Butlletí Oficial de les Illes Balears

Es fa públic que, transcorregut el termini de trenta dies d’exposició al públic al que va ser sotmesa l’Ordenança fiscal que inicialment va ser aprovada pel Ple d’aquesta Corporació en sessió celebrada el 5 de desembre de 2013, no s’ha produït cap reclamació en contra, de manera que després de la seva aprovació definitiva, es procedeix a la publicació de l’Ordenança a efectes de la seva entrada en vigor, segons el que preveu l'art. 17 del RDL de 2/2004, de 5 de març, aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

 

ORDENANÇA MUNICIPAL NÚM. 31 REGULADORA DE LA TINENÇA D’ANIMALS DOMÈSTICS I DE COMPANYIA EN L’ENTORN HUMÀ.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS.

TÍTOL 1.
OBJECTE.

Article 1.

Aquesta Ordenança té com objectiu la protecció dels animals, la regulació de la integració harmònica dels animals de companyia a la societat urbana del municipi de Fornalutx, així com la regulació de la tinença  d’animals potencialment perillosos, en el marc de les competències i obligacions municipals.

En tot allò que no preveu aquesta Ordenança s’haurà d’atendre a la legislació vigent  en aquesta matèria, i concretament, a la Llei 1/1992, el 8 d’abril, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de protecció d’animals, el Decret 65/1994 que desenvolupa la llei, l’ordre de la Conselleria d'Agricultura, Comerç i Indústria, de 21 de maig de 1999, sobre identificació d’animals de companyia i la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el  règim jurídic de la tinència d’animals potencialment perillosos.

Article 2.

Es consideren animals de companyia, als efectes d’aquesta Ordenança, els que es crien  i es reprodueixen amb la finalitat de conviure amb l’home, no lucrativament, en especial totes les subespècies i varietats de cans i moixos.

Es consideren animals domèstics, als efectes d’aquesta Ordenança, tots aquells que poden criar i viure en el medi ambient humà, sota el guiatge i en companyia de persones (cavalls, ases, ovelles, porcs, animals de ploma,...,)

Article 3.

Correspon al Batle o Regidor delegat el desenvolupament i la gestió administrativa dels continguts d’aquesta ordenança.

 

TÍTOL II.
DE TINENÇA I EL MOVIMENT D’ANIMALS

Capítol I.
Activitats relacionades amb animals de companyia i domèstics.

Article 4.

Constitueixen activitats comercials, industrials, professionals i serveis subjectes a aquesta Ordenança, les següents:

• Cria d’animals de companyia.
• Guarderies d’animals de companyia.
• Comerços dedicats a la compra i venda d’animals de companyia.
• Consultes i clíniques d’animals de companyia.
• Exposicions, exhibicions i concursos.
• Centres de formació.
• Refugis i recintes de custòdia municipal y privada d’animals de companyia, privats, dependents o no d’una associació per la defensa i protecció dels animals.
• Cementiris d’animals.
• Granges o recintes privats dedicats a la cria d’animals domèstics d’utilitat per a les persones.
• Qualsevol altra activitat similars o simultànies al exercir alguns dels ressenyats anteriorment.

Article 5.

Les activitats detallades en l’article 4 hauran de complir amb les mesures establertes en les llicències d’instal·lació inicials, així com complir els requisits del Nucli Zoològic, la Llei 1/1992, de 8 d'abril, protecció d’animals que viuen en l’entorn humà i d’altres lleis i reglaments existents al respecte.

Per tal de controlar i assegurar el compliment de les mesures, aquestes activitats estaran subjectes a la permanent inspecció per part dels serveis tècnics municipals. Si del resultat de d’inspecció practicada es detecten anomalies, el Batle podrà adoptar les resolucions i les sancions pertinents. La resolució que  adopti la Batlia serà en funció del informe realitzat pels serveis tècnics municipals competents, com a resultat de la inspecció practicada, tot això sense perjudici de la incoació del procediment sancionador, si procedeix.

Article 6.

Tots el locals i les instal·lacions adscrites a les activitats a què es refereix l’article 4 d’aquesta Ordenança han de complir les condicions estructurals i serveis que s’adaptin, almenys amb la normativa de la Llei de protecció dels animals de la CAIB 1/1992. Els titulars de les activitats a què es refereix l’article 4 tenen l’obligació de mantenir els animals en bones condicions higièniques i sanitàries  i realitzar qualsevol tractament preventiu que ha estat declarat obligatori, així com de garantir-los un tractament digne i vetllar pel seu benestar tan físic com psíquic.

 

Capítol II.
Tinença i  tracte dels animals de companyia i domèstics.

Article 7.

La tinença d’animals domèstics de companyia en cases urbanes està condicionada per les circumstàncies higièniques òptimes pel seu allotjament, l’absència de risc en l’aspecte de salut i seguretat per a les persones que conviuen amb l’animal i l’absència de molèsties per als veïns i procurar als animals un tracte i vida digna.

Article 8.

La tinença d’un animal domèstic i/o de companyia significa una sèrie d’obligacions ineludibles. Els propietaris d’un animal domèstic i/o de companyia ha de proporcionar aliments, aigua, allotjament i les condicions ambientals favorables d’espai, ventilació, humitat, temperatura, llum, refugi, així com la cura necessària per evitar que aquest animal pateixi qualsevol sofriment físic o psíquic i garantir les seves necessitats vitals, de salut i higiene.

Article 9.

De conformitat amb la legislació aplicable, queda expressament prohibit:

(a) Maltractar o agredir física o psicològicament als animals o sotmetre’ls a qualsevol humiliació o pràctica que els causi patiment i/o dany.

(b) Abandonar-los.

(c) Sacrificar cans i moixos de manera no eutanàsia.

(d) Mantenir-los en instal·lacions inadequades des del punt de vista de la higiene i la salut o inadequat a les seves característiques i necessitats fisiològiques.

(e) Practicar-li mutilacions, excepte les controlades pels veterinaris si és necessari.

(f) Mantenir-los en un estat de desnutrició o deshidratació sense  la mesura de prescripció facultativa.

(g) Mantenir als animals  sense donar-los atenció sanitària adequada.

(h) Emprar tota mena d’artefactes destinats a limitar o impedir la mobilitat dels animals que els causi lesions o sofriment o que els impedeix mantenir el cap en posició normal.

(i) Fer donació com a premi, recompensa o regal de compensació per altres adquisicions de diferent naturalesa distinta a la transacció onerosa d’animals.

(j) Vendre’ls a laboratoris o clíniques sense control de l’administració.

(k) Per exercir la venta ambulant sense els permisos adequats.

(l) L’ús d’animals en espectacles, lluites i altres activitats que impliquin sofriment, burles o tractaments antinaturals.

(m) La possessió, compra, venda o qualsevol tipus de transacció d’espècies protegides en els convenis internacionals signats per l’estat, sense l’autorització pertinent.

n) Es prohibeix  la formació d’animals per reforçar la seva agressivitat.

Es consideren incloïes en aquest article totes les prohibicions especificades en els articles 3 i 4 de la Llei 1/1992 de protecció dels animals que viuen en l’entorn humà.

Article 10. Allotjament.

1. La tinença d’animals de companyia que han de romandre a espais annexos a l’habitatge (galeries, terrasses, patis, jardins, etc.), disposarà un compartiment impermeable on protegir-se de temps; aquest compartiment tindrà una alçada suficient que permet l’animal a estar amb coll i el cap dret, i la seva amplada ha de permetre que sigui capaç de girar sobre si mateix.

2. L’eliminació dels excrements i orines serà diària. S’ha de mantenir l’allotjament net i desinfectat i desinsectats convenientment.

3 Els cans i, en general, els animals de companyia que estan lligats o en un espai reduït , no pot romandre en aquestes circumstàncies de forma permanent. Si per qualsevol motiu, un ca ha d’estar fermat,  s’han de complir les disposicions del paràgraf 1 d’aquest article i que indica la Llei 1/1992. La longitud de la   no pot ser menys de tres metres i és almenys el resultat de quatre multiplicar la longitud de la lligadura no podrà ser inferior a tres metres i serà com a mínim el resultat de multiplicar per quatre la llargària de l’animal. Aquesta cadena de sujecció estarà disponible perquè l’animal poguí córrer al llarg d’un fil de ferro de la major longitud aplicable. L’animal ha d’arribar còmodament a l’allotjament  i als recipients per menjar i beure.

4. En vivendes urbanes es pot tenir un nombre màxim de company animals que vendrà determinat per la possibilitat de mantenir-los segons les especificacions de l’article 7 i sempre que el seu número no provoqui molèsties als veïns.

5 No es podran retenir com animals domèstics o de companyia els que pertanyent a espècies protegides o en perill d’extinció, o aquells que no poden adaptar-se al captiveri, ja sigui per les seves condicions naturals, bé per representar un perill per a la salut i la seguretat de les persones o altres animals que conviuen amb ells.

6. És prohibit maltractar o sotmetre als animals a qualsevol abús o tipus de crueltat, tant per part dels propietaris o titulars com per a terceres persones, sigui quina sigui la espècie o situació animal.

 

Capítol III.
La circulació dels animals de companyia i domèstics.

Article 11.

1. Els propietaris o posseïdors d’animals de companyia, especialment en el cas dels cans, han adoptaran les mesures necessàries per tal que aquests animals no puguin circular solts en les vies, espais lliures  públics i propietats privades.

2 Hauran de circular convenientment identificats (microxip), vacunats i tractat sanitàriament. Es recomana que animals també portin una placa amb el nom i el número de telèfon del propietari/a.

3. Queda prohibida la circulació per les vies públiques d’aquells cans que no vagin acompanyats i dirigits per cadena, corretja o encaix resistent, també aniran equipats amb morral en cas d’espècies classificades per la llei com a potencialment perillosos i el temperament de l’animal per assessorar-lo quan i sota la responsabilitat del propietari o posseïdor. L’autoritat municipal pot ordenar l’ús del morral quan les circumstàncies així ho aconsellin i mentre aquestes circumstàncies no canvien.

Es podrà fer excepció d’aquesta regla anterior quan es tracti d’espais rurals de caràcter privat, sota la responsabilitat i supervisió del seu propietari/a.

4. Els cans  classificats com a perillosos hauran anar sempre amb morral adequada a la tipologia de la raça. La corretja o cadena no serà extensible i tindrà un màxim de 1,5 metres.

5 Queden exceptuats de circulars subjectes, les mascotes que discorren per espais lliures en el qual s’autoritza expressament, dins els límits i condicions que es determinin en cada cas. Aquestes zones urbanes han d’estar enfora  dels espai dedicat als jocs infantils.

6 Queda prohibida la circulació per les vies i espais públics o privats de concurrència pública, d’animals d’espècies salvatges, fins i tot domesticades, sense excepció.

7 Queden exceptuats de circular subjectes i  acompanyats dels moixos.

8 Queda prohibit l’accés d’animals de companyia a les piscines públiques i locals tancats d’espectacles públics, esportius i culturals.

9. Queda prohibit rentar o alimentar animals domèstics o de companyia a la via pública.

10 Tenen accés a transport, allotjament, instal·lacions i locals públics els cans guia (guia) degudament acreditat.

11. Quan els animals han d’estar en vehicles aparcats ha de ser per períodes curts de temps i prendre les mesures pertinents per garantir la ventilació i la temperatura són adequades prevenir accidents, molèsties o afectar el seu estat de salut.

Article 12.

Queda prohibida l’entrada d’animals domèstics en locals destinats a la fabricació, venda, emmagatzematge, transport o manipulació d’aliments.

Els propietaris d’hotels, fondes, bars, restaurants, cafeteries i similars, poden prohibir, al seu criteri, l’entrada i estada de mascotes en els seus establiments, assenyalant visiblement a l’entrada tal prohibició o possibilitat, compliment dels requisits de la legislació vigent.

Article 13.

És prohibit d’abandonar els excrements dels animals de companyia o domèstics en les vies i espais públics, o privats, de concurrència pública. Els propietaris o posseïdors d’animals són responsables de la correcta disposició de les deposicions, per tant, han de ser responsables de recollir-los. En cas de que es produeixi  la infracció d’aquesta norma, els agents de la autoritat pot requerir el propietari o la persona portant de l’animal que retiren els excrements; si no ho fa, els agents podrà imposar la sanció corresponent.

 

Capítol IV.
Explotació i cria d’animals

Article 14.

1 Estan prohibits sòl urbà els estables en general i graners, quadres, corrals per a bestiar, caneres i altres indústries de cria d’animals. També queda prohibida explotació domèstica d’aus de corral, conills, coloms i altres animals que puguin causar molèsties als veïns.

2. Es prohibeix la venda d’animals fora dels establiments o espais autoritzats per tal activitat.

 

Capítol V.
Animals perduts o abandonats

Article 15.

Queda prohibit abandonar animals. Els propietaris dels animals que no volen seguir tenint-los, estan obligats a trobar una casa on els tractin bé, o en última instància,  lliurar-los al servei municipal responsable de la recollida o a l’entitat que hagi delegat el servei, o una societat per a la protecció dels animals, pagant les taxes corresponents, si s’escau.

Queda totalment prohibit abandorar espècies salvatges o exòtiques no autòctones al medi.

Article 16.

1. Es considerarà que un animal està abandonat si, malgrat ser proveïts d’identificació, circula lliurement sense la companyia d’una persona.

2 És considerat un animal es vagabund si no tenen la identificació o  no va acompanyat de cap persona.

Article 17.

1. L’Ajuntament o l’entitat supramunicipal delegada, recollirà els animals vagabunds o abandonats i els acollirà fins que siguin recuperats, venuts o sacrificats.

2. La captura i el transport dels animals vagabunds ha de ser orientada per criteris tècnics, es realitzarà utilitzant tècniques i mitjans compatibles amb els imperatius biològics de les espècies, en condicions higièniques impecables i amb garanties per a la seguretat de les persones en general i del personal responsable d’aquests serveis en particular.

3. El temps per recuperar un animal abandonat és de quinze dies. En el cas que l’animal porti algun sistema indicatiu, l'Ajuntament o l’entitat supramunicipal que ha fet la recollida, avisaran al propietari, el qual tindrà un termini de vuit dies per recuperar-lo, previ  pagament de la corresponent taxa de recollida i custòdia d’animals, sent també al seu càrrec les despeses derivades per alimentació i tractament.

4 Després d’haver transcorregut el temps per a la recuperació d’animals, l'Ajuntament o, si s’escau, l’entitat supramunicipal corresponent pot donar-los en adopció o sacrificar-los.

5. Els animals no recuperats  no poden ser sacrificats fins al sisè dia, contats a partir del termini fixat per a la seva recuperació. Durant aquest període, l'Ajuntament o l’entitat supramunicipal farà publicitat de l’existència de l’animal per poder ser cedit a tercers amb la finalitat de facilitar la seva adopció.

6. Si es tracta d’animals exòtics o salvatges, domesticades o no, i no subjectes a normativa específica per a la protecció, seràn derivats a entitats protectores especifiques de recuperació d’espècies, i entitats similars, però, en cap cas, oferits en adopció a particulars.

7. El sacrifici i les actuacions de salut que fossin necessàries seran sota supervisió Veterinària.

 

TÍTOL III.
NORMES SANITÀRIES

Article 18.

L'Ajuntament col·laborà en la promoció i difusió de les vacunes i/o tractament obligatoris, al temps  que controla el que ordena.

Article 19.

Els propietaris de cans, moixos i altres animals domèstics estan obligats a vacunar-los i fer els dels tractaments de prevenció contra les malalties objecte de prevenció. Entre aquestes vacunes obligatoris s’inclou la vacunació antiràbica, en còmput anual.

Cada propietari ha de tenir la targeta de salut corresponent, en el qual ha d’especificar les característiques de l’animal, el seu estat de salut i les dades necessàries sobre la identitat del propietari.

Article 20.

Els propietaris d’animals de companyia  que hagin assaltat o ferit una persona estan obligats a:

a) Facilitar les dades de l’animal agressor i les seves pròpies a la persona agredida,  als seus representants legals i a les autoritats competents que ho sol·licitin.

b) Comunicar-lo, en un termini màxim de 24 hores després dels fets, a les dependències de la Policia Local o l'Ajuntament i posar-se a disposició de les autoritats municipals.

c) Sotmetre a l’animal agressor a observació Veterinària obligatòria, que hauria de ser a la mateixa adreça del propietari de l’animal si les condicions de la infraestructura ho permeten, o en cas contrari, en les dependències que indiquin els serveis municipals, i seguir les disposicions que determini el veterinari.

d) Presentar a l'Ajuntament, o on es determina, la documentació sanitària de l’animal, en un període no superior a 48 hores d’haver-se produït les ferides, així com el certificat de l’observació Veterinària, en un període no superior a 14 dies d’iniciar el període d’observació.

e) Comunicar a l'Ajuntament qualsevol incidència que es produeixi (mort del animal, robatori, pèrdua, desaparició, trasllat, etc.) durant el període d’observació Veterinària.

f) Quan les circumstàncies ho aconsellin i l’autoritat sanitària municipal ho consideri necessari, es podrà obligar a detenir l’animal agressor per sotmetre’l el període d’observació Veterinària.

g) Si l’animal te el propietari conegut, les despeses de manteniment seran al seu càrrec.

h) Si el propietari de l’animal agressor no té la documentació adequada, es pot iniciar el corresponent expedient sancionador.

Article 21.

Els veterinaris de l’administració pública , les clíniques i els consultoris veterinàris han de tenir un arxiu amb la fitxa tècnica clínica dels animals objecte de vacunació o de tractament obligatori, el qual ha d’estar a disposició de l’autoritat competent.

Article 22.

Qualsevol veterinari establert al municipi està obligat a comunicar qualsevol malaltia transmissible que és detecti, per a que independent de les mesures zoosanitàries individuals, es posin en funcionament les corresponents mesures de salut pública.

 

TÍTOL IV.
CENS MUNICIPAL

Article 23.

Els propietaris d’animals de companyia de l’especia canina estan obligats a identificar-los. En el cas dels moixos i altres animals de companyia, la identificació és voluntària. Els cans seran identificats individualment mitjançant la implantació d’un transponder o microxip, d’acord amb l’ordre del Conseller d'Agricultura de 21 de maig de 1999. Les cans identificats han de quedar  inscrits en el Registre d’identificació d’animals de companyia de les Illes Balears.

Article 24.

El cens caní municipal estarà format pels cans del municipi de Fornalutx inscrits en el Registre d’identificació d’animals de companyia de les Illes Balears. Amb aquesta finalitat, l'Administració municipal ha d’efectuar les altes, les baixes, els canvis de domicili o altres modificacions que es produeixen i afecten als cans que integren el

Cens municipal per dur a terme la corresponent actualització del esmentat registre.

També els propietaris d’animals de companyia han de comunicar els canvis que es produeixen pel que fa a la identificació de les dades del animal en el termini d’un mes. Aquesta comunicació es pot fer en els centres veterinaris autoritzats o a l’Ajuntament.

 

TÍTOL V.
DE LA TINENÇA D’ANIMALS POTENCIALMENT PERILLOSOS.

Article 25.

Tenen la consideració d’animals potencialment perillosos als efectes d’aquesta Ordenança i d’acord amb l’article 2 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, de règim jurídic de la tinença dels animals perillosos:

a) Són considerats animals potencialment perillosos, amb caràcter genèric, tots els que, malgrat pertànyer a la fauna salvatge i ser utilitzats com animals domèstics o de companyia, independentment de la seva agressivitat, pertanyen a espècies o races que tenen la capacitat de causar la mort o lesions a persones o altres animals o danys a coses.

b) Els animals domèstics o companyia que reglamentàriament es determinen, en particular, els que pertanyen a la espècie canina,  inclosos dins d’una tipologia racial, que pel seu caràcter agressiu, la seva mida o la seva potència de mandíbula tenen la capacitat de causar la mort o lesions a persones o animals o danys a coses.

D’acord amb el Reial Decret 287/2002, de 22 de març, per el que es desenvolupa la Llei 50/1999, serà considerat com a cans potencialment perillosos els que pertanyen a les races següents: pit bull terrier, staffordshire bulterrier, terrier Staffodshire americà, rotweiler, dogo argenti, fila brasiler, tosa inu i akita inu. A més, es consideren cans potencialment perillosos els que tenen totes o la majoria de les característiques que consten en l'annex II del Reial decret 287/2002.

c) Els cans que, encara que no estiguin inclosos en l’apartat anterior, manifesten un caràcter marcadament agressiu o que han protagonitzat atacs a persones o altres animals. En aquest cas, el perill serà apreciat per les autoritats competents segons criteris objectius, bé ofici o després d'haver estat sotmesos a una notificació o una denuncia, previ informe d’un veterinari, oficial o col·legiat designat per l’autoritat competent autonòmica o municipal.

Article 26.

Els veïns de Fornalutx que volen sers propietaris d’animals classificades com a potencialment perillosos han de sol·licitar, abans de la seva adquisició, una llicència administrativa davant l'Ajuntament que l’atorgarà un cop verificat el compliment de com a mínim els següents requisits:

a) Ser major d’edat i no estar incapacitat per donar l’atenció necessària a l’animal.

b) No haver estat condemnat per delictes d’homicidi, lesions, tortures, contra la llibertat o integritat moral, la llibertat sexual i la salut pública, associació amb banda armada o tràfic de drogues, així com no estar privat per resolució judicial del dret a la propietat dels animals potencialment perillosos.

c) No haver estat sancionat per infraccions greus o molt greus amb alguna de les sancions accessòries previstes en l’apartat 3 de l’article 13 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic d’animals potencialment perillosos.

d) Disposar de capacitat física i aptitud psicològica per a la propietat d’animals potencialment perillosos.

e) L’acreditació d’haver formalitzat una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers  no inferior a la cobertura de cent vint mil euros (120.000€).

Article 27.

1. La llicència té un període de validesa de cinc anys i pot ser renovat per períodes successius de la mateixa durada.

2. La llicència perd la seva validesa en el moment que el propietari ja no compleix cap dels requisits establerts en l’article 27.

3. El titular haurà comunicar qualsevol variació de les dades contingudes en la llicència en el termini de quinze dies des de la data d’emissió.

Article 28.

El titular de la llicència per la tinença d’animals potencialment perillosos està obligat de sol·licitar la inscripció en el Registre municipal dins de quinze dies des de la data que hagi obtingut la llicència corresponent.

En el Registre Municipal d’animals potencialment perillosos, classificat per espècies, ha de constar necessàriament les dades personals del titular, les característiques de l’animal que faran possible identificar-lo i el seu lloc habitual de residència. També, s’ha d’especificar si està destinat a viure amb els humans, o si per contra té diferents finalitats com guardià, protecció o qualsevol altre cal també especificar.

 

TÍTOL VI.
INFRACCIONS I SANCIONS

Article 29.

Les accions i/o Omissions que infringeixin la present Ordenança i les normativa  complementària generaran responsabilitat de naturalesa administrativa, sense perjudici de les exigibles en la via penal, civil o altre ordre que puguin incórrer.

Article 30.

1. En cas de que els propietaris o posseïdors del animals incompleixin de manera greu o persistent les obligacions establertes en aquesta ordenança i, especialment, quan hagi risc per la seguretat o la salut de les persones, o del mateix animal, l’Administració municipal podrà decomissar l’animal i ordenar el seu trasllat a un establiment adequat a càrrec del propietari, i adoptar qualsevol altre mesura addicional que consideri necessària.

2. La retenció té caràcter de mesura cautelar fins a la resolució del expedient sancionat, a la vista del qual l’animal pot ser tornat al seu propietari o ser propietat de l’Administració, la qual el pot donar en adopció o cessió, o en el seu cas sacrificar-lo segons la característica de la situació o estat de l’animal decomissat.

 

Capítol I.
Infraccions i sancions per a la protecció dels animals que viuen en l’entorn humà.

Article 31.

1 Les infraccions es classifiquen com lleus, greus i molt greus.

2 Seran infraccions molt greus:

a) La repetició de faltes greus.

b) L’abandonament repetitiu d’un animal.

c) L’alineació d’animals amb malaltia contagiosa, excepte que no és detecta en el moment de la transacció.

d) La celebració d’espectacles de baralles entre animals o animals amb l’home.

e) La seva utilització en espectacles, festes populars i altres activitats que impliquin crueltat o abús que pot causar sofriment o fer-los objecte a tractaments antinaturals, utilitzar-los comercialment en instal·lacions no legalitzats això. Estan excloses d’aquesta prohibició expressa les festes de bous en les seves manifestacions diverses, que es durà a terme segons la normativa i la tradició.

f) La possessió, exhibició, compraventa, traspàs, donació o qualsevol altra forma de transmissió d’animals o les seves parts o derivats, les espècies de les quals s’inclou en l’apèndix I de la CITES o CI de la legislació comunitària en la mateixa Convenció, sense els permisos de la importació corresponents.

g) La alliberació a l’entorn d’espècies no autòctones  que representen una amenaça per l’ecosistema, flora i/o fauna autòctona.

h) L’ús de les eines i aparells destinats a limitar o impedir la mobilitat dels animals o tenir-los en condicions prohibides.

i) Qualsevol altre no prevista en aquesta Ordenança i prevista com a tal sota la Llei 1/1992, de 8 d’abril, protecció d’animals que viuen en l’entorn humà.

3 Seran infraccions greus:

a) La reiteració d’infraccions de caràcter lleus.

b) Obligar als animals a treballar o produir en cas de malaltia o desnutrició o explotar-ho de forma que  perilli la seva salut.

c) El subministrament de substàncies no permeses als animals.

d) L’esterilització, la pràctica de mutilacions innecessàries, les agressions físiques i el sacrifici d’animals sense control facultatiu o en contra del establert en la present ordenança.

e) Les agressions físiques que produeixin lesions greu o irreversible a l’animal.

f) L’alineació d’animals amb malaltia no contagiosa, llevat que aquest extrem fora desconegut pel venedor en el moment de la transacció.

g) La venda a laboratoris, clíniques o altres establiments per a la seva experimentació, sense l’autorització de l’administració competent.

h) La venda ambulant dels animals fora dels mercats i fires legalitzats.

i) La no vacunació o la no realització de tractaments mèdics obligatoris.

j) La possessió d’animals salvatges que no s’adaptin al captiveri.

k) el transport d’animals amb vulneració de les exigències que estableix l’article 8 de la Llei 1/1992 de la CAIB.

l) La possessió, exhibició, compraventa, traspàs, donació o qualsevol altra forma de transmissió d’animals, de la qual la espècie està inclosa en els annexos II i III de la CITES oC2 de la legislació comunitària sobre la mateixa convenció, sense els permisos d’importació que corresponen.

m) El incompliment de les disposicions dels articles 6 i 7, en els capítols segon i quart del Títol II i en el capítol II del Títol IV de la Llei 1/1992, de 8 d’abril, protecció d’animals que viuen en l’entorn humà.

4 Són lleus totes aquelles infraccions d’aquesta ordenança que no es classifiquen com a greus o molt greus.

Article 32.

1. Les infraccions seran sancionades de la següent manera:

a) Infraccions lleus: multa de 60 a 300 euros

b) Infraccions greus: multa de 300,01 a 1500 €.

c) Infraccions molt greus: multa de 1.500,01 a 15.000 €.

2. La imposició d’una sanció molt greu pot implicar la confiscació de l’animal objecte  de la infracció.

3. Les conductes susceptibles de sanció administrativa, una vegada tipificada, i si son objecte de sanció o multa, es graduaran en funció dels criteris establerts l’article 92.2 del decret 56/1994 de 13 de maig, de la CAIB, o normativa que la substitueixi.

Capítol II.
Infraccions i sancions per a la tinença d’animals potencialment perillosos.

Article 33.

1 Tenen la consideració d’infraccions lleus les descrites en l’article 13.4 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el Règim Jurídic de la Tinença d’Animals Potencialment Perillosos i qualsevol altra normativa que la substitueixi o complementi.

2 Tenen la consideració d’infraccions greus les descrites en l’article 13.2 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, de Règim Jurídic de la Tinença d’Animals Potencialment Perillosos, i per a qualsevol altra normativa que la substitueixi o complementi.

3. Tenen la consideració d’infraccions molt greus les descrites en l’article 13.1 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, de Règim Jurídic de la Tinença d’Animals Potencialment Perillosos, i per a qualsevol altra normativa que la substitueixi o complementi.

Article 34.

Les infraccions tipificades en l'article anterior seran sancionades amb les multes següents:

a) Infraccions lleus, de 150 a 300 euros.

b) Infraccions greus, des de 301 fins a 2.405 euros.

c) Infraccions molt greus, des de 2.406 fins a 15.025 euros.

Totes elles seran sancionades d’acord amb l’article 13.5 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, de Règim Jurídic de la Tinença d’Animals Potencialment Perillosos, i per a qualsevol altra normativa que la substitueixi o complementi.

Article 35.

1. En el cas de que els propietaris o posseïdors d’animals incompleixin de manera greu o persistent les obligacions establertes en aquesta Ordenança i, especialment, quan hi ha risc per a la seguretat o la salut de les persones, o del mateix animal, l'Administració municipal pot decomissar l’animal i disposar el seu trasllat a un establiment adequat a càrrec del propietari, i adoptar qualsevol altre mesura addicional que consideri necessària.

2. La retenció té caràcter de mesura cautelar  fins a la resolució de l’expedient sancionador, en vista del qual l’animal pot ser retornat al propietari o ser propietat de l’Administració, la qual el  pot donar en adopció o cessió, o si cal sacrificar-lo segons les característiques de la situació o estat de l'animal decomissat.

Article 36.

Per a la imposició de sancions instruirà el corresponent expedient. Abans d’imposar cap sanció, es donarà vista als interessats, per a que dins dels deu dies presentin les al·legacions, documents o altres proves que creguin oportunes. Després d’aquest termini i presentades les al·legacions, documents o proves, o sense elles, la Batlia o l’òrgan que es delegi la funció resoldrà l’expedient.

No obstant això d’acord amb articles 105 c) de la Constitució Espanyola i la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Disposició final primera.

La present Ordenança entrarà en vigor un cop hagin passat els 15 dies des de l’aprovació definitiva de la publicació i començarà a aplicar-se a partir d’aquest dia, romanent en vigor fins als seva modificació o derogació expressa.

Disposició final segona.

La Batlia queda facultada per dictar quantes ordres o instruccions resultin necessàries per a la correcta interpretació, desenvolupament i aplicació d’aquesta ordenança.

Disposició final tercera.

Tot el que no està previst en aquesta Ordenança s’ajustarà al dispost en la normativa de règim local, d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses; en la Llei 1/1992 de 8 d’abril de 1992 per a la Protecció d'Animals domèstics i el decret 56/1994 per la qual s’aprova el Reglament que la desenvolupa, a la Llei 50/1999, de 23 de desembre, de règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos i el Reial decret 287/2002, de 22 de març, que la desenvolupa, i l’Ordre del Conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria, de 21 de maig de 1999, que regula la identificació dels animals de companyia.

Aquesta Ordenança entrarà en vigor una vegada s’hagi publicat integrament el seu text en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i hagi transcorregut el termini de 15 dies a què es refereix l’article 65 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del govern local.

Contra aquest acord i Ordenança, es pot posar directament el recurs contenciós-administratiu davant el de Tribunal Superior Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos des de l’endemà de la publicació d’aquesta ordenança. No obstant això, es pot exercir, si és el cas, qualsevol altre recurs que no estimi oportú. Tot això d'acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa i dret 4/1999, de 13 de gener, modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

 

Fornalutx, a 6 de febrer  de 2014.

El Batle,