Secció III. Altres disposicions i actes administratius
CONSELL DE GOVERN
Núm. 18331
Acord del Consell de Govern de 4 d’octubre de 2013 pel qual es declara l’ocupació urgent dels terrenys i de les instal•lacions afectades per l’EBAR de Búger i la constitució de servitud de pas, en compliment de la Sentència núm. 285 de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i de la Interlocutòria de 8 de maig de 2013 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Palma
Versió PDF
En la concepció actual de l’estat social i democràtic de dret l’expropiació forçosa es concep com un instrument de què disposen els poders públics per complir les seves finalitats dirigides a l’ordenació i la conformació de la societat cap a la justícia social. En aquest sentit, i en nom de l’interès general que implica la presència de l’estació impulsora d’aigües residuals de Búger ¾que permet evacuar les aigües residuals del municipi a l’estació depuradora de Campanet¾, la Sentència núm. 285 de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, de 18 d’abril de 2011, condemnà l’Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat Ambiental (en endavant ABAQUA) a, mitjançant els procediments oportuns, alternativament:
Adquirir els terrenys on s’ubica l’estació impulsora mitjançant l’expropiació forçosa i imposar-hi una servitud forçosa de pas o bé obtenir un accés distint que circuli per altres predis, amb els drets indemnitzatoris consegüents generats, si escau, a favor de la propietària.
Arribar a un acord de transmissió dels terrenys amb la propietària, unit a un dret convingut de pas per la finca, en la forma que determinin les parts d’acord amb el principi de l’autonomia de la voluntat.
Així mateix, la Sentència estableix que si no s’arriba a alguna d’aquestes solucions en el termini d’un any, comptador des de la notificació de la Sentència, ABAQUA haurà de retirar l’estació de bombament i cessar d’accedir a la finca de la part recurrent.
Aleshores, dins el termini atorgat per la Sentència núm. 285, concretament el 10 d’abril de 2012, el director executiu de l’ABAQUA, atès que no havia pogut arribar a un acord amb la propietària dels terrenys per adquirir-los ¾a causa de l’elevat cost econòmic que impliquen les condicions que plantejà la propietària en les negociacions¾ va sol·licitar a la Direcció General de Recursos Hídrics que dugués a terme els tràmits corresponents per expropiar els terrenys afectats per l’EBAR de Búger i les instal·lacions annexes, i constituir una servitud forçosa de pas per accedir-hi, cosa que, d’una banda, complia la Sentència núm. 285 de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i, de l’altra, solucionava de manera definitiva i permanent el problema generat en el sistema de sanejament i depuració de Campanet i Búger.
No obstant el que s’esmenta en el paràgraf anterior, abans que finalitzàs el procediment expropiador, un dels afectats per l’expropiació, concretament el senyor Pedro Cladera Capó, va fer actuacions materials que impedeixen que l’accés a l’EBAR pugui efectuar-se pels terrenys inicialment planejats, cosa que ha implicat que canviïn els propietaris i els terrenys afectats per l’expropiació i que, en conseqüència, s’hagi d’iniciar, de bell nou, l’expedient d’expropiació dels béns afectats per l’EBAR de Búger. Sobre aquest assumpte, a més a més, es pronuncià el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Palma —encarregat de l’execució de la Sentència núm. 285 de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears— mitjançant la Interlocutòria de 8 de maig de 2013, en la qual indicà: “[...] no cabe sino entender que la intención de la administración demandada ha sido la de dar cumplimiento a la sentencia, es por ello que no se comparte lo expuesto por la recurrente, quien además si bien en vía amistosa podría entenderse defendía sus intereses, en vía de ejecución forzosa parece estar impidiendo que el fallo sea llevado a término por la Administración, por lo que deberá seguirse el trámite de la expropiación forzosa iniciado [...]” i acordà: “que siendo que la Administración ejecutada ha acreditado los trámites adoptados para el completo cumplimiento del fallo, estando pendiente de la finalización del expediente de expropiación, estese al informe que en el plazo de cinco meses deberá emitir la misma para comunicar el cumplimiento del fallo.”
L’article 33, apartat 3, de la Constitució estableix que no es pot privar ningú dels seus béns i drets si no hi ha una causa justificada d’utilitat pública o interès social, mitjançant la indemnització corresponent i de conformitat amb allò que disposen les lleis. Així doncs, trobam la regulació de l’expropiació forçosa en la Llei d’expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954 i en el Reglament que la desplega, aprovat pel Decret de 26 d’abril de 1957.
En aquest sentit, l’article 9 de la Llei d’expropiació forçosa estableix com a requisit indispensable per a l’expropiació forçosa la declaració prèvia d’utilitat pública o interès social del fi a què s’hagi d’afectar l’objecte expropiat, i l’article 52 d’aquesta mateixa Llei estableix que, amb caràcter excepcional, es pot declarar urgent l’ocupació dels béns afectats per l’expropiació a què doni lloc l’execució d’una obra o una finalitat determinada, mitjançant un acord del Consell de Govern.
Atès que la Interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Palma de 8 de maig de 2013 disposa que, en el termini de cinc mesos, s’ha de comunicar al Jutjat que s’ha donat compliment a la Sentència núm. 285 de la Sala Contenciosa Administrativa —la qual atorgava a ABAQUA un termini d’un any per arribar a un acord amb la propietària o expropiar els terrenys afectats per l’EBAR de Búger— i que ABAQUA no ha pogut arribar a un pacte amb la propietària dels terrenys, cal expropiar els terrenys amb caràcter urgent, a fi de complir amb la justícia.
El Decret llei 7/2012, de 15 de juny, de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia i altres activitats, i la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries, van declarar la utilitat pública de l’estació de bombament i el col·lector de conducció de les aigües residuals generades pel municipi de Búger per a l’estació de depuració de les aigües residuals de Campanet, com també l’accés a l’estació de bombament.
Paral·lelament, la memòria justificativa de la sol·licitud d’expropiació dels béns i drets afectats per l’EBAR de Búger i les instal·lacions annexes, com també de la constitució forçosa de servitud de pas que possibiliti l’accés a les instal·lacions, de 2 de maig de 2012, del director executiu de l’ABAQUA, sol·licitava la tramitació de l’expropiació per la via urgent, i fonamentava aquesta petició, d’una banda, en el termini peremptori que estableix la Sentència núm. 285 —ampliat per la Interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Palma de 8 de maig de 2013— i, de l’altra, en les peculiaritats de la situació que ens ocupa. Cal tenir en compte que és una estació de bombament que s’encarrega de conduir les aigües residuals del municipi de Búger a l’estació de Campanet. Per tant, en primer lloc, el fet que la naturalesa humana fa que la generació d’aigües residuals sigui contínua i permanent i, en segon lloc, el problema d’insalubritat per als habitants del municipi de Búger que sorgiria si aquestes aigües residuals no es tracten adequadament ¾cosa que és molt possible que succeeixi si no es pot accedir a l’estació de bombament¾, acrediten la motivació per tramitar l’expropiació d’acord amb l’article 52 de la Llei d’expropiació forçosa. L’informe esmentat forma part d’aquest Acord com a motivació. En aquest sentit, cal mencionar que aquest informe també formava part com a motivació de l’anterior Acord del Consell de Govern de 25 de gener de 2013 —que declarà l’ocupació urgent dels terrenys i de les instal·lacions afectades per l’EBAR de Búger i la constitució de servitud de pas, en compliment de la Sentència núm. 285 de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears—, el qual, a causa de l’actuació unilateral del senyor Cladera, que provocà el canvi dels terrenys i dels propietaris afectats per l’expropiació, no pogué tenir els efectes corresponents.
Així doncs, a causa del comportament del senyor Cladera —consistent en l’esbucament unilateral, sense cap tipus de comunicació prèvia a la Conselleria, de la rampa per on l’Administració estava imposant una servitud de pas per poder accedir als terrenys on s’ubica l’EBAR— ha resultat que els titulars, les persones o les entitats que gaudeixen d’algun dret sobre els terrenys afectats per l’EBAR de Búger són les següents:
Polígon 3, parcel·la 31
Referència cadastral 07009A003000310000BD
Titulars del bé o de drets:
Maria Capó Crespí, amb DNI 41396099-D, amb ple domini.
Tecnireparauto Búger, SL, amb CIF B07843659, arrendatària.
Solar F amb referència cadastral 8714010DE9081S0001YT
Titulars del bé:
Maria Capó Crespí, amb DNI 41396099-D, amb ple domini.
D’altra banda, durant el període d’informació pública que preveuen l’article 18 de la Llei d’expropiació forçosa i l’article 17 del seu Reglament els propietaris i la resta de persones afectades per l’expropiació han presentat escrits d’al·legacions en el registre de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, núm. 26551 i 26553, de 18 de juliol de 2013. A aquestes al·legacions s’ha respost en les dates següents: escrit de resposta a les al·legacions presentades per la senyora Maria Capó Crespí de 4 de setembre de 2013, notificat el 6 de setembre, com consta en l’avís de recepció del servei de correus, i escrit de resposta a les al·legacions presentades pel representant de Tecnireparauto Búger, SL, de 4 de setembre de 2013, notificat el 6 de setembre, com consta en l’avís de recepció del servei de correus. En els dos escrits, després de respondre les al·legacions de les persones interessades, es conclou que les actuacions del procediment d’expropiació dels terrenys afectats per l’EBAR de Búger i de constitució de servitud de pas s’han dut a terme correctament i seguint el procediment legalment establert i que no hi ha cap causa de nul·litat, per la qual cosa ha de continuar el procediment.
Per tot això, el Consell de Govern, a proposta del conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, en la sessió de 4 d’octubre de 2013 adoptà, entre d’altres, l’Acord següent:
“Primer. Declarar, a sol·licitud de l’ABAQUA i a l’efecte que preveuen l’article 52 de la Llei d’expropiació forçosa i l’article 56.1 del Reglament que la desplega, l’ocupació urgent dels terrenys i de les instal·lacions afectades per l’EBAR de Búger i la constitució de servitud de pas que s’indiquen a continuació:
Polígon 3, parcel·la 31
Referència cadastral 07009A003000310000BD
Tipus de sòl: rústic
Superfície de servitud de pas: 520 m2.
Ocupació temporal (EBAR): 52,20 m2.
L’ocupació temporal és de 13,05 metres de llarg i 4 metres d’ample.
Superfície expropiada: 110 m2.
Solar F amb referència cadastral 8714010DE9081S0001YT
Tipus de sòl: urbà
Superfície de servitud de pas: 135 m2.
Aquesta servitud té 27 metres de llarg i 5 metres d’ample.
Terme municipal: Búger
Segon. Fonamentar la urgència, en primer lloc, en el termini peremptori que estableixen la Sentència núm. 285 de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i la Interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Palma de 8 de maig de 2013; en segon lloc, en la memòria ¾que forma part d’aquest Acord com a motivació¾ emesa pel director executiu de l’ABAQUA, i en tercer lloc, en les peculiaritats de la instal·lació que ens ocupa: una estació de bombament que s’encarrega de conduir les aigües residuals del municipi de Búger a l’estació depuradora d’aigües residuals de Campanet. Cal tenir en compte el fet que la naturalesa humana fa que la generació d’aigües residuals sigui contínua i permanent i el problema d’insalubritat per als habitants del municipi de Búger que sorgiria si aquestes aigües residuals no es tracten adequadament, cosa que és molt possible que succeeixi si no es pot accedir a l’estació de bombament.
Tercer. Fer constar que durant el període que l’expedient d’expropiació dels béns afectats per l’ocupació urgent va ser sotmès a informació pública, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 92, de 2 de juliol de 2013, i a exposició pública al tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Búger, es presentaren diverses al·legacions relatives a aquesta declaració d’ocupació urgent, a les quals va respondre el director general de Recursos Hídrics amb dos escrits de 4 de setembre de 2013, amb registre de sortida núm. 28511 i núm. 28513, de 4 de setembre.
Quart. Donar-se per assabentat que l’ABAQUA ¾beneficiària de l’expropiació¾ ha comunicat l’existència de les retencions de crèdit oportunes per atendre el pagament dels béns i drets afectats per l’expropiació. En aquest sentit, ha aportat amb càrrec a l’exercici de 2013 ¾en el qual es preveu la finalització del procediment¾ un certificat de retenció de crèdit per un import de dotze mil euros (12.000,00 €) per atendre el pagament dels terrenys i de les instal·lacions afectats per l’EBAR de Búger i la constitució de la servitud de pas.
Cinquè. Ordenar a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori que comuniqui a les persones interessades afectades el dia i l’hora en què s’aixecarà l’acta prèvia d’ocupació.
Sisè. Notificar aquest Acord a les persones interessades i fer-los saber que contra aquest Acord ¾que exhaureix la via administrativa¾ es pot interposar un recurs de reposició davant el Consell de Govern en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut la notificació, de conformitat amb l’article 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver-ne rebut la notificació, de conformitat amb els articles 8, 10 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Setè. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.”
Palma, 4 d’octubre de 2013
El secretari del Consell de Govern
Antonio Gómez Pérez