Butlletí Oficial de les Illes Balears

Informació sobre la tramitació al Parlament de les Illes Balears (participaciociutadana@parlamentib.es) del Projecte de llei de modificació de la Llei 10/2005, de 21 de juny, de ports de les Illes Balears (RGE núm. 2901/14).

Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 26 de març d’enguany, ha acordat d’admetre a tràmit el Projecte de llei de modificació de la Llei 10/2005, de 21 de juny, de ports de les Illes Balears (RGE núm. 2901/14), per tal de fer efectiu l’article 117.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.

 

Palma, 27 de març de 2014.

La presidenta del Parlament de les Illes Balears
Margalida Durán i Cladera

 

 

PROJECTE DE LLEI DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI 10/2005, DE 21 DE JUNY, DE PORTS DE LES ILLES BALEARS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

Des de l’aprovació, l’any 2005, de la Llei 10/2005, de 21 de juny, de Ports de les Illes Balears, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha disposat d’una legislació pròpia que regula els ports de competència autonòmica, a la qual s’ha sumat recentment la disposició de desenvolupament reglamentari aprovada mitjançant el Decret 11/2011, de 18 de febrer, d’aprovació del reglament de desenvolupament i execució de determinats aspectes de la Llei 10/2005.

Ja l’any 1983, el primer Estatut d’autonomia de les Illes Balears recollia com a competència exclusiva els ports no qualificats com d’interès general per l’Estat, així com els ports esportius i de refugi.

Com no podia ser d’altra manera, la reforma del nostre Estatut d’autonomia, impulsada fa uns quants anys i aprovada mitjançant la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, recull igualment entre les competències exclusives de la Comunitat Autònoma —referides a l’article 30— els ports no qualificats d’interès general i els ports esportius i de refugi, així com la delimitació de les zones de servei d’aquests.

No ofereix dubte la continuïtat en el nou text estatutari d’aquesta competència amb caràcter d’exclusivitat, que té la seva raó de ser en l’important efecte, podríem dir que determinant, que aquestes instal·lacions imprimeixen sobre el territori i sobre l’economia d’aquest arxipèlag.

II

Però, més enllà del manteniment de la competència sobre la matèria amb la mateixa categoria de competència exclusiva, correspon sospesar els principis i les pautes generals del nou text estatutari per entendre també la manera en la qual han de ser exercides les competències que assigna. Per això, d’una lectura conjunta del nou text estatutari es desprèn que aquesta competència exclusiva ha d’exercir-se propulsant un model portuari respectuós amb el medi ambient i que, al temps, garanteixi un model de desenvolupament equitatiu i territorialment equilibrat.

En efecte, el nou article 23 del nostre Estatut d’autonomia proclama que les administracions públiques de les Illes Balears han d’exercir les seves competències des d’una òptica de preservació del medi ambient, garant aquesta dels principis d’equitat i d’equilibri territorial, i necessària perquè aquests principis prevalguin.

Pot igualment entendre’s afectada la competència de ports pel principi bàsic estatutari de “Promoure polítiques d’equilibri territorial entre les zones costaneres i les d’interior”.

Fins al moment present i des de l’any 2005, a partir del qual la Comunitat Autònoma va disposar d’una normativa pròpia sobre ports, la Llei vigent de Ports no preveia una figura de planificació general portuària que tingués per objectiu garantir aquest equilibri territorial en la matèria, propugnat, dos anys després de ser aprovat, per la reforma del text estatutari.

Des d’aquesta nova realitat legal que marca el nostre nou Estatut d’autonomia de 2007, sembla lògic pensar que aquests principis generals estatutaris a què al·ludim, aquest equilibri territorial i sostenible entre totes les zones del nostre territori —també entre els nostres territoris costaners i d’interior— aplicat a la matèria específica de ports fa més convenient l’existència d’una figura d’ordenació general dels ports de les Illes Balears, atès que només des d’aquest tipus de planificació general pot plantejar-se una distribució dels ports i dels serveis portuaris necessaris d’ofertar per satisfer les demandes sobre això, tot des d’una òptica de protecció del medi ambient, de la naturalesa i del paisatge, que s’ha de conjugar amb altres consideracions derivades de l’evolució econòmica i social, com s’expressa en el nostre text estatutari, però que, al mateix temps, s’ha d’entendre com a límit de les regles de joc que ens hem donat.

La Llei vigent de ports de 2005, anterior a la reforma estatutària, no va tenir en compte òbviament aquest biaix estatutari nou imperant des de la reforma de la nostra màxima norma legal, de tal manera que els instruments d’ordenació portuària quedaven circumscrits als anomenats plans directors, que han estat les figures destinades a ordenar els usos i serveis de cada instal·lació portuària, i podien recollir més d’una infraestructura, però sense que tinguessin una transcendència territorial mes enllà de les instal·lacions específiques a les quals es referissin.

És evident, per tant, que fins a la data la nostra legislació portuària recent ha patit de la manca de regulació d’un instrument de planificació territorial estratègica portuària, imprescindible com s’ha indicat per donar resposta en l’actualitat als nous principis rectors estatutaris que s’han analitzat.

Per totes aquestes raons, la principal modificació que recull aquest text legal omple aquest buit d’ordenació territorial portuària i introdueix una nova secció que es refereix a la figura del Pla general de ports de les Illes Balears.

III

Només la raó analitzada en els apartats anteriors seria motiu suficient per justificar la reforma necessària de la Llei de ports de 2005. Però cal considerar que, a més d’aquest important canvi que propicia una adaptació millor als principis bàsics del nostre Estatut d’autonomia, és procedent emprendre altres canvis.

El segon resulta d’una lògica conseqüència de la mateixa existència de la nova figura del Pla general de ports i de la seva coexistència amb els que fins a la data s’han anomenat plans directors de ports.

Atès que aquests eren l’únic instrument d’ordenació portuària, recollien la totalitat d’aspectes de la matèria mentre que ara els correspon perdre el contingut d’abast més estratègic que contribueix a l’equilibri territorial de l’oferta, que és matèria més pròpia de ser regulada pel nou Pla general, per la qual cosa els plans directors queden circumscrits a l’ordenació interna de les instal·lacions i a tots els extrems concernents a l’ús i gestió d’aquestes. Com a conseqüència d’això, canvien a més la seva denominació i passen a anomenar-se plans d’ús i gestió, terme aquest que defineix amb més precisió el nou abast d’aquests instruments.

IV

La tercera modificació afecta l’estructura organitzativa de l’ens públic Ports de les Illes Balears, concretament, un dels seus òrgans de govern, la figura de la vicepresidència executiva, que desapareix perquè assumeix les seves funcions la direcció general del Govern de les Illes Balears competent en la matèria. Desapareixen també les delegacions territorials, com a òrgans de gestió, perquè s’entén que la Gerència de l’ens públic pot assumir-ne les funcions.

Aquesta modificació abasta també al règim de personal, que es veu necessitat de diverses modificacions en l’articulat així com en disposicions addicionals i de l’addició d’una altra disposició transitòria, tot això com a conseqüència de l’adaptació obligada d’aquest text legal a la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

V

La quarta modificació se centra en el procediment de tramitació de concessions a nous ports i en ampliacions substancials així com en els procediments de concessions en general, en un doble vessant: d’una banda, elimina el requisit de presentació del projecte d’execució prèviament a la celebració del concurs, amb l’ànim de simplificar els tràmits i la documentació fins ara necessària si més no per concursar i, d’altra banda, inclou un nou document que han de presentar els promotors privats al costat del projecte bàsic, que és el nou Pla d’ús i gestió de la instal·lació a què optin.

Aquesta mesura té la seva base en la convenient participació del promotor privat en l’instrument d’ús i gestió del port o instal·lació marítima a què opti, per aconseguir d’aquesta manera una coordinació millor amb el projecte bàsic que presenti, i aconseguir així una unitat més operativa d’instal·lació portuària.

No obstant això, a aquesta major participació inicial de la iniciativa privada li corresponen les imprescindibles supervisió, tramitació i aprovació pública d’ambdós documents que garanteixin la participació necessària de Ports de les Illes Balears en el procés a fi d’aconseguir que s’adapti totalment a la política portuària que marqui el Pla general de ports.

VI

Finalment, s’aborden un conjunt de modificacions d’índole diversa, tals com la creació d’una taxa que gravi les cessions d’amarradors, la necessitat que l’Administració portuària aprofiti el temps de no utilització d’un amarrador als ports de gestió directa als efectes d’engrossir l’oferta i garantir amarratges per a embarcacions transeünts o l’equiparació del dret de tempteig establert per a la figura de prolongació d’explotació en els supòsits d’ampliacions substancials de ports existents.

Article únic

Es modifica la Llei 10/2005, de 21 de juny, de Ports de les Illes Balears, i s’incorporen nous articles, es modifica la redacció d’altres i es renumeren en la mesura que resulta necessari, en els termes que s’expressen en els apartats següents:

1. Es modifica l’article 4.2, que queda redactat de la manera següent:

“2. El Pla general de ports de les Illes Balears ha d’establir la classificació dels tipus de ports i d’instal·lacions portuàries i marítimes, així com les característiques i els serveis que corresponen a cada categoria.”

2. Se substitueix la referència al “Pla director” de l’article 6.1 per “Pla d’ús i gestió”.

3. Se substitueix la referència de l’article 7.1 als “plans directors” per “Pla general de ports i plans d’ús i gestió”.

4. Es crea una nova secció primera en el capítol II dedicat a la planificació i la gestió dels ports, que té com a títol “Pla general de ports” i recull els articles següents:

“Article 8

Naturalesa i objectius

1. El Pla general de ports és el document que recull la ubicació i la classificació de totes les instal·lacions portuàries de les Illes Balears, amb criteris de sostenibilitat mediambiental i d’equilibri territorial entre totes les zones del territori de les Illes Balears, té cura de les interrelacions de les zones costaneres amb les d’interior, coordina aquestes instal·lacions amb les xarxes de transport terrestre i dóna resposta a les necessitats comercials, industrials, pesqueres i esportives del sistema portuari de les Illes Balears.

2. El Pla general de ports ha d’establir les bases per al desenvolupament d’unes infraestructures que possibilitin un transport marítim concorde a la situació de pluriinsularitat d’aquesta comunitat autònoma.

En aquest sentit, ha de desenvolupar i potenciar les bases per a la implantació d’un sistema de transport marítim de persones i mercaderies que garanteixin, d’una banda, una correcta vertebració del territori de la comunitat autònoma, i, de l’altra, una òptima posició per al transport marítim entre les Illes Balears i el continent, mitjançant una distribució territorial de les instal·lacions adequada per a ambdues finalitats.

3. Des d’un estricte punt de vista mediambiental i, per tant, amb criteris d’aprofitament òptim dels miralls d’aigua disponibles, el Pla general de ports ha de donar resposta a la necessitat d’amarradors i de serveis complementaris del sector nàutic, amb prioritat de la flota pesquera i les activitats comercials relacionades amb el turisme nàutic i, en general, de totes aquelles activitats de caràcter lúdic i esportiu, i ha de tenir cura molt especialment d’un millor repartiment territorial de les instal·lacions.

A fi d’estalviar ocupacions de làmina d’aigua i evitar-ne l’impacte mediambiental consegüent, el Pla general de ports ha de preveure una xarxa de marines seques, i ha de fixar-ne la ubicació amb criteris de proporcionalitat territorial per situar-les adequadament en funció de la demanda previsible a cada zona i amb criteris de preservació mediambiental, mitjançant la integració adequada en cada entorn. Així mateix, el Pla general de ports ha de regular el servei de manteniment d’embarcacions a varadors que resulti proporcional a la capacitat de la infraestructura en la qual aquests s’ubiquin, amb especial referència a les mesures preventives, correctores i de control mediambientals que s’han de complir en la gestió d’aquests serveis.

4. El Pla general de ports ha d’establir els criteris generals de l’ordenació portuària als quals s’han d’ajustar els diferents plans d’ús i gestió, i fixar les prioritats del sistema portuari i dels usos d’aquest, els models d’equipaments i serveis portuaris així com les normes generals de coordinació dels plans d’ús i gestió amb els instruments propis de l’ordenació territorial i les normes urbanístiques.

Article 9

Composició

El Pla general de ports de les Illes Balears es divideix en quatre seccions: la secció de Mallorca, la de Menorca, la d’Eivissa i la de Formentera. Cada secció recull totes les instal·lacions portuàries, dàrsenes i instal·lacions marítimes de les quatre illes principals i, si correspon, de les illes o illots adjacents.

Article 10

Categories

S’estableixen quatre categories de ports, amb independència de l’administració de la qual depenguin:

• Categoria A. Ports comercials amb ús i trànsit integral, que són aquells aptes per allotjar tot tipus de trànsit, interinsular i amb el continent, així com usos comercials, industrials, pesquers, esportius i mixtos.
• Categoria B. Ports comercials, industrials, pesquers i esportius amb trànsit interinsular.
• Categoria C. Ports esportius, pesquers o mixtos.
• Categoria D. Instal·lacions marítimes.

Article 11

Contingut

El Pla general de ports ha de contenir les determinacions següents en cada una de les seves seccions:

• Categoria 1. Nombre de ports i localització d’aquests.
• Categoria 2. Categoria de cada port i especificacions sobre els usos i trànsit d’aquests.
• Categoria 3. Dimensió prevista: extensió de les seves làmines d’aigua, nombre i tipus d’amarradors, varadors i marines seques associades així com capacitat d’aquestes.
• Categoria 4. Dades relatives a les edificacions i la seva tipologia. Extensió de les zones de servei de terra.
• Categoria 5. Previsió d’enllaços amb la xarxa de carreteres.
• Categoria 6. Nombre i tipus d’instal·lacions marítimes i superfície d’aquestes.
• Categoria 7. Nombre de dàrsenes i superfície d’aquestes.

Article 12

Procediment d’aprovació i modificació

1. Correspon a Ports de les Illes Balears l’elaboració i la tramitació del Pla general de ports, d’acord amb el procediment i el contingut que reglamentàriament es determini, i amb independència de l’administració de la qual depenguin els ports que en aquest Pla general s’incloguin.

2. En tot cas, aquest procediment ha de garantir la participació de les administracions amb competències afectades i, en particular, la del ministeri amb competències en matèria de costes, sense que aquest obviï l’informe vinculant relatiu a l’adscripció del domini públic marítim terrestre en els supòsits establerts per la legislació específica.

3. El projecte de Pla general de ports que elabori Ports de les Illes Balears s’ha de sotmetre a informació pública per un termini no inferior a un mes així com a la tramitació mediambiental recollida per la legislació sectorial vigent, mitjançant l’avaluació dels impactes que es prevegin.

4. L’aprovació definitiva correspon al Consell de Govern, que ha d’aprovar el projecte mitjançant decret.

5. Les modificacions del Pla general de ports s’han de tramitar i aprovar seguint el mateix procediment.”

5. La secció primera relativa als plans directors dels ports passa a ser la secció segona i a denominar-se “Els plans d’ús i gestió”.

 

6. L’article 8 passa a ser l’article 13 i així successivament, i es renumera des d’aquest tot el text legal.

7. L’article 8, que passa a ser el 13, té la redacció següent:

“Article 13

Naturalesa i contingut

1. Les directrius sobre l’ús i la gestió dels ports i de les instal·lacions marítimes regulades en aquesta Llei es reserva als plans d’ús i gestió dels ports, en el marc del Pla general de ports de les Illes Balears. L’assignació dels usos portuaris al litoral que estableixin aquests plans ha de prevaler sobre qualsevol altra norma o instrument urbanístic o d’ordenació territorial.

2. En els termes que reglamentàriament s’estableixin, els plans d’ús i gestió poden incloure directrius sobre un o més ports i instal·lacions marítimes contigües que es trobin fora de la zona de servei dels ports i que hagin d’adscriure’s formalment a un dels ports que són competència de la Comunitat Autònoma.

3. Els plans d’ús i gestió han d’incloure les determinacions relatives a:

a) La delimitació de la zona de servei, amb la inclusió de les adscripcions de domini públic corresponents i la divisió de les aigües portuàries en zona 1 i zona 2.

b) L’assignació d’usos en l’àmbit portuari i la justificació de la seva necessitat o conveniència, d’acord amb criteris objectius, transparents i no discriminatoris així com les mesures dirigides a satisfer adequadament la prestació dels serveis portuaris i a garantir-ne la seguretat.

c) Els criteris d’ordenació, ús i gestió de les edificacions, les instal·lacions i els espais portuaris, d’acord amb les especificacions generals marcades pel Pla general de ports.

4. Així mateix, seguint les pautes regulades pel Pla general, els plans esmentats han de contenir les previsions de desenvolupament del port i la connexió amb les xarxes de transport terrestre i de serveis, l’ordenació de les edificacions d’acord amb l’entorn urbà pròxim al port, amb la inclusió de determinacions sobre usos urbanístics com tipologia, alçària, volum, ocupació i aparcaments, així com les mesures relatives a protecció mediambiental i patrimonial i els plans d’emergències.”

8. En l’article 9, que passa a ser el 14, se substitueix la referència als “plans directors” per la referència als “plans d’ús i gestió”, i passa a tenir la redacció següent:

“Article 14

Procediment d’aprovació

1. L’elaboració dels plans d’ús i gestió de nous ports i d’ampliacions dels existents, promoguts per una iniciativa particular correspon a aquesta, que ha de presentar la proposta de pla juntament amb el projecte bàsic i la memòria de la instal·lació.

2. L’elaboració dels plans d’ús i gestió en els supòsits restants correspon a Ports de les Illes Balears.

3. La tramitació i l’aprovació inicial dels plans corresponen, en tots els casos, a Ports de les Illes Balears, d’acord amb el procediment reglamentari, que ha de garantir la intervenció suficient de les administracions públiques amb competències afectades i, en particular, la del ministeri amb competència en matèria de costes, així com el tràmit d’informació pública per un termini no inferior a un mes i el de l’avaluació adequada de l’impacte mediambiental.

4. L’aprovació definitiva correspon al conseller competent en matèria de ports mitjançant ordre.”

9. De l’article 10.1, que passa a ser el 15.1, se substitueix la referència al “Pla director” per la referència al “Pla d’ús i gestió”.

10. Les referències en l’article 11.1 i 11.3 al “Pla director”, que passa a ser l’article 16, ho són al “Pla d’ús i gestió”.

11. Se substitueix de l’article 12.3, que passa a ser l’article 17, la referència als “plans directors” per “Pla general de ports i plans d’ús i gestió”.

12. L’article 16.3 passa a ser el 21.3 i a tenir la redacció següent:

“Article 21

Iniciativa

3. La iniciativa particular s’ha de dur a terme mitjançant una sol·licitud adreçada a Ports de les Illes Balears que ha d’anar acompanyada, en els termes que reglamentàriament es determinin, de la proposta de Pla d’ús i gestió de la instal·lació que resultàs, d’una memòria i d’un projecte bàsic en el qual es descriguin l’emplaçament i les característiques essencials de les noves infraestructures o instal·lacions.”

13. L’article 17 passa a ser l’article 22 i queda redactat com segueix:

“Article 22

Tramitació i aprovació dels plans d’ús i gestió, i dels projectes bàsics

1. En el cas que Ports de les Illes Balears consideri convenient la instal·lació que es presenti, ha de revisar i modificar, si procedeix, la proposta de Pla d’ús i gestió presentada, i vetllar per la seva adaptació correcta al que disposa el Pla general de ports, i l’ha de sotmetre tot seguit a la tramitació que correspongui d’acord amb aquesta Llei.

2. Aprovat definitivament el Pla d’ús i gestió, si el projecte bàsic es considera adequat per Ports de les Illes Balears, s’ha de sotmetre aquest, abans de ser aprovat, a informe del ministeri amb competència en matèria de costes, als efectes prevists a l’article 49.2 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, i a informe de l’òrgan competent del consell insular corresponent, de caràcter vinculant si es refereix a la promoció de nous ports, informe que s’ha d’emetre en el termini d’un mes. Transcorregut l’esmentat termini sense que el consell insular l’hagi tramès, s’ha de considerar favorable. Així mateix, s’ha de sol·licitar informe de l’ajuntament corresponent, que no tindrà caràcter vinculant i que s’ha d’emetre igualment en el termini d’un mes.

3. Si l’informe que ha d’emetre el consell insular correspon a un projecte d’ampliació substancial, no té caràcter vinculant.

Si l’informe és desfavorable, Ports de les Illes Balears ha d’obrir un període de consultes amb els representants d’aquesta institució per un termini mínim d’un mes.

Una vegada transcorregut el tràmit sense acord, Ports de les Illes Balears pot aprovar el projecte bàsic, el qual ha de servir de base al procediment per a l’atorgament de la concessió per concurs, de conformitat amb el que s’estableix en el capítol IV del títol IV d’aquesta llei.

4. Quan la iniciativa sigui de Ports de les Illes Balears, el projecte bàsic s’ha de sotmetre a les mateixes tramitació i aprovació.

5. L’acta d’aprovació ha de notificar-se al sol·licitant i, si procedeix, als titulars de concessions i autoritzacions administratives que tenguin la condició d’interessats, així com a les administracions territorials afectades.

14. La referència de l’article 20.2.b, que passa a ser l’article 25.2.b, als “plans directors” se substitueix per “plans d’ús i gestió”.

15. S’afegeix un nou punt a l’apartat 2 de l’article 20, que passa a ser l’article 25:

“e) Elevar al Consell de Govern la proposta del Pla general de ports perquè l’aprovi.”

16. En l’article 22.e), que passa a ser el 27.e), se substitueix l’expressió “plans directors” per “Pla general de ports i plans d’ús i gestió”.

17. L’article 26 passa a ser l’article 31 i queda redactat de la manera següent:

“Article 31

Estructura bàsica

1. Ports de les Illes Balears s’organitza, en els termes que prevegin els estatuts de l’entitat, d’acord amb l’estructura bàsica següent:

a) El president, el vicepresident i el Consell d’Administració són els òrgans de govern.

b) El director gerent i la resta d’òrgans que en depenen són els òrgans de gestió.

c) El Consell Assessor és l’òrgan de consulta i participació.

2. El Govern, a proposta del Consell d’Administració, aprova i modifica els estatuts mitjançant decret.”

18. L’article 27 passa a ser l’article 32, i té la redacció següent:

“Article 32

Presidència i Vicepresidència

1. La Presidència de Ports de les Illes Balears l’ocupa la persona titular de la conselleria competent en matèria de ports, a la qual corresponen la representació i la direcció superior de l’entitat.

2. La Vicepresidència l’ocupa la persona titular de la direcció general competent en matèria de ports. Exerceix les funcions que li assignen els estatuts i les que li delega la Presidència de l’entitat.”

19. L’article 33 passa a ser l’article 38, i queda redactat de la manera següent:

“Article 38

Règim de personal

1. El personal de Ports de les Illes Balears pot ser:

a) Personal laboral propi.

b) Personal funcionari de l’Administració de la Comunitat Autònoma o dels organismes autònoms que li siguin adscrits. El desenvolupament de les funcions que impliquin la participació en l’exercici de potestats administratives correspon exclusivament a aquest tipus de personal.

c) Personal funcionari de qualsevol administració pública que s’incorpori per qualsevol procediment de provisió o ocupació de llocs de treball, d’acord amb la normativa de funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. El personal laboral propi de l’ens es regeix, a més de per les disposicions contingudes en l’Estatut bàsic de l’empleat públic que li siguin d’aplicació i per la resta de les normes laborals i convencionals aplicables al personal d’aquesta naturalesa, per les normes del sector públic i per les normes d’ocupació pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que ho disposin expressament.

3. El personal funcionari de l’ens Ports de les Illes Balears es regeix per la normativa de funció pública de la Comunitat Autònoma.

4. Personal directiu professional:

a) Sota la dependència de l’òrgan superior de direcció de l’ens, hi pot haver llocs de treball de personal directiu professional, amb funcions de direcció tècnica, programació, coordinació, impuls i avaluació de les actuacions pròpies de l’ens Ports de les Illes Balears.

b) Amb caràcter general, el personal directiu professional està sotmès a la relació laboral d’alta direcció, la seva selecció ha de cenyir-se als principis de mèrit i capacitat, així com als criteris d’idoneïtat, competència professional i experiència, i la seva contractació s’ha de dur a terme mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i la concurrència.

c) En el cas que tenguin funcions atribuïdes que impliquin la participació en l’exercici de potestats administratives, els llocs de treball del personal directiu han de tenir naturalesa funcionarial i queden sotmesos a la normativa de funció pública de la Comunitat Autònoma.

d) El personal directiu professional es regeix, a més de per les disposicions contingudes en l’Estatut bàsic de l’empleat públic que li siguin d’aplicació i per la resta de normes laborals i convencionals aplicables al personal d’aquesta naturalesa, per les normes del sector públic i per les normes d’ocupació pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que ho disposin expressament.

20. L’article 40, que passa a ser l’article 45, es modifica en el punt 2.h) amb la redacció següent:

“h) La recepció de residus generats per les embarcacions, que inclou els articles pirotècnics caducats o inservibles.”

21. L’article 64 passa a ser l’article 69, amb un nou punt en el contingut:

“4. Malgrat el que es disposa en el punt 1 d’aquest article, els titulars d’autoritzacions d’ús d’amarradors tenen l’obligació de comunicar a Ports de les Illes Balears les absències de l’embarcació autoritzada superiors a quaranta-vuit hores, durant les quals l’amarrador esmentat queda assignat a l’oferta d’amarradors per a embarcacions transeünts regulada en l’article anterior.”

22. L’article 65 passa a ser l’article 70 i a tenir un nou punt:

“5. Les cessions de drets d’ús d’amarradors als ports esportius gestionats en règim de concessió estan subjectes a la meritació d’una taxa.”

23. L’article 66 passa a ser l’article 71 i a tenir un nou punt:

“5. Els ports en règim de concessió han de dur un registre actualitzat dels usuaris d’amarradors, i en especial de les transmissions dels drets d’ús sobre aquests.”

24. L’article 68, que passa a ser l’article 73, es modifica en el primer incís del punt 1 amb la redacció següent:

“1. El termini de les concessions és el que fixa el títol corresponent i no pot superar, incloses les pròrrogues, els trenta-cinc anys.”

25. L’article 70, que passa a ser l’article 75, canvia les referències al “Pla director del port” contingudes en el punt 1.c) i en el punt 2 pel “Pla general de ports i el Pla d’ús i gestió del port”.

26. L’article 72 passa a ser l’article 77 i a tenir la redacció següent:

“Article 77

Aprovació dels projectes

1. El Consell d’Administració de Ports de les Illes Balears decideix lliurement sobre l’aprovació dels projectes d’obres, instal·lacions i explotació, sens perjudici del que es preveu en els articles 21 i 22 d’aquesta llei i en el marc del Pla general de ports.

2. L’acord d’aprovació dels projectes determina:

a) La inclusió de l’àmbit del projecte com a sistema general portuari en el planejament general i territorial.

b) La declaració d’utilitat pública als efectes d’expropiació dels béns de propietat privada i el rescat de les concessions que siguin necessàries per a l’execució del projecte, així com l’afectació a l’ús portuari dels béns de domini públic i dels béns patrimonials inclosos en la zona de servei.

c) L’inici de les actuacions per obtenir l’adscripció de domini públic que correspongui.

3. L’aprovació de projectes relatius a la construcció de nous ports o a les ampliacions dels existents ha de ser condicionada a l’aprovació definitiva del Pla d’ús i gestió corresponent, prèvia o simultània.”

27. Es dóna la nova redacció següent a l’article 75, que passa a ser l’article 80:

“Article 80

Resolució dels concursos

1. En el supòsit que el guanyador del concurs renunciï a l’adjudicació de la concessió, l’Administració pot optar discrecionalment entre declarar desert el concurs o adjudicar el concurs al licitador següent en la valoració.

2. El concurs pot declarar-se desert si cap de les ofertes presentades no té les condicions adequades.

3. Una vegada resolt el concurs, el guanyador ha de redactar el projecte d’execució, que ha de ser sotmès a l’aprovació de Ports de les Illes Balears. Aquesta aprovació determina la formalització del títol de concessió.”

28. L’article 81, que passa a ser l’article 86, té el nou punt següent:

“4. En els concursos que es convoquin per al supòsit d’ampliació substancial que recull l’article 74.2 d’aquesta Llei, el concessionari que promogui l’ampliació referida substancial té dret de tempteig sobre el resultat del concurs, en els termes establerts en l’article 88.”

29. L’article 83, que passa a ser l’article 88, té el nou punt següent:

“9. Totes aquelles concessions d’explotació o d’obra pública referides a instal·lacions que, posteriorment a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, siguin objecte de transferència des de l’Administració de l’Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears poden acollir-se a aquesta modalitat, i aquests casos s’han de regir pel procediment regulat en aquest article.

No obstant això, en els casos esmentats no són necessaris ni el compliment de les condicions que hagin transcorregut les dues terceres parts de la concessió ni el fet que el venciment d’aquesta s’hagi produït en els tres anys següents.”

30. L’article 89, referit al cànon d’aprofitament, passa a ser l’article 94 i a tenir el nou punt següent:

“5. En tot cas, les inversions que hagin emprès els concessionaris de ports esportius i instal·lacions marítimes, que hagin suposat millores substancials d’aquestes, tindran una consideració limitada en els processos de recàlcul de cànon a què hi hagués lloc. Aquesta limitació de la valoració s’ha de definir reglamentàriament.”

31. S’afegeix el nou apartat següent a la disposició transitòria quarta:

“5. Totes aquelles concessions de construcció o d’explotació de ports, dàrsenes o instal·lacions marítimes o portuàries que, posteriorment a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, siguin objecte de transferència des de l’Administració de l’Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears poden acollir-se al que es disposa en aquesta disposició addicional. En aquest cas el termini d’un any d’opció dels titulars de les concessions regulat en el punt 2 ho és comptador des de la data en la qual la transferència entre ambdues administracions sigui efectiva.”

32. S’afegeix una nova disposició transitòria:

“Disposició transitòria vuitena

Personal laboral existent

1. El personal laboral fix que a l’entrada en vigor de l’Estatut bàsic de l’empleat públic exercia funcions de personal funcionari o va passar a exercir-les en virtut de proves de selecció o promoció convocades anteriorment pot continuar exercint-les.

2. Així mateix, aquest personal laboral fix pot participar en els processos selectius de promoció interna convocats pel sistema de concurs oposició, de forma independent o conjunta amb els processos selectius de lliure concurrència, en aquells cossos i escales als quals figurin adscrites les funcions i els llocs que exerceixi, sempre que tengui la titulació necessària i compleixi la resta de requisits exigits. A tal efecte, s’han de valorar com a mèrit els serveis efectius prestats com a personal laboral fix i les proves selectives superades per accedir a aquesta condició.”

33. Es modifica la disposició addicional cinquena, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició addicional cinquena

Adaptació en matèria de personal a les previsions de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

1. En compliment del que disposen els articles 23.3 i 44 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l’ens Ports de les Illes Balears ha d’elaborar i aprovar les seves relacions de llocs de treball, sigui de personal laboral, sigui de personal funcionari, en les quals han de figurar tots els llocs de treball de l’ens.

2. La selecció del personal de Ports de les Illes Balears s’ha d’ajustar als sistemes i procediments que s’estableixen en la Llei de funció pública de les Illes Balears.

3. El personal funcionari adscrit ha de conservar les mateixes condicions i règim jurídic, i s’ha de entendre, a efectes de participació en concursos, comissions de servei i qualsevol altre tipus de procediment en matèria de funció pública, de la mateixa manera que si prestàs serveis en la conselleria d’adscripció.

4. El personal funcionari adscrit, que continua sota la dependència orgànica del conseller competent en matèria de funció pública, ha de prestar serveis sota la dependència funcional del titular de la conselleria on estigui adscrit l’ens Ports de les Illes Balears i ha de desenvolupar les seves funcions d’acord amb les directrius establertes pel director de l’ens així com altres superiors jeràrquics que constin en la relació de llocs de treball, segons estableixin les normes fixades pel Consell d’Administració respecte de les funcions de cada lloc de treball.”

34. Se suprimeix la disposició addicional sisena.

35. S’afegeix una nova disposició addicional:

“Disposició addicional sisena

Exempció d’elaboració del Pla d’ús i gestió

En els casos en els quals la zona de gestió indirecta d’un port o instal·lació marítima sigui significativament menor que la zona de gestió directa i en tot cas quan raons d’interès públic convenientment motivades així ho determinin, es pot eximir la iniciativa particular de l’obligació d’elaboració del Pla d’ús i gestió a què fa referència l’article 14.

L’exoneració ha de ser motivada en tots els casos i l’ha d’acordar el Consell d’Administració de Ports de les Illes Balears.

En aquells supòsits en els quals convisquin diverses instal·lacions de gestió indirecta en un mateix port o instal·lació marítima el cost de l’elaboració del Pla d’ús i gestió corresponent s’ha de repartir entre aquestes proporcionalment a les dimensions d’ocupació de cada una d’aquestes, sota la coordinació de Ports de les Illes Balears.”

Disposició addicional

S’autoritza el Govern de les Illes Balears per, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, elaborar un text refós de la Llei 10/2005, de 21 de juny, de Ports de les Illes Balears en el qual s’han d’incorporar les disposicions contingudes en aquesta Llei i en qualsevol altra norma autonòmica de rang legal vigent aplicable en matèria de ports, amb autorització per regularitzar, aclarir i harmonitzar les disposicions objecte de refosa.

Disposició final

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 21 de març de 2014.

	El president
El conseller de Turisme i Esports	José Ramon Bauzá Díaz
Jaime Martínez Llabrés.