Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació (modificada per la Llei 5/2013, d’11 de juny), us comuniquem que el Ple de la CMAIB, en sessió de 20 de desembre de 2013,

ATÈS

1. Que d’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 16/2002 d’1 de juliol, modificada per l’apartat 30de l’article primer de la Llei 5/2013 d’11 de juny, l’òrgan competent per a l’atorgament de les autoritzacions ambientals integrades durà a terme les actuacions necessàries per a l’actualització de les autoritzacions per a la seva adequació a la Directiva 2010/75/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre, sobre emissions industrials, amb anterioritat al 7 de gener de 2014.
2. Que els informes emesos pels diferents departaments són favorables i proposen una sèrie de condicionants.
3. Que es tracta d’una instal·lació amb una AAI en vigor.
4. Que la modificació de l’autorització dóna compliment punt per punt a l’establert a l’apartat 2 de la disposició transitòria primera de la de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, modificada per la Llei 5/2013 d’11 de juny.

ACORDA

Atorgar l’Autorització Ambiental Integrada (en endavant AAI) a l’entitat UTE GIREF per dur a terme l’activitat d’abocador de residus no perillosos, amb les condicions d’explotació i seguiment, capacitat i processos productius indicats al projecte bàsic que acompanya la sol·licitud i amb subjecció a les següents condicions:

1.Objecte

La present AAI es concedeix a l’empresa UTE GIREF, única i exclusivament per a la realització de l’activitat d’abocador de residus no perillosos, a les instal·lacions del Consell Insular d’Eivissa i Formentera.

La instal·lació es categoritza dins l’epígraf 5.5 de l’annex 1 de la Llei 16/2002, l’1 de juliol.

2.Declaració d’impacte ambiental

En data 27 de maig de 2004, la Comissió Permanent de la Comissió Balear de Medi Ambient acordà informar favorablement el condicionament de l’abocador de Ca Na Putxa condicionat al compliment de les mesures preventives i correctores de l’Estudi d’Impacte Ambiental  i de la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que s’integren a la present autorització.

3.Desenvolupament de l’activitat

La instal·lació s’executarà i l’activitat es desenvoluparà d’acord als documents que obren a l’expedient i a l’establert a la present Resolució, i a la legislació vigent.

4.Modificacions de l’activitat

Qualsevol modificació que es produeixi al desenvolupament de l’activitat haurà de ser comunicat a l’Òrgan Ambiental Competent, el qual valorarà el caràcter de la modificació i si cal modificarà l’AAI per tal que s’inclogui la modificació.

5.Consums

S’estima que els consums de matèries primeres, auxiliars i combustibles prevists en el projecte seran els següents:

Matèria primera	Consum anual estimat
Aigua (de captació)	2.046 m3
Gasoil	40.320  l
Energia elèctrica consumida	27.960 Kwh

6.Condicionants de residus

6.1Jerarquia de residus

El titular de la instal·lació haurà de fomentar la prevenció en la generació dels residus o, en el seu cas, que aquests es gestionin amb l’ordre de prioritat que disposa la jerarquia establerta a l’article 8 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, és a dir:

• Prevenció
• Preparació per a la reutilització
• Reciclat
• Altres tipus de valorització (inclosa la valorització energètica)
• En cas de que, per raons tècniques o econòmiques, no fos possible l’aplicació d’aquests procediments, els residus s’eliminaran de forma que s’eviti o redueixi al màxim la seva repercussió al medi ambient.

En cas de no compliment d’aquesta jerarquia, s’haurà de sol·licitar una modificació de l’autorització en un termini màxim de 6 mesos. Aquesta sol·licitud anirà acompanyada d’un anàlisi del cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió d’aquests residus que haurà d’esser avaluat per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats. Aquest anàlisi del cicle de vida haurà de contemplar els principis generals de precaució i sostenibilitat en l’àmbit de la protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos, així com el conjunt d’impactes mediambientals sobre la salut humana, econòmics i socials.

6.2Informe base del sòl

En el termini màxim d’un mes, el servei competent en matèria de sòls contaminats, remetrà al titular de la instal·lació els continguts mínims que haurà de tenir l’informe base que estableix l’article 12.1.f) de la Llei 16/2002, d’1 de juliol.

En el termini màxim de sis mesos des de la comunicació del contingut mínim de l’informe base, el titular haurà de presentar davant l’òrgan ambiental, aquest informe base realitzat per empresa acreditada per ENAC per activitats d’inspecció de sòls contaminats.

En funció de la valoració que es faci dels resultats obtinguts a l’informe base del sòl, es podran establir a l’autorització ambiental integrada nous condicionants, controls del sòl i/o actuacions posteriors a realitzar.

6.3Residus admissibles a l’abocador

Aquest abocador té la consideració d’abocador de residus no perillosos als efectes del Reial decret 1481/2001, de 27 de setembre, en el qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador. Els residus admissibles a l’abocador seran els següents:

Residus	Cod. Llei 22/2011 Annex I i II	Codi LER1	Quantitat
Barreja de residus urbans	D5	20 03 01	114.489 Tones/any
Residus municipals no especificats a altres categories	D5	20 03 99
Residus que la recollida i eliminació no és objecte de requisits especials per prevenir infeccions (per exemple embenatges, guixos, roba blanca, roba rebutjable, bolquers, etc.)	D5	18 01 04	6.714 Tones/any
Residus amb una recollida i eliminació que no és objecte de requisits especials per a prevenir infeccions.	D5	18 02 03
Residus de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca. Residus de teixits d’animals.	D5	02 01 02	7.111 Tones/any
Residus de la preparació i elaboració de carn, peix i altres aliments d’origen animal. Residus de teixits d’animals	D5	02 02 02
Residus de garbellat de plantes de tractament d’aigües residuals	D5	19 08 01	1000 m3/any
Residus de desarenat de plantes de tractament d’aigües residuals	D5	19 08 02	600 m3/any
Residus no especificats en un altra categoria de plantes de tractament d’aigües residuals	D5	19 08 09	60 m3/any

¹ Aquestes quantitats s’entenen com a limitadores havent-se de considerar com una modificació substancial a efectes de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, quan existeixi una variació de més del 25% en un dels tres grans grups.

Cada any, en funció de la capacitat restant de l’abocador i de l’històric d’abocaments, el promotor avaluarà la vida útil restant de l’abocador.

A causa que no hi ha dades de les quantitats reals de residus sanitaris i animals, les xifres seran actualitzades en tot cas, amb la remissió d’informació anual que exigeix el Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant el dipòsit en abocador. Les quantitats que es redueixen a l’apartat anterior, s’estima que seran aplicables a l’apartat de Residus Urbans mesclats.

6.4Residus generats

Residus	Codi CER	Quantitat
Lixiviats (*)	19 07 03	6.500 m3/any
Olis usats procedents de la maquinaria d’explotació	13 02 06	519 litres/any
Filtres d’oli de la maquinaria d’explotació	16 01 07	20 uts/any

(*) Els lixiviats de l’abocador es tractaran a la planta de triatge situada a la mateixa parcel·la, on també es tractaran els lixiviats de la mateixa planta. Es prendran les mesures necessàries per a que no es mesclin ambdós fluxos en cap moment.

6.5Residus perillosos

Els residus perillosos es gestionaran mitjançant gestor autoritzat, prioritzant alternatives com reutilització, reciclatge o valoració front a l’eliminació del residu.

El temps màxim d’emmagatzematge dels residus perillosos a la instal·lació abans del seu lliurament a un gestor serà de sis mesos.

A la resta d’aspectes referents a la gestió de residus: envasat, etiquetat, registre de les operacions de gestió, notificacions de trasllat, document de control i seguiment, etc.., es complirà el que estableix la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòl contaminat.

En el cas de desaparició, pèrdua o fuita de residus perillosos, l’empresa prendrà les mesures que pertoquin per corregir-lo i informarà immediatament al servei competent en matèria de Residus.

6.6Control topogràfic

Durant la fase d’explotació de l’abocador, a l’aixecament topogràfic anual de la zona de rebliment, s’ha d’afegir:

• Superfície afectada per residus.
• Volum de residus dipositats.
• Volum de capes de terra de coberta intermitja.
• Càlcul de la capacitat remanent del dipòsit.

Tant en la fase d’explotació com a la de manteniment posterior, s’han d’instal·lar al menys 10 punts de control de l’estabilitat consistents en seccions permanents d’instrumentació d’assentaments i elements d’instrumentació de moviments horitzontals. Aquests estaran situats en 3 seccions: 2 a la secció inferior, 3 a la intermitja i 5 a la superior.

També s’instal·laran punts d’identificació externs d’inestabilitat o trencament de les capes de segellament, la freqüència dels quals serà la que apareix a la següent taula:

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Control de seients i subsidències	Trimestral	Semestral
Moviments horitzontals	Semestral	Semestral
Reconeixements i inspeccions de esquerdes, enfonsaments i erosions	Quinzenals	Trimestral

6.7Procediment general d’admissió de residus:

A les instal·lacions únicament s’admetran els residus que figurin al condicionant 6.3, amb els límits de quantitat expressat al mateix.

Per a millorar el control d’entrades i el seguiment de la traçabilitat dels residus, s’establirà un document d’acceptació, amb l’objectiu d’establir prèviament el volum i el tipus de residus que seran admesos a les instal·lacions. Tot el transport de residus que descarregui a les instal·lacions haurà de tenir el document de control i seguiment.

La caracterització i proves dels residus haurà de basar-se en la jerarquia dels tres nivells, establerta al Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant el dipòsit a l’abocament, i en la Decisió del Consell, de data 19 de desembre de 2002, per la qual s’estableixen els criteris i procediments d’admissió de residus als abocaments d’acord a l’article 16 i a l’annex II de la Directiva 1999/31/CEE.

S’haurà de presentar la documentació sobre cada entrega admesa a l’abocador (art. 12.c). Si no s’admeten s’ha de comunicar al servei competent en matèria de residus.

6.7.1Residus prohibits

No es podran admetre a l’abocador el següents residus:

• Residus lleugers susceptibles de veure’s mobilitzats pel vent, que es presentin solts, sense premsar i sense fermar o adoptar altres mesures que eviten la seva mobilitat.
• Residus líquids.
• Residus de caràcter explosius, corrosius, oxidant o inflamables.
• Residus sanitaris (excepte grup II).
• Residus perillosos.
• Residus radioactius.
• Pneumàtics trossejats.
• Qualsevol altre no perillós que no compleixi els requeriments d’admissió que s’estableix a l’annex II del Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre.
• Només podran abocar-se els residus que hagin estat objecte de qualque tractament previ segons el que estableix l’art. 6.1 del Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre.

6.8Programa Detallat de l’Explotació

Com a mesures d’explotació, a més a més de les exigides per la normativa sectorial, es contemplaran els següents aspectes:

• Mesures per a evitar la mobilització a l’abocador dels elements lleugers .
• Procedència, tractament i maneig de les terres de cobriment i segellament.
• Fase d’explotació de l’abocament, així com les mesures de segellament i desgasificació després de l’esgotament de cadascuna de les fases. El tractament del gasos generat a l’abocador s’adaptarà a la producció previsible a cadascuna de les fases, en funció del balanç de matèria orgànica prevista.
• L’anàlisi geotècnic d’estabilitat previ i la programació d’aquests anàlisis durant i després de l’explotació de l’abocador, així com les mesures de disseny a l’explotació per a garantir l’estabilitat i controlar els processos erosius a curt, mitjan i llarg termini, compatibles amb la restauració i els usos de l’espai darrera el segellament de l’abocament.
• L’explotador haurà d’executar un programa de control i vigilància amb un contingut mínim durant la fase d’explotació i comunicarà qualsevol incidència a l’autoritat competent (art. 13 a i b i art. 14.2 del Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre) a l’Ajuntament de Sta. Eulàlia del Riu.

6.9Registre

El gestor de les instal·lacions haurà de disposar d’un registre d’entrades i sortides dels residus on com a mínim s’indicaran els següents paràmetres: Data d’entrada/sortida, pes, origen/destí, nº de transportista autoritzat.

El gestor haurà de conservar durant un període no inferior a cinc anys els documents d’acceptació de residus, els documents de control i seguiment i el llibre de registre.

6.10Clausures parcials

L’empresa comunicarà el segellament de les cel·les a l’Òrgan Ambiental Competent d’aquesta Comunitat Autònoma amb una antelació mínima de sis mesos a la data prevista, adjuntant a dita comunicació el Pla de Segellament.

S’haurà d’assegurar el manteniment post clausura de les cel·les per un termini no inferior a 30 anys.

6.11Fiança de l’abocador

En compliment del Reial decret de 1481/2001, de 27 de desembre, que regula l’eliminació de residus mitjançant  dipòsit en abocador, en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor de l’AAI, s’haurà de constituir una fiança per respondre del compliment de totes les obligacions enfront de l’Administració que es derivin de la seva activitat, d’una part el segellament de l’abocador i de l’altra pel manteniment postclausura. Se’n podrà alliberar una part quan es clausuri i se’n faci la restauració ambiental, mentre que la de manteniment postclausura serà alliberada quan hagin transcorregut 30 anys des de la clausura.

La següent taula indica el càlcul d’aquestes fiances:

Part	Clausura	Post clausura	5% per respondre davant l’administració	TOTAL
Cel·les I i II	Clausurades	673.717,14 €	33.685,86 €	707.403,00 €
Cel·les III i IV	1.442.628,00 €	673.717,14 €	105.817,25 €	2.222.162,39 €
Cel·la V	816.811,80 €	408.409,00 €	61.261,03 €	1.286.481,84 €
Cel·la VI	825.091,80 €	362.676,40 €	59.388,41 €	1.247.156,61 €
Cel·la VII	777.430,20 €	388.725,90€	58.307,81 €	1.224.463,91 €
TOTAL	3.861.961,80 €	2.507.245,58 €	318.460,37 €	6.687.667,74 €

7.Condicionants hídrics

7.1Seguiment

Les mesures de control i seguiment durant l’explotació, a incloure al programa detallat d’explotació, s’ajustaran als requisits del Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, amb les següents puntualitzacions:

1.Captació i derivació drenatge (aigües):

• justificar la capacitat de la bassa de tormentes i previsió de mesures per evitar el seu desbordament.

2.Captació i tractament dels lixiviats:

• elaborar proposta de sistema de gestió i tractament de lixiviats fins a la posada en marxa de la depuradora prevista per a la planta de tractament de residus.
• previsió d’actuacions per reduir la infiltració de les aigües pluvials a la zona establerta per a la resta d’instal·lacions de tractament de residus.

3.Molèsties i riscos:

• reducció del front d’abocament de residus a una superfície inferior a 4.000m2.
• estendre coberta edàfica sobre els residus per garantir-ne la no meteorització.

4.Estabilitat i control topogràfic:

• instal·lar sistema de control del nivell de lixiviats i control d’assentament i moviments en el front de l’abocador.
• justificar l’estabilitat de les diferents capes de segellament i dels talussos perimetrals de l’abocador.

5.Valors inusuals

• En cas de detectar un valor inusual d’algun dels paràmetres de control es prendrà una altra mostra amb rèplica al mateix punt, en un termini màxim de 24 hores, exceptuant deguda justificació però mai superant les 72 hores.
• La mostra s’analitzarà al laboratori que va fer la primera analítica, la rèplica a d’altre.
• La incidència es comunicarà a la Direcció General de Recursos Hídrics en el termini de 48 hores des de la recepció dels primers resultats.
• Els tècnics de la Direcció General de Recursos Hídrics juntament amb el gestor de les instal·lacions, dissenyarà un pla temporal de control per tal d’establir la causa del valor i les possibles actuacions dur a terme.
• Es consideren valors inusuals els que presentin una desviació de la mitjana superior al 20%.

7.2Control climatològic

S’hauran d’efectuar aquests controls:

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Volum de precipitació	Diàriament	Diàriament i valors mensuals
Temperatura ambient (mimin i màxim, 14:00 h)	Diàriament	Mitja mensual
Direcció i Velocitat del vent dominant	Diàriament
Evaporació (lisímetre)	Diàriament	Diàriament i mitja mensual
Humitat atmosfèrica (14:00)	Diàriament	Mitja mensual

L’entitat explotadora haurà d’aportar la documentació justificativa relativa a l’homologació i estandardització dels equips de presa de dades meteorològiques instal·lats. A més, haurà de redactar i donar compliment a un pla de calibratge i manteniment dels sensors meteorològics durant la seva vida útil.

7.3Paràmetres de control comuns

El paràmetres de control comuns al control de les aigües subterrànies, superficials i lixiviats són els següents:

• Cations majoritaris: Potassi
• Anions: Clorurs, Fluorurs, Nitrats, Sulfats, Antimoni, Arsènic, Carbonats/bicarbonats
• Metalls pesants: Cadmi, Crom, Ferro, Manganès, Mercuri, Níquel, Plom, Seleni, Alumini, Coure i Níquel
• Composts orgànics volàtils: 1,1,1-Tricloroetà, 1,1,2,2-Tetracloroetà, 1,1,2-Tricloroetà, 1,1-Dicloroetà, 1,1-Dicloroetè, 1,2-Diclorobencè, 1,2-Dicloroetà, 1,2-Dicloropropà, 1,3-Diclorobenzè, 1,4-Diclorobenzè, cis-1,3-Dicloropropè, Clorobenzè, Diclorometà, Tetracloroetè, Tetraclorur de carboni, trans-1,2-Dicloroetè, trans-1,3-Dicloropropè, Tricloroetè
• Trihalometans: Bromodiclorometà, Bromoform, Cloroform, Dibromoclorometà.

7.4Control de lixiviats

Els paràmetres fisicoquímics a afegir als comuns, indicats anteriorment són els següents:

• Amoni, Carboni orgànic total, Cianurs totals, Conductivitat a 20ºC, Demanda Bioquímica de Oxigeno, Demanda Química de Oxigen, Fenols, Hidrocarburs dissolts o emulsionats, olis i greixos, Nitrogen amoniacal, pH, Sulfurs, Toxicitat

El control de lixiviats es farà per als diferents fronts i cel·les.

També s’inclouran mesures de volums i lectures a cada una de les casetes de bombeig i dipòsit inferior de l’abocador.

La freqüència de control de lixiviats, composició i volum durant les fases d’explotació i manteniment s’indica a la següent taula:

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Composició lixiviats	Trimestral	Semestral
Volum lixiviats	Mensual	Semestral

Així mateix, s’haurà d’analitzar el lixiviat del dipòsit i establir de manera independent la composició del fluxos provinents de l’antic abocador.

7.5Control d’aigües superficials

Els paràmetres a analitzar seran, a part dels comuns prevists anteriorment, els següents:

• Amoni, Carboni orgànic total, Cianurs totals, Conductivitat a 20ºC, Demanda Bioquímica de Oxigeno, Demanda Química de Oxigen, Fenols, Hidrocarburs dissolts o emulsionats, Nitrogen amoniacal, pH, Sulfurs, Toxicitat.

La freqüència del control d’aigües superficials serà la següent:

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Composició superficials	Trimestral	Semestral
Volum superficials	Mensual	Semestral

S’haurà de dur a terme un control efectiu del volum d’aigües incorporades a la llera amb un sistema de control adient, com ara un comptador. En cas d’inviabilitat tècnica es farà una estimació del volum incorporat amb la periodicitat indicada anteriorment.

El punt de control es situa a la bassa de pluvials, amb coordenades UTM següents:

X 368926.23 i Y 4311101.41

7.6Control d’aigües subterrànies

Els paràmetres a analitzar seran, a part dels comuns prevists anteriorment, els següents:

• Amoni, Carboni orgànic total, Cianurs totals, Conductivitat a 20ºC, Demanda Bioquímica de Oxigeno, Demanda Química de Oxigen, Fenols, Hidrocarburs dissolts o emulsionats, Nitrogen amoniacal, pH, Sulfurs, Toxicitat.

La freqüència del control d’aigües subterrànies serà la següent:

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Composició subterrànies	Trimestral	Semestral
Volum subterrànies	Mensual	Semestral

Els punts de control tenen les següents coordenades UTM:

	S1	S2	S3	P2
X	369119,50	368753,41	368602,23	368962,57
Y	4311403,02	4311363,53	4311587,59	4311081,11

En cas de detectar-se modificacions a la qualitat de les aigües subterrànies imputables a l’abocador, l’empresa proposarà les mesures correctores per a corregir aquesta situació. Aquestes mesures es sotmetran a l’aprovació de l’Òrgan Ambiental Competent que, a més a més, establirà si l’activitat pot funcionar i amb quines condicions

7.7Abocaments

Pel que fa a l’abocament de les aigües semi-netes a la llera pública, es farà un control trimestral per tal d’assegurar el compliment del Reial Decret 378/2001, BOE nº96 de 21 d’abril de 2001, del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

8.Condicionants d’atmosfera

8.1Prescripcions de caràcter general

La instal·lació haurà de complir amb el que estableix la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera; el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera (APCA) i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació; la Directiva 2010/75/UE, de 24 de novembre, sobre les emissions industrials; i el Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, així com amb tota la normativa de desenvolupament que li sigui d’aplicació.

8.2Identificació d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera

1.Segons l’annex del Reial decret 100/2011, de 28 de gener, l’activitat d’abocador està classificada com a Activitat Potencialment Contaminadora de l’Atmosfera del grup B, codi 09 04 01 02 “Vertederos de residuos industriales o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior”. 

2.La instal·lació produeix lixiviats que podran ser objecte de tractament. En aquest cas, també es tractaria d’una activitat potencialment contaminadora de l’atmosfera 09 10 01 02 “Tratamiento de aguas/efluentes residuales en la industria. Plantas con capacidad de tratamiento < 10.000 m³ día”, grup C.

3.Les emissions a l’atmosfera que es generen són:

• Emissions difuses de gasos i pols de l’abocador.
• Emissions difuses d’olors.
• Emissions difuses discontinues de gasos i partícules procedents del moviment de vehicles de transport de residus i de la maquinària mòbil d’operació de la instal·lació.
• Emissions canalitzades produïdes en la combustió del biogàs a la torxa.

4.Les activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera són les següents:

Descripció activitat	Codi APCA	Grup APCA
Abocador nou Vertederos de residuos industriales o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior	09 04 01 02	B
Abocador antic Vertederos de residuos industriales o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior	09 04 01 02	B
Gestió de lixiviats Otros. Emisiones de tratamiento de lixiviados en vertederos	09 04 03 00	C
Torxa de combustió de biogàs Antorchas o combustión sin valorización energética de biogas	09 04 01 03	B
Grups generadors Motores de combustión interns de P.t.n. < 1 MWt	03 01 05 04	-

8.3.Controls i valors límit:  Emissions difuses (no canalitzades)

1. Respecte a l’emissió difusa s’aplicaran les millors tècniques disponibles possibles enfocades a reduir les emissions de partícules, gasos i olors. 
2. A continuació es detallen les mesures correctores per reduir les emissions difuses que almenys han d’estar implantades

8.3.1Emissions de partícules (pols)

1.A fi d’evitar l’emissió difusa de pols, es duran a terme les mesures preventives següents:

• Pavimentar i/o asfaltar la zona d’accés.
• Compactar la superfície dels vials de l’abocador amb grava o terra piconada i revisar-la periòdicament. 
• Regar els vials amb aigua amb la periodicitat necessària per minimitzar els possibles núvols de pols, sobretot durant el període comprès entre els mesos de maig i setembre en les zones no pavimentades. 
• Netejar amb la periodicitat necessària els accessos, explanades, apilaments temporals, vials i llindars tant de material pulverulent com de materials lleugers susceptibles de ser transportats  pel vent i es durà un registre.
• Cobrir o banyar amb aigua les càrregues de material pulverulents.
• Limitar la velocitat de circulació dels vehicles  per l’interior de la planta a 20 Km/h.
• Evitar realitzar operacions de càrrega i descàrrega i moviments de materials en moments de vent fort.
• Establir mesures correctores per reduir les emissions d’elements volàtils (bosses, plàstics, papers, etc.) i de partícules durant la trituració dels residus voluminosos.
• Minimitzar l’alçada de la descàrrega dels residus.
• Realitzar una compactació de l’abocament immediatament després del seu dipòsit.
• En cas d’apilaments de materials pulverulents s’ha de reduir al màxim l’alçada de les piles i la seva resistència al vent, procurant que tinguin morfologies aerodinàmiques.

2.Cada tres anys,  un organisme de control autoritzat s’ha de realitzar una comprovació de les mesures correctores instal·lades, de la seva eficàcia i del seu bon estat de funcionament. En cas d’inactivitat de l’abocador, el titular comunicarà aquest fet a l’òrgan competent en matèria de contaminació atmosfèrica i podrà sol·licitar l’ajornament d’aquesta comprovació.

8.3.2Emissions  d’olors

1.Els focus d’emissió d’olors més rellevants són les emissions fugitives de biogàs que es genera per la fermentació dels residus orgànics a través de la superfície del dipòsit, els pous de desgasificació i la gestió dels lixiviats.

2.Per prevenir l’emissió d’olors es duran a terme, si escau, les mesures preventives següents:

• Cobrir diàriament els residus que s’hagin dipositats amb una capa de terra compactada, per evitar voladures dels materials més lleugers, emissions de gasos, molèsties per olors i proliferació d’animals no desitjats.
• Extreure eficaçment el biogàs generat a l’abocador a mesura que es generi.
• Les basses de lixiviats disposaran dels elements necessaris per tal de garantir una oxigenació suficient i evitar l’existència de zones anaeròbiques o estancades generadores de males olors. En el seu defecte, i si existeixen molèsties associades caldrà cobrir la bassa i conduir els gasos cap a un sistema depurador.

3.Es durà un registre de les queixes per males olors, en el qual s’anotarà la data, hora i del lloc on es detecta la molèstia. 

4.Cada tres anys s’avaluarà la molèstia per olors que generen el conjunt d’instal·lacions de l’emplaçament mitjançant la mesura de les unitats d’olor segons la norma UNE-EN 13725, per part d’un organisme de control autoritzat. 

5.A partir de les mesures d’emissions a les fonts generadores d’olors, es simularà la dispersió de les unitats d’olor aplicant models matemàtics de simulació de la dispersió. Les mesures es faran entre els mesos de maig i setembre.

8.3.3Emissions de biogàs

1.Es construiran pous de desgasificació, els quals consistiran en canalitzacions verticals instal·lada per trams que a mesura que augmenti la cota dels residus.

2.A mesura que les condicions ho permetin es connectaran a la xarxa de desgasificació que condueix a la torxa.

3.S’han de realitzar els controls periòdics de gasos durant la fase d’explotació i durant la fase de manteniment posterior a la clausura segons la taula següent:

Paràmetre1	Fase d’explotació 2	Fase de manteniment 2
CH4, CO2, O2	Bimensual	Semestral
H2S, H2, COT, cabal, pressió atmosfèrica,  humitat, temperatura	Semestral	Anual
Comprovació eficàcia sistema d’extracció de gasos		Semestral

¹ Es mesurarà en els pous de desgasificació dels diferents vasos dels abocadors (al menys un punt de cada cel·la representativa de cada secció de l’abocador) i/o en la torxa prèviament a la seva combustió. Al cap de l’any cada pou de desgasificador s’ha de mesurar dues vegades ).

² Segons els resultats es podrà modificar la freqüència de la mesura per períodes majors.

4.Els controls periòdics de la taula anterior podran ser autocontrols i cada any es farà almenys un control extern realitzat per part d’un Organisme de control autoritzat.

5.S’han d’enviar semestralment, via correu electrònic, les dades obtingudes dels autocontrols al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. Aquest podrà establir altres sistemes de comunicació de les dades que serien igualment d’obligat compliment.

8.4Control d’emissions canalitzades

8.4.1Torxa sense valorització energètica de biogàs de l’abocador

1. La temperatura de sortida dels gasos de la torxa ha de ser de 900 ºC com a mínim i el temps de residència de 0,3 s.
2. Es durà un registre del temps de funcionament, cabal i temperatura de la torxa, així com de les incidències i qualsevol altres tipus d’operació diferent del funcionament normal.

8.4.2Grups generadors

Descripció	Contaminant	Valor límit d’emissió mg/Nm3
Grups electrògens	NOx	1.500 mg/Nm3 5 % O2
	CO	245 mg/Nm3 5% O2
	Opacitat Bacharach	4

Valors referits a les següents condicions: T=273 K, P=101,3 KPa i gas sec.

Aquests focus no estan assignats a cap grup APCA i, si bé no estan subjectes a controls periòdics, han de complir els valors límit d’emissió indicats a la taula.

8.5Immissions o qualitat de l’aire

1. S’han de complir els objectius de qualitat de les dades establerts a la normativa d’avaluació de la qualitat de l’aire ambient, quant a cobertura de dades i incerteses de mesura. S’aplicaran com a valors de referència els valors límit i objectiu establerts a la normativa existent: Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig, relativa a la qualitat de l’aire ambient i una atmosfera més neta a Europa, i Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire.
2. S’ha de realitzar una campanya anual de partícules totals en suspensió a 3 punts del perímetre de la instal·lació, amb un mínim de 5 mostres vàlides a cada punt. Les mesures es faran entre els mesos de maig i setembre i durant l’escenari més desfavorable d’operació de la instal·lació. El pla de campanya ha de disposar de l’aprovació del departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica, que podrà establir la mesura de H₂S, COV i/o CH₄ d’acord amb les dades dels registres d’emissions.

Paràmetre	Límit d’emissió
Partícules en suspensió	150 µg/m3 (concentració mitjana de 24 h)
COV (com a COT)	5 µg/m3
H2S	100 µg/m3 (concentració mitjana en 30 minuts) 40 µg/m3 (concentració mitjana en 24 h)
NH3	----

8.6Registre

El titular de la instal·lació haurà de mantenir actualitzat un registre amb dades de les emissions, aturades de la torxa i d’altres activitats, tasques de manteniment, incidències, controls, inspeccions i qualsevol altres tipus d’operació diferent del funcionament normal, per a cada focus emissor, d’acord amb el disposat a l’article 8 del Reial decret 100/2011. La informació documental (informes, mesures, manteniment...) s’ha de conservar un període mínim de 10 anys.

8.7Notificacions immediates

Si hi ha qualque anomalia de funcionament que pugui donar lloc a una emissió anormal de contaminants a l’atmosfera es notificarà, immediatament desprès del seu coneixement, al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. Així mateix s’informarà de les mesures correctores adoptades i del moment en què la instal·lació passa a funcionar correctament.

9.Seguretat industrial

9.1Pla d’autoprotecció

El titular de l'activitat haurà de disposar del preceptiu pla d’autoprotecció enregistrat a la Direcció General competent en matèria d’Emergències i implantat a la totalitat de les instal·lacions i processos que conformen l’activitat, indicades al punt 1 de la present Autorització. El Pla d’autoprotecció estarà redactat i signat per un tècnic competent, de conformitat amb el que determina l’article 13 del decret 8/2004, i s’ajusti a l’índex de continguts que disposa el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel que es despleguen determinants aspectes de la Llei d’Ordenació d’Emergències a les Illes Balears (BOIB núm. 18 de 5 de febrer de 2004). A més del contingut que figura a l’annex II del Reial Decret 393/2007, de 23 de març, per qual s’aprova la Norma Bàsica d’Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d’emergència, inclourà les mesures a aplicar, incloses les complementàries per a limitar les conseqüències mediambientals i evitar altres possibles accidents e incidents.

9.2Seguretat industrial

El titular de l’activitat haurà de:

• Inscriure les instal·lacions corresponents de la Direcció General d’Indústria, segons les normatives vigents de seguretat industrial, minera, etc… Les instal·lacions previstes o existents han de complir amb la legislació vigent en matèria d’Indústria.
• Revisar la inscripció en el Registre Industrial, i obtenir el Document de Qualificació Empresarial.
• Donar compliment al Reglament per la supressió de les barreres Arquitectòniques (Decret 20/2003) en tot el que li sigui d’aplicació.
• Prevenir els riscs laborals i vetllar per la salut i seguretat dels treballadors, i aquests el deure de complir les mesures de prevenció que s’adoptin, d’acord a l’establert a la llei estatal 31/95 de prevenció dels riscs laborals. Les condicions de treball s’hauran d’ajustar a l’establert a les disposicions  específiques i reglamentàries en matèria de seguretat laboral. Havent de posar especial atenció en el compliment del Reial Decret 374/2001 sobre protecció dels treballadors contra els riscs relacionats amb els agents químics durant el treball.
• Fer complir als edificis de caràcter industrial les prescripcions de protecció contra incendis indicades al Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel que s’aprova el Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials.

Per un altre banda:

• Les instal·lacions de protecció contra incendis i el seu manteniment s’hauran d’ajustar al disposat al Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (Reial Decret 1942/1993) i normes UNE corresponents.
• L’emmagatzematge de productes químics s’haurà d’adaptar al Reial Decret 379/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics, i les seves instruccions tècniques complementàries.
• L’emmagatzematge de productes petrolífers s’haurà d’adaptar al que disposa el Reial Decret 2085/1994  pel que es desenvolupa el Reglament d’instal·lacions de productes petrolífers, així com les seves posteriors modificacions.

9.3Contaminació Acústica

S'efectuarà una campanya anual de caracterització real dels nivells de renou emesos a l'exterior durant les diverses fases típiques de l'operació en horari nocturn i diürn, per a la comprovació del compliment dels límits establerts a la normativa  vigent en aquesta matèria.

9.4Contaminació lumínica

Es complirà amb allò que estableix la Llei 3/2005 de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

9.5Control de vectors

Cal acreditar un sistema de control de la gavina comú (Larus michahellis) per tal d’evitar la proliferació de la seva presencia a la zona de l’abocador.

Pel que fa al control d’altres vectors (insectes, rates, moixos, .), en el cas de la utilització de productes tòxics (verí), s’hauran d’adoptar i acreditar les mesures adients per evitar-ne qualsevol afecció sobre la resta d’espècies silvestres.

10.Controls periòdics

10.1Control periòdic de les instal·lacions.

En qualsevol moment, la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient podrà realitzar visita de comprovació i certificar la idoneïtat de les instal·lacions i el manteniment de les condicions inicials que han donat lloc a l’AAI, així com el compliment de les prescripcions tècniques aplicables en virtut de la legislació vigent.

Periòdicament es realitzaran visites de comprovació a les instal·lacions per part dels tècnics de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient, per tal de comprovar el compliment els requisits de l’AAI.

10.2Inventari d’emissions al Registre europeu d’emissions i transferències de contaminants

El titular haurà de trametre les dades sobre quantitats de contaminants emesos, anualment, en aplicació del disposat en el Reglament 166/2006 (PRTR), de 18 de gener, del Parlament Europeu, que estableix un registre europeu d’emissions i transferència de contaminants, i pel Reial Decret 508/2007, de 20 d’abril, que regula el subministrament d’informació sobre emissions. Aquestes emissions seran trameses, per a la seva avaluació prèvia, a la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient adjuntant una memòria explicativa de la metodologia emprada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España. Les quantitats de contaminants seran mesurades, calculades o estimades, preferentment per aquest ordre.

Aquestes dades han de comprendre les emissions de l’abocador actual i la seva ampliació (al menys CH₄ i CO₂), així com les emissions produïdes pel trànsit de vehicles i abocament del material (gasos de combustió i partícules PM10).

10.3Control documental

10.3.1Control documental periòdic

Aquests són:

• Informes semestrals dels autocontrols de les emissions de biogàs a l’atmosfera.
• Informe anual de la campanya de partícules en suspensió.
• Cada tres anys, informe sobre control de mesures correctores per minimitzar emissions difuses de partícules. 
• Cada tres anys, informe sobre les emissions d’olors.

Els informes realitzats per un Organisme de control autoritzat (OCA), d’acord amb el disposat al Decret 104/2010, de 10 de setembre, i al Reial Decret 100/2011, de 29 de gener, seran tramesos per part de l’OCA al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

10.3.2Informe anual

El titular de l’activitat enviarà, abans de l’1 de març, a l’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar l’AAI un informe del període precedent en el que s’inclourà:

• Residus

+La declaració anual de residus d’acord amb allò que disposa l’article 41.1 de la Llei 22/2011 i l’article 18 del Reial Decret 833/1988. Aquesta memòria ha de contenir, almenys, referències suficients de les quantitats i característiques dels residus gestionats, la seva procedència i destinació, la relació d'aquells que es troben emmagatzemats així com les incidències rellevants que hagin tingut lloc l'any anterior, la capacitat restant de l’abocador i el càlcul de la vida útil del mateix. L’entitat explotadora ha de conservar, al lloc on realitza l’activitat, còpia de la memòria anual durant cinc any.

+Declaració Anual de residus perillosos, en la que s’indiqui per a cada residu la quantitat emmagatzemada a començament i final d’any, així com la quantitat produïda i gestionada a l’any al que correspongui la declaració anual.

+Control topogràfic.

+Pla de rebliment.

• Emissions i immissions atmosfèriques:

+Un mapa detallat assenyalant les àrees d’explotació, les cobertes, les captacions de biogàs i les canonades instal·lades, etc.

+Un resum dels resultats de tots els controls interns o autocontrols realitzats durant l’any.

+Informació sobre els valors del cabal de biogàs enviat a la torxa i el temps de funcionament de la torxa, del cabal total generat així com de les queixes per olors. 

• Emissions i immissions al medi hídric: es remetrà un informe sobre activitat amb les dades elaborades i que com a mínim contempli el següent:

+Dades meteorològiques diàries.

+Mesures del volum de lixiviats generats a cada àrea del complex i volum total diari portat a depuradora.

+Mesures del nivell dels piezòmetres.

+Anàlisi de la composició d’aigües i lixiviats realitzats durant el període anual.

• Renous

+Informe anual en el que es remetran els controls d’emissions de renous.

• En caràcter general

+Altres controls realitzats durant l’any i mesures adoptades per a minimitzar impactes.

+Memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España.

+Anàlisi i justificació de les instal·lacions en relació a les millors tècniques disponibles.

+Tot el realitzat anualment dintre del programa de control i seguiment del programa d’explotació.

+Actualització de l’estudi econòmic (mínim cada 4 anys)

+Les dades exigides pel Reial Decret 508/2007 i Reglament (CE) 166/2006, de 18 de gener, s’hauran de comunicar telemàticament al Registre informàtic PRTR-Espanya, dins els terminis que pertoquin, de forma anual.

+L’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar les AAI trametrà a cada Direcció General o administració competent la documentació de la que tingui competències.

+Tota la informació que sigui susceptible de tractament informàtic s’aportarà en paper i en format informàtic estàndard.

11.Obligacions del titular

El titular de l’activitat estarà obligat a complir amb les obligacions establertes a l’article 5 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, i en especial:

• Assumirà tots els condicionants recollits a la present Resolució.
• Mantindrà el correcte funcionament de l’activitat.
• Comunicarà a l’Òrgan Ambiental Competent qualsevol incidència que afecti a l’activitat amb repercussió ambiental.

Per una altra banda, el titular queda sotmès al compliment de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat ambiental, i als seus desenvolupaments reglamentaris, per tal de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals provocats per la seva activitat.

12.Funcionament diferent al normal

En el termini màxim de 3 mesos, el titular presentarà, a l’òrgan ambiental, un protocol d’actuació en condicions de funcionament diferents de les normals contemplant aquelles que puguin afectar al medi ambient.

Quan es produeixi una situació de funcionament diferent de les normals, el titular de l’autorització ambiental integrada, en el termini màxim de 10 dies, comunicarà a l’òrgan ambiental el fet en si, les seves conseqüències ambientals i les actuacions dutes a terme per tornar a condicions normals de funcionament.

13.Incompliment de les condicions de la present autorització

El incompliment de les condicions establertes a la present autorització serà considerat com una infracció lleu, greu o molt greu classificada segons l’article 30 de la Llei 16/2002 i estarà subjecte al règim sancionador dels articles 31 a 35 de la Llei 16/2002 i el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el reglament del procediment a seguir en l’execució de la potestat sancionadora.

14.Caràcter de l’autorització

Aquesta Autorització Ambiental Integrada s’atorga sense perjudici de tercers i sense perjudici de les demés autoritzacions i llicències que siguin exigibles per l’ordenament jurídic vigent.

15.Causes d’extinció

Són causes d’extinció de l’AAI:

• L’extinció de la personalitat jurídica de l’empresa UTE GIREF.
• La declaració de fallida de l’empresa UTE GIREF quan la mateixa determini la seva dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial que la declari.
• La inactivitat de gestió de residus, durant un període superior a un any.

16.Modificació de les condicions

L’Òrgan Ambiental Competent, en conformitat a l’article 25 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, podrà modificar les condicions de control ambiental de l’explotació assenyalades a la present Resolució, o determinar mesures complementàries que es considerin convenients per a l’adequació o millora de l’activitat.

Interposició de recursos

Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut  la notificació, d’acord amb l’article 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques  i del procediment administratiu comú, i l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver rebut la notificació de l’acord, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 3 de febrer de 2014

El president de la CMAIB

José Carlos Caballero Rubiato