Butlletí Oficial de les Illes Balears

Transcorregut el termini d’exposició al públic de l’acord relatiu a l’Ordenança municipal aprovada en sessió plenària de la corporació 20-05-2013i, no havent-se presentat reclamacions, s’eleva a definitiu dit acord, segons preveu l’art. 17 del TRLRHL de 2004 i article 103.2 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre.

El text íntegre de l’Ordenança es publicarà en el BOIB, i serà d’aplicació a partir de la seva publicació en el BOIB.

Contra l’elevació definitiva de dit acord, els interessats podran interpolar recurs contenciós administratiu davant la Sala de lo Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors a partir del dia següent de la publicació de l’acord en el BOIB.

 

 

Lloseta, a 4 de juliol del 2013.

El Batlle,

 

 “ORDENANÇA  FISCAL DE L’IMPOST SOBRE L’INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA.

(Modificació aprovada en sessió plenària de 20-05-2013).- La modificació únicament té per objecte incorporar les previsions de l’article 9 del RDL 6/2012, de 19 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris, i de la  DF 19ª, de la Llei 9/2012, de 14 de novembre, de reestructuració i resolució d’entitats de crèdit.

Artículo 9 Modificación del texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales aprobado por el Real Decreto legislativo 2/2004, de 5 de marzo

Se añade un nuevo apartado 3 al artículo 106 del texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales aprobado por el Real Decreto legislativo 2/2004, de 5 de marzo (LA LEY 362/2004), que tendrá la siguiente redacción:

«3. En las transmisiones realizadas por los deudores comprendidos en el ámbito de aplicación del artículo 2 del Real Decreto-ley 6/2012, de 9 de marzo, de medidas urgentes de protección de deudores hipotecarios sin recursos, con ocasión de la dación en pago de su vivienda prevista en el apartado 3 del Anexo de dicha norma, tendrá la consideración de sujeto pasivo sustituto del contribuyente la entidad que adquiera el inmueble, sin que el sustituto pueda exigir del contribuyente el importe de las obligaciones tributarias satisfechas.»

Disposición final decimosexta Modificación del texto refundido de la Ley reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo

Se añade un apartado 4 en el artículo 104 del texto refundido de la Ley reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo (LA LEY 362/2004), con la siguiente redacción:

«4. No se devengará el impuesto con ocasión de las aportaciones o transmisiones de bienes inmuebles efectuadas a la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria regulada en la disposición adicional séptima de la Ley 9/2012, de 14 de noviembre, de reestructuración y resolución de entidades de crédito.

No se producirá el devengo del impuesto con ocasión de las aportaciones o transmisiones realizadas por la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria a entidades participadas directa o indirectamente por dicha Sociedad en al menos el 50 por ciento del capital, fondos propios, resultados o derechos de voto de la entidad participada en el momento inmediatamente anterior a la transmisión, o como consecuencia de la misma.

No se devengará el impuesto con ocasión de las aportaciones o transmisiones realizadas por la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria, o por las entidades constituidas por esta para cumplir con su objeto social, a los fondos de activos bancarios, a que se refiere la Disposición adicional décima de la Ley 9/2012, de 14 de noviembre.

No se devengará el impuesto por las aportaciones o transmisiones que se produzcan entre los citados Fondos durante el período de tiempo de mantenimiento de la exposición del Fondo de Restructuración Ordenada Bancaria a los Fondos, previsto en el apartado 10 de dicha disposición adicional décima.

En la posterior transmisión de los inmuebles se entenderá que el número de años a lo largo de los cuales se ha puesto de manifiesto el incremento de valor de los terrenos no se ha interrumpido por causa de la transmisión derivada de las operaciones previstas en este apartado.»

CAPÍTOL I:  FET IMPOSABLE

Article 1º.-

1. Constitueix el fet imposable de l’Impost sobre l’Increment de Valor que experimentin els terrenys de naturalesa urbana i que es posi de manifest a conseqüència de la transmissió de la seva propietat per qualsevol títol o de la constitució o transmissió de qualsevol dret real de fruïció,  limitador del domini, sobre els béns referits.  

2. El títol a que es refereix l’apartat anterior podrà consistir en:

a) Negoci Jurídic “mortis causa”.

b) Declaració formal d’hereus “ab intestato”.

c) Negoci Jurídic “Inter vivos”, sigui de caràcter onerós o gratuït.

d) Alienació en subhasta pública.

e) Expropiació forçosa.

Article 2º.-

Tindran la consideració de terrenys de naturalesa urbana: el sòl urbà, el susceptible d’urbanització, els terrenys que disposin de vies pavimentades o encintades de voravies i disposin, a més, de clavegueram, subministrament d’aigua, subministrament  d’energia elèctrica i enllumenat públic; i els ocupats per construccions de naturalesa urbana.

Article 3º.-

3.1.- No estan subjectes a aquest impost l’increment de valor que experimentin el terrenys que tinguin la consideració de rústics als efectes de l’Impost sobre Béns Immobles. En conseqüència, resten subjectes l’increment del valor que experimentin els terrenys que hagin de tenir la consideració d’urbans als efectes d’IBI, amb independència de que estiguin o no contemplats com a tals en el Cadastre o padrò d’aquells. Als efectes d’aquest impost resten així mateix  subjectes els immobles clasificats a l’IBI com de característiques especials.  

3.2.- No es produirà la sujecció a l’impost en els supòsits d’aportacions de béns i drets realitzats per cónjuges a la societat conjugal, adjudicacions que al seu favor i en pagament d’aquelles es verifiquin, i transmisions que es facin als cónjunges en pagament dels seus havers comuns.

3.3.- Tampoc es produïrà la sujecció a l’impost en el supòsit de transmisions de bén immobles entre cónjuges o a favor dels fills, com a conseqüència de compliment de sentències en els casos de nul·litat, separació o divorci matrimonial, sigui quin sigui el règim matrimonial.

3.4.- De conformitat amb el que disposa  la DF 19ª  de la Llei 9/2012, de 14 de novembre, no se meritarà  l’impuost  amb  ocasió de les aportacions o transmisions de béns  inmobles efectuades a la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria regulada en la disposició addicional  7ª  de la Llei  9/2012, de 14 de novembre, de reestructuració i resolució d’entitats  de crèdit.

No se produirà  la meritació de l’impost  amb  ocasió de les aportacions o transmisions realitzades per la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria a entitats participades directa o indirectament per  dita  Sociedad en al menys el 50 por cent del capital, fons propis, resultatats  o dretes de vot de l’entitat participada en el moment immediatament anterior a la transmisió, o com a conseqüència de la mateixa.

No se meritarà l’impost amb ocasió  de les aportacions o transmisions realitzades per la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria, o per les entitats constituïdes per aquesta per  complir amb el seu objecte social, als fons d’activus bancaris, a que se refereix la Disposició addicional desena de la Llei 9/2012, de 14 de novembre.

No se meritarà l’impost  per les aportacions o transmisions que se produeixin entre els citats Fons durant el període de temps  de manteniment  de l’exposició del Fondo de Restructuración Ordenada Bancaria a los Fondos, previst a l’apartat  10 de dita disposició addicional desena.

En la posterior transmissió dels immobles se entendrà que el número dd’any  al llarg dels quals s’ha posat  de manifest l’increment de valor dels terrenys  no s’ha interromput per causa de la transmissió derivada de les operacions previstes en aquest  apartat.

CAPÍTOL II: EXEMPCIONS

Article 4º.-

Estan exempts d’aquest impost – art. 106.1 de la LHL, modificada per la Llei 51/2002, de 27 de desembre -  els increments de valor que es manifestin com a conseqüència de:

a) La constitució i transmissió de qualsevol dret de servitud.

b) Les transmissions de béns situats dintre de la delimitació de Conjunt Històric Artístic, o que hagin estat declarats individualment d’interès cultural, segons el que disposa la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, quan els seus propietaris o titulars de drets reals acreditin que han realitzat a càrrec seu obres de conservació i millora o de rehabilitació de dits immobles. 

A tal efecte els interessats acreditaran que les obres executades estan emparadas per llicència municipal.

Article 5º.-

Estan exempts d’aquest impost - art. 106.2 de la LHL, modificada per la Llei 51/2002, de 27 de desembre -   així mateix, els increments de valor corresponents quan la condició de subjecte passiu recaigui sobre les següents persones o Entitats:

a) L’Estat i els seus Organismes Autònoms de caràcter administratiu.

b) La Comunitat Autònoma de les Illes Balears, així com els seus Organismes Autònoms de caràcter administratiu.

c) Les Institucions que tinguin la qualificació de benèfiques o benèfic-docents.

d) Les Entitats gestores de la Seguretat Social i de Mutualitats i les Mutualitats de Previsió Social regulades per la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades.

e) Les persones o Entitats a favor de les quals s’hagi reconegut l’exempció en Tractats o Convenis internacionals.

f) Els titulars de concessions administratives revertibles respecte dels terrenys  destinats a les mateixes.

g) La Creu Roja Espanyola.

CAPÍTOL III: SUBJECTES PASSIUS

Article 6º.-

Tindran la condició de subjectes d’aquest impost a títol de contribuent:

• a) En les transmissions de terrenys o en la constitució o transmissió de drets reals de fruïció limitats del domini, a títol lucratiu, la persona física o jurídica, o la entitat a que es refereix l’art. 33 de la Llei General Tributària, que adquireixi el terreny o la persona a favor de la qual es constitueixi o transmeti el dret real de que es tracti.

• b) En les transmissions de terreny o en la constitució o transmissió de drets reals de fruïció limitadors del domini, a títol onerós, la persona física o jurídica a que es refereix l’art. 33 de la LGT,  transmetent del terreny o la persona que constitueixi o transmeti el dret real de que es tracti.

En els supòsits a que es refereix la lletra b) anterior, tindrà la consideració de subjecte passiu substitut del contribuent, la persona física o jurídica, o l’entitat a que es refereix l’art. 33 de la LGT, que adquireixi el terreny o la persona a favor del qual es constitueixi o transmeti el dret real de que es tracti, quan el contribuent segui una persona física no resident a Espanya.

• c) En las transmissions realizades pels deutors  compressos  en l’àmbit d’aplicació del article  2 del Real Decreto-ley 6/2012, de 9 de marzo, de mesures urgents de protecció dels deutors hipotecaris sense recursos, amb  ocasió de la dació en pagament del seu habitatge prevista a l’apartat  3 de l’annex de dita norma, tindrà la consideració de subjecte passiu substitut del contribuent l’entitat que adquireixi l’inmoble, sense que el substitut pugui exigir al contribuent  l’import de les obligacions tributàries satisfetes.

A títol informatiu transcrivim les remissions normatives:

Artículo 2 Ámbito de aplicación

Las medidas previstas en este real decreto-ley se aplicarán a los contratos de préstamo o crédito garantizados con hipoteca inmobiliaria cuyo deudor se encuentre situado en el umbral de exclusión y que estén vigentes a la fecha de su entrada en vigor, con excepción de las contenidas en los artículos 12 y 13, que serán de aplicación general.

Artículo 12 Procedimiento de ejecución extrajudicial

La ejecución extrajudicial de bienes hipotecados, regulada en el artículo 129 de la Ley Hipotecaria (LA LEY 3/1946) y sujeta al procedimiento previsto en los artículos 234 (LA LEY 3/1947) a 236 o del Reglamento Hipotecario (LA LEY 3/1947), se someterá a lo previsto en los apartados siguientes en aquellos casos en que el procedimiento se siga contra la vivienda habitual del deudor:

• 1. La realización del valor del bien se llevará a cabo a través de una única subasta para la que servirá de tipo el pactado en la escritura de constitución de hipoteca. No obstante, si se presentaran posturas por un importe igual o superior al 70 por cien del valor por el que el bien hubiera salido a subasta, se entenderá adjudicada la finca a quien presente la mejor postura.

• 2. Cuando la mejor postura presentada fuera inferior al 70 por cien del tipo señalado para la subasta, podrá el deudor presentar, en el plazo de diez días, tercero que mejore la postura, ofreciendo cantidad superior al 70 por cien del valor de tasación o que, aun inferior a dicho importe, resulte suficiente para lograr la completa satisfacción del derecho del ejecutante.

• 3. Transcurrido el expresado plazo sin que el deudor del bien realice lo previsto en el párrafo anterior, el acreedor podrá pedir, dentro del término de cinco días, la adjudicación de la finca o fincas por importe igual o superior al 60 por cien del valor de tasación.

• 4. Si el acreedor no hiciese uso de la mencionada facultad, se entenderá adjudicada la finca a quien haya presentado la mejor postura, siempre que la cantidad que haya ofrecido supere el 50 por cien del valor de tasación o, siendo inferior, cubra, al menos, la cantidad reclamada por todos los conceptos.

• 5. Si en el acto de la subasta no hubiere ningún postor, podrá el acreedor, en el plazo de veinte días, pedir la adjudicación por importe igual o superior al 60 por cien del valor de tasación.

• 6. Si el acreedor no hiciere uso de la facultad a que se refiere el párrafo anterior, se estará a lo previsto en el artículo 236 (LA LEY 3/1947) n. del Reglamento Hipotecario.

Artículo 13 Preferencia para el acceso a las ayudas a los inquilinos

Las personas que hubieran sido objeto de una resolución judicial de lanzamiento de su vivienda habitual como consecuencia de procesos judiciales o extrajudiciales de ejecución hipotecaria, con posterioridad al 1 de enero de 2012, podrán ser beneficiarias de las ayudas a los inquilinos, en los términos establecidos en los artículos 38 (LA LEY 19481/2008) y 39 del Real Decreto 2066/2008, de 12 de diciembre (LA LEY 19481/2008), por el que se regula el Plan de Vivienda y Rehabilitación 2009-2012. A estos efectos, la solicitud de la ayuda deberá presentarse en un plazo no superior a seis meses desde que se produjo el lanzamiento.

Asimismo, las personas mencionadas en el párrafo anterior tendrán la consideración de colectivo con derecho a protección preferente para el acceso a las ayudas a los inquilinos, en los términos establecidos en el apartado 2 del artículo 1 del citado real decreto.

ANEXO

Código de Buenas Prácticas para la reestructuración viable de las deudas con garantía hipotecaria sobre la vivienda habitual

3. Medidas sustitutivas de la ejecución hipotecaria: dación en pago de la vivienda habitual.

a) En el plazo de doce meses desde la solicitud de la reestructuración, los deudores comprendidos en el ámbito de aplicación del artículo 2 del Real Decreto-ley 6/2012, de 9 de marzo, de medidas urgentes de protección de deudores hipotecarios sin recursos, para los que la reestructuración y las medidas complementarias, en su caso, no resulten viables conforme a lo establecido en el apartado 2, podrán solicitar la dación en pago de su vivienda habitual en los términos previstos en este apartado. En estos casos la entidad estará obligada a aceptar la entrega del bien hipotecado por parte del deudor, a la propia entidad o tercero que ésta designe, quedando definitivamente cancelada la deuda.

b) La dación en pago supondrá la cancelación total de la deuda garantizada con hipoteca y de las responsabilidades personales del deudor y de terceros frente a la entidad por razón de la misma deuda.

c) El deudor, si así lo solicitara en el momento de pedir la dación en pago, podrá permanecer durante un plazo de dos años en la vivienda en concepto de arrendatario, satisfaciendo una renta anual del 3 por cien del importe total de la deuda en el momento de la dación. Durante dicho plazo el impago de la renta devengará un interés de demora del 20 por cien.

d) Las entidades podrán pactar con los deudores la cesión de una parte de la plusvalía generada por la enajenación de la vivienda, en contraprestación por la colaboración que éste pueda prestar en dicha transmisión.

e) Esta medida no será aplicable en los supuestos que se encuentren en procedimiento de ejecución en los que ya se haya anunciado la subasta, o en los que la vivienda esté gravada con cargas posteriores.

 

CAPÍTOL IV: BASE IMPOSABLE

Article 7º.-

1. La base imposable d’aquest impost està constituïda per l’increment real al valor dels terrenys de naturalesa urbana posat de manifest en el moment de la meritació i experimentat durant un període màxim de vint anys. 

2. Per determinar l’import  de l’increment real a que es refereix l’apartat anterior s’aplicarà sobre el valor del terreny en el moment de la meritació, el percentatge que correspongui en funció del número d’anys complets durant els quals s’hagués generat l’esmentat increment; no podran considerar-se les fraccions dels anys de dit període.

3. El percentatge anteriorment citat serà el que resulti de multiplicar el número d’anys expressat a l’apartat 2 del present article pel corresponent percentatge anual, que serà:

a) Per als increments de valor generats en un període de temps comprès entre 1 i 5 anys: 2’3 % (el màxim és el 3’7 %)

b) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a 10 anys: 2’2 %. (el màxim és el 3’5 %).

c) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a 15 anys: 2’1 % (el màxim és el 3’2%)

d) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a 20 anys: 2 % (el màxim és el 3 %).

Article 8º.-

Als efectes de determinar el període de temps en que es generi l’increment de valor, s’agafaran tan sols els anys complets transcorreguts entre la data de l’anterior adquisició del terreny que es tracti o de la constitució  o transmissió igualment anterior d’un dret real de fruïció limitador del domini sobre ell mateix i la producció del fet imposable d’aquest impost sense que es tinguin en consideració les fraccions d’any.

En cap cas el període de generació podrà ésser inferior a 1 any.

Article 9º.-

A les transmissions de terrenys de naturalesa urbana es considerarà com a valor dels mateixos al temps de la meritació d’aquest impost el que tinguin fixats en dit moment als efectes  de l’Impost sobre Béns Immobles.

Això, no obstant, quan dit valor sigui conseqüència d’una Ponència de valors que no reflecteixi  modificacions de planejament aprovades amb anterioritat, es podrà liquidar provisionalment l’impost d’acord amb aquell valor.  En aquests supòsits, en la liquidació definitiva, s’aplicarà el valor dels terrenys obtingut conforme als procediments de valoració col·lectiva que s’incoïn, referits a la data de meritació. Quan aquesta data no coincideixi amb la d’efectivitat dels nous valors cadastrals, aquests es corregiran aplicant els coeficients d’actualització que corresponguin establerts en les Lleis de Pressupostos Generals de l’Estat.

Quan el terreny, malgrat sigui de naturalesa urbana en el moment  de la meritació de l’impost, no tingui fitxat valor cadastral en dit moment, l’Ajuntament podrà practicar la liquidació quan l’esmentat valor cadastral sigui fitxat, referint dit valor al moment de la meritació de l’impost.

Article 10º.-

En la constitució i transmissió de drets reals de fruïció, limitadors del domini, el percentatge corresponent s’aplicarà sobre la part del valor definit a l’article anterior que representi, respecte del mateix, el valor dels referits drets calculats segons les regles fitxades als efectes de l’Impost sobre Transmissionn Patrimonials i Actes jurídics documentats.

Article 11º.-

En la constitució o transmissió del dret a elevar una o més plantes sobre un edifici o terreny o del dret a realitzar la constitució baix sòl sense implicar l’existència d’un dret real de superfície, el percentatge corresponent s’aplicarà sobre la part del valor cadastral que representi, respecte del mateix, el mòdul de proporcionalitat fixat a l’escriptura de transmissió o, en el seu defecte, el que resulti d’establir la proporció entre la superfície o volum de les plantes a construir en vol o en subsòl i la superfície total o volum edificats una vegada construïdes aquelles.

Article 12º.-   

En els suposats d’expropiació forçosa el percentatge corresponent (el de l’art. 7 precedent) s’aplicarà sobre la part del preu just que correspongui al valor del terreny, llevat que el valor definit a l’art. 9 anterior, sigui inferior, en aquest cas prevaldrà aquest últim sobre el preu just.

Article 13º.-

Quan es fitxin, revissin o modifiquin els valors cadastrals com a conseqüència d’un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general, es prendr`s com a valor del terrenys, o de la part d’aquest que correspongui segons les regles anteriors, es reduirà en un 40 per 100; dita reducció s’aplicarà respecte de cada un dels cinc primers anys d’efectivitat dels nous valors cadastrals.

No serà d’aplicació l’anterior reducció, en els supòsits en els que els valors cadastrals resultants de la fixació, revisió o modificació, siguin inferiors als valors cadastrals anteriorment vigents.  

 

CAPÍTOL V: DEUTE  TRIBUTÀRIA

Secció primera: Quota tributària.-    

Article 14º-

La quota d’aquest impost serà el resultant d’aplicar a la Base Imposable el tipus de gravamen del 16 % (el tipus màxim és del 30%).
 

Secció segona: Bonificació a la quota.

Article 15º.-

1.- Gaudiran d’una bonificació de fins el 99 % les quotes que es meritin en les transmissions que es realitzin amb ocasió de les operacions de fusió o escissió d’Empreses a les quals es refereix la llei 76/1980, de 26 de desembre, sempre que així s’acordi per l’Ajuntament.

Si els béns, la transmissió dels quals va donar lloc  a la referida bonificació, fossin alienats dins els 5 anys següents a la data de la fusió o escissió, l’import de dita bonificació haurà d’ésser satisfet a l’Ajuntament respectiu, això sense perjudici del pagament de l’impost que correspongui per la citada alienació.

Tal obligació recaurà sobre la persona o Entitat que va adquirir els béns a conseqüència de l’operació de fusió o escissió.

2.- En les transmissions de terrenys, i en la transmissió o constitució de drets reals de fruïció limitador del domini, realitzades a títol lucratiu per causa de mort a favor dels descendents i adoptats, els cònjuges i els ascendents i adoptats, tindran una bonificació del 95% de la quota, que s’aplicarà d’ofici.

 

CAPÍTOL VI: MERITACIÓ.

Article 16º.-

1.- L’Impost es merita:

a) Quan es transmeti la propietat del terreny, bé sigui a títol onerós o gratuït, entre vius o per causa de mort, en la data de la transmissió.

b) Quan es constitueixi o transmeti qualsevol dret real de fruïció limitador del domini, en la data que tingui lloc la constitució o transmissió.

2.- Als efectes del disposat a l’apartat anterior es considerarà com a data de la transmissió:

a) En els actes o contractes entre vius: la de l’atorgament del document públic i,  quan es tracti de documents privats, la de la seva incorporació o inscripció en un Registre Públic o la del seu lliurament a un funcionari públic per raó del seu ofici.

b) En les transmissions per causa de mort, la de la defunció del causant.

Article 17º.-

1. Quan es declari o reconegui judicial o administrativament per resolució ferma haver tingut lloc la nul·litat, rescissió o resolució de l’acte o contracte determinant de la transmissió del terreny o de la constitució o transmissió del dret real de fruïció  sobre el mateix, el subjecte passiu tindrà dret a la devolució de l’impost satisfet, sempre que dit acte o contracte no li hagués produït efectes lucratius i que reclami la devolució en el termini de 4 anys des de que la resolució va quedar ferma, entenent-se que existeix efecte lucratiu quan no es justifiqui que els interessats hagin d’efectuar les recíproques devolucions a que es refereix l’article 1.295 del Codi Civil. Encara que l’acte o contracte no hagi produït efectes lucratius, si la rescissió o resolució es declarés per incompliment de les obligacions del subjecte passiu de l’Impost, no hi haurà lloc a cap devolució.

2. Si el contracte queda sense efecte per mutu acord  de les parts contractants no  procedirà  la devolució de l’impost satisfet i es considerarà com un acte nou subjecte a tributació. Com a tal mutu acord s’estimarà l’avinença en acte de conciliació i el simple aplanament a la demanda.

3. En els actes o contractes en que existeixi qualque condició, la seva qualificació es farà d’acord amb les prescripcions contingudes en el Codi Civil. Si fos suspensiva, no es liquidarà l’impost, des de llavors  a reserva, quan la condició es compleixi, de fer l’oportuna devolució segons la regla de l’apartat 1 anterior.   

 

CAPÍTOL VII: GESTIÓ DE L’IMPOST

Secció primera: Obligacions materials i formals.

Article 18º.-

1. Atès el que disposa l’art. 11 de la LRHL, els subjectes passius estaran obligats a presentar davant aquest Ajuntament declaració-liquidació segons el model determinat pel mateix, el qual contindrà els elements de la relació tributària imprescindibles per a la liquidació procedent, així com la realització de la mateixa.

2. L’esmentada declaració-liquidació haurà d’ésser presentada en els següents terminis, a comptar des de la data en que es produeixi la meritació de l’impost:

a) Quan es tracti d’actes entre vius, el termini serà de trenta dies hàbils.

b) Quan es tracti d’actes per causa de mort , el termini serà de sis mesos prorrogables fins a un any a sol·licitud del subjecte passiu.

3. A la declaració-liquidació s’acompanyaran els documents en els quals hi constin els actes o contractes que originen la imposició.

4.- No podrà exigir-se l’impost en règim d’autoliquidació quan es tracti del supòsit a que es refereix el paràgraf tercer de l’anterior article 9.

5.- D’acord amb les previsions de l’article 6 de l’Ordre Ministerial EHA/3482/2006, de 19 d’octubre, el model de declaració – autoliquidació de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys, s’emprearà com a mitjà de presentació de les declaracions cadastrals per alteració de la titularitat i per la variació de la quota de participació en bén immobles.

Article 19º.-

Simultàniament a la presentació de la declaració-liquidació, a la qual es refereix l’article anterior, el subjecte passiu ingressarà l’import de la quota de l’impost resultant de la mateixa. Aquesta autoliquidació  tindrà la consideració de liquidació provisional mentre que per l’Ajuntament no es comprovi que la mateixa s’ha efectuat mitjançant l’aplicació correcta de les normes reguladores de l’impost i sense que es puguin atribuir-se valors, bases, o quotes diferents de les resultants de dites normes.

Article 20º.-

Independentment del disposat a l’apartat primer de l’article 18, estan igualment obligats a comunicar a l’Ajuntament la realització del fet imposable en els mateixos terminis que els subjectes passius:

a) En els  suposats contemplats a l’apartat a) de l’article 6º de la present ordenança, sempre que s’hagin produït per negoci jurídic entre vius, el donant o la persona que constitueixi o transmeti el dret real del qual es tracti.

b) En els suposats contemplats a l’apartat b) de l’esmentat article, l’adquirent o la persona a favor de la qual es constitueixi o transmeti el dret real del qual es tracti.

Article 21º.-

Així mateix, els Notaris estaran obligats a remetre a l’Ajuntament, dins  la primera quinzena de cada trimestre, relació o índex comprensiu de tots els documents autoritzats per ells durant el trimestre anterior, en els quals es continguin fets, actes o negocis jurídics que posin de manifest la realització del fet imposable d’aquest impost, amb excepció dels actes de darrera voluntat. També estaran obligats a remetre, dins el mateix termini, relació de documents privats comprensius dels mateixos fets, actes o negocis jurídics, que li hagin estat presentats per a coneixement o legitimació de  firmes. El previngut a aquest apartat s’entén sense perjudici del deure personal de col·laboració establert a la Llei General Tributària.

Secció segona: Inspecció i recaptació.

Article 22º.-

La inspecció i recaptació de l’impost es realitzarà d’acord amb el previngut a la Llei General Tributària i a les demés Lleis de l’Estat reguladores de la matèria, així com  a les disposicions dictades per al seu desenvolupament.

Secció tercera: Infraccions i sancions.

Article 23º.-

En tot el relatiu a la qualificació de les infraccions tributàries, així com a la determinació de les sancions que per les mateixes corresponguin en cada cas, s’aplicarà el règim regulat a la Llei General Tributària i a les disposicions que la complementen i desenvolupen.

DISPOSICIÓ FINAL

La present Ordenança Fiscal entrarà en vigor el dia de la seva publicació en el BOIB, conforme a les previsions de l’art. 17 deL Tex Refós  2/2004 , de 5 de març, de la llei reguladora de les hisendes locals.-Lloseta a 02 de maig  de 2013.- El Secretari / La Interventora Accdatl. -Conforme, La regidora d’Hisenda, Fdo. Mª Alemany Sánchez “