Butlletí Oficial de les Illes Balears

El Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària celebrada el dia 26.04.13 va aprovar inicialment la modificació dels Estatuts de la Junta de Caixers i els Protocols de les Festes Patronals, així com l’aprovació del Règim Sancionador dels Protocols de les Festes Patronals i la unificació, en un sol document, dels Estatuts de la Junta de Caixers, els Protocols de les Festes Patronals i el seu Règim Sancionador.

En el BOIB núm. 59 de dia 02.05.13 es publica l’anunci de l’esmentada aprovació.

Atès que durant el període establert a l’efecte no s’han presentat al·legacions, els nous Estatuts de la Junta de Caixers, els Protocols de les Festes Patronals i el seu Règim Sancionador s’entenen aprovats definitivament.

De conformitat amb la legislació vigent, es publiquen íntegrament els mateixos:

 

ESTATUTS DE LA JUNTA DE CAIXERS I CAIXERES, PROTOCOLS DE LES FESTES PATRONALS DE SANT LLUÍS I RÈGIM SANCIONADOR DELS PROTOCOLS DE LES FESTES PATRONALS DE SANT LLUÍS.

 

A. Estatuts de la Junta de Caixers i Caixeres.

1. Junta de Caixers i Caixeres.

1.1. Presidència.

1.2. Membres de la Junta de Caixers i Caixeres.

1.3. Funcions.

1.4. Càrrecs de la Junta per la Qualcada.

1.5. Elecció i termini.

1.6. Acompanyament.

1.7. Reunions.

 

2. Assemblea de Caixers i Caixeres.

2.1 Assistents.

2.2 Funcions.

2.3 Reunions.

 

3. Festes patronals

3.1 Requisits per participar-hi.

3.2 Invitacions rebudes d’altres pobles.

3.3 Nombre de convidades de Caixers i Caixeres d’altres pobles.

 

B. Protocols de les Festes patronals de Sant Lluís.

1. Qualcada.

1.1 Components.

1.2 Ordre.

1.3 Vestimenta.

1.4 Normes.

1.5 Melodies.

1.6 Els Cavalls.

 

2. Desenvolupament de la Qualcada.

2.1 El dissabte.

2.1.1 Inici de la festa.

2.1.2 Completes.

2.1.3 Jaleo.

2.1.4 Passada.

2.1.5 Comiat.

2.1.6 Bandera.

2.2 El diumenge, dia de Sant Lluís.

2.2.1 Missa de Caixers i Caixeres.

2.2.2 Jaleo.

2.2.3 Recollida de canyes verdes.

2.2.4 La Beguda.

 

Disposicions addicionals.

Disposició addicional primera, El Pregó.

Disposició addicional segona, Cullereta de plata.

Disposició addicional tercera, Repartiment Aigua-ros.

Disposició addicional quarta, Qüestions logístiques.

Disposició addicional quinta, Despeses.

Disposició addicional sexta, Sant Nicolau.

Disposició addicional sèptima, Recordatori.

Disposició addicional octava, Requeriment de documentació.

Disposició addicional novena, Ordenança festes patronals.

Disposició addicional desena, Cessió de levites.

 

C. Règim Sancionador dels Protocols de les Festes patronals de Sant Lluís.

Índex:

Exposició de motius.

 

Capítol I. Disposicions generals.

Article 1. Objecte.

Article 2. Àmbit d'aplicació.

 

Capítol II. Infraccions i sancions.

Article 3. Infraccions i la seva qualificació.

Article 4. Mesures de caràcter excepcional.

Article 5. Sancions a les infraccions.

Article 6. Prescripció de les infraccions.

Article 7. Prescripció i arxiu de les actuacions.

Article 8. Reconeixement de la responsabilitat.

 

Capítol III. Procediment.

Article 9. Transparència del procediment.

Article 10. Actuacions prèvies a l’ iniciació del procediment.

Article 11. Iniciació del procediment.

 

Capítol IV. Instrucció.

Article 12. Actuacions i al·legacions.

Article 13. Prova.

Article 14. Proposta de resolució.

Article 15. Audiència.

 

Capítol V. Resolució.

Article 16. Resolució.

Article 17. Òrgan competent per sancionar les infraccions.

Article 18. Efectes de la resolució

Article 19. Règim, aplicació i eficàcia de les sancions.

 

Disposicions transitòries.

Disposició transitòria primera. Principi d'irretroactivitat.

Disposició transitòria segona. Principi de no acumulació de les infraccions.

 

Disposicions addicionals.

Disposició addicional I. Inhibició de la instrucció.

Disposició addicional II. Inhibició de la participació.

Disposicions final única. Entrada en vigor.

 

A. Estatuts de la Junta de Caixers i Caixeres

1. Junta de Caixers i Caixeres

1.1 Presidència.

La persona que presideix la Junta de Caixers i Caixeres és el batle o la batlessa o, en el seu lloc, el regidor o la regidora o persona representant que el batle o la batlessa delegui. A les reunions que es facin, qui presideix és qui elabora l’ordre del dia, juntament amb el caixer casat o caixera casada, que és qui exerceix la vicepresidència.

1.2 Membres de la Junta de Caixers i Caixeres.

Els membres de la Junta de Caixers i Caixeres es reuneixen d’acord amb la següent formació:

-          Presidència: batle o batlessa o regidor o regidora o persona en qui delegui el batle o la batlessa la responsabilitat i presidència de la Junta.

-          Caixer batle o caixera batlessa: batle o batlessa o regidor o regidora o cavaller o cavallera que representa a l’Ajuntament en la Qualcada.

-          Caixer casat o caixera casada : vicepresidència.

-          Caixer fadrí o caixera fadrina: dur la bandera del poble de Sant Lluís durant la Qualcada.

-          Caixer capellà: és el rector de la parròquia de Sant Lluís o bé un prevere de la diòcesi en qui l’autoritat eclesiàstica delegui aquesta figura que ha de representar l’Església a la Qualcada.

-          Caixers i Caixeres vocals: tres membres encarregats de recollir i exposar a la Junta les idees dels altres cavallers i cavalleres.

-          Caixer pagès o caixera pagesa : representant del camp.

-          Caixers i Caixeres vocals suplents.

1.3 Funcions.

La funció de la Junta de Caixers i Caixeres és vetllar per les nostres festes patronals. Prendre les decisions oportunes, tenint en compte la importància de l’esdeveniment que representa la continuïtat de la celebració de la festa del nostre patró sant Lluís, rei de França, i el foment de la nostra cultura amb actes tan rellevants i de tradició.

Les funcions principals són:

Que es respecti el compliment dels estatuts.

Que es respecti el compliment dels protocols.

Les persones membres de la Junta tenen veu i vot en totes les votacions.

Les persones membres de la Junta assumeixen el compromís d’assistir a les reunions.

1.4 Càrrecs de la Junta per la Qualcada.

Caixer batle o caixera batlessa: és el batle o la batlessa de Sant Lluís; en cas de no poder ser-ho, delegarà el càrrec en un regidor o una regidora o en un cavaller o una cavallera.

Caixer casat o caixera casada: és una persona elegida per sorteig entre tots aquelles persones cavalleres casades que es vulguin presentar per el càrrec.

Caixer fadrí o caixera fadrina: és una persona elegida, d’entre totes les persones cavalleres fadrines que es presentin per al càrrec, la persona que hagi fet més anys de caixer o caixera o cavaller o cavallera a les festes de Sant Lluís. En cas que ja hagi ocupat el càrrec, perd la preferència. En el cas que dos o més cavallers o cavalleres coincideixin a presentar-s’hi, ha de ser triada la persona de més edat que s'hagi presentat.

Caixer pagès o caixera pagesa: és una persona elegida per sorteig d'entre totes aquelles persones pageses del municipi que es vulguin presentar per el càrrec. En el cas que, en el canvi de bienni, quedi desert aquest càrrec, podrà repetir la mateixa persona que en el bienni anterior hagi representat el càrrec, i així successivament fins que, amb el canvi de bienni, aparegui un nou representant. En cas de no haver cap persona candidata del municipi de Sant Lluís, la Junta de Caixers i Caixeres podrà elegir d'entre les persones interessades de fora poble, a fi de que sempre estigui representada aquesta important figura dins la Qualcada.

Caixers i caixeres vocals, seran tres: són persones elegides per sorteig d'entre totes les persones que es presentin per al càrrec. Més tres suplents.

Caixer capellà: és elegit pel rector de la Parròquia de Sant Lluís.

1.5 Elecció i termini.

La Junta ha de ser elegida cada dos anys.

Els membres de la Junta de Caixers i Caixeres s’han d’elegir d’entre els membres assistents a la reunió en assemblea i mitjançant sorteig.

Els membres de la Junta de Caixers i Caixeres no poden repetir el càrrec en el bienni següent, llevat que s’hi presentin per a un càrrec diferent (a excepció que no hi hagi més persones candidates). També s’exceptuen d’aquesta mesura els càrrecs de caixer batle o caixera batlessa i caixer capellà. Els membres que hagin fet una suplència d’algun càrrec tan sols durant un any podran presentar-se al mateix càrrec, en els biennis següents.

No es podrà renunciar al càrrec durant el transcurs del bienni sense una justificació fonamentada. Aquesta causa serà presa en consideració pels membres de la Junta de Caixers i Caixeres, i si es considera que el motiu no és rellevant, la persona renunciant serà objecte de sanció, d'acord amb el règim de sancions que s'estableix com annex en aquest document.

Per formar part de la Junta de Caixers i Caixeres, els membres han de tenir un mínim de 16 anys.

1.6 Acompanyament.

Els membres de la Junta van acompanyats del

- Caixer o caixera municipal: Ho ha de ser un membre del cos de la Policia Local de Sant Lluís, elegit pel batle o la batlessa. Tindrà la funció d’assistir al caixer batle o a la caixera batlessa pel bé de la festa. La durada d’aquest càrrec és d’un any.

- Fabioler o fabiolera: és una persona escollida anualment per acord d'entre totes les persones aspirants; i en cas de desacord, mitjançant sorteig.

1.7 Reunions.

La Junta de Caixers i Caixeres es reunirà tantes vegades com sigui necessari, amb l’aprovació prèvia del president o de la presidenta. Les funcions de secretaria corresponen al secretari o secretària de l’àrea de Festes de l’Ajuntament, i a aquesta persona li correspon estendre les actes de les reunions de la Junta de Caixers i Caixeres. A aquestes reunions també hi poden ser convocats el caixer o la caixera municipal i el fabioler o la fabiolera.

2. Assemblea de Caixers i Caixeres

2.1 Assistents.

S'han de reunir en assemblea caixers, caixeres, cavallers i cavalleres i cavalleres que compleixen els requisits establerts i vigents per formar part de la Qualcada de Sant Lluís.

2.2 Funcions.

Les persones assistents han d’elegir, mitjançant sorteig d'entre totes les persones candidates als diferents càrrecs, les persones membres que han de formar part de la Junta de Caixers i Caixeres, (amb l’excepció dels càrrecs de caixer batle o caixera batlessa, caixer capellà i caixer o caixera municipal). També mitjançant sorteig han de ser nomenats els representants de Sant Lluís a les festes dels altres pobles.

Així mateix, és per mitjà de l’Assemblea que la Junta de Caixers i Caixeres ha de donar compte de les decisions i dels acords derivats de les seves reunions.

Les decisions adoptades per la Junta de Caixers i Caixeres han d’esser aprovades per la majoria de vots dels caixers, caixeres, cavallers i cavalleres i cavalleres reunits en assemblea. En assemblea, però, no s'han de decidir propostes que no hagin estat tractades prèviament per la Junta de Caixers i Caixeres.

2.3 Reunions.

Els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres i cavalleres s'han de reunir en assemblea tantes vegades com sigui necessari, amb l’aprovació prèvia de la Junta de Caixers i Caixeres. La convocatòria ha d’anar signada pel batle o per la batlessa que és qui presideix les reunions. Les funcions de secretaria les exerceix el secretari o secretària de l’àrea de Festes de l’Ajuntament, i a aquesta persona li correspon estendre les actes de les reunions de l’Assemblea.

3. Festes patronals.

3.1 Requisits per participar-hi.

Poden assistir a tots els actes de les festes patronals tots els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres que figurin inscrits al Padró d’aquesta localitat amb un any, com a mínim, d’antelació a la primera sortida de caixer, caixera, cavaller o cavallera que s’hagi de celebrar a Sant Lluís.

Per poder participar a les festes patronals de Sant Lluís, els cavallers i les cavalleres i el fabioler o la fabiolera han de tenir els 12 anys complerts.

És obligatori participar en tots dos dies de les festes patronals de Sant Lluís (el Dissabte i el Diumenge); o, en tot cas, es pot fer tanda amb un altre cavaller o cavallera.

Reunits en assemblea, els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres poden convidar a participar a les festes patronals de Sant Lluís cavallers o cavalleres de Sant Lluís de naixement que en l’actualitat no estan empadronats en el municipi però que ho han estat en un període de, com a mínim, deu anys. Aquests cavallers o cavalleres, però, no poden entrar en el sorteig per participar a festes d’altres pobles com a persones convidades de Sant Lluís.

3.2 Invitacions rebudes d’altres pobles.

Les invitacions rebudes d’altres pobles han de ser ateses de la manera següent:

Primer de tot, s’ha de fer un sorteig per elegir festa d’un altre poble per a dos d’entre tots els caixers, caixeres, cavallers i/o cavalleres col·laboradors que durant l’any hagin participat en l’organització d’algun acte o d’alguna activitat (corregudes d’ases, cavalcada de Reis, acompanyament del Patge Reial o del Pare Noel, mostra de bestiar per Sant Antoni, etc.). Aquesta festa ha de ser afegida als altres sorteigs, i en cap cas no ha de ser restada dels sorteigs següents.

Tots els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres que vulguin anar a festes d’altres pobles (i que hagin sortit un mínim d’un any a les festes patronals de Sant Lluís) s’han d’apuntar a totes les festes que els interessen, i cada festa ha de ser sortejada entre totes les persones candidates. Un cop fet el sorteig, cada caixer, caixera, cavaller o cavallera pot triar només una festa de les que li hagin pogut tocar; per tant, en cas de renunciar a una festa, aquesta passa a la persona suplent. Les places que al final siguin encara vacants han de ser sortejades de nou.

Si un caixer, caixera, cavaller o cavallera que fa tanda a una festa renuncia d’anar-hi, la seva parella de tanda en quedarà també exclosa; llavors entra a participar-hi la persona suplent.

Tenen prioritat en els sorteigs per participar a les festes d’altres pobles aquelles persones que disposin de cavall propi i que sigui apte per sortir a les festes.

Si un caixer, caixera, cavaller o cavallera, tant si és col·laboradora com no col·laboradora, no pot assistir a la reunió en assemblea on se sortegen les invitacions rebudes d’altres pobles, pot delegar en una persona representant el seu dret d’assistència i participació en els sorteigs. Aquesta delegació ha de ser presentada per escrit prèviament a l’inici dels dits sorteigs”. Aquestes persones no podran representar més d’un caixer, caixera, cavaller o cavallera.

3.3 Nombre de convidades de fora poble.

Amb l'aprovació prèvia de la Junta de Caixers i Caixeres, es conviden cavallers i cavalleres d’altres pobles de manera recíproca a les convidades rebudes; és a dir, s'han de convidar cavallers i cavalleres dels pobles que convidin cavallers i cavalleres de Sant Lluís, i en nombre igual. En qualsevol cas, s’ha de tenir en compte que el nombre final de caixers, caixeres, cavallers i cavalleres no sigui excessiu per al bon desenvolupament de la festa.

El caixer batle o la caixera batlessa pot fer un màxim de tres convidades.

B. Protocols de les Festes patronals

1. Qualcada

1.1     Components de la Qualcada.

a) Fabioler o fabiolera: munta damunt un ase sencer, sona fabiol i tambor.

b) Caixer batle o caixera batlessa: porta el bastó de comandament.

c) Caixer fadrí o caixera fadrina: du la bandera, que cada un dels dies de les festes patronals ha d’onejar al balcó de l’Ajuntament (llevat de l’estona que duri la Qualcada).

d) Caixer casat o caixera casada .

e) Caixer capellà.

f) Caixer o caixera municipal.

g) Caixers i caixeres vocals.

h) Caixer pagès o caixera pagesa .

i) Cavallers i cavalleres.

1.2     Ordre de la Qualcada.

La Qualcada ha d’anar en aquest ordre:

Fabioler o fabiolera; caixer fadrí o caixera fadrina; caixer casat o caixera casada; i després la resta de cavallers i cavalleres de Sant Lluís. A continuació, els cavallers i les cavalleres de fora poble, seguits pels caixers i caixeres vocals (repartits entre tots els cavallers i les cavalleres a fi de mantenir l’ordre de la Qualcada); caixer pagès o caixera pagesa; caixer o caixera municipal; caixer batle o caixera batlessa i, cloent la comitiva, el caixer capellà.

1.3     Vestimenta.

La vestimenta ha de lluir de forma impecable els dos dies de festa.

1.3.1 Caixers i Caixeres.

Caixer batle o caixera batlessa: calçons, camisa, armilla i corbatí blanc, frac negre, botes negres, guants blancs, fuet i esperons, i guindola amb doble franja groga a la dreta, a més del bastó de batle o batlessa i la medalla de l’Ajuntament (en cas que sigui regidor o regidora de la corporació).

Caixer casat o caixera casada: calçons, camisa, armilla i corbatí blancs, calcetins negres, levita i guindola negra amb banda groga a la dreta, sabates negres, polaines, esperons cromats i fuet.

Caixer capellà: vesteix frac negre, capa clerical i armilla també negres, alçacolls, botes negres amb esperons i fuet amb mànec de plata, guindola amb una franja morada i guants blancs.

Caixer fadrí o caixera fadrina: calçons, camisa, armilla i corbatí blancs, calcetins negres, levita i guindola negra amb banda groga a la dreta, sabates negres, polaines, esperons cromats i fuet.

Caixer pagès o caixera pagesa: calçons, camisa, armilla i corbatí blancs, calcetins negres, levita i guindola negra amb banda groga a la dreta, sabates negres, polaines, esperons cromats i fuet.

Caixer o caixera vocal: calçons, camisa, armilla i corbatí blancs, calcetins negres, levita i guindola negra amb banda groga a la dreta, sabates negres, polaines, esperons cromats i fuet.

1.3.2 Acompanyants.

Fabioler o fabiolera: va amb calçons, camisa i armilla blancs, calcetins i corbatí negres, levita i guindola del mateix color amb banda groga a la dreta, sabates negres, polaines, esperons cromats i fuet.

Caixer o caixera municipal: vesteix amb l’uniforme de gala de la Policia Local de Sant Lluís. Aquest uniforme consta dels següents elements:

- Camiseta de màniga curta de color blau clar, amb els galons corresponents al càrrec que ocupi, placa de pit metàl·lica, escut de feltre en el braç dret amb l'escut del municipi i la inscripció Sant Lluís.

- Cordó blanc de gala.

- Camiseta interior de màniga curta de color blanc.

- Calçons de pinça de color blau marí.

- Cinturó de cordar, amb sivella de plàstic i escut de la comunitat autònoma.

- Botes de muntar.

- Guants blancs.

- Gorra de vuit puntes.

1.3.3 Cavallers i cavalleres

Cavallers i cavalleres de Sant Lluís i de fora poble: han d’anar tots vestits amb calçons, camisa i armilla blancs, calcetins i corbatí negres, levita i guindola del mateix color amb banda groga a la dreta, sabates negres, polaines, esperons cromats i fuet.

1.4 Normes dels components de la Qualcada.

a) Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres no podran dur posada la guindola fins que no s’incorporin a la Qualcada.

b) Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres han de saludar, llevant-se la guindola, en passar per davant l’ajuntament, l’església i el domicili del caixer batle o la caixera batlessa, i el caixer capellà en el moment d’anar a buscar-los i d’acomiadar-se’n. Aquesta mateixa salutació també l’han de fer els cavallers i cavalleres en prendre comiat del caixer casat o la caixera casada, del caixer pagès o la caixera pagesa, del caixer fadrí o la caixera fadrina i del caixer o la caixera municipal.

c) El fabioler o la fabiolera tan sols s’ha de llevar la guindola en el moment d’entrar a l’ajuntament, en el moment d’entrar a l’església i quan es faci el replec amb la incorporació dels caixers, caixeres, cavallers i cavalleres.

d) El caixer fadrí o la caixera fadrina tan sols s’ha de llevar la guindola en el moment d’entrar a l’Ajuntament, en el moment d’entrar a l’església i quan es faci el replec amb la incorporació dels caixers, caixeres, cavallers i cavalleres. En cap moment no ha de dur la bandera en posició horitzontal.

e) Els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres no poden fumar ni beure alcohol ni tampoc menjar durant els actes.

f) En cas d’indisposició del caixer batle o de la caixera batlessa, serà el caixer casat o la caixera casada qui ha de vetllar pel bon desenvolupament de la Qualcada i en serà la persona responsable.

g) Si un caixer, caixera, cavaller o cavallera per qualque motiu imperiós ha d’abandonar la Qualcada o el Jaleo, haurà de demanar permís al caixer batle o a la caixera batlessa a través d’algun membre de la Junta de Caixers i Caixeres.

h) Si, pel motiu que sigui, durant la Qualcada o el Jaleo s’ha de prendre alguna decisió, són el caixer batle o la caixera batlessa, el caixer casat o la caixera casada i el caixer pagès o la caixera pagesa les persones encarregades de prendre-la.

i) En cas que el caixer o la caixera municipal s’hagi de retirar de la Qualcada, per algun motiu suficientment justificat, ha de demanar permís únicament i exclusivament al caixer batle o a la caixera batlessa; llavors la Policia Local hi ha de designar una persona substituta, si bé aquesta designació no ha d'afectar el servei.

j) Caixer pagès o caixera pagesa . En el cas que cap persona empadronada en el nostre municipi no pugui representar aquest càrrec, la Junta de Caixers i Caixeres ha de d'elegir un pagès o una pagesa de fora poble per ocupar-lo.

1.5 Melodies.

Les melodies que interpreta el fabioler o la fabiolera són tres:

- “Sa qualcada”. És la melodia més representativa i, com a tal, és la que interpreta el fabioler o fabiolera normalment.

- “Es ball des còssil”. S’alterna amb la melodia “Sa qualcada” durant el replec.

- “S’aigo-ros”. S’interpreta sense tambor i únicament durant el repartiment de l’aigua-ros els dos dies de festa en els actes religiosos.

Així mateix, la peça que la banda de música ha d'interpretar durant les voltes del Jaleo és la “Jota estudiantina” integrada en la sarsuela “El Postillón de la Rioja”, de Cristóbal Oudrid Segura. D’altra banda, durant el repartiment de canyes s’ha d'interpretar el pasdoble “El maniquí”, de Pio Díaz Olarte.

1.6 Els Cavalls.

Els cavalls han de dur la brida guarnida amb flors i llaços al cap, un estel al front, una gualdrapa, sella menorquina i coa replegada; aquestes dues darreres parts, adornades així mateix amb flors i flocs.

De cap manera no hi poden participar cavalls sanats.

Els cavalls que reiteradament representin un risc de seguretat ciutadana poden ser declarats no admesos per la Junta de Caixers i Caixeres, i retirats de la festa si el caixer, la caixera el cavaller o la cavallera no pren mesures (posar un boç, etc.).

El cavall del caixer capellà, el del caixer batle o de la caixera batlessa i el del caixer o la caixera municipal han d’anar sense ornaments. El cavall del caixer batle o de la caixera batlessa i del caixer o la caixera municipal han de dur la gualdrapa que l’Ajuntament hi té destinada.

2 Desenvolupament de la Qualcada

2.1 El Dissabte

2.1.1 Inici de la festa

La festa comença la vigília del darrer diumenge d’agost a l’hora acordada. El protocol de la Qualcada de les festes patronals s’inicia quan el fabioler o la fabiolera va al pla de sa Creu a demanar el permís del batle o de la batlessa per anar a recollir el caixer fadrí o la caixera fadrina a ca seva, i diu les següents paraules:

- “Senyor batle o senyora batlessa, vos deman permís per començar el protocol de l’inici de les nostres festes patronals de l’any ...”

El batle o la batlessa contesta:

- “Em plau donar-vos el permís d’iniciar les nostres festes, amb el desig d’honorar sant Lluís més que mai!”

Una vegada junts, el fabioler o la fabiolera i el caixer fadrí o la caixera fadrina es dirigeixen a l’Ajuntament a demanar permís per començar la festa; es fa entrega de la bandera al caixer fadrí o a la caixera fadrina, mentre el fabioler o la fabiolera comença a tocar tambor i fabiol. Seguidament comença el replec de tots caixers, caixeres, cavallers i cavalleres de Sant Lluís; mentrestant, el fabioler o la fabiolera va sonant. Una volta fet aquest primer replec, es dirigeixen al Molí de Dalt, on els esperen la resta de cavallers i cavalleres de fora poble. Una vegada tots reunits, han d'anar a cercar el caixer batle o la caixera batlessa a l’Ajuntament i s’incorporen a la Qualcada el caixer pagès o la caixera pagesa i el caixer o la caixera municipal. Seguidament, el caixer batle o la caixera batlessa (en cas de no ser el batle o la batlessa del municipi) rep el bastó de comandament i s’incorpora també a la Qualcada. Més endavant, al pla de cas Rector, s’hi afegeix el caixer capellà, després de rebre de tots els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres la pertinent salutació, tots ells guindola en mà. Tot seguit la comitiva parteix a fer el recorregut pertinent pels carrers del poble.

2.1.2 Completes.

A l’hora convinguda, es dirigeixen a l’església parroquial de Sant Lluís per assistir a Completes. Havent deixat els cavalls, es reuneixen a la part de darrere del pla de cas Rector i formant parelles van a l’ajuntament en aquest ordre:

Filera de l’esquerra Filera dreta

Fabioler o fabiolera Caixer fadrí o caixera fadrina

Caixer casat o caixera casada Caixer o caixera vocal més edat

Cavallers i cavalleres Cavallers i cavalleres

Caixer vocal o caixera vocal Caixer o caixera vocal

Caixer capellà Caixer batle o caixera batlessa

Caixer pagès o caixera pagesa Caixer o caixera municipal

Quan arribin a l’Ajuntament han de formar, descoberts, un passadís per on passaran el caixer batle o la caixera batlessa, el caixer capellà, el caixer o la caixera municipal i el caixer pagès o la caixera pagesa. El caixer batle o la caixera batlessa i el caixer capellà entren per saludar a la corporació (el caixer o la caixera municipal i el caixer pagès o la caixera pagesa han de quedar fora de l’Ajuntament) i tot seguit es dirigeixen a Completes. L’entrada a l’església s’ha de fer per enmig del passadís format pels caixers, caixeres, cavallers i cavalleres. Amb el següent ordre: batle o batlessa, caixer batle o caixera batlessa (en cas de no ser la mateixa persona), caixer capellà, autoritats, i finalment la resta de caixers, caixeres, cavallers i cavalleres. El fabioler o la fabiolera ha d’entrar tocant el fabiol i el tambor i ha d’anar a ocupar el lloc corresponent; continuarà sonant mentre el caixer fadrí o la caixera fadrina saluda inclinant la bandera amb el genoll dret en terra i continua fins al presbiteri per posar-la en un suport que hi haurà col·locat en lloc preferent. El fabioler o la fabiolera i el caixer fadrí o la caixera fadrina s'han de col·locar a la dreta de l’altar al costat de la bandera. En el cas de no coincidir els dos càrrecs en la mateixa persona, el caixer batle o la caixera batlessa seurà al costat del batle o la batlessa en els bancs destinats a la corporació; devora hi seurà el caixer casat o la caixera casada i, darrere, el caixer o la caixera municipal i el caixer pagès o la caixera pagesa. El caixer capellà és l’encarregat d’oficiar les Completes. En aquest acte, els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres més joves del municipi han de repartir l’aigua-ros, mentre el fabioler o fabiolera sona la tonada de “S’aigo-ros”. En cas d’haver de repartir candeles, se n'encarregaran els sis caixers i caixeres més grans.

Acabades les Completes, el caixer fadrí o la caixera fadrina torna a recollir la bandera i ha de saludar cap a l’altar de la manera que s’ha exposat, i tots caixers, caixeres, cavallers i cavalleres amb el mateix ordre d’entrada han d'anar sortint de l’església per acompanyar a les autoritats a la tarima; abans d’arribar-hi, formaran un passadís per on les autoritats passaran a ocupar els llocs corresponents.

Els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres es dirigiran a la banda de darrere del pla de cas Rector, on el caixer batle o la caixera batlessa els desitjarà sort i ventura.

2.1.3 Jaleo.

Tots, caixers, caixeres, cavallers i cavalleres, dalt els seus cavalls, han de passar per davant l’església. Mentrestant el caixer batle o la caixera batlessa i el caixer capellà han d'esperar al cap de cantó entre els carrers de Sant Antoni i Sant Lluís. Durant aquesta passada, el fabioler o la fabiolera saludarà i continuarà; el caixer fadrí o la caixera fadrina deixarà la bandera a la tarima d’autoritats, on serà rebuda pel batle o la batlessa o, en representació seva, pel primer o la primera tinent de batle. Ha de ser col·locada en lloc visible.

El caixer batle o la caixera batlessa i el caixer capellà es dirigiran on hi haurà la banda de música i les autoritats, saludaran, i el caixer batle o la caixera batlessa ha de dir:

- “Música, mestre!”

I tot d’una comença el Jaleo. Caixers, caixeres, cavallers i cavalleres han d’anar entrant de dos en dos; i en aquest ordre: el caixer fadrí o la caixera fadrina amb el caixer casat o la caixera casada, caixers, caixeres, cavallers i cavalleres de Sant Lluís, cavallers i cavalleres de fora poble, el caixer pagès o la caixera pagesa amb el caixer o la caixera municipal i el caixer batle o la caixera batlessa amb el caixer capellà. S'han de fer tres voltes de Jaleo.

Durant el Jaleo, el fabioler o la fabiolera pren lloc a la tribuna d’autoritats.

En totes i cada una de les entrades i sortides del Jaleo, caixers, caixeres, cavallers i cavalleres han de saludar les autoritats i la banda de música.

2.1.4 Passada.

A continuació, tots els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres han de passar precedits pel fabioler o la fabiolera. El caixer fadrí o la caixera fadrina ha de recollir la bandera de la tribuna d’autoritats, i es du a terme un petit caragol pels carrers del poble.

2.1.5 Comiat.

En acabar, s'han de col·locar el caixer batle o la caixera batlessa i el caixer capellà al pla de cas Rector; mentre que el caixer fadrí o la caixera fadrina, el caixer casat o la caixera casada, el caixer pagès o la caixera pagesa i el caixer o la caixera municipal ho han de fer a l’altre costat del carrer per prendre comiat. La resta de caixers, caixeres, cavallers i cavalleres passaran davant d’ells llevant-se la guindola per dir adéu.

2.1.6 Bandera.

Finalment, el caixer fadrí o la caixera fadrina ha de deixar la bandera en mans d’un agent municipal, que la col·locarà al balcó de l’Ajuntament.

2.2 El Diumenge.

El Diumenge, commemoració del Dia de Sant Lluís, patró de la població, els actes del matí començaran d’una manera similar al Dissabte, fins al moment de dirigir-se a missa.

2.2.1 Missa de Caixers i Caixeres.

A l’hora convinguda, caixers, caixeres, cavallers i cavalleres aniran a l’Ajuntament per recollir les autoritats i tot seguit a l'església per assistir a la Missa de Caixers i Caixeres. Tota la comitiva entrarà pel passadís central de l’església, precedida d’una parella d’infants, amb vestits típics menorquins, que duran una panera de flors per a l’ofrena al patró de Sant Lluís, la qual entregaran al rector en arribar davant l’altar.

Tant els caixers i les caixeres com les autoritats s’han de col·locar en els mateixos llocs que ocupaven el Dissabte.

En el moment de la Consagració, el caixer fadrí o la caixera fadrina pren la bandera i, amb el genoll dret en terra, la inclinar cap a l’altar, acompanyat aquest gest amb les notes del fabioler o de la fabiolera. Acabada la Consagració, la bandera ha de ser tornada al seu lloc. Durant la missa, en el moment oportú es repartirà aigua-ros, mentre el fabioler o la fabiolera sona la tonada de “S’aigo-ros”.

Una vegada acabada la missa, caixers, caixeres, cavallers i cavalleres acompanyaran les autoritats a la tarima. A continuació, caixers, caixeres, cavallers i cavalleres es disposaran a dur a terme el Jaleo en el mateix ordre que el Dissabte.

2.2.2 Jaleo.

El Jaleo començarà com el dia anterior, i es faran dues voltes de Jaleo i una per al repartiment de canyes verdes i culleretes. En aquesta darrera volta, la banda de música toca el pasdoble.

2.2.3 Recollida de les canyes verdes. Dia de Sant Lluís.

Després de les dues voltes del Jaleo, els caixers i les caixeres aniran passant un per un davant la llotja on hi ha les autoritats per recollir la canya verda amb cullera de plata.

El primer de recollir la canya verda és el fabioler o la fabiolera; segueixen el caixer fadrí o la caixera fadrina i el caixer casat o la caixera casada, i a continuació la resta de caixers, caixeres, cavallers i cavalleres d’un a un. A la volta següent, és a dir, a la passada, el caixer fadrí o caixera la fadrina ha de recollir la bandera.

Els regidors i les regidores de l'Ajuntament són les persones encarregades de fer l’acte d’entrega de les canyes verdes als caixers, caixeres, cavallers i cavalleres. Mentrestant, la banda de música va tocant el repertori musical per a l’ocasió.

Al final, i ja per acabar, es col·loquen el caixer batle o la caixera batlessa i el caixer capellà al pla de cas Rector; mentre que el caixer fadrí o la caixera fadrina, el caixer casat o la caixera casada, el caixer o la caixera municipal i el caixer pagès o la caixera pagesa ho fan a l’altre costat del carrer per prendre comiat. La resta de caixers, caixeres, cavallers i cavalleres passaran davant d’ells llevant-se la guindola per dir adéu.

2.2.4 La Beguda.

En dissoldre’s la Qualcada, es deixa un màxim de mitja hora perquè tots els caixers i les caixeres puguin preparar-se per anar a la Beguda. Un cop reunits altra vegada tots al pla de cas Rector passada aquesta estona, aniran en ordre a l’ajuntament, on tindrà lloc la Beguda amb la resta de convidats i autoritats.

Abans d’iniciar la Beguda, es fa entrega de la bandera i del bastó al batle o a la batlessa, que dirigirà unes paraules a totes les persones presents (tant a la sala d’actes de l’Ajuntament com al carrer D’Allemand). I finalment el fabioler o la fabiolera fa el darrer toc de fabiol a la balconada. Amb aquest acte es donarà per acabat el Protocol de les festes patronals de Sant Lluís de l’any en curs.

Disposicions addicionals.

Disposició addicional primera, El Pregó

El primer toc de fabiol

El caixer fadrí o la caixera fadrina i el fabioler o la fabiolera han de participar, durant la celebració del Pregó, a l’acte d’entrega i col·locació de la bandera del nostre patró Sant Lluís al balcó de l’Ajuntament, acompanyant el batle o la batlessa i al pregoner o la pregonera. Han d’anar caracteritzats amb la típica vestimenta que correspon al seu càrrec.

Una vegada acabat el pregó, el batle o la batlessa donarà permís perquè soni el primer toc de fabiol.

Disposició addicional segona, Cullereta de plata

La cullereta de plata porta, davant: la incisió de l’escut de Sant Lluís; i, darrere, la llegenda: “Festes de Sant Lluís (i la data)”.

Disposició addicional tercera, Repartiment de l'Aigua-ros

Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres interessats a fer el repartiment d’aigua-ros han d'inscriure's al departament de Festes. Durant una reunió en assemblea de caixers, caixeres, cavallers i cavalleres se sortejaran les zones, a fi que la majoria dels domicilis del nucli urbà puguin viure aquest acte tradicional.

En finalitzar la Beguda, els caixers i les caixeres de Sant Lluís han de formar parelles, com a mínim, per dur a terme el típic repartiment d’aigua-ros per les cases del poble; aquest repartiment ha de durar, a tot estirar, fins a les 17.00 hores. En cas d’allargar-se l’horari d’acabament del Jaleo i la típica Beguda, els membres de la Junta de Caixers i Caixeres presents a la Beguda poden autoritzar ajornar l’hora establerta amb la corresponent autorització del batle o la batlessa.

En cap cas, aquest ajornament no pot sobrepassar l'hora de l’inici dels actes no protocol·laris prevists al programa de festes, tals com la desfilada de carrosses.

Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres han de deixar els porrons i les morratxes al departament de la Policia Local a l’hora acordada.

Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres que no respectin l’hora acordada per al típic repartiment d’aigua-ros i/o no retornin el porró o la morratxa a l’hora acordada a les dependències de la Policia Local de Sant Lluís, seran sancionats, segons el règim sancionador annex a aquest document.

Disposició addicional quarta, Qüestions logístiques

Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres que assisteixin als actes que se celebren a Sant Lluís han de cercar pel seu compte els estables per a la neteja i el descans dels seus cavalls.

No obstant açò, la Junta de Caixers i Caixeres col·laborarà, en la mesura de les seves possibilitats, a resoldre possibles problemes.

Disposició addicional quinta, Despeses

Les despeses derivades de tots els actes, així com altres despeses comunes dels diferents dies de festa, figuraran a la partida de Festes del pressupost municipal.

Disposició addicional sexta, Sant Nicolau

A la convidada de Sant Nicolau és el caixer fadrí o la caixera fadrina qui representa el municipi de Sant Lluís portant la bandera del nostre patró.

Disposició addicional sèptima, Recordatori

Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres mentre duen les vestidures distingides han de respectar les normes d’aquests Estatuts i Protocols.

Disposició addicional octava, Requeriment de documentació

Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres que no hagin presentat tota la documentació requerida tant la pròpia com la del cavall una setmana abans de les festes, l’organització (departament de Festes) notificarà la seva no-admissió a participar en les immediates festes patronals.

Disposició addicional novena, Ordenança festes patronals

A través de la corresponent ordenança municipal, s’instarà a fomentar el respecte als protocols durant les festes patronals. Per aquest motiu, en el moment que passin la Qualcada, la Comitiva, la Junta i les autoritats, etc., els bars hauran d’aturar la música.

Disposició addicional desena, Cessió de levites

Les persones interessades a fer petició de cessió de levites de què disposa l’Ajuntament han d'emplenar el corresponent formulari. Per aquesta cessió, es tenen en compte els següents criteris i ordres de prioritat:

Primer. Té prioritat la persona que representi la figura del caixer batle o la caixera batlessa, en cas que no ho sigui una persona veterana.

Segon. Tenen prioritat els cavallers i les cavalleres més joves.

Tercer. Tenen prioritat els cavallers i les cavalleres que surtin per primera vegada o per inferior nombre de sortides a les festes de Sant Lluís.

Quart. Han de dipositar una fiança de 100 euros, que els serà retornada si la levita està en bones condicions.

Cinquè. La levita ha de ser retornada dins un termini de dues setmanes del dilluns de festes.

 

C- Règim Sancionador dels Protocols de les Festes patronals de Sant Lluís.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS.

La creació d'aquest règim sancionador, té per objecte exposar el conjunt de normes, actituds, actes i omissions susceptibles de ser reprovables dins del marc dels Estatuts de la Junta de Caixers i Caixeres i en els Protocols de les festes patronals del poble de Sant Lluís.

Per evitar, precisament la comissió d'aquest tipus d'infraccions, s'elabora el present règim sancionador, amb la finalitat que, exposat el catàleg d'infraccions juntament amb la seva corresponent sanció, es recondueixi la possible conducta reprovable i alhora serveixi per reprimir la comissió per part dels caixers, caixeres, cavallers i cavalleres participants a les festes patronals del nostre municipi pel bé comú i, sobretot, pel correcte manteniment de la festa i les seves tradicions.

 

CAPÍTOL  I.

DISPOSICIONS GENERALS.

Article 1. Objecte.

Aquest Règim Sancionador té per objecte anomenar, qualificar i establir les sancions oportunes de tots aquells actes, conductes o omissions amb consideració d'infracció que es troben esmentades als Protocols de les festes patronals de Sant Lluís, així com reglamentar el procediment que s'ha de dur a terme per arribar a la sanció final.

Article 2. Àmbit d'aplicació.

El present règim sancionador, és aplicable a tots els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres que participin en les festes patronals de Sant Lluís, mitjançant el qual s'han de sancionar totes aquelles conductes impròpies que puguin tenir lloc durant aquestes festes patronals, tant si els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres possibles infractors son residents al poble de Sant Lluís, com si ho són caixers, caixeres, cavalleres i cavalleres provinents d'altres pobles.

 

CAPÍTOL II.

INFRACCIONS I SANCIONS.

Article 3. Infraccions i la seva qualificació.

1. Totes aquelles conductes que per comissió o omissió siguin considerades reprovables dins del marc dels Estatuts de la Junta de Caixers i Caixeres i de les festes patronals de Sant Lluís, tenen en aquest reglament la consideració d'infraccions.

2. Segons la gravetat de la infracció, s'han qualificat aquestes en tres tipus de faltes: falta lleu, falta greu i falta molt greu, segons l'exposició que se'n fa en els punts 2.1, 2.2 i 2.3 d'aquest article.

2.1. Faltes lleus:

Tenen consideració de faltes lleus, les infraccions següents:

- No respectar l’ordre de la Qualcada.

- No lluir de manera impecable la vestimenta els dos dies de la festa.

- No respectar les normes dels components de la Qualcada (Punt 1.4. dels Protocols).

- No seguir els protocols establerts (pàgines 24 a 30 dels protocols).

- No mantenir les bones formes damunt el cavall.

2.2. Faltes greus:

Tenen consideració de faltes greus, les infraccions següents:

- La comissió de tres faltes lleus.

- No haver presentat tota la documentació adient tant del cavall com la pròpia una setmana abans, com a mínim, de les festes patronals.

- Assistir a actes no protocol·laris de les festes amb la vestimenta pròpia de les festes.

- Assistir amb la vestimenta pròpia de les festes a altres actes durant l’any, sense comunicar-ho a la Junta de Caixers i Caixeres i sense tenir-ne la corresponent autorització.

- No complir l’horari del repartiment de l’aigua-ros, com tampoc l'obligació de retornar porrons i morratxes al departament de la Policia Local a l’hora establerta.

- No prendre mesures per garantir la seguretat ciutadana, davant d’una reiterada mala conducta del cavall.

- La utilització indiscriminada del fuet o qualsevol altre que pugui provocar risc de fer mal a les persones assistents.

- Participar de la Qualcada en evident estat d’embriaguesa.

- No complir amb l'obligatorietat dels deures propis del càrrec.

2.3. Faltes molt greus:

Tenen consideració de faltes molt greus, les infraccions següents:

- La comissió de dues faltes greus.

- La renúncia a un càrrec amb un motiu no fonamentat (segons els prevists en la disposició addicional I).

- La participació a un conflicte verbal o físic entre dos o més membres de la Qualcada durant els protocols.

3. Cada una de les possibles infraccions comeses ha de ser computada de manera independent, a pesar de que puguin ser resoltes dins el mateix procediment.

Article 4. Mesures de caràcter excepcional.

Per totes aquelles infraccions considerades en aquest règim sancionador que poden provocar un risc immediat per a les persones o coses i també per a totes aquelles que incideixen directament en el normal desenvolupament de les festes patronals o per a les possibles conductes no previstes en aquest règim sancionador que poden suposar així mateix un risc o alterar el normal funcionament de les festes patronals, s'atorga la potestat al batle president o a la batlessa presidenta de la Junta de Caixers i Caixeres, així com al caixer Batle o a la caixera Batlessa (o bé a un altre persona en cas que la dita funció li hagi estat delegada) de prohibir amb efecte immediat a qualsevol dels caixers, caixeres, cavallers i cavalleres, a participar en algun dels actes protocol·laris o en la totalitat d'aquests.

Després d'aquesta prohibició, s'han de traslladar a la Junta de Caixers i Caixeres els fets que l'hagin motivada i, d'acord amb el present procediment, iniciar la instrucció corresponent per si pertoca aplicar alguna de les sancions previstes.

En cas que la conducta que ha motivat l'expulsió no estigui prevista en aquest règim sancionador, la Junta de Caixers i Caixeres ha de reunir-se de manera excepcional per decidir si ha de ser afegida o no al quadre d'infraccions i, en cas positiu, classificar-la en una de les categories exposades segons la gravetat que es consideri.

Article 5. Sancions a les infraccions.

1. Totes aquelles infraccions que després del procediment es trobin compreses dins les esmentades en el punt 2.1. (Faltes lleus) de l'article 3, han de tenir com a sanció, una amonestació per escrit. Es poden rebre tantes amonestacions per escrit com infraccions s'hagin comès, tenint en compte que tres infraccions lleus sumen una infracció greu, i que dues infraccions greus sumen una infracció molt greu.

2. Totes aquelles infraccions que després del procediment es trobin compreses dins les esmentades en el punt 2.2. (Faltes greus) de l'article 3, han de tenir com a sanció, la suspensió d'un any sense poder sortir a les festes patronals de Sant Lluís i d'un bienni sense poder presentar-se a l'elecció dels càrrecs de la Junta de Caixers i Caixeres. Es poden rebre tantes suspensions com infraccions s’hagin comès, tenint en compte que dues infraccions greus sumen una infracció molt greu.

3. Totes aquelles infraccions que després del procediment es trobin compreses dins les esmentades en el punt 2.3. (Faltes molt greus) de l'article 3, han de tenir com a sanció, la suspensió de dos anys sense poder sortir a les festes patronals de Sant Lluís i de dos biennis sense poder presentar-se a l'elecció dels càrrecs de la Junta de Caixers i Caixeres. Es poden rebre tantes suspensions com infraccions s’hagin comès.

Article 6. Prescripció de les infraccions.

1. Totes aquelles infraccions que es trobin compreses dins les esmentades en el punt 2.1. (Faltes lleus) de l'article 3, prescriuen als 30 dies naturals després de la seva comissió, en l'àmbit de l'aplicació d'aquest reglament, sense perjudici de que puguin tenir consideració de falta o delicte penal, pel qual cosa s'haurà de recórrer a la justícia ordinària per fer-ne la denuncia.

2. Totes aquelles infraccions que es trobin compreses dins les esmentades en el punt 2.2. (Faltes greus) de l'article 3, prescriuen als 60 dies naturals després de la seva comissió, en l'àmbit de l'aplicació d'aquest reglament, sense perjudici de que puguin tenir consideració de falta o delicte penal, pel qual s'haurà de recórrer a la justícia ordinària per fer-ne la denuncia.

3. Totes aquelles infraccions que es trobin compreses dins les esmentades en el punt 2.3. (Faltes molt greus) de l'article 3, prescriuen als 90 dies naturals després de la seva comissió, en l'àmbit de l'aplicació d'aquest reglament, sense perjudici de que puguin tenir consideració de falta o delicte penal, pel qual s'haurà de recórrer a la justícia ordinària per fer-ne la denuncia.

Article 7. Prescripció i arxiu de les actuacions.

1. Totes aquelles infraccions que es troben compreses dins les esmentades en el punt 2.1. (Faltes lleus) de l'article 3, han de ser resoltes en un termini màxim de 60 dies naturals després de la data d'entrada en el registre de la denuncia expressa. En cas que no s'hagi estat resolt el termini establert, queda sense sanció.

2. Totes aquelles infraccions que es troben compreses dins les esmentades en el punt 2.2. (Faltes greus) de l'article 3, han de ser resoltes en un termini màxim de 120 dies naturals després de la data d'entrada en el registre de la denuncia expressa. En cas que no s'hagi estat resolt el termini establert, queda sense sanció.

3. Totes aquelles infraccions que es trobin compreses dins les esmentades en el punt 2.3. (Faltes molt greus) de l'article 3, han de ser resoltes en un termini màxim de 180 dies naturals després de la data d'entrada en el registre de la denuncia expressa. En cas que no s'hagi estat resolt el termini establert, queda sense sanció.

4. Quan de les actuacions prèvies es conclou que ha prescrit la infracció, l'òrgan competent ha d'acordar la no-procedència d'iniciar el procediment sancionador.

Igualment, si iniciat el procediment es conclou, en qualsevol moment, que la infracció ha prescrit en una data anterior a la presentació de la corresponent denuncia, l'òrgan competent ha de resoldre la conclusió del procediment, i arxivar les actuacions. En ambdós casos, s'ha de notificar a les persones interessades l'acord o la resolució adoptades. Així mateix, quan hagi transcorregut el termini de prescripció de la sanció, l'òrgan competent ho ha de notificar a les persones interessades.

5. Transcorreguts deu dies des de la data en què s'hagi iniciat el procediment sense que hagi estat possible notificar-ho a la persona imputada, s'han d'arxivar les actuacions, i esperar fins que aquesta notificació hagi pogut ser realitzada. En aquest moment, es continua el procediment. Durant el temps d'arxivament del procediment, s'ha de suspendre la comptabilització de tots els terminis fixats anteriorment per a aquest procediment.

Article 8. Reconeixement de responsabilitat.

Si un cop iniciat el procediment sancionador, la persona infractora reconeix la seva autoria i responsabilitat, es pot resoldre el procediment de manera immediata, amb la imposició de la sanció que correspongui.

 

CAPÍTOL III.

PROCEDIMENT.

Article 9. Transparència del procediment.

1. El procediment s'ha de desenvolupar d'acord amb el principi d'accés permanent. A aquest efecte, en qualsevol moment del procediment, les persones interessades tenen dret a conèixer-ne l'estat de tramitació, a accedir als documents i obtenir-ne còpies.

2. Així mateix, i amb anterioritat al tràmit d'audiència, les persones interessades poden formular al·legacions i aportar els documents que estimin convenients.

3. A fi de garantir la transparència en el procediment, la defensa de la persona imputada i la dels interessos d'altres possibles persones afectades, així com l'eficàcia de la mateixa Administració, cada procediment sancionador que es tramiti s'ha de formalitzar sistemàticament, i incorporar-hi successivament i d'una manera ordenada els documents, testimoniatges, actuacions, actes administratius, notificacions i altres diligències que es vagin realitzant. El procediment així formalitzat es custodia sota la responsabilitat de la regidoria competent fins al moment de la remissió de la proposta de resolució a l'òrgan corresponent per resoldre, el qual a partir d'aquest moment es fa càrrec de l'expedient i de la continuació del procediment fins a l'arxivament definitiu de les actuacions.

Article 10. Actuacions prèvies a la iniciació del procediment.

1. Forma d'iniciació.

El procediment s'iniciarà sempre mitjançant escrit motivat de qualsevol dels membres participants en la Qualcada de les festes patronals de Sant Lluís, adreçat a la regidoria corresponent en l'àmbit d'aquestes Festes.

2. Escrit / Denuncia.

En aquest escrit haurà de constar la identitat completa del membre o membres denunciants, la seva adreça a efectes de notificació i telèfon de contacte. També haurà d'identificar (en la mesura del possible) a la persona presumptament responsable, adjuntant el relat de fets sobre la conducta, fet, comissió o omissió que puguin ser constitutius d'infracció, així com el lloc, la data i hora en que es va produir.

Si és possible, també ha d'aportar la identitat completa d'aquelles persones que poden haver estat testimonis del fet denunciat.

3. Actuacions prèvies.

Amb anterioritat a la iniciació del procediment, es poden realitzar actuacions a fi de determinar amb caràcter preliminar si concorren circumstàncies que justifiquin la dita iniciació. Especialment, aquestes actuacions s'han d'orientar a determinar, amb la més gran precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la identificació de la persona o persones que poden resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concorren en els uns i en els altres.

Aquestes actuacions prèvies han de ser duites a terme per la persona que determini l'òrgan competent per a la iniciació del procediment.

4. Notificació.

Un cop rebut l'escrit que doni inici al procediment, la regidoria corresponent ha de notificar a la persona interessada els fets denunciats.

En cas que aquesta notificació no pugui realitzar-se o no sigui possible la localització per cap mitjà de la persona interessada en el termini de 10 dies, cal ajustar-se al que s'estableix en l'article 6, punt 5.

Article 11. Iniciació del procediment.

1. La iniciació del procediment sancionador s'ha de formalitzar per escrit amb el contingut mínim següent:

- Identificació de la persona presumptament responsable.

- Conducta que motiva la incoació del procediment, la seva possible qualificació, i les sancions que hi poden correspondre, sense perjudici que durant la instrucció del procediment puguin ser modificades a conseqüència de les investigacions realitzades o les manifestacions de les parts implicades o dels testimonis.

- Nomenament de la persona instructora i secretari o secretària del procediment, amb expressa indicació del règim de recusació d'aquests.

- Òrgan competent per a la resolució de l'expedient i norma que li atribueix tal competència, indicant la possibilitat que la persona presumptament responsable pugui reconèixer voluntàriament la seva responsabilitat, amb els efectes previstos en l'article 7.

- Mesures de caràcter provisional que l'òrgan competent hagi adoptat per iniciar el procediment sancionador, sense perjudici de les que es puguin adoptar mentre s'instrueix.

- Indicació del dret a formular al·legacions i a l'audiència en el procediment i dels terminis per al seu exercici.

2. És òrgan competent per iniciar el procediment sancionador, la presidència de la Junta de Caixers i Caixeres, després de rebre la notificació de la regidoria corresponent de la recepció de l'escrit o denuncia.

Igualment és la presidència de la Junta de Caixers i Caixeres qui s'encarrega de nomenar una persona instructora, d'entre les persones membres titulars de la Junta de Caixers i Caixeres, dels vocals, dels suplents d'aquests càrrecs titulars i dels denominats pels estatuts “acompanyants” (fabioler o fabiolera i caixer Municipal).

El secretari o la secretaria és la mateixa que fa aquesta funció en la Junta de Caixers i Caixeres i en l'Assemblea de Cavallers i Cavalleres.

3. L'acord d'iniciació s'ha de comunicar a la persona instructora, amb trasllat de quantes actuacions hi hagi sobre el tema en qüestió, i també s'ha de notificar a la persona denunciant i a la persona inculpada. En la notificació s'ha d'advertir a la persona inculpada que, en el cas que no efectuï les al·legacions sobre el contingut de la iniciació del procediment dins el termini previst, la iniciació pot ser considerada proposta de resolució quan contengui un pronunciament precís sobre la responsabilitat imputada, amb els efectes previstos en el Reglament.

 

CAPÍTOL IV.

INSTRUCCIÓ.

Article 12. Actuacions i al·legacions.

1. Des del moment d'inici del procediment, les persones interessades disposen d'un termini de deu (10) dies per aportar totes quantes al·legacions, documents o informacions estimin convenients i, si escau, proposar una prova i concretar els mitjans de què pretenen valer-se. En la notificació de la iniciació del procediment s'ha d'indicar a les persones interessades aquest termini.

2. Cursada la notificació del fet a què es refereix el punt anterior, la persona instructora del procediment ha de dur a terme, d'ofici, totes quantes actuacions consideri necessàries per a l'examen dels fets, recaptant les dades i informacions que siguin rellevants per determinar, si escau, l'existència de responsabilitats susceptibles de sanció.

3. Si com a conseqüència de la instrucció del procediment resulta modificada la determinació inicial dels fets, de la seva possible qualificació, de les sancions imposables o de les responsabilitats susceptibles de sanció, s'ha de notificar tot això a la persona inculpada en la proposta de resolució.

Article 13. Prova.

1. Rebudes les al·legacions o transcorregut el termini assenyalat, l'òrgan instructor pot acordar l'obertura d'un període de prova.

2. En l'acord, que s'ha de notificar a les persones interessades, es pot rebutjar de forma motivada la pràctica d'aquelles proves que, si escau, hagin proposat aquelles persones, quan siguin considerades improcedents.

3. Quan la valoració de les proves practicades pugui constituir el fonament bàsic de la decisió que s'adopti en el procediment, pel fet de ser peça imprescindible per a l'avaluació dels fets, haurà d'incloure's en la proposta de resolució.

Article 14. Proposta de resolució.

Conclosa, si escau, la prova, l'òrgan instructor del procediment ha de formular la proposta de resolució, en la que cal fixar de forma motivada els fets, i especificar els que es considerin provats i la seva exacta qualificació; ha de determinar el tipus d'infracció en què s'ha incorregut, i la persona que n'és responsable, i especificar la sanció que proposa que s'imposi; o bé proposar la declaració de no-existència d'infracció.

Article 15. Audiència.

1. La proposta de resolució s'ha de notificar a les persones interessades. En la notificació s'hi ha d'acompanyar una relació dels documents existents en el procediment a fi que les persones interessades puguin obtenir les còpies dels que estimin convenients, i concedir-los un termini de 10 dies per formular al·legacions i presentar davant la persona instructora del procediment els documents i les informacions que estimin pertinents.

2. Es podrà prescindir del tràmit d'audiència quan no existeixin altres fets ni altres al·legacions o proves que les ja adduïdes.

3. La proposta de resolució s'ha de cursar immediatament cap a l'òrgan competent per resoldre el procediment, juntament amb tots els documents, al·legacions i informacions que hi figurin.

 

CAPÍTOL V. 

RESOLUCIÓ.

Article 16. Resolució.

1. Abans de dictar resolució, l'òrgan competent per resoldre pot decidir, mitjançant acord motivat, la realització de les actuacions complementàries indispensables per resoldre el procediment.

El termini per resoldre el procediment queda suspès fins a la terminació de les actuacions complementàries.

2. L'òrgan competent ha de dictar resolució que serà motivada a la vista de la proposta formulada en la instrucció del procediment, i ha de decidir totes les qüestions plantejades per les persones interessades i aquelles altres derivades del procediment.

La resolució s'ha de formalitzar per qualsevol mitjà que acrediti la voluntat de l'òrgan competent per adoptar-la.

La resolució s'ha d'adoptar en el termini de deu dies, des de la recepció de la proposta de resolució i dels documents, al·legacions i informacions existents en el procediment, exceptuant el que està disposat en els punts 1 i 3 d'aquest article.

3. En la resolució no es poden acceptar fets diferents dels determinats en la fase d'instrucció del procediment, excepte els que resultin, si escau, de l'aplicació del que es preveu en el número 1 d'aquest article. No obstant això, quan l'òrgan competent per resoldre consideri que la infracció revesteix més gravetat que la determinada en la proposta de resolució, s'ha de notificar a la persona inculpada perquè aporti totes quantes al·legacions estimi convenients, per a la qual cosa se li concedeix un termini de cinc dies.

4. En cas que l’òrgan competent per imposar la sanció rectifiqui la proposta de resolució pel fet que concorre alguna de les circumstàncies que figuren en el paràgraf següent, la rectificació s'ha de notificar a la persona interessada, la qual pot formular les al·legacions que estimi oportunes en el termini de 5 dies a comptar des de la notificació.

Aquestes circumstancies son:

a) Quan es considerin sancionables conductes que el procediment ha considerat no sancionables.

b) Quan es modifiqui la tipificació de la conducta sancionable.

c) Quan canviï la qualificació d’una infracció de lleu a greu o a molt greu, o de greu a molt greu

5. Les resolucions dels procediments sancionadors, han d'incloure la valoració de les proves practicades; i especialment en el cas d'aquelles que constitueixen els fonaments bàsics de la decisió, s'han de determinar els fets i la persona responsable, la infracció o infraccions comeses i la sanció o sancions que s'imposen, o bé la declaració de no existència d'infracció o responsabilitat.

6. Les resolucions s'han de notificar a les persones interessades. En aquesta notificació també s'ha de fer menció a:

a) Els mitjans de impugnació que poden ser exercits, terminis i òrgans davant els quals els pot interposar.

b) El lloc, termini i forma de satisfer la sanció imposada.

c) El termini màxim per notificar la resolució del procediment sancionador s’estableix en 10 dies naturals.

7. Si no ha recaigut resolució en el termini corresponent des de la iniciació, tenint en compte les possibles interrupcions del seu còmput per causes imputables a les persones interessades o per la suspensió del procediment, s'ha d'iniciar el còmput del termini de caducitat.

Transcorregut el termini de caducitat, l'òrgan competent ha d'emetre, a sol·licitud de la persona interessada, la certificació en la qual consti que ha caducat el procediment i que les actuacions s'han arxivat.

Article 17. Òrgan competent per sancionar les infraccions.

Un cop finalitzat el procediment d'instrucció i amb la qualificació resultant en la proposta de resolució, l’òrgan competent per sancionar és el president de la Junta de Caixers i Caixeres en aquelles faltes compreses en els punts 2.1. (faltes lleus) y 2.2. (faltes greus) de l'article 3. En el cas de les faltes compreses en el punt 2.3 (faltes molt greus) de l'article 3, l’òrgan competent per sancionar serà la Junta de Caixers i Caixeres, la qual ha d'adoptar la resolució per majoria.

Article 18. Efectes de la resolució.

Si al final del procediment la resolució resulta sancionadora, una vegada que aquesta és ferma i ha estat degudament notificada a la persona interessada, té efecte d'aplicació immediata, referint-se a l'exercici de l'any en curs sempre que l'aplicació sigui possible dintre del termini i en la forma escaient.

Entenent que les sancions que s'apliquin en els punts 2.2. (faltes greus) i 2.3. (faltes molt greus) de l'article 3 tenen com a efecte la prohibició de participació com caixer, caixera, cavaller o cavallera a les festes patronals de Sant Lluís, s'ha de tenir en compte que si durant el transcurs del procediment, la sanció no pot ser aplicable a l'any en curs, s'ajornarà a l'any següent.

Article 19. Règim, aplicació i eficàcia de les sancions.

1. Només es poden sancionar infraccions consumades i respecte de conductes i fets constitutius d'infraccions descrites per aquest reglament amb anterioritat a la seva comissió, per tant, les disposicions sancionadores no poden ser aplicades amb efecte retroactiu a l'aprovació d'aquest reglament.

2. Quan ho justifiqui la deguda adequació entre la sanció que hagi d'aplicar-se i la gravetat del fet constitutiu de la infracció i les circumstàncies concurrents, l'òrgan competent per resoldre pot imposar la sanció en aquella immediatament inferior.

3. Quan de la comissió d'una infracció se'n derivi necessàriament la comissió d'una altra o unes altres, s'ha d'imposar únicament la sanció corresponent a la infracció més greu comesa.

4. En els casos excepcionals en què es consideri oportú, la Junta de Caixers i Caixeres pot resoldre de manera fonamentada la remissió condicional que deixi en suspens l'execució de la sanció.

Disposicions transitòries.

Disposició transitòria primera: Principi d'irretroactivitat

Un dels principis mes elementals que regeixen l'aplicació de qualsevol normativa és la seva irretroactivitat, que significa que aquesta no ha de tenir efectes cap enrere en el temps; els seus efectes, i per tant la seva aplicació, solament operen després de la data de la seva promulgació.

Per tant, cap infracció no pot ser sancionada amb el que s'expressa en aquest règim sancionador, si ha estat comesa abans de la seva entrada en vigor.

Disposició transitòria segona: Principi de no acumulació de les infraccions

Les possibles infraccions comeses, no són acumulables amb els anys, per tant, tenen la seva vigència natural dins l'any en què s'esdevé cada una de les festes patronals de Sant Lluís.

Es a dir, tan sols es computen aquelles infraccions que s'hagin pogut cometre dins l'exercici de l'any en qüestió i seran sancionades, si escau, de forma independent de les que pugui haver realitzat la mateixa persona en anys anteriors.

Disposicions addicionals.

Disposició addicional primera: Inhibició de la instrucció

En cas que la persona denunciant sigui un membre de la Junta, aquesta no podrà ser nomenada persona instructora del procediment.

De la mateixa manera, si existeix alguna relació familiar, laboral o personal directe amb la persona presumptament infractora, la persona instructora del procediment ha d'inhibir-se del cas, i manifestar per escrit en un termini màxim de 7 dies naturals al president o presidenta de la Junta de Caixers i Caixeres els fets que així ho promouen.

Disposició addicional segona: Inhibició de la participació

En cas de que la persona denunciant sigui un membre de la Junta, no podrà formar part en la imposició de les sancions descrites a l'apartat 2.3. (molt greus) de l'article 3.

De la mateixa manera, si existeix alguna relació familiar, laboral o personal directe amb la persona presumptament infractora, ha d'inhibir-se de formar part en la imposició de les sanciones esmentades en el paràgraf anterior, i manifestar per escrit en un termini màxim de 7 dies naturals al president o a la presidenta de la Junta de Caixers i Caixeres els fets que així ho promouen.

Disposició final.

Disposicions final única: Entrada en vigor

L'entrada en vigor d’aquest règim sancionador serà efectiva l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).

 

Sant Lluís, 24 de juny de 2013

Batle de l’Ajuntament de Sant Lluís
Cristóbal Coll Alcina