Butlletí Oficial de les Illes Balears

El Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d’agost (en endavant, REBT 2002) estableix, en el seu àmbit d’aplicació, que les instal·lacions existents en la data de la seva entrada en vigor queden sotmeses al règim d’inspeccions que preveu, segons els criteris tècnics de la reglamentació amb la qual s’aprovaren. No obstant això, l’article 2.3 també preveu l’aplicació dels criteris tècnics i de seguretat del REBT 2002 a les instal·lacions existents abans de la seva entrada en vigor quan l’estat, la situació o les característiques impliquin un risc greu per a les persones o béns, o es produeixin pertorbacions importants en el funcionament normal d’altres instal·lacions, a criteri de l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma.

Cal tenir en compte també que l’article 26 del derogat Reglament electrotècnic per a baixa tensió de 1973, aprovat pel Decret 2413/1973, de 20 setembre, ja preveia que amb la finalitat de millorar les condicions de seguretat de les instal·lacions elèctriques existents, davant qualsevol actuació per ampliació de potència o característiques de l’energia, els seus propietaris o usuaris estaven obligats a prendre les mesures necessàries per adaptar-les al Reglament de 1973.

En aquest sentit, es va publicar la Resolució del director general d’Indústria de 18 de maig de 2009 per la qual s’estableixen els requisits mínims que han de complir les instal·lacions elèctriques en baixa tensió executades amb anterioritat al REBT 2002. Aquesta Resolució estableix que, davant determinades actuacions en els edificis que no disposin de centralització de comptadors, la comunitat de propietaris ha d’executar les instal·lacions d’enllaç comunitàries previstes per a tots els subministraments de l’edifici i, per altra banda, també estableix alguns requisits de seguretat mínims que han complir les centralitzacions existents.

No obstant això, des de la publicació de la Resolució abans esmentada s’ha observat una  tendència a reparar els defectes individuals propis de cada instal·lació interior, mantenint parts i elements comuns de la instal·lació d’enllaç obsolets o en mal estat de conservació. Per altra banda, en el cas d’actuació sobre un subministrament individual d’una centralització deficient, es té constància de la dificultat que suposa implicar tots els propietaris en l’adequació de les parts comunes, i del que suposa condicionar l’actuació individual a l’adequació de la part comuna.

Pel que fa al règim d’inspeccions, l’apartat 4.2 de la Instrucció tècnica complementària ITC-BT-05 del REBT 2002 estableix que les instal·lacions comunes d’edificis d’habitatges de potència total instal·lada superior a 100 kW han de ser objecte de la inspecció periòdica a càrrec de l’organisme de control cada 10 anys, però en moltes ocasions resulta difícil determinar la potència prevista per a l’edifici, i més en el cas d’instal·lacions antigues, motiu pel qual és necessari definir altres criteris equivalents.

En aquest sentit, l’article 23 del REBT 2002 preveu el compliment de les prescripcions reglamentàries per aplicació de tècniques de seguretat equivalent, considerant com a tals aquelles que, sense ocasionar distorsions en els sistemes de distribució de les companyies subministradores, proporcionin, almenys, un nivell de seguretat equiparable a les prescripcions del mateix Reglament.

En conseqüència, resulta evident la necessitat de regular les qüestions següents:

1. Determinar els requisits mínims que han de complir les instal·lacions d’enllaç dels edificis, sigui com vulgui la potència.

2. Determinar un criteri homogeni per a tots els agents del sector que permeti conèixer fàcilment si un edifici d’habitatges està subjecte al règim d’inspecció periòdica a càrrec dels organismes de control, previst en l’apartat 4.2 de la Instrucció tècnica complementària ITC-BT-05 del REBT 2002. Concretament, determinar amb facilitat si la potència de l’edifici supera els 100 kW i, en conseqüència, la instal·lació d’enllaç i els serveis comuns han de ser objecte d’inspecció.

L’article 2 del Decret 6/2013, de 2 de maig, del president de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la CAIB, atribueix a la Direcció General d’Indústria i Energia, integrada dins la Conselleria d’Economia i Competitivitat, l’exercici de les competències d’aquesta matèria.

Per tot això, fent ús de les facultats que m’atribueixen la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, i la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dict la següent

RESOLUCIÓ

1. Requisits mínims que han de complir les instal·lacions d’enllaç dels edificis

En l’àmbit territorial de les Illes Balears hi ha un nombre considerable d’edificis amb instal·lacions d’enllaç anteriors al REBT 2002 i, fins i tot, algunes anteriors al REBT de 1973.

En la majoria d’aquestes, arran de modificacions, ampliacions o canvis contractuals de les instal·lacions interiors, s’han duit a terme actuacions individuals sobre alguns subministraments que han adequat únicament la part d’instal·lació d’enllaç que afecta exclusivament la instal·lació particular, sense tenir en compte si la part comuna tenia capacitat suficient o seguia complint les prescripcions reglamentàries en matèria de seguretat. Per altra banda, moltes d’aquestes actuacions individuals condicionen o impedeixen l’adequació futura de la instal·lació comuna o la de la resta de subministraments, perquè ocupen el lloc reservat als seus equips de mesura, estenen canalitzacions en condicions no reglamentàries, etc.

A més, en la majoria de casos no se n’ha duit a terme un manteniment i també és habitual que s’utilitzin els armaris i les cambres de comptadors com a magatzems de tot tipus de material.

En resum, moltes d’aquestes instal·lacions han anat degenerant respecte a la situació inicial i actualment mantenen en funcionament elements obsolets o de capacitat insuficient, presenten un mal estat de conservació i incompleixen múltiples prescripcions reglamentàries de seguretat.

També s’ha de tenir en compte que, en moltes ocasions, la necessitat d’adequar les instal·lacions d’enllaç es posa de manifest per l’actuació aïllada sobre algun dels subministraments que en formen part, i habitualment resulta difícil implicar tots els usuaris. En aquests casos, condicionar l’actuació sobre la instal·lació interior particular a l’adequació del conjunt de la instal·lació d’enllaç comunitària pot suposar un greu perjudici per a l’usuari de la instal·lació individual.

Per altra banda, també es té constància de la manca de criteris o directrius d’actuació homogènies entre els agents del sector: instal·ladors, companyies elèctriques, tècnics titulats competents, administració, usuaris, etc.

Per tot el que ha estat exposat, com a criteri general, les instal·lacions elèctriques en baixa tensió d’enllaç i les dels serveis comuns dels edificis d’habitatges, sigui com vulgui la seva potència, no han de presentar els defectes que figuren en els annexes 1 i 2 d’aquesta Resolució, respectivament, ja que suposen un risc greu per a les persones o béns, o poden produir pertorbacions importants en el normal funcionament d’altres instal·lacions. Així mateix, en l’annex 1 es detallen també les actuacions mínimes necessàries per a la correcció de cada un dels defectes.

Així doncs, quan, en l’exercici de les seves funcions, els organismes de control duguin a terme inspeccions periòdiques d’instal·lacions elèctriques en baixa tensió d’enllaç i de serveis comuns d’edificis d’habitatges de potència superior a 100 kW, han d’aplicar les llistes de defectes dels annexos 1 i 2 d’aquesta Resolució.

Les empreses instal·ladores en baixa tensió, els projectistes i directors d’obra, i altres agents del sector que en l’exercici de les seves funcions duguin a terme alguna actuació sobre una instal·lació elèctrica interior que formi part d’una instal·lació d’enllaç, sigui com vulgui la potència, quan detectin visualment l’existència d’algun dels defectes indicats en l’annex 1, ho poden posar en coneixement de la Direcció General d’Indústria i Energia, enumerant i documentant gràficament els defectes observats i facilitant les dades de correspondència de la comunitat de propietaris per poder-los requerir que adeqüin la instal·lació.

Així mateix, quan, en l’exercici de les seves funcions, les empreses distribuïdores d’energia elèctrica duguin a terme la verificació prevista en els articles 83.5 i 93.4 del Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica, o en el cas de nous subministraments en una centralització existent, sigui com vulgui la seva potència, si detecten que aquesta presenta algun dels defectes visuals indicats en l’annex 1, n’han de requerir l’adequació en el termini de 6 mesos. Mentrestant, poden donar servei de forma provisional, durant el termini indicat anteriorment, a nous subministraments o modificacions dels existents. En el cas que la centralització disposi de caixes de fusibles porcellànics amb fil calibrat, es poden atendre subministraments amb la provisionalitat indicada anteriorment fins a una intensitat màxima de 25A; en cas contrari, s’ha de substituir la caixa de fusibles per un mòdul d’embarrat i fusibles de calibre adequat. Una vegada transcorregut el termini de 6 mesos indicat anteriorment, si l’empresa distribuïdora no té constància que se n’estiguin corregint els defectes, n’ha d’assabentar la Direcció General d’Indústria i Energia, qui ha d’advertir la comunitat de propietaris de la consegüent suspensió dels subministraments elèctrics de l’edifici. Tot això sense perjudici del que preveu l’article 87 d del Reial decret 1955/2000 abans esmentat, segons el qual si les companyies distribuïdores detecten defectes que suposin un risc greu o imminent per als usuaris de la instal·lació, es pot suspendre el subministrament.

En la reparació de defectes de les instal·lacions d’enllaç, les empreses instal·ladores en baixa tensió han de comprovar l’existència de tots els defectes indicats en l’annex 1 i reparar-los segons s’hi indica, en cas que es presentin.

Particularment, l’apartat 3.2 de la Resolució del director general d’Indústria de 18 de maig de 2009, sobre requisits mínims que han de complir les instal·lacions elèctriques en baixa tensió executades amb anterioritat al REBT 2002, estableix que s’han de substituir les bases de fusta dels comptadors per conjunts modulars normalitzats. Des de la publicació d’aquesta Resolució, s’ha observat que la substitució de forma individual d’aquestes bases ha contribuït a l’empitjorament de l’estat de conservació del conjunt de la centralització, motiu pel qual es considera adequat mantenir-les, quan es trobin en bon estat de subjecció i conservació, sense perjudici que es substitueixi íntegrament la bateria de comptadors. Quant a les canalitzacions i caixes de fusibles, cal actuar segons s’indica en l’annex 1.

En l’annex 1 es detallen també les actuacions mínimes necessàries per corregir cada un dels defectes de les instal·lacions d’enllaç. Els annexos 1 i 2 es poden actualitzar o modificar mitjançant una resolució del director general d’Indústria i Energia.

2. Criteris per determinar la potència dels edificis d’habitatges

L’apartat 4.2 de la Instrucció tècnica complementària ITC-BT-05 del REBT 2002 estableix que les instal·lacions comunes d’edificis d’habitatges de potència total instal·lada superior a 100 kW han de ser objecte d’una inspecció periòdica a càrrec de l’organisme de control, cada 10 anys.

Per altra banda, la Instrucció tècnica complementària ITC-BT-10 del REBT 2002 estableix la previsió de càrregues per als subministraments en baixa tensió, sobre la base de dades de les quals es té constància en la fase de disseny de l’edifici, però que en el cas d’edificis existents resulten difícils d’aconseguir o determinar.

L’article 23 del REBT 2002 estableix que les prescripcions del Reglament es poden considerar cobertes:

a. Per aplicació directa de les prescripcions de les corresponents ITC, o bé

b. Per aplicació de tècniques de seguretat equivalents, considerant com a tals aquelles que sense ocasionar distorsions en els sistemes de distribució de les companyies subministradores, proporcionin, almenys, un nivell de seguretat equiparable a l’anterior. L’aplicació d’aquestes tècniques de seguretat equivalents ha de ser aprovada per l’òrgan competent de la comunitat autònoma.

Actualment, a conseqüència de les campanyes de control de potència previstes en les disposicions reglamentàries en matèria de tarifes elèctriques, un percentatge molt elevat d’habitatges construïts amb anterioritat a l'REBT 2002 tramita ampliacions de potència amb una previsió mínima de 5.750W, motiu pel qual no sembla recomanable considerar una potència inferior en el càlcul de la previsió de càrregues d’edificis existents. Per altra banda, la pràctica totalitat d’edificis amb potència entorn als 100 kW disposa d’ascensor, a més d’altres receptors elèctrics comunitaris, i en moltes ocasions en els baixos d’aquests edificis hi ha locals administratius o comercials. Així doncs, amb molta seguretat es pot afirmar que en aquest tipus d’edificis la potència serà superior als 100 kW quan el nombre de subministraments sigui igual superior a 20.

Així doncs, es consideren subjectes al règim d’inspecció periòdica la instal·lació d’enllaç i la de serveis comuns d’edificis d’habitatges amb un nombre total de subministraments igual o superior a 20, computant els dels habitatges, serveis comuns, locals, aparcaments, etc., encara que el subministrament estigui de baixa i l’equip de mesura no estigui instal·lat.

Si l’edifici disposa d’aparcament de 25 places o més, enllumenat exterior de potència superior a 5 kW, o altres instal·lacions subjectes al règim d’inspecció periòdica previst en la ITC-BT-05 del REBT 2002, aquestes també han de ser objecte d’inspecció periòdica.

Per a la inspecció periòdica de la instal·lació d’enllaç, s’ha d’utilitzar la llista de defectes de l’annex 1 i, per a la inspecció periòdica de la instal·lació de serveis comuns, s’ha d’utilitzar la llista de defectes de l’annex 2, o la pròpia de l’organisme de control que, almenys, ha de preveure les mateixes comprovacions. Si hi ha altres instal·lacions subjectes al règim d’inspecció periòdica, com ara la d’aparcaments de 25 places o més, enllumenat exterior o piscines de potència superior a 5 kW, l’organisme de control ha d’utilitzar el protocol d’inspecció propi per a cada tipus d’instal·lació.

Palma, 30 de gener de 2014

El director general d’Indústria i Energia

Jaime Ochogavía Colom