Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, us comuniquem que el Ple de la CMAIB, en sessió de 3 de juliol de 2013

ATÈS

1.Que TIRME SA ha sol·licitat una modificació de l’AAI consistent en el segellat del vas 4.

2.Que la documentació aportada justifica que es tracta d’una modificació no substancial, en compliment de l’art. 10.2 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol.

3.Que els informes emesos pels diferents departaments són favorables, consideren la modificació com a no substancial i proposen una sèrie de condicionants. 

ACORDA

Atorgar la modificació no substancial de l’Autorització Ambiental Integrada de dipòsit de rebutjos de la zona 2 (DRZ2), Corral d’en Serra, consistent en el segellat del vas 4, amb les condicions d’explotació, capacitat i processos indicats al projecte tècnic que acompanya la sol·licitud i amb subjecció a les següents condicions:

A.Es modifica l’autorització ambiental integrada en els següents termes:

-Es modifica l’apartat 1-Objecte per tal d’afegir la nova bassa d’infiltració.

-S’elimina l’apartat 2-Temini i l’apartat 13-Renovacions successives. La Llei 5/2013, d’11 de juny, per la qual es modifica la Llei 16/2002 al seu punt dinou indica que s’elimina l’article 25 de la Llei 16/2002 dedicat a la renovació de l’autorització ambiental integrada. Això implica una nova numeració per a tots els apartats de l’autorització.

-S’elimina l’apartat 5.2 referent a les condicions constructives del vas 4 la clausura del qual es objecte de la present modificació.

-Es modifica l’apartat 5.3 (ara apartat 4.2) referent al control topogràfic afegint tota una sèrie de condicionants concrets per al control del vas 4 que es clausura.

-Es modifica l’apartat 5.4 (ara 4.3) sobre les condicions de clausura actualitzant el volum total de l’abocador resultant de la minva provocada per la clausura del vas 4.

-Es modifica l’apartat 5.6 (ara apartat 4.5) substituint les referències a la Llei 10/1998 per la Llei 22/2011.

-Es modifica l’apartat 6.2 (ara apartat 5.2) de gestió de lixiviats per tal de fer referència a la gestió dels lixiviats del vas 4 clausurat.

-Es modifica l’apartat 6.3 (ara apartat 5.3) de gestió de pluvials per tal de fer referència a la nova bassa d’infiltració.

-Es modifica l’apartat 6.5 (ara apartat 5.5) de control de les aigües per tal d’establir un termini màxim en el qual el promotor ha de proposar la ubicació d’un nou pou de control; afegir controls a la nova bassa d’infiltració (substituint els dels pous d’infiltració que ja no es construiran); establir el protocol d’actuació en front de valors inusuals.

-Es modifica completament l’apartat 7 (ara apartat 6) de condicionants atmosfèrics per tal d’establir els controls a la nova torxa de biogas i a les xemeneies d’extracció de biogas; establir mesures preventives, correctores i de control per a les immissions i emissions difuses; s’eliminen d’aquest apartat els condicionants referents a la contaminació lumínica i de renous.

-Es modifica l’apartat 8 (ara apartat 7) de requisits de seguretat i activitats afegint els condicionants referents a la contaminació lumínica i de renous.

-S’elimina l’apartat 9.1 de control inicial del vas 4.

-S’afegeix un nou apartat a l’apartat 9 (ara apartat 8) de controls periòdics, com a apartat 8.2 Inventari d’emissions al Registre PRTR.

-Es modifica l’apartat 9.3 (ara apartat 8.3) de control documental, estructurant-ho en dos subapartats: 8.3.1 Control periòdic i 8.3.2 Informe anual.

B.D’acord amb les modificacions del punt anterior, la nova redacció de l’autorització ambiental integrada del dipòsit de rebutjos de la zona 2 (DRZ2), Corral d’en Serra, queda redactada de la següent forma:

1.Objecte

Aquesta AAI es concedeix a TIRME SA, única i exclusivament per a l’activitat de dipòsit de rebutjos, de conformitat amb l’establert a la documentació aportada en la sol·licitud d’AAI de data 24 de maig de 2006.

L’activitat es compon del següent conjunt d’instal·lacions:

-Quatre vasos correlatius d’abocament.

-Xarxa de drenatge, dipòsit  i bassa de lixiviats.

-Xarxa de drenatges, bassa d’aigües pluvials i bassa d’infiltració.

-Vials  i aparcaments

-Caseta de control (zona de bàscules)

-Nau taller

-Espai reservat per una futura estació depuradora de lixiviats, si cal.

2.Desenvolupament de les activitats

L’activitat es desenvoluparà d’acord amb els documents que obren l’expedient, amb l’establert en aquesta Resolució i a la legislació vigent.

3.Modificacions de l’activitat

S’haurà de comunicar qualsevol modificació que es produeixi durant el desenvolupament de l’activitat a l’òrgan ambiental competent, el qual valorarà el caràcter de la modificació i, si cal, modificarà l’AAI per tal que s’hi inclogui la modificació. Als efectes de la modificació de l’AAI, es tindran en compte els antecedents històrics del funcionament de les instal·lacions i que els valors estimats que s’han presentat són nominals.

I en tal sentit es fan les següents precisions:

S’estima que els consums de matèries primeres, auxiliars i combustibles prevists en el projecte seran els següents:

Matèria primera	Consum anual estimat
Aigua (de captació)	85,48 m3
Gasoil	100  m3
Energia elèctrica consumida	40.0h

4.Condicionants de residus

4.1. Residus admissibles a l’abocador

Aquest abocador té la consideració d’abocador de residus no perillosos als efectes del Reial decret 1481/2001, de 27 de setembre, en el qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador. Els residus admissibles a l’abocador seran els següents:

Residu	Codi  LER (O. MAM/304/2002)	Quantitat anual (tones)
Fusta	17 02 01	70.000
Vidre	17 02 02	3.000
Plàstic	17 02 03	53.000
Terra i pedres distintes de les especificades al codi 17 05 03	17 05 04	44.000
Residus mesclats de construcció i demolició distints dels especificats en els codis 17 09 01, 17 09 02 i 17 09 03	17 09 04	45.000
Residus voluminosos	20 03 07	*
Total		215.000

* Com que els residus voluminosos, tal com els defineix el PDSGRCDPFU, vénen esmicolats s’inclouen en les quantitats corresponents als altres residus.

A causa de la naturalesa de l’abocador, les quantitats de residus indicats en la taula anterior poden variar depenent de la producció de residus que n’és aliena. En qualsevol cas, s’hauran de comunicar a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori els canvis en les quantitats anuals abocades.

L’admissió dels residus es durà a terme tal com estableix l’article 12 i l’annex II del Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, que regula l’eliminació de residus mitjançant  dipòsit en abocador i l’annex de la Decisió del Consell de la Unió Europea (2003/33/CE), de 19 de desembre de 2002, que s’estableixen els criteris i procediments d’admissió de residus als abocadors d’acord amb l’article 16 i l’annex II de la Directiva 1999/31/CEE, en tot allò que li sigui d’aplicació. S’haurà de dur el control, previ a l’abocament, sobre la possible contaminació per substàncies perilloses dels residus admissibles. En cas que accidentalment aquests residus es considerin residus perillosos s’hauran de lliurar a un gestor de residus perillosos autoritzat.

4.2. Control topogràfic de l’abocador

4.2.1. Aixecament topogràfic

Durant la fase d’explotació s’ha d’efectuar un aixecament topogràfic anual.

La  freqüència del controls és la següent:

Controls	Fase d’explotació	Fase de manteniment
Control dels assentaments	Trimestral	Semestral
Moviments horitzontals	Semestral	Semestral
Reconeixement i inspeccions de esquerdes, enfonsaments i erosions	Quinzenal	Trimestral
Control i manteniment de la vegetació	-	Trimestral

4.2.2. Vas 4 clausurat

S’instal·laran 10 fites de control per al control dels possibles moviments que pateixi durant el període post clausura.

S’instal·larà un cartell informatiu en el lateral del vas en el qual quedarà recollit la data d’aprovació del la clausura i el tipus de residus dipositats al vas.

Abans de l’època de sequera es realitzarà un desbrossament de la superfície del vas per tal d’evitar la generació de focs durant l’època de major risc. S’eliminaran totes els individus que apareguin sobre la superfície del vas segellat i que suposin un risc pels nivells de segellat. Es tindrà especial esment en eliminar les especies arbòries i arbustives que apareguin sobre la superfície del vas segellat. 

En el supòsit de detectar moviment que suposin un risc pel paquet de segellat s’instal·laran clinòmetres i es notificarà a l’òrgan competent en matèria d’abocadors.

La realització d’activitats a la zona de l’abocador o part durant el període post-clausura haurà d’estar en possessió d’una autorització prèvia de l’òrgan competent en matèria de residus. Aquestes activitats no podran suposar un risc pel segellat de l’abocador ni a cap de les instal·lacions associades a ell.

4.3. Condicions sobre la clausura de l’abocador

4.3.1. Vas 4

L’encarregat de l’abocador tindrà un llibre en el qual quedarà recollit tota la informació referent a les anàlisi i mesures realitzades a l’abocador durant l’etapa post-clausura.

4.3.2. Vasos 1, 2 i 3

La vida útil s’acabarà quan el volum de residus arribin a omplir 1.606.678 m³ (els 2.036.301 m³ inicials menys els 427.623 m3 que representa la clausura del vas 4), que representen 803.339 tones abocades (sempre que la compactació sigui de 0.5 tones/m³). Quan s’arribi a aquest punt, s’haurà de presentar un projecte de clausura  a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori i l’abocador s’haurà de clausurar.

La clausura es podrà iniciar amb autorització de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient a petició de l'entitat explotadora o per decisió motivada de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient.

Després de la clausura definitiva de l'abocador i de conformitat amb aquesta autorització, l'entitat explotadora serà responsable de mantenir, vigilar, analitzar i controlar els lixiviats de l'abocador i, si escau, dels gasos generats, així com del règim d'aigües subterrànies dels voltants, tot això segons el que disposa l'annex III, del Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant  dipòsit en abocador.

4.4. Fiança de l’abocador

En compliment del Reial decret de 1481/2001, de 27 de desembre, que regula l’eliminació de residus mitjançant  dipòsit en abocador, en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor de l’AAI, s’haurà de constituir una fiança per respondre del compliment de totes les obligacions enfront de l’Administració que es derivin de la seva activitat, d’una part el segellament de l’abocador i de l’altra pel manteniment postclausura. Se’n podrà alliberar una part quan es clausuri i se’n faci la restauració ambiental, mentre que la de manteniment postclausura serà alliberada quan hagin transcorregut 30 anys des de la clausura.

Fiança de l’abocador del Corral Serra
Segellament - clausura	6.826.424,85 €
Manteniment postclausura	3.309.176,55 €
Total	10.135.601,40 €

4.5. Residus perillosos autoritzats a produir

Els residus perillosos autoritzats a produir per al manteniment de les instal·lacions són els següents:

Residus	Codi LER
Tòner	08 03 17 – 08 03 12
Oli usat	13 02 05
Fluorescents	20 01 21
Bateries de plom	16 06 01
Filtres d’oli	16 01 07
Absorbents	15 02 02
Envasos buits contaminats	15 01 10
Piles	16 06 03
Equips elèctrics i electrònics rebutjats que contenen components perillosos	20 01 35

Per tenir la condició de petit productor per a aquesta AAI, TIRME SA no podrà produir més de 10 tones de residus perillosos totals a l’any.

Els residus perillosos que es produeixen per les activitats de manteniment i administratives de les instal·lacions, TIRME SA haurà de complir amb les següents obligacions que preveu la legislació vigent en matèria de producció de residus:

a.En tot cas, TIRME SA haurà de complir totes les obligacions que li siguin aplicables i que s’incloguin en la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, en decret 833/1988, bàsica de residus tòxics i perillosos, i en el Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el Reglament per a l’execució de l’esmentada Llei 20/1986, aprovat mitjançant el Reial Decret 833/1988.

b.TIRME haurà de dur un registre que comprengui totes les operacions generadores de residus tòxics i perillosos en què intervingui i en què figuraran, almenys, les dades que apareixen en l’article 16 del Reial decret 833/1988: quantitat, tipus,  dates de generació i de lliurament a gestor autoritzat dels residus produïts. També s’han de registrar i conservar els justificants de lliurament a gestor autoritzat dels esmentats residus. Aquest registre s’haurà de conservar durant 5 anys a les instal·lacions.

c.Aquest document de control i seguiment haurà de cobrir únicament substàncies que tinguin el mateix codi d'identificació. L'enviament conjunt de diferents tipus de residus requerirà la formalització de tants de documents com residus diferents s'enviïn (s'entenen per diferents aquells que tenen un codi d'identificació distint).

d.S'hauran d'envasar i etiquetar els contenidors dels residus d'acord amb allò que disposen els articles 13 i 14 del vigent Reial decret 833/1988, i d'acord amb la reglamentació sobre transport de mercaderies perilloses. De la mateixa manera, l’envasament i l’emmagatzematge hauran de seguir les normes de seguretat indicades en el Reial decret esmentat.

e.Segons allò que disposa l’article 15 del Reial Decret 833/1988, es podrà efectuar un emmagatzematge temporal del residus indicats a les instal·lacions,  durant un període màxim de sis mesos.

f.Els diferents tipus residus hauran d’estar sempre disposats en contenidors completament separats uns dels altres i les distintes zones d’emmagatzematge també hauran d’estar diferenciades.

g.TIRME SA haurà de lliurar els residus generats a un gestor o transportista autoritzat, d’acord amb allò que preveu la normativa vigent relativa al transport de mercaderies perilloses i segons el que disposa l’article 41 del Reial decret 833/1988.

4.6. Gestió dels llots de la bassa de lixiviats

Una vegada conclosa l’activitat de l’abocador, els llots de la bassa de lixiviats hauran de gestionar-se adequadament depenent del tipus de compostos que hi hagi.

5. Condicionants hídrics

5.1. Consum

El consum anual estimat d’aigua és de 85,48 m³ procedents del pou AAS-12.504. L’aigua es destina als usos propis dels sanitaris i vestuaris existents a la zona de control.

5.2. Gestió dels lixiviats

5.2.1. Control meteorològic

Per a avaluar si s'acumula lixiviat en el vas d'abocament o si l’emplaçament presenta filtracions, es recolliran les següents dades des de l'estació meteorològica instal·lada a l’abocador:

Controls	Fase d’explotació	Fase de manteniment
Volum de precipitació	Diàriament	A diari més els valors mensuals
Temperatura ambient (mín., màx., 14.00 h)	Diàriament	Mitjana mensual
Direcció i velocitat del vent dominant	Diàriament	-
Evaporació	Diàriament	Diàriament i mitjana mensual
Humitat atmosfèrica (14.00 h)	Diàriament	Mitjana mensual

5.2.2. Lixiviats procedents de les noves instal·lacions

Tots els lixiviats de les noves instal·lacions (vasos 1, 2 i 3) es condueixen al primer compartiment del dipòsit de lixiviats, on es gestionen per evaporació. Els lixiviats dels vasos 1 i 2 es recullen a la cota més baixa del vas 1, els del vas 3 a la cota més baixa del vas 3.

En cas de que hi hagi una producció de lixiviats de les noves instal·lacions i la evaporació no sigui suficient, es poden dur a EDAR. En cap cas es poden vessar al medi sense tractament previ ni es poden recircular a la massa de residus.

5.2.3. Lixiviats procedents de les antigues masses de residus sòlids urbans

Els lixiviats de la massa antiga de residus del vas 2 es recullen a la cota més alta del vas 1, mitjançant una arqueta situada sota el sistema d’impermeabilització. Es condueixen al segon compartiment del dipòsit de lixiviats des d’on es duen a EDAR.

Els lixiviats dels pous del vas 4 es recolliran periòdicament mitjançant pous i s’emmagatzemaran juntament amb els del segon compartiment del dipòsit de lixiviats a un tonell mòbil (10.000 l) que els traslladarà a una EDAR.

Es guardarà constància documental dels lliuraments de lixiviats al gestor de l’EDAR.

En cap cas, els lixiviats de les antigues masses de residus entraran en contacte amb els lixiviats de les noves instal·lacions.

5.3. Gestió de les aigües pluvials

5.3.1 Pluvials internes de l’abocador

Un canal perimetral recollirà les aigües de la pista i dels vasos clausurats.  Aquestes aigües es condueixen a les grades dels dissipadors d’energia del fons del vas 1 i es retornen al torrent.

Part de les aigües d’escorrentia superficial del vas 4 clausurat es gestionen per evaporació a una bassa situada al peu del talús SO. Aquesta bassa té una capacitat aproximada de 2.767 m³.

5.3.2 Pluvials netes

Les pluvials de les teulades s’emmagatzemen a una bassa de pluvials i es reutilitzen per a reg, aigualeig, etc. En cas de vessaments es condueixen al torrent previ pas pel dissipador d’energia situat al fons del vas 1.

5.3.3 Pluvials externes

Les aigües d’escorrentia de la vessant nordest, que anirien a través del vas 4, s’han canalitzat en paral·lel al marge est del vas, fins al dissipador d’energia del fons del vas

1. Aquesta canalització és oberta, pe tal de facilitar el seu manteniment.

A la conca de la vessant oest s’afavoreix la infiltració de l’aigua mitjançant la construcció d’una bassa d’infiltració situada a les coordenades UTM aproximades X 512261 Y 4397514. Aquesta bassa ha de tenir, a la cota 50,5 una superfície aproximada de 4.707 m² i un perímetre de 247 m. es preveu una profunditat màxima de 3,5 m i el seu rebliment amb mig metre de graves, per a afavorir la infiltració.

Encara així, part de les aigües de l’escorrentia externa del marge oest poden arribar a la bassa de pluvials externes situada al peu del talús SO del vas 4 on es gestionen per evaporació.

5.4. Gestió de les aigües residuals

Les aigües residuals produïdes a la cuina, als serveis i al taller es conduiran a una fossa sèptica i a un filtre situats a la part posterior de la caseta de control. Els efluents de la fossa es dirigiran a la bassa de lixiviats. Es preveu una eficiència del 90 % per sòlids en suspensió i del 75 % per a DBO_5.

5.5.  Sistema de  control de les aigües

1.La periodicitat amb què s’efectuarà el control de les aigües s’estableix en la taula següent:

		Explotació	Post clausura
Aigües subterrànies	Zona saturada (pous N12;N10,N3 i N1)*	Trimestral	Semestral
	Zona no saturada (sondeigs S1 i S2)	Cada 5 anys
Aigües pluvials	Volum i composició	Trimestral	Semestral
Lixiviats	Volum	Mensual	Semestral
	Composició	Trimestral	Semestral

* S’ampliarà la xarxa de control a la zona saturada amb un pou addicional aigües avall entre l’abocador i els pous de proveïment de Santa Margalida. En un termini màxim de sis mesos es presentarà una proposta d’ubicació, tècnicament viable, del pou addicional la qual haurà de ser aprovada per la Direcció General competent en matèria d’Estudis i Planificació (Recursos Hídrics).

2.Les preses de mostres i mesurament (volum i composició) del lixiviat haurien de fer-se per separat en cada punt  que es descarregui el lixiviat de la instal·lació, segons Norma UNE-EN 25667:1995, sobre “Qualitat de l’aigua. Mostreig. Part 2: guia per a les tècniques de mostreig (ISO 5667-2:1991)”.

3.Els paràmetres de qualitat que es mesuraran són:

-Aigües subterrànies:

+zona saturada: pH, conductivitat, , sodi, potassi, magnesi, calci, metalls pesants (As, Ba, Cd, Co, Cr, Cr VI, Cu, Hg, Mo, Ni, Pb, i Zn), sulfats, carbonats/bicarbonats, clorurs, nitrits, nitrats COT, índex de fenols, DQO, DBO₅, AOX, Ftalats i anàlisi microbiològica.

+zona no saturada: pH, contingut en argila, matèria orgànica (MO), capacitat d’intercanvi catiònic (CIC), metalls pesants i PCBs.

-Aigües pluvials i lixiviats de les antigues i noves instal·lacions: conductivitat, pH, DBO₅, DQO, sòlids en suspensió, metalls pesants (As, Cd, Cr, Ni, Hg,Pb, Cu, Zn).

4. El control de lixiviats, pluvials i d’aigües subterrànies es mantindrà durant els 30 anys posteriors a la clausura de l’abocador.

5.S’ha de dur a terme un control de la qualitat de les aigües pluvials infiltrades a la bassa d’infiltració amb una periodicitat mínima trimestral. Aquesta periodicitat és orientativa i, en tot cas, s’han de prendre mostres en el cas de grans pluges. Es mesuraran els següents paràmetres:

Qualitat de l’aigua
PH: igual que 6-9
DBO5: igual o menor que 40 mg/l
DQO: igual o menor que 120 mg/l
SS: igual o menor que 60 mg/l
E. coli: igual o menor que 1000/100 ml

6.Anualment s’ha de comprovar l’estat de colmatació de les graves del fons de la bassa d’infiltració d’aigües superficials de la conca externa est, per a valorar la necessitat de canviar-les.

També es durà a terme una inspecció visual de la vegetació que s’hi hagi pogut desenvolupar per a valorar la necessitat d’eliminar-la.

Es durà un registre d’aquestes activitats, que formarà part del control documental previst al punt 9.3 d’aquesta autorització.

7.A més, cada tres anys s’hauran d’analitzar les aigües subterrànies de les substàncies prioritàries definides en la Directiva marc de l’aigua i normes relacionades i, com a mínim, se n’analitzaran les següents: hidrocarburs policíclics, aromàtics i alifàtics, fenols, PCB, COV i BTEX. El primer control de substàncies prioritàries es farà abans de gener de 2009.

8.En tot cas les periodicitats i els paràmetres que s’hauran de controlar es podran variar o revisar, sempre que estigui justificat i a petició de TIRME SA i que la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori modifiqui prèviament aquesta AAI.

9.En cas de detectar un valor inusual d’algun dels paràmetres de control es prendrà una altra mostra amb rèplica al mateix punt, en un termini màxim de 24 hores.

La mostra s’analitzarà al laboratori que va fer la primera analítica, la rèplica a d’altre.

La incidència es comunicarà a la Direcció General de Recursos Hídrics en el termini de 48 h ores des de la recepció dels primers resultats.

Els tècnics de la Direcció General de Recursos Hídrics juntament amb el gestor de les instal·lacions, dissenyaran un pla temporal de control per tal d’establir la causa del valor i les possibles actuacions a dura a terme.

Es consideren valors inusuals els que presentin una desviació de la mitjana superior al 20%.

6. Condicionants d’atmosfera

6.1. Emissions

1.Torxa de cremació i xemeneies d’extracció de gasos:

Focus	Grup APCA	Codi APCA	Descripció
Torxa de cremació dels gasos	B	09 04 01 03	Torxes o combustió sense valoració energètica de biogas
Xemeneies d’extracció de biogàs	B	09 04 01 02	Abocadors de residus industrial perillosos o no perillosos, de residus biodegradables, així com abocadors no inclosos a l’epígraf anterior.

2. La mesura i avaluació de les emissions s’ha de fer segons el que disposa el Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel que es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit a abocador. Les mesures s’han de realitzar en condicions representatives dels sistema d’extracció del biogàs. En cas que no sigui possible l’aprofitament energètic dels gasos, el control es farà en els punts d’emissió o de crema dels gasos.

Per tant, s’han de realitzar els controls de gasos periòdics durant la fase de manteniment, perquè es tracta de una clausura, segons la periodicitat següent:

	Fase de manteniment
Xemeneies d’extracció de biogàs
CH4, CO2, O2, H2S, CO, H2, COT, cabal	Autocontrol semestral .Mesures OCA cada 3 anys
Comprovació eficàcia sistema d’extracció de gasos	Autocontrol semestral

Els gasos CO₂, CH₄ i O₂ s’han de mesurar amb la periodicitat indicada a la taula. Els altres contaminants poden ser subjecte de revisió.

3. La torxa de combustió de biogàs ha d’assolir, com a mínim, una temperatura de 900 ºC i el temps de residència dels gasos de combustió haurà de ser, com a mínim, de 0,3 s.

4.Caldrà garantit que el contingut de sofre (sulfur d’hidrogen i composts orgànics sofrats) del biogàs que s’envia a la torxa no superi els 50 ppm o garantir una eficàcia d’eliminació del 98%. En cas que aquest valor sigui superior, s’haurà d’instal·lar una mesura correctiva.

5. La torxa disposarà de dos punts de mostreig que compliran amb la norma UNE-EN 15259:2008. En cas que no sigui possible es farà arribar una proposta de punt de mostreig al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica per a la seva aprovació.

6. L’accés i plataforma de treball al punt de mostreig haurà de complir amb la normativa vigent per la qual s’estableixen les condicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. El punt de mostreig ha de ser accessible en qualsevol moment per poder realitzar les mesures i inspeccions pertinents i s’ha de disposar de sistemes per a la pujada d’equips d’anàlisis i material auxiliar.

 7. S’ha de mantenir actualitzat un registre amb les dades d’emissions mesurades, controls i inspeccions, així com les operacions d’aturades, manteniment, incidències, i qualsevol altres tipus d’operació diferent del funcionament normal.

8. El mètode de mesura per a cada contaminant serà preferiblement el UNE-EN; en cas que no es pugui aplicar s’haurà de justificar la utilització d’altres mètodes, que seran, per aquest ordre: EN, UNE-ISO i altres mètodes internacionals. Sempre que es publiquin noves normes que substitueixin les indicades, s’aplicaran les més recents.

9. S’han d’enviar semestralment, via correu electrònic, les dades obtingudes dels autocontrols al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. Aquest podrà establir altres sistemes de comunicació de les dades que serien igualment d’obligat compliment. 

6.2 Immissions o qualitat de l’aire i emissions difuses

1.Són focus d’emissió difusa totes les operacions de transport i manipulació de material pulverulent, ja siguin residus com terres o escòries, que es produeixen a tots els vasos de l’abocador.

2.També constitueix una font d’emissió difusa l’activitat temporal d’extracció dels residus dipositats en els vasos I i II i inclosa en el punt 06 06 17 51  Almacenamiento u operaciones de manipulación,....de materiales pulverulentos.... con capacidad de manipulación de estos materiales >= 200 t/día y < 1.000 t/día  segons l’annex del catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera del Reial decret 100/2011. 

3. Es controlarà l’emissió de pols, gasos dels vehicles a l’atmosfera i altres elements lleugers, mitjançant les mesures correctores següents:

-reg periòdic de vials quan les condiciona ambientals així ho requereixin;

-neteja amb la periodicitat necessària els accessos, explanades, apilaments temporals, vials i llindars tant de material pulverulent com de materials lleugers susceptibles de ser transportats  pel vent i es durà un registre;

-descàrrega dels camions a l’abocador de manera que es minimitzin les emissions difuses;

-cobriment dels remolcs amb lones o altres materials de manera que no s’escampin materials pulverulents pels vials de l’entorn, els materials transportats per vehicles i camions;

-limitació de la velocitat dels vehicles i maquinària per l’interior del recinte de l’explotació a 20 km/h i a 30 km/h en els vials d’accés;

-manteniment en perfecte estat dels motors de combustió i dels tubs d’escapament de la maquinària i vehicles de transport;

-instal·lació de pantalles paravents en el llindar de la parcel·la o pantalles vegetals;

-implantació de mesures correctores necessàries per tal de reduir les emissions degudes a elements lleugers que puguin existir com bosses, plàstics, paper, etc..

4. S’ha de realitzar una campanya anual de partícules PM10 en immissions. La campanya consistirà en la recollida de 3 mostres vàlides a 3 punts situats als llindars de la instal·lació a les direccions de vents predominants. Els resultats es tramitaran al departament competent i s’acompanyaran de dades meteorològiques (pluja, velocitat i direcció de vent) a més de si ha hagut episodis d’intrusió sahariana durant el període de pres de mostra. Les mesures es procuraran fer entre els mesos de maig i setembre.

5. Per últim, a fi de minimitzar les afeccions atmosfèriques que pugui tenir l’ús d’escòries en el segellament del vas IV es prendran les mesures correctores adequades, o les que en qualsevol moment pugui establir l’òrgan competent, per tal de minimitzar les emissions difuses de pols.

6. Cada tres anys, un organisme de control autoritzat (OCA), realitzarà l’informe de comprovació de les mesures correctores implementades per a la reducció de les emissions difuses de pols.

7. Requisits de seguretat i activitats

7.1. Pla d’autoprotecció

El titular de l'activitat haurà de disposar del preceptiu pla d’autoprotecció enregistrat a la Direcció General competent en matèria d’Emergències i implantat a la totalitat de les instal·lacions i processos que conformen l’activitat, indicades al punt 1 de la present Autorització. El Pla d’autoprotecció estarà redactat i signat per un tècnic competent, de conformitat amb el que determina l’article 13 del decret 8/2004, i s’ajusti a l’índex de continguts que disposa el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel que es despleguen determinats aspectes de la Llei d’Ordenació d’Emergències a les Illes Balears (BOIB núm. 18 de 5 de febrer de 2004).

7.2. Seguretat industrial

El titular de l’activitat ha de:

-Inscriure les instal·lacions corresponents de la Direcció General d’Indústria, segons les normatives vigents de seguretat industrial, minera, etc. Les instal·lacions previstes o existents han de complir amb la legislació vigent en matèria d’Indústria.

-Revisar la inscripció en el Registre Industrial.

-Donar compliment al Reglament per a la supressió de les barreres arquitectòniques (Decret 20/2003) en tot el que li sigui d’aplicació.

-Prevenir els riscs laborals i vetllar per la salut i la seguretat dels treballadors, aquests tenen el deure de complir les mesures de prevenció que s’adoptin, d’acord amb l’establert en la Llei estatal 31/95, de prevenció dels riscs laborals. Les condicions de treball s’hauran d’ajustar a l’establert en les disposicions  específiques i reglamentàries en matèria de seguretat laboral. S’ha de posar especial atenció en el compliment del Reial decret 374/2001, sobre protecció dels treballadors contra els riscs relacionats amb els agents químics durant el treball i en el Reial decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball.

-Els edificis de caràcter industrial hauran de complir amb les prescripcions de protecció contra incendis indicades en el Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials

-Les instal·lacions de protecció contra incendis i el seu manteniment s’hauran d’ajustar al disposat en el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RD1942/1993) i normes UNE corresponents.

-El titular de l’activitat haurà de regularitzar la situació dels terrenys afectats per un vedat de caça menor (matrícules PM 10.296), segregant-los d’acord amb la Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial. 

-El titular de l’activitat aplicarà les mesures adients del punt 13 del projecte presentat en el cas de situacions de funcionament no normal o d’emergència. En el cas que pugui haver vessaments a la bassa de lixiviats, es podran recircular.

7.3. Contaminació acústica

Es durà a terme una campanya anual de caracterització real dels nivells de renou emesos a l'exterior durant les diverses fases típiques d’explotació, per comprovar el compliment dels límits establerts en la normativa vigent en aquesta matèria.

7.4. Contaminació lumínica

Es complirà amb allò que estableix la Llei 3/2005 de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

8. Controls periòdics

8.1. Controls periòdics de les instal·lacions.

En qualsevol moment, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori podrà visitar les instal·lacions per  comprovar i certificar que són idònies, que es mantenen les condicions inicials que han donat lloc a l’AAI i que es compleixen les prescripcions tècniques aplicables en virtut de la legislació vigent.

Periòdicament, els tècnics de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori faran visites de comprovació a les instal·lacions de TIRME SA per comprovar que es compleixen els requisits de l’AAI.

Una vegada clausurat l’abocador, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori l’inspeccionarà per aprovar-ne la clausura.

En el supòsit de detectar efectes negatius sobre el medi ambient l’empresa TIRME SA notificarà en el període màxim d’una setmana aquest fet a l’òrgan competent en matèria de residus i a l’Ajuntament de Santa Margalida

8.2. Inventari d’emissions al Registre PRTR

El titular de la instal·lació haurà de trametre les dades sobre quantitats de contaminants emesos, anualment, en aplicació del disposat en el Reglament 166/2006 (PRTR), de 18 de gener, del Parlament Europeu, que estableix un registre europeu d’emissions i transferència de contaminants, i pel RD 508/2007. Aquestes emissions seran trameses, per a la seva avaluació prèvia, a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori adjuntant una memòria explicativa de la metodologia emprada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España. Les quantitats de contaminants seran mesurades, calculades o estimades, preferentment per aquest ordre.

8.3. Control documental.

8.3.1 Control documental periòdic

En relació als controls periòdics en matèria de contaminació atmosfèrica:

-Informes semestrals d’emissió de contaminants a l’atmosfera de la torxa i de les xemeneies de biogàs.

-Informe sobre les campanyes anuals de PM10.

-Informe triennal sobre control de mesures correctores per minimitzar emissions difuses de partícules, realitzat per un Organisme de control autoritzat (OCA).

Els informes realitzats per un Organisme de control autoritzat (OCA), d’acord amb el disposat al Decret 104/2010, de 10 de setembre, i al Reial Decret 100/2011, de 29 de gener, seran tramesos per part de l’OCA al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

Les dades de la resta d’autocontrols s’enviaran segons la periodicitat establerta en els corresponents apartats de controls.

8.3.2. Informe anual

El titular de l’activitat enviarà, abans de l’1 de març, a l’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar l’AAI un informe del període precedent en el que s’inclourà:

+Residus

-Informe anual sobre els residus perillosos generats, informe anual de les quantitats i característiques dels residus abocats.

-Informe anual sobre el control topogràfic, en què s’inclourà almenys: 

-Superfície ocupada pels residus

-Volum dels residus dipositats

-Volum de les capes de material de préstec adient de cobertura intermèdia

-Mètodes de dipòsit, temps i durada del dipòsit

-Càlcul de la capacitat restant del dipòsit

+Emissions i immissions al medi hídric:

-Informe anual dels controls de les aigües indicat en el punt 6.5 d’aquesta AAI que com a mínim contempli el següent:

-Estimació del volum de pluvials internes, externes i lixiviats generats, en base a les dades de control meteorològic. Incidències i possible afecció al volum i qualitat dels efluents generats a la activitat.

-Volum, composició i procedència de lixiviats generats als diferents vasos/sectors de l’abocador. Estimació de la quantitat anual generada de cadascuna de les substàncies controlades. Evolució de qualitat i quantitat de, com a mínim, els darrers 5 anys. Identificació d’incidències i possibles efectes sobre la qualitat dels lixiviats.

-Evolució del nivell freàtic i de la qualitat de les aigües subterrànies, amb les dades disponibles de, com a mínim, els darrers 5 anys. Identificació d’incidències i possibles efectes sobre la qualitat de les aigües subterrànies.

-Evolució del volum (estimat) i composició de les pluvials infiltrades, de com a mínim els darrers 5 anys.

-Registres de control de colmatació i vegetació a la bassa d’infiltració.

+Renous:

-Informe anual en què es remetran els controls d’emissions de renous.

+En caràcter general

-Les dades exigides pel RD 508/2007 i Reglament (CE) 166/2006, de 18 de gener, s’hauran de comunicar telemàticament al Registre informàtic PRTR-Espanya, dins els terminis que pertoquin, de forma anual. En matèria de contaminació atmosfèrica s’haurà de notificar, a més del paràmetre PM10, els paràmetres corresponents als gasos emesos en els vasos 2 i 4, així com les emissions de la maquinària d’explotació i vehicles.

-Memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España

-L’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar les AAI trametrà a cada Direcció General o administració competent la documentació de la que tingui competències.

-Tota la informació que sigui susceptible de tractament informàtic s’aportarà en paper i en format informàtic estàndard.

9. Obligacions del titular

El titular de l’activitat estarà obligat a:

-Assumir tots els condicionants recollits en aquesta resolució.

-Mantenir el correcte funcionament de l’activitat.

-Comunicar a l’òrgan ambiental competent qualsevol incidència que afecti l’activitat amb repercussió ambiental.

10. Caràcter de l’autorització

Aquesta Autorització Ambiental Integrada s’atorga sense perjudici de tercers i sense perjudici de la resta d’autoritzacions i llicències exigibles per l’ordenament jurídic vigent.

11. Caducitat o revocació

 Són causes de caducitat o revocació de l’Autorització:

-L’extinció de la personalitat jurídica de l’empresa TIRME SA.

-La declaració de fallida de l’empresa TIRME SAquan la mateixa determini la seva dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial que la declari.

-Quan es determini una dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial.

12. Modificació de les condicions.

L’òrgan ambiental competent, de conformitat amb l’article 26 de la Llei 16/2002, podrà modificar les condicions de control ambiental de l’explotació assenyalades en aquesta resolució o determinar mesures complementàries que es considerin convenients per adequar o millorar l’activitat.

Interposició de recursos

Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut  la notificació, d’acord amb l’article 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règimjurídic de les administracions públiques  i del procediment administratiu comú, i l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver rebut la notificació de l’acord, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 9 de setembre de 2013

 

El president de la CMAIB

 José Carlos Caballero Rubiato