Butlletí Oficial de les Illes Balears

El Reial decret 684/2013, de 6 de setembre, mitjançant el qual s’ha aprovat el Pla Hidrològic de les Illes Balears, estableix en l’article 3 que el contingut del Pla Hidrològic, en especial la part normativa i els annexos, s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, atès el caràcter públic dels plans hidrològics.

Així mateix, se n’han de poder obtenir còpies o certificats, d’acord amb el que preveu l’article 37 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú, i accedir al seu contingut en els termes que preveu la Llei 27/2006, de 18 de juliol, mitjançant la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient.

Per tot això, dispòs que es publiquin en el Butlletí Oficial de les Illes Balears els textos que inclouen les disposicions de contingut normatiu, com també els annexos, del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat mitjançant el Reial decret 684/2013, de 6 de setembre, que s’incorporen com a annex a aquesta Resolució.

 

Palma, 16 de desembre de 2013

 

El Director General de Recursos Hídrics

Salvador Padrosa Payeras

ANNEX
NORMATIVA DEL PLA HIDROLÒGIC DE LES ILLES BALEARS

Exposició de motius

L’aigua, com la definia la Llei d’aigües de 1985, és un recurs natural escàs, indispensable per a la vida i per a l’exercici de la immensa majoria de les activitats econòmiques, irreemplaçable, no ampliable per la mera voluntat humana, irregular en la seva manera de presentar-se en el temps i en l’espai, fàcilment vulnerable i susceptible d’usos successius.

Aquestes notes característiques fan que sigui del tot necessari que l’Administració estableixi les mesures que possibilitin la utilització racional i la protecció adequada d’aquest recurs. L’eina per aconseguir aquesta finalitat és la planificació hidrològica, que a partir de l’any 1985, amb rang ja legal, es concep com un instrument de racionalització i de garantia de la disponibilitat de l’aigua per satisfer les demandes i com una eina per assolir el bon estat ecològic de les aigües.

Sense l’aigua no es pot concebre la vida. Per això, en el territori de les Illes Balears, on és un recurs escàs, s’ha de protegir, no solament per l’evident implicació que aquest recurs té en la preservació del medi natural de les illes, sinó també perquè forma part del patrimoni etnològic de la nostra comunitat autònoma.

Aquest Pla és hereu del que es va aprovar l’any 2001 amb el Reial decret 378/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Pla Hidrològic de les Illes Balears, que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears havia elaborat, i assumeix molts dels seus continguts, els quals en alguns casos amplia, modifica o aclareix tenint en compte els més de deu anys de vigència del Pla anterior, l’entrada en vigor de normes d’origen tant estatal com comunitari amb incidència en la gestió dels recursos hídrics i les aportacions que els agents de la societat civil han fet arribar a l’Administració hidràulica de les Illes Balears per mitjà dels tallers de participació que han tingut lloc en la fase de redacció del Pla.

Com s’indica en l’article 3 de la normativa, el Pla es compon d’una memòria (relativa a la informació bàsica sobre la demarcació hidrogràfica), normativa i annexos a la normativa, un programa d’actuació i infraestructures, una memòria ambiental i la documentació tècnica bàsica de descripció de la demarcació hidrogràfica. En la part tècnica del Pla s’analitza l’estat actual dels recursos hídrics de les illes amb la finalitat d’usar aquesta informació per establir una política hidràulica destinada a assolir i mantenir un bon estat ecològic i químic de les masses d’aigua.

L’enunciat dels títols de la normativa del Pla que ara s’aprova reflecteix quines són les matèries regulades: marc jurídic, objectius, àmbit territorial i terminis, les masses d’aigua, els recursos hídrics i la seva gestió, les normes relatives a l’ordenació dels aprofitaments, les característiques bàsiques de la qualitat de les aigües i d’ordenació d’abocaments, la gestió de la demanda i la reutilització d’aigua regenerada, la protecció del recurs, la recerca i el desenvolupament, els programes d’actuació i les obres hidràuliques bàsiques i, finalment, el seguiment i la revisió del Pla.

D’altra banda, cal tenir present que per a la redacció d’aquest Pla s’han tingut en compte els criteris de la Instrucció de planificació hidrològica vigent, aprovada per l’Ordre ARM/2656/2008, de 10 de setembre, i modificada per l’Ordre ARM/1195/2011, d’11 de maig. Aquesta Instrucció de planificació hidrològica és d’aplicació supletòria en tot allò que no prevegi en aquest Pla, i regeix a falta d’instrucció de planificació pròpia a la comunitat autònoma de les Illes Balears, com a conca intracomunitària que és.

D’acord amb el que preveuen els articles 14 i 18 del Text refós de la Llei d’aigües, en les conques compreses íntegrament en l’àmbit territorial d’una comunitat autònoma, l’elaboració del Pla Hidrològic correspon a l’Administració hidràulica competent, i és competència del Govern estatal l’aprovació d’aquest Pla si s’ajusta a les prescripcions de l’article 41 del Text refós esmentat.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1

Objecte

D’acord amb el que preveu l’article 40 del Text refós de la Llei d’aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juny, en relació amb l’article 75 de la Llei 6/1999, de 13 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial i de mesures tributàries, l’objecte d’aquest Pla és aconseguir el bon estat i la protecció adequada del domini públic hidràulic i de les aigües incloses a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears –definides en l’article 2 del Decret 129/2002, de 18 d’octubre, pel qual es regula l’organització i el règim jurídic de l’Administració hidràulica de les Illes Balears, en la redacció del Decret 59/2010, de 23 d’abril—, la satisfacció de les demandes d’aigua i l’equilibri i l’harmonització del desenvolupament regional i sectorial, incrementant les disponibilitats del recurs, protegint-ne la qualitat, economitzant-ne i racionalitzant-ne l’ús en harmonia amb el medi ambient i els altres recursos naturals.

Article 2

Objectius

1. L’objectiu bàsic d’aquest Pla, d’acord amb el que preveu l’article 1 del Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, és establir un marc de protecció de les aigües superficials epicontinentals, de les aigües costaneres i de transició i de les aigües subterrànies, que permeti:

1. Aconseguir i mantenir el bon estat ecològic i químic de les masses d’aigua superficial i el bon estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies.
2. Recuperar de manera integral els costos en els serveis relacionats amb l’aigua, inclosos els costos ambientals i els relatius als recursos, llevat que siguin desproporcionats.

2 . Els objectius bàsics d'aquest pla comprenen objectius generals i específics :

A) Els objectius generals d'aquest pla són

1. Prevenir el deteriorament de l’estat de les aigües subterrànies i superficials, incloses les aigües costaneres i de transició.
2. Millorar la qualitat ecològica dels ecosistemes d’aigües continentals i costaneres.
3. Conservar la biodiversitat mitjançant una gestió més adequada dels hàbitats i les espècies dels medis aquàtics i les zones humides.
4. Garantir el subministrament suficient d’aigua, tal com requereix un ús del recurs sostenible, equilibrat, equitatiu i racional.
5. Reduir i evitar la contaminació de l’aigua.
6. Mitigar els efectes de les inundacions i les sequeres.
7. Incrementar l’eficiència i l’efectivitat de les polítiques d’aigües, gràcies a una millora en l’elecció dels objectius i la reducció de costos.
8. Aconseguir i mantenir el bon estat de les aigües durant la vigència del Pla.

B ) Els objectius específics d'aquest pla són :

1. Definir els recursos disponibles per a una explotació sostenible.
2. Assegurar la quantitat i la qualitat de l’aigua subministrada com a aigua de consum humà.
3. Assegurar l’harmonització del desenvolupament regional i sectorial, incrementant la disponibilitat del recurs i protegint-ne la qualitat.
4. Fomentar l’estalvi en el consum d’aigua promovent mesures tècniques i polítiques que n’incentivin l’estalvi i en penalitzin l’ús desmesurat.
5. Assegurar la protecció dels recursos hídrics naturals de bona qualitat, reservant zones específiques per al proveïment a les poblacions.
6. Reutilitzar al màxim les aigües residuals regenerades dins dels límits derivats de la racionalitat econòmica i de gestió, i dels seus requeriments sanitaris.
7. Ordenar i racionalitzar l’explotació dels sistemes hidràulics i, en particular, definir les normes que s’han de complir en l’explotació de les masses d’aigua.
8. Millorar la garantia dels subministraments d’aigua incrementant els recursos disponibles dins d’una gestió adequada de la demanda.
9. Definir les normes d’actuació i les obres necessàries per prevenir i minorar els danys causats en situacions de sequera i d’inundacions.
10. Definir les normes d’actuació necessàries per a la conservació i la recuperació del medi ambient en relació amb les aigües, tant superficials com subterrànies.

4. Per aconseguir aquests objectius, el Pla estableix les actuacions necessàries per a la millora continuada del coneixement i la demanda dels recursos hídrics, com també de la seva evolució, per tal de definir les obres hidràuliques necessàries per satisfer la demanda i les accions que garanteixin una millor preservació i utilització dels recursos.

Article 3

Contingut del Pla

1. Aquest Pla està constituït pels documents següents:

1. Una memòria relativa a la informació bàsica sobre la demarcació hidrogràfica, que ha recollit els resultats de la documentació tècnica bàsica relativa a: Sèries pluviomètriques; Sèrie històrica d’aportacions, Anàlisi de la pluviometria; Fitxes i mapes de les masses d’aigua subterrània de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; Estudi de pressions de les masses d’aigua costanera, Avaluació de la qualitat ambiental de les masses d’aigua epicontinentals: torrents. Tom I; Avaluació de la qualitat ambiental de les masses d’aigua epicontinentals: zones humides. Tom II; Avaluació de la qualitat ambiental de les masses d’aigua costanera utilitzant la posidònia oceànica com a bioindicador; Avaluació de la qualitat ambiental de les masses d’aigua costanera utilitzant macroalgues i invertebrats com a bioindicadors; Document de síntesi de l’anàlisi econòmica de l’ús de l’aigua i anàlisi de la recuperació dels costos en els serveis de l’aigua; Anàlisi econòmica detallada dels usos de l’aigua i de la recuperació dels costos en els serveis de l’aigua, i Pla de participació pública, fases I, II i III.
2. La normativa i els annexos.
3. Els programes d’actuació i obres hidràuliques.
4. La memòria ambiental.

2. La normativa i els annexos s’han de publicar en el butlletí oficial. No obstant això, aquests annexos no tenen caràcter normatiu, sinó de recomanacions tècniques o codi de bones pràctiques, excepte si la normativa indica expressament que té caràcter normatiu.

3. Tota la documentació del Pla està a disposició dels ciutadans a la pàgina web http://dgreghid.caib.es i a les dependències de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori.

Article 4

Àmbit territorial

L’àmbit territorial del Pla és el que correspon a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears, definit en l’article 2 del Decret 129/2002, de 18 d’octubre, pel qual es regula l’organització i el règim jurídic de l’Administració hidràulica de les Illes Balears, en la redacció del Decret 59/2010, de 23 d’abril, incloent-hi les aigües costaneres segons el que prescriu la Directiva marc de l’aigua. La demarcació es troba definida en el mapa 1 de l’annex I del Pla. Aquest annex té caràcter normatiu.

 

 

Article 5

Vigència i terminis

1. La vigència d’aquest Pla comença amb la publicació en el butlletí oficial i es manté fins que se n’aprovi la revisió i posterior aprovació.

2. No obstant el termini de vigència, aquest Pla té en compte els termes següents a l’efecte de la revisió:

1. Situació actual: 2013.
2. Curt termini o primera revisió: 2015.
3. Mitjà termini o segona revisió: 2021.
4. Llarg termini o tercera revisió: 2027

Article 6

Definicions

Als efectes d’aquest Pla, es tenen en compte les definicions que contenen l’article 2 de la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, l’article 3 del Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Reial decret 907 /2007, de 6 de juliol, i també les següents:

1. Aqüífer: una o més capes subterrànies de roques que tenen la porositat i la permeabilitat suficient per permetre un flux significatiu d’aigües subterrànies o l’extracció de quantitats significatives d’aigües subterrànies.

2. Aigües continentals: totes les aigües de la superfície del sòl i totes les aigües subterrànies situades cap a terra des de la línia que serveix de base per mesurar l’amplada de les aigües territorials.

3. Aigües costaneres: les aigües superficials situades cap a terra des d’una línia la totalitat de punts de la qual es troben a una distància d’una milla nàutica mar endins des del punt pròxim de la línia de base que serveix per mesurar l’amplada de les aigües territorials i que s’estenen, si escau, fins al límit exterior de les aigües de transició.

4. Aigües de transició: massa d’aigua superficial propera a la desembocadura dels torrents i que són parcialment salines com a conseqüència de la seva proximitat a les aigües costaneres, però que reben una notable influència de fluxos d’aigua dolça.

5. Aigües subterrànies: totes les aigües que es troben sota la superfície del sòl a la zona de saturació i en contacte directe amb el sòl o el subsòl.

6. Aigües superficials: les aigües continentals, excepte les aigües subterrànies, les aigües de transició i les aigües costaneres i, pel que fa a l’estat químic, també les aigües territorials.

7. Aigua de consum humà:

a) Totes les aigües, ja sigui en l’estat original, ja sigui després del tractament, utilitzades per beure, cuinar, preparar aliments, higiene personal i per a altres usos domèstics, sigui quin sigui l’origen i independentment que se subministrin al consumidor per mitjà de xarxes de distribució públiques o privades, cisternes o dipòsits públics o privats.

b) Totes les aigües utilitzades en la indústria alimentària per a fins de fabricació, tractament, conservació o comercialització de productes o substàncies destinades al consum humà, com també en la neteja de les superfícies, objectes i materials que puguin estar en contacte amb els aliments.

c) Totes les aigües subministrades per a consum humà com a part d’una activitat comercial o pública, amb independència del volum mitjà diari d’aigua que se subministri.

8. Bon estat quantitatiu de les aigües subterrànies: l’estat quantitatiu assolit per una massa d’aigua subterrània quan la taxa mitjana anual d’extracció a llarg termini no sobrepassa els recursos disponibles d’aigua i quan no està subjecte a alteracions antropogèniques que puguin impedir assolir els objectius mediambientals per a les aigües superficials associades, que puguin ocasionar perjudicis significatius a ecosistemes terrestres associats o que puguin causar una alteració del flux que generi salinització o altres intrusions.

9. Bon estat ecològic: estat d’una massa d’aigua superficial els indicadors de qualitat biològics de la qual mostren valors baixos de distorsió causada per l’activitat humana, desviant-se només lleugerament dels valors normalment associats a condicions inalterades en el tipus de massa corresponent. Els indicadors hidromorfològics són coherents amb la consecució d’aquests valors i els indicadors fisicoquímics es troben dins dels rangs de valors que garanteixen el funcionament de l’ecosistema específic del tipus i la consecució dels valors dels indicadors biològics especificats. A més, les concentracions de contaminants no superen les normes de qualitat ambiental establertes.

10. Bon estat químic de les aigües subterrànies: l’estat químic assolit per una massa d’aigua subterrània la composició química de la qual no presenta efectes de salinitat o altres intrusions, no sobrepassa les normes de qualitat establertes, no impedeix que les aigües superficials associades assoleixin els objectius mediambientals i no causa danys significatius als ecosistemes terrestres associats.

11. Bon estat químic de les aigües superficials: l’estat químic assolit per una massa d’aigua superficial que compleix les normes de qualitat ambiental establertes.

12. Bon potencial ecològic: l’estat d’una massa d’aigua molt modificada o artificial els indicadors de qualitat biològics de la qual mostren lleus canvis en comparació dels valors corresponents al tipus de massa més estretament comparable. Els indicadors hidromorfològics són coherents amb la consecució d’aquests valors i els indicadors fisicoquímics es troben dins dels rangs de valors que garanteixen el funcionament de l’ecosistema i la consecució dels valors dels indicadors biològics especificats. A més, les concentracions de contaminants no superen les normes establertes.

13. Cabal ecològic: cabal que contribueix a assolir el bon estat o bon potencial ecològic en els torrents o en les aigües de transició, i que manté, com a mínim, la vida piscícola, la fauna i la flora que de manera natural habitaria o podria habitar al torrent, com també la vegetació a la riba.

14. Condicions de referència: condicions hidromorfològiques i fisicoquímiques específiques del tipus que representen els valors dels indicadors de qualitat hidromorfològics i fisicoquímics per a aquest tipus de massa d’aigua superficial en un molt bon estat ecològic.

15. Demanda d’aigua: volum d’aigua, en quantitat i qualitat, que els usuaris estan disposats a adquirir per satisfer un determinat objectiu de producció o consum. Aquest volum depèn de factors com el preu dels serveis, el nivell de renda, el tipus d’activitat, la tecnologia o d’altres.

16. Estat quantitatiu de les aigües subterrànies: expressió del grau en què les extraccions directes i indirectes afecten una massa d’aigua subterrània.

17. Estat de les aigües subterrànies: expressió general de l’estat d’una massa d’aigua subterrània, determinat pel pitjor valor del seu estat quantitatiu i del seu estat químic.

18. Estat de les aigües superficials: expressió general de l’estat d’una massa d’aigua superficial, determinat pel pitjor valor del seu estat ecològic i del seu estat químic.

19. Estat ecològic: expressió de la qualitat de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics associats a les aigües superficials.

20. Màxim potencial ecològic: estat d’una massa d’aigua molt modificada o artificial els indicadors de qualitat biològics pertinents de la qual reflecteixen, en la mesura possible, els corresponents al tipus de massa d’aigua superficial més estretament comparable, ateses les condicions físiques resultants de les característiques artificials o molt modificades de la massa d’aigua. A més, els indicadors hidromorfològics són coherents amb la consecució d’aquests valors i els indicadors fisicoquímics corresponen totalment o gairebé totalment als de condicions inalterades del tipus de massa d’aigua més estretament comparable.

21. Molt bon estat ecològic: estat d’una massa d’aigua superficial els indicadors de qualitat biològics de la qual mostren els valors normalment associats al tipus de massa en condicions inalterades i no mostren indicis de distorsió, o en mostren d’escassa importància. A més, no hi ha alteracions antropogèniques dels valors dels indicadors hidromorfològics i fisicoquímics corresponents al tipus de massa d’aigua superficial, o n’hi ha de molt escassa importància.

22. Norma de qualitat ambiental: concentració d’un determinat contaminant o grup de contaminants en l’aigua, els sediments o la biota que no s’ha de superar en nom de la protecció de la salut humana i el medi ambient. Aquest llindar es pot expressar com a concentració màxima admissible o com a mitjana anual.

23. Potencial ecològic: expressió de la qualitat de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics associats a una massa d’aigua artificial o molt modificada.

24. Pressió significativa: pressió que supera un llindar definit a partir del qual es pot posar en risc el compliment dels objectius mediambientals en una massa d’aigua.

25. Recursos disponibles d’aigües subterrànies: valor mitjà interanual de la taxa de recàrrega total de la massa d’aigua subterrània, menys el flux interanual mitjà requerit per aconseguir els objectius de qualitat ecològica de les aigües superficials associades, per evitar qualsevol disminució significativa en l’estat ecològic d’aquestes aigües i qualsevol dany significatiu als ecosistemes terrestres associats.

26. Xarxa bàsica de drenatge: conjunt de drenatges que permeten el funcionament del sistema hidràulic.

27. Xarxa hidrogràfica bàsica: part de la xarxa bàsica de drenatge formada per les masses d’aigua de torrent delimitades.

28. Serveis relacionats amb l’aigua: totes les activitats relacionades amb la gestió de les aigües que en possibiliten la utilització, com ara l’extracció, l’emmagatzematge, la conducció, el tractament i la distribució d’aigües superficials o subterrànies, la recollida i la depuració d’aigües residuals, que aboquen posteriorment a les aigües superficials, i també les activitats derivades de la protecció de persones i béns davant de les inundacions.

29. Subconca: superfície de terreny l’escorrentia superficial de la qual flueix totalment per mitjà de corrents, torrents i, eventualment, llacs cap a un determinat punt d’un curs d’aigua (generalment un llac o una confluència de torrents).

30. Substància contaminant: substància nociva, els efectes de la qual es graduen segons el tipus i les característiques del medi receptor afectat. Es tracta de les substàncies genèriques que recull la relació II de substàncies contaminants de l’annex al títol II del Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic. Les substàncies preferents i altres contaminants i les substàncies prioritàries són substàncies contaminants.

31. Substància preferent: contaminant que presenta un risc significatiu per a les aigües superficials a causa de l’especial toxicitat, persistència i bioacumulació o per la importància de la presència en el medi aquàtic.

32. Substància prioritària: substància que presenta un risc significatiu per al medi aquàtic comunitari, o a través del mateix, inclosos els riscos d’aquesta índole per a les aigües utilitzades per a la captació d’aigües potables i regulades en l’article 16 de la Directiva 2000/60/CE del Parlament i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, pel qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. Entre aquestes substàncies es troben les substàncies perilloses prioritàries.

33. Ús consumptiu d’aigua: ús de l’aigua que no es retorna de manera immediata al cicle de l’aigua.

34. Usos de l’aigua: classes d’utilització del recurs, com també qualsevol altra activitat que tingui repercussions significatives en l’estat de les aigües. Als efectes de l’aplicació del principi de recuperació de costos, els usos de l’aigua han de comprendre, almenys, el proveïment de poblacions, els usos industrials i els usos agraris.

35. Zona de barreja: zona adjacent a un punt d’abocament on les concentracions dels diferents constituents poden no correspondre al règim de mescla completa de l’efluent en el medi receptor.

 

TÍTOL I

lEs masSEs d’aIgua

 

Capítol I

Les masses d’aigua

 

Article 7

Concepte

Als efectes d’aquest Pla s’entén per massa d’aigua, el volum d’aigua diferenciable per les seves característiques hidrogeològiques, geomorfològiques, fisicoquímiques, biològiques i fisiogràfiques, de manera que pot representar una unitat a efectes de gestió, sense perjudici del que disposa l’article 10.3.

Article 8

Classes

1. Les masses d’aigua, d’acord amb el que preveu l’annex II de la Directiva marc de l’aigua i la secció segona del capítol I del títol 1 del Reglament de la planificació hidrològica, es classifiquen en els tipus següents:

a) Massa d’aigua subterrània: volum clarament diferenciat d’aigües subterrànies en un aqüífer o més.

b) Massa d’aigua superficial: part diferenciada i significativa d’aigües superficials, com un llac, un embassament, un corrent, un riu, un torrent o una canal; o d’una part d’un corrent, un riu, un torrent o una canal; d’aigües de transició, o d’un tram d’aigües costaneres.

c) Massa d’aigua molt modificada: massa d’aigua superficial que, com a conseqüència d’alteracions físiques produïdes per l’activitat humana, ha experimentat un canvi substancial en la naturalesa pròpia.

d) Massa d’aigua artificial: massa d’aigua superficial creada per l’activitat humana.

2. El compliment dels objectius mediambientals, el control de l’evolució del recurs i l’adopció de mesures de protecció i restauració, són obligacions aplicables a totes les masses d’aigua definides.

3. Les masses d’aigua apareixen delimitades en l’annex 1 d’aquest Pla, relatiu a la cartografia del Pla Hidrològic, que comprèn els mapes següents, amb escala gràfica.

1. Mapa 1: Àmbit del Pla.
2. Mapa 2: Masses d’aigua subterrània.
3. Mapa 3: Masses d’aigua superficial, continental, de torrent.
4. Mapa 4: Masses d’aigua superficial costanera.
5. Mapa 5: Masses d’aigua superficial de transició.
6. Mapa 6: Masses d’aigua artificials i molt modificades.
7. Mapa 7: zones humides.

Capítol II

Les masses d’aigua subterrània

 

Article 9

Definició, delimitació i identificació

1. La definició i la delimitació de les masses d’aigua subterrània s’han fet atenent els aspectes geològics i hidrogeològics següents:

1. Contactes geològics entre materials de permeabilitat diferent.
2. Divisòries hidrogeològiques i hidrogràfiques.
3. Límits de zones salinitzades o contaminades.
4. Límits d’àrees d’influència de captacions.
5. Relació amb ecosistemes terrestres associats.
6. Altres criteris de gestió que s’han tingut en compte en particular per una massa concreta.

2. Als efectes que preveu l’article 19 del Reglament de la planificació hidrològica, per a la definició, la delimitació i la identificació de les masses d’aigua subterrània, aquest Pla considera que cada illa constitueix un únic sistema d’explotació, i que, dins de cada sistema, hi ha diferents subsistemes que es corresponen amb una massa d’aigua o diverses, sense que el Pla prevegi cap obra d’interconnexió entre els diferents sistemes d’explotació, atès que entén que les demandes de cada illa s’han d’atendre amb els recursos hídrics propis.

3. A les Illes Balears s’han identificat noranta masses d’aigua subterrània, que apareixen grafiades i desglossades en els mapes de l’annex 1 següents:

1. Mapa 2A Mallorca: 65 masses d’aigua subterrània.
2. Mapa 2B Menorca: 6 masses d’aigua subterrània.
3. Mapa 2C Eivissa i Formentera: 16 masses d’aigua subterrània a Eivissa i 3 a Formentera.

4. Les masses d’aigua subterrània, per sistemes d’explotació, són les que apareixen en el quadre 1:

Quadre 1

Masses d’aigua subterrània per sistema d’explotació

Sistema d’explotació: Mallorca

Masses d’aigua subterrània	Àrea (km2)		Longitud de la costa (km)
Codi i nom	Àrea total	Àrea permeable
1801M1 Coll Andritxol	9,1	7,5	12,6
1801M2 Port d’Andratx	20,7	12,1	3,7
1801M3 Sant Elm	12,1	6,7	9,2
1801M4 Ses Basses	14,2	11,5	5,0
1802M1 Sa Penya Blanca	13,9	11,7	8,5
1802M2 Banyalbufar	38,2	30,5	14,8
1802M3 Valldemossa	34,5	32,8	10,8
1803M1 Escorca	5,9	5,3	0,0
1803M2 Lluc	77,4	70,0	21,7
1804M1 Ternelles	35,1	31,6	13,8
1804M2 Port de Pollença	42,4	34,3	40,9
1804M3 Alcúdia	47,9	26,1	30,9
1805M1 Pollença	43,5	37,6	0,0
1805M2 Aixartell	22,2	13,3	0,0
1805M3 S’Arboçar	9,1	8,9	0,0
1806M1 S’Olla	48,4	41,5	0,0
1806M2 Sa Costera	28,9	24,8	8,5
1806M3 Port de Sóller	15,8	13,9	14,5
1806M4 Sóller	13,0	12,2	0,0
1807M1 Esporles	75,1	69,1	0,0
1807M2 Sa Fita del Ram	36,6	25,7	0,0
1808M1 Bunyola	47,8	44,2	0,0
1808M2 Massanella	29,9	17,1	0,0
1809M1 Lloseta	34,8	24,7	0,0
1809M2 Penyaflor	44,8	37,7	0,0
1810M1 Caimari	51,7	44,0	0,0
1811M1 Sa Pobla	133,8	128,3	7,7
1811M2 Llubí	89,4	89,1	0,0
1811M3 Inca	97,7	97,7	0,0
1811M4 Navarra	7,4	7,2	0,0
1811M5 Crestatx	5,5	5,1	0,0
1812M1 Galatzó	32,0	24,8	0,0
1812M2 Es Capdellà	56,2	36,8	6,7
1812M3 Santa Ponça	48,4	43,9	26,7
1813M1 Sa Vileta	20,9	17,8	0,0
1813M2 Palmanova	43,1	36,1	12,3
1814M1 Xorrigo	126,6	122,8	3,9
1814M2 Sant Jordi	68,4	68,4	13,6
1814M3 Es Pont d’Inca	104,7	103,7	8,7
1814M4 Son Reus	63,1	58,1	0,0
1815M1 Porreres	50,6	35,6	0,0
1815M2 Montuïri	83,1	28,5	0,0
1815M3 Algaida	45,9	37,0	0,0
1815M4 Petra	154,9	43,8	0,0
1816M1 Ariany	37,8	32,0	0,0
1816M2 Son Real	133,8	129,0	13,9
1817M1 Capdepera	59,6	36,6	28,9
1817M2 Son Servera	25,7	10,5	1,9
1817M3 Sant Llorenç	84,2	27,8	0,0
1817M4 Ses Planes	48,9	23,4	0,0
1817M5 Ferrutx	36,1	25,2	15,6
1817M6 Es Racó	43,2	21,2	4,6
1818M1 Son Talent	55,8	21,6	0,0
1818M2 Santa Cirga	40,0	14,8	0,0
1818M3 Sa Torre	32,1	15,6	0,0
1818M4 Justaní	40,9	33,1	0,0
1818M5 Son Macià	21,9	9,2	0,0
1819M1 Sant Salvador	99,3	69,5	0,0
1819M2 Cas Concos	24,9	12,8	0,0
1820M1 Santanyí	49,1	49,1	20,7
1820M2 Cala d’Or	40,5	40,5	24,0
1820M3 Portocristo	46,2	46,2	25,9
1821M1 Marina de Llucmajor	294,8	294,8	31,6
1821M2 Pla de Campos	253,1	253,0	32,8
1821M3 Son Mesquida	62,0	61,7	0,0
Total:	3614,7	2907,2	474,4

Sistema d’explotació: Menorca

Masses d’aigua subterrània	Àrea (km2)		Longitud de la costa (km)
Codi i nom	Àrea total	Àrea permeable
1901M1 Maó	116,8	116,7	38,6
1901M2 Es Migjorn Gran	110,6	110,4	24,0
1901M3 Ciutadella de Menorca	157,1	156,6	49,1
1902M1 Sa Roca	69,4	58,4	0,0
1903M1 Addaia	18,4	14,5	26,3
1903M2 Tirant	3,0	2,9	0,3
Total:	475,4	459,4	138,3

Sistema d’explotació: Eivissa

Masses d’aigua subterrània	Àrea (km2)		Longitud de la costa (km)
Codi i nom	Àrea total	Àrea permeable
2001M1 Portinatx	38,2	26,0	30,6
2001M2 Port de Sant Miquel	38,0	22,0	22,7
2002M1 Santa Agnès	41,8	35,8	12,1
2002M2 Pla de Sant Antoni	15,2	15,2	7,8
2002M3 Sant Agustí	42,0	30,3	0,0
2003M1 Cala Llonga	22,2	19,8	11,5
2003M2 Roca Llisa	15,4	13,1	9,8
2003M3 Riu de Santa Eulària	63,0	38,8	0,3
2003M4 Sant Llorenç de Balàfia	36,7	26,5	0,0
2004M1 Es Figueral	28,0	21,4	3,7
2004M2 Es Canar	34,0	30,3	19,9
2005M1 Cala Tarida	51,2	42,2	26,3
2005M2 Port Roig	15,1	8,6	7,7
2006M1 Santa Gertrudis	20,8	11,2	0,0
2006M2 Jesús	44,8	43,9	26,6
2006M3 Serra Grossa	60,4	49,6	10,4
Total:	567,1	435,0	189,4

Sistema d’explotació: Formentera

Masses d’aigua subterrània	Àrea (km2)		Longitud de la costa (km)
Codi i nom	Àrea total	Àrea permeable
2101M1 La Mola	17,7	15,3	16,1
2101M2 Cap de Barbaria	21,9	21,2	16,3
2101M3 La Savina	40,2	39,7	38,0
Total:	79,7	76,2	70,4

 

Article 10

Modificació de les masses d’aigua subterrània

1. L’Administració hidràulica, d’ofici o a instància de part, pot modificar la delimitació de les masses d’aigua subterrània, d’acord amb els criteris tècnics bàsics següents:

1. S’han de definir en tot l’àmbit de la demarcació hidrogràfica, encara que no cobreixin estrictament tot el territori insular.
2. Els límits de les masses d’aigua subterrània han de coincidir amb barreres hidrogeològiques sempre que sigui possible.
3. Quan l’estructura d’una massa d’aigua subterrània no permeti tancar-la amb barreres hidrogeològiques, els límits s’han d’establir amb divisòries hidrogràfiques o altres que es considerin adequades.

2. Les modificacions en la delimitació de les masses d’aigua subterrània han de ser elaborades per l’Administració hidràulica i aprovades pel conseller competent en matèria d’aigües, havent atorgat audiència prèvia al sectors interessats i a les altres administracions.

3. No obstant això, als efectes de la gestió, les masses que presenten característiques hidrogeològiques similars, el mateix estat (ecològic per a les masses superficials o químic per a les masses subterrànies) i les mateixes pressions, poden rebre un tractament unitari sense necessitat de modificar-les.

 

Capítol III

Les masses d’aigua superficial

 

Article 11

Classes

Als efectes d’aquest Pla, les masses d’aigua superficial es classifiquen en les classes següents:

1. Masses d’aigua continental, constituïdes per rius, torrents, llacs i zones humides interiors.
2. Masses d’aigua costanera, constituïdes per les aigües situades des de la línia de costa fins a una distància aproximada d’una milla nàutica mar endins i les que des d’aquest límit constitueixen les aigües profundes de la demarcació hidrogràfica, segons la Directiva marc de l’aigua.
3. Masses d’aigua de transició, constituïdes, a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears, pels aiguamolls costaners.

 

Secció 1a

Masses d’aigua continental de torrent

 

Article 12

Ecoregió

Els torrents de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears, d’acord amb l’annex I del Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica, pertanyen a l’ecoregió ibèrico-macaronèsica.

Article 13

Tipus de masses d’aigua continental de torrent

1 Als efectes d’aquest Pla, d’acord amb els criteris que estableix l’annex II del Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica, a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears es distingeixen tres tipus de masses d’aigua continental de torrent:

1. Torrents petits del pla: pertanyen a conques de mida petita a mitjana, amb pendent baixos i nivells de precipitació baixos. És el tipus més representat a totes les Illes Balears.
2. Torrents de tipus canó: es caracteritzen pels pendents elevats i els nivells alts de precipitació. Estan representats només a la serra de Tramuntana, a Mallorca.
3. Torrents de muntanya: es caracteritzen per tenir un pendent mitjà i uns valors de precipitació de mitjans a alts. Són conques de mida petita a mitjana. Només estan representats a Mallorca.

2. Així mateix, en les masses d’aigua continental de torrent cal incloure les masses d’aigua continental de torrent molt modificades.

3. D’altra banda, la massa superficial 11034901 Santa Eulària, amb 26 km de longitud, es considera riu com a conseqüència dels projectes que hi ha per recuperar el caràcter permanent del cabal circulant. No obstant això, el seguiment i el control d’aquesta massa s’han de dur a terme seguint els mateixos indicadors que la resta de les masses d’aigua continental de torrent.

 

Article 14

Definició, delimitació i identificació de les masses d’aigua continental de torrent o riu

1. La definició i la delimitació de les masses d’aigua continental de torrent o riu s’ha fet d’acord amb la definició dels trams dels cursos d’aigua de la xarxa hidrogràfica bàsica i la permanència d’aigua en el curs.

2. A les Illes Balears s’han identificat 93 masses d’aigua continental de torrent, que apareixen grafiades i desglossades en els mapes següents de l’annex 1, i 1 massa d’aigua continental de riu, que també apareix grafiada i desglossada en aquests mapes:

1. Mapa 3A Mallorca: 75 masses d’aigua de torrent, 3 de les quals són masses d’aigua molt modificada.
2. Mapa 3B Menorca: 12 masses d’aigua continental de torrent.
3. Mapa 3C Eivissa i Formentera: 6 masses d’aigua continental de torrent i 1 massa d’aigua continental de riu, totes a Eivissa.

3. Les masses d’aigua continental de torrent són les que apareixen, per illes, en el quadre 2:

Quadre 2

Masses d’aigua continental de torrent

Mallorca

Codi	Nom	Longitud (km)
11010301	Sant Vicenç	2,84
11010401	Mortitx	3,47
11010701	Gorg Blau	2,01
11010702	Lluc	0,78
11010703	Lluc Aubarca	5,06
11010704	Lluc Pareis	5,13
11010801	Na Mora	1,85
11010901	Biniaraix	3,31
11010902	Sóller	3,94
11010903	Sóller Poble	4,12
11010904	Major de Sóller	2,07
11011001	Major de Deià 1	0,36
11011002	Major de Deià 2	1,76
11011101	Sa Marina	1,43
11011301	Estellencs	0,81
11011901	Son Boronat	3,03
11011902	Galatzó	6,56
11011903	Santa Ponça	13,44
11012801	Puigpunyent 1	0,40
11012802	Puigpunyent 2	6,65
11012803	Puigpunyent 3	9,50
11013001	Coanegra 1	3,00
11013002	Coanegra 2	9,00
11013003	Coanegra 3	6,58
11013004	Bunyola	0,90
11013005	Valldemossa	8,53
11013006	Tres Fonts	2,32
11013007	Esporles	11,64
11014001	Piquetes	3,00
11015801	Ses Planes	10,45
11016001	Son Jordi	2,56
11016101	Cocons	4,41
11016102	Revolts	2,69
11016103	Canyamel 1	10,05
11016104	Canyamel 2	13,19
11016301	Sa Mesquida	5,38
11016401	Ses Voltes	3,14
11016501	Matzoc	1,99
11016801	Hortella	5,73
11016802	Na Borges 1	53,97
11016803	Borges Manacor	24,38
11016804	Son Cifre	1,99
11016805	Son Llulls	2,50
11016806	Na Borges 2	18,21
11016901	Son Real	6,00
11017001	Son Bauló	14,53
11017101	Font de Sant Joan	0,45
11017201	Almadrava 1	9,99
11017202	Solleric 1	3,00
11017203	Solleric 2	3,00
11017204	Solleric 3	5,08
11017205	Pina 1	18,75
11017206	Pina 2	6,72
11017207	Pina 3	12,10
11017208	Pina 4	5,75
11017301	Comafreda	5,68
11017302	Campanet	15,82
11017303	Can Llobina	3,55
11017304	Selva	1,84
11017305	Massanella 1	2,23
11017306	Massanella 2	4,16
11017307	Moscari	3,34
11017308	Sant Miquel	13,38
11017601	Font del Mal Any	0,45
11017602	Can Roig o des Gros	6,35
11017701	Sitges Son Brull	5,14
11017702	Almadrava 2	0,97
11017901	Ternelles	4,12
11017902	Mortitxet	0,91
11017903	Vall Marc	6,16
11017904	Sant Jordi	6,11
11018001	Cala Tuent	1,91
Total		454,97

Menorca

Codi	Nom	Longitud (km)
11020101	Binimel·là	4,61
11021701	Algendar	10,04
11021901	Trebalúger	6,76
11021902	Sa Cova	4,42
11022401	Des Bec	1,47
11022701	Cala en Porter	14,94
11023201	Binissafúller	0,44
11024101	Biniaixa	3,78
11024401	Na Bona	0,79
11024501	Son Biró	1,28
11024502	Puntarró	4,62
11025301	Mercadal	6,74
Total		59,88

Eivissa

Codi	Nom	Longitud (km)
11030701	Benirràs	2,79
11030801	Sant Miquel (Eivissa)	5,18
11031701	Buscastell	10,19
11033201	Sant Josep	3,83
11033501	Codolar	3,49
11034401	Llavanera	12,98
11034901	Santa Eulària	26,00*
Total		64,46

* D’acord amb el que indica l’article 13.3, aquesta massa d’aigua té la consideració de riu a causa dels projectes de recuperació del caràcter permanent del seu cabal circulant.

4. A la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears s’han identificat les masses continentals de torrent molt modificades que figuren en el quadre 3:

Quadre 3

Masses d’aigua continental de torrent molt modificades

 

Codi	Nom	Longitud (km)	Àrea (km2)
11010402M	Embassaments de Mortitx	0,54	0,01
11010705M	Embassament del Gorg Blau	1,78	0,57
11017209M	Embassament de Cúber	1,02	0,53

 

Article 15

Estacions de referència de masses d’aigua continental de torrent

Les condicions de referència de les masses d’aigua continental de torrent es determinen, segons els diferents tipus de torrent, en les masses següents:

1. Torrents petits del pla: 11016501 Matzoc i 11016101 Cocons.
2. Torrents de tipus canó: 11017301 Comafreda-Guix, 11010701 Gorg Blau i 11010901 Biniaraix.
3. Torrents de muntanya: 11017306 Massanella 2, 11017901 Ternelles i 11010401 Mortitx.

 

Secció 2a

Masses d’aigua costanera

 

Article 16

Ecoregió

Les masses d’aigua costanera de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears, d’acord amb l’annex I del Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica, pertanyen a l’ecoregió Mar Mediterrani Occidental.

Article 17

Tipus de masses d’aigua costanera

1. Als efectes d’aquest Pla, d’acord amb els criteris que estableix l’annex II del Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica, les masses d’aigua costanera corresponen al tipus III W, referit a zones sense influència continental del mediterrani occidental, amb salinitat superior a 37,50 ‰ i densitat superior a 27 ‰.

2. Dins del tipus III W, als efectes d’aquest Pla, es diferencien cinc subtipus de massa d’aigua costanera segons el substrat (rocós/sedimentària) i la profunditat (succinta/profunda/molt profunda):

1. M1: costa rocosa succinta.
2. M2: costa rocosa profunda.
3. M3: costa sedimentària succinta.
4. M4: costa sedimentària profunda.
5. MCP: massa costanera molt profunda.

Article 18

Definició, delimitació i identificació de les masses

1. La definició i la delimitació de les masses d’aigua costanera s’ha fet d’acord amb els criteris utilitzats per definir els subtipus a què es refereix l’article anterior, com també les pressions més significatives en aigües costaneres de les Illes Balears, segons s’indica en la memòria d’aquest Pla.

2. A les Illes Balears s’han identificat 43 masses d’aigua costanera.

1. Mallorca: 20 masses d’aigua costanera, de les quals 2 són molt modificades.
2. Menorca: 6 masses d’aigua costanera, de les quals 1 és molt modificada.
3. Illes Pitiüses (Eivissa i Formentera): 16 masses d’aigua costanera, de les quals 2 són molt modificades.

3. Les masses d’aigua superficial costanera són les cartografiades en el mapa 4 de l’annex 1, que figuren en el quadre 4

Quadre 4

Masses d’aigua costanera

Mallorca

Codi	Nom / Àmbit	Àrea (km2)
MAMC01M2	Cala Falcó a Punta Negra	83,9
MAMC02M3	Badia de Santa Ponça	10,2
MAMC03M2	Punta Negra a illa de Formentor	208,5
MAMC04M2	Badia de Sóller	3,6
MAMC05M3	Badia de Pollença	40,3
MAMC06M2	Cap Pinar a illa d’Alcanada	21,5
MAMC07M3	Badia d’Alcúdia	44,3
MAMC08M3	Colònia de Sant Pere a Capdepera	53,3
MAMC09M3	Cap de Capdepera a Portocolom	125,8
MAMC10M2	Punta des Jonc a cala Figuera	26,7
MAMC11M3	Cala Figuera a cala Beltran	81,5
MAMC12M2	Cabrera	67,7
MAMC13M2	Cala Beltran a cap de Regana	23,2
MAMC14M3	Cap de Regana a cap Enderrocat	14,6
MAMC15M3	Cap Enderrocat a cala Major	38,3
MAMC16M3	Cala Major a cala Falcó	25,8
MAMCp01	Cabrera i sud de Mallorca	909,6
MAMCp02	Nord de Mallorca	278,9
Total		2.057,7

Menorca

Codi	Nom / Àmbit	Àrea (km2)
MEMC01M2	Cap de Bajolí a punta Prima	231,3
MEMC02M3	Badia de Fornells	4,9
MEMC03M3	Port de Maó	7,7
MEMC04M4	Punta Prima a punta de na Bruna	174,5
MEMC05M2	Punta de na Bruna a cap de Bajolí	60,1
Total		4.78,5

Pitiüses

Codi	Nom / Àmbit	Àrea (km2)
EIMC01M2	Punta Jondal a cap des Mossons	131,8
EIMC02M4	Badia de Sant Antoni	9,9
EIMC03M4	Cap des Mossons a punta Grossa	62,5
EIMC04M4	Punta Grossa a cala Llenya	33,0
EIMC05M3	Cala Llenya a punta Blanca	22,6
EIMC06M4	Punta Blanca a punta dels Andreus	20,0
EIMC07M3	Punta dels Andreus a punta de sa Mata	16,4
EIMCp01	Es Vedrà a les illes s’Espartar i Bledes	27,9
EIMCp02	Illes Bledes i Conillera a ses Torretes	30,8
EFMC08M4	Els Freus d’Eivissa i Formentera	122,7
EFMCp03	Illa Tagomago a punta del far de la Mola	419,8
EFMCp04	Cap de Barbaria al Vedrà	203,3
FOMC09M3	Punta de sa Gavina a punta de ses Pesqueres	74,9
FOMC10M2	Punta de ses Pesqueres a punta de ses Pedreres	29,6
Total		1.205,2

4. Les masses d’aigua costanera molt modificades són les que corresponen a les aigües interiors o dàrsenes dels ports de l’Estat, cartografiades en el mapa 6 de l’annex 1, que figuren en el quadre 5:

Quadre 5

Masses d’aigua costanera molt modificades

 

Codi	Nom	Àrea (km2)
MAMCM01	Port de Palma	2,3
MAMCM02	Port d’Alcúdia	0,4
MEMCM01	Port de Maó	0,8
EIMCM01	Port d’Eivissa	0,7
FOMCM01	Port de la Savina	0,1

 

Article 19

Estacions de referència de les masses d’aigua superficial costanera

Les condicions de referència de les masses d’aigua superficial costanera es determinen en les masses següents:

 

1. MAMC12M2: arxipèlag de Cabrera (Mallorca).
2. MEMC01M2: cap de Bajolí a punta Prima (Menorca).
3. EFMC08M4: els Freus d’Eivissa i Formentera (Eivissa i Formentera).

Secció 3a

Masses d’aigua de transició

 

Article 20

Ecoregió

Les masses d’aigua de transició a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears, d’acord amb el que preveu l’annex I Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica, pertanyen a l’ecoregió Mar Mediterrani Occidental.

Article 21

Tipus de masses d’aigua de transició

D’acord amb els criteris que s’estableixen en l’annex II del Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica, les masses d’aigua de transició es classifiquen, segons el gradient de salinitat, en els tipus següents:

a) Tipus baix o oligohalí: amb salinitat baixa (<5 ‰).

b) Tipus mitjà o mesohalí: amb salinitat mitjana (5-26 ‰).

c) Tipus alt o euhalí: amb salinitat alta (≥ 26 ‰).

 

Article 22

Definició, delimitació i identificació

1. La definició i la delimitació de les masses d’aigua de transició s’ha fet segons la presència de vegetació hidròfila i de sòls hidromorfs.

2. A les Illes Balears s’han identificat 35 masses d’aigua de transició:

1. Mallorca: 16 masses d’aigua de transició, de les quals 2 són molt modificades.
2. Menorca: 13 masses d’aigua de transició, de les quals 1 és molt modificada.
3. Eivissa: 3 massa d’aigua de transició, de les quals 2 són molt modificades.
4. Formentera: 3 masses d’aigua de transició, de les quals 1 és molt modificada.

3. Les masses d’aigua de transició són les que apareixen cartografiades en el mapa 5 de l’annex 1, que figuren en el quadre 6.

Quadre 6

Masses d’aigua de transició

Mallorca

Codi	Nom	Àrea (km2)
MAMT01	La Gola	0,02
MAMT04	Albufereta de Pollença	2,08
MAMT05	Prat de Maristany	0,53
MAMT07	Albufera de Mallorca	18,70
MAMT08	Estany de Son Bauló	0,02
MAMT09	Estany de Son Real	0,06
MAMT10	Estany de na Borges	0,08
MAMT11	Estany de Canyamel	0,04
MAMT15	Bassa de cala Magraner	0,01
MAMT16	Bassa de cala Murada	0,01
MAMT19	Estany de sa Font de na Lis	0,02
MAMT20	S’Amarador	0,02
MAMT25	Prat de ses dunes de sa Ràpita	0,02
MAMT27	Ses Fontanelles	0,13

Menorca

Codi	Nom	Àrea (km2)
MEMT01	Port de sa Nitja	0,01
MEMT02	Prats de Tirant i Lluriac	0,76
MEMT05	Prat de Cala Rotja	0,02
MEMT06	Albufera de Mercadal	0,28
MEMT09	Prat de Morella	0,22
MEMT11	Albufera des Grau	1,32
MEMT15	Cala en Porter	0,04
MEMT16	Prat de Son Bou	0,73
MEMT17	Gola del torrent de Trebalúger	0,04
MEMT18	Aiguamolls de cala Galdana	0,09
MEMT20	Prat de Bellavista-Son Saura (sud)	0,09
MEMT21	Gola del torrent d’Algaiarens	0,02
MEMT22	Gola i maresma de Binimel·là	0,05

Eivissa

Codi	Nom	Àrea (km2)
EIMT01	Riu de Santa Eulària	0,03

 

Formentera

Codi	Nom	Àrea (km2)
FOMT03	Estany Pudent	4,08
FOMT04	Estany des Peix	1,11

4. Las masses d’aigua de transició molt modificades són les que es cartografien en el mapa 6 de l’annex 1, que apareixen detallades en el quadre 7.

Quadre 7

Masses d’aigua de transició molt modificades

 

Codi	Nom	Àrea (km2)
MAMTM23	Salines de la Colònia de Sant Jordi	0,24
MAMTM24	Es Salobrar de Campos	3,30
MEMTM08	Prat i salines de Mongrofe-Addaia	0,31
EIMTM02	Ses Feixes de Vila i Talamanca	0,43
EIMTM03	Ses Salines d’Eivissa	4,51
FOMTM02	Ses Salines de Formentera	0,45

 

Article 23

Estacions de referència de les masses d’aigua de transició

1. Les condicions de referència de les masses d’aigua de transició es determinen, segons el tipus, en les masses següents:

a) Tipus baix o oligohalí: MEMT11 S’Albufera des Grau (Menorca)

b) Tipus mitjà o mesohalí: MEMT09 Prat de Morella (Menorca)

c) Tipus alt o euhalí: MEMT20 Prat de Bellavista-Son Saura (sud) (Menorca)

2. La massa d’aigua MAMTM23 Salines de la Colònia de Sant Jordi (Mallorca) s’adapta a les condicions de referència de potencial ecològic de les masses euhalines molt modificades.

 

TÍTOL II

ELS recursos hídrics I LA SEVA GESTIÓ

 

Capítol I

Disposicions generals

 

Article 24

Classes de recursos hídrics

Als efectes d’aquest Pla, d’acord amb el que preveu l’article 11 del Reglament de la planificació hidrològica, els recursos hídrics de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears es classifiquen, segons l’origen i els criteris hidrogràfics, mediambientals i socioeconòmics, en recursos hídrics naturals (subterranis i superficials), no convencionals, costaners i de transició.

Article 25

Recursos hídrics disponibles

Els recursos hídrics disponibles no convencionals són els que produeixen les infraestructures existents o que preveu aquest Pla, com ara les dessaladores i les depuradores, mentre que els recursos hídrics disponibles naturals estan subjectes a les restriccions mediambientals que estableix la normativa vigent.

En el capítol III d’aquest títol es desplega l’assignació i la reserva dels recursos naturals disponibles i la previsió d’usos dels recursos no convencionals.

Els recursos disponibles s’estableixen per al 2015, el 2021 i el 2027, i es comparen amb els recursos utilitzats el 2006 i amb els provinents de la teledetecció de superfície de regadiu del 2008 i 2009. Són els que s’indiquen en els quadres 8, 9 i 10.

Quadre 8

Recursos hídrics actuals i disponibles el 2015, el 2021 i el 2027

 

	Utilitzats	Disponibles el 2015	Disponibles el 2021	Disponibles el 2027
Recursos d’aigües subterrànies
Mallorca	144,25	173,70	168,49	163,44
Menorca	22,16	14,58	14,14	13,72
Eivissa	14,41	13,21	12,81	12,43
Formentera	0,15	0,06	0,06	0,06
Total	180,98	201,56	195,51	189,64
Recursos d’aigües superficials i deus
Mallorca	20	20	19	19
Menorca	0,5	0,5	0,4	0,4
Eivissa	0,01	0,01	0,01	0,01
Formentera	0	0	0	0
Total	20,51	20,51	19,41	19,41
Recursos d’aigües dessalinitzades
Mallorca	20,25	35,87	38,06	38,06
Menorca	0	5,11	5,11	5,11
Eivissa	4,74	9,66	9,66	9,66
Formentera	0,47	1,46	1,46	1,46
Total	25,46	52,1	54,29	54,29
Recursos d’aigües regenerades
Mallorca	26,09	40,63	58,27	75,90
Menorca	0,29	3,69	6,11	8,54
Eivissa	0,46	4,56	8,85	13,13
Formentera	0,00	0,18	0,33	0,49
Total	26,84	49,06	73,56	98,06
Recursos totals
Mallorca	210,59	270,20	283,82	296,40
Menorca	23,92	23,88	25,76	27,77
Eivissa	19,44	27,44	31,33	35,23
Formentera	0,64	1,70	1,85	2,01
Total	253,78	323,22	342,76	361,41

 

Quadre 9

Usos de l’aigua (en alta) per illes i sectors (en hm³/any)

 

	Subministrament					Consum dispers	Indústria	Regadiu				Ramaderia			Golf	Total
	Aqüífers (extraccions)	Aqüífers (aprofitament de deus)	Embassaments	Dessalinitzadores	Total	Aqüífers	Aqüífers	Aqüífers (extraccions)	Aqüífers (aprofitament de deus)	Regenerades	Total	Aqüífers	Aqüífers	Regenerades	Total
Mallorca	75,15	9,96	6,19	20,25	111,55	28,46	1,79	37,12	2,67	18,82	58,61	1,73	0,3	7,27	7,57	209,71
Menorca	14,18	0,00	0	0	14,18	2,45	0,80	4,1	0,5	0	4,6	0,63	0	0,29	0,29	22,95
Eivissa	7,60	0,00	0	4,74	12,34	4,03	0,13	2,6	0	0	2,6	0,06	0	0,46	0,46	19,62
Formentera	0,00	0,00	0	0,47	0,47	0,12	0,00	0,03	0	0	0,03	0,00	0	0	0	0,62
Illes Balears	96,93	9,96	6,19	25,46	138,54	35,06	2,72	43,85	3,17	18,82	65,84	2,42	0,3	8,02	8,32	252,9
%					54,78	13,86	1,08				26,03	0,96			3,29

 

Quadre 10

Usos de l’aigua (en alta) per illes i procedència (en hm³/any)

 

	Aigües subterrànies (extraccions + deus)							Embassaments	Aigües regenerades			Dessaladores	Total
	Subministrament	Agrojardineria	Regadius	Ramaderia	Industrials	Golf	Total		Regadius	Golf	Total
Mallorca	85,11	28,46	39,79	1,73	1,79	0,3	157,18	6,19	18,82	7,27	26,09	20,25	209,71
Menorca	14,18	2,45	4,6	0,63	0,80	0	22,66	0	0	0,29	0,29	0	22,95
Eivissa	7,60	4,03	2,6	0,06	0,13	0	14,42	0	0	0,46	0,46	4,74	19,62
Formentera	0,00	0,12	0,03	0,00	0,00	0	0,15	0	0	0	0	0,47	0,62
Illes Balears	106,89	35,06	47,02	2,42	2,72	0,3	194,41	6,19	18,82	8,02	26,84	25,46	252,9

 

Article 26

Recursos hídrics naturals disponibles

1. S’entén per recursos hídrics naturals disponibles la quantitat d’aigua que és possible subministrar a la demanda, tenint en compte les limitacions imposades per les infraestructures de què es disposa, els objectius de qualitat, els recursos no convencionals previstos que permetin alliberar l’ús de recursos naturals en mal estat, els objectius mediambientals i de sostenibilitat que s’estableixen en el Pla i les regles o normes d’explotació que derivin de la normativa vigent.

2. Els recursos naturals utilitzats el 2006 i els recursos naturals disponibles per a 2015 a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears figuren en el quadre 11:

Quadre 11

Recursos hídrics naturals disponibles, subterranis i superficials, a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears (hm³/any)

 

Sistema	Superficials i aprofitaments de brolladors (afloraments subterranis)		Subterranis (extraccions)		Total
	Utilitzats	Disponibles el 2015	Extrets	Disponibles el 2015	Utilitzats	Disponibles el 2015
Mallorca	13,22*	19,22 **	144,25	173,70	157,47	192,92
Menorca	0,50	0,50	22,16	14,58	22,66	15,08
Eivissa	0,00	0,00	14,41	13,21	14,41	13,21
Formentera	0,00	0,00	0,15	0,06	0,15	0,06
Illes Balears	13,72	19,72	180,98	201,56	194,70	221,27

*Inclou 7,2 hm³/any aprofitats dels embassaments de Gorg Blau i Cúber.

**Inclou 6 hm³/any de cabal mitjà de captació de sa Costera.

3. Els recursos subterranis naturals disponibles per sistemes d’explotació i masses d’aigua subterrània són els que es preveuen en el quadre 12:

Quadre 12

Recursos hídrics subterranis disponibles (hm³/any)

Mallorca (hm³/any)

Codi	Nom	Volum extret el 2006	Volum disponible el 2015
1801M1	Coll Andritxol	0,07	0,09
1801M2	Port d’Andratx	0,57*	0,50
1801M3	Sant Elm	0,03*	0,02
1801M4	Ses Basses	0,01	0,78
1802M1	Sa Penya Blanca	0,01	0,38
1802M2	Banyalbufar	0,23	1,20
1802M3	Valldemossa	0,35	1,79
1803M1	Escorca	0,01	0,27
1803M2	Lluc	0,24	2,76
1804M1	Ternelles	0,73	1,03
1804M2	Port de Pollença	1,06*	0,88
1804M3	Alcúdia	1,26*	0,98
1805M1	Pollença	0,16	4,58
1805M2	Eixartell	0,75	0,56
1805M3	S’Arboçar	0,17	0,94
1806M1	S’Olla	0,28	4,30
1806M2	Sa Costera	0,01	0,58**
1806M3	Port de Sóller	0,16	0,47
1806M4	Sóller	2,71	3,24
1807M1	Esporles	1,32	8,79
1807M2	Sa Fita del Ram	0,07	1,99
1808M1	Bunyola	6,04	8,03
1808M2	Massanella	0,01	2,04
1809M1	Lloseta	1,12	1,39
1809M2	Penyaflor	6,27*	4,65
1810M1	Caimari	0,40	2,17
1811M1	Sa Pobla	11,92*	8,62
1811M2	Llubí	10,36	11,11
1811M3	Inca	6,92	8,99
1811M4	Navarra	0,32	1,05
1811M5	Crestatx	2,34*	1,80
1812M1	Galatzó	0,68	1,38
1812M2	Es Capdellà	1,49	3,16
1812M3	Santa Ponça	0,43*	0,07
1813M1	Sa Vileta	5,13*	3,40
1813M2	Palmanova	0,24	0,81
1814M1	Xorrigo	5,29	9,15
1814M2	Sant Jordi	4,55*	1,74
1814M3	Es Pont d’Inca	14,10*	11,53
1814M4	Son Reus	3,21	5,90
1815M1	Porreres	0,88	1,44
1815M2	Montuïri	0,78	1,06
1815M3	Algaida	0,51	1,59
1815M4	Petra	4,86	4,01
1816M1	Ariany	1,23	2,36
1816M2	Son Real	2,31*	0,51
1817M1	Capdepera	4,12	4,09
1817M2	Son Servera	3,28*	2,52
1817M3	Sant Llorenç	2,01	2,20
1817M4	Ses Planes	1,40	1,55
1817M5	Ferrutx	0,04	0,20
1817M6	Es Racó	0,03	0,27
1818M1	Son Talent	4,29	3,39
1818M2	Santa Cirga	2,09	2,29
1818M3	Sa Torre	0,78	1,79
1818M4	Justaní	1,44	1,60
1818M5	Son Macià	0,21	0,42
1819M1	Sant Salvador	5,30	5,11
1819M2	Cas Concos	1,08	1,12
1820M1	Santanyí	1,14*	0,41
1820M2	Cala d’Or	1,03*	0,24
1820M3	Portocristo	0,69*	0,41
1821M1	Marina de Llucmajor	4,67	4,60
1821M2	Pla de Campos	5,42*	3,59
1821M3	Son Mesquida	3,63	3,82
Total		144,25	173,70

*Sobreexplotació, dèficit de qualitat o explotació delicada.

**La font de sa Costera (6 hm³/any) no es considera disponible per a extracció, a causa que és un recurs subterrani natural aflorat, inclòs en el quadre 12 com a recurs superficial disponible per a l’any 2015.

Menorca (hm³/any)

Codi	Nom	Volum extret el 2006	Volum disponible el 2015
1901M1	Maó	7,97*	4,80
1901M2	Migjorn Gran	2,77*	1,79
1901M3	Ciutadella de Menorca	8,91*	4,17
1902M1	Sa Roca	2,25	3,60
1903M1	Addaia	0,18	008
1903M2	Tirant	0,07	0,14
Total		22,16	14,58

*Sobreexplotació, dèficit de qualitat o explotació delicada.

Eivissa (hm³/any)

Codi	Nom	Volum extret el 2006	Volum disponible el 2015
2001M1	Portinatx	0,69	0,76
2001M2	Port de Sant Miquel	0,52	0,51
2002M1	Santa Agnès	0,80*	0,53
2002M2	Pla de Sant Antoni	1,15*	0,58
2002M3	Sant Agustí	0,59	1,47
2003M1	Cala Llonga	2,07*	1,42
2003M2	Sa Roca Llisa	0,49*	0,18
2003M3	Riu de Santa Eulària	1,71*	1,66
2003M4	Sant Llorenç de Balafia	1,16	1,57
2004M1	Es Figueral	0,35	0,84
2004M2	Es Canar	1,27*	0,99
2005M1	Cala Tarida	0,71*	0,09
2005M2	Port Roig	0,18	0,17
2006M1	Santa Gertrudis	0,52	1,03
2006M2	Jesús	0,51*	0,05
2006M3	Serra Grossa	1,69*	1,34
Total		14,41	13,19

*Sobreexplotació, dèficit de qualitat o explotació delicada.

Formentera (hm³/any)

Codi	Nom	Volum extret el 2006	Volum disponible el 2015
2101M1	La Mola	0,03*	0,03
2101M2	Cap de Barbaria	0,04*	0,02
2101M3	La Savina	0,08*	0,01
Total		0,15	0,06

*Sobreexplotació, dèficit de qualitat o explotació delicada.

4. El que preveu aquesta taula s’entén sense perjudici dels títols habilitants actuals per als usos i aprofitaments de les aigües tant públiques com privades que hi hagi en els termes d’aquest Pla.

5. La revisió d’aquest Pla el 2015 comportarà una revisió dels recursos naturals disponibles que són objecte d’assignació i reserva. En la mesura que les masses d’aigua assoleixin els objectius de qualitat i quantitat, se’n podrà augmentar el volum disponible per a dates futures.

6. Els excedents de recurs natural disponible que no són explícitament assignats en els termes d’aquest Pla Hidrològic constitueixen reserves estratègiques de recurs que es destinaran a eventuals creixements de la demanda no inclosos en les previsions del Pla Hidrològic, a millorar l’estat de les masses d’aigua i a afrontar els possibles efectes del canvi climàtic.

Article 27

Recursos hídrics no convencionals

A l’efecte d’aquest Pla, es consideren recursos hídrics no convencionals:

a) Les aigües residuals regenerades.

b) L’aigua de mar tractada en plantes dessalinitzadores.

c) Les aigües de drenatge de les xarxes d’infraestructures urbanes.

Article 28

Les aigües costaneres i de transició com a recurs hídric

1. Les masses d’aigua costanera i de transició referides a les seccions segona i tercera del títol I d’aquest Pla es poden considerar un recurs hídric per a tots els usos associats o dependents, i poden donar suport a activitats com la navegació, la pesca, el bany, el transport, i també per a la utilització i la transformació per a altres sistemes productius, com la captació directa per a dessalatge i producció d’aigua de consum humà, per a refrigeració de sistemes industrials, per a usos lúdics, piscifactories, etc., sempre que això no comporti danys a valors naturals legalment reconeguts.

2. En el cas de les masses d’aigua de transició, els recursos esmentats només es poden utilitzar de manera consumptiva en situacions d’emergència per a subministrament a poblacions.

 

Capítol II

Els usos, les dotacions i les demandes existents i previsibles. Les prioritats i la compatibilitat d’usos

 

Secció 1a

Usos, dotacions i demandes

 

Article 29

Classes d’usos

1. El Reial decret 907/2007, de 28 d’abril, d’aprovació del Reglament de la planificació hidrològica, a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears quantifica les dotacions i les demandes dels usos de les masses d’aigua subterrània:

a) Subministrament: ús i proveïment a la població, que inclou ús domèstic en habitatges aïllats (consum dispers).

b) Ús industrial.

c) Ús agrari (regadius i ramaderia).

d) Golf.

2. A les masses costaneres i de transició es diferencien els usos següents:

a) Usos consumptius, que consisteixen en:

• La captació d’aigües marines per a dessalinització, refrigeració, piscifactories, aquaris i qualsevol altre ús que n’impliqui la captació o l’extracció.

• La captació d’aigües de transició, que només pot fer-se en situacions d’emergència i per a ús de proveïment a poblacions.

b) Usos no consumptius, que consisteixen en ancoratges, usos ludicorecreatius, transport i qualsevol altra activitat que impliqui usos o ocupació d’una massa d’aigua costanera o de transició.

3. Així mateix també s’han quantificat els volums i els cabals mínims exigibles per raons ambientals.

Article 30

Dotacions màximes per a ús i proveïment a la població

1. Les dotacions d’aigua màximes que preveu aquest Pla per a proveïment urbà, en l’actualitat i fins el 2027, als efectes de l’avaluació de la demanda per a l’assignació i la reserva de recursos, són les que figuren en el quadre 13:

Quadre 13

Dotacions màximes per a abastiment urbà (l/h./dia)

 

Illa	Actual	2027
Mallorca	290	270
Menorca	283	270
Eivissa	214	250
Formentera	201	240

2. Les dotacions indicades inclouen les pèrdues en conduccions, dipòsits i xarxes de distribució, i es refereixen als volums subministrats en el punt de captació.

3. El terme abastament urbà inclou els aprofitaments municipals, domèstics, comercials, industrials, de serveis i, en general, tots els connectats a les xarxes municipals.

4. Excepcionalment, prèvia sol·licitud municipal, es poden admetre dotacions més altes, amb caràcter temporal, per a proveïments urbans existents, havent acreditat documentalment que en els darrers anys la dotació subministrada ha estat superior als màxims fixats i que el volum facturat és com a mínim el 70 % del volum extret.

Article 31

Pèrdues en les xarxes municipals

1. És un objectiu d’aquest Pla que el percentatge màxim de pèrdues admissibles en els proveïments urbans actuals no superi el 30 % del volum d’aigua subministrada. En el cas que sigui superior, el municipi pot aprovar un pla de gestió de la demanda en els termes que preveu l’article 22.4 de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives. De la mateixa manera, en el cas de pèrdues inferiors, els ajuntaments poden adoptar aquests plans de gestió com a eina de millora i protecció del domini públic hidràulic.

2. S’entén per volum d’aigua subministrada el volum total d’aigua extreta en origen, comptabilitzant l’aigua facturada i la no facturada. Es considera un objectiu del Pla assolir un valor màxim de pèrdues del 25 % per al 2015, i del 20 % per al 2021.

3. En la planificació urbanística o d’ordenació del territori que prevegi actuacions de transformació urbanística (article 14 del Text refós de la llei del sòl), només s’admeten pèrdues del 20 %, llevat que les administracions competents elaborin un pla de gestió de la demanda, d’acord amb els criteris que estableix l’article 22.4 de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives, en el qual s’incloguin les mesures que s’han d’adoptar per reduir les pèrdues en la xarxa i assolir el percentatge màxim de pèrdua del 20 %.

4. Les actuacions de millora de la xarxa i gestió integral de l’aigua que es considerin necessàries, les ha de dur a terme l’Administració local corresponent, sense perjudici de la col·laboració de les administracions insular, autonòmica i estatal.

5. Sobre la base del principi de col·laboració entre administracions públiques, l’entitat pública o privada que subministri l’aigua a la població, qualsevol que sigui el títol que l’habiliti, ha de facilitar periòdicament a l’Administració hidràulica la informació relativa als extrems següents:

a) Volum d’aigua extret en origen, desagregat per a cada un dels punts d’aportació d’aigua.

b) Volum d’aigua subministrat total i desagregat per nuclis.

c) Volum d’aigua subministrat i facturat, desagregat per nuclis.

d) Volum d’aigua subministrat i no facturat, desagregat per nuclis.

e) Auditoria anual del sistema d’acord amb els estàndards internacionals.

 

Article 32

Dotacions per a l’ús industrial

Les dotacions màximes d’aigua que preveu aquest Pla per a l’ús i la demanda d’indústries no connectades a la xarxa urbana, a l’efecte de l’avaluació de la demanda per a l’assignació i la reserva de recursos, són les que resultin de la documentació aportada i contrastada per l’Administració hidràulica, segons les millors tècniques disponibles.

En el cas que sigui possible determinar la dotació, s’han de tenir en compte, segons el tipus d’activitat industrial, les dotacions en m³ usats/any i m³/1.000 euros de valor afegit brut (VAB) que indica la Instrucció de planificació hidrològica vigent.

Article 33

Dotacions per a l’ús agrari

1. Les dotacions d’aigua per a usos en regadiu han de ser les necessàries per satisfer les necessitats hídriques dels cultius i els requeriments funcionals associats a les tècniques de reg.

2. A l’efecte de l’avaluació de la demanda, les dotacions màximes de reg per als cultius i les zones, com també els consums diaris i les dotacions anuals d’aigua per a ramaderia, són les que s’indiquen en el quadre 14.

Quadre 14

Dotacions màximes per conreus i per zones

Mallorca (m³/h./any)

Conreu	Dotació màxima (m3/h./any)
Cereal	3.000
Tubercles	8.000
Lleguminoses	2.500
Farratge	9.000
Hortícoles	8.000
Cítrics	6.000
Fruiters	5.000
Industrial	5.000
Ametller	3.000
Olivera	2.500
Vinya	3.000

Eivissa (m³/h./any)

Conreu	Dotació màxima (m3/h./any)
Cereal	2.000
Tubercles	8.000
Lleguminoses	1.500
Farratge	8.000
Hortícoles	8.000
Cítrics	6.000
Fruiters	5.000
Industrial	5.000
Ametller	3.000
Olivera	2.500
Vinya	3.000

Menorca (m³/h./any)

Conreu	Dotació màxima (m3/h./any)
Tubercles	6.000
Lleguminoses	1.000
Farratge	4.000
Hortícoles	6.000
Cítrics	4.000
Fruiters	3.500
Industrials	5.000
Olivera	2.000
Vinya	2.500

Formentera (m³/h./any**)

Conreu	Dotació màxima (m3/h./any)
Cereal	2.000
Tubercles	8.000
Lleguminoses	1.500
Farratge	8.000
Hortícoles	8.000
Cítrics	6.000
Fruiters	5.000
Industrial	5.000
Olivera	2.500
Vinya	3.000

Consums diaris i dotacions anuals d’aigua per a ramaderia

Animal i fase productiva	Carrega ramadera (UBG)	Aigua (l/dia)		Dotació anual (m3/any)
		Beguda	Servei
Boví Reproductors lactants Reproductors Vedells Anyolls Vaques	1 1 0,7 0,6 0,3	78 56 22 48 33	22 22 11 11 2	42,9 33,5 14,2 25,3 15,0
Porcí Porcella amb porcells Reposició Porcells de 6 a 20 kg Porcs de 20 a 100 kg Verros	0,25 0,14 0,02 0,12 0,3	26,0 10,5 1,6 6,0 16,0	7,2 0,7 0,35 1 1,7	14,3 4,8 0,8 3,0 7,6
Aus Gallines Recria de gallines Reproductors Recria de reproductors Pollastres d’engreix	0,009 0,004 0,01 0,006 0,004	0,22 0,12 0,25 0,13 0,16	0,15 0,01 0,15 0,01 0,09	0,2 0,1 0,2 0,1 0,1
Equí Reproductors	0,9	32,5	5	16,1
Oví – cabrum Reproductors Reproductors lactants Anyells o cabrits	0,15 0,15 0,05	5,8 7,0 1,0	0,6 0,6	2,7 3,2 0,4

3. No obstant el que s’exposa en l’apartat anterior, les quantitats indicades es poden revisar a mesura que es coneguin les dotacions realment utilitzades amb més precisió.

4. Amb caràcter general i llevat del que preveu l’apartat anterior, no s’han d’autoritzar dotacions més elevades que les que s’indiquen i s’han de prioritzar els projectes que per la tipologia i la tecnologia siguin més eficients.

Article 34

Cabals i volums mínims exigibles per raons mediambientals

1. Als efectes d’aquest Pla, en les masses d’aigua de torrent o de transició es considera cabal ecològic, mediambiental o de manteniment, el cabal que contribueix a assolir el bon estat o bon potencial ecològic en els torrents o en les masses d’aigua de transició i manté, com a mínim, la vida piscícola, la fauna i la flora que de manera natural habitarien o podrien habitar al torrent o a la massa d’aigua de transició, com també la vegetació a la riba. A les masses d’aigua subterrània es considera cabal ecològic o de manteniment el cabal necessari per evitar o corregir problemes d’intrusió marina o de sobreexplotació.

2. Els requeriments estacionals d’aigua per al manteniment de les zones humides, els ha de determinar, de manera individualitzada, l’Administració hidràulica en col·laboració amb l’Administració competent en matèria d’espais naturals.

3. No obstant el que s’exposa en l’apartat anterior, amb caràcter provisional, els volums mínims que s’han de mantenir com a flux de sortida o per evitar o corregir problemes d’intrusió marina de les masses d’aigua subterrània, com també per alimentar les zones humides, són els que s’indiquen en el quadre 15:

Quadre 15

Volums mínims provisionals que s’han de mantenir com a flux de sortida per evitar intrusions marines i mantenir els aiguamolls (hm³/any)

A. Sortides a la mar

Mallorca

Massa d’aigua	Sortida real (hm3/any)	Sortida mínima (hm3/any)
1801M1 Coll Andritxol	54	50
1801M2 Port d’Andratx	49	50
1801M3 Sant Elm	40	40
1801M4 Ses Basses	50	50
1802M1 Sa Penya Blanca	125	85
1803M2 Lluc	897	651
1804M1 Ternelles	178	138
1804M2 Port de Pollença	220	200
1804M3 Alcúdia	68	70
1806M3 Port de Sóller	145	145
1811M1 Sa Pobla	200	300
1811M2 Llubí	100	100
1812M2 Es Capdellà	59	67
1812M3 Santa Ponça	251	257
1813M1 Sa Vileta	80	90
1813M2 Palmanova	242	276
1814M1 Xorrigo	223	223
1814M2 Sant Jordi	690	750
1814M3 Es Pont d’Inca	252	261
1816M2 Son Real	1.290	1.300
1817M1 Capdepera	181	110
1817M2 Son Servera	43	38
1817M5 Ferrutx	176	156
1820M1 Santanyí	645	670
1820M2 Cala d’Or	629	580
1820M3 Portocristo	787	800
1821M1 Marina de Llucmajor	1.564	1.550
1821M2 Pla de Campos	1.093	1.250
Total	10.330	10.257

Menorca

Massa d’aigua	Sortida real (hm3/any)	Sortida mínima (hm3/any)
1901M1 Maó	1.378	1.400
1901M2 Es Migjorn Gran	954	960
1901M3 Ciutadella de Menorca	1.993	2.100
1903M1 Addaia	147	120
1903M2 Tirant	13	6
Total	4.479	4.586

Eivissa

Massa d’aigua	Sortida real (hm3/any)	Sortida mínima (hm3/any)
2001M1 Portinatx	119	090
2001M2 Port de Sant Miquel	90	80
2002M1 Santa Agnès	173	182
2002M2 Pla de Sant Antoni	100	117
2003M1 Cala Llonga	030	040
2003M2 Roca Llisa	059	070
2004M1 Es Figueral	056	040
2004M2 Es Canar	068	080
2005M1 Cala Tarida	180	210
2005M2 Port Roig	22	20
2006M2 Jesús	200	210
2006M3 Serra Grossa	210	220
Total	1.312	1.359

 

Formentera

Massa d’aigua		Sortida real (hm3/any)	Sortida mínima (hm3/any)
211M1 La Mola	103		105
211M2 Cap de Barbaria	151		150
211M3 La Savina	182		183
Total	436		438

B. Manteniment d’aiguamolls

Mallorca

Massa d’aigua	Sortida actual (hm3/any)	Alimentació mínima (hm3/any)	Aiguamolls
1803M2 Lluc	0,01	0,01	Prat de Son Amer
1804M2 Port de Pollença	0,05	0,05	La Gola Prat de s’Ullal
1804M3 Alcúdia	0,58	0,50	Torrent de Sant Jordi Albufereta Prat de Maristany Estany des Ponts
1807M1 Esporles	0,01	0,01	Font de la Vila
1811M1 Sa Pobla	20,70	20,70	Estany des Ponts Albufera de Mallorca
1811M2 Llubí	4,00	6,00	Albufera de Mallorca
1813M2 Palmanova	0,31	0,30	Sa Porrassa
1814M2 Sant Jordi	0,50	0,40	Prat des Pil·larí Ses Fontanelles Prat de s’aeroport
1816M2 Son Real	0,17	0,20	Estany de Son Bauló Estany de Son Real Estany de na Borges
1817M1 Capdepera	0,17	0,10	Estany de Canyamel
1820M1 Santanyí	0,15	0,10	Prat de Portopetro Font de na Lis S’Amarador
1820M2 Cala d’Or	0,01	0,01	Bassa de Cala Magraner Bassa de Cala Murada Caló d’en Marçal
1820M3 Portocristo	0,10	0,10	Riuet de s’Illot Riuet del Port de Manacor Estany d’en Mas Bassa de Cala Magraner
1821M2 Pla de Campos	2,10	1,00	Estany de ses Gambes Es Tamarell Salines de Sant Jordi Salobrar de Campos Dunes de sa Ràpita
Total	28,86	29,48

Menorca

Massa d’aigua	Sortida actual (hm3/any)	Alimentació mínima (hm3/any)	Aiguamolls
1901M1 Maó	0,10	0,10	Maresme de cala Canutells Cala en Porter
1901M2 Es Migjorn Gran	1,30	1,20	Cala en Porter Prat de Son Bou Trebalúger Cala Galdana Macarella
1901M3 Ciutadella de Menorca	0,20	0,20	Macarella Son Saura Sud
1903M1 Addaia	0,20	0,05	Albufera des Mercadal Bassa de cala Molí
1903M2 Tirant	0,08	0,05	Prats de Tirant i Lluriac
Total	1,88	1,60

Eivissa

Massa d’aigua	Sortida actual (hm3/any)	Alimentació mínima (hm3/any)	Aiguamolls
2003M1 Cala Llonga	0,05	0,05	Riu de Santa Eulària
2003M2 Roca Llisa	0,10	0,10	Ses Feixes de Vila i Talamanca
2006M2 Jesús	0,20	0,20	Ses Feixes de Vila i Talamanca Ses Salines d’Eivissa
Total	0,35	0,35

Formentera

Massa d’aigua	Sortida actual (hm3/any)	Alimentació mínima (hm3/any)	Aiguamolls
2101M3 La Savina	0,10	0,10	Ses Salines de Formentera Estany Pudent Estany des Peix
Total	0,10	0,10

4. Els volums que preveu l’apartat anterior es poden revisar a mesura que s’avanci en l’estudi de les masses d’aigua subterrània. Si d’aquest estudi es desprèn que amb volums inferiors s’aconsegueixen els objectius indicats en aquest article per assolir un bon estat o un bon potencial ecològic de les masses d’aigua, la diferència entre els que s’indiquen en el quadre 16 i els realment calculats s’ha de considerar recurs disponible als efectes que preveu l’article 26.6 d’aquest Pla.

 

Secció 2a

Les prioritats i la compatibilitat d’usos

 

Article 35

Ordre de prioritat entre usos

1. A tots els efectes, d’acord amb el que preveu l’article 98.2 del Reglament del domini públic hidràulic i especialment en el cas de competència de projectes, i dins dels usos identificats en els quadres 9 i 10, s’estableix l’ordre de prioritat següent:

1r. Usos de la població, incloses les indústries de baix consum, situades en nuclis de població i connectades a les xarxes municipals.

2n. Regadius i altres usos agraris existents.

3r. Usos industrials no inclosos en els apartats anteriors.

4t. Aqüicultura

5è. Usos recreatius

6è. Altres aprofitaments.

7è. Usos ambientals, diferents als volums i als cabals exigibles per raons ambientals que preveu l’article 34.

En tots els casos s’han de valorar les exigències de qualitat requerida davant la mera disponibilitat de recursos.

Els recursos disponibles per a previsions de creixement en els diferents instruments d’ordenació urbanística no poden ser acreditats més enllà de la vigència d’aquest Pla. En qualsevol cas, per a justificar aquests recursos disponibles s’han de complir els criteris fixats per la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears per a les avaluacions ambientals estratègiques.

3. En situació de sequera o escassetat d’aigua, s’han d’aplicar les ordres de preferència que preveu l’article 133 d’aquesta norma.

Article 36

Ordre de preferència d’aprofitaments dins del mateix ús

Dins un mateix ús, es consideren preferents els aprofitaments següents:

a) Els aprofitaments de major utilitat pública davant els d’interès particular.

b) Els aprofitaments que introdueixin tècniques de menor consum d’aigua i, entre els del mateix tipus d’aprofitament, els que siguin més favorables per a l’estat de les masses d’aigua.

c) En les masses de risc, els aprofitaments que implantin pràctiques per a la prevenció contra la contaminació difusa i la millora de l’eficiència de reg.

d) Els aprofitaments que no disposin d’una font alternativa de subministrament, o en disposin amb dificultats, enfront dels que en disposin. En l’aspecte qualitatiu, el recurs alternatiu ha de complir les condicions mínimes de qualitat per a l’ús a què es destini.

e) Els aprofitaments més compatibles amb altres usos, o que tinguin un major efecte regulador o causin efectes ambientals negatius menors.

f) Dins l’ús de regs, els regadius preexistents que estiguin infradotats.

Article 37

Compatibilitat d’usos

En aplicació d’aquest Pla, s’han de fomentar els projectes que permetin el màxim aprofitament simultani o successiu dels recursos hidràulics, d’acord amb els objectius mediambientals del Pla.

 

Capítol III

L’assignació i la reserva de recursos naturals i la previsió d’ús dels recursos no convencionals

 

Secció 1a

Disposicions generals

 

Article 38

Classes de recursos a l’efecte de l’assignació, la reserva o la previsió d’ús

A l’efecte de l’assignació, la reserva o la previsió d’ús, els recursos hídrics disponibles es classifiquen, segons l’origen, en recursos subterranis, superficials i no convencionals.

Els recursos naturals disponibles (subterranis i superficials) són objecte d’assignació o reserva. Els recursos no convencionals disponibles són objecte de previsió d’ús.

Article 39

Reserva de recursos a favor de l’Administració

1. Els recursos necessaris per complir els objectius fixats en previsió de les demandes que correspon atendre amb les obres hidràuliques específiques que preveu aquest Pla, per motius d’utilitat pública, que no hagin estat objecte de concessió, es reserven a favor de l’Administració hidràulica d’acord amb el que preveuen l’article 20 del Reglament de la planificació hidrològica, i la secció 9a, capítol II, títol II, del Reglament del domini públic hidràulic.

2. El volum d’aquesta reserva, com també la procedència i l’aplicació a què es destini, queden fixats, per a cada un dels sistemes, en les seccions següents d’aquest capítol.

Article 40

Recursos subterranis

1. A l’efecte d’aquest Pla, les masses d’aigua subterrània es classifiquen en:

a) Masses d’aigua subterrània en bon estat.

b) Masses d’aigua subterrània en risc, que poden assolir el bon estat el 2015.

c) Masses d’aigua subterrània prorrogables, que poden assolir el bon estat a més llarg termini (2021 o 2027).

d) Masses d’aigua subterrània excepcionables, que, per alguna causa, no assoliran mai el bon estat. Per a aquestes masses d’aigua, es fixen objectius menys rigorosos.

2. Els recursos subterranis de cada massa d’aigua subterrània, a excepció de les que tinguin problemes de sobreexplotació o de salinització, s’han d’assignar en primer lloc a atendre els usos actuals existents, amb l’objectiu de consolidar aquests usos i aprofitaments, amb preferència sobre nous aprofitaments futurs.

3. Les masses d’aigua subterrània en risc, prorrogables i excepcionables són les que s’indiquen en el quadre 16:

Quadre 16

Masses d’aigua subterrània en risc, prorrogables i excepcionables
per sistema d’explotació

Mallorca

Masses en risc	Masses prorrogables	Masses excepcionables
1801M1 Coll Andritxol 1801M3 Sant Elm 1804M3 Alcúdia 1805M2 Eixartell 1805M3 S’Arboçar 1811M4 Navarra 1811M5 Crestatx 1812M3 Santa Ponça 1814M1 Xorrigo 1816M1 Ariany 1816M2 Son Real 1818M2 Santa Cirga 1819M1 Sant Salvador 1819M2 Cas Concos 1820M3 Portocristo 1821M1 Marina de Llucmajor	1801M2 Port d’Andratx 1804M2 Port de Pollença 1806M4 Sóller 1811M2 Llubí 1811M3 Inca 1812M2 Es Capdellà 1813M1 Sa Vileta 1813M2 Palmanova 1814M3 Es Pont d’Inca 1814M4 Son Reus 1818M1 Son Talent 1820M1 Santanyí 1820M2 Cala d’Or	1811M1 Sa Pobla 1814M2 Sant Jordi 1821M2 Pla de Campos

Menorca

Masses en risc	Masses prorrogables
1901M2 Es Migjorn Gran	1901M1 Maó 1901M3 Ciutadella de Menorca 1903M1 Addaia 1903M2 Tirant

 

Eivissa

Masses en risc	Masses prorrogables
2002M1 Santa Agnès 2002M2 Pla de Sant Antoni 2003M2 Sa Roca Llisa 2005M1 Cala Tarida 2005M2 Port Roig	2003M1 Cala Llonga 2006M2 Jesús 2006M3 Serra Grossa

Formentera

Masses prorrogables
2101M1 La Mola 2101M2 Cap de Barbaria 2101M3 La Savina

4. Les masses d’aigua que no s’indiquen en el quadre 16 s’entenen masses d’aigua en bon estat.

5. A les masses d’aigua que figuren en el quadre de l’apartat anterior, només s’assignen per al primer termini del Pla els recursos que es consideren explotables durant un temps indefinit en les circumstàncies actuals de recàrrega dels aqüífers, sense que es deteriori la qualitat de l’aigua i amb l’aplicació de les mesures correctores pertinents.

6. Els recursos disponibles no assignats conforme al que preveu l’apartat 2 d’aquest article es poden aplicar, dins de cada illa, per satisfer indistintament les demandes d’abastament previstes i no satisfetes.

7. Les demandes no satisfetes amb els recursos disponibles en la distribució actual, només es poden satisfer mitjançant la gestió de la demanda, la reutilització d’aigües regenerades o el dessalatge d’aigua de mar.

Article 41

Recursos no convencionals

1. L’Administració hidràulica ha de fomentar la utilització d’aigües residuals regenerades que tinguin la qualitat adequada per atendre, per aquest ordre, els usos següents:

a) Usos agrícoles existents (segons els requeriments) que en l’actualitat s’atenen amb recursos subterranis; nous regadius agrícoles que substitueixi el reg amb aigua subterrània per reg amb aigües regenerades, i implantació de nous regadius amb aigües regenerades.

b) Manteniment de zones verdes, excepte per raons de salut pública acreditades degudament.

c) Usos per a vivers d’arbres fruiters i forestals, emmagatzematge i producció de plantes ornamentals, producció de llavors i planters.

Els camps de golf només poden satisfer les demandes d’aigua amb aigües residuals regenerades o dessalades, sense que en cap cas sigui possible atendre aquesta demanda amb aigua subterrània. L’aigua dessalada només pot procedir dels processos de dessalatge d’aigua de mar. S’ha de prioritzar l’ús d’aigua regenerada sobre l’ús d’aigua dessalada.

2. L’aigua de mar dessalada es pot utilitzar per atendre les demandes d’abastament urbà que no sigui possible satisfer amb altres recursos o amb una millora de la gestió de la demanda.

 

Secció 2a

Assignació i reserva de recursos en el sistema d’explotació de Mallorca

 

Article 42

Assignació de recursos superficials

Els recursos superficials disponibles en els embassaments del Gorg Blau i Cúber s’assignen, en situacions de no emergència, a abastir el municipi de Palma.

Article 43

Reserves de recursos superficials

1. D’acord amb el que disposen els articles 90 a 92 i 115 del Reglament del domini públic hidràulic, s’estableix a favor de l’Administració hidràulica la reserva dels recursos superficials següents:

a) Els recursos que es poden obtenir mitjançant la captació i la derivació de cabals circulants pels torrents d’Almadrà i Solleric, sempre que es mantingui el cabal ecològic necessari.

b) Els recursos obtinguts mitjançant la captació, la derivació i l’emmagatzematge superficial o subterrani de cabals circulants pel torrent des Rafal (Sant Miquel) procedents de les Ufanes de Gabellí.

Els recursos indicats en els apartats anteriors poden aplicar-se, directament o mitjançant recàrrega artificial d’aqüífers, a abastir les poblacions que ho necessitin.

2. A l’efecte d’aquest article, s’entén per recursos obtenibles els que resultin d’aplicar a les infraestructures corresponents unes regles d’operació que no afectin la preservació de s’Albufera i dels seus ecosistemes associats, ni minorin la disponibilitat dels recursos actualment aprofitats de les masses.

Article 44

Assignació de recursos subterranis

1. En el sistema d’explotació de Mallorca s’assignen143,69 hm³/any dels recursos subterranis disponibles el 2015 per a proveïment i per a regadiu, d’acord amb el desglossament per masses que consta en el quadre 17:

Quadre 17

Assignació de recursos subterranis a Mallorca (hm³/any)

 

Codi	Nom	Abastiment*	Regadiu**	Total***
1801M1	Coll Andritxol	0,000	0,085	0,085
1801M2	Port d’Andratx	0,000	0,498	0,498
1801M3	Sant Elm	0,000	0,023	0,023
1801M4	Ses Basses	0,000	0,279	0,279
1802M1	Sa Penya Blanca	0,000	0,175	0,175
1802M2	Banyalbufar	0,496	0,204	0,700
1802M3	Valldemossa	0,467	0,325	0,792
1803M1	Escorca	0,000	0,265	0,265
1803M2	Lluc	0,028	0,537	0,565
1804M1	Ternelles	0,725	0,302	1,027
1804M2	Port de Pollença	0,455	0,422	0,877
1804M3	Alcúdia	0,493	0,483	0,977
1805M1	Pollença	0,000	0,778	0,778
1805M2	Aixartell	0,225	0,337	0,563
1805M3	S’Arboçar	0,058	0,381	0,439
1806M1	S’Olla	0,704	0,000	0,704
1806M2	Sa Costera	0,000	0,584	0,584
1806M3	Port de Sóller	0,200	0,275	0,475
1806M4	Sóller	0,400	2,836	3,236
1807M1	Esporles	0,663	1,629	2,291
1807M2	Sa Fita del Ram	0,013	0,281	0,294
1808M1	Bunyola	5,744	0,288	6,032
1808M2	Massanella	0,088	0,055	0,142
1809M1	Lloseta	1,122	0,273	1,395
1809M2	Penya Flor	4,088	0,559	4,647
1810M1	Caimari	0,545	0,016	0,562
1811M1	Sa Pobla	2,125	6,490	8,615
1811M2	Llubí	8,366	2,742	11,108
1811M3	Inca	2,408	6,580	8,988
1811M4	Navarra	0,958	0,094	1,051
1811M5	Crestatx	1,673	0,122	1,795
1812M1	Galatzó	1,368	0,014	1,382
1812M2	Es Capdellà	1,952	0,204	2,156
1812M3	Santa Ponça	0,000	0,067	0,067
1813M1	Sa Vileta	2,430	0,975	3,405
1813M2	Palmanova	0,000	0,811	0,811
1814M1	Xorrigo	4,109	2,039	6,148
1814M2	Sant Jordi	0,704	1,040	1,743
1814M3	Es Pont d’Inca	7,952	3,579	11,531
1814M4	Son Reus	0,359	5,539	5,899
1815M1	Porreres	0,491	0,952	1,443
1815M2	Montuïri	0,186	0,874	1,060
1815M3	Algaida	0,556	1,037	1,593
1815M4	Petra	0,379	3,627	4,007
1816M1	Ariany	0,784	1,573	2,357
1816M2	Son Real	0,409	0,098	0,507
1817M1	Capdepera	3,104	0,983	4,087
1817M2	Son Servera	2,087	0,434	2,521
1817M3	Sant Llorenç	1,314	0,882	2,196
1817M4	Ses Planes	1,174	0,379	1,552
1817M5	Ferrutx	0,170	0,026	0,196
1817M6	Es Racó	0,000	0,274	0,274
1818M1	Son Talent	1,385	2,007	3,391
1818M2	Santa Cirga	1,552	0,742	2,294
1818M3	Sa Torre	1,190	0,597	1,787
1818M4	Justaní	0,000	1,597	1,597
1818M5	Son Macià	0,106	0,317	0,422
1819M1	Sant Salvador	4,308	0,803	5,112
1819M2	Cas Concos	1,007	0,115	1,122
1820M1	Santanyí	0,336	0,078	0,414
1820M2	Cala d’Or	0,173	0,070	0,244
1820M3	Portocristo	0,000	0,408	0,408
1821M1	Marina de Llucmajor	1,094	3,502	4,596
1821M2	Pla de Campos	0,412	3,174	3,586
1821M3	Son Mesquida	1,269	2,555	3,824
Total		74,4	69,30	143,69

*Inclou abastiment domèstic.

**Inclou abastiment ramader i consum dispers.

***No inclou el consum de camps de golf indicat en els quadres 9 i 10, la quantitat del qual queda assignada

2. Si dels treballs d’actualització del balanç hídric, estat de les masses d’aigua, de drets d’aprofitament i altres factors significatius, resulten quantitats significativament diferents a les del quadre anterior, l’Administració hidràulica pot modificar-les, amb l’informe preceptiu del Consell Balear de l’Aigua.

Article 45

Reserva de recursos subterranis

1. L’increment de recursos subterranis disponibles fins el 2015 a les masses d’aigua subterrània que s’esmenten, es xifra en 30,01 hm³/any, distribuïts com s’indica en el quatre 18:

Quadre 18

Reserva de recursos subterranis a Mallorca (hm³/any)

 

Codi	Nom	Reserva (hm3/any)
1801M4	Ses Basses	0,50
1802M1	Sa Penya Blanca	0,20
1802M2	Banyalbufar	0,50
1802M3	Valldemossa	1,00
1803M2	Lluc	2,20
1805M1	Pollença	3,80
1805M3	S’Arboçar	0,50
1806M1	S’Olla	3,60
1807M1	Esporles	6,50
1807M2	Sa Fita del Ram	1,70
1808M1	Bunyola	2,00
1808M2	Massanella	1,90
1810M1	Caimari	1,61
1812M2	Es Capdellà	1,00
1814M1	Xorrigo	3,00
Total		30,01

Aquests increments es poden obtenir mitjançant la construcció de pous nous, millores en l’aprofitament de fonts i recàrrega artificial.

2. L’increment a què es refereix l’apartat anterior es reserva a favor de l’Administració hidràulica, en els termes que estableixen els articles 90 a 92 i 115 del Reglament del domini públic hidràulic.

3. Així mateix, s’estableix la reserva a favor de l’Administració hidràulica dels recursos subterranis obtenibles mitjançant recàrrega artificial d’aqüífers, tant amb els recursos superficials reservats en l’article 45 com amb altres que es puguin utilitzar en la recàrrega.

Article 46

Recursos no convencionals

1. En el sistema d’explotació es generen 20,25 hm³/any d’aigua dessalada i es preveu un increment per a 2015 de 15,62 hm³/any; és a dir, que es preveu que el 2015 es generin 35,87 hm³/any.

2. En el sistema d’explotació s’utilitzen 26,09 hm³/any d’aigua regenerada per al regadiu, 18,82 hm³/any per al terrenys agrícoles i 7,27 hm³/any per als camps de golf. Es preveu un increment de fins a 40,63 hm³/any per al 2015.

3. En l’assignació de recursos subterranis a què es refereix l’article 44 s’inclou l’alliberament de cabals d’aigües subterrànies pels previstos d’aigua dessalada i aigua regenerada.

 

Secció 3a

Assignació i reserva de recursos en el sistema d’explotació de Menorca

 

Article 47

Assignació de recursos subterranis

En el sistema d’explotació de Menorca s’assignen 14,09 hm³/any del recursos subterranis disponibles el 2015 per a proveïment i per a regadiu, d’acord amb el desglossament per masses que consta en el quadre 19:

Quadre 19

Assignació de recursos subterranis a Menorca (hm³/any)

 

Codi	Nom	Abastiment*	Regadiu**	Total
1901M1	Maó	3,672	1,130	4,81
1901M2	Migjorn Gran	1,261	0,534	1,79
1901M3	Ciutadella de Menorca	2,439	1,726	4,17
1902M1	Sa Roca	2,123	0,976	3,10
1903M1	Addaia	0,049	0,031	0,08
1903M2	Tirant	0,122	0,018	0,14
Total		9,66	4,41	14,09

*Inclou abastiment domèstic.

**Inclou abastiment ramader i consum dispers.

Si dels treballs d’actualització del balanç hídric, estat de les masses d’aigua, de drets d’aprofitament i altres factors significatius, resulten quantitats significativament diferents a les del quadre anterior, l’Administració hidràulica pot modificar-les, amb l’informe preceptiu del Consell Balear de l’Aigua.

Article 48

Reserva de recursos subterranis

1. L’increment de recursos subterranis disponibles fins el 2015 a la massa d’aigua subterrània 19.02-M1 Sa Roca es xifra en 0,50 hm³/any.

Aquest increment es pot obtenir, si cal, mitjançant la construcció de pous nous.

2. L’increment indicat en l’apartat anterior es reserva a favor de l’Administració hidràulica, d’acord amb els articles 90 a 92 i 115 del Reglament del domini públic hidràulic.

Article 49

Recursos no convencionals

1. La planta dessalinitzadora de Ciutadella de Menorca té una capacitat de producció prevista de 3,65 hm³/any.

2. En el sistema d’explotació s’utilitzen 0,29 hm³/any d’aigua regenerada per al reg de camps de golf, i es preveu un increment per a 2015 de fins a 3,69 hm³/any per al reg agrícola i, si escau, de camps de golf.

3. En l’assignació dels recursos subterranis a què es refereix l’article 47 s’inclou l’alliberament dels cabals d’aigües subterrànies pels previstos d’aigua dessalada i aigua regenerada.

 

Secció 4a

Assignació i reserva de recursos en el sistema d’explotació d’Eivissa

 

Article 50

Assignació de recursos subterranis

En el sistema d’explotació d’Eivissa s’assignen 12,07 hm³/any dels recursos subterranis disponibles el 2015 per a proveïment i per a regadiu, d’acord amb el desglossament per masses que consta en el quadre 20:

Quadre 20

Assignació de recursos subterranis a Eivissa (hm³/any)

 

Codi	Nom	Abastiment*	Regadiu**	Total
2001M1	Portinatx	0,553	0,211	0,764
2001M2	Port de Sant Miquel	0,168	0,345	0,513
2002M1	Santa Agnès	0,306	0,228	0,534
2002M2	Pla de Sant Antoni	0,326	0,252	0,579
2002M3	Sant Agustí	0,375	0,593	0,968
2003M1	Cala Llonga	0,878	0,544	1,422
2003M2	Sa Roca Llisa	0,112	0,071	0,183
2003M3	Riu de Santa Eulària	0,807	0,854	1,661
2003M4	Sant Llorenç de Balafia	0,386	0,969	1,355
2004M1	Es Figueral	0,338	0,299	0,637
2004M2	Es Canar	0,418	0,571	0,990
2005M1	Cala Tarida	0,049	0,043	0,092
2005M2	Port Roig	0,069	0,097	0,167
2006M1	Santa Gertrudis	0,322	0,509	0,831
2006M2	Jesús	0,003	0,047	0,051
2006M3	Serra Grossa	1,252	0,092	1,344
Total		6,36	5,73	12,07

*Inclou abastiment domèstic.

**Inclou abastiment agrícola i consum dispers.

2. Si dels treballs d’actualització del balanç hídric, estat de les masses d’aigua, de drets d’aprofitament i altres factors significatius, resulten quantitats significativament diferents a les del quadre anterior, l’Administració hidràulica pot modificar-les, amb l’informe preceptiu del Consell Balear de l’Aigua.

 

Article 51

Reserva de recursos subterranis

1. L’increment de recursos subterranis disponibles fins a l’any 2015 es xifra en 1,12 hm³/any, amb la distribució que s’indica en el quadre 21:

Quadre 21

Reserva de recursos a Eivissa (hm³/any)

 

Codi	Nom	Reserva (hm3/any)
2002M3	Sant Agustí	0,50
2003M4	Sant Llorenç de Balàfia	0,22
2004M1	Es Figueral	0,20
2006M1	Santa Gertrudis	0,20
Total		1,12

Aquests increments es poden obtenir, si cal, mitjançant la construcció de pous nous.

2. Els increments a què es refereix l’apartat anterior es reserven a favor de l’Administració hidràulica, d’acord amb els articles 90 a 92 i 115 del Reglament del domini públic hidràulic.

Article 52

Recursos no convencionals

1. Es preveu la capacitat de producció d’aigües dessalinitzades següent: 3,28 hm³/any a Eivissa, 6,38 hm³/any a Sant Antoni de Portmany i 5,47 hm³/any a Santa Eulària, cosa que implica un volum total de 15,13 hm³/any.

2. En el sistema d’explotació s’utilitzen 0,46 hm³/any d’aigua regenerada per al reg de camps de golf i es preveu un increment per a 2015 de fins a 4,56 hm³/any per al reg agrícola i, si escau, de camps de golf.

3. En l’assignació dels recursos subterranis a què es refereix l’article 50 s’inclou l’alliberament dels cabals d’aigües subterrànies pels previstos d’aigua dessalada i aigua regenerada.

Secció 5a
Assignació i reserva de recursos en el sistema d’explotació de Formentera

Article 53

Assignació de recursos subterranis

En el sistema d’explotació de Menorca s’assignen 0,05 hm³/any dels recursos subterranis disponibles el 2015 per a proveïment i per a regadiu, d’acord amb el desglossament per masses que consta en el quadre 22:

 

Quadre 22
Assignació de recursos subterranis per massa a Formentera (hm³/any)

Codi	Nom	Abastiment*	Regadiu**	Total
2101M1	La Mola	0,02	0,00	0,02
2101M2	Cap de Barbaria	0,01	0,01	0,02
2101M3	La Savina	0,01	0,00	0,01
Total		0,04	0,01	0,05

*Inclou abastiment domèstic.

**Inclou abastiment ramader i consum dispers.

2. Si dels treballs d’actualització del balanç hídric, l’estat de les masses d’aigua, els drets d’aprofitament i altres factors significatius, resulten quantitats significativament diferents a les del quadre anterior, l’Administració hidràulica pot modificar-ne els volums, amb l’informe preceptiu del Consell Balear de l’Aigua.

Article 54

Reserva de recursos subterranis

En el sistema d’explotació de Formentera no es preveu la reserva de recursos subterranis.

Article 55

Recursos no convencionals

1. La planta dessalinitzadora de Formentera té una capacitat de producció prevista d’1,46 hm³/any.

2. Es preveu utilitzar 0,18 hm³/any d’aigües regenerades per a reg agrícola per a 2015.

3. En l’assignació dels recursos subterranis a què es refereix l’article 53 s’inclou l’alliberament de cabals d’aigües subterrànies pels previstos d’aigua dessalada i aigua regenerada.

 

TÍTOL III
NORMES RELATIVES A L’ORDENACIÓ DELS APROFITAMENTS

Capítol I
Disposicions generals

Article 56

Criteris bàsics

1. Atès que la gran majoria de les demandes se satisfan amb l’aprofitament d’aqüífers, les mesures d’ordenació d’aquests aprofitaments, tant en quantitat com en qualitat, es refereixen fonamentalment a les masses d’aigua subterrànies.

2. En la política d’extraccions als aqüífers ha de prevaler la conservació de la quantitat i la qualitat del recurs, i s’ha de tractar d’evitar l’explotació sistemàtica de les reserves mobilitzables, amb el descens indefinit dels nivells piezomètrics consegüent, i, si escau, la salinització i la contaminació dels aqüífers.

3. Les extraccions totals màximes en un any mitjà s’han d’ajustar als recursos renovables estimats, minorats en les sortides naturals necessàries per evitar la salinització de l’aqüífer o altres efectes ambientals negatius i garantir la pervivència i el bon estat ecològic dels ecosistemes associats.

4. En el cas d’extraccions que produeixin un deteriorament greu en la qualitat de l’aigua de manera que es posi en perill la subsistència dels aprofitaments, s’han d’adoptar les mesures adequades de protecció, entre les quals s’han d’incloure la definició de perímetres de protecció i la substitució i l’adequació de les captacions. Aquestes possibles mesures són d’especial importància en aqüífers costaners amb risc de salinització.

Article 57

Instruments

A més dels perímetres de protecció que es tracten en el títol VI, els instruments que preveu el Pla per a l’ordenació dels aprofitaments d’aigües subterrànies són les normes per a l’atorgament de concessions i autoritzacions d’aprofitament de les masses d’aigua subterrànies.

Capítol II
Les concessions i les autoritzacions

Article 58

Prohibició d’autorització o concessió d’aigües subterrànies

Es prohibeix expressament la concessió d’autoritzacions o concessions d’aigües subterrànies per a camps de golf. Aquestes infraestructures només poden satisfer les demandes d’aigua amb aigües residuals regenerades o dessalades, d’acord amb el que disposa el títol V. S’ha de prioritzar l’ús d’aigua regenerada sobre l’ús d’aigua dessalada.

Article 59

Normes generals relatives a autoritzacions, concessions i inscripcions en el Registre d’Aigües

1. En les sol·licituds d’inscripció en el Registre d’Aigües, de comunicació prèvia, autorització o concessió, s’exigeixen els requisits que s’indiquen a continuació, a més dels que preveu l’article 184 del Reglament del domini públic hidràulic:

a) Justificació del cabal i el volum sol·licitats.

En la sol·licitud de concessió d’un aprofitament s’ha de fer constar el cabal modulat mensualment i el volum total anual.

Les sol·licituds s’han d’adaptar als criteris tècnics que l’Administració hidràulica hagi dictat sobre normes d’explotació específiques.

No s’han d’acceptar previsions de creixement a llarg termini. Les previsions de creixement s’han de fer coincidint amb els cicles de planificació hidrològica, cada sis anys (2015, 2021, 2027), i no s’han d’acceptar previsions que superin el cicle de sis anys.

b) Cabal màxim instantani per captació.

En el cas de superar un litre/segon, si així ho requereix l’Administració hidràulica motivadament, el concessionari estarà obligat a fer un assaig de bombament sota les condicions tècniques que l’indiqui l’Administració hidràulica, cosa que permetrà fixar aquest cabal.

c) Profunditats de perforació.

S’estableix, amb caràcter general, una limitació a la profunditat que no sobrepassi la base de l’aqüífer que s’ha d’explotar.

Així mateix, en els aqüífers en contacte amb la mar, s’ha d’adjuntar a la sol·licitud un estudi justificatiu de la profunditat adoptada en relació amb la situació del front salí i un possible avanç d’aquest. En els aqüífers lliures, la profunditat màxima de les perforacions no pot sobrepassar la cota del terreny més la distància resultant de la relació següent:

Profunditat de perforació = (0,005 x distància a la mar en metres) + cota del terreny sobre el nivell de la mar.

d) Afeccions.

Amb qualsevol sol·licitud de concessió que pugui afectar altres usuaris inscrits en el Registre d’Aigües s’ha de presentar un estudi en el qual s’analitzin les afeccions que es puguin originar a aquests usuaris.

e) Distància entre captacions alienes.

Les distàncies mínima a captacions alienes són les que s’indiquen a continuació, llevat que es presenti una autorització escrita del propietari de l’aprofitament preexistent per poder aprofitar un cabal major:

• Per a cabals iguals o inferiors a 0,15 l/s: 10 m en sòl urbà i 20 m en sòl no urbanitzable.
• Per a cabals superiors a 0,15 l/s: 100 m tant en sòl no urbanitzable com urbà, en el supòsit que es pugui fer una captació en aquest darrer tipus de sòl.

En el cas de no obtenir l’autorització escrita del propietari de l’aprofitament preexistent, el cabal instantani no ha de ser superior a 0,15 l/s (540 l/h).

f) Substitució de captacions.

Amb l’objecte de millorar el rendiment d’una captació que disposi de títol legal, amb l’autorització prèvia de l’Administració hidràulica, es pot reparar, modificar o fins i tot construir una nova captació, en substitució de la inicial, en un radi de 10 m d’aquella o entre 11 i 40 m sempre que no afecti terceres persones ni se situï a una distància menor de la permesa d’altres captacions preexistents. La captació original, si escau, ha de ser clausurada i segellada. L’Administració hidràulica pot adaptar-la per als mesuraments piezomètrics, la presa de mostres o els registres geofísics.

La nova captació no pot sobrepassar les dimensions, la profunditat ni el diàmetre de l’anterior.

En el cas de captacions per a un volum anual superior a 7.000 m³ que no disposin de concessió però estiguin emparades per un títol legal, s’han d’aplicar els mateixos criteris tot i que la nova captació està subjecta a la concessió.

g) Control de cabals concedits.

Les obres de captació comporten l’obligació de l’usuari d’instal·lar a càrrec seu un comptador volumètric que permeti controlar el cabal i el volum realment utilitzats. El manteniment del dispositiu d’aforament és responsabilitat del concessionari. Les normes d’instal·lació, muntatge, manteniment i verificació s’han de regular reglamentàriament.

h) Instal·lacions.

A més del comptador volumètric, les obres de captació s’han d’equipar amb els elements següents:

• Tub piezomètric annex, que permeti el pas d’una sonda de mesura de nivell, de diàmetre interior no inferior a 25 mm, que ha d’arribar com a mínim fins a la zona d’aspiració de la bomba.
• Aixeta per a presa de mostres, en el cas de concessions per a subministraments públics.

i) Aïllament.

Amb caràcter general s’ha de segellar el sondeig des del brocal fins a una profunditat de 3 m com a mínim, mitjançant la cimentació de l’espai anular entre la canonada cega i la paret del sondeig. La corona de cimentació ha de ser de 5 cm de gruix com a mínim.

j) Profunditat màxima de col·locació de la bomba.

La profunditat màxima de col·locació de la bomba a totes les masses connectades amb el mar és la cota sobre el nivell de la mar menys un metre, excepte en casos degudament justificats davant l’Administració hidràulica.

k) Distància dels sondejos respecte de la franja costanera.

L’Administració hidràulica, amb l’estudi previ de les característiques hidrogeològiques, la qualitat i la quantitat de les aigües de les masses subterrànies i l’estat del front salí, ha de determinar les distàncies costaneres a les quals queden prohibides les perforacions per a la captació d’aigua subterrània amb un contingut de sal inferior a l’aigua de mar.

Mentre no es fixin aquestes distàncies costaneres, provisionalment queden prohibides les perforacions per a la captació d’aigua subterrània amb un contingut de sal inferior a la de l’aigua de mar en una franja costanera de 200 metres. Les perforacions per a la captació d’aigües subterrànies amb un contingut de sal equivalent a l’aigua de mar per a usos com ara el dessalatge, la geotèrmia o usos directes (piscines, balnearis, etc.) s’han de fer com a màxim a una distància de la costa no superior a 200 m, excepte en casos degudament justificats mitjançant l’estudi hidrogeològic oportú. Les perforacions per a la captació d’aigua amb un contingut salí equivalent a l’aigua de mar, per tal d’assegurar que l’aigua salada es capta per sota de la interfase aigua dolça-aigua salada, han de seguir les pautes que s’assenyalen en l’article 67.

A la franja costanera compresa entre els 200 i els 1.000 metres es poden concedir autoritzacions d’extracció d’aigua subterrània. El cabal instantani màxim autoritzable és de 0,5 l/s; el volum màxim atorgable, de 500 m³/any, i la profunditat màxima de les perforacions no pot sobrepassar la cota que resulti de calcular 0,005 per la distància al mar en metres.

L’Administració hidràulica, per autoritzar les noves sol·licituds, ha de vetllar perquè aquestes tinguin en compte les activitats existents.

Article 60

Normes generals per a l’atorgament de concessions d’aigües subterrànies

1. Amb caràcter general no es poden atorgar concessions d’aigües subterrànies en les masses d’aigua subterrània excepcionables o prorrogables.

No obstant això, es poden atorgar concessions en aquestes masses en els casos següents:

a) Quan aquestes impliquin la reordenació de captacions existents legalment inscrites. Per atorgar aquestes concessions es requereix la renúncia expressa als drets preexistents, siguin concessionals o d’aigües privades, tal com indiquen les disposicions transitòries tercera i quarta del Text refós de la llei d’aigües.

b) Les concessions per a ús agrícola o altres usos emparats per la Llei.

A l’efecte de proveïments públics, dins de les masses d’aigua subterrània esmentades, l’Administració hidràulica pot exceptuar determinades àrees en què, als exclusius efectes de millorar els proveïments urbans existents, es poden atorgar concessions que impliquin els efectes de reordenació i millora esmentats amb els mateixos requisits de renúncia als drets preexistents.

2. Abans de la primera revisió del Pla s’han d’establir normes per a l’atorgament de les concessions per a cadascuna de les masses d’aigua subterrània en bon estat o que poden arribar a estar-hi abans de 2015, amb l’abast que recull l’article 84.4 del Reglament de l’Administració pública de l’aigua.

Aquestes normes han de contenir, almenys, referències a:

a) Cabals màxims per captació.

b) Distància entre aprofitaments.

c) Profunditats de perforació i d’instal·lació de bombes.

d) Segellament d’aqüífers i cimentacions.

e) Prelació d’usos.

f) Normes per a la tramitació de concessions i la seva preferència.

A falta d’aquestes normes, les sol·licituds de concessió s’han de tramitar i resoldre d’acord amb els criteris que s’indiquen en aquest Pla, el Text refós de la llei d’aigües i el Reglament del domini públic hidràulic.

En tot cas, si la sol·licitud de concessió és per a un cabal superior a 1 l/s, si l’Administració hidràulica ho requereix motivadament, el peticionari està obligat a fer un assaig de bombament sota les condicions tècniques que indiqui l’Administració hidràulica, cosa que permetrà fixar el cabal.

Article 61

Normes generals per a l’atorgament d’autoritzacions i inscripcions en el Registre d’Aigües

1. Qualsevol aprofitament nou d’aigües subterrànies o la modificacions d’un de preexistent en les masses d’aigua subterrània excepcionables o prorrogables necessita autorització administrativa.

2. Per a les altres masses d’aigua subterrània, si no se superen els 7.000 m³/any i l’aigua s’utilitza en la mateixa parcel·la, s’ha de sol·licitar la inscripció en el Registre d’Aigües, i si se superen els 3.000 m³ anuals s’ha de justificar que la dotació utilitzada és conforme a l’ús donat a les aigües, segons el que disposen els articles 54.2 del Text refós de la llei d’aigües i 87 del Reglament del domini públic hidràulic.

3. En les autoritzacions per a ús domèstic en habitatges aïllats el volum màxim anual atorgable és de 400 m³. Per a usos industrials, socials o d’equipament els volums màxims atorgables són el que s’indiquen en l’article 32.

Les autoritzacions per a ús domèstic en sòl urbà només s’han d’atorgar quan es justifiqui adequadament la impossibilitat de connectar-se a una xarxa de subministrament i durant el temps que es mantingui aquesta circumstància.

Per al reg de petits horts particulars per a autoconsum, el volum màxim anual és de 200 m³, amb un cabal màxim instantani de 0,15 l/s.

El cabal instantani màxim en les inscripcions en el Registre d’Aigües és de 5 l/s com a màxim, i el volum màxim d’extracció anual, de 7.000 m³.

Les normes relatives al volum anual d’explotació s’entenen referides a la totalitat de captacions d’una mateixa finca, i les relatives al cabal instantani, a cadascuna d’aquestes.

En qualsevol cas, per a les profunditats de perforació s’ha d’atendre el que preveu l’article 59.

Quadre 23

Normes per l’atorgament d’autoritzacions per illes

Mallorca

Massa d’aigua subterrània	Profunditat màxima	Autoritzacions
Excepcionables		Cabal màxim: 0,5 l/s Volum màxim: 400 m3/any
1811M1 Sa Pobla	Cota: 30 m
1814M2 Sant Jordi	Cota: 10 m
1821M2 Pla de Campos	Cota: 30 m
Prorrogables		Cabal màxim: 0,5 l/s Volum màxim: 400 m3/any
1801M2 Port d’Andratx	Cota: 10 m
1804M2 Port de Pollença	Cota: 30 m
1806M4 Sóller
1811M2 Llubí	Cota: 30 m*
1811M3 Inca	Cota: 30 m*
1812M2 Es Capdellà	Cota: 10 m
1813M1 Sa Vileta	Cota: 10 m
1813M2 Palmanova	Cota: 10 m
1814M3 Es Pont d’Inca	Cota: 10 m
1814M4 Son Reus	Cota: 10 m
1818M1 Son Talent
1820M1 Santanyí	Cota: 10 m
1820M2 Cala d’Or	Cota: 10 m

*Profunditat lliure a l’aqüífer del pla d’Inca.

 

Menorca

Massa d’aigua subterrània	Profunditat màxima	Autoritzacions
Prorrogables		Cabal màxim: 0,5 l/s Volum màxim: 400 m3/any
1901M1 Maó
1901M3 Ciutadella de Menorca
1903M1 Addaia
1903M2 Tirant

Eivissa

Massa d’aigua subterrània	Profunditat màxima	Autoritzacions
Prorrogables		Cabal màxim: 0,5 l/s Volum màxim: 400 m3/any
2003M1 Cala Llonga	Cota: 10 m
2006M2 Jesús	Cota: 10 m
2006M3 Serra Grossa	Cota: 10 m

Formentera

Massa d’aigua subterrània	Profunditat màxima	Autoritzacions
Prorrogables		Cabal màxim: 0,5 l/s Volum màxim: 400 m3/any
2101M1 La Mola	Cota: 10 m
2101M2 Cap de Barbaria	Cota: 10 m
2101M3 La Savina	Cota: 10 m

Article 62

Tramitació administrativa de concessions i autoritzacions

1. Amb caràcter general, a l’efecte de protegir el domini públic hidràulic de la contaminació i la salinització, les sol·licituds de perforació han d’anar acompanyades de la documentació suficient que identifiqui la massa d’aigua subterrània que es pretén explotar i els materials que han de ser travessats per a aquest fi.

Basant-se en aquesta documentació, l’Administració hidràulica ha d’imposar les mesures corresponents que garanteixin la protecció dels aqüífers i evitin tant contaminacions externes com interconnexions indesitjades entre aquests.

2. Amb les sol·licituds de concessions i autoritzacions s’ha d’aportar la documentació següent:

a) L’empresa designada per fer la perforació, la qual ha de manifestar que coneix de la normativa d’execució de captacions a les Illes Balears. Els canvis d’empresa perforadora s’han de notificar al titular, i el director facultatiu n’ha d’informar l’Administració hidràulica.

b) El projecte de captació en aprofitaments superiors a 7.000 m3/any.

Per als aprofitaments superiors a 7.000 m³/any, s’ha de redactar un projecte de captació, subscrit per un tècnic competent, prèviament a l’execució del sondeig. Aquest projecte ha d’incloure un estudi hidrogeològic de detall de l’entorn de la captació, amb un radi de 3 km com a mínim, que comprengui almenys:

• La cartografia hidrogeològica a escala 1.25.000.
• Els terrenys que s’han de travessar.
• La massa d’aigua subterrània que es pretén explotar i l’inventari de punts d’aigua.
• Els nivells dinàmics, el cabal punta i el cabal mitjà d’explotació previstos.
• La profunditat total de l’obra, el diàmetre de perforació i d’entubament.
• Les característiques de les canonades de revestiment, dels trams filtrants previstos i de la capçalera del pou: la cimentació superficial i el tancament, el mètode de perforació i les operacions de cimentació, si escau.

També ha d’incloure el procediment de desinfecció i, si és necessari, les prescripcions per al segellament d’aqüífers i l’abandonament de sondeigs negatius i salinitzats i els mètodes de desenvolupament que s’hagin d’utilitzar.

Per als aprofitaments de menys de 7.000 m³/any i cabals instantanis menors d’1 l/s, s’ha de presentar, prèviament a l’execució del sondeig, com a mínim un projecte simplificant, subscrit per un tècnic competent, que ha d’incloure la identificació de les masses d’aigua subterrània que es pretenen explotar, els terrenys que s’han de travessar, les profunditats de l’obra, el diàmetre de perforació i intubació, les característiques de la canonada de revestiment i dels trams filtrants previstos i la capçalera del pou. Així mateix, ha d’incloure el procediment de desinfecció, el procés de perforació i les operacions de cimentació, segellament de l’aqüífer i abandonament del sondeig en el cas de sondejos negatius o salinitzats.

c) Control de la perforació i assaig de bombament

Durant la perforació el director de l’obra ha de controlar que els treballs s’ajusten als previstos i autoritzats, que l’empresa de perforació disposa a l’obra dels mitjans materials per complir les normes tècniques d’execució de captacions i que aquestes normes es compleixen.

S’ha de posar atenció especial a controlar la litologia travessada amb la recollida de mostres amb la freqüència que s’especifiqui en cada cas. Les mostres han de quedar a disposició dels tècnics de l’Administració hidràulica, per al cas que ho sol·licitin motivadament.

L’acabament del sondeig s’ha de comunicar immediatament a l’Administració hidràulica a fi que, si ho sol·liciten els tècnics, es pugui comprovar que es compleixen els paràmetres i les normes tècniques d’execució de captacions. En aquest cas no es pot instal·lar la bomba fins que s’hagi fet la inspecció o l’Administració hidràulica comuniqui que es pot instal·lar.

Un cop acabada la perforació, l’Administració hidràulica, si el cabal instantani supera 1 l/s, pot imposar que es dugui a terme un assaig de bombament de 24 hores de durada com a mínim amb un cabal igual o superior al cabal punta previst per a l’explotació. Durant l’assaig s’han de controlar, a més dels cabals i els descensos, les possibles afeccions a les captacions (sondejos, fonts, etc.) situades en el radi que indiquin els tècnics de l’Administració hidràulica en un informe motivat, com també la qualitat química l’aigua.

d) Normes de seguretat

El projecte ha d’incloure les normes de seguretat d’acord amb el Reglament general de normes bàsiques de seguretat minera, aprovat mitjançant el Reial decret 863/1985, de 2 d’abril, i el nom del director facultatiu de la perforació, el qual ha de signar la conformitat amb les obres proposades.

e) Autorització de part

Les empreses de perforació de sondejos per a afloraments d’aigua han d’exigir al titular de la finca, abans de començar les obres, l’autorització d’aflorament i explotació o el permís d’investigació, i tenir-ne una còpia en el lloc de treball. En cas que s’incompleixi aquesta obligació, i es faci un sondeig sense l’autorització deguda, l’empresa de sondejos es fa responsable de la infracció, en el sentit que indica l’article 318.2 del Reglament del domini públic hidràulic.

f) Comunicació d’incidències

El director facultatiu de la perforació és responsable del compliment de les normes generals contingudes en el projecte i de les condicions imposades en l’autorització d’aflorament i explotació, com també de comunicar a l’Administració hidràulica les incidències que es produeixin durant l’execució dels treballs, i de presentar, un cop acabats, el full de característiques de l’aflorament, en el qual s’han de reflectir, entre d’altres, les dades següents:

• La profunditat assolida i els diàmetres de perforació, entubat i ranuratge.
• El tall litoestratigràfic detallat, els aqüífers tallats i, si escau, segellats.
• La profunditat del nivell estàtic i, si escau, dels aqüífers travessats.
• Els resultats de l’assaig de bombament, si escau, i de la qualitat de l’aigua.

Les tres primeres dades es requereixen fins i tot en sondejos negatius.

g) Analítica

El sol·licitant ha d’aportar les anàlisis corresponents, fetes per un laboratori acreditat, en què es determinin, com a mínim, el Cl^-, el NO₃-, el SO₄^2- i la conductivitat elèctrica. S’ha d’identificar clarament el punt on s’ha pres la mostra.

El director facultatiu és el responsable legal de la veracitat de les dades del full de característiques i del punt de mostreig.

h) Controls

L’Administració hidràulica ha de tenir accés lliure a les instal·lacions en qualsevol moment per efectuar el registres de salinitat o els controls que consideri adequats.

i) Legalització de sondejos

Sense perjudici de les sancions administratives que corresponguin, per legalitzar els sondejos o les captacions que siguin legalitzables però s’hagin dut a terme sense autorització o concessió, s’ha d’acreditar davant l’Administració hidràulica que no s’ha produït deteriorament del domini públic hidràulic durant l’execució, o adoptar les mesures correctores per minimitzar aquest mal. En el cas contrari, el sondeig s’ha de clausurar i el domini públic hidràulic s’ha de retornar a la situació original.

Els sondejos no legalitzables s’han de clausurar en tot cas.

La clausura i la reposició del domini públic hidràulic a la situació original s’han de fer sota la direcció d’un tècnic competent.

Article 63

Condicions tècniques per a la clausura i l’abandonament de pous

1. Les captacions negatives, les captacions abandonades o les captacions caducades s’han de clausurar de manera que es restitueixi el domini públic hidràulic a la situació original.

2. Per clausurar un pou cal presentar un projecte de clausura que pot estar basat en les recomanacions tècniques de l’annex 2 el contingut del qual no té en cap cas caràcter normatiu.

Aquest projecte ha de contenir, com a mínim, la informació següent:

a) El nom del propietari de la parcel·la on se situa el pou.

b) Les característiques geogràfiques i hidrogeològiques de la captació: les coordenades, la cota i la massa d’aigua subterrània on es localitza.

c) Les característiques tècniques de la captació: el diàmetre, la profunditat, la profunditat del nivell piezomètric, el tipus d’entubament, el tipus de cimentació i qualsevol altra informació disponible (la columna litològica, la qualitat de l’aigua, etc.).

d) Les normes de seguretat per a l’execució dels treballs.

3. L’empresa perforadora i el director facultatiu són responsables legals del compliment de les previsions del projecte aprovat.

4. En el cas d’un accident o contaminació que es puguin atribuir a l’existència d’un pou abandonat sense segellar o segellat sense seguir el procediment establert, les conseqüències són responsabilitat del titular de l’aprofitament.

Article 64

Modificació i revisió de les concessions i autoritzacions

1. Les concessions s’han de revisar d’acord amb la normativa vigent en matèria d’aigües, especialment amb el que disposen el Text refós de la llei d’aigües i el Reglament del domini públic hidràulic.

2. En els casos que la captació existent, sigui quin sigui el títol legal, afecti la qualitat de les aigües de l’aqüífer (contaminació a través del pou per aïllament deficient o salinització per excés de profunditat o d’extraccions), l’Administració hidràulica pot imposar les mesures correctores necessàries (obres d’aïllament i disminució d’extraccions) per restituir la qualitat de les aigües de l’aqüífer a les previsions de qualitat del Pla i evitar el perjudici ocasionat. En aquests casos les obres són a càrrec del titular de la captació, i ni aquestes ni, si s’escau, la disminució dels cabals i els volums explotats donen lloc a cap indemnització. Si es tracta d’un proveïment públic, l’Administració hidràulica pot substituir el cabal de la concessió per un altre d’origen diferent, cas en què el concessionari ha d’assumir l’increment del cost del recurs, si s’escau, que ha de repercutir en les tarifes corresponents.

3. L’Administració hidràulica, amb un informe hidrogeològic previ, pot autoritzar la substitució de captacions en el cas de proveïments públics, qualsevol que en sigui el títol legal, quan les captacions presentin una aigua de qualitat inadequada. Aquest informe ha de justificar la necessitat i la ubicació de la nova captació proposada.

Article 65

Proposta de declaració de masses d’aigua subterrània en risc per sobreexplotació o salinització

Posteriorment a l’aprovació del Pla Hidrològic, l’Administració hidràulica pot proposar la declaració de la massa d’aigua subterrània en risc per salinització, contaminació o sobreexplotació, en els casos que sigui procedent, o l’adopció de les mesures d’infraestructures i gestió necessàries per superar els problemes existents, que s’han de tenir en compte en la revisió següent del Pla.

Article 66

Captacions per a proveïment a nuclis urbans

Amb la finalitat de garantir la dotació per satisfer la demanda actual d’abastament urbà de nuclis legalment existents i infradotats, mentre no es puguin aportar recursos d’altres fonts, l’Administració hidràulica pot autoritzar captacions, fins i tot superant les limitacions d’aquesta normativa en la massa d’aigua subterrània corresponent.

Per a això és necessari que l’ajuntament corresponent aportació un estudi justificatiu de la necessitat, un informe hidrogeològic i el Pla de Gestió de la Demanda i d’Estalvi d’Aigua. La concessió s’ha d’atorgar a precari.

 

Capítol IV
Altres concessions i autoritzacions

Article 67

Concessions i autoritzacions per a la captació d’aigua subterrània salobre o d’aigua de mar per presa directa

1. Amb caràcter general, no s’ha d’autoritzar la captació d’aigües salobres amb contingut salí que procedeixi d’un procés d’intrusió marina, per dessalatge.

2. No obstant això, es pot autoritzar la captació d’aigües subterrànies amb contingut salí equivalent al de l’aigua de mar per a dessalatge o altres usos, sota les condicions següents:

a) En el moment de l’execució del sondeig s’han de prendre com a mínim dues mostres d’aigua a diferents profunditats. Aquestes mostres s’han d’analitzar, mitjançant anàlisi de mostres en un laboratori o mesurant la conductivitat de l’aigua amb un conductímetre portàtil, a fi de comprovar que la mostra més profunda correspon a una aigua de salinitat equivalent a la de la mar.

b) Quan la conductivitat de l’aigua o el contingut en clorurs siguin equivalents als de l’aigua del mar (50.000 mS/cm i 21.000 mg/l, respectivament) s’han de perforar 5 metres més per sota de la interfase aigua dolça-aigua salada.

c) Un cop s’hagi fet aquesta comprovació, s’ha d’entubar tot el pou amb canonada cega i cimentar l’espai anular entre la canonada i el terreny natural per assegurar que l’extracció es faci a la zona d’aigua salada.

d) La cimentació s’ha de fer amb ciment resistent a l’aigua de mar, i cal col·locar un tap de bentonita a la part inferior de la cimentació per aïllar els aqüífers. Per aquesta raó, la longitud del tram cimentat depèn de la profunditat a què es localitzi l’aigua de mar. El gruix mínim de la corona de cimentació és de 5 cm llevat que l’Administració hidràulica n’imposi un altre.

e) A partir d’aquest punt s’ha de continuar perforant fins arribar a la profunditat adequada i autoritzada per aconseguir la columna d’aigua necessària per extreure el cabal instantani aprovat en cada cas.

f) El sondeig ha d’estar totalment entubat amb una canonada de material resistent a la corrosió de l’aigua de mar, i no pot tenir més obertures que les de la zona ranurada.

g) S’ha de presentar un full de final d’obra en el qual figuri la profunditat final del sondeig, un esquema del pou (part cimentada i part ranurada), la profunditat del nivell piezomètric, la profunditat de la interfase aigua dolça-aigua salada i una columna estratigràfica dels materials travessats.

h) Un cop s’hagi acabat la perforació, en el cas que l’Administració hidràulica motivadament ho consideri necessari, s’ha de fer un assaig de bombament de 24 h de durada com a mínim. Les dades d’aquest assaig, juntament amb la interpretació dels paràmetres hidràulics, s’han de trametre a la Direcció General de Recursos Hídrics. Durant aquest assaig s’han d’analitzar mostres d’aigua recollides cada 6 hores, per determinar les possibles variacions.

3. El rebuig del dessalatge es pot eliminar mitjançant un emissari, o mitjançant una injecció prèvia si es justifica la impossibilitat d’eliminar-lo amb l’emissari, amb l’autorització prèvia de l’Administració competent, havent-ho sol·licitat conjuntament amb la sol·licitud de l’obra de captació. En el cas d’eliminar la salmorra de rebuig amb sondejos d’injecció, s’han de complir les condicions següents:

• El sondeig ha de complir tots els requisits que es preveuen en el punt 2.
• La salmorra s’ha d’abocar a una profunditat mínima de 5 metres de la interfase aigua dolça-aigua salada, a una cota inferior a la cota de captació.
• Es pot fer un segon assaig de bombament-injecció per comprovar el funcionament de l’abocament i l’evolució de la qualitat.
• El pou d’injecció s’ha de fer a una distància i en una ubicació, respecte al pou de captació, que eviti el retorn de salmorra a aquest.

4. En general, el rebuig del dessalatge no pot incorporar-se a la xarxa de clavegueram. Tanmateix, l’Administració hidràulica pot autoritzar expressament abocaments a les xarxes o emissaris en els casos que es justifiqui suficientment, a parer d’aquesta, que l’abocament no afecta el procés de depuració, que l’efluent s’aboca al mar després de la depuració i que la concentració salina en el punt de sortida de l’emissari no sobrepassa els límits admissibles del medi receptor ni n’afecta l’estat ecològic.

5. Per a l’autorització de les captacions esmentades en els punts 2 i 3 s’ha de seguir la tramitació que es preveu per a les concessions i les autoritzacions, a més de les condicions que figuren en aquests punts.

6. Les captacions d’aigua de mar per presa directa es regeixen per la legislació específica. Per tal de garantir el bon estat ecològic de les masses, l’Administració responsable ha de vetllar perquè les concessions i les autoritzacions garanteixin que no se’n deteriora l’estat ecològic o el bon potencial i, si n’és el cas, que no n’impedeixen o en dificulten la millora ni el seguiment.

Article 68

Concessions i autoritzacions de sondejos per a aprofitaments geotèrmics

1. Els sondejos per a aprofitament geotèrmic, impliquin o no l’extracció o la injecció d’aigua, atès que afecten el domini públic hidràulic, requereixen una concessió o autorització de l’Administració hidràulica, que s’ha d’atorgar en el termini màxim de tres mesos, comptador des de la sol·licitud. Els cabals que s’han d’extreure s’han de fixar segons els assaigs de bombament, en el cas que es considerin necessaris. Això sense perjudici de les autoritzacions necessàries d’acord amb la normativa sectorial en matèria de mines.

2. La tramitació de les concessions o autoritzacions de l’Administració hidràulica s’ha d’ajustar al que preveu aquesta normativa.

3. L’Administració hidràulica ha de fixar les condicions per al seguiment dels efectes tèrmics sobre la massa d’aigua subterrània.

Article 69

Autorització de sondejos d’injecció

1. Amb caràcter general, es prohibeixen els sondejos d’injecció d’abocaments. L’Administració hidràulica pot autoritzar aquests sondejos en casos excepcionals, sempre que la caracterització de l’abocament i un estudi hidrogeològic, considerat suficient per aquesta Administració, garanteixin que l’abocament no afecta les aigües subterrànies.

2. Sondejos per injecció d’aigües pluvials:

L’Administració hidràulica pot autoritzar sondejos d’injecció d’aigües pluvials en sòl rústic i imposar les condicions necessàries per garantir que en aquesta injecció no s’introdueixen substàncies susceptibles de contaminar l’aqüífer.

Les urbanitzacions noves, com també els polígons industrials, els desenvolupaments urbans i les infraestructures, han de preveure mesures per aconseguir els objectius en matèria de sanejament i depuració d’aigües residuals que es fixen en la secció primera del títol IV d’aquest Pla.

Article 70

Autorització de sondejos d’investigació

Qualsevol altre tipus o finalitat de sondeig d’investigació, sense perjudici de les autoritzacions necessàries segons la normativa sectorial en matèria de mines, a l’efecte de la protecció, la gestió i la millora del coneixement del domini públic hidràulic, està subjectes a l’autorització de l’Administració hidràulica. La tramitació està subjecta al que preveu aquesta normativa.

Article 71

Autoritzacions i concessions en aigües costaneres

Les autoritzacions i les concessions per a activitats no consumptives en aigües costaneres es regeixen per la legislació específica. Per tal de garantir el bon estat ecològic de les masses d’aigua costaneres, l’Administració responsable ha de vetllar perquè les concessions i les autoritzacions garanteixin que no se’n deteriora l’estat ecològic o el bon potencial i, si n’és el cas, que no n’impedeixen o en dificulten la millora ni el seguiment.

Capítol V
Control d’aprofitaments

Article 72

Normativa aplicable

A la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears és aplicable l’Ordre ARM/1312/2009, de 20 de maig, per la qual es regulen els sistemes per al control efectiu dels volums d’aigua utilitzats pels aprofitaments d’aigua del domini públic hidràulic, dels retorns i dels abocaments a aquest domini.

 

TÍTOL IV
CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES I L’ORDENACIÓ D’ABOCAMENTS

Capítol I
La qualitat de les aigües

Article 73

Objectius de qualitat química a les masses d’aigua superficial continental, costanera i de transició

1. L’objectiu general de qualitat d’aquest Pla per a totes les masses d’aigua superficial continental, costanera i de transició és que assoleixin el bon estat químic i ecològic, i en tot cas que no se’n deteriori la qualitat actual, d’acord amb el Text refós de la llei d’aigües i la Directiva marc de l’aigua.

Es consideren objectius de qualitat química les normes de qualitat ambiental que s’estableixen en el Reial decret 60/2011, de 21 de gener, sobre les normes de qualitat ambiental en l’àmbit de la política d’aigües, que es recullen en l’annex 3 d’aquest Pla, el contingut del qual té caràcter normatiu.

2. Als embassaments, l’objectiu de qualitat és el que correspon al tipus A-1 definit en l’annex 1 apartat I del Reglament de l’Administració pública de l’aigua i de la planificació hidrològica, aprovat pel Reial decret 927/1988, de 29 de juliol, en la redacció vigent.

El grau mínim de qualitat dels embassaments, des del punt de vista de les característiques fisicoquímiques i biològiques, és el mesotròfic, i el desitjable, l’oligotròfic.

Article 74

Objectius de qualitat de les masses d’aigua subterrània

1. L’objectiu general de qualitat d’aquest Pla per a les masses d’aigua subterrània és que assoleixin el bon estat químic i que no se’n deteriori la qualitat actual, d’acord amb el que disposa el Reial decret 1514/2009, de 2 d’octubre, que regula la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament.

2. Mentre no es fixin límits concrets per a les aigües subterrànies, es consideren en bon estat químic si, a més de complir els requisits que estableix la legislació vigent, no s’hi detecten les substàncies prioritàries i altres contaminants ni les substàncies preferents que recull el Reial decret 60/2011, de 21 de gener, sobre les normes de qualitat ambiental en l’àmbit de la política d’aigües.

3. El 31 desembre de 2015 totes les masses d’aigua subterrànies han de complir els requisits de bona qualitat química que estableix el Reial decret 1514/2009, de 2 d’octubre, que regula la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament, llevat de les masses d’aigua excepcionables o prorrogables a què es refereix l’article 40 d’aquest Pla.

Article 75

Control de qualitat de les aigües

1. La qualitat de les masses d’aigua superficial i subterrània s’ha de controlar a partir de les dades obtingudes per les xarxes de control establertes i gestionades per l’Administració hidràulica.

2. L’Administració responsable de la gestió de les masses d’aigua classificades com a molt modificades ha de controlar la qualitat d’aquestes masses d’aigua, d’acord amb els paràmetres indicadors que s’estableixen en la Instrucció de planificació hidrològica.

3. En situacions d’emergència degudament acreditades, relacionades amb problemes en la qualitat de les aigües, l’Administració hidràulica, per iniciativa pròpia o a petició d’altres administracions, pot modificar els límits dels paràmetres de qualitat que s’estableixen en el Pla, amb caràcter transitori fins que desaparegui l’emergència.

 

Capítol II
El tractament de les aigües residuals i l’ordenació dels abocaments

Secció 1a
El sanejament de les aigües residuals

Article 76

Sanejament de les aigües residuals

El sanejament de les aigües residuals integra una activitat doble: la recollida i l’evacuació d’aquestes aigües des del lloc en què es produeixen per mitjà de la xarxa de clavegueram i el tractament previ a l’abocament a les lleres d’aigües continentals o el mar.

Article 77

Objectius en matèria de sanejament i depuració d’aigües residuals

1. Són objectius del Pla en matèria de sanejament i depuració d’aigües residuals:

a) Impedir el deteriorament de la qualitat que s’estableixen en els articles 73 i 74 per a masses subterrànies i masses superficials.

b) Complir, pel que fa als rendiments i les dates d’entrada en servei, els objectius que fixen el Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre, i el Reial decret 509/1996, de 15 de març, que estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

c) Promoure el desenvolupament dels mecanismes necessaris per assolir el ple compliment de totes les normes legals a què estan subjectes els abocaments, especialment el Text refós de la llei d’aigües.

d) Aconseguir un repartiment equitatiu de les càrregues econòmiques entre tots els agents implicats suficients per assolir i mantenir els objectius de qualitat que estableix la legislació vigent.

e) Reutilitzar les aigües de les EDAR per a regadiu agrícola i altres usos compatibles.

 

Article 78

Requisits en matèria de sanejament d’aigües residuals

1. Els projectes de nous desenvolupaments urbanístics han d’establir xarxes de sanejament separatives d’aigües residuals i pluvials o bé mesures alternatives que minimitzin l’impacte derivat de l’existència de xarxes unitàries de sanejament i pluvials.

L’Administració local competent ha de procurar dotar les urbanitzacions ja existents d’aquest sistema separatiu, segons la viabilitat tècnica i econòmica. En el cas que aquesta separació no sigui viable, s’han de dotar de les instal·lacions necessàries que permetin retenir les primeres aigües de vessament i evacuar-les adequadament cap a l’estació depuradora.

2. La xarxa de sanejament, en xarxes separatives i unitàries, el funcionament hidràulic de la qual sigui per gravetat, ha de tenir capacitat suficient per evacuar el màxim aiguat de freqüència quinquennal i durada igual al temps de concentració associat a la xarxa.

3. Els sobreeixidors del sistema col·lector de sanejament, com també els d’entrada a la depuradora, han de disposar dels elements necessaris per reduir els sòlids gruixuts i flotants.

Article 79

Requisits per al tractament d’aigües residuals

1. Les estacions depuradores d’aigües residuals s’han d’ajustar, excepte causa justificada, a les condicions mínimes següents:

a) El disseny i el dimensionat ha de ser adequat a les característiques de cabal i càrrega contaminant específiques de l’influent, i preveure l’evolució temporal d’aquest en un termini mínim de 9 anys.

b) La reserva d’espai s’ha de fer tenint en compte la població real i la previsió dels possibles creixements, i no la capacitat màxima de població prevista en el planejament, que no es correspon amb el creixement poblacional real del terme municipal.

Aquesta previsió de possibles creixements s’ha de calcular tenint en compte un termini de 10 anys com a mínim, a partir dels índexs de creixement iguals observats en els nuclis de població del municipi en un nombre d’anys anterior igual o superior al que es considera el termini de previsió.

c) Han de tenir una capacitat de tractament superior a la càrrega, estimada o mesurada, de l’influent corresponent al valor mitjà diari de la setmana de màxima càrrega de l’any incrementada en un 10 %, sense tenir en compte circumstàncies excepcionals.

2. En el cas que el nombre d’equivalents-habitant de les aglomeracions urbanes variï substancialment segons l’època de l’any, la instal·lació s’ha de dissenyar tenint en compte els apartats anteriors, si bé l’autorització d’abocament pot establir diferents valors dels paràmetres exigits segons l’època de l’any.

Article 80

Abocaments urbans

1. Els abocaments ha de complir les característiques d’emissió que estableix la normativa vigent que li sigui aplicable i que permetin complir les normes de qualitat ambiental i no comprometin la consecució dels objectius mediambientals fixats per a la massa d’aigua en què es fa l’abocament.

Tanmateix, excepcionalment i amb caràcter marcadament temporal, l’Administració hidràulica pot reduir els requisits per a l’abocament en casos de força major i situacions d’emergència, sempre que l’operador de l’activitat que provoca l’abocament adopti les mesures de reparació pertinents.

2. Els límits de concentració dels abocaments a una massa d’aigua s’han d’establir segons els objectius de qualitat i l’ús principal.

Les normes de qualitat de les aigües segons l’ús i les normes de qualitat ambiental són les que estableix el Reial decret 60/2011, de 21 de gener, i les que es recullen en l’annex 3 d’aquest Pla.

Article 81

Abocaments procedents d’aglomeracions urbanes menors de 2.000 equivalents-habitant

1. Les aigües residuals procedents d’aglomeracions urbanes superiors a 250 i inferiors a 2.000 equivalents-habitant han de disposar d’un sistema de tractament que permeti assolir els paràmetres que s’estableixen en el quadre 24:

Quadre 24

Paràmetres de qualitat d’aigües residuals procedents d’aglomeracions urbanes
superiors a 250 e-h i inferiors a 2.000 e-h

Paràmetre	Paràmetres de concentració	% de reducció
Demanda biològica d’oxigen (mg O2/l)	25 mg/l	70-90
Demanda química d’oxigen (mg O2/l)	125 mg/l	75
Sòlids en suspensió (mg/l)	35 mg/l	70

2. Les aigües residuals procedents d’aglomeracions urbanes inferiors a 250 equivalents-habitant han de disposar d’un sistema de tractament adequat. Es consideren tractaments adequats el que figuren en el quadre 25:

Quadre 25

Paràmetres de qualitat d’aigües residuals procedents d’aglomeracions urbanes
inferiors a 250 e-h

Paràmetre	Concentració mitjana diària màxima	% de reducció
Demanda biològica d’oxigen (mg O2/l)	70 mg/l	70
Demanda química d’oxigen (mg O2/l)	300 mg/l	75
Sòlids en suspensió (mg/l)	90 mg/l	70

3. Els habitatges aïllats que no puguin connectar-se a xarxes de clavegueram han de disposar d’un sistema de recollida, tractament i evacuació o emmagatzematge propi que garanteixi la protecció del domini públic hidràulic. Es considera que garanteixen la protecció del domini públic hidràulic els sistemes de recollida, tractament i evacuació o emmagatzematge que es recullen en l’annex 4 d’aquest Pla, sense perjudici de qualsevol altre.

A aquest efecte, els titulars d’aquests habitatges han de presentar davant l’Administració hidràulica una declaració responsable de la instal·lació d’aquests sistemes, a la qual s’ha d’adjuntar un document que n’acrediti l’adquisició, les característiques tècniques, el rendiment i el manteniment.

L’Administració hidràulica ha de portar un registre de les declaracions responsables i vigilar que es compleix l’obligació de protecció del domini públic hidràulic.

Article 82

Els abocaments industrials

1. Queda totalment prohibit abocar als sistemes col·lectors compostos i matèries, en estat sòlid, líquid o gasós, que per raó de la naturalesa, les propietats o la quantitat causin o puguin causar, per si sols o per interacció amb altres, danys o inconvenients que afectin, en general, els recursos hidràulics o els processos biològics associats, la conservació de la xarxa de sanejament o els processos de depuració que tenen lloc a les EDAR.

Sense perjudici d’això, queda prohibit abocar a la xarxa de sanejament les substàncies i els materials que s’indiquen en l’annex 5, relatiu a les substàncies, els materials i els productes que està prohibit abocar a la xarxa de sanejament, el contingut del qual té caràcter normatiu.

2. Queda totalment prohibit descarregar camions dedicats a la neteja de fosses sèptiques o de qualsevol altra procedència en els sistemes col·lectors. Aquests abocaments només poden fer-se directament a l’estació depuradora d’aigües residuals amb l’autorització prèvia del titular de la instal·lació.

La manera de dur a terme la descàrrega s’ha d’establir per a cada EDAR, segons les característiques de la instal·lació de recepció i en l’horari que prèviament s’hagi establert.

La descàrrega s’ha de fer evitant cabals instantanis excessius que puguin col·lapsar les instal·lacions de recepció.

Article 83

Abocaments a sistemes col·lectors i clavegueram

1. L’Administració local ha d’evitar que s’aboquin les substàncies contaminants que s’indiquen en l’article anterior en les xarxes de clavegueram o els sistemes col·lectors que gestionen, atorgar les autoritzacions corresponents en els termes que estableix la legislació vigent i exercir el control efectiu sobre aquests abocaments.

2. A aquest efecte, ha de vetllar perquè els abocaments no sobrepassin, a l’entrada del sistema col·lector, els valors límit dels paràmetres que s’indiquen en el quadre 27:

Quadre 27
Valors límit dels abocaments permesos

Paràmetres químics	Unitats	Límits permesos
pH màxim		9
pH mínim		6
rH mínim		15
Temperatura	ºC	≤ 40
DBO5	mg/l	≤ 750
DQO	mg/l	≤ 1500
SS	mg/l	≤ 750
Material sedimentable	mg/l	≤ 10
Nitrogen amoniacal (NH3, NH4+)	mg/l	≤ 25
Nitrogen nítric (NO3-)	mg/l	≤ 20
Nitrogen oxidat (NO3-, NO2-)	mg/l	≤ 40
Nitrogen total	mg/l	≤ 100
Fosfats (PO4-3)	mg/l	≤ 100
Fòsfor total	mg/l	≤ 15
Clorurs (Cl-)	mg/l	≤ 1.000
Sulfats (SO4-2)	mg/l	≤ 500
Sulfurs (S-2)	mg/l	≤ 5
Sulfits (SO3-2)	mg/l	≤ 2
Fluorurs (F-)	mg/l	≤ 9
Cianurs (CN-)	mg/l	≤ 0,2
Ferro	mg/l	≤ 10
Manganès	mg/l	≤ 2
Arsènic	mg/l	≤ 0,05
Plom	mg/l	≤ 0,05
Coure	mg/l	≤ 0,1
Zinc	mg/l	≤ 0,3
Níquel	mg/l	≤ 0,1
Alumini	mg/l	≤ 10
Bari	mg/l	≤ 1
Bor	mg/l	≤ 2
Cobalt	mg/l	≤ 0,2
Crom III	mg/l	≤ 0,2
Crom VI	mg/l	≤ 0,05
Crom total	mg/l	≤ 0,25
Magnesi	mg/l	≤ 10
Seleni	mg/l	≤ 0,01
Estany	mg/l	≤ 2
Plata	mg/l	≤ 0,05
Fenols	mg/l	≤ 2
Aldehids	mg/l	≤ 2
Formaldehids	mg/l	≤ 5
Olis i greixos	mg/l	≤ 150
Olis minerals	mg/l	≤ 100
Detergents biodegradables	mg/l	≤ 10
Toxicitat	UT (equitox/m3)	≤ 15
Conductivitat a 25 ºC	µS/cm	≤ 3.000
Color		Inapreciable en una dilució 1/40

TÍTOL V
GESTIÓ DE LA DEMANDA I REUTILITZACIÓ DE L’AIGUA REGENERADA

Capítol I
Millora de la gestió de la demanda

Article 84

Objectius generals

1. Als efectes d’aquest Pla, són objectius generals de la gestió de la demanda d’aigua:

a) Assegurar a llarg termini la quantitat i la qualitat de subministrament als ciutadans, promovent l’estalvi i l’eficiència en el consum d’aigua amb l’aplicació de les millors tecnologies disponibles, com també promoure la reducció del consum d’aigua i assegurar-ne el control dels usuaris (domèstics, urbans, agrícoles, industrials i de serveis).

b) Fomentar i regular la utilització de recursos hídrics alternatius.

c) Fomentar l’eficiència en l’ús de l’aigua en les activitats industrials, comercials i de serveis.

d) Determinar les mesures per a una gestió eficaç dels recursos hídrics que s’han d’incloure en els instruments urbanístics.

e) Fomentar la conscienciació i la sensibilització ciutadanes sobre l’ús racional de l’aigua.

f) Augmentar el control sobre el reg de zones verdes públiques i privades per tal d’optimitzar el consum d’aigua i aconseguir així un ús més racional dels recursos hídrics.

g) Establir els criteris necessaris per protegir el sanejament municipal d’abocaments nocius per a la xarxa de clavegueram o els processos de depuració.

h) Fomentar la implantació de nous regadius amb aigües regenerades, i la substitució dels regadius amb aigües subterrànies per aigües regenerades.

2. L’Administració competent en matèria d’agricultura ha de potenciar la millora de la gestió de l’aigua en aquests sectors.

Article 85

Subministrament d’informació

Totes les persones físiques i jurídiques, públiques o privades, subministradores d’aigua, especialment les subministradores d’aigua potable per a proveïment de poblacions, estan obligades a instal·lar i mantenir els sistemes de mesura corresponents que garanteixin informació precisa sobre els cabals d’aigua consumits, o utilitzats, i si escau retornats, d’acord amb el que estableix l’article 55.4 del Text refós de la llei d’aigües.

Article 86

Gestió d’aigües pluvials

1. Totes les administracions públiques de les Illes Balears, en l’àmbit de les competències pròpies, a fi de minimitzar l’impacte de les aigües pluvials a les xarxes de sanejament i drenatge, han de fomentar la utilització de sistemes de drenatge de baix impacte en edificis, desenvolupaments urbans (nous i existents) i infraestructures lineals.

2. Les instal·lacions industrials han de recollir de manera separada les aigües pluvials netes de teulades i les potencialment hidrocarburades.

Les aigües pluvials potencialment hidrocarburades s’han de sotmetre a un tractament abans de ser abocades a la xarxa corresponent o utilitzades en les instal·lacions pròpies.

El tractament previ ha de ser, com a mínim, de decantació i separació d’hidrocarburs, i s’ha de complementar amb el tractament necessari per assolir la qualitat adequada per a l’ús posterior.

3. Les noves grans superfícies tradicionalment impermeables, com aparcaments o instal·lacions esportives i de lleure, han d’adoptar sistemes de drenatge que minimitzin l’impacte de les aigües pluvials a les xarxes de sanejament i drenatge.

4. L’adopció de sistemes de drenatge de baix impacte, entesos com els que minimitzen l’impacte de les aigües pluvials a les xarxes de sanejament i drenatge, en instal·lacions industrials i agropecuàries, es considera una millora ambiental als efectes de deduccions fiscals i altres eines de foment de tecnologies respectuoses amb el medi ambient.

5. Els nous desenvolupaments urbanístics han d’adoptar els sistemes de drenatge de baix impacte que preveu aquest article, en els casos que sigui viable tècnicament i econòmicament.

En el cas d’inviabilitat tècnica per a la instal·lació de sistemes de drenatge de baix impacte, les corporacions locals han d’establir mesures per a la implantació esglaonada de xarxes separatives d’aigües pluvials i residuals, com també per a la construcció de tancs o basses de tempesta que permetin minimitzar els impactes de les aigües pluvials sobre els sistemes de sanejament.

6. En urbanitzacions, polígons industrials, desenvolupaments urbans o infraestructures existents legalment, l’Administració hidràulica pot autoritzar els sondejos d’injecció d’aigües pluvials i imposar les condicions necessàries per garantir que en aquesta injecció no s’introdueixen substàncies susceptibles de contaminar l’aqüífer i, com a mínim, la instal·lació de tancs de decantació de sòlids i separadors d’hidrocarburs, si escau.

Article 87

Comptadors d’aigua i fontaneria de baix consum

1. Els nous edificis d’oficines, hotels i altres edificis d’ús públic han d’instal·lar, obligatòriament, temporitzadors a les aixetes o aixetes electròniques que s’obrin i tanquen amb sensors de presència o altres sistemes que permetin un estalvi equivalent d’aigua.

2. En els edificis assenyalats anteriorment existents amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Pla en què es faci una reforma o rehabilitació que afecti la fontaneria, s’ha d’implantar, preceptivament, fontaneria de baix consum.

La instal·lació de dispositius d’estalvi d’aigua en edificis existents es considera una millora ambiental als efectes fiscals i de foment.

Article 88

Recuperació de costos en la prestació del servei de subministrament d’aigua

L’Administració competent en matèria de subministrament d’aigua, en virtut del principi de recuperació de costos, tenint en compte les projeccions econòmiques a llarg termini, ha d’establir els mecanismes oportuns per repercutir en els usuaris finals els costos dels serveis relacionats amb la gestió de l’aigua, incloent-hi els costos ambientals i del recurs.

A aquest efecte, s’entén per consum responsable el que fixa l’Organització Mundial de la Salut.

Article 89

Foment de l’ús de recursos hídrics alternatius en el planejament urbanístic

1. Els instruments de planejament urbanístic han de contenir mesures per a la utilització de recursos hídrics alternatius, i establir sistemes de captació, emmagatzematge i tractament de les aigües pluvials en els edificis, les vies urbanes, els aparcaments, els usos agrícoles i els camps i les pistes d’esport, especialment els de caràcter públic.

2. S’entén per recursos hídrics alternatius, als efectes d’aquest article, els aprofitaments de:

a) Les aigües regenerades procedents de les estacions depuradores d’aigües residuals.

b) Les aigües procedents dels sistemes de captació i emmagatzematge d’aigües pluvials.

 

Article 90

Reg de parcs, jardins i zones verdes urbans

1. Els parcs, els jardins i les zones verdes urbans, que inclouen les zones verdes públiques o privades d’urbanitzacions, polígons industrials i nuclis urbans, s’han de regar prioritàriament amb aigües pluvials o aigües regenerades, sempre que sigui possible.

2. En el disseny, la remodelació i l’execució de projectes de noves zones verdes urbanes, com també en els objectes de renovació substancial, s’ha de fomentar l’ús de la xerojardineria.

Article 91

Xarxes de sanejament de les aigües residuals domèstiques

1. Es consideren aigües residuals domèstiques les que procedeixen d’habitatges i de serveis, generades principalment pel metabolisme humà i les activitats domèstiques.

2. Les administracions locals han de garantir la connexió efectiva dels edificis a la xarxa de clavegueram.

Article 92

Xarxes de distribució d’aigua potable

1. Els organismes gestors de les xarxes de distribució d’aigua potable han d’establir sistemes i mesures de detecció activa i passiva de fuites, reparació de fuites i reposició o renovació de les xarxes.

2. Els ajuntaments han de posar a disposició de l’Administració hidràulica la informació relativa a les actuacions que es fan en les xarxes de distribució, amb la finalitat de complir l’obligació d’informar el ministeri amb competències en la matèria i la Comissió Europea.

Article 93

Campanyes de conscienciació ciutadana

1. Les administracions públiques de les Illes Balears, en l’exercici de les competències pròpies i en la mesura de les disponibilitats pressupostàries, han de fer campanyes de conscienciació ciutadana per reduir la demanda d’aigua, millorar l’eficiència en l’ús i evitar el deteriorament dels recursos hídrics disponibles actuals i futurs.

2. Les campanyes de conscienciació ciutadana es poden dur a terme mitjançant programes educatius i formatius, anuncis o campanyes de sensibilització en els mitjans de comunicació, convenis de col·laboració amb altres administracions públiques o particulars, contractes en els termes que preveu la legislació vigent en matèria de contractació o altres mitjans que l’Administració consideri convenients i adequats.

Article 94

Nous desenvolupaments urbans

1. Els desenvolupaments urbans nous, parcials o totals, les normes subsidiàries, els plans generals d’ordenació urbana, i també altres instruments d’ordenació o planificació territorial que impliquin un increment de població, requereixen l’informe vinculant de l’Administració hidràulica sobre la suficiència de recursos i de sanejament.

2. Amb aquesta finalitat, els documents de planejament o els projectes que suportin aquestes actuacions han de justificar el creixement previst; les fonts disponibles o previstes del recurs; les infraestructures de subministrament, distribució, sanejament i depuració, i el pressupost i el finançament, que és a càrrec del promotor.

 

Capítol II
La reutilització d’aigües regenerades

Article 95

Normativa aplicable

La reutilització d’aigües regenerades a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears es regeix pel que estableix el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

Article 96

Normes especials per a la reutilització d’aigües regenerades per a ús de regadius

1. En matèria de regadius, l’objectiu fonamental d’aquest Pla és millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua, substituir en la mesura possible el consum de recursos hídrics convencionals per reg amb aigües regenerades i posar a disposició del sector agrari la tecnologia suficient per aprofitar les aigües regenerades.

2. El criteri bàsic del Pla en matèria de regadiu, amb caràcter general, és potenciar l’ús d’aigua regenerada en els cultius en què es justifiqui adequadament davant l’Administració hidràulica la impossibilitat d’aplicar-hi altres recursos alternatius.

Les inversions en béns materials per estalviar l’aigua i reduir la càrrega contaminant es poden considerar inversions ambientals a l’efecte d’aplicar la legislació mercantil i fiscal.

3. Les actuacions bàsiques d’aquest Pla en matèria de regadius són:

a) La substitució d’aigües subterrànies per aigües regenerades, d’acord amb el programa per definir les prioritats d’actuació i les obres que ha de dur a terme l’Administració.

En el Programa d’Actuacions i Obres Hidràuliques figuren les EDAR en què és recomanable o aprofitable, des del punt de vista hidrogeològic, reutilitzar les aigües residuals regenerades amb fins agrícoles. En qualsevol cas, es poden elaborar estudis hidrogeològics i agronòmics de detall que en justifiquin la viabilitat.

b) Els estudis per a la delimitació dinàmica de les superfícies de regadiu, distribució de cultius, dotacions reals, consums, origen de l’aigua i control periòdic dels volums i del consum real d’aigua en cada unitat hidrogeològica.

4. En els projectes de regadiu amb aigua regenerada sobre una zona determinada, l’Administració hidràulica i agrícola han de promoure que els regants que exploten les aigües subterrànies s’incloguin en una comunitat de regants d’aigües regenerades. La inclusió dels regants en la comunitat de regants ha de ser de caràcter voluntari.

Les concessions o autoritzacions per a regadiu s’han de mantenir amb el mateix volum concessionat, però l’explotació quedarà en suspens i només es podrà utilitzar per a ús domèstic i abeurament de bestiar, avaria del sistema d’aigua regenerada o mala qualitat de l’aigua en moments determinats. Aquesta suspensió no implica en cap cas l’abandó de la captació en els termes que preveu l’article 73.

En el cas que a l’àrea hi hagi cultius, o rotació de cultius, que per qualsevol causa justificada no admetin la qualitat de l’aigua regenerada que se subministra, es pot mantenir l’explotació amb les aigües subterrànies.

El projecte de regadiu amb aigües regenerades inclou la instal·lació de comptadors en els pous per comptabilitzar mensualment l’aigua utilitzada i trametre els resultats recollits a l’Administració hidràulica amb una periodicitat mínima anual.

5. L’Administració hidràulica pot denegar l’execució de projectes de reg amb aigües residuals regenerades que puguin afectar negativament captacions pròximes destinades a proveïments a poblacions, impliquin un risc de deteriorament de la qualitat general de l’aigua de l’aqüífer o de masses d’aigua superficial o incompleixin els objectius d’aquest Pla per als diferents tipus de masses d’aigua.

6. En els casos de transformació de regadius actuals en altres que representen un consum menor d’aigua o l’alliberament de recursos subterranis, les administracions competents en matèria de recursos hídrics i d’agricultura poden establir mesures de foment, habilitar crèdits tous o altres auxilis econòmics, oferir cursos de capacitació i prestar assistència tècnica.

Article 97

Camps de golf

Els camps de golf només poden satisfer les demandes d’aigua amb aigües residuals regenerades o aigua dessalada. S’ha de prioritzar l’ús d’aigua regenerada sobre l’ús d’aigua dessalada.

Tots els projectes o avantprojectes d’aquestes infraestructures han de justificar la suficiència d’aigua adequada per regar el camp de golf, que ha de procedir necessàriament de la reutilització d’aigües residuals depurades o del dessalatge d’aigua de la mar.

Aquesta reutilització d’aigua residual depurada o d’aigua dessalada requereix la concessió administrativa corresponent, que comporta el cànon o la tarifa d’utilització d’aigua per atendre les despeses d’inversió, explotació i conservació de les instal·lacions de l’Administració hidràulica o l’entitat instrumental dependent.

 

TÍTOL VI
LA PROTECCIÓ DEL RECURS

Capítol I
Les zones protegides pel Pla

Article 98

Concepte i classes

1. En compliment del que disposa la secció 4a del capítol I del títol I del Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, s’identifiquen les següents conques o trams de conques, aqüífers, fonts, masses d’aigua o part d’aquestes com a zones protegides pel Pla:

a) Les zones amb una captació d’aigua de consum humà, sempre que el volum mitjà d’extracció sigui de 10 m³/dia o proveeixi més de 50 persones, com també els perímetres de protecció delimitats.

b) Els perímetres de protecció de les aigües minerals o termals, d’acord amb la legislació específica.

c) Les zones que d’acord amb el Pla es destinin, en el futur, a la captació d’aigua per a consum humà.

d) Les zones de protecció d’espècies aquàtiques significatives des del punt de vista econòmic (peixos, mol·luscs).

e) Les zones d’ús recreatiu de les aigües i zones de bany (incloses les zones sensibles per ser aigües de bany).

f) Les zones vulnerables a la contaminació per nitrats.

g) Les zones sensibles per eutrofització en aplicació de les normes del tractament d’aigües residuals urbanes.

h) Les zones incloses en la Xarxa Natura 2000 per raons hídriques i les fonts de capçalera, en què el manteniment o la millora de l’estat de l’aigua constitueixi un factor essencial de la protecció.

i) Les zones humides d’importància internacional incloses en la llista del Conveni Ramsar.

2. Durant la vigència d’aquest Pla, l’Administració hidràulica pot establir objectius de qualitat química per a cadascuna de les zones protegides pel Pla, de manera que les masses d’aquestes arribin a l’estat que els correspongui segons el tipus de massa i l’ús esperat.

 

Capítol II
Els perímetres de protecció

Article 99

Objectius i supòsits

1. Els perímetres de protecció tenen com a objectiu la protecció del domini públic hidràulic i de les masses d’aigua contra el deteriorament.

2. Els perímetres de protecció s’han d’aplicar a les zones i els elements següents:

a) Pous o captacions de proveïment a poblacions.

b) Masses d’aigua subterrània en risc de no assolir el bon estat quantitatiu o químic.

c) Masses d’aigua superficial susceptibles d’aprofitament o l’estat de qualitat química o ecològica de les qual estigui o pugui estar en risc de degradació.

 

Article 100

Limitacions i directrius generals dels perímetres de protecció

1. Les limitacions per a usos i activitats en els perímetres de protecció, un cop definits, s’han de tenir en compte en la primera modificació o revisió dels instruments de planejament territorial o urbanístic.

Fins a la delimitació i la incorporació efectiva dels perímetres en els instruments de planejament territorial o urbanístic, l’ajuntament ha de tenir en compte els usos i les activitats prohibits i autoritzables que preveu aquest Pla en el procediment d’atorgament de la llicència urbanística o d’activitats, com també en qualsevol altra autorització, permís o llicència de caràcter sectorial.

2. Queda prohibit en l’àmbit del perímetre:

a) Efectuar abocaments directes o indirectes que contaminin les aigües.

b) Acumular residus sòlids, runes o substàncies, de qualsevol naturalesa i en qualsevol lloc, que constitueixin o puguin constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn.

c) Efectuar accions sobre el medi físic o biològic que constitueixin o puguin constituir una degradació de les aigües.

d) Tenir-hi substàncies contaminants, prioritàries i altres contaminants i substàncies preferents.

3. Estan subjectes a autorització administrativa, d’acord amb l’article 100 del Text refós de la llei d’aigües i l’article 245 del Reglament del domini públic hidràulic:

a) Les activitats susceptibles de provocar contaminació o degradació del domini públic hidràulic o de les masses d’aigua, i, en particular, l’abocament, l’acumulació o l’aplicació d’aigües i productes residuals o residus de qualsevol tipus susceptibles de contaminar les aigües continentals o costaneres.

b) Els abocaments de substàncies contaminants que superin els límits màxims fixats en les normes relatives a la qualitat ambiental per a substàncies prioritàries i altres contaminants, com també per a substàncies preferents.

4. Les autoritzacions d’abocaments han de garantir que es compleixen els objectius fixats en les normes de qualitat ambiental aprovades en el Reial decret 60/2011, de 21 de gener, tenint en compte les característiques específiques de cada massa d’aigua i el total d’abocaments.

Article 101

Perímetres de protecció de captacions de proveïment a poblacions

1. L’Administració hidràulica de les Illes Balears, d’acord amb l’article 56.3 del Text refós de la llei d’aigües i l’article 173 del Reglament del domini públic hidràulic, ha de delimitar hidrogeològicament els perímetres de protecció de les captacions de proveïment a poblacions.

2. Els perímetres de protecció tenen per finalitat la preservació qualitativa i quantitativa dels recursos dels aqüífers en l’àmbit de l’àrea de captació. Si aquesta preservació no és possible a causa de la presència de múltiples fonts potencials de contaminació, degudament acreditades, s’han d’extremar les mesures de control i vigilància. En aquests casos, s’ha de fomentar el trasllat de les captacions a àrees sense riscos en substitució de la ubicació actual d’aquestes captacions.

3. Les captacions per a proveïment públic s’han de dotar dels elements següents:

a) Comptador volumètric, accessible al personal al servei de l’Administració hidràulica.

b) Tub piezomètric annex que permeti el pas d’una sonda de mesura de nivell, d’un diàmetre no inferior a 25 mm, que ha d’arribar, com a mínim, a la zona d’aspiració de la bomba.

c) Aixeta per a presa de mostres.

4. Els perímetres de protecció s’han de delimitar basant-se en criteris hidrogeològics de tipus hidrodinàmic i hidroquímic que fixin els temps de trànsit i transferència, i que, per tant, permetin delimitar les àrees de protecció segons la distància a la captació protegida. El resultat final ha de ser una figura geomètrica més o menys extensa, dins la qual s’han de definir almenys les àrees següents:

a) Zona 0, de protecció immediata o restriccions absolutes, equivalent a la distància que hauria de recórrer una partícula d’aigua per arribar a la captació en menys de 24 hores.

b) Zona I, de protecció propera o restriccions màximes, equivalent a la porció d’àrea d’alimentació del pou que contenint-lo queda limitada per la isòcrona de 50 dies aproximadament, ja que aquest és el temps aproximat de degradació dels contaminants biològics.

c) Zona II, de protecció llunyana o restriccions moderades, que abastaria tota l’àrea d’alimentació del pou.

5. Transitòriament, fins que l’Administració hidràulica aprovi la delimitació dels perímetres de protecció de les captacions de proveïment, en les matèries de competència de l’Administració hidràulica s’han d’aplicar les directrius provisionals següents:

a) Zona 0, de restriccions absolutes, que es fixa provisionalment en un radi de 10 m al voltant de l’eix del pou. En aquesta zona, que s’ha de circumdar amb una tanca, es prohibeix qualsevol ús, excepte els relacionats amb el manteniment i l’operació de la captació.

El titular, o el concessionari de l’explotació del servei, han de vetllar pel manteniment de la tanca i ha de complir les normes de control sanitari que estableix la reglamentació tècnica i sanitària vigent.

b) Zona I, de restriccions màximes, que s’estableix provisionalment en un radi de 250 m al voltant de l’eix del pou. Dins d’aquesta àrea queden prohibits els usos i les activitats següents:

• Emmagatzematge i tractament de residus sòlids.
• Emmagatzematge, transport i tractament d’hidrocarburs, líquids i sòlids inflamables, productes químics i farmacèutics, productes radioactius.
• Injecció de residus i substàncies contaminants.
• Sondejos petrolífers.
• Enterrament de cadàvers d’animals.
• Estacions de servei.

Es poden autoritzar els usos i les activitats que s’indiquen a continuació, sense perjudici de les autoritzacions sectorials preceptives, sempre que es demostri que no produeixen efectes ambientals nocius sobre el domini públic hidràulic:

• Emmagatzematge, transport i tractament d’aigües residuals.
• Granges, entenent com a granja qualsevol explotació ramadera que superi les 80 UBG (unitats de bestiar gros).
• Pous i sondejos.
• Excavacions.
• Sondejos geotècnics.
• Indústries potencialment contaminants (adobatge, ceràmiques, bugaderies, etc.).
• Pedreres, mines i extraccions d’àrids.
• Fosses sèptiques i cementiris.
• Dipòsits i distribució de fertilitzants i plaguicides.
• Reg amb aigües regenerades.
• Indústries alimentàries i escorxadors.
• Acampada i zones de bany.

Les activitats no incloses en els apartats anteriors s’entenen permeses.

c) Zona II, de restriccions moderades, que s’estableix provisionalment en una corona circular compresa entre 250 m i 1.000 m al voltant de l’eix del pou.

Dins de l’àrea delimitada sota aquesta designació, es prohibeix expressament la injecció de residus i substàncies contaminants en el subsòl, i l’emmagatzematge, el transport i el tractament de productes radioactius.

Els usos i les activitats que s’indiquen a continuació es poden autoritzar sempre que es demostri que no produeixen efectes ambientals nocius sobre el domini públic hidràulic:

• Els abocadors de residus sòlids i semisòlids de qualsevol naturalesa, fins i tot els inerts.
• L’emmagatzematge, el transport i el tractament d’aigües residuals.
• Les activitats insalubres, nocives i perilloses sense mesures correctores específiques per prevenir el risc de contaminació del domini públic hidràulic, si escau.

Les activitats no incloses en els apartats anteriors s’entenen permeses.

Les activitats existents abans de l’aprovació definitiva del Pla Hidrològic de les Illes Balears aprovat pel Reial decret 378/2001, de 6 d’abril, s’entenen autoritzades, en aplicació directa d’aquest Pla, sense perjudici que el titular estableixi les mesures correctores oportunes, si escau.

Les activitats per a les qual no s’hagi sol·licitat l’autorització de l’Administració hidràulica durant la vigència del Pla Hidrològic de les Illes Balears aprovat pel Reial decret 378/2001, de 6 d’abril, que no afectin el domini públic hidràulic i hagin estat degudament autoritzades o registrades d’acord amb la legislació sectorial, no requereixen l’autorització de l’Administració hidràulica, però estan subjectes a l’informe ambiental de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears que preveu la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques de les Illes Balears.

L’Administració hidràulica ha de tenir delimitats els perímetres de protecció de captacions de proveïment a poblacions abans de la revisió de l’any 2021.

Article 102

Perímetres de protecció en masses d’aigua superficial

A les masses d’aigua superficial costanera, de transició i d’aiguamolls, com també de torrent, els perímetres de protecció s’han d’ajustar a les regles següents:

a) L’Administració hidràulica, en col·laboració amb l’Administració competent, pot establir perímetres de protecció, als efectes del manteniment o la millora del funcionament hídric del sistema, i de la qualitat química i l’estat ecològic d’aquest.

b) En la delimitació d’aquests perímetres, s’han d’establir les activitats permeses, les prohibides i les condicionades.

Article 103

Mesures en les masses d’aigua subterrània que no assoleixen el bon estat

1. Les actuacions de protecció en les masses d’aigua subterrània que no estan en bon estat tenen per objectiu comú disminuir la pressió mitjançant l’aplicació coordinada de tres tipus d’accions: la disminució de les extraccions, l’aportació de recursos nous i l’eliminació o la disminució de la contaminació, tant concreta com difusa.

2. En la disminució de l’extracció, ja sigui per reducció directa o com a resultat d’un millor aprofitament, s’han de tenir en compte almenys les mesures següents:

a) L’estalvi i l’ús eficient de l’aigua. Essencialment s’han d’identificar les àrees en què cal modernitzar les pràctiques de regadiu existents, o millorar, eventualment, els sistemes de proveïment a poblacions, i en tots dos casos, evitar pèrdues en conduccions superiors a les estimades acceptables. També s’han de preveure campanyes de sensibilització sobre l’estalvi d’aigua, l’eficiència de les xarxes de distribució, l’aprofitament d’aigües pluvials en entorns urbans i la reducció del consum en la jardineria pública i privada.

b) La redistribució espacial de les extraccions. Té per objecte definir en quines àrees i quanties s’ha d’explotar l’aqüífer per provocar els menors efectes possibles. Ha d’incloure la reducció del volum total d’extraccions si de l’anàlisi de la informació anterior es dedueix la impossibilitat de mantenir racionalment l’explotació actual.

3. L’aportació de recursos nous implica un conjunt de mesures que permeten substituir una part dels cabals extrets per aigües d’una altra procedència. S’hi han de tenir en compte almenys les mesures següents:

a) La reutilització d’aigües regenerades, en línia amb el que especifica el títol V. S’han de quantificar els volums ja compromesos, de manera que només es tinguin en compte els que impliquin un increment net de recursos disponibles.

b) Els excedents d’altres masses d’aigua subterrània, si n’hi ha.

c) Els recursos superficials, si n’hi ha.

d) La recàrrega artificial.

e) Les plantes dessalinitzadores.

4. Per a la disminució de la contaminació, tant concreta com difusa, es plantegen tres línies bàsiques d’actuació:

a) La disminució de l’entrada de contaminants d’origen agrícola i ramader.

b) La introducció de criteris nous per a la gestió, el seguiment i el control adequats de les xarxes de sanejament i els objectius de qualitat definits per als abocaments i la gestió de la demanda.

c) Les prohibicions i els condicionaments establerts per autoritzar activitats segons els perímetres de protecció.

 

Article 104

Masses d’aigua subterrània en risc de sobreexplotació i salinització

1. Si les mesures previstes en el Pla són insuficients per solucionar els problemes d’estat quantitatiu i salinització, l’Administració hidràulica ha de promoure la declaració de sobreexplotació i salinització de les masses d’aigua subterrània o els sectors d’aquestes que així es considerin, d’acord amb els criteris del Reglament del domini públic hidràulic.

2. L’Administració hidràulica ha de prendre les mesures necessàries perquè no es donin situacions de sobreexplotació en les masses d’aigua subterrània que posin en risc que es compleixin els objectius després del termini de la primera revisió del Pla (2015).

 

Capítol III

Secció 1a
Protecció contra la contaminació difusa d’origen agrari

Article 105

Sense perjudici del que estableixi l’Administració competent en matèria agrària, la utilització de dejeccions ramaderes (fems sòlids i purins) per a fins agrícoles a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears ha de complir el que preveu la normativa vigent sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries, per tal d’evitar o minimitzar aquesta contaminació.

Aquesta utilització de dejeccions ramaderes no té caràcter d’abocament, sempre que es gestionin d’acord amb la normativa vigent en aquesta matèria i en particular amb el Reial decret 987/2008, de 13 de juny, pel qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió de les subvencions destinades a determinats projectes de millora de la gestió mediambiental de les explotacions porcines, i d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de les Comunitats Europees.

Article 106

1. En el cas que l’Administració hidràulica o l’Administració responsable de la gestió agrícola i ramadera detectin episodis de contaminació per nitrats de les aigües subterrànies d’origen agrícola o ramader, l’Administració competent en matèria agrària ha de dur a terme les inspeccions oportunes. Els resultats d’aquestes inspeccions s’han de trametre a l’Administració hidràulica en el marc de la col·laboració que s’hagi establert a aquest efecte.

2. D’altra banda, l’Administració hidràulica ha de comunicar a l’Administració competent en gestió agrícola i ramadera les zones declarades vulnerables, als efectes de contaminació d’aqüífers, com també propostes de condicionalitat, a l’efecte que les tingui en compte per a les autoritzacions pertinents, sense perjudici dels informes preceptius i determinants que l’Administració hidràulica ha d’emetre sobre les zones de protecció de risc de vulnerabilitat o contaminació d’aqüífers.

 

Secció 2a
La valorització de fangs d’estacions depuradores amb fins agraris

Article 107

Declaració responsable

1. Els titulars de les explotacions agràries que utilitzin els llots de depuració en les explotacions han de presentar davant l’Administració hidràulica una declaració responsable del compliment de tots els requisits que exigeix el Reial decret 1310/1990, de 29 d’octubre, pel qual es regula la utilització dels fangs de depuració en el sector agrari, o la normativa que el substitueixi.

2. A més, juntament amb la declaració responsable, han de presentar els resultats dels anàlisis que exigeix el Reial decret 1310/1990.

3. D’altra banda, l’Administració hidràulica ha de comunicar a l’Administració competent en gestió agrícola i ramadera les zones potencialment vulnerables a la contaminació d’aqüífers, com també propostes de condicionalitat, a l’efecte que les tingui en compte per a les autoritzacions pertinents.

 

Secció 3a
La protecció contra la contaminació derivada de fuites o dipòsits d’instal·lacions industrials o hidrocarburs

Article 108

1. En el cas que l’Administració hidràulica o l’Administració competent en matèria d’indústria detectin episodis de contaminació derivada de fuites o dipòsits d’instal·lacions industrials o hidrocarburs, l’Administració competent en matèria d’indústria ha de dur a terme les inspeccions oportunes. Els resultats d’aquestes inspeccions s’han de trametre a l’Administració hidràulica en el marc de la col·laboració que s’hagi establert a aquest efecte.

2. D’altra banda, l’Administració hidràulica ha de comunicar a l’Administració competent en matèria d’indústria les zones declarades vulnerables i sensibles a la contaminació d’aqüífers, com també propostes de condicionalitat, a l’efecte que les tingui en compte per a les autoritzacions pertinents, sense perjudici dels informes preceptius i determinants que l’Administració hidràulica ha d’emetre sobre les zones de protecció de risc de vulnerabilitat o contaminació d’aqüífers.

 

Capítol IV
La recàrrega artificial, l’emmagatzematge i la recuperació (SR) i les barreres contra la intrusió

Article 109

Disposicions generals

L’Administració hidràulica ha de fixar les àrees de recàrrega dels aqüífers sota les directrius següents:

a) Qualsevol projecte de recàrrega artificial, emmagatzematge i recuperació o barrera contra la intrusió, ha d’indicar, com a mínim:

1) Els objectius concrets.

2) L’origen, el volum i la qualitat de l’aigua que s’ha d’utilitzar.

3) L’àrea per a la recàrrega.

4) Les característiques hidrogeològiques de l’aqüífer que s’ha de recarregar.

5) Els dispositiu proposat en el projecte.

6) La qualitat de la mescla resultant a l’aqüífer.

7) El percentatge recuperable.

8) La viabilitat econòmica.

9) L’avaluació de l’impacte ambiental sobre les aigües subterrànies i les masses d’aigua associades.

b) Els recursos aplicats per a la recàrrega artificial es poden obtenir de qualsevol aigua superficial, subterrània, regenerada o dessalada, sempre que l’ús de la font no comprometi la consecució dels objectius mediambientals establerts per a la font o la massa d’aigua recarregada ni pugui generar situacions de risc per a la salut pública.

c) Es consideraran prioritàries, per aquest ordre, les actuacions encaminades a:

1) Pal·liar problemes de sobreexplotació previsibles.

2) Resoldre o millorar proveïment a poblacions.

3) Resoldre problemes de sobreexplotació o salinització en aqüífers que ja han assolit un notable grau de deteriorament.

4) Millorar les zones humides.

 

Article 110

Recàrrega artificial amb aigües regenerades

1. La recàrrega d’aqüífers amb sondejos d’injecció d’aigua residual regenerada en les masses d’aigua subterrània no connectades amb la mar, que incloguin el proveïment de poblacions entre els usos majoritaris, s’ha d’autoritzar si hi ha estudis hidrogeològics i de qualitat química, elaborats per un tècnic competent, que en garanteixin la innocuïtat.

2. Per a la recàrrega d’aqüífers amb aigua residual regenerada mitjançant percolació s’ha de justificar, així mateix, amb un estudi hidrogeològic elaborat per un tècnic competent, que el temps de trànsit fins a l’aqüífer i la resta de les condicions hidrogeològiques en garanteixen la no afecció.

3. La recàrrega d’aqüífers amb aigua residual regenerada, mitjançant sondejos d’injecció o percolació en masses d’aigua subterrània connectades amb la mar, que no incloguin el proveïment de poblacions entre els usos majoritaris, s’ha d’atenir als paràmetres que imposa la legislació vigent.

Article 111

Barreres de recàrrega contra la intrusió

1. Les barreres de recàrrega d’aqüífers contra la intrusió s’ha de fer amb aigua que tingui la qualitat que preveu la legislació vigent en matèria d’aigua regenerada

2. L’aigua que s’ha de recarregar no pot sobrepassar en volum el 30 % de la recàrrega natural de l’aqüífer o de la zona del mateix limitada per les línies de flux que englobin l’àrea de recàrrega.

3. Les instal·lacions de recàrrega s’han de disposar de manera lineal, paral·leles a la costa.

Capítol V
La protecció de zones humides

Secció 1a
Disposicions generals

Article 112

Classes de zones humides

1. Als efectes d’aquest Pla, les zones humides de les Illes Balears es classifiquen segons les característiques i la titularitat.

2. Atenent a les característiques, les zones humides es classifiquen en aiguamolls, basses temporals d’interès científic, masses d’aigua càrstiques i zones humides artificials:

a) Són aiguamolls les extensions de maresmes, pantans i torberes, o superfícies cobertes d’aigües, siguin de règim natural o artificial, permanents o temporals, estancades o corrents, dolces, salabroses o salades, incloses les extensions d’aigua marina, la profunditat de les quals en marea baixa no excedeix de sis metres.

Als efectes d’aquest Pla, en els aiguamolls s’han de delimitar les dues zones següents:

• L’aiguamoll actual, constituït per l’àrea que presenta les característiques pròpies que es descriuen en l’apartat anterior d’aquest article.
• La zona humida reblerta, constituïda per l’àrea de l’antic aiguamoll, urbanitzat o reblert.

Les administracions han de vetllar pel manteniment dels aiguamolls situats en sòls classificats com a urbans o urbanitzables.

b) Les basses temporals d’interès científic són les petites basses ocupades per aigües molt somes, només durant una part de l’any, però que desenvolupen processos biològics i fauna i flora molt singular d’alt valor científic i estan associades a petites conques endorreiques, aïllades de la influència de lleres o d’aigües subterrànies, amb una superfície inferior a 0,5 hectàrees.

c) Les masses d’aigua càrstiques són les cavitats càrstiques o els sistemes càrstics inundats totalment o parcialment amb aigua dolça, salobre o salada, en què es desenvolupen processos morfogenètics i fauna específica d’alt interès científic. Aquestes masses són les que consten en el catàleg a què es refereix l’article 113, i en constitueixen una categoria.

Les masses d’aigua càrstiques gaudeixen de la protecció que deriva del Text refós de la llei d’aigües i d’aquest Pla.

d) Les zones humides artificials són les constituïdes per pedreres abandonades i basses excavades o construïdes que contenen aigua de manera permanent o temporal, desconnectades de lleres o aqüífers. S’hi pot haver produït connexió artificial amb el nivell freàtic.

3. Atenent a la titularitat, les zones humides es classifiquen en zones humides públiques i zones humides privades:

a) Les zones humides públiques són les que pertanyen a qualsevol Administració pública, amb el caràcter de béns patrimonials o de béns demanials de qualsevol classe, incloses les zones humides incorporades al domini públic hidràulic o al domini públic maritimoterrestre, d’acord amb la legislació d’aigües i la legislació de costes.

b) Les zones humides privades són les que no tenen la consideració de zones humides públiques, d’acord amb el que preveu l’apartat anterior.

 

Article 113

Catàleg de Zones Humides

1. En l’annex 6 d’aquest Pla consta la delimitació transitòria de les zones humides, que té caràcter normatiu.

2. La delimitació definitiva de les zones humides s’ha de determinar en un decret de Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’aigües, d’acord amb els criteris bàsics que s’indiquen tot seguit, sense perjudici d’altres que també siguin aplicables:

• Els criteris que inclouen la llista del Conveni Ramsar, de 2 de febrer de 1971, i l’inventari nacional de zones humides.
• La presència significativa i dominant de flora i fauna pròpia de zones humides.
• La connectivitat superficial entre diferents zones posterior a la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües.
• La constatació de rebliments anteriors a la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües, mitjançant documentació gràfica declarada suficient per l’Administració hidràulica.
• Els estudis hidrològics presentats pels interessats i declarats suficients per l’Administració hidràulica, o elaborats d’ofici.

3. Queden exclosos del Catàleg de Zones Humides els terrenys reblerts amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües.

4. La protecció establerta en aquest capítol s’entén sense perjudici de les normes que dicti l’Estat.

 

Secció 2a
Règim de protecció de zones humides

Article 114
Les zones humides

1. Es consideren d’interès públic, la conservació, la recuperació, la millora i l’ús racional de les zones humides de les Illes Balears incloses en el Catàleg de Zones Humides de les Illes Balears.

2. Totes les administracions públiques de les Illes Balears, com també els propietaris de les zones humides privades, estan obligats conservar aquestes zones i, en el marc de les previsions del Text refós de la llei d’aigües, a adoptar mesures per protegir-les i recuperar-les.

3. L’Administració hidràulica i l’Administració competent en matèria d’espais naturals protegits han de col·laborar amb els propietaris de les zones humides en les mesures i les actuacions de conservació, protecció i recuperació d’aquestes. Amb aquesta finalitat es poden formalitzar els convenis i els acords oportuns, com també arbitrar les mesures de foment pertinents.

Article 115

Zones humides i d’especial protecció per raons territorials, urbanístiques i mediambientals

1. Les zones humides gaudeixen de la protecció del Text refós de la llei d’aigües i el Reglament que el desplega, com també, si escau, de la que li puguin atorgar altres normes de protecció mediambiental, urbanística o territorial.

2. L’Administració competent en matèria d’espais naturals protegits, per si mateixa o a instància d’altres administracions públiques (en especial de l’Administració hidràulica), d’altres organismes o de particulars, pot atribuir a una zona humida, segons els seus valors, alguna de les figures de protecció que preveu la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, mitjançant el procediment de declaració que s’hi preveu.

3. Les zones humides incloses a la Xarxa Natura 2000 gaudeixen, com a mínim, del règim de protecció que deriva de la seva consideració com a lloc d’interès comunitari (LIC) o zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA).

4. Les zones humides incloses dins de les àrees naturals d’especial interès tenen la consideració d’àrees naturals d’alt nivell de protecció, d’acord amb el que disposa la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.

 

Secció 3a
Activitats i aprofitaments

Article 116

Règim específic de determinades zones humides

1. Per a les zones humides artificials s’han d’atendre les regles següents:

a) L’Administració hidràulica pot elaborar els estudis pertinents per analitzar la viabilitat de l’adequació d’aquestes zones humides al seu ús amb finalitats ambientals i educatives, sense detriment de la funcionalitat, en col·laboració amb la propietat, en el cas que siguin zones humides privades.

b) L’Administració hidràulica ha de promoure el rebliment o la restauració de les zones humides artificials ubicades en antigues pedreres que per la connectivitat directa o indirecta amb el nivell freàtic puguin representar una modificació de les característiques hidrogeològiques o un risc de contaminació de les aigües subterrànies, amb l’autorització preceptiva del pla de restauració atorgada per la conselleria competent en matèria de mines.

2. Per a les basses temporals d’interès científic s’han d’atendre les regles següents:

a) Es poden continuar les activitats i els aprofitaments compatibles amb la conservació d’aquestes que es duien a terme abans de l’entrada en vigor d’aquest Pla, d’acord amb les previsions normatives que els afectin.

b) L’Administració interessada, en col·laboració amb les administracions hidràulica i d’espais naturals protegits, pot promoure’n la conservació per raons científiques, establint convenis i acords d’accessibilitat i conservació amb els propietaris, en el marc de programes d’investigació.

3. Per als aiguamolls en sòl urbà o urbanitzable s’han d’atendre les regles següents:

a) Els instruments d’ordenació territorial i urbanística han de preveure la protecció i el manteniment de la funcionalitat hidrològica i ecològica de la zona humida mitjançant les fórmules pertinents.

b) Les actuacions previstes en aquests aiguamolls han de complir, com a mínim, els requisits següents:

• El seu resultat últim ha de ser la conservació o l’increment de la superfície total de l’aiguamoll actual i dels seus valors. A aquest efecte, es pot compensar la superfície afectada amb la restauració o la rehabilitació de zones degradades (reblertes posteriorment a 1985) o la creació de noves zones humides mantenint la connectivitat amb l’espai principal. Aquestes actuacions donaran lloc a un canvi en la delimitació de la zona humida.

• Han d’incloure mesures de gestió que garanteixin la compatibilitat entre l’actuació prevista i la pervivència o el manteniment dels valors, sense perjudici que puguin potenciar els aspectes d’ús lúdic i científic de l’aiguamoll.

4. A les masses d’aigua càrstica, són aplicables les regles següents:

a) Es prohibeixen:

• La destrucció o la modificació substancial de l’estructura física de la cavitat.

• Les activitats que puguin implicar la destrucció o el deteriorament de les formacions càrstiques (espeleotemes).

• Les activitats que puguin implicar modificacions substancials de l’estratificació del medi aquàtic i de la seva situació oligotròfica i oligòxica.

• Les actuacions que puguin implicar una modificació substancial de la circulació de l’aigua i de l’aire en la cavitat.

b) Són autoritzables les actuacions que no preveu l’apartat anterior, excepte les referides a la investigació científica o esportiva no comercial, sense perjudici d’altres llicències, autoritzacions o permisos.

c) Les masses d’aigües càrstiques actualment explotades per a ús turístic o esportivocomercial poden mantenir l’ús, amb l’obligació d’implantar un sistema de gestió mediambiental.

 

Secció 4a
La Xarxa de Zones Humides i la seva planificació i gestió

Article 117

Creació de la Xarxa

Es crea la Xarxa de Zones Humides de les Illes Balears amb la finalitat de planificar i gestionar aquestes zones adequadament.

Article 118

Planificació

La Xarxa de Zones Humides de les Illes Balears s’ha de planificar per mitjà del Pla de Conservació de Zones Humides de les Illes Balears, que l’Administració hidràulica ha d’elaborar amb la col·laboració de les administracions amb competències en matèria d’espais naturals protegits i costes, si n’és el cas. Aquest Pla s’ha d’ajustar a les directrius del Pla Estratègic Espanyol per a la Conservació i l’Ús Racional de les Zones Humides.

Article 119

Gestió

1. Les zones humides de les Illes Balears de titularitat privada, les han de gestionar els propietaris amb la col·laboració de l’Administració hidràulica, mitjançant la formalització de convenis i l’establiment de mesures de foment, si n’és el cas.

2. L’Administració hidràulica, amb la col·laboració de les administracions responsables de la gestió d’espais naturals protegits i d’agricultura, si n’és el cas, ha d’establir les actuacions generals i particulars aplicables a la gestió de les zones humides mitjançant l’aprovació del Pla de Conservació de Zones Humides.

Article 120

Restauració, rehabilitació o adequació de zones humides

1. L’Administració hidràulica, en el marc de l’article 282 del Reglament del domini públic hidràulic, i sense perjudici de les indemnitzacions que siguin procedents, pot subscriure acords o convenis de col·laboració o gestió amb els propietaris de terrenys que alberguen zones humides i masses d’aigua càrstica, especialment pel que fa a la recuperació de zones humides reblertes i a les zones en què l’abandonament de l’ús actual provocaria l’aparició d’un aiguamoll actual de manera natural.

Així mateix, l’Administració hidràulica pot arbitrar mesures de foment i dur a terme les actuacions de gestió i rehabilitació que permetin la protecció, la conservació i la recuperació adequades de la zona humida, amb les indemnitzacions o compensacions econòmiques o d’altre tipus que s’acordin.

2. Les actuacions de conservació, protecció i recuperació dels aiguamolls que preveu l’apartat 1 es consideren actuacions bàsiques del Pla.

Article 121

Règim de gestió i protecció de les zones humides públiques i privades

1. La gestió de les zones humides públiques correspon a l’Administració propietària o responsable, la qual ha d’assegurar el manteniment i la millora dels valors hídrics i biològics adoptant les mesures de conservació, protecció i recuperació que corresponguin. L’Administració hidràulica ha de col·laborar en la gestió d’aquestes zones, directament o per mitjà de les entitats que hi estan vinculades.

2. La gestió de les zones humides privades correspon als propietaris en els termes que s’indiquen en l’apartat anterior. Aquesta gestió es pot fer amb la col·laboració de l’Administració hidràulica i altres administracions o organismes públics i privats que així ho acordin.

Article 122

Programa de manteniment hídric de zones humides

El Programa 10 d’aquest Pla, relatiu al manteniment hídric de zones humides, té per objecte conèixer i protegir aquests espais singulars en l’àmbit d’actuació propi, i pot tenir, com a mínim, el contingut següent:

a) El funcionament hidràulic i hidrogeològic.

b) Els mecanismes i la quantificació de la recàrrega i descàrrega.

c) El cabal de demanda mediambiental.

d) La qualitat requerida.

e) Les restriccions a què s’ha de sotmetre l’explotació d’aqüífers o torrents que els alimenta.

f) Les restriccions de les accions antròpiques.

g) Les xarxes de control de piezometria, hidrometria i qualitat i efecte hidrològic i hidrogeològic del canvi climàtic.

 

Capítol VI
La prevenció i la minimització de danys per fenòmens extrems

Secció 1a
La delimitació de zones inundables

Article 123

Delimitació de les zones inundables

1. L’Administració hidràulica, en col·laboració amb les autoritats de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’Administració general de l’Estat, d’acord amb el que disposa el Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d’avaluació i gestió de riscos d’inundació, ha de de dur a terme les actuacions següents:

a) La delimitació de les zones inundables mitjançant l’elaboració de mapes de perillositat d’inundació.

b) La coordinació, mitjançant els plans de gestió de risc d’inundació, de l’actuació de totes les administracions públiques i la societat per reduir les conseqüències negatives sobre la salut i la seguretat de les persones i els béns, com també sobre el medi ambient, el patrimoni cultural, l’activitat econòmica i les infraestructures associades a les inundacions del territori.

2. Es consideren zones inundables els terrenys que puguin ser inundats pels nivells teòrics que assolirien les aigües en les avingudes amb un període estadístic de retorn de 500 anys. Per delimitar-les, s’han de tenir en compte els estudis geomorfològics, hidrològics, hidràulics, les sèries d’avingudes històriques i els documents o les proves històriques d’aquestes masses d’aigua continentals i les zones de transició.

3. Per a aquesta delimitació de les zones inundables, l’Administració hidràulica ha d’elaborar:

a) L’avaluació preliminar del risc d’inundació.

b) Els mapes de perillositat d’inundació i els mapes de risc d’inundació.

c) Els plans de gestió de risc.

4. Transitòriament , fins que no s’hagin delimitat les zones inundables de la manera que indica aquesta secció, els planificadors i promotors urbanístics en actuacions sobre àrees potencialment inundables han d’elaborar els estudis hidrològics i hidràulics corresponents, d’acord amb els criteris per a la delimitació i l’ordenació de zones inundables següents:

• En els trams amb risc potencial de patir inundacions provocades per avingudes d’origen natural, s’han d’avaluar els nivells assolits per les aigües per a diferents nivells de probabilitat (des de l’avinguda ordinària fins a l’avinguda màxima probable), i delimitar cartogràficament les zones inundables corresponents.
• Els nivells assolits per les aigües, per a cada període de retorn, s’ha d’avaluar amb l’ajuda de models matemàtics de simulació hidràulica. Si les característiques del tram ho aconsellen, les anàlisis han de preveure el règim transitori per a la propagació de l’ona d’avinguda.
• La delimitació cartogràfica de les superfícies ocupades per les aigües, per a cada nivell de probabilitat, s’ha d’acompanyar d’un inventari dels béns afectats i de la valoració econòmica corresponent, informació que és de gran valor per promoure una proposta de restriccions d’usos del sòl en aquestes zones.
• D’acord amb els resultats de les anàlisis precedents, s’ha d’elaborar una proposta d’ordenació de les zones inundables que atengui a criteris de seguretat de persones i béns, en col·laboració amb les administracions competents en ordenació del territori.

 

Secció 2a
Les actuacions a les zones inundables i a les zones potencialment inundables

Article 124

Actuacions en zones inundables i zones potencialment inundables

1. Qualsevol actuació en una zona inundable o en una zona potencialment inundable requereix l’autorització administrativa de l’Administració hidràulica.

2. La reparació dels danys que puguin derivar de l’execució de les obres d’aquestes zones són a càrrec del promotor.

Article 125

Criteris tècnics per a l’elaboració d’estudis

1. Els estudis hidrometeorològics tenen com a objecte definir les puntes màximes probables de pluja per a un període de retorn determinat. Per elaborar-los s’han de tenir en compte preferentment els aspectes metodològics següents:

a) L’anàlisi regional de la precipitació.

b) L’ocupació de hietogrames característics.

c) Les relacions entre la precipitació local i d’àrea.

d) Les diferents hipòtesis de pluges pel que fa a la distribució espacial i l’origen meteorològic.

e) El coeficient d’escorrentia durant l’episodi plujós i per a episodis de diferent intensitat.

f) Els fenòmens de laminació en la propagació de la crescuda al llarg de les lleres.

2. Els estudis hidrològics, que tenen com a objecte la definició de cabals punta o de càlcul per a un determinat període de retorn, han de contenir:

a) L’extensió i les característiques de velocitat i altura de l’aigua en les superfícies inundables per als diferents períodes de retorn.

b) L’efecte de les obres de laminació, derivació i defensa, tant existent com previst, amb atenció expressa a les possibles normes d’explotació en les crescudes.

3. Els estudis hidràulics tenen com a objecte la definició de l’altura aconseguida per les aigües en una àrea determinada i per a un determinat període de retorn. Han de descriure diferents aspectes segons l’obra a què facin referència:

a) Per a qualsevol tipus d’obres, han d’establir amb claredat i en termes quantitatius les afeccions que aquestes actuacions comporten sobre el règim de circulació dels cabals de crescuda.

Metodològicament s’ha de tenir en compte almenys el règim gradualment variat, i només s’ha d’adduir un règim uniforme de flux amb una justificació explícita.

b) Per a les obres de pas, han de justificar, a més, que l’actuació resultant no provoca danys significatius, comprovar específicament si es produeix un canvi de règim i estudiar,  si escau, l’efecte del ressalt hidràulic en els nivells de l’aigua.

c) Per a obres de canalitzacions i millora per a la protecció de persones i béns, han d’incloure, a més, el contingut següent:

• L’anàlisi de l’efecte d’aquestes obres en les característiques de la zona inundable, tant aigües amunt com aigües avall.

• La justificació de la vinculació de la velocitat mínima i màxima de l’aigua circulant.

Article 126

Usos prohibits a les zones inundables o potencialment inundables

1. A les zones de baixa probabilitat d’inundació es prohibeixen les instal·lacions o activitats d’emmagatzematge de substàncies contaminants relacionades en l’apartat D de l’annex 3, llevat que s’estableixin les mesures preventives suficients, a parer de l’Administració hidràulica, per garantir que no afectaran el domini públic hidràulic.

2. A les zones de probabilitat d’inundació mitjana, a més del que preveu l’apartat anterior, es prohibeixen amb caràcter general les instal·lacions destinades a serveis públics essencials o que comportin un alt nivell de risc en situacions d’avinguda.

No obstant això, l’Administració hidràulica pot imposar condicions al projecte.

3. A les zones de probabilitat d’inundació alta es prohibeixen, amb caràcter general:

a) Els usos que es preveuen en els apartats anteriors.

b) Els usos i els edificis que representin un risc potencial de pèrdua de vides humanes.

No obstant això, l’Administració hidràulica pot imposar condicions al projecte.

4. A les zones potencialment inundables es prohibeixen els usos anteriors segons els resultats dels estudis hidrometeorològics i hidrològics i hidràulics necessaris.

5. Les limitacions concretes a què han d’estar subjectes els usos del sòl i les activitats en cadascuna de les tres zones han de ser objecte d’una anàlisi detallada a cada zona inundable o potencialment inundable.

 

Secció 3a
Altres actuacions en matèria de defensa i minimització de riscos

Article 127

Criteris per a les obres i les actuacions en matèria de defensa i minimització de danys per avingudes i inundacions

1. L’Administració hidràulica, basant-se en els mapes de perillositat i de risc d’inundació elaborats d’acord amb el Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d’avaluació i gestió de riscos d’inundació, ha de planificar les infraestructures necessàries per minimitzar els riscos detectats en els mapes de risc d’inundació. La planificació ha d’incorporar la prioritat de cada infraestructura basant-se en els mapes elaborats i en els possibles avantprojectes i estudis previs de què disposi l’Administració hidràulica.

2. S’han de elaborar els projectes corresponents a les actuacions que derivin de la planificació esmentada en el punt anterior. La tramitació d’aquests ha de complir la normativa vigent en les matèries que es vegin afectades, amb especial cura de la normativa d’aigües, ambiental i del mateix Pla Hidrològic de les Illes Balears.

3. No es poden fer alteracions, cobertures o rectificacions artificials del traçat dels llits, excepte que ho disposi l’Administració hidràulica per a la prevenció d’inundacions en el cas d’existència de perill per a les vides humanes.

4. En tot cas s’han d’utilitzar mètodes d’enginyeria que permetin la integració d’aquestes infraestructures amb l’entorn.

5. Es prohibeix la cobertura de les lleres, excepte en casos molt excepcionals, en què s’ha de justificar tècnicament.

6. En el cas d’infraestructures lineals, s’ha de minimitzar el nombre de creus en les lleres i justificar-les amb un estudi d’alternatives diferents. En tot cas es prohibeix la construcció d’aquest tipus d’infraestructures en el llit.

7. Per al cas que es consideri oportú executar obres de canalització, els valors recomanats, en els períodes de retorn, són 100 anys en zones rurals i 500 anys en zones urbanes.

Article 128

La conservació de les lleres

1. L’Administració hidràulica, amb la col·laboració dels òrgans ambientals que correspongui, ha de promoure la conservació i la recuperació dels ecosistemes naturals associats als rius i torrents, i prestar una especial atenció a la vegetació de ribera, ja que aquesta conservació i recuperació es consideren un objectiu d’aquest Pla pels beneficis hidràulics que comporten.

2. Es defineix com a vegetació de ribera o ripària la que limita el seu hàbitat a una estreta franja del costat del llit dels cursos superficials d’aigua. Està formada per espècies que requereixen un alt grau d’humitat en el sòl i estan adaptades a les avingudes d’aigua provocades pel règim de pluges del clima mediterrani i a la dinàmica dels rius i els torrents. Aquestes particulars condicions ambientals motiven que la major part d’espècies d’aquesta comunitat biològica siguin molt rares en altres ambients, i, per tant, siguin pròpies dels marges i les riberes dels cursos superficials d’aigua.

3. Les espècies que pertanyen a la vegetació de ribera són les que s’indiquen en el quadre 28:

Quadre 28

Espècies que pertanyen a la vegetació de ribera

Tipus de vegetació	Nom català (nom científic)	Comentaris
Arbres autòctons o naturalitzats	Om (Ulmus minor)	Té un interès especial perquè és escàs a les Illes Balears.
	Fleix (Fraxinus angustifolia)
	Poll (Populus nigra, P. alba i híbrids)
	Plàtan (Platanus sps.)
Comunitats arbustives	Abatzers (Rubus ulmifolius i R. caesius)	Si no se’n destrueixen les arrels o s’altera el substrat on vegeten, les podes periòdiques no els són necessàriament nocives .
	Aranyoner (Prunus spinosa)	Creixen lentament. Per tant, s’hauria d’evitar talar-los .
	Espinaler (Crataegus monogyna)
	Murta (Myrtus communis)
	Baladre (Nerium oleander)	Només a les Pitiüses.
	Tinter (Coriaria myrtifolia)
Desembocadures o zones d’influència marina	Aloc (Vitex agnus-castus)
	Tamarell (totes les espècies del gènere Tamarix)
Altres espècies d’interès botànic menys abundants	Leucojum aestivum
	Hypericum hircinum ssp. cambessedesii
	Polygonum sps. (autòctones)
	Potamogeton sps.
	Baldellia ranunculoides
	Alisma plantago-aquatica
	Damasonium bourgaei

4. La vegetació de ribera pròpia dels rius i torrents es veu amenaçada per determinades espècies invasores. L’Administració hidràulica ha de perseguir l’objectiu d’eradicar les espècies invasores quan se’n detecti la presència prèviament a qualsevol actuació que promogui, amb l’excepció de l’Arundo donax, que tot i ser una espècie invasora naturalitzada d’origen asiàtic té la capacitat de fixar els talussos, i per això s’ha de sospesar aquesta capacitat davant l’erosió dels marges.

5. Les espècies invasores que amenacen la vegetació de ribera són les que s’indiquen en el quadre 29:

Quadre 29

Espècies invasores que amenacen la vegetació de ribera

Nom català (nom científic)

Ailant (Ailanthus altissima)

Ricí (Ricinus communis)

Ipomoea indica

Chasmanthe floribunda

Tropaeolum majus

Paspalum paspalodes

Cyperus alternifolius

Canya (Arundo donax)

Iris germanica

Senecio angulatus

6. Als boscos de ribera s’ha de procurar eliminar els arbres morts o greument afectats per fongs, insectes i altres patògens, ja que poden tapar el llit. A les restauracions hidrologicoforestals s’ha de controlar el material vegetal que s’ha d’utilitzar mitjançant el passaport sanitari o altres mesures encaminades a evitar la introducció de malalties i plagues.

Article 129

Coordinació amb els instruments d’ordenació territorial

1. Per tal d’adequar l’ordenació del territori als riscos existents, durant la vigència del Pla l’Administració hidràulica, en col·laboració amb la direcció general competent en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, ha d’aprovar les mesures d’ordenació per a la prevenció de danys amb relació a la modificació dels límits de les zones de servitud i de policia, i a la restricció d’usos del sòl.

2. Els instruments d’ordenació territorial i urbanística, en l’ordenació que facin dels usos del sòl, no poden incloure determinacions que no siguin compatibles amb el contingut dels plans de gestió del risc d’inundació, i han de reconèixer el caràcter rural dels sòls en què concorrin els riscos d’inundació o d’altres accidents greus.

3. Els plans de protecció civil existents s’han d’adaptar de manera coordinada per tenir en compte els mapes de perillositat i risc i els plans de gestió del risc d’inundació. Els plans de protecció civil s’han de redactar de manera coordinada i mútuament integrada amb els mapes de perillositat i risc i el contingut dels plans de gestió del risc d’inundació.

4. Els plans de desenvolupament agrari, política forestal, infraestructura del transport i altres que tinguin incidència sobre les zones inundables, també han de ser compatibles amb els plans de gestió del risc d’inundació.

5. Per a nous desenvolupaments urbanístics que comportin una impermeabilització d’una superfície igual o superior al 25 % de la superfície de desenvolupament, s’ha d’elaborar un estudi hidràulic que garanteixi la capacitat de desguàs aigües avall.

6. Es prohibeix qualsevol actuació que interrompi el funcionament hidràulic o la dinàmica fluvial de la xarxa de drenatge natural del territori o que, per la localització o el disseny, pugui actuar com a dic en el curs de les aigües i augmentar els danys potencials causats per la inundació.

7. Les infraestructures lineals han d’incorporar en el disseny els passos d’aigua necessaris per a les avingudes corresponents al tipus d’obra de què es tracti, adequadament dimensionats per permetre la circulació de les aigües, fins i tot en les avingudes més abundants. Els plans de manteniment de les infraestructures esmentades han d’incorporar les tasques de neteja d’aquests passos que en garanteixin el funcionament i permetin mantenir la circulació del cabal de disseny.

8. L’estudi i l’aprovació del planejament urbà en zones inundables està subjecte als requisits següents:

a) A la delimitació prèvia de la zona d’inundació per part de l’Administració hidràulica en els termes que preveu aquest Pla.

b) A informe favorable de l’Administració hidràulica.

9. Per als desenvolupaments urbans, urbanitzacions i polígons industrials que representin un increment de la impermeabilització del sòl i, per tant, del vessament natural, amb la finalitat de no condicionar la capacitat de desguàs de les lleres, s’han d’estudiar i adoptar actuacions de correcció hidrològica forestal que minimitzin l’impacte derivat de les actuacions sobre la capacitat de desguàs de les lleres.

10. Mentre l’Administració hidràulica no hagi aprovat els plans de gestió del risc d’inundació, els promotors dels instruments d’ordenació territorial i urbanística han de definir les zones inundables d’acord amb els criteris que s’estableixen en els apartats anteriors. Aquesta delimitació s’ha de dur a terme amb l’estudi hidrològic i hidràulic corresponent, que ha de tenir el contingut de l’annex 7.

Article 130

Conservació de sòls i correcció hidrològica i agroforestal

1. El Pla Hidrològic, davant els problemes d’erosió, desertització i fenòmens extrems, dins del Programa 11, referent a la previsió i la defensa d’avingudes, preveu actuacions específiques de conservació de sòls i correcció hidrològica i agroforestal, amb l’objectiu d’aturar en origen la producció i el transport d’al·luvions i atenuar les puntes d’avingudes, que s’incrementen com a conseqüència de la impermeabilització del territori i l’eliminació de vegetació natural.

2. El Pla Hidrològic considera prioritàries les actuacions de conservació de sòls en les conques vessants als embassaments de Cúber i Gorg Blau i en les àrees amb pèrdues de sòl superiors a 50 t/ha/any (16,6 % del territori).

En una segona fase s’ha d’actuar sobre les àrees amb pèrdues de sòl compreses entre 12 i 50 t/ha/any (10,6 % del territori) i també a les zones de recàrrega d’aqüífers amb actuacions que afavoreixin la infiltració.

Es consideren actuacions bàsiques, en coordinació amb el Pla Nacional de Lluita contra la Desertificació, les que tinguin lloc en les conques que s’hi estableixen.

3. Les actuacions a les lleres, estiguin o no en espais naturals protegits, estan subjectes al control de l’Administració hidràulica. En el cas que es puguin produir danys greus sobre les persones i els béns, prevalen els criteris hidrogeològics en aquestes actuacions. Si aquestes actuacions es duen a terme dins dels espais naturals protegits, s’ha d’actuar en coordinació amb l’Administració competent en matèria d’espais naturals protegits.

Article 131

Seguretat de preses, embassaments i basses

1. El titular de la gestió de les preses de Cúber i Gorg Blau ha de dur a terme la revisió, el sondeig i l’anàlisi general de la seguretat d’aquestes en el termini dels dos primers anys de vigència del Pla.

2. Les actuacions previstes en aquest article tenen la consideració d’actuacions bàsiques del Pla.

Secció 4a
Les sequeres

Article 132

Indicadors, índexs i fixació dels llindars de sequera

1. Als efectes d’aquest Pla es consideren indicadors de sequera:

a) Els nivells piezomètrics dels aqüífers.

b) Els volums drenats per les fonts.

c) Els volums emmagatzemats als embassaments.

2. Als efectes d’aquest Pla els indicadors per al seguiment de situacions d’eventual sequera figuren en el quadre 30:

Quadre 30

Unitat de demanda	Indicadors
A . Palma	Embassaments de Cúber i Gorg Blau, font de la Vila, font de sa Costera, sondeig IN-P-1, pou de s’Estremera S-2 i pou Borneta
B. Llevant	Pou de Manacor, pou de Capdepera
C. Nord	Sondeig S-33 (Pollença), sondeig S-17 (sa Pobla)
D. Pla	Sondeig S-8 (Campos), sondeig SM-5 (Ariany)
E. Sud	Sondeig LLP-30 (Palma)
F . Tramuntana	Font de s’Olla, sondeig de Bàlitx
G. Menorca	Sondeig C-18 (Ciutadella de Menorca), sondeig MI-1 (es Migjorn Gran)
H. Eivissa	Pou d’Eivissa, pou de Santa Eulària, pou de Sant Antoni

3. Els valors mesurats en els indicadors es concreten en un índex d’estat (Ie), l’expressió del qual es la següent:

On:

V_i: valor de la mesura obtinguda en el mes i de seguiment.

V_med (i): valor mitjà en el període històric registrat en el mes i.

V_max (i): valor màxim en el període històric o registrat en el mes i.

V_min (i): valor mínim d’explotació.

4. A l’efecte de diagnosticar situacions de sequera, s’estableixen els llindars dels índexs d’estat de sequera següents:

Ie > 0,5                       Nivell verd (situació estable o de normalitat).

0,5 > Ie > 0,31          Nivell grog (situació de prealerta).

0,3 > Ie > 0,16          Nivell taronja (situació d’alerta).

Ie < 0,15                    Nivell vermell (situació d’emergència).

Article 133

Disposicions comunes a les situacions de sequera

1. L’Administració hidràulica ha d’elaborar un pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera, en què ha d’establir les mesures que s’han d’adoptar quan s’assoleixin els llindars de nivell vermell, taronja i groc.

2. Davant d’una situació de sequera, declarada d’acord amb el que preveu aquest Pla, a més, s’han d’adoptar les mesures següents:

a) Es pot alterar l’ordre de preferència d’aprofitaments, incloent les restriccions mediambientals, de la manera següent:

1r. Ús urbà, i dins d’aquest:

1r. Usos domèstics i serveis.

2n. Usos industrials, amb preses a les xarxes urbanes d’abastament.

3r. Neteja de carrers.

4t. Reg de jardins, fonts ornamentals i usos recreatius.

2n. Usos agraris, i dins d’aquests:

1r. Ús ramader

2n. Fruiters, hivernacles i plantacions permanents.

3r. Cultius imposats pels plans especials de protecció o plans d’ordenació de zones de protecció especial.

4t. Cultius d’horta.

5è. Cultius herbacis extensius.

6è. Prades, pollancredes i pastures.

3r. Altres usos

1r. Necessitats ambientals.

2n. Altres.

Els dos darrers apartats de l’ús urbà es consideren supeditats als cinc primers apartats de l’ús agrícola.

Les necessitats ambientals només estan supeditades als dos primers apartats d’usos urbans.

b) L’Administració hidràulica pot autoritzar, temporalment, el canvi d’ús d’agrícola a ús de proveïment a poblacions.

c) L’òrgan competent pot adoptar les mesures excepcionals que es preveuen en l’article 56 del Text refós de la llei d’aigües.

d) A partir de la declaració de sequera, per tal de garantir que la qualitat del recurs no descendeixi a nivells que l’inutilitzin de manera temporal o permanent, s’ha d’intensificar el seguiment de la qualitat del recurs.

e) S’ha d’incrementar la producció de plantes dessalinitzadores fins al sostre de disseny, incloent els dispositius de reserva, si escau, i posar en funcionament els pous de garantia.

f) S’han d’utilitzar aigües residuals depurades per a la neteja de carrers, el reg de parcs i jardins i altres usos que no requereixin aigües d’una millor qualitat.

g) S’han d’intensificar les campanyes de conscienciació ciutadana per limitar la despesa d’aigua.

3. La declaració de l’estat de sequera es pot fer per a sistemes d’explotació o per a tot el territori de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears.

Excepcionalment, es pot declarar per a una o diverses unitats de demanda.

Article 134

Plans d’emergència per a sistemes d’abastament urbà

D’acord amb el que estableix l’article 27 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional, les administracions públiques responsables de sistemes d’abastament urbà que atenguin singularment o mancomunadament una població igual o superior a 20.000 habitants (permanents o estacionals) han de disposar d’un pla d’emergència per a situacions de sequera. Els plans esmentats, sobre els quals han d’emetre informe l’Administració hidràulica corresponent, han de tenir en compte les regles i les mesures que prevegin els plans especials d’aquesta Administració hidràulica.

TÍTOL VII
RECERCA I DESENVOLUPAMENT DELS PROGRAMES D’ACTUACIÓ I DE LES OBRES HIDRÀULIQUES BÀSIQUES

Capítol I
Recerca i desenvolupament

Article 135

Línies preferents de recerca i desenvolupament (R+D)

Als efectes d’aquest Pla, es consideren línies preferents de recerca i desenvolupament les matèries següents:

1. Les mesures i la modelització de processos hidrològics i hidrogeològics per a la quantificació dels recursos hídrics.

2. L’estimació de les demandes i els usos de recursos hídrics, sobretot en regadius.

3. L’increment de disponibilitat de recursos mitjançant programes integrals de gestió de l’aigua.

4. Les situacions hidrològiques extremes.

5. L’anàlisi, el coneixement i el control de la qualitat dels recursos.

6. Els tractaments per a la recuperació del recurs i l’adequació de la seva qualitat a l’ús.

7. La demanda mediambiental.

8. L’evolució erosiva i sedimentària de conques i lleres.

9. El monitoratge automatitzat de la intrusió.

10. El seguiment dels efectes del canvi climàtic sobre les aigües subterrànies i de transició.

11. El cost ambiental del recurs.

12. El valor ambiental dels ecosistemes.

13. El patrimoni hidrogeològic, hidràulic i geològic.

14. El projectes d’R+D per a l’agricultura de regadiu, especialment de noves tècniques que n’incrementin l’eficàcia i en potenciïn la producció.

15. Els projectes d’R+D que permetin l’ús d’aigua regenerada per als diferents tipus de cultiu i sistemes de reg (aspersió, degoteig superficial o subterrani, inundació).

16. Les línies d’R+D tendents que les aigües regenerades tinguin la qualitat suficient per a la infiltració i la regeneració d’aqüífers amb garanties sanitàries i mediambientals suficients.

 

Capítol II
Els programes d’actuació

Article 136

Programes d’actuació

Als efectes d’aquest Pla, els programes d’actuació comprenen els estudis i les actuacions que es descriuen en l’annex 8, relatiu als programes d’actuació i les obres hidràuliques, amb la finalitat de permetre un millor coneixement i seguiment del medi, i la consegüent definició d’actuacions complementàries a les obres hidràuliques que es preveuen actualment.

Les actuacions incloses en l’annex 8 s’entenen sense perjudici que es puguin dur a terme altres que prevegin els plans o programes d’altres administracions públiques o organismes instrumentals.

 

Capítol III
Obres hidràuliques bàsiques del Pla

Article 137

Enumeració i grups

1. Als efectes d’aquest Pla, es consideren obres hidràuliques bàsiques, d’acord amb l’article 122 del Text refós de la llei d’aigües, les que s’especifiquen, agrupades per illes, en l’annex 8 d’aquest Pla, relatiu a les infraestructures, els programes i els estudis que requereix aquest Pla.

2. Les obres hidràuliques bàsiques d’aquest Pla, que es consideren d’interès autonòmic, es classifiquen, segons l’objecte principal, en els grups següents:

a) Infraestructures per al control i la millora del coneixement del domini públic hidràulic.

b) Noves captacions o substitucions per a la correcció del dèficit hídric.

c) Interconnexió d’infraestructures.

d) Sanejament i depuració.

e) Reutilització d’aigües regenerades.

f) Plantes dessalinitzadores.

g) Gestió de la demanda.

h) Prevenció i defensa d’avingudes.

i) Protecció, restauració, rehabilitació i regeneració hídrica d’aiguamolls.

 

Article 138

Obres hidràuliques bàsiques

1. Les obres hidràuliques bàsiques, com també els treballs, els estudis, les investigacions i les actuacions que preveuen aquest Pla o els seus programes d’actuació, que dugui a terme l’Administració hidràulica, directament o per mitjà d’una entitat instrumental, es consideren:

a) Activitats d’utilitat pública, als efectes que preveu l’article 44 del Text refós de la llei d’aigües.

b) Activitats relacionades amb les infraestructures públiques, d’acord amb el que preveu l’article 24.1, apartats b i d, de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears, que a aquests efectes es considera que són usos admesos.

2. Les obres hidràuliques bàsiques que preveu aquest Pla, com també totes les obres i actuacions hidràuliques d’àmbit supramunicipal que no esgotin la funcionalitat en el terme municipal on s’ubiquen, amb el grau de definició de què es disposa en aquest moment, segons el que preveu l’article 60.2 del Reglament de la planificació hidrològica, no estan subjectes a llicència ni a cap acte de control preventiu municipal, d’acord amb el que preveu l’article 127 del Text refós de la llei d’aigües, en relació amb l’article 2.6, incís final, de la Llei 10/1990, de 23 d’octubre, de disciplina urbanística.

En qualsevol cas, atès que es tracten d’actes promoguts per l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els és aplicable el que preveu la disposició addicional desena del Text refós de la llei del sòl, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny.

3. Els projectes d’obres hidràuliques bàsiques que preveu aquest Pla que tinguin lloc en terrenys de la Xarxa Natura 2000 no estan subjectes a l’avaluació de repercussions, d’acord amb el que preveu l’article 39 bis de la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació dels espais de rellevància ambiental, atès que es considera que no tenen repercussions negatives en aquest espai. En qualsevol cas, se’ls ha d’aplicar el procediment que preveuen el mateix article 39 bis, apartats 2 i 3, i l’article 39 ter de la mateixa Llei.

Article 139

Manteniment, reposició i millora d’obres hidràuliques

Així mateix, es consideren actuacions bàsiques del Pla el manteniment, la reposició i la millora de totes les obres hidràuliques públiques que hi hagi o que aquest Pla prevegi, incloses les actuacions a torrents i les de correcció hidrologicoagroforestal i de lluita contra l’erosió i la desertització.

 

TÍTOL VIII
EL SEGUIMENT I LA REVISIÓ DEL PLA

Article 140

Seguiment del Pla. Prevalença en cas de contradiccions i interpretacions

En cas de contradiccions entre la normativa, els annexos i el plànols d’aquest Pla, prevaldrà la normativa.

Els projectes i les actuacions que implica el desplegament d’aquest Pla Hidrològic, que estiguin inclosos en els annexos I o II de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluació ambiental i avaluacions ambientals estratègiques, s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, d’acord amb la Llei esmentada.

Article 141

Revisió del Pla

1. Correspon a l’Administració hidràulica, d’acord amb l’article 41 del Text refós de la llei d’aigües, amb relació als articles 71 a 83 del Reglament de la planificació hidrològica, l’elaboració i la proposta de revisió d’aquest Pla, segons el procediment que preveuen.

2. Aquest Pla s’ha de revisar en els supòsits següents:

a) Abans del 31 de desembre de 2015 i cada 6 anys a comptar des que entri en vigor.

b) Quan els canvis o les desviacions que s’observin en les dades i les hipòtesis del Pla ho aconsellin, amb l’acord previ del Consell Balear de l’Aigua.

c) Quan s’aprovi el Pla Hidrològic Nacional, sempre que sigui necessari adaptar-lo.

Els annexos esmentats en el present Pla Hidrològic es poden consultar a les següents direccions:

 

Annex I.
Cartografia del Pla:

http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST259ZI158827&id=158827

 

Annex II.
Condicions tècniques d’execució i abandonament de pous:

http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST259ZI158828&id=158828

 

Annex III.
Normes de qualitat de les aigües i de qualitat ambiental:

http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST259ZI158829&id=158829

 

Annex IV.
Sistemes autònoms de depuració:

http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST259ZI158830&id=158830

 

Annex V.
Substàncies i productes l’abocament a la xarxa de les quals està prohibit:

http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST259ZI158831&id=158831

 

Annex VI.
Delimitació provisional de zones humides:

http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST259ZI158839&id=158839

 

Annex VII.
Contingut mínim dels estudis hidrològics zones inundables:

http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST259ZI158832&id=158832

 

Annex VIII.
Programes i infraestructures:

http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST259ZI158832&id=158832