Butlletí Oficial de les Illes Balears

L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, a la sessió plenària del dia 28 d'abril de 2014, va aprovar la proposta d'acord següent, que ha resultat definitiu, per no haver-se presentat reclamacions en contra:

“MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ DES CARDASSAR

L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar va aprovar en data 20 de juliol de 1988 el Reglament municipal de normalització lingüística, publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears en data 12 de novembre de 1988, a l’efecte de desenvolupar l’article 3 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i la Llei 3/1986 de la Comunitat Autònoma sobre normalització lingüística. A l’article 16 del Reglament, referent a les proves selectives que es realitzin per a l´accés a les places de l’Administració municipal de Sant Llorenç des Cardassar, es considera necessari un acceptable nivell de coneixement de la llengua catalana.

Amb la publicació de la Llei 9/2012 de la Comunitat Autònoma, el coneixement de la llengua catalana deixa de ser un requisit per accedir a la funció pública a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Per tal d’adaptarse a la llei, en sessió número PLE2013/1, de data 24 de gener de 2013, el Ple d’aquesta corporació va adoptar, entre altres, l’acord de Modificació de la relació de llocs de treball de l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar.

En la disposició addicional dotzena la Llei 9/2012 de la Comunitat Autònoma estableix una sèrie d’excepcions per a les quals es pot exigir com a requisit el coneixement de la llengua catalana, entre els quals figuren les següents:

“f) Per ocupar els llocs de treball en què, ateses les característiques especials de les seves funcions, es motivi que és imprescindible exigir el coneixement d’un determinat nivell de català, la qual cosa es farà mitjançant la relació de llocs de treball”

Tal i com s’exposa en la proposta presentada al ple de 24 de gener de 2013, l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar té organitzada la seva estructura administrativa en diferents àrees o departaments municipals, cada un dels quals presa diferents serveis: Administració General, Hisenda, Urbanisme, Policia Local, Cultura i Ensenyament, Serveis Socials, Brigada Municipal, Medi Ambient, Turisme, Esports i Auditòrium sa Màniga.

Tots els funcionaris que presten serveis a cada un dels departaments municipals de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar tenen tracte directe amb els ciutadans, ja que cap departament té assignat un funcionari únicament a tasques d’informació i atenció al públic, sinó que aquestes les realitza la totalitat de la plantilla de personal funcionari de l’Ajuntament, que atén de forma personal i directa els ciutadans que acudeixen a qualsevol de les diferents àrees de gestió municipal.

La proximitat al ciutadà i el coneixement dels seus problemes són dos dels senyals d'identitat de les entitats locals que han de servir per prestar un servei més eficient, més útil i que respongui al que el ciutadà necessita. Ës clar que les entitats locals són el nivell de servei més proper a la ciutadania. Concretament els ajuntaments amb freqüència s'enfronten a situacions que exigeixen una rapida capacitat de resposta i adaptabilitat, havent de proporcionar serveis puntuals a grups reduïts de ciutadans i amb una durada limitada.

Resulta, dons, fonamental el coneixement de la llèngua pròpia del poble, la llengua catalana. La confiança del ciutadà en l’administració municipal i l’eficiència del servei que l’ajuntament presta no es pot concebre sense el coneixement i ús de la llengua pròpia.

La proximitat de l’adminsitració municipal ha quedat reflectida a la normativa local. De les nombroses referències es pot destacar el preàmbul de la llei 7/1985 de Bases del Règim Local que destaca:

... les institucions que conformen el règim local, a més de la seva importància intrínseca, a més de la seva immediata proximitat no ja a col·lectius més o menys nodrits, sinó a la pràctica totalitat dels ciutadans, posseeixen extraordinària densitat històrica...

Així com els articles 1 i 2 del mateix cos legal:

...els Municipis són entitats bàsiques de l'organització territorial de l'Estat i canals immediats de participació ciutadana en els assumptes públics, que institucionalitzen i gestionen amb autonomia els interessos propis de les corresponents col·lectivitats...

... s’haurà d'assegurar als Municipis, les Províncies i les Illes el seu dret a intervenir en quants assumptes afectin directament al cercle dels seus interessos, atribuint-los les competències que procedeixi en atenció a les característiques de l'activitat pública que es tracti i a la capacitat de gestió de l'entitat local, de conformitat amb els principis de descentralització i de màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans...

En conseqüència, per tal que tots els ciutadans de Sant Llorenç des Cardassar tenguin l’opció de poder ser atesos en les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma s’ha de mantenir el requisit que per accedir a la condició d’empleat públic de l’Ajuntament és necessari el coneixement de la llengua catalana, tal com preveu la disposició addicional dotzena, paràgraf 2, de la Llei 9/2012, de 19 de juliol. Únicament si es manté com a requisit es podrà acomplir el dret constitucional que tot ciutadà pugui ser atès en les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

L’article 3 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears estableix:

“1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.

2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma.

3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.”

En aquest mateix sentit es pronuncia la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística, la qual estableix a l’article 2:

“1. La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la.

2. Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre l’ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.

3. Les manifestacions en llengua catalana, en forma oral o escrita, pública o privada, produeixen plens efectes jurídics, i de l’exercici d’aquest dret no podrà derivar-se cap requeriment de traducció ni cap exigència dilatòria o discriminatòria.

4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la llengua oficial que empri.”

La mateixa Llei 9/2012 estableix a la disposició addicional tretzena, relativa a l’atenció a la ciutadania en les dues llengües oficials de les Illes Balears: “Les administracions públiques de l’Administració territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i les entitats del sector públic instrumental que en depenguin han de posar els mitjans necessaris per poder garantir l’atenció a la ciutadania en la llengua cooficial de les Illes Balears que demani.”

La vulneració dels drets constitucionals bàsics es produirà en aquesta Comunitat Autònoma des del moment en què no s’exigirà el coneixement de la llengua catalana per accedir a la condició d’empleat públic, llengua que també és oficial en aquesta Comunitat juntament amb la castellana.

Respecte de la població del municipi, la revista Flor de Card va publicar com a suplement, el mes de juny de 2010, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar i d’altres organismes, l’Estudi sociolingüístic, realitzat amb la finalitat de poder conèixer la situació de la llengua catalana en el municipi. Aquesta publicació presenta els resultats d’una àmplia enquesta realitzada en el municipi a persones majors de 12 anys, a establiments públics, a les escoles del terme municipal i a institucions i associacions.

Tot i que el nombre d’enquestes realitzades no guarda una relació directa de proporcionalitat amb el nombre d’habitants de cada nucli poblacional i que és important destacar les diferències entre els nuclis poblacionals del municipi on s’han realitzat, Sant Llorenç, Son Carrió i sa Coma, segons aquest Estudi sociolingüístic, el català és la llengua del 60,5 % dels enquestats, el castellà ho és del 21,2% i una altra llengua, del 17,4%.

Per tot l’exposat i analitzada la necessitat d’adaptar l’organització municipal a necessitats del ciutadans del municipi , es presenta la següent proposta de

ACORD

Primer. Modificar la relació de llocs de treball de personal funcionari i laboral de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, en el sentit següent:

a) Es manté la descripció identificativa de la totalitat de les places de personal funcionari com una de les funcions principals la informació i l’atenció al públic.

b) En els llocs de treball corresponents a cossos, escales, subescales o categories professionals per ingressar en els quals es requereixi un nivell de titulació acadèmica corresponent als grups A1, A2, B, C1 i C2 , s’exigirà com a requisit per accedir a les places el nivell C1 de coneixements de llengua catalana o equivalent.

c) En els llocs de treball corresponents a cossos, escales, subescales o categories professionals per ingressar en els quals es requereixi un nivell de titulació acadèmica corresponent al grup E s’exigirà com a requisit per accedir a les places el nivell B2 de coneixements de llengua catalana o equivalent.

Segon. Establir que per accedir a les places de personal laboral de l’Empresa Municipal Bellver, que tenen com una de les funcions principals la informació i l’atenció al públic, s’exigiran els següents nivells de coneixement d ela llengua catalana:

a) Per accedir als llocs de treball corresponents a cossos, escales, subescales o categories professionals per ingressar en els quals es requereixi un nivell de titulació acadèmica corresponent als grups A1, A2, B, C1 i C2 , s’exigirà com a requisit per accedir a les places el nivell C1 de coneixements de llengua catalana o equivalent.

b) Per accedir als llocs de treball corresponents a cossos, escales, subescales o categories professionals per ingressar en els quals es requereixi un nivell de titulació acadèmica corresponent al grup E s’exigirà com a requisit per accedir a les places el nivell B2 de coneixements de llengua catalana o equivalent.”

Contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, podeu interposar alternativament els recursos següents:

a) El recurs de reposició potestatiu, en el termini d'un mes davant el mateix òrgan que ha dictat l'acte.

b) Directament, el recurs contenciós administratiu, dins el termini de dos mesos, comptats des de l’endemà de la recepció d’aquesta notificació o de la publicació de l’edicte, davant els Jutjats Contenciós Administratiu de Palma.

Si optau per interposar el recurs de reposició potestatiu, no podeu presentar recurs contenciós administratiu fins que es resolgui aquell expressament o se n'hagi produït la desestimació per silenci, que es produirà pel transcurs d'un mes des de la presentació sense que s'hagi resolt expressament ni s'hagi notificat. En aquest cas, podrà interposar-se el recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos, comptadors a partir de l'endemà de la desestimació presumpta.

Tot això sens perjudici d'altres recursos o accions que es considerin adients.

Sant Llorenç des Cardassar, 21 de maig de 2014

El batle
Mateu Puigròs Sureda