Secció V. Anuncis
Subsecció segona. Altres anuncis oficials
PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS
Núm. 5546
Projecte de llei del sistema de finançament definitiu dels consells insulars (RGE núm. 2640/14)
Versió PDF
Informació sobre la tramitació al Parlament de les Illes Balears (participaciociutadana@parlamentib.es) del Projecte de llei del sistema de finançament definitiu dels consells insulars (RGE núm. 2640/14).
Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 26 de març d’enguany, acordà d’admetre a tràmit, pel procediment d’urgència, el Projecte de llei del sistema de finançament definitiu dels consells insulars (RGE núm. 2640/14), per tal de fer efectiu l’article 117.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.
Palma, 27 de març de 2014.
La presidenta del Parlament de les Illes Balears
Margalida Durán i Cladera
Projecte de llei del sistema de finançament definitiu dels consells insulars
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears regula, en els articles 137 i 138, els aspectes bàsics del finançament dels consells insulars, i fa una referència especial als principis que s’han de respectar per tal de garantir l’exercici adequat de les competències atribuïdes a aquests ens, com també als recursos de què disposen per finançar-se.
Efectivament, i d’acord amb l’article 137.1 del nostre text estatutari, les hisendes dels consells insulars es regeixen pels principis d’autonomia financera, suficiència de recursos, equitat i responsabilitat fiscal. Així mateix, l’article 138.1 següent disposa que mitjançant una llei del Parlament s’ha de regular el règim de finançament dels consells insulars, fonamentat en els principis de suficiència financera, solidaritat i cooperació, que no pot suposar en cap cas una disminució dels recursos ja obtinguts i que ha d’establir els mecanismes de participació en les millores de finançament de la Comunitat Autònoma en proporció a les competències pròpies, transferides o delegades. Aquesta garantia de mínims, com també la de la participació dels consells insulars en l’evolució dels recursos de l’Administració de la Comunitat Autònoma, es reitera en la disposició addicional cinquena de l’Estatut, d’acord amb la qual el finançament dels consells insulars i la seva revisió es regeixen pel que estableix la Llei 2/2002, de 3 d’abril, del sistema de finançament definitiu dels consells insulars, o per la norma que la substitueixi, és a dir i a partir d’ara, per la present Llei.
Més concretament, i pel que fa als fons que han d’integrar el sistema de finançament dels consells insulars, l’apartat 2 de l’article 138 de l’Estatut estableix que la llei de finançament dels consells insulars ha de preveure un fons per garantir un nivell similar de prestació i d’eficiència en la gestió dels serveis per part de cada consell insular en l’exercici de les competències autonòmiques comunes que els han estat assignades i un fons de compensació per corregir els desequilibris que es poden produir. Ambdós fons ja es preveuen actualment en la Llei 2/2002, esmentada abans, sota la denominació, respectivament, de fons interinsular de finançament de serveis i de fons de compensació interinsular, i també s’inclouen amb la mateixa denominació en la present llei, la qual així mateix crea un nou fons, denominat fons de convergència, a fi de complir el mandat estatutari relatiu a la participació dels consells insulars en les variacions del finançament de la Comunitat Autònoma, en proporció a l’evolució dels seus ingressos corrents o ordinaris, això és, i d’acord amb la present llei, dels ingressos no finalistes corresponents als capítols 1, 2 i 4 del pressupost anual liquidat de la comunitat autònoma.
II
Així mateix, el títol V de la Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de consells insulars, regula els trets legals essencials del finançament dels consells insulars, i preveu que, per llei, s’ha de regular un sistema de finançament definitiu, sens perjudici que, en l’entretant, es garanteixi el cost efectiu dels serveis corresponents a les competències atribuïdes per la Comunitat Autònoma per qualsevol títol i que, en tot cas, els fons que es posin a disposició dels consells insulars tenguin un caràcter incondicionat. Aquesta mateixa Llei també preveu l’existència d’un fons de compensació interinsular, que també s’ha de regular per llei, amb càrrec al qual els consells insulars han de rebre les transferències de capital que els corresponguin.
En aquest context, es va aprovar la Llei 2/2002, de 3 d’abril, del sistema de finançament definitiu dels consells insulars, que va suposar, certament, una fita històrica en la regulació d’un sistema de finançament modern, amb una base metodològica basada en les necessitats de despesa dels consells insulars, en funció d’unes variables objectives indicadores d’aquestes necessitats, més enllà de la despesa històrica prèvia als traspassos de cada competència o funció a cada consell insular, és a dir, del cost històric o cost efectiu; tot això d’una manera semblant al sistema legal de finançament dissenyat pel legislador estatal respecte de les comunitats autònomes de règim comú i sens perjudici, evidentment, de les restriccions financeres inherents al volum de recursos disponibles, com també de les modulacions que resulten de la garantia d’uns recursos mínims, garantia que, com s’ha dit abans, és imposada per l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i que, en principi, s’ha d’entendre per referència als recursos obtinguts per cada consell insular en virtut del sistema implantat per la Llei 2/2002.
En aquest sentit, la present Llei continua aquesta línia, perfeccionant les bases metodològiques del sistema i, particularment, la seva transparència, a fi de possibilitar i fer plenament visible qualsevol simulació o estimació del valor de les seves variables en diferents escenaris. Així mateix, aquesta Llei fa una passa més pel que fa a la seva vocació de permanència, atès que ja no es preveu la necessitat d’una revisió quinquennal del sistema, revisió que, fins ara, era imposada per l’article 7 de la Llei 2/2002; i això, és clar, al marge de la potestat del legislador autonòmic de revisar novament, en el futur, el sistema, si així es considera adient, i sens perjudici de la regla d’actualització periòdica del sistema que preveu aquesta Llei, mitjançant el recàlcul dels valors de les variables dels fons cada quatre anys.
Certament, el camí per a la revisió del sistema de finançament actual ha estat llarg i complex, ateses les dificultats pròpies d’un procés negociador d’aquesta naturalesa i abast, en un context inicial en el qual s’havia de tenir en compte, a més, la creació del nou Consell Insular de Formentera. Per això, aquests darrers anys -i, més concretament, des de la disposició addicional quarta de la Llei 5/2007, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2008- les successives lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han anat prorrogant, any rere any i mitjançant diverses disposicions addicionals, l’obligació de revisar el sistema, tenint en compte el resultat de l’avaluació del finançament vigent i els criteris i les variables generals que es proposin en el si del Consell Financer Interinsular, a què es refereix l’article 8 de la Llei 2/2002 esmentada, d’acord amb els principis d’equitat, de transparència i d’objectivitat que han de regir les relacions entre l’Administració de la Comunitat Autònoma i els consells insulars. A més, en tot aquest interval, s’han previst, amb caràcter transitori, diverses quanties addicionals màximes a favor dels consells insulars, mitjançant un sistema de bestretes addicionals al marge del sistema, a fi de reforçar la suficiència financera de les hisendes insulars.
En aquest darrer sentit, la present Llei inclou en el sistema una quantia fins i tot superior als imports que normalment es preveien en les disposicions addicionals esmentades, mitjançant una dotació extraordinària del fons de convergència per a l’any 2014, per un import total de 32.500.000 euros, la distribució del qual s’ha de regir per les regles generals d’aquest fons. Això no obstant, i atès el marc pressupostari a curt i mitjà termini, força restrictiu, s’estableix que la imputació pressupostària d’aquestes bestretes es faci cada any, per mitjà de la llei anual de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, d’acord amb els objectius anuals d’estabilitat pressupostària.
Certament, aquestes bestretes addicionals no constitueixen finançament consolidat dels consells insulars als efectes del que preveuen l’article 138.1 i la disposició addicional cinquena de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears -com així recorda també la disposició addicional catorzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2013-, de manera que la garantia de mínims respecte dels recursos proporcionats pel sistema de finançament l’any base -el qual es fixa en l’any 2012- és, en principi, la que resulta de la Llei 2/2002. Però, tot i això, i a fi de garantir un volum superior de recursos als consells insulars i, amb això, assegurar el compliment del principi de suficiència financera del sistema, la present Llei eleva aquesta garantia de mínims fins a la quantia que, per a l’any 2014, resulta del nou sistema de finançament per a cada consell insular, amb inclusió, fins i tot, de l’import que els correspongui de la dotació extraordinària al fons de convergència per a l’any 2014, esmentada abans.
III
D’aquesta manera, el Consell Financer Interinsular -que es manté en aquesta nova Llei com a l’òrgan paritari al qual fa referència l’apartat 3 de l’article 138 de l’Estatut- va aprovar la Recomanació 2/2012, de 27 de desembre, sobre els criteris que han d’articular el sistema de finançament definitiu dels consells insulars, en el marc de les disposicions legals esmentades abans, com també del Decret 51/2008, de 18 d’abril, pel qual es regula la composició, el funcionament i les atribucions del Consell Financer Interinsular. Per mitjà de la Recomanació esmentada, aquest òrgan de composició paritària fixa les característiques essencials que ha de tenir el nou sistema, d’acord amb els principis i les normes bàsiques que es contenen en l’Estatut d’autonomia, i defineix els principals paràmetres que s’han d’incloure en la llei: a saber i en primer lloc, les necessitats globals de finançament l’any base (suficiència estàtica), per a la qual cosa s’han de delimitar la massa homogènia de finançament, d’una banda, i la massa no homogènia de finançament, de l’altra; en segon lloc, i per tal de distribuir la massa homogènia de finançament, els criteris que han de permetre quantificar les necessitats de despesa i, amb això, de finançament de cada consell insular l’any base, i, finalment, les regles d’evolució del sistema (suficiència dinàmica), amb la creació d’un fons de convergència.
Aquest fons de convergència, certament, constitueix la principal novetat del nou sistema i, en primer lloc, té com a objectiu, mitjançant la dotació extraordinària per a l’any 2014 a què s’ha fet referència abans, reequilibrar la posició de tots els consells insulars per raó de la implantació del nou sistema, en el sentit que, després d’aquesta dotació, el finançament de tots aquests ens ultrapassi el llindar corresponent a la garantia de mínims que resultaria de considerar únicament el volum de recursos que els proporcionava el sistema de finançament anterior. En segon lloc, i una vegada aconseguit aquest objectiu, el fons de convergència té com a finalitat adaptar el volum de recursos anuals que han de percebre els consells insulars a la variació anual dels ingressos de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, és a dir, modular el finançament dels consells insulars en el temps.
A aquests efectes, la quantia anual -positiva o negativa- d’aquest fons de convergència s’ha de determinar, cada any, d’acord amb el percentatge de variació dels ingressos no finalistes imputables als capítols 1, 2 i 4 del pressupost de la Comunitat Autònoma, a fi que els consells insulars participin no tan sols de la previsible evolució positiva dels ingressos de la Comunitat Autònoma, sinó també de les possibles variacions interanuals negatives, sens perjudici del límit absolut corresponent a la garantia de finançament mínim, en els termes indicats en l’antecedent segon anterior. En aquest sentit, es preveu que la quantia positiva o negativa del fons de convergència que correspongui cada any s’incorpori a la massa de finançament homogènia dels consells insulars, de manera que la incidència efectiva del fons de convergència anual per a cada un dels consells insulars sigui, justament, la que resulti d’aplicar les variables pròpies del fons interinsular de finançament de serveis i del fons de compensació interinsular, en les proporcions corresponents a ambdós fons per a cada consell insular.
IV
D’acord amb tot el que s’ha exposat abans, s’ha tramitat aquesta nova Llei de regulació del sistema de finançament definitiu dels consells insulars, la qual s’estructura en quatre capítols, que contenen, respectivament, les disposicions generals; les normes relatives al finançament de les competències homogènies -amb dues seccions en què es regula la suficiència estàtica del sistema, d’una banda, i la suficiència dinàmica, de l’altra-; les normes específiques per al finançament de les competències no homogènies, i el finançament addicional per raó de l’assumpció de noves competències per part dels consells insulars a partir de l’1 de gener de 2014. En aquest sentit, la Llei determina la massa homogènia de finançament l’any base 2012 per a tots els consells insulars i, en funció d’aquest volum agregat de recursos disponibles -al qual s’afegeixen més de tres milions i mig d’euros, amb càrrec a la hisenda autonòmica, a fi d’augmentar la dotació corresponent als convenis en matèria de serveis socials-, les necessitats de finançament l’any base de cada consell insular. En aquest punt cal destacar la inclusió en el sistema, a més del cost inherent a l’exercici de les competències i la prestació dels serveis corresponents a les competències pròpies dels consells insulars incloses en el sistema anterior -i transferides o delegades per mitjà de les normes legals i reglamentàries corresponents-, el cost anual corresponent als convenis subscrits en matèria de serveis socials -incrementat, com s’ha dit abans, en més de tres milions i mig d’euros- i en matèria de carreteres a l’empara de diverses normes legals, cost que, fins ara, se situava al marge del sistema; això no obstant, i en particular, els convenis vigents formalitzats a l’empara de la disposició addicional setena de la Llei 14/2001, de 29 d’octubre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials i seguretat social, produeixen efectes l’any 2014, en els termes que preveu l’apartat 1 de la disposició transitòria única de la present Llei. En cap cas, però, no es poden subscriure nous convenis a partir de l’entrada en vigor de la Llei, raó per la qual es deroguen totes les disposicions legals especials en aquestes matèries.
Doncs bé, totes aquestes necessitats de finançament s’han de satisfer per mitjà de la distribució del fons interinsular de finançament de serveis i del fons de compensació interinsular. Així mateix, la Llei estableix les categories de despesa i les variables que s’han de tenir en compte en la distribució d’ambdós fons, com també les ponderacions corresponents, a fi de reflectir d’una manera objectiva les necessitats de despesa dels consells insulars per raó de l’exercici de les seves competències, tot això en el marc de la proposta feta pel Consell Financer Interinsular per mitjà de la Recomanació 2/2012, esmentada abans, i també de la Recomanació 1/2013, de 3 de desembre, resultant de l’audiència als consells insulars del projecte que ha donat lloc a aquesta Llei.
D’altra banda, i en el marc del principi d’autonomia financera, s’estableix un màxim percentual per a despeses de capital en el fons interinsular de finançament de serveis, màxim que s’haurà de tenir en compte en les lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma i que haurà de ser decreixent en el temps, de manera que, respectant la distribució anual entre despeses corrents i despeses de capital que s’estableixi en les lleis anuals de pressuposts generals, els consells insulars puguin fer les despeses que considerin adequades d’una manera incondicionada. Pel que fa al fons de compensació interinsular, la Llei preveu una dotació inicial l’any base de 30.000.000 d’euros, que els consells insulars només poden destinar a finançar despeses de capital, encara que també d’una manera incondicionada.
Pel que fa al finançament de les competències no homogènies, la Llei estableix les quanties que corresponen a cada consell insular, quanties que resulten, d’una banda, d’una millora en la dotació d’aquestes competències -particularment les relatives al sector primari i al transport terrestre de persones, per un import de quasi tres milions i mig d’euros, amb càrrec també a la hisenda autonòmica- i, d’altra banda, per l’agregació d’aquesta quantia addicional i de tots els recursos destinats actualment a aquest finançament heterogeni -tenint en compte també la despesa que, en l’actualitat, fa l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a l’illa de Mallorca- i la posterior desagregació, per illes, d’aquesta nova massa agregada de recursos, de manera que el repartiment es faci d’una manera més objectiva i no, únicament, segons el cost efectiu històric a cada illa, i que es garanteixi, amb això, la suficiència financera d’aquest bloc competencial. En aquest mateix sentit, el finançament addicional que resulti de l’assumpció de noves competències per part dels consells insulars a partir de l’1 de gener de 2015 s’haurà de fer d’acord amb variables objectives i no segons el cost efectiu per illes abans de les transferències corresponents, tot això, evidentment, mentre no s’integrin aquestes noves competències en el sistema, integració que es preveu immediata en tot cas quan les noves competències siguin assumides per tots els consells insulars, això és, quan es tracti de noves competències homogènies.
Des del punt de vista dinàmic, ja s’ha indicat abans que la Llei crea un nou fons, el fons de convergència, la quantia del qual s’ha de preveure cada any en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i que pot ser positiva o negativa segons l’evolució interanual dels ingressos computables a l’efecte d’aquest fons, de manera que el finançament addicional que es pugui rebre anualment amb càrrec a aquest fons en cap cas té el caràcter d’un finançament consolidat, sinó únicament la quantia corresponent a la garantia de mínims, en els termes que també ja s’han exposat.
La Llei es completa amb tres disposicions addicionals, una disposició transitòria, una altra de derogatòria i tres de finals, per les quals s’estableixen algunes normes particulars que no troben lloc en l’estructura de la Llei, com ara la dotació extraordinària per al 2014 del fons de convergència o les normes per a la futura imputació pressupostària de les bestretes concedides en exercicis anteriors; es regulen els efectes del nou sistema sobre determinats convenis; es deroga l’anterior Llei 2/2002, de 3 d’abril, del sistema de finançament definitiu dels consells insulars, i determinades disposicions legals específiques, i, finalment, es faculta el Govern de les Illes Balears per dictar normes reglamentàries de desplegament i s’estableix l’entrada en vigor de la Llei.
Capítol I
Disposicions generals
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
Aquesta Llei té per objecte regular el sistema de finançament definitiu dels consells insulars, d’acord amb el que preveuen l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i la Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de consells insulars.
Article 2
Elements generals del sistema
1. El sistema de finançament definitiu que regula aquesta Llei té caràcter indefinit i s’articula en tres fons de finançament de les competències homogènies, això és de les competències autonòmiques assumides per tots els consells insulars l’any base 2012, i que són el fons interinsular de finançament de serveis, el fons de compensació interinsular i el fons de convergència.
2. El fons interinsular de finançament de serveis finança despeses corrents i despeses de capital i s’ha d’imputar als pressuposts generals anuals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears mitjançant les transferències corrents i de capital que, respectivament, pertoquin.
La llei anual de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de concretar la quantia que correspongui, cada any, a transferència corrent i a transferència de capital, i aquesta transferència de capital, pel que fa al fons interinsular de finançament de serveis, no pot ser superior al 35% de l’import total del fons. Així mateix, aquest percentatge màxim ha de decréixer cada any, al llarg dels anys 2015 i 2016, fins a un màxim, respectivament, del 25% i del 10% de l’import total del fons, i pot ser diferent per a cada consell insular, de manera que a partir de l’any 2017 sigui en tot cas del 0%.
3. El fons de compensació interinsular finança despeses de capital i s’ha d’imputar als pressuposts generals anuals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears mitjançant les transferències de capital que pertoquin.
4. El fons de convergència completa el sistema de finançament des del punt de vista dinàmic, a fi que tots els consells insulars ultrapassin el llindar de finançament mínim resultant del sistema anterior, com també, després, a fi de modular el finançament anual en el temps, i s’integra en el fons interinsular de finançament de serveis i en el fons de compensació interinsular de la manera que preveu l’article 12 d’aquesta Llei, i, per tant, no s’ha d’imputar a cap consignació específica dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma.
5. En tot cas, i sens perjudici dels límits inherents a la naturalesa corrent o de capital de les despeses finançades per aquests fons, el finançament a favor dels consells insulars té un caràcter incondicionat, de manera que cada consell insular té plena autonomia pel que fa a les decisions de despesa.
6. El finançament de les competències no homogènies, això és, de les competències autonòmiques que no han estat assumides per tots els consells insulars l’any base 2012, és el que estableixen específicament per a cada consell insular els articles 13 i 14 d’aquesta Llei.
Article 3
Definicions
1. Als efectes d’aquesta Llei, s’estableixen les definicions següents:
a) Població de dret: la població resident segons la informació que figura en el padró d’habitants de cada municipi de les Illes Balears.
b) Població ampliada: la mitjana anual de la càrrega demogràfica d’un territori, segons l’índex de pressió humana.
c) Població aturada: la mitjana anual de la totalitat de persones en situació d’atur, d’acord amb les dades del Servei d’Ocupació de les Illes Balears.
d) Dispersió de la població: el nombre d’entitats singulars, enteses com qualsevol àrea habitable del territori municipal clarament diferenciada i coneguda amb una denominació específica que la identifica sense possibilitat de confusió.
e) Superfície: l’extensió territorial mesurada en hectàrees.
f) Superfície forestal: la part de la superfície que s’hagi de considerar forest d’acord amb la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.
g) Superfície protegida: la part de la superfície que integra alguna de les àrees naturals d’especial interès (ANEI) a què es refereix el títol I de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.
2. Totes les dades corresponents a les variables anteriors, les ha de certificar l’Institut d’Estadística de les Illes Balears, directament o per referència a la informació disponible de les institucions que pertoquin en cada cas.
A aquests efectes, les dades que s’han de tenir en compte, en els casos en què es tracti de dades disponibles inicialment amb caràcter provisional i posteriorment amb caràcter definitiu, són les que, en el moment en què es faci l’actualització a què es refereix l’article 11 d’aquesta Llei, estiguin disponibles amb caràcter definitiu respecte de l’any que constitueixi l’any base en cada cas o, si no n’hi ha, respecte de l’any anterior més proper a l’any base.
Article 4
Normes sobre els pagaments
1. Els pagaments que, en execució dels crèdits pressupostaris corresponents, s’hagin de fer a favor de cada consell insular han de tenir lloc per dotzenes parts iguals mensuals, sens perjudici de les diferències que, si s’escau, es produeixin en la liquidació anual del fons de convergència, les quals s’han de regularitzar en el pagament mensual que correspongui amb posterioritat a la liquidació del fons.
Així mateix, la Conselleria d’Hisenda i Pressuposts, per mitjà de la Direcció General de Pressuposts i Finançament, ha de comunicar cada any a tots els consells insulars els paràmetres essencials que justifiquin l’import de les transferències anuals corresponents.
2. L’eventual exigència d’interessos legals sobre les quanties pendents de pagament s’ha de regir per les normes que estableix la legislació de finances de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Article 5
Massa de finançament l’any base i garantia de mínims
1. La massa de finançament dels consells insulars corresponent a l’any base 2012 es divideix entre la massa homogènia de finançament que dóna cobertura a les matèries competencials assumides pels quatre consells insulars, que es detallen en l’annex 1, i la massa no homogènia de finançament, que cobreix les competències no assumides per tots els consells insulars, detallades en l’annex 2.
2. En tot cas, es garanteix a cada consell insular el finançament mínim que resulta de la massa de finançament a què es refereix l’apartat anterior, això és, les quanties corresponents a cada consell insular per raó de les competències homogènies, la suma total de les quals dóna lloc a la massa homogènia de finançament a què fa referència l’article 7, i les quanties corresponents a les competències no homogènies assumides per cada consell insular a què fa referència l’article 13, més la quantia que resulti de la distribució de la dotació extraordinària al fons de convergència que estableix la disposició addicional primera d’aquesta Llei i la que resulti del que preveu la disposició addicional tercera.
La quantia que, d’acord amb el que estableix el paràgraf anterior, correspongui a cada consell insular en concepte de finançament mínim garantit no ha de ser objecte de cap actualització, i s’ha de considerar, per tant i de manera indefinida, en termes absoluts.
Article 6
Consell Financer Interinsular
1. El Consell Financer Interinsular és un òrgan consultiu i de deliberació, constituït per quatre representants del Govern de les Illes Balears i un representant de cada consell insular, la finalitat essencial del qual és assegurar la coordinació entre el Govern de les Illes Balears i els consells insulars en l’aplicació del sistema de finançament que regula aquesta Llei.
2. La composició, el funcionament i les atribucions del Consell Financer Interinsular es despleguen en el Decret 51/2008, de 18 d’abril, pel qual es regula la composició, el funcionament i les atribucions del Consell Financer Interinsular.
Capítol II
Normes relatives al finançament de les competències homogènies
Secció 1a
Normes sobre la suficiència estàtica del sistema
Article 7
Massa homogènia de finançament l’any base 2012
1. La massa homogènia de finançament està integrada pels imports següents fixats per a l’any base 2012 per a cada consell insular:
a) Els imports que corresponen a cada consell insular per aplicació del que disposa la Llei 2/2002, de 3 d’abril, del sistema de finançament definitiu dels consells insulars.
b) Els imports que corresponen a cada consell insular per aplicació del que disposen l’article 19 i la disposició addicional cinquena de la Llei 14/2001, de 29 d’octubre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials i seguretat social.
c) Les quanties transferides al Consell Insular de Mallorca durant l’exercici de 2012 arran de la subscripció dels convenis a què es refereix la disposició addicional catorzena de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, de mesures tributàries, administratives i de funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
d) Els imports que corresponen a cada consell insular per aplicació del que disposen l’article 10 i la disposició addicional vuitena de la Llei 16/2001, de 14 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de carreteres i camins.
e) Els imports que corresponen a cada consell insular per aplicació del que disposa el Decret 106/2010, de 24 de setembre, sobre el traspàs als consells insulars de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d’aquestes institucions insulars que actualment exerceix l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de caça i de regulació, vigilància i aprofitament dels recursos cinegètics, com també de pesca fluvial.
f) Les quanties transferides al Consell Insular d’Eivissa per al manteniment del centre sanitari no psiquiàtric Can Serres a què es refereix la disposició addicional cinquena de la Llei 12/2005, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
g) Les quanties previstes en els convenis subscrits a l’empara de la disposició addicional setena de la Llei 14/2001, com també en la resta de convenis vigents en matèria de serveis socials i en matèria de carreteres que financin competències dels consells insulars en aquestes matèries.
2. Tots els imports a què fa referència l’apartat anterior es quantifiquen atenent el que estableix la disposició addicional segona de la Llei 9/2011, de 23 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2012.
3. L’import que correspon al Consell Insular de Formentera en la massa homogènia de finançament es quantifica aplicant, sobre l’import de la transferència que va rebre el Consell Insular de Formentera l’any base 2012, la proporció que correspon al Consell Insular d’Eivissa en la massa homogènia de finançament respecte a la massa total d’aquest mateix Consell Insular, sense incloure en la massa total l’import de les competències no homogènies respecte a les quals el Consell Insular de Formentera va rebre transferències l’any base 2012.
4. D’acord amb això, la massa homogènia de finançament l’any base 2012 es quantifica en 208.129.505,72 euros, i les proporcions imputables a cada consell insular respecte d’aquesta massa homogènia de finançament són les següents:
a) Consell Insular de Mallorca: 72,811755%.
b) Consell Insular de Menorca: 12,346856%.
c) Consell Insular d’Eivissa: 13,178833%.
d) Consell Insular de Formentera: 1,662556%.
Aquesta dotació es correspon amb la massa homogènia de finançament que resulta del sistema de finançament anterior, més una quantia addicional per l’import de 3.516.205,72 euros.
Article 8
Necessitats homogènies de finançament l’any base 2012
1. Les necessitats homogènies de finançament de cada consell insular l’any base 2012 es quantifiquen a partir de la suma del fons interinsular de finançament de serveis i del fons de compensació interinsular.
2. El fons interinsular de finançament de serveis permet garantir un nivell similar de prestació i d’eficiència en la gestió dels serveis per part de cada consell insular en l’exercici de les competències autonòmiques comunes que els han estat assignades i que es recullen en l’annex 1 d’aquesta Llei.
3. El fons de compensació interinsular permet corregir els desequilibris que es puguin produir entre els consells insulars en l’exercici de les competències esmentades.
Article 9
Fons interinsular de finançament de serveis
1. El fons interinsular de finançament de serveis es dota l’any base 2012 amb un import de 178.129.505,72 euros, resultant de la suma de 176.729.505,72 euros, que es reparteix sobre la base de la població de dret corresponent al territori de cada consell insular respecte de la població de dret del conjunt de les Illes Balears, corregida per un índex relatiu d’usuaris potencials dels serveis i un factor de correcció de les diferències de cost degudes a la insularitat, més una quantia fixa de 350.000 euros per a cada consell insular, d’acord amb l’expressió següent:
Pi
FIFSi = c + FIFS2012 x —————— x [(1 – f) x IUP1 + f x FIi]
Σ Pi
c: 350.000 euros
FIFSi: fons interinsular de finançament de serveis corresponent al consell insular i
FIFS2012: fons interinsular de finançament de serveis l’any base 2012
Pi: població total de dret del consell insular i
∑Pi: població total de dret de les Illes Balears
IUPi: índex d’usuaris potencials per habitant del consell insular i
FIi: factor de correcció de les diferències de cost degudes a la insularitat
ƒ: constant que pren el valor de 0,3
2. L’índex d’usuaris potencials per habitant IUPi es calcula d’acord amb l’expressió següent:
IUPi = Σ Vj x IUPij
IUPij = ΣWkj x IUPk
ki /Pi
IUPk = ——————
Σki / ΣPi
Vj: pes de la categoria de despesa j
IUPij: índex d’usuaris potencials per habitant del consell insular i en la categoria j
Wkj: pes de la variable socioeconòmica k en la categoria j
IUPk: índex relatiu de la variable socioeconòmica k
ki: valor de la variable socioeconòmica k per al consell insular i
3. El factor de correcció de les diferències de cost degudes a la insularitat FIi es defineix de la manera següent:
Pi x di /Pi
FIi = ————————
Σ (Pi x di)/ ΣPi
On d pren valor 1 per al Consell Insular de Mallorca, 1,4 per als consells insulars de Menorca i d’Eivissa, i 1,6, per al Consell Insular de Formentera.
4. Les categories de despesa, les variables socioeconòmiques representatives i les ponderacions respectives, expressades en tant per cent, són les següents:
| Categories de despesa |
Ponderació |
Variables |
Ponderació |
|---|---|---|---|
| Administració general |
10,30 % |
Població ampliada |
100 % |
| Seguretat i protecció civil |
1,44 % |
Població ampliada |
50 % |
| Superfície forestal |
50 % |
||
| Serveis socials |
48,49 % |
Població de dret |
45 % |
| Població de dret de 65 anys i més |
40 % |
||
| Dispersió de la població |
7 % |
||
| Població aturada |
5 % |
||
| Població de dret de 18 anys i menys |
3 % |
||
| Cultura i esports |
6,74 % |
Població ampliada |
100 % |
| Habitatge i urbanisme |
1,64 % |
Població ampliada |
80 % |
| Superfície |
20 % |
||
| Medi ambient |
2,51 % |
Població ampliada Superfície Superfície protegida |
40 % 30 % 30 % |
| Carreteres |
28,88 % |
Població ampliada |
50 % |
|
|
|
Superfície |
30 % |
|
|
|
Dispersió de la població |
20 % |
5. D’acord amb això, les proporcions que corresponen a cada consell insular d’aquest fons l’any base 2012 són les següents:
a) Consell Insular de Mallorca: 74,820776 %.
b) Consell Insular de Menorca: 10,676024 %.
c) Consell Insular d’Eivissa: 13,034372 %.
d) Consell Insular de Formentera: 1,468828 %.
Article 10
Fons de compensació interinsular
1. El fons de compensació interinsular es dota l’any base 2012 amb un import de 30.000.000 d’euros i es reparteix sobre la base de la població i de la superfície corresponent al territori de cada consell insular, d’acord amb l’expressió següent:
Pi
FCIi = FCI2012 x ——— x [(1 – f ) x INDi + f x FIi]
ΣPi
2. L’índex de necessitats de despesa per habitant INDi es calcula sobre la base de l’expressió següent:
INDi = Σwk x INDk
ki/Pi
INDk = ———
Σ ki/Σ Pi
INDi: índex de necessitats de despesa per habitant del consell insular i
Wk: pes de la variable socioeconòmica k
INDk: índex relatiu de la variable socioeconòmica k
ki: valor de la variable socioeconòmica k per al consell insular i
ƒ: constant que pren el valor de 0,3
FIi: índex equivalent al que ja s’ha definit per al fons interinsular de finançament de serveis
3. Les variables representatives i les ponderacions respectives, expressades en tant per cent, són les següents:
| Variables |
Ponderació |
|---|---|
| Població ampliada |
40 % |
| Superfície |
25 % |
| Població de dret de 65 anys i més |
20 % |
| Dispersió de la població |
10 % |
| Població aturada |
3 % |
| Població de dret de 18 anys i menys |
2 % |
4. D’acord amb això, les proporcions que corresponen a cada consell insular d’aquest fons l’any base 2012 són les següents:
a) Consell Insular de Mallorca: 74,662974 %.
b) Consell Insular de Menorca: 11,131418 %.
c) Consell Insular d’Eivissa: 12,848088 %.
d) Consell Insular de Formentera: 1,35752 %.
Article 11
Regles d’actualització del sistema
1. Cada quatre anys, a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, s’han de recalcular els valors resultants de les variables que integren el fons interinsular de finançament de serveis i el fons de compensació interinsular susceptibles de variació, això és, els valors de totes les variables relatives a la població i els de les variables corresponents a la superfície forestal i a la superfície protegida, d’acord amb les definicions i les dades disponibles de les variables a què fa referència l’article 3, amb la consegüent redistribució dels fons que pertoqui per a cada consell insular, amb efectes des del mateix any en què tengui lloc l’actualització i durant un període total de quatre anys, sens perjudici de la garantia de mínims a què fa referència l’article 5.2, la qual es manté al llarg de la vigència del sistema que estableix aquesta Llei.
2. L’actualització quadriennal esmentada s’ha de fer tenint en compte el valor de les variables l’any base immediatament anterior a cada actualització, d’acord amb les normes que estableix a aquest efecte el segon paràgraf de l’article 3.2, any base que s’ha de modificar igualment cada quatre anys, a comptar en aquest cas des de l’any 2012.
Secció 2a
Normes sobre la suficiència dinàmica del sistema
Article 12
Fons de convergència
1. El fons de convergència constitueix l’instrument per mitjà del qual s’assegura a tots els consells insulars un llindar de finançament mínim superior al volum de recursos resultant del sistema anterior, mitjançant la dotació extraordinària per a l’any 2014 que estableix la disposició addicional primera, i es fixa l’evolució del finançament de cada consell insular en el temps, d’acord amb els apartats següents d’aquest article, en el marc del sistema que configura aquesta Llei.
2. Les quanties corresponents al fons de convergència s’han de determinar cada any, a partir de l’any 2015, d’acord amb la variació dels ingressos anuals de l’Administració de la Comunitat Autònoma de caràcter no finalista que s’hagin d’imputar als capítols 1, 2 i 4 dels pressuposts respecte dels ingressos de l’any immediatament anterior, sobre la base de la massa de finançament corresponent a l’any immediatament anterior que proporciona el sistema, sense incloure-hi el finançament corresponent a les competències no homogènies, això és, i pel que fa a l’any 2015, sobre la base de 240.629.505,72 euros.
A aquest efecte no s’han de tenir en compte, en cap cas, les quanties de les liquidacions negatives anuals que, per a l’Administració de la Comunitat Autònoma, puguin tenir lloc per raó de les liquidacions del sistema de finançament autonòmic que faci l’Administració de l’Estat.
3. L’import anual del fons de convergència, de caràcter positiu o negatiu segons els casos, s’ha d’integrar en el fons interinsular de finançament de serveis i en el fons de compensació interinsular en la proporció que correspongui a cada un d’aquests dos fons respecte del total d’ambdós, i s’ha de distribuir entre els consells insulars en funció de les proporcions que resultin per a cada consell insular com a conseqüència de l’aplicació de les regles d’ambdós fons; això és, i pel que fa al període quadriennal corresponent a l’any base 2012, d’acord amb les proporcions a què es refereixen l’apartat 5 de l’article 9 i l’apartat 4 de l’article 10.
4. Les quanties imputables cada any al fons de convergència, i la distribució inicial d’aquestes entre els consells insulars, s’han de fixar d’acord amb les previsions dels ingressos computables, a què es refereix l’apartat 2 anterior, que es contenguin en el pressupost anual de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i per l’import corresponent al 95 % d’aquestes previsions. Això no obstant, a mesura que es liquidin els pressuposts anuals i, amb això, es coneguin les xifres definitives de la variació percentual dels ingressos computables entre l’exercici de referència i l’exercici anterior, s’ha de determinar la liquidació definitiva anual del fons a efectes de la dotació, positiva o negativa, i la distribució que, finalment, corresponguin, la qual s’ha d’incloure en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de l’any següent.
Capítol III
Normes específiques de finançament de les competències no homogènies
Article 13
Massa no homogènia de finançament l’any base 2012
1. La dotació per a les competències no homogènies transferides als consells insulars que figuren en l’annex 2 d’aquesta Llei queda fixada per a l’any base 2012 en les quanties següents:
a) Consell Insular de Mallorca: 511.208,10 euros.
b) Consell Insular de Menorca: 7.301.152,14 euros.
c) Consell Insular d’Eivissa: 5.267.799,25 euros.
d) Consell Insular de Formentera: 1.115.250,56 euros.
Aquesta dotació es correspon amb la massa no homogènia de finançament que resulta del sistema de finançament anterior, més una quantia addicional per l’import de 3.480.206,96 euros.
2. Totes les dotacions a les quals fa referència l’apartat anterior s’han d’imputar a les consignacions pressupostàries que corresponguin, amb la naturalesa de transferències corrents de caràcter incondicionat, de manera separada del fons interinsular de finançament de serveis i del fons de compensació interinsular.
En particular, la dotació addicional a què es refereix el segon paràgraf de l’apartat anterior s’ha de satisfer, pel que fa a l’any 2014, mitjançant el crèdit pressupostari específic previst en la disposició addicional tercera de la Llei 8/2013, de 23 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2014, al qual fa referència també la disposició addicional primera de la present Llei.
Article 14
Actualització de les dotacions
Per a l’any 2015 i els següents, les quanties a què es refereix l’article anterior s’han d’actualitzar en el mateix percentatge en què s’incrementin o disminueixin els ingressos liquidats no finalistes dels capítols 1, 2 i 4 dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, calculats de la mateixa manera que preveuen els apartats 2 i 4 de l’article 12 per al fons de convergència, sens perjudici que, en el cas que el resultat de l’actualització anual determini una quantia inferior a les establertes en l’article anterior, es garanteixi el finançament de les quanties fixades en l’article esmentat, d’acord amb el que disposa l’article 5.2 d’aquesta Llei.
Capítol IV
Normes específiques de finançament de noves competències
Article 15
Finançament addicional per assumpció de noves competències
1. El finançament de les despeses inherents a l’assumpció efectiva de nous serveis, funcions o competències per part dels consells insulars en el marc dels articles 70 i 71 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears a partir de l’1 de gener de 2014, s’ha de fer, inicialment, mitjançant transferències específiques, les quals s’han de consignar en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de manera separada dels fons i de la resta de consignacions corresponents al sistema de finançament de les competències assumides fins al 31 de desembre de 2013.
2. Aquest finançament inicial s’ha de determinar tenint en compte el cost efectiu que representa per a l’Administració de la Comunitat Autònoma l’exercici de les funcions o competències o la prestació dels serveis corresponents en el conjunt de les Illes Balears, atenent tant els costs directes com els indirectes, com també les despeses d’inversió que corresponguin.
La distribució de la massa de finançament corresponent a aquest cost efectiu global entre cada consell insular s’ha de fer d’acord amb les variables objectives que, a aquest efecte, es fixin en les normes corresponents, i ha de tenir en tot cas el caràcter de finançament incondicionat.
3. El finançament d’aquestes noves competències ha d’evolucionar de la manera que disposin les normes per les quals es traspassin efectivament els serveis, les funcions o les competències corresponents.
4. Sempre que es tracti de funcions, serveis o competències assumits per tots els consells insulars, aquest finançament inicial s’ha d’integrar en el sistema de finançament definitiu, per mitjà de la imputació al fons interinsular de finançament de serveis. A aquests efectes, les normes que formalitzin els traspassos corresponents s’han de pronunciar sobre les categories de despesa a les quals s’han d’imputar les noves competències i sobre les ponderacions que resultin de la integració de cada nova competència en el sistema, en el marc del que estableixen l’apartat 4 de l’article 9 i, si escau, la disposició final segona d’aquesta Llei.
En el cas que les funcions, els serveis o les competències no siguin assumits per tots els consells insulars, el finançament inicial s’ha d’integrar en la massa no homogènia de finançament a la qual fa referència l’article 13, sens perjudici de les regles específiques que, si escau i d’acord amb l’apartat 3 del present article, s’estableixin respecte de l’actualització d’aquest finançament, les quals han de prevaldre sobre les regles generals que preveu l’article 14 d’aquesta Llei.
Disposició addicional primera
Dotació extraordinària del fons de convergència per a l’any 2014
1. Es dota, amb caràcter extraordinari, el fons de convergència per a l’any 2014 amb una quantia de 32.500.000 euros.
La quantia esmentada es correspon amb una part del crèdit pressupostari específic previst en la disposició addicional tercera de la Llei 8/2013, de 23 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2014, i al qual es refereix també l’article 13.2 de la present Llei.
2. La distribució entre els consells insulars d’aquesta dotació al fons de convergència, per mitjà de l’execució del crèdit pressupostari esmentat en l’apartat anterior, ha de tenir lloc d’acord amb les normes generals que es contenen en aquesta Llei i, en particular, en l’apartat 3 de l’article 12.
Disposició addicional segona
Imputació pressupostària de les bestretes a compte del nou sistema de finançament
1. La imputació pressupostària de les bestretes a compte del nou sistema de finançament concedides pel Govern de les Illes Balears als consells insulars, en el marc de les previsions de les lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per als anys 2008, 2009, 2010, 2012 i 2013, s’ha de fer, si escau, per mitjà de les lleis de pressuposts generals anuals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2. D’acord amb això, les successives lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma poden reconèixer progressivament aquesta imputació pressupostària, en funció de les disponibilitats de la hisenda autonòmica i dels objectius anuals d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
Disposició addicional tercera
Finançament addicional del Centre de Formació del Llatzeret de Maó
Sens perjudici del que estableix amb caràcter general l’article 15 d’aquesta Llei, l’Administració de la Comunitat Autònoma ha de complementar el finançament que resulti del traspàs de la gestió del Centre de Formació del Llatzeret de Maó a favor del Consell Insular de Menorca que tengui lloc com a conseqüència de l’ampliació dels serveis i les funcions transferits a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per mitjà del Reial decret 2567/1980, de 7 de novembre, de transferència de competències al Consell General Interinsular de les Illes Balears en matèria de sanitat i cultura, amb un import màxim de 600.000 euros.
La imputació, la naturalesa i l’actualització anual d’aquesta quantia s’han de regir per les normes que es contenen, respectivament, en el primer paràgraf de l’article 13.2 i en l’article 14 d’aquesta Llei.
Disposició transitòria única
Efectes del nou sistema de finançament sobre determinats convenis
1. Els convenis subscrits per l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els consells insulars a l’empara de la disposició addicional setena de la Llei 14/2001, de 29 d’octubre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials i seguretat social, que continuïn vigents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, produeixen efectes fins al 31 de desembre de 2014.
D’acord amb això, i per a l’any 2014, s’ha de detreure del finançament que pertoqui a cada consell insular per aplicació de les regles del nou sistema la quantia corresponent a aquesta part de la massa de finançament, a la qual es refereix la lletra g de l’article 7.1 de la present Llei.
Les diferències a favor dels consells insulars que resultin del caràcter pluriennal d’aquests convenis s’han de regularitzar l’any 2015, per mitjà d’un acord entre l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i cada consell insular.
2. Pel que fa a la resta de convenis subscrits per l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els consells insulars en matèria de serveis socials i en matèria de carreteres, aquests convenis continuen vigents llevat que les parts que els varen subscriure decideixin resoldre’ls voluntàriament i per mutu acord, de manera que el finançament de l’Administració de la Comunitat Autònoma que puguin preveure per a l’exercici de 2014 i els següents quedi sense efectes, per raó de la integració d’aquest finançament en el nou sistema d’acord amb el que estableixen les lletres c i f i l’incís final de la lletra g de l’article 7.1.
Els acords bilaterals que s’adoptin amb aquesta finalitat poden preveure que la despesa corresponent a l’anualitat de 2013 es pugui executar fins al 31 de desembre de 2014 i que es pugui justificar fins al 31 de gener del 2015.
En cas que els convenis esmentats en el primer paràgraf d’aquest apartat no es resolguin, l’Administració de la Comunitat Autònoma ha de detreure del finançament anual que pertoqui a cada consell insular per aplicació del sistema regulat en aquesta Llei l’import anual màxim de finançament que prevegin aquests convenis a favor dels consells insulars.
Disposició derogatòria única
Normes que es deroguen
Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin al que disposa aquesta Llei i, concretament, les disposicions següents:
a) La Llei 2/2002, de 3 d’abril, del sistema de finançament definitiu dels consells insulars.
b) L’article 19 i les disposicions addicionals cinquena, sisena i setena de la Llei 14/2001, de 29 d’octubre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials i seguretat social.
c) La disposició addicional vint-i-tresena i l’apartat 4 de la disposició addicional vint-i-cinquena de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives.
d) La disposició addicional catorzena de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, de mesures tributàries, administratives i de funció pública.
e) Les disposicions addicionals tercera, quarta i cinquena de la Llei 12/2005, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2006.
f) L’article 10, les disposicions addicionals setena, vuitena, novena i desena, i la disposició transitòria primera de la Llei 16/2001, de 14 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de carreteres i camins.
Disposició final primera
Normes de desplegament
Es faculta el Consell de Govern per dictar les normes reglamentàries que calguin per desplegar aquesta Llei.
Disposició final segona
Deslegalització
D’acord amb l’article 15.4 d’aquesta Llei, el contingut de l’apartat 4 de l’article 9 es pot modificar per mitjà dels decrets que, de conformitat amb el que estableix l’article 70 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, formalitzin traspassos als consells insulars de funcions i serveis propis de competències homogènies, als efectes, únicament, d’incloure-hi les categories de despesa, les variables i les ponderacions corresponents a cada nova competència, i de recalcular, en conseqüència, el tant per cent de les ponderacions corresponents a la resta de competències homogènies incloses en l’article 9.4 esmentat, i s’ha de respectar en tot cas la garantia de mínims a què fa referència l’article 5.2.
Disposició final tercera
Entrada en vigor
Aquesta Llei comença a vigir l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, sens perjudici que produeixi efectes des de l’1 de gener de 2014.
Palma, 14 de març de 2014.
| El president | |
| El conseller d’Hisenda i Pressuposts | José Ramón Bauzá Díaz. |
| José Vicente Marí Bosó. |
ANNEX 1
Relació de matèries corresponents a competències homogènies
Urbanisme i habitabilitat
- Llei 9/1990, de 29 de juny, d’atribució de competències als consells insulars en matèria d’urbanisme i habitabilitat.
Règim local
- Llei 8/1993, d’1 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de règim local.
Informació turística
- Llei 9/1993, d’1 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria d’informació turística.
Serveis socials i assistència social
- Llei 12/1993, de 20 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials i assistència social.
Inspecció tècnica de vehicles
- Llei 13/1993, de 20 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria d’inspecció tècnica de vehicles.
Patrimoni històric, promoció sociocultural, animació sociocultural, dipòsit legal de llibres i d’esports
- Llei 6/1994, de 13 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de patrimoni històric, promoció sociocultural, animació sociocultural, dipòsit legal de llibres i esports.
Activitats classificades i parcs aquàtics
- Llei 8/1995, de 30 de març, d’atribució de competències als consells insulars en matèria d’activitats classificades i parcs aquàtics.
Tutela, acolliment i adopció de menors
- Llei 8/1997, de 18 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de tutela, acolliment i adopció de menors.
Ordenació del territori
- Llei 2/2001, de 7 de març, d’atribució de competències als consells insulars en matèria d’ordenació del territori.
Serveis socials i seguretat social
- Llei 14/2001, de 29 d’octubre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials i seguretat social.
Carreteres i camins
- Llei 16/2001, de 14 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de carreteres i camins.
Caça, regulació, vigilància i aprofitament dels recursos cinegètics i pesca fluvial
- Decret 106/2010, de 24 de setembre, sobre traspàs als consells insulars de les funcions i serveis inherents a les competències pròpies d’aquestes institucions insulars que actualment exerceix l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de caça i de regulació, vigilància i aprofitament dels recursos cinegètics, com també de pesca fluvial.
ANNEX 2
Relació de matèries corresponents a competències no homogènies
Ordenació turística
- Llei 3/1996, de 29 de novembre, d’atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’ordenació turística.
Transport per carretera
- Llei 13/1998, de 23 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria de transports per carretera.
Espectacles públics i activitats recreatives
- Llei 7/1999, de 8 d’abril, d’atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.
Agricultura, ramaderia, pesca i artesania
- Llei 8/1999, de 12 d’abril, d’atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i artesania.
- Decret 2/2011, de 14 de gener, d’ampliació dels mitjans econòmics i patrimonials adscrits a les funcions ja traspassades al Consell Insular de Menorca mitjançant la Llei 8/1999, de 12 d’abril, d’atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i artesania (finançament dels costs vinculats al traspàs al Consell Insular de Menorca de determinats mitjans personals i materials de Serveis de Millora Agrària, SA, ubicats a l’illa de Menorca, per a la realització de tasques de vigilància pesquera i de promoció de la qualitat dels productes agroalimentaris, com també el seguiment de les produccions agràries i pesqueres).
- Decret 3/2011, de 14 de gener, d’ampliació dels mitjans econòmics adscrits a les funcions i serveis inherents a les competències que al seu moment foren traspassades a l’extint Consell Insular d’Eivissa i Formentera per la Llei 8/1999, de 12 d’abril, d’atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i artesania, la titularitat i l’exercici de les quals assumeix avui, també per mandat legal, el Consell Insular de Formentera, en l’àmbit territorial d’aquesta illa, des del moment de l’entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer (finançament dels costs vinculats a l’execució de programes d’assistència i assessorament tècnic i capacitació del sector agrari, com també de promoció, seguiment i protecció territorial dels productes agroalimentaris, a l’illa de Formentera).
- Decret 4/2011, de 14 de gener, d’ampliació dels mitjans econòmics adscrits a les funcions ja traspassades al Consell Insular d’Eivissa mitjançant la Llei 8/1999, de 12 d’abril, d’atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i artesania (finançament dels costs vinculats al traspàs al Consell Insular d’Eivissa de determinats mitjans personals de Serveis de Millora Agrària, SA, ubicats a l’illa d’Eivissa, per a la realització de tasques de promoció de la qualitat dels productes agroalimentaris, com també el seguiment de les produccions agràries).
Joventut i oci
- Llei 21/2006, de 15 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria de joventut i oci.
Artesania, foment de la competitivitat, la capacitació i el desenvolupament de les empreses artesanes
- Decret 80/2010, de 18 de juny, sobre el traspàs al Consell Insular de Mallorca de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d’aquesta institució insular que actualment exerceix l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria d’artesania i de foment de la competitivitat, la capacitació i el desenvolupament de les empreses artesanes.
Activitats catalogades
- Decret 94/2010, de 30 de juliol, sobre el traspàs al Consell Insular de Mallorca de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d’aquesta institució insular que actualment exerceix l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en matèria d’activitats catalogades.
Administració de museus i biblioteques
- Llei 3/2011, de 25 de març, de delegació de competències al Consell Insular de Menorca de les facultats que, com a administració gestora, exerceix ara l’Administració de la CAIB en relació amb el Museu de Menorca i Biblioteca Pública i l’Arxiu Històric de Maó, institucions culturals de titularitat estatal.