Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, us comuniquem que el Ple de la CMAIB, en sessió de 20 de desembre de 2013

ATÈS

1.Que d’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 16/2002 d’1 de juliol, modificada per la Llei 5/2013 d’11 de juny, l’òrgan competent per a l’atorgament de les autoritzacions ambientals integrades durà a terme les actuacions necessàries per a l’actualització de les autoritzacions per a la seva adequació a la Directiva 2010/75/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre, sobre emissions industrials, amb anterioritat al 7 de gener de 2014.

2.Que els informes emesos pels diferents departaments són favorables i proposen una sèrie de condicionants.

3.Que es tracta d’una instal·lació amb una AAI en vigor.

4.Que la modificació de l’autorització dóna compliment punt per punt a l’establert a l’apartat 2 de la disposició transitòria primera de la de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, modificada per la Llei 5/2013 d’11 de juny.

ACORDA

Atorgar l’Autorització Ambiental Integrada (en endavant AAI) a Gas y Electricidad Generación SAU per dur a terme l’activitat de producció d’energia elèctrica amb les condicions d’explotació i seguiment, capacitat i processos productius indicats al projecte bàsic que acompanya la sol·licitud i amb subjecció a les següents condicions:

1.Objecte

La present AAI se concedeix a Gas y Electricidad Generación SAU, única i exclusivament per a la activitat de generació d’energia, a la central tèrmica situada a Es Murterar Alcúdia que consta de les següents instal·lacions:

Generadors	P.nominal (MWe)	P.tèrmica nominal (MWt)	Combustible	Data d’alta	Observacions
FC-GV1	125,0	350	Carbó/Fueloil/gasoil	1981
FC-GV2	125,0	350	Carbó/Fueloil/gasoil	1982
FC-GV3	130,0	360	Carbó/Fueloil/gasoil	1997
FC-GV4	130,0	360	Carbó/Fueloil/gasoil	1997
FC-TG1	37,5	130	Gasoil	1989
FC-TG2	37,5	130	Gasoil	1989

-Parc de carbó de 56.827 m2, amb capacitat per 400.000 tones, a la intempèrie.

-Una planta dessaladora, per a dessalar aigua de mar per a la generació del vapor.

-Una planta dessaladora, per a dessalar aigua de mar per al sistema de dessulfuració dels grups de vapor 1 i 2.

-Planta d’intercanvi iònic

-Planta de tractament d’efluents líquids

-Dues plantes de dessulfuració de gasos

-Precipitador electrostàtic i filtres de mànegues

-Abocador de cendres, escòries i altres residus inertes generats per l’activitat

La instal·lació es categoritza dins l’epígraf 1.1.a de l’annex 1 de la Llei 16/2002.

2.Declaració d’impacte ambiental

En data 30 de desembre de 1988 la Comissió Permanent de la Comissió Balear de Medi Ambient acordà informar favorablement la ampliació de la Central Tèrmica Alcúdia II Es Murterar Alcúdia condicionat al compliment de les mesures preventives i correctores de l’estudi d’impacte ambiental  i de la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que s’integren a la present autorització.

En data 3 de maig de 2012 el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears acordà informar favorablement el projecte de l’ampliació de l’abocador de cendres de Biniatria condicionat al compliment de  les mesures correctores contemplades en l’estudi d’impacte ambiental i en la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que s’integren a la present autorització.

3.Desenvolupament de les activitats

L’activitat es desenvoluparà d’acord als documents que obren a l’expedient, a l’establert a l’AAI i a la legislació vigent

4.Modificacions de l’activitat

Qualsevol modificació que es produeixi al desenvolupament de l’activitat haurà de ser comunicat a l’òrgan ambiental competent el qual valorarà el caràcter de la modificació i si cal modificarà l’AAI per tal que s’inclogui la modificació. Als efectes de la modificació de l’AAI es tindran en compte els antecedents històrics dels funcionament de les instal·lacions i que els valors estimats que s’han presentat son nominals.

5.Consums

S’estima que els consums de matèries primeres, auxiliars i matèries d’addició prevists al projecte seran els següents:

Matèria primera	Consum anual estimat
Carbó	1.200.000 Tm
Fueloil	35.000 Tm
Gasoil	1.200 m3
Oli lubricant	13.300 Kg
Oli dielectric	3.100 Kg
Àcid sulfàmic	20.000 Kg
Àcid Sulfúric	5.700 Kg
Amoni	1.000 Kg
Hidrazina	100Kg
Hidròxid Sòdic	7.500 Kg
Hipoclorit Sòdic	3.200 Kg
Òxid Càlcic	12.000 Tm
Hidròxid Càlcic	1.300 Kg
Hidrogen	2.400 Nm3
Energia Elèctrica (Consum propi)	260.000 Mwh
Aigua (de xarxa)	240.000 m3
Aigua de mar	660.000 m3
Pintures	370 Kg
Dissolvents	215 kg
Diòxid de carboni	720 kg
Clorur  fèrric	100 Kg
Fosfat trisòdic	25 Kg
Polielectrolit	40 Kg

La producció anual s’estima com a màxim en:

Productes Finals	Potència anual estimada
Potencia elèctrica nominal total (excloent grups d’emergència)	510 MWw
Potencia elèctrica nominal dels grups d’emergència	75 MWw
Temps de funcionament	es/any

6.Condicionants de Gestió de Residus

6.1Jerarquia de residus

El titular de la instal·lació haurà de fomentar la prevenció en la generació dels residus o, en el seu cas, que aquests es gestionin amb l’ordre de prioritat que disposa la jerarquia establerta a l’article 8 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, és a dir:

-Prevenció

-Preparació per a la reutilització

-Reciclat

-Altres tipus de valorització (inclosa la valorització energètica)

-En cas de que, per raons tècniques o econòmiques, no fos possible l’aplicació d’aquests procediments, els residus s’eliminaran de forma que s’eviti o redueixi al màxim la seva repercussió al medi ambient.

En cas de no compliment d’aquesta jerarquia, s’haurà de sol·licitar una modificació de l’autorització en un termini màxim de 6 mesos. Aquesta sol·licitud anirà acompanyada d’un anàlisi del cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió d’aquests residus que haurà d’esser avaluat per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats. Aquest anàlisi del cicle de vida haurà de contemplar els principis generals de precaució i sostenibilitat en l’àmbit de la protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos, així com el conjunt d’impactes mediambientals sobre la salut humana, econòmics i socials.

6.2Informe base del sòl

En el termini màxim d’un mes, el servei competent en matèria de sòls contaminats, remetrà al titular de la instal·lació els continguts mínims que haurà de tenir l’informe base que estableix l’article 12.1.f) de la Llei 16/2002, d’1 de juliol.

En el termini màxim de sis mesos des de la comunicació del contingut mínim de l’informe base, el titular haurà de presentar davant l’òrgan ambiental, aquest informe base realitzat per empresa acreditada per ENAC per activitats d’inspecció de sòls contaminats.

En funció de la valoració que es faci dels resultats obtinguts a l’informe base del sòl, es podran establir a l’autorització ambiental integrada nous condicionants, controls del sòl i/o actuacions posteriors a realitzar.

6.3Residus perillosos 

1.Els residus generats en el procés de fabricació i quantitats màximes que se’n autoritza la seva producció:

Residu	Codi  L. E. R. (O. MAM/304/2002)	Quantitat (tones/any)
Sals sòlides i solucions que contenen metalls pesants.	06 03 13*	0.5
Residus de pintura i vernís que contenen dissolvents orgànics o altres substàncies perilloses.	08 01 11*	0.4
Residus de tòner d'impressió	08 03 17*	1
Residus de la depuració de gasos amb substàncies perilloses	10 01 18*	2
Llots aquosos, de la neteja de calderes que contenen substàncies perilloses	10 01 22*	7
Olis minerals no clorats de motors, de transmissió mecànica i lubricants	13 02 05*	30
Olis d'aïllament i transmissió de calor que contenen PCB	13 03 01*	-
Olis d'aïllament i transmissió de calor que no contenen PCB	13 03 06*	-
Dissolvents orgànics halogenats	14 06 02*	0,1
Dissolvents orgànics no halogenats	14 06 03*
Envasos buits contaminats	15 01 10*	1
Absorbents, materials de filtració	15 02 02*	4
Filtres d'oli	16 01 07*	2
Gasos en recipients a pressió (inclosos els halons) que contenen substàncies perilloses	16 05 04*	0.4
Productes químics de laboratori que contenen substàncies perilloses	16 05 06*	6
Bateries de plom	16 06 01*	2
Acumuladors Ni-Cd	16 06 02*	3
Piles que contenen mercuri	16 06 03*	0.1
Residus que contenen hidrocarburs	16 07 08*	1
Residus amb amiant	17 06 01*	-
Residus que en la seva recollida i eliminació és objecte de requisits especials per a prevenir infeccions	18 01 03*	1
Làmpades fluorescents i altres amb mercuri	20 01 21*	0.2
Olis i greixos diferents dels especificats en el codi 20 01 25.	20 01 26*	0.2
Equips elèctrics i electrònics rebutjats, diferents dels especificats en els codis 20 01 21 i 20 01 23, que contenen components perillosos	20 01 35*	0.4
Total		62,3

* Residu perillós

Els residus sense quantitat no es produeixen encara que conten amb documents d’acceptació pel cas en que accidentalment es puguin produir.

2.La  quantitat total de residus perillosos autoritzada per aquesta instal·lació es de 62,3 tones/any.

3.En cas de que les quantitats de residus superin aquesta quantitat per causes puntuals, accidentals o imprevistes, s’haurà de donar coneixement al departament competent en matèria de residus.

4.Tots els residus perillosos que apareixen a la taula anterior han d’ésser lliurats a gestor o transportista degudament autoritzat, d’acord amb allò que preveu la normativa vigent relativa al transport de mercaderies perilloses i segons el que disposa l’article 41 del Reial Decret 833/1988.

5.En cap cas aquesta AAI no podrà invocar-se per excloure o disminuir la responsabilitat en què pugui incórrer el titular en exercici de la seva activitat.

6.En tot cas, Gas y Electricidad Generación SAU haurà de complir totes les obligacions que li siguin aplicables per a donar compliment a la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, el Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, de residus tòxics i perillosos (BOE núm. 182, de 20 de juliol), el Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el reglament anterior (BOE núm. 160, de 5 de juliol de 1997), l'Ordre del Ministeri de Medi Ambient MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus (BOE núm. 43, de 19 de febrer de 2002).

7.D'acord amb allò que estableix l'article 27.9 de la Llei 22/2011 i l’article 27.2 del Reial decret 833/1988 no s'autoritzarà la transferència de titularitat per a l'activitat concreta de gestió mentre no es comprovi per l’autoritat competent que les activitats i instal·lacions compleixen la normativa vigent i, a més, l'adquirent es faci càrrec de la fiança, moment en el qual es podrà fer efectiva la devolució del seu import al transmetent.

8.Gas y Electricidad Generación SAU haurà de dur un registre que comprengui totes les operacions generadores de residus perillosos en què intervingui i en el qual figuraran, almenys, les dades que apareixen a l’article 16 del RD 833/1988: quantitat, tipus, dates de generació i de lliurament a gestor autoritzat dels residus produïts. També s’ha de registrar i conservar els justificants de lliurament a gestor autoritzat dels esmentats residus previstos al punt següent. Aquest registre s’haurà de conservar durant 5 anys a les instal·lacions.

9.En relació als residus produïts Gas y Electricidad Generación SAU complimentarà els documents de control i seguiment de residus perillosos pertinents en cada cas i per cada transport des del lloc de producció a gestor autoritzat, d'acord amb allò que disposa l'article 21 del Reial Decret 833/1988 i la Llei 22/2011 de Residus i sòls contaminats. Igualment s’haurà de realitzar la notificació prèvia de trasllat prevista a l’article 25.2 de la esmentada Llei en el cas d’enviament directe de residus a una altra Comunitat Autònoma.  Gas y Electricidad Generación SAU haurà de conservar, al lloc on realitza l’activitat, els esmentats documents durant cinc anys. Aquest document de control i seguiment haurà de cobrir únicament substàncies que tinguin el mateix codi d'identificació. L'enviament conjunt de diferents tipus de residus requerirà la formalització de tants de documents com residus diferents s'enviïn (s'entenen per diferents aquells que tenen un distint codi d'identificació).

10.S'hauran d'envasar i etiquetar els contenidors dels residus d'acord amb allò que disposen els articles 13 i 14 del vigent Reial Decret 833/1988, i d'acord amb la reglamentació sobre transport de mercaderies perilloses. De la mateixa manera, l’envasament i emmagatzematge hauran de seguir les normes de seguretat indicades al Reial Decret esmentat.

11.Emmagatzematge dels residus:

a.Segons allò que disposa l’article 15 del Reial decret 833/1988 (en quant als productors i gestors respectivament), es podrà efectuar un emmagatzematge temporal dels residus indicats a les instal·lacions referides, durant un període màxim de sis mesos en les condicions i amb els mitjans prevists a la memòria presentada per Gas y Electricidad Generación SAU.

b.Els residus hauran d’estar sempre disposats en contenidors completament separats uns dels altres i diferenciats en les distintes zones d’emmagatzematge.

12.Gas y Electricidad Generación SAU comunicarà el cessament de les activitats generadores de residus perillosos a aquesta conselleria amb una antelació suficient. A l’esmentada comunicació adjuntarà el projecte complet d’operacions de clausura de la instal·lació.

13.Tal com s’assenyala a la disposició addicional segona del Reial Decret 952/1997, en el termini de quatre anys o bé en el termini que pertoqui a partir del darrer estudi presentat , Gas y Electricidad Generación SAU haurà de presentar davant la Comunitat Autònoma un estudi de minimització dels residus generats.

14.Gas y Electricidad Generación SAU vendrà obligada, si escau, al previst pel RD 1378/1999 en la seva redacció donada per RD 228/2006 (BOE de 26.2.2006) en tot allò que es refereix a mesures per a l’eliminació i gestió de PCBs, PCTs i aparells que els continguin. Especialment en la retirada de funcionament de transformadors elèctrics i a la comprovació de la presència de PCBs prevista al punt dos  (art. 3 i 3ter) de l’anterior norma.

15.Igualment, d’acord amb el punt tres del RD 228/2006, que modifica la redacció de l’article 5, si escau, Gas y Electricidad Generación SAU haurà de presentar la declaració d’aparells sotmesos a inventari i comunicar les previsions per a la seva descontaminació i eliminació.

6.4Residus no perillosos.

1.Gas y Electricidad Generación SAU estarà obligat, sempre que no procedeixi a gestionar-los per si mateix, a lliurar-los a un gestor de residus, per a la seva valorització o eliminació. En el cas dels residus urbans o els assimilables a urbans seran lliurats  a la entitat local corresponent.

2.En tot cas, el posseïdor dels residus estarà obligat, mentre es trobin en el seu poder, a mantenir-los en condicions adequades d'higiene i seguretat. Tot residu potencialment reciclable o valoritzable haurà de ser destinat a aquestes fins, evitant la seva eliminació en tots els casos possibles.

Residu	Codi  L. E. R.   (O. MAM/304/2002)
Piles alcalines	16 06 04
Residus d’equips elèctrics i electrònics	16 02 14 –16 02 16
Mescles de residus municipals.	20 03 01
Paper i cartró	20 01 01
Materials d’aïllament distints dels especificats als codis 17 06 01 i 17 06 03	17 06 04
Formigó	17 01 01
Maons	17 01 02
Teules i materials ceràmics	17 01 03
Mescles de formigó, maons, teules i materials ceràmics distints dels especificats al codi 17 01 06	17 01 07
Fusta	17 02 01
Vidre	17 02  02
Plàstic	17 02 03
Mescles bituminoses diferents de les especificades en el codi 17 03 01	17 03 02
Materials d'aïllament diferents dels especificats en els codis 17 06 01 i 17 06 03	17 06 04
Materials de construcció a partir de guix diferents dels especificats en el codi 17 08 01	17 08 02
Residus barrejats de construcció i demolició diferents dels especificats en els codis 17 09 01, 17 09 02 i 17 09 03	17 09 04
Cables diferents dels especificats en el codi 17 04 10	17 04 11
Envasos de fusta	15 01 03
Envasos metàl·lics	15 01 04
Metalls fèrrics	16 01 17
Metalls no fèrrics	1 18

3.Aquests residus poden ser produïts a les instal·lacions Gas y Electricidad Generación SAU ubicades a Alcúdia, però en cap cas  podran ser abocats a l’abocador de Biniatria.

6.5Assegurança

D'acord amb els articles  20.4.c i 32.5.d de la Llei 22/2011 (en quant a la producció i gestió respectivament de residus perillosos) i l’article 6 del Reial Decret 833/1988, el titular haurà de mantenir en tot moment en vigor l'assegurança de responsabilitat civil subscrita, la qual cobrirà els possibles danys derivats de l’exercici de la seva activitat per un import mínim de 150.000 € i en els termes expressats a l'esmentat Reglament. Segons el mateix article, la pòlissa d’assegurança s’haurà d’actualitzar anualment en el percentatge de variació que ofereixi l’índex general de preus oficialment publicat per l’Institut Nacional d’Estadística.

En qualsevol cas, aquesta garantia financera s’adaptarà al que preveu la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental i la seva normativa de desenvolupament.

6.6Abocador de Biniatria

Aquesta instal·lació genera residus no perillosos que es gestionen per eliminació a l’abocador de la pròpia central  (abocador de Biniatria), que tindrà la consideració d’abocador de residus no perillosos.

6.6.1Fase de construcció:

1.La zona d’adequació de l’abocador de Biniatria estarà dividida en 4 cel·les que tindran la capacitat que es presenta a la següent taula:

Cel·la	Volum m3
Cel·la I	522.518
Cel·la II	503.895
Cel·la III	618.190
Cel·la IV	663.597

2.Estimant un volum anual de generació de cendres de 96.300 m3, la vida útil de tota la zona d’ampliació serà de 23 anys.

3.El fons de vas de les diferents cel·les estarà impermeabilitzat amb la solució que apareix recollida al projecte d’ampliació, la qual compleix els criteris de coeficients de permeabilitat establert al Reial Decret 1481/2001, per a residus no perillosos. La impermeabilització del fons del vas estarà constituïda pels següents nivells:

a.S’ha de procedir a la preparació i compactació del fons dels vasos. El fons ha de presentar un pendent del 2% en sentit de circulació dels lixiviats.

b.S’ha d’instal·lar un sistema de canalització del nivell freàtic, el qual es troba pròxim a la superfície, per evitar problemes de subpressió sota la massa de residus.

c.S’ha d’instal·lar una barrera mineral artificial de 7 cm de gruix, amb les característiques recollides al projecte d’ampliació.

d.S’ha d’instal·lar una làmina de PEAD de 2,0 mm de gruix.

e.S’ha d’instal·lar un nivell de drenatge de 0,5 m de gruixa i una permeabilitat de 10-3 m/s o un sistema equivalent. A més s’instal·larà un sistema de canalitzacions per a la recollida de lixiviats.

f.S’ha d’instal·lar un nivell anticontaminació.

4.Les zones d’acorament dels diferents nivells es trobaran fora dels vasos de depòsit.

5.Els lixiviats recollits del fons del vas seran conduits fins a una bassa doblement impermeabilitzada i amb un sistema de detecció de fuites. La bassa de lixiviats es trobarà envoltada de reixes.

6.Es realitzarà una xarxa de recollida de pluvials que canalitzarà tots els cursos d’aigües superficials que actualment transcorren per la zona de l’ampliació de l’abocador i de les aigües exteriors a l’abocador. Les canalitzacions conduiran les pluvials a un punt on seran retornades al torrent originari i que es trobarà a un zona exterior a l’àrea d’abocament.

7.S’hauran d’actualitzar les dimensions de les canalitzacions perimetrals d’aigües superficials existents per tal d’adequar-les als nous valors de drenatge o la realització de canalitzacions complementaries a les ja existents i que assegurin el correcte drenatge de les aigües d’escorrentia superficial de la zona de l’abocador.

8.Totes les canalitzacions d’aigües pluvials seran impermeables i en cap cas quedaran per sota de la massa de residus.

9.L’empresa GAS Y ELECTRICIDAD GENERACIÓN, S.A.U. serà el promotor de l’obra d’adequació de l’ampliació de l’abocador de Biniatria. Serà responsabilitat del promotor anomenar una direcció d’obra, la qual realitzarà les funcions de representat del promotor en la presa de decisions durant la realització de l’obra.

10.La direcció d’obra designarà una persona encarregada de realitzar el seguiment del pla de qualitat de l’obra i que informarà a la direcció d’obra sobre possibles anomalies detectades durant aquest seguiment. La persona designada per aquesta funció haurà de realitzar els informes necessaris que documentin la correcte realització del pla de qualitat d’obra. Aquest informes podran ser requerits per certificar la correcta realització de l’obra.  

11.Per part del promotor de l’adequació de l’ampliació de l’abocador s’haurà d’anomenar un director ambiental d’obra independent del constructor, qui realitzarà els informes de seguiment i en cas de detectar impactes significatius sobre el medi ambient ho notificarà a l’òrgan competent de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient.

12.Totes les modificacions que es realitzin a l’obra respecte al projecte d’ampliació i adequació de l’abocador de Biniatria hauran de ser notificades a l’òrgan competent de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient. 

13.S’haurà de complir el pla de control de qualitat i de gestió ambiental i mesures ambientals a l’obra, tal i com queda recollit al projecte, tant per a la fase d’adaptació com per a la fase de segellament i a les obres de manteniment que es realitzin durant la fase d’explotació o post clausura.

14.Totes les obres de construcció no es podran executar entre els mesos de març i maig (inclosos) per evitar danys a la fauna reproductora.

6.6.2Fase d’explotació

1.L’admissió dels residus s’ha de dur a terme tal i com estableix l’article 12 i l’annex II del Reial Decret 1481/2001, i l’annex de la Decisió del Consell de la Unió Europea (2003/33/CE), de 19 de desembre de 2002, pel que s’estableixen els criteris i procediments d’admissió de residus als abocadors d’acord a l’article 16 i a l’annex II de la Directiva 1999/31/CEE, en tot allò que li sigui d’aplicació, informant anualment al departament competent en matèria de residus de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient. L’informe presentat  davant el departament competent presentarà tota la informació indicada a l’article 10 del Reial decret 1481/2001 sobre les quantitats i tipus indicant l’origen, la data de entrega, el productor i els resultats dels programa de control i vigilància.

2.Els residus admissibles a l’abocador de Biniatria són els que s’expressen a la taula següent:

Residus	Codi LER	Quantitat
Cendres de llar, escòries i pols de caldera (excepte la pols de caldera especificada en el codi 10 01 04)	10 01 01	12.500 T/any
Cendres de carbó	10 01 02	120.000 T/any
Residus càlcics de reacció, en forma sòlida, procedents de la dessulfuració de gasos de combustió	10 01 05	48.000 T/any
Residus procedents de l’emmagatzemament  i la preparació de combustible de centrals elèctriques de carbó	19 12 11*	45.484 T/any
Sorres	19 09 01	-
* Residu perillós

3.En cas de produir-se abocaments que redueixin la vida útil per valors igual o superior a un 5% de la vida útil estimada al projecte d’ampliació per una determinada cel·la, es notificarà a l’òrgan competent en matèria de residus.

4.Les cel·les es subdividiran en petits habitacles d’aproximadament 1600 m2, on es dipositaran les cendres en nivells de 25 cm. L’altura màxima de cada habitacle serà de 2,5 m. Un cop s’hagi reblit la totalitat de l’habitacle serà cobert per 25 cm de terra. 

5.Els llots de la bassa de lixiviats seran analitzats per tal de comprovar que són llots no perillosos. En aquest cas podran ser abocats a l’abocador de Biniatria.

6.Pels llots que siguin caracteritzats con a residus perillosos així com per altres residus perillosos que es produeixin a la instal·lació s’han de complir amb els següents condicionants:

a.L’entitat explotadora haurà de complir totes les obligacions que li siguin aplicables per a donar compliment a la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, el Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, de residus tòxics i perillosos (BOE núm. 182, de 20 de juliol), el Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el reglament anterior (BOE núm. 160, de 5 de juliol de 1997), l'Ordre del Ministeri de Medi Ambient MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus (BOE núm. 43, de 19 de febrer de 2002).

b.L’entitat explotadora ha de dur un registre que comprengui totes les operacions generadores de residus perillosos en què intervingui i on figuraran, almenys, les dades que apareixen a l’article 16 del RD 833/1988: quantitat, tipus, dates de generació i de lliurament a gestor autoritzat dels residus produïts. També s’ha de registrar i conservar els justificants de lliurament a gestor autoritzat dels esmentats residus. Aquest registre s’ha de conservar durant 5 anys a les instal·lacions.

c.En relació als residus produïts, la entitat explotadora complimentarà els documents de control i seguiment per cada transport des del lloc de producció al gestor autoritzat, d'acord amb allò que disposa l'article 21 del Reial decret 833/1988. Aquest document de control i seguiment ha de cobrir únicament substàncies que tinguin el mateix codi d'identificació. L'enviament conjunt de diferents tipus de residus requerirà la formalització de tants de documents com residus diferents s'enviïn (s'entenen per diferents aquells que tenen un distint codi d'identificació). Els documents han de conservar-se, al lloc on es realitza l’activitat, durant un període de cinc anys.

7.La periodicitat amb la què s’ha d’efectuar el control de dades meteorològiques s’estableix a la taula següent:

Controls	Fase explotació	Fase post clausura
Volum precipitacions	Diàriament	Diàriament i valors mensuals
Temperatura ambient (min. I màx. 14:00 h)	Diàriament	Mitjana mensual
Direcció i velocitat del vent dominant	Diàriament	-
Evaporació (lisímetre)	Diàriament	Diàriament i mitjana mensual
Humitat atmosfèrica         (14:00 h)	Diàriament	Mitjana mensual

8.La periodicitat amb la què s’ha d’efectuar el control topogràfic és el que s’estableix a la taula següent:

Control	Fase explotació	Fase Post Clausura
Plànol topogràfic	Anualment	-
Assentaments i subsidències	Trimestralment	Semestral
Moviments horitzontals	Semestral	Semestral
Reconeixement i inspeccions de enfonsaments i erosions	Quinzenal	Trimestral

9.S’han d’instal·lar tant a la fase d’explotació com a la fase de manteniment posterior, almenys 10 punts de control d’estabilitat consistent en seccions permanents d’instrumentació d’assentaments i elements d’instrumentació de moviments horitzontals.

10.En cas de detectar efectes negatius sobre el medi ambient en els controls realitzats, l’entitat explotadora de l’abocador informarà a l’Ajuntament d’Alcúdia i a l‘autoritat competent de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient.

6.6.3Fase de clausura i post clausura:

1.S’haurà de clausurar l’extrem sud de l’abocador de Biniatria, zona d’abocament sense impermeabilització basal, en un període inferior a 6 mesos des de l’aprovació d’aquesta modificació de l’AAI.

2.Quan s’arribi a la fi de la vida útil de cada una de les cel·les, s’ha de presentar la petició de clausura a l’òrgan competent, el qual emetrà la corresponent autorització. La petició es realitzarà en un període inferior a 90 dies des del moment que s’arribi a la cota màxima autoritzada de les diferents cel·les. Durant el període en el qual s’emet l’autorització de clausura per part de l’administració, s’instal·larà un segellat temporal format per terres compactades de 40 cm d’altura o per una làmina de PEAD per evitar la dispersió de partícules i la minimització dels lixiviats.

3.La Conselleria competent en matèria de Medi Ambient, per decisió motivada, pot autoritzar la clausura d’una o més cel·les.

4.El segellat de cada una de les cel·les haurà de garantir la impermeabilització de la massa de residus i una durabilitat com a mínim de 30 anys. La superfície de les diferents cel·les estarà impermeabilitzada seguint la següent solució, la qual compleix els criteris de coeficients de permeabilitat establert al Reial Decret 1481/2001, per a residus no perillosos:

-Col·locació d’un nivell de regularització de 15 cm.

-Col·locació d’una barrera mineral artificial de 6 cm de gruix, amb les característiques recollides al projecte d’ampliació.

-Col·locació d’un nivell de drenatge per a la circulació de les aigües pluvials.

-Col·locació de terres seleccionades sense compactar de 80 cm a la plataforma i 30 cm als talussos.

-Col·locació de 20 cm de terres vegetals a tota la superfície de clausura.

5.L’empresa explotadora col·locarà un tancament perimetral al voltant de les diferents cel·les clausurades i col·locarà un cartell informatiu en el qual s’especificarà el dia d’aprovació de la clausura i el tipus de residus dipositats.

6.Els talussos presentaran un pendent inferior a 2,5H:1V, una alçada no superior a 10 m i bermes de 4 m d’amplada. La zona de plataforma tindrà un pendent superior al 2% en direcció a les cunetes perimetrals. Un cop situada la capa vegetal s’ha de realitzar una hidrosembra de protecció suficient contra l’erosió per aigua i vent.

7.Els diferents nivells de segellament s’hauran d’ancorar a zones que assegurin la seva estabilitat durant el període de post-clausura. 

8.Un cop finalitzat l’etapa de segellament es realitzarà una inspecció per part de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient per tal d’aprovar la clausura. Això no disminuirà en cap cas la responsabilitat de l’entitat explotadora pel que fa a la fase de manteniment de l’abocador durant el període post-clausura.

9.Després de la clausura definitiva de l'abocador, i de conformitat amb aquesta AAI, l'entitat explotadora serà responsable del seu manteniment, de la vigilància, anàlisi i control dels lixiviats de l'abocador, i, si escau, dels gasos generats, així com del règim d'aigües subterrànies en els voltants del mateix, tot això conforme al disposat en l'annex III, del Reial Decret 1481/2001 de 27 de desembre, pel que es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador.

10.S’eliminaran els arbres que apareguin sobre el segellat.

11.L’encarregat de l’abocador tindrà un llibre en el qual es recollirà tota la informació referent las anàlisi i mesures realitzades a l’abocador durant l’etapa de post clausura. 

12.A efectes de gestió i manteniment, les aigües pluvials s’han de conduir superficialment mitjançant canaletes. La canalització del Torrent Oest entrada, cap el Torrent Oest sortida es fa soterrada. En cas que en la fase de clausura es modifiqui aquesta conducció es revisaran els controls periòdics de les instal·lacions.

13.La realització d’activitats a la zona de l’abocador o a una part durant el període post-clausura haurà de estar en possessió d’una autorització prèvia de l’òrgan competent en matèria de residus. Aquestes activitats no podran suposar un risc pel segellat de l’abocador o ni a cap de les instal·lacions associades a l’abocador.

6.7Constitució de la fiança.

En compliment de la llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat Mediambiental i al RD 1481/2001, s’haurà de constituir una fiança, per respondre del compliment de totes les obligacions enfront l’administració que es derivin de la seva activitat, d’una part pel segellament de l’abocador i d’altre pel manteniment postclausura. Es podrà alliberar-se una part quan es produeixi la clausura i restauració ambiental, mentre que la de manteniment postclausura serà alliberada una vegada transcorregut 30 anys des de la clausura.

Fiança del Abocador de Biniatria
Segellament - clausura	20.700.000,00 €
Manteniment postclausura	4.580.674,56 €
Total	25.280.674,56 €

7.Condicionants Hídrics

7.1Consum. 

El consum anual estimat d’aigua és de 900.000 m³, dels quals 240.000 m³ seran d’aigua de xarxa, i la resta seran d’aigua de la mar.

-Aigua de xarxa. S’estima un consum mensual de 20.000 m³, que es destinarà a consum general i en major part per a la producció de vapor en els cicles i dessulfuracions.

-Aigua de la mar. Es preveu un consum mensual de 55.000 m³. La major part es destinarà al sistema de refrigeració, encara que part s’utilitza als cicles, una vegada tractada.

7.2Tractament i gestió de l’aigua.

1.A la central es duen a terme els tractaments de dessalació d’aigua de mar i osmosis d’aigua de xarxa. Ambdós efluents es desmineralitzen abans de la seva entrada en els cicles aigua/vapor.

L’aigua de mar i les aigües pluvials recollides a les zones dels grups 1 a 4, s’utilitzen en el procés de refrigeració, és a dir, entren a la càntera d’on es recull l’aigua de mar.

L’aigua del sistema de tractament d’efluents s’utilitzarà per als processos de dessulfuració de gasos de combustió de les calderes i per a la humectació de cendres.

2.Els tractaments que es duran a terme són:

a.Dessalació d’aigua de mar. En primer lloc s’addiciona un antiincrustant i antiescumant i en segon lloc es du a terme un procés de destil·lació per compressió de vapor a baixa temperatura, de forma que la producció diària s’emmagatzema a tancs per a la seva posterior desmineralització.

b.Osmosi inversa d’aigua de xarxa. Consta de tres fases:

-Pretractament o regeneració, en el que s’eliminen els sòlids en suspensió per filtració, s’elimina el clor i s’addicionen antiincrustants.

-Tractament a planta Graver, mitjançant filtres d’arena i filtres de carbó actiu, addició d’antiincrustant i la posterior filtració en filtres de cartutx, s’eliminen els sòlids en suspensió i el clor abans de l’entrada a les membranes.

-Osmosi inversa. Es realitza mitjançant dues cadenes de membranes semipermeables. El rebuig es du a la planta de tractament d’efluents.

c.Desmineralització. S’eliminen les sals dissoltes per intercanvi iònic tant de l’aigua dessalada com de l’aigua osmotitzada, per a la seva posterior utilització en els cicles aigua/vapor. La capacitat de tractament de la planta és de 44.000 m³ mensuals.

3.Sistema de tractament d’efluents. Consta d’una sèrie de basses per a la recollida de cada tipus d’efluent, encara que el conjunt acaba a una bassa d’homogeneïtzació. El destí dels efluents tractats (neutralització) és la humectació de cendres la dessulfuració de gasos. El que no es reutilitza s’aboca a la mar (3.500 m³/any).

7.3Abocaments.

1.Aigües sanitàries, que es duen mitjançant xarxa d’evacuació a una fossa connectada a la xarxa de clavegueram municipal.

2.Aigües pluvials:

a.Les del sector dels grups 1 i 2 i les del sector dels grups 3 i 4, es tracten a un decantador i es condueixen al desarenador previ a la osmosi de l’aigua de la mar, per a la seva reutilització al sistema de refrigeració.

b.Les pluvials procedents del parc de carbó, actualment es recullen i es condueixen al circuit de captació d’aigua de la mar.

c.Les pluvials potencialment olioses de les zones de descàrrega de combustibles líquids i de combustibles de les calderes de les zones d’oli (planta baixa de les turbines 1 a 4 i cubetes a trafos) es condueixen al sistema de tractament d’efluents.

3.Salmorra, amb una salinitat de 6,3% TSD, es descarrega a la càntera d’aigua de mar i es retorna conjuntament amb l’aigua de refrigeració.

4.Aigua de refrigeració. L’efluent del sistema de refrigeració es condueix mitjançant un emissari que travessa el parc Natural de S’Albufera i s’endinsa uns 280 m des de la línia de costa. L’abocament es fa a 7,5 m de profunditat (coordenades UTM x:510389 UTM y:4407545).

5.Aigües de procés. Es tracten al sistema de tractament d’efluents. Es distingeixen:

a.Efluents amb elevat contingut en sòlids en suspensió (escorrenties de parc de carbó, rentat de calderes, rentat de precipitadors i recollida d’aigües de tancament).

Aquestes aigües es tractaran a un decantador abans de la seva entrada al sistema de tractament d’efluents. Els fangs s’eliminaran mitjançant un filtre de premsa.

b.Efluents amb baix contingut en sòlids (polishing, efluents de la planta d’osmosis inversa i de la planta desmineralitzadora, així com l’aigua dels separadors de les sentines).

7.4Control d’emissions de terra a mar

1.Aquest abocament de terra a  mar es realitza dins el lloc de la xarxa Natura 2000 ES5310005-Badies de Pollença i Alcúdia, com a lloc d’importància comunitària (LIC) i inclòs a la llista de les Illes Balears aprovada mitjançant l’Acord del Consell de Govern de 3 de març de 2006. A més, aquest LIC forma part de la Llista de llocs d’importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània aprovada per la Decisió de la Comissió Europea de 19 de juliol de 2006. Els vessaments dels emissaris submarins a les zones sensibles d’aquest LIC s’haurà d’ajustar al que preveu el Decret 31/2007, de 30 de març, pel que s’aprova el Pla de Gestió del LIC Badies de Pollença i Alcúdia (ES5310005).

2.Aquesta AAI, en caràcter exclusiu, recull els abocaments al mar dels efluents que procedeixen de la Central tèrmica d’Alcúdia. Aquests efluents estan composts per les aigües de procés, les d’escorrentia i les de refrigeració que procedeixen de la Central tèrmica. Els efluents abocaran a través d’un emissari submarí que consta de dues conduccions de ciment , a 280 m de la línia de costa i a 7,5 m de profunditat (coordenades UTM x:510389 UTM y:4407545).

3.Els efluents que procedeixin o puguin procedir d’altres instal·lacions (piscifactoria, etc) i que hagin d’abocar pel mateix emissari submarí, no queden emparats per la present AAI.

4.El volum anual d'abocament al mar de la central tèrmica no superarà els 550 Hm3 /any.

5.No es podran superar increments de temperatura, en les aigües receptores de 3ºC, en un radi d'influència de 100 metres, al voltant del punt d'abocament.. La diferència de temperatura de l’efluent sobre el medi receptor no podrà ser superior a 5ºC.

6.L'abocament per l'emissari submarí no podrà superar els límits de Nitrogen total ni Fòsfor total, establerts per a les zones sensibles, declarades en el Decret 49/2003, de 9 de maig, pel qual es declaren les zones sensibles de les Illes Balears.

7.Els objectius de qualitat per a les aigües receptores, tractant-se d'una zona propera a una zona d'aigua de bany,  serà  el de les aigües de bany,  segons  el  RD 1341/2007, d'11 d'octubre de 2007 sobre la gestió del la qualitat de les aigües de bany i els que s'especifiquen en l'annex I de la disposició final quinta de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, en la que es modifica la Llei 22/1988, de 28 de juliol de Costes, afegint la Disposició addicional novena, de Reducció de la contaminació per abocaments de substàncies perilloses al medi marí.

8.Les instal·lacions hauran de comptar amb els dispositius necessaris per a la presa de mostres per a l’abocament de la terra al mar i també disposarà d’un sistema de mesura de cabal.

9.Gas y Electricidad Generación SAU haurà de lliurar anualment un Pla de vigilància i control, en el que es farà:

-La vigilància estructural de les conduccions i l'ambiental de l'abocament. El control estructural es farà amb sistema de detecció de fuites segons les indicacions de l'art. 7.2 de l'Ordre de 13 de juliol i que consistirà en la inspecció del tram submergit de la conducció  i dels principals elements amb bussejadors o instrumental submergible.

-La vigilància ambiental es farà amb controls de l'efluent, de les aigües receptores i dels sediments i organismes. Totes les anàlisi es faran amb els mètodes establerts a la Legislació i d’acord amb les normes UNE, ISO vigents, tant pel que fa a la recollida de mostres, transport i determinacions analítiques.

-Els paràmetres  i les freqüències, així com els punts de recollida de les mostres seran:

+Freqüències:

Vigilància estructural, freqüència anual i consistirà en la inspecció de totes les conduccions, tant en els trams terrestres com en els trams submarins.

Vigilància ambiental, les freqüències seran:

*Efluent, mensual

*Aigües receptores, recollida de mostres quadrimestral (una de les preses de mostres ha de ser a l’estiu). Una vegada a l’any es farà un anàlisi detallat de Metalls pesats, Biocides, VOCs i HPA. En el cas que en els resultats d’anàlisi detallat de les aigües receptores, així ho confirmin, per als paràmetres absents la freqüència serà de cada  3 anys.

*Sediments i organismes la freqüència serà anual, en el cas que els resultats de l’anàlisi de metalls i Metal·loides, així ho confirmin, per als paràmetres absents la freqüència serà de cada  3 anys.

+Efluent

*Cabal, Temperatura, pH, Salinitat, SS, DBO, TOC, N total, P total, Clor residual lliure, Olis i Greixos, E. Coli, Enterococs.

+Aigües Receptores

*Es determinaran 4 punts mostreig, un en el punt d’abocament,  dos a 100m i 300m d’aquest punt en direcció a la costa i un punt de control aigües endins que servirà de blanc.

*Temperatura, pH, Salinitat, SS, TOC, N total, P total, Clor residual lliure, Clorofil·la A, oxigen dissolt, olis i greixos, E. Coli, Enterococs.

*Una vegada a l’any, es farà un anàlisi detallat, a més a més dels paràmetres anteriors:

-Metalls i Metal·loides: Mercuri, Cadmi, Arsènic, Coure, Níquel, Plom, Seleni, Crom VI, Zinc.

-Biocides: Antracina, Simazina, Terbutilazina, Trifluralina, Endosulfan.

-VOCs: Benzè, Toluè, Xilè, Etilibenzè, 1,1,1 Tricloroetà, Tributilestany (TBT).

-Hidrocarburs aromàtics policíclics (HPA): Naftalè, Antracè, Fluorantè, Benzo(a)pirè, Benzo(b)fluorantè.

+Sediments i organismes

-Es determinaran 3 punts mostreig, 1 en el punt d’abocament, i els altres a 100m a cada costat del punt d’abocament.

-Metalls i Metal·loides, Mercuri, Cadmi, Arsènic, Coure, Níquel, Plom, Seleni, Crom VI, Zinc.

-Llistat de presència dels macroinvertebrats bentònics.

-Estudi de la Posidònia oceànica, densitat, cobertura i cartografia de la praderia i el mateix en el cas de presència d’altres fanerògames marines.

10.Juntament amb el primer Pla de vigilància i control i independentment d'aquest, Gas y Electricidad Generación SAU haurà de presentar:

-Els resultats de la caracterització completa de l'efluent, de les aigües receptores i dels sediments.

-L'estudi dels increments de temperatura en el medi receptor, en el punt d'abocament i a 100 i 300 metres d'aquest. L'estudi es farà tenint en compte variabilitats de temperatura atmosfèrica  i del mar al llarg de l'any.

-Un seguiment de l’evolució de les característiques del medi receptor i de les comunitats bentòniques, especialment de l’hàbitat Praderes de Posidonia. Aquest Pla pot ser el mateix que es proposa al document presentat amb addenda del projecte (gener de 2008 informe núm. 1778.08 P).

7.5Control d’emissions d’aigües pluvials

Els requisits mínims que els abocaments de pluvials han de complir, són els següents:

Paràmetre	Unitats	VLE
Ph		6-9
DBO5	mg O2/l	40
DQO	mg O2/l	120
SS	mg/l	60
N total	mg/l	10
P total	mg/l	1
Olis i greixos	mg/l	20

Els controls es duran a terme als sobreeixidors de pluvials del parc de carbó, a la bassa del parc de carbó i a la sortida del decantador del sistema de tractament de les pluvials de la central (sector grups 1 a 4) amb una periodicitat trimestral.

Aquesta periodicitat és orientativa i en qualsevol cas les mostres s’han de prendre en, desprès o durant episodis de pluges, ja que en cas contrari s’estaria controlant la qualitat de les aigües emmagatzemades a les basses de pluvials.

Per tal de determinar les emissions s’estimarà el volum anual emès des del parc de carbó al canal paral·lel a S’Albufera i el reutilitzat al sistema de refrigeració.

7.6En caràcter general pels abocaments al medi hídric i marí

En els casos de modificació substancial del projecte, modificacions en la normativa o ampliació d’informació respecte a l’estat ecològic de les masses d’aigua receptores es podran revisar dels valors límit d’emissió.

7.7Canon d’abocament al mar

D’acord amb l’art. 85 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, el titular de l’AAI ha d’abonar el cànon anual d’abocament al mar.

El mètode de càlcul del cànon esmentat està regulat a l’art. 24 de la Llei 20/2001, de 21 de desembre, de mesures tributàries, administratives i de funció pública, de la CAIB i serà el producte de multiplicar el volum anual d’abocament autoritzat pel preu bàsic per metre cúbic i per un coeficient K, de majorització o minorització.

El coeficient K, està fixats al RD 606/2003, de 23 de maig, pel que es modifica el Reglament de la Llei d’Aigües aprovat pel RD 849/1986 , d’11 d’abril i per aigua de refrigeració i un volum de 550 Hm³, és 0’00566. Per tant:

CÀNON (€/any) = 550.000.000 x 0’00566 x preu bàsic

El titular queda obligat a presentar els corresponents justificants de pagament anual a la Direcció General competent en matèria de Litoral. Aquest cànon s’haurà d’actualitzar cada any segons l’actualització del preu bàsic que es publiqui al BOIB o bé quan canviïn alguna de las condicions de l’autorització d’abocament.

7.8Fiança per l’abocament terra mar

D’acord amb l’art. 25 de la Llei 20/2001, de 21 de desembre, de la CAIB, el titular haurà de constituir una fiança a favor del Govern de les Illes Balears de 4.675 €, equivalent a un semestre del cànon d’abocament. Aquesta fiança respon durant tota la vigència de l’AAI i de les pròrrogues que es puguin atorgar, de les penalitats i responsabilitats en que la titular pugui incórrer.

7.9Abocador de Biniatria

7.9.1Pluvials internes.

1.Zona 1. Les pluvials internes de la zona 1 s'abocaran a torrent previ control analític que determini la seva adequació segons els VLE establerts a aquesta autorització. En cas contrari s’hauran de conduir a la bassa de lixiviats.

Es gestionaran de la següent manera:

Pluvials provinents de la vessant Est. Es recolliran mitjançant canaletes i s'incorporaran al Torrent Est (entrada), previ control analític al PC 14.

Pluvials provinents de la vessant Nord- noroest. Es recolliran mitjançant canaletes i es conduiran al Dipòsit Nord. Es durà a terme un control analític als PC 11 i 15, previ als seu abocament al Torrent Nord (entrada).

2.Zona 2: les pluvials internes de les zones clausurades, es recolliran per gravetat mitjançant canaletes, baixants i canonades que les conduiran als col·lectors perimetrals, per la qual cosa el projecte preveu una pendent mínima de les superfícies clausurades del 2%. Les pluvials s'abocaran directament al Torrent Oest (sortida). El control analític es farà al PC 12, per a les cel·les 1 i 2.

En els sectors amb canvis bruscs de pendent es preveu la instal·lació d'arquetes amb areners que serviran per a la retenció de sediments i com a punts addicionals de control.

7.9.2Pluvials externes

1.Torrent Nord (entrada) i Torrent Est (entrada), es canalitzaran per davall de la massa de residus de la zona. Es durà un control de la seva qualitat als PC 1 i PC 2.

2.Torrent Oest entrada, es desviarà perimetralment mitjançant una canalització de 800 mm de diàmetre i 365 m de longitud. El seu cabal es condueix al torrent oest sortida i la seva qualitat es controla al PC 3.

7.9.3Lixiviats

1.Els lixiviats que es generin durant la fase d'explotació (pluvials internes de les cel·les en explotació que puguin entrar en contacte amb els residus) es recolliran mitjançant el sistema de recollida de lixiviats i es conduiran, mitjançant col·lector, al dipòsit de lixiviats i des d'allà a la bassa de lixiviats, on es tractaran per evaporació.

2.Els lixiviats excedents es reutilitzaran per a la humectació. Es preveu la seva possble utilització a la central per al refredament de cendres. Els valors límits que tindran els lixiviats per poder ser emprats per a humectar les cendres serà els que venen recollits a l’apartat 2.1.2. de la Decisió del Consell 2003/33/CE  sobre valors límits per a residus admissibles a abocadors de residus inerts. Els lixiviats que no compleixin amb els requisits no podran esser utilitzats per a aquesta finalitat.

3.El control de qualitat de lixiviats es preveu al PC 16, a la bassa, i al PC 13, a la entrada al dipòsit de decantació.

7.9.4Subdrenatge

1.Aquest sistema permet la evacuació de les aigües freàtiques més superficials de manera que s’evitin fenòmens de supressió que puguin alterar la impermeabilització basal.

2.El sistema de subdrenatge es independent per a cada cel·la i comptarà amb un control analític previ, de manera que en cas de sobrepassar els VLE establerts a aquesta AAI es bombejaran al sistema de lixiviats, en cas contrari s'abocaran al torrent.

3.Els punts de control són independents per a cada cel·la, i corresponen als en concret PC6, PC7,PC8 i PC9.

4.Sota la bassa de lixiviats també hi ha sistema de subdrenatge l'efluent recollit del qual es condueix al Torrent Sud (sortida). El punt de control d'aquest abocament és el PC10.

7.9.5Valors límit d’emissió

1.Els valors límit d’emissió, per l’abocament de les pluvials internes i les aigües de subdrenatge a torrent són els següents:

Paràmetre	VLE (mg/l)
Bari (Ba)	1
Clorurs	400
Crom total (Cr)	0,05
Coure (Cu)	0,005
DQO	30
Fenols	0,1
Fluorurs	1,5
Mercuri (Hg)	0,001
Plom (Pb)	0,05
Sulfats	250
Sulfurs	0,05
Sòlids en suspensió	25
Zinc (Zn)	0,03

2.En cas que es detectin concentracions superiors d’alguna de les substàncies indicades al punt anterior, aquests efluents es gestionaran al sistema de lixiviats.

3.Es podran realitzar analítiques amb una periodicitat inferior a la establerta al Pla de vigilància, de manera que en tornar a ser correctes es poden abocar directament al torrent. Aquest fet es remarcarà a l’informe anual previst al control documental.

7.9.6Pla de vigilància

Per tal de controlar la incidència de la activitat, així com fer un seguiment de la qualitat del medi es durà a terme un Pla de vigilància al següents punts:

1.Aigües pluvials internes

PC11	506807,170	4407899,874	Abocament de drenatge de pluvials internes de la zona 1 a Zona nord-est.
PC12	506933,309	4407344,142	Abocament del drenatge de pluvials de cel·les 1 i 2 clausurades.
PC14	507216,589	4407828,157	Abocament de pluvials internes de la zona 1 a Torrent Est (entrada).
PC15	506785,872	4407978,536	Abocament de pluvials internes de la zona 1 a Torrent Nord (entrada).

2.Aigües superficials externes

PC 1	507216,598	4407828,157	Torrent Est (entrada)
PC 2	506708,602	4408142,641	Torrent Nord (entrada)
PC 3	506743,745	4407632,479	Torrent Oest (entrada)
PC 4	506934,745	4407352,051	Punt de confluència torrents Est i Nord abans d'abocament
PC5	506919,980	4407350,933	Sortida de la canalització del Torrent Oest

3.Lixiviats

PC16	506889,750	4406788,750	Bassa de lixiviats
PC13	506886,939	4406889,181	Entrada d'aigües superficials internes en fase d'explotació a dipòsits de decantació

4.Subdrenatge

PC6	506902,470	4407587,504	Abocament de subdrenatge de cel·les 1 i 2
PC7	506892,992	4407241,874	Abocament de subdrenatge de cel·la 3
PC8	506840,657	4407065,227	Abocament de subdrenatge de cel·la 4
PC9	506899,588	4406885,450	Abocament de subdrenatge de cel·la 5
PC10	506840,767	4406753,320	Abocament de subdrenatge de cel·la 6

5.Aigües subterrànies

Pou 1	507373,29	4407814,94	Aqüífer profund, aigües a dalt
Pou 2	507032,16	4406364,65	Aqüífer profund, aigües a baix
Pou 3	506539,34	4406775,43	Aqüífer profund, aigües a baix
Pou 5	506418,25	4408672,92	Aqüífer profund, aigües a dalt
Sondeig 9	506865,21	4408265,55	Aqüífer superficial, aigües a dalt
Sondeig 10	506911,18	4406786,43	Aqüífer superficial, aigües a baix
Sondeig 11	507106,46	4406809,52	Aqüífer superficial, aigües a baix

6.El control de la composició dels diferents efluents/abocaments paràmetres físicoquímics inclourà, com a mínim, els següents:

-Conductivitat, temperatura i pH,

-DQO, COD, TOC, sòlids dissolts, sòlids sedimentables,

-clorurs, sulfurs, sulfats, fluorurs, fenols,

-metalls :As, Cd, Cr total, Cr VI, Mn, Pb, Hg, Al, Fe, Cu, Ba, Zn, Sb, Ni, Se i Mo.

7.Es durà a terme un control del manteniment dels diferents dipòsits (pluvials i lixiviats) de l’abocador, amb una periodicitat trimestral en fase d’explotació i de clausura.

8.La periodicitat mínima dels controls serà la següent:

Efluent	Paràmetres	Fase d'explotació	Fase de clausura
Pluvials internes	Composició i Control i neteja de canaletes*	Trimestral	Trimestral
Pluvials externes	Composició i Control i neteja de canaletes i canonades*	Trimestral	Trimestral
Lixiviats	Volum, Composició i Manteniment i neteja de dipòsit i bassa de lixiviats	Trimestral	Semestral
Subdrenatge	Composició i volum evacuat	Mensual	Trimestral
Aigües subterrànies	Composició i nivell freàtic	Trimestral	Semestral

*El control i neteja de canaletes i canonades també es realitzarà després de pluges d’alta intensitat que puguin haver causat desperfectes.

7.9.7Altres condicionats hídrics

1.Mentre no es clausuri adequadament la zona 1 s'haurà d'instal·lar un sistema adequat que permeti evacuar les pluvials internes de la zona 1 en cas de no donar compliment als VLE establerts a aquesta AAI. La descripció d’aquest sistema es remetrà a l’òrgan ambiental encarregat de tramitar la AAI per al seu coneixement i als efectes oportuns.

2.Els llots i sediments que es puguin retirar durant les tasques manteniment dels sistemes de lixiviats i pluvials, es podran abocar al mateix abocador.

3.El PC 9 s'ha de canviar d'ubicació de manera que quedi aigües a dalt i fora de la massa de residus. Aquest canvi es farà en el termini de 6 mesos a partir de la aprovació de la present autorització i s’haurà de comunicar a l’òrgan ambiental encarregat de tramitar la AAI.

4.D’acord amb allò establert a la AIA es durant la fase d’explotació es farà una analítica més completa per tal d’establir un punt zero. Aquesta analítica junt a un informe de caracterització de les aigües subterrànies s’enviarà a l’òrgan ambiental encarregat de tramitar la AAI abans del començament de l’explotació de la cel·la 2.

5.En cas de detectar un valor inusual d’algun dels paràmetres de control es prendrà una altra mostra amb rèplica al mateix punt, en un termini màxim de 24h, exceptuant deguda justificació però mai superant les 72 hores.

La mostra s’analitzarà al laboratori que va fer la primera analítica, la rèplica a d’altre.

La incidència es comunicarà a la Direcció General de Recursos Hídrics en el termini de 48 hores des de la recepció dels primers resultats.

Els tècnics de la Direcció General de Recursos Hídrics juntament amb el gestor de les instal·lacions, dissenyarà un pla temporal de control per tal d’establir la causa del valor i les possibles actuacions dur a terme.

Es consideren valors inusuals els que presentin una desviació de la mitjana superior al 20%.Accions sobre el medi.

6.Queda prohibit efectuar accions sobre el medi físic o biològic que constitueixin o puguin constituir una degradació del mateix.

7.10Exercici de les activitats.

Queda prohibit l’exercici d’activitats dintre dels perímetres de protecció quan poguessin constituir un perill de contaminació o degradació del domini públic hidràulic i/o marítim.

En cas d’abocament d’aigua amb alt contingut en matèries en suspensió i que produeixin sedimentacions en el llit de llera del torrent, es podrà incoar el corresponent expedient sancionador.

En cas de que es produeixi un abocament  accidental al mar que pugui suposar perill per les persones o pel medi natural, el titular de l’empresa està obligat a comunicar-ho immediatament a la Direcció General competent en matèria de Litoral, per prendre les mesures corresponents. En el cas de que per força major, s’hagi de realitzar un abocament excepcional, s’haurà de comunicar a l’esmentada Direcció General perquè dicti les instruccions necessàries.

8.Condicionants d’Atmosfera

8.1Prescripcions de caràcter general.

La instal·lació haurà de complir amb l’establert en la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera; en el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera (APCA) i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació; en l’Instrument de Ratificació del Protocol de Gotemburgo (BOE núm. 87 de 12/abril/2005); en el Pla Nacional de Reducció d’Emissions per a Grans Instal·lacions de Combustió (Ordre PRE 77/2008 de 17 de gener BOE 24 de 28/01/2008); en la Directiva 2010/75/UE, de 24 de novembre, sobre les emissions industrials; en el Reial Decret 430/2004, de 12 de març, sobre limitació d’emissions a l’atmosfera procedents de grans instal·lacions de combustió, i en el Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, així com amb tota la normativa de desenvolupament que li sigui d’aplicació.

8.2Identificació d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera.

La instal·lació en conjunt està classificada com Activitat potencialment contaminadora de l’atmosfera del grup A, codi 01 01 01 Generación de electricidad para su distribución por la red pública, calderas de potencia térmica nominal > 300 MWt, segons l’annex del Reial decret 100/2011.

Als apartats següents s’indiquen les activitats existents i la seva classificació d’acord amb l’annex del Reial decret 100/2011. Al primer apartat, les activitats amb focus canalitzats i, al segon apartat, amb focus no canalitzats o difusos.

8.2.1Activitats amb focus canalitzats:

Núm. focus	Descripció activitat	Codi APCA	Grup APCA
FC-GV1	Grup de vapor1 Calderas de potencia térmica nominal > 300 MWt	01 01 01 00	A
FC-GV2	Grup de vapor2 Calderas de potencia térmica nominal > 300 MWt	01 01 01 00	A
FC-GV3	Grup de vapor3 Calderas de potencia térmica nominal > 300 MWt	01 01 01 00	A
FC-GV4	Grup de vapor4 Calderas de potencia térmica nominal > 300 MWt	01 01 01 00	A
FC-TG1	Turbina de gas TG1 Turbina de gas de potencia térmica nominal >= 50 MWt	01 01 04 01	A
FC-TG2	Turbina de gas TG2 Turbina de gas de potencia térmica nominal >= 50 MWt	01 01 04 01	A
FC-PC	Tremuja del parc de carbó Almacenamiento u operaciones de manipulación, mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de materiales sólidos pulverulentos en parques de carbón o coque, en instalaciones industriales, puertos o centros logísticos	05 01 03 00	B

8.2.2Activitats amb emissions difuses/focus no canalitzats:

Núm. focus	Descripció activitat	Codi APCA	Grup APCA
FNC-1	Parc de carbó - Transport, trituració i tamisat del carbó Almacenamiento u operaciones de manipulación, mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de materiales sólidos pulverulentos en parques de carbón o coque, en instalaciones industriales, puertos o centros logísticos	05 01 03 00	B
FNC-2	Abocador de Biniatria - Descàrregues de cendres i productes de desulfuració Vertederos de residuos industriales peligrosos o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior (de residuos inertes)	09 04 01 02	B

Altres activitats que poden produir emissions difuses de composts orgànics volàtils són la manipulació dels combustibles gasoil i fueloil. La gestió dels dipòsits de combustibles i la seva manipulació minimitzaran les possibles emissions difuses i s’utilitzaran les millors tècniques disponibles (MTD) respecte a les emissions generades per l’emmagatzematge, transport i manipulació de combustibles.

8.3Controls i valors límit d’emissió: Emissions canalitzades

8.3.1Mètodes de mesura.

Tots els paràmetres de procés (contingut en oxigen, pressió, temperatura, …) així com les emissions de contaminants canalitzades es mesuraran i controlaran. El mètode de mesura per a cada contaminant serà l’establert a la normativa específica i, en el seu defecte, el considerat de referència. En absència d’aquestes, serà preferiblement el UNE-EN; en cas que no es pugui aplicar s’haurà de justificar la utilització d’altres mètodes, que seran, per aquest ordre: EN, UNE-ISO i altres mètodes internacionals. Sempre que es publiquin noves normes que substitueixin les indicades, s’aplicaran les més recents.

8.3.2Mesures en continu.

1.S’utilitzarà la norma UNE-EN 14181: 2005 (Emisiones de fuentes estacionarias. Garantía de calidad de los sistemas automáticos de medida) per garantir la qualitat dels sistemes automàtics de mesura en continu (SAM) dels contaminants i dels paràmetres de procés: concentració d’oxigen, pressió, temperatura i contingut de vapor d’aigua dels gasos residuals. 

2.Es realitzarà la calibració de cada SAM mitjançant el procediment del nivell de garantia de qualitat 2 (NGQ2) en el moment de la seva instal·lació, cada tres anys i després de fallida del SAM o de canvi important de la instal·lació.  Es realitzaran els assaigs anuals de seguiment (AAS) cada any. El titular de la instal·lació realitzarà el procediment corresponent a la garantia de qualitat en curs durant l’operació (NGQ3) d’acord amb la norma UNE-EN 14181.

8.3.3Punts de mostreig.

1.Els punts de mostreig de les xemeneies compliran la normativa aplicable a cada cas, les xemeneies existents compliran l’Ordre Ministerial de 18 d’octubre de 1976, i les noves xemeneies compliran la norma UNE-EN 15259. En cas que no sigui possible es farà arribar una proposta de punt de mostreig al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica per a la seva aprovació.

2.Els accessos i plataformes de treball als punts de mostreig hauran de complir la normativa en matèria de seguretat i salut en els llocs de treball.

3.Els punts de mostreig han de ser accessible en qualsevol moment per poder realitzar les mesures i inspeccions pertinents, i s’ha de disposar de sistemes automàtics per a la pujada d’equips d’anàlisis i material auxiliar.

8.3.4Valors límit d’emissió per focus.

1.El titular adoptarà totes les mesures adients perquè no se superin els valors límit indicats a les taules corresponents per a cada un dels focus existents i per a cada contaminant, realitzant els controls amb la periodicitat indicada.

2.Els controls i valors límit d’emissió indicats seran aplicables als focus amb emissions sistemàtiques, entesos com a focus que superin les 500 hores acumulades de funcionament dins un any natural.

3.Els valors límit d’emissió i les dates de compliment, per a cada grup i per a cada combustible, s’han establert d’acord amb la normativa aplicable a cada cas, la data d’alta del grup, els valors històrics dels autocontrols i mesures fetes per Organismes de control autoritzat (OCA) i els valors de referència indicats en els documents de les Millors Tècniques Disponibles (MTD i BREF) per aquests tipus d’instal·lacions.

8.3.5Avaluació del compliment dels valors límit d’emissió.

1.Per a tots els contaminants, s’avaluarà el compliment dels valors límit d’emissió d’acord amb la normativa aplicable: Reial decret 430/2004, Directiva 2010/75/UE, Reial decret 815/2013, Ordre ITC/1389/2008 i normativa de desenvolupament:

En el cas que no hi hagi mesures en continu, es consideren respectats els valors límit d’emissió quan els resultats de cada una de les sèries de mesures no superen els valors límit indicats.

En el cas de mesures en continu, es consideren respectats els valors límit d’emissió si es compleixen les següents condicions en la seva totalitat, per a les hores de funcionament d’un any:

a.Cap valor mitjà diari validat supera el 110% dels valors límit indicats.

b.Cap valor mitjà mensual validat supera els valors límit indicats.

c.El 95% de tots els valors mitjans horaris validats de l’any no supera el 200% dels valors límit indicats.

2.Per a les mesures en continu, els valors mitjans validats horaris i diaris es determinaran a partir dels valors mitjans horaris vàlids mesurats, desprès de restar el valor del percentatge del interval de confiança indicat a la normativa específica d’aplicació. Tots els valors mitjans temporals es calcularan a partir de dades vàlides i valors en base seca i corregits al percentatge d’oxigen de referència. Per poder fer qualsevol promig temporal dins un període serà necessari disposar d’un mínim de 75% de dades vàlides dins aquest període.

3.S’invalidaran els dies en què més de tres valors mitjans horaris siguin invàlids degut al mal funcionament o manteniment del SAM. Si per aquests motius s’invaliden més de deu dies a l’any, el titular ho notificarà al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica, indicant quines mesures adopta per millorar la fiabilitat del SAM.

4.El titular presentarà, cada any dins el primer trimestre de l’any següent, una declaració sobre el compliment o no dels valors límit d’emissió a partir de les dades registrades al llarg de l’any, pels contaminants que tenen establerta la mesura en continu, amb el corresponent informe justificatiu.

8.3.6Taules de valors límit d’emissió.

1.A les taules següents s’indiquen els valors límit d’emissió per a cada contaminant, per grup i combustible usat; tipus de control, autocontrols continus mitjançant sistema automàtic de mesura (SAM) o discontinus, mesures a realitzar per Organisme de control autoritzat (OCA); i periodicitat.

2.Els resultats de les mesures efectuades, per verificar el compliment dels límits d’emissió, estaran referits a condicions de cabal real i concentracions referides a temperatura de 273 K i pressió de 101,3 kPa de gas sec i s’ajustaran al percentatge d’oxigen de referència establert.

8.3.7Grups FC-GV1 i FC-GV2

1.Aquests són els grups de vapor més antics, amb combustible carbó. Els aplica el Pla Nacional de Reducció d’Emissions per a Grans Instal·lacions de Combustió (Ordre PRE 77/2008 de 17 de gener BOE 24 de 28/01/2008).

2.Són grups inclosos dins l’àmbit d’aplicació del Reial decret 815/2013 i formen  part d’una central tèrmica inclosa dins la petita xarxa aïllada de Mallorca-Menorca, per tant, es pot prorrogar fins a la data d’1 de gener de 2020 el compliment del valor límit d’emissió de SO2 i NOx.

3.Aquests grups disposen de precipitador electrostàtic i de filtres de mànigues, per reduir les emissions de partícules, i de dessulfuració, per reduir les emissions de SO2.

Contaminant	Tipus de Control	Periodicitat	Valor Límit d’Emissió (6% O2 de referència per als gasos)
SO2	SAM	Continu	400 mg/Nm3 200 mg/Nm3 a partir d’1/01/2020
NOx	SAM	Continu	500 mg/Nm3 200 mg/Nm3 a partir d’1/01/2020
Partícules	SAM	Continu	50 mg/Nm3 20 mg/Nm3 a partir d’1/01/2016
CO	Autocontrol	Mensual	-----
	OCA	Anual
Hg total	Autocontrol o OCA	Anual: mesura sobre filtre de partícules més fase gasosa	-----
Metalls pesants:  As, Cd, Cr, Cu,  Ni, Pb, Zn, V	Autocontrol o OCA	Un cop cada dos anys: mesura sobre filtre de partícules més fase gasosa	-----

4.El període de mostreig per als metalls serà mínim de 2 hores i màxim de 8 hores.

8.3.8Grups FC-GV3 i FC-GV4

1.Aquests són els grups de vapor de 1997, amb combustible carbó. El valor límit d’emissió per al SO2 prové de l’aplicació de la disposició transitòria segona del Reial decret 430/2004.

2.Són grups inclosos dins l’àmbit d’aplicació del Reial decret 815/2013 i formen  part d’una central tèrmica inclosa dins la petita xarxa aïllada de Mallorca-Menorca, per tant, es pot prorrogar fins a la data d’1 de gener de 2020 el compliment del valor límit d’emissió de SO2 i NOx.

3.Aquests grups disposen de precipitador electrostàtic i de filtres de mànigues, per reduir les emissions de partícules, i de dessulfuració, per reduir les emissions de SO2.

Contaminant	Tipus de Control	Periodicitat	Valor Límit d’Emissió (6% O2 de referència per als gasos)
SO2	SAM	Continu	800 mg/Nm3 200 mg/Nm3 a partir d’1/01/2020
NOx	SAM	Continu	500 mg/Nm3 200 mg/Nm3 a partir d’1/01/2020
Partícules	SAM	Continu	50 mg/Nm3 20 mg/Nm3 a partir d’1/01/2016
CO	Autocontrol	Mensual	-----
	OCA	Anual
Hg total	Autocontrol o OCA	Anual: mesura sobre filtre de partícules més fase gasosa	-----
Metalls pesants:  As, Cd, Cr, Cu,  Ni, Pb, Zn, V	Autocontrol o OCA	Un cop cada dos anys: mesura sobre filtre de partícules més fase gasosa	-----

4.El període de mostreig per als metalls serà mínim de 2 hores i màxim de 8 hores.

8.3.9Grups FC-TG1 i FC-TG2

1.Aquests grups són turbines de gas, que usen gasoil com a combustible.

2.La taula serà d’aplicació per a cada grup, dins un any natural, a partir de la data en què superi les 500 hores acumulades de funcionament amb combustible gasoil.

3.Per aquestes quatre turbines de gas, per ser grups inclosos dins l’àmbit d’aplicació del Reial decret 815/2013 i formar part d’una central tèrmica inclosa dins la petita xarxa aïllada de Mallorca-Menorca, es pot prorrogar fins a la data d’1 de gener de 2020 el compliment del valor límit d’emissió de NOx.

Contaminant	Tipus de Control	Periodicitat	Valor Límit d’Emissió (15% O2 de referència per als gasos)
SO2	Autocontrol	Mensual	40 mg/Nm3
	OCA	Anual
NOx	Autocontrol	Mensual	300 mg/Nm3 90 mg/Nm3 a partir d’1/01/2020
	OCA	Anual
Partícules	Autocontrol	Mensual	Opacitat Bacharach 2
	OCA	Anual
CO	Autocontrol	Mensual	100 mg/Nm3
	OCA	Anual

8.3.10Focus FC-PC

A la taula següent s’indiquen els tipus de control, periodicitat i valor límit d’emissió de partícules a mesurar al focus canalitzat del parc de carbó:

Focus	Tipus de control	Periodicitat	Valor límit d’emissió partícules
FC-PC  Xemeneia de filtres de tremuja del parc de carbó	Autocontrol	Anual	50 mg/Nm3
	OCA	Cada tres anys

8.3.11Situacions especials

1.En cas d’interrupció en el subministrament de combustible com a conseqüència d’una situació de greu escassetat, l’òrgan ambiental competent podrà concedir exempcions temporals perquè es puguin superar els valors límit d’emissió establerts. El titular de la instal·lació, previ informe del departament competent en matèria d’energia, sol·licitarà l’exempció a l’òrgan ambiental competent, per a cada cas concret.

2.Si, per garantir el subministrament elèctric, es preveu la superació d’algun dels valors límit d’emissió establerts, l’òrgan ambiental competent podrà concedir exempcions temporals. El titular de la instal·lació, previ informe del departament competent en matèria d’energia, sol·licitarà, l’exempció a l’òrgan ambiental competent, per a cada cas concret.

8.4Controls i valors límit d’emissió: Emissions difuses

8.4.1Focus FNC-1 (Parc de carbó - Transport, trituració i tamisat del carbó)

1.A la central tèrmica i al parc de carbó s’han d’aplicar les següents mesures:

-Reg periòdic del parc de carbó: augmentar i optimitzar els punts de reg dels vials

-Agranat periòdic dels vials

-Carenat de cintes transportadores de material polsós

-Tancament i captació local de pols a trituradores i cribes

-Captació local de pols a molins

-Filtres de mànigues a llocs estancs o canalitzats

-Sistemes d’aspiració de pols o neteja amb aigua

-Humectació a zones de descàrrega i maneig de cendres i productes de depuració de gasos de les xemeneies

-Minimitzar l’alçada dels apilaments de carbó

-Minimitzar el moviment de material amb la pala

-Mantenir i recuperar la barrera vegetal perimetral

2.Es mantindran durant tot l’any un mínim de dos equips de mesura de partícules sedimentables en el parc de carbó, així com un equip dins el parc de S’Albufera.

3.Les dades obtingudes així com la descripció de les condicions meteorològiques (pluja, direcció i velocitat de vent...) a més de si hi ha hagut episodis d’intrusió sahariana durant el període, es remetran semestralment al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

4.El valor objectiu per a les partícules sedimentables és de 300 mg/m2.dia.

5.Qualsevol canvi d’ubicació dels equips de mesura s’acordarà amb el departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

8.4.2Focus FNC-2 (Abocador de Biniatria). Condicionants d’atmosfera a la fase d’explotació:

1.L’abocador de Biniatria és el focus d’emissions difuses FNC-2 al qual s’han d’aplicar les següents mesures i prescripcions:

-Regs periòdics de les cendres i dels vials dins l’abocador i en els seu accessos.

-Reg periòdic de l’abocador i, especialment, en el moment d’abocar les cendres.

-Descàrrega de cendres humides des de camions a l’abocador de manera que es minimitzin les emissions difuses. Per tant, s’ha d’abocar a peu de terra i no en alçada.

-Limitació de la velocitat dels vehicles i maquinària per l’interior del recinte de l’explotació a 20 km/h i a 30 km/h en els vials d’accés.

-Condicionament adequat de les vies d’accés per minimitzar les emissions de pols.

-Manteniment adequat dels vehicles.

-Cobriment de la càrrega dels camions i no sobrecarregar les cubes dels camions.

-Neteja periòdica dels vials i de les rodes dels camions.

-Humidificació de les cendres abans del transport i abocament.

-Instal·lació d’una pantalla vegetal en el front d’explotació antic.

2.Es mantindran durant tot l’any un mínim de quatre equips de mesura de partícules sedimentables en els fronts d’abocament. 

3.Les dades obtingudes així com la descripció de les condicions meteorològiques (pluja, direcció i velocitat de vent,...) a més de si hi ha hagut episodis d’intrusió sahariana durant el període, es remetran semestralment al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

4.El valor objectiu per a les partícules sedimentables és de 300 mg/m2.dia

5.La ubicació i qualsevol canvi d’ubicació dels equips de mesura s’acordarà amb el departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

Anualment s’ha de presentar un croquis de la situació dels captadors de partícules sedimentables respecte al front d’explotació durant l’any.

8.4.3Mesures correctores i/o preventives

L’existència, manteniment i eficàcia de les mesures correctores i preventives d’emissions difuses del conjunt de la instal·lació, han de ser comprovades per un Organisme de control autoritzat (OCA) un cop cada tres anys, elaborant el corresponent informe de valoració.

8.5Notificacions immediates.

Si hi ha qualque superació de valors límit d’emissió límits o qualque anomalia de funcionament que pugui donar lloc a una emissió anormal de contaminants a l’atmosfera es notificarà, immediatament desprès del seu coneixement, al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. Així mateix s’informarà de les mesures correctores adoptades i del moment en què la instal·lació passa a funcionar correctament.

8.6Mesures a prendre en condicions de funcionament diferents a les normals.

En cas d’avaria o mal funcionament dels sistemes de reducció d’emissions dels contaminants, el temps acumulat d’explotació de la instal·lació sense aquest sistema no podrà superar les 120 hores en un període de dotze mesos.

8.7Registre

El titular de la instal·lació haurà de mantenir actualitzat un registre amb dades de les emissions, combustibles, aturades, tasques de manteniment, incidències, controls, etc., per a cada focus emissor d’acord amb el disposat a l’article 8 del Reial decret 100/2011 i la normativa de desenvolupament. La informació documental (informes, mesures, manteniment...) s’ha de conservar un període mínim de 10 anys.

8.8Immissions o qualitat de l’aire

1.A l’entorn de la central tèrmica existeixen quatre estacions fixes de mesura de qualitat de l’aire anomenades: Sa Pobla, Torre meteorològica (S’Albufera), Can Llompart i Alcúdia I.

2.S’han de complir els objectius de qualitat de les dades establerts a la normativa d’avaluació de la qualitat de l’aire ambient, quant a cobertura de dades i incerteses de mesura. S’aplicaran com a valors de referència els valors límit i objectiu establerts a la normativa existent: Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig, relativa a la qualitat de l’aire ambient i una atmosfera més neta a Europa, i Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire.

3.Els mètodes de mesura dels contaminants seran els indicats a la normativa esmentada. Els equips de mesura hauran de complir amb les normes UNE i CEN establertes i s’hauran de sotmetre a manteniment, verificació, calibratge i participació en exercicis d’intercomparació. Per tal de complir amb aquest requisit s’establirà un calendari acordat amb el departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

4.A cada estació s’han de mesurar els contaminants indicats a la taula següent així com els paràmetres meteorològics (pluviometria, temperatura, direcció i velocitat de vent, pressió atmosfèrica i humitat relativa).

5.Qualsevol canvi d’ubicació de les estacions o qualsevol canvi en els equips de mesura s’ha de fer d’acord amb el departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

Contaminant	Periodicitat	Valors de referència
NO	Continu
NO2	Continu	200mg/m3 mitjana horària, no superar més de 18 vegades/any 40mg/m3 mitjana anual
NOx	Continu	30mg/m3 mitjana anual per a la protecció a la vegetació
SO2	Continu	350mg/m3 mitjana horària, no superar més de 24 vegades/any 125mg/m3 mitjana diària, no superar més de 3 vegades/any
O3	Continu	120mg/m3 màxima diària de mitjanes mòbils octohoràries
Partícules PM10	Continu	50mg/m3 mitjana diària, no superar més de 35 vegades/any 40mg/m3 mitjana anual
Pb a fracció PM10	Campanya anual	0,5 mg/m3 mitjana anual
As a fracció PM10	Campanya anual	6 ng/m3 mitjana anual
Cd a fracció PM10	Campanya anual	5 ng/m3 mitjana anual
Ni a fracció PM10	Campanya anual	20 ng/m3 mitjana anual
Hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH) a fracció PM10	Campanya anual	per al benzo(a)piren 1ng/m3 mitjana anual

9.Requisits de seguretat i activitats

9.1Pla d’autoprotecció

El titular de l'activitat haurà de disposar del preceptiu pla d’autoprotecció enregistrat a la Direcció General competent en matèria d’Emergències i implantat a la totalitat de les instal·lacions i processos que conformen l’activitat, indicades al punt 1 de la present Autorització. El Pla d’autoprotecció estarà redactat i signat per un tècnic competent, de conformitat amb el que determina l’article 13 del decret 8/2004, i s’ajusti a l’índex de continguts que disposa el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel que es despleguen determinants aspectes de la Llei d’Ordenació d’Emergències a les Illes Balears (BOIB núm. 18 de 5 de febrer de 2004). A més del contingut que figura a l’annex II del Reial Decret 393/2007, de 23 de març, per qual s’aprova la Norma Bàsica d’Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d’emergència, inclourà les mesures a aplicar, incloses les complementàries per a limitar les conseqüències mediambientals i evitar altres possibles accidents e incidents.

9.2 Seguretat industrial

El titular de l’activitat haurà de:

-Inscriure les instal·lacions corresponents de la Direcció General d’Indústria, segons les normatives vigents de seguretat industrial, minera, etc… Les instal·lacions previstes o existents han de complir amb la legislació vigent en matèria d’Indústria.

-Revisar la inscripció en el Registre Industrial, i obtenir el Document de Qualificació Empresarial.

-Donar compliment al Reglament per la supressió de les barreres Arquitectòniques (Decret 20/2003) en tot el que li sigui d’aplicació.

-Prevenir els riscs laborals i vetllar per la salut i seguretat dels treballadors, i aquests el deure de complir les mesures de prevenció que s’adoptin, d’acord a l’establert a la llei estatal 31/95 de prevenció dels riscs laborals. Les condicions de treball s’hauran d’ajustar a l’establert a les disposicions  específiques i reglamentàries en matèria de seguretat laboral. Havent de posar especial atenció en el compliment del RD 374/2001 sobre protecció dels treballadors contra els riscs relacionats amb els agents químics durant el treball.

-Fer complir als edificis de caràcter industrial les prescripcions de protecció contra incendis indicades al Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel que s’aprova el Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials.

Per un altre banda:

-Les instal·lacions de protecció contra incendis i el seu manteniment s’hauran d’ajustar al disposat al Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RD1942/1993) i normes UNE corresponents.

-L’emmagatzematge de productes químics s’haurà d’adaptar al RD 379/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics, i les seves instruccions tècniques complementàries.

-Quan es realitzin ampliacions de grups de la Central, els grups que s’instal·lin hauran de ser compatibles amb l’ús del gas natural. S’emprarà gas natural en aquestes possibles ampliacions, sempre que aquest combustible ja estigui disponible. 

9.3Contaminació Acústica

S'efectuarà una campanya anual de caracterització real dels nivells de renou emesos a l'exterior durant les diverses fases típiques de l'operació (engegaments, etc.) en horari nocturn i diürn, per a la comprovació del compliment dels límits establerts a la normativa  vigent en aquesta matèria.

9.4 Contaminació lumínica

Es complirà amb allò que estableix la Llei 3/2005 de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

10.Controls de seguiment

10.1Control periòdic de les instal·lacions.

En qualsevol moment, la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient podrà realitzar visita de comprovació i certificar la idoneïtat de les instal·lacions i el manteniment de les condicions inicials que han donat lloc a l’AAI, així com el compliment de les prescripcions tècniques aplicables en virtut de la legislació vigent.

Periòdicament es realitzaran visites de comprovació a les instal·lacions Gas y Electricidad Generación SAU per part dels tècnics de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient, per tal de comprovar el compliment els requisits de l’AAI.

10.2Inventari d’emissions al Registre PRTR

Gas y Electricidad Generación SAU haurà de trametre les dades sobre quantitats de contaminants emesos, anualment, en aplicació del disposat en el Reglament 166/2006 (PRTR), de 18 de gener, del Parlament Europeu, que estableix un registre europeu d’emissions i transferència de contaminants, i pel RD 508/2007. Aquestes emissions seran trameses, per a la seva avaluació prèvia, a la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient adjuntant una memòria explicativa de la metodologia emprada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España. Les quantitats de contaminants seran mesurades, calculades o estimades, preferentment per aquest ordre.

10.3Control documental

10.3.1Control documental periòdic

Els informes realitzats per un Organisme de control autoritzat (OCA) seran tramesos per part de l’OCA al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

Es relacionen a continuació la llista d’informes d’OCA:

-Els assaigs anuals de seguiment (AAS) dels SAM, un cop a l’any.

-Els informes NGQ2 dels SAM, en el moment de la seva instal·lació, cada tres anys i després de fallida del SAM o de canvi important de la instal·lació.

-Els informes de mesures de contaminants per a cada focus, amb la periodicitat indicada a les taules corresponents.

-Els informes de comprovació de les mesures correctores i preventives d’emissions difuses, cada tres anys.

Per part del titular de la instal·lació es remetrà al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica la següent informació:

-Les dades semihoràries dels sistemes automàtics de mesura (SAM), en continu.

-Les dades de la resta d’autocontrols s’enviaran segons la periodicitat establerta a les taules de controls d’emissions.

-Al menys, les dades mitjanes horàries d’immissions de les estacions de mesura de qualitat de l’aire, en continu.

-Les hores de funcionament de cada grup i càrrega per a cada tipus de combustible, cada mes.

-Els informes dels captadors de partícules sedimentables, tant els del parc de carbó com els de l’abocador de Biniatria com el del parc de S’Albufera, s’enviaran semestralment.

Mentre no estigui en funcionament el sistema de tramesa de dades en continu s’establirà un sistema alternatiu d’acord amb el departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. 

10.3.2 Informe anual

El titular de l’activitat enviarà, abans de l’1 de març, a l’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar l’AAI un informe del període precedent en el que s’inclourà:

-Residus

+La declaració anual de residus d’acord amb allò que disposa l’article 41.1 de la Llei 22/2011 i l’article 18 del RD 833/1988. Aquesta memòria ha de contenir, almenys, referències suficients de les quantitats i característiques dels residus gestionats, la seva procedència i destinació, la relació d'aquells que es troben emmagatzemats així com les incidències rellevants que hagin tingut lloc l'any anterior. L’entitat explotadora ha de conservar, al lloc on realitza l’activitat, còpia de la memòria anual durant cinc any.

+Declaració anual dels aparells sotmesos a l’inventari previst al punt tercer del RD 228/2006.

+Informe anual sobre el control topogràfic de l’abocador de Biniatria, en el que s’inclourà al manco:

-Superfície ocupada pels residus

-Volum i composició dels residus dipositat

-Volum de les terres de cobertura

-Metodologia de depòsit emprada i àrea a la qual s’ha emprat

-Càlcul de la capacitat restant del depòsit

-Informació addicional que l’empresa explotadora consideri adient

-Tota la informació indicada a l’article 10 del Reial decret 1481/2001 sobre les quantitats i tipus de residus indicant l’origen, la data de entrega, el productor o el recol·lector en cas dels residus urbans, la ubicació dels residus perillosos i els resultats dels programa de control i vigilància.

-Examinada la informació remesa per l’empresa explotadora, l’òrgan competent en matèria de residus podrà reclamar informació complementaria per avaluar el correcte funcionament de l’abocador.

-Emissions i immissions atmosfèriques:

+Si s’escau, els informes resultat de la intercomparació de les mesures d’immissions de partícules front al mètode de referència.

+Les dades dels consums reals de cada combustible per a cada grup.

+La declaració sobre el compliment o no dels valors límit d’emissió a partir de les dades registrades al llarg de l’any, pels contaminants que tenen establerta la mesura en continu, amb el corresponent informe justificatiu.

+Croquis de la situació dels captadors de partícules sedimentables respecte al front d’explotació durant l’any.

-Emissions i immissions al medi hídric: es remetrà un informe sobre activitat amb les dades elaborades i que com a mínim contempli el següent:

+Estimació del volum de pluvials internes, externes i lixiviats generats a l’abocador i de les pluvials generades a la central, en base a les dades de control meteorològic. Incidències i possible afecció al volum i qualitat dels efluents generats a la activitat.

+Volum, composició i procedència d'abocaments provinents de l’abocador a torrent (pluvials internes, pluvials externes, subdrenatge), amb estimació de la quantitat anual abocada de cadascuna de les substàncies controlades. Evolució de qualitat i quantitat de, com a mínim, els darrers 5 anys. Identificació d’incidències i possibles efectes sobre la qualitat dels diferents abocaments.

+Volum, composició i procedència de lixiviats generats a l’abocador. Volum reutilitzat. Estimació de la quantitat anual abocada de cadascuna de les substàncies controlades. Evolució de qualitat i quantitat de, com a mínim, els darrers 5 anys. Identificació d’incidències i possibles efectes sobre la qualitat dels lixiviats.

+Evolució del nivell freàtic i de la qualitat de les aigües subterrànies de cadascun dels aqüífers, amb les dades disponibles de, com a mínim, els darrers 5 anys. Identificació d’incidències i possibles efectes sobre la qualitat de les aigües subterrànies.

+Evolució del volum i composició de les pluvials provinents de la CT abocades a torrent, de com a mínim els darrers 5 anys.

+Informe anual sobre les tasques de manteniment de conduccions de pluvials (internes i externes) i de la bassa de lixiviats.

+Informe anual de paràmetres indicats al Pla de vigilància i control de l’abocament de la terra al mar recollit a la present AAI de l’efluent procedent de la central, de les aigües marines receptores i dels sediments i organismes.

+Informe anual sobre l’avaluació de repercussions del medi receptor, comunitats bentòniques i en especial l’hàbitat de les praderies de posidònia.

-Renous

+Informe anual en el que es remetran els controls d’emissions de renous.

-En caràcter general

+Altres controls realitzats durant l’any i mesures adoptades per a minimitzar impactes.

+Memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España.

+Les dades exigides pel RD 508/2007 i Reglament (CE) 166/2006, de 18 de gener, s’hauran de comunicar telemàticament al Registre informàtic PRTR-Espanya, dins els terminis que pertoquin, de forma anual.

+L’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar les AAI trametrà a cada Direcció General o administració competent la documentació de la que tingui competències.

+Tota la informació que sigui susceptible de tractament informàtic s’aportarà en paper i en format informàtic estàndard.

11.Obligacions del titular

El titular de l’activitat estarà obligat a complir amb les obligacions establertes a l’article 5 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, i en especial:

-Assumirà tots els condicionants recollits a la present Resolució.

-Mantindrà el correcte funcionament de l’activitat.

-Comunicarà a l’Òrgan Ambiental Competent qualsevol incidència que afecti a l’activitat amb repercussió ambiental.

Per una altra banda, el titular queda sotmès al compliment de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat ambiental, i als seus desenvolupaments reglamentaris, per tal de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals provocats per la seva activitat.

12.Funcionament diferent al normal

En el termini màxim de 3 mesos, el titular presentarà, a l’òrgan ambiental, un protocol d’actuació en condicions de funcionament diferents de les normals contemplant aquelles que puguin afectar al medi ambient.

Quan es produeixi una situació de funcionament diferent de les normals, el titular de l’autorització ambiental integrada, en el termini màxim de 10 dies, comunicarà a l’òrgan ambiental el fet en si, les seves conseqüències ambientals i les actuacions dutes a terme per tornar a condicions normals de funcionament.

13.Incompliment de les condicions de la present autorització

El incompliment de les condicions establertes a la present autorització serà considerat com una infracció lleu, greu o molt greu classificada segons l’article 30 de la Llei 16/2002 i estarà subjecte al règim sancionador dels articles 31 a 35 de la Llei 16/2002 i el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el reglament del procediment a seguir en l’execució de la potestat sancionadora.

14.Caràcter de l’autorització.

Aquesta Autorització Ambiental Integrada s’atorga sense perjudici de tercers i sense perjudici de les demés autoritzacions i llicències que siguin exigibles per l’ordenament jurídic vigent.

15.Causes d’extinció.

Són causes d’extinció de l’AAI:

-L’extinció de la personalitat jurídica de l’empresa Gas y Electricidad Generación SAU.

-La declaració de fallida de l’empresa Gas y Electricidad Generación SAU quan la mateixa determini la seva dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial que la declari.

-Quan es determini una dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial.

16.Modificació de les condicions.

L’Òrgan Ambiental Competent, en conformitat a l’article 25 de la Llei 16/2002, podrà modificar les condicions de control ambiental de l’explotació assenyalades a la present Resolució, o determinar mesures complementàries que es considerin convenients per a l’adequació o millora de l’activitat.

Interposició de recursos

Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut  la notificació, d’acord amb l’article 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques  i del procediment administratiu comú, i l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

  

Palma, 3 de febrer de 2014

El president de la CMAIB
José Carlos Caballero Rubiato