Butlletí Oficial de les Illes Balears

Informació sobre la tramitació al Parlament de les Illes Balears (participaciociutadana@parlamentib.es) del Projecte de llei de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears (RGE núm. 4166/13).

Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 24 d’abril d’enguany, acordà d’admetre a tràmit, pel procediment d’urgència, el Projecte de llei de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears (RGE núm. 4166/13), per tal de fer efectiu l’article 117.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.

 

Palma, 25 d’abril de 2013.

La presidenta del Parlament de les Illes Balears:

Margalida Durán i Cladera.

 

Projecte de llei de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears

 

Estructura

Exposició de motius

Títol I. Disposicions generals

Capítol I. Disposicions comunes

Article 1   Objecte de la Llei

Article 2   Àmbit d’aplicació

Article 3   Principis

Article 4   Definicions

Article 5   Classificació d’activitats

Article 6   Competències d’intervenció sobre les activitats

Article 7   Concurrència d’autoritzacions, acords i/o informes

Article 8   Documentació tècnica

Article 9   Justificació del compliment de la normativa sectorial

Article 10   Assegurances

Article 11   Transmissió i canvi de titular

Article 12   Caducitat  del títol habilitant

Article 13   Documentació de què s’ha de disposar obligatòriament en el lloc on s’exerceix l’activitat

Article 14   Vinculació obres-activitats en les activitats permanents

Article 15   Condicions tècniques en establiments físics susceptibles d’activitats per determinar

TÍTOL  II.   Disposicions relatives a les activitats d’espectacles públics i recreatives i establiments públics

Article 16   Procediment d’instal·lació, inici i exercici d’activitats d’espectacles públics i recreatives, i establiments públics

Article 17   Placa exterior

Article 18   Dret d’admissió

Article 19   Obligacions dels titulars de les activitats d’espectacles públics i recreatives, i establiments públics

Article 20   Artistes o executants.

Article 21   Drets  dels  espectadors, dels assistents, dels usuaris i del públic en general

Article 22   Obligacions dels espectadors, dels assistents, dels usuaris i del públic en general

Article 23   Protecció dels menors

Article 24   Horari general de les activitats permanents d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics.

Article 25   Publicitat

Article 26   Entrades

Títol  III.   Actuacions de les administracions  públiques

Capítol I. La cooperació

Article 27   Supòsits en els quals és procedent la cooperació.

Article 28   Sol·licituds de cooperació interadministrativa

Article 29   Procediment de cooperació

Article 30   Convenis de col·laboració

Article 31   Anàlisi d’expedients

Capítol II. Els registres i la Junta Autonòmica d’Activitats de les Illes Balears

Article 32   Registres d’activitats de les Illes Balears

Article 33   Oficina virtual

Article 34   Junta Autonòmica d’Activitats de les Illes Balears

Títol  IV.   Procediment aplicable a les activitats permanents i les seves modificacions

Capítol I. Procediment d’inici, instal·lació i execució d’obres, si escau, en activitats que no requereixen permís d’instal·lació

Article 35   Activitats innòcues, menors  o modificacions que estiguin incloses en els títols II i III de l’annex I que no necessitin obra

Article 36   Activitats innòcues, menors, o  modificacions que estiguin incloses en els títols II i III de l’annex I, amb obres que no necessitin projecte d’acord amb la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació

Capítol II. Procediment d’inici d’instal·lació i execució d’obres, si escau,  que requereixen permís d’instal·lació o permís d’instal·lació i obres

Article 37   Activitats subjectes a permís d’instal·lació sense obres

Article 38   Activitats subjectes a permís d’instal·lació i obres

Article 39   Obligacions de l’Administració

Article 40   Informació pública

Article 41   Activitats en edificis catalogats o protegits

Article 42   Informe tècnic integrat

Article 43   Resolució

Capítol III. Procediment d’inici i exercici de l’activitat en activitats que no requereixen permís d’instal·lació

Article 44   Activitats innòcues, menors  o modificacions que estiguin incloses en els títols II i III de l’annex I que no necessitin obra

Article 45   Activitats innòcues, menors o  modificacions que estiguin incloses en els títols II i III de l’annex I, amb obres que no necessitin projecte d’acord amb la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació.

Capítol IV. Procediment d’inici i exercici de l’activitat en activitats que han requerit permís d’instal·lació

Article 46   Procediment d’inici i exercici de les activitats que han requerit permís d’instal·lació sense obres

Article 47   Procediment d’inici i exercici de les activitats que han requerit permís d’instal·lació i obres

Capítol V. Concordança entre les infraestructures comunes i les activitats

Article 48   Concordança entre les infraestructures comunes i les activitats

Capítol VI. Revisions tècniques d’activitats permanents

Article 49   Obligació de fer revisions tècniques periòdiques en activitats permanents

Article 50   Revisions tècniques periòdiques d’activitats

Títol  V.   Disposicions específiques i procediment aplicables a les activitats itinerants

Capítol I. Disposicions específiques de les activitats itinerants

Article 51   Condicions d’instal·lació

Article 52   Exclusions

Article 53   Marcat CE

Capítol II. El registre de les activitats itinerants

Article 54   Comunicació prèvia per a la inscripció del projecte tipus en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants

Article 55   Inscripció en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants

Capítol III. Inici i exercici de les activitats itinerants

Article 56   Declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat itinerant

Article 57   Documentació que s’ha de tenir obligatòriament al lloc on es desenvolupi l’activitat itinerant

Article 58   Acreditació professional d’instal·lació i funcionament en les activitats itinerants menors

Títol VI.   Disposicions específiques i procediment aplicable a les activitats no permanents

Capítol I. Disposicions específiques de les activitats no permanents

Article 59   Naturalesa de l’autorització i ús del sòl

Article 60   Informe de repercussió

Article 61   Activitats no permanents amb procediment administratiu propi

Article 62   Activitats no permanents en establiments físics on es desenvolupen activitats clandestines

Article 63   Efectes de l’autorització

Article 64   Documentació que s’ha de tenir obligatòriament al lloc on es desenvolupi l’activitat no permanent

Article 65   Activitats no permanents organitzades per la mateixa administració que té competència per autoritzar-les

Article 66   Activitats taurines

Capítol II. Les activitats no permanents majors

Article 67   Sol·licitud d’autorització de l’activitat no permanent major

Article 68   Informe tècnic integrat

Article 69   Resolució

Capítol III   Activitats no permanents menors

Article 70   Sol·licitud d’autorització de l’activitat no permanent menor

Article 71   Resolució

Títol VII. Disposicions relatives a les activitats subjectes a autorització ambiental integrada

Capítol I. Disposicions comunes

Article 72. Activitats subjectes a autorització ambiental integrada i normativa aplicable.

Article 73. Títols habilitants.

Capítol II. Procediment d’atorgament d’una autorització ambiental integrada, o de modificació substancial

Article 74. Sol·licitud.

Article 75. Instrucció

Article 76. Resolució

Article 77. Modificació substancial.

Article 78. Inici i exercici de l’activitat

Capítol III. Procediment d’atorgament d’una modificació no substancial d’una autorització ambiental integrada

Article 79. Sol·licitud.

Article 80. Instrucció

Article 81. Resolució

Article 82. Inici i exercici de l’activitat

Títol  VIII.    Inspeccions

Capítol I. Vigilància, control i inspecció

Article 83   Atribucions en la vigilància, el control i la inspecció de les activitats

Article 84   Coordinació interadministrativa

Article 85   Facultats administratives

Article 86   Inspecció i  control

Article 87   Facultats i deures del personal inspector

Article 88   Actes

Article 89   Mesura cautelar de suspensió

Article 90   Procediment per adoptar la mesura cautelar de suspensió de l’activitat

Article 91   Mesures provisionalíssimes

Article 92   Inspeccions  obligatòries

Article 93   Drets i deures de la persona titular de l’activitat, del personal empleat i dels tècnics de part.

Capítol II. Planificació autonòmica d’inspeccions

Article 94   Facultats de la conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics

Article 95   Pla d’inspecció autonòmic

Títol  IX.   Infraccions i sancions

Capítol I. Règim sancionador

Article 96   Principis generals

Article 97   Infraccions

Article 98   Responsables

Article 99   Procediment sancionador

Article 100   Mesures provisionals en fase d’instrucció

Article 101   Acció pública

Capítol II. Tipificació de les infraccions

Article 102   Infraccions lleus

Article 103   Infraccions greus

Article 104   Infraccions molt greus

Article 105   Prescripció d’infraccions i caducitat del procediment sancionador

Article 106   Prescripció de sancions

Article 107   Gradació de les sancions

Article 108   Delictes i infraccions administratives

Article 109   Notificació als col·legis professionals corresponents

Article 110   Publicitat i anàlisi

Disposició addicional primera. Actualització de les quanties de les sancions econòmiques

Disposició addicional segona. Incorporació de mitjans tècnics

Disposició addicional tercera. Característiques de l’assegurança

Disposició addicional quarta. Fulls de reclamacions

Disposició addicional cinquena. Models oficials de documents

Disposició addicional sisena. Molèsties o perillositat no reglamentades, activitats singulars i solucions alternatives

Disposició addicional setena. Informe sobre l’ús, la  idoneïtat de la ubicació i/o els paràmetres urbanístics

Disposició addicional vuitena. Activitats amb autorització prèvia de l’Administració autonòmica o d’altres administracions

Disposició addicional  novena. Llei de disciplina urbanística

Disposició addicional  desena. Activitats supramunicipals

Disposició addicional onzena. Activitats en vies públiques complementàries a les activitats permanents

Disposició transitòria primera. Normativa tècnica que s’ha d’aplicar

Disposició transitòria segona. Expedients sancionadors en tràmit

Disposició transitòria tercera. Permisos, autoritzacions i llicències en tràmit

Disposició transitòria quarta. Règim d’equivalència

Disposició transitòria cinquena. Activitats temporals no convalidables

Disposició transitòria sisena. Règim especial d’activitats exemptes

Disposició transitòria setena. Regularització de les activitats existents abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/2006, que no disposin de llicència d’obertura i funcionament i que no estiguin exemptes d’obtenir-la arran d’una llei

Disposició transitòria vuitena. Registres autonòmics i documentació in situ

Disposició transitòria novena. Incompliment generalitzat d’una norma sectorial

Disposició transitòria desena. Revisió tècnica d’actualització en activitats permanents existents

Disposició derogatòria única

Disposició final primera. Habilitació per al desplegament reglamentari

Disposició final segona. Entrada en vigor

Annex I. Classificació de les activitats i les seves modificacions

Títol I  Paràmetres d’activitats majors i modificacions que requereixen permís d’instal·lació

Títol II Paràmetres d’activitats menors i modificacions que no requereixen permís d’instal·lació però precisen redacció de projecte

Títol III. Paràmetres d’activitats innòcues i modificacions que no requereixen permís d’instal·lació ni redacció de projecte

Títol IV. Activitats no permanents majors

Títol V. Activitats no permanents menors

Annex II. Documents tècnics d’activitats

Títol  I.   Normes generals sobre la redacció del projecte d’activitats

Títol  II.   Normes per redactar els projectes d’infraestructures comunes

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

L’article 30.31 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, d’acord amb la redacció de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atribueix la matèria d’espectacles i d’activitats recreatives a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears com a competència exclusiva, i l’article 31.17 d’aquesta norma li atribueix la matèria d’activitats classificades com a competència de desplegament legislatiu i d’execució, també estableix com a competències pròpies dels consells insulars les activitats classificades (art. 70.7) i els espectacles públics i les activitats recreatives (art. 70.11), l’exercici dels quals s’ha d’ajustar, entre d’altres preceptes, al que disposen els articles 58 i 72.

La publicació de la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d’activitats de les Illes Balears, suposà per a la majoria d’ajuntaments d’aquesta comunitat la superació d’una manera tradicional d’instruir els procediments de les llicències d’activitats: la simplificació administrativa que introduïa, l’esforç per integrar actuacions administratives disperses i el fet d’atorgar més importància i responsabilitat al personal tècnic redactor dels projectes donà com a resultat l’alleugeriment de la càrrega burocràtica, l’agilitació dels procediments i, en conseqüència, una millora substancial per als ciutadans. Així mateix, atorgà als ajuntaments de més de 15.000 habitants, amb més capacitat d’organització, competències que abans compartien amb els consells insulars.

Malgrat que no s’hagués completat amb la publicació del reglament corresponent, l’aplicació directa de la Llei 16/2006 posà en evidència l’encert d’haver-la aprovat,  que significà l’inici d’un camí simplificador. Continuar en aquesta línia, a hores d’ara, és una obligació, amb l’entrada en vigor de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior, i la publicació consegüent de normes estatals i autonòmiques de transposició que han fet més palesa aquesta necessitat de simplificació i l’obligació de controlar a posteriori la instal·lació i el funcionament de les diferents activitats i serveis. L’aplicació de la Llei 16/2006 va ser fàcil i l’acceptació fou generalitzada, perquè, potser, satisfeia les aspiracions de simplicitat administrativa d’ajuntaments i de ciutadans i apuntava a una altra manera d’encarar la problemàtica de les llicències d’activitat. Davant el projecte tècnic d’activitats, la Llei 16/2006 optà per evitar en la mesura que fos possible els controls previs sobre el paper i apostar tímidament per un control posterior a l’establiment de l’activitat.

Quan una norma és acceptada de manera quasi general és perquè satisfà unes necessitats evidents. És cert, també, que al mateix temps imposa unes noves obligacions prou justificades. Però més cert encara és que  l’equilibri entre satisfacció social, grau d’intervenció administrativa i nombre d’obligacions inherents justifiquen en gran mesura  el grau d’acceptació,  d’implantació de la norma jurídica, i, en conseqüència, el grau de compliment real i efectiu.

La Llei 16/2006,  va quedar a mig camí per  la publicació de la Llei orgànica 1/2007,  de modificació de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, d’una part, i la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, de serveis, de l’altra. Entre ambdues fites, la Llei 16/2006, no pogué ser més valenta. Ara doncs, amb la normativa europea plenament vigent i atesa l’experiència adquirida amb la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, és el moment oportú per emprendre l’adequació de la Llei a les noves circumstàncies tant des del punt de vista normatiu com des del punt de vista econòmic: menys burocràcia i més efectivitat, mitjançant els controls posteriors, en la defensa del medi ambient, la salubritat i la seguretat per a les persones i els béns i més qualitat de vida. 

Es va fer una passa important, sobretot en activitats permanents i temporals, mitjançant la Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificació de diverses lleis per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior, en imposar la declaració responsable d’inici i exercici d’activitats, no obstant això, atesa la complexitat de la matèria, en tractar-se d’una norma horitzontal que interacciona, condiciona i queda condicionada per altres autoritzacions, ara s’han emprès les següents passes, a més de la simplificació en el seu sentit ampli, d’una banda, l’eliminació de la superposició d’autoritzacions tal com consagra el punt 3 de l’article 10 de l’esmentada Directiva, amb una coordinació adequada de totes les administracions, que des del punt de vista del promotor, suposi conceptualment una Administració única, i d’altra banda, adequar tot el règim de control posterior a la nova realitat jurídica.

Per motius d’urgència es va publicar el Decret llei 7/2012, de 15 de juny, de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia, i altres activitats, que es modifica amb la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries. Aquesta Llei, així com ha de ser, convergeix amb els objectius en matèria d’activitats i els hi incorpora.

S’ha considerat més recomanable redactar una nova Llei que reculli els principis de la Directiva europea, al mateix temps que rectifiqui o elimini, aprofitant-ne l’ocasió, allò de superflu i d’innecessari que conté la Llei 16/2006, de 17 d’octubre. Davant la disjuntiva entre una reforma parcial del text antic i la publicació d’un text nou, s’ha optat per aquesta segona via perquè la consulta és més fàcil i senzilla. D’aquesta manera, s’aprofita l’avinentesa per rectificar o eliminar directament allò que s’ha demostrat d’aplicació més discutible, i, just és de dir-ho, allò que no representava cap millora substancial respecte de la normativa anterior.

II

La llei consagra definitivament, entre Administració i ciutadà, el principi de bona fe, sense el qual no és possible ni l’existència mateixa del dret. Principi que consagren el Codi civil de manera general i la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en les relacions entre les administracions públiques i entre aquestes administracions i els ciutadans. Aquesta norma pretén que aquest principi general tengui una materialització adequada i una acceptació en la tramitació per poder, d’una banda, instal·lar i executar les obres i instal·lacions i, de l’altra, iniciar i exercir l’activitat.

El principi del silenci administratiu positiu introduït en la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, es manté o es transforma en declaració responsable, ateses la filosofia i les exigències de la Directiva europea, tot això obliga a adaptar amb una nova filosofia l’apartat d’infraccions i sancions per tal que quedi una norma compensada i equilibrada. Els principis esmentats, pel que fa al ciutadà i a la seguretat jurídica, obliguen a  l’Administració a vetllar pels principis d’eficàcia i celeritat en el servei als ciutadans. 

Atès que la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC) regula parcialment la tramitació de les activitats subjectes al règim d’autorització ambiental integrat, aquesta Llei és l’escenari adient per acabar de definir-lo i per crear un procediment aplicable a les activitats subjectes al règim d’autoritzacions ambientals integrades, de manera que s’engloben en un sol text tots els procediments d’autorització.

Amb vista a simplificar més la normativa, s’eliminen del seu àmbit d’aplicació, entre d’altres, el règim d’inspecció i sancionador de les activitats subjectes a IPPC que ja es reflecteixen en la Llei 16/2002, les instal·lacions no vinculades a una activitat, ja que hi ha procediments propis d’altres administracions, sobretot pel que fa a la seguretat industrial i altres activitats senzilles, atès que els ajuntaments tenen altres eines jurídiques per actuar-hi en cas de molèsties, de manca de seguretat o d’agressions al medi ambient.

La normativa tècnica actual dificulta l’ús de solucions alternatives i de nous sistemes nascuts de l’evolució tecnològica que puguin assolir el mateix objectiu, per això se’n crea un principi, que permetrà reduir costos a l’activitat empresarial i també omplir els buits legals arran de la derogació de certa normativa tècnica sectorial. Per facilitar actualment aquest fi també es possibilita, en certs casos, sol·licitar un informe als ajuntaments sobre aquestes solucions.

S’ha volgut evitar la duplicitat de competències, per la qual cosa es fa una reordenació de les funcions de l’Administració en aquesta matèria, on quedin ben clares les funcions de cadascun però d’una forma coordinada i integrada amb la finalitat de produir una sinergia a favor del ciutadà. Per tot això, d’una banda, a causa de  la concurrència de l’abundosa normativa sectorial amb la normativa bàsica local, la Llei acull el principi de no interferència interadministrativa en el sentit de respectar absolutament la competència concurrent d’altres administracions no sols pel que fa a les autoritzacions sectorials corresponents per a l’autorització i funcionament de les activitats, sinó també pel que fa a les infraccions i les sancions una vegada iniciada l’activitat, i d’altra banda, pel que fa a les administracions amb competències exclusivament en activitats, l’ajuntament és l’únic competent de tot el que es faci dins el seu municipi, mentre que els consells insulars tenen les competències en activitats supramunicipals i la missió de col·laborar amb els consistoris que ho necessitin, i l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té la competència de les activitats suprainsulars i la missió de coordinar, assessorar i analitzar la realitat i establir els mecanismes per millorar l’eficàcia real del sistema. La Junta Autonòmica d’Activitats de les Illes Balears s’ha convertit ja en una eina imprescindible en aquesta comesa.

Pel que fa a les assegurances, es manté l’obligació del titular de l’activitat de contractar i mantenir en vigor una assegurança de responsabilitat civil; i atès que  el Reial decret 1000/2010, de 5 d’agost, sobre el visat col·legial obligatori, eliminà el visat en l’elaboració de certs projectes i documentació tècnica, la llei regula una assegurança professional obligatòria per protegir el promotor i els ciutadans de possibles conseqüències derivades de l’exercici de la professió.

S’ha eliminat l’obligació de constituir una fiança en les activitats itinerants i en les no permanents pels possibles desperfectes en instal·lacions de domini públic, ja que es tractava d’un tràmit complicat que s’ha demostrat infructuós i costós.

A les Illes Balears, per la seva situació socioeconòmica, la transmissió de les activitats ha estat i és uns dels punts més conflictius que ha motivat que es produïssin estancaments o sobrecostos per iniciar l’activitat en establiments que disposaven d’instal·lacions i condicions favorables. Per solucionar-ho, s’ha optat per indicar, de manera clara, que el permís d’instal·lació o comunicació prèvia té un caràcter real i objectiu i, per tant, s’atorga en atenció a les condicions del local, sens perjudici que per iniciar i exercir l’activitat es puguin fer tant transmissions com canvis de titular.

La Llei 16/2006, de 17 d’octubre, va anomenar les activitats d’espectacles públics i activitats recreatives com a activitats catalogades; aquesta denominació no fou gaire afortunada en la seva regulació, ja que en lloc de simplificar, en va complicar innecessàriament la comprensió i, en conseqüència, en la pràctica, la  tramitació, i per tant, es reprèn la nomenclatura clàssica d’espectacles públics i activitats recreatives, i s’hi introdueixen els establiments públics. També es determina un marc comú sobre horaris per cobrir el buit legal actual.

Aquesta Llei potencia la coordinació i la cooperació entre totes les administracions, sens perjudici de les competències sectorials encomanades de manera específica a cadascuna. Per aplicació de la Directiva de serveis, la majoria de les autoritzacions sectorials –que ara són meres inscripcions en els registres corresponents – el projecte d’activitats és únic per a totes les administracions. Així, es crea una oficina virtual perquè els titulars hi dipositin els projectes, en la qual podrà accedir qualsevol administració. D’aquesta manera, la coordinació i la cooperació són claus per a la intervenció de l’administració que pertoqui a conseqüència del resultat d’un control o d’una inspecció efectuats i que per raó de la  matèria sigui competència d’una altra administració.

Tenint en compte que la matèria d’activitats és horitzontal, s’han creat els registres d’activitats amb la finalitat de poder-los utilitzar en la inspecció i per fer estudis estadístics que ajudin a augmentar l’eficàcia de l’Administració, i que permetin interconnectar-los amb altres administracions i així evitar les duplicitats.

La Junta Autonòmica d’Activitats de les Illes Balears té, entre d’altres, l’objectiu d’assolir una doctrina comuna i passar d’un model rígid basat en la publicació de reglaments, a un model flexible basat en els principis legals bàsics, en la doctrina, la normativa tècnica bàsica i l’esperit que impregna l’article 3 del Codi civil, per la qual cosa, establirà els protocols i les directrius de coordinació i cooperació, tant horitzontal com vertical, per aconseguir una uniformitat bàsica entre administracions a les nostres illes en matèria d’activitats.

Amb l’afany de simplificar i eliminar duplicitats, la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d’activitat de les Illes Balears, integrà en un sol text i en el mateix procediment d’autorització les activitats classificades i les activitats d’espectacles públics i activitats recreatives. Aquesta iniciativa ha estat ben rebuda i se n’ha reconegut l’eficàcia, i ara es pretén fer una passa més.

III

La llicència d’obres i la llicència d’activitats sovint són procediments connectats indissolublement de tal manera que molts de tràmits poden ser  - i  hauran de ser – comuns, atès que la resolució final està indissolublement lligada a una i l’altra. Mentre que a molts de països i comunitats autònomes es construeix sota un sol procediment, obres-activitats, amb la  finalitat de fiscalitzar i controlar el dret d’edificar i, també, per garantir que siguin segures, salubres i compatibles amb el medi ambient, a les Illes Balears hi ha aquesta dualitat que provoca descoordinació, problemes de legalització i redundància de tràmits i de documentació que encareixen i retarden la posada en funcionament efectiva de l’activitat i provoquen sobrecosts econòmics al promotor per no adaptar-se l’obra executada a l’activitat.

Per tot això, s’unifica en un sol procediment la instal·lació i l’obra, tal com aconsellen la jurisprudència i la tècnica, ja que les mesures correctores en matèria d’activitats solen ser d’obres i instal·lacions o de caràcter organitzatiu, de manera que amb el mateix acte per a la instal·lació on és preceptiva la participació d’un tècnic o tècnica competent, aquesta persona també es faci càrrec de les obres d’adequació de l’establiment amb la finalitat que les obres executades siguin compatibles amb l’activitat; així s’elimina una trava burocràtica innecessària que en retarda la posada en funcionament. Tot això, sense perdre de vista que l’objectiu fonamental de la Directiva de serveis és augmentar la competitivitat de les empreses eliminant o reduint tot el que sigui possible els costos ocasionats per les traves burocràtiques, no des d’un punt de vista d’una sola autorització concreta, sinó de la coherència global del conjunt d’autoritzacions que intervenen en el procés de posada en funcionament d’un servei.

Tant la llicència d’obres com la de l’activitat són actes reglats i per tant el dret d’edificar o d’exercir l’activitat al final només estan limitats per la norma i no per l’Administració, per tot això, en una autorització reglada on participa un tècnic o tècnica competent es considera que l’autorització és un sobrecontrol que només pot estar justificat, per a més eficiència de l’Administració, en casos especialment complicats que puguin ocasionar perjudicis econòmics o riscos greus en la seguretat de les persones o béns, o que hi hagi matèria que encara que estigui prevista en la norma no està clarament determinada, que no sol ser la norma general en aquests casos.

Les dificultats econòmiques actuals ens han obligat a fer una reflexió i una anàlisi de la realitat i s’ha conclòs que és necessari dissenyar una llei amb vocació de permanència, que permeti millorar la relació eficàcia–costos, i augmentar l’eficiència real.

Per tot això, d’una banda, quan es tracti de la instal·lació d’activitats de repercussió menor amb certs tipus d’obres s’ha regulat un procediment mitjançant comunicació prèvia i s’elimina tant la llicència d’obres com la d’activitats; i d’altra banda, quan es tracti de certes obres d’edificació o d’activitats amb una gran repercussió, serà necessària una autorització que integri de forma coordinada l’obra i la instal·lació sota el format més ampli de permís d’instal·lació i obres, per millorar els terminis del conjunt d’autoritzacions i evitar pèrdues a les inversions per manca de coordinació real entre obres i activitats.

Expressament, en matèria d’obres, només s’ha regulat la matèria de coordinació entre ambdues matèries, obra i activitat, així com les condicions per iniciar l’obra. Pel que fa a control administratiu, inspeccions, infraccions i sancions, s’haurà d’estar sotmès a la  normativa urbanística vigent donant més flexibilitat a les corporacions locals.

En ambdós casos, una vegada executades les obres i instal·lacions, per aconseguir els nivells de seguretat, salubritat i medi ambient; i quan  l’establiment i l’activitat compleixin tots els requisits adients per desenvolupar l’activitat, serà necessària la declaració responsable d’inici i exercici d’activitat i inscripció en el registre autonòmic d’activitats, que serà una eina imprescindible per a la inspecció i el control.

IV

La nova regulació que fa aquesta Llei de la intervenció administrativa en matèria d’obres i activitats és plenament compatible amb el Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis, en tractar-se d’un règim integrat d’obres–activitats que, a més, per a aquestes activitats i per norma general, no necessitaran cap tipus d’autorització prèvia ni per executar les obres ni per iniciar l’activitat.

Les activitats permanents es classifiquen en funció de paràmetres de risc objectius, i no per la seva nomenclatura, ja que el progrés vertiginós, la innovació empresarial i la tendència a introduir les activitats multidisciplinàries han desvirtuat la classificació clàssica, atès que aquesta implica uns paràmetres de caire estàndard que en certs casos puntuals poden decaure. L’activitat comercial en si no duu cap risc inherent, no obstant això, d’acord amb una configuració atípica d’una activitat pot haver-hi un risc pel fet que superi els llindars que es fixen en el títol I de l’annex I d’aquesta Llei, la qual cosa justifica la necessitat d’un control administratiu previ, fins i tot quan es tractin activitats de comerç minorista incloses en l’àmbit d’aplicació del Reial decret llei 19/2012, de 25 de maig, i per tant queden subjectes al règim d’autorització que regula el capítol II del títol IV.

Encara que les activitats es classifiquen en majors, menors, innòcues i infraestructures comunes, d’acord amb els paràmetres establerts en l’annex I, on s’ha de tenir en compte la globalitat de l’activitat, en el cas d’una modificació parcial necessitaran o no permís d’instal·lació i/o obra i es tramitaran segons els paràmetres de la part modificada.

El tràmit d’instal·lació i obra necessitarà permís, d’una banda, quan les obres siguin importants (les obres no estan subjectes a la Directiva de serveis d’acord amb el considerant 9 d’aquesta Directiva), i d’altra banda, quan en l’activitat concorrin alguna de les següents raons imperioses d’interès general: ordre públic,  seguretat pública, salut pública i protecció del medi ambient i de l’entorn urbà. Per això, s’han establert uns paràmetres llindars. Aquests paràmetres s’estableixen d’acord amb les premisses següents: 1) El llindar de superfície indicat en les activitats de caràcter industrial, atès que la normativa, segons el risc intrínsec de l’activitat i la configuració de l’establiment, estableix unes limitacions dels sectors d’incendis, que en cas d’un sinistre permeten confinar el foc limitant-ne les conseqüències i controlar l’incendi. 2) El llindar de superfície a la resta d’activitats, amb la mateixa filosofia de l’apartat anterior, s’ha elegit perquè és el sector màxim permès a la majoria dels casos. 3) Si una majoria d’ocupants necessiten ajuda per evacuar-los en cas d’una emergència, les persones implicades tenen compromesa la seguretat i depenen d’altres persones i instal·lacions específiques que els permetin el trasllat a una zona segura. 4) L’aglomeració de persones amb una densitat elevada provoca embussos a les vies d’evacuació i incrementa el risc, així mateix, quan l’aforament és major, més risc hi ha. 5) La virulència d’un incendi està relacionada amb la càrrega tèrmica, ponderada i la seva superfície. 6) S’ha tengut en compte l’aïllament que haurien de tenir els edificis, així com els límits d’emissió de renou que depenen del moment del dia, els quals si es superen acumulativament poden provocar lesions a la ciutadania. 7) Activitats subjectes a declaració d’impacte ambiental, i 8) S’ha deixat una porta oberta, que haurà de ser defensada i valorada pel tècnic o tècnica de la part interessada, sobre altres qüestions que poden ser tècnicament una raó imperiosa d’interès general en les quals és aconsellable la intervenció administrativa.

La classificació de les activitats és utilitzada per determinar les assegurances, les revisions tècniques periòdiques i l’organització de les inspeccions.

La jurisprudència i la tècnica aconsellen no fer instal·lacions i obres d’ús indeterminat, ja que la normativa tècnica que s’ha d’aplicar sempre és per a unes activitats determinades. No obstant això, en certs casos es construeix sense saber qui serà el destinatari final i sense saber quina activitat s’hi instal·larà; per això, es conserva l’esperit de l’article 23 de la Llei 16/2006, i se n’amplia l’àmbit, tant per les naus d’una sola planta on només es comparteixi la paret mitgera, com en la creació de projectes d’infraestructures comunes en alguns casos més complicats.

Antigament, les activitats estaven molt delimitades, definides i simples, amb un alt índex d’estabilitat; la vida de l’activitat amb unes característiques concretes era estable i permanent en el temps. Avui en dia, les activitats són molt més dinàmiques i complexes, amb una vida mitjana de cinc a deu anys, que, a més, es modifiquen sovint en un esforç continu d’innovació i d’adaptació al mercat.  En aquest nou panorama s’ha d’incloure l’augment de les activitats multidisciplinàries, ja sigui d’un titular o de diferents titulars. Aquest fet obliga l’Administració a adequar els procediments i als tècnics a adaptar els seus projectes a aquesta realitat emergent, per aconseguir que els procediments administratius estiguin en consonància amb la flexibilitat del mercat i permetre que  les  inversions es puguin planificar a més llarg termini.

Per tot això, es crea la figura d’infraestructures comunes, que pretenen ser centres on diferents espais o establiments hi puguin coexistir. Per tant, s’haurà d’indicar les activitats o els establiments on es predetermini un ventall d’usos,  compatibles amb la infraestructura, de manera que fent un esforç de planificació es pugui garantir la instal·lació de futures activitats amb els usos predeterminats, per tal d’evitar perjudicis a terceres persones en un futur, i reduir costos amb l’ús d’instal·lacions centralitzades.

Les edificacions i les instal·lacions on es desenvolupen les activitats tenen una vida útil limitada i, a més, les consideracions de seguretat i dels materials baraten amb el temps, de manera que una condició en el permís d’instal·lació per garantir la seguretat, salubritat i el medi ambient  pot deixar de ser vàlida pel simple pas del temps. Per aquesta raó imperiosa d’interès general es creen les revisions tècniques d’activitats permanents que se subdivideixen en dues tipologies: les revisions  periòdiques i les revisions d’actualització en activitats existents.

Les activitats temporals que han passat a anomenar-se itinerants han estat també objecte de reforma i de simplificació, de les quals s’ha eliminat l’anterior classificació d’activitats temporals convalidables i no convalidables. Ara són majors o menors.

La comprovació de l’ús urbanístic en activitats no permanents i itinerants una vegada acabada l’activitat en què el sòl no hagi sofert obres o modificacions en el terreny, ha estat causa de múltiples debats i discussions. No obstant això, l’origen és distint, la primera neix de la normativa d’espectacles públics i activitats recreatives i la segona, a més, d’activitats classificades.

Les activitats itinerants es poden considerar que tenen, a nivell administratiu, un caràcter més reglat, i que hi ha un dret preexistent a favor del titular tant si es fa en domini públic com si no. Per conservar aquest caràcter reglat, no s’integra la concessió de domini públic en la declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat, i, per tant, serà un procés anterior o simultani a aquesta. Quant a l’ús urbanístic, a causa de la temporalitat en la ubicació, l’impacte i la no necessitat d’obres o infraestructures de caràcter permanent, fa que es consideri que no quedi alterat l’ús urbanístic.

La normativa tècnica sobre seguretat de les activitats itinerants és una matèria regulada vagament, ja que estan excloses de l’àmbit d’aplicació de la Directiva 2006/42/CE del Parlament Europeu i del Consell de 17 de maig de 2006 relativa a las màquines i altres de semblants. Aquestes activitats itinerants, en una gran majoria atraccions, són tècnicament complexes (atès que poden dur: mecànica, neumàtica, hidràulica, electricitat, electrònica, etc.), a més són màquines que solen dur moviment, en les quals, cada any, hi sol haver incidents i accidents que afecten un sector sensible, com és ara la infància i la joventut.

Per això,  es considera que hi ha una raó imperiosa d’interès general, bàsicament de seguretat pública, que justifica l’existència del Registre Autonòmic. El registre d’aquestes activitats permetrà que  l’Administració pugui revisar el projecte abans que es posi en marxa, sens perjudici que aquesta pugui revisar-la una vegada registrada.

En el cas d’activitats no permanents, com la mateixa paraula indica, hi ha unes clàusules accessòries que limiten el dret que suposen la pèrdua del caràcter absolutament reglat de l’atorgament en favor de la seva naturalesa ‘negocial’, i per tant tenen un caràcter discrecional, no arbitrari, les quals s’han d’atorgar atès un interès públic amb criteris econòmics i socials, i s’hauran d’entendre que són de caràcter puntual, i només pel temps imprescindible necessari a l’interès públic.

Aquests tipus d’activitats són molt diverses i, per tant, és molt difícil fer-ne una classificació simple i amb uns requisits concrets, per tot això, s’han integrat tots els casos que hi havia anteriorment amb una casuística molt llarga i enutjosa i s’ha substituït per una classificació amb dues tipologies més obertes,  ja que en tot cas la finalitat era anàloga.

En les activitats no permanents majors, a causa de la seva temporalitat curta i el gran impacte tant a escala tècnica com econòmica i social, s’ha optat per un règim d’autoritzacions ateses les raons imperioses d’interès general d’ordre públic,  seguretat pública, salut pública,  protecció del medi ambient  i de l’entorn urbà, entre d’altres,  i amb silenci negatiu, ja que si no es fa un control previ o a l’instant és impossible fer-ne un control a posteriori. No obstant això, a les activitats no permanents menors, com que l’impacte és molt inferior, s’ha optat per un silenci positiu, encara que es tracti d’una autorització de caràcter discrecional, per forçar que l’Administració es pronunciï i creï criteris transparents.

V

La Llei ha fet una transferència de responsabilitat cap als titulars i els seus tècnics, i ha traslladat el control administratiu cap a la vigilància i la inspecció de les activitats durant l’inici i el funcionament, cosa que implicarà una nova dinàmica on la inspecció serà el fonament bàsic sobre el qual giraran les garanties legals i la seguretat jurídica. Tot això haurà de repercutir, a la llarga, en l’estructura orgànica de les administracions que hauran d’adaptar les funcions i les tasques dels seus empleats públics per complir el nou repte.

Com que se n’ha facilitat l’inici i l’exercici dipositant la confiança en el titular i els seus tècnics, s’ha reforçat el capítol d’infraccions i sancions, i s’ha conferit més autoritat a l’Administració per controlar l’activitat, i, si escau, facilitar-ne la paralització.

Aquest principi no exclou la necessitat de la inspecció municipal a posteriori  que s’ha de fer obligatòriament en molts casos a conseqüència de l’aplicació de la Directiva europea de serveis. Tant és així, que la Llei preveu la possibilitat de realitzar campanyes d’inspecció específiques per part de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i als consells insulars donar suport als ajuntaments que ho necessitin. La simplificació administrativa prèvia en la tramitació de les llicències d’obres i d’activitats ens duu, necessàriament, a la inspecció in situ  de l’activitat. Les obligacions que han d’assolir els interessats deriven d’aquesta obligació imposada als ajuntaments de comprovar-ne, una vegada iniciada l’activitat, la legalitat i l’adequació als projectes presentats. 

Per millorar l’eficàcia de la inspecció i del procediment d’infracció i sanció, la Llei preveu: a) L’obligació de l’Administració de promoure la inspecció per detectar activitats clandestines, ja que avui en dia el mètode de control de l’Administració resulta pervers, té més probabilitats que sigui inspeccionat un titular que hagi tramitat un expedient que un titular d’una activitat totalment clandestina. b) La creació d’un pla d’inspecció que serà una eina que permeti aconseguir més qualitat i rigor tècnic, perquè es garanteixi una actuació inspectora més uniforme, concreta, transparent i objectiva, de manera que es facin més inspeccions i menys profundes. c) L’anàlisi de les causes que provoquin més  irregularitats. d) La realització per part de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d’inspeccions per campanyes d’aquestes causes, amb la tramesa de les actes a l’autoritat competent i provocar la dinamització de la labor inspectora municipal. e) L’obligació de fer inspeccions a noves activitats. f) La reducció de la quantia de les sancions, ja que les actuals, en la pràctica, han cohibit la inspecció a causa de les seves conseqüències.

Diverses lleis han exonerat, per separat, de l’obtenció de la llicència d’obertura i funcionament de forma heterogènia i confusa. En aquesta Llei es ratifica aquesta exoneració per donar més seguretat jurídica, no obstant això, es crea un règim especial comú que permeti estudiar la problemàtica real i que faciliti l’activitat inspectora.

VI

Entre d’altres singularitats de la Llei, es preveu, a través d’una resolució del conseller competent en la matèria, la publicació de models oficials de documents per a l’Administració i els promotors,  que permetrà, entre d’altres coses, millorar-ne la interpretació i l’aplicació, unificar criteris de funcionament de les administracions i fer una passa més cap a l’administració electrònica.

Amb la perspectiva que donen els anys, d’una banda, i les obligacions imposades per la Directiva 2006/123/CEE, de 12 de desembre, de l’altra, la regulació de les activitats s’ha simplificat de manera molt considerable en diferents direccions: atorgant als ajuntaments gairebé totes les competències, integrant procediments, coordinant les actuacions de l’Administració, evitant la dispersió de tràmits cap a altres administracions, reduint-ne la casuística i conseqüentment eliminant i reduint procediments.

La tramitació municipal per exercir una activitat, sense defugir dels objectius fonamentals, que són la seguretat, la salubritat i el medi ambient que repercuteixen en la qualitat de vida, no es pot convertir en una carrera insalvable d’obstacles que durant anys ha dificultat el desenvolupament econòmic normal a causa principalment de la disparitat de tràmits de diferents administracions que són necessaris per exercir l’activitat. En tot cas, una norma que simplifica tràmits i evita despeses i inconvenients als ciutadans ha de ser sempre benvinguda. L’important, però, és que també les mateixes administracions actuïn en consonància, eliminin o simplifiquin la burocràcia interna perquè aquesta norma sigui realment efectiva.  

Es deroga la Llei 16/2006, part de la Llei 12/2010,  part del Decret llei 7/2012 i la Llei 13/2012, per formar un únic cos legislatiu compacte i únic, tal com aconsella la pràctica jurídica.

Com a resum final d’aquesta exposició, la Llei aspira a arribar a un equilibri entre la llibertat d’establiment i la garantia que assoleix l’objecte de la Llei, donar una seguretat jurídica i econòmica al titular, on la tramitació generi normalment les proves administratives, perquè en cas de conflicte entre titular, tècnic, Administració o ciutadans, tots puguin anar davant els tribunals amb  les garanties suficients. També es pretén arribar a un bon equilibri sobre les responsabilitats de les parts, on cada actor sigui conseqüent dels seus actes, i amb relació a les administracions, salvaguardant-ne l’autonomia, es garanteixi la coordinació adequada que provoqui una sinergia a favor de la societat, per tot això, s’afavoreixen en aquesta Llei els mecanismes per passar d’una administració passiva i intervencionista a una administració  activa i de serveis cap als ciutadans, que creï un valor afegit a la societat i millori la seva qualitat de vida.

TÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

 

Capítol I

Disposicions comunes

Article 1

Objecte de la Llei

Aquesta Llei regula, en el marc de les competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el règim jurídic i el procediment d’intervenció administrativa d’inici de les obres, instal·lació i exercici de les activitats, tant de titularitat pública com privada, amb la finalitat d’assolir les condicions de seguretat de persones i béns, la salubritat, el medi ambient i la prevenció de riscos col·lectius, així com defensar els interessos de la infància i la joventut i dels ciutadans en general. Valors que en l’exercici de les diferents activitats mereixen ser protegits sia amb mesures correctores sia amb mesures preventives.

Article 2

Àmbit d’aplicació

1. Queden sotmeses a aquesta Llei totes les activitats i les infraestructures comunes, de titularitat pública o privada, susceptibles d’ocasionar molèsties, alterar les condicions de salubritat, causar danys al medi ambient o produir riscs a les persones o als béns que es desenvolupin o s’ubiquin a les Illes Balears, amb independència que les persones titulars o promotores siguin entitats públiques, persones físiques o jurídiques, i tinguin o no finalitat lucrativa, es facin en instal·lacions fixes, portàtils, desmuntables, de manera habitual o esporàdica i en espais oberts o tancats.

2. S’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:

a) Les activitats expressament excloses per una llei estatal o autonòmica.

b) Les activitats afectes a la defensa nacional, a les forces i als cossos de seguretat de l’Estat, als cossos de la policia autonòmica, als de la policia local, a institucions penitenciàries i les que acreditin documentalment les normes o els tractats que emparen el seu dret a l’exclusió.

c) Els aparcaments vinculats a un únic habitatge. No s’exclouen de l’àmbit d’aplicació els aparcaments on hi hagi infraestructures comunes.

d) Les  instal·lacions tècniques no vinculades a una activitat i les vinculades a habitatges. 

e) La instal·lació de plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques, antenes de telefonia mòbil, estacions base de telefonia mòbil i similars, excepte les situades en edificis catalogats o que tenguin impacte en el patrimoni historicoartístic, i les que necessitin una avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la Llei 11/2006, de 14 de setembre.

f) Estades turístiques en habitatges.

g) Oficines administratives de despatxos professionals que pertanyen a l’habitatge, de menys de 50m2 útils afectes a l’activitat.

h) Les activitats relacionades amb la destinació o naturalesa de les finques a què es refereix l’article 21 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, que es regiran per la seva normativa específica, llevat que es tracti d’activitats subjectes a una avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la seva normativa reguladora. L’Administració trametrà les denúncies i qualsevol altres actuacions a l’administració competent en matèria d’agricultura perquè les resolgui.

3. S’exclouen del règim d’inspecció i sancionador indicat en aquesta Llei les activitats subjectes al règim d’autoritzacions ambientals integrades. La tramitació dels expedients relatius a aquestes autoritzacions es regeix pel que disposa el títol VII d’aquesta Llei i el seu règim d’inspeccions i sancions pel que disposa la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrat de la contaminació.

4. No obstant el que disposa l’article 2.2.h, s’aplicaran els procediments prevists en aquesta Llei a les activitats relacionades amb la destinació o naturalesa de les finques a què es refereix l’article 21 de la Llei del sòl rústic quan requereixin una avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la seva norma reguladora.

5. Sens perjudici de complir la normativa vigent en matèria d’ordre públic i de seguretat ciutadana, s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei els actes  esporàdics o eventuals, de caràcter privat o familiar, sempre que no siguin oberts a concurrència pública i que no tenguin lloc en establiments físics o espais públics. També s’exclouen els actes  esporàdics o eventuals de caràcter educatiu que se celebrin en centres vinculants a l’ensenyament.

6. Igualment,  resten  exclosos  de  l’àmbit  d’aplicació  d’aquesta  Llei  els actes que suposin l’exercici dels drets fonamentals consagrats a la Constitució espanyola, que s’han de regular per la seva normativa específica.

Article 3

Principis

Els principis en què es fonamenta aquesta Llei i la seva aplicació, que regeixen l’actuació administrativa en matèria d’activitats, són els següents:

 1. El tracte successiu indefinit

L’íter d’una activitat comença amb la possibilitat de la instal·lació d’acord amb les previsions del planejament, la redacció i la presentació de la documentació tècnica. L’ús i el manteniment de les condicions previstes en el projecte o la documentació tècnica equivalent, d’acord amb la normativa d’aplicació, s’ha de garantir durant tota la seva existència. L’Administració exercirà el control i la inspecció administrativa.  Aquest íter finalitzarà amb la comunicació de la baixa de l’activitat.

2. La unitat

L’activitat que es pretén desenvolupar pot ser simple o multidisciplinar i, en qualsevol cas, es considera única respecte dels titulars i l’espai físic. Mitjançant el projecte d’activitat o documentació equivalent es coordinen totes les autoritzacions sectorials,  considerant el conjunt global, i s’han de tenir en compte les mesures preventives, correctores i de control genèriques per a la totalitat de l’activitat així com les específiques per a cadascuna de les parts en concret.

3. L’exclusivitat

Quan s’iniciï una nova activitat que substitueix una de ja existent es produirà una novació de llicència i quedarà sense efecte l’autorització anterior, comunicació prèvia o declaració responsable de l’activitat.

En cas de voler fer una modificació de l’activitat existent es tindran en compte les interaccions entre aquesta i la part modificada.

Només es pot limitar l’exercici d’activitats multidisciplinars quan hi concorrin impediments tècnics per garantir la seguretat, la salubritat, el medi ambient i la protecció de la infància i la joventut.

4. La normativa tècnica per objectius

Els reglaments i les ordenances que desenvolupin aquesta Llei s’han de redactar sobre la base de sistemes que puguin assolir uns objectius determinats mitjançant paràmetres mesurables, i poden reglamentar-se, excepcionalment, altres mètodes prescriptius que permetin assolir els objectius  fixats.

Article 4

Definicions

A l’efecte d’aquesta Llei s’entén per:

1. Activitat: conjunt d’operacions o explotació de caràcter agrari, industrial, miner, comercial, de servei, oci o similar que es du a terme a un determinat establiment físic i que està integrat per una o més instal·lacions tècniques. També tenen aquesta consideració les activitats itinerants i les que es desenvolupen de manera puntual en un establiment físic, a l’aire lliure i/o obert, i les que transcorrin per un recorregut predeterminat.

2. Activitats clandestines: són les activitats en funcionament que no disposen de la declaració responsable vàlida per a l’inici i l’exercici de l’activitat.

3. Activitats itinerants: són les d’entreteniment i oci que es fan mitjançant instal·lacions tècniques, aparells, atraccions, circs o similars, que són permanents en el temps però itinerants en l’espai i que s’ubiquen a diferents emplaçaments, amb una provisionalitat en cadascun d’aquests inferior a tres mesos.

4. Activitats itinerants majors: són les que tenen elements amb moviment que desplacen els usuaris de l’atracció mitjançant aportació d’energia externa a la mateixa persona usuària. També ho són les activitats circenses.

5. Activitats itinerants menors: són les activitats itinerants que no són activitats itinerants majors.

6. Activitats no permanents: són les que es fan de manera puntual en un establiment físic, lloc o recorregut concret i amb una durada predeterminada. En tot cas, la durada en el temps serà l’imprescindible per dur a terme l’activitat. Aquestes activitats estan excloses de l’avaluació d’impacte ambiental.

7. Activitats no permanents majors: són les que, per les seves característiques, necessiten un control administratiu previ més estricte. El seu règim d’autorització està motivat per una raó imperiosa d’interès general. Són les que s’indiquen en el títol IV de l’annex I.

8. Activitats no permanents menors: són la resta d’activitats no permanents.

9. Activitats permanents: són les que es fan amb una durada indeterminada i que disposen d’una infraestructura i un emplaçament estables.

10. Activitats permanents majors: es defineixen d’acord amb els paràmetres del conjunt de l’activitat de conformitat amb el títol I de l’annex I.

11. Activitats permanents menors: es defineixen d’acord amb els paràmetres del conjunt de l’activitat de conformitat amb el títol II de l’annex I.

12. Activitats permanents innòcues: es defineixen d’acord amb els paràmetres del conjunt de l’activitat de conformitat amb el títol III de l’annex I.

13. Activitats de concurrència pública: s’inclouen en aquest concepte les activitats d’espectacles públics i activitats recreatives, així com d’altres destinades a oci, esbarjo i esplai, restauració, reunió, esportives, religioses, culturals, socials i les que congreguen públic o usuaris en general, sempre que no estiguin incloses en altres usos definits en el codi tècnic de l’edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març.

14. Activitats recreatives: són les que congreguen públic que hi acudeix amb l’objecte principal d’utilització o de recepció de serveis, jocs, màquines o aparells, o per participar en les activitats que els ofereix una empresa amb finalitats d’oci, entreteniment, esbarjo, lleure o diversió, amb consumició d’aliments i begudes o sense, aïlladament o simultàniament amb una altra activitat, sempre que tinguin, a més, caràcter públic.

15. Activitats subjectes al règim d’autorització ambiental integrada: es defineixen d’acord amb l’annex I de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrat de la contaminació o la norma que el substitueixi.

16. Activitats supramunicipals no permanents: són les que afecten més d’un municipi, perquè es tracta d’activitats no permanents de recorregut o perquè estan ubicades en més d’un municipi.

17. Activitats supramunicipals permanents: la instal·lació de l’activitat permanent està ubicada a més d’un municipi. El fet de tenir sucursals o serveis fora del municipi no implica que es tracti d’activitats supramunicipals.

18. Autoritzacions sectorials: són les resolucions, autoritzacions o inscripcions en un registre que estan regulades com a requisit previ per iniciar una activitat de conformitat amb la seva naturalesa i/o la seva ubicació concretes. També tenen aquesta consideració les declaracions responsables o comunicacions prèvies necessàries per posar en funcionament instal·lacions tècniques, així com les altres que estiguin regulades per la normativa sectorial corresponent i, si escau, les inspeccions tècniques reglamentàries fetes pels organismes de control acreditats.

19. Capacitat acústica: nivell sonor global corresponent al període itinerant complet d’avaluació.

Veure la fórmula al final del document

20. Centre col·lectiu: és el conjunt d’edificacions i equipaments que està format per infraestructures comunes, establiments físics i/o establiments físics susceptibles d’activitats per determinar, on s’exerceix o s’explota una o més activitats.

21. Encarregat en cas d’inspecció: és la persona titular de l’activitat, i en cas d’absència, qui la representi legalment, el personal empleat degudament autoritzat o les persones que estiguin al capdavant de l’activitat en el moment d’una inspecció.

22. Entitats col·laboradores en matèria d’activitats (ECAC): són les entitats degudament homologades per l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per coadjuvar en la verificació de les condicions tècniques de les activitats.

23. Espectacles públics: són els que congreguen públic en general per tal de presenciar activitats, representacions, actuacions, projeccions, competicions o exhibicions de naturalesa artística, cultural o esportiva o activitats d’un altre tipus adreçades a l’entreteniment en temps lliure ofertes per una empresa, una entitat o una institució i dutes a terme per artistes, esportistes o executants

24. Establiment físic: qualsevol recinte, espai o infraestructura estable, delimitat i diferenciat a partir del qual es desenvolupen una o més activitats.

25. Establiment físic susceptible d’activitats per determinar: és l’establiment en el qual el continent està tècnicament preparat per allotjar diferents activitats per determinar dins un ventall d’usos permesos per la normativa urbanística, els quals poden ser limitats pel promotor. En el projecte d’activitats s’han de determinar les condicions mínimes que ha de tenir el continent de l’establiment perquè sigui capaç de suportar el ventall d’usos possibles determinats pel promotor, per a això, s’ha de preveure la reserva dels llocs, espais i instal·lacions tècniques comunes necessaris de manera que les activitats que es desenvolupin a posteriori no puguin afectar negativament tercers ni estar condicionades a la voluntat de tercers. 

26. Establiment públic: són els establiments físics destinats a oci, esbarjo i esplai, com és ara restauració, reunions, activitats esportives, religioses, culturals, socials i les que congreguen públic o usuaris en general i que no estiguin incloses en altres usos definits en el codi tècnic de l’edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, i que tampoc no siguin espectacles públics o activitats recreatives.

27. Fitxa resum: és el certificat subscrit per un tècnic o tècnica competent que ha de contenir la classificació, les dades més rellevants de l’activitat, així com una relació dels informes i les autoritzacions sectorials previs a la instal·lació i/o obra que siguin necessaris i una relació de la previsió de les autoritzacions sectorials prèvies a l’inici i l’exercici de l’activitat. En cas que hi hagi obres, s’indicarà la durada prevista per executar-les i una declaració que manifesti la compatibilitat de les obres amb l’activitat que s’ha de realitzar i que les obres indicades són totes les necessàries perquè l’activitat compleixi la normativa vigent. Aquesta fitxa ha d’estar signada per la persona titular de l’activitat i pel tècnic o tècnica.

28. Instal·lació tècnica: unitat o conjunt d’equipaments, de maquinària o d’infraestructures.

29. Infraestructures comunes: són les instal·lacions tècniques i les zones d’un edifici o d’un conjunt d’edificis que donen servei a establiments físics susceptibles d’activitats per determinar o a activitats. Les infraestructures comunes condicionen en cada establiment físic el ventall d’usos possibles i els paràmetres o les característiques mínimes o màximes de les activitats que poden ser suportades, els quals s’han de fixar en el projecte d’activitat. La tramitació serà la que estableix el capítol II del títol IV.

30. Modificació: sempre que no estiguin emparades en el projecte d’activitat, projecte integrat, la documentació tècnica o en el permís d’inici d’instal·lació i obres, es consideren modificacions que necessiten un títol habilitant les següents:

a) L’exercici d’una nova activitat o l’ampliació d’activitats existents.

b) La nova emissió de contaminants o impactes no prevists en el projecte o la documentació tècnica, sempre que suposin una molèstia potencial al veïnatge i estiguin subjectes expressament a l’aprovació prèvia de l’Administració pública.

c) La disminució de les condicions de la prevenció i protecció contraincendis  i/o  riscs  col·lectius,  o  de  les  condicions  d’evacuació  que  preveu  la llicència, sempre que no siguin a conseqüència de variacions de la normativa específica de prevenció i protecció contra incendis.

d) Els canvis en la capacitat que suposin l’execució de noves condicions d’evacuació, així com noves instal·lacions en les què sigui preceptiva la seva adopció i autorització.

e) La  transformació, remodelació, reforma del local o de les instal·lacions que siguin substancials.

Aquestes modificacions s’han de tramitar mitjançant el procediment que correspongui als paràmetres de la part afectada.

31. Modificació substancial de l’autorització ambiental integrada: és qualsevol modificació de la instal·lació d’una activitat subjecta al règim d’autorització ambiental integrada, que compleixi els criteris de l’article 10.2 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrat de la contaminació, o la norma que el substitueixi.

32. Modificació no substancial de l’autorització ambiental integrada: és qualsevol modificació de la instal·lació d’una activitat subjecta al règim d’autorització ambiental integrada, que no compleixi els criteris de l’article 10.2 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrat de la contaminació, o la norma que el substitueixi.

33. Obres i instal·lacions clandestines: són les obres i les instal·lacions que no disposen de  comunicació prèvia o permís d’instal·lació preceptiu.

34. Permís d’inici d’instal·lació i obres de l’activitat: és el títol administratiu que permet la implantació d’una activitat o modificació inclosa en l’article 38.1 i, si escau, les obres necessàries per implantar-la.

35. Permís d’inici d’instal·lació sense obres: és el títol administratiu que permet la implantació d’una activitat o modificació inclosa en l’article 37.1.

36. Personal del servei d’admissió i control d’ambient intern: és el personal encarregat del control d’accés i permanència dels usuaris en els espectacles públics i activitats recreatives.

37. Projecte d’activitat: conjunt de documentació tècnica en la qual es defineixen i es determinen les exigències tècniques requerides per desenvolupar l’activitat. El projecte d’activitat ha de justificar tècnicament les solucions proposades d’acord amb les especificacions requerides per la normativa tècnica aplicable, i si escau, les solucions tècniques alternatives.

38. Projecte d’activitat d’allò realment executat: és el conjunt format pel projecte o document tècnic pròpiament dit, el certificat tècnic i el document on es recullen  les modificacions realitzades sobre el projecte inicial, amb indicació explícita de la part del document tècnic i els plànols que són substituïts. No obstant això, quan es dugui a terme una direcció tècnica i s’hagi prescindit del projecte inicial, es podrà realitzar el projecte d’allò realment executat una vegada acabada l’obra i la instal·lació que acrediti la justificació de la normativa. Aquest document tendrà els mateixos efectes que el certificat.

39. Projecte integrat: és el que inclou els preceptes per obres i activitats degudament coordinats i que es poden superposar entre si.

40. Projecte tipus per a les activitats itinerants: és el projecte d’activitat adaptat a una activitat itinerant que, com que és itinerant, ha de recollir les mesures correctores per a una ubicació idònia i per a la seguretat de les persones usuàries.

41. Superfície computable: és un dels paràmetres per a la classificació de les activitats permanents i correspon a la suma de la superfície edificada més el 50% de la superfície a l’aire lliure, afecta a l’activitat. No computarà la superfície amb terra natural ni les zones complementàries enjardinades exteriors a l’edifici.

42. Risc greu i imminent: el que resulta probable racionalment que es materialitzi en un futur immediat i que pugui suposar un dany greu per a la salut de les persones o per al medi ambient.

43. Tècnic o tècnica competent: és la persona responsable amb la titulació acadèmica i professional adequada, d’acord amb les normatives que regulen les competències professionals.

44. Tècnic o tècnica de part: és el tècnic contractat per la persona titular d’una activitat.

45. Tècnic/a director/a: és la persona responsable, amb la titulació acadèmica i professional adequada, que forma part de la direcció facultativa i que dirigeix el desenvolupament de la instal·lació d’activitat en els aspectes tècnics de seguretat, salubritat i mediambientals, de conformitat amb el projecte d’activitats que la defineix, el permís d’inici d’instal·lació de l’activitat i els seus condicionants, i d’altres autoritzacions preceptives, tot això amb la l’objectiu d’assegurar l’adequació de l’activitat a la finalitat proposada. Sota la seva direcció, pot coordinar altres tècnics que gestionen projectes parcials.

46. Tècnic redactor: és la persona responsable, amb la titulació acadèmica i professional adequada, que redacta el projecte d’activitat i la resta de documentació tècnica necessària. En el cas d’entitats jurídiques, el tècnic redactor s’haurà de designar de forma que tingui la titulació professional que l’habilita.

47. Títol habilitant: és el document que habilita per iniciar i exercir l’activitat, o per instal·lar i executar obres, com ara el permís d’instal·lació i obres, comunicació prèvia d’instal·lació i obres, declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat, autorització d’inici i exercici de l’activitat i similars.

48. Titular: qualsevol persona física o jurídica o entitat constituïda de conformitat amb la legislació d’un estat membre de la Unió Europea que dugui a terme, ofereixi o promogui una activitat determinada. S’entén que és el titular la persona qui indiqui el títol habilitant corresponent o el que l’ha sol·licitat.

Article 5

Classificació d’activitats

Segons les seves característiques i els criteris d’estabilitat en la ubicació i de permanència en el temps i l’espai, les activitats poden ser: activitats permanents, activitats no permanents, activitats itinerants i activitats subjectes al règim d’autoritzacions ambientals integrades.

1. Les activitats permanents es poden classificar en:

a) Activitats permanents majors.

b) Activitats permanents menors.

c) Activitats permanents innòcues.

d) Infraestructures comunes.

2. Les activitats no permanents es poden classificar en:

a) Activitats no permanents majors.

b) Activitats no permanents menors.

3. Les activitats itinerants es poden classificar en:

a) Activitats itinerants majors.

b) Activitats itinerants menors.

 

Article 6

Competències d’intervenció sobre les activitats

1. Els ajuntaments són les administracions competents per tramitar els expedients, inspeccionar i exercir la potestat sancionadora sobre les activitats subjectes a aquesta Llei que es desenvolupin íntegrament dins els seus municipis, sempre que no siguin activitats incloses en el punt 4 d’aquest article.

2. Els consells insulars són les administracions competents per tramitar els expedients, inspeccionar i exercir la potestat sancionadora en activitats supramunicipals subjectes a aquesta Llei i que es desenvolupin íntegrament a la seva illa, sempre que no siguin activitats incloses en el punt 4 d’aquest article.

3. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics, és l’administració competent:

a) Per tramitar els expedients, inspeccionar i exercir la potestat sancionadora sobre activitats suprainsulars subjectes a aquesta Llei, sempre que no siguin activitats incloses en el punt 4 d’aquest article.

b) Per gestionar el registre autonòmic d’activitats i  el registre d’acreditació del personal dels serveis d’admissió i control d’ambient intern en les activitats d’espectacles públics i activitats recreatives.

c) Per inspeccionar les atraccions o màquines d’activitats itinerants, sens perjudici que la inspecció de la instal·lació d’aquestes activitats correspon als ajuntaments.

d) Per inspeccionar qualsevol activitat a la qual sigui d’aplicació aquesta Llei, sempre que es realitzin mitjançant campanyes d’acord amb l’article 94.2.

4. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria de medi ambient, és l’administració competent per tramitar els expedients, inspeccionar i exercir la potestat sancionadora sobre activitats subjectes al règim d’autorització ambiental integrada. És també l’administració competent per gestionar el registre autonòmic d’activitats subjectes al règim d’autorització ambiental integrada.

Article 7

Concurrència d’autoritzacions, acords i/o informes

El compliment de les mesures de prevenció de seguretat, salubritat i mediambientals establertes en aquesta Llei no eximeix de l’obtenció d’altres autoritzacions, declaracions responsables, els acords i informes pertinents o comunicacions exigibles d’acord amb la normativa sectorial.

Article 8

Documentació tècnica

Una vegada presentada davant l’administració competent la sol·licitud, la comunicació prèvia o la declaració responsable que pertoqui acompanyada de la documentació tècnica, aquesta adquireix el caràcter de document oficial, i de l’exactitud i de la veracitat de les dades tècniques consignades en respon el tècnic o tècnica que la subscriu. El titular respon del manteniment de les condicions que s’hi imposen.

Article 9

Justificació del compliment de la normativa sectorial

1. La normativa sectorial es podrà justificar en el projecte o en la documentació tècnica davant l’administració competent  en matèria d’activitats de la manera següent:

a) En cas d’activitats noves o existents amb instal·lacions noves que necessitin autoritzacions sectorials, es justificarà mitjançant la previsió d’aquestes autoritzacions sectorials i la determinació de les condicions de coordinació.

b) En cas d’activitats noves amb instal·lacions existents que disposin d’autorització sectorial, bastarà justificar que l’ús des del punt de vista de la normativa sectorial és el mateix que es va autoritzar i que no hi ha hagut modificacions posteriors que necessitin una nova autorització sectorial.

c) En cas que no hi hagi autoritzacions específiques, es justificarà el compliment de la normativa que correspongui en la documentació tècnica.

En el cas d’instal·lacions tècniques industrials, aquesta justificació pot substituir-se per una certificació d’idoneïtat de la instal·lació, acompanyada d’un esquema de principi, emesa per una entitat col·laboradora de l’Administració o per una ECAC.  

En altres casos, excepcionalment i motivadament, aquesta justificació pot substituir-se per una certificació d’idoneïtat de la instal·lació acompanyada d’un esquema de principi, emesa per una entitat col·laboradora de l’Administració o per una ECAC.

Aquesta documentació haurà de portar el número i la data  del registre d’entrada de la Direcció General d’Indústria.

2. En qualsevol cas, per poder iniciar i exercir una activitat és necessari disposar de les autoritzacions sectorials exigibles.

Article 10

Assegurances

1. El titular ha de contractar i mantenir en vigor una assegurança durant l’exercici de l’activitat en l’establiment físic o en el lloc on es desenvolupi, que cobreixi la responsabilitat civil per danys corporals, materials i conseqüencials que se’n derivin, ocasionats a terceres persones.

Així mateix, quan es tracti d’una activitat d’espectacle públic o recreativa, l’assegurança no podrà excloure de la responsabilitat civil de l’activitat la derivada dels danys ocasionats al públic assistent o a terceres persones a causa d’incendi i/o explosió.

En cas d’activitats no permanents menors, l’òrgan competent, motivadament, podrà eximir de l’assegurança, sens perjudici de la responsabilitat que se’n pugui derivar.

2. Els tècnics titulats professionals hauran de cobrir, mitjançant una assegurança, i per un període mínim de dos anys des de la seva darrera actuació, els riscos de   responsabilitat   civil   en   què   puguin   incórrer   a   conseqüència   del   seu   exercici professional en matèria d’activitats, sens perjudici de la responsabilitat que se’n pugui derivar.

Aquesta obligació no serà exigible quan els drets a tercers estiguin garantits en virtut d’una altra legislació aplicable a l’activitat de què es tracti, o en virtut d’un acord d’aplicació general amb la mateixa finalitat.

3. Les activitats de titularitat  pública no necessiten assegurança. La responsabilitat de les administracions públiques s’exigirà d’acord amb el que preveu el títol X de la Llei 30/1992.

Article 11

Transmissió i canvi de titular

1. El permís d’instal·lació o la comunicació prèvia d’inici d’instal·lació i obres té caràcter real i objectiu i per tant s’atorga el permís o es realitza la comunicació segons les condicions de l’establiment físic.

2. La transmissió d’una activitat es farà mitjançant una comunicació on s’han d’indicar les dades del nou i de l’antic titular i les de l’activitat, i serà signada per ambdues persones. Un cop produïda la transmissió, el nou titular se subrogarà en els drets, les obligacions i les responsabilitats que se’n derivin.

3. En cas que no hi hagi transmissor de la declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat, es podrà fer un canvi de titular de l’activitat mitjançant una nova  declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat, en la qual s’acreditarà que es disposa de l’ús i gaudi de l’establiment físic on es desenvolupa l’activitat, i s’hi adjuntarà un certificat tècnic subscrit per un tècnic o tècnica competent que acrediti que es mantenen les condicions del títol habilitant. Aquest canvi de titular deixarà sense efecte la responsabilitat de l’antic titular.

4. L’administració competent comunicarà al nou titular l’estat actual de la tramitació de l’expedient que es traspassa, així com les eventuals mesures de suspensió, esmenes i similars, en el termini màxim d’un mes.

Article 12

Caducitat  del títol habilitant

L’administració competent en matèria d’activitats podrà declarar la caducitat del títol habilitant d’una activitat permanent amb audiència prèvia del darrer titular, quan l’activitat no s’hagi exercit durant el termini de dos anys o quan encara que tengui el permís d’instal·lació o comunicació prèvia d’inici d’instal·lació i obres no s’hagi presentat la declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat.

Article 13

Documentació que s’ha de disposar obligatòriament en el lloc on s’exerceix l’activitat

El titular haurà de disposar, en el lloc on s’exerceix l’activitat, dels títols habilitants sobre la instal·lació i el funcionament.

El que estableix  l’apartat anterior no serà necessari quan l’activitat estigui inscrita en els registres d’activitats i la documentació  sigui accessible per mitjans telemàtics.

Article 14

Vinculació obres-activitats en les activitats permanents

1. Com a norma general, no s’admeten els usos indeterminats d’obres o establiments, per la qual cosa, quan l’edificació d’un immoble es destini específicament a una activitat amb unes característiques determinades i un ús específic, l’obra i l’activitat es tramitaran en un únic procediment per adequar-les als nivells de seguretat, salubritat i medi ambient adients, i per garantir el compliment de la normativa urbanística. Aquest procediment pot constar de projectes integrats o de projecte d’activitat i projecte d’obra degudament coordinats, que garanteixin el compliment de la normativa d’activitats i urbanística.

2. Quan es tracti d’un centre col·lectiu l’obra i el permís d’instal·lació de les infraestructures comunes  es tramitaran  en un únic procediment.

3. Quan es tracti d’edificis amb diverses activitats o establiments físics susceptibles d’activitats per determinar, no es podrà atorgar la llicència d’obres de l’edifici sense el permís d’inici d’instal·lació de les infraestructures comunes, excepte en els casos següents, que no necessitaran aquest permís d’inici d’instal·lació:

a) Quan es tracti d’edificis d’una sola planta on cadascun dels establiments físics susceptibles d’activitats per determinar només comparteixin la paret mitgera i sempre que el projecte d’obra compleixi les condicions de l’article 15.

b) Quan es tracti d’un edifici exclusivament d’habitatges on a la planta baixa hi hagi establiments físics susceptibles d’activitats per determinar, i sempre que el projecte d’obra compleixi les condicions de l’article 15.

c) Quan es tracti d’edificis als quals no els sigui d’aplicació la Llei de propietat horitzontal, sempre que el projecte d’obra compleixi les condicions de l’article 15.

d) En cas de divisió o segregació dels establiments indicats, no s’atorgarà llicència d’obres si no es mantenen aquestes condicions a cadascun dels establiments físics resultants.

4. La llicència d’obres per al manteniment d’un local sense un ús específic predeterminat no estarà vinculada al permís d’inici d’instal·lació i obres o la comunicació prèvia d’inici d’instal·lació i obres. En el cas que en un local es desenvolupi un activitat determinada, la llicència d’obres per la modernització i manteniment de l’establiment físic no requerirà un nou permís d’instal·lació o comunicació prèvia si es fa d’acord amb el seu títol habilitant.

Article 15

Condicions tècniques en establiments físics susceptibles d’activitats per determinar

Les condicions tècniques recollides en el projecte d’obra, dels establiments físics susceptibles d’activitats per determinar que no necessitin permís d’instal·lació d’infraestructures comunes són:

a) Que es determini la ubicació i el recorregut de les instal·lacions fins al local de l’activitat de totes les instal·lacions exteriors (unitats exteriors dels aires condicionats, plaques solars i similars) segons la tipologia de l’edifici.

b) Que els establiments físics siguin compartimentats amb tancaments de resistència al foc com a mínim de 120 minuts, quan siguin susceptibles d’activitats que no estiguin subjectes al Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials.

c) Que s’indiqui, en el cas d’usos industrials, el risc intrínsec per al qual està preparat l’establiment físic d’acord amb la tipologia de la configuració  i la seva ubicació. A més, s’ha d’especificar si és del tipus A,  B o C, d’acord amb les configuracions definides en el Reial decret 2267/2004. En tot cas, s’han de complir les exigències bàsiques.

d) Que es determini almenys un accés adaptat per a les persones amb discapacitats.

e) Que es determini la ventilació per als lavabos.

f) Que tingui, com a mínim, un conducte per a l’extracció de fums de secció mínima de 30 x 30 cm o una secció circular equivalent per cada 100 m2 construïts de local o fracció, que sigui estanc i tingui un grau de reacció al foc A1 o A2-s1,d0 (M0).

g) Les que es determinin reglamentàriament.

 

TÍTOL II

DISPOSICIONS RELATIVES A LES ACTIVITATS D’ESPECTACLES PÚBLICS I RECREATIVES, I ESTABLIMENTS PÚBLICS

 

Article 16

Procediment d’instal·lació i inici i exercici d’activitats d’espectacles públics i recreatives, i establiments públics

El procediment per instal·lar, executar obres, iniciar i exercir les activitats d’espectacles públics i recreatives i establiments públics es correspondrà, d’acord amb els seus paràmetres, amb els procediments prevists en les activitats permanents o no permanents.

Article 17

Placa exterior

Les activitats permanents d’espectacles públics i activitats recreatives disposaran en la façana, prop de l’entrada o entrades de forma visible i llegible, d’una placa en la qual s’indicarà l’aforament màxim permès, el nombre de registre autonòmic i les dades més importants. Reglamentàriament, es determinaran les característiques i les condicions d’expedició de les plaques.

S’exposarà al públic una còpia del certificat d’inscripció al registre autonòmic d’activitats amb un resum de les característiques més rellevants. 

Article 18

Dret d’admissió

1. El personal de les activitats d’espectacles públics i recreatives i establiments públics exercirà el dret d’admissió amb respecte a la dignitat de les persones i els seus drets fonamentals i no podrà implicar cap tipus de discriminació, tant pel que fa a l’accés com a la permanència així com a l’ús i gaudi dels serveis que prestin.

2. Els titulars d’espectacles públics, activitats recreatives i d’establiments públics regulats en aquesta Llei hi hauran d’impedir l’accés i la permanència de persones quan l’aforament establert estigui complet, se sobrepassi l’horari de tancament reglamentari i quan no tinguin l’edat mínima establerta per entrar a l’activitat, segons la normativa vigent, com també quan manifestin comportaments violents o produeixin molèsties a altres espectadors i persones usuàries, que dificultin el desenvolupament normal de l’activitat, o que atemptin contra algun dret fonamental reconegut en la Constitució.

3. Sens perjudici del que disposen els apartats anteriors, els titulars poden  establir  condicions d’admissió i permanència, així com instruccions o normes particulars per a un desenvolupament normal de l’activitat, les quals estaran d’acord amb la legislació vigent. Un extracte d’aquestes normes haurà de figurar de forma fàcilment llegible en un lloc visible a l’entrada i en els punts de venda de les entrades.

Article 19

Obligacions dels titulars de les activitats d’espectacles públics i recreatives, i establiments públics

1. Els titulars de les activitats estan obligats a:

a) Adoptar les mesures de seguretat i salubritat disposades amb caràcter general o que s’especifiquin en el títol habilitant corresponent i mantenir en tot moment els establiments i les instal·lacions en un estat de funcionament perfecte.

b) Realitzar  les  comprovacions  periòdiques  que  siguin  obligatòries,  d’acord amb la normativa vigent.

c) Permetre  i  facilitar  les  inspeccions  que  acordin  les administracions competents.

d) Tenir a disposició del públic i dels serveis d’inspecció els fulls de reclamacions i les instruccions o normes particulars d’admissió i permanència.

e) Permetre l’entrada del públic, excepte en els supòsits establerts legalment i reglamentàriament.

f) Realitzar l’activitat d’acord amb les condicions ofertes, exceptuant-ne els casos de força major.

g) Establir  un  servei  d’admissió i control d’ambient intern i un  servei de vigilància  en  els  supòsits  assenyalats reglamentàriament. En el cas que es tracti de dos serveis independents, si no es determina una única persona que assumirà in situ la seguretat de l’activitat, respondran solidàriament els dos serveis. La dotació mínima serà proporcional a l’aforament i als riscos existents.

h) Informar de les variacions d’ordre, data o contingut de l’activitat que s’ha de dur a terme, en els llocs en què habitualment es fixi la propaganda i en els despatxos de localitats.

i) Concertar i mantenir vigent el contracte d’assegurança oportú en els termes que es determinin reglamentàriament.

j) Conservar,  en  el  local  d’emplaçament  de  l’activitat,  una  còpia  del títol habilitant corresponent, de  la  documentació  tècnica  de  l’expedient i de les autoritzacions sectorials corresponents.

k) Complir  totes  les  obligacions  que,  a  més  de  les  assenyalades, imposi la normativa aplicable en aquesta matèria.

2.  Els  titulars  de  les  activitats  poden  delegar les funcions que tenguin assignades per la normativa vigent al personal del servei d’admissió i control d’ambient intern.

Article 20

Artistes o executants

1. Els artistes tenen l’obligació de:

a) Dur a terme la seva actuació conformement a les normes que la regulin en cada cas.

b) Guardar el respecte que pertoca al públic.

2. La intervenció d’artistes menors d’edat està sotmesa a les condicions i als permisos que estableix la normativa laboral i de protecció del menor.

Article 21

Drets  dels  espectadors, dels assistents, dels usuaris i del públic en general

1. Els espectadors, assistents, usuaris i públic en general d’aquest tipus d’activitats tenen, entre d’altres, els drets següents:

a) Que el titular de l’activitat  respecti  els  termes  contractuals  derivats  de l’adquisició de les localitats corresponents.

b) Que  el titular de l’activitat els faciliti els fulls de reclamacions per fer-hi constar la reclamació que estimin pertinent.

c) Que els informin a l’entrada sobre les condicions d’admissió i a no rebre un tracte desconsiderat ni discriminatori.

2. El personal del servei d’admissió i control d’ambient intern és el personal encarregat de garantir els drets dels espectadors, assistents, usuaris i públic en general.

Article 22

Obligacions dels espectadors, dels assistents, dels usuaris i del públic en general

1. El públic ha de:

a) Ocupar les seves localitats o romandre a les zones assenyalades en cada cas pel titular de l’activitat, sense envair les zones destinades a altres finalitats.

b) Abstenir-se de portar armes o altres objectes que puguin usar-se com a tals  i d’exhibir  símbols,  robes  o  objectes  que  incitin  a  la  violència o suposin apologia d’activitats contràries als drets fonamentals reconeguts en la Constitució i en especial que incitin al racisme o a la xenofòbia.

c) Complir els requisits o les normes d’accés i d’admissió establerts amb caràcter  general  pel titular de l’activitat i  donats  a  conèixer  mitjançant  rètols visibles col·locats als llocs d’accés.

d) Abstenir-se d’accedir a l’escenari o al lloc d’actuació d’executants o artistes, si no és que estigui previst en el desenvolupament de l’activitat.

e) Complir les instruccions i les normes particulars establertes pel titular per al desenvolupament de l’activitat. El personal del servei d’admissió i control d’ambient intern és el personal responsable de fer complir aquests requisits.

f) Respectar l’horari de tancament.

g) Guardar el comportament degut i evitar accions que puguin crear situacions de perill o d’incomoditat al públic en general i al personal de l’empresa, o dificultar el desenvolupament de l’activitat.

2. El titular de l’activitat  pot  adoptar  les  seves  pròpies  mesures  preventives,  en  el marc dels drets constitucionals, per assegurar el desenvolupament correcte de l’activitat o de l’ús del servei en els termes establerts en aquesta Llei. Quan l’empresa observi l’incompliment de les prohibicions i limitacions exposades podrà sol·licitar l’auxili dels i de les agents de l’autoritat, que disposaran, si pertoca, el  desallotjament  de  les  persones  infractores,  sens  perjudici  de  les  accions legals que corresponguin.

 

Article 23

Protecció dels menors

1. Sens perjudici de les prescripcions de la normativa en matèria de menors, drogodependència, trastorns additius o publicitat, s’estableixen les prohibicions següents:

a) Queda prohibida l’entrada i la permanència per raó d’edat als menors de devuit anys en casinos  de  joc,  sales  de  bingo  i  zones  de  les  sales  de  joc, d’acord amb el que estableix la normativa vigent en matèria de joc. Igualment, tenen prohibida l’entrada i la permanència als locals d’espectacles públics eròtics.

b) Queda prohibida l’entrada i la permanència de menors de setze anys en activitats recreatives musicals, com ara sales de festa, sales de ball, discoteques, cafès  concert i similars. Excepcionalment i fins a les 2.00 h, es permetrà l’entrada de menors d’edat d’entre catorze i setze anys sempre que vagin acompanyats de persones adultes autoritzades pels pares o tutors que vetllin per la seva integritat física i moral.

S’exclouen d’aquesta limitació les sales amb autorització de sessions per a menors d’edat o sales de joventut, on es permetrà l’entrada i la permanència de majors de catorze anys i no majors de devuit.

c) No se’ls pot vendre ni subministrar ni permetre el consum de begudes alcohòliques en els espectacles públics, activitats recreatives ni establiments públics a les persones menors de devuit anys. Aquest punt s’ha d’indicar de forma clara i llegible.

2. Així mateix, s’hauran de complir totes les disposicions que siguin d’aplicació en matèria de protecció de menors. Les empreses resten obligades a  l’aplicació  de  mesures  objectives  tendents  a  la  consecució  d’aquestes  prescripcions.

3. Sens perjudici del que estableix l’article 45 de la Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció i dels drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears, la publicitat en espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics ha de respectar els principis i les normes  de  la  normativa  vigent  en  matèria  de  drogodependència i trastorns additius, i evitar la difusió d’idees d’inferioritat o superioritat de qualsevol sexe, raça o origen ètnic.

4. Queda prohibida qualsevol forma de promoció o publicitat que inciti les  persones  menors  de  manera  directa o indirecta al consum de begudes alcohòliques.

Article 24

Horari general de les activitats permanents d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics

1. Les administracions públiques, dins l’àmbit de les seves competències, han d’adequar la seva funció de regulació dels horaris i d’autorització i control de les activitats a les disposicions d’aquesta Llei. En especial, les administracions competents hauran de vetllar per evitar les molèsties i els problemes d’ordre públic que el funcionament de l’activitat pugui produir a l’exterior derivats de renous i vibracions i de concentracions humanes o de vehicles que puguin afectar la seguretat o la salut pública.

2. Si no hi ha ordenances municipals o reglaments insulars que regulin expressament els horaris d’activitats permanents d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics, aquestes romandran tancades:

- Entre les 24.00 h i les 10.00 h a les zones a l’aire lliure amb activitat musical.

-  Entre les 6.00 h i les 10.00 h a les zones tancades amb activitat musical.

3. Les activitats que cobrin entrada o tinguin normes particulars d’accés, per poder exercir l’activitat entre les 24.00 h i les 8.00 h han d’adoptar mesures per intentar evitar el renou i l’aglomeració de persones a l’exterior de l’activitat que puguin provocar molèsties als veïns.

4. A partir de l’hora de tancament, les persones titulars o promotores de les activitats d’espectacles públics, recreatives i d’establiments públics han de complir les obligacions següents:

a) Deixar de servir begudes i altres serveis.

b) Aturar la música.

c) Impedir l’entrada d’usuaris.

d) Deixar d’executar qualsevol espectacle, joc o similar.

e) Encendre la il·luminació.

5. Quan es tracti d’una zona de l’activitat amb horari distint al de la resta de l’activitat, a més de les obligacions anteriors i una vegada que la zona estigui buida de públic, els titulars o promotors han de complir les obligacions següents:

a) Procedir al tancament efectiu o limitació física de la zona.

b) Garantir l’absència d’enllumenat a la zona, excepte el necessari per a la senyalització i l’evacuació.

6. L’horari de l’activitat estarà senyalitzat a l’accés i a la taquilla.

Article 25

Publicitat

La publicitat de la realització d’aquestes activitats ha de contenir la suficient informació d’interès per al públic i, almenys, la següent:

a) Classe d’activitat.

b) Data,  horari  i  lloc  de  les  actuacions,  preus  de  les  entrades i llocs de venda.

c) Denominació i domicili social de l’empresa promotora.

d) Si  pertoca,  extracte de les  condicions  d’admissió  o  les  normes  particulars  o  les instruccions per al desenvolupament normal de l’activitat.

 

Article 26

Entrades

Les entrades d’aquestes activitats han de contenir, com a mínim, la informació següent:

a) Número d’ordre.

b) Identificació de l’empresa titular i del domicili social.

c) Classe d’activitat.

d) Lloc, horari o data i hora de realització i, si pertoca, data d’expedició de l’entrada.

e) Classe de localitat i número, en sessions numerades.

f) Extracte de les condicions  d’admissió,  amb  la  finalitat  que  les  persones  usuàries coneguin  sempre,  pel  fet  d’estar  impresos  en  el  document  de  l’entrada,  les normes d’accés i els drets que tenen com a públic.

 

TÍTOL III

ACTUACIONS DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

 

Capítol I

La cooperació

Article 27

Supòsits en els quals és procedent la cooperació

1. Sens perjudici de les normes reguladores dels mecanismes de cooperació entre les distintes administracions, si l’administració competent corresponent no disposa de personal qualificat per emetre els informes jurídics o administratius o de personal tècnic competent, podrà sol·licitar la cooperació a la qual es refereix aquest títol per dur a terme les actuacions següents:

a) Informar sobre els procediments i les actuacions administratives dels permisos d’inici d’instal·lació de les activitats, de les mesures preventives, correctores i de control complementàries.

b) Practicar visites de comprovació i d’inspecció obligatòries.

c) Practicar les actuacions tècniques o jurídiques necessàries per tramitar els expedients.

2. Els consells insulars han de desenvolupar reglamentàriament els supòsits de cooperació amb els ajuntaments.

Article 28

Sol·licituds de cooperació interadministrativa

La cooperació s’ha de sol·licitar:

a) Del consell insular corresponent quan l’administració actuant sigui la municipal, excepte en els expedients relatius a les activitats itinerants.

b) De la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per mitjà de la conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics, en els supòsits en el quals el consell insular, com a administració actuant o cooperadora, no disposi del personal competent per dur a terme l’actuació concreta que el cas específic requereixi.

c) De l’òrgan competent de l’administració que hagi atorgat el permís d’instal·lació o equivalent en els termes que preveu la disposició addicional vuitena.

d) De la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per mitjà de la conselleria competent en el cas d’activitats itinerants, en la resta de casos.

e) De l’òrgan competent de l’administració que hagi atorgat l’autorització sectorial pertinent.

 

Article 29

Procediment de cooperació

1. Procediment de cooperació en activitats permanents:

a) La cooperació s’ha de sol·licitar per qualsevol mitjà dels que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, a l’administració que correspongui, i s’hi han d’adjuntar les dades essencials de l’expedient i concretar, amb claredat i precisió, l’actuació específica que es requereix.

b) En un termini no superior a deu dies des de la recepció de la petició, l’òrgan competent de l’administració requerida ordenarà la pràctica de l’actuació pertinent i designarà a aquest efecte el personal tècnic competent, que podrà ser propi de l’administració cooperant o designat mitjançant la contractació dels serveis corresponents. Un cop practicada l’actuació requerida, i en un termini no superior a cinc dies, es comunicarà el resultat a l’administració municipal sol·licitant, amb indicació, si escau, de l’import que s’ha d’abonar i del termini per fer efectiu el pagament.

2. Procediment de cooperació en activitats no permanents:

a) Les sol·licituds de cooperació formulades en el si d’un expedient d’activitat no permanent tenen caràcter preferent a l’efecte de ser resoltes en el termini més breu possible.

b) La cooperació se sol·licitarà per qualsevol mitjà dels que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, a l’administració que correspongui, i s’hi han d’adjuntar les dades essencials de l’expedient i concretar, amb claredat i precisió, l’actuació específica que es requereix. Atès la preferència dels procediments de les activitats no permanents, l’ajuntament haurà de garantir que la documentació de l’expedient es presenti en el registre de l’administració cooperant en un termini màxim de tres dies comptadors des de la data d’entrada de la sol·licitud a l’ajuntament, i que es comuniqui per qualsevol mitjà a l’òrgan competent de l’administració cooperant.

 

Article 30

Convenis de col·laboració

La col·laboració entre administracions prevista en els articles anteriors pot establir-se mitjançant convenis, tal com es preveu en l’article 6 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 31

Anàlisi d’expedients

La conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i  els consells insulars corresponents poden  sol·licitar a l’administració competent una còpia dels expedients tramitats i de les actes de les inspeccions efectuades amb la finalitat de fer estadístiques per analitzar-los i treure’n conclusions per millorar l’eficiència i l’eficàcia en l’aplicació de la Llei i els reglaments que se’n puguin derivar.

Capítol II

Els registres i la Junta Autonòmica d’Activitats de les Illes Balears

Article 32

Registres d’activitats de les Illes Balears

1. Es creen els registres administratius següents:

a) Registre autonòmic d’activitats, amb dues seccions:

a.1) Secció I, d’activitats permanents.

a.2) Secció II, d’activitats itinerants.

b) Registre d’acreditació del personal dels serveis d’admissió i control d’ambient intern dels espectacles públics i activitats  recreatives.

c) Registre autonòmic d’activitats subjectes al règim d’autoritzacions ambientals integrades.

2. Els registres esmentats en els apartats a i b anteriors queden adscrits a la conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. El registre indicat en el punt c queda adscrit a la conselleria competent en matèria de medi ambient. En tot cas, s’ha de complir la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i la resta de la normativa aplicable.

3. El registre autonòmic d’activitats serà públic, per a l’observança de la legalitat. La informació i la documentació que inclogui pot ser utilitzada per altres administracions amb la finalitat de simplificar i reduir tràmits, i per planificar inspeccions i estudis estadístics.

4. En la secció I, d’activitats permanents, del registre autonòmic d’activitats, s’assignarà una identificació única a cada activitat que es podrà fer valer davant qualsevol administració de les Illes Balears. Les activitats permanents existents s’inscriuran en el registre autonòmic d’activitats en el moment en què es faci la revisió tècnica d’actualització, tal com disposa la disposició transitòria desena. Reglamentàriament, es determinarà el procediment i el règim d’inscripció de dades i de presentació de documentació.

5. En la Secció II, d’activitats itinerants, del registre autonòmic d’activitats, s’hi inscriuran les activitats regulades en el títol V d’aquesta Llei amb les dades d’identificació i el projecte tipus per a les activitats itinerants.

6. En el registre autonòmic d’acreditació del personal dels serveis d’admissió i control d’ambient intern dels espectacles públics i activitats  recreatives s’hi han d’inscriure les dades que es determinin reglamentàriament.

7. Baixa del registre d’activitats:

a) Secció I, activitats permanents: el titular, quan no tingui l’ús i gaudi de l’establiment o cessi definitivament l’activitat, haurà d’instar la baixa del registre d’inici i exercici de l’activitat o fer la transmissió cap a la persona física o jurídica que la té. La baixa de la instal·lació de l’activitat només la podrà instar la persona en la qual concorrin la titularitat de l’activitat en qüestió i el ple domini de l’establiment físic en què es presta, o la farà l’administració competent d’ofici quan hi hagi una activitat posterior que la substitueixi, caduqui o hi hagi una sanció ferma. Així mateix, si de les comprovacions fetes es desprèn la falsedat, l’omissió o la inexactitud essencial de les dades declarades, amb l’audiència prèvia a les persones interessades, s’ha de suspendre l’activitat o la instal·lació i l’obra i s’ha de dictar una resolució per la qual es cancel·la la inscripció en el registre, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que això pugui comportar.

b) Secció II, activitats itinerants: la baixa de les activitats que pertanyen a aquesta categoria només la podrà fer la persona en la qual concorrin la titularitat de l’activitat en qüestió i el ple domini de l’atracció, o la farà l’administració competent d’ofici amb sanció ferma. Així mateix, si de les comprovacions fetes  es desprèn la falsedat, l’omissió o la inexactitud essencial de les dades declarades, amb l’audiència prèvia a les persones interessades, s’ha de suspendre l’activitat o la instal·lació i s’ha de dictar una resolució per la qual es cancel·la la inscripció en el registre, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que això pugui comportar.

8. La baixa del registre d’acreditació del personal dels serveis d’admissió i control d’ambient intern dels espectacles públics i activitats  recreatives  es podrà fer a petició de la persona interessada o la durà a terme d’ofici l’administració competent en cas de revocació o suspensió de l’acreditació professional que es determinin reglamentàriament.

9. Baixa del registre d’activitats subjectes al règim d’autoritzacions ambientals integrades: el titular, quan no tingui l’ús i gaudi de l’establiment o cessi definitivament l’activitat, haurà d’instar la baixa del registre d’inici i exercici de l’activitat o fer la transmissió cap a la persona física o jurídica que la té. La baixa de la instal·lació de l’activitat només la podrà instar la persona en la qual concorrin la titularitat de l’activitat en qüestió i el ple domini de l’establiment físic en què aquesta es presta,  o la farà l’administració competent d’ofici quan hi hagi una activitat posterior que la substitueixi, caduqui o hi hagi una sanció ferma. Així mateix, si de les comprovacions fetes  es desprèn la falsedat, l’omissió o la inexactitud essencial de les dades declarades, amb l’audiència prèvia a la persona interessada, s’ha de suspendre l’activitat o la instal·lació i l’obra i s’ha de dictar una resolució per la qual es cancel·la la inscripció en el registre, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que això pugui comportar.

10. L’estructura, la funció i la composició d’aquests registres s’han de determinar reglamentàriament.

Article 33

Oficina virtual

La conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics ha de crear una oficina virtual de gestió interadministrativa i dels registres prevists en matèria d’activitats classificades i espectacles públics.

Article 34

Junta Autonòmica d’Activitats de les Illes Balears

1. La Junta Autonòmica d’Activitats de les Illes Balears (JAIB) és l’òrgan consultiu, d’estudi, de coordinació i d’assessorament de l’Administració autonòmica, general de l’Estat, insular i local en la matèria regulada per aquesta Llei, que està adscrita a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a través de la conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics. L’estructura,  el  funcionament  i  la  composició  de  la  Junta  Autonòmica d’Activitats de les Illes Balears, amb representació de l’Administració General de l’Estat, de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dels consells, dels municipis i dels representants de les organitzacions empresarials i col·legis professionals, es determina d’acord amb les disposicions reglamentàries corresponents.

2. Les atribucions de la Junta són les següents:

a) Emissió d’informes de les disposicions de caràcter general específiques que s’hagin de dictar en desenvolupament d’aquesta Llei.

b) Formulació de propostes i d’informes sobre interpretació, aplicació i modificació de les disposicions que regulen les activitats.

c) Elaboració de recomanacions per millorar l’actuació de l’Administració en la matèria objecte d’aquesta Llei.

d) Emissió d’informes sobre activitats en edificis catalogats i protegits que preveu l’article 41 d’aquesta Llei.

e) Emissió d’informes d’acord amb la disposició transitòria sisena i la disposició transitòria novena. 

 

TÍTOL IV

PROCEDIMENT APLICABLE A LES ACTIVITATS PERMANENTS I A LES SEVES MODIFICACIONS

 

Capítol I

Procediment d’inici d’instal·lació i execució d’obres, si escau, en activitats que no requereixen permís d’instal·lació

 

Article 35

Activitats innòcues, menors  o modificacions que estiguin incloses en els títols II i III de l’annex I que no necessitin obra

Per iniciar la instal·lació d’una activitat innòcua, menor, o de les modificacions que estiguin incloses en els títols II i III de l’annex I, quan no s’han de realitzar obres subjectes a llicència o comunicació prèvia d’acord amb el que estableix la normativa urbanística, no és preceptiva la presentació de cap documentació prèvia a l’administració competent. No obstant això, per a l’inici i l’exercici de l’activitat s’han de sotmetre al que disposa l’article 44.

Sens perjudici del que estableix el paràgraf anterior, es pot sol·licitar l’informe d’idoneïtat d’ús i d’ubicació, d’acord amb el que disposa la disposició addicional setena.

Article 36

Activitats innòcues, menors o  modificacions que estiguin incloses en els títols II i III de l’annex I, amb obres que no necessitin projecte d’acord amb la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació

1. Per a l’inici d’instal·lació d’una activitat innòcua, menor o modificació que estiguin incloses en els títols II i III de l’annex I,  amb obres en edificis que no necessitin projecte d’acord amb l’article 2 de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació, serà preceptiva la presentació davant l’administració competent d’una comunicació prèvia per a l’inici de les obres, a la qual s’ha d’adjuntar la documentació següent:

a) Una estimació de l’import total de les obres acompanyada d’una relació de les obres que s’han de fer o de plànols de l’estat actual amb fotografies representatives. Reglamentàriament, l’administració competent podrà optar per una de les dues fórmules.

b) Fitxa resum subscrita per un tècnic o una tècnica competent.

c) Quan es tracti d’obres d’edificació que afectin la seguretat estructural però no  necessitin projecte, d’acord amb l’article 2 de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació, serà necessari un certificat o un document que acrediti que el director de l’obra n’assumeix la direcció. Aquest document, si escau, ha d’anar visat.

Tota aquesta documentació es pot presentar en un únic document.

2. La presentació de la documentació i el pagament dels tributs municipals corresponents habilita per iniciar les obres i instal·lar l’activitat.

3. En altres tipus d’obra s’ha d’estar sotmès al que disposa la normativa d’aplicació en matèria urbanística.

4. Per a l’inici i exercici de l’activitat s’ha d’estar sotmès al que disposa l’article 45.

5. Sens perjudici del que estableixen els punts anteriors, es pot sol·licitar l’informe d’idoneïtat d’ús i d’ubicació, d’acord amb el que disposa la disposició addicional setena.

Capítol II

Procediment per a l’inici d’instal·lació i execució d’obres, si escau,  que requereixen permís d’instal·lació o permís d’instal·lació i obres

 

Article 37

Activitats subjectes a permís d’instal·lació sense obres

1. Necessiten permís d’instal·lació de l’administració competent  les activitats majors,  les modificacions que estiguin incloses en el títol I de l’annex I i les infraestructures comunes que no necessitin obres.

2. La sol·licitud d’inici d’instal·lació s’ha de presentar davant l’administració competent i ha d’anar acompanyada de:

a) Projecte d’activitat, acompanyat de la fitxa resum.

b) Pagament dels tributs corresponents.

3. Per a l’inici i l’exercici de l’activitat s’ha d’estar sotmès al que disposa l’article 46.

4. Sens perjudici del que estableixen els punts anteriors, es pot sol·licitar l’informe d’idoneïtat d’ús i d’ubicació, d’acord amb el que disposa la disposició addicional setena.

Article 38

Activitats subjectes a permís d’instal·lació i d’obres

1. Necessiten permís d’instal·lació i d’obres, de l’administració competent, els casos següents:

a) Activitat innòcua  menor  o  les modificacions que estiguin incloses en els títols II i III de l’annex I, amb obres que necessitin projecte d’acord amb l’article 2  de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació.

b) Activitats majors, modificacions  que estiguin incloses en el títol I de l’annex I, o infraestructures comunes, amb obres que no necessitin projecte d’acord amb l’article 2  de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació.

c) Activitats majors, modificacions  que estiguin incloses en el títol I de l’annex I, o infraestructures comunes, amb obres que necessitin projecte de conformitat amb l’article 2 de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació.

d) Qualsevol activitat, quan ho estableixi la normativa específica, les que es facin en domini públic, les que es facin en sòl rústic protegit i les que afectin béns protegits de conformitat amb la legislació en matèria de patrimoni.

2. La sol·licitud d’inici d’instal·lació i de les obres, si escau, s’ha de presentar davant l’administració competent i ha d’anar acompanyada de:

a) Projecte integrat acompanyat de la fitxa resum.  No obstant això, el titular pot presentar el projecte d’activitat i el projecte d’obres com a documents específics degudament coordinats quan els tècnics redactors dels projectes siguin diferents.

b) La documentació ambiental requerida per la Llei 11/2006, de 14 de setembre, per a les activitats subjectes al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental.

c) Pagament dels tributs corresponents.

3. El titular ha d’indicar el termini màxim en el qual preveu iniciar la instal·lació i l’obra, i el termini màxim que preveu per instal·lar i executar l’obra. En el cas  que no s’hagi indicat serà de 6 mesos i 36 mesos, respectivament. No obstant això, es podran prorrogar els terminis per una sola vegada, mitjançant la comunicació prèvia abans del venciment dels terminis corresponents. L’òrgan competent pot modificar els terminis indicats quan es justifiqui que són manifestament desproporcionats.

4. Per a l’inici i l’exercici de l’activitat s’ha d’estar sotmès al que disposa l’article 47.

5. Sens perjudici del que estableixen els punts anteriors, es pot sol·licitar l’informe d’idoneïtat d’ús i d’ubicació, d’acord amb el que disposa la disposició addicional setena.

Article 39

Obligacions de l’Administració

1. L’òrgan competent té quatre mesos des de la presentació de la documentació per resoldre el permís d’instal·lació i d’obres quan es tracti d’activitats incloses en els annexos I i II de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears i té dos mesos per resoldre en els altres casos. En aquest termini haurà de:

a) Comprovar que la documentació és la que s’exigeix en la normativa.

b) Comprovar que l’ús és compatible amb la normativa urbanística i amb la resta de normativa que hi sigui d’aplicació. Si l’activitat que es pretén dur a terme no s’ajusta als usos previstos en el planejament urbanístic, l’òrgan competent haurà de denegar el permís d’inici d’instal·lació i obres de l’activitat.

c) Sotmetre a informació pública, d’acord amb l’article 40.

d) Sol·licitar, si escau, informes concurrents i declaració d’impacte ambiental. La sol·licitud de declaració d’impacte ambiental i d’altres informes o acords vinculants interromprà els terminis, d’acord amb l’article 83.3 de la Llei 30/1992.

e) Redactar l’informe tècnic integrat, d’acord amb l’article 42.

f) Resoldre, i atorgar si escau, el permís d’inici d’instal·lació o el permís d’inici d’instal·lació i obres de l’activitat, d’acord amb el que disposa l’article 43.

2. Si un cop transcorregut el termini establert en l’apartat 1 no s’ha dictat i notificat una  resolució  expressa  a  la  persona  interessada,  podrà  entendre’s  estimada  per  silenci administratiu   la   sol·licitud   del   permís   d’inici   d’instal·lació   o   del   permís   d’inici d’instal·lació  i  obres  de  l’activitat,  excepte  en  els casos que la  normativa  específica estableixi el contrari en matèria d’obres.

Article 40

Informació pública

Un cop comprovat que l’ús és compatible amb la normativa urbanística, l’expedient s’ha de sotmetre  a un període d’informació pública respecte de l’activitat, l’obra i l’avaluació d’impacte ambiental per un termini de deu dies, que quan requereixi avaluació d’impacte ambiental serà de trenta dies, perquè les persones físiques o jurídiques, les associacions, les entitats veïnals i les que hi estiguin interessades, hi formulin les observacions que considerin pertinents. L’obertura del període d’informació pública s’ha d’anunciar a la pàgina web de l’administració competent.

Article 41

Activitats en edificis catalogats o protegits

En edificis catalogats o protegits per un instrument de planejament general, quan les característiques arquitectòniques no permetin el compliment ple de les condicions tècniques exigides en la normativa vigent, excepcionalment i per motius d’interès públic acreditats en l’expedient, l’administració competent pot sol·licitar a la Junta Autonòmica d’Activitats de les Illes Balears un informe vinculant sobre les mesures alternatives proposades en el projecte i destinades a garantir l’objecte de la Llei. 

Article 42

Informe tècnic integrat

Els serveis tècnics de l’administració competent han d’emetre un informe de la documentació presentada per comprovar:

1. Si el projecte d’activitats, el projecte d’obres o el projecte integrat, si escau,  compleixen la normativa urbanística.

2. Si el tècnic redactor del projecte d’activitat o del projecte integrat n’ha justificat l’adequació i la valoració específica de les mesures preventives, correctores, de control i de seguretat per a les persones i per als béns que anul·lin o redueixin els efectes perniciosos o de risc. Per tot això, el tècnic redactor haurà de justificar:

a) La necessitat d’autoritzacions sectorials preceptives prèvies al permís d’instal·lació.

b) La seguretat per al públic i per al personal.

c) Les condicions de les instal·lacions tècniques.

d) La prevenció i la protecció d’incendis i d’altres riscs inherents a l’activitat, tot verificant l’accessibilitat i la intervenció dels mitjans d’auxili externs.

e) Les condicions de salubritat, higiene i acústica, tot comprovant expressament les condicions d’insonorització i d’aïllament acústic necessàries dels establiments físics per evitar molèsties a terceres persones, d’acord amb el que disposa la normativa en matèria de contaminació acústica.

f) La protecció del medi ambient, amb referència especial a la gestió de residus i la prevenció de la contaminació.

g) El compliment de la normativa en matèria d’accessibilitat.

h) La normativa aplicable en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives quan pertoqui.

i) La previsió d’autoritzacions sectorials prèvies a l’inici i l’exercici de l’activitat, així com la determinació de les condicions de coordinació que han de complir les possibles interrelacions.

j) En el cas d’infraestructures comunes, que s’han tengut en compte els punts indicats en el títol II de l’annex II.

Si les mesures preventives, correctores i de control proposades no són degudament justificades pel personal tècnic redactor del projecte d’activitat o del projecte integrat, es consideraran insuficients i es notificaran en un sol requeriment totes les deficiències amb l’advertiment que s’arxivaran les actuacions.

3. Si la sol·licitud del permís d’inici d’instal·lació i obres i la documentació adjunta s’ajusten a la legislació aplicable.

4. Si escau, l’existència del dictamen d’avaluació d’impacte ambiental en l’expedient.

Article 43

Resolució

1. La resolució que dicti l’administració competent per atorgar el permís d’inici d’instal·lació  o el permís d’inici d’instal·lació i obres de l’activitat haurà de consignar, a més de les condicions requerides per les disposicions vigents o les que l’òrgan competent estimi oportú introduir, els extrems següents:

a) En cap cas no es pot iniciar l’activitat sense haver presentat de manera completa la documentació exigida en el capítol IV d’aquest títol.

b) La realització de proves de funcionament parcials o totals, si s’escau.

c) La realització de controls o d’inspeccions en la fase d’execució d’obres o instal·lació, si s’escau.

2. Quan hi hagi obres que necessitin projecte, d’acord amb l’article 2 de la Llei 38/1999,  de 5 de novembre,  d’ordenació de l’edificació,  s’hauran de fixar les determinacions que exigeixi la normativa urbanística aplicable.

Capítol III

Procediment per a l’inici i l’exercici de l’activitat en activitats que no requereixen permís d’instal·lació

 

Article 44

Activitats innòcues, menors  o modificacions que estiguin incloses en els títols II i III de l’annex I que no necessitin obra

1. Una vegada finalitzada la instal·lació de l’activitat, el titular haurà de presentar una declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat, manifestar-ne la conformitat  amb el planejament urbanístic i instar-ne la inscripció en el registre autonòmic d’activitats.

La declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat haurà d’anar acompanyada de les dades i els documents següents:

a) En cas d’activitats innòcues: un certificat sobre el compliment de la normativa aplicable subscrit per un tècnic o tècnica competent que inclogui una memòria tècnica succinta sobre l’activitat i les instal·lacions, acompanyada dels plànols d’emplaçament  i d’allò realment executat, tant de planta com d’alçada, a escala adequada, amb la ubicació dels elements essencials de les instal·lacions tècniques i de maquinària, amb una fitxa resum de l’activitat. En el cas d’activitats menors: el projecte d’activitat d’allò realment executat, d’acord amb el títol I de l’annex II que inclogui la fitxa resum, i un certificat del tècnic director d’acord amb els models oficials.

b) Justificant de pagament dels tributs corresponents.

2. La presentació de la declaració responsable esmentada facultarà per a l’inici i l’exercici de l’activitat, sens perjudici del que s’indica en el punt 4 de l’article 71 bis de  la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

Article 45

Activitats innòcues, menors o  modificacions que estiguin incloses en els títols II i III de l’annex I, amb obres que no necessitin projecte, d’acord amb la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació

1. Una vegada finalitzades la instal·lació de l’activitat i les obres indicades en l’article 36, el titular haurà de presentar una declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat, manifestar que és conforme al planejament urbanístic i instar-ne la inscripció en el registre autonòmic d’activitats.

La declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat haurà d’anar acompanyada de les dades i la documentació següent:

a) En el cas d’activitats innòcues: un certificat sobre el compliment de la normativa aplicable subscrit per un tècnic o tècnica competent que inclogui una memòria tècnica succinta sobre l’activitat i les instal·lacions, acompanyada dels plànols d’emplaçament  i  d’allò realment executat, tant de planta com d’alçada, a escala adequada, amb la ubicació dels elements essencials de les instal·lacions tècniques i de maquinària, amb una fitxa resum de l’activitat. En el cas d’activitats menors: el projecte d’activitat d’allò realment executat, d’acord amb el títol I de l’annex II que inclogui la fitxa resum, i un certificat del tècnic director d’acord amb els models oficials

b) Quan es tracti d’obres d’edificació que afectin la seguretat estructural, però no  necessitin projecte, d’acord amb l’article 2 de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació, serà necessari un certificat o un document que acrediti que el director de l’obra n’assumeix la direcció. Aquest document, si escau, estarà visat pel col·legi professional corresponent.

c) En cas que, d’acord amb el punt 1.a de l’article 37, s’hagi  optat per la presentació de plànols de l’estat actual amb fotografies representatives, es presentarà una relació de les obres executades amb l’increment de l’import de les obres, si escau.

Tota aquesta documentació es pot presentar en un únic document.

2. La presentació de la declaració responsable amb la documentació i el pagament dels tributs municipals facultarà per a l’inici i l’exercici de l’activitat, sens perjudici del que estableix el punt 4 de l’article 71 bis de  la Llei 30/1992.

Capítol IV

Procediment d’inici i exercici de l’activitat en activitats que han requerit permís d’instal·lació

 

Article 46

Procediment d’inici i exercici de les activitats que han requerit permís d’instal·lació sense obres

1. Una vegada finalitzada la instal·lació de l’activitat, després de l’obtenció del permís d’instal·lació, el titular haurà de presentar una declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat i n’instarà la inscripció en el registre autonòmic d’activitats.

La declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat haurà d’anar acompanyada de les dades i els documents següents:

a) Certificat del tècnic director d’instal·lació, d’acord amb el model oficial.

b) En tot cas, si hi ha variacions respecte del projecte presentat per al permís d’instal·lació, el tècnic director està obligat a informar que les variacions no impliquen un nou permís d’instal·lació de l’activitat, i s’haurà de presentar una memòria i plànols de la realitat.

2. La presentació de la declaració responsable esmentada facultarà per a l’inici i l’exercici de l’activitat, sens perjudici del que estableix el punt 4 de l’article 71 bis de  la Llei 30/1992.

Article 47

Procediment  d’inici i exercici de les activitats que han requerit permís d’instal·lació i obres

1. Una vegada finalitzades la instal·lació de l’activitat i les obres, amb l’obtenció prèvia del permís d’instal·lació i obres, el titular haurà de presentar una declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat i n’instarà la inscripció en el registre autonòmic d’activitats.

La declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat haurà d’anar acompanyada de les dades i els documents següents:

a) Certificat del tècnic director d’instal·lació i obres d’acord amb el model oficial.

b) En tot cas, si hi ha variacions respecte del projecte presentat per al permís d’instal·lació i obres i el realment executat, el tècnic director està obligat a informar que les variacions no impliquen un nou permís d’instal·lació i obres de l’activitat, i s’haurà de presentar una memòria i plànols d’allò realment executat.

2. La presentació de la declaració responsable esmentada i tenir, quan es tracti d’obres d’edificacions, construccions i implantacions d’instal·lacions de nova planta o de cases prefabricades i instal·lacions similars, el certificat municipal de finalització d’obres, facultarà per a l’inici i l’exercici de l’activitat, sens perjudici del que estableix el punt 4 de l’article 71 bis de  la Llei 30/1992.

Capítol V

Concordança entre les  infraestructures comunes i les activitats

 

Article 48

Concordança entre les infraestructures comunes i les activitats

1. A un establiment  físic susceptible d’activitats per determinar que pertanyen a unes infraestructures comunes, només es podrà fer l’inici d’instal·lació d’una activitat específica amb l’atorgament previ del permís d’instal·lació de les infraestructures comunes, d’acord amb les disposicions del capítol II d’aquest títol.

2. L’inici i l’exercici d’una activitat específica i determinada que pertanyi a unes infraestructures comunes queden condicionats a:

a) Presentar prèviament la declaració responsable d’inici i exercici de les infraestructures comunes.

b) Presentar una declaració responsable en els termes prevists en els articles 46 i 47.

 

Capítol VI

Revisions tècniques d’activitats permanents

Article 49

Obligació de fer revisions tècniques periòdiques en activitats permanents

Els titulars de les activitats noves i les activitats  anteriors  a  l’entrada  en  vigor  d’aquesta  Llei  que  disposin de  la  revisió  tècnica d’actualització favorable prevista en la disposició transitòria desena hauran de fer una revisió tècnica  periòdica  cada  15  anys  en  les  activitats  menors  i  innòcues;  cada  10  anys  en  les d’infraestructures comunes, i en les activitats majors, des de la data d’inici de l’activitat o des de  la  data  de  presentació  davant  l’administració  competent  de   la  revisió  tècnica d’actualització o periòdica favorable.

Article 50

Revisions tècniques periòdiques d’activitats

1. Del resultat de les revisions tècniques periòdiques d’activitats, un tècnic o tècnica competent en redactarà un informe, que haurà de constar de:

a)  Una descripció de l’estat actual amb l’acreditació que no s’han produït modificacions sense regularitzar, acompanyada d’un plànol de l’estat actual i amb fotografies interiors i exteriors de l’establiment.

b) Valoració del manteniment de les condicions de la llicència d’obertura i de funcionament atorgada en el seu moment, i també de les situacions o característiques que puguin implicar un risc greu per a les persones o els béns, o molèsties a terceres persones, amb indicació,  en el cas que no sigui  favorable,  de les mesures correctores que s’han d’adoptar i els terminis per executar-les, i una vegada executades, l’acreditació que s’han implantat.

2. Una vegada que la revisió tècnica sigui favorable, se’n presentarà l’informe a l’administració competent.

TÍTOL V

DISPOSICIONS ESPECÍFIQUES I PROCEDIMENT APLICABLES A LES ACTIVITATS ITINERANTS

 

Capítol I

Disposicions específiques per a les activitats itinerants

 

Article 51

Condicions d’instal·lació

1. Les activitats itinerants no poden romandre més de tres mesos en el mateix emplaçament.

2. Durant els tres mesos posteriors a la desinstal·lació d’una activitat, aquesta mateixa activitat no es podrà tornar a instal·lar a una distància inferior a 500 m de l’emplaçament indicat en l’apartat 1 dins el mateix municipi.

3. No obstant això, l’ajuntament pot eximir del compliment del punt 2 d’aquest article de manera motivada per la programació de festes estatals, autonòmiques, insulars o municipals.

Article 52

Exclusions

En cap cas no es poden considerar activitats itinerants:

a) Les de comerç i serveis que s’estableixen en el Reial decret 199/2010, de 26 de febrer, pel qual es regula l’exercici de la venda ambulant o no sedentària.

b) Els espectacles musicals.

c) Les recreatives musicals.

 

Article 53

Marcat CE

En el cas que hi hagi apartats del projecte tipus  coberts per un marcat CE, el projecte tipus pot justificar les condicions que pertoquin invocant l’acreditació del marcat CE sempre que se’n justifiquin la idoneïtat i l’àmbit d’aplicació. En aquest cas, s’han  d’aportar les instruccions de muntatge, ús i manteniment del fabricant que tenen caràcter obligatori.

Capítol II

El Registre Autonòmic de les Activitats Itinerants

Article 54

Declaració responsable per inscriure el projecte tipus en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants

1. El titular de l’activitat itinerant ha d’instar la inscripció del projecte tipus en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants mitjançant la presentació davant la conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics d’una declaració responsable en la qual manifesta que compleix els requisits establerts en la normativa vigent.

2. La declaració responsable ha d’anar acompanyada de:

a) Un exemplar del projecte tipus en format digital i un altre en paper, subscrit pel tècnic redactor, redactat segons l’annex II.

b) Si s’escau, manual de persona usuària, d’instal·lació o de manteniment del fabricant.

c) Per a les activitats itinerants majors, a més, un informe favorable emès per una entitat de col·laboració en matèria d’activitats (ECAC). Aquest informe ha de preveure el compliment de les condicions mínimes de seguretat general i de la normativa vigent que siguin d’aplicació a l’activitat itinerant concreta.

d) Per a les activitats itinerants majors, a més, un llibre d’incidències i manteniment, el qual serà diligenciat un cop inscrita l’activitat.

3. La presentació de l’esmentada documentació facultarà per poder situar-se a qualsevol municipi de les Illes Balears, sens perjudici d’una altra normativa, i amb el compliment previ del procediment establert en l’article 56.

Article 55

Inscripció en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants

La conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, una vegada presentada la declaració responsable, ha d’inscriure l’activitat en la Secció II del Registre Autonòmic d’Activitats en un termini màxim de 15 dies. A continuació, s’ha de lliurar al titular la resolució d’inscripció en el registre, una còpia del projecte tipus segellat i, per a les activitats itinerants majors, a més, el llibre d’incidències i el manteniment diligenciat i segellat.

Capítol III

Instal·lació, inici i exercici de les activitats itinerants

 

Article 56

Declaració responsable d’instal·lació, inici i exercici de l’activitat itinerant

1. El titular que pretengui instal·lar i iniciar una activitat itinerant ha de presentar davant l’ajuntament corresponent una declaració responsable d’instal·lació, inici i exercici d’activitat en la qual declari:

a) Complir  els  requisits  establerts  en  la  normativa  vigent  en  les  activitats  itinerants, especialment que l’activitat no ha sofert cap modificació  amb relació al projecte tipus, i que també compleix les condicions imposades en la resolució d’inscripció en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants, i que disposar de tècnic per dur la direcció de la instal·lació

b) Mantenir  els  requisits  i  les  condicions  de  la  lletra  anterior  durant  tota  la  vigència  i  tot l’exercici d’activitat.

c)  Disposar de la documentació que així ho acrediti.

d)Comunicar  el lloc d’instal·lació, la data d’inici de l’activitat i les de l’aixecament i el desmuntatge prevists.

 2.La declaració responsable d’instal·lació, inici i exercici d’activitat ha d’anar acompanyada de:

a)  La resolució de la inscripció en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants. 

b) El plànol d’emplaçament de l’activitat itinerant a escala adequada.

c)  L’autorització de l’organisme competent quan s’ubiqui en el domini públic.

3.  La  presentació  de  la  documentació  esmentada  facultarà  per  instal·lar l’activitat, i  l’inici  i  l’exercici  de l’activitat quedaran condicionats a adjuntar a l’expedient el certificat tècnic final de muntatge subscrit per un tècnic o tècnica competent, acreditatiu que la instal·lació s’ha fet d’acord amb el projecte tipus i amb les condicions imposades, així com que  s’han  adoptat  totes  les  condicions  de  seguretat  segons  la  normativa  sectorial d’aplicació. En el cas de les activitats  itinerants menors, no serà necessari aquest certificat quan   es   disposi   de   l’acreditació   professional   corresponent   o   quan   es   determini reglamentàriament, la qual cosa s’ha de reflectir expressament en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants. 

Article 57

Documentació que s’ha de tenir obligatòriament al lloc on es desenvolupi l’activitat itinerant

En el lloc on estigui emplaçada l’activitat itinerant ha d’haver-hi els documents següents:

1. Un exemplar del projecte tipus inscrit en la conselleria competent en matèria  d’activitats i una còpia de la inscripció en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants, així com la documentació que el projecte tipus indiqui expressament.

2. La pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil i el justificant d’estar-ne al corrent de pagament.

3. Les autoritzacions sectorials pertinents.

4. Si s’escau, els manuals d’usuari, instal·lació i manteniment.

5. En les activitats itinerants majors:

a) El certificat del laboratori o l’entitat qualificada que garanteixi que no s’han format microfissures estructurals o altres danys per la fatiga del material, el mal funcionament o per avaries en les estructures o elements en moviments que desplacin usuaris o suportin aquestes estructures. Aquest certificat té una durada màxima de quatre anys i la seva emissió suposarà una revisió completa de l’atracció i la realització dels assajos no destructius de les peces que puguin resultar claus per a la seva estabilitat (elements dentats, rodaments, eixos, passadors, perns, soldadures, perfils, tubs d’acer i similars).

b) El llibre d’incidències i de manteniment degudament emplenat i diligenciat per la conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics.

 

Article 58

Acreditació professional d’instal·lació i funcionament en les activitats itinerants menors

La conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics pot regular, en cada tipus d’atracció, l’atorgament de l’acreditació professional en les activitats itinerants menors, la qual els facultarà per instal·lar l’activitat sense necessitat d’un certificat subscrit per una tècnica o tècnic competent. 

TÍTOL VI

DISPOSICIONS ESPECÍFIQUES I PROCEDIMENT APLICABLE A LES ACTIVITATS NO PERMANENTS

 

Capítol I

Disposicions específiques de les activitats no permanents

 

Article 59

Naturalesa de l’autorització i ús del sòl

1. La naturalesa de l’autorització d’activitat no permanent té un caràcter discrecional, singular i puntual. S’ha d’atorgar només per un interès públic amb criteris econòmics i socials, i ha de garantir l’objecte d’aquesta Llei.

2. L’ús urbanístic no queda afectat pel desenvolupament d’activitats no permanents, quan una vegada desinstal·lada l’activitat el sòl no hagi sofert obres o modificacions en el terreny.

Article 60

Informe de repercussió

1. L’administració competent ha d’emetre anualment un informe amb l’anàlisi de les repercussions de les activitats no permanents realitzades durant l’exercici.

2. De l’informe de repercussió i les activitats no permanents denunciades per clandestines, se n’ha de retre comptes a l’òrgan competent de cada administració dins el primer trimestre de cada any, i s’ha de trametre a la conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears un còpia per analitzar-lo i treure’n conclusions amb la finalitat de millorar l’eficiència i l’eficàcia en l’aplicació de la Llei.

Article 61

Activitats no permanents amb procediment administratiu propi

Les activitats no permanents que, d’acord amb la normativa sectorial, es trobin subjectes a un procediment propi d’autorització s’han de tramitar segons les disposicions contingudes a aquest efecte en aquesta Llei, i complementàriament segons la normativa específica.

Article 62

Activitats no permanents en establiments físics on es desenvolupen activitats clandestines

En els establiments on es faci una activitat clandestina no s’hi pot atorgar l’autorització de cap activitat no permanent, sens perjudici del que disposa el títol IX.

Article 63

Efectes de l’autorització

L’eficàcia de la resolució d’autorització queda condicionada al fet que abans de l’inici de l’activitat hauran d’estar subscrits els certificats, contractes i autoritzacions sectorials preceptius, les exempcions que pugui preveure la normativa sectorial que hi sigui d’aplicació i la pòlissa d’assegurança en vigor d’acord amb el termes prevists en la disposició addicional tercera.

Article 64

Documentació que s’ha de tenir obligatòriament en el lloc on es desenvolupi l’activitat no permanent

En el lloc on es dugui a terme l’activitat  hi haurà d’haver exposada al públic una còpia de la resolució d’autorització. En les activitats de recorregut, com és ara proves esportives, marxes ciclistes, pancaritats i similars, la resolució la portarà la persona responsable. Aquesta persona n’assumeix, en el lloc on es desenvolupi l’activitat,  la responsabilitat sobre el control, i ha de tenir, a disposició de la inspecció, còpies de l’expedient, autoritzacions, contractes de tercers i els certificats tècnics corresponents.

Article 65

Activitats no permanents organitzades per la mateixa administració que té competència per autoritzar-les

No serà necessari seguir els procediments indicats en els capítols II i III d’aquest títol, però en cas d’activitats no permanents majors serà preceptiu un informe tècnic integrat que englobi, d’una part, l’interès públic, i de l’altra, la higiene i la sanitat pública, la seguretat ciutadana i la protecció de la infància i la joventut, la defensa del públic en general, la protecció mediambiental per renou, fums, olors i similars, l’evacuació de les persones, la prevenció d’incendis i altres riscos col·lectius i la mobilitat i la protecció del territori.

Article 66

Activitats taurines

La celebració d’espectacles taurins és una activitat no permanent major. Malgrat aquesta consideració, quan aquestes celebracions es duguin a terme en places de toros permanents bastarà que els promotors de l’activitat presentin una declaració responsable d’inici i exercici de l’espectacle davant l’ajuntament corresponent. En tot cas, han d’estar subjectes a la normativa tècnica específica en matèria taurina.

Capítol II

Les activitats no permanents majors

 

Article 67

Sol·licitud d’autorització de l’activitat no permanent major

1. No es pot iniciar aquest tipus d’activitat sense tenir l’autorització administrativa preceptiva concedida de forma expressa o presumpta. El titular que pretengui fer una activitat no permanent menor ha de presentar a l’administració competent la sol·licitud d’autorització amb una antelació mínima d’un mes a la data prevista de realització, amb la documentació següent:

a) Sol·licitud formalitzada amb les dades a què fa referència l’article 70.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

b) Justificació de l’interès públic amb criteris econòmics i socials.

c) Petició o acreditació d’exempcions, si s’escau.

d) Informe o autorització de les diferents administracions concurrents afectades pel desenvolupament de l’activitat, si s’escau.

e) Les dates d’inici i finalització, l’horari, l’emplaçament i l’aforament previst.

f) L’autorització d’ocupació o la petició d’ocupació en el termes reglamentats quan s’ubiqui en un domini públic, o l’acreditació que no hi està subjecta perquè no s’ubica en un domini públic.

g) Documentació tècnica, que ha de constar de plànols i d’una memòria que ha de versar almenys sobre: higiene, sanitat pública, seguretat, evacuació, prevenció d’incendis i altres riscos col·lectius, seguretat ciutadana, protecció de la infància i joventut, mobilitat, defensa del públic en general, molèsties per renou, fums, olors i similars, així com protecció del territori. Ha d’indicar també quines autoritzacions sectorials i concurrents són necessàries. La documentació tècnica i els plànols han d’estar subscrits per un tècnic redactor.

h) Indicació del nom i de les dades d’identificació de la persona que assumirà in situ la responsabilitat sobre el control de l’activitat que s’ha de dur a terme.

i) Actuacions, grups i artistes que hi intervenen, si escau.

j) Llicència municipal d’activitat permanent o títol habilitant equivalent, en el  cas que es faci a un establiment on es desenvolupa una activitat permanent.

Tots i cadascun dels punts anteriors hauran de justificar-se, i en cas que no siguin d’aplicació s’indicarà a la sol·licitud.

2. Si l’activitat es repeteix anualment, la documentació tècnica continuarà sent vàlida sempre que es presenti un certificat d’un tècnic o tècnica competent que indiqui que l’activitat, les condicions i la normativa no s’han modificat amb relació a la darrera autorització atorgada.

3. L’incompliment per part del titular del termini indicat en el punt 1 d’aquest article pot ser motiu de denegació de l’autorització, sens perjudici que es pugui atorgar l’autorització de forma expressa.

Article 68

Informe tècnic integrat

1. En el termini màxim de cinc dies des que s’ha presentat la sol·licitud d’autorització a què es refereix l’article 67, l’administració competent ha de sol·licitar a les administracions implicades amb competències concurrents l’informe o l’autorització corresponents, en el cas que el titular no l’hagi sol·licitat prèviament.

2. Les administracions amb competències concurrents, en el termini màxim de deu dies, han d’emetre l’informe, l’autorització o el títol habilitant sobre la realització de l’activitat, on han de constatar si la documentació tècnica aportada acredita el compliment de la normativa d’aplicació, indicar els condicionaments que li siguin aplicables i proposar motivadament les mesures correctores que considerin necessàries.

3. Si per la funcionalitat o les característiques de l’activitat no es pot complir alguna de les condicions reglamentàries mediambientals o de seguretat, aquesta activitat només es podrà dur a terme amb l’acreditació prèvia de l’exempció corresponent quan la normativa sectorial així ho permeti.

4. El servei tècnic de l’administració competent, des que disposi dels informes de les administracions implicades amb competències concurrents, ha d’emetre preceptivament un informe tècnic integrat sobre la base dels criteris següents:

a) L’informe tècnic integrat ha d’incorporar els informes concurrents que pertoquin.

b) En funció del tipus d’activitat i de si el tècnic redactor  i els informes concurrents ho han valorat o no,  l’informe tècnic integrat ha de constatar si s’han tingut en compte tots i cadascun dels punts següents:

1. La higiene i la sanitat pública.

2. La seguretat ciutadana i la protecció de la infància i la joventut.

3. La defensa del públic en general.

4. La protecció mediambiental per renou, fums, olors i similars.

5. L’evacuació de les persones, la prevenció d’incendis i altres riscos col·lectius, tot verificant l’accessibilitat i la intervenció d’auxili externs.

6. La mobilitat i la protecció del territori. 

Si  les  mesures  preventives,  correctores  i  de  control  proposades  no  són  degudament justificades  pel  personal  tècnic  redactor  del  projecte  d’activitat,  es consideraran  insuficients  i  es  notificaran  en  un  sol  requeriment  totes  les  deficiències  per rectificar-les amb l’advertiment que s’arxivaran les actuacions.

c) L’informe tècnic integrat ha d’estudiar i fixar, si s’escau:

1. L’aforament màxim i l’horari.

2. El nombre i l’equip de reforç de policia, bombers i similars.

3. El nombre de personal del servei d’admissió i control d’ambient intern.

4. El nombre de personal de vigilància.

5. El nombre i tipus dels serveis mèdics i ambulàncies.

6. La necessitat o no d’incorporar l’exempció de l’autoritat competent sobre el compliment dels nivells acústics màxims fixats legalment, així com de qualsevol altra normativa que pugui ser emparada per una exempció i que l’activitat no pugui complir.

7. Les autoritzacions sectorials necessàries i les condicions que han de complir els certificats realitzats pels tècnics competents, si s’escau.

8. Altres mesures correctores que es justifiquin motivadament.

Article 69

Resolució

La resolució de la sol·licitud d’autorització que dicti l’administració competent podrà consignar el contingut de l’informe tècnic integrat i haurà de valorar l’interès públic amb criteris econòmics i socials.

Si un cop transcorregut el termini de 30 dies naturals des de la presentació de la sol·licitud no s’ha dictat i notificat la resolució, s’entendrà desestimada.

Capítol III

Activitats no permanents menors

Article 70

Sol·licitud d’autorització de l’activitat no permanent menor

1. No es pot iniciar aquest tipus d’activitat sense tenir l’autorització administrativa preceptiva concedida de forma expressa o presumpta. El titular que pretengui dur a terme una activitat no permanent menor ha de presentar a l’administració competent la sol·licitud d’autorització amb una antelació mínima d’un mes a la data prevista de realització, amb la documentació següent:

a) La sol·licitud emplenada amb les dades a què  fa referència l’article 70.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

b) La justificació de l’interès públic amb criteris econòmics i socials.

c) La petició o l’acreditació d’exempcions, si s’escau.

d) L’informe o l’autorització de les diferents administracions concurrents afectades pel desenvolupament de l’activitat, si s’escau.

e) Les dates d’inici i finalització, l’horari, l’emplaçament i l’aforament previst o l’itinerari del recorregut, si s’escau.

f) L’autorització d’ocupació o la petició d’ocupació en el termes reglamentats quan s’ubiqui en un domini públic o la indicació que no hi està subjecte perquè l’activitat no s’ubica en un domini públic.

g) La memòria descriptiva i els plànols de situació i de detall de l’activitat subscrits per la persona titular i/o pel tècnic o tècnica competent. La memòria ha de versar almenys sobre: higiene, sanitat pública, seguretat, evacuació, prevenció d’incendis i altres riscos col·lectius, seguretat ciutadana, protecció de la infància i la joventut, mobilitat, defensa del públic en general, molèsties per renou, fums, olors i similars, així com protecció del territori; ha d’indicar també quines autoritzacions sectorials i concurrents són necessàries.

h) La indicació del nom i de les dades d’identificació de la persona que assumirà in situ la responsabilitat sobre el control de l’activitat que s’ha de dur a terme.

i) Les actuacions, grups i artistes intervinents, si s’escau.

Tots i cadascun dels punts anteriors hauran de justificar-se i en cas que no hi siguin d’aplicació se’n farà una explicació motivada.

2. L’incompliment per part de la persona titular del termini indicat en el punt 1 d’aquest article pot ser motiu de denegació de l’autorització, sens perjudici que es pugui atorgar l’autorització de forma expressa.

Article 71

Resolució

La resolució de la sol·licitud d’autorització que dicti l’administració competent ha d’indicar les condicions que ha de complir l’activitat.

Si un cop transcorregut el termini de 30 dies des de la presentació de la sol·licitud, amb la documentació completa, no s’ha dictat i notificat la resolució, s’entendrà estimada.

TÍTOL VII

DISPOSICIONS RELATIVES A LES ACTIVITATS SUBJECTES A AUTORITZACIÓ AMBIENTAL INTEGRADA

 

Capítol I

Disposicions comunes

Article 72

Activitats subjectes a autorització ambiental integrada i normativa aplicable

1. Les activitats subjectes a autorització ambiental integrada són les activitats industrials incloses en les categories enumerades a l’annex 1 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.

2. Les activitats subjectes a autorització ambiental integrada es regeixen per:

a) La Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, i pel seu reglament de desenvolupament i execució, aprovat pel RD 509/2007, de 20 d’abril, que constitueixen la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient.

b) Les disposicions contingudes en aquest títol constitueixen legislació de desenvolupament legislatiu, pel que fa al procediment.

c) Supletòriament, amb relació al que no s’hi preveu i no s’oposi a la Llei IPPC i al seu Reglament, les disposicions contingudes relatives a inspecció i règim sancionador.

 

Article 73

Títols habilitants

1. L’inici de la instal·lació i obres de les activitats subjectes a la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació exigeix l’autorització ambiental integrada que ha d’atorgar la conselleria competent en matèria de medi ambient.

2. L’inici i l’exercici de l’activitat, una vegada atorgada l’autorització ambiental integrada, requereix prèviament la comprovació que es compleixen les condicions fixades en l’autorització, d’acord amb el Reial decret 509/2007.

Capítol II

Procediment d’atorgament d’una autorització ambiental integrada, o de modificació substancial

 

Article 74

Sol·licitud

La sol·licitud de l’autorització ambiental integrada, o la modificació substancial, l’ha de presentar el promotor o titular, amb totes les dades identificatives, davant la conselleria competent en matèria de medi ambient, i ha d’anar acompanyada de la documentació següent:

1. La documentació que s’exigeix en l’article 12 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació i en l’article 4.1 del Reial decret 509/2007, de 20 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament per al desenvolupament i l’execució de la Llei 16/2002, relativa a:

a) Projecte bàsic, amb el contingut legal i reglamentari, inclosa la documentació tècnica necessària per poder determinar les mesures relatives a les condicions d’explotació en situacions distintes de les normals que puguin afectar el medi ambient.

b) Informe municipal acreditatiu de la compatibilitat del projecte amb el planejament urbanístic o còpia de la sol·licitud de l’informe.

c) Documentació exigida per la legislació d’aigües per a l’autorització d’abocaments a les aigües continentals i informació específica sobre els abocaments, les emissions i les pèrdues de substàncies considerades com a prioritàries en l’àmbit del text refós de la Llei d’aigües de 2001, sempre que l’activitat impliqui la realització d’abocaments, i per la legislació de costes per a l’autorització d’abocaments des de terra a la mar, si s’escau.

d) Determinació de les dades que gaudeixen de confidencialitat d’acord amb les disposicions vigents, a criteri del sol·licitant.

e) Documentació acreditativa del compliment dels requisits exigits en la legislació sectorial, inclosa la referida a fiances i assegurances obligatòries que siguin exigibles de conformitat amb aquesta legislació sectorial.

f) Qualsevol altra documentació i informació que es determini en la normativa aplicable.

g) Resum no tècnic de totes les indicacions especificades abans per facilitar-ne la comprensió a l’efecte del tràmit d’informació pública.

h) Memòria resum del projecte a l’efecte que preveu l’article 22 de la Llei 11/2006, 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears, en la redacció actual.

2. Justificant del pagament dels tributs corresponents, si s’escau.

3. Documentació acreditativa de les obres que s’han de fer.

4. Documentació necessària relativa a instal·lacions i mesures correctores sota la perspectiva de projecte d’activitats.

Article 75

Instrucció

1. Un cop presentada la documentació, la conselleria competent en matèria de medi ambient n’haurà de fer una anàlisi prèvia, d’acord amb l’article anterior, i podrà demanar prèviament, si s’escau, informes de suficiència i idoneïtat de la documentació a les administracions afectades, que s’hauran de pronunciar en un termini màxim de deu dies hàbils.

2. En cas de deficiències en la documentació presentada o falta de documentació, es requerirà al sol·licitant perquè en el termini de deu dies esmeni la falta o acompanyi els documents preceptius, d’acord amb el que preveu l’article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

3. Un cop esmenades les deficiències o presentada la documentació, es duran a terme les actuacions següents:

a) El projecte s’ha de subjectar, paral·lelament a la tramitació substantiva, al procediment d’avaluació d’impacte ambiental previst en la Llei 11/2006, amb la redacció i presentació de l’estudi d’impacte ambiental i la resta de tràmits fins a la declaració d’impacte ambiental, amb suspensió del termini per resoldre i notificar.

b) S’obrirà un període d’informació pública d’acord amb l’article 16 de la Llei 16/2002.

4. Un cop conclòs el període d’informació pública se sol·liciten els informes als òrgans de l’administració que s’hagin de pronunciar sobre les diferents matèries que estableix l’article 17 de la Llei 16/2002, i l’informe de l’ajuntament de l’article 18 i l’informe de l’administració hidràulica de l’article 19. L’emissió d’aquests informes s’ha de fer en un termini de 30 dies.

5. L’òrgan competent per atorgar l’autorització ambiental integrada, després de l’avaluació ambiental del projecte, ha d’elaborar la proposta de resolució, que s’ha d’ajustar al que preveu l’article 20 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, i incorporar les condicions que resultin dels informes vinculants emesos, després d’un tràmit d’audiència a les persones interessades, amb aplicació, si s’escau, del que preveu l’article 20.2 de la mateixa Llei.

Article 76

Resolució

1. El termini per dictar i notificar la resolució d’atorgament de l’autorització ambiental integrada és de deu mesos des de l’entrada de la sol·licitud i la documentació completa en el registre de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

2. La resolució ha de tenir el contingut mínim que estableix l’article 22 de la Llei 16/2002.

3. Un cop transcorregut el termini per resoldre i notificar, sense resolució expressa, s’entendrà desestimada la sol·licitud d’autorització ambiental integrada per silenci administratiu.

4. La resolució d’atorgament de l’autorització ambiental integrada habilita per iniciar la instal·lació i l’obra de l’activitat, sens perjudici d’altres llicències, autoritzacions o permisos que, si s’escau, siguin exigibles.

Article 77

Modificació substancial

La modificació substancial d’una activitat subjecta al règim d’autoritzacions ambientals integrades exigeix una nova resolució de modificació de l’autorització ambiental integrada, d’acord amb el procediment establert en els articles 74, 75 i 76.

Article 78

Inici i exercici de l’activitat

1. L’inici i l’exercici de l’activitat, una vegada atorgada l’autorització ambiental integrada, requereix la comprovació prèvia del compliment de les condicions fixades en l’autorització.

2. Per comprovar que es compleixen les condicions, la persona titular de l’activitat ha de presentar davant la conselleria competent en matèria de medi ambient, un cop executades, les actuacions objecte de la sol·licitud, les dades i els documents següents:

a) La documentació del que realment s’ha executat. Únicament es presentarà la documentació de les modificacions que hi hagi pogut haver en el decurs de l’execució de les obres.

b) Si hi ha variacions entre el projecte o la memòria presentats a la sol·licitud i el que realment s’ha executat, un informe del tècnic director que justifiqui que les variacions no impliquen una modificació substancial de l’autorització ambiental integrada. Aquestes variacions poden donar lloc a la tramitació d’una modificació no substancial de l’autorització ambiental integrada.

c) El certificat final d’obra del tècnic director, on s’acrediti que es compleixen les condicions indicades en l’autorització ambiental integrada, si s’escau, i la resta de normativa sectorial que hi sigui d’aplicació.

d) La documentació que la normativa urbanística exigeixi en cada cas.

e) La documentació que s’especifiqui en l’autorització ambiental integrada com a condició per iniciar l’activitat.

f) El justificant de pagament dels tributs corresponents, si s’escau.

3. La conselleria competent en matèria de medi ambient, amb els seus propis mitjans o a través d’entitats col·laboradores certificades, en el termini màxim d’un mes, haurà de dur a terme les actuacions següents:

a) Comprovar que la documentació és l’exigida i que s’ajusta al que es demana.

b) Dur a terme la inspecció per comprovar el compliment de les prescripcions indicades en l’autorització ambiental integrada, i comunicar-ho prèviament al titular, sempre que així s’especifiqui en l’autorització ambiental integrada.

c) Emetre un informe de compliment de les condicions de l’autorització ambiental integrada.

d) Inscriure l’activitat en el Registre Autonòmic d’activitats subjectes al règim d’autoritzacions ambientals integrades, quan l’informe de compliment sigui favorable. Si no és favorable, es requerirà a l’interessat que esmeni les deficiències.

4. Si un cop transcorregut el termini d’un mes, no s’ha emès l’informe de compliment de les condicions de l’autorització ambiental integrada, s’entendrà emès en sentit favorable i continuarà la tramitació.

5. Un cop emès l’informe favorable de compliment de les condicions de l’autorització ambiental integrada, o si transcorregut el termini d’un mes no s’ha emès, la conselleria competent en matèria de medi ambient registrarà d’ofici l’activitat, d’acord amb el que disposa l’article 32, i ho  notificarà  a la persona interessada.

6. La inscripció en el registre habilitarà per a l’inici i l’exercici de l’activitat.

Capítol III

Procediment d’atorgament d’una modificació no substancial d’una autorització ambiental integrada

 

Article 79

Sol·licitud

La sol·licitud d’una modificació no substancial de l’autorització ambiental integrada l’ha de presentar el promotor o el titular, amb totes les dades identificatives, davant la conselleria competent en matèria de medi ambient, i ha d’anar acompanyada de la documentació següent:

a) Memòria justificativa que indiqui raonadament, segons els criteris assenyalats en l’article 10.2 de la Llei 16/2002, la consideració de modificació no substancial. A aquesta memòria s’han d’adjuntar els documents justificatius de les raons exposades.

b) Documentació acreditativa de l’objecte de la modificació no substancial, que ha d’incloure la relació d’obres que s’han d’executar amb la valoració econòmica i els plànols justificatius, si s’escau.

c) Les dades o els documents que es determinin reglamentàriament, fins i tot en la normativa sectorial.

d) El justificant de pagament dels tributs corresponents, si s’escau.

 

Article 80

Instrucció

1. Un cop presentada la documentació, la conselleria competent en matèria de medi ambient haurà de comprovar que la documentació presentada és conforme a la normativa d’aplicació.

2. En cas de deficiències en la documentació presentada o manca de documentació, es requerirà al sol·licitant que en un termini de deu dies les esmeni, d’acord amb el que preveu l’article 71 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

3. L’òrgan instructor ha de sol·licitar els informes als òrgans de l’administració que s’hagin de pronunciar sobre les matèries que són competència seva, que s’hauran de pronunciar en un termini de deu dies hàbils.

4. L’òrgan competent per atorgar l’autorització ambiental integrada, després de l’avaluació ambiental de la documentació, ha d’elaborar la proposta de resolució i incorporar les condicions que resultin dels informes vinculants emesos.

Article 81

Resolució

1. El termini per dictar i notificar la resolució de modificació no substancial de l’autorització ambiental integrada és d’un mes des de la presentació de la documentació.

2. Si un cop transcorregut el termini establert en l’apartat 1, no s’ha dictat i notificat una resolució expressa a la persona interessada, s’entendrà estimada per silenci administratiu la sol·licitud d’atorgament de la modificació no substancial de l’autorització ambiental integrada.

3. La resolució habilita per iniciar la instal·lació i l’obra de l’activitat, sense perjudici d’altres llicències, autoritzacions o permisos que, si s’escau, siguin exigibles.

4. L’inici de la instal·lació i d’obres sense disposar de la resolució de modificació no substancial de l’autorització ambiental integrada, atorgat de forma expressa, es considerarà instal·lació o obra clandestina.

Article 82

Inici i exercici de l’activitat

1. Una vegada executades les actuacions objecte de la modificació no substancial, el titular ha de presentar una declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat davant la conselleria competent en matèria de medi ambient, acreditativa dels extrems següents:

a) Les obres realment executades.

b) Si cal, les variacions entre el projecte o la memòria presentada en la sol·licitud i allò realment executat. Les variacions, cas d’haver-n’hi, no han d’implicar una modificació substancial de l’autorització ambiental integrada.

2. La declaració responsable ha d’anar acompanyada de la documentació següent:

a) El certificat final d’obra del tècnic director, o memòria del constructor  acreditativa del compliment de les condicions indicades en la resolució de modificació no substancial i, si s’escau, de la normativa sectorial d’aplicació.

b) El justificant del pagament dels tributs corresponents, si s’escau.

c) La documentació que, si s’escau, s’especifiqui en la resolució de modificació no substancial com a necessària per a l’inici de l’activitat.

3. La presentació de la declaració responsable i de la documentació annexa facultarà la persona titular per a l’inici i l’exercici de l’activitat, sens perjudici del que disposa el punt 4 de l’article 71 bis de la Llei 30/1992, de 6 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

4. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en el termini de quinze dies hàbils, des de la presentació de la declaració responsable i de la documentació annexa, haurà de fer les actuacions següents:

a) Comprovar que la declaració responsable i la documentació annexa és conforme.

b) Realitzar, si ho estima adient, la inspecció per comprovar el compliment de les prescripcions de la resolució de la modificació no substancial, amb la comunicació prèvia al titular.

c) Inscriure la modificació no substancial en el Registre Autonòmic d’activitats subjectes a autoritzacions ambientals integrades.

 

TÍTOL VIII

INSPECCIONS

 

Capítol I

Vigilància, control i inspecció

 

Article 83

Atribucions en la vigilància, el control i la inspecció de les activitats

1. El tècnic o tècnica de part haurà de garantir que la instal·lació de l’activitat s’adapti a la normativa vigent. La persona titular haurà de vigilar i garantir el compliment de les determinacions imposades pel tècnic o tècnica, per l’autorització o per la normativa vigent, així com evitar que les activitats produeixin molèsties, o que siguin insalubres, nocives, perilloses o causin perjudicis al medi ambient.

2.  L’administració competent, d’acord amb l’article 6, haurà de prendre iniciatives per:

a) Evitar que es realitzin de forma clandestina la instal·lació o l’exercici d’activitats, i promoure la inspecció per detectar-les.

b) Vigilar i controlar que el conjunt d’activitats tingui un nivell tècnic de qualitat adequat d’acord amb els principis anàlegs als continguts en el pla autonòmic d’inspeccions indicat en l’article 95.

 

Article 84

Coordinació interadministrativa

1. Les infraccions i  deficiències detectades en l’exercici de l’activitat d’inspecció que incideixin en l’àmbit competencial d’altres òrgans, tant de la mateixa Administració com d’altres administracions públiques, seran comunicades a aquestes administracions, especialment pel que fa a la manca d’autoritzacions sectorials, on l’actuació correspondrà a l’administració sectorial.

Quan es detecti la presumpta manca d’autorització sectorial, s’ha de trametre una còpia de l’acta a l’òrgan competent en la matèria  sectorial, perquè hi actuï.

2. En el cas que una administració sectorial adopti una mesura cautelar,  provisional o definitiva a una activitat regulada en aquesta Llei, haurà de comunicar-ho a l’administració competent en matèria d’activitats. Igualment es procedirà si es detecten infraccions en matèria d’activitats.

Article 85

Facultats administratives

Els òrgans de les administracions públiques, en l’àmbit de les competències corresponents, han de vetllar per l’observança de la legislació reguladora de les activitats. Per això, disposen de les facultats següents:

a) Inspecció i control de les activitats subjectes a aquesta Llei.

b) Control de la realització d’activitats d’espectacles públics i recreatives. 

c) Paralització, prohibició, suspensió i clausura de l’activitat, de la instal·lació tècnica o de la maquinària o d’una part d’aquesta, i adopció de les mesures de seguretat que es considerin necessàries.

d) Adopció de les mesures provisionals i cautelars oportunes.

e) Sanció per la comissió d’infraccions tipificades en aquesta Llei.

f) Requeriment al titular d’una activitat perquè trameti la documentació que pertoqui a l’administració competent.

g) Incoació, tramitació i resolució dels procediments de modificació, caducitat, revocació i revisió dels títols habilitants de les activitats.

h) Decomís de béns o mercaderies falsificades, fraudulentes o delictives i les que puguin comportar  risc per a la salut.

 

Article 86

Inspecció i  control

1. Les actuacions derivades de les funcions inspectores previstes en aquest títol les han de dur a terme els funcionaris que ocupin llocs de feina que tenguin atribuïdes funcions en matèria d’inspecció d’activitats classificades i/o espectacles públics. Els inspectors tenen caràcter d’agent de l’autoritat.

2. En l’exercici de les seves funcions, els inspectors poden ser auxiliats per personal funcionari.

3. També pot fer tasques d’inspecció i control el personal inspector de les ECAC, que no té caràcter d’agent de l’autoritat, les declaracions del qual no gaudeixen de presumpció de veracitat sinó que han d’estar basades en proves.

 

Article 87

Facultats i deures del personal inspector

1. El personal inspector està facultat per:

a) Exigir l’exhibició de qualsevol documentació referida a l’activitat.

b) Accedir directament i lliurement, durant el temps necessari, sense avís previ i amb identificació  prèvia, a l’establiment i als llocs on es desenvolupa l’ activitat i inspeccionar-los. No obstant això, quan estigui previst expressament en el protocol específic i en les campanyes, i quan la finalitat de la inspecció pugui frustar-se pel fet d’identificar-se prèviament, no serà necessària la identificació, fins que s’hagi constatat el fet de la infracció.

c) Proposar a l’autoritat competent l’adopció de mesures provisionals i cautelars, i proposar la restauració de la legalitat infringida o la reposició de la realitat física alterada.

d) Prendre les mesures que corresponguin que es preveuen en el punt 4 de l’article 91.

e) Proposar l’inici de l’expedient sancionador corresponent en tant que els fets puguin ser constitutius d’infraccions tipificades en aquesta Llei.

f) Proposar a l’autoritat competent la modificació, la revisió o la revocació del permís, la llicència o el títol habilitant per a l’exercici de l’activitat inspeccionada, així com la paralització o el precinte de l’activitat o de part d’aquesta, o d’alguna instal·lació o maquinària.

g) Verificar els fets causants de reclamacions i denúncies i investigar els que puguin ser constitutius d’infracció de la normativa d’activitats.

h) Aixecar i tramitar les actes d’inspecció en l’exercici de les seves funcions.

i) Efectuar qualsevol altra actuació que, en relació amb la protecció de la seguretat dels usuaris i de la legalitat de l’activitat, li sigui atribuïda legalment o reglamentàriament.

2. Els inspectors, en l’exercici de l’actuació inspectora, tenen els deures següents:

a) Exhibir l’acreditació de la seva condició en iniciar l’actuació inspectora, llevat dels casos que la finalitat de la inspecció pugui frustrar-se per aquest motiu.

b) Complir el deure de secret professional i mantenir la confidencialitat de l’actuació inspectora.

c) Observar el respecte i la consideració deguda a les persones interessades, i informar-les dels drets i deures per tal de facilitar-ne el compliment.

d) Dur a terme l’actuació inspectora amb la celeritat i discreció màximes, i procurar que tingui la mínima repercussió en l’activitat de què es tracti.

e) Exigir la restauració de la legalitat.

 

Article 88

Actes

1. De cada actuació inspectora es podrà aixecar una acta que, en tot cas, serà obligatòria quan hi sigui l’encarregat en cas d’inspecció i  es detecti un possible incompliment. La primera còpia d’aquesta acta s’ha de lliurar a l’encarregat en cas d’inspecció, el qual podrà fer-hi  constar  la disconformitat  o fer-hi observacions  al contingut.  Un  altre exemplar  de  l’acta  s’ha  de  trametre  a  l’autoritat  competent  perquè  iniciï  el  procediment sancionador, si escau.

2. En l’acta, amb caràcter general, hi han de figurar:

a) Les dades d’identificació del titular o representant legal, si escau, de l’encarregat en cas d’inspecció i de les persones que intervenen i formen part de l’acta, així com de l’inspector i les dades d’identificació de l’activitat.

b) El lloc, la data i l’hora.

c) L’objecte de la inspecció.

d) L’exposició dels fets.

e) Les circumstàncies i les dades que contribueixin a determinar la possible existència d’una infracció administrativa, així com les altres circumstàncies que hi concorrin.

f) La relació dels béns decomissats, si s’escau.

g) Les manifestacions que el compareixent vulgui fer-hi constar.

3. Les actes les haurà de signar l’inspector actuant i l’encarregat en cas d’inspecció. La signatura de l’encarregat en cas d’inspecció acreditarà la notificació i el coneixement de l’acta i del contingut, però no n’implica l’acceptació. La negativa a signar l’acta s’hi farà constar i no suposarà la paralització o l’arxiu de les possibles actuacions motivades pel contingut. En tot cas, s’ha de lliurar o trametre una còpia de l’acta a l’encarregat en cas d’inspecció.

4. L’acta d’inspecció que s’aixequi arran d’un pla d’inspecció, una campanya o una denúncia, ha de recollir únicament l’abast que es determini en el pla d’inspecció, en la campanya o en el fet denunciat. En cas que es faci mitjançant eines informàtiques, han de determinar l’abast de la inspecció.

No obstant això, l’inspector pot recollir altres aspectes no prevists en el pla i que puguin ser constitutius d’infracció, i ha de remetre l’actuació a l’òrgan competent.

5. Les actes d’inspecció aixecades i signades pels inspectors amb competència en activitats classificades i espectacles públics, d’acord amb els requisits establerts en la normativa aplicable, tenen presumpció de certesa i valor probatori dels fets constatats, sens perjudici de les proves que puguin aportar o assenyalar en defensa dels seus drets i interessos.

Article 89

Mesura cautelar de suspensió

1. La manca del títol habilitant corresponent, així com la inexactitud, falsedat o omissió de caràcter essencial en qualsevol dada, manifestació o document incorporat o en el certificat tècnic preceptiu, si s’escau, determinarà que l’administració competent pugui adoptar, amb l’audiència prèvia de la persona interessada, la mesura cautelar de suspensió, que consisteix en la paralització i clausura de l’activitat, de l’establiment, del  recinte, de la instal·lació, o bé d’alguna de les parts anteriors, obres, màquines o aparells, d’acord amb el procediment establert en l’article 90. Aquesta mesura no té caràcter de sanció.

2. En tot cas, la inexactitud, falsedat o omissió tenen  caràcter essencial quan:

a) No es disposi de la pòlissa d’assegurança en vigor o bé que la quantia assegurada no sigui suficient d’acord amb la Llei.

b) L’activitat exercida realment excedeixi manifestament els límits de la declarada, autoritzada, o de  la documentació presentada.

c) S’hagin infringit manifestament els límits de la contaminació acústica.

d) L’inspector acrediti que la solució alternativa adoptada no compleix l’objectiu que ha d’assolir, d’acord amb la disposició addicional sisena.

 

Article 90

Procediment per adoptar la mesura cautelar de suspensió de l’activitat

1. El lliurament de l’acta d’inspecció al titular o encarregat de l’activitat implica la notificació de les anomalies observades i determina l’obertura del tràmit d’audiència perquè en un termini improrrogable de quinze dies pugui manifestar el que consideri adient i acreditar la legalitat de l’activitat. Un cop transcorregut aquest termini, l’administració competent adoptarà, si escau, l’acord de mesura cautelar de  suspensió de l’activitat.

2. En aquests casos, les actes d’infracció sempre han de reflectir els preceptes que l’inspector consideri infringits, encara que això no suposa un pronunciament definitiu de l’Administració sobre les anomalies o incidències detectades.

3. La manca de presentació d’al·legacions en el tràmit d’audiència implica l’acceptació de les irregularitats assenyalades. Si en el termini de cinc dies des que finalitza el tràmit d’audiència, l’òrgan competent no ha resolt l’aixecament de la mesura cautelar, s’entendrà acordada de forma presumpta i determinarà la impossibilitat de continuar l’exercici del dret o activitat afectats.  L’acta d’inspecció ha de fer constar aquest extrem.

4. Si un cop adoptat l’acord de mesura cautelar de  suspensió de l’activitat, el titular no paralitza l’activitat en el termini de 48 hores, s’ha de procedir, per via d’execució forçosa, d’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 96 de la Llei 30/1992, a la citació prèvia dels seus responsables, i s’han de precintar l’activitat o les instal·lacions tècniques o els elements auxiliars de l’activitat, o part d’aquests.

5. Així mateix, en cas de perill de la seguretat o la salut de les persones, s’han de retre comptes de l’acord de mesura cautelar de  suspensió de l’activitat a les empreses subministradores d’energia elèctrica, d’aigua potable, telecomunicacions i d’altres, perquè interrompin immediatament el subministrament en el termini màxim de 48 hores.

6. La paralització i la clausura es mantindran mentre persisteixi la irregularitat que va motivar l’adopció de la mesura cautelar de  suspensió de l’activitat.

7. Si la persona infractora incompleix l’acord de mesura cautelar de  suspensió de l’activitat o trenca els precintes obligarà que l’òrgan actuant ho comuniqui al Ministeri Fiscal amb la finalitat de determinar les responsabilitats penals que hi pugui haver i, independentment, s’iniciarà el procediment sancionador.

8. En qualsevol moment i de forma motivada, l’òrgan competent pot aixecar la mesura cautelar de suspensió de l’activitat.

9. El titular pot aportar les proves pertinents i sol·licitar l’aixecament de la mesura cautelar de suspensió de l’activitat.  En aquest cas, transcorreguts 15 dies des de la sol·licitud sense resolució expressa, s’entén aixecada la mesura cautelar de suspensió.

Article 91

Mesures provisionalíssimes

1. Les mesures provisionalíssimes són les que poden adoptar els inspectors amb caràcter previ a l’inici del procediment sancionador, únicament quan a conseqüència de la infracció que es detecti s’hagi creat una situació concreta de perill perfectament objectivada d’acord amb l’apartat 4.

2. Aquestes mesures poden implicar:

a) Suspensió o prohibició de l’activitat.

b) Paralització, prohibició, suspensió i clausura de l’activitat, de la instal·lació tècnica o de la maquinària o de part d’aquestes, com també adopció de les mesures de seguretat que es considerin necessàries.

c) Decomís de béns o mercaderies, presumptament falsificats, fraudulents o delictius, i que puguin comportar risc greu per a la salut.

d) Retirada de les entrades de la venda, de la revenda o de la venda ambulant.

e) Altres mesures que no causin perjudicis de reparació difícil o impossible a les persones interessades o que impliquin violació dels drets emparats per les lleis.

3. Les mesures provisionalísimes recollides en l’acta d’inspecció, degudament  motivades, s’han   de comunicar   amb   la   màxima   celeritat   a   l’òrgan   competent,   el  qual  haurà  de  confirmar-les,  modificar-les  o  aixecar-les en el termini de tres dies. En el termini màxim de quinze dies des de la data que s’adoptin,  s’iniciarà el procediment sancionador i,  si  escau,  aquestes mesures esdevindran mesures  provisionals d’acord amb l’article 100. En tot cas, quedaran sense efecte si no les confirmen o les modifiquen en el termini esmentat, així mateix també quedaran sense efecte si no s’inicia el procediment sancionador en el termini màxim de quinze dies.

4. Els supòsits d’urgència o de gravetat especial que han de produir-se per adoptar mesures provisionalíssimes han de ser un o alguns dels següents:

a) Quan s’apreciï que l’exercici de l’activitat pugui crear situacions de perill greu i imminent per als béns o la seguretat i integritat física de les persones.

b) Quan, si no s’adopten, pot donar lloc a la desaparició del fet que constitueix el motiu de la infracció.

c) Quan es duguin a terme activitats no permanents sense l’autorització preceptiva o el registre en les activitats itinerants.

 

Article 92

Inspeccions 

1. L’autoritat competent ha d’inspeccionar, com a mínim:

a) El 85% de les activitats permanents o les modificacions que necessitin permís d’instal·lació per estar incloses en el títol I de l’annex I, en el termini màxim de dos anys des de la presentació de la declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat.

b) El 85%  de les infraestructures comunes, en el termini màxim de sis mesos des de la presentació de la declaració responsable de finalització de la instal·lació.

c) El 5% de les activitats o les modificacions que no necessitin permís d’instal·lació, en el termini màxim d’un any des de la presentació de la declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat.

d) El 2% de la resta d’activitats permanents d’acord amb el que disposi el pla d’inspecció.

e) El 10% per cent de les activitats itinerants i de les activitats no permanents sol·licitades.

2. Quan es faci una inspecció d’una activitat permanent, de les anteriors,  han de quedar reflectits en l’acta la ubicació, el tipus d’activitat i el nom del titular de les activitats permanents adjacents, per poder comprovar en el registre que pertoqui si disposen de la declaració responsable o del títol habilitant.

3. Han de computar com a inspeccions les realitzades en el lloc on es troben ubicades les activitats abans de l’inici.

4. Els òrgans competents, d’ofici o a instància de part, poden comprovar en qualsevol moment, per si mateixos o a través d’entitats col·laboradores en matèria d’activitats (ECAC), el compliment de les disposicions i els requisits de seguretat, de salubritat i mediambientals.

5. Del resultat de les inspeccions, i a l’efecte informatiu,  se n’ha de fer un informe, que s’ha de traslladar a l’òrgan plenari de la corporació local corresponent en el primer trimestre de cada any, i se n’ha d’enviar una còpia a la conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 93

Drets i deures de la persona titular de l’activitat, del personal empleat i dels tècnics de part

1. Drets del titular de l’activitat, del personal empleat i dels tècnics de part:

a) Els titulars que proporcionin informació a l’administració inspectora poden invocar-ne el caràcter confidencial en els aspectes relatius als processos fabrils i a qualssevol altres la confidencialitat dels quals estigui reconeguda legalment.

b) Els tècnics de part i els titulars poden sol·licitar a l’administració competent la notificació de la data de les inspeccions obligatòries de primera instal·lació, indicades en els punts 1.a,1.b i 1.c de l’article 89, per mitjans electrònics, d’acord amb l’article 28 de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. En aquest cas, l’Administració comunicarà a l’interessat aquesta data amb dos dies d’antelació.

2. Deures del titular de l’activitat, el personal empleat i els tècnics de part:

a) L’encarregat en cas d’inspecció té el deure de facilitar als inspectors l’accés a les instal·lacions i dependències on es desenvolupi l’activitat. Així mateix, ha de facilitar tant l’examen dels documents relacionats amb l’activitat facilitant l’obtenció de còpies o reproduccions de la documentació com la comprovació de totes les dades que siguin necessàries per als fins de la inspecció.

b) A fi de procedir de la millor manera possible en l’activitat inspectora i de control, el personal del servei d’admissió i control d’ambient intern té el deure de col·laborar amb l’inspector en l’exercici de la seva funció inspectora.

 

Capítol II

Planificació autonòmica d’inspeccions

 

Article 94

Facultats de la conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics

1. La conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics ha de fer inspeccions de les activitats suprainsulars i de les atraccions o màquines d’activitats itinerants.

2. D’acord amb els plans d’inspeccions, s’han de dissenyar campanyes per detectar incompliments o deficiències específics. Les inspeccions per campanyes podran ser en col·laboració amb els ajuntaments o consells insulars per evitar duplicitats. Aquestes campanyes poden ser:

a) Estadístiques: amb la finalitat de recollir dades per fer estudis. D’aquestes inspeccions, no se n’aixequen actes.

b) Correctores: se n’aixeca acta i es remet a l’administració competent perquè, si escau, incoï l’expedient sancionador corresponent.

 

Article 95

Pla d’inspecció autonòmic

1. La conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics ha d’elaborar el pla d’inspecció autonòmic i publicar-ne un extracte en la seva pàgina web.

2. El pla d’inspecció autonòmic ha de tenir les característiques següents:

a) Marcar els objectius i la metodologia de millora contínua on s’hauran de prendre mesures de millora quan aquests objectius no s’aconsegueixin.

b) Impulsar l’estandardització i els protocols d’inspecció, així com la tecnificació i la informatització dels sistemes d’inspecció.

c) Determinar el nombre d’inspeccions, l’abast, les eines i els recursos necessaris, tenint en compte els recursos disponibles.

d) Possibilitar l’assoliment dels objectius mitjançant eines aleatòries i l’ús de tècniques de mostreig estadístic o un altre sistema similar.

e) Per ponderar tant el nombre d’inspeccions com l’abast, podrà tenir en compte les circumstàncies següents:

1. Que el titular disposi de certificacions o avaluacions emeses per organismes independents.

2. La reincidència d’un titular o d’un tècnic.

3. El nombre de denúncies per activitat, instal·lació o per tipus de risc.

4. El tipus d’infraccions més comunes.

5. D’altres que condueixin a millorar la qualitat de la inspecció.

f) El pla s’ha de compondre de subplans d’inspecció que han de tenir com a mínim els apartats següents:

1. Objectiu. S’ha d’indicar la finalitat: identificació d’activitats clandestines, comprovació que la instal·lació s’adapta a l’expedient, identificació d’infraccions tècniques o d’ús, i d’altres.

2. Finalitat de la funció  inspectora: estadística, correctora o impositiva.

3. Justificació del pla per objectius.

4. Anàlisi de l’estat actual.

5. Recursos disponibles.

6. Tipus d’inspecció. Se n’ha de determinar l’abast, el nombre d’inspeccions i la forma d’elecció.

7. Protocols d’actuació.

8. Implementació del pla.

9. Anàlisi anual i propostes de millora.

3. Periòdicament, s’han de revisar o renovar els subplans d’inspecció.

4. Sens perjudici del que estableix l’article 92, mentre els ajuntaments i els consells insulars no adoptin plans d’inspecció propis hauran de prendre iniciatives per convergir amb la metodologia i els objectius del pla d’inspecció autonòmic.

TÍTOL IX

INFRACCIONS I SANCIONS

 

Capítol I

Règim sancionador

Article 96

Principis generals

L’exercici de la potestat sancionadora, en l’àmbit d’aquesta Llei, es regeix pel que disposa el títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 97

Infraccions

1. Constitueixen infraccions les accions o omissions tipificades en aquesta Llei, sens perjudici de les responsabilitats civils, penals o d’un altre ordre que se’n puguin derivar.

2. Les infraccions administratives es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 98

Responsables

1. Són responsables de les infraccions administratives en matèria d’activitats classificades i espectacles públics les persones físiques i jurídiques públiques o privades que incorrin en les accions o omissions tipificades en aquesta Llei, i específicament:

a) El titular és responsable que l’activitat s’utilitzi i es mantingui d’acord amb la normativa que hi sigui aplicable i les condicions imposades en l’autorització o la documentació tècnica, així com que es facin les revisions, les inspeccions i els controls obligatoris i, si escau, que se’n contracti el manteniment a empreses autoritzades.

b) El titular de l’activitat i l’explotador són responsables solidaris sobre el que indica el punt anterior quan no tenguin cap vinculació entre ells.

c) El tècnic redactor del projecte d’activitat, del projecte integrat o de la documentació tècnica és responsable que s’adaptin a la normativa en matèria d’activitats.

d) La persona física o jurídica instal·ladora i/o mantenidora és responsable que la instal·lació tècnica i el manteniment s’han executat d’acord amb la normativa vigent, el projecte d’activitat, el projecte integrat o la documentació tècnica, si escau, i dels compromisos adquirits en les comunicacions, declaracions responsables o autoritzacions.

e) El tècnic director és responsable de la veracitat del contingut dels certificats que emet i que tot allò que s’hagi executat s’ajusta a la normativa en matèria d’activitats, al projecte d’activitat, projecte integrat o documentació tècnica i, si escau, a les condicions imposades en el procediment. Si el tècnic director pertany a una empresa, aquesta en serà responsable de forma subsidiària.

f) El tècnic o tècnica d’obres i el d’activitats seran responsables respectivament que l’obra executada i l’activitat siguin compatibles entre si. En matèria de riscos laborals s’ha d’estar subjecte a la normativa específica.

g) Els usuaris, artistes, espectadors o el públic assistent són responsables en els casos que incompleixin les obligacions prescrites en aquesta Llei.

h) El personal d’admissió i control d’ambient intern de les activitats d’espectacles públics i recreatives és responsable respecte de les funcions atribuïdes a la normativa vigent.

i) Les persones adultes que acompanyen els menors, solidàriament amb el titular de l’activitat, sobre els incompliments de les obligacions de l’article 23.

2. El titular i els promotors de les activitats d’espectacles públics i recreatives són responsables solidaris de les infraccions administratives regulades en aquesta Llei comeses pels qui hi intervenen i pels qui estiguin sota la seva dependència, quan incompleixin el deure de prevenir la infracció.

3. El titular i els promotors de les activitats d’espectacles públics i recreatives són responsables solidaris quan, per acció o omissió, permetin o tolerin la comissió d’infraccions per part del públic o dels usuaris.

4. El titular és responsable administrativament de les infraccions comeses pels treballadors o per terceres persones que, sense tenir-hi vinculació laboral, realitzin prestacions incloses en els serveis contractats per aquest.

5. Quan hi hagi diverses persones responsables a títol individual i no sigui possible determinar el grau de participació de cadascuna en la realització de la infracció, en respondran totes de manera solidària.

6. La responsabilitat del personal funcionari i del personal al servei de les administracions públiques, si escau, serà exigible d’acord amb les normes que en regulen el règim disciplinari, sens perjudici de la responsabilitat penal o civil en què s’hagi pogut incórrer. No obstant això, la responsabilitat de l’inspector queda limitada a l’abast de la inspecció que es determini prèviament en el pla d’inspecció, a la campanya o el fet denunciat.

Article 99

Procediment sancionador

1. Les infraccions en matèria d’activitats seran objecte de les sancions administratives corresponents, amb la instrucció prèvia del procediment oportú tramitat d’acord amb el capítol II del títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i en el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament del procediment que ha de seguir l’Administració de la Comunitat Autònoma en l’exercici de la potestat sancionadora.

2. El procediment sancionador s’haurà de resoldre en el termini màxim d’un any des que es va iniciar; passat aquest termini se’n declararà la caducitat i l’arxiu de les actuacions. No obstant això, l’instructor o instructora de l’expedient podrà declarar la suspensió del termini màxim per resoldre quan hi concorrin circumstàncies de l’apartat 5 de l’article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

Article 100

Mesures provisionals en fase d’instrucció

1. Durant la fase d’instrucció del procediment sancionador es podran adoptar  mesures provisionals, quan concorri en l’activitat algun dels supòsits d’urgència o gravetat especial següents:

a) Quan es portin a terme activitats prohibides per una disposició legal. Si és constitutiu de delicte, l’autoritat que acordi l’adopció de les mesures provisionals ho posarà en coneixement del  Ministeri Fiscal.

b) Quan s’apreciï que l’exercici de l’activitat pugui crear situacions de perill greu o risc per als béns o per a la seguretat i integritat física de les persones  o suposi  una pertorbació rellevant que afecti de manera immediata  i directa l’exercici dels drets legítims de tercers o la seva tranquil·litat.

c) Quan la seva no adopció pogués donar lloc a la desaparició del fet motiu de la infracció.

d) Quan es duguin a terme activitats no permanents sense l’autorització preceptiva o el registre en les activitats itinerants.

2. Les mesures provisionals que es poden adoptar són les previstes en l’apartat 2 de l’article 91.

3. Aquestes mesures provisionals s’han d’acordar mitjançant una resolució motivada amb audiència prèvia de la persona interessada, per un termini de deu dies.

4. El titular pot aportar les proves pertinents i sol·licitar l’aixecament de les mesures provisionals.  En aquest cas, si un cop transcorreguts trenta dies d’ençà de la sol·licitud no hi ha una resolució expressa, s’entendrà aixecada la mesura provisional.

Article 101

Acció pública

1. Ha de ser pública l’acció per exigir davant els òrgans administratius i els tribunals l’observança de les normes en matèria d’activitats regulades en aquesta Llei, i l’adopció de les mesures de defensa de la legalitat, restauració de la realitat física alterada i sanció de les infraccions.

2. Si a conseqüència de l’exercici de l’acció pública s’inicia un expedient sancionador, aquesta circumstància es notificarà al denunciant.

Capítol II

Tipificació de les infraccions

 

Article 102

Infraccions lleus

1. Es consideren infraccions lleus:

a) Qualsevol infracció que suposi un incompliment d’alguna de les prescripcions d’aquesta Llei i de la normativa en matèria d’activitats classificades i espectacles públics que no tinguin la consideració de greus o molt greus, i sempre que no se’n derivi una disminució de la seguretat de l’activitat.

b) Manca de neteja o mal estat de l’establiment físic o de les seves instal·lacions en matèria de sanitat i salubritat, dels quals no es derivi un risc per a la integritat física o la salut de les persones.

c) No disposar en el lloc on es desenvolupa l’activitat de la documentació preceptiva.

d) Insuficiència de l’assegurança de l’activitat  o de l’assegurança del professional en vigor en menys d’un 50% de qualsevol de les condicions de la disposició addicional tercera.

e) La manca de comunicació de la transmissió o canvi de titularitat o baixa de l’activitat.

f) No haver presentat l’informe favorable de la revisió tècnica.

2. En les activitats d’espectacles públics i recreatives, i  establiments públics, a més de les anteriors, són infraccions lleus les següents:

a) L’incompliment de l’horari general d’obertura i tancament.

b) No tenir exposada en la façana la placa exterior que preveu aquesta Llei.

c) Incompliment d’identificació, de dotació o d’exercici de funcions del personal d’admissió i control d’ambient intern o de dotació del personal de vigilància.

d) Caducitat de la  targeta d’acreditació professional del personal d’admissió i control d’ambient intern o de l’acreditació professional que preveu l’article 58.

e) No disposar in situ de la  targeta d’acreditació professional del personal d’admissió i control d’ambient intern o de la targeta d’acreditació professional que preveu l’article 58, o que no es dugui en un lloc visible quan pertoqui.

 

Article 103

Infraccions greus

1. Es consideren infraccions greus:

a) Qualsevol infracció que no tingui la consideració de molt greu i suposi un risc greu però no imminent per a la seguretat, la salubritat o el medi ambient.

b) La instal·lació, l’inici o l’exercici d’una activitat permanent menor o innòcua, o la modificació  inclosa en els títols II i III de l’annex I, o d’infraestructures comunes, així com les activitats no permanents menors i activitats itinerants menors, quan no s’hagin presentat els títols habilitants pertinents; no s’hagi presentat la documentació annexa que s’ha de presentar preceptivament davant l’Administració i quan els títols o documentació esmentats continguin inexactituds, falsedats o omissions de caràcter essencial.

c) L’expedició irregular de documents,  certificats tècnics, administratius, que contingui inexactituds, falsedats i omissions de caràcter essencial.

d) Manca de l’assegurança de l’activitat o de l’assegurança professional.

e) La insuficiència de l’assegurança de l’activitat  o de l’assegurança del professional en vigor en més d’un 50% de les condicions indicades en la disposició addicional tercera.

f) Superar l’aforament màxim previst en la normativa vigent, en el projecte, en la documentació tècnica  o en l’autorització, en un percentatge fins al 20% a l’establiment o zona de l’establiment.

g) No contractar el manteniment de les instal·lacions que hi estiguin obligades o contractar-lo amb empreses no autoritzades, sempre que la legislació específica no estableixi la infracció corresponent.

h) No fer les revisions que exigeixi la normativa aplicable, sempre que la legislació específica no estableixi la infracció corresponent.

i) No disposar de les autoritzacions sectorials pertinents, sempre que la legislació específica no estableixi la infracció corresponent.

j) Les deficiències en el funcionament dels serveis bàsics d’enllumenat o qualsevol altre incompliment de les normes que afecti els aspectes constructius o d’instal·lacions dels locals, que no signifiquin un risc per a les persones.

k) L’omissió de mesures correctores sobre condicions d’higiene dels locals on es duguin a terme les activitats establertes en les normes generals o en les autoritzacions administratives.

l) L’incompliment de més d’una hora de l’horari general d’obertura i de tancament de les activitats catalogades.

m) No contractar el manteniment de les instal·lacions, quan sigui obligatori i sempre que la legislació específica no estableixi la infracció corresponent.

n) Modificació de l’establiment o de les instal·lacions sense haver tramitat la declaració responsable o l’autorització adient.

o) Si s’escau, no haver presentat la comunicació amb la documentació adient que preveu la disposició transitòria sisena de règim especial d’activitats exemptes.

p) L’omissió de dades, l’ocultació d’informes o l’obstrucció de l’activitat inspectora de l’Administració que tengui caràcter essencial i que puguin induir a confusió o reduir la transcendència dels riscs per a les persones o l’impacte ambiental.

2. En les activitats d’espectacles públics i recreatives,  i establiments públics, a més de les anteriors, són infraccions greus les següents:

a) Consumir, despatxar o permetre el consum de begudes alcohòliques quan no estigui permès.

b) Les explosions de petards, traques o llums de bengala, torxes,  utilització d’armes de foc o de qualssevol altres estris o objectes similars, fora de les ocasions previstes en el projecte o en la normativa vigent.

c) Les pertorbacions de l’ordre en el local produïdes per espectadors o usuaris.

d) L’exercici del dret d’admissió de forma discriminatòria, arbitrària o abusiva.

e) Manca de servei d’admissió i control d’ambient intern, i del servei de vigilància quan sigui preceptiu.

f) Permetre l’entrada a menors quan no estigui permès.

g) Exercir com a personal del servei d’admissió i control d’ambient intern sense la preceptiva acreditació, o la manca de l’acreditació professional per a la instal·lació i el funcionament de les activitats itinerants menors quan sigui preceptiva.

h) La provocació de reaccions en el públic que alterin o puguin alterar la seguretat ciutadana.

 

Article 104

Infraccions molt greus

 Es consideren infraccions molt greus:

1. Qualsevol infracció que suposi un incompliment d’alguna de les prescripcions establertes en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupin o per l’aplicació de forma complementària de la normativa específica indicada en els articles 61 i 66 que suposi un risc greu i imminent per a la seguretat, la salubritat o el medi ambient.

2. La instal·lació, l’inici o l’exercici d’una activitat permanent major, o una modificació  incloses en el títol I de l’annex I, així com les activitats no permanents majors i activitats itinerants majors, quan no s’hagi presentat la comunicació prèvia, la declaració responsable o la documentació annexa que s’ha de presentar preceptivament davant l’Administració, o que contingui inexactituds, falsedats o omissions de caràcter essencial.

3. Superar l’aforament màxim previst en la normativa vigent, en el projecte, en la documentació tècnica  o en l’autorització, en un percentatge d’un 20% o més a l’establiment o zona de l’establiment.

4. Negar l’accés al local o recinte als agents de l’autoritat o al personal d’inspecció. Impedir o obstaculitzar la inspecció. La negativa a col·laborar en la inspecció o en els procediments d’execució forçosa.

5. L’incompliment de la mesura cautelar de suspensió, provisional o provisionalissima,  imposada.

6. La cessió o l’arrendament de terrenys o establiments físics per a la realització d’activitats no permanents que no tenguin l’autorització preceptiva.

7. La realització dins l’establiment d’alguna activitat prohibida per llei.

8. El trencament de precintes sense  autorització.

9. Per a les activitats d’espectacles públics i recreatives, així com pels  establiments públics, a més de les anteriors, són infraccions molt greus la falsificació de la targeta d’acreditació professional del personal del servei d’admissió i control d’ambient intern i de l’acreditació professional per a la instal·lació i el funcionament de les activitats itinerants menors.

Article 105

Prescripció d’infraccions i caducitat del procediment sancionador

1. Infraccions

a) Les infraccions tipificades en aquesta Llei prescriuen: les lleus en el termini de sis mesos; les tipificades com a greus en el termini de dos anys, i les tipificades com a molt greus en el termini de tres anys.

b) El termini de prescripció comença a comptar des que es comet la infracció. En les infraccions derivades d’una activitat continuada, la data inicial del còmput és la de la finalització de l’activitat o la de l’últim acte en què la infracció s’hagi comès.

c) Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador, i es reprèn el termini de prescripció si l’expedient sancionador està paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable a la persona presumptament responsable.

d) La tramitació de les diligències penals interromp els terminis de prescripció de la infracció.

2. El procediment sancionador ordinari s’ha de resoldre i notificar-ne la resolució que correspongui a la persona interessada en el termini màxim d’un any, des que s’hagi iniciat, i la caducitat del procediment es produirà de la manera  que  preveu  la  Llei  30/1992,  de  26  de  novembre,  de  règim  jurídic  de  les administracions  públiques  i  del  procediment  administratiu  comú.  No  obstant això, la instructora o instructor de l’expedient pot acordar la suspensió del termini màxim per resoldre quan es produeixi alguna de les circumstàncies previstes i exigides a aquest efecte en l’article 42.5 de la Llei esmentada, d’acord amb la redacció de la Llei 4/1999, de 13 de gener.

Article 106

Prescripció de sancions

1. Prescriuen en el termini de sis mesos les sancions imposades per infraccions lleus en aquesta Llei; als dos anys, les imposades per infraccions greus, i als tres anys les imposades per infraccions molt greus.

2. El termini de prescripció de les sancions comença a comptar des de l’endemà que adquireix fermesa la resolució per la qual es va imposar la sanció.

3. Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d’execució, i es reprèn el termini si està paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable a la persona infractora.

Article 107

Gradació de les sancions

1. Les infraccions poden ser sancionades per via administrativa segons el risc que comportin per a les persones o per als béns, l’existència d’intencionalitat o reiteració i la naturalesa dels perjudicis causats, de conformitat amb la gradació següent:

a) Infraccions lleus, amb multa de 300 a 1.000 euros, no obstant això, quan no hi hagi reincidència i quan no es tracti d’infraccions contra la seguretat, la salubritat o el medi ambient, podrà ser substituïda per una admonició o advertència.

b) Infraccions greus, amb multa de 1.001 a 10.000 euros, i es pot imposar la sanció de suspensió de les activitats o, si s’escau, d’inhabilitació per a l’exercici de la professió en l’àmbit d’aquesta Llei  per un període màxim de sis mesos.

c) Infraccions molt greus, amb multa de 10.001 a 100.000 euros, i es pot imposar la sanció de suspensió de les activitats o, si s’escau, d’inhabilitació per a l’exercici de la professió en l’àmbit d’aquesta llei per un període màxim de tres anys.

2. Quan el benefici que resulti de cometre una infracció sigui superior a la sanció que correspongui, aquesta s’incrementarà amb el 50% de la quantia equivalent al benefici obtingut.

3. Si la comissió de la infracció ha ocasionat danys o perjudicis a les persones, als béns o al medi ambient, seran avaluats, i la persona infractora, a més de la sanció que correspongui en funció de la gravetat de la infracció comesa, estarà obligada a reintegrar-ne la quantia econòmica als particulars afectats o a les administracions o, si escau, a proveir immediatament els mitjans per reparar els danys ocasionats i restablir l’equilibri mediambiental.

4. L’import de la multa corresponent es podrà imposar en la quantia màxima quan hi hagi reincidència en la comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa declarada en la resolució adient.

5. Si s’adopten mesures correctores efectives o de reparacions dels danys amb antelació a la incoació de l’expedient sancionador, la multa corresponent es podrà imposar en la quantia mínima.

6. Les sancions econòmiques poden fer-se efectives en el termini màxim de quinze dies, a partir de la notificació de l’inici del procediment sancionador, amb una reducció del 50% sobre la quantia corresponent que s’hagi consignat en l’acte en què se’n decideixi l’inici; en conseqüència, la persona interessada ha d’expressar la conformitat amb la infracció constatada.

Article 108

Delictes i infraccions administratives

1. Quan s’apreciïn indicis que determinats fets poden ser constitutius de delicte o falta, amb motiu de la incoació del procediment sancionador, l’òrgan administratiu competent ho ha de comunicar a la jurisdicció penal o al Ministeri Fiscal i s’ha d’abstenir de continuar el procediment administratiu mentre l’autoritat judicial no s’hagi pronunciat.

2. Si no s’estima l’existència de delicte o falta, l’òrgan administratiu competent ha de continuar l’expedient sancionador i quedarà interromput, mentre durin les diligències penals, el termini per concloure l’expedient administratiu sancionador.

3. La tramitació de les diligències penals interromp els terminis de prescripció de la infracció.

4. No poden sancionar-se els fets que hagin estat sancionats penalment o administrativament, en els casos en què s’apreciï la identitat del subjecte, els fets i el fonament.

5. En cap cas, no es pot imposar més d’una sanció pels mateixos fets, si bé s’hauran d’exigir les altres responsabilitats que es dedueixin d’altres fets o d’infraccions concurrents.

Article 109

Notificació als col·legis professionals corresponents

Les resolucions fermes dels expedients sancionadors en els quals aparegui un tècnic s’han de notificar al col·legi professional corresponent a l’efecte de la depuració que correspongui segons els seus estatuts professionals.

Article 110

Publicitat i anàlisi

En el primer trimestre de cada any l’administració competent, en cada cas, ha d’emetre un  extracte del resultat dels procediments sancionadors, i se n’ha de trametre una còpia a la conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, qui l’analitzarà i en farà un estudi que es publicarà a la pàgina web de la Junta Autonòmica d’Activitats de les Illes Balears.

Disposició addicional primera

Actualització de les quanties de les sancions econòmiques

La quantia de les sancions econòmiques previstes en aquesta Llei s’incrementarà d’acord amb l’IPC i pot actualitzar-se anualment per acord del Consell de Govern de les Illes Balears.

Disposició addicional segona

Incorporació de mitjans tècnics

1. Les administracions públiques han d’impulsar l’ús i l’aplicació de les tècniques i dels mitjans electrònics, informàtics i telemàtics per desenvolupar l’activitat i exercir les competències que els són pròpies, amb les limitacions que l’ordenament jurídic estableix en la utilització d’aquests mitjans.

2. La  Junta Autonòmica  d’Activitats  de  les  Illes  Balears, mitjançant la seva pàgina  web, difondrà  les  normes  d’aplicació  d’aquesta  Llei  i  els  criteris  d’interpretació, que no tindran caràcter vinculant.

Disposició addicional tercera

Característiques de l’assegurança

1. El capital mínim per assegurar és el que s’indica en la taula següent:

Activitats	Capital mínim assegurat [€]
Permanents majors	600.000
Permanents menors	300.000
Permanents innòcues	150.000
Permanents d’infraestructures comunes	300.000
Permanents d’espectacles públics i recreatives	Veure taula, punt 2
Itinerants majors	600.000
Itinerants menors	150.000
No permanents	Veure taula, punt 2

2. Taula de capital mínim per aforament, capacitat màxima autoritzada o nombre de participants.

Nombre de persones	Capitals mínims (€)
a) Fins a 100	300.000
b) De 101 a 250	600.000
c) De 251 a 500	900.000
d) De 501 a 1.000	1.200.000
e) De 1.001 a 2.000	1.600.000
f) De 2.001 a 3.000	2.000.000
g) De 3.001 a 5.000	3.000.000
h) Més de 5.000	3.000.000 d’euros, més 500.000 euros per cada 1.000 persones o fracció que sobrepassi les 5.000 persones fins a un màxim de 10.000.000 €

3. Totes les assegurances han de garantir un capital mínim per víctima almenys de 150.000 €.

4. La franquícia no pot ser superior a 600 € per sinistre. No obstant això, en activitats on el capital mínim per assegurar sigui superior a 600.000 € podrà ser l’1 per mil del capital mínim assegurat.

5. Es faculta la conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics perquè, mitjançant una ordre, actualitzi periòdicament la quantia mínima de l’assegurança.

6. Es permeten assegurances col·lectives:

a) Entre 5 i 20 activitats afiliades a l’assegurança, el capital  total que ha d’assegurar el col·lectiu serà el 50% de la suma de capital de cadascuna, i haurà de garantir que es cobreix individualment el capital mínim exigit en aquesta  Llei.

b) Per a més de 20 activitats afiliades a l’assegurança, el capital  total que ha d’assegurar el col·lectiu serà el 25% de la suma de capital de cadascuna, i haurà de garantir que es cobreix individualment el capital  mínim exigit en aquesta  Llei.

7. Les assegurances professionals han de garantir un capital com a mínim de 600.000 €.

Disposició addicional quarta

Fulls de reclamacions

Els fulls de reclamacions que les persones titulars d’activitats estan obligats a tenir a disposició del públic i del servei d’inspecció són els que regula la legislació de defensa i protecció del consumidor.

Disposició addicional cinquena

Models oficials de documents

La conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics ha d’aprovar mitjançant una resolució els models de declaració responsable, comunicació prèvia, estructura i continguts del projecte d’activitats, certificat d’execució de les instal·lacions i mesures correctores de les activitats, certificat final de muntatge i instal·lació de les activitats itinerants, fitxa resum, i també d’altres models de documents.

Disposició addicional sisena

Molèsties i perillositat no reglamentades, activitats singulars i solucions alternatives

1. Els tècnics que redactin el projecte o la documentació tècnica i els directors d’obra poden adoptar, sota la seva responsabilitat, solucions tècniques alternatives sempre que aquestes solucions es detallin exhaustivament i es justifiquin en el projecte o en la documentació tècnica, amb l’autorització expressa de la propietat, la qual s’ha de presentar en els termes que prescriu aquesta Llei, en els casos següents:

a) Quan, la manca d’adopció de mesures correctores determinades reglamentàriament, pugui ocasionar que l’activitat sigui molesta, insalubre, nociva o incompatible amb el medi ambient.

b) Quan, per la singularitat de l’activitat, no hi siguin aplicables solucions convencionals.

c) Quan hi hagi causes justificables que impossibilitin l’aplicació de normativa d’àmbit municipal o insular que faci referència a instal·lacions que siguin necessàries per desenvolupar una activitat.

2. No obstant això, l’Administració, en qualsevol moment, d’ofici i motivadament, pot adoptar la mesura cautelar de suspensió prevista en l’article 90 en cas que s’acrediti que la solució alternativa adoptada no compleix l’objectiu que s’ha d’assolir.

3. Sens perjudici del que estableixen els punts anteriors, el projectista, amb el vistiplau del  la persona titular, podrà sol·licitar a l’Administració competent un informe relatiu a les mesures correctores i les solucions alternatives previstes. L’Administració disposarà d’un termini de tres mesos per evacuar l’informe. Si un cop transcorregut aquest termini, l’Administració no ha resolt i notificat a la persona interessada sobre aquesta qüestió, la solució alternativa proposada s’entendrà com a vàlida.

Disposició addicional setena

Informe sobre l’ús, la  idoneïtat de la ubicació i els paràmetres urbanístics

Amb caràcter potestatiu, el promotor o la persona titular d’una activitat o un tècnic o tècnica competent pot sol·licitar a l’ajuntament corresponent un informe sobre l’ús, la idoneïtat de la ubicació de l’activitat i els paràmetres urbanístics d’acord amb la normativa municipal i urbanística.

Aquest informe, que l’ajuntament ha d’emetre amb caràcter preceptiu en un termini màxim de dos mesos, és vinculant per a l’ajuntament, llevat que la normativa urbanística aplicable hagi suspès l’atorgament de llicències, i té una validesa de sis mesos.

En cas d’emissió d’un informe erroni o que no n’hi hagi, s’ha d’estar subjecte al que preveu el títol X de la Llei 30/1992.

Disposició addicional vuitena

Activitats amb autorització prèvia de l’Administració autonòmica o d’altres administracions

Totes les activitats que requereixen una autorització global prèvia de l’Administració autonòmica o de l’Estat, la qual s’hagi tramitat amb una documentació tècnica que inclogui l’objecte propi d’un permís d’instal·lació, no necessiten obtenir el permís previ d’instal·lació, atès que es considera atorgat de forma presumpta mitjançant l’autorització global esmentada.

Aquesta autorització serà prèvia a l’atorgament de la llicència d’obres que es regirà per la normativa urbanística vigent.

En cas que sigui obligatòria la inspecció prèvia a l’inici i l’exercici de l’activitat, la durà a terme l’òrgan de l’Administració  que n’ha autoritzat la instal·lació.

Per iniciar i exercir aquestes activitats s’ha d’estar sotmès al procediment previst en el capítol III del títol IV d’aquesta Llei.

Disposició addicional  novena

Llei de disciplina urbanística

1. Amb relació a l’inici d’obres destinades a activitats, s’ha d’estar subjecte a aquesta Llei i, complementàriament, a la normativa reguladora en matèria de disciplina urbanística, quant a la resta, s’ha d’estar sotmès a aquesta mateixa Llei. En tot cas, la matèria d’infraccions i sancions es regula en la normativa reguladora de la disciplina urbanística.

2.  No és necessària la llicència de modificació de l’ús quan estiguin subjectes als procediments establerts en aquesta Llei pel que fa a instal·lació i funcionament.

Disposició addicional  desena

Activitats supramunicipals

Quan l’activitat permanent es desenvolupi a més d’un terme municipal, la normativa local aplicable en matèria d’edificació i activitats serà la pròpia dels termes municipals on s’ubiquin la instal·lació i les edificacions i es desenvolupi l’activitat.

Disposició addicional  onzena

Activitats a la via pública complementàries a una activitat permanent

Les activitats que es facin a la via pública i siguin complementàries d’una activitat permanent, es regulen d’acord amb la normativa que regula l’autorització d’ocupació de la via pública i s’han de tenir en compte les característiques de l’activitat permanent.

Disposició transitòria primera

Normativa tècnica que s’ha d’aplicar

Mentre no es desplegui reglamentàriament aquesta Llei, en matèria de  seguretat, salubritat i medi ambient, s’hi ha d’aplicar, en allò que no s’oposi o no s’hagi derogat per les normes vigents, el títol primer del Decret 2414/1961, de 30 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses (RAMINP), i el Reial decret 2816/1982, de 27 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament general de policia d’espectacles públics i activitats recreatives.

Disposició transitòria segona

Expedients sancionadors en tràmit

Els expedients sancionadors incoats abans d’entrar en vigor aquesta Llei s’han de continuar tramitant d’acord amb la normativa anterior. Les persones interessades poden sol·licitar l’aplicació d’aquesta Llei en els supòsits que entenguin que els resulta més favorable.

Disposició transitòria tercera

Permisos, autoritzacions i llicències en tràmit

1. Les sol·licituds  de  permisos,  llicències  o  autoritzacions  incoades  abans d’entrar en vigor aquesta Llei s’han de continuar tramitant conformement amb la normativa anterior. Les persones interessades poden sol·licitar l’aplicació de la normativa posterior en els supòsits que entenguin que els resulta més favorable.

2. Els informes dels expedients iniciats abans d’entrar en vigor la Llei 16/2006 que,  d’acord amb la normativa d’aplicació, fossin a càrrec dels consells insulars, els hauran d’emetre els ajuntaments.

A partir de l’1 de gener de 2015 els permisos, les autoritzacions i les llicències a què fa referència aquesta disposició transitòria s’han de tramitar obligatòriament d’acord amb el que disposa aquesta Llei.

Disposició transitòria quarta

Règim d’equivalència

Quan es dugui a terme el procediment de revisió tècnica d’actualització, l’Administració competent ha de tornar a classificar les activitats d’acord  amb la nova classificació per paràmetres establerta en aquesta Llei.

Disposició transitòria cinquena

Activitats temporals no convalidables

Abans de l’1 de gener de 2016, les activitats anteriorment classificades com a temporals no convalidables amb projecte tipus i amb data de visat anterior a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que pretenguin continuar amb la seva activitat, s’hauran d’inscriure en el registre autonòmic d’activitats itinerants. Si aquestes activitats, amb la nova classificació, són activitats itinerants majors, no necessitaran un informe favorable d’una ECAC.

Disposició transitòria sisena

Règim especial d’activitats exemptes

1. En els establiments turístics exempts de llicència d’obertura i funcionament, que quan es posaren en funcionament tenien una autorització turística d’abans de l’1 de  gener  de  1998,  aquesta  autorització juntament amb la presentació de  la declaració  responsable i la documentació tècnica i plànols d’allò  realment  executat davant l’administració competent en matèria d’activitats classificades,  supleix els títols habilitants d’instal·lació i inici i exercici de l’activitat.  

2. En  les  altres  activitats  permanents  que  estiguin  exemptes  de  llicència  d’obertura  i funcionament  arran  d’una  llei,  dins  el  termini  de  tres  anys  des  que entri en  vigor aquesta   Llei,   han   de   presentar   una   comunicació   a   l’administració  competent amb la  fitxa  resum  i  una  documentació  tècnica compresa de memòria i plànols d’allò realment executat i del desenvolupament de l’activitat, que prevegi de forma cronològica les modificacions efectuades i que justifiqui la normativa d’aplicació. Aquesta declaració  de  dades  gaudirà  de  presumpció  de  veracitat,  llevat  que  hi  hagi  una  prova  en contra, i els efectes de complir la norma tècnica té la presumpció legal que l’expedient es va presentar davant l’ajuntament en les dates declarades. Aquest tràmit tendrà presumpció de llicència de funcionament o de declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat. 

3. En ambdós casos

a) Les  modificacions  fetes  després  d’entrar en  vigor  la  Llei  16/2006,  de  17 d’octubre, s’han de tramitar d’acord amb la normativa vigent  en cada moment.

b) Aquesta   documentació   tendrà   efectes   informatius   i   d’eina   d’inspecció   per   a   les administracions  competents  i  servirà  per  registrar-se  al  registre  autonòmic  d’activitats permanents.

c) Per  tant,  formalitzada  l’obligació  anterior  de  presentació  de  documentació,  aquestes activitats  ja  exemptes  d’obtenir  la  llicència  d’obertura  i  funcionament  podran  fer modificacions  futures,  pel  règim    ordinari,  sobre la  base de la  documentació  tècnica indicada.

d) Quan el tècnic o tècnica identifiqui incompliments en la normativa  de solució difícil o impossible, el titular pot sol·licitar que una ponència tècnica de la Junta Autonòmica d’Activitats de les Illes  Balears  estudiï  les  propostes  tècniques  alternatives.  Aquesta  ponència  tècnica  ha d’emetre un informe de la realitat, les possibles solucions tècniques i econòmiques viables i proposar iniciatives reglamentàries que puguin minimitzar-ne l’efecte. 

e) L’administració competent, en qualsevol moment i per qualsevol actuació, pot remetre les actes d’inspecció, expedients, denúncies, queixes i similars que afectin aquestes activitats exemptes  amb  l’obligació  i  la  finalitat  que  les  conselleries  de  l’Administració  de  la Comunitat Autònoma de les Illes Balears resolguin els procediments pertinents. Aquestes conselleries  són:  la  conselleria  competent  en  matèria de turisme  si  es  tracta  d’una  activitat turística; la conselleria competent en matèria agricultura si es tracta d’una activitat agrària; la    conselleria  competent  en  matèria  de  comerç  si  es  tracta  d’una  activitat  de  comerç,  i altres conselleries  amb els mateixos principis anàlegs.

f) La no exigibilitat, si escau, del títol habilitant esmentat en cap àmbit administratiu no suposarà, en cap moment, l’exempció de la subjecció a tota la normativa  que sigui aplicable als establiments.

 

 

Disposició transitòria setena

Regularització de les activitats existents abans d’entrar en vigor la Llei 16/2006 que no disposin de llicència d’obertura i funcionament i que no estiguin exemptes d’obtenir-la arran d’una llei

1. Els titulars  que no disposin de l’esmentada llicència d’activitats i que acreditin l’exercici de l’activitat abans d’entrar en vigor la Llei 16/2006, poden regularitzar la seva situació, en el termini de divuit mesos des de la data d’entrada en vigor de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia, i altres activitats, sempre que no hagin estat objecte d’una sanció ferma per manca de la llicència esmentada, mitjançant la presentació de la documentació següent:

a) Declaració responsable del titular d’inici i exercici d’activitat, en la qual declari:

1. Que compleix els requisits establerts en la normativa vigent i si es tracta d’activitats majors i menors i, si escau, també les condicions imposades en la concessió del permís d’instal·lació.

2. Que manté els requisits i les condicions del punt 1 d’aquest article  durant tota la vigència i tot l’exercici de l’activitat.

3. Que disposa de la documentació que així ho acredita.

4. Que indica la data en la qual es va iniciar l’activitat.

5. Que posseeix una pòlissa de responsabilitat civil vigent i al corrent de pagament.

b) Documentació tècnica justificativa subscrita per un tècnic o tècnica competent, que inclogui l’estat actual de les instal·lacions i n’indiqui les mesures de seguretat i salubritat, i les condicions mediambientals.

c) Certificat expedit per un tècnic o tècnica competent sobre el projecte indicat en la lletra  anterior.

d) Pagament, si escau, de la taxa municipal corresponent.

2. La presentació d’aquesta documentació habilita el titular per exercir l’activitat corresponent, de la qual s’ha de desprendre que l’activitat no vulnera l’ordenament urbanístic ni la resta de la normativa aplicable.

3. Sens perjudici de la regularització a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article, les modificacions de l’activitat que tenguin lloc amb posterioritat a la publicació de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, s’han de sotmetre als procediments de la normativa vigent en matèria d’activitat.

Disposició transitòria vuitena

Registres autonòmics i documentació in situ

1. El registre autonòmic d’activitats creat en l’article 32 haurà de ser objecte de desenvolupament reglamentari i estar plenament operatiu en el termini d’1 any des que entri en vigor aquesta norma.

2. Fins que el registre autonòmic d’activitats creat en aquesta Llei no sigui plenament operatiu, d’acord amb la seva pròpia normativa de desplegament, juntament amb la sol·licitud, comunicació prèvia o declaració responsable previstes en els articles 35, 36, 37, 38, 44, 45, 46 i 47,  s’hi han d’adjuntar les dades i la documentació indicada en format digital.

3. Tan bon punt com el registre autonòmic d’activitats sigui operatiu, l’administració competent ha d’inscriure d’ofici les dades i la documentació esmentades en l’apartat 2.

4. No  serà  preceptiva  la presentació o la possessió  de  la  documentació  en  el  lloc  on  s’exerceix  l’activitat sempre  que  aquesta  documentació  estigui  inscrita  en  el  registre  autonòmic  d’activitats  i sigui accessible per via telemàtica.

Disposició transitòria novena

Incompliment generalitzat d’una norma sectorial

Si un ajuntament, en l’exercici de les seves competències inspectores en una matèria regulada per aquesta Llei, detecta un grau d’incompliment generalitzat d’una norma sectorial dictada pel Govern de les Illes Balears o el consell insular, motivada per factors tècnics i econòmics, pot sol·licitar un informe a la Junta Autonòmica d’Activitats de les Illes Balears, la qual informarà sobre la problemàtica i recomanacions, i ho comunicarà a l’òrgan competent perquè en tengui constància i prengui les mesures que consideri adients.

Disposició transitòria desena

Revisió tècnica d’actualització en activitats permanents existents

1. Les revisions tècniques d’actualització han de versar sobre el que indiquen les revisions tècniques periòdiques, d’acord amb el que disposa l’article 50, del resultat de les quals es determinarà la classificació de l’activitat i s’inscriurà en el registre autonòmic d’activitats permanents.

2. Terminis a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per superar la revisió tècnica d’actualització en funció de l’antiguitat de l’activitat:

a) Els titulars de les activitats permanents on la primera llicència d’obertura i de funcionament és d’abans del 8 de març de 1962 tenen tres anys per superar favorablement la revisió tècnica d’actualització.

b) Els titulars de les activitats permanents on la primera llicència d’obertura i funcionament és d’abans de l’1 de gener de 1996 tenen cinc anys per superar favorablement la revisió tècnica d’actualització.

c) Els titulars de les activitats permanents on la primera llicència d’obertura i funcionament és d’abans d’entrar en vigor aquesta Llei tenen deu anys per superar favorablement la revisió tècnica d’actualització.

3. Els ajuntaments han de publicar a la pàgina web o al BOIB la relació de les activitats existents indicant la data màxima per fer la revisió tècnica d’actualització favorable de les activitats permanents existents. Les dades han d’estar publicades amb una antelació d’un any abans dels terminis màxims establerts.

4. Anualment,  l’ajuntament ha de contrastar mitjançant els seus registres les activitats que no hagin presentat la revisió tècnica d’actualització favorable en el termini establert, i si escau,  iniciar el procediment sancionador.

5. Un cop la  revisió tècnica d’actualització sigui favorable, s’ha de presentar l’informe a l’ajuntament.

6. Si arran d’una inspecció es comprova que ni l’administració ni el titular tenen la  documentació tècnica de l’activitat, l’administració pot requerir que es presenti una declaració jurada que l’activitat no ha sofert modificacions sense regularitzar i presentar plànols d’allò realment executat i una memòria descriptiva, els quals es presumiran que estan d’acord amb la normativa que els era d’aplicació quan es va concedir la llicència.

7. Si arran d’una inspecció ordinària es detecta que les instal·lacions estan deteriorades o degradades i poden suposar un risc per a les persones o els béns, o molèsties a terceres persones,  l’inspector pot determinar un termini perquè es faci una revisió tècnica d’actualització favorable.

Disposició derogatòria única

Queden derogades expressament totes les disposicions que s’oposin al que estableix aquesta Llei i, en particular:

a) La Llei 16/2006, de 17 d’octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d’activitats de les Illes Balears.

b) Les disposicions addicionals setena i novena i la disposició transitòria primera de la Llei 12/2010, de 12 de novembre.

c) El capítol III, la disposició addicional tercera, la disposició final primera i la disposició final quarta  del Decret llei 7/2012, de 15 de juny, de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia, i altres activitats.

d) El capítol IV, la disposició addicional tercera, les disposicions finals primera i quarta  de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries.

e) La disposició addicional tercera de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme.

 

Disposició final primera

Desplegament reglamentari

S’autoritza el Govern de les Illes Balears, consells insulars i ajuntaments per dictar les disposicions necessàries per desenvolupar aquesta Llei, d’acord amb el marc competencial previst en l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor als tres mesos d’haver-se publicat en el Butlletí oficial de les Illes Balears.

Palma, 22 de març de 2013

                   El conseller d’Administracions Públiques                                                                   El vicepresident

                           José Simón Gornés Hachero                                                                        José Ignacio Aguiló Fuster

                                                                                                                         (per suplència art. 2 Decret 10/2011, de 18 de juny,

                                                                                                                                        del president de les Illes Balears)

 

 

ANNEX 1

Classificació de les activitats i modificacions

Les activitats permanents majors, menors i innòcues i les seves modificacions es classifiquen en funció de diversos paràmetres o usos prevists en els títols I, II i III d’aquest annex. Per determinar a quina categoria correspon cada tipus d’activitat o modificació, s’haurà de comprovar en primer lloc si està inclosa en el títol I d’aquest annex, en cas que no hi estigui, s’ha de comprovar si està inclosa en el títol III d’aquest annex, i en cas contrari es considerarà inclosa en el títol II.

TÍTOL I

Paràmetres d’activitats majors i modificacions que requereixen permís d’instal·lació

Són les activitats o modificacions en què concorren un o més d’un dels punts següents:

1. Les indústries, tallers industrials i indústries agroalimentàries amb més de 1.000 m2 de superfície computable.

2. Les activitats amb més de 2.500 m2 de superfície computable, excepte els aparcaments a l’aire lliure que sempre seran innòcues.

3. Quan els ocupants necessiten ajuda per evacuar-los, com ara guarderies, hospitals, residències de la tercera edat i similars.

4. Quan l’aforament sigui superior a 500 persones, o a 250 persones quan la densitat d’ocupació sigui igual o superior a 1 persona/m2.

5. Quan la densitat de la càrrega de foc ponderada i corregida de l’activitat sigui superior o igual a 400 Mcal/m2, o quan  sigui superior o igual a 200 Mcal/m2 amb una superfície construïda superior a 300 m2.

6. Quan la previsió de l’emissió de renou mesurat a un metre de les maquinàries, aparells o equips:

-a l’interior d’edificis sigui superior o igual a 90 dB (A) en període diürn o vespertí i superior o igual a 80 dB (A) en el període de nit.

-a zones a l’aire lliure o sense tancaments superior o igual a 65 dB (A) en període diürn o vespertí, i superior o igual a 55 dB (A) en el període de nit.

No s’ha de tenir en compte, en la previsió, l’emissió de renou que puguin produir els aparells d’àudio autònoms com ara televisors o similars.

Quan es tracti de zones residencials o que requereixin una protecció especial contra la contaminació acústica,  els valors indicats s’han de reduir en 5 dB.

7. Les activitats definides com a tals per aquesta Llei incloses en els annexos I i II de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears.

8. Les activitats que manipulin, expedeixin o emmagatzemin productes susceptibles d’originar riscos greus a persones i béns per explosions, combustions, intoxicacions, radiacions i similars, així com fums, gasos, olors, boires o pols en suspensió que puguin produir molèsties greus als veïns, sempre que no estiguin cobertes per altres autoritzacions sectorials.

9. Les que es facin en domini públic, en sòl rústic protegit i les que afectin a béns protegits de conformitat amb la legislació en matèria de patrimoni.

10. Les que es regulin reglamentàriament.

TÍTOL II

Paràmetres d’activitats menors i modificacions que no requereixen permís d’instal·lació però que requereixen redacció de projecte.

Són totes les que no estiguin incloses en els títols I i III d’aquest annex.

TÍTOL III

Paràmetres d’activitats innòcues i modificacions que no requereixen permís d’instal·lació ni redacció de projecte

Són les següents:

1. Els aparcament a l’aire lliure.

2. Les d’ús administratiu i d’aparcament de fins a 300 m2 de superfície computable.

3. Les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis.

4. La resta d’activitats, no indicades en els punts anteriors, de fins a 100 m2 de superfície computable, excepte activitats amb cuines classificades com a risc especial segons el Document bàsic de seguretat d’incendi del Codi tècnic de l’edificació.

TÍTOL IV

Activitats no permanents majors

1. Són les activitats en què concorren un, o més d’un, dels punts següents:

a) Quan necessiten autoritzacions o informes de caràcter vinculant, excepte les proves esportives, marxes ciclistes i altres esdeveniments de recorregut.

b) Quan es tracti d’una activitat musical que es duu a terme en període de nit.

c) Quan, sigui de dia o en període vespertí, la capacitat acústica resultant pot superar en 10dB els objectius de qualitat acústica fixats a la zona on es pretén desenvolupar l’activitat.

d) Quan la càrrega de foc ponderada sigui superior o igual a 200 Mcal/m2.

e) Quan l’aforament sigui superior a 100 persones en establiments físics, o més de 500 usuaris en llocs a l’aire lliure.

 

TÍTOL V

Activitats no permanents menors

Són les activitats no permanents que no siguin majors.

En tot cas, les activitats de recorregut són activitats no permanents menors.

 

ANNEX 2

Documents tècnics d’activitats

El projecte d’activitat s’ha de redactar a partir d’una descripció detallada de la funcionalitat de l’activitat i de les seves necessitats, de manera que es pugui identificar la normativa que hi sigui aplicable i avaluar els riscos que poden provocar molèsties, o  que siguin nocius, insalubres i perillosos, o causin un perjudici al medi ambient, amb la finalitat de definir mesures correctores valorades tècnicament i econòmicament que poden implicar fer obra o instal·lacions, o que puguin afectar el comportament organitzatiu, de manera que es puguin minimitzar els efectes perniciosos de l’activitat.

TÍTOL I

Normes generals sobre la redacció del projecte d’activitat

1. L’activitat és única per a totes les administracions. El projecte d’activitat indicarà les autoritzacions  sectorials  que  hi  van  lligades, les quals han de donar cobertura a l’activitat que es pretén dur a terme. El projecte d’activitat s’ha de redactar de forma específica i s’ha d’ajustar a la finalitat que es pretén; ha d’expressar tant les característiques generals de l’activitat o activitats en qüestió com les característiques generals de cadascuna de les parts, de les seccions o dels processos i de les instal·lacions tècniques  que la constitueixen; no serà vàlida la inclusió de fórmules genèriques que remetin a la normativa general aplicable. No obstant això, per evitar duplicitats, la normativa sectorial es justificarà davant l’administració competent en matèria d’activitats prevista en aquesta Llei, mitjançant:

a) En cas d’autorització sectorial, se n’indicarà la previsió, les característiques generals i les condicions de coordinació que ha de complir en les possibles interrelacions amb altres.

b) Si no n’hi ha, es justificarà el compliment de la normativa que correspongui en el mateix projecte d’activitat.

2. El projecte d’activitat i les seves modificacions, si n’hi ha, han de ser redactats i signats per un tècnic o tècnica competent.

3. La documentació pot constar d’un projecte d’activitat únic que integri les diferents instal·lacions tècniques, o d’un conjunt de projectes específics i de documentació tècnica per  a  cada  instal·lació tècnica, tot englobat en un únic expedient, el qual ha d’incloure una memòria de mesures preventives, correctores i de control de l’activitat. No obstant això, s’ha de mantenir  en el projecte d’activitat  la coordinació necessària i no produir una duplicitat en la documentació, i quedarà degudament acreditada la responsabilitat de totes i cadascuna de les persones tècniques que hi intervenen.

4. En cas d’esmena o modificació del contingut del projecte d’activitat s’ha d’indicar explícitament quina part del document tècnic i quins plànols són substituïts. Si pertoca, l’administració competent pot exigir motivadament la presentació d’un projecte d’activitat refós.

5. El projecte d’activitats haurà de comprovar si la ubicació de l’activitat és la idònia en referència a la normativa urbanística, autoritzacions prèvies o de caràcter tècnic. Ha de fer una descripció detallada de la funcionalitat de l’activitat i de les seves necessitats i ha d’identificar la normativa que s’ha d’aplicar i les autoritzacions sectorials necessàries i identificar i avaluar els riscos que puguin ser molests, nocius, insalubres o perillosos, o que causin perjudici al medi ambient, i així proposar mesures correctores valorades tècnicament i econòmicament que impliquin la realització d’obra, instal·lacions  o que afectin el comportament organitzatiu, on es determinarà una tipologia, una distribució i les necessitats bàsiques de l’obra i la instal·lació, tot coordinat amb les matèries sectorials.

6. El projecte d’activitat s’ha de redactar segons els models oficials que s’establiran d’acord amb la disposició addicional cinquena. En el cas que es tracti d’un projecte integrat (obres-activitats), per la matèria d’obres s’haurà d’ajustar  al Codi tècnic de l’edificació i a la normativa urbanística.

7. Quan el projecte integrat inclogui treballs professionals que estiguin recollits  en l’article 2 del Reial decret 1000/2010,  de 5 de agost, sobre visat col·legial obligatori, el projecte estarà visat.

TÍTOL II

Normes per redactar els projectes d’infraestructures comunes

A més de les normes generals del títol anterior, el projecte d’infraestructures comunes:

a) Ha de determinar el ventall d’usos entre els permesos urbanísticament que poden suportar les infraestructures comunes, tenint en compte les característiques més restrictives per a cada establiment que no hagi determinat l’activitat.

b) Ha d’enumerar els condicionants, els paràmetres i els valors màxims i mínims que poden suportar les infraestructures comunes per a cada establiment físic, tenint en compte el ventall d’usos suportats, de manera que les activitats futures puguin adaptar-se a les infraestructures comunes sense haver de modificar-les a posteriori una vegada executades.

c) Ha de valorar tècnicament i econòmicament la necessitat de centralitzar instal·lacions tècniques i adoptar-les quan el cost tècnic i econòmic del conjunt respecte de l’individual ho faci aconsellable.

d) Ha de projectar les zones, els continents, les instal·lacions tècniques comunes, les instal·lacions tècniques centralitzades i la previsió de les connexions a cada establiment físic. No és necessari tenir en compte el contingut dels establiments físics susceptible d’activitats per determinar.

e) Ha de justificar la prevenció i la protecció d’incendis i d’altres riscs inherents, tot verificant l’accessibilitat i la intervenció dels mitjans d’auxili externs.

f) Ha de determinar les característiques de funcionament i manteniment de les infraestructures comunes i centralitzades.

g) Ha d’incloure els annexos dels projectes d’activitats en el cas que hi hagi establiments físics amb activitats determinades.