Butlletí Oficial de les Illes Balears

Atès que durant el termini d’exposició al públic no s’ha presentat cap reclamació, objecció i/o observació contra l’acord d’aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança Municipal d’Animals Domèstics de Companyia de l’Ajuntament de Pollença (annex expedient núm. 3217), adoptat per l’Ajuntament Ple en sessió ordinària celebrada dia 26 de març de 2013, ha resultat definitivament aprovat segons el que disposa l’article 102 c) de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, i per aquest motiu, en compliment del que disposa l’article 103 de l’esmentada Llei, es publica íntegrament el text normatiu de l’Ordenança:

 

“ORDENANÇA MUNICIPAL D’ANIMALS DOMÈSTICS DE COMPANYIA

 

CAPÍTOL I. Objecte.

Article 1. Aquesta ordenança regula la tinença i la integració dels animals de companyia a la societat urbana del terme municipal de Pollença.

Article 2. Es consideren animals de companyia, als efectes d’aquesta ordenança, els que es crien i reprodueixen amb la finalitat de conviure amb l’home, no lucrativament, en especial totes les subespècies i varietats de cans i de moixos.

Article 3. Correspon a l’Àrea de Medi Ambient d’aquest Ajuntament el desenvolupament i la gestió administrativa del contingut de la present ordenança.

Article 4. La tinença d’altres animals domèstics no qualificats de companyia en domicilis particulars estarà sotmesa a l’autorització expressa d’aquest Ajuntament.

L’autorització determinarà les obligacions del propietari de l’animal no considerat de companyia. Es farà referència a les condicions higièniques i sanitàries i a les relatives tant a les molèsties que pugui provocar l’animal com a la seva perillositat.

 

CAPÍTOL II. De les activitats relacionades amb els animals de companyia.

Article 5.  Constitueixen activitats comercials, industrials, professionals i de serveis subjectes a aquesta ordenança, les següents:

•    Guarderies d’animals de companyia.

•    Comerços dedicats a la compravenda d’animals domèstics.

•    Consultoris i clíniques d’animals de companyia.

•    Exposicions, exhibicions i concursos.

•    Centres d’ensinistrament.

•    Qualssevol altres activitats anàlogues o simultànies a l’exercici d’algunes de les anteriorment ressenyades.

Article 6. Les activitats detallades a l’article 5 hauran de complir les mesures establertes sobre llicències d’instal•lacions inicials, com també complir els requisits de Nucli Zoològic, Llei de Protecció d’Animals i d’altres lleis i reglaments existents al respecte.

Per tal de controlar i assegurar el compliment de les mesures, aquestes activitats estaran subjectes a la permanent inspecció dels serveis tècnics municipals. Si del resultat de les inspeccions practicades es detecten anomalies, la batlia podrà adoptar alguna de les resolucions següents:

•    Concedir un termini per adoptar mesures correctores, sense expressar la suspensió de l’exercici de l’activitat.

•    Suspendre parcialment l’exercici de l’activitat, que podrà afectar l’ús de determinades instal•lacions, prestacions de serveis concrets, etc., fins que s’adoptin les mesures correctores que procedeixi.

•    Suspendre temporalment la llicència municipal, suspensió que comportarà el cessament total de l’activitat durant el temps necessari per adoptar les mesures correctores oportunes.

•    La resolució que en aquest sentit adopti la batlia estarà en funció de l’informe efectuat pels serveis tècnics municipals competents, com a resultat de la inspecció practicada, tot això sense perjudici de la incoació del procediment sancionador si procedeix.

 

CAPÍTOL III. De la tinença i tracte dels animals de companyia.

Article 7. Amb caràcter general s’autoritza la tinença d’animals domèstics de companyia als habitatges urbans, tinença que queda condicionada a les circumstàncies higièniques òptimes del seu allotjament, l’absència de risc en l’aspecte sanitari i de seguretat per a les persones que conviuen amb l’animal i a la inexistència de molèsties per als veïnats.

Article 8. Els posseïdors d’un animal de companyia han de proporcionar-li aliment, aigua, l’allotjament i les condicions ambientals d’espai, ventilació, humitat, temperatura, llum, aixopluc i cures necessàries per evitar que l’animal pateixi cap sofriment i per satisfer les seves necessitats vitals.

Article 9. De conformitat amb la legislació aplicable, es prohibeix expressament:

•    Maltractar o agredir físicament els animals o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els causi sofriment o danys injustificats.

•    Abandonar-los.

•    Mantenir-los en instal•lacions inadequades des del punt de vista higiènic i sanitari.

•    Practicar-los mutilacions, llevat de les controlades pels veterinaris en cas de necessitat o per mantenir les característiques de la raça.

•    No facilitar-los l’alimentació necessària per subsistir.

•    Fer-ne donació com a premi, recompensa o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa distinta a la transacció onerosa d’animals.

•    Vendre’ls a laboratoris o clíniques sense control de l’administració.

•    Exercir la venda ambulant d’animals de companyia.

•    L’ús d’animals en espectacles, lluites i altres activitats, si impliquen sofriment, burles o tractaments antinaturals, o bé si poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen.

Es consideren incloses en aquest article totes les prohibicions especificades en els articles 3.2 i 4 de la Llei 1/1992 de Protecció d’animals que viuen en l’entorn humà.

Article 10. Allotjament:

1. La tinença d’animals de companyia que hagin de romandre en espais annexos a l’habitatge (galeries, terrasses, etc.), disposaran d’un habitacle en què arrecerar-se de les incidències del temps; aquest habitacle haurà de tenir una altura suficient que permeti a l’animal estar dret amb el coll i cap drets, i la seva amplària li haurà de permetre poder donar la volta sobre ell mateix.

2. La retirada dels excrements i de les orines s’ha de fer de forma quotidiana. S’han de mantenir els allotjaments nets, desinfectats i desinsectats convenientment.

3. Els cans de guarda i, de forma general, els animals de companyia que es mantenen fermats o en un espai reduït, no poden restar en aquestes condicions de forma permanent. Els animals de companyia en edat subadulta han de disposar d’un grau superior de llibertat de moviments. Així mateix, han de poder accedir a una caseta o recer destinat a protegir-los de la intempèrie.

4. Si els animals han d’estar fermats, la longitud del fermall no podrà ser inferior a la mida resultant de multiplicar per tres la longitud de l’animal, presa des del morro fins al naixement de la cua.

5. El recer ha de ser impermeable, alhora que ventilat, i s’han de prendre les mesures que calgui per tal d’evitar-ne l’escalfament excessiu durant els mesos d’estiu.

6. En els habitatges urbans es podrà posseir un nombre màxim d’animals de companyia que vendrà determinat per la possibilitat de mantenir-los segons les especificacions de l’article 7, i sempre que el seu nombre no provoqui molèsties als veïnats.

7. No podran retenir-se com animals domèstics o de companyia els que pertanyen a espècies protegides o en risc d’extinció, ni aquells que no puguin adaptar-se a la captivitat, bé per les seves condicions naturals, bé per representar un perill per a la salut i la seguretat de les persones o d’altres animals que convisquin amb ells.

8. Queda prohibit maltractar o sotmetre els animals a qualsevol tipus de crueltat, tant per part dels propietaris o posseïdors com de terceres persones, sigui quina sigui l’espècie o situació de l’animal.

9. Els cans de vigilància han de d’estar sota el control dels seus propietaris o persones responsables, els quals han de tenir-los de manera que els vianants no preguin cap mal i que l’animal no pugui abandonar el recinte i atacar qui circuli per la via pública. S’haurà de col•locar en lloc visible un rètol que adverteixi del perill de l’existència d’un ca de vigilància al recinte.

Article 11. En el cas dels cans que hagin de romandre fermats a un punt fix, el mètode de subjecció hauran de ser les cadenes escorredores. Les cadenes fixes només s’utilitzaran quan la impossibilitat d’instal·lar una cadena escorredora estigui justificada.

El collar i la cadena han de ser proporcionals a la talla i a la força de l’animal i no poden tenir un pes excessiu ni impossibilitar-li els moviments. La longitud de la cadena no pot ser mai inferior a 3 m.

En cap cas el collar dels cans que es mantenen lligats ha de ser la mateixa cadena que el ferma, ni un collar de força o que produeixi estrangulació.

 

CAPÍTOL IV. De la circulació dels animals de companyia.

Article 12. Els propietaris o posseïdors d’animals de companyia adoptaran les mesures necessàries per tal que aquests animals no puguin anar lliurement, sense ésser-hi conduïts, per la via i espais lliures públics o propietats privades alienes al propietari.

Resta prohibida la circulació per les vies públiques d’aquells animals que no vagin acompanyats i conduïts mitjançant cadena, corretja o cordó resistent; també aniran proveïts de morrió quan es tracti d’espècies catalogades per la legislació vigent com a potencialment perilloses i quan el temperament de l’animal ho aconselli, sempre sota la responsabilitat de l’amo o posseïdor. L’autoritat municipal pot ordenar l’ús de morrió quan les circumstàncies així ho aconsellin i mentre aquestes circumstàncies no canviïn.

Queden exceptuats de circular amb subjecció els animals de companyia que discorrin per espais lliures en els quals s’autoritzi expressament i dins els límits i en les condicions que es determinin en cada cas. Aquestes zones urbanes hauran d’estar allunyades dels espais dedicats a jocs infantils.

Queda prohibida la circulació d’animals d’espècies salvatges, fins i tot domesticats, sense excepció, per les vies i espais públics o privats de concurrència pública.

Queda prohibit l’accés d’animals de companyia a les piscines públiques durant tot l’any, i a les platges en temporada de bany, compresa en defecte d’altra definició per part de l’Ajuntament entre els mesos d’abril a octubre, ambdós inclosos.

Es permetrà el bany d’animals domèstics en aquelles zones de les platges del municipi específicament habilitades i senyalitzades a l’efecte per part de l’Ajuntament.

Article 13. Queda prohibida l’entrada d’animals de companyia a locals destinats a la fabricació, venda, emmagatzemament, transport o manipulació d’aliments.

Els propietaris d’hotels, pensions, bars, restaurants, cafeteries i similars, podran prohibir, al seu criteri, l’entrada i permanència d’animals domèstics als seus establiments, i hauran d’assenyalar aquesta prohibició visiblement a l’entrada. Encara que es permeti l’entrada i permanència d’animals, s’hauran de complir els requisits que exigeix aquesta ordenança i l’ordre del Ministeri de Governació de 14 de juny de 1976.

Queda prohibida l’entrada d’animals de companyia a locals d’espectacles públics, esportius i culturals.

Les anteriors limitacions i prohibicions no seran aplicables als cans guia dels invidents, el tractament dels quals s’adaptarà al que estableix el Reial Decret 3250/83 de dia 7 de desembre i Ordre de juny de 1985.

Article 14. Està prohibit deixar els excrements dels animals de companyia a les vies i espais públics o privats de concurrència pública. Els propietaris o posseïdors dels animals són responsables de l’eliminació correcta d’aquestes deposicions, i les hauran de recollir mitjançant bosses de plàstic o paper, embolcalls o recollidors especialment indicats per a aquesta finalitat, que seran facilitats pels serveis municipals. En el cas que es produeixi la infracció d’aquesta norma, els agents de l’autoritat podran requerir al propietari o a la persona que condueixi l’animal que retiri les deposicions; si no ho fa, els agents podran imposar la sanció pertinent.

 

CAPÍTOL V. Dels animals vagabunds.

Article 15. Queda prohibit abandonar animals. Els propietaris d’animals que no els vulguin continuar tenint estan obligats a entregar-los al servei municipal encarregat de la seva acollida o a l’entitat que en tengui delegat el servei, o a una societat protectora d’animals, pagant les corresponents taxes, si escau.

Article 16. Es considerarà que un animal està abandonat quan no dugui cap identificació del seu origen o del seu propietari i no vagi acompanyat de cap persona. En aquest supòsit l’Ajuntament es farà càrrec de l’animal i el retindrà fins a la seva recuperació, cessió, adopció o sacrifici. S’exclouen d’aquesta consideració els moixos assilvestrats que pertanyen a colònies urbanes controlades en el marc de les actuacions municipals de control ètic de la població d’aquesta espècie.

Article 17. Es consideren vagabunds els animals en els quals concorri alguna de les circumstàncies següents:

•    No tenir amo conegut ni domicili o no estar censat.

•    Circular per les vies i espais públics o privats de concurrència  pública sense ésser conduït per una persona, encara que estigui proveït de collar amb placa, medalla o xapa d’identificació. No tendrà la consideració de ca vagabund aquell que camini vora el seu amo o posseïdor, proveït de microxip, collar i amb la medalla o placa que permeti la seva identificació, malgrat que circumstancialment no sigui conduït amb la corretja o cadena.

•    Els moixos assilvestrats subjectes a programes de control municipal i que formin part de colònies urbanes controlades no seran considerats animals vagabunds.

Article 18.  Els moixos assilvestrats que formen part de les colònies dels programes municipals de control ètic de les poblacions, poden viure lliurement en el carrer, i hi haurà designades unes àrees específiques o zones de les colònies controlades on rebran alimentació de forma regular. Els individus que formen part de les colònies són individus esterilitzats i controlats pels serveis municipals o bé per les empreses associades o contractades que en tenguin encarregat aquest servei, per tal de garantir el control del creixement, el benestar dels animals i evitar les molèsties al veïnatge.

Article 19. Els animals en general, i particularment els cans, qualificats com a vagabunds, seran recollits pels serveis que depenguin de l’Ajuntament o per l’associació o entitat legalment constituïda que l’Ajuntament designi, i se’n farà càrrec o els retindrà fins que es recuperin, se cedeixin, s’adoptin o se sacrifiquin.

En el cas que l’animal porti algun sistema identificatiu, els corresponents serveis municipals avisaran el propietari, que disposarà d’un termini per recuperar-lo i que haurà d’abonar prèviament les depeses que ha originat el seu manteniment. Un cop transcorregut aquest temps, l’animal es considerarà legalment abandonat.

Els animals vagabunds dipositats en el centre de recollida municipal, hi romandran com a mínim 15 dies, el temps que marca la Llei de Protecció d’Animals. Un cop transcorregut aquest termini sense que hagin estat objecte de recuperació, l’animal podrà ser ofert en adopció. Els animals no recuperats pels seus propietaris, que no puguin ser adoptats, no podran ser sacrificats fins el sisè dia, comptat a partir de l’acabament del termini establert per a la seva recuperació. Si es tracta d’animals salvatges, domesticats o no, i no sotmesos a normativa específica de protecció, seran objecte d’oferta a zoològics o entitats semblants, i en cap cas seran oferts en adopció a particulars.

Tant el sacrifici com l’esterilització es faran sota control veterinari, mitjançant mètodes que impliquin el mínim patiment o que provoquin una pèrdua de consciència immediata.

No s’acceptarà l’abandonament condicional d’animals en el centre d’acollida. S’entén per abandonament condicional aquell en el qual, un cop assolida la condició d’animal abandonat segons aquesta normativa, es vol recobrar la plenitud de drets sobre l’animal.

 

CAPÍTOL VI. Normes sanitàries.

Article 20. Els veterinaris de l’administració pública, les clíniques i els consultoris veterinaris han de tenir un arxiu amb la fitxa tècnica clínica dels animals objecte de vacunació o de tractament obligatori, la qual ha d’estar a disposició de l’autoritat competent.

Article 21. Els veterinaris estan obligats a comunicar qualsevol malaltia transmissible de l’animal a l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Pollença, perquè, independentment de les mesures zoosanitàries individuals, es posin en marxa les corresponents mesures higièniques i sanitàries de protecció civil.

Si cal sacrificar l’animal, s’haurà de fer sota el control i la responsabilitat d’un veterinari i s’hauran d’utilitzar mètodes que impliquin el mínim sofriment i que li provoquin una pèrdua de consciència immediata.

Article 22.  D’acord amb la normativa vigent, els posseïdors de cans, moixos i altres animals domèstics estaran obligats a vacunar-los o a fer tractaments contra aquelles malalties objecte de prevenció.

Cada propietari o posseïdor haurà de disposar de la corresponent cartilla sanitària, en la qual s’especificaran les característiques de l’animal, el seu estat sanitari i les dades necessàries sobre la identitat del propietari.

Article 23. Els propietaris dels animals de companyia que hagin agredit i lesionat alguna persona estan obligats a:

1.    Facilitar les dades de l’animal agressor i les seves pròpies a la persona agredida, als seus representants legals i a les autoritats competents que ho sol·licitin.

2.    Comunicar-ho a l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament en un termini màxim de 24 hores després dels fets i posar-se a disposició de les autoritats municipals.

3.    Sotmetre l’animal agressor a observació veterinària obligatòria, que s’haurà de fer al mateix domicili del propietari de l’animal si les condicions d’infraestructura ho permeten o a les instal•lacions municipals, i seguir les disposicions que determini el veterinari.

4.    Presentar, a l’Àrea de Medi Ambient o on aquesta determini, la documentació sanitària de l’animal i el certificat veterinari de l’observació veterinària en un termini no superior a les 48 hores d’haver-se produït la lesió i no superior als 14 dies d’haver-se iniciat l’observació veterinària.

5.    Comunicar a l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament qualsevol incidència que es produeixi (mort de l’animal, robatori, pèrdua, desaparició, trasllat, etc.) durant el període d’observació veterinària.

6.    Quan les circumstàncies ho aconsellin i l’autoritat sanitària municipal ho consideri necessari, es podrà obligar a recloure l’animal agressor per sotmetre’l al període d’observació veterinària.

Si l’animal té propietari conegut, les despeses de manteniment aniran al seu càrrec.

Si el propietari de l’animal agressor no té la documentació adequada, es podrà iniciar el corresponent expedient sancionador.

 

CAPÍTOL VII. Cens municipal.

Article 24. Els posseïdors de cans han de censar els animals en el corresponent cens municipal dins el termini màxim de tres mesos a comptar des de la data de naixement o d’adquisició de l’animal. La inscripció en el cens municipal es farà a través de les consultes veterinàries acreditades en el municipi.

Article 25. Els propietaris d’animals catalogats com a potencialment perillosos segons la legislació vigent, a més, hauran de disposar de la corresponent llicència de tinença i formalitzar la sol•licitud d’inscripció en el Registre d’animals potencialment perillosos; aquesta tramitació es farà a través de les oficines municipals, després de presentar la documentació especificada en el Reial Decret 287/2002 pel qual es desenvolupa la Llei 50/1999, sobre règim jurídic per a la tinença d’animals potencialment perillosos.

Article 26. Les baixes per mort o desaparició d’aquests animals hauran de ser comunicades pels seus propietaris o posseïdors a l’oficina municipal corresponent, en un termini màxim de 15 dies, i alhora s’haurà de presentar la documentació de l’animal.

Article 27. Les persones que transfereixin la propietat d’un animal o que canviïn d’adreça o de població estan obligades a comunicar aquest fet i les dades del nou propietari i la nova adreça al cens municipal esmentat, en un termini no superior a 15 dies.

Article 28. El cens municipal constituirà la base per a la formalització de les liquidacions d’arbitri sobre tinença i circulació d’animals.

Article 29. El marcatge dels animals de companyia s’ha de fer obligatòriament mitjançant el següent sistema, que s’adaptarà en tot cas a la normativa de la Unió Europea:

•    Implantació d’un microxip.

El microxip consta d’un codi alfanumèric que permet identificar l’animal i garantir la no duplicitat.

El microxip s’ha d’implantar al costat esquerre del coll de l’animal. En el cas que per una circumstància justificada no sigui possible la implantació del microxip al costat esquerre del coll de l’animal, s’haurà d’implantar a la zona de la creu, entre les dues espatlles, i es farà constar expressament en el document d’identificació.

El marcatge dels animals de companyia l’ha de realitzar personal especialitzat en condicions d’asèpsia.

La persona o entitat responsable del marcatge de l’animal ha de lliurar al posseïdor de l’animal el document acreditatiu d’aquest fet on han de constar, almenys, les dades següents: el sistema d’identificació utilitzat, les dades de la persona o entitat que realitza aquest marcatge, l’espècie animal i la raça, el sexe i la data de naixement de l’animal.

En qualsevol transacció de l’animal de companyia s’haurà de lliurar al nou posseïdor de l’animal el document acreditatiu de la seva identificació.

En el cas que una marca sigui il·legible s’haurà de realitzar un remarcatge de l’animal. En aquest cas la persona o entitat que realitzi el marcatge haurà de fer constar en el document acreditatiu les dades de la marca anterior.

Article 30. En el moment del registre en el corresponent cens municipal, es lliurarà al propietari la xapa o targeta censal municipal, la qual s’haurà de renovar en els períodes establerts per l’autoritat municipal.

 

CAPÍTOL VII. Infraccions i sancions.

Article 31. Seran infraccions lleus:

• La circulació per la via pública i propietats privades alienes al propietari sense la seva autorització, d’animals que no vagin acompanyats i conduïts mitjançant cadena, corretja o cordó resistent, en el cas que l’animal no sigui considerat com a potencialment perillós segons la legislació vigent.

• Embrutar amb els excrements d’animals les voravies, vies urbanes i espais públics, i qualsevol lloc destinat al trànsit de vianants.

• L’entrada d’animals domèstics a locals destinats a la fabricació, venda, emmagatzematge, transport o manipulació d’aliments.

• L’entrada, circulació i permanència d’animals als locals d’espectacles públics, esportius i culturals, com també a les piscines públiques i a les platges, d’acord amb les disposicions de l’Ordre del Ministeri de la Governació del 14/05/1974. En queden exceptuats els cans guia d’invidents i els cans dels cossos de seguretat en la realització de les seves funcions.

• La possessió d’un ca sense microxip.

• La possessió d’un ca no censat.

• La possessió d’un animal catalogat com a potencialment perillós sense registrar en el Registre d’animals potencialment perillosos.

• La venda d’animals a menors i als incapacitats sense l’autorització de qui en tengui la pàtria potestat o custòdia.

• L’ús d’estris destinats a limitar o impedir la mobilitat dels animals o tenir-los en condicions prohibides.

• L’abandonament no reiterat d’un animal.

• L’incompliment de qualsevol norma o prescripció assenyalada en aquesta ordenança que no estigui classificada com a greu o molt greu.

Article 32. Seran infraccions greus:

•    La circulació per la via pública de cans que no vagin acompanyats i conduïts mitjançant cadena, corretja o cordó resistent, en el cas que l’animal sigui considerat com a potencialment perillós segons la legislació vigent.

•    Obligar els animals a treballar o produir en cas de malaltia o desnutrició; o sobreexplotar-los de manera que es pugui posar en perill la seva salut.

•    El subministrament de substàncies no permeses als animals.

•    L’esterilització, la pràctica de mutilacions innecessàries, les agressions físiques greus i el sacrifici d’animals sense control facultatiu o en contra del que estableix aquesta ordenança.

•    Les agressions físiques que produeixin lesions greus o irreversibles a l’animal.

•    L’alienació d’animals amb malaltia no contagiosa, tret que aquest extrem fos desconegut pel venedor en el moment de la transacció.

•    La venda a laboratoris, clíniques o altres establiments per a l’experimentació, sense l’autorització de l’administració competent.

•    La venda ambulant d’animals fora dels mercats i les fires legalitzades.

•    La no vacunació o la no realització de tractaments sanitaris obligatoris.

•    La possessió, exhibició, compravenda, cessió, donació o qualsevol altra forma de transmissió d’animals, l’espècie dels quals estigui inclosa en els apèndixs II i III de les CITES o C2 de la legislació comunitària sobre la mateixa convenció, sense els permisos d’importació que corresponguin.

•    La tinença d’animals salvatges que no s’adaptin a la captivitat.

Article 33. Seran infraccions molt greus:

•    La reiteració d’infraccions de caràcter greu.

•    L’abandonament reiterat d’un animal.

•    L’alienació d’animals amb malaltia contagiosa, tret que aquesta fos indetectable en el moment de la transacció.

•    Sacrificar un animal sense control veterinari.

•    La celebració d’espectacles de bregues entre animals o d’animals amb l’home.

•    L’ús d’animals en festes o espectacles en què aquests puguin ésser objecte de dany, sofriments, tractaments antinaturals, maltractaments, burles o en els quals es pugui ferir la sensibilitat de l’espectador.

•    La possessió, exhibició, compravenda, cessió, donació o qualsevol altra forma de transmissió d’animals o de les seves parts o derivats, l’espècie dels quals estigui inclosa a l’apèndix I de la CITES o CI de la legislació comunitària sobre la mateixa convenció, sense els permisos d’importació que corresponguin.

Article 34.  

Les infraccions lleus seran sancionades amb multa de 60 a 300€, d’acord amb la Llei 1/92 de 8 d’abril de Protecció d’Animals que viuen en l’entorn urbà.

Les infraccions greus, amb multa de 300,01 a 1.502€.

Les infraccions molt greus, amb multa de 1.502,01 a 15.025€.

La imposició de la sanció es regirà pel que preveu l’article 52 de la Llei 1/92.

Article 35. Les conductes susceptibles de sanció administrativa, una vegada tipificada, i si són objecte de sanció o multa, es graduaran segons els criteris següents:

•    La transcendència social i el perjudici causat per la infracció comesa.

•    L’ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció.

•    La reiteració. Hi haurà reiteració quan hi hagi dues resolucions fermes per fets de la mateixa naturalesa en el període de tres anys, o tres per fets de distinta naturalesa en el mateix període.

Article 36. La imposició de qualsevol sanció prevista per la present ordenança no exclou la responsabilitat civil i penal.

Article 37. Per imposar la sanció prevista per la present ordenança i també per la Llei de Protecció dels Animals, caldrà seguir el procediment sancionador regulat per la Llei de procediment administratiu i pel Decret 14/1994, de 10 de febrer, de l’administració de la CAIB.

Article 38. L’administració local podrà retirar els animals sempre que hi hagi indicis d’infracció de les disposicions de la present ordenança amb caràcter preventiu, mentre no es resolgui l’expedient sancionador que correspongui.

Article 39. Per a la imposició de sancions s’instruirà el corresponent expedient. Abans d’imposar qualsevol sanció se’n donarà vista als interessats perquè en el termini de deu dies presentin les al•legacions, documents o altres proves que creguin oportunes.

Finalitzat aquest termini i presentades les al•legacions i documents o proves, o sense aquestes, la batlia o l’òrgan en què delegui la funció resoldrà l’expedient.

Tot això de conformitat amb els articles 105 c) de la Constitució Espanyola i la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Disposició final primera. Tot el que no es preveu a la present ordenança s’ajustarà al que disposa la Llei 1/1992, de 3 d’abril, de la CAIB i al seu reglament, la Llei estatal 50/1999 i el Reial Decret 287/2002, com també a tota la legislació i normativa de rang superior existents i a les que es puguin legislar posteriorment.

Disposició final segona. Aquesta ordenança entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.”

Contra aquest acord definitiu i modificació del present reglament especial es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent al de la publicació de la present ordenança/reglament. No obstant l’anterior, es pot exercitar, si escau, qualsevol altre recurs que s’estimi pertinent. Tot això de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa i de la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 25 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Pollença, 3 de juny de 2013

EL BATLE
Bartomeu Cifre Ochogavia