Torna

Butlletí Oficial de les Illes Balears

Secció III. Altres disposicions i actes administratius

ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA

CONSELLERIA D'AGRICULTURA, MEDI AMBIENT I TERRITORI

Núm. 15477
Acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears del Projecte bàsic de fondejos, promogut per Espais de Natura Balear, Formentera.

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’Annex II de la llei 11/2006, de 14 de setembre d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears, us comuniquem que el Ple de la CMAIB, en sessió de 6 de maig de 2013

ATÈS

1.Que el projecte promogut per Espais de Natura Balear, pretén instal·lar, a la platja de Ses Illetes, al nord-oest de l’illa de Formentera, sis pilones de formigó sobre el fons amb posidònia especialment degradat per les àncores de grans embarcacions i tres més sobre una clapa d’arena situada més al nord, per facilitar l’ancoratge d’embarcacions de gran eslora (entre 40 i 100 m).

2.Que, per les dimensions del projecte (art. 44.a de la Llei 11/2006), que suposa la mobilització de pontones que s’hauran de fixar al substrat amb grans morts o potes, i per les dimensions de les pilones que es volen instal·lar (Ø 80 – 120 cm i 12 – 16 m de llarg), es justifica la subjecció a avaluació d’impacte ambiental.

3.Que existeix el precedent que el Ple de la CMAIB, en sessió de 27-09-2012, va sotmetre a avaluació d’impacte ambiental, en el mateix àmbit, els ancoratges ecològics proposats per un altre projecte, notablement més petits (Ø 0,6 cm i 1,2 m de llarg) i de superfície d’ocupació total sensiblement inferior 5,15 m2 > 0,0017 m2.

4.Que, per la ubicació (art. 44.b), la zona marítima on es vol desenvolupar el projecte queda inclosa dins el LIC i ZEPA ES0000084 Ses Salines d’Eivissa i Formentera, dins el Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera, dins la Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera; i la zona costanera, amb la qual té una clara continuïtat ecològica, està qualificada com a sòl rústic protegit amb la categoria d’AANP i les llacunes incloses en la llista del Conveni Ramsar sobre zones humides d’importància internacional, especialment per les aus aquàtiques.

5.Que es tracta d’una zona de sensibilitat ambiental molt alta (art. 44.b), integrada dins una praderia de posidònia protegida per diversa legislació (Llei 42/2007 del Patrimoni natural i de la biodiversitat, Reial Decret 1997/1995, Directiva 92/43/CEE i les seves actualitzacions), amb presència notable d’espècies marines animals d’interès comunitari (Tursiops truncatus, Caretta caretta, Pinna nobilis) que requereixen una protecció estricta (incloses a l’annex IV Directiva Hàbitats), hàbitats d’interès comunitari prioritaris marins (1120 Praderies de posidònia) i costaners (1150 Llacunes costaneres, 1510 Estepes salines mediterrànies i 2250 Dunes litorals amb Juniperus spp.), aus marines objecte de mesures de conservació especial pel que fa al seu hàbitat (incloses a l’annex I de la Directiva Aus) i altres espècies d’aus marines silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.

6.Que, per la capacitat regenerativa (art. 44.b), si els ancoratges ecològics sobre posidònia no són totalment innocus (com recorda la publicació Bases ecològiques preliminars per a la conservació dels tipus d’hàbitat d’interès comunitari a Espanya editada per la Direcció General de Medi Natural i Política Forestal del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí), encara menys innocu és aquest tipus d’ancoratge de gran talla, per la qual cosa sembla convenient subjectar el projecte a avaluació d’impacte ambiental.

7.Que, també en relació amb la reversibilitat del projecte (art. 44.d), el fondeig regulat a altres llocs del mateix parc natural, insuficientment acompanyat de la necessària vigilància, divulgació, informació i assessorament a les embarcacions, ha suposat un efecte cridada que ha provocat la regressió de la praderia de posidònia en es Calò de s’Oli i s’Espalmador.

8.Que, per l’extensió de l’impacte en la fase d’execució (art. 44.d), que sense les convenients mesures correctores, insuficientment explicades al document ambiental, podria arribar a soterrar i/o enfangar les praderies de posidònia que envolten els llocs on s’han d’inserir les pilones.

9.Que el lloc escollit (art. 44.b) pels sis ancoratges sobre les clarianes de posidònia al 70%, està en una zona ocupada per una praderia continua de posidònia fins fa menys de cinc anys, que no queda clar al document ambiental que sigui la més idònia, perquè no s’aporten ni cartografies detallades, ni fotografies submarines, ni cates del terreny, ni filmacions, ni cap altra dada presa sobre el terreny que ho demostri.

10.Que el document ambiental no presenta un vertader estudi d’alternatives ni d’ubicació, ni de metodologia d’execució, ni de tipologia d’ancoratges, ni de tipologia d’embarcacions, ni de gestió de residus, etc.

ACORDA

la subjecció a avaluació d’impacte ambiental del “Projecte bàsic de fondejos, promogut per Espais de Natura Balear”, T.M. de Formentera.

 

Palma, 11 de juny de 2013

 

El president de la CMAIB

José Carlos Caballero Rubiato