Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació a l'assumpte de referència, i d'acord amb el RDL 1/2008, d'11 de gener, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de Projectes, es comunica que el Ple de la CMAIB, en sessió de 4 de juny de 2013 i en el tràmit de consulta preceptiva a l'òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears,

ATÈS

1.Que l'àrea d'actuació directa d'aquest projecte comprèn un àrea del Mediterrani Occidental de 4.296 Km2 i que els efectes indirectes de funcionar a ple rendiment les fonts d'aire comprimit, amplien significativament la zona d'actuació i els seus impactes sonors associats.

2.Que aquests sistemes sonors estan dissenyats perquè quan emeten la pulsació enviïn les ones cap al fons, però l'energia també pot projectar-se horitzontalment per l'aigua i ser detectada a distàncies majors.

3.Que per aquest motiu els impactes més significatius derivats de l'adquisició sísmica en 3D seran els relatius a la contaminació acústica i les seves repercussions sobre els organismes pelàgics i bentònics.

4.Que en aquesta campanya s'operarà a nivells sonors de 249 dB –(259 dB)- 265 dB.

5.Que les afeccions de l'impacte acústic a aquestes intensitats sobre els organismes poden ser: letals, danys patològics en els sistemes d'oïda, equilibri i posició, canvis d'etologia i interferències amb senyals acústics que utilitzin els organismes per comunicar-se.

6.Que les ones afectaran, en major o menor intensitat, tots els organismes marins presents tant en el neuston, plàncton, necton i bentos que estiguin fixos o en moviment a l'àrea d'actuació.

7.Que la comunitat científica ha adoptat 180 dB com a nivell d'intensitat acústica a partir de la qual es poden produir danys fisiològics irreversibles a cetacis i per generalització també a tortugues marines.

8.Que hi ha indicis demostrats d'afecció irreversible a cetacis, tortugues i espècies de calamars gegants i recursos pesquers després de prospeccions sísmiques en les quals s'han utilitzat pulsacions acústiques d'alta energia i baixa freqüència.

9.Que els impactes sonors sobre els organismes augmenten o disminueixen en intensitat segons la distància a la qual estiguin de la font emissora i la capacitat que tinguin de fugir d'ella.

10.Que per aquest motiu el plàncton i els ous i les larves de peixos (ictioplancton), es consideren especialment vulnerables a aquestes ones sonores.

11.Que indirectament l'afecció sobre el zooplancton i les larves de peixos, sent aquests un nivell tròfic inferior, produirà impactes indirectes d'àmplia magnitud, afectant les cadenes tròfiques i els recursos pesquers.

12.Que l'àrea on es realitzarà l'adquisició sísmica, són zones de productivitat primària, on se situa un corredor de migració de cetacis entre els quals s'ha de destacar el rorqual comú (Balaenoptera physalus), són zones d'alta probabilitat de presència de tortuga babaua (Caretta caretta) i, a més, són zones d'alimentació d'aus pelàgiques, destacant els exemplars de l'endèmica baldritja balear (Puffinus mauretanicus) que conformen colònies de cria a Eivissa.

13.Que a l'àrea afectada, a més de trobar-se el rorqual comú (Balaenoptera physalus), hi ha altres cetacis que poden veure's afectats i que no es regeixen per pautes migratòries definides, com: dofí llistat (Stenella coeruleoalba), catxalot (Physeter macrocephalus), cap d’olla negre (Globicephala melas), cap d’olla gris (Grampus griseus), dofí mular (Tursiops truncatus), zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris) i dofí comú (Delphis delphis).

14.Que els cetacis i les tortugues marines estan catalogades com a espècies d'interès comunitari que requereixen d'una protecció estricta en l'Annex IV de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre i alguns com a vulnerables en el RD 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Español d'Espècies Amenaçades.

15.Que les aus marines pelàgiques que utilitzen l'àrea afectada com a zona d'alimentació, la majoria s'inclouen a l'Annex I de la Directiva 2009/147/CEE, de 30 de novembre, relativa a la Conservació d'Aus Silvestres i, a més, la baldritja balear (Puffinus mauretanicus), espècie endèmica de Balears, està catalogada en perill d'extinció en el RD 139/2011.

16.Que les tortugues marines són especialment sensibles a quedar atrapades als cables i boies dels streamers que arrossega el vaixell (que en aquest projecte seran 8, de 8 km de llarg cadascun).

17.Que s'han catalogat 254 espècies de peixos a la zona d'estudi inclòs la tonyina vermella (Thunnus thynnus) subjecte actualment a un pla de recuperació per trobar-se les seves poblacions amenaçades i, a més, altres espècies comercials de peixos, crustacis i cefalòpodes com: el lluç (Merluccius merluccius), el moll de fang (Mullus barbatus), la gamba vermella (Aristeus antennatus), l'escamarlà (Nephrops norvegicus), el pop (Octupus vulgaris), la sardina (Sardina pilchardus) i l'aladroc (Egraulis echrasicholus).

18.Que les mesures correctores que incorpora la documentació presentada són bastant insuficients per a garantir que no es produeixin impactes irreversibles sobre el mitjà biòtic i especialment sobre els cetacis i tortugues.

19.Que el soft star proposat quan s'iniciïn les pulsacions acústiques no redueix substancialment els impactes sonors sobre la ictiofauna bentònica o demersal la qual no tendeix a fugir ni a desplaçar-se del seu hàbitat natural, ni tampoc redueix aquests impactes sobre els organismes bentònics que viuen fixos o en contacte amb el fons marí.

20.Que els bancs d'alevins i peixos pelàgics petits, al no tenir un gran potencial nedador, es veuen influenciats greument pels impactes sonors afectant els seus otòlits, línies laterals i bufetes natatòries, encara que es realitzi el soft star.

21.Que el document ambiental presentat no estudia alternatives fora del marc tecnològic de les pulsacions acústiques per a les adquisicions sísmiques, sense esmentar i avaluar un altre tipus de tecnologies més noves, que segons bibliografia consultada, sembla ser que són menys impactants sobre els organismes marins que les ones sonores produïdes per aire comprimit.

22.Que no s'ha inclòs a l'inventari biològic informació detallada de les comunitats bentòniques d'aigües profundes, ja que segons el document ambiental, no es considera de rellevància en el context d'aquest projecte.

23.Que el document ambiental ni identifica ni avalua els impactes acumulatius, sinèrgics i/o nous impactes que es produiran a la mateixa àrea d'actuació i zones adjacents quan, dins dels permisos atorgats (Reials decrets 1774/2010 i 1775/2010, de 23 de desembre), s'executi la propera fase de sondejos amb perforacions.

ACORDA

que el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient sotmeti al procediment d'avaluació d'impacte ambiental el projecte "Campanya d'adquisició sísmica 3D en els permisos B, G, AM-1 i AM-2 al Golf de València".

L'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) haurà d'incorporar tot un seguit de mesures correctores més eficients que les que figuren a la documentació ambiental presentada. Aquestes mesures hauran de garantir la mínima afecció de l'impacte sonor del projecte sobre els organismes i comunitats marines de la zona d'incidència, posant especial èmfasi en la no afecció de cetacis, tortugues marines, aus marines pelàgiques i recursos pesquers.

A més l’EIA haurà de citar i avaluar un altre tipus de tecnologies més noves que es puguin aplicar per a aquest projecte fora del marc tecnològic de les pulsacions acústiques per a les adquisicions sísmiques, ja que segons bibliografia consultada, sembla ser que aquestes noves tecnologies són menys impactants sobre els organismes marins que les ones sonores produïdes per aire comprimit.

L’EIA haurà d'incloure filmacions mitjançant ROV traçant transsectes en zones aleatòries dins dels Permisos, tant en talús (zona superior i base) com en plana abissal, per poder visualitzar realment quines comunitats poden veure's afectades i els organismes bentònics que presenten.

L’EIA també haurà d'incloure el conjunt d'accions derivades de la següent fase en els Permisos atorgats de recerca: la perforació de sondejos. S'hauran d'identificar i valorar els impactes acumulatius, sinèrgics i/o nous impactes a la mateixa àrea d'actuació i zones adjacents tant sobre el mitjà abiòtic, biòtic com a socioeconòmic, proposant les mesures correctores i compensatòries adequades.

Finalment la CMAIB, en qualitat d'Òrgan Ambiental de les Illes Balears, es pronuncia en contra d'aquest projecte comunicant-ho al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Cal assenyalar que els impactes derivats d'aquest es produiran només per a un objectiu: trobar borses d'hidrocarburs (petroli) en el subsòl submarí de l'àrea a prospectar.

En el cas que es trobi petroli apte per ser explotat, les repercussions i impactes ambientals dels projectes derivats (contaminacions, perforacions, construccions de plataformes petrolíferes, agents químics …) serien molt més amplis tant en intensitat com en magnitud.

Sense comentar el risc inherent en operar i extreure cru en grans profunditats i sobretot la gravetat ambiental en cas d'abocament accidental. En ser el Mediterrani un mar tancat, la marea negra resultant no només afectaria, en major o menor grau, tots els organismes, ecosistemes marins i litorals i recursos pesquers, sinó, també, el turisme, principal motor econòmic i font de riquesa de les Illes Balears.

 

Palma, 2 de setembre de 2013

 

El president de la CMAIB

José Carlos Caballero Rubiato