Butlletí Oficial de les Illes Balears

En el primer Congrés Internacional del Lul·lisme, que es va fer el 1960, i també en la revista Estudios Lulianos, dirigida per la Maioricensis Schola Lullistica i en la qual han col·laborat lul·listes i medievalistes d’arreu del món, ens recordaren que Ramon Llull és un dels homes més savis entre els savis dels admirables segles XIII i XIV.

Ramon Llull va néixer a la Ciutat de Mallorca entre els anys 1232 i 1236. Per tant, Llull formà part de les primeres tongades de mallorquins cristians nascuts després de la conquesta de Jaume I, moment en què l’illa s’incorporà a la Corona d’Aragó. Son pare pertanyé a la cort reial, la qual cosa explica que el jove Ramon visqués els trenta primers anys de la seva vida en un ambient cortesà. La ciutat sense fronteres que el va veure néixer i créixer era la capital d’un nou regne, sorgit enmig de la mar Mediterrània occidental, endinsada en un ambient de colors, de matisos i de gran diversitat, fruit de la coexistència d’un cristianisme llatí fronterer amb els mons islàmic, bizantí i jueu, mons autònoms però no independents.

Aquesta realitat mediterrània, juntament amb la crisi per la qual passava l’Església llatina, sacsejada pels vents tramuntanals de les heretgies o les denúncies i les reivindicacions dels moviments cristians pauperistes i espirituals, i amb el desconhort que li suposava l’orientació que havia pres la seva mundana i cortesana vida, provocà en Llull l’experimentació d’una conversió fulgurant. La conversió del jove mallorquí significà un canvi de rumb radical, que marcarà tot el seu itinerari vital fins a la fi dels seus dies.

D’aquesta manera aprengué l’àrab, estudià filosofia, teologia i altres ciències al monestir de la Real de Palma. La seva recerca d’un sistema que permetés dur endavant els seus objectius missioners el portà a viure com un ermità al puig de Randa, on elaborà, per “inspiració divinal”, el seu Ars, el sistema pel qual s’aconseguiria la unitat espiritual de tots els homes. Amb el suport del rei de Mallorca, el seu amic Jaume II, fundà, a la bella contrada de Miramar, un col·legi de missioners, futurs aprenents de llengües i del seu Ars.

Dugué a terme aquesta tasca amb la follia i l’esperit que va aprendre darrere les passes i l’exemple del seràfic pare de sant Francesc, per la qual cosa, a la ciutat d’Assís estant, ingressà com a terciari seglar. Viatjà per tota la Mediterrània i per moltes terres de la cristiandat. Fou magister a la Universitat de París. Parlà a papes i discutí amb rabins, sultans i savis sarraïns; també aprengué d’aquestes personalitats. Predicà en esglésies, sinagogues i mesquites, sovint posant en perill la pròpia vida. Sense que fos la seva intenció, escampà el nom de Mallorca pertot arreu.

Fruit de la seva tasca i de la seva curolla, ens deixà en herència vint-i-un volums en llengua romanç i trenta-cinc en llengua llatina. A més d’aquest immens llegat, la collita ha estat copiosa al llarg dels segles.

Mallorca, per la vida exemplar duta per Llull, li ha retut tribut des dels temps medievals amb la intitulació de beat, realitat que fou recollida i acceptada pel papa Pius IX, el qual reconegué el culte com a beat del Tercer Orde Franciscà (actual Orde Franciscà Seglar, OFS). Per tot el que s’ha exposat, s’entén que el beat Ramon Llull durant segles hagi estat proclamat cappare intel·lectual i espiritual del nostre antic Regne de Mallorca per les generacions de mallorquins.

El 7 d’octubre de 2013, la Comissió de Cultura del Senat acordà aprovar una moció subscrita pel GPP de la dita cambra, tal com es recull en el Butlletí Oficial del Senat de 17 d’octubre de 2013, “que insta al Gobierno a colaborar con los actos conmemorativos de los 700 años de la muerte del Beato Ramon Llull, que tendrán lugar a lo largo de los años 2015 y 2016, dentro del marco de la disponibilidad presupuestaria”.

En aquesta línia, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca —el 16 d’octubre de 2013 i el 12 de desembre de 2013, respectivament— varen declarar els anys 2015 i 2016 Any Ramon Llull, en commemoració del 700è aniversari de la seva mort.

Considerant la rellevància de la celebració de l’aniversari dels 700 anys de la mort del nostre beat Ramon Llull, de novembre de 2015 a novembre de 2016, promoguda inicialment per l’Ajuntament de Palma —ciutat on va néixer—, pel Consell de Mallorca i per altres institucions de l’àmbit polític, religiós, científic i cultural, el Govern de les Illes Balears entén que es presenten les circumstàncies necessàries per adherir-se a la declaració dels anys 2015 i 2016 Any Ramon Llull, en commemoració del 700è aniversari de la seva mort.

Per tot això, a proposta del vicepresident i conseller de Presidència, el Consell de Govern, en la sessió de 14 de febrer de 2014 adoptà, entre d’altres, l’Acord següent:

“Primer. El Govern de les Illes Balears s’adhereix a les declaracions dels anys 2015 i 2016 Any Ramon Llull, en commemoració del 700è aniversari de la seva mort, efectuades per l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca el 16 d’octubre de 2013 i el 12 de desembre de 2013, respectivament, i declara formalment 2015 i 2016 Any Ramon Llull en tot el territori de les Illes Balears.

Segon. Aquest Acord s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.”

Palma, 14 de febrer de 2014

El secretari del Consell de Govern
Antonio Gómez Pérez