Butlletí Oficial de les Illes Balears

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme en sessió celebrada el dia 29 de novembre de 2013, adoptà, entre d’altres, el següent acord:

 “Atès l’expedient relatiu al Catàleg de protecció del patrimoni històric del terme municipal de Consell, i d’acord amb el dictamen de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme, en el tràmit previst a l’article 132.3 del Reial decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de Planejament Urbanístic, aquesta Comissió Insular acorda aprovar definitivament l’esmentat instrument amb subjecció a les prescripcions següents::

1. Els elements inclosos a les fitxes U-47-B i SR-7 passen a tenir el grau de protecció B.

2. El tram de voravia de Can Fred, en el número 23 del carrer Muntanya, queda inclòs en la Fitxa U-72 amb el mateix grau de protecció que l’immoble a què és confrontant”.

Així mateix es fan públiques les normes urbanístiques

Normes de protecció

Norma 1.  Nivells de protecció del Catàleg.

Els nivells de protecció del Catàleg s’han regulat d’acord al següent:

1-Nivell de protecció integral A

Es refereix a aquells edificis, parts d’edificis, construccions, monuments o escultures, jaciments arqueològics, elements etnològics o obres d'enginyeria i béns d'interès paisatgístic o ambiental qualificables de singulars pels seus valors històrics, arquitectònics, estètics, tipològics, paisatgístics o ambientals, així com als elements o edificis incoats o declarats Bé d’Interès Cultural (BIC). La preservació dels elements objecte d’aquesta protecció ha de ser integral o total.

2-Nivell de protecció parcial B

Es refereix a aquells edificis, parts d’edificis, construccions, monuments o escultures,  elements etnològics o obres d'enginyeria i béns d'interès paisatgístic o ambiental que presenten valors històrics, arquitectònics, estètics, tipològics, paisatgístics o ambientals singulars però considerats de  menor grau respecte als de la categoria anterior. La seva conservació admetrà possibles obres d’intervenció compatibles amb la protecció específica de les característiques bàsiques o essencials volumètriques, estructurals, tipològiques, estètiques, paisatgístiques i ambientals.

3-Nivell de protecció ambiental  C

Es refereix a aquells edificis, parts d’edificis, construccions, elements etnològics o obres d'enginyeria i béns d'interès paisatgístic o ambiental i resta d'elements que sense presentar singularitats històriques, arquitectòniques o estètiques mereixen la seva preservació, fonamentalment, pel seu valor tipològic, paisatgístic i ambiental. La seva conservació admetrà intervencions de major abast que les del grau de protecció anterior.

Concretament queden englobades en aquest nivell les remodelacions que afecten la totalitat de l'espai interior de les edificacions, mantenint les proteccions de façana i la volumetria existent en l’aiguavés corresponent a aquesta, a fi que la seva protecció sigui realment efectiva, tot d’acord a la proposta de cada fitxa individualitzada.

En els casos expressament indicats en cadascuna de les fitxes indivdualitzades la protecció ambiental C s'estèn a les façanes o a la volumetria corresponent al segon aiguavés de les edificacions, a les edificacions auxiliars, a d'altres elements com cisternes o forns de pa i/o als espais exteriors tals com carreres, jardins o murs de tancament.

Norma 2.  Tipus d'obres i intervencions.

Als efectes d’aquest Catàleg, els seus elements i la seva aplicació, els tipus d’obres es dividiran en les següents categories:

1 Conservació.

Són obres per al manteniment de tots els elements dels edificis, construccions, escultures o monuments i elements etnològics o obres d'enginyeria en perfecte estat amb la finalitat de prolongar la vida dels béns amb tots els seus valors, assegurant l’estabilitat del bé i de les seves parts integrants, mitjançant la conservació preventiva, evitant el deteriorament, o frenar aquest mitjançant feines d’estabilització. Es consideren dins d’aquesta categoria:

- les reparacions de tots els elements i instal·lacions constituents dels edificis que es trobin en mal estat (cobertes, cornises, canals i baixants, instal·lacions sanitàries, paviments, acabats, pintures, etc.).

- les actuacions relacionades amb la neteja de la vegetació.

En el cas concret dels béns d'interès cultural, béns catalogats i jaciments arqueològics les obres de conservació estaran al disposat en la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears  i, si escau, al disposat en el Decret 14/2011, de 25 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament d'intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears o normativa que els substitueixi. 

En el cas concret dels béns d'interès ambiental i paisatgístic les obres de conservació són aquelles que tenen per objecte el manteniment de les condicions originals tant dels elements constitutius del bé com de les seves interelacions de manera que no es produeixi una degradació dels valors que han motivat la seva protecció.

2 Restauració.

Són aquelles la finalitat de les quals és la de tornar a l’edifici -total o parcialment-, a una escultura o monument, a un element etnològic o obra d'enginyeria, les seves característiques originals, tant en les seves estructures, com en els seus acabats i decoració, de tal manera que el procés sigui reconeixible i no admetent-ne en el procés noves aportacions de nou disseny. Comporta la utilització, en la mesura que sigui compatible amb la normativa actual, dels sistemes constructius i materials originals. Aquest tipus d'obres inclou l'eliminació d'afegits d'edificacions o elements constructius.

En el cas concret dels béns d'interès cultural, béns catalogats i jaciments arqueològics o paleontològics les obres de restauració estaran al disposat en la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears  i, si escau, al disposat en el Decret 14/2011, de 25 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament d'intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears o normativa que els substitueixi. 

En el cas concret dels béns d'interès ambiental i paisatgístic les obres de restauració són aquelles que tenen per objecte la reparació o la substitució d'aquells elements constitutius del bé, que ja sigui per desús o per la realització d'intervencions discordants,  suposin una degradació dels valors del conjunt  en el qual s'integren.

3 Consolidació.

Són les encaminades a mantenir les condicions de resistència i estabilitat dels elements o de les seves

estructures mitjançant el seu reforçament, reparació o substitució parcial. Als efectes dels materials, també s’entén que són encaminades a tornar a donar la cohesió i consistència d’aqueixos. Les intervencions no implicaran, en cap cas, l’alteració de l’aspecte estètic.

En el cas concret dels béns d'interès cultural, béns catalogats i jaciments arqueològics o paleontològics les obres de consolidació estaran al disposat en la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears  i, si escau, al disposat en el Decret 14/2011, de 25 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament d'intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears o normativa que els substitueixi. 

4 Rehabilitació.

Tenen com a objectiu l’adequació, la millora de condicions d’habitabilitat, o la redistribució de l’espai interior, mantenint les característiques estructurals de l’edifici i els aspectes fonamentals de la seva tipologia. Aquest tipus d’obres podrà suposar l’adequació dels usos dels porxos sota cobertes actuals, modificació dels  patis interiors o de les obertures que no siguin de façana, i l'obertura de patis interiors i buits d’escales que no afectin a l’estructura portant dels elements. No podrà augmentar-se la volumetria de l'edifici.

En el cas concret dels elements etnològics o obres d'enginyeria les obres de rehabilitació també poden tenir com objectiu la recuperació de la funcionalitat d'aquests elements.

En el cas concret dels béns d'interès ambiental i paisatgístic les obres de rehabilitació són aquelles que tenen per objecte la millora dels elements constitutius del bé o de les seves interelacions de manera que augmentin els valors del conjunt en el qual s'integren. Són exemples d'aquestes obres les actuacions de repoblació  o la construcció de parets seques i marjades en els espais naturals o l'eliminació del cablejat estès a les façanes dels conjunts urbans.

5 Reestructuració.

Són les obres que tenen com a objectiu la transformació de l’espai interior de l’edifici, incloent la possibilitat de demolició o de substitució parcial dels elements estructurals mantenint les façanes, on únicament es podran introduir nous buits sempre que segueixin els ritmes compositius i la tipologia de les obertures existents. La qualificació urbanística de l’entorn serà subsidiària i es permetran obres d’ampliació d’acord amb els seus paràmetres sempre que no s’amaguin o emmascarin amb elles els cossos d’edificació protegits i no s’adossin a les seves façanes representatives i, en tot cas, sempre que s’ajustin a la sistemàtica tipològica. El cas extrem d’aquest tipus d’obra serà el buidat de l’edifici, entenent per tal, la demolició interior generalitzada amb el manteniment de la façana o façanes exteriors i els seus coronaments i la coberta que en cas de substitució serà exactament en les mateixes condicions que l'original.

En el cas concret dels elements etnològics o obres d'enginyeria s'entenen com obres de reestructuració les que tenen com a resultat el canvi d'ubicació de l'element. N'és un exemple la reconstrucció dels murs que limiten amb carretera o camí, la qual haurà de realitzar-se amb els materials i tècniques originals, en la mesura en que sigui posible.

6 Ampliació.

Són obres d’increment de la superfície edificada o del volum o altura existents.

7 Demolició.

Tenen per objectiu la supressió total o parcial d’un edifici.

Norma 3.  Intervencions permeses segons categoria de protecció.

• 1 Nivell de Protecció Integral A

Es permetran obres de conservació, restauració  i consolidació.

• 2 Nivell de Protecció Parcial B

Es permetran obres de conservació, restauració, consolidació, i rehabilitació.

• 3 Nivell de Protecció Ambiental C

Es permetran obres de conservació, restauració, consolidació, rehabilitació, reestructuració i ampliació.

Norma 4.  Règim especial per a obres de demolició.

1 En l'àmbit de qualsevol element del Catàleg no es concediran llicències per a realitzar exclusivament obres de demolició.

2 En tot cas la llicència d'obres o l’ordre d'execució preveurà tant les operacions de demolició com les d'altra naturalesa i el resultat final de l'actuació sobre l'immoble o parcel·la. La llicència d'aquest conjunt d'operacions es concedirà en una unitat d'acte.

3 Els edificis, elements, instal·lacions o conjunts catalogats no podran ser demolits, llevat d'aquelles parts de la seva estructura o elements que sigui permès, segons els graus i categoria de catalogació de l'edifici, i sempre que aquestes obres resultin imprescindibles per a la seva màxima garantia d'estabilitat i seguretat. La demolició requerirà l’elaboració d’un informe que argumenti la seva necessitat.

4  La demolició no autoritzada o la provocació de ruïna per abandó o negligència d'un edifici catalogat, comportarà l'obligació de la seva reconstrucció en les condicions assenyalades a la Llei 12/1998, del Patrimoni Històric de les Illes Balears.

Norma 5.  Intervencions preferents i admissibles.

1 A cada fitxa particularitzada dels elements catalogats s'estableixen, si escau, les intervencions preferents.

2 Es consideren intervencions admissibles totes les permeses segons la categoria de protecció.

3 Les intervencions admissibles que afectin amb caràcter global o en la seva major part l’element catalogat hauran de comportar simultàniament l’execució de les intervencions preferents establertes.

Norma 6.  Zona de protecció.

1 Per a alguns elements catalogats es determina una zona de protecció, ja sigui dirigida a la preservació de visuals o de la pròpia integritat de l’element catalogat. Cada fitxa particularitzada determinarà detalladament les limitacions que dins l’àmbit de la zona de protecció s’estableixen a la construcció d’edificacions.

2 Per obtenir llicència per a la construcció de qualsevol edificació en aquest àmbit s’haurà d’aportar un estudi justificatiu del compliment de les determinacions establertes a la fitxa de catàleg corresponent.

3 Seran objecte de preservació els elements d'interès patrimonial localitzats dintre de la zona de protecció, tals com  pous, carreres, murs, etc.

Norma 7.  Documents complementaris per a la sol·licitud de les llicències en elements catalogats.

Per a realitzar obres en elements situats als àmbits catalogats, a més de la documentació genèrica prevista pels projectes d’obres, s’hauran d’aportar els documents següents:

a) Justificació de la integració a l'entorn amb el plànol de façanes dels edificis contigus, a escala 1:100.

b) Documentació fotogràfica exhaustiva del tram de carrer o del conjunt en el qual es pugui emmarcar l’actuació, havent-se de substituir la dita documentació fotogràfica per un aixecament planimètric de l’estat actual de les façanes del tram del carrer o del conjunt en que s’emmarqui, en els casos en que la seva amplària impossibiliti una visió completa i verídica de les edificacions.

c) Descripció dels materials utilitzats, assenyalant la seva idoneïtat respecte a l'entorn.

d) Documentació gràfica contenint les preses dels serveis amb les seves dimensions i situació exacta.

e) En el cas que es tracti d'obres parcials de reforma, croquis de detall dels elements singulars, tals com balcons, patis interiors, finestres, pavimentació, etc., indicant en tots ells els materials utilitzats. Tant la documentació de l'estat inicial com la de l'estat final seran les suficients per a la definició del projecte.

f) Quan hi hagi obres de demolició haurà de quedar patent i clar el seu abast i la zona afectada.

Norma 8.  Jaciments arqueològics

1  Qualsevol actuació a realitzar dintre d'una àrea catalogada com a jaciment arqueològic  o de la seva zona de protecció haurà de comptar amb un estudi específic elaborat per tècnic competent que asseguri la no afectació del jaciment així com  la preservació de les principals visuals sobre el mateix.

Aquest estudi identificarà els efectes de l'actuació sobre el jaciment arqueològic, incorporarà  les mesures protectores o correctores i establirà el programa de vigilància de l'execució de l'actuació.

2  Qualsevol actuació a l'interior d'una àrea catalogada com a jaciment arqueològic  o de la seva zona de protecció haurà de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en matèria de patrimoni històric, previ a l'atorgament de la llicència municipal d'edificació i ús del sòl.

3  L'Ajuntament haurà d'elaborar un pla especial de protecció o un instrument urbanístic de protecció, o adequar-ne un de vigent, per als àmbits afectats per la declaració de bé d'interès cultural amb la categoria de zona arqueològica. 

Norma 9.  Zona de protecció de l'església parroquial

1  S'estableix una zona de protecció per a l'Església parroquial de Nostra Senyora de la Visitació que inclou l'àmbit format pels trams de carrer que enrevolten l'edifici, corresponents a la plaça Major, el carrer Vila de Sureda i el carrer Joan Bestard.

2 Les intervencions a realitzar en aquesta zona hauran d'integrar-se amb el conjunt ambiental format per l'església, la rectoria i Ca sa Metgessa. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions no podran alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l'àrea ni pertorbar la visualització del conjunt.

Norma 10.  Obligacions de conservació genèrica de les edificacions.

1 En compliment de la legislació vigent no s'entendran adquirits els drets urbanístics en tant no es compleixin els deures corresponents.

2 Els propietaris de tota classe de terrenys i construccions hauran de destinar-los efectivament a l'ús a cada cas establert pel planejament urbanístic i mantenir-los en condicions de seguretat, salubritat i ornament públic. Quedaran subjectes igualment al compliment de les normes sobre protecció del medi ambient i del patrimoni històric i sobre rehabilitació urbana, en compliment del que estableix la legislació vigent, referit als deures de conservació i rehabilitació.

3 En compliment del que disposa la legislació urbanística vigent, l'ajuntament ordenarà, d'ofici o a instància de qualsevol interessat, l'execució de les obres necessàries per a conservar aquelles condicions, amb indicació del termini de realització.

4 L'ajuntament podrà també ordenar, per motius d'interès turístic, estètic o cultural, l'execució d'obres de conservació i de reforma en façanes o espais visibles des de la via pública, sense que estiguin prèviament incloses a cap pla d'ordenació.

5 Les obres s'executaran a costa dels propietaris, si es continguessin en el límit del deure de conservació que els correspon, i amb càrrec a fons de l'administració ordenant quan ho excedeixi per a obtenir millores d'interès general.

6 S'entendran com a obres contingudes dins el límit del deure de conservació que correspon als propietaris i a la seva costa totes les incloses a les presents normes de protecció del patrimoni històric, sense perjudici de l'indicat a la legislació del sòl.

7 En virtut de la legislació urbanística vigent en relació als deures de conservació i rehabilitació, l'ajuntament podrà utilitzar l'execució forçosa quan els propietaris incompleixin els esmentats deures.

Norma 11.  Obligacions de conservació específica del patrimoni catalogat.

1 La conservació, protecció i custòdia dels elements inclosos en el present Catàleg es declara d'utilitat pública. Correspon el deure de la seva conservació als seus respectius propietaris o posseïdors, d’acord a la regulació vigent en matèria de patrimoni històric.

2 En el cas que els propietaris dels elements inclosos en el present Catàleg  no realitzessin les obres de conservació requerides per les presents normes de protecció del patrimoni històric, es podrà realitzar per part de l'ajuntament l'execució subsidiària o es podrà expropiar total o parcialment l'edifici o només la seva façana, d’acord a la regulació vigent en matèria de patrimoni històric.

3 Els elements inclosos en el present Catàleg, quan el propietari fes ús indegut d'ells, estiguessin en perill de destrucció o deteriorament i no estiguessin degudament atesos, es podran expropiar amb caràcter sancionador i per raó d'utilitat pública, d’acord a la regulació vigent en matèria de patrimoni històric.

4 L'obligació de conservar els elements catalogats, així com la de realitzar les intervencions d'acord amb les determinacions específiques que s'indiquin no suposa en cap cas una situació de vinculació singular, ni que l'execució de les obres superi el límit del deure de conservació del propietari.

5 En cap cas l'ús dels béns catalogats podrà alterar ni desmerèixer les característiques fonamentals que varen motivar la protecció de l'element, perjudicar la seva conservació o comportar risc de degradació.

Norma 12.  Higiene i habilitat.

A les actuacions en els edificis inclosos al Catàleg no és de compliment obligat l’ordenança general d’higiene i composició interior, pel que fa a superfícies d’il·luminació, dimensions i ventilació de les escales, etc., si les obres tenen per objecte respectar la tipologia de l’edifici, sempre que quedin assegurades les condicions mínimes de salubritat i higiene, regulades al Decret 145/1997, de 21 de novembre, de condicions de dimensionament, d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i l’habitabilitat d’habitatges, així com l’expedició de cèdules d’habitabilitat (BOCAIB núm. 151, de 6/12/97) o norma que el substitueixi o modifiqui, i les obres suposin una millora de les condicions actuals d’higiene i composició interior de l’edifici a intervenir.

Norma 13.  Modificacions del catàleg.

1 El Catàleg serà susceptible de ser modificat per inclusions o exclusions de béns catalogats, per alteració del nivell de protecció, o per modificacions del contingut de les fitxes individualitzades,  d'acord amb el que disposa la legislació vigent..

2 Les modificacions del Catàleg, per inclusions o exclusions d'elements, s'incoaran d'ofici o a instància de part, en expedient que es tramitarà a l'efecte d'acord amb el procediment establert per al patrimoni catalogat.

Llistat d'elements incorporats al Catàleg

Llistat d'elements del patrimoni arquitectònic del sòl urbà

Codi, Nom, Adreça, Tipologia

U-1, Església parroquial de Nostra Senyora de la Visitació, Plaça Major 1, Església

U-2, Rectoria, Plaça Major 3, Rectoria

U-3, Ca sa Metgessa o Club Parroquial, Joan Bestard o de Ca la Metgessa 3, Casa urbana

U-4, Ajuntament, Plaça Major, Edifici civil

U-5, Ca na Peixet o Can Jaume Mariaina, Alcúdia 38, Casa urbana

U-6, Can Cunsó o Can Toni Mariaina,Alcúdia 28-28A, Casa urbana

U-7, Can Monsis, Alcúdia 39, Casa urbana

U-8, Can Renato, Alcúdia 8, Casa urbana

U-9,  Palma 4-4A, Casa urbana

U-10, Ca na Cabella, Palma 2,2A, 2B, Casa urbana

U-11, Can Puput, Alcúdia 19, Casa urbana

U-12, Can Batzer, Alcúdia 17, Casa urbana

U-13, Can Culim o Cas Ros, Palma 8-8A, Casa urbana

U-14, Palma 3-3A, Casa urbana

U-15, Ca na Paraire o sa Gramola, Palma 7, Casa urbana

U-16, Ca na Martina, Palma 18, Casa urbana

U-17, Palma 22, Casa urbana

U-18, Palma 24, Casa urbana

U-19, Can Gelat Vell, Palma 21, Casa urbana

U-20, Palma 23, Casa urbana

U-21, Celler de Can Joan Cassola, Palma 48, Celler

U-22, Palma 50, Casa urbana

U-23, Ca l’amo Tòfol en Tasar des Rafalot, Palma 37, Casa urbana

U-24, Placeta des Pou 5-5a-5b, Casa urbana

U-25, Placeta des Pou 7, Casa urbana

U-26, Palma 70, Casa urbana

U-27, Can Maria Vell o Can Capxerigany, Palma 75, Casa urbana

U-28, Can Maria, Palma 77, Casa urbana

U-29, Can Mau o Can Jeroni, Palma 79, Casa urbana

U-30, Can Toni Murer, Palma 103, Casa urbana

U-31, Can Quelet, Palma 105, Casa urbana

U-32, Antic celler de Can Felip, Palma 107, Celler

U-33, Can Felip, Palma 112, Casa urbana

U-34, Can Fideu, Palma 116, Casa urbana

U-35, Ca na Turron, Palma 120, Casa urbana

U-36, Ca madò Lianor, Visitació 4, Casa urbana

U-37, Can Vetla, Visitació 6, Casa urbana

U-38, Can Viletes Vell, Visitació 8, Casa urbana

U-39, Can Pàmpol o es Vinyet Petit, Vinyet 13, Casa urbana

U-40, Ca madò Tonina Verreta, Carreró de Son Munar 1, Casa urbana

U-41, Ca na Toia, Ferrer o Nou 32, Casa urbana

U-42, Can Bolles, Ferrer o Nou 18, Casa urbana

U-43, Can Pipella, Ferrer o Nou 14, Casa urbana

U-44, Can Moranta            Ferrer o Nou 12-12A, Casa urbana

U-45, Can Gener o Can Mavi    Ferrer o Nou 5, Casa urbana

U-46, Ferrer o Nou 3, Casa urbana

U-47-A, es Cabàs, Metge Antoni Morei 37, Casa urbana

U-47-B, es Triquet, Metge Antoni Morei 37, Casa urbana

U-48, Can Pallús, Metge Antoni Morei 21, Casa urbana

U-49, Ca madò Pepa, Metge Antoni Morei 19, Casa urbana

U-50, Cas Moliner, Metge Antoni Morei 17, Casa urbana

U-51, Can Pallús, Son Mussol o Caporal Isern  15, Casa urbana

U-52, Ca na Biela, Son Mussol o Caporal Isern  17, Casa urbana

U-53, Celler de Ca sa Madona de Son Corcó, Metge Antoni Morei 10, Celler

U-54, Ca sa Madona de Son Corcó, Metge Antoni Morei 8, Casa urbana

U-55, Ca sa Madona de Son Corcó, Metge Antoni Morei 6, Casa urbana

U-56, Ca na Cameta, Metge Antoni Morei 3, Casa urbana

U-57, Antic Convent de les Monges Agustines, Roser 10, Convent

U-58, Ca madò Rossa, Roser 18, Casa urbana

U-59, Can Bolea, Roser 17, Casa urbana

U-60, Ca madò Dolç o Ca madò Maria Poblera, Roser 43, Casa urbana

U-61, Cas Pescador, Roser 45, Casa urbana

U-62, Son Rafel o Can Desveri, Vinyaters 18-18A, Possessió

U-63, Can Ribes, Muntanya 2, Possessió

U-64, Son Fillol, Muntanya 4, Possessió

U-65, Can Barba-Roja o Can Gargollassa, Muntanya 7, Casa urbana

U-66, Cal senyor Joan o Ca ses Senyores Planes, Muntanya 13, Casa urbana

U-67, Muntanya 15, Casa urbana

U-68, Muntanya 17, Casa urbana

U-69, Muntanya 18, Casa urbana

U-70, Muntanya 20, Casa urbana

U-71,, Muntanya 30, Casa urbana

U-72, Can Fred o Can Jaume de Sóller, Muntanya 23, Casa urbana

U-73, Ca na Francesca de Can Simó, Muntanya 36, Casa urbana

U-74, Can Cunset o Ca na Bet, Muntanya 38, Casa urbana

U-75, Antic celler de Cas Cosinet, Muntanya 31, Casa urbana

U-76, Cas Cosinet, Muntanya 33, Casa urbana

U-77, Son Nou, Muntanya 39, Casa urbana

U-78, Ca na Maria Pipetes, Sant Bartomeu 7, Casa urbana

U-79, Ca na Joana Pipetes, Sant Bartomeu 23-23A, Casa urbana

U-80, Ca na Recolada, Fillol 18, Casa urbana

U-81, Ca na Coixeta            , Fillol 26, Casa urbana

U-82, Can Pompa Vell, Fillol 28, Casa urbana

U-83, Can Maniu, Fillol 5, Casa urbana

U-84, Fillol 11, Casa urbana

U-85, Can Guidons, Fillol 13, Casa urbana

U-86, Alcúdia 89, Casa urbana

U-87, Alcúdia 91, Casa urbana

U-88, Alcúdia 93-93 A, Casa urbana

U-89, Joan Alcover, Portassa i mur de tancament

U-90, Palma 26, Casa urbana

U-91, Palma 82, Casa urbana

U-92, Palma 84, Casa urbana

U-93, Palma 111, Casa urbana

U-94, Sant Bartomeu 32, Casa urbana

U-95, Ferrer o Nou 10-10a, Casa urbana

U-96, Son Mussol o del Caporal Isern 4, Casa urbana

U-97, Son Mussol o del Caporal Isern 7, Casa urbana

U-98, Son Mussol o del Caporal Isern 11, Casa urbana

U-99, Alcúdia 71, Casa urbana

U-100, Alcúdia 81, Casa urbana

U-101, Alcúdia 83, Casa urbana

U-102, Alcúdia 85, Casa urbana

U-103, Alcúdia 87, Casa urbana

U-104, Fillol 2-2a, Casa urbana

U-105, Fillol 20, Casa urbana

U-106, carreró que surt del carrer Rector Munar 11, Casa urbana

U-107, carreró que surt del carrer Alcúdia 18, Casa urbana

Llistat d'elements del patrimoni arquitectònic del sòl rústic

Codi, Nom,, Tipologia

SR-1, Masnou, Possessió

SR-2, Son Corcó, Possessió

SR-3, Son Corcó, Possessió

SR-4, Son Bet, Possessió

SR-5, Son Manyes, Casa rural

SR-6, Son Lluc, Possessió

SR-7, sa Cabana, Possessió

SR-8, es Camp Roig, Casa de pagès

SR-9, sa Cabana des Torrer, Casa de pagès

SR-10, Son Cosme, Possessió

SR-11, es Vinyet, Possessió

SR-12, Can Magranó o can Móra, Casa de pagès

SR-13, Son Pontiró, Possessió

SR-14, Son Boi, Possessió

SR-15, Can Magranó, Casa de pagès

SR-16, Son Pol, Casa de pagès

Llistat d'elements del patrimoni etnològic

Codi, Nom, Tipologia

MO-1, Molí des Vinyet o d’en Nadal, Molí de vent fariner

MO-2, Molí d’Enmig o d’en Tonet, Molí de vent fariner

CA-1, Caseta des Vinyet de can Ribes, Caseta

CA-2, Caseta al camí de Muro, Caseta

CA-3, Caseta des Pinaret, Caseta

CA-4, Caseta des Puig Ventós, Caseta

CA-5, Caseta al camí d'en Tonet, Caseta

CA-6, Caseta al camí de Muntanya, Caseta

CA-7, Caseta al camí des Botadors, Caseta

CA-8, Caseta al camí de Muro, Caseta

PO-1, Pou hort de Son Corcó, Pou

PO-2, Pou de Son Bet, Pou

PO-3, Pou de sa Tanca des Oms, Pou

PO-4, Pou i sínia de la placeta des Pou, Pou

AL-1, Aljub de sa Cabana, Aljub

AL-2, Aljub de Son Pontiró o de cas Torrer, Aljub

CM-1, Camí des Raiguer, Camí

CM-2, Camí des Sollerics, Camí

CM-3, Antiga carretera Consell-Alaró Ma-2022, Camí

CM-4, Camí de Muntanya, Camí

Llistat de jaciments arqueològics, elements esculturals i béns paisatgístics i ambientals

Codi, Nom, Tipologia

OP-1, Estació ferroviària Consell-Alaró, Estació ferroviària

OP-2, Pont des Carril, Pont

OP-3, Pont Trencat, Pont

CR-1, Creu de terme, Creu de terme

FI-1, Fita carretera, Fita

ES-1, Escut de Son Fillol, Escut

ES-2, Escut dels Sureda a sa Cabana, Escut

ES-3, Escut dels Moià a sa Cabana, Escut

RS-1, Rellotge de sol de Can Ribes, Rellotge de sol

JA-1, Son Pontiró, Jaciment arqueològic

JA-2, es Velar, Jaciment arqueològic

JA-3, Son Braó, Jaciment arqueològic

JA-4, Sistema hidràulic de Masnou: pou, qanat, síquia i safareig, Jaciment arqueològic

JA-5, Necròpoli de Masnou, Jaciment arqueològic

PA-1, Torrent de Solleric, Bé paisatgístic i ambiental

PA-2, Carrer Nou, Bé paisatgístic i ambiental

PA-3, Carrer Roser, Bé paisatgístic i ambiental

PA-4, Carreró del carrer Muntanya, Bé paisatgístic i ambiental

PA-5, Carreró del carrer Mussol, Bé paisatgístic i ambiental

PA-6, Carreró del carrer Morey, Bé paisatgístic i ambiental

PA-7, Carreró del carrer Son Rafel, Bé paisatgístic i ambiental

PA-8, Carrer Palma núm. 63 a 73, Bé paisatgístic i ambiental

PA-9, Carrer Palma núm. 83 a 91, Bé paisatgístic i ambiental

La publicació d’aquest acord es fa a reserva de l’aprovació de l'Acta.

Contra aquest acord es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent a la publicació del present acord. Això de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa

 

Palma, 2 de desembre de 2013

El secretari delegat
Jaume Munar Fullana