Butlletí Oficial de les Illes Balears

El Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears és una distinció que té per objecte honorar i distingir, de manera individual o col·lectiva, les persones físiques o jurídiques que hagin destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d’investigació, de l’ensenyament i lingüístic.

Per tot això, i d’acord amb el que disposa el Decret 3/2014, de 10 de gener, pel qual es regula el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears, i que deroga l’anterior Decret 5/1997, de 23 de gener, el Consell de Govern, a proposta del vicepresident i conseller de Presidència, en la sessió de dia 21 de febrer de 2014, adoptà, entre d’altres, l’Acord següent:

“Primer. Concedir els premis Ramon Llull del Govern de les Illes Balears a:

1. Bartomeu Bestard Bonet

Per la seva dilatada trajectòria professional com a agent del cos consular nord-americà acreditat a les Illes Balears durant més de quatre dècades, que ha permès establir i consolidar lligams i relacions bilaterals amb els Estats Units d’Amèrica.

A més de les activitats pròpies del consolat al servei dels ciutadans americans residents a les Illes, ha dedicat gran part de la seva vida professional al foment de la cordialitat en les relacions entre Espanya i els Estats Units, i ha col·laborat fins amb vuit presidents nord-americans. De fet, la seva actuació com a amfitrió de les Illes Balears als Estats Units, facilitant l’agermanament entre ambdós territoris, ha permès convertir aquesta comunitat en la destinació preferida de rellevants personalitats, com són els expresidents Carter, Bush i Clinton, alhora que ha possibilitat fins a cinc visites de les autoritats insulars a les missions de Mèxic i Califòrnia.

D’altra banda, la seva presència en la Junta del Foment de Turisme, que ha estat constant al llarg d’aquests anys de servei al Govern dels Estats Units, ha afavorit una intensa tasca de promoció turística i cultural de les Illes Balears, que encara avui en dia continua, al capdavant de l’Associació Amics de Fra Juníper Serra.

Cal destacar també el seu paper clau en l’arribada de la VI Flota al port de Palma de Mallorca i les seves estades periòdiques durant anys, en detriment d’altres ports espanyols.

Per la seva tasca desinteressada d’enaltiment dels valors de Juníper Serra i de divulgació i estudi de la seva figura, llegat i la seva terra de naixença —les Illes Balears i Mallorca especialment—, que ha dut a terme de manera constant durant dècades, com també per la custòdia i conservació de tots els objectes i centres culturals dedicats a la memòria d’aquest personatge universal ubicats al municipi de Petra.

2. Jaume Enseñat Julià

Per la seva especial participació en el desenvolupament cultural, econòmic i social del municipi mallorquí de Sóller i del conjunt de les Illes Balears. El 1956 inicia la seva trajectòria com a empresari en l’àmbit turístic, al qual ha contribuït amb la creació d’un gran complex turístic que va tenir un efecte dinamitzador en aquest municipi. Convidat pel Govern de Mèxic va participar també en la planificació turística de Cancún Yucatán.

El 1958 va fundar el Casal de Cultura Museu de Sóller, que actualment presideix, i que promou des de llavors la nostra cultura i la nostra llengua.

D’altra banda, va conjugar aquesta tasca amb el món polític, amb la fundació de la formació política Unió Democràtica de les Illes Balears. Va ser candidat al Senat a les primeres eleccions democràtiques l’any 1977 i també al Parlament Europeu l’any 1985.

Entre altres distincions és doctor honoris causa en humanitats per Dowling College Long Island NY USA; és posseïdor de la Medalla de Plata al Mèrit Turístic; ha estat distingit amb la Creu del Mèrit Naval de primera classe amb distintiu blanc, concedida per Sa Majestat el Rei, i ha estat reconegut amb l’Escut d’Or del Col·legi Oficial d’Advocats de Mallorca.

3. Escolania de Blavets de Lluc

Per ser un inqüestionable punt de referència de la cultura, la música i l’espiritualitat a Mallorca al llarg dels seus vuit segles d’història.

Anomenats així pel color blau de la cota que vesteix el cor (i popularment coneguts com a blavets), l’Escolania s’enclava al monestir del mateix nom que és considerat el refugi espiritual més preuat de l’illa.

Dedicat al culte de la Mare de Déu de Lluc, l’origen del monestir es remunta al segle xiii; això no obstant, les primeres documentacions històriques sobre l’existència d’un grup d’infants dedicats al cant de culte a Lluc, cal situar-la tres segles més tard.

Des de final del segle xix s’incorporà en el programa acadèmic l’ensenyament secundari, de manera que ha aconseguit ser avui en dia un centre de guiatge i docència per a nombroses generacions de mallorquins, com també un pioner en la divulgació dels trets culturals i identitaris de l’illa.

Com a formació musical, el prestigi dels blavets assoleix un alt grau de reconeixement més enllà de Lluc i de Mallorca.

L’esforç per estimular el sentit artístic i musical dels seus joves alumnes i el seu lligam indissoluble amb les tradicions religioses i populars de Mallorca han fet mereixedora l’Escolania de nombroses distincions de la societat mallorquina.

4. ASIMA

Associació d’Industrials de Mallorca. Pels seus cinquanta anys al servei del desenvolupament industrial de les Illes Balears, sobretot de Mallorca.

Els seus fundadors, a l’entorn de la figura de Ramon Esteban, varen posar en marxa els primers polígons industrials del país. D’aquesta manera, varen donar solució a la necessitat d’expansió de les empreses cap als afores de Palma de Mallorca.

Per haver generat riquesa i haver fet evolucionar el mercat de treball, al qual ha aportat un sosteniment i un seguit de serveis socials exemplars i d’inqüestionable valor que han facilitat la conciliació de la vida laboral i familiar, aspecte en el qual ha estat pionera.

Per la seva especial contribució a la unió empresarial —impulsant la creació de la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB)— i a l’expansió dels polígons industrials —cofundant la Coordinadora Espanyola de Polígons Empresarials d’Espanya (CEPE)—, i per continuar sent una associació viva i dinàmica, amb més de 1.500 empreses i 20.000 treballadors que fan feina en els polígons de Son Castelló i Can Valero.

5. Teatre Principal de Maó

Per ser el teatre d’òpera més antic d’Espanya, que el passat mes de desembre celebrà el 185è aniversari. Com a principal referència cultural de l’illa de Menorca, ha contribuït al foment dels seus valors culturals, al seu coneixement i difusió externa i s’ha constituït en un símbol de la ciutat de Maó i en un dels elements més representatius del patrimoni cultural i arquitectònic de les Illes Balears.

Construït per l’empresari italià Giovanni Palagi, constitueix una joia en el seu gènere per la seva bellesa, història i arquitectura.

Al llarg de l’any ofereix més d’un centenar de produccions que generen l’assistència de devers 60.000 espectadors, la qual cosa el converteix en la principal referència cultural de Menorca.

6. Pau Seguí Pons (a títol pòstum)

En reconeixement de la seva contribució al desenvolupament econòmic i empresarial de l’illa de Menorca, especialment per haver exercit, durant molts anys, la funció de secretari general de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Menorca (PIME Menorca), a la qual va dedicar tota la seva energia per organitzar, dinamitzar i consolidar l’entitat des de l’any que s’hi incorporà, el 1978, fins a haver-la fet arribar a les 42 associacions federades i les 2.000 empreses associades.

L’any 1986 va inaugurar el Centre d’Investigació i Foment de la Qualitat en el polígon industrial de Ciutadella.

Va participar en la creació de la Confederació PIME Balears i va formar part com membre en diverses organismes, com el Consell Econòmic i Social de Balears i el Comitè Executiu de la Federació d’Indústries del Calçat Espanyol (FICE).

7. Moda Adlib

Per haver donat a conèixer les Pitiüses, i singularment Eivissa, en l’àmbit internacional i fomentar-ne el desenvolupament i la promoció, des de l’any de la seva creació el 1971.

Als seus inicis va ser fonamental el suport institucional i econòmic del Foment de Turisme i la Cambra de Comerç.

Per la seva contribució als valors ambientals i socials. Per haver-se consolidat com una important indústria de la moda, creant molts de llocs de treball en el procés de manufactura de les peces i promovent, any rere any, la marca Ibiza i el sector turístic de les Illes Balears, amb tots els seus àmbits associats, fins a haver esdevingut un senyal d’identitat en el món de la moda i en els concerts comercials i promocionals.

Avui dia, la Moda Adlib és un símbol de la identitat d’Eivissa, que representa l’essència de l’illa. La seva passarel·la ha esdevingut una convocatòria amb gran poder d’atracció de personatges de rellevància nacional i internacional.

8. Josep Planells Bonet

Conegut com a Pep Negre, va començar a exercir la seva labor pastoral el 1951 a les parròquies de Sant Vicent Ferrer, Sant Francesc de Paula i Sant Carles. L’any 1977 fou ordenat rector de Sant Rafel Arcàngel i de Santa Agnès.

Va ser distingit amb la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany; amb la Menció d’Honor Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Eivissencs, en reconeixement de la seva aportació, des de 1968, a la promoció dels valors culturals propis en l’àmbit de l’illa d’Eivissa; amb el Premi a la Producció Cultural Illa d’Eivissa, Forca de Fang.

En el vessant literari cal destacar la publicació de nombroses obres de caire poètic com Lectures poètiques, Ressò del paratge, Remembrances, Musa fugaç i Forca amunt i forca avall, entre altres, com també d’altres de prosa costumista publicades a llibres com Vora el foc, Hora màgica, Viatge insòlit i Es Vedrà.

9. Associació de Veïns del Pilar de Formentera

Per la seva àmplia trajectòria en favor de la recuperació del patrimoni cultural i de les tradicions de Formentera i la promoció de l’illa pitiüsa, a través de l’organització de diversos actes lúdics de l’Olimpíada Pagesa i de les festes de Sant Joan i el Pilar de la Mola.

Aquest esdeveniment ha permès involucrar el poble de Formentera, especialment la gent més jove, en tasques autòctones ja oblidades com la preparació de sitges per a la fabricació del carbó, la filada, els jocs tradicionals, les matances i l’elaboració de productes artesans, entre d’altres, i ha contribuït a la recuperació d’aspectes de la cultura com les gloses i la cançó redoblada.

Segon. Disposar la publicació d’aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.”

 

Palma, 21 de febrer de 2014

 

El secretari del Consell de govern

Antonio Gómez Pérez