Butlletí Oficial de les Illes Balears

ACORDS DEFINITIUS:

1r.- Acabat el termini d’exposició  al públic de l’acord provisional d’anulació parcial de data 31/05/2013 de l’Ordenança fiscal reguladora de les taxes municipals per aprofitament especial del domini públic a favor d’empreses explotadores de serveis de subministrament d’interés general, resultant que contra l’acord de modificació (anulació parcial) de l’ordenança descrita no s’ha presentat cap tipus de reclamació , el referit acord, que a continuació es publica íntegrament, queda elevat a definitiu de conformitat amb l’article 17.3 del RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març (Texte refòs de la Llei Reguladora de les Hisendes Local.

ORDENANÇA REGULADORA DE LES TAXES MUNICIPALS PER APROFITAMENT ESPECIAL DEL DOMINI PÚBLIC A FAVOR D’EMPRESES EXPLOTADORES DE SERVEIS DE SUBMINISTRAMENT D’INTERÉS GENERAL.

Després d'una gran conflictivitat doctrinal i jurisprudencial s’emeteren resolucions favorables i contràries, fins que es dictà la Sentència de TJU Europea de 12/7/2012, que serveix de fonament a tota la jurisprudència que es dicta amb posterioritat, i que podem concretar en la Sentència núm. 275, de 26 de març de 2013, del TSJ Illes Balears, que entre altres afirma:

“El Tribunal de Justicia de la Unión Europea dictó sentencia el 12 de julio de 2012 apreciando que la Ordenanza sujeta a consideración en aquel recurso (de redacción similar a que aquí nos ocupa) era nula de pleno derecho por vulnerar la normativa comunitaria, poniendo de manifiesto que el art. 13 de la Directiva ‘debe interpretarse en el sentido de que se opone a la aplicación de un canon por derechos de instalación de recursos en una propiedad pública o privada, o por encima o por debajo de la misma, a los operadores que, sin ser propietarios de dichos recursos, los utilizan para prestar servicios de telefonía móvil’.

Por lo tanto, la cuestión radica únicamente en determinar si la posibilidad que tienen los Estados miembros de gravar con un canon los ‘derechos de instalación de recursos en una propiedad pública o privada, o por encima o por debajo de la misma’, en virtud del citado artículo 13 permite la aplicación de cánones como los del procedimiento principal, en tanto en cuanto se aplican a los operadores que, sin ser propietarios de esos recursos, los utilizan para la prestación de servicios de telefonía móvil explotando así ese dominio público.

33. De ello se desprende que únicamente puede ser deudor del canon por derechos de instalación de recursos contemplado en el artículo 13 de la Directiva autorización el titular de dichos derechos, que es asimismo el propietario de los recursos instalados en la propiedad pública o privada de que se trate, o por encima o por debajo de ella.

Sus efectos son erga omnes y todo aplicador de la norma interpretada debe entenderla desde el criterio emitido por el TJUE, por lo que se erige en auténtica interpretación con fuerza obligatoria desde que la norma –en el caso de autos, la Directiva autorización– entró en vigor. Todo lo cual no es ni más ni menos que expresión del principio de primacía del Derecho comunitario sobre el ordenamiento interno.”

 

RESOLUCIÓ

De conformitat amb la sentència del TSJ ILLES BALEARS (275/2013), que afirma: “DECLARAMOS disconforme con el ordenamiento jurídico y nulos sus artículos 2 (hecho imponible en lo que afecta a la telefonia móvil), 3 (sujetos pasivos, en lo que afecta a la telefonia móvil), 6 (base imponible y cuota tributaria), 9 (régimen de declaración y de ingreso) en cuanto incluye dentro del hecho imponible de la tasa la utilización de antenas, instalaciones o redes que materialmente ocupan el suelo, subsuelo o vuelo de las vías públicas municipales, por parte de empresas explotadoras de servicios de telefonía móvil que no sean titulares de aquellos elementos, a las que igualmente define como sujetos pasivos y establece la cuantificación y régimen de ingreso de la tasa para los mismos”, i del procediment regulat a l'article 217 de la Llei general tributària (Llei 58/2003), cal donar-hi compliment, de la qual cosa resulta la següent Ordenança fiscal:

“Article 1 (sense modificació)

Fonament i naturalesa

D’acord amb allò que disposen els articles 133.2 i 142 de la Constitució, l’article 106 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i específicament els articles 15, 20-27 i 57 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, l’Ajuntament d’Inca acorda la imposició i ordenació d’una taxa per utilització privativa o aprofitaments especials constituïts al sòl, subsòl o vol de les vies públiques municipals, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministraments que resultin d’interès general o afectin la generalitat o a una part important del veïnat, que es regirà per la present Ordenança fiscal.        

Article 2 (eliminació a la referència de telefonia mòbil)

Fet imposable

Constitueix el fet imposable de la taxa el gaudi per les utilitzacions privatives, o els aprofitaments especials constituïts al sòl, subsòl o vol de les vies públiques municipals, a favor d’empreses o entitats que utilitzen el domini públic per prestar els serveis de subministrament que resulten d’interès general o afecten a la generalitat o una part important del veïnat.

L’aprofitament especial del domini públic es produirà sempre que per a la prestació del servei de subministrament s’hagin d’utilitzar antenes, instal·lacions o xarxes que materialment ocupen el sòl, subsòl o vol de les vies públiques municipals, independentment de qui en sigui la persona titular, encara que no s’hagi demanat o obtingut la corresponent llicència, autorització o concessió.

Es consideren prestats dins el terme municipal tots els serveis que, per la seva naturalesa, depenguin o estiguin relacionats, directament o indirectament, amb l’aprofitament del vol, el sòl o el subsòl de la via pública o hi estiguin en relació. En particular, es comprenen entre els serveis esmentats als apartats anteriors els subministraments d’aigua, gas, electricitat, telefonia fixa, altres mitjans de comunicació que es presten, totalment o parcial, a través de xarxes que ocupen el domini públic municipal.

Article 3

Subjectes passius

Són subjectes passius en concepte de contribuents les empreses o entitats explotadores de serveis de subministrament que resultin d’interès general o afectin la generalitat o una part important del veïnat, tals com els d’abastament d’aigua, subministraments de gas, electricitat, telefonia fixa i altres d’anàlegs, així com també les empreses que exploten la xarxa de comunicació mitjançant sistemes de fibra òptica, televisió per cable o qualsevol altra tècnica, independentment del seu caràcter públic o privat. A aquests efectes, s’inclouen entre les empreses explotadores dels esmentats serveis les empreses distribuïdores i comercialitzadores d’aquests.

Article 4

Successors i responsables

Podran ser considerats successors o respondre, solidàriament o subsidiàriament, de les obligacions tributàries dels subjectes passius de la taxa establerta en aquesta Ordenança les persones físiques, jurídiques o les entitats de l’article 35 apartat 4 de la Llei general tributària en els supòsits que s’hi estableixen i la normativa de desenvolupament.

Article 5

Responsabilitats dels subjectes passius

1. En el cas que l’aprofitament especial comporti la destrucció o el deteriorament del domini públic local, el beneficiari, la persona o l’entitat en qüestió està obligat/ada, independentment del pagament de la taxa que escaigui, a reintegrar el cost total de les despeses de reconstrucció o reparació respectives i a dipositar-ne prèviament l’import.

2. Si els danys són de caràcter irreparable, cal indemnitzar l’Ajuntament amb la mateixa quantitat que el valor dels béns destruïts o que l’import del deteriorament efectivament produït.

En cap cas l’Ajuntament no pot condonar les indemnitzacions ni els reintegraments anteriors.

Article 6 (sense contingut)

Article 7

Altres serveis diferents de la telefonia mòbil. Base imposable i quota tributària

1. Quan el subjecte passiu és titular de la xarxa que ocupa el sòl, subsòl o vol de les vies públiques, mitjançant la qual es produeix el gaudi de l’aprofitament especial del domini públic local, la base imposable està constituïda per la xifra d’ingressos bruts procedents de la facturació que obtenen anualment en el terme municipal les empreses o entitats assenyalades a l’article 3 d’aquesta Ordenança.

2. Quan per al gaudi de l’aprofitament especial a què es refereix l’apartat anterior el subjecte passiu hagi utilitzat xarxes alienes, la base imposable de la taxa està constituïda per la xifra d’ingressos bruts obtinguts anualment en el terme municipal minorada en les quantitats que hagi d’abonar a la persona titular de la xarxa per l’ús d’aquesta.

3. A l’efecte dels apartats anteriors, tenen la consideració d’ingressos bruts procedents de la facturació els que, essent imputables a cada entitat, han estat obtinguts per aquesta com a contraprestació pels serveis prestats en aquest terme municipal, en desenvolupament de l’activitat ordinària. Només se n’exclouen els ingressos originats per fets o activitats extraordinàries.

A títol enunciatiu, tenen la consideració d’ingressos bruts les facturacions pels conceptes següents:

a) Subministraments o serveis d'interès general, propis de l'activitat de l'empresa, que corresponen a consums dels abonats efectuats en el municipi

b) Serveis prestats als consumidors, necessaris per a la recepció del subministrament o servei d’interès general propi de l’objecte de l’empresa, incloent-hi els enllaços a la xarxa, posada en marxa, conservació, modificació, connexió, desconnexió i substitució dels comptadors o instal·lacions propietat de l’empresa.

c) Lloguers, cànons o drets d’interconnexió percebuts d’altres empreses subministradores de serveis que utilitzen la xarxa de l’entitat que té la condició de subjecte passiu.

d) Lloguers que han de pagar els consumidors per l’ús dels comptadors, o altres mitjans utilitzats en la prestació del subministrament o servei.

e) Altres ingressos que es facturin pels serveis resultants de l’activitat pròpia de les empreses subministradores.

4. No s’inclouen entre els ingressos bruts, a aquests efectes, els imposts indirectes que graven els serveis prestats ni les partides o quantitats cobrades per compte de tercers que no constitueixen un ingrés propi de l’entitat que és subjecte passiu de la taxa.

Així mateix, no s’inclouen entre els ingressos bruts procedents de la facturació les quantitats percebudes pels serveis de subministrament que s’han d’utilitzar a les instal·lacions que estan inscrites a la secció 1a o 2a del Registre Administratiu d’Instal·lacions de Producció d’Energia Elèctrica del Ministeri corresponent, com a primera matèria necessària per a la generació d’energia susceptible de tributació per aquest règim especial.

5. No tenen la consideració d’ingressos bruts procedents de la facturació els conceptes següents:

a) Les subvencions d’explotació o de capital que les empreses poden rebre.

b) Les indemnitzacions exigides per danys i perjudicis, llevat que siguin compensació o contraprestació per quantitats no cobrades, que s’han d’incloure en els ingressos bruts definits a l’apartat 3.

c) Els ingressos financers, com interessos, dividends i qualssevol altres de naturalesa anàloga.

d) Els treballs realitzats per l’empresa per al seu immobilitzat.

e) Les quantitats procedents d’alienacions de béns i drets que formen part del seu patrimoni.

6. Les taxes regulades en aquest document exigibles a les empreses o entitats assenyalades en l’article 3 d’aquesta Ordenança són compatibles amb altres taxes establertes, o que pugui establir l’Ajuntament, per la prestació de serveis o realització d’activitats de competència local i que en relació amb ells les esmentades empreses siguin subjectes passius.

7. La quantia de la taxa es determina aplicant l’1,5 per 100 a la base imposable definida en aquest article.

Article 8

Període impositiu i pagament de la taxa

1. El període impositiu coincideix amb l’any natural llevat dels supòsits d’inici o cessació en la utilització o aprofitament especial del domini públic local necessari per a la prestació del subministrament o servei, casos en els quals és procedent aplicar el prorrateig trimestral, conformement a les següents regles:

a) En els supòsits d’altes per inici d’activitats, s’ha de liquidar la quota corresponent als trimestres que resten per finalitzar l’exercici, inclòs el trimestre en què té lloc l’alta.

b) En cas de baixes per cessació d’activitat, s’ha de liquidar la quota que correspon als trimestres transcorreguts des de l’inici de l’exercici, incloent-hi aquell en què s’origina la cessació.    

No obstant això, per a l’exercici de 2008 el període impositor  inclou des del dia d’entrada en vigor d’aquesta Ordenança fins al 31 de desembre de 2008.

2. L’obligació de pagament de la taxa regulada en aquesta Ordenança neix en els moments següents:

a) Quan es tracta de concessions o autoritzacions de nous aprofitaments, en el moment de sol·licitar la llicència corresponent.

b) Quan el gaudi de l’aprofitament especial a què es refereix l’article 1 d’aquesta Ordenança no requereix llicència o autorització, o requerint-la no s’hagués sol·licitat, des del moment en què s’ha iniciat l’esmentat aprofitament. A aquest efecte s’entén que ha començat l’aprofitament especial quan s’inicia la prestació de serveis als usuaris.

3. Quan els aprofitaments especials del sòl, subsòl o vol de les vies públiques es prolonguen durant diversos exercicis, la meritació de la taxa té lloc l’1 de gener de cada any i el període impositiu comprèn l’any natural.

Article 9 (sense contingut)

Article 10

Règim de declaració i ingrés. Altres serveis

 1. Respecte dels serveis de subministrament regulats en l’article 7 d’aquesta Ordenança s’estableix el règim d’autoliquidació per a cada tipus de subministrament, que es realitzarà amb una periodicitat trimestral: en els mesos d’abril, la referida al primer trimestre; en el mes de juliol, la referida al segon trimestre; en el mes d’octubre, la referida al tercer trimestre; i en el mes de gener, la referida al quart trimestre. Comprendran tots els ingressos bruts facturats en el trimestre natural a què es refereixi. La cessació en la prestació de qualsevol subministrament o servei d’interès general implica l’obligació de fer constar aquesta circumstància en l’autoliquidació del trimestre corresponent, així com la data d’acabament.

2. Les autoliquidacions descrites en l’apartat anterior s’han de presentar en l’Ajuntament una per a cada tipus de subministrament efectuat en el terme municipal, especificant el volum d’ingressos percebuts per cada un dels grups integrants de la base imposable, segons detall de l’article 7.3 d’aquesta Ordenança i en els termes prevists en l’article 24,1,c) del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (Llei reguladora de les hisendes locals).

L’especificació referida al concepte previst en la lletra c) de l’article 7, apartat tercer, de la present Ordenança fiscal ha d’incloure la identificació de l’empresa o empreses subministradores de serveis a les quals s’han facturat quantitats en concepte de peatge.

La quantia total d’ingressos que declaren els subministraments a què es refereix l’apartat a) de l’esmentat article 7.3 no pot ser inferior a la suma dels consums registrats en comptadors, o altres instruments de mesura, instal·lats en aquest municipi.

 3. Les empreses que utilitzen xarxes alienes han d’acreditar la quantitat satisfeta als titulars de les xarxes a fi de justificar la minoració d’ingressos a què es refereix l’article 7.2 de la present Ordenança. Aquesta acreditació s’ha d’acompanyar amb la identificació de l’empresa o entitat propietària de la xarxa utilitzada.

4. S’expedirà un document d’ingrés per a la persona interessada, que li permetrà satisfer la quota als llocs i amb els terminis que s’indiquin.

Per raons de cost i eficàcia, quan de la declaració trimestral dels ingressos bruts es deriva una liquidació de quota inferior a 6 euros s’acumula a la següent.

5. La presentació de les autoliquidacions després del termini fixat en el punt 1 d’aquest article suposa l’exigència dels recàrrecs d’extemporaneïtat, segons el que preveu l’article 27 de la Llei general tributària.

6. L’empresa Telefónica de España, SAU, a la qual va cedir Telefónica, SA els diferents títols habilitadors relatius a serveis de telecomunicacions bàsics a Espanya, no ha de satisfer la taxa perquè el seu import queda englobat en la compensació de l’1,9 % dels seus ingressos bruts que satisfà a aquest Ajuntament.

Les restants empreses del Grupo Telefónica estan subjectes al pagament de la taxa regulada en aquesta Ordenança.

Article 11

Convenis de col·laboració

L’Administració tributària municipal podrà subscriure convenis de col·laboració amb els subjectes passius de la taxa amb la finalitat de simplificar el compliment de les obligacions formals i materials derivades d’aquestes taxes, o les normes de gestió, liquidació i recaptació d’aquesta Ordenança, de conformitat amb la legislació vigent.

Article 12

Infraccions i  sancions

1. La falta d’ingrés del deute tributari que resulta de la incorrecta o de la no-presentació de l’autoliquidació de la taxa dins els terminis establerts en aquesta Ordenança constitueix infracció tributària tipificada a l’article 191 de la Llei general tributària, que es qualificarà i sancionarà segons disposa l’article esmentat.

2. La resta d’infraccions tributàries que es puguin cometre en els procediments de gestió, inspecció i recaptació d’aquesta taxa es tipifiquen i sancionen d’acord amb el que preveu la Llei general tributària i l’Ordenança fiscal general d’aquest Ajuntament.

 3. La falta de presentació de forma completa i correcta de les declaracions i documents necessaris perquè es pugui practicar la liquidació d’aquestes taxes constitueix una infracció tributària tipificada en l’article 192 de la Llei general tributària, que es qualificarà i sancionarà segons disposa l’article esmentat.”

Disposició final

La present modificació de l’Ordenança fiscal, aprovada definitivament pel Ple de la corporació en sessió celebrada el 31/05/2013, regeix des de l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears i es manté vigent fins que no es modifiqui o derogui expresament.

2n . El referit acord de modificació (anulació parcial) de l’ordenança fiscal descrita es publicarà en el butlletí oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i s’aplicarà a partir del termini que marca la Disposició final de la referida Ordenança.

3r. Contra el present acord definitiu d’anulació parcial del tribut referit, els interessats podran interposar recurs contenciòs administratiu davant la Sala del Contenciòs-Administratiu del Tribunal Superior de Justicia de Balears, dins el termini de dos mesos des de el dia següent a la publicació del present acord en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de conformitat amb els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol de 1998, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa.

 

Inca, 16 de setembre de 2013

 

El Batle

 Rafel Torres Gómez