Butlletí Oficial de les Illes Balears

Havent transcorregut el termini d'exposició al públic de l'acord d'aprovació inicial de l'Ordenança General Reguladora de la tinença d'animals domèstics i de companyia a l'entorn humà de l'Ajuntament de Selva aprovada pel passat Ple celebrat el dia 13 de març de 2013.

I no havent-se presentat reclamacions, aquest acord queda elevat a definitiu d'acord amb el que disposa la vigent Llei de Bases de Règim Local.

Contra aquesta aprovació definitiva es podrà interposar directament recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos a partir de l'endemà de la publicació d'aquest anunci davant els Jutjats Contenciosos Administratius de Palma de Mallorca, o qualsevol altre recurs que es consideri pertinent.

A continuació es transcriu íntegrament l'esmentada Ordenança no fiscal:

ORDENANÇA REGULADORA DE LA TINENÇA D'ANIMALS DOMÈSTICS I DE COMPANYIA A L'ENTORN HUMÀ

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

TÍTOL I. Objecte

Article 1.

Aquesta ordenança té per objecte la protecció dels animals, la regulació de la integració harmònica dels animals de companyia en la societat urbana del terme municipal de Selva, així com la regulació de la tinença d’animals potencialment perillosos, en el marc de les competències i obligacions municipals.

En tot allò que no preveu aquesta Ordenança, s’haurà d’atenir a la legislació vigent en aquesta matèria, i concretament, a la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de protecció dels animals, el Decret 65/1994 que desenvolupa la llei, l’Ordre de la Conselleria d’Agricultura, Comerç i Indústria, de 21 de maig de 1999, sobre identificació dels animals de companyia i la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos.

Article 2.

Es consideren animals de companyia, als efectes d’aquesta ordenança, els que es crien i reprodueixen amb la finalitat de conviure amb l’home, no lucrativament, en especial totes les subespècies i varietats de cans i de moixos.

Es consideren animals domèstic, als efectes d’aquesta ordenança, tots aquells que es poden criar i conviure en l’ambient humà, sota la tutela i en companyia de les persones (cavalls, ases, ovelles, porcs, animals de ploma,...,)

Article 3.

Correspon al Batle o regidor en qui delegui el desenvolupament i la gestió administrativa del contingut de la present ordenança.

TÍTOL II. DE LA TINENÇA I LA CIRCULACIÓ D’ANIMALS

Capítol I. Activitats relacionades amb els animals de companyia i domèstics

Article 4.

Constitueixen activitats comercials, industrials, professionals i de serveis subjectes a aquesta ordenança, les següents:

• Vivers d’animals de companyia.

• Guarderies d’animals de companyia.

• Comerços dedicats a la compra-venda d’animals de companyia.

• Consultoris i clíniques d’animals de companyia.

• Exposicions, exhibicions i concursos.

• Centres d’ensinistrament.

• Refugis i recintes de custòdia municipal i privada d’animals de companyia, privats, depenents o no d’una associació per a la defensa i protecció dels animals.

• Cementiris d’animals.

• Granges o recintes particulars dedicats a la cria d’animals domèstics d’utilitat per a les persones.

• Qualssevol altres activitats anàlogues o simultànies a l’exercici d’algunes de les anteriorment ressenyades.

Article 5.

Les activitats detallades a l’article 4 hauran de complir les mesures establertes sobre llicències d’instal·lacions inicials, com també complir els requisits de Nucli Zoològic, de la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà i d’altres lleis i reglaments existents al respecte.

Per tal de controlar i assegurar el compliment de les mesures, aquestes activitats estaran subjectes a la permanent inspecció per part dels serveis tècnics municipals. Si del resultat de les inspeccions practicades es detecten anomalies, la batlia podrà adoptar les resolucions i sancions pertinents. La resolució que adopti la batlia estarà en funció de l’informe efectuat pels serveis tècnics municipals competents, com a resultat de la inspecció practicada, tot això sense perjudici de la incoacció del procediment sancionador, si procedeix.

Article 6.

Tots els locals i les instal·lacions adscrits a les activitats a què es refereix l’article 4 de la present ordenança han de complir les condicions estructurals i de serveis que s’adaptin, com a mínim a la normativa de la Llei de protecció animal de la CAIB 1/1992. Els titulars de les activitats a que es refereix l’article 4 tenen la obligació de mantenir els animals en bones condicions higienicosanitàries i realitzar qualsevol tractament preventiu que hagi estat declarat obligatori, així com procurar-los un tracte digne i vetllar pel seu benestar tant físic com psíquic.

Capítol II. Tinença i tracte dels animals de companyia i domèstics

Article 7.

La tinença d’animals domèstics de companyia als habitatges urbans queda condicionada a les circumstàncies higièniques òptimes per al seu allotjament, l’absència de risc en l’aspecte sanitari i de seguretat per a les persones que conviuen amb l’animal i a la inexistència de molèsties per als veïnats i a procurar als animals un tracte i una vida digna.

Article 8.

La tinença d’un animal domèstic i/o de companyia suposa una sèrie d’obligacions ineludibles. Els posseïdors d’un animal de companyia i/o domèstic han de proporcionar-li aliment, aigua, l’allotjament i les condicions ambientals favorables d’espai, ventilació, humitat, temperatura, llum, aixopluc, així com les cures necessàries per evitar que l’animal pateixi cap sofriment ni físic ni psíquic i per satisfer les seves necessitats vitals i higiènicosanitàries.

Article 9.

De conformitat amb la legislació aplicable, es prohibeix expressament:

1. Maltractar o agredir físicament o psíquicament els animals o sotmetre’ls a qualsevol humiliació o pràctica que els causi sofriment i/o danys.

2. Abandonar-los.

3. Sacrificar cans i moixos de forma no eutanàsica.

4. Mantenir-los en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènic i sanitari o inadequades per a les seves característiques i necessitats fisiològiques.

5. Practicar-los mutilacions, llevat de les controlades pels veterinaris en cas de necessitat.

6. Mantenir-los en estat de desnutrició o deshidratació sense que la mesura obeeixi a prescripció facultativa.

7. Mantenir els animals sense proporcionar-los l’atenció sanitària adequada.

8. Emprar tota classe d’artefactes destinats a limitar o impedir la mobilitat dels animals que els produeixin d’anys o patiments o que els impedeixi mantenir el cap en posició normal.

9. Fer-ne donació com a premi, recompensa o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa distinta a la transacció onerosa d’animals.

10. Vendre’ls a laboratoris o clíniques sense control de l’administració.

11. Exercir la venda ambulant sense els permisos corresponents.

12. L’ús d’animals en espectacles, lluites i altres activitats, que impliquen sofriment, burles o tractaments antinaturals.

13. La possessió, compra, venda o qualssevol tipus de transacció d’espècies protegides als convenis internacionals subscrits per l’estat, sense l’autorització pertinent.

14. Es prohibeix l’ensinistrament d’animals per reforçar la seva agressivitat.

Es consideren incloses en aquest article totes les prohibicions especificades en els articles 3 i 4 de la Llei 1/1992 de Protecció d’animals que viuen en l’entorn humà.

Article 10. Allotjament

1. La tinença d’animals de companyia que hagin de romandre en espais annexos a l’habitatge (galeries, terrasses, patis, jardins, etc.), disposaran d’un habitacle impermeable en què arrecerar-se de les inclemències del temps; aquest habitacle haurà de tenir una altura suficient que permeti a l’animal estar dret amb el coll i cap drets, i la seva amplària li haurà de permetre poder donar la volta sobre ell mateix.

2. La retirada dels excrements i de les orines s’ha de fer de forma quotidiana. S’han de mantenir els allotjaments nets, desinfectats i desinsectats convenientment.

3. Els cans i, de forma general, els animals de companyia que es mantenen fermats o en un espai reduït, no poden romandre en aquestes condicions de forma permanent. Si per qualque motiu un ca ha d’estar fermat s’hauran de complir les disposicions de l’apartat 1 d’aquest article i el que indica la llei 1/1992. La longitud del fermall no podrà ser inferior a tres metres i serà com a mínim els resultat de multiplicar per quatre la longitud de l’animal. Aquesta cadena de subjecció se disposarà de manera que l’animal pugui córrer al llarg d’un filferro de la major longitud aplicable. L’animal haurà d’arribar amb comoditat a l’habitacle i als recipients per menjar i beure.

4. En els habitatges urbans es podrà posseir un nombre màxim d’animals de companyia que vendrà determinat per la possibilitat de mantenir-los segons les especificacions de l’article 7, i sempre que el seu nombre no provoqui molèsties al veïnats.

5. No podran retenir-se com animals domèstics o de companyia els que pertanyen a espècies protegides o en risc d’extinció, ni aquells que no puguin adaptar-se a la captivitat, bé per les seves condicions naturals, bé per representar un perill per a la salut i la seguretat de les persones o d’altres animals que convisquin amb ells.

6. Queda prohibit maltractar o sotmetre els animals a qualsevol tipus de crueltat, tant per part dels propietaris o posseïdors com de terceres persones, sigui quina sigui l’espècie o situació de l’animal.

Capítol III. De la circulació dels animals de companyia i domèstics

Article 12.

1. Els propietaris o posseïdors d’animals de companyia, específicament en el cas dels cans, adoptaran les mesures necessàries per tal que aquests animals no puguin circular solts a les vies, espais lliures públics i propietats privades.

2. Hauran de circular convenientment identificats (microxip), vacunats i tractats sanitàriament. Es recomana que els animals també portin una placa identificativa, amb el nom i el telèfon del propietari/ària.

3. Queda prohibida la circulació per les vies públiques d’aquells cans que no vagin acompanyats i conduïts mitjançant cadena, corretja o cordó resistent; també aniran proveïts de morrió quan es tracti d’espècies catalogades per la legislació vigent com a potencialment perilloses i quan el temperament de l’animal ho aconselli i sota la responsabilitat de l’amo o posseïdor. L’autoritat municipal pot ordenar l’ús de morrió quan les circumstàncies així ho aconsellin i mentre aquestes circumstàncies no canviïn.

Es podrà fer excepció d’aquesta norma anterior quan es tracti d’espais rurals de caire privat, sota la responsabilitat i supervisió del seu propietari/ària.

4. Els cans qualificats com a perillosos hauran d’anar sempre amb morrió apropiat a la tipologia de la raça. La corretja o cadena no serà extensible i tendrà un màxim de 1,5 metres.

5. Queden exceptuats de circular subjectes, els animals de companyia que discorrin per espais lliures en els quals s’autoritzi expressament i dins els límits i en les condicions que es determinin en cada cas. Aquestes zones urbanes hauran d’estar allunyades dels espais dedicats a jocs infantils.

6. Queda prohibida la circulació per les vies i espais públics o privats de concurrència pública, d’animals d’espècies salvatges, fins i tot domesticats, sense excepció.

7. Queden exceptuats de circular subjectes i acompanyats els moixos.

8. Queda prohibit l’accés d’animals de companyia a les piscines públiques i a locals tancats d’espectacles públics, esportius i culturals.

9. Queda prohibit rentar o alimentar animals domèstics i de companyia a la via pública.

10. Tenen accés als transports, allotjaments, establiments i locals públics els cans pigall (guia) degudament acreditats.

11. Quan els animals hagin de romandre en vehicles estacionats haurà de ser per períodes curts de temps i adoptant les mesures pertinents perquè l’aireig i la temperatura siguin adients per evitar accidents i molèsties als animals.

Article 13.

Queda prohibida l’entrada d’animals de companyia a locals destinats a la fabricació, venda, emmagatzemament, transport o manipulació d’aliments.

Els propietaris d’hotels, pensions, bars, restaurants, cafeteries i similars, podran prohibir, al seu criteri, l’entrada i permanència d’animals domèstics als seus establiments, assenyalant visiblement a l’entrada aquesta prohibició o possibilitat, complint els requisits de les lleis vigents.

Article 14.

Està prohibit deixar els excrements dels animals de companyia i domèstics a les vies i espais públics, o privats, de concurrència pública. Els propietaris o posseïdors dels animals són responsables de la correcta eliminació d’aquestes deposicions, per tant s'hauran de fer càrrec de recollir-les. En cas que es produeixi la infracció d’aquesta norma, els agents de l’autoritat podran requerir al propietari o a la persona que condueixi l’animal que retiri les deposicions; si no ho fa, els agents podran imposar la sanció pertinent.

Capítol IV. De l’explotació i cria d’animals

Article 15.

1. Queden prohibits en sòl urbà les vaqueries, estables i pallisses, quadres, corrals de bestiar, caneres i altres indústries de cria d’animals. Així mateix, queda prohibida l’explotació domèstica d’aus de corral, conills, coloms i altres animals que puguin ocasionar molèsties als veïnats.

2. Es prohibeix la venda d’animals fora dels establiments o espais autoritzats per a tal activitat.

Capítol V. Animals vagabunds o abandonats

Article 16.

Queda prohibit abandonar animals. Els propietaris dels animals que no vulguin continuar tenint-los, estan obligats a cercar per ells una llar substitutòria on siguin ben tractats o en darrer terme, a entregar-los al servei municipal encarregat de la seva acollida o a l’entitat que en tengui delegat el servei, o a una societat protectora d’animals, pagant les corresponents taxes, si s’escau.

Queda totalment prohibit abandonar espècies salvatges o exòtiques no autòctones al medi.

Article 17.

1. Es considerarà que un animal està abandonat si, a pesar d’anar proveït d’identificació, circula lliurament sense la companyia de cap persona.

2. Es considerarà que un animal és vagabund si no duu identificació ni va acompanyat de cap persona.

Article 18.

1. L’Ajuntament, o l’entitat supramunicipal en qui delegui, recolliran els animals vagabunds o abandonats i els acolliran fins que siguin recuperats, cedits o sacrificats.

2. La captura i transport dels animals vagabunds ha d’estar orientada per criteris tècnics, s’ha d’efectuar utilitzant tècniques i mitjans compatibles amb els imperatius biològics de l’espècie, en condicions higièniques impecables i amb garanties per a la seguretat de les persones en general i del personal encarregat d’aquests serveis en particular.

3. El termini per recuperar un animal abandonat és de vuit dies. En el cas que l’animal porti algun sistema identificatiu, l’Ajuntament o l’entitat supramunicipal que n’ha fet la recollida, avisaran el propietari, que disposarà d’un termini de vuit dies per recuperar-lo, previ pagament de la corresponent taxa de recollida i custòdia d’animals.

4. Una vegada transcorregut el termini legal per a la recuperació dels animals, l’Ajuntament o, si pertoca, l’entitat supramunicipal corresponent podran donar-los en adopció o sacrificar-los.

5. Els animals no recuperats no podran ser sacrificats fins el sisè dia, comptat a partir de la finalització del termini establert per a la seva recuperació. Durant aquest període, l’Ajuntament o l’entitat supramunicipal donarà publicitat de l’existència de l’animal que pugui ser cedit a tercers a fi d’afavorir-ne la seva adopció.

6. Si es tracta d’animals salvatges o exòtics, domesticats o no, i no sotmesos a normativa específica de protecció, seran derivats a entitats protectores específiques de recuperació d’espècies, i entitats semblants, però, en cap cas, oferts en adopció a particulars.

7. El sacrifici i les actuacions sanitàries que fossin necessàries es realitzaran sota control veterinari.

TÍTOL III. NORMES SANITÀRIES

Article 19.

L’Ajuntament ha de col·laborar en la promoció i la divulgació de les vacunes i/o tractaments obligatoris, al mateix temps que vigila el que ordena.

Article 20.

Els posseïdors de cans, moixos i altres animals domèstics estan obligats a vacunar-los i fer els tractaments contra aquelles malalties objecte de prevenció. Entre aquestes vacunes obligatòries s’inclou la vacunació antiràbica, amb caràcter anual.

Cada propietari haurà de disposar de la corresponent cartilla sanitària, en la qual s’especificaran les característiques de l’animal, el seu estat sanitari i les dades necessàries sobre la identitat del propietari.

Article 21.

Els propietaris dels animals de companyia que hagin agredit i/o lesionat alguna persona estan obligats a:

1. Facilitar les dades de l’animal agressor i les seves pròpies a la persona agredida, als seus representants legals i a les autoritats competents que ho sol·licitin.

2. Comunicar-ho, en un termini màxim de 24 hores posteriors als fets, a les dependències de la Policia Local o a l’Ajuntament i posar-se a disposició de les autoritats municipals.

3. Sotmetre l’animal agressor a observació veterinària obligatòria, que s’haurà de fer al mateix domicili del propietari de l’animal si les condicions d’infraestructura ho permeten o, en cas contrari, a les dependències que indiquin els serveis municipals, i seguir les disposicions que determini el veterinari.

4. Presentar a l’Ajuntament, o on aquesta determini, la documentació sanitària de l’animal, en un termini no superior a les 48 hores d’haver-se produït las lesió, així com el certificat de l’observació veterinària, en un termini no superior als 14 dies d’haver-se iniciat el període d’observació.

5. Comunicar a l’Ajuntament qualsevol incidència que es produeixi (mort de l’animal, robatori, pèrdua, desaparició, trasllat, etc.) durant el període d’observació veterinària.

6. Quan les circumstàncies ho aconsellin i l’autoritat sanitària municipal ho consideri necessari, es podrà obligar a recloure l’animal agressor per sotmetre’l al període d’observació veterinària.

7. Si l’animal té propietari conegut, les despeses de manteniment aniran a càrrec seu.

8. Si el propietari de l’animal agressor no té la documentació adequada, es podrà iniciar el corresponent expedient sancionador.

Article 22.

Els veterinaris de l’administració pública, les clíniques i els consultoris veterinaris han de tenir un arxiu amb la fitxa tècnica clínica dels animals objecte de vacunació o de tractament obligatori, la qual ha d’estar a disposició de l’autoritat competent.

Article 23.

Qualsevol veterinari establert al municipi estarà obligat a comunicar qualsevol malaltia transmissible que detecti perquè, independentment de les mesures zoosanitàries individuals, es posin en marxa les corresponents mesures de salut pública.

TÍTOL IV. CENS MUNICIPAL

Article 24.

Els propietaris d'animals de companyia de l’espècie canina estan obligats a identificar-los. En el cas de moixos i la resta d'animals de companyia, la identificació és voluntària. Els cans s’identificaran individualment mitjançant la implantació d’un transponder o microxip, d’acord amb l’ordre del Conseller d’Agricultura de 21 de maig de 1999. Els cans identificats han de quedar inscrits al Registre d’identificació d’animals de companyia de les Illes Balears.

Article 25.

El Cens caní municipal ha d’estar format pels cans del terme municipal de Selva inscrits al Registre d'identificació d'animals de companyia de les Illes Balears. A aquest efecte, l'Administració municipal ha d’efectuar les altes, les baixes, els canvis de domicili o altres modificacions que es produeixin i que afectin els cans que integren el Cens municipal per tal de dur a terme la corresponent actualització del Registre esmentat.

Així mateix els propietaris d'animals de companyia han de comunicar els canvis que es produeixin respecte de les dades d'identificació de l'animal en el termini d'un mes. Aquesta comunicació es podrà fer als centres veterinaris autoritzats o bé a l’Ajuntament.

TÍTOL V. DE LA TINENÇA D’ANIMALS POTENCIALMENT PERILLOSOS

Article 26.

Tenen la consideració d’animals potencialment perillosos als efectes d’aquesta Ordenança, i d’acord amb l’article 2 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre règim jurídic de la tinença d’animals perillosos:

1. Es consideren animals potencialment perillosos, amb caràcter genèric, tots els que, tot i pertànyer a la fauna salvatge i ser utilitzats com a animals domèstics o de companyia, amb independència de la seva agressivitat, pertanyen a espècies o races que tenguin la capacitat de causar la mort o lesions a les persones o a altres animals i danys a les coses.

2. Els animals domèstics o de companyia que reglamentàriament es determinin, en particular, els que pertanyen a l’espècie canina, inclosos dins d’una tipologia racial, que pel seu caràcter agressiu, la seva mida o la seva potència de mandíbula tenguin la capacitat de causar la mort o lesions a les persones o a altres animals i danys a les coses.

D’acord amb el Reial Decret 287/2002, de 22 de març, pel qual es desplega la Llei 50/1999, tenen la consideració de cans potencialment perillosos els que pertanyin a les races següents: pit bull terrier, staffordshire bulterrier, terrier de Staffodshire americà, rottweiler, dog argentí, fila brasiler, tosa inu i akita inu. Així mateix, es consideren potencialment perillosos els cans que tenen totes o la majoria de les característiques que figuren a l’annex II del Reial Decret 287/2002.

3. Els cans que, encara que no estiguin inclosos a l’apartat anterior, manifestin un caràcter marcadament agressiu o que hagin protagonitzat agressions a persones o a altres animals. En aquest cas, la perillositat l’ha d’apreciar l’autoritat competent atenent criteris objectius, o bé d’ofici o bé després d’haver estat objecte d’una notificació o una denúncia, amb l’informe previ d’un veterinari, oficial o col·legiat, designat per l’autoritat competent autonòmics o municipal.

Article 27.

Les persones residents a Selva que vulguin posseir animals classificats com a potencialment perillosos han de sol·licitar, abans de la seva adquisició, una llicència administrativa davant l’Ajuntament que l’atorgarà una vegada verificat el compliment d’almenys els requisits següents:

1. Ser major d’edat i no estar incapacitat per proporcionar l’atenció necessària a l’animal.

2. No haver estat condemnat per delictes d’homicidi, lesions, tortures, contra la llibertat o contra la integritat moral, la llibertat sexual i la salut pública, d’associació amb banda armada o de narcotràfic, així com no estar privat per resolució judicial del dret a la tinença d'animals potencialment perillosos.

3. No haver estat sancionat per infraccions greus o molt greus amb alguna de les sancions accessòries de les que preveu l'apartat 3 de l'article 13 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic d'animals potencialment perillosos.

4. Disposar de capacitat física i aptitud psicològica per a la tinença d'animals potencialment perillosos.

5. Acreditació d'haver formalitzat una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers amb una cobertura no inferior a cent vint mil euros (120.000 €).

Article 28

1. La llicència té un període de validesa de cinc anys i es pot renovar per períodes successius de la mateixa durada.

2. La llicència perd la vigència en el moment en què el titular deixi de complir qualsevol dels requisits establerts a l’article 27.

3. El titular ha de comunicar qualsevol variació de les dades que figuren a la llicència en el termini de quinze dies, comptats des de la data d’expedició.

Article 29

El titular de la llicència per a la tinença d’animals potencialment perillosos té l’obligació de sol·licitar la inscripció en el Registre municipal dins els quinze dies següents a la data en què hagi obtingut la corresponent llicència.

En el Registre municipal d’animals potencialment perillosos, classificat per espècies, ha de constar necessàriament les dades personals del tenidor, les característiques de l’animal que facin possible identificar-lo i el seu lloc habitual de residència. Així mateix, s’hi ha d’especificar si està destinat a viure amb el éssers humans o si contràriament té finalitats diferents com la guarda, protecció o qualsevol altra.

TÍTOL VI. DE LES INFRACCIONS I SANCIONS

Article 30.

Les accions i/o omissions que infringeixin la present Ordenança i la seva normativa complementària generen responsabilitat de naturalesa administrativa, sense perjudici de l’exigible a la via penal, civil o d’un altre ordre en què puguin incórrer.

Article 31.

1. En el cas que els propietaris o posseïdors dels animals incompleixin de manera greu o persistent les obligacions establertes en aquesta Ordenança i, especialment, quan hi hagi risc per a la seguretat o la salut de les persones, o del mateix animal, l’Administració municipal podrà comissar l’animal i disposar de traslladar-lo a un establiment adequat, a càrrec del propietari, i adoptar qualsevol altra mesura addicional que consideri necessària.

2. El comís té caràcter de mesura cautelar fins a la resolució de l’expedient sancionador, a la vista del qual l’animal pot ésser retornat al propietari o esdevenir propietat de l’Administració, la qual pot donar-lo en adopció o cessió, o si s’escau sacrificar-lo segons la característica de la situació o estat de l’animal comissat.

Capítol I. De les infraccions i sancions per a la protecció dels animals que viuen a l’entorn humà

Article 32.

1. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

2. Seran infraccions molt greus:

1. La reiteració d’infraccions de caràcter greu.

2. L’abandonament reiterat d’un animal.

3. L’alienació d’animals amb malaltia contagiosa, tret que fos indetectable en el moment de la transacció.

4. La celebració d’espectacles de bregues entre animals o d’animals amb l’home.

5. L’ús d’animals en festes o espectacles en què aquests puguin ésser objecte de dany, sofriments, tractaments antinaturals, maltractaments, burles o en els quals es pugui ferir la sensibilitat de l’espectador.

6. La possessió, exhibició, compra-venda, cessió, donació o qualsevol altra forma de transmissió d’animals o de les seves parts o derivats, l’espècie dels quals estigui inclosa a l’apèndix I de la CITES o CI de la legislació comunitària sobre la mateixa convenció, sense els permisos d’importació que corresponguin.

7. L’alliberament al medi d’espècies no autòctones que suposin un perill per a l’ecosistema, la flora i/o fauna autòctona.

8. L’ús d’estris o artilugis destinats a limitar o impedir la mobilitat dels animals o tenir-los en condicions prohibides.

9. Qualsevol altra no prevista en aquesta Ordenança i prevista com a tal a la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà.

3. Seran infraccions greus:

1. La reiteració d’infraccions de caràcter lleu.

2. Obligar els animals a treballar o produir en cas de malaltia o desnutrició; o sobreexplotar-los de manera que es pugui posar en perill la seva salut.

3. El subministrament de substàncies no permeses als animals.

4. L’esterilització, la pràctica de mutilacions innecessàries, les agressions físiques i el sacrifici d’animals sense control facultatiu o en contra del que estableix aquesta ordenança.

5. Les agressions físiques que produeixin lesions greus o irreversibles a un animal.

6. L’alienació d’animals amb malaltia no contagiosa, tret que aquest extrem fos desconegut pel venedor en el moment de la transacció.

7. La venda a laboratoris, clíniques o altres establiments per a experimentació, sense l’autorització de l’administració competent.

8. La venda ambulant d’animals fora dels mercats i les fires legalitzades.

9. La no vacunació o la no realització de tractaments sanitaris obligatoris

10. La tinença d’animals salvatges que no s’adaptin a la captivitat.

11. El transport d’animals amb vulneració dels requisits establerts a l’article 8 de la Llei 1/1992 de la CAIB.

12. La possessió, exhibició, compra-venda, cessió, donació o qualsevol altra forma de transmissió d’animals, l’espècie dels quals estigui inclosa en els apèndixs II i III de les CITES o C2 de la legislació comunitària sobre la mateixa convenció, sense els permisos d’importació que corresponguin.

13. L’incompliment de l’establert als articles 6 i 7, en els Capítols segon i Quart del títol II i en el capítol II del Títol IV de la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà.

4. Són lleus totes aquelles infraccions d’aquesta Ordenança que no estiguin tipificades com greus o molt greus.

Article 34.

1. Les infraccions seran sancionades de la manera següent:

1. Infraccions lleus: multa de 60 a 300 euros

2. Infraccions greus: multa de 300,01 a 1.500 €.

3. Infraccions molt greus: multa de 1.500,01 a 15.000 €.

2. La imposició d’una sanció molt greu podrà comportar la confiscació dels animals objecte de la infracció.

3. Les conductes susceptibles de sanció administrativa, una vegada tipificada, i si són objecte de sanció o multa, es graduaran en funció dels criteris establerts a l’article 92.2 del Decret 56/1994, de 13 de maig, de la CAIB, o normativa que el substitueixi.

Capítol II. De les infraccions i sancions per la tinença d’animals potencialment perillosos

Article 35.

1. Tenen la consideració de infraccions lleus les descrites a l’article 13.4 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el Règim Jurídic de la Tinença d’Animals Potencialment Perillosos, i per qualsevol altra normativa que la substitueixi o complementi.

2. Tenen la consideració d’infraccions greus les descrites a l’article 13.2 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el Règim Jurídic de la Tinença d’Animals Potencialment Perillosos, i per qualsevol altre normativa que la substitueixi o complementi.

3. Tenen la consideració de infraccions molt greus les descrites a l’article 13.1 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos, i per qualsevol altre normativa que la substitueixi o complementi.

Article 36

Les infraccions tipificades a l’article anterior seran sancionades amb les següents multes:

1. Infraccions lleus, de 150 fins a 300 euros.

2. Infraccions greus, de 301 fins a 2.405 euros.

3. Infraccions molt greus, de 2.406 fins a 15.025 euros.

Totes elles seran sancionades d’acord amb l’article 13.5 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos, i per qualsevol altra normativa que la substitueixi o la complementi.

Article 37.

1. En el cas que els propietaris o posseïdors dels animals incompleixin de manera greu o persistent les obligacions establertes en aquesta Ordenança i, especialment, quan hi hagi risc per a la seguretat o la salut de les persones, o del mateix animal, l’Administració municipal podrà comissar l’animal i disposar de traslladar-lo a un establiment adequat, a càrrec del propietari, i adoptar qualsevol altra mesura addicional que consideri necessària.

2. El comís té caràcter de mesura cautelar fins a la resolució de l’expedient sancionador, a la vista del qual l’animal pot ésser retornat al propietari o esdevenir propietat de l’Administració, la qual pot donar-lo en adopció o cessió, o si s’escau sacrificar-lo segons la característica de la situació o estat de l’animal comissat.

 

Article 38.

Per a la imposició de sancions s’instruirà el corresponent expedient. Abans d’imposar qualsevol sanció, se’n donarà vista als interessats, perquè en el termini de deu dies presentin les al·legacions, documents o altres proves que creguin oportunes. Finalitzat aquest termini i presentades les al·legacions i documents o proves, o sense aquestes, la batlia o l’òrgan en què delegui la funció resoldrà l’expedient.

Tot i això de conformitat amb els articles 105 c) de la Constitució Espanyola i la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Disposició final primera.

La present Ordenança Municipal entrarà en vigor un cop transcorregut el termini de 15 dies de l’aprovació definitiva de la publicació i començarà a aplicar-se a partir d’aquell dia, i romandrà en vigor fins a la modificació o derogació expresses.

Disposició final segona.

La Batlia queda facultada per a dictar totes quantes ordes o instruccions resultin necessàries per a l’adequada interpretació, desenvolupament i aplicació d’aquesta Ordenança.

Disposició final tercera.

Tot el que no preveu aquesta Ordenança s’ajustarà al que disposa la normativa de règim local, d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses; a la Llei 1/1992 de 8 d’abril de 1992 per a la Protecció d’animals domèstics i al Decret 56/1994 pel qual s’aprova el Reglament que la desenvolupa; a la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos i al Reial Decret 287/2002, de 22 de març, que la desenvolupa, i a l’Ordre del Conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria, de 21 de maig de 1999, que regula la identificació d’animals de companyia.

Aquesta Ordenança entrarà en vigor un cop hagi estat publicat íntegrament el seu text al Butlletí Oficial de les Illes Balears i hagi transcorregut el termini de 15 dies a què fa referència l’article 65 de la Llei 7/ 1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

Contra aquest acord i ordenança, es pot interposar directament el recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent de la publicació de la present ordenança. No obstant l’anterior, es pot exercitar, si n’és el cas, qualsevol altre recurs que s’estimi pertinent. Tot això de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa i de la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

 

Selva, 13 de maig de 2013

El Batle