Publicat al BOIB núm. 69 de 16 de maig de 2013, l’acord adoptat pel Ple en la sssió ordinària de data 26 d’abril de 2013, d’aprovació inicial del la Territorial d’Emergències de l’Illa de Formentera (PLATERFOR), esmentades les consideracions efectuades per l’Institut de la Dona de les Illes Balears, homologat prèviament el PLATERFOR per acord de Ple de la Direcció General d’Emergències i Protecció de les Illes Balears, en sessió celebrada el 4 de setembre de 2013 (BOIB núm. 135 de 1 d’octubre), tot i que no es van presentar al·legacions en el període d’exposició pública ni en el tràmit d’audiència, de conformitat amb el que preveu l’art. 102.1 b), 103 i 113 de la Llei 20/2003, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, pel Ple de la Corporació es va procedir a l’aprovació definitiva de la norma i de la cració de la junta local de Protecció Civil  i Emergències en la sessió ordinària de data 25 d’octubre de 2013.

Es procedeix a la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficila de les Illes Balears, d’acord el següent:

(...)

ÍNDEX GENERAL

1.         Capítol 1 – criteris generals 

1.1       Objectius.

1.2       Marc Legal.

1.2.1    Normativa Estatal

1.2.2    Normativa específica de la Comunitat Autònoma de las Illes Balears 

1.3       Àmbit Territorial.

1.4       Junta Local de Protecció Civil.

1.5       Glossari de termes.

 

2.         CAPÍTOL 2 - ESTUDI DEL RISC 

2.1       Descripció de l’àmbit geogràfic.

2.2       Catàleg de Riscos.

2.2.1  Riscos d’origen natural.

         Riscos Sísmics 

       Risc d’Inundació 

         Riscos Meteorològics 

         Risc d’Incendi Forestal

         Risc per Corriment de Terras 

2.2.2    Riscos Antròpics.

         Incendi Urbà 

         Transport per Carretera 

        Platges 

        Concentracions Humanes 

         Sanitari

         Atemptat

2.2.3    Riscos tecnològics.

         Explosió o Incendis en l’Àmbit Industrial

        Mercaderies Perilloses Via Terrestre 

         Contaminació Marítima 

2.3       Zones d’especial vulnerabilitat

 

3.         Capítol 3 – estructura i organització del pla  

3.1       Direcció del Pla 

3.1.1    Autoritats i Òrgans de Direcció del PLATERFOR  

3.1.2    Direcció Autonòmica 

3.1.3    Direcció de l’Estat

3.2       Organigrama 

3.2.1    Estructura de direcció y coordinació del Pla 

3.2.2    Funcions i responsabilitats 

         Director/a del PLATERFOR  

         Centre de Coordinació Operativa, CECOP 

         Cap d’Emergència 

         Comitè Assessor

         Gabinet d’Informació 

         Lloc de Comandament Avançat (PMA)

         Grups d’Acció 

3.2.3    Directori del CECOP i Comandaments Operatius 

3.3       Coordinació amb altres plans 

3.3.1    Connexió del PLATERFOR amb els plans d’àmbit inferior

3.3.2    Connexió del PLATERFOR amb els plans especials 

3.4       Operativitat

3.4.1    Introducció 

3.4.2    Fases i nivells d’emergència 

         NIVELL 0: Preemergència Nivell 0 

         NIVELL 1. Emergència Nivell 1 

         NIVELL 2. Emergència Nivell 2 

         NIVELL 3. Emergència Nivell 3 

         Situacions de Gravetat

3.4.3    Notificacions als grups d’accions i les autoritats 

         Sistema d’Alerta,  Informació i Operativitat

         Criteris de desactivació del PLATERFOR  

3.5       Mesures d’actuació 

3.5.1.1 Primer Punt d’Evacuació 

3.5.2    Tipologia de les mesures d’actuació 

3.5.3   Valoració de danys. Rehabilitació 

 

4.         CAPÍTOL 4 – Implantació i manteniment del pla  

4.1       Implantació 

4.1.1    Creació de La Junta Local de Protecció Civil de Formentera 

4.1.2    Distribució del PLATERFOR als diferents responsables 

4.1.3    Manteniment i comprovació de la operativitat del Pla 

4.2       Actualització del Pla 

4.3       Revisió 

 

5.         Annex i: Junta Local de PROTECCIÓ Civil 

 

6.         Annex II: Directori de Comunicacions 

 

7.         Annex III: Catàleg de mitjans i recursos 

 

8.         Annex IV: CECOP 

 

9.         Annex V: Cartografia  

 

10.       Annex VI: Registre control de canvis 

 

11.       Annex: correccions d’acord l’institut de la dona  

 

1. Capítol 1 – criteris generals

1.1 Objectius.

El Pla Territorial d’Emergències de Formentera, d’ara endavant PLATERFOR, té com a objectiu principal fer front a les situacions de greu risc, catàstrofe o calamitat pública que es poden presentar en el seu àmbit territorial, i contribuir a les previstes en un Pla Territorial superior o en un Pla Especial.

A més, establirà el marc organitzatiu general per tal de:

• Donar resposta a totes les emergències que, per la seva magnitud i intensitat, o per la distribució territorial, suposen l’activació del pla.

• Coordinar tots els serveis, mitjans i recursos, públics i privats, de què disposa l’illa de Formentera, i aquells d’altres administracions que sol·licitin en resposta d’aquest pla.

• Permetre la integració en els plans territorials (PLATERBAL) i en els plans especials d’àmbit superior de la Comunitat Autònoma.

• Donar suport als plans d’àmbit inferior tant en la seva elaboració com les actuacions previstes en aquests plans per resoldre una emergència.

D’acord amb les directrius establertes al Decret 50/1998, de 8 de maig pel qual s’aprova el Pla territorial de les Illes Balears ( PLATERBAL), el PLATERFOR, engloba tant el Pla territorial de l’Ajuntament de Formentera com el Pla Territorial del Consell Insular de Formentera, per tractar-se d’una única unitat territorial.

1.2 Marc Legal.

La relació bàsica de la normativa vigent en matèria de protecció civil en què es situa el marc reglamentari d’aquest Pla Territorial és la següent:

1.2.1 Normativa Estatal

• Constitució Espanyola.

• Llei 2/1.985, de 21 de gener, de Protecció Civil.

• Reial Decret 407/1.992, de 24 d’abril, pel qual s’aprova la Norma Bàsica de Protecció Civil.

• Reial Decret 903/1.997, de 16 de juny, pel qual es regula l’accés, mitjançant xarxes de comunicacions, al servei d’atenció de trucades d’urgència mitjançant el número de telèfon 112.

• Reial Decret 393/2.007, de 23 de març, mitjançant el qual s’aprova la Norma Bàsica d’autoproteció dels centres, establiments i dependències dedicades a activitats que poden donar lloc a situacions d’emergència.

• Llei Orgànica 2/1.986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat.

• Llei Orgànica 5/2.005, de 17 de novembre, de la Defensa Nacional

1.2.2 Normativa específica de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

• Llei Orgànica 1/2.007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Baleares.

• Decret 80/1.990, de 6 de setembre, de la creació del Centre de Coordinació Operativa de Protecció Civil del Govern de les Illes Balears.

• Decret 76/1.997, de 6 de juny, pel qual s’assignen funcions al Servei d’Emergències.

• Llei 2/1.998, de 13 de març, d’ordenació d’emergències de les Illes Balears.

• Modificació a la Llei 2/1.998, mitjançant la Llei 10/2.003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives.

• Fragment de la Llei 14/1.998, de 23 de desembre de mesures tributàries y administratives.

• Decret 74/2.004, de 30 de juliol, pel qual s’estableix el termini màxim per a l’aprovació dels plans territorials a què fa referència l’article 4.2 del PLATERBAL.

• Decret 8/2.004, de 23 de gener, pel qual es desenvolupen determinats aspectes de la Llei d’ordenació d’emergències de les Illes Balears.

• Decret 44/2.003, de 2 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de voluntaris de Protecció Civil de les Illes Balears.

• Decret 2/2.005, de 14 de gener, regulador de les mesures mínimes de seguretat i protecció que han de complir les platges i zones de bany de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

• Llei 3/2.006, de 30 de març, de gestió d’emergències de les Illes Balears.

• Decret 82/2.005, de 22 de juliol, pel qual s’aprova el Pla Especial per fer front al Risc per Transport de Mercaderies Perilloses (MERPEBAL).

• Decret 39/2.005, de 22 d’abril, pel qual s’aprova el Pla Especial per fer front al Risc Sísmic (GEOBAL).

• Decret 40/2.005, de 22 d’abril, pel qual s’aprova el Pla especial per fer front al Risc d’Inundacions (INUNBAL).

• Decret 41/2.005, de 22 d’abril, pel qual s’aprova Pla Especial per fer el Risc d’Incendis Forestals (INFOBAL)

• Decret 7/2.004, de 23 de gener, pel qual s’executa en l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el Real Decret 1.254, de 16 de juliol, pel qual s’aproven les mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervenen mercaderies perilloses.

• Ordre del Conseller d’Interior de 20 de desembre de 2.006, per la qual es crea el Consell Assessor del Voluntariat de Protecció Civil de les Illes Balears.

• Ordre del Conseller d’Interior de 20 de desembre de 2.006, mitjançant la qual es regula l’estructura i organització del Registre de Plans de Protecció Civil.

• Decret 106/2.006, de 15 de desembre, mitjançant el qual s’aprova el Pla Especial per fer front al Risc de Fenòmens Meteorològics adversos (METEOBAL)

• Decret 126/2.008, de 21 de novembre, pel qual s’aprova el Pla especial de Contingència per Contaminació Accidental d’Algues Marines de les Illes Balears (CAMBAL)

1.3 Àmbit Territorial.

El àmbit geogràfic de aplicació del PLATERFOR es la illa de Formentera.

El PLATERFOR defineix les situacions de risc, emergència ordinària, emergència extraordinària, catàstrofe o calamitat pública que requereixen una resposta per part dels serveis d'emergència i protecció civil.

1.4 Junta Local de Protecció Civil.

Es crea la Junta Local de Protecció Civil amb funcions d'assessorament i planificació en matèria de Protecció Civil.

La seva composició i funcions es desenvolupen en l'Annex I del present pla.

1.5 Glossari de termes.

D'acord amb el PLATERBAL, i a l'efecte de coordinació amb els plans superiors, es traslladarà a aquest pla el glossari de termes inclòs al PLATERBAL

A continuació, s'estableixen una sèrie de termes i les seves definicions:

• Accident: esdeveniment inesperat que implica una alteració en l’estat normal de les persones, els elements o funcions amb repercussions negatives.

• Accident major: qualsevol succés, com una emissió, una fuita, un abocament, un incendi o una explosió, que sigui conseqüència d’un desenvolupament incontrolat d’una activitat industrial, que suposi una situació de greu risc, o calamitat pública, immediata o diferida per a les persones, el medi ambient i els béns, bé sigui a l’interior o a l’exterior de les instal·lacions.

• Activació del pla: mecanisme pel qual es desenvolupen les accions i decisions per donar resposta a la situació d’emergència sobrevinguda.

• Alarma/Alerta: acció que avisa de la possibilitat que tingui lloc un accident o que les conseqüències d'aquest afectin persones, béns o funcions. Indueix a la preparació i a la recepció de noves informacions.

• Anàlisis del risc: conjunt de tècniques disponibles per al descobriment, la classificació, l'avaluació, la reducció i el control dels riscos.

• Calamitat pública: accident del que la expressió en danys cap a les persones, béns, medi ambient i infraestructures és màxima, i que posa en perill la capacitat operativa dels grups d'acció i el mateix interès nacional.

• Catàleg de recursos: inventari d’elements, organitzacions i recursos al seu abast, dels quals es pot preveure la mobilització per col·laborar en tasques de lluita contra els efectes de la situació d'emergència.

• Catàstrofe: accident provocat per l'acció de l'home, les forces de la naturalesa, susceptibles de causar una multiplicitat de danys en les persones, els béns i el medi.

• Centre de Coordinació Operativa (CECOP): lloc de comandament d'òrgans directors de la protecció civil, amb la capacitat i l'equipament necessari per a exercir les funcions de comunicació, coordinació i centralització de la informació per poder avaluar qualsevol situació d'emergència i transmetre les decisions a aplicar en contacte directe amb el director del pla i la resta de centres de direcció o control.

• Centre de Coordinació Operativa Integrada (CECOPI): CECOP en situació d’aplicació del PLATERBAL, Plans Especials, o nivell estatal. Coordina mitjans de diferents Administracions.

• Sistemes d’Emergències de les Illes Balears 112 (SEIB112): servei públic de caràcter essencial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que, adscrit a la direcció general competent en matèria d'emergències, té com a finalitat la recepció de les trucades d'urgència i d'emergència i la seva gestió davant els serveis oportuns, així com les que legalment establert en les disposicions de rang legal en l'àmbit de la Comunitat Autònoma.

• Emergència: succés o accident que es produeix de forma imprevista i que pot afectar la integritat física de les persones o els seus béns, individualment o col·lectivament, i que sovint arriba a constituir una catàstrofe o calamitat.

• Avaluació del risc: tècnica de valoració d'una condició o qualitat d'un risc en relació amb altres criteris o estàndards predeterminats.

• Grups d’acció: conjunt de serveis ordinaris que actuen en una emergència sota un comandament únic per tal d’aconseguir un mateix objectiu.

• Identificació del risc: conjunt de procediments qualitatius destinats a posar de manifest situacions potencialment capaces d'originar successos no desitjables.

• Incident: materialització d’un risc en un succés concret de repercussió escassa o nul·la.

• Operativitat: conjunt d’accions que ha de dur a terme cada grup de persones involucrades en l’organització d’emergències en funció, si escau, de la fase o situació d’emergències.

• Procediment operatiu: estipulació detallada de les accions parcials que s’han de dur a terme per executar correctament una operació en una situació d’emergència.

• Lloc de comandament avançat (PMA): òrgan de l’estructura operativa ubicat a prop del lloc de l’accident, format pels caps o responsables dels grups d’acció que assisteixen, dirigeixen i coordinen les actuacions d’intervenció sota les directrius generals imposades per CECOP.

• Risc: eventualitat que es produeixi una emergència, catàstrofe o calamitat.

• Òrgan gestor del pla: organisme del Consell Insular de Formentera que té com a responsabilitat mantindre l’operativitat del pla d’emergència, proposar la seva actualització quan es consideri necessari, disposar els medis i recursos adequats per constituir el CECOP i activar el pla, i en general, qualsevol actuació necessària que permeti l’efectivitat dels plans, independentment de qui sigui la persona o l’autoritat que els dirigeixi.

 

2. CAPÍTOL 2 - ESTUDI DEl RISc

2.1 Descripció de l’àmbit geogràfic.

La descripció que es realitza a continuació, està enfocada bàsicament a considerar els factors que poden incidir en els riscos que donen lloc a una emergència.

L'illa de Formentera és l'illa habitada de menor grandària de les Balears i la més meridional. Es troba situada al sud de l'illa d'Eivissa, de la qual està separada per un canal de 3,6 km. Amb una extensió de 82 Km², es tracta d'una illa pràcticament plana, corresponent la seva alçada màxima a la zona de la Mola amb penya-segats de 192 m.

El clima és suau i mediterrani així com la vegetació que es caracteritza per combinar les zones de dunes amb boscos de pi, savina i matoll.

Formentera compta amb 69 km de litoral al llarg dels quals es troben 16 platges, la gran majoria de sorra, aconseguint totes elles una longitud de més 15 Km

Hidrològicament a Formentera es poden identificar com a aigües superficials tant els torrents com les depressions litorals que conformen els estanys del nord de l'illa:

Torrents

Únicament porten aigua quan es produeixen pluges de certa intensitat, fet que té lloc normalment una o dues vegades a l'any com a màxim.

La pràctica totalitat dels torrents es localitzen sobre les plataformes miocèniques formades pel Cap de Barbaria i la Mola. Sota el relleu tabular conformat pel Cap de Barbaria es desenvolupa el major llit torrencial en longitud en superfície i conca de l'illa, el torrent de Cala Saona.

A la resta del territori, tant en el pla central com en l'istme d'unió entre relleus tabulars de la Mola i el Cap de Barbaria, no existeixen pràcticament llits torrencials.

• Estanys

Un altre tipus d’aigües superficilas són aquelles que constitueixen l’Estany des Peix i l’Estany Pudent.

El primer d’ells és una extensió semitancada amb aigües marines que ocupa una petita depressió la qual actua com cubeta de sedimentació. Presenta una superfície aproximada de 1.1 Km², una profunditat de 4.3m es troba comunicat amb el mar a través d’una petita obertura anomenada Sa Boca. Aquesta obertura, d’uns 50 meters d’amplada permet el pas cap a l’interior de l’aigua marina.

L’Estany Pudent, més gran que l’anterior i d’uns 3.5 Km², es troba separat del mar per sistemes dunars conformats per les barres litorals de Cavall d’en Borràs, encara que presenta una petita obertura artificial realitzada al s. XIX que permet el pas d’aigua de mar ca a l’estany.

• Demografía

En el pla demogràfic, històricament el territori de Formentera ha estat dominat per una estructura agrària amb una població disseminada molt important.

Arran del desenvolupament turístic han crescut diversos nuclis de població i han aparegut altres de caràcter turístic. Tot i això, la població dispersa al llarg del territori és molt important (més d'un 63% de la mateixa) quan no és temporada turística com indica la dada de comptar amb 3.234 referències cadastrals en disseminat, de les quals 985 corresponen a edificacions en zona forestal.

La població de dret total de l'illa és de 10.641 habitants, segons la revisió del cens de 2011. Dins d'ella el nucli més important és el de Sant Francesc Xavier.

NUCLI	Nº HABITANTS
Ses  Bardetes	379
Es Caló  Disseminat Nucli	466 405 61
Es Cap  (disseminat)	1.474
La Mola Disseminat Nucli	792 621 171
Es Pujols	866
Ses Salines (disseminat)	16
Sant Ferran Disseminat Nucli	2.820 1.837 983
Sant Francesc Disseminat Nucli	3.028 1.730 1.298
La Savina	800

A més d'aquests habitants de dret, durant l'època turística Formentera augmenta notablement la seva població de fet en ocupar pràcticament tota la capacitat d'allotjaments turístics, que és la següent:

ALLOTJAMENT TURÍSTIC	PLACES
46 hotels i hostals	4.723
75 edifici d’apartaments	2.983
172 habitatges turísticas de vacances	1.941
150 habitatges (entorn)	800
Total places turístiques	10.447

De tot això es dedueix que, en un moment donat i en temporada turística, la població de l'illa pràcticamet es duplica, podent aconseguir prop de 20.000 habitants.

Pel que fa a activitats de risc, destaquen el Port de la Savina, únic accés de persones i mercaderies a l'illa el que suposa un trànsit superior al milió de passatgers anuals i més de set mil tones de mercaderies perilloses.

A Formentera la xarxa viària s'articula mitjançant tres carreteres. La principal, la PM - 820, la PM 820-1 i la PM -820 -2. La resta ho constitueix una extensa xarxa de camins, alguns asfaltats, que completen l'accessibilitat a les platges i habitatges dispersos.

La zona industrial es localitza a banda i banda de la carretera que uneix els nuclis de Sant Francesc i la Savina. A més, hi ha diverses instal·lacions industrials de petita capacitat com a annexos dels habitatges disperses.

Hi ha dues estacions de servei per al subministrament a vehicles situades a la carretera de La Savina a Sant Francesc, i altres dues situades al Port de La Savina per donar servei al trànsit marítim .

No es descriuen altres factors per considerar que la seva influència és mínima en factors de risc .

En els apartats següents s'entra en l'anàlisi detallat dels factors de risc i les seves conseqüències.

2.2 Catàleg de Riscos.

Es pot definir RISC com un estat latent de perill que, davant la presència d’un element desencadenant, pot desembocar en un succés indesitjable(accident o sinistre).

Un sinistre o accident és el resultat del desencadenament d’algun dels riscos presents amb els quals convivim, de manera que es generen danys o pèrdues.

Les pautes que es segueixen a Protecció Civil, a efectes de l’anàlisi de riscos com a desencadenants d’emergències són les següents:

• Previsió: analitza els riscos existents.
• Prevenció: tracta de disminuir els riscos analitzats, bé eliminant els factors de risc o bé organitzant la resposta a l’esmentat risc.

(imatge 1)

La classificació dels riscos es realitza en funció del seu origen:

• Els riscos d'origen natural que estan constituïts per aquells elements o processos del medi físic i biològic, perjudicial per a l'home, causats per forces alienes a ell, que donen lloc a esdeveniments extrems de caràcter excepcional i poden originar situacions de greu perill, catàstrofe o calamitat pública. Dit en paraules del PLATERBAL, són aquells riscos el desencadenant no està directament provocat per la presència o activitat de l'home, sinó per factors geològics i/o climàtics.

• Els riscos d'origen antròpic, es defineixen com els produïts directament o indirectament per l'home i/o es produeixen en el seu entorn social. D'acord amb el Pla territorial de les Illes Balears, PLATERBAL, aquests riscos són els provocats o derivats de les accions o activitats humanes.

• Els riscos tecnològics es defineixen com aquells que deriven de l'aplicació i l'ús de les tecnologies.

D'acord amb la normativa estatal i autonòmica, es contempla a continuació l'anàlisi dels riscos que poden afectar l'illa de Formentera.

Per a la seva anàlisi, segons l’esmentat anteriorment, els riscos es dividiran en les següents grans categories :

• Riscos Naturals:
• Sísmics (tsunami, terretrèmol…)
• Inundacions
• Fenòmens meteorològics (tempestes…)
• Incendis forestals
• Corriment de Terres

• Riscos Antròpics:

• Incendis Urbans
• Transports en carretera
• Riscos a les platges
• Concentracions Humanes
• Sanitaris
• Atemptats terroristes
• Accidents relacionats amb el mar

• Riscos Tecnològics:

• Transport de Mercaderies Perilloses via marítima
• Transport de Mercaderies Perilloses via terrestre
• Risc Industrial

La metodologia seguida per a l’eleboració de l’anàlisi de riscos particularitzat per a l’illa de formentera s’ha basat en l’estudi i anàlisi de diferents fonts. Així, s’ha procedit a completar les següents etapes:

• Treball de camp in situ.
• Anàlisi de diferent bibliografía i estudis tccnicocientífics sobre l’illa de Formentera.
• Anàlisi d’anuaris, memòries, estadístiques de l’illa de Formentera.
• Anàlisi de dades subministrats per diversos organismes públics i privats.
• Entrevistes amb personal tècnic de Formentera.
• Entrevistes amb personal dels serveis d’emergència de l’Illa.

DESCRIPCIÓ DEL MÈTODE

L'anàlisi comparatiu de riscos constitueix un procediment per classificar els riscos tenint en compte la probabilitat de la seva ocurrència i les seves conseqüències (risc relatiu), amb el propòsit d'assignar una prioritat en la programació d'actuacions de planificació. El risc relatiu és usat posteriorment com un factor per determinar la prioritat que el problema ha de rebre.

Es parteix per aquest estudi, de tota la informació que es pugui recopilar sobre l'ocurrència d'esdeveniments que potencialment puguin originar danys (estimació de perillositat) i de l'anàlisi dels elements que es puguin veure afectats com la població, béns econòmics, mediambientals, patrimoni històric, etc.

L'exhaustivitat amb què s'abordi l'anàlisi de cada risc concret de l'illa de Formentera, dependrà del resultat que mostri l'Índex de Risc concret, sent analitzats amb un detall en profunditat els que resultin risc Alt o Molt alt, sempre que un pla especial d'Emergència no tingui previst el citat risc.

El mètode d'anàlisi efectuat és el implantat a tota la Comunitat Europea :

R= (P × V) – CR

• P: FREQÜÈNCIA, PROBABILITAT Ó PERILLOSITAT, fa referència a l’ocurrència que es produeixi un determinat fenomen amb conseqüències negatives.

• V: VULNERABILITAT, dels elements que poden ser danyats pels riscos identificats a la zona. Aquesta vulnerabilitat és una mesura de l’impacte del fenomen sobre les persones.

• CR: CAPACITAT DE RESPOSTA, és la resposta de les persones davant del risc.

• R: RISC, definit com el producte de la probabilitat per la vulnerabilitat, si bé necessàriament s’ha de calcular com el producte d’ambdós. A aquest producte definido como el producto de la probabilidad por la vulnerabilidad, si bien no necesariamente se ha de calcular como el producte se li sostreu el valor de la CR.

Atès el valor obtingut els riscos es poden classificar en :

NIVELL DE RISC	LÍMIT
ALT	R > 3.000
MITJÀ	1000 < R < 3.000
BAIX	R < 1.000

Los valores de probabilidad, los valores de vulnerabilidad y los valores de capacidad de respuesta que se han aplicado de acuerdo con la normativa, son los siguientes:

PROBABILITAT	VALOR
Esdeveniments molt poc probables que es produeixen amb freqüències superios a 10 anys	5
Esdeveniments probables que es produeixen amb freqüencies d’entre 5 i 10 anys	12
Esdeveniments que es produeixen amb freqüencies d’entre 3 i 5 anys	20
Esdeveniments de freqüencia bastant repetida, d’entre 1 i 3 anys	35
Eseveniments molt freqüent de repeticions inferior a l’any	50

 

VULNERABILITAT	VALOR
Esdeveniments que produirà danys materials menors i no són previsibles víctimes	15
Danys materials significatius encara assumibles per Formentera. Ferits. No són previsibles morts	50
Danys materials importants. Són previsibles víctimes mortals i ferits. Es Produeixen danys limitats al Medi Ambient	100
Danys materials en absolut assumibles per Formentera, que es veurà desbordada en l’emergència. Ferits i morts molt probables. Alteració important i danys al Medi Ambient	220
Danys molt greus. Elevat nombre de morts i/o ferits previsible. Zones extenses del medi ambient greument danyades	350

 

CAPACITAT DE RESPOSTA	VALOR
Inici del Pla	0
Segons s’avanci en la difució del Pla i en el coneixement i la pràctica dels procediments d’actuació, se li donarà un valor numèric des de 0 (menor capacitat de resposta) a 600 (a major capacitat de resposta).	0-600

Ja que es tracta de la primera edició del PLATERFOR, no es considerarà el factor Capacitat de Resposta, excepte en casos específics .

A manera de resum, la següent taula mostra tots els riscos analitzats, permetent una ràpida visió de conjunt i identificant aquells riscos que major importància adquireixen a l'illa de Formentera, el que constitueix un punt essencial per a la posterior tasca de prevenció i planificació del sistema de Protecció Civil a l'illa.

RISCOS ESPECÍFICS DE L’ILLA DE FORMENTERA
RISCOS NATURALS
Risc	P	V	CR	R	CLASSIFICACIÓ
Sísmics(tsunami, terretremol…)	5	15	0	75	BAIX
Inundació	35	15	0	525	BAIX
Meteorològics	50	15	0	750	BAIX
Incendi Forestal	35	220	0	7700	ALT
Corriments de terres	12	15	0	180	BAIX

RISCOS ANTRÒPICS
Risc	P	V	CR	R	CLASSIFICACIÓ
Incendi Urbà (*)	30	50	0	1500	MITJÀ
Transport per carretera	50	50	0	2500	MITJÀ
Platges	40	60	500	1.900	MITJÀ
Concentracions Humanes	50	15	0	750	BAIX
Sanitari	5	100	0	500	BAIX
Atemptat	5	75	0	375	BAIX

(*)Si bé el nivell de risc obtingut és mitjà per a la globalitat de l'incendi urbà, cal remarcar que, en el cas específic d'incendi en instal·lacions hoteleres (i altres com discoteques i similars), podrien obtenir valors de risc superiors a 3000, és a dir, Risc Alt.

RISCOS TECNOLÒGICS
Risc	P	V	CR	R	CLASSIFICACIÓ
MMPP terrestre	10	150	0	1.500	MITJÀ
Risc d’Explosió o Incendi a la indústria	10	350	0	3500	ALT
Contaminació marítima	5	350	0	1750	MITJÀ

A continuació s’analitzarà exhaustiva y rigorosament els riscos a què es pot veure sotmesa l’illa de Formentera. En general, i en funció del nivell de risc que s’ha obtingut de l’anterior anàlisi, s’estudiaran els punts següents:

• Descripció del tipus de risc.
• Anàlisi del risc a l’illa de Formentera.
• Localització geogràfica del risc.
• Anàlisi de conseqüencies i mesures preventives

2.2.1 Riscos d’origen natural.

RISCOS SÍSMICS

En aquest risc es contemplen els terretrèmols i tsunamis.

El risc sísmic a Balears està contemplat en el Pla Especial GEOBAL, de manera que l’anàlisi de risc i organització de resposta estan contemplats en el citat pla.

Anàlisis del Factor de Risc Sísmic a l’Illa de Formentera:

L’índex de risc obtingut és de 75, el que es considera, d’acord al mètode utilitzar, RISC BAIX. S’ha considerat que els danys materials seran menors i que no son previsibles víctimes.

El GEOBAL inclou a Formentera a la zona VI de l’estudi sísmic de les Illes Balears. A l’esmentada zona, en consonància amb aquesta previsió, el GEOBAL contempla la possibilitat d’un risc sísmic entre 4 y 5 punts a l’escala Richter.

Aquesta avaluació implica que de produir-se el citat sisme, les conseqüències serien d'alarma entre la població i danys materials mínims .

D'acord amb la classificació anterior del GEOBAL, no és obligatori realitzar estudi d'edificis i zones d'especial vulnerabilitat . Ni tan sols es recomana a la Zona VI l'estudi citat anteriorment .

Coordinació de resposta:

En cas que es produeixi una emergència originada per un d'aquests riscos, s'activarà el Pla Especial GEOBAL, de manera que la coordinació de totes les actuacions que s'han de realitzar per resoldre la situació d'emergència correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears .

Pel que fa a l'actuació de Formentera, l'Illa posarà la seva pròpia organització, indicada en el Capítol 3, a disposició de la direcció autonòmica del Pla.

Mesures de prevenció:

Encara que s'ha obtingut un nivell de risc sísmic baix, les recomanacions preventives són les següents:

• Dissenyar els treballs d’enginyeria a fi de reduir els danys i les pèrdues de vides humanes, almenys en els edificis d’especial interès.

• Restringir l’ús del sòl en àrees amb formacions proclius al lliscament.

• Seguiment de l’activitat sísmica, en cas que n’hi hagués, a través del 112, seguint les recomanacions corresponents.

• Emissió, per part de Protecció Civil, de campanyes d’avisos i informació a la població de que hacer en cas d’un terratrèmol.

RISC D’INUNDACIÓ

En aquest risc s'inclouen les emergències produïdes per inundacions greus per efecte de fortes pluges o desbordament de torrents.

El risc d'inundació a les Balears està contemplat en el Pla Especial INUNBAL, de manera que l'anàlisi de risc i organització de resposta estan contemplats en el citat pla.

Anàlisi del Factor de Risc inundació a la illa de Formentera:

L'índex de risc que s'ha obtingut és de 525, el que es considera, d'acord al mètode utilitzat, Risc baix . S'ha considerat que els danys materials seran menors i que no són previsibles víctimes.

Les estadístiques de l'illa de Formentera reflecteixen lleugeres inundacions en soterranis i punts específics sense pràcticament danys de cap tipus.

Els torrents principals de l'illa desemboquen a l'estany des Peix i el l'estany Pudent, amb sortida al mar i capacitat suficient per absorbir l'augment del cabal dels torrents.

Aquestes especificacions vénen confirmades pel Pla Especial INUNBAL, que tampoc contempla casos de víctimes o danys materials.

Coordinació de resposta :

En el cas improbable que es produeixi una inundació que afectés a qualsevol punt de l'illa, s'activarà el Pla Especial INUNBAL, de manera que la coordinació de totes les actuacions que s'han de realitzar per resoldre la situació d'emergència correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Pel que fa a l'actuació de Formentera, l'Illa posarà la seva pròpia organització, indicada en el Capítol 3, a disposició de la direcció autonòmica del Pla.

Mesures de prevenció :

Encara que s'ha obtingut un nivell de risc d'inundació baix, les recomanacions preventives són les següents:

• Manteniment i repoblació de la vegetació autòctona, així com pràctiques de cultiu adequades en vessants on no n'hi hagi,

• Facilitar el desguàs de torrents en tota la seva extensió, amb la neteja adequada.

• En el cas d'inundació de soterranis de forma repetitiva, aplicar les mesures exteriors o interiors que evitin l'esmentada inundació.

• Campanyes informatives a efectes de la neteja de la xarxa de sanejament i aigües pluvials, col·lectors, gàbies, embornals, garatges, soterranis, etc. abans de la temporada de pluges.

RISCOS METEOROLÒGICS

En aquest risc es contemplen els danys produïts davant fortes pluges, vents huracanats, nevades, fort onatge... i les seves conseqüències.

Els riscos meteorològics a les Balears estan contemplats en el Pla Especial METEOBAL, de manera que l'anàlisi de risc i organització de resposta estan contemplats en el citat pla.

Anàlisi del Factor de Risc per Factors Meteorològics a l'illa de Formentera:

L'índex de risc que s'ha obtingut és de 750, el que es considera, d'acord al mètode utilitzat, Risc baix. S'ha considerat que els danys materials seran menors i que, en principi, no són previsibles víctimes, encara que es poden produir com a conseqüència de despreniment de cornises o d'ornaments de façanes, o per caigudes d'arbres en carreteres i camins, que donin lloc, de forma indirecta, a accidents de circulació.

El risc que preveu el METEOBAL coincideix a considerar l'illa de Formentera com a risc baix, amb possibilitat d'alguna víctima i/o danys materials, coincidint amb l'anàlisi anteriorment efectuada.

Coordinació de resposta:

En cas que es produeixi una emergència originada per fenòmens meteorològics adversos, s'activarà el Pla Especial METEOBAL, de manera que la coordinació de totes les actuacions que s'han de realitzar per resoldre la situació d'emergència correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

El METEOBAL contempla l'activació automàtica dels Plans Territorials de nivell inferior, en aquest cas, el PLATERFOR, coordinant les actuacions que es puguin produir en totes les illes.

Per l’ anteriorment citat, l'actuació del Consell seria respondre a les emergències que es puguin produir amb l'organització indicada en el Capítol 3, informant la DGE, la qual prendrà les decisions oportunes en cas d'emergència greu.

Mesures de prevenció:

Encara que s'ha obtingut un nivell de risc meteorològic baix, les recomanacions preventives són les següents:

• Disposar d’adecuats sistemes d’informació meteorològicaa través del 112, segons el que preveu l’ INUNBAL.

• Emetre informació suficient en temps de les mesures preventives a adoptar pels ciutadans en cas de fenòmens meteorològics adversos. S’inclou:

• Cessament d’activitat escolar d’acord amb les activitats docents.
• Recomanacions a la població de restricció de moviments per zones arbrades, així com per carrers amb edificis que puguin ser susceptibles de despreniment d’elements de la façana.
• Butlletins restrictius a la navegació d’acord amb autoritats marítimes.
• Restriccions a circulació rodada en cas de possibles nevades.
• A efectes d’unitats operatives, posada a punt de materials com ara motoserres, acumulació de sal i concentració anticipada de les unitats d’acció previstes en el capítol 3.

RISCOS D’INCENDI FORESTAL

En aquest risc es contemplen les emergències derivades per incendis forestals.

El risc per incendi forestal a les Balears està contemplat en el Pla Especial INFOBAL  de manera que l'anàlisi de risc i organització de resposta estan contemplats en el citat pla.

La direcció del Pla en cas d'incendis que no afectin vides humanes correspon a la Direcció General de Medi Ambient.

La direcció del Pla en cas que es vegin afectades vides humanes correspondrà a la Direcció General d'Emergències.

Anàlisi del Factor de Risc per Incendi Forestal a l'illa de Formentera:

L'índex de risc que s'ha obtingut és de 7.700, el que es considera, d'acord al mètode utilitzat, RISC ALT. Això implica que podrien produir-se un nombre mitjà de persones ferides o mortes, així com danys materials greus i important alteració i danys al medi ambient.

Analitzant la superfície de l'illa de Formentera per l'equip redactor, s'observa que el 54,9% de la superfície està ocupada per terreny forestal, distribuïda de la següent manera:

Tipus Vegetació	Superfície (Ha)
Muntanya arbrada	3.633,11
Muntanya arbrada dispersa	11
Matoll	846,1
TOTAL	4.490,21

Pel que fa al risc per incendi forestal, l'equip redactor està d'acord amb l'INFOBAL a considerar com a zones més vulnerables del municipi de Formentera les situades al voltant de És Poblet des Torrent i Punta Rasa, a la costa oest, i al voltant des Caló de Sant Agustí a la zona sud-est . El risc es presenta a l'illa de Formentera a la major part del seu territori, sent de gran importància per la seva extensió en el mateix les categories corresponents a risc alt (fins i tot molt alt i extrem). En aquest sentit a les costes de l'oest s'estén des de Poblet des Torrent fins Estany des Peix pel nord i Punta Rasa pel sud fins Es Mal Pas. A l'est s’estén per la costa passant per Ca Na Costa, Es Pujols i Punta Prima. Són importants les zones de l'arc sud al voltant des Caló de Sant Agustí i cap a l'interior d'aquesta zona.

En tots els casos predominen els models corresponents a estructures de cases aïllades, urbanitzacions disperses i intermix tant en zona d'arbrat dens com de matoll. Les estructures de cases aïllades en arbrat i en matoll es troben a les zones més properes a la costa, mentre que les estructures d'urbanitzacions es localitzen a les zones interiors de l'illa.

Dins de les masses forestals principals existeixen, entre habitatge aïllat i urbanitzacions, al voltant de 800 edificacions, dels quals un mínim de 500 es poden considerar habitades en el període de màxim risc. L'accés a aquests habitatges, en molts casos, és a través de camins rurals sense asfaltar, de manera que el rescat dels seus habitants tindria unes dificultats extremes.

A continuació es mostren uns gràfics que mostren l'evolució dels incendis forestals a Formentera entre els anys 1983-2011.

(imatge 2)

Si bé la tendència és de pocs incendis a l'illa, la ponderació dels mateixos en l'entroncament de la zona mediterrània augmenta clarament la possibilitat d'un incendi greu .

En cas de condicions meteorològiques adverses, són de preveure incendis amb continuïtat creuant zones habitades amb greus dificultats de rescat o evacuació pròpia. .
(imatge 3)

El risc que preveu l' INFOBAL coincideix a considerar l'illa de Formentera com a risc mitjà-alt, analitzant la seva distribució en el pla inclòs en l'Annex IV .

Coordinació de resposta:

En cas que es produeixi una emergència originada per incendi forestal, s'activarà el Pla Especial INFOBAL, de manera que la coordinació de totes les actuacions que s'han de realitzar per resoldre la situació d'emergència correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears .

• Nivell d'activació Fase I ( l'incendi només afecta massa forestal ) : Direcció de Me de Mediambient
• Nivell d’activació Fase II (afecta a massa forestal amb perill a població): Dirección de Emergències.

Pel que fa a l'actuació de Formentera, l'Illa posarà tots els recursos de què disposi, tant humans com materials, a disposició de la Direcció del Pla.

De forma inicial, davant d'un foc incipient, actuen la Conselleria de Medi Ambient per mitjà de l'IBANAT, creant un Lloc de Comandament Avançat i Centre Receptor de Mitjans corresponent, on s'incorporarà l'organització de l'Illa, segons el capítol 3. La direcció de dit lloc comandament correspon al tècnic de l'IBANAT designat per la Conselleria.

En cas de gravetat es constituirà el CECOPI, que s'analitza en el capítol 3.

Mesures de prevenció:

Les recomanacions preventives són les següents:

• Educació i informació per conscienciar la població d'aquest risc.

• Senyalització de risc forestal a les zones més vulnerables.

• Realització i/o manteniment d'àrees tallafocs, franges auxiliars, neteja de sotabosc.

• Recollida i neteja de les restes orgàniques de poda.

• Punts d'aigua, l'emmagatzematge d'aigua a les zones forestals s'ha de considerar entre les infraestructures preventives per facilitar l'extinció.

• Protecció d'urbanitzacions i cases aïllades en el medi forestal.

• D’especial importancia en Formentera se considera la realización de un plan preventivo de incendios forestales que incluya: localización de casas aisladas dentro del terreno forestal y medidas preventivas y de evacuación de las citadas casas.

• RISC PER ESLLEVADISSA

En aquest risc es contemplen els danys produïts per esllavissament de terres derivat de pluges fortes, sismes, etc.

Anàlisi del Factor de Risc Corriments de Terres a l'illa de Formentera:

L'índex de risc que s'ha obtingut és de 180, el que es considera, d'acord al mètode utilitzat, Risc baix. S'ha considerat que els danys materials seran menors i que no són previsibles víctimes.

Coordinació de resposta:

En cas que es produeixi una emergència originada per un corriment de terres s'activarà el PLATERFOR segons el descrit en el Capítol 3 d'aquest document.

Mesures de prevenció:

Encara que s'ha obtingut un nivell de risc per corriment de terres sota, les recomanacions preventives són les següents:

• Mesures precautòries a prendre en zones de penya-segats sobre la costa que poguessin afectar a la navegació i/o banyistes. En cas de possibilitat de despreniment de roques es prohibirà en aquestes zones l'estada o pas per les mateixes fins a la consolidació de l'esmentat penya-segat.

2.2.2 Riscos Antròpics.

INCENDI URBÀ

Els incendis inclosos en aquest risc poden originar-se en edificis d'ús habitatge, administratiu, residencial públic, ús docent, pública concurrència (cinemes, teatres, restaurants, esglésies...).

També s'inclouen en incendis urbans els produïts en vehicles, contenidors, abocadors i, en general, qualsevol incendi que sense afectar a habitatge es produeixi en nucli urbà o habitatge aïllat, sense afectar zona forestal.

En no existir Pla Especial, s'aplicarà en la seva integritat el PLATERFOR.

Anàlisi del Factor de Risc per Incendi Urbà a l'illa de Formentera:

L'índex de risc que s'ha obtingut és de 1.500, el que es considera, d'acord al mètode utilitzat, RISC MITJÀ. S'ha considerat que els danys materials seran significatius encara assumibles per l'illa de Formentera, amb ferits però amb baixa probabilitat de víctimes.

A continuació es fa una anàlisi dels habitatges ubicats a l'illa de Formentera:

De manera aproximada, el nombre d’habitatges ubicats a l’illa és de 2.500-3.000 habitatges dels quals 63% es troben disseminats, i la resta ubicats en nuclis urbans.

El nivell mitjà d’altura dels esmentats habitatges està entre dos i tres plantes, el que redueix el factor de risc.

El nombre d’allotjaments turístics es detalla a la següent taula:

ALLOTJAMENT TURÍSTIC	PLACES
44 hotels I hostals	4.677
75 edifici d’apartaments	2.983
172 vivendes turístiques de vacances	1.941
150 vivendes (entorn)	800
Total places turístiques	10.447

La classificació de Risc Medi correspon a la globalitat de l'incendi urbà, és necessari remarcar que, en el cas específic d'incendi en instal·lacions hoteleres (i altres com discoteques i similars), s'obtindrien valors de risc superiors a 3000, és a dir, Risc Alt, assumint que es poden produir víctimes i danys materials mitjans.

Cal destacar la importància del factor època de l'any en què es produeixi l'incendi urbà. Així, el fet que l'incendi es produeixi en èpoques de màxima ocupació de l'illa, contribuirà que també s'elevi el factor de risc a ALT.

En aquest sentit, i donada la importància que tenen els establiments hotelers a l'illa, cal destacar que dels 44 hotels, només cinc superen les 2 altures:

HOTEL	PLANTES	CAPACITAT (persones)	ALTRES RISCOS
Formentera Playa (De Migjorn, Sant Francesc Xavier)	4	609	-
Cala Es Pujols (Platja Es Pujols, Sant Ferran de ses Roques)	3	48	-
Llevant (S’Espalmador, Sant Ferran de ses Roques)	4	78	-
Sa Volta (Platja Es Pujols, Sant Francesc Xavier)	3	34	-
Santi (Platja de Migjorn, Sant Francesc Xavier)	3	40	FORESTAL

Per últim, en previsió d’una possible evacuació, és necessari prestar atenció als següents hotels degut al seu gran nombre de places (encara que no superin les dues altures)

HOTEL	PLANTES	CAPACITAT (persones)	ALTRES RISCOS
Cala Saona	2	214	FORESTAL
Rocabella	1	142	-
Tahiti	2	141	-
Club Maryland	2	943	FORESTAL
Club la Mola	2	623	FORESTAL
Club Punta Prima	1	250	-

Coordinació de resposta:

En no existir Pla Especial, en cas d'incendi urbà s'activarà el PLATERFOR, seguint les directrius del capítol 3 del present document, i la coordinació de les actuacions correspon, en principi, a Formentera.

Mesures de prevenció:

Les recomanacions preventives davant risc d'incendi són les següents                                                                                                                    

• Exigència d’elaboració i implantació dels Plans d’Autoprotecció corresponents i especificats a la normativa del Govern de les Illes Balears.

• Compliment de la Normativa pel que fa a les mesures de seguretat en la construcció d’edificis en què sigui necessari.

• Potenciació de les mesures de formació entre la població sobre prevenció que evitin les condicions favorables perquè es produeixi l’incendi.

• Renovació i revisió d’instal·lacions als edificis, tant les instal·lacions de serveis com les de vigilància i de detecció d’emergències.

• Realització de simulacres a les instal·lacions en què sigui necessari.

• Comprovació periòdica i sistemàtica d’aquells elements d’organització i materials que intervenen en els incendis (mitjans i recursos materials i urbans, xarxes d’hidrants, etc.)

• Campanyes de conscienciació mitjançant campanyes de prevenció sobre seguretat contra incendis.

TRANSPORT PER CARRETERA

En aquest risc es contemplen  els danys produïts per accidents de trànsit que no transportin mercaderies perilloses.

Anàlisi del Factor de Risc per Transport per carretera a l'illa de Formentera:

L'índex de risc que s'ha obtingut és de 2.500, el que es considera, d'acord al mètode utilitzat, RISC MITJÀ. S'ha considerat que els danys materials serien baixos, així com el nombre de ferits i morts.

A continuació es mostra un quadre que resumeix l'estadística d'accidentalitat a l'illa de Formentera, segons dades obtingudes per la Prefectura Provincial de Trànsit de Balear .

En els anys 2.010 i 2.011 les dades de ferits i morts són correctes. No obstant això, la manca de destacament de l'Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil durant l'època d'estiu d'aquests anys, fa que les dades d'accidents presentin algunes oscil·lacions. Per això, les dades de l'any 2.009 són molt més representatius que els de la resta dels anys:

( imatge 4 )

D'altra banda, el parc mòbil de Formentera l'any 2.011, també obtingut a partir de dades de la Prefectura Provincial de Trànsit de Balears és el següent:

 

PARC MÒBIL	NOMBRE
Autobusos	42
Turismes	5.367
Motocicletes	3.961
Tractors Industrials	4
Remolcs i semi	36
Altres vehicles	147
TOTAL	11.804

 

 

 

 

 

 

De les dades anteriors es dedueix una freqüència d'accidents en carretera més gran que la mitjana espanyola. Això és degut a l'existència de carreteres de doble direcció, a un nombre elevat de vehicles, al desconeixement de les carreteres dels visitants.

A més s'adjunta l'estadística d'accidents de trànsit en els quals aquesta Policia Local de Formentera ha realitzat actuacions, durant els anys 2.009, 2.010 i 2.011, així com la tipicitat dels mateixos.

ANY 2.009
Gen	Feb	Mar	Abr	Ma	Jun	Jul	Ago	Sep	Oct	Nov	Des	TOTAL
1	1	0	0	3	9	5	7	10	1	2	0	41

 

ANY 2.010
	Gen	Feb	Mar	Abr	Ma	Jun	Jul	Ago	Sep	Oct	Nov	Des	TOTAL
Morts	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0
Ferits	0	0	1	0	0	0	0	0	0	1	0	0	2
Danys Mater.	2	2	5	1	1	3	12	13	5	0	0	3	47
Danys Mat Urb	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	1	1

 

ANY 2.011
	Gen	Feb	Mar	Abr	Ma	Jun	Jul	Ago	Sep	Oct	Nov	Des	TOTAL
Morts	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0
Ferits	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0
Danys Mater.	2	2	1	1	5	7	2	9	6	3	0	0	38
Danys Mat Urb	0	0	0	0	1	1	0	1	0	0	0	0	3

D'on es pot deduir que:

• El 90% dels accidents, és a causa de col·lisions de petita envergadura, entre turismes  i ciclomotors.
• El 5 % a causa de caigudes de ciclomotors i motocicletes.
• El 5% per desperfectes a mobiliari urbà.

Coordinació de resposta:

Com que ni hi ha Pla Especial per accidents en carretera, en aquest cas s’activarà el PLATERFOR, seguint les directrius del capítol 3 del `present document, i la coordinació de les actuacions correspon, en principi, a Formentera.

Depenent de la gravetat de l'accident i, per tant, del nombre d'unitats a participar-hi, serà obligatori la redacció d'un protocol d'actuació a efectes de la coordinació de les esmentades unitats.

Mesures de prevenció:

Les recomanacions preventives davant accident per carretera són les següents:

• Millores de la senyalització de les carreteres.

• Reductors de velocitat als trams perillosos i de poca visibilitat.

• Vigilància i controls de les carreteres.

• Campanya d’educació vial.

PLATGES

El risc en platges inclou ofegaments, accidents de trànsit marítim, banyistes o embarcacions en zones a una distància inferior a 250 metres de la platja, accidents. Si l'accident es produeix a una distància superior a 250 metres, la coordinació correspondrà a Salvament Marítim.

En no existir Pla Especial, s'aplicarà en la seva integritat el PLATERFOR.

Anàlisi del Factor de Risc per Accident a Platges a l'illa de Formentera

L'índex de risc que s'ha obtingut és de 1.900, el que es considera, d'acord al mètode utilitzat, RISC MITJÀ. S'ha considerat que es podrien produir víctimes o ferits greus, tant en accidents marítims com ofegaments, i pràcticament absència de danys materials. D'altra banda, Formentera disposa d'una resposta coordinada davant aquest tipus d'emergències, per la qual cosa s'ha considerat una capacitat de resposta de 500 .

A l'illa de Formentera s'han analitzat 16 platges, de les quals, i d'acord amb catàleg de platges de la Direcció General d'Emergències, es classifiquen :

• Risc Alt: platja Es Arenals
• Risc Mitjà: platja de Llevant (des de aquesta platja també es cubreix Es Pujols), Ses Illetes i Pas de n´Adolf (Es Trucadors)

La resta de les platges risc tenen índex de risc baix. En aquest cas, se seguirà el protocol existent propi del Consell de Formentera, tal com s'indica en els procediments d'emergència de la DGE.

La vigilància comença a Formentera des de l'1 de maig fins al 31 d'octubre, dividint-se, en funció dels mesos, en temporada baixa, mitja i alta.

En les tres temporades queden cobertes les platges de risc mitjà i alt, incloent Pujols, el risc és baix. El nombre de socorristes va augmentant de 7 en temporada baixa a 18 en temporada alta.

S'entén que la preparació dels socorristes i de l'organització del servei es consideren elevada.

Coordinació de resposta:

En no existir Pla Especial, en cas d'accident en platges s'activarà el PLATERFOR, seguint les directrius del capítol 3 del present document, i la coordinació de les actuacions correspon, en principi, a Formentera.

Pel tipus d'emergència s'entén que només quedarà activat el PLATERFOR en el seu nivell 0 de manera que la coordinació indicada en el Capítol 3 afectarà fonamentalment a la Unitat Sanitària i la de Rescat en Platges

Mesures de prevenció:

Les recomanacions preventives davant risc d'accident a platja són les següents

• Prendre les mesures oportunes davant d’un part del servei meteorològic que indiqui que les condicions meteorològiques adverses al mar (banderes preventives)

• Abalisament de seguretat, que limiti l’entrada d’embarcacions i manteniment del mateix.

• Habilitar rutes d’accés per als serveis d’emergència: evitar acumulació de vehicles a les vies d’accés a les platges.

• Assegurar les comunicacions entre platges i centre operatiu.

• Respectar les indicacions dels socorristes, on n’hi hagi.

CONCENTRACIONS HUMANES

S'entén aquest risc referit a totes aquelles concentracions humanes originades per espectacles organitzats o per concentracions improvisades en un nombre que superi les 500 persones.

En no existir Pla Especial, s'aplicarà en la seva integritat el PLATERFOR.

Anàlisi del Factor de Risc per Concentració Humana a l'illa de Formentera:

L'índex de risc que s'ha obtingut és de 750, el que es considera, d'acord al mètode utilitzat, Risc baix . S'ha considerat que els danys materials seran menors i que no són previsibles víctimes .

Per a aquest tipus de riscos, es considera imprescindible una organització preventiva, és a dir, la correcta elaboració d'un Pla d'Autoprotecció a càrrec de l'organització de l'esdeveniment organitzat. Aquest Pla haurà d'estar analitzat i aprovat per l'Organització de resposta general.

Mesures de prevenció:

Les mesures genèriques de tipus preventiu que es poden adoptar a l'illa de Formentera davant un accident per concentracions humanes són les següents:

• Compliment de la legislació referida a l’autoprotecció en recintes tancats.

• Perfecte organització dels esdeveniments a celebrar.

• Planificació dels esdeveniments ajustable al comportament previsible de les gents.

• Sistemes d’alarma, alerta oportuna i adequada a les persones en llocs de grans concentracions.

• Organització d’un grup de persones amb coneixement d’idiomes per comunicar-se amb els turistes en cas necessari.

• Sistema d’evacuació i senyalització correcta en llocs tancats.

• Formació d’autoprotecció del públic (mesures bàsiques segons l’esdeveniment a celebrar).

SANITARI

Els riscos que s'inclouen en aquest apartat poden ser intoxicacions alimentàries, epidèmies i, en general, riscos que afecten directament la salut de les persones.

Anàlisi del Factor de Risc per accident sanitari a l'illa de Formentera:

L'índex de risc que s'ha obtingut és de 500, el que es considera, d'acord al mètode utilitzat, RISC BAIX. Ara bé, tot i que s'ha considerat que la probabilitat que es produeixi és molt baixa, s'ha tingut en compte que una emergència d'aquest tipus pot ocasionar víctimes mortals i ferits, així com danys limitats al medi ambient.

Coordinació de resposta:

La coordinació d'aquest tipus de riscos correspon al Govern Balear, Conselleria de Sanitat.

Aquest tipus d'emergència s'allunya del que preveu el PLATERFOR, tant les mesures preventives com l'actuació a realitzar seran determinades pels elements sanitaris del Govern de les Illes Balears.

El PLATERFOR posarà a la seva disposició la seu del CECOP i els mitjans indicats en el Capítol 3 per al que se li requereixi.

ATEMPTAT

Anàlisi del Factor de Risc per Atemptat a l'illa de Formentera:

L'índex de risc que s'ha obtingut és de 375, el que es considera, d'acord al mètode utilitzat, RISC BAIX. S'ha considerat que es poden produir danys materials poc importants i que són previsibles víctimes mortals i ferits.

Coordinació de resposta:

La coordinació i la primera intervenció d'aquest tipus d'emergències corresponen a les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Totes les actuacions secundàries que es requereixin seran executades segons el capítol 3 d'aquest document.

Mesures de prevenció:

Les mesures preventives en aquest cas són competència de les forces i cossos de seguretat de l'Estat atès que aquesta matèria correspon a la seguretat pública, encara que la població en general també pot ajudar prenent unes precaucions bàsiques com les següents:

• No recollir paquets aparentment abandonats i avisar de la seva localització a les autoritats.

• Notificar a les autoritats de qualsevol possible persona sospitosa (persones que passegen habitualment per un determinat lloc observant alguna cosa o a algú, i que es tingui la certesa de ser coneguts o veïns).

• Realitzar les mesures de seguretat que les autoritats donin a persones que, pel seu càrrec o rellevància, se sàpiga que són objectiu d’un possible atemptat terrorista.

2.2.3 Riscos tecnològics.

EXPLOSIÓ O INCENDIS EN L’ÀMBIT INDUSTRIAL

S'inclouen en aquest risc aquells incendis i/o explosions provocats per matèries classificades com a perilloses, fonamentalment per hidrocarburs o gasos liquats.

En no existir Pla Especial, s'aplicarà en la seva integritat el PLATERFOR, d'acord amb la seva planificació de resposta.

No obstant això, i fonamentat a l'anàlisi de riscos d'aquest PLATERFOR, segons el qual el Port de la Sabina constitueix un risc alt ( 3.500 ), aquest equip redactor considera que s'haurà de realitzar un PLA ESPECÍFIC PER AL PORT DE LA SAVINA, on quedin coordinats els mitjans propis del Consell de Formentera amb els de l'obligatori Pla d'Autoprotecció.

Anàlisi del Factor de Risc de Explosió o Incendi a àmbit industrial a l'illa de Formentera:

L'índex de risc que s'ha obtingut és de 3.500, el que es considera, d'acord al mètode utilitzat, RISC ALT. S'ha considerat que es podrien produir danys greus i un elevat nombre de víctimes, amb possibilitat d'afectació del medi ambient.

Descàrrega de Mercaderies Perilloses al Port de la Savina:

Segons la memòria de Ports de l' Estat d'any 2.011, la descàrrega de mercaderies perilloses al port és la següent :

• Gasoil:  7.607 Tm
• Gasolina:          6.505 Tm
• GLP:                1.548 Tm
• Gas Natural:     4 Tm

A més, s'ha de tenir en compte que:

• Nombre de vaixells anuals :
• Mercaderies: 303 vaixells
• Esbarjo: 2.517 vaixells
• Pesca: 18 vaixells

• Nombre de passatgers anuals: 1.200.000 passatgers

Aquesta descàrrega de mercaderies perilloses es produeix de forma simultània a l'arribada de passatgers a l'illa. No existeix moll de carrega/descàrrega de mercaderies perilloses, pel que si bé l'índex de probabilitat és el mínim possible, l'índex de danys, ateses les circumstàncies particulars del Port de la Savina (restaurants propers, hotels, llocs d'esplai...) i vaixells en fase de càrrega o descàrrega de passatgers, fa que els danys materials i humans puguin ser, en cas d'emergència, molt greus .

La capacitat de resposta dels mitjans actuals es considera molt defectuosa, tant per temps de resposta com per nombre d'efectius.

Altres ubicacions de risc

També s'han de tenir en compte:

• Gasolineres: en aquest cas el nivell de risc disminuiria per tenir els dipòsits enterrats.

• Depòsits a l’exterior: depòsits de propà, gasoil, GLP…, el risc augmentaria en aquells habitatges que es troben en terreny forestal.

Coordinació de resposta:

La coordinació d’aquest tipus de accidents, d’acord amb el MERPEBAL, correspon al Govern de la Comunitat Autònoma.

La Illa de Formentera, en virtut del Conveni de Col·laboració que existeix entre Ports i el Consell, donarà suport amb els mitjans, tant humans com materials, dels que disposi per a resoldre l'emergència.

Mesures de prevenció:

• Aquelles que obligatòriament hauria de tenir el Port de La Savina.
• En cas de depòsits en zona forestal, eliminació de la vegetació al voltant dels dipòsits en un radi de 25 metres.
• Llistat actualitzat de tots els dipòsits tant a nucli urbà com a zona forestal.
• Manteniment dels dipòsits.
• Mitjans de seguretat contra incendis al voltant dels mateixos.

MERCADERIES PERILLOSES VIA TERRESTRE

Es pot descriure el risc de transport de mercaderies perilloses com accidents en carretera a on almenys un dels que intervenen  és un camió important de mercaderia perillosa, i que pot donar lloc incendi i/o explosió amb resultats greus.

El risc de mercaderies perilloses per via terrestre a Balears està contemplat al Pla Especial MERPEBAL, de manera que l'anàlisi de risc i organització de resposta estan contemplats en el citat pla.

Anàlisi del Factor de Risc per Transport de Mercaderies Perilloses (via terrestre) a l'illa de Formentera:

L'índex de risc que s'ha obtingut és de 3.000, el que es considera, d'acord al mètode utilitzat, RISC MITJÀ. S'ha considerat que els danys materials seran entre significatius i importants, encara que assumibles per mitjans propis. També són previsibles ferits i víctimes i danys limitats al medi ambient

El nombre total de camions desembarcats al port de la Savina, segons dades de Capitania Marítima és de, aproximadament, 600 camions/any, amb un tonatge mitjà de 20 Tm per camió.

Les destinacions dels esmentats camions es poden dividir en:

• Aproximadament 150 camions a gasolineres de l’illa.
• Aproximadament 200 camions que subministren a diversos dipòsits de gasoil d’ús domèstic.
• Aproximadament 150 camions a las gasolineres del port.

Analitzant aquestes dades, es pot concloure que, en època d'alta ocupació, el nombre de camions que es dirigeixen a les gasolineres és de 12 camions al mes, el que implica un tràfec de camions de 4-5 camions diaris (al llarg de tot l'any).

Això suposa un índex molt baix, per la qual cosa s'ha considerat una probabilitat que ocorri un accident també baixa .

Els esmentats moviments de camions, dues terceres parts es poden entendre en temporada alta .

A aquests viatges caldria sumar els de propà i altres mercaderies perilloses (GLP, clor...), amb un màxim de dos camions diaris.

Per tant, la mitjana que s'obté amb aquestes dades és de 6 camions diaris circulant per l'illa(amb origen al Port de la Savina).

Com que les carreteres de l'illa són de doble sentit de circulació ja que el pas de les mateixes és per zones urbanes, el risc potencial d'accident augmenta.

Coordinació de resposta:

En cas que es produeixi una emergència originada per un d'aquests riscos, s'activarà el Pla Especial MERPEBAL, de manera que la coordinació de totes les actuacions que s'han de realitzar per resoldre la situació d'emergència correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Pel que fa a l'actuació de Formentera, l'Illa posarà la seva pròpia organització, indicada en el Capítol 3, a disposició de la direcció autonòmica del Pla.

Mesures de prevenció:

Les mesures a prendre per evitar que ocorrin aquests accidents són, principalment, les següents:

• Respectar la Reglamentació sobre el transport per via terrestre.
• Verificació del grau de formació dels conductors.
• Compliment de la normativa complementaria expressa del sector.
• Correcta renovació i  manteniment dels vehicles.

CONTAMINACIÓ MARÍTIMA

En aquest risc es contemplen els residus d'hidrocarburs que puguin afectar les costes de Formentera i provoquin contaminació en la fauna i flora de l'illa.

El risc de contaminació de les Balears està contemplat en el Pla Especial CAMBAL, de manera que l'anàlisi de risc i organització de resposta estan contemplats en el citat pla.

Anàlisi del Factor de Risc per Contaminació Marítima a l'illa de Formentera:

L'índex de risc que s'ha obtingut és de 1.750, el que es considera, d'acord al mètode utilitzat, RISC MITJÀ. S'ha considerat que els danys materials serien mitjans amb possible afectació molt greu al medi ambient.

Per arribar a aquest índex de risc s'ha contemplat l'existent per a la resta de les Illes Balears.

L'anàlisi específica per al cas de Formentera no es realitza davant la impossibilitat d'obtenir dades contrastades del trànsit marítim a les diferents estacions a prop de Formentera.

Coordinació de resposta:

En cas que es produeixi una emergència originada en un d'aquests riscos, s'activarà el Pla Especial CAMBAL, de manera que la coordinació de totes les actuacions que s'han de realitzar per resoldre la situació d'emergència correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Pel que fa a l'actuació de Formentera, l'Illa posarà tots els recursos de què disposi, tant humans com materials, a disposició de la Direcció del Pla.

En el Grup d'Intervenció s'incorporaran als voluntaris de Protecció Civil de l'illa i tots aquells que puguin acudir des de l'exterior.

Mesures de Prevenció:

A càrrec de mitjans de l’Estat.

2.3 Zones d’especial vulnerabilitat

D’acord amb l’anterior anàlisi de riscos, les zones d’especial vulnerabilitat es poden resumir en:

• Zona de La Mola i d’Es Caló de Sant Agustí i Zona de Cap de Barbaria:

En aquestes zones es presenta el risc d'incendi forestal. A més, s'ha de tenir en compte el gran nombre d'habitatges particulars que es troben disseminades per la zona, l'accés presenta grans complicacions ja que s'ha de realitzar a través de camins rurals que, en moltes ocasions, estan en molt mal estat de conservació.

• Port de La Savina:

El port de la Savina és el principal nucli industrial de l'illa de Formentera, presentant un risc important d'incendi d'origen industrial, principalment per tràfec de mercaderies perilloses.

A més, aquest risc es veu augmentat per la possibilitat que es produeixi de manera simultània i en zones molt pròximes, el desembarcament de passatgers i de mercaderies. Finalment, cal tenir en compte que en les proximitats del port es troben zones d'allotjament turístic i restauració que es poden veure afectades per un accident en el mateix.

 

3. Capítol 3 – Estructura i organització del pla

3.1 Direcció del Pla

3.1.1 Autoritats i Òrgans de Direcció del PLATERFOR

El/la President/a del Consell Insular de Formentera es l’autoritat directora de Protecció Civil i como a tal, el Director del PLATERFOR, como així indica l’art. 5.1.1 del PLATERBAL.

A més, per designació expressa, podrà exercir com a  Direcció del Pla el/la Conseller/a de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera.

3.1.2 Direcció Autonòmica

Els serveis de Protecció Civil de la Direcció General d'Emergències exerciran en tot moment el seguiment ordinari de riscos, emergències i calamitats que ocorrin a l'illa de Formentera amb la finalitat d'una correcta i ràpida coordinació d'efectius i traspàs de direcció d'emergència si fos necessari des del nivell d'emergència insular activat.

3.1.3 Direcció de l’Estat

En el cas que es donin les circumstàncies per declarar alguna de les situacions excepcionals previstes en l'art. 116 de la Constitució Espanyola (estat d'alarma, excepció o setge), o es declari d’Interès Nacional d'acord al Cap. I 1.1 i 1.2 de la Norma Bàsica de Protecció Civil per part del ministre de l'Interior, la Direcció de l'Emergència passarà de l'autoritat autonòmica (CAIB) a l'autoritat estatal.

3.2 Organigrama

3.2.1 Estructura de direcció i coordinació del Pla

L’esquema estructural operatiu de direcció i coordinació del PLATERFOR es el següent:

(Imatge 5)

3.2.2 Funcions i responsabilitats

DIRECTOR/A DEL PLATERFOR

El/la president/a del Consell Insular de Formentera és l'autoritat directora de Protecció Civil i com a tal, el director del PLATERFOR, com així indica l'art . 5.1.1 del PLATERBAL .

A més, per designació expressa, podrà exercir com a Direcció de Pla el/la conseller/a de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera.

Funcions

Al director del PLATERFOR recau la direcció i coordinació de totes les accions a realitzar en relació amb la protecció civil a l'illa de Formentera, per a això assumeix les funcions:

• Nomenar als  membres del Comitè Assessor,  així com als responsables dels grups d’acció i del Lloc de Comandament Avançat.
• Reunir al Comitè Assessor, quan ho consideri necessari.
• Declarar la activació del nivell I del PLATEFOR i constituir el CECOP corresponent, i sol·licitar en cada cas la incorporació dels membres no permanents del mateix.
• En cas de nivell 0 en estat d’alerta, reunir el Comitè Assessor, quan ho consideri necessari.
• Sol·licitar a la DGE l’aplicació del PLATERBAL en cas necessari.
• Determinar l'estratègia general de les operacions i, quan sigui necessari, decidir les accions que cal executar per combatre la causa de l'emergència, així com per l'aplicació de les mesures de protecció a la població, els béns i el medi ambient de l'illa de Formentera, així com per garantir la seguretat de les persones que intervenen directament en la resolució de l'emergència.
• Determinar i coordinar la informació a la població tant pel que fa a les mesures a adoptar per garantir la seguretat dels afectats com a la informació general de la situació esdevinguda i la seva evolució.
• Garantir el flux d'informació als òrgans previstos en el PLATERBAL o Pla Especial autonòmic corresponent.
• Declarar la fi de l'emergència en el seu grau I i el retorn a la normalitat o al nivell 0, amb la consegüent desactivació del PLATERFOR i dels mitjans i recursos emprats per a la resolució de l'emergència.

Altres funcions

• Assegurar el manteniment de l'eficàcia del PLATERFOR a través d'una correcta implantació i el seu posterior manteniment o actualització.

CENTRE DE COORDINACIÓ OPERATIVA, CECOP

El Centre de Coordinació Operativa, CECOP, és el lloc on es dirigeixen i coordinen totes les operacions per a la resolució d'una emergència, és el lloc de comandament del director del PLATERFOR. La seva constitució és automàtica des que el director del Pla decideix activar assumint les seves funcions i reunint -hi al Comitè Assessor i al responsable del Gabinet d'Informació.

Podrà haver-hi dos CECOPS si el director del Pla ho considera necessari: fix i mòbil, servint aquest últim, a part de per traslladar tot el conjunt a la zona de l'emergència, d'alternatiu en cas d'inutilització del fix, al quedar afectat per una emergència.

El CECOP serà el centre d'unió entre la part directiva i l'executiva del PLATERFOR.

El CECOP ha de disposar d'unes característiques i equipament mínim necessari per a funcions de centralització de les comunicacions tant de recepció com de transmissió de tot tipus d'informacions sobre l'emergència.

Passarà a denominar CECOPI (Centre de Coordinació Operativa Integrat) quan el nivell de l'emergència (Nivell 3 Emergència Extraordinària) requereixi la integració de comandaments d'una altra administració superior en aquest (autonòmica o estatal), bé per a tasques de direcció i coordinació d'actuacions de diferents administracions, per a la mobilització de mitjans o recursos com per a la transferència de responsabilitats en cas de declarar d’interès autonòmic o nacional segons la legislació autonòmica o estatal corresponent.

El CECOP fix de l'illa de Formentera està ubicat a l'edifici seu del Consell Insular de Formentera.

La descripció i característiques del CECOP, es detallen en l'Annex IV del PLATERFOR.

El màxim responsable del CECOP serà el director del PLATERFOR.

A més al CECOP hi haurà un Cao d’emergències, sent un tècnic la funció principal  del qual és auxiliar del director del PLATERFOR en els processos de presa de decisions i en trasllat i materialització de les ordres a cursar els grups operatius que actuen a l’emergència, més coordinar el personal propi CECOP.

El CECOP ha de comptar amb els elements materials, tant informàtics com de comunicacions, que s'especifiquen en l'Annex corresponent.

FUNCIONS CECOP

• Rebre la informació relativa a les situacions de greu ris, catàstrofe o calamitat pública que esdevinguin en el territori de Formentera un cop activat el mateix.
• Dirigir i coordinar les accions necessàries per al control i resolució de les situacions d'emergència, mantenint l'estat d'operativitat permanent fins a la total tornada a la normalitat.
• Transmetre la informació sobre l'emergència a les autoritats competents .
• Emetre comunicats a la població i mitjans de comunicació a través del Gabinet d'Informació.
• Actuar com a òrgan de suport de la Direcció del Pla específic que s'hagi d'activar d'acord amb la naturalesa del sinistre.
• Activar el Pla de comunicacions quan la magnitud de l'emergència ho requereixi.
• Elaborar informes i estadístiques amb les informacions que s'hagin rebut durant l'emergència per part dels organismes i entitats que hi intervenen.
• Ordenar la incorporació a l'emergència dels mitjans civils, tècnics, materials i humans que siguin necessaris per a la resolució de l'emergència, adoptant les mesures administratives pertinents.

ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT

L’estructura i funcionament del CECOP es detalla a l’ Annex IV del PLATERFOR.

CAP D’ EMERGÈNCIA

El nomenament del Cap d'Emergència correspon al director de CECOP. Les dades del mateix s'introduiran en l'Annex corresponent.

FUNCIONS

• Dirigeix i coordina les funcions del comitè Assessor.
• Transmet les decisions del comitè al Director del Pla.
• Responsable tècnic del CECOP i del manteniment de Pla.

COMITÈ ASSESSOR

El Comitè Assessor de l’illa de Formentera estarà format per:

• Cap d’Emergència de l’illa de Formentera.
• Caps dels Grups Operatius.

A més, es considerarà la incorporació a aquest Comitè d'altres autoritats insulars que el director del PLATERFOR convoqui, o tècnics que es considerin necessaris.

FUNCIONS

• Assessorar el director del PLATERFOR sobre les mesures que s'han de prendre davant d'una possible situació que pot generar l'activació del Pla Territorial de Protecció Civil de Formenter.
• Resoldre les necessitats emanades des del Lloc de Comandament Avançat.

GABINET D’INFORMACIÓ

El Gabinet d'Informació és un òrgan dependent i auxiliar de la Direcció del Pla.

El responsable del Gabinet d'Informació de Premsa del Consell Insular de Formentera i assumirà la direcció del Gabinet d'Informació del PLATERFOR, sent els seus components personal pertanyent a aquest gabinet.

Estarà ubicat a les dependències del CECOP de Formentera i és l'únic amb autorització per emetre informació oficial sobre l'emergència .

FUNCIONS

• Serà el canal d'informació que reculli  centralitzi i prepari informació sobre l'emergència.
• Difondre les indicacions, declaracions i consignes sobre l'emergència a la població pels mitjans de comunicació adequats en cada cas, i sempre sota la supervisió de la direcció del Pla.
• Donar els avisos de situacions d'alerta, emergència, i activació del PLATERFOR quan ho indiqui la direcció del Pla.
• Ser l'únic interlocutor amb els mitjans de comunicació social i organismes que sol·licitin informació.
• Centralitzar i canalitzar tota la informació relativa a afectats o víctimes del sinistre per tal de localització de familiars, reconeixement de víctimes i subministrament d'informació personal a aquests.
• Coordinarà la informació amb els organismes d'altres administracions.
• Coordinació amb el Comitè Assessor a efectes de demanar informació sobre:

ESTAT DE LES CARRETERES DE L’ILLA.

• Estat de la mar i ports.
• Subministrament dels diferents serveis essencials : aigua, electricitat, etc.
• Estat de les telecomunicacions.

• Coordinació de qualsevol incidència que requereixi conèixer a efectes de comunicació a la població .

LLOC DE COMANDAMENT AVANÇAT ( PMA ).

És l'òrgan de direcció de la intervenció en el mateix lloc de l'emergència, directe a la direcció del Pla (CECOP fix o mòbil). Es podrà muntar un o més llocs de comandament avançat en funció de la gravetat, naturalesa i dimensions de l'emergència.

RESPONSABLE

El PMA es designarà en cada cas per protocol establert o per designació directa de la Direcció del Pla. A més estaran representats en ell tots els grups d'actuació pels caps operatius de cada grup.

FUNCIONS

La principal finalitat del PMA és dirigir i coordinar in situ totes les actuacions dels diferents grups operatius, mitjans i recursos en el lloc de l'emergència sota les directrius de la Direcció del Pla o del Cap d'Emergència sota la supervisió d'aquest.

Per a aquest objectiu el PMA ha de tenir perfectament informat a la Direcció del Pla de totes les accions que s'estiguin realitzant i de l'evolució del sinistre.

Defineix les següents àrees:

Intervenció: a càrrec del grup d'Intervenció, és la zona real de l'accident amb accessos només permesos als grups d'acció.

Socors: zona circumdant a l'anterior on s'instal·laran els serveis sanitaris.

Base: circumda la de socors i, en ella, s'instal·larà el Centre Receptor de Mitjans (CRM)

GRUPS D’ACCIÓ

En el context de Protecció Civil en parlar de grups d'acció es fa referència als grups operatius encarregats in situ en el lloc de l'emergència, d'executar les missions de protecció, intervenció, socors i rehabilitació previstes en el PLATERFOR i sota les directrius de la direcció del CECOP mitjançant el Responsable del PMA.

Els grups d'acció del PLATERFOR són els que es detallen a continuació:

• Grup de Seguretat

• Grup d'Intervenció

• Grup de Suport Logístic

• Grup Sanitari

• Grup de Suport Tècnic

GRUP DE SEGURETAT

Al capdavant del Grup de Seguretat hi haurà el cap de la Policia Local del Municipi.

En cas de les FFCC de Seguretat de l'Estat intervinguin amb un nombre d'efectius igual o superior als de la Policia Local, es farà càrrec d'aquest grup el comandament corresponent de les FFCC de Seguretat de l'Estat.

FUNCIONS

Les missions que realitza en Grup de Seguretat en cas d'emergència són les que es detallen a continuació:

• Garantir la seguretat ciutadana. Aquesta tasca al lloc del sinistre estarà dirigida tant a les persones afectades com a la resta d'equips d'actuació que treballen a la zona de l'emergència.

• Garantir l'ordre públic.

• Abalisament de la zona d'intervenció, controlant i restringint els accessos a la zona del sinistre. (ha d'identificar i controlar tot el que accedeix i surt del perímetre, acreditar per funcions als serveis d'emergències que accedeixin segons mitjans humans i materials i EPIS)

• Protecció dels béns a la zona del sinistre per evitar actes delictius com el saqueig o pillatge.

• Control de trànsit a la zona d'intervenció per facilitar l'entrada i sortida de vehicles d'emergència (sínies d'evacuació), així com l'ordenació de trànsit a les zones que es consideri necessari pels efectes col·laterals de l'emergència (senyalització de carreteres deteriorades o tallades, establiment de rutes alternatives per itineraris inhabilitats).

• Demanar informació sobre l'estat de totes les vies de comunicació per al seu trasllat a la Direcció del Pla.

• Suport als altres grups d’intervenció per a les tasques de :

•  Recerca, rescat i salvament de persones.
• Difusió d’avisos o missatges a la població.
• Col·laborar en la mobilització de mitjans i recursos de titularitat privada.
• Reconeixement i identificació de cadàvers.
• Evacuació de persones.

GRUP D’INTERVENCIÓ

El màxim responsable del Grup d'Intervenció en cas d'emergència, serà el cap del Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament de Formentera.

El Grup d'Intervenció està compost per:

• Accident terrestre:

• Bombers del Consell Insular de Formentera.
• Grups especialitzats de Protecció Civil.
• Grups especialitzats (brigades de l’IBANAT etc.) a petició del Cap d’Intervenció).

 

• Accident a la platja o marítim:

• Bombers del Consell Insular de Formentera.
• Grups especialitzats (submarinistes, etc.).
• Personal de Seguretat a les Platges.

Pel que fa als grups especialitzats, es podrà comptar amb Voluntaris de Protecció Civil, formats prèviament en l'especialitat d'intervenció.

FUNCIONS

Aquest grup és l'encarregat de realitzar les tasques immediates necessàries per combatre, controlar, reduir les causes i els efectes de l'emergència. Per a aquesta fi actuaran sobre la causa i el lloc on l'emergència causa o ha causat els seus efectes. Per al desenvolupament d'aquest objectiu són missions concretes del Grup d'Intervenció les següents:

• Control, reducció i neutralització de les causes i efectes del sinistre.
• Recerca, rescat i salvament de persones i béns.
• Delimitar les àrees d’intervenció, socors.
• Col·laboració amb els altres grups d’actuació per facilitar les seves tasques especialitzades.
• Reconeixement de la zona afectada i avaluació dels riscos potencials associats.
• Vigilància dels riscos latents si n’hi ha, un cop finalitzada l’emergència.
• Col·laborar en emergències marítimes amb salvament marítim.

GRUP SANITARI

El Cap del Grup Sanitari serà el màxim responsable tècnic sanitari de l'illa de Formentera.

A més aquest Grup està format pels següents grups i serveis assistencials:

• Servei d’Emergències 061 de Formentera.
• En cas d’existir, Creu Roja
• Centres Hospitalaris i Assistencials públics i privats de Formentera.
• Empreses de transport sanitari.
• Voluntaris de Protecció Civil especialitzats en el mateix.
• Equips de Seguretat a les Platges.

FUNCIONS

La responsabilitat del Grup Sanitari abasta l'execució de mesures de socors i primera assistència sanitària al lloc de l'emergència, executant les tasques de primers auxilis, triatge, control i transport sanitari dels afectats fins al centre hospitalari corresponent.

A més també haurà de realitzar tasques preventives i de protecció pel que fa a salut pública.

En concret, les missions del Grup Sanitari són les següents:

• Organització de tot dispositiu mèdic sanitari per fer front a l’emergència.
• Prestar la primera assistència sanitària al lloc de l’emergència.
• Realitzar les tasques de triatge o classificació dels ferits per la seva gravetat i necessitat d’atenció mèdica.
• Disposició i organització de les sínies d’evacuació sanitària en col·laboració amb el Grup de Seguretat als diferents centres hospitalaris de Formentera i de fora de l’illa si fos necessari.
• Subministrament de productes farmacèutics als afectats.
• Control de les condicions sanitaris a la població durant i després de l’emergència (brots epidèmics, contaminació d’aigües i aliments etc.).
• Col·laboració a la identificació i manteniment de víctimes juntament amb el Grup de Seguretat i autoritats Judicials.
• Emissió d’informes a la Direcció del PLATERFOR de tot el relatiu als aspectes sanitaris relacionats amb l’emergència.

GRUP DE SUPORT TÈCNIC

El responsable del Grup de Suport Tècnic del PLATERFOR serà el màxim Tècnic d'Urbanisme del Consell Insular.

Els membres seran els tècnics que designi aquesta Conselleria en funció de l'emergència en temes relacionats amb enginyeria civil, obres públiques, medi ambient etc.

S'incorporaran al grup les Brigades d'obres del Consell . També podran formar part d'aquest grup tècnics especialistes d'empreses públiques o privades com les de serveis públics essencials (aigües, electricitat, companyia de gas etc.).

FUNCIONS

El Grup de Suport Tècnic estarà a disposició de la Direcció del PLATERFOR per estudiar, assessorar i informar de les mesures tècniques tant correctores com reparadores necessàries per fer front a determinats riscos que requereixin coneixements tècnics especialitzats.

Una altra funció essencial d'aquest grup és el determinar les mesures reparadores després de la catàstrofe, sent prioritària la tasca de rehabilitació de serveis o infraestructures essencials.

El seu treball principal serà el suport amb els mitjans necessaris al Grup d'Intervenció.

Les missions específiques per al desenvolupament de les seves funcions es concreten en :

• Avaluació de la situació per a la previsió de la seva evolució i conseqüències.
• Avaluació d’equips (mitjans o recursos) especials de treball per dur a terme aquestes mesures.
• Definir les mesures d’enginyeria civil o altres necessàries per controlar, minimitzar o rehabilitar els efectes de l’emergència.
• Seguiment de les accions que es realitzen en aquest camp per poder modificar o corregir decisions en funció de l’evolució dels treballs. Recuperació de serveis essencials d’acord amb les directrius del CECOP.
• Realitzar informes per a la Direcció PLATERFOR de l‘estat de les mesures adoptades i la seva previsible evolució així com de necessitats previsibles.

GRUPO LOGÍSTIC                                

El responsable del Grup de Suport Logístic serà el Cap de Voluntaris de Protecció Civil, designat com a tal per la direcció del Pla, pels seus coneixements específics en logística.

Els membres que componen aquest grup só :

• Psicòlegs del Consell Insular i/o de l’Ajuntament de l’Illa.
• Psicòlegs del SEIB 112.
• Tècnics en comunicacions.
• Voluntaris de Protecció Civil.
• Assistents Socials del Consell Insular i/o de l’Ajuntament de l’Illa.

FUNCIONS

El Grup de Suport Logístic és l'encarregat de proporcionar o proveir a tots els altres grups que intervenen en l' emergència els materials, equips i subministraments necessaris per al desenvolupament de les actuacions en el lloc de l'emergència.

A més, aquest Grup realitzarà tasques d'evacuació o alberg i avisos a la població en cas necessari. Aquestes funcions les realitzarà en col·laboració amb altres grups d'acció.

Les funcions concretes que realitza el Grup de Suport Logístic són les següents:

• Establir a l’àrea base els centres de distribució que consideri necessaris.
• Proporcionar als altres grups operatius els mitjans i recursos necessaris perquè puguin desenvolupar la seva comesa (il·luminació, menjar, combustibles etc.).
• Organitzar l’evacuació i l’assistència psicològiaca necessària a les persones evacuades i a les víctimes o familiars d’aquestes en col·laboració amb el grup sanitari.
• Abastament d’emergència de tots els evacuats.
• Informar a la Direcció del PLATERFOR de les mesures preses i de l’evolució de l’emergència des del seu camp d’actuació i funcionament.

3.2.3 Directori del CECOP i Comandaments Operatius

Segons Annex II: Directori de Comunicacions.

3.3 Coordinació amb altres plans

En cas que s'apliqui qualsevol pla d'àmbit superior (PLATERBAL o plans especials), i en cas que sigui necessari, el CECOP passa a convertir-se en CECOPI, dirigit pel Representant que indiqui el pla especial o PLATERBAL. Al seu torn, el Comitè Assessor i Cap d'Emergència serà el que indiqui el pla especial o PLATERBAL.

Se seguiran les ordres segons protocols establerts en aquests plans  per part dels mitjans i efectius del PLATERFOR.

En cas que no sigui necessari constituir el CECOPI, el responsable del Lloc de Comandament Avançat i els caps de les unitats d'Acció seran els establerts en els plans especials.

3.3.1 Connexió del PLATERFOR amb els plans d’àmbit inferior

Una còpia dels plans d'àmbit inferior (exteriors o d'autoprotecció) a la insular que hi hagi a l'illa de Formentera, i la competència de revisió correspon a la Direcció General d'Emergències, ha de figurar com a annex al PLATERFOR, amb la finalitat d'assegurar la correcta coordinació entre tots els plans que s'hagin activar en cas que es produeixi una emergència.

3.3.2 Connexió del PLATERFOR amb els plans especials

El Govern Balear té aprovats els següents plans especials:

• Decret 82/2.005, de 22 de juliol, pel qual s’aprova el Pla Especial per fer front al Risc per Transport de Mercaderies Perilloses (MERPEBAL)
• Decret 39/2.005, de 22 d’abril, pel qual s’aprova el Pla Especial per fer front

al Risc Sísmic(GEOBAL).

• Decret 40/2.005, de 22 d’abril, pel qual s’aprova el Pla Especial per fer front al Risc d’inundacions (INUNBAL).

• Decreto 41/2.005, de 22 d’abril, pel qual s’aprova el Pla Especial per fer front al Risc d’Incendis Forestals (INFOBAL).
• Decreto 106/2.006, de 15 de desembre, pel qual s’aprova el Pla Especial per fer front al Risc de Fenòmens Meteorològics adversos (METEOBAL).
• Decreto 126/2.008, de 21 de novembre, pel qual s’aprova el Pla Especial de Contingència per Contaminació Accdental d’Algues Marines de les Illes Balears (CAMBAL).

La connexió dels esmentats plans especials es desenvoluparà d'acord amb els criteris especificats anteriorment.

3.4 Operativitat

3.4.1 Introducció

L'operativitat del PLATERFOR inclou tots aquells sistemes, mecanismes, procediments, protocols i criteris preestablerts d'actuació, planificats prèviament que permetin la posada en marxa del Pla en funció de la gravetat, del temps, de la capacitat de resposta i de l'àmbit territorial de la emergència. Per a això s'han de considerar diferents nivells d'actuació en funció de cada emergència (com així indica el PLATERBAL) i els següents paràmetres:

• Establiment dels nivells d’activació del PLATERFOR.
• Situacions de Gravetat.
• Sistemes d’alerta i informació immediata.
• Mecanismes de comprovació i avaluació dels successos i les seves conseqüències.
• Establiment de les primeres intervencions
• Procediments de notificació i mobilització dels integrants del Pla.
• Mecanismes que assegurin la interfase entre plans.
• Criteris de desactivació del PLATERFOR.
• Protocols d’actuació dels òrgans del Pla.

3.4.2 Fases i nivells d’emergència

ESTABLIMENT DELS NIVELLS D’ACTIVACIÓ DEL PLATERFOR

NIVELL 0: PREEMERGÈNCIA NIVELL 0

Correspon aquest nivell a:

• Situacions on la previsió per diferents indicadors de risc, poden donar lloc a una situació d'emergència amb possible afecció de persones i/o béns. En cas de formar-se el CECOP farà tasques de seguiment de la incidència per comprovar la seva evolució. Mesures preventives.
• Petites incidències que puguin resoldre en el propi lloc amb els mitjans materials i humans propis del Consell Insular que estiguin de servei. En aquest cas no es constituirà el CECOP.

Aquest Nivell 0 s'activa per la recepció d'informació de fenòmens o situacions que puguin desencadenar una situació d'emergència. Així mateix, s'activarà en petites emergències, en aquest cas no s'activa inicialment el CECOP.

Aquesta situació suposa romandre en alerta per si en qualsevol moment hagués de passar al nivell superior i a l'activació del PLATERFOR, en el seu nivell inferior, amb intervenció de mitjans ordinaris d'algun o alguns grups operatius.

NIVELL 1. EMERGÈNCIA NIVELL 1

Correspon a emergències localitzades en un àmbit territorial de Formentera que poden ser controlades mitjançant una resposta de mitjans i recursos ordinaris o extraordinaris de caràcter propi, i amb possibilitat de mitjans d'altres administracions sense que això requereixi l'activació del PLATERBAL.

El PLATERFOR s'activa totalment o parcialment atès que poden mobilitzar algun o alguns grups d'acció. A més es realitzaran tasques de seguiment, avaluació garantint els suports corresponents si fos necessari.

Correspon la declaració d'aquesta situació a la Direcció del PLATERFOR a iniciativa pròpia en funció de la situació de gravetat que existeixi.

Depenent de la situació de gravetat en què es trobi l'emergència, es pot passar a aquest Nivell sense necessitat d'haver declarat prèviament el Nivell 0 corresponent a la Situació de Preemergència .

En aquesta fase es podrà constituir el Comitè Assessor i mobilitzar els grups operatius del PLATERFOR necessaris .

NIVELL 2. EMERGÈNCIA NIVELL 2

El Nivell 2 d'activació del PLATERFOR correspon a una situació en què, per la seva naturalesa, extensió del risc o nivell de gravetat desbordi la capacitat de resposta dels mitjans de l'illa de Formentera.

En aquest cas, el CECOP indicat en el PLATERFOR continua dirigint l'emergència fins que els tècnics corresponents del PLATERBAL es facin càrrec de la direcció de l'emergència, constituint-se el CECOPI corresponent. D'aquesta manera queda cobert el període interfase entre l'aplicació d'ambdós plans.

NIVELL 3. EMERGÈNCIA NIVELL 3

Aquest nivell només el podrà declarar la Comunitat Autònoma de Balears, per la qual cosa anteriorment s'haurà passat pel Nivell 2.

En aquest cas, el CECOPI que es constitueixi decidirà si es requereix integrants de Formentera en el Grup Assessor.

SITUACIONS DE GRAVETAT

Correspon als nivells de 0, 1,2 i 3 del PLATERFOR:

• GRAVETAT 1:Correspon a situacions que previsiblement, per la seva evolució o naturalesa, produiran o han produït danys poc significatius. Correspon a Emergències Nivell 0.

• GRAVETAT 2: Emergències que previsiblement, per la seva evolució o naturalesa, produiran o han produït danys considerables sobre les persones, béns i/o medi ambient, però que poden ser neutralitzats amb els mitjans propis . Correspon a Nivell 1 d'Emergència.

• GRAVETAT 3: Emergències la previsió per la seva evolució o naturalesa, poden produir o han produït danys greus en persones, béns i medi ambient, i requereixen mitjans superiors als corresponents a l'illa de Formentera. Correspon als Nivells 2 i 3 de Emergència.

Aquestes situacions de GRAVETAT poden determinar al director del Pla a passar d'un nivell d'emergència a un altre juntament amb altres criteris com l'activació i mobilització de mitjans i recursos.

En cas d'emergències relacionades amb un pla especial, l'activació serà la mateixa però la coordinació dels mitjans propis estarà a càrrec de la direcció general corresponent.

(imatge 5)

3.4.3 Notificacions als grups d’accions i a les autoritats

SISTEMA D’ALERTA,  INFORMACIÓ I OPERATIVITAT

Aquests sistemes garantiran la recepció i confirmació de l'avís o alerta d'un succés. Sempre hi ha uns Indicadors de Risc que han de posar en alerta davant un possible succés que pugui desencadenar una situació d'emergència, així, per exemple, aquests poden ser: avís de fenòmens meteorològics adversos, actes festius multitudinaris, avís tsunami o terratrèmol...

La informació pot arribar per les vies, i segons una o altra se'ls ha de donar un tractament particular:

• Informació procedent d’òrgans superiors de Protecció Civil: aquestes situacions solen produir-se en situació d’alerta.
• Informació procedent de la població.
• Informació procedent de diferents Organismes Oficials.

La informació procedent d’Organismes Oficials o ciutadans es canalitzarà a través del 112 perquè aquest pugui aplicar el protocol corresponent un cop depurada la informació.

Depenent de la gravetat, a través del Lloc de Comandament Avançat, el responsable del PMA comunicarà al Cap d'Emergències la gravetat de la situació, que ha de comunicar al director del PLATERFOR la necessitat que es constitueixi el CECOP corresponent.

CRITERIS DE DESACTIVACIÓ DEL PLATERFOR

El PLATERFOR quedarà desactivat quan:

• La incidència sigui petita i, una vegada solucionada, es comunicarà al 112, el qual segons protocol, la donarà per finalitzada.
• Quan la incidència sigui mitjana, i s’hagués format un Lloc de Comandament Avançat, el responsable d’aquest lloc de comandament hagi donat per finalitzada la incidència, comunicant-ho al 112.
• Quan la incidència hagi donat lloc a la formació del CECOP, serà el Director d’aquest el que dóna per finalitzada l’emergència, desactivant el Pla i comunicant al 112.

3.5 Mesures d’actuació

Les mesures d'actuació són el conjunt d'accions que s'han de dur a terme abans de l'emergència o durant el desenvolupament de la mateixa a fi d'evitar o minimitzar els efectes adversos del risc, impedint, disminuint i controlant els danys a les persones, els béns materials i el medi ambient en cas d'emergència.

3.5.1 Primer Punt d’Evacuació

A efectes de primera evacuació davant qualsevol pla (PLATERFOR o plans superiors), es declara el POLIESPORTIU MUNICIPAL com a primer punt d'evacuació.

Per a la seva localització veure Plànol: FOR - URB -01

3.5.2 Tipologia de les mesures d'actuació

Les mesures d’actuació poden ser prèvies o en el moment de l’emergència:

• Mesures Prèvies: seran aquelles mesures a desenvolupar abans de l’emergència i com a conseqüència de l’estudi de riscos, i les actuacions prèvies tendeixen a disminuir el propi risc.

Aquestes actuacions hauran de ser estudiades per la Junta de Protecció Civil a efectes de decidir, d'acord amb el catàleg de riscos, quines són les actuacions més necessàries.

• Mesures Organitzatives : són aquelles mesures prèvies que han de prendre els diferents grups d'acció abans de passar qualsevol tipus d'emergència, l'aplicació es prendran en el desenvolupament de l'emergència, però el coneixement previ es considera necessari.

Exemples d'aquestes mesures poden ser:

• Grup Sanitari: possibilitat d'ampliació d'hospitals, llistat de metges necessaris a mobilitzar, hospitals de campanya, trasllat a hospitals d'Eivissa.

• Grup Logístic: ubicació lloc de primera recepci, recollida i distribució d'aliments (com i on), abrics, mantes..., catàleg de persones discapacitades...

Recerca i localització de punts d'aterratge estratègics en cas d'emergència, per a tot tipus de plans i la seva ubicació en els protocols corresponents.

• Grup d’Intervenció: estudi de les zones, edificis, etc. D’especial vulnerabilitat.
• Grup de Seguritat: alternatives a diversos talls de circulació en zones vulnerables.
• (…)

Dins de les mesures organitzatives s'han de desenvolupar simulacres amb la població directament afectada, sobre els riscos més greus, amb la finalitat que la població aquest entrenada davant aquest tipus de situacions.

• Mesures durant l'emergència:

• Control d'accessos

Aquesta mesura la duu a terme el Grup de Seguretat. A fi d'impedir que personal no adscrit a l'emergència penetri en el lloc de la mateixa i s'exposi al risc inherent.
De la mateixa manera, aquest control té per objecte dirigir als mitjans de l'emergència fins als llocs assignats .

• Control i mesures de seguretat dins de la zona d'influència de l'emergència, a efectes d'evitar robatoris, pillatges...

• Avisos a la Població:

Els avisos a la població tenen per objecte donar instruccions a la població afectada de com ha d'actuar davant l'emergència produïda.

Aquestes mesures poden ser :

o          Confinament:refugiar-se en les pròpies cases.

o          Evacuació:indicant les vies d'accés a prendre.

o          Altres mesures:com ara tancament de portes, finestres...

Com ja s'ha indicat al principi de aquest document, per la seva importància, i a l'efecte de primera evacuació davant qualsevol pla (PLATERFOR o plans superiors), es declara el Poliesportiu Municipal com a primer punt d'evacuació.

Un cop fitxades les persones evacuades, i des d'aquest centre, es procurarà reinstal·lar, atenent unitats familiars, en els diferents hotels, albergs, o evacuar amb destinació a l'illa d'Eivissa.

Els mitjans que haurà d'incorporar el poliesportiu són : fitxes de presa de dades i estudi del mateix per part de Cap Logístic a efectes d'atenció a possibles evacuats.

3.5.3 Valoració de danys. Rehabilitació

Després de la fase de control i mitigació del risc, i en qualsevol cas en el menor temps possible, es farà una valoració dels danys o efectes de l'emergència.

Aquesta valoració estarà a càrrec dels tècnics dels diferents grups operatius que intervenen en l'emergència i d'altres tècnics especialistes del Consell Insular de Formentera o del Govern Balear si fos necessari.

Aquests tècnics han d'emetre un informe el contingut mínim serà:

• Danys produïts; materials i al medi ambient, amb especificació de les zones danyades, l'extensió etc.
• Danys causats a persones, tipus de població, edats, activitat que desenvolupen etc.
•  Danys que es podrien produir de seguir la situació d'emergència.
• Avaluació de riscos associats. Infraestructura de serveis mínims.

Un cop realitzada aquesta fase de recollida d'informació sobre l'estat dels danys i pèrdues, servirà de base per emprendre les accions correctores i reparadores pertinents tenint sempre en compte el principi de proporcionalitat de mitjans, és a dir valorar la necessitat que cal atendre i la possibilitat d'aportar nous mitjans i recursos. .

• REPARACIÓ DE SUBMINISTRAMENTS BÀSICS

El CECOP determinarà la rehabilitació progressiva dels serveis bàsics, decidint prioritats sobre distribucions i arranjaments d'aigua, energia elèctrica i serveis sanitaris.

 

4 . CAPÍTOL 4 - IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA

4.1. Implantació

Es pot definir la Implantació d'un Pla de Protecció Civil, en aquest cas del PLATERFOR, com "el procediment d'actuació pel qual el Pla d'emergència territorial de l'illa de Formentera, emprèn les tasques operatives, de formació d'infraestructura, i ensinistrament de tot el personal que intervé en ell així com de la seva població, adquirint els hàbits necessaris perquè en cas d'emergència cadascú sàpiga la seva missió dins de l'estructura del PLATERFOR, així com prendre les mesures d'autoprotecció necessàries per part de la població afectada per l'emergència".

La finalitat de la plena implantació del pla d'emergència és el manteniment operatiu d'aquest, d'aquesta manera s'ha d'establir una infraestructura tant humana com material perquè el PLATERFOR sigui una eina útil i plenament actualitzada.

Correspon a aquesta fase la determinació de les actuacions que s'han de dur a terme després de l'aprovació del PLATERFOR pel Consell Insular de Formentera i l'homologació del mateix per part de la Comissió d'Emergències i Protecció Civil de les Illes Balears. Aquestes actuacions tenen per objecte la posada en marxa del pla, de manera que aquest sigui totalment operatiu.

És recomanable que aquesta fase inicial d'implantació del PLATERFOR es desenvolupi en un període màxim de sis mesos, a comptar des del moment de l'homologació del Pla.

Les accions concretes a realitzar en aquesta fase són:

• Creació de la Junta Local de Protecció Civil de Formentera.
• Distribució del Pla als responsables.
• Dotació de mitjans per al desenvolupament operatiu del Pla.
• Informació i programa de formació als integrants del Pla.
• Informació i divulgació a la població.
• Comprovació de l'operativitat del Pla.

4.1.1    Creació de la Junta Local de Protecció Civil De Formentera

El Consell Insular de Formentera ha de crear un òrgan multidisciplinari i representatiu amb un caràcter consultiu, deliberant, coordinador i homologador en matèria de protecció civil i emergències a l'illa de Formentera.

Serà el Consell Insular de Formentera el que s'estableixi per reglament l'organització i el règim de funcionament.

4.1.2    Distribució del PLATERFOR als diferents responsables

Els Caps dels diferents grups operatius, el Cap de l'Emergència, el Cap del Gabinet d'Informació i el director del Pla han de comptar amb una còpia completa del PLATERFOR.

Es distribuiran extractes del mateix per a la seva distribució als membres dels grups d'acció, incidint especialment en la part de l'estructura i operativitat que correspongui a cada un.

Les altres persones que d'alguna manera intervinguin en el PLATERFOR han de tenir un extracte del Pla.

• Reunions informatives amb els diferents grups

A l'efecte d'implantació del PLATERFOR, es desenvoluparan tantes reunions com siguin necessàries amb els diferents grups d'acció, a efectes de transmetre la filosofia del pla, i el necessari treball en equip.

• Treballs pràctics de lloc de comandament i/o grups operatius

Una vegada que la implantació i el coneixement del PLATERFOR s'ha desenvolupat, es duran a terme treballs pràctics de funcionament del CECOP i/o grups d'acció.

4.1.3 Manteniment i comprovació de l'operativitat del Pla

Consistirà en :

Els exercicis d'ensinistrament consisteixen en l'alerta d'una part del personal i els mitjans adscrits al pla (per exemple un grup d'acció o un servei). L'objectiu d'aquests exercicis és familiaritzar els diferents grups i serveis amb els equips i tècniques a emprar en una emergència. El cap de cada grup o servei haurà de preparar els exercicis adequats, i proposarà, després de l'avaluació dels mateixos, les oportunes modificacions al PLATERFOR.

Aquests exercicis es caracteritzen per:

• No existeix predeterminació de situació d'emergència.
• Afecten unitats concretes assignades al Pla.
• Comprova el grau de preparació del personal.
• Comprova l'eficàcia dels equips.
• Comprova els temps de resposta.
• Comprova els mitjans utilitzats.

Aquests exercicis d'ensinistrament un cop realitzats s'han d'avaluar i comprovar la seva eficàcia per a posteriorment incorporar modificacions al Pla si fos necessari.

Els simulacres a diferència dels exercicis d'ensinistrament, consisteixen en l'activació simulada del pla d'emergència en la seva totalitat, i tenen com a objecte comprovar, tant pel que fa al personal com als mitjans materials del PLATERFOR, els següents punts:

• A la Direcció del Pla, Comitè Assessor i Gabinet d'Informació: es comprovarà el temps emprat transcorregut des de la notificació fins que es constitueix.

• Operativitat del CECOP

• Prestacions requerides al Grup d'Intervenció:

• Temps màxim en la constitució dels serveis.

• Recursos que es requereixen i nombre d'unitats a les que es mobilitzen.

• Material contra incendi mínim necessari (si escau en funció del tipus d'emergència).

• Equips de protecció personal mínims requerits davant l'emergència.

• Temps de constitució del Lloc de Comandament Avançat PMA.

• Temps de delimitació de l'establiment de les diferents Àrees: Intervenció, Socors i Base.

• Prestacions requerides al Grup Sanitari:
• Temps màxim de constitució del servei.
• Recursos humans i materials mínims que es requereixin, nombre d'unitats a què s'alerta.
• Temps màxim d'arribada a l'escenari del suposat accident de cadascuna de les unitats mobilitzades.
• Temps d'ubicació i delimitació de l'àrea de socors.

• Prestacions requerides al Grup de Seguretat:

• Temps màxim de constitució de serveis.
• Recursos Humans mínims que es requereixen, nombre d'unitats a què es alerten i punts de destinacions respectius.
• Temps màxim d'arribades de les unitats alertades als punts que han estat designats.
• Temps màxim realitzat en el tancament i control de trànsit que es determini.

• Prestacions requerides al Grup Logístic:

• Temps màxims de constitució del Grup.

• Temps màxims empleats en la localització de recursos extraordinaris sol·licitats pels altres grups d'acció.

• Valoració de la proposta d'allotjament i alberg als possibles evacuats.

• Temps d'ubicació i delimitació de l'àrea base.

• Prestacions requerides al Grup de Suport Tècnic:

• Temps de constitució del Grup.

• Valoració de proposta i solucions d'infraestructures per a rehabilitació .

4.2 Actualització del Pla

S'entén per actualització el conjunt d'actuacions destinades a garantir el bon funcionament del pla, tant pel que fa als procediments d'actuació com a la posada al dia de la formació dels integrants i l'eficàcia dels mitjans materials adscrits, en suma, es tracta de mantenir la vigència i assegurar en tot moment l'operativitat del PLATERFOR.

Aquestes actuacions es concreten en els següents punts:

• Manteniment de l'inventari de mitjans i recursos mobilitzables, actualitzant les bases de dades dels mitjans i recursos que acompanyen el pla d'emergència Insular per personal de Protecció Civil.
• Manteniment del catàleg de riscos de l'illa de Formentera, per aconseguir aquest fi cal la col·laboració de tots els organismes implicats en el pla.
• A més, els tècnics de Protecció Civil seran els encarregats de revisar, comprovar, i actualitzar els diferents aspectes tant naturals, tecnològics o humans que puguin incidir o modificar l'anàlisi de riscos del PLATERFOR.
• Comprovacions tècniques periòdiques dels mitjans materials adscrits al Pla, d'acord amb les indicacions dels respectius fabricants i sota la responsabilitat dels responsables de l'equip.
• Reciclatge en els programes de formació, atenent les necessitats formatives que vagin sorgint als grups que intervenen en el Pla, tant per la incorporació de nou personal a aquests grups com per les possibles modificacions hagudes en el propi PLATERFOR.
• Realització periòdica d'exercicis i simulacres segons les directrius prèviament establertes i les conclusions s'han d'incorporar en la següent revisió del pla.
• Campanyes divulgatives, que s'han de repetir periòdicament d'acord amb les directrius al respecte marcades en l'apartat anterior . Les campanyes divulgatives poden dirigir-se a la totalitat de la població d'Illa o triar públics específics en cada campanya.

Igualment, i també la primera campanya divulgativa ha de comprendre el PLATERFOR íntegrament, les següents campanyes es poden centrar en el foment de mesures específiques per a un tipus de risc determinat.

• Nous nomenaments, incorporació o modificació del canvi o de nous nomenaments dels responsables del PLATERFOR o de qualsevol organisme relacionat amb aquest que consti en l'annex del Directori Telefònic. Aquesta actualització s'ha de fer en el termini més breu possible.

Les actualitzacions que es vagin realitzant hauran de quedar registrades juntament amb la data, signatura etc. en el Control de Canvis inclòs en l'Annex VI d'aquest document.

Les modificacions que es realitzin en el PLATERFOR s'han de notificar a la Junta Local de Protecció Civil de Formentera, així com a la mateixa Comissió homologadora del Pla en el Govern de les Illes Balears. Si les modificacions poden afectar l'operativitat, estructura o riscos hauran de ser notificats també tots els participants l' PLATERFOR.

4.3       Revisió

Les revisions del PLATERFOR són la conseqüència lògica del programa d'implantació i de les actuacions que es duguin a terme per actualitzar-lo, i garanteixen que, en tot moment, es disposa d'un pla actualitzat i totalment operatiu. Es poden donar dos tipus de revisions:

• Revisió Ordinària

Revisió del PLATERFOR que s'ha d'efectuar amb una periodicitat almenys anual. En aquesta es revisaran els procediments d'actuació, les mesures de protecció, etc. d'acord amb els resultats dels exercicis i simulacres que es duguin a terme i d'acord amb l'evolució de les tècniques d'actuació en emergència.

Igualment seguiran previstes les revisions previstes en el PLATERBAL.

• Revisió Extraordinària

A més de les revisions ordinàries, es poden donar algunes circumstàncies que facin modificar el PLATERFOR com són:

• Canvis en la legislació.

• Variació de la dotació humana en els òrgans del pla d'emergència (actualització).

• Incorporació de nous mitjans i recursos al pla.

• Experiències alienes o pròpies degudes a l'esdeveniment d'emergències a Formentera o per conclusions de simulacres.

• Aparició de nous riscos o variació significativa dels ja existents .

5 . ANNEX I : JUNTA LOCAL DE PROTECCIÓ CIVIL

La Junta Local de Protecció Civil constitueix l'òrgan consultiu de Protecció Civil de l'illa de Formentera.

La Junta Local de Seguretat de Consell de Formentera té l'estructura següent:

• Director: Alcalde/President.
• Director Delegat: Conseller de Medi Ambient.
• Secretari: Coordinador del PLATERFOR.
• Vocals permanents:

o Cap del Gabinet d'Informació del Consell Insular de Formentera

o Cap d'Extinció d'Incendis del Consell de Formentera

o Cap de Policia Local

o Sergent Cap del Lloc de la Guàrdia Civil

o Cap de Voluntaris de Protecció Civil

o Cap del Departament d'Infraestructures i Manteniment

o Cap de l'Àrea Social

o Cap de l'Àrea de Sanitat i Consum

o Gerent d'Urbanisme

o Cap dels Serveis Jurídics

o Director de l'Àrea Econòmica

o Cap d'Emergències

o Representant de la Conselleria de Medi Ambient (IBANAT)

• Vocals no Permanents :

o Representant de la Direcció General d'Emergències

o Representant de l'Autoritat Portuària de Balears

o Representant de IBSALUT

o Representant de la Federació d'hostaleria/restauració

o Representant del Servei d'Esports

o Representant de la Federació de Transports

o Representant de la Funerària

o Experts en Protecció Civil, a proposta del president

• Funcions

o Definir els objectius pel que fa a prevenció sobre Prevenció Civil.

o Segons la previsió de riscos del PLATERFOR, proposar treballs a realitzar que permetin la disminució dels riscos de major gravetat.

o Planificació de Simulacres.

o Propostes de les campanyes i plans diversos de prevenció.

o Seguiment i actualització del PLATERFOR i la seva implantació.

• Règim intern de reunions

Com a mínim, la Junta s'ha de reunir un cop l'any, i segons reglament intern de la Junta Local.

La seu de les reunions és la Consell Insular de Formentera.

D'acord amb l'anteriorment exposat, aquesta Junta Local és de caràcter consultiu, i la seva funció és fer un seguiment de les emergències produïdes a l'illa de Formentera, així com proposar totes les accions es puguin realitzar a l'efecte de disminució de riscos, organització i manteniment del PLATERFOR.

6. Annex II: Directori de Comunicacions

ENTITAT	NOM	ADREÇA	TELÈFON FIX	TELÈFON MÒBIL
DIRECCIÓ GENERAL D’EMERGÈNCIES ILLES BALEARS
Del. Govern
D.G. Emergències I.B.
Director Emergències
Cap Dept. Operatiu
IBANAT (Tècnic)
COL·LECTIUS DE FORMENTERA
Dirección del Pla
Comitè Assessor
Cap d’Emergència
Gabinet de Premsa
Resp. U. Seguretat
Resp. U. Intervenció
Resp. U. Logística
Resp. U. Sanitària
Resp. A. Tècnic
Guàrdia Civil
Policia Local
Bombers (Prefectura)
Protecció Civil
Platges (Prefectura)
ALTRES ORGANITZACIONS DE FORMENTERA
Hospital
Ambulàncies
Ports
GESA
Dept. Aigües
Cap Brigada d’Obres
ALTRES INSTITUCIONS
Cap Emergència Eivissa
Bombers Eivissa

Aquests són els principals telèfons del PLATERFOR. Els telèfons que impliquin moviment de recursos materials estan detallats en l'Annex Catàleg de Mitjans.

7 . ANNEX III : CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS

Per tal de que el catàleg de mitjans i recursos sigui operatiu i de fàcil utilització, es presentarà dividit en les següents activitats:

• Organitzacions relacionades amb el desenvolupament de l'emergència.
• Empreses de subministrament de combustible.
• Hospitals.
• Hotels.
• Empreses de transport terrestre.
• Empreses de transport marítimes.
• Empreses de Maquinària.
• Empreses de tractament de residus.
• Empreses de serveis.
• Empreses de subministrament d'aigua.
• Organitzacions relacionades amb el desenvolupament de l'emergència

(...)

8. ANNEX IV: CECOP

Es defineix el CECOP com el lloc físic on s'ubica el lloc de comandament de l'emergència.

Requereix tres habitacions on s'ubicaran:

• Sala de reunions principal, amb capacitat per al Comitè Assessor, Cap d'Emergència i Director del CECOP.

La sala ha d'estar equipada amb els següents mitjans materials :

o Mitjans informàtics .

o Projector i Pantalla

o Altaveus i micròfons a efectes de connexió amb sala 2

o Dos telèfons exteriors

• Sala 2: sala auxiliar d'operadors, amb capacitat per a 6 operadors per a transmissions per ràdio amb els cinc grups operatius i Lloc de Comandament Avançat.

La sala ha d'estar equipada amb mitjans de comunicació amb la Sala 1.

• Gabinet d'Informació: el Gabinet d'Informació ha d'estar equipat amb:

o 5 telèfons exteriors

o Mitjans informàtics

o Connexió telefònica amb la Sala 1

TRANSMISSIONS

Inicialment les transmissions a Formentera són analògiques (Bombers, Protecció Civil i Policia Local), de manera que en el CECOP ha d'haver tants mitjans de comunicació com aquells operats pels diferents grups d'acció.

D'altra banda, la Guàrdia Civil es comunica amb Tetrapol, pel que serà necessari disposar en el CECOP d'un mitjà de comunicació d'aquest tipus.

Formentera ja disposa d'un repetidor digital operatiu de sistema Tetra i amb cobertura a tota l'illa. A mesura que les diferents unitats es vagin incorporant i adquirint aquest tipus de comunicacions, es podran reduir el nombre d'elements de transmissió, tenint en compte a més que el Tetra té possibilitats de connexió amb Tetrapol.

Un cop en funcionament el sistema Tetra haurà de formar-se:

• Xarxa de Comandament: estan connectats els caps dels grups d'acció, responsable del lloc del Comandament Avançat i CECOP.
• Xarxes Operatives: 5 xarxes operatives en què estan connectades CECOP, Responsable de Lloc de Comandament Avançat i cada grup d'acció corresponent.

No obstant això, el sistema Tetra assignarà nombre particulars a cada Cap Operatiu i de comandament a efectes de connexió directa.

9 . ANNEX V: CARTOGRAFIA

• Plànol geogràfic  situació i emplaçament (FOR - SIT -01)
• Plànol de risc sísmic (FOR - GEO -01)
• Plànol de risc per inundació (FOR - INU -01)
• Plànol de risc per incendi forestal (FOR - IFO -01)
• Plànol de risc per incendi d'origen urbà (FOR - URB -01)
• Plànol de risc per incendi d'origen industrial (FOR - IND -01)
• Plànol de zones de major vulnerabilitat (FOR - VUL -01)

10 . ANNEX VI: REGISTRE CONTROL DE CANVIS

Document Original
Data Lliurament
Arxiu Electrònic

Nº	DATA DEL CANVI	CAPÍTOL/APARTAT	PÀGINES AFECTADES	DESCRIPCIÓ DEL CANVI

11 . ANNEX: CORRECCIONS D’ACORD AMB L’INSTITUT DE LA DONA

Pàgina	Posa	Ha de posar
20	Risc per a l'home	Risc per a les persones
36	Al tècnic de l'IBANAT	Personal tècnic de l'IBANAT
76	Al tècnic d'emergència	Al personal tècnic d'emergències
60, 62, 64, 65, 85, 88, 243	Director	Direcció
62, 66, 73, 76, 78	Màxim Responsable	La persona amb la major responsabilitat
62, 64, 65, 72, 73, 87, 91, 95, 96, 103, 104, 243	Cap	Prefectura
66	L'interlocutor	La persona interlocutora
80	El representant	La persona representant

(...)

Igualment es crea la Junta Local de Protecció Civil i Emergències del Consell Insular de Formentera, segons preveu el punt 1.4 de l' PLATERFOR, com a òrgan consultiu de Protecció Civil de l'illa de Formentera amb les funcions establerta en l'Annex I de la mateixa norma .

La qual cosa es fa pública per a coneixement general.

 

Formentera, 19 de desembre 2013.

El president,
Jaume Ferrer Ribas