Butlletí Oficial de les Illes Balears

 En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, us comuniquem que el Ple de la CMAIB, en sessió de 20 de desembre de 2013,

ATÈS

1.Que d’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, modificada per la Llei 5/2013 d’11 de juny, l’òrgan competent per a l’atorgament de les autoritzacions ambientals integrades durà a terme les actuacions necessàries per a l’actualització de les autoritzacions per a la seva adequació a la Directiva 2010/75/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre, sobre emissions industrials, amb anterioritat al 7 de gener de 2014.

2.Que els informes emesos pels diferents departaments són favorables i proposen una sèrie de condicionants.

3.Que es tracta d’una instal·lació amb una AAI en vigor.

4.Que la modificació de l’autorització dóna compliment punt per punt a l’establert a l’apartat 2 de la disposició transitòria primera de la de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, modificada per la Llei 5/2013 d’11 de juny.

ACORDA

Atorgar l’Autorització Ambiental Integrada (en endavant AAI) a TIRME SA  per dur a terme l’activitat de tractament de residus no perillosos amb les condicions d’explotació i seguiment, capacitat i processos productius indicats al projecte bàsic que acompanya la sol·licitud i amb subjecció a les següents condicions:

1.Objecte

La present AAI se concedeix a l’empresa TIRME SA, única i exclusivament per a la realització de l’activitat de tractament de residus no perillosos, a les següents instal·lacions:

-Ampliació de la Planta incineradora amb Recuperació d’Energia (en endavant APIRE).

-Planta Incineradora amb Recuperació d’Energia (en endavant PIRE).

-Dipòsit de Seguretat (en endavant DS).

-Planta de tractament d’Escòries (en endavant PTE).

La instal·lació es categoritza dins l’epígraf 5.2.a de l’annex 1 de la Llei 16/2002.

2.Declaració d’impacte ambiental

En data 23 de febrer de 2007 la Comissió Permanent de la Comissió Balear de Medi Ambient acordà informar favorablement l’APIRE del COTIR de Son Reus de TIRME SA condicionat al compliment de les mesures preventives i correctores de l’estudi d’impacte ambiental  i de la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que s’integren a la present autorització.

3.Desenvolupament de les activitats

L’activitat es desenvoluparà d’acord als documents que obren a l’expedient, a l’establert a l’AAI i a la legislació vigent

4.Modificacions de l’activitat

Qualsevol modificació que es produeixi al desenvolupament de l’activitat haurà de ser comunicada a l’òrgan ambiental competent el qual valorarà el caràcter de la modificació i si cal modificarà l’AAI per tal que s’inclogui la modificació. Als efectes de la modificació de l’AAI es tindran en compte els antecedents històrics dels funcionament de les instal·lacions i que els valors estimats que s’han presentat son nominals.

5.Consums

5.1Consums de la PIRE

S’estima que per la PIRE els consums de matèries primeres, auxiliars, combustibles i potència previstos al projecte seran aproximadament els següents:

Matèries primeres, auxiliars i combustibles	Consum anual
Residus Urbans i assimilables	300.000 tones
Àcid Sulfúric (98%)	3.500 litres
Hidròxid Sòdic (50%)	1.200 litres
Nalco N-1800	1.752 kilos
Clor	250 litres
N-Eliminox	876 kilos
Metabisulfit	180 litres
Àcid Clorhídric (36%)	1.600 litres
Òxid de Calci	3.100 tones
Ciment	3.255 tones
Carbó actiu	227 tones
Hidròxid càlcic	20 m3
Gasoil	500.000 litres
Gas Natural	400.000 m3
Oli mineral usat *	Sense consum, només hi ha la disponibilitat per ser usats
Diòxid de carboni	980 litres
Propà	200 litres
Amoníac	750 m3
Potència Elèctrica (provinent d’autoconsum)	3 MW

* En el cas que s’utilitzi aquesta matèria auxiliar, se considerarà modificació ambiental i s’haurà de modificar la present Autorització.

Els Productes finals previstos al projecte seran aproximadament els següents:

Productes finals	Producció anual
Potència elèctrica	W

 5.2 Consums de l’APIRE

S’estima que per l’APIRE els consums de matèries primeres, auxiliars, combustibles i potència previstos al projecte seran aproximadament els següents:

Matèries primeres, auxiliars i combustibles	Consum anual
Residus Urbans i assimilables	432.000 tones
Àcid Sulfúric (98%)	Consums semblants a la PIRE
Hidròxid Sòdic (50%)
Nalco N-1800
Clor
N-Eliminox	Consums semblants a la PIRE
Metabisulfit
Àcid Clorhídric (36%)
Òxid de Calci	5.200 tones
Ciment	5.200 tones
Carbó actiu	160 tones
Hidròxid càlcic	Consums semblants a la PIRE
Gasoil	500.000 litres
Gas Natural	400.000 m3
Oli mineral usat *	Sense consum, només hi ha la disponibilitat per ser usats
Diòxid de carboni	Consums semblants a la PIRE
Propà	Consums semblants a la PIRE
Amoníac	880 m3
Potència Elèctrica (provinent d’autoconsum)	5.2 MW

* En el cas que s’utilitzi aquesta matèria auxiliar, se considerarà modificació ambiental i s’haurà de modificar la present Autorització.

Els productes finals previstos al projecte seran aproximadament els següents:

Productes finals	Producció anual
Potència Elèctrica	W

5.3Consums del DS

S’estima que pel DS els consums de matèries primeres, auxiliars, combustibles i potència previstos al projecte seran aproximadament els següents:

Matèries primeres, auxiliars i combustibles	Consum anual
Cendres cimentades	2007-9	19.400 m3
	2010-41	42.100 m3
Potència elèctrica	18,8 kW
Gas-oil	100.000 litres

No es preveu la generació de productes finals

6.Condicionants de gestió de residus

6.1Jerarquia de residus

El titular de la instal·lació haurà de fomentar la prevenció en la generació dels residus o, en el seu cas, que aquests es gestionin amb l’ordre de prioritat que disposa la jerarquia establerta a l’article 8 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, és a dir:

-Prevenció

-Preparació per a la reutilització

-Reciclat

-Altres tipus de valorització (inclosa la valorització energètica)

-En cas de que, per raons tècniques o econòmiques, no fos possible l’aplicació d’aquests procediments, els residus s’eliminaran de forma que s’eviti o redueixi al màxim la seva repercussió al medi ambient.

En cas de no compliment d’aquesta jerarquia, s’haurà de sol·licitar una modificació de l’autorització en un termini màxim de 6 mesos. Aquesta sol·licitud anirà acompanyada d’un anàlisi del cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió d’aquests residus que haurà d’esser avaluat per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats. Aquest anàlisi del cicle de vida haurà de contemplar els principis generals de precaució i sostenibilitat en l’àmbit de la protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos, així com el conjunt d’impactes mediambientals sobre la salut humana, econòmics i socials.

6.2Informe base del sòl

En el termini màxim d’un mes, el servei competent en matèria de sòls contaminats, remetrà al titular de la instal·lació els continguts mínims que haurà de tenir l’informe base que estableix l’article 12.1.f) de la Llei 16/2002, d’1 de juliol.

En el termini màxim de sis mesos des de la comunicació del contingut mínim de l’informe base, el titular haurà de presentar davant l’òrgan ambiental, aquest informe base realitzat per empresa acreditada per ENAC per activitats d’inspecció de sòls contaminats.

En funció de la valoració que es faci dels resultats obtinguts a l’informe base del sòl, es podran establir a l’autorització ambiental integrada nous condicionants, controls del sòl i/o actuacions posteriors a realitzar.

6.3PIRE I APIRE

6.3.1Residus autoritzats a tractar

Residus no perillosos autoritzats pel seu tractament mitjançant incineració amb recuperació d’energia, en el conjunt d’instal·lacions:

Residu	Codificació Llei 22/2011 Annex I i II	Codi LER	Quantitat estimada Tones/any
Neumàtics fora d’ús (NFU)	R1	16 01 03	6.000
Residus de recollida i eliminació no específica per a la prevenció d’infeccions (med. Humanes)	R1	18 01 04	1.500
Productes químics distints al codi 18 01 06*	R1	18 01 07	150
Residus de recollida i eliminació no específica per a la prevenció d’ infeccions (veterinària)	R1	18 02 03	1.050
Productos químics distints al codi 18 02 05*	R1	18 02 06	150
Medicaments distints dels del codi 18 02 07	R1	18 02 08	150
Fustes	R1	17 02 01	0
Vidre	R1	17 02 02	0
Plàstics	R1	17 02 03	0
RCD mesclats	R1	17 09 04	40.000
Residus Voluminosos	R1	20 03 07	40.000
Fracció no compostada de residus municipals i assimilats	R1	19 05 01	500
Fracció no compostada de procedència animal o vegetal	R1	19 05 02	500
Residus no especificats en altres categories	R1	19 05 99	2.000
Residus no especificats en altres categories	R1	19 06 99	6.000
Residus del cribatge	R1	19 08 01	1.000
Residus del desarenatge	R1	19 08 02	1.000
Residus no especificats en altres categories	R1	19 08 99	1.000
Combustible derivat de residus	R1	19 12 10	60.000
Residus combustibles, mescles de materials procedents del tractament mecànic de residus, distints dels especificats en el codi 19 12 11	R1	19 12 12	60.000
Mescla de Residus municipals	R1	20 03 01	356.000
Residus de mercats	R1	20 03 02	47.500
Residus de neteja viària	R1	20 03 03	47.500
Residus municipals no especificats en altres categories	R1	20 03 99	24.000
Llots de digestió anaeròbia de residus municipals	R1	19 06 04	1.000
Llots de digestió de tractament de residus animals i vegetals	R1	19 06 06	1.000
Llots de tractament d’aigües residuals urbanes	R1	19 08 05	20.000
Residus de teixits animals	R1	02 01 02	1.500
Residus de plàstics (excepte embalatges)	R1	02 01 04	1.000
Residus de teixits animals	R1	02 02 02	1.500
Materials inadequats per al consum o elaboració	R1	02 02 03	10.000
Materials inadequats per al consum o elaboració	R1	02 05 01	500
Residus la recollida i l’eliminació dels quals no és objecte de requisits especials per a prevenir infeccions	R1	18 02 03	500

6.3.2Residus autoritzats a produir

Residus generats en el procés d’incineració i quantitats màximes que se’n autoritza la seva producció:

Residus autoritzats a produir1	Codi LER	Quantitat Tones/any
Capítol 19 (residus d’instal·lacions de tractament de residus i d’aigües residuals):
Residus de la incineració o piròlisis de residus:
Cendres de fons de forn i escòries diferents a les especificades al codi 19 01 11*	19 01 12	147.0002
Residus estabilitzats / solidificats
Residus solidificats diferents dels especificats al codi 19 03 06*	19 03 07	50.0003

¹ Als efectes de les modificacions de l’activitat es tindran en compte els antecedents històrics dels funcionaments de les instal·lacions i que els valors estimats son nominals.

2 Aquesta quantitat total es desglossa de la següent manera:

75.000 tn/any corresponents a la PIRE.

72.000 tn/any corresponents a l’APIRE

3 Aquesta quantitat total es desglossa de la següent manera:

21.000 tn/any corresponents a la PIRE.

29. /any corresponents a l’APIRE

6.3.3Escòries

1.D’acord amb les anàlisi de que es disposa fins ara relatives a aquest residu i que permeten la seva qualificació com a no perillós segons la normativa vigent (LER 19.01.12), el seu destí serà la planta de tractament i valorització annexa a la PIRE, contemplada en el Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus Urbans de Mallorca i en la documentació presentada pel sol·licitant, en la que es durà a terme la seva valorització material (aprofitament de ferralla, etc.) mitjançant els processos i baix els requisits tècnics previstos.

2.Per tal d’assegurar la seva innocuïtat es continuaran duent a terme els controls i anàlisis periòdiques de les seves característiques de perillositat d’acord amb el Programa de mesures i vigilància ambiental aprovat per a les instal·lacions del PDSGRUM (punt 7. c. de la Resolució de la Consellera de Medi Ambient de 30 d’abril de 2001, BOIB de 17.05.01) i Qualsevol possible reaprofitament, directe o a la sortida de la planta de tractament esmentada, com a matèria secundaria haurà de seguir la tramitació prevista a la legislació vigent en cada cas, i no suposarà una modificació de l’AAI.

3.Per a les escòries que han estat tractades a la Planta i pels usos específicament previstos a l’article 16.1 del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans de Mallorca (Aprovat pel Ple del Consell de Mallorca en data 6 de febrer de 2006), serà suficient amb una comunicació per part de TIRME SA a la Direcció General competent en matèria de Residus on s’indicarà, com a mínim el seu destí final, l’empresa destinatària i la quantitat d’escòries reaprofitades.

6.3.4Cendres

1.Les cendres retingudes als sistemes de captació de gasos i partícules que conformen els sistemes de depuració de fums de la PIRE i APIRE seran necessàriament sotmeses al sistema d’estabilització mitjançant cementació que forma part de la mateixa instal·lació d’incineració, per a la qual cosa el residu resultant en té la qualificació de codi 19.03.07 i ja que totes les anàlisis i controls duts a terme fins ara n’han permès la seva qualificació com a residu no perillós.

2.Aquests controls es seguiran duent a terme, al menys amb la mateixa periodicitat i freqüència que s’estableix al vigent Programa de mesures i vigilància ambiental aprovat per a les instal·lacions del PDSGRUM (punt 7. b. de la Resolució de la Consellera de Medi Ambient de 30 d’abril de 2001, BOIB de 17.05.01) i, qualsevol que en sigui el resultat, el seu destí serà l’abocador o dipòsit de seguretat contemplat al següent apartat d’aquesta proposta d’autorització.

3.Qualsevol altre possible destí, a sol·licitud del productor, suposarà una modificació de l’autorització ambiental integrada (AAI).

6.4Dipòsit de seguretat

6.4.1Classificació i dimensionament de l’abocador

1.Abans de la construcció de cada nova fase del vas d'abocament, TIRME SA informarà a la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient, així com de l’inici de les obres de clausura i restauració ambiental, aportant les corresponents fiances.

2.En tot cas, el dipòsit tindrà consideració d’abocador de residus perillosos als efectes del RD 1481/2001, amb la subclassificació C (abocador de residus perillosos en superfície) en relació a la Decisió del Consell de 19 de desembre de 2002 per la que s’estableixen els criteris i procediments d’admissió de residus en abocadors.

3.Així, la capacitat total d'abocament de residus, considerada l'excavació de terres, terraplenat, capes d'impermeabilització, drenatge i segellament serà d'uns 420.521 m³. Tota ampliació de l'abocador per allotjar les cendres cementades fins que conclogui el període de concessió administrativa de la planta incineradora de Son Reus, haurà de ser sol·licitada a la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient.

6.4.2Assegurança

D’acord amb l’article 20.4.c de la Llei 22/2011 i l’article 6 del Reial Decret 833/1988, el titular haurà de mantenir en tot moment en vigor l’assegurança de responsabilitat civil subscrita, la qual cobrirà els possibles danys causats al medi ambient per causa de la gestió de residus en els termes expressats a l’esmentat Reglament per un import mínim de 5 milions d’euros (5.000.000 €).

La pòlissa d’assegurança s’haurà d’actualitzar anualment en el percentatge de variació que ofereixi l’índex general de preus oficialment publicat per l’Institut Nacional d’Estadística.

Anualment s'haurà de presentar a la Direcció General competent en matèria de residus el rebut corresponent al pagament de la pòlissa de responsabilitat civil.

TIRME SA, haurà d’actualitzar davant la Direcció General competent en matèria de residus la pòlissa amb el nou import.

6.4.3Fiança del dipòsit de seguretat

En compliment del RD 1481/2001, abans de l'inici de les operacions s'haurà de constituir una fiança, que serà progressiva en funció de les fases executades i que podrà alliberar-se a mesura que es vagi efectuant la clausura i restauració ambiental, de cada fase, mentre que la de manteniment postclausura serà alliberada una vegada transcorregut l'esmentat període:

Fase	Explotació	Manteniment
Fase I	750.000 €	763.100,63 €
Fase II	750.000 €	763.100,63 €
Fase IIII	750.000 €	763.100,63 €
Fase IV	750.000 €	763.100,63 €
Total	3.000.000 €	3.052.402,52 €

La devolució de la fiança requerirà, primer, una declaració prèvia del titular de l’autorització, conforme renuncia a seguir exercint la seva activitat de gestió de residus, i segon, l’emissió d’un dictamen de l’Administració en el qual es certifiqui el sanejament de la instal·lació i zona de treball.

6.5Conjunt del Complex

6.5.1Gestió externa dels residus

En cas que l’empresa TIRME SA no efectuï la gestió final dels residus, els haurà de lliurar a un gestor autoritzat. Si TIRME SA efectua la dita gestió, aquesta s’haurà de dur a terme d’acord amb el que es disposa a la memòria i l’estudi tècnic.

6.5.2Residus perillosos

1.Només s’entenen com a autoritzats els residus perillosos produïts per les instal·lacions a les que es refereix la següent autorització i que són els següents:

Residus	Codi LER	Kg/any
Toner	08 03 17*	168
Oli usat	13 02 05*	15.000
Fluorescents	20 01 21*	242
Bateries de plom	16 06 01*	627
Filtres d’oli	16 01 07*	951
Absorbents	15 02 02*	400
Envasos buits contaminats	15 01 10*	5.051
Piles	16 06 03*	15
RAES	20 01 35*	1.000
Dissolvents	14 06 03*	1.200
Acumuladors de Ni-Cd	16 06 02*	100
Restes pintura i vernissos	08 01 11*	100
Productes químics de laboratori	16 05 06*	329
Metalls	20 01 40	135
Mescles de formigó, maons, teules i materials ceràmics diferents de les especificades en el codi 17.01.06	17 01 07	75
* Residu perillòs

2.TIRME SA haurà de dur un registre que comprengui totes les operacions en què intervingui i on figuraran, almenys, les dades que apareixen a l’article 40 de la Llei 22/2011 i a l’article 10.e del RD 1481/2001. En el registre haurà de constar la freqüència de recollida i mitjà de transport, tal com s’indica a l’article únic del Reial Decret 952/1997.

3.En relació als residus generats per TIRME SA cada transport a gestor final de residus perillosos s’haurà d’acreditar amb els corresponents documents de seguiment, d’acord amb allò que disposa l’article 35 del Reial Decret 833/1988. TIRME SA haurà de conservar els esmentats documents durant un temps no inferior a cinc anys.

4.Aquest document de control i seguiment haurà de cobrir únicament residus que tinguin el mateix codi d’identificació. L’enviament conjunt de diferents tipus de residus requerirà la formalització de tants de documents com residus diferents s’enviïn; (s’entenen per diferents aquells que tenen un diferent codi d’identificació). A més es requeriran documents independents per a cada quantitat que es transporti, ja que els documents han d’acompanyar el residu corresponent.

5.S’hauran d’envasar els residus perillosos i etiquetar els contenidors corresponents d’acord amb allò que disposen els articles 13 i 14 del vigent Reial Decret 833/1988, i d’acord amb la reglamentació sobre transport de mercaderies perilloses. De la mateixa manera, l’envasament i emmagatzematge hauran de seguir les normes de seguretat indicades al Reial Decret esmentat.

a.Segons allò que disposa l’article 15 del Reial Decret 833/1988, es podrà efectuar un emmagatzematge temporal dels residus perillosos durant un període màxim de sis mesos en les condicions i amb els mitjans prevists a la memòria presentada per TIRME SA. El temps màxim d’emmagatzematge dels residus no perillosos serà d’una any si el seu destí és un abocador i de dos anys si es destina a valorització.

b.Els residus hauran d’estar sempre disposats tal i com es recull a la memòria tècnica presentada, identificats, completament separats uns tipus dels altres i diferenciades les distintes zones d’emmagatzematge.

6.En el cas de desaparició, pèrdua o fuita de residus perillosos de l’empresa ha de prendre les mesures que pertoquin per corregir-lo i ha d’informar immediatament a la Direcció General competent en matèria de residus.

7.Condicionants Hídrics

7.1Balanç d’aigües

S’estima un consum d’aigua de xarxa de 140.530 tones a l’any. Totes les aigües de procés, pluvials i lixiviats es reutilitzen a les diferents instal·lacions, per la qual cosa no hi ha emissions, i el consum depèn en part de la pluviometria de l’any.

Atès que totes les instal·lacions comparteixen el sistema de gestió de l’aigua, aquest  es resumeix a continuació:

7.1.1PIRE

1.Sistema d’aigua de xarxa: Hi ha un tanc de 480 m³ de capacitat que reb aigua del pou d’EMAYA situat a prop del complex (30 m³/h) i que alimenta la torre de refrigeració, la Planta de Tractament d’Aigua (PTA), l’estació de beurada de calç i per a reg i baldeig. El consum l’any 2005 va ser de 53.133 tones.

2.Sistema d’aigües usades: Hi ha un tanc d’emmagatzematge de 480 m3 de capacitat que s’alimenta de aigua del pou, tanc de pluvials, rebuig de la PTA, purgues i fuites de les calderes, purgues de torres de refrigeració, bassa de pluvials del DS, tanc flash, tanc de GESA- ENDESA i del sistema de tràfec de pluvials.

3.Sistema d’aigües pluvials:  Es recullen a un tanc de 880 m3 que serveix aigua al tanc d’aigües usades, al tanc d’aigües contraincendis i al sistema de pluvials brutes de l’APIRE en cas de vessament.

S’utilitza als desescoriadors, la cementació de cendres, el refredament de gasos i la producció de beurada de calç.

4.Els lixiviats de la fossa de residus s’injecten al forn. En cas de no poder injectar de forma immediata els lixiviats s’emmagatzemen temporalment.

5.El sistema d’aigües pluvials recull les aigües a un dipòsit de 880 m3 al que també hi poden arribar aigües de xarxa.

7.1.2APIRE

El subministrament d’aigua es separa  de la forma següent:

1.Aigua potable: S’assumeix un increment del consum d’un 50% que comporta un consum de 5.400 tones anuals.

2.Sistema d’aigua contra incendis: Exigeix una reserva de 550 m3 més que la existent a la planta actual. Es farà una xarxa  nova, amb equipament propi (dipòsit i bomba) que es comunicarà amb l’existent mitjançant dos by-pass.

3.Aigua de xarxa: S’estima un consum anual de 85.350 tones anuals des del tanc existent (480m3) i s’amplia amb un nou tanc (1.145 m3) i un grup de pressió que consumirà 55.180 m3 tones anuals.  En total es preveu un consum d’aigua de 140.530 tones anuals d’aigua de xarxa, que s’emmagatzemaran a un dipòsit pulmó de 1.572 m3 (que actualment en té 900)

4.Sistema d’aigua usada: La xarxa d’aigua usada donarà servei als processos de cementació de cendres, refredament de gasos i desescoriadors. S’utilitzaran unes 140.300 tones anuals d’aigües usades.

L’aigua del tanc existent (480 m3) prové del rebuig de la PTA, les purgues de calderes i torres de refrigeració de les línies existents, les basses de pluvials del DS i de Can Canut, del nou dipòsit de pluvials netes, del rebuig de la PTA de Gesa i de la xarxa municipal d’aigua fins a 80.240 tn/any:

Amb el nou tanc d’aigua usada (1.150 m3) s’alimentaran  els processos de refredament de gasos (44.800 tn/any) i els desescoriadors (14.400 tn/any) de les noves línies. L’aigua provindrà  dels processos  de purga de calderes i torres de refrigeració de les noves línies, les basses de pluvials del DS i de Can Canut i de la connexió d’aigua de xarxa fins arribar a 59.400 tones anuals.

5.Sistema d’aigües pluvials: Compta amb tres tancs de emmagatzemament de pluvials netes, pluvials brutes, un tanc d’homogeneïtzació i un sistema de tràfec.

1.El tanc de pluvials netes té una capacitat de 1.700 m3 recull les pluvials de  les cobertes dels edificis i les condueix al sistema d’aigua usada. En cas d’excedent aquestes aigües van al Torrent de Na Bárbara.

2.El tanc de pluvials brutes té una capacitat de 1.700 m3 i recull les pluvials de la xarxa de pluvials brutes i de l’aigualeig de la zona de tractament d’escòries. En cas de vessament l’aigua va al tanc de pluvials netes.

3.El tanc d’homogeneïtzació té una capacitat de 1.700 m3 i està connectat amb el sistema de tràfec recull les pluvials de les basses de Can Canut i del Dipòsit de Seguretat.

4.El sistema de tràfec permet l’aprofitament de pluvials i aigües de rebuig de altres instal·lacions de Son Reus. Compta amb:

a.Conducció des de dipòsit amb capacitat de 400 m3 situat a Can Canut que es pot omplir amb qualsevol de les tres basses existents a l’àrea. Aquestes aigües poden anar al tanc d’homogeneïtzació o al tanc de pluvials brutes de la APIRE i al tanc d’aigües usades de la PIRE.

b.Conducció des de la bassa de lixiviats del dipòsit de seguretat que duen les aigües al tanc d’homogeneïtzació, a la xarxa de pluvials brutes i al tanc de pluvials de la PIRE.

c.Conducció des de la bassa de pluvials del DS directa al tanc d’aigües usades de la PIRE. Una vegada s’iniciïn a explotar les fases 3 i 4 del DS es consideraran lixiviats i es conduiran al tanc d’homogeneïtzació o al tanc d’aigües usades de la PIRE per a la seva reutilització.

d.Col·lector de distribució que permet la utilització de les aigües pluvials dels tancs de pluvials netes i brutes de la APIRE i del tanc de homogeneïtzació al tanc d’aigües usades de l’APIRE.

6.Sistema d’aigua desmineralitzada: L’aigua tractada a la planta de tractament s’emmagatzema a 2 tancs de 200 m3.

7.Llevat de les aigües sanitàries només poden donar-se emissions d’aigües residuals, quan l’aportació d’aigua de pluja sigui superior al consum intern.

8.L’excedent d’aigües pluvials netes es durà a la xarxa de drenatge existent ampliada. El de pluvials grises, aigualeig, purgues i descàrregues de calderes i aigua d’extinció d’incendis, es tractarà abans de dur-ho al dipòsit d’aigües usades

7.1.3DS

1.Lixiviats. Hi ha dues basses de lixiviats de 5.500 m3, degudament impermeabilitzades.

Els lixiviats provenen de la conca del dipòsit (31,65 ha), les pluvials de les cobertes de la PTE, les aigües de neteja de l’interior de la PTE, del fons del vas del DS.

D’allà es poden conduir al dipòsit d’aigües usades de la PIRE, al dipòsit de pluvials de la PIRE, al tanc de pluvials brutes de la APIRE  i/o al tanc d’homogeneïtzació la APIRE; també es faran servir al mateix DS per a reg.

2.Aigua potable. Connexió a la xarxa d’abastiment municipal. Es consumiran 4,25 m3 anuals.

3.Aigües sanitàries. Connexió a la xarxa de clavegueram municipal. S’abocaran 3,75 m3 any.

7.2Programa de vigilància ambiental actual

Per a les instal·lacions existents (PIRE i PTE), es farà el següent seguiment de la qualitat:

PIRE		Explotació	Seguiment Postclausura	Paràmetres
Zona saturada	39, 95, 23 i 5	Trimestral	Semestral	pH, conductivitat, clorurs, TOC, As, Cr, Cd, Hg, Ni, Pb, K, carbonats/bicarbonats, nitrats,  sulfats, Cu, Mn, Zn, Ca, Mg, Na, índex de fenols, AOX. També nitrits, amoni, plastificants i microbiològics,
PTE
Zona Saturada	39, 60, 74 i 95	Trimestral	Semestral	pH, conductivitat, clorurs, , TOC, As, Sb, Cr, Cd, Hg, Ni, Pb, Cu, K, carbonats/bicarbonats, nitrats, sulfats, Mn, Zn, Ca, Mg, Na, índex de fenols, AOX. També Sb, fluorurs, Al, Fe i cianurs
Conjunt instal·lacions
Zona no saturada	sondatges CC 1, CC 2 i CC 3	Tres mostres una vegada abans de començar i quinquennal	Quinquennal	pH, conductivitat, matèria orgànica, capacitat d’intercanvi catiònic, nitrats, clorurs, Cd, Pb, Hg, Cu, Ni, Zn, Mn, Cr, Fe, As, Mo i Ba

7.3Programa de vigilància del DS

Pel Dipòsit de seguretat, es farà aquest seguiment de la qualitat:

Dipòsit de seguretat		Explotació	Postclausura	Paràmetres
Zona saturada	pous  39, 60  74 i 95.	Trimestral	Semestral	pH, clorurs, TOC, As, Sb, Cr, Cd, Hg, Ni, Pb, carbonats/bicarbonats, fluorurs, sulfats, Al, Cu, Fe, Mn, Zn, cianurs, índex de fenols, AOX, K, conductivitat, nitrats, Ca, Mg, Na
		Semestral	Semestral	dioxines i furans
Zona no saturada	sondatges CC 1, CC 2 i CC 3	una vegada abans de començar i quinquennal	Quinquennal	pH, conductivitat, matèria orgànica, capacitat d’intercanvi catiònic, nitrats, clorurs, Cd, Pb, Hg, Cu, Ni, Zn, Mn, Cu, Cr, Fe, As, Mo i Ba
Aigües residuals i lixiviats*	Bassa de lixiviats	Mensual	Semestral	Volum
		Trimestral	Semestral	pH, clorurs, TOC, As, Sb, Cr, Cd, Hg, Ni, Pb, Tl, carbonats/bicarbonats, fluorurs, sulfats, Al, Cu, Fe, Mn, Zn, cianurs, índex de fenols, AOX,
		Semestral	Semestral	dioxines i furans

*El seguiment del volum es farà de manera que es diferenciï el seu origen.

Per l’APIRE es seguirà el mateix seguiment de la qualitat que la PIRE.

7.4Reglament municipal d’abocament a clavegueram

S’haurà de donar compliment a l’establert al Reglament Municipal de Palma sobre l’ús de la Xarxa de clavegueram sanitari. No podent les aigües abocades al clavegueram municipal en cap moment contenir cap dels productes prohibits d’acord amb l’annex únic del citat Reglament Municipal.

7.5Control de drenatge de pluvials i valors límit d’emissió

Les instal·lacions comparteixen la gestió d’aigües pluvials que s’aprofiten en la seva major part, però en casos d’emergència s’aboquen al sistema de drenatge que arriben a llera pública.

Per tal de controlar aquests abocaments es durà a terme un control de qualitat al tanc de pluvials brutes i al tanc de pluvial netes de la APIRE. S’estableixen també els següents valors límit d’emissió:

Paràmetre	Unitat	Valors límit d’emissió
pH		6.5-9.5
Conductivitat	mS/cm	<15
DBO	ppm	<25
DQO	ppm	<100
Fosfats	ppm	<25
Sulfats	ppm	<250
Sòlids en suspensió	ppm	<50
Amoni	ppm	<20

La periodicitat dels controls serà com a mínim mensual, i en tot cas en cas d’episodis de pluges.

En cas d’abocament es prendrà una mostra al tanc de pluvials netes i al tanc de pluvials brutes.

A efectes de notificació de les emissions al PRTR es durà a terme un control real del volum abocat a la xarxa de drenatge i un control meteorològic que justifiqui la necessitat d’efectuar l’abocament d’emergència.

7.6Altres condicionants

En cas de detectar un valor inusual d’algun dels paràmetres de control es prendrà una altra mostra amb rèplica al mateix punt, en un termini màxim de 24h hores, exceptuant deguda justificació però mai superant les 72 hores.

La mostra s’analitzarà al laboratori que va fer la primera analítica, la rèplica a d’altre.

La incidència es comunicarà a la Direcció General de Recursos Hídrics en el termini de 48 hores des de la recepció dels primers resultats.

Els tècnics de la Direcció General de Recursos Hídrics juntament amb el gestor de les instal·lacions, dissenyarà un pla temporal de control per tal d’establir la causa del valor i les possibles actuacions dur a terme.

8.Condicionants d’Atmosfera

8.1Prescripcions de caràcter general.

La instal·lació haurà de complir amb l’establert en la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera; en el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació; en la Directiva 2010/75/UE, de 24 de novembre, sobre les emissions industrials; i en el Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, així com amb tota la normativa de desenvolupament que li sigui d’aplicació.

8.2Identificació d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera.

La instal·lació en conjunt està classificada com Activitat potencialment contaminadora de l’atmosfera del grup A, codi 09 02 01 01 Incineración de residuos urbanos para generación de electricidad para su distribución por la red pública, segons l’annex del Reial decret 100/2011.

8.3Activitats amb focus canalitzats:

A la taula següent s’indiquen les activitats existents i la seva classificació d’acord amb l’annex del Reial decret 100/2011:

Núm. focus	Descripció activitat	Codi APCA	Grup APCA
FC1	Línia 1. Incineración de residuos urbanos para generación de electricidad para su distribución por la red pública.	09 02 01 01	A
FC2	Línia 2. Incineración de residuos urbanos para generación de electricidad para su distribución por la red pública.	09 02 01 01	A
FC3	Línia 3. Incineración de residuos urbanos para generación de electricidad para su distribución por la red pública.	09 02 01 01	A
FC4	Línia 4. Incineración de residuos urbanos para generación de electricidad para su distribución por la red pública.	09 02 01 01	A
FC5	Grup electrògen de 1.456 kWe de línies 3 i 4 Motores de combustión interna de p.t.n. <= 5 MWt  y >= 1MWt	03 01 05 03	C
FC6	Grup electrògen de 843 kWe de línies 1 i 2 Motores de combustión interna de p.t.n. <= 5 MWt  y >= 1MWt	1 05 03	C

8.4Activitats amb emissions difuses/focus no canalitzats:

Les activitats que poden produir emissions difuses són les següents:

Núm. focus	Descripció activitat	Codi APCA	Grup APCA
FNC1	Abocador de seguretat de cendres cimentades. Vertederos de residuos industriales peligrosos o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior (de residuos no inertes).	09 04 01 02	B
FNC2	Planta de tractament d’escòries. Almacenamiento u operaciones de manipulación tales como mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de residuos no metálicos o de residuos metálicos pulverulentos, con capacidad de manipulación de estos materiales >= 500t/día, o >= 10t/día en caso de residuos peligrosos.	09 10 09 50	B
FNC3	Foso de residus Almacenamiento u operaciones de manipulación tales como mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de residuos no metálicos o de residuos metálicos pulverulentos, con capacidad de manipulación de estos materiales >= 500t/día, o >= 10t/día en caso de residuos peligrosos.	09 10 09 50	B
FNC4	Zona emmagatzematge productes químics i reactius Almacenamiento u operaciones de manipulació, mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de productos químicos inorgánicos sólidos a granel en instalaciones industriales, ..., con capacidad de manipulación de estos materiales < 100t/día	04 04 16 52	---

Altres focus identificats són la zona de recollida i cimentació de les cendres volants d’incineració i possibles acopis temporals d’escòries. 

8.5Controls i valors límit d’emissió

8.5.1Controls d’emissions canalitzades

1.Mètodes de mesura.

Tots els paràmetres de procés (contingut en oxigen, pressió, temperatura, …) així com les emissions de contaminants canalitzades es mesuraran i controlaran. El mètode de mesura per a cada contaminant serà l’establert a la normativa específica i, en el seu defecte, el considerat de referència. En absència d’aquestes, serà preferiblement el UNE-EN; en cas que no es pugui aplicar s’haurà de justificar la utilització d’altres mètodes, que seran, per aquest ordre: EN, UNE-ISO i altres mètodes internacionals. Sempre que es publiquin noves normes que substitueixin les indicades, s’aplicaran les més recents.

2.Mesures en continu.

S’utilitzarà la norma UNE-EN 14181: 2005 (Emisiones de fuentes estacionarias. Garantía de calidad de los sistemas automáticos de medida) per garantir la qualitat dels sistemes automàtics de mesura en continu (SAM) de les quatre línies d’incineració, tant pels contaminants com paràmetres de procés: concentració d’oxigen, pressió, cabal, temperatura i contingut de vapor d’aigua dels gasos residuals. 

Es realitzarà la calibració de cada SAM mitjançant el procediment del nivell de garantia de qualitat 2 (NGQ2) en el moment de la seva instal·lació, cada tres anys i després de fallida del SAM o de canvi important de la instal·lació.  Es realitzaran els assaigs anuals de seguiment (AAS) cada any. El titular de la instal·lació realitzarà el procediment corresponent a la garantia de qualitat en curs durant l’operació (NGQ3) d’acord amb la norma UNE-EN 14181.

3.Punts de mostreig.

Els punts de mostreig de les xemeneies compliran la normativa aplicable a cada cas, les xemeneies existents compliran l’Ordre Ministerial de 18 d’octubre de 1976, i les noves xemeneies compliran la norma UNE-EN 15259. En cas que no sigui possible es farà arribar una proposta de punt de mostreig al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica per a la seva aprovació.

Els accessos i plataformes de treball als punts de mostreig hauran de complir la normativa en matèria de seguretat i salut en els llocs de treball.

Els punts de mostreig han de ser accessible en qualsevol moment per poder realitzar les mesures i inspeccions pertinents, i s’ha de disposar de sistemes automàtics per a la pujada d’equips d’anàlisis i material auxiliar.

4.Valors límit d’emissió per focus.

El titular adoptarà totes les mesures adients perquè no se superin els valors límit indicats a continuació per a cada un dels focus existents i per a cada contaminant, realitzant els controls amb la periodicitat indicada.

5.Notificacions immediates.

Si hi ha qualque superació de valors límit d’emissió límits o qualque anomalia de funcionament que pugui donar lloc a una emissió anormal de contaminants a l’atmosfera es notificarà, immediatament desprès del seu coneixement, al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. Així mateix s’informarà de les mesures correctores adoptades i del moment en què la instal·lació passa a funcionar correctament.

6.Línies de incineració (4 línies PIRE i APIRE) focus FC1 a FC4:  

Aquestes activitats són APCA del grup A. Per fixar els valors límit d’emissió s’ha considerat la normativa aplicable per a incineració de residus, Directiva 2010/75/UE, de 24 de novembre, i Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, sobre les emissions industrials.

S’adjunta taula amb contaminants a mesurar, tipus de control: autocontrol mitjançant sistema automàtic de mesura (SAM) o control extern per part d’Organisme de control autoritzat per a l’atmosfera (OCA), periodicitat de les mesures i valors límit d’emissió.

Contaminant		Control Autocontrol/OCA	Periodicitat	Valor límit emissió (11 % O2 de referència per als gasos)
Partícules totals	SAM		Continu	10 mg/Nm3 mitjana diària 30 mg/Nm3 (totes les mitjanes semihoràries) o 10 mg/Nm3 (percentil 97 de les mitjanes semihoràries)
COT	SAM		Continu	10 mg/Nm3 mitjana diària 20 mg/Nm3 (totes les mitjanes semihoràries) o 10 mg/Nm3 (percentil 97 de les mitjanes semihoràries)
NO2	SAM		Continu	200 mg/Nm3 mitjana diària 400 mg/Nm3 (totes les mitjanes semihoràries) o 200 mg/Nm3 (percentil 97 de les mitjanes semihoràries)
SO2	SAM		Continu	50 mg/Nm3 mitjana diària 200 mg/Nm3 (totes les mitjanes semihoràries) o 50 mg/Nm3 (percentil 97 de les mitjanes semihoràries)
CO	SAM		Continu	50 mg/Nm3 (percentil 97 de les mitjanes diàries)  150 mg/Nm3 (percentil 95 de les mitjanes deuminutals) o 100 mg/Nm3 (totes les mitjanes semihoràries)
HCl	SAM		Continu	10 mg/Nm3 mitjana diària 60 mg/Nm3 (totes les mitjanes semihoràries) o 10 mg/Nm3 (percentil 97 de les mitjanes semihoràries)
HF	OCA		Una mesura cada tres mesos	1 mg/Nm3
Metalls pesants i els seus composts (Cd, Tl, Hg, Sb, As, Pb, Cr, Co, Cu, Mn, Ni, V i Sn)	OCA		Una mesura cada tres mesos	Cd + Tl: 0,05 mg/Nm3 Hg: 0,05 mg/Nm3 Sb + As + Pb + Cr + Co + Cu + Mn + Ni + V : 0,5 mg/Nm3
Total Dioxines i Furans	OCA		Una mesura cada tres mesos	0,1 ng/Nm3

Els resultats de les mesures efectuades, per verificar el compliment dels límits d’emissió, estaran referits a condicions de cabal real i concentracions referides a temperatura de 273 K i pressió de 101,3 kPa de gas sec i s’ajustaran a un valor d’un 11 % d’oxigen.

El període de mostreig per a dioxines i furans serà mínim de 6 hores i màxim de 8 hores. El període de mostreig per als metalls serà mínim de 2 hores i màxim de 8 hores. El període de mostreig per al HF serà el suficient per poder valorar el compliment del valor límit d’emissió.

Per a les mesures en continu, els valors mitjans semihoraris i els valors mitjans deuminutals es determinaran a partir dels valors mesurats dins el temps de funcionament real de la instal·lació, desprès de restar el valor del percentatge del interval de confiança indicat a la normativa específica d’aplicació. Els valors mitjans diaris es determinaran a partir dels valors mitjans semihoraris i deuminutals validats. Per obtenir un valor mitjà diari vàlid no podran descartar-se, per fallida de funcionament o per manteniment dels SAM, més de cinc valors semihoraris en un dia. Tampoc podran descartar-se més de deu valors mitjans diaris a l’any.

El titular de la instal·lació notificarà el procediment establert a la instal·lació per tal de poder complir els objectius de cobertura de dades.

El titular presentarà, cada any dins el primer trimestre de l’any següent, una declaració sobre el compliment o no dels valors límit d’emissió a partir de les dades registrades al llarg de l’any, pels contaminants que tenen establerta la mesura en continu, amb el corresponent informe justificatiu.

Per a tots els contaminants, s’avaluarà el compliment dels valors límit d’emissió de la taula anterior d’acord amb la normativa aplicable, Directiva 2010/75/UE, Reial decret 815/2013 i normativa de desenvolupament:

-Per als contaminants mesurats en continu: cap dels valors mitjans diaris pot superar els valors límit d’emissió, cap dels valors mitjans semihoraris pot superar els valors límit d’emissió establerts per al 100% de dades o, en el seu defecte, els valors límit d’emissió pel 97% de dades. En el cas del CO, no es podran superar els valors límit d’emissió establerts d’acord amb els percentils de valors mitjans indicats.

-Per als contaminants HF, metalls pesants i dioxines i furans, cap dels valors mitjans durant el període de mostreig establert pot superar els valors límit d’emissió.

Si hi ha qualque superació de límits o qualque anomalia de funcionament en els sistemes de depuració es notificarà immediatament desprès del seu coneixement.

7.Grups electrògens FC5 i FC6.

Aquestes instal·lacions són APCA del grup C. El combustible utilitzat és gasoil.

S’adjunta taula amb els contaminants a mesurar cada cinc anys i valors límit d’emissió.

Contaminant	Control Autocontrol/OCA	Periodicitat	Valor límit emissió
NOx	Autocontrol o OCA	Cada cinc anys	1.500 mg/Nm3
CO	Autocontrol o OCA	Cada cinc anys	245 mg/Nm3
Opacitat Bacharach	Autocontrol o OCA	Cada cinc anys	4

Valors referits a un 15% d’oxigen, en condicions: T=273 K, P=101,3 KPa i gas sec.

Cada any, dins el primer trimestre de l’any següent, el titular informarà del règim de funcionament dels grups electrògens, especificant els dies i les hores de funcionament de l’any anterior.

8.5.2Controls d’emissions difuses

1.Per a les activitats amb emissions difuses identificades abans, així com per a tots els acopis i focus no permanents, s’ha de realitzar un bon manteniment de les mesures correctores i preventives implementades que són:

-Instal·lació de sistemes de captació de pols o carenats en tots els punts de generació o en totes les caigudes de material sobre cintes o equips.

-Instal·lació de filtres de mànigues en els sistemes de captació de pols per aspiració.

2.L’existència, manteniment i eficàcia de les mesures correctores i preventives d’emissions difuses del conjunt de la instal·lació i pels focus no canalitzats identificats, han de ser comprovades per un Organisme de control autoritzat (OCA) un cop cada tres anys, elaborant el corresponent informe de valoració.

3.Abocador de seguretat de cendres cimentades, focus FNC1:  

Aquest focus és APCA del grup B. S’ha de mantenir el procediment existent d’abocament de les cendres cimentades en forma de pasta dins l’abocador per al seu enduriment, que constitueix la principal mesura preventiva per evitar emissions difuses de pols.

4.Planta de tractament d’escòries, focus FNC2:  

Aquest focus és APCA del grup B. S’ha de mantenir el procediment existent de gestió i manipulació d’escòries en nau tancada, que constitueix la principal mesura preventiva per evitar emissions difuses de pols.

5.Foso de residus, focus FNC3:  

Aquest focus és APCA del grup B. S’ha de mantenir el procediment existent d’aspiració d’aire a la zona del foso per a la seva introducció a les cambres de combustió, per evitar problemes d’olor.

6.Zona emmagatzematge productes químics i reactius, focus FNC4:  

Aquest focus és APCA sense grup.

8.6Mesures a prendre en condicions de funcionament diferents a les normals.

1.La instal·lació ha de disposar d’un sistema automàtic que impedeixi l’alimentació de residus en els següents casos:

-en la posada en marxa, fins que no s’arribi a la temperatura establerta de 850º C (1.100ºC) per al funcionament normal de la instal·lació,

-quan no es mantengui la temperatura establerta de 850º C,

-quan les mesures en continu indiquin que s’està superant algun valor límit d’emissió per causa de pertorbacions o mal funcionament dels dispositius de neteja dels gasos residuals.

2.La instal·lació no podrà seguir incinerant residus durant un període superior a quatre hores ininterrompudes si se superen els valors límit d’emissió. La duració acumulada de funcionament en aquestes circumstàncies no pot superar les 60 hores durant un any.

3.En cas d’avaria, el titular de la instal·lació reduirà o aturarà el funcionament de la instal·lació el més aviat possible i fins que es pugui reanudar en condicions normals de funcionament.

4.En aquests dues darreres circumstàncies, la concentració de partícules no podrà superar, en cap cas, 150 mg/Nm3 com a valor mitjà semihorari. Tampoc es podran superar els valors límit d’emissió establerts per al COT i per al CO. 

8.7Registre

El titular de la instal·lació haurà de mantenir actualitzat un registre amb dades de les emissions, combustibles, aturades, tasques de manteniment, incidències, controls, etc., per a cada focus emissor d’acord amb el disposat a l’article 8 del Reial decret 100/2011 i la normativa de desenvolupament. La informació documental (informes, mesures, manteniment...) s’ha de conservar un període mínim de 10 anys.

8.8Immissions o qualitat de l’aire

1.Per controlar la qualitat de l’aire de l’entorn es faran autocontrols. Es mantindrà en funcionament l’estació automàtica fixa ubicada a l’Hospital Joan March així com l’estació mòbil que s’ha de col·locar a zones habitades properes a les instal·lacions fent campanyes bimestrals (Palmanyola, Es Garrovers i Son Sardina).

2.S’han de complir els objectius de qualitat de les dades establerts a la normativa d’avaluació de la qualitat de l’aire ambient, quant a cobertura de dades i incerteses de mesura. S’aplicaran com a valors de referència els valors límit i objectiu establerts a la normativa existent: Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig, relativa a la qualitat de l’aire ambient i una atmosfera més neta a Europa, i Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire.

3.Els mètodes de mesura dels contaminants seran els indicats a la normativa esmentada. Els equips de mesura hauran de complir amb les normes UNE i CEN establertes i s’hauran de sotmetre a manteniment, verificació, calibratge i participació en exercicis d’intercomparació. Per tal de complir amb aquest requisit s’establirà un calendari acordat amb el departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

4.A cada estació s’han de mesurar els contaminants indicats a la taula següent així com els paràmetres meteorològics (pluviometria, temperatura, direcció i velocitat de vent, pressió atmosfèrica i humitat relativa).

5.Qualsevol canvi d’ubicació de les estacions o qualsevol canvi en els equips de mesura s’ha de fer d’acord amb el departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

Contaminant	Periodicitat	Valors de referència
NO	Continu
NO2	Continu	200mg/m3 mitjana horària, no superar més de 18 vegades/any 40mg/m3 mitjana anual
NOx	Continu	30mg/m3 mitjana anual per a la protecció a la vegetació
SO2	Continu	350mg/m3 mitjana horària, no superar més de 24 vegades/any 125mg/m3 mitjana diària, no superar més de 3 vegades/any
O3	Continu	120mg/m3 màxima diària de mitjanes mòbils octohoràries
SH2 (a estació mòbil)	Continu	100 mg/m3 mitjana trentaminutal i 40 mg/m3 mitjana diària
Partícules PM10	Continu	50mg/m3 mitjana diària, no superar més de 35 vegades/any 40mg/m3 mitjana anual
Partícules PM2.5	Continu	25 mg/m3 mitjana anual
Pb a fracció PM10	Campanyes	0,5 mg/m3 mitjana anual
As a fracció PM10	Campanyes	6 ng/m3 mitjana anual
Cd a fracció PM10	Campanyes	5 ng/m3 mitjana anual
Ni a fracció PM10	Campanyes	20 ng/m3 mitjana anual
Hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH) a fracció PM10	Campanyes	per al benzo(a)piren 1ng/m3 mitjana anual

6.Respecte a les campanyes, a l’estació fixa Hospital Joan March s’ha de fer una campanya cada quatre mesos, amb un mínim de 10 mostres vàlides tant per a metalls pesants com per PAH a cada campanya, amb un mínim de 30 mostres vàlides anuals.

7.A cada campanya bimestral de l’estació mòbil s’han de recollir un mínim de 5 mostres per a metalls i 5 mostres per a PAH, amb un mínim de 30 mostres vàlides  anuals de  metalls i 15 de PAH.

8.La llista de PAH preferents a analitzar són:  benzo(a)pyrene, benzo(a)anthracene, benzo(b)fluoranthene, benzo(j)fluoranthene, benzo(k)fluoranthene, indeno(1,2,3-cd)pyrene, dibenz(a,h)anthracene.

9.Requisits de seguretat i activitats

9.1Pla d’autoprotecció

El titular de l'activitat haurà de disposar del preceptiu pla d’autoprotecció enregistrat a la Direcció General competent en matèria d’Emergències i implantat a la totalitat de les instal·lacions i processos que conformen l’activitat, indicades al punt 1 de la present Autorització. El Pla d’autoprotecció estarà redactat i signat per un tècnic competent, de conformitat amb el que determina l’article 13 del decret 8/2004, i s’ajusti a l’índex de continguts que disposa el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel que es despleguen determinants aspectes de la Llei d’Ordenació d’Emergències a les Illes Balears (BOIB núm. 18 de 5 de febrer de 2004). A més del contingut que figura a l’annex II del Reial Decret 393/2007, de 23 de març, per qual s’aprova la Norma Bàsica d’Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d’emergència, inclourà les mesures a aplicar, incloses les complementàries per a limitar les conseqüències mediambientals i evitar altres possibles accidents e incidents.

9.2Requisits de seguretat

-En cas de necessitat, s’aplicarà el protocol d’abocament a llera publica en cas d’emergència previst al projecte presentat.

-Es donarà compliment al Reglament per la supressió de les barreres Arquitectòniques (Decret 20/2003) en tot el que li sigui d’aplicació.

-El responsable de l’activitat té l’obligació de prevenir els riscs laborals i vetllar per la salut i seguretat dels treballadors, i aquests el deure de complir les mesures de prevenció que s’adoptin, d’acord a l’establert a la llei estatal 31/95 de prevenció dels riscs laborals. Les condicions de treball s’hauran d’ajustar a l’establert a les disposicions  específiques i reglamentàries en matèria de seguretat laboral. Havent de posar especial atenció en el compliment del RD 374/2001 sobre protecció dels treballadors contra els riscs relacionats amb els agents químics durant el treball.

-Per l’execució d’obres, encara que fossin necessàries per l’adopció de mesures correctores, s’haurà de sol·licitar independentment i obtenir la preceptiva llicència municipal per les citades obres. Per la instal·lació de rètols i/o anuncis, siguin o no lluminosos, marquesines, tendals o similars, encara que figurin reflectits al projecte, s’haurà de donar compliment al disposat a les OOMM, no essent objecte del present informe al requerir llicència d’obres.

-Les instal·lacions de protecció contra incendis i el seu manteniment s’hauran d’ajustar al disposat al Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RD1942/1993) i normes UNE corresponents.

9.3Contaminació Acústica

S’efectuarà una campanya anual de caracterització real dels nivells de renou emesos a l’exterior durant les diverses fases típiques de l’operació (engegades, etc.) en horari nocturn i diürn, per a la comprovació dels compliment dels límits establerts a la normativa autonòmica vigent en aquesta matèria, es a dir, la Llei 1/2007, contra la contaminació acústica a les Illes Balears, així com els objectius de qualitat acústica indicats en el RD 1367/2007 de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou, en el que es refereix a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

9.4Contaminació lumínica

Es complirà l’establert a la Llei 3/2005 de 20 de abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

9.5Control de rosegadors

Els productes utilitzats pel control de rosegadors seran respectuosos amb les altres espècies.

9.6Control de les aus

El disseny dels sistemes de control de les aus ha d’impedir la mortalitat accidental innecessària, en la mesura del possible, així com l’accés de les milanes

10.Controls periòdics

10.1Controls periòdics de les instal·lacions.

En qualsevol moment, la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient podrà visitar les instal·lacions per  comprovar i certificar que són idònies, que es mantenen les condicions inicials que han donat lloc a l’AAI i que es compleixen les prescripcions tècniques aplicables en virtut de la legislació vigent.

Periòdicament, els tècnics de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient faran visites de comprovació a les instal·lacions de TIRME SA per comprovar que es compleixen els requisits de l’AAI.

Una vegada clausurat l’abocador, la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient l’inspeccionarà per aprovar-ne la clausura.

En el supòsit de detectar efectes negatius sobre el medi ambient l’empresa TIRME SA notificarà en el període màxim d’una setmana aquest fet a l’òrgan competent en matèria de residus i a l’Ajuntament de Santa Margalida

10.2Inventari d’emissions al Registre PRTR

El titular de la instal·lació haurà de trametre les dades sobre quantitats de contaminants emesos, anualment, en aplicació del disposat en el Reglament 166/2006 (PRTR), de 18 de gener, del Parlament Europeu, que estableix un registre europeu d’emissions i transferència de contaminants, i pel RD 508/2007. Aquestes emissions seran trameses, per a la seva avaluació prèvia, a la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient adjuntant una memòria explicativa de la metodologia emprada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España. Les quantitats de contaminants seran mesurades, calculades o estimades, preferentment per aquest ordre.

10.3Control documental.

10.3.1Control documental periòdic

Els informes realitzats per un Organisme de control autoritzat (OCA) seran tramesos per part de l’OCA al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

Es relacionen a continuació la llista d’informes d’OCA:

-Els assaigs anuals de seguiment (AAS) dels SAM, un cop a l’any.

-Els informes NGQ2 dels SAM, en el moment de la seva instal·lació, cada tres anys i després de fallida del SAM o de canvi important de la instal·lació.

-Els informes de mesures de contaminants per a cada focus, amb la periodicitat indicada a les taules corresponents.

-L’informe de compliment i valoració de les mesures correctores i preventives d’emissions difuses, cada tres anys.

Per part del titular de la instal·lació es remetrà al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica la següent informació:

-Les dades semihoràries dels sistemes automàtics de mesura (SAM), en continu.

-Al menys, les dades mitjanes horàries d’immissions de contaminants i paràmetres meteorològics de l’estació Hospital Joan March i de l’estació mòbil, en continu.

-Les dades i els informes resultat de les campanyes de metalls i PAH realitzades a les dues estacions de mesura de qualitat de l’aire, cada sis mesos.

Mentre no estigui en funcionament el sistema de tramesa de dades en continu s’establirà un sistema alternatiu d’acord amb el departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

10.3.2Informe anual

El titular de l’activitat enviarà, abans de l’1 de març, a l’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar l’AAI un informe del període precedent en el que s’inclourà:

-Residus

+La declaració anual de residus d’acord amb allò que disposa l’article 41.1 de la Llei 22/2011 i l’article 39 del RD 833/1988.

+Informe anual sobre el control topogràfic del dipòsit de seguretat tal com s’estableix al punt 10.4.4

-Emissions i immissions atmosfèriques:

+El resultat de la intercomparació dels analitzadors d’immissions, cada dos anys.

+La declaració sobre el compliment o no dels valors límit d’emissió a partir de les dades registrades al llarg de l’any, pels contaminants que tenen establerta la mesura en continu, amb el corresponent informe justificatiu.

-Emissions i immissions al medi hídric:

+Resultats dels controls d’aigües residuals per reg, lixiviats, aigües superficials, aigües subterrànies, de la zona no saturada i de la zona saturada.

-Renous

+Informe anual en el que es remetran els controls d’emissions de renous.

-En caràcter general

+Altres controls realitzats durant l’any i mesures adoptades per a minimitzar impactes.

+Memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España.

+Les dades exigides pel RD 508/2007 i Reglament (CE) 166/2006, de 18 de gener, s’hauran de comunicar telemàticament al Registre informàtic PRTR-Espanya, dins els terminis que pertoquin, de forma anual.

+L’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar les AAI trametrà a cada Direcció General o administració competent la documentació de la que tingui competències.

+Tota la informació que sigui susceptible de tractament informàtic s’aportarà en paper i en format informàtic estàndard.

11.Obligacions del titular:

El titular de l’activitat estarà obligat a

-Assumir tots els condicionants recollits a la present Resolució.

-Mantenir el correcte funcionament de l’activitat.

-Comunicar a l’Òrgan Ambiental Competent qualsevol incidència que afecti a l’activitat amb repercussió ambiental.

Per una altra banda, el titular queda sotmès al compliment de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat ambiental, i als seus desenvolupaments reglamentaris, per tal de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals provocats per la seva activitat.

12.Funcionament diferent al normal

En el termini màxim de 3 mesos, el titular presentarà, a l’òrgan ambiental, un protocol d’actuació en condicions de funcionament diferents de les normals contemplant aquelles que puguin afectar al medi ambient.

Quan es produeixi una situació de funcionament diferent de les normals, el titular de l’autorització ambiental integrada, en el termini màxim de 10 dies, comunicarà a l’òrgan ambiental el fet en si, les seves conseqüències ambientals i les actuacions dutes a terme per tornar a condicions normals de funcionament.

13.Incompliment de les condicions de la present autorització

El incompliment de les condicions establertes a la present autorització serà considerat com una infracció lleu, greu o molt greu classificada segons l’article 30 de la Llei 16/2002 i estarà subjecte al règim sancionador dels articles 31 a 35 de la Llei 16/2002 i el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el reglament del procediment a seguir en l’execució de la potestat sancionadora.

14.Caràcter de l’autorització

Aquesta Autorització Ambiental Integrada s’atorga sense perjudici de tercers i sense perjudici de les demés autoritzacions i llicències que siguin exigibles per l’ordenament jurídic vigent.

15.Caducitat o revocació

Són causes de caducitat o revocació de l’Autorització:

-L’extinció de la personalitat jurídica de l’empresa TIRME SA.

-La declaració de fallida de l’empresa TIRME SA quan la mateixa determini la seva dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial que la declari.

-Quan es determini una dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial.

16.Modificació de les condicions

L’Òrgan Ambiental Competent, en conformitat a l’article 25 de la Llei 16/2002, podrà modificar les condicions de control ambiental de l’explotació assenyalades a la present Resolució, o determinar mesures complementàries que es considerin convenients per a l’adequació o millora de l’activitat.

Interposició de recursos

Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut  la notificació, d’acord amb l’article 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques  i del procediment administratiu comú, i l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver rebut la notificació de l’acord, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

  

Palma, 3 de febrer de 2014

El president de la CMAIB
José Carlos Caballero Rubiato