Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’Annex III de la llei 11/2006, de 14 de setembre d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears, us comuniquem que el Ple de la CMAIB, en sessió de 3 de juliol de 2013

ATÈS

1.Que l’objecte del Pla Hidrològic de les Illes Balears 2013 és l’adaptació a la Directiva Marc de l’Aigua i tota la normativa europea, estatal i autonòmica sobrevinguda des del PHIB vigent, aprovat mitjançant el Reial Decret 378/2001, de 6 d’abril.

2.Que l’aprovació del PHIB 2013 suposa una millora substancial molt positiva com a eina de gestió, ja que implica una millora molt significativa de la informació hidrogeològica (plans de control i vigilància) i estableix recomanacions tècniques per assegurar la protecció del Domini Públic Hidràulic (mesures protectores).

3.Que l’adaptació del Pla Hidrològic de les Illes Balears als requeriments  que exigeix la DMA, suposa un impacte positiu no només a nivell del recurs, sinó que comporta unes implicacions molt més grans que repercuteixen de manera directa en els objectius de conservació, protecció i millora de la qualitat del medi ambient.

4.Que el PHIB 2013 suposa una millora sobre la qualitat de les aigües, tant subterrànies com superficials, en utilitzar xarxes de control per avaluar l’estat d’aquestes masses i adaptar i prioritzar les mesures previstes a aquelles que es vagin a realitzar sobre masses que no assoleixin els objectius mediambientals.

5.Que el PHIB 2013 suposa efectes positius sobre la biodiversitat, en tant el règim de cabdals ha de permetre mantenir de forma sostenible la funcionalitat i estructura dels ecosistemes aquàtics i dels ecosistemes terrestres associats.

6.Que els programes d’actuació previstos en el PHIB 2013 impliquen un model de gestió dinàmic en el que periòdicament (en els horitzons previstos pel PHIB i establerts per la DMA: 2015, 2021 i 2027) es revisa l’efectivitat de la gestió en base a l’evolució de l’estat, qualitatiu i quantitatiu, de les diferents masses d’aigües que conformen la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears.

7.Que el PHIB 2013 assegura l’abastiment a la població, havent de disposar totes les poblacions d’almenys dos fonts de subministrament (pou de reserva i pou de garantia).

8.Que el PHIB 2013 estableix l’ordre de prioritat d’usos, i com novetat s’incorporen els usos ambientals de recàrrega d’aqüífers i d’abocament de cabdals ambientals promoguts per l’administració hidràulica en segona posició de prioritat, just després de l’abastiment de la població.

9.Que els objectius d’aquesta recàrrega artificial són l’augment i optimització del volum dels recursos hídrics i la prevenció o correcció del detriment de la qualitat d’aigua, atès que podran reduir-se descensos piezomètrics, servir de suport a determinats esquemes d’utilització conjunta o coordinada, al manteniment hídric d’enclavaments ecològics o mediambientals, la correcció de problemes d’intrusió marina, la dilució de l’excessiu contingut de nitrats, clorurs o d’altres paràmetres químics, etc.

10.Que el PHIB 2013 incorpora una fase de seguiment ambiental, amb l’objectiu d’identificar amb promptitud els efectes adversos no previstos i permetre l’adopció de mesures correctores.

11.Que la Memòria Ambiental dóna resposta a la majoria d’observacions de l’informe redactat en data 28 de maig de 2013 sobre l’ISA i el seu addenda, incorporant algunes d’aquestes observacions a la normativa.

12.Que es valora positivament que aquest PHIB 2013 hagi inclòs en el seu articulat que els projectes o actuacions que impliquen el desenvolupament del present Pla Hidrològic, es tindran que sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, d’acord amb la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluació ambiental i avaluacions ambientals estratègiques en les Illes Balears.

13.S’han detectat en la normativa una sèrie d’articles, que des del punt de vista ambiental, seria necessari modificar, atès el previsible impacte ambiental dels mateixos.

ACORDA

La conformitat amb la “Memòria Ambiental del Pla Hidrològic de les Illes Balears 2013”, amb el compliment de la proposta de seguiment i control del Pla especificat a la Memòria Ambiental, sempre i quan es compleixin els següents condicionants:

1.S’han d’especificar els criteris que s’adoptaran per la delimitació definitiva de les zones humides.

2.Ha de figurar a l’articulat de la normativa que les zones humides incloses a les àrees naturals d’especial interès seran objecte del mes alt nivell de protecció d’acord amb la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.(art.11.1).

3.L’annex 3 del Pla ha de tenir caràcter normatiu, d’acord amb el Reial Decret 60/2011, de 21 de gener, sobre les normes de qualitat ambiental en l’àmbit de la política d’aigües.

4.En els diferents articles que estableixen la possibilitat d’ús d’aigua regenerada i aigua dessalada s’ha de prioritzar l’ús de l’aigua regenerada sobre l’aigua dessalada.

5.S’ha de corregir l’article 96. Normes especials per la reutilització d’aigües regenerades per ús de regadius. Apartat 1, el qual quedaria redactat de la següent forma: “En matèria de regadius, l’objectiu fonamental d’aquest Pla, és millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua, substituir en la mesura del possible el consum de recursos hídrics convencionals pel regadiu per aigües regenerades, així com posar a disposició del sector agrari la tecnologia suficient per l’aprofitament de les aigües regenerades”.

6.També a l’article 96 és convenient mantenir la redacció anterior a les al·legacions, on es parlava de qualitat de l’aigua regenerada, així com incorporar per qualsevol causa justificada.

7.L’article 101 sobre perímetres de protecció de captacions d’abastament a poblacions, ha de quedar redactat de la següent forma:

“Transitòriament, i fins que l’Administració hidràulica aprovi la delimitació dels perímetres de protecció de les captacions d’abastament, i en les matèries de competència de l’Administració hidràulica seran d’aplicació les següents directrius provisionals:  

A la zona I, de restriccions màximes, els usos i activitats que es relacionen a continuació, podran ser autoritzats sempre que es demostri que no produeixen efectes ambientals nocius sobre el domini públic hidràulic:

-Emmagatzematge, transport i tractament d’aigües residuals.

-Granges.

-Pous i sondejos.

-Excavacions.

-Sondejos geotècnics.

-Indústries potencialment contaminants (curtits, ceràmiques, bugaderies, etc.)

-Pedreres, mines i extraccions d’àrids.

-Fosses sèptiques i cementeris.

-Dipòsits i distribució de fertilitzants i plaguicides.

-Rec amb aigües regenerades.

-Indústries alimentàries i escorxadors.

-Acampada i zones de bany.

Les activitats no incloses en els apartats anteriors s’entenen permeses”.

A més s'han d'incorporar les següents consideracions:

a.A efectes d'aquest PHIB, s'entén per granja qualsevol explotació ramadera que superi les 80 UGM (unitats ramaderes  majors).

b.Les activitats existents abans de l'aprovació definitiva del PHIB aprovat pel Reial Decret 378/2001, de 6 d'abril, s'entenen autoritzades, en aplicació directa del present Pla, sense perjudici que el titular estableixi les mesures correctores oportunes, si escau.

c.Les activitats de les que no s'hagués sol·licitat autorització de l'Administració Hidràulica durant la vigència del PHIB aprovat pel Reial Decret 378/2001, de 6 d'abril, respecte de les quals concorrin els requisits que no hi hagi afecció al domini públic hidràulic, i hagin estat degudament autoritzades o registrades d'acord amb la legislació sectorial, no requeriran autorització de l'Administració Hidràulica, però estaran subjectes a informe ambiental de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, tal com preveu la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d'avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears.

8. El segon paràgraf de l’article 105 ha d’estar redactat de la següent forma:

“Aquesta utilització de dejeccions ramaderes no té caràcter d’abocament, sempre i quan es gestionin d’acord amb la normativa vigent en aquesta matèria i en particular allò establert al Reial Decret 987/2008, de 13 de juny, pel que s’estableixen les bases reguladores per la concessió de les subvencions destinades a determinats projectes de millora de la gestió mediambiental de les explotacions porcines, tot això d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de les Comunitats Europees”.

9.S’ha d’incorporar a la redacció de l’art. 59. Normes generals relatives a autoritzacions, concessions i inscripcions en el Registre d’Aigües, que l’administració hidràulica ha de vetllar per a què les noves sol·licituds tinguin en compte les activitats existents a efectes de la seva autorització.

10.El punt 1 de l’article 68 sobre concessions i autoritzacions de sondejos per a aprofitaments geotèrmics, ha de quedar redactat de la següent forma:

“Els sondejos per a aprofitaments geotèrmics que impliquin o no extracció i/o injecció d’aigua, precisaran concessió o autorització de l’AH, atesa la seva afecció al domini públic hidràulic, que s’haurà d’atorgar en el termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la seva sol·licitud. Els cabals a extreure es fixaran en funció dels assaigs de bombeig en el cas de que se considerin necessaris. Tot això sense perjudici de les autoritzacions necessàries segons la normativa sectorial en matèria de mines.

Es recomana:

1.Que l’Administració Hidràulica fixi els terminis per la delimitació dels perímetres de protecció de captacions d’abastiment per la població pel pròxim horitzó de revisió del Pla l’any 2015 i en tot cas, dins la vigència del mateix.

2.Una actualització dels volums de MAS autoritzats i els realment explotats, d’acord amb el Text Refós de la Llei d’Aigües que permet revisar els drets administratius, amb la finalitat d’adaptar-los a la realitat existent. Per tant, serà necessària la realització del Cens d’Aprofitaments i l’actualització del Registre de l’Aigua (concessions, aprofitaments permanents i temporals) per al pròxim horitzó de revisió del Pla l’any 2015.

Es recorda que en els articles 106 i 108, quan es tracti de zones de protecció de risc de vulnerabilitat d’aqüífers o bé en àrees de prevenció de risc de contaminació d’aqüífers, l’administració competent en matèria d’aigües, i per tant la responsable de la protecció del recurs, és l’Administració Hidràulica, la qual ha d’imposar les condicions per les corresponents autoritzacions, donat el seu caràcter preceptiu i vinculant, sense poder derivar aquesta responsabilitat ni en l’administració responsable de la gestió agrícola i ramadera ni en la competent en indústria.

 

Palma, 9 de setembre de 2013

 

El president de la CMAIB

José Carlos Caballero Rubiato