Vist l’informe d’impacte de gènere de l’Institut Balear de la Dona, vist el dictamen previ  del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, i d’acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears, en la sessió ordinària de dia 31 de maig de 2013 el Ple del Consell Insular d’Eivissa aprovà definitivament el Reglament RDT/1/2013, per la qual es regulen determinats aspectes conformadors de la prestació de serveis turístics a establiments i en activitats turístics

D’acord amb el que disposa l’article 103 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les IIles Balears, procedeix la seua publicació íntegra en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, com a condició per a la seua entrada en vigor i així mateix hagi transcorregut el termini assenyalat a l’article 113 d’aquesta mateixa llei.

 

Eivissa, 10 de juny de 2013

 

La Secretaria Tècnica de l’Àrea d’Esports i Joventut

i de l’Àrea de Cultura, Turisme i Agricultura,

 

Annex

RDT/1/2013, per la qual es regulen determinats aspectes conformadors de la prestació de serveis turístics a establiments i en activitats turístics

L’article 70.3 de la Llei orgànica 1/2007, d’1 de març, per la qual s’aprova l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, contempla com a competència pròpia dels consells insulars, l’ordenació turística en el seu àmbit territorial. Així mateix, correspon als consells insulars l’exercici de la potestat reglamentària de les seues competències pròpies.

Es parteix del fet que la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell de 12 de desembre de 2006 (DOCE 27-12-2006), relativa als serveis en el mercat interior, incorporada a l’ordenament jurídic intern espanyol per la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, ha obligat a adaptar la pràctica totalitat de la normativa reguladora del sector turístic a un règim menys intervencionista, el qual faciliti la llibertat d’establiment i de prestació dels serveis.

En el marc normatiu ara aplicable als establiments i a les activitats turístiques, aquest primer intent d’exercici de la potestat reglamentària en aquesta matèria per part del Consell Insular d’Eivissa no pretén desplaçar per complet el règim establert pel Decret 13/2011, de 25 de febrer, pel qual s’estableixen les disposicions generals necessàries per facilitar la llibertat d’establiment i de prestació de serveis turístics, la regulació de la declaració responsable i la simplificació dels procediments administratius en matèria turística, per als habitatges turístics de vacacions i aplicable a qualsevol establiment d’allotjament turístic i el Decret 20/2011, de 18 de març, pel qual s’estableixen les disposicions generals de classificació de la categoria dels establiments d’allotjament turístic en hotel, hotel apartament i apartament turístic de les Illes Balears, sinó, més bé, partint d’ells resulta necessari modificar i concretar les següents qüestions:

Inicialment, cal significar que la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, únicament fixa la classificació dels establiments d’allotjament turístic de les Illes Balears, per la qual cosa es fa necessari regular d’una manera més detallada alguns dels requisits i els serveis mínims exigibles als establiments hotelers i als apartaments turístics.

Entre aquestes previsions, s’han de fixar quines han de ser les condicions mínimes dels apartaments turístics que vulguin prestar el servei de menjador.

A partir de la possibilitat que permet l’apartat 3 de l’article 5 del Decret 13/2011, de 25 de febrer, pel qual s’estableixen les disposicions generals necessàries per facilitar la llibertat d’establiment i de prestació de serveis turístics, la regulació de la declaració responsable i la simplificació dels procediments administratius en matèria turística, per als habitatges turístics de vacacions i aplicable a qualsevol establiment d’allotjament turístic, es vol concretar quins serveis han de tenir la consideració de turístics si es presten juntament amb el d’allotjament.

Per a la inscripció dels establiments d’oferta d’entreteniment en el Registre d’empreses, activitats i establiments turístics, resulta necessari establir el contingut mínim de l’informe descriptiu previst en el Decret 13/2011, de 25 de febrer.

Així mateix, la derogació del Decret 54/2005, de 20 de maig, pel qual s’ordena i es regula l’oferta de restauració a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ha comportat que no resulti exigible l’existència de serveis sanitaris a disposició dels clients, així com tampoc es preveu ara la exhibició d’una placa identificativa. Davant aquesta situació, resulta necessària la cobertura d’aquest buit legal, en ordre, d’una banda, al manteniment d’uns estàndards de qualitat i, de l’altra, que la persona usuària de serveis turístics sigui coneixedora d’una mínima informació sobre l’establiment.

Altrament, al Decret 20/2011, de 18 de març, pel qual s’estableixen les disposicions generals de classificació de la categoria dels establiments d’allotjament turístic en hotel, hotel apartament i apartament turístic de les Illes Balears, a diferència de la descripció que es fa de les unitats d’allotjament corresponents als establiments hotelers, el criteri 60 aplicable als apartaments turístics no resulta prou precís, en no incloure el bany a la descripció de la unitat d’allotjament. A més, tampoc es precisa el nombre d’unitats d’allotjament de cortesia de què poden disposar els establiments. En conseqüència, ambdues qüestions requereixen la seua concreció.

També resulta oportú incloure les definicions de suite, suite júnior, estudi, unitat de cortesia o  les destinades al personal de l’establiment.

Amb la premissa que la norma 11 del Pla territorial insular d’Eivissa prohibeix la instal·lació de nous càmpings, resulta coherent precisar quines actuacions han de ser permeses als existents.

 

Títol I

Dels serveis i els establiments turístics en general

 

CAPÍTOL I

Disposicions generals

Article 1. Objecte i àmbit

És objecte d’aquest Reglament la regulació de determinats aspectes conformadors de la prestació de serveis turístics a establiments i en activitats turístics en l’àmbit territorial de l’illa d’Eivissa.

Article 2. Serveis turístics a establiments d’allotjament turístic

1. Són aquells adreçats a atendre les demandes de les persones usuàries dels establiments d’allotjament turístic, incloent-t’hi el gaudi de les instal·lacions i locals.

2. La prestació del servei d’allotjament es considera servei turístic quan s’ofereix en combinació amb qualsevol dels següents:

a) Servei de neteja periòdica inclosa en el preu, de les unitats d’allotjament i/o instal·lacions comunes mentre hi són allotjats els hostes.

b) Canvi de roba de llit i bany inclòs en el preu.

c) Cambres de bany i serveis higiènics amb els elements necessaris per a la seva immediata utilització, amb reposició i neteja incloses en el preu.

d) Servei de menjador en el mateix establiment.

e) Servei de bugaderia.

f) Servei d’habitacions.

g) Servei de recepció, seguretat i/o vigilància.

3. La prestació d’aquests serveis implica l’obligació de trobar-se inscrit en el Registre insular d’empreses, activitats i establiments turístics d’Eivissa.

4. L’obligatorietat de la prestació dels serveis turístics ve exigida en funció de la tipologia de l’allotjament i la seva categoria, sens perjudici que uns vagin inclusos en el preu de la pernoctació o jornada i altres es puguin pagar a banda.

Article 3. Serveis turístics a establiments d’oferta d’entreteniment

1. Per a la inscripció dels establiments d’oferta d’entreteniment en el Registre d’empreses, activitats i establiments turístics, les persones interessades hauran d’observar les prescripcions que estableix l’article 19 del Decret 13/2011, de 25 de febrer, i l’informe descriptiu ha d’incloure el contingut mínim següent:

a) Nom, adreça, grup, i, si escau, número de registre.

b) Nombre de places als espais habilitats per als clients.

c) Descripció de les zones comunes, si escau, amb la seua ubicació, la superfície i el nombre: vestíbul, serveis higiènics generals, sales i altres dependències i instal·lacions (escenari, pista, atraccions, botigues, restaurants, cafeteries o bars, aparcaments, etc.)

d) Croquis o plànols de l’establiment amb totes les dades reflectides en l’informe.

 

2. El nombre de places que ha d’assenyalar-se a l’informe descriptiu, que acompanya la declaració responsable d’inici de l’activitat (DRIAT), ha d’entendre’s com l’aforament màxim resultant de l’aplicació de la disposició normativa de seguretat en cas d’incendi, o altra disposició que reguli l’aforament, que li sigui d’aplicació.

Article 4. Plaques identificatives

En tots els establiments turístics serà obligatòria l’exhibició, en la part exterior de l’entrada principal, en lloc destacat i visible, de la placa identificativa normal·litzada en la qual figuri el distintiu corresponent al grup i, si n’és el cas, a la categoria, d’acord amb el model de l’annex.

 

CAPÍTOL II

Disposicions comuns a establiments hotelers i apartaments turístics

Article 5. Definicions

1. Habitació: unitat d’allotjament integrada en un edifici hoteler dotada del mobiliari i les instal·lacions necessàries per pernoctar i una cambra i/o servei de bany, segons correspongui.

2. Apartament: unitat d’allotjament composta com a mínim d’un dormitori independent, una cambra de bany i dotada del mobiliari i instal·lacions necessàries per a la conservació, elaboració i consum d’aliments.

3. Estudi: unitat d’allotjament composta per una sala conjunta d’estar-menjador-dormitori, una cambra de bany i una cuina (incorporada o no a la sala). En el cas dels situats a establiments classificats dins del grup d’hotel apartaments, almenys el 80 % dels estudis tendran unes dimensions majors o iguals a 15 m², quedant excloses d’aquest còmput tant la superfície ocupada per l’espai dedicat a cuina, com la superfície de la peça corresponent al bany.

4. Júnior suite: habitació doble amb bany i saló.

5. Suite: és el conjunt de dues o més habitacions dobles, amb els seus corresponents banys i un saló en comú. Aquesta definició concreta el criteri 71 dels corresponents als establiments hotelers del Decret 20/2011, de 18 de març, pel qual s’estableixen les disposicions generals de classificació de la categoria dels establiments d’allotjament turístic en hotel, hotel apartament i apartament turístic de les Illes Balears.

6. Habitació o apartament de cortesia: S’entenen per serveis de cortesia aquells que tenen per objecte oferir a la persona usuària de serveis turístics, amb caràcter previ al check in o posterior al check out, la possibilitat de poder fer ús amb caràcter gratuït dels serveis turístics que consideri oportuns l’establiment. Aquests serveis podran ser prestats a unitats d’allotjament amb aquesta exclusiva finalitat i/o a espais habilitats per complir aquesta funció, els quals hauran de senyalitzar-se amb cartells indicatius.

7. Unitats d’allotjament de personal: Exclusivament es trobaran a disposició del personal que pernocti a l’establiment. La seua ubicació haurà d’estar completament independitzada de la zona de clients i senyalitzar-se amb cartells indicatius.

 

Article 6. Turisme familiar

1. A les unitats d’allotjament dels establiments hotelers i els apartaments turístics es podran allotjar, a més de la seua capacitat registrada, fins a dos infants menors de dotze anys. En tot cas, aquesta ocupació té caràcter excepcional, és potestativa i la comercialització de la unitat d’allotjament haurà de ser per la seua capacitat registrada.

2. En aquest cas no regiran les prescripcions assenyalades per a la instal·lació de llits supletoris.

 

Article 7. Habitacions i apartaments de cortesia

El nombre d’habitacions o apartaments de cortesia per a entrades i sortides no pot superar el 5% del nombre d’habitacions o unitats d’allotjament inscrites en el Registre insular d’empreses, activitats i establiments turístics d’Eivissa. Es permetrà una unitat d’allotjament de cortesia en aquells establiments que per la seua capacitat no puguin assolir aquest percentatge.

 

TÍTOL II

Disposicions específiques per establiments d’allotjament turístic

 

CAPÍTOL I

Apartaments turístics

Article 8. Prestació del servei de menjador en els apartaments turístics

Els establiments d’allotjament turístic classificats dins del grup d’apartaments turístics podran oferir als seus clients el servei de menjador si aquest es presta a l’establiment d’oferta de restauració inscrit en el Registre d’empreses, activitats i establiments turístics situat dins de la superfície afecta als apartaments turístics.

Article 9. Desenvolupament del criteri 60 del Decret 20/2011, de 18 de març, pel qual s’estableixen les disposicions generals de classificació de la categoria dels establiments d’allotjament turístic en hotel, hotel apartament i apartament turístic de les Illes Balears

Al criteri 60 corresponent a apartaments cal entendre que dins del concepte ‘apartaments’ s’inclou també, a més d’un dormitori independent, la superfície de la cambra de bany. Queden excloses les terrasses.

 

CAPÍTOL II

Establiments hotelers

Article 10. Llits supletoris

1. Els establiments hotelers poden instal·lar llits supletoris, el nombre total dels quals no podrà excedir del 25% del nombre d’habitacions de l’establiment. En tot cas, la seua instal·lació té caràcter excepcional, és potestativa i no podran comercialitzar-se les habitacions com a triples.

2. No és permesa la instal·lació de més d’un llit supletori a la mateixa habitació, ni la seua instal·lació en habitacions individuals.

 

TÍTOL III

Disposicions específiques per establiments de restauració

Article 11. Aforament dels establiments de restauració

El nombre de places en sala, barra i terrassa que ha d’assenyalar-se a l’informe descriptiu, que acompanya a la declaració responsable d’inici de l’activitat (DRIAT), ha d’entendre’s com l’aforament màxim resultant de l’aplicació de la disposició normativa de seguretat en cas d’incendi, o altra disposició que reguli l’aforament, que li sigui d’aplicació.

Article 12. Serveis sanitaris per clients als establiments de restauració

Als nous establiments de restauració, els serveis sanitaris seran independents per a homes i dones i disposaran, almenys, d’un lavabo, un vàter i un urinari al de homes, i d’un lavabo i un vàter al de dones.

Quan el personal tècnic que redacti la documentació tècnica necessària consideri la no viabilitat de la instal·lació prevista a l’apartat anterior, podrà optar per un lavabo comú en l’espai d’accés als serveis sanitaris i, si n’és el cas, per no haver de disposar d’urinari.

 

TÍTOL IV

Guies turístics

Article 13. Requisits de qualitat en la prestació dels serveis

1. Les agències de viatges i altres entitats organitzadores d’excursions hauran d’elaborar i conservar als seus arxius, durant un termini de dos anys, a disposició de la inspecció de turisme, la relació de les visites i les excursions organitzades, amb indicació de la guia de turisme que hagin prestat servei a cadascuna d’elles, del seu nombre de persones usuàries, així com del seu itinerari.

2. S’entén per punt d’inici o origen de la visita o excursió aquell convingut entre l’entitat organitzadora i la guia de turisme.

3. S’entén per punt final de l’excursió o visita aquell convingut entre l’entitat organitzadora i la guia turística i, en qualsevol cas, aquell darrer punt de la ruta on es requereixin  els serveis de la guia de turisme.

4. El recorregut fins al punt d’origen i des del punt final de l’excursió o visita tendrà la consideració de trasllat.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Càmpings

En concordança amb el que preveu la Norma 11 de l’acord del Ple del Consell Insular d’Eivissa i Formentera de 21 de març de 2005 d’aprovació definitiva del Pla territorial insular d’Eivissa i Formentera, els càmpings situats a l’illa d’Eivissa, inscrits en el Registre d’empreses, activitats i establiments turístics, únicament podran ser objecte d’obres de conservació, manteniment i reforma.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

Apartaments turístics

1. Els apartaments turístics que hagin comunicat la prestació del servei de menjador al Departament de Turisme amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest reglament, no estan obligats a adaptar-se als requisits tècnics previstos en aquest reglament, sempre que coincideixi la seva titularitat amb la de l’establiment de restauració on es presta el servei de menjador.

En qualsevol cas, hauran d’observar la regla general que estableix l’article 8, quan es porti a terme una ampliació de les instal·lacions dels apartaments.

2. En el cas dels establiments classificats dins del grup d’apartaments a l’entrada en vigor del Decret 20/2011, de 18 de març, pel qual s’estableixen les disposicions generals de classificació de la categoria dels establiments d’allotjament turístic en hotel, hotel apartament i apartament turístic de les Illes Balears, l’apartat E del criteri 60 ‘Almenys el 80 % dels apartaments amb dormitori, estar i cuina en un sol espai  > 24 m²’ i el criteri 63, corresponents a apartaments turístics, tendran caràcter optatiu a totes les categories.

3. En el cas dels establiments classificats dins del grup d’apartaments a l’entrada en vigor del Decret 20/2011, de 18 de març, pel qual s’estableixen les disposicions generals de classificació de la categoria dels establiments d’allotjament turístic en hotel, hotel apartament i apartament turístic de les Illes Balears, el criteri 5 ‘Accés de clients independent de l’accés de serveis i mercaderies’, corresponent a apartaments turístics, tendrà caràcter optatiu a totes les categories.

Segona

Establiments de restauració

Els establiments de restauració que ja es trobin inscrits en el Registre insular d’empreses, activitats i establiments turístics d’Eivissa no estan obligats a adaptar-se als requisits tècnics previstos en aquest reglament, excepte quan portin a terme una ampliació de la superfície de les instal·lacions.

DISPOSICIÓ FINAL

Entrada en vigor.

Aquest Reglament entrarà en vigor després de vint dies al de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.