’abocament a clavegueram

S’haurà de donar compliment a l’establert al Reglament Municipal de Palma sobre l’ús de la Xarxa de clavegueram sanitari. No podent les aigües abocades al clavegueram municipal en cap moment  contenir cap dels productes prohibits d’acord amb l’annex únic del citat Reglament Municipal.

7.4.1Reutilització d’efluents

S’estudiarà la possibilitat d’evitar la instal·lació de la depuradora compacta a l’abocador de coa. En cas de instal·lar-se i de reutilitzar l’efluent, tal i com està previst actualment, l’aigua de aigualeig haurà de complir els següents paràmetres.

Qualitat de l’aigua	Controls
pH: igual que 6-9	Setmanal
DBO5: igual o menor que 20 mg/l	Setmanal
DQO: igual o menor que 60 mg/l	Setmanal
SS: igual o menor que 30 mg/l	Setmanal
E. coli: igual o menor que 200/100 ml	Setmanal
UNT igual o menor que 5	Setmanal
Paràsits menor o igual que 1 ou nematode/litre	Trimestral

8.Condicionants d’atmosfera

8.1Prescripcions de caràcter general

La instal·lació haurà de complir amb el que estableix la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera; el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera (APCA) i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació; la Directiva 2010/75/UE, de 24 de novembre, sobre les emissions industrials; i el Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, així com amb tota la normativa de desenvolupament que li sigui d’aplicació.

8.2Identificació d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera

1.Segons l’annex del Reial decret 100/2011, de 28 de gener, l’activitat està classificada com a Activitat Potencialment Contaminadora de l’Atmosfera del grup B, codi 09 04 01 02 “Vertederos de residuos industriales o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior”. 

2.Les emissions a l’atmosfera que es generen a la instal·lació són:

-Emissions difuses de pols, gasos i d’olors procedents de l’activitat del propi abocador i de la gestió de lixiviats.

-Emissions difuses discontinues de gasos i partícules procedents del moviment de vehicles de transport de residus i de la maquinària mòbil d’operació de la instal·lació.

-Emissions canalitzades produïdes en la combustió del biogàs a la torxa.

3.Les activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera identificades són:

Descripció activitat	Codi APCA	Grup APCA
Abocador de coa Vertederos de residuos industriales o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior	09 04 01 02	B
Gestió de lixiviats Otros.Emisiones de tratamiento de lixiviados en vertederos	09 04 03 00	C
Torxa de combustió de biogàs Antorchas o combustión sin valorización energética de biogas	09 4 01 03	B

 4.D’acord amb el Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, per el qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador, l’abocador de coa ha de disposar d’un sistema de recollida i tractament de gasos mitjançant pous de captació. Si el gas no es pot aprofitar per produir energia, s’haurà de cremar en torxa.

5.En un termini de tres mesos des d’aquesta resolució, el titular presentarà un estudi sobre els sistema de tractament de gasos de l’abocador, en el qual s’ha d’incloure la viabilitat de l’aprofitament energètic del biogàs o de la combustió del biogàs en una torxa de combustió. 

8.3Controls i valors límit d’emissió

La present autorització es concedeix amb els límits i condicions tècniques que s’estableixen a continuació, a no ser que reglamentàriament s’estableixin límits inferiors.

8.4Controls d’emissions difuses: no canalitzades

Respecte a l’emissió difusa s’aplicaran les millors tècniques disponibles possibles enfocades a reduir les emissions de partícules, gasos i olors. 

A continuació es detallen les mesures correctores per reduir les emissions difuses que almenys han de ser implantades.

8.4.1Emissions de partícules (pols)

1.A fi d’evitar l’emissió difusa de pols, es duran a terme les mesures preventives següents:

-Es compactarà la superfície dels vials de l’abocador amb grava o terra piconada i es revisarà periòdicament.

-Es regarà amb aigua amb la periodicitat necessària per minimitzar els possibles núvols de pols, sobretot durant el període comprès entre els mesos de maig i setembre en les zones no pavimentades.

-Es netejarà amb la periodicitat necessària els accessos, explanades, apilaments temporals, vials i llindars tant de material pulverulent com de materials lleugers susceptibles de ser transportats  pel vent i es durà un registre.

-Es cobriran completament amb lones, o bé es ruixaran amb aigua, de manera que no s’escampin materials pulverulents pels vials de l’entorn, els materials d’entrada transportats per vehicles i camions.

-Es limita la velocitat dels vehicles i maquinària per l’interior del recinte de l’explotació a 20 km/h i a 30 km/h en els vials d’accés.

-Es mantindrà en perfecte estat els motors de combustió i els tubs d’escapament de la maquinària i vehicles de transport.

-Es controlarà que el tub d’escapament dels camions estigui dirigit cap amunt a l’entrada de l’abocador.

-Es minimitzarà l’alçada de caiguda del dipòsit de materials.

-S’instal·laran pantalles paravents en el llindar de la parcel·la o pantalles vegetals.

-Se realitzarà una compactació de l’abocament immediatament després del seu dipòsit.

-En cas de vents fots (> 7 m/s) els residus es premsaran en bales de densitat major a 610 kg/m3 abans de ser abocats.

-Diàriament els residus dipositats se cobriran amb una capa de terra compactada d’una gruixa mínima de 20 cm.

2.Cada tres anys s’ha de realitzar una comprovació, per part d’un Organisme de Control Autoritzat, de les mesures correctores instal·lades, de la seva eficàcia i del seu bon estat de funcionament. En cas d’inactivitat de l’abocador, el titular comunicarà aquest fet a l’òrgan competent en matèria de contaminació atmosfèrica i podrà sol·licitar l’ajornament d’aquesta comprovació.

8.4.2Emissions de biogàs

1.S’ha d’instal·lar una xarxa de pous d’extracció de biogàs generat per la degradació de la matèria orgànica abocada. Els tubs d’extracció han de ser amb ranures que permetin el pas de biogàs i abocaran, en la part superior, en unes canonades col·lectores a través de les quals serà conduït el gas cap a un sistema d’aprofitament, quan sigui possible o, en cas contrari, a la torxa, on s’haurà de cremar el biogàs recuperat.

2.El titular de la instal·lació ha de comunicar al departament competent en contaminació atmosfèrica la posada en marxa de la torxa o del sistema d’aprofitament energètic, segons el cas.

3.S’han de realitzar els controls periòdics de gasos durant la fase d’explotació i durant la fase de manteniment posterior a la clausura segons la taula següent:

Paràmetre 1	Fase d’explotació 2	Fase de manteniment 3
CH4, CO2, O2	Mensual 3	Semestral
H2S, H2, COT cabal, pressió atmosfèrica,  humitat temperatura	Trimestral 3	Anual
Comprovació eficàcia sistema d’extracció de gasos		Semestral

 ¹ En cas de connexió dels pous de desgasificació a una torxa es mesurarà el biogàs prèviament a la seva combustió. En cas de no haver-hi cap torxa es mesurarà en els diferents pous de desgasificació. Cada mes s’ha de mesurar un nombre de xemeneies de manera tal que al cap de l’any cada una d’elles s’hagi mesurat almenys dues vegades.   

² Els controls mensuals podran ser autocontrols i cada any es farà almenys un control extern realitzat per part d’un Organisme de control autoritzat. 

³Segons els resultats es podrà modificar la freqüència de la mesura per períodes majors.

4.S’han d’enviar semestralment, via correu electrònic, les dades obtingudes dels autocontrols al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. Aquest podrà establir altres sistemes de comunicació de les dades que serien igualment d’obligat compliment.

8.4.3Emissions d’olors

1.Els focus d’emissió d’olors més rellevants són les emissions fugitives de biogàs que es genera per la fermentació dels residus orgànics a través de la superfície del dipòsit i la gestió dels lixiviats.

2.Per prevenir l’emissió d’olors es duran a terme, si escau, les mesures preventives següents:

-Cobrir i compactar els residus dipositats de manera que la superfície exposada a l’atmosfera sigui la mínima possible. Cobrir diàriament els residus que s’hagin dipositats amb una capa de terra compactada.

-Extreure eficaçment el biogàs generat a l’abocador a mesura que es generi.

-Pel que fa a les basses de lixiviats, aquestes disposaran dels elements necessaris per tal de garantir una oxigenació suficient i evitar l’existència de zones anaeròbiques o estancades generadores de males olors. En el seu defecte, i si existeixen molèsties associades caldrà cobrir la bassa i conduir els gasos cap a un sistema depurador.

3.En cas de queixes per males olors, s’anotarà la data i hora en el registre d’emissions de la instal·lació.

4.Quan l’òrgan competent ho consideri necessari, s’avaluarà la molèstia per olors que genera la instal·lació mitjançant la mesura de les unitats d’olor segons la norma UNE-EN 13725, per part d’un Organisme de control autoritzat. A partir de les mesures d’emissions a les fonts generadores d’olors, es simularà la dispersió de les unitats d’olor aplicant models matemàtics de simulació de la dispersió.

5.Les mesures es faran entre els mesos de maig i setembre. En funció dels resultats, i en cas necessari, s’hauran de dur a terme mesures preventives i correctores addicionals per al control d’olors.

8.5Immissions o qualitat de l’aire

1.S’han de complir els objectius de qualitat de les dades establerts a la normativa d’avaluació de la qualitat de l’aire ambient, quant a cobertura de dades i incerteses de mesura. S’aplicaran com a valors de referència els valors límit i objectiu establerts a la normativa existent: Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig, relativa a la qualitat de l’aire ambient i una atmosfera més neta a Europa, i Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire.

2.S’ha de realitzar una campanya anual de partícules totals en suspensió a 3 punts del perímetre de l’abocador, amb un mínim de 5 mostres vàlides a cada punt. Les mesures es faran entre els mesos de maig i setembre i durant l’escenari més desfavorable d’operació de la instal·lació. El pla de campanya ha de disposar de l’aprovació del departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica, que podrà establir la mesura de H₂S, COV i/o CH₄ d’acord amb les dades dels registres d’emissions.

Paràmetre	Límit d’emissió
Partícules en suspensió	150 µg/m3 (concentració mitjana de 24 h)
COV (com a COT)	5 µg/m3
H2S	100 µg/m3 (concentració mitjana en 30 minuts) 40 µg/m3 (concentració mitjana en 24 h)
NH3	----

 En cas de que en l’abocador no hi hagi activitat d’abocament de residus el titular podrà sol·licitar l’exempció d’aquesta campanya.

8.6Registre

El titular de la instal·lació haurà de mantenir actualitzat un registre amb dades de les emissions, tasques de manteniment, incidències, controls, inspeccions i qualsevol altres tipus d’operació diferent del funcionament normal, d’acord amb el disposat a l’article 8 del Reial decret 100/2011. La informació documental (informes, mesures, manteniment...) s’ha de conservar un període mínim de 10 anys.

8.7Notificacions immediates

Si hi ha qualque anomalia de funcionament que pugui donar lloc a una emissió anormal de contaminants a l’atmosfera es notificarà, immediatament desprès del seu coneixement, al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. Així mateix s’informarà de les mesures correctores adoptades i del moment en què la instal·lació passa a funcionar correctament.

9.Requisits de Seguretat i activitats

9.1Pla d’autoprotecció

El titular de l'activitat haurà de disposar del preceptiu pla d’autoprotecció enregistrat a la Direcció General competent en matèria d’Emergències i implantat a la totalitat de les instal·lacions i processos que conformen l’activitat, indicades al punt 1 de la present Autorització. El Pla d’autoprotecció estarà redactat i signat per un tècnic competent, de conformitat amb el que determina l’article 13 del decret 8/2004, i s’ajusti a l’índex de continguts que disposa el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel que es despleguen determinants aspectes de la Llei d’Ordenació d’Emergències a les Illes Balears (BOIB núm. 18 de 5 de febrer de 2004). A més del contingut que figura a l’annex II del Reial Decret 393/2007, de 23 de març, per qual s’aprova la Norma Bàsica d’Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d’emergència, inclourà les mesures a aplicar, incloses les complementàries per a limitar les conseqüències mediambientals i evitar altres possibles accidents e incidents.

En cas de necessitat, s’aplicarà el protocol d’abocament a llera publica en cas d’emergència previst al projecte presentat.

9.2Seguretat industrial

El titular de l’activitat haurà de:

-Inscriure les instal·lacions corresponents de la Direcció General d’Indústria, segons les normatives vigents de seguretat industrial, minera, etc… Les instal·lacions previstes o existents han de complir amb la legislació vigent en matèria d’Indústria.

-Revisar la inscripció en el Registre Industrial, i obtenir el Document de Qualificació Empresarial.

-Donar compliment al Reglament per la supressió de les barreres Arquitectòniques (Decret 20/2003) en tot el que li sigui d’aplicació.

-Prevenir els riscs laborals i vetllar per la salut i seguretat dels treballadors, i aquests el deure de complir les mesures de prevenció que s’adoptin, d’acord a l’establert a la llei estatal 31/95 de prevenció dels riscs laborals. Les condicions de treball s’hauran d’ajustar a l’establert a les disposicions  específiques i reglamentàries en matèria de seguretat laboral. Havent de posar especial atenció en el compliment del RD 374/2001 sobre protecció dels treballadors contra els riscs relacionats amb els agents químics durant el treball.

-Fer complir als edificis de caràcter industrial les prescripcions de protecció contra incendis indicades al Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel que s’aprova el Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials.

Per un altre banda:

-Les instal·lacions de protecció contra incendis i el seu manteniment s’hauran d’ajustar al disposat al Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RD1942/1993) i normes UNE corresponents.

-L’emmagatzematge de productes químics s’haurà d’adaptar al RD 379/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics, i les seves instruccions tècniques complementàries.

9.3Contaminació Acústica

S'efectuarà una campanya anual de caracterització real dels nivells de renou emesos a l'exterior durant les diverses fases típiques de l'operació (engegaments, etc.) en horari nocturn i diürn, per a la comprovació del compliment dels límits establerts a la normativa autonòmica vigent en aquesta matèria, es a dir, la Llei 1/2007, contra la contaminació acústica a les Illes Balears, així com els objectius de qualitat acústica indicats en el RD 1367/2007 de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou, en el que es refereix a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

9.4Contaminació lumínica

Es complirà l’establert a la Llei 3/2005 de 20 de abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

9.5Control de vectors

Els productes utilitzats pel control de rosegadors seran respectuosos amb les altres espècies.

El disseny dels sistemes de control de les aus ha d’impedir la mortalitat accidental innecessària, en la mesura del possible, així com l’accés de les milanes.

10.Controls periòdics

10.1Control periòdic de les instal·lacions

 En qualsevol moment, la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient podrà realitzar visita de comprovació i certificar la idoneïtat de les instal·lacions i el manteniment de les condicions inicials que han donat lloc a l’AAI, així com el compliment de les prescripcions tècniques aplicables en virtut de la legislació vigent.

Periòdicament es realitzaran visites de comprovació a les instal·lacions de EMAYA per part dels tècnics de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient, per tal de comprovar el compliment els requisits de l’AAI.

10.2Inventari d’emissions al Registre PRTR

Gas y Electricidad Generación SAU haurà de trametre les dades sobre quantitats de contaminants emesos, anualment, en aplicació del disposat en el Reglament 166/2006 (PRTR), de 18 de gener, del Parlament Europeu, que estableix un registre europeu d’emissions i transferència de contaminants, i pel RD 508/2007. Aquestes emissions seran trameses, per a la seva avaluació prèvia, a la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient adjuntant una memòria explicativa de la metodologia emprada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España. Les quantitats de contaminants seran mesurades, calculades o estimades, preferentment per aquest ordre.

Aquestes dades han de comprendre les emissions de l’abocador (almenys CH₄ i CO₂), així com les emissions produïdes pel trànsit de vehicles i abocament del material (gasos de combustió i partícules PM10).

10.3Control documental

10.3.1Control documental periòdic

-Informes dels controls externes realitzats per un organisme de control autoritzat de les emissions de biogàs a l’atmosfera

-Informe anual de la campanya  de partícules en suspensió, en el qual s’ha d’incloure una descripció de la activitat realitzada els des de la campanya.

-Informe de les mesures de H₂S, COV i/o CH₄, si n’és el cas.

-Informe de les emissions d’olors, si n’és el cas.

-Informe cada tres anys sobre control de mesures correctores per minimitzar emissions difuses de partícules. 

Els informes realitzats per un Organisme de control autoritzat (OCA), d’acord amb el disposat al Decret 104/2010, de 10 de setembre, i al Reial Decret 100/2011, de 29 de gener, seran tramesos per part de l’OCA al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

10.3.2Informe anual

El control documental de l’activitat es realitzarà periòdicament, el titular de l’activitat enviarà a l’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar les AAI un informe de l’activitat durant el període precedent, abans de l’1 de març, en el que s’inclourà:

-Residus

+La declaració anual de residus d’acord amb allò que disposa l’article 41.1 de la Llei 22/2011 i l’article 18 del RD 833/1988. Aquesta memòria ha de contenir, almenys, referències suficients de les quantitats i característiques dels residus gestionats, la seva procedència i destinació, la relació d'aquells que es troben emmagatzemats així com les incidències rellevants que hagin tingut lloc l'any anterior, la capacitat restant de l’abocador i el càlcul de la vida útil del mateix. L’entitat explotadora ha de conservar, al lloc on realitza l’activitat, còpia de la memòria anual durant cinc any.

+Proves de caracterització bàsica i de compliment necessàries segons els diferents fluxos de generació de residus.

+Declaració Anual de residus perillosos, en la que s’indiqui per a cada residu la quantitat emmagatzemada a començament i final d’any, així com la quantitat produïda i gestionada a l’any al que correspongui la declaració anual.

+Control topogràfic.

-Resultats dels controls d’emissions i immissions

+Un mapa detallat assenyalant les àrees d’explotació, les cobertes, les captacions de biogàs i les canonades instal·lades, etc.

+Un resum dels resultats de tots els controls interns o autocontrols realitzats durant l’any.

+Informació sobre els valors del cabal de biogàs enviat a la torxa i el temps de funcionament de la torxa, del cabal total generat així com de les queixes per olors. Si n’és el cas.

-Emissions i immissions al medi hídric

+Els resultats dels controls de: lixiviats, aigües superficials, aigües de la zona saturada i aigües de la zona no saturada..

-Renous

+Informe anual en el que es remetran els controls d’emissions de renous.

-En caràcter general

+Altres controls realitzats durant l’any i mesures adoptades per a minimitzar impactes.

+Memòria anual sobre la metodologia emprada per a la determinació de les dades notificades al registre PRTR Espanya.

+Les dades exigides pel RD 508/2007 i Reglament (CE) 166/2006, de 18 de gener, s’hauran de comunicar telemàticament al Registre informàtic PRTR-Espanya, dins els terminis que pertoquin, de forma anual.

+L’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar les AAI trametrà a cada Direcció General o administració competent la documentació de la que tingui competències.

+Tota la informació que sigui susceptible de tractament informàtic s’aportarà en paper i en format informàtic estàndard.

11.Obligacions del titular:

El titular de l’activitat estarà obligat a complir amb les obligacions establertes a l’article 5 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, i en especial:

-Assumirà tots els condicionants recollits a la present Resolució.

-Mantindrà el correcte funcionament de l’activitat.

-Comunicarà a l’Òrgan Ambiental Competent qualsevol incidència que afecti a l’activitat amb repercussió ambiental.

Per una altra banda, el titular queda sotmès al compliment de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat ambiental, i als seus desenvolupaments reglamentaris, per tal de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals provocats per la seva activitat.

12.Funcionament diferent al normal

En el termini màxim de 3 mesos, el titular presentarà, a l’òrgan ambiental, un protocol d’actuació en condicions de funcionament diferents de les normals contemplant aquelles que puguin afectar al medi ambient.

Quan es produeixi una situació de funcionament diferent de les normals, el titular de l’autorització ambiental integrada, en el termini màxim de 10 dies, comunicarà a l’òrgan ambiental el fet en si, les seves conseqüències ambientals i les actuacions dutes a terme per tornar a condicions normals de funcionament.

13.Incompliment de les condicions de la present autorització

El incompliment de les condicions establertes a la present autorització serà considerat com una infracció lleu, greu o molt greu classificada segons l’article 30 de la Llei 16/2002 i estarà subjecte al règim sancionador dels articles 31 a 35 de la Llei 16/2002 i el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el reglament del procediment a seguir en l’execució de la potestat sancionadora.

14.Caràcter de l’autorització

Aquesta Autorització Ambiental Integrada s’atorga sense perjudici de tercers i sense perjudici de les demés autoritzacions i llicències que siguin exigibles per l’ordenament jurídic vigent.

15.Causes d’extinció.

Són causes d’extinció de l’AAI:

-L’extinció de la personalitat jurídica de l’empresa EMAYA.

-La declaració de fallida de l’empresa EMAYA quan la mateixa determini la seva dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial que la declari.

-Quan es determini una dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial.

16.Modificació de les condicions.

L’Òrgan Ambiental Competent, en conformitat a l’article 25 de la Llei 16/2002, podrà modificar les condicions de control ambiental de l’explotació assenyalades a la present Resolució, o determinar mesures complementàries que es considerin convenients per a l’adequació o millora de l’activitat.

Interposició de recursos

Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut  la notificació, d’acord amb l’article 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques  i del procediment administratiu comú, i l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver rebut la notificació de l’acord, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 Palma, 3 de febrer de 2014

El president de la CMAIB

José Carlos Caballero Rubiato