Butlletí Oficial de les Illes Balears

Informació sobre la tramitació al Parlament de les Illes Balears (participaciociutadana@parlamentib.es) del Projecte de llei de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears (RGE núm. 3874/13).

Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 17 d’abril d’enguany, acordà d’admetre a tràmit el Projecte de llei de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears (RGE núm. 3874/13), per tal de fer efectiu l’article 117.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.

Palma, 18 d’abril de 2013.

La presidenta del Parlament de les Illes Balears:

Margalida Durán i Cladera.

 

PROJECTE DE LLEI DE PESCA MARÍTIMA, MARISQUEIG I AQÜICULTURA A LES ILLES BALEARS

Exposició de motius

Títol I. Disposicions generals

Títol II. Conservació i gestió dels recursos marins vius

Títol III. Activitat pesquera professional

Títol IV. Ordenació del sector pesquer

            Capítol I. Principis generals

            Capítol II. Agents del sector pesquer

                        Secció 1a. Ordenació de les professions del sector

                        Secció 2a. Entitats representatives del sector pesquer

                        Secció 3a. Consell Pesquer

            Capítol III. Flota pesquera de les Illes Balears

Capítol IV. Lloc de descàrrega, desembarcament i primera venda dels productes pesquers

            Capítol V. Turisme mariner

Títol V. Comercialització i transformació de productes pesquers

            Capítol I. Principis generals

            Capítol II. Comercialització dels productes pesquers

Capítol III. Transformació i promoció dels productes pesquers

Títol VI. Pesca marítima recreativa

Títol VII. Marisqueig

            Capítol I. Principis generals

            Capítol II. Marisqueig professional

Títol VIII. Aqüicultura marina

Títol IX. Recerca, desenvolupament tecnològic i innovació

Títol X. Busseig professional

Títol XI. Control i inspecció

Títol XII. Règim sancionador

            Capítol I. Disposicions generals

            Capítol II. Infraccions administratives

                        Secció 1a. En matèria de cooperació amb les autoritats

                        Secció 2a. En matèria de pesca professional i marisqueig

                        Secció 3a. En matèria d’aqüicultura

                        Secció 4a. En matèria de pesca recreativa

                        Secció 5a. En matèria d’activitats subaquàtiques professionals

                        Secció 6a. En matèria d’ordenació del sector i comercialització  dels productes pesquers

                        Secció 7a. En matèria de conservació de recursos marins

            Capítol III. Sancions

            Capítol IV. Procediment sancionador

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

A les Illes Balears, la pràctica de la pesca i del marisqueig es remunten a l’antiguitat, ja abans de la dominació romana, tot i que és d’aquesta època que tenim referències més concretes; així, Plini cita expressament les salpes d’Eivissa, i arreu de les Balears (fins i tot a Cabrera) trobam vestigis protoindustrials d’activitats de salaó del peix. Quant als pescadors com a sector, hem d’avançar fins a l’edat mitjana i la conquesta catalana aragonesa: ja en el segle xiii funcionava a Mallorca el Col·legi dels Honorables Pescadors de Sant Pere, i a partir del segle xiv són molt nombroses les referències tant als productes de la pesca com a les ordenances i la comercialització d’aquesta darrera.

Aquesta Llei sorgeix de la necessitat de regular una activitat oblidada per la legislació balear, com és l’activitat pesquera, un buit normatiu que actualment es troba cobert per una normativa reglamentària fragmentada i, en ocasions, escassa. L’existència d’un sector productiu que s’ha de protegir dins el marc d’un desenvolupament sostenible i de protecció dels recursos marins i els seus ecosistemes ens mena a l’aprovació d’una llei de pesca moderna, adaptada a la realitat de la societat balear, que practica una pesca professional, artesanal, tradicional i recreativa.

Aquesta Llei regula matèries en les quals l’Estat ja no té competències i la normativa no existeix o està clarament desfasada, com l’aqüicultura o el marisqueig, i estableix un marc normatiu adaptat a la nova situació competencial derivada de l’aprovació del vigent Estatut d’autonomia i les competències dels consells insulars.

La voluntat del Govern de les Illes Balears de regular l’activitat del sector pesquer troba el límit en la distribució de competències entre l’Estat i la Comunitat Autònoma. A més, ha de tenir en compte el Tractat de Roma, que estableix els objectius i mètodes per a l’organització de la política comuna de la pesca i produeix un seguit de normativa de la Unió Europea de compliment obligat que afecta matèries diverses, com són les mesures estructurals, l’organització del mercat, la conservació dels recursos o les ajudes concedides a aquest sector.

 

II

La Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en virtut del que disposa l’article 148.1.11 de la Constitució espanyola i en relació amb l’article 30.22 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears en la redacció de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, té competència en matèria de pesca i activitats recreatives en aigües interiors, cria i recollida de marisc i aqüicultura.

Així, d’una banda, l’article 149.1.19 de la Constitució atribueix a l’Estat la competència exclusiva en la matèria, sens perjudici de les que en l’ordenació del sector s’atribueixin a les comunitats autònomes, i és l’article 31.8 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears el que estableix que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té les competències del desplegament legislatiu i d’execució de la normativa bàsica de l’Estat en matèria d’ordenació del sector pesquer.

D’altra banda, i tal com emana de l’exposició de motius de la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l’Estat, la qual estableix, a l’empara de l’article 149.1.13 de la Constitució, la normativa bàsica sobre la comercialització dels productes pesquers i en regula la importació partint de la competència exclusiva de l’Estat de l’article 149.1.10, correspon a les comunitats autònomes, en l’exercici de les competències estatutàries assumides en matèria de comerç interior, el desplegament i l’execució d’aquesta comercialització en l’àmbit territorial propi amb la finalitat d’obtenir un mercat de productes de la pesca transparent, dinàmic, competitiu i amb una informació veraç als consumidors.

A més, l’article 70.12 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears estableix la pesca com a competència pròpia dels consells insulars, i els articles 58.3 i 72.2 atribueixen al Govern de les Illes Balears les competències per establir els principis generals i la coordinació de l’activitat dels consells insulars sobre aquesta matèria respectivament.

Aquesta Llei té en consideració la distribució de competències efectuada per l’Estatut d’autonomia i la Llei 8/1999, de 12 d’abril, d’atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i artesania, tenint en compte que l’article 69 de l’Estatut d’autonomia estableix que en cap cas no són susceptibles de transferència les competències que per la pròpia naturalesa tenen un caràcter suprainsular, incideixen sobre l’ordenació i la planificació de l’activitat econòmica general en l’àmbit autonòmic o les competències l’exercici de les quals exigeix l’obligació de vetllar per l’equilibri o la cohesió territorial entre les diferents illes.

Des de la integració d’Espanya a les Comunitats Europees, les institucions comunitàries han assumit bona part de les competències que l’Estat tenia en la matèria, d’acord amb els articles 93 i 96 de la Constitució. El dret comunitari i, per tant, la política pesquera comuna han passat a formar part de l’ordenament intern i, com a conseqüència d’això, aquesta Llei beu, entre d’altres, del Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar Mediterrani; del Reglament (CE) núm. 850/98 del Consell, de 30 de març de 1998, per a la conservació dels recursos pesquers a través de mesures tècniques de protecció dels juvenils d’organismes marins; del Reglament (CE) núm. 2371/2002 del Consell, de 20 de desembre de 2002, sobre la conservació i l’explotació sostenible dels recursos pesquers en virtut de la política pesquera comuna; del Reglament (CE) núm. 1224/2009 del Consell, de 20 de novembre de 2009, pel qual s’estableix un règim comunitari de control per garantir l’acompliment de les normes de la política pesquera comuna; dels reglaments (CE) núm. 853 i 854/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal i pel qual s’estableixen normes específiques per a l’organització de controls oficials dels productes d’origen animal destinats al consum humà, respectivament, i del Reglament d’execució (UE) núm. 404/2011 de la Comissió, de 8 d’abril de 2011, que estableix les normes de desenvolupament del Reglament (CE) núm. 1224/2009 del Consell pel qual s’estableix un règim comunitari de control per garantir el compliment de les normes de la política pesquera comuna.

Cal esmentar que aquesta disposició s’ha sotmès al procediment d’informació en matèria de normes i reglamentacions tècniques i de reglaments relatius als serveis de la societat de la informació, que preveuen la Directiva 98/34/CE del Parlament Europeu i del Consell de 22 de juny, modificada per la Directiva 98/48/CE de 20 de juliol, com també el Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol, pel qual s’incorporen aquestes directives a l’ordenament jurídic espanyol.

La Llei s’estructura en dotze títols, cent quaranta-sis articles, quatre disposicions addicionals, una de transitòria, una de derogatòria i tres de finals.

III

El títol I conté les disposicions generals. S’hi estableixen l’objecte, la finalitat i l’àmbit d’aplicació de la Llei, tenint molt en compte la referència que l’article 30.50 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears fa a “les aigües de les Illes Balears”, com també la disposició addicional vuitena de la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l’Estat. Així mateix, s’hi recull un seguit de definicions.

IV

La conservació i la gestió dels recursos marins vius es regula en el títol II, en el qual trobam novetats com ara els plans de gestió, insulars o pluriinsulars, anuals o pluriennals; els plans de recuperació per a espècies en situació de conservació desfavorable, o els plans experimentals. S’hi reforça la figura de la reserva marina, eina fonamental de la política pesquera balear en la qual hi ha una tradició de participació pública d’entitats i organitzacions vinculades al món de la pesca que la Llei preveu. També s’hi crea la Xarxa Balear d’Àrees Marines Protegides amb funcions de coordinació i creació de sinergies.

V

El títol III està dedicat a l’activitat pesquera professional i en regula les modalitats, creant censos balears específics per a les principals.

La Llei s’estén en la regulació de la modalitat d’arts menors, atès que és de caràcter artesanal i la més utilitzada i característica de les Illes Balears, emparant i reforçant tot un seguit d’activitats pròpies d’aquesta pràctica tradicional.

VI

El títol IV, sobre ordenació del sector pesquer, comprèn qüestions molt diverses que recorren tot el procés econòmic de l’activitat pesquera, des de l’extracció fins a la comercialització completa dels productes, com també l’organització dels productors i dels agents econòmics afectats.

S’hi regulen, doncs, les confraries de pescadors i les organitzacions de productors, els ports base, la descàrrega, el transport i la primera venda, i s’hi reforça el paper del Consell Pesquer de les Illes Balears com a màxim òrgan d’assessorament i consulta. D’aquest, es crea una comissió permanent formada per representants dels consells insulars i de la conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en la matèria.

Mitjançant aquesta Llei es regula el turisme mariner i pesquer amb l’objectiu de diversificar l’economia en les zones pesqueres mitjançant el desenvolupament de serveis complementaris del sector pesquer que generen llocs de treball, posen en relleu els valors positius de l’activitat i contribueixen a la protecció del medi ambient i al consum dels productes pesquers locals.

VII

El títol V preveu la comercialització i la transformació dels productes pesquers dins el marc de la legislació bàsica espanyola i europea, i en prioritza la traçabilitat i la sostenibilitat.

VIII

El títol VI està dedicat a la pesca marítima recreativa, de gran tradició a les Illes Balears, on possiblement sigui una de les activitats que més practicants té i que actualment genera un important moviment econòmic i comercial que s’ha de tenir en compte en la regulació, sense oblidar l’obligació de les administracions públiques de vetllar per la conservació dels recursos marins vius. La Llei, també de manera pionera, crea diversos registres oficials autonòmics (de llicències, campionats) bàsics per nodrir els futurs registres nacionals i regula les diverses modalitats de pesca recreativa.

IX

El títol VII sobre el marisqueig regula per primera vegada aquesta activitat de manera integral (llicències, zones, arts, espècies) i estableix la figura del marisqueig recreatiu.

X

També es regula per primera vegada l’aqüicultura marina (títol VIII) i s’estableixen els controls per als establiments que es dediquen a aquesta activitat.

XI

El títol IX està dedicat a la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació, i recull uns objectius bàsics que ha de perseguir la política del Govern de les Illes Balears amb la col·laboració del sector.

XII

El títol X també és innovador en la regulació de la matèria del busseig professional, activitat que necessitava una regulació específica.

XIII

El títol XI aborda els aspectes fonamentals de l’activitat de control i inspecció en les matèries regulades per la Llei amb una descripció bastant completa de les funcions que han de dur a terme els inspectors al servei de les administracions competents.

XIV

Finalment, el títol XII regula el règim sancionador de la pesca professional i recreativa en aigües interiors, del marisqueig i de l’aqüicultura, que són de competència exclusiva de la Comunitat Autònoma, i desplega el règim sancionador de la legislació bàsica de l’Estat en matèria d’ordenació del sector pesquer, aconseguint així un marc normatiu que garanteix el control de l’exercici de l’activitat i que permet superar un règim sancionador anterior establert de manera breu en lleis de mesures d’acompanyament dels pressuposts de la Comunitat Autònoma.

TÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Objecte

Aquesta Llei té per objecte regular, en l’àmbit de les competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, les matèries següents:

1. La protecció i la conservació dels recursos marins vius.
2. L’exercici de la pesca marítima, el marisqueig i l’aqüicultura marina.
3. L’ordenació del sector pesquer de les Illes Balears.
4. La comercialització, la promoció, la manipulació, la transformació i la conservació dels productes pesquers.
5. La formació, la investigació i el desenvolupament tecnològic en matèria maritimopesquera.
6. La inspecció, el control i el règim sancionador de les matèries previstes en aquest article.
7. Les activitats subaquàtiques professionals a les Illes Balears, excloent-ne el busseig militar.

Article 2

Finalitat

La regulació de les matèries que preveu aquesta Llei té les finalitats següents:

1. La protecció, la conservació i la regeneració dels recursos marins i els seus ecosistemes.
2. L’explotació racional i responsable dels recursos pesquers.
3. El desenvolupament d’una aqüicultura marina sostenible.
4. La garantia, per als professionals del sector, de l’exercici d’una activitat sostenible i unes condicions socioeconòmiques dignes.
5. El foment de la vertebració del sector pesquer com també de la seva participació en els procediments per a la presa de decisions sobre les polítiques pesqueres.
6. El foment de la renovació, la modernització i la millora de les estructures pesqueres, marisqueres i aqüícoles en el marc dels recursos existents i de l’explotació sostenible.
7. El desenvolupament i la millora dels processos de comercialització i transformació dels productes pesquers amb garantia de qualitat, la promoció, traçabilitat i identificació dels productes.
8. L’ordenació de la pesca marítima recreativa.
9. El foment de la investigació, la formació, el desenvolupament tecnològic i la innovació de la pesca, el marisqueig i l’aqüicultura.
10. La garantia del compliment de les normes de seguretat vigents mitjançant el control administratiu de l’activitat de busseig professional.
11. La diversificació de l’economia en zones pesqueres mitjançant la implicació del col·lectiu de pescadors en projectes que vagin més enllà de l’activitat pesquera.

Article 3

Àmbit d’aplicació

Les disposicions d’aquesta Llei, en funció de les matèries que preveu l’article 1, tenen els àmbits d’aplicació territorial següents:

1. Les relatives a l’exercici de l’activitat pesquera, tant professional com recreativa, com també les relatives a la conservació, protecció, gestió, regeneració i explotació dels recursos marins vius, són aplicables a les aigües marítimes competència de les Illes Balears.
2. Les relatives a l’exercici del marisqueig són aplicables a la zona maritimoterrestre, a les aigües marítimes interiors, al mar territorial i a la zona de protecció pesquera corresponent al litoral de les Illes Balears.
3. Les relatives a l’exercici de l’aqüicultura marina són aplicables a totes les activitats aqüícoles que es duguin a terme a terra, en la zona maritimoterrestre, en les aigües marítimes interiors, en el mar territorial i en la zona de protecció pesquera corresponent al litoral de les Illes Balears.
4. Les relatives a l’ordenació del sector pesquer balear; l’ordenació de les estructures, els mercats, la comercialització, la promoció, la manipulació, la transformació i la conservació dels productes pesquers, com també les relatives a la formació, la investigació i el desenvolupament tecnològic, són aplicables a tot el territori de les Illes Balears.
5. Les relatives als règims de control, inspecció, infraccions i sancions són aplicables a l’àmbit territorial que correspongui segons l’objecte material de què es tracti dels que s’assenyalen en els punts anteriors.

Article 4

Definicions

Als efectes d’aquesta Llei s’entén per:

Activitat pesquera: l’extracció dels recursos pesquers, peixos, crustacis i mol·luscs, amb arts i aparells propis de la pesca en aigües de les Illes Balears. S’exclouen d’aquesta definició el marisqueig i l’aqüicultura.

Aqüicultura marina: les activitats dirigides a la reproducció controlada, el preengreixament i l’engreixament de les espècies de la fauna i flora marina fetes en instal·lacions vinculades a aigües marines o salobres, susceptibles d’explotació comercial o recreativa.

Embarcació pesquera: vaixell equipat o destinat per a l’explotació comercial dels recursos marins vius, incloses les embarcacions auxiliars de pesca i les auxiliars d’explotacions d’aqüicultura.

Escull artificial: conjunt d’elements construïts amb materials inerts diversos, no contaminants i de formes diverses, o els bucs de vaixells específicament adaptats a aquest fi, que, complint les normes establertes, s’instal·len al fons marí amb la finalitat d’afavorir la regeneració, l’atracció, la concentració, el desenvolupament o la protecció dels recursos marins.

Esforç pesquer: intensitat amb què s’exerceix l’activitat pesquera, mesurada amb la capacitat d’un vaixell, segons la potència i l’arqueig, el temps d’activitat d’aquest mesurat en dies i altres paràmetres que poden incidir en la intensitat de pesca. L’esforç de pesca desenvolupat per un conjunt de vaixells és la suma del que ha exercit cadascun d’aquests.

Límit biològic de seguretat: es considera que un recurs està dins els límits biològics de seguretat quan es produeix la seva autorenovació de manera sostenible. Per això, és necessari que la mortalitat per pesca a què se sotmet la població sigui inferior a la que faci disminuir la seva biomassa reproductora per sota dels nivells que assegurin el seu manteniment a llarg termini.

Granja marina: instal·lació destinada a la cria, preengreixament o engreixament de peixos marins en piscines, tancs, gàbies o emplaçaments similars construïts artificialment o mitjançant l’adequació de salines o maresmes.

Instal·lació d’aqüicultura: granja marina, viver, parc de cultiu, cetària o aquari.

Cetària o aquari: recinte acotat dedicat al manteniment de crustacis vius per a la seva regulació comercial.

Parc de cultiu: parcel·la de la zona maritimoterrestre on es realitza cultiu horitzontal de mol·luscs en règim intensiu.

Viver o viver de musclos: artefacte flotant, a mitges aigües o estructura fixa al fons, en què s’efectua cultiu d’invertebrats marins mitjançant cordes, caixes o similars subjectes a aquest artefacte.

Llotja: instal·lació prevista per a l’exposició i primera venda dels productes pesquers frescs, situada al recinte portuari i autoritzada pels òrgans competents de la comunitat autònoma en matèria d’ordenació del sector pesquer.

Marisqueig: activitat extractiva en la zona marina o maritimoterrestre, professional o recreativa, dirigida, de manera exclusiva i amb arts selectives i específiques, a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.

Ordenació del sector pesquer: regulació del sector econòmic o productiu de la pesca, en especial en el que fa referència als agents del sector pesquer, a la flota pesquera, a l’establiment i als canvis de ports base i a la primera venda dels productes pesquers.

Pesca d’encerclament: activitat pesquera que s’exerceix amb una xarxa de forma rectangular que captura els peixos envoltant-los mitjançant un rodeig i es tanca en forma de bossa per la part inferior. L’art acaba en cornalons en els extrems i compta amb una sàgola (cap corredor que passa per unes anelles) a la part inferior per agilitar-ne el tancament.

Pesca d’arrossegament de fons: activitat pesquera que exerceix una embarcació que remolca, amb el motor principal engegat, un art de xarxa en contacte amb el fons, constituït per un cos cònic o piramidal tancat en la part posterior per un cóp, i que s’estén en la boca mitjançant unes ales amb portes, amb la finalitat de capturar espècies demersals de la fauna marina destinades al consum humà o a la indústria de transformació.

Pesca d’arts menors: activitat pesquera que s’exerceix amb un dels següents tipus o modalitats d’ormeigs: arts d’emmallament, arts de parada, arts de tirada des d’embarcació, ormeigs d’ham, trampes i llampuguera.

Pesca marítima: conjunt de mesures de protecció, conservació i regeneració dels recursos marins vius en aigües marítimes competència de les Illes Balears, com també l’activitat pesquera en aquestes aigües.

Pesca marítima de litoral: disciplina de pesca marítima practicada des d’una embarcació en sortides a la mar inferiors a vint-i-quatre hores.

Pesca marítima recreativa: activitat pesquera no comercial que explota els recursos marins vius amb finalitats recreatives d’oci, esport o turisme, amb embarcació o sense i amb estris i eines de pesca no professionals, en la qual no està permesa la venda o transacció de les captures obtingudes.

Pesca il·legal, no declarada i no reglamentada: les activitats pesqueres il·legals, no declarades o no reglamentades que es defineixen al Reglament (CE) núm. 1005/2008 del Consell, de 29 de setembre, pel qual s’estableix un sistema comunitari per prevenir, desencoratjar i eliminar la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada.

Pla de gestió anual o pluriennal: mesures reguladores de l’activitat pesquera aplicades a un període de temps determinat i dirigides a espècies que es troben dins els límits biològics de seguretat. Aquests plans poden incloure limitacions de captures, capacitats i esforç pesquer com també mesures tècniques o d’una altra classe adaptades a les circumstàncies.

Pla de recuperació: mesures reguladores de l’activitat pesquera aplicades a un període de temps determinat per a espècies fora dels límits biològics de seguretat. Als plans de recuperació es fixen els terminis i els objectius per garantir la recuperació de les poblacions.

Pla experimental: mesures de regulació de l’activitat pesquera aplicades en un període de temps determinat que tenen per objecte crear noves mesures de gestió relatives a espècies o arts noves o modificar les que ja estiguin aprovades.

Primera venda: transacció comercial de productes pesquers que es fa per primera vegada dins el territori de la Unió Europea i en la qual s’acredita documentalment el preu del producte, de conformitat amb la normativa sobre comercialització i identificació.

Producte pesquer: producte que té l’origen en la pesca extractiva, el marisqueig o l’aqüicultura.

Recursos marins: organismes vius que poblen una àrea marina o salobre, de manera temporal o permanent, en qualsevol de les fases del cicle biològic, tant si són directament explotats com potencialment explotables per a finalitats diverses, com també les comunitats biològiques constituents de la cadena tròfica d’aquests recursos i l’entorn físic indispensable perquè es desenvolupin.

Repoblació marina: amollada deliberada a la mar d’espècies animals o vegetals autòctones en qualsevol fase del cicle vital, amb finalitats diverses, entre les quals s’inclouen la recuperació d’estocs sobreexplotats o extingits, l’increment de la producció pesquera de diverses espècies i la llavor d’exemplars en àrees marines per a cultiu.

Àrees marines protegides: es defineix les àrees marines protegides com a espais naturals designats per a la protecció d’ecosistemes, comunitats o elements biològics o geològics del medi marí, incloses les àrees intermareal i submareal, que en raó de la seva raresa, fragilitat, importància o singularitat, mereixen una protecció especial.

Reserva marina: àrea marina on es limita l’explotació dels recursos marins vius per incrementar el repoblament d’alevins i fomentar la proliferació de les espècies marines objecte d’explotació o protegir els ecosistemes marins amb característiques ecològiques diferenciades.

Sector pesquer: sector de l’economia que inclou totes les activitats d’extracció, cultiu, producció, manipulació, transformació o comercialització dels productes de la pesca, del marisqueig i de l’aqüicultura.

Transformació dels productes pesquers: qualsevol acció que alteri substancialment el producte inicial, inclòs el tractament tèrmic, el fumat, el curat, la maduració, l’assecat, el marinat, l’extracció, l’extrusió o una combinació d’aquests procediments.

Zona de condicionament marí: zona delimitada del litoral per afavorir la protecció, la reproducció i el desenvolupament dels recursos marins. En aquestes zones es poden fer obres i instal·lacions que afavoreixin aquesta finalitat, entre les quals poden figurar els esculls artificials o l’enfonsament de bucs de vaixells.

Zona de pesca protegida: zona marina delimitada geogràficament en què es prohibeixen o restringeixen, temporalment o permanentment, totes les activitats pesqueres o de marisqueig o una part d’aquestes per millorar l’explotació i la conservació dels recursos marins vius o la protecció dels ecosistemes marins.

Zona de producció: zona geogràfica marítima, lacunar o d’estuari, amb bancs naturals de mol·luscs bivalves o altres invertebrats marins, o lloc on aquests es cultiven i recol·lecten.

TÍTOL II

DE LA CONSERVACIÓ I GESTIÓ DELS RECURSOS MARINS VIUS

Article 5

Objectius

1. La política de les administracions pesqueres, en relació amb la conservació i la gestió dels recursos marins, té els objectius següents:

1. L’establiment i la regulació de mesures dirigides a la conservació, gestió i explotació responsable, racional i sostenible dels recursos marins vius.
2. L’adopció de mesures tendents a promoure l’exercici d’una activitat pesquera i marisquera respectuosa amb el medi ambient, com també la protecció dels recursos marins d’altres activitats que tinguin incidència sobre aquests.
3. El foment de la participació de la societat, i en particular del sector pesquer, en l’adopció de mesures de conservació.

2. El Govern de les Illes Balears, oïts els consells insulars, ha de dictar els principis generals de conservació dels recursos marins. Per tal de reforçar-ne l’eficàcia, s’ha de procurar actuar de manera coordinada amb l’Administració de l’Estat en les aigües de la seva competència.

Article 6

Mesures de conservació i gestió

1. Per assegurar els objectius de política pesquera de les Illes Balears, indicats en l’article anterior, les administracions competents en matèria de pesca, aqüicultura i marisqueig, poden adoptar, entre d’altres i d’acord amb els principis generals a què es refereix l’apartat 2 de l’article 5, les mesures de conservació i gestió següents:

1. La regulació de les arts i dels ormeigs permesos, de les seves característiques tècniques i de la manera d’emprar-los per a l’exercici de la pesca i del marisqueig. La pesca i el marisqueig només es poden exercir amb les arts i els ormeigs expressament autoritzats.
2. La regulació dels drets i dels deures que puguin afectar la gestió dels recursos marins vius.

2. Les administracions competents en matèria de pesca i marisqueig, per una conservació i gestió efectiva dels recursos marins vius, també poden:

1. Aprovar plans de gestió anuals o pluriennals per a espècies que es trobin dins els límits biològics de seguretat. Aquests plans poden incloure limitacions de captures, capacitat i esforç pesquer, mesures tècniques i d’altra classe adaptades a les circumstàncies.
2. Aprovar plans de recuperació de caràcter pluriennal per a espècies en situació de conservació desfavorable. Els plans de recuperació han de fixar els terminis i els objectius per garantir la recuperació de les poblacions i es duran a terme en col·laboració amb l’administració ambiental quan ambdues administracions puguin reforçar-se mútuament en la seva redacció i aplicació.
3. Establir mesures excepcionals per a situacions d’amenaces greus per als recursos o l’ecosistema.
4. Regular de manera directa l’esforç de pesca o de marisqueig limitant la capacitat de pesca o els períodes d’activitat.
5. Elaborar plans experimentals.
6. Establir quotes de captura o vedes de temps o de zona, globals o per a espècies concretes, com també fons autoritzats per a la pesca i el marisqueig.
7. Fixar talles i pesos mínims i adoptar altres mesures per conservar les espècies. Les espècies de talla o de pes inferior al reglamentari no es poden retenir a bord o a terra, transbordar, desembarcar ni dipositar, i tots els individus capturats s’han de retornar a la mar, tant si són vius com morts, immediatament després de la captura, tret que una norma específica estableixi altrament.

3. L’aprovació dels plans de gestió o de recuperació a què es refereixen les lletres a i b de l’apartat anterior, quan siguin d’àmbit pluriinsular, correspon a l’Administració de la Comunitat de les Illes Balears.

4. La resta de mesures que assenyala l’apartat 2 d’aquest article, si abasten un àmbit pluriinsular, també han de ser adoptades per l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. No obstant això, els consell insulars, en l’exercici de les competències que els són pròpies i en els seus respectius àmbits territorials, poden reforçar-les o ampliar-les.

5. Per tal de donar coherència a les actuacions i mantenir amb les màximes garanties un estat de conservació favorable dels hàbitats i de les espècies, el Govern de les Illes Balears ha d’establir un mecanisme de col·laboració permanent entre els departaments competents en matèria de pesca i en matèria de medi ambient, a l’objecte de gestionar de forma homogènia els recursos marins en tots els espais de rellevància ambiental declarats d’acord amb el que disposa la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació d’espais de rellevància ambiental, i seguint les directives europees de conservació de la Xarxa Natura.

Article 7

Protecció i regeneració

1. Per aconseguir els objectius que preveu l’article 5 d’aquesta Llei, les administracions competents en matèria de pesca poden crear zones de pesca protegida o dur a terme qualsevol acció que afavoreixi la protecció i la regeneració dels recursos marins vius.

2. En tot cas, s’han de d’entendre com a zones de pesca protegida les reserves marines, les zones de condicionament marí i les zones de repoblació.

3. Les zones de condicionament marí i de repoblació únicament es poden declarar en el marc dels plans de gestió o de recuperació als quals es refereixen, respectivament, les lletres a i b de l’apartat 2 de l’article anterior.

Article 8

Reserves marines

1. Les reserves marines només poden ser creades, modificades o revocades per l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els consells insulars, de comú acord, poden compartir la gestió de les reserves marines. Tanmateix, quan en l’àmbit territorial de la reserva coincideixin més d’una institució insular, quan la reserva d’aigües interiors tingui continuïtat amb les aigües exteriors o quan la reserva sigui declarada d’interès autonòmic, la gestió correspon en exclusiva a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

3. Pot ser objecte de regulació en el si de les reserves marines qualsevol activitat que pugui afectar els recursos marins vius, i ho han de ser necessàriament totes les activitats d’extracció de flora o fauna marines i les activitats subaquàtiques. L’obtenció de l’autorització per practicar les activitats regulades a les reserves marines, excepte en els supòsits que estableixi l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, està subjecte al pagament de la taxa corresponent.

4. Si la preservació i la regeneració dels recursos marins ho exigeix, es poden establir a les reserves zones de reserva integral on es prohibeixin les activitats subaquàtiques o qualsevol tipus de pesca marítima o d’extracció de flora o fauna marines, les quals es podran autoritzar per motius d’índole científica, de seguretat o de salvament.

5. Amb caràcter general, es permet la pesca professional d’arts menors, el marisqueig i la pesca recreativa a les reserves marines, mentre que no s’hi pot autoritzar la resta d’activitats pesqueres. A més, en aquestes zones de pesca protegida, no s’hi poden fer competicions de pesca, llevat que siguin sense mort. Pel que fa a la pesca professional, cadascuna d’aquestes zones de pesca protegida han de disposar d’un cens d’embarcacions autoritzades.

6. Totes les reserves marines han de comptar amb un servei de vigilància pesquera.

7. La participació pública en les reserves marines es garanteix mitjançant la creació de comissions de seguiment amb funcions informatives i consultives, en les quals han d’estar representades totes les administracions, entitats i organitzacions vinculades al món de la pesca. El règim jurídic d’organització i funcionament d’aquestes comissions ha de ser el previst en la legislació reguladora dels òrgans col·legiats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

8. Les reserves marines han de ser objecte d’un seguiment biològic i pesquer regular i periòdic per tal de conèixer l’evolució dels recursos marins i de les activitats pesqueres. En totes aquestes actuacions, dels resultats de les quals s’ha d’informar els consells insulars afectats, hi ha de prendre part la conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears responsable de la gestió de les reserves.

Article 9

Creació de les reserves marines

1. La Conselleria del Govern de les Illes Balears competent en matèria de pesca, d’ofici, a sol·licitud d’una altra entitat pública o d’agents del sector pesquer, després d’haver donat audiència a les entitats pesqueres afectades i amb els informes previs d’avaluació del servei corresponent, dels consells insulars i altres administracions afectades, pot establir zones de reserva amb les limitacions que pertoquin.

2. Les sol·licituds per crear reserves s’han d’adreçar a l’òrgan competent del Govern de les Illes Balears mitjançant el procediment que aquest estableixi.

Article 10

Xarxa Balear d’Àrees Marines Protegides

1. La Xarxa Balear d’Àrees Marines Protegides és un sistema integrat per, com a mínim, totes les reserves marines creades a les aigües de les Illes Balears, amb la finalitat primordial de fomentar la proliferació de les espècies marines objecte d’explotació, promoure l’activitat pesquera sostenible i protegir els ecosistemes marins amb característiques ecològiques diferenciades, els objectius de la Xarxa Balears d’Àrees Marines Protegides són:

1. Assegurar un marc adequat per a la conservació dels recursos marins basat en la coordinació i la cooperació interadministrativa.
2. Col·laborar en l’assoliment dels objectius de les reserves marines, tant en l’àmbit tècnic com socioeconòmic.
3. Assolir sinergies en les accions promogudes en el marc de la Xarxa per les diverses administracions públiques.
4. Reforçar la imatge exterior nacional i internacional de les polítiques balears en matèria de reserves marines, com també les aportacions de les administracions competents.
5. Contribuir a la conscienciació ambiental de la societat, en col·laboració amb les institucions i organitzacions pertinents.

2. Es poden integrar en la Xarxa Balear d’Àrees Marines Protegides les àrees marines protegides que preveu la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

Article 11

Gestió de la Xarxa Balear d’Àrees Marines Protegides

Per aconseguir els objectius anteriors, l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha d’exercir les funcions següents:

1. Elaborar el pla director de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides i revisar-lo, incloses les directrius i els criteris comuns per gestionar les reserves marines.
2. Fer el seguiment i l’avaluació general de la Xarxa, en particular del grau d’assoliment dels objectius, d’acord amb el procediment que estableixi el Consell de la Xarxa.
3. Desenvolupar i finançar el programa específic d’actuacions comunes i horitzontals de la Xarxa, inclòs en el pla director.
4. Proposar instruments de cooperació per assolir els objectius de cada àrea marina protegida i de la Xarxa en conjunt.
5. Facilitar la comunicació i l’intercanvi d’experiències i investigacions entre el col·lectiu de persones que treballin a la Xarxa.
6. Contribuir a la implicació dels agents socials i a la participació de la societat en l’assoliment dels objectius de les àrees marines protegides.
7. Promoure un millor coneixement científic en matèries relacionades amb les reserves marines i una adequada difusió de la informació disponible.
8. Representar les Illes Balears, en el marc de les competències pròpies, en les iniciatives de les xarxes nacionals o internacionals equivalents, i establir mecanismes de cooperació que permetin la projecció externa de la Xarxa.

Article 12

El Consell de la Xarxa

1. El Consell de la Xarxa és un òrgan col·legiat de caràcter consultiu, adscrit a la conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en matèria de pesca.

2. La composició i el funcionament d’aquest òrgan, del qual necessàriament han de formar part representants de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dels consells insulars i de les organitzacions pesqueres, s’han de determinar reglamentàriament.

3. Correspon al Consell de la Xarxa informar preceptivament sobre els supòsits següents:

1. En els procediments per a la declaració de noves reserves marines o de modificació o revocació de les que ja estiguin declarades.
2. En els procediments per a l’elaboració del pla director de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides i en les revisions d’aquest instrument de planificació.
3. En els procediments per a la determinació dels criteris de distribució dels recursos financers que s’assignin en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per al programa d’actuacions comunes de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides.
4. En qualsevol altre supòsit d’interès general per al qual sigui requerida.

Article 13

Pla director de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides

1. Com a instrument bàsic de coordinació per a la consecució dels objectius de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides s’ha d’elaborar un pla director que almenys inclogui:

1. Els objectius estratègics de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides durant la vigència del Pla director, com també la programació de les actuacions que ha de dur a terme la Xarxa per assolir-los.
2. Els objectius en matèria de cooperació i col·laboració amb altres administracions o organismes, tant en l’àmbit balear com nacional i internacional.
3. Les actuacions necessàries per mantenir la imatge i la coherència interna de la Xarxa.
4. Les directrius per planificar i conservar les reserves marines.
5. El programa d’actuacions comunes de la Xarxa i els procediments per fer-ne el seguiment continu i l’avaluació.
6. Els projectes d’interès general que poden ser objecte de finançament autonòmic.

2. El pla director, que ha de ser elaborat per la conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en matèria de pesca i aprovat per decret del Consell de Govern, amb l’informe previ del Consell de la Xarxa, té una vigència màxima de deu anys.

Article 14

Zones de condicionament marí

1. La declaració d’àrees de condicionament marí s’ha de fer de conformitat amb la legislació vigent en matèria d’ocupació del domini públic maritimoterrestre, i s’hi han d’establir les mesures de protecció de la zona respecte de l’exercici o la prohibició, si escau, de l’activitat pesquera o marisquera, com també de qualsevol altra activitat que pugui perjudicar-ne la finalitat.

2. Per a la construcció de zones de condicionament marí, queden expressament exclosos els materials de rebuig no autoritzats específicament.

3. Per poder enfonsar bucs de vaixells s’han de complir els requisits següents:

1. Els bucs han de ser de fusta o de metall sempre que siguin sotmesos a un procés rigorós de descontaminació per empreses adequades i sempre que no vagi en contra de la legislació nacional o els convenis internacionals.
2. El llast ha de ser de materials no contaminants que en garanteixin la immobilització en el punt d’ancoratge.
3. L’enfonsament ha de tenir lloc en una zona que la conselleria competent en matèria de pesca hagi declarat prèviament zona d’enfonsament.

Article 15

Repoblacions marines

1. La conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en matèria de pesca, mitjançant el procediment corresponent en què s’ha de donar audiència als consell insulars afectats, pot declarar, en el marc de les prescripcions contingudes en un pla de gestió o de recuperació pluriinsular aprovat, zones de repoblació marina, destinades a l’alliberament controlat d’espècies en qualsevol fase del cicle vital.

2. En aquestes zones es poden establir normes especials per a l’exercici de la pesca com també de totes les activitats que puguin afectar l’efectivitat d’aquesta mesura.

3. Les repoblacions en aigües exteriors requereixen un informe previ del Govern de les Illes Balears sobre la incidència en els recursos pesquers de les aigües interiors.

Article 16

Altres mesures de protecció

1. Als efectes de protegir i conservar els recursos pesquers i mantenir la qualitat de les aigües, es requereix l’informe preceptiu de la conselleria competent en matèria de pesca, aqüicultura i marisqueig de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en les actuacions següents en aigües interiors:

1. Obres o instal·lacions, desmuntables o no, en zones marítimes o maritimoterrestres excepte les corresponents a les zones de servei dels ports d’interès general.
2. Extracció d’àrids o altres materials en zones marítimes o maritimoterrestres.
3. Acreixement de platges.
4. Abocaments a la mar.
5. Qualsevol altra activitat, sense obres o instal·lacions, que pugui afectar la qualitat de les aigües o els recursos o les activitats pesqueres, de recollida de marisc o d’aqüicultura.

2. Quan les actuacions que preveu l’apartat anterior es facin en aigües exteriors, l’informe preceptiu ha de ser elaborat per la conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en matèria de pesca.

3. El Govern de les Illes Balears ha d’adoptar reglamentàriament les mesures necessàries de prevenció i control sanitari i mediambiental per protegir els recursos marins.

Article 17

Espècies marines protegides

1. Per a la catalogació com a amenaçades o d’especial protecció, i la posterior elaboració i desenvolupament dels plans de recuperació o conservació que se’n deriven, en aplicació dels articles 52 a 58 de la Llei 42/2007, de patrimoni natural i de la biodiversitat, i del Decret 75/2005, de 8 de juliol, pel qual es crea el Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades, s’ha d’establir un mecanisme de col·laboració permanent de les autoritats ambientals i pesqueres que garanteixi la consideració dels interessos afectats i la màxima eficàcia de la protecció aplicada.

2. Les administracions competents en matèria de pesca, aqüicultura i marisqueig estan facultades per establir, d’ofici o a proposta de l’Administració ambiental, les limitacions de procediments, horaris o localitats, o l’establiment de mesures de qualsevol tipus necessàries per a la conservació o la recuperació d’espècies amenaçades, siguin o no d’interès pesquer, a qualsevol embarcació que faci ús dels ports de les Illes Balears, sempre que les dites mesures figurin en els plans aprovats en benefici d’aquestes espècies.

Article 18

Introducció d’espècies i espècies invasores

1. La immersió d’espècies distintes de les autòctones de la Mediterrània occidental queda sotmesa a informe previ de la conselleria competent en matèria d’espècies introduïdes i invasores. El projecte haurà d’incloure una avaluació de riscs que valori la possible introducció d’espècies exòtiques i els seus efectes sobre els ecosistemes marins.

2. El comerç en viu d’espècies marines exòtiques com a esca i el seu ús podrà ser limitat per les autoritats pesqueres, d’ofici o a requeriment de les autoritats ambientals, si hi ha un risc comprovat o probable d’introducció en els ecosistemes locals. Aquest precepte afecta igualment el substrat en què l’esca és transportada o conservada, molt especialment en el cas d’algues.

TÍTOL III

ACTIVITAT PESQUERA PROFESSIONAL

Article 19

Règim general

La pesca en les aigües marítimes de les Illes Balears s’ha de fer de conformitat amb la normativa de la pesca en la Mediterrània adoptada per la Unió Europea, amb el que estableixen aquesta Llei, en especial aquest títol III, i el seu desplegament reglamentari, com també, en allò no previst especialment, amb la normativa sobre el règim, les condicions i les característiques que l’Estat estableixi per a les aigües exteriors.

Article 20

Modalitats d’activitat pesquera professional

1. Les modalitats de pesca aptes en les aigües competència de la Comunitat autònoma de les Illes Balears són:

1. Arrossegament de fons
2. Encerclament
3. Arts menors
4. Pesca de corall
5. Palangre de superfície

2. El Govern de les Illes Balears pot declarar aptes altres modalitats, com també excloure’n alguna, en funció de la situació dels caladors i dels hàbitats.

Article 21

Canvis temporals de modalitat

La conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en matèria de pesca pot autoritzar, per a les aigües interiors, canvis de modalitat de pesca de caràcter temporal a les embarcacions que tenguin establerta la base en ports de l’àmbit territorial propi, en funció dels recursos.

Aquesta autorització ha de recollir expressament el període de vigència i les dades que suposin una modificació de les condicions de la llicència. Les autoritzacions s’han de comunicar al ministeri competent en matèria d’ordenació del sector pesquer.

Article 22

Pesca d’arrossegament

1. L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de regular els principis generals per a la pràctica d’aquesta modalitat en les aigües de la competència pròpia i especialment en la plataforma continental i fins als 150 m de fondària. Les embarcacions que sense tenir port base a les Illes Balears s’incorporin a pescar a la plataforma balear, només poden pescar en aigües de més de 150 m de fondària, excepte en el cas que substitueixin una altre amb port base a les Illes Balears.

2. Es crea un cens d’embarcacions pesqueres en la modalitat d’arrossegament amb port base a les Illes Balears. Aquest cens estarà constituït per les embarcacions que estiguin d’alta en el cens de la flota pesquera operativa en la modalitat d’arrossegament de fons i tinguin port base a les Illes Balears el dia que entri en vigor aquesta Llei. L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears establirà les condicions per autoritzar canvis en el cens.

Article 23

Pesca d’encerclament

1. El Govern de les Illes Balears ha de regular els principis generals per a la pràctica d’aquesta modalitat en les aigües de la competència pròpia. Aquesta modalitat, l’objectiu del qual a les Illes Balears és capturar espècies pelàgiques, només es pot dur a terme en fondàries superiors a 35 m, excepte en els casos de plans de gestió específics.

2. Es crea un cens d’embarcacions pesqueres en la modalitat d’encerclament amb port base a les Illes Balears. Aquest cens estarà constituït per les embarcacions que estiguin d’alta en el cens de la flota pesquera operativa en la modalitat d’encerclament i tenguin port base a les Illes Balears el dia que entri en vigor aquesta Llei. El Govern de les Illes Balears establirà les condicions per autoritzar canvis en el cens.

Article 24

Pesca amb arts menors

1. El Govern de les Illes Balears ha de regular els principis generals per a la pràctica d’aquesta modalitat en les aigües de la competència pròpia i, en particular, els dels principals tipus d’arts: arts de tirada, arts de parada, llampuguera, arts d’emmallament, arts d’ham, trampes i arts per a la llagosta. Les arts de parada s’hauran de calar en els punts de la costa tradicionalment sortejats per les confraries, dels quals es crea el Registre de Punts per a Arts de Parada. S’habilita el Govern de les Illes Balears per regular-ne l’organització i el funcionament.

2. Es crea un cens d’embarcacions pesqueres en la modalitat d’arts menors amb port base a les Illes Balears. Aquest cens estarà constituït per les embarcacions que estiguin d’alta en el cens de la flota pesquera operativa en la modalitat d’arts menors i tinguin port base a les Illes Balears el dia que entri en vigor aquesta Llei. El Govern de les Illes Balears establirà les condicions per autoritzar canvis en el cens.

Article 25

Pesca de corall

1. El corall vermell (Corallium rubrum) només es pot extreure amb una autorització específica i en les àrees prèviament declarades, oïts els consells insulars afectats, per a aquesta finalitat pel Govern de les Illes Balears, el qual ha de regular els principis generals per a la pràctica d’aquesta modalitat en les aigües de la competència pròpia.

2. Per controlar l’extracció i el transport de corall vermell, cada pescador ha de disposar d’un llibre de registre facilitat per la conselleria del Govern de les Illes Balears competent en matèria d’ordenació del sector pesquer, els fulls del qual han de ser duplicats i autocopiables. El llibre de registre serveix de document de transport fins a la primera venda.

3. Per facilitar el registre del corall, els pescadors de corall i les seves embarcacions hauran d’estar afiliats a la confraria de pescadors més propera a l’àrea d’extracció assignada.

4. El Govern de les Illes Balears ha de regular l’ordenació del sector pesquer del corall.

TÍTOL IV

ORDENACIÓ DEL SECTOR PESQUER

 

Capítol I

Principis generals

Article 26

Instruments de la política d’ordenació del sector pesquer

El Govern de les Illes Balears exerceix la política d’ordenació del sector pesquer, a més dels instruments que preveu l’article 41 la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l’Estat, a través de:

1. Mesures encaminades a garantir les condicions higièniques i la qualitat dels productes pesquers.
2. Mesures per evitar la comercialització de productes procedents de pesca il·legal, no declarada i no reglamentada.

Article 27

Objectius

En relació amb la flota pesquera, la política del Govern de les Illes Balears té els objectius següents:

1. Conservar i modernitzar la flota pesquera.
2. Aconseguir i mantenir uns nivells de seguretat d’acord amb el nivell de desenvolupament.
3. Millorar continuadament les condicions de vida i treball a bord, adoptant les mesures necessàries per evitar la discriminació efectiva a l’accés a l’ocupació a bord.
4. Aconseguir nivells d’equipament a bord que garanteixin la igualtat d’oportunitats per raó de gènere.
5. Garantir un aprofitament sostenible dels recursos, especialment quant al manteniment de les poblacions viables d’espècies objecte de captura i la minoració dels impactes negatius de les diverses arts sobre altres poblacions d’espècies marines i sobre el medi marí.
6. Millorar continuadament la competitivitat a través de la racionalització en l’explotació dels ecosistemes i els seus recursos i l’optimització dels costs d’operació de les activitats pesqueres.
7. Millorar les condicions higièniques i de la qualitat de les produccions.

Capítol II

Els agents del sector pesquer

 

Secció 1a

Ordenació de les professions del sector

Article 28

Àmbit i objectius

1. La formació maritimopesquera comprèn la capacitació i el reciclatge dels professionals del sector i de les persones que pretenen incorporar-s’hi.

2. Amb referència a l’apartat anterior, el Govern de les Illes Balears ha de dur a terme les actuacions següents:

1. La planificació, la programació, l’execució i el seguiment de les ensenyances de formació professional maritimopesquera, en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, dins l’ordenació general del sistema educatiu i en coordinació amb els altres organismes competents en la matèria.
2. La planificació, la programació, l’execució i el seguiment de la formació pesquera i dels cursos de reciclatge dels professionals del sector pesquer.
3. La direcció i la supervisió dels centres d’ensenyament.
4. Altres activitats formatives, en coordinació i col·laboració amb altres institucions públiques o privades.

Article 29

Acreditació de la capacitació professional nauticopesquera

1. El Govern de les Illes Balears, mitjançant la conselleria competent en matèria d’ordenació del sector pesquer, ha d’expedir els títols professionals nauticopesquers i la resta d’acreditacions de caràcter professional que s’estableixin.

2. Els títols professionals nauticopesquers i les acreditacions de caràcter professional expedits per l’òrgan competent, s’han d’inscriure d’ofici en el Registre de Professionals del Sector Pesquer de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Secció 2a

Entitats representatives del sector pesquer

Article 30

Entitats representatives del sector pesquer

Les confraries de pescadors i les seves federacions, les organitzacions de productors, les organitzacions sindicals de professionals del sector i la resta d’entitats associatives jurídicament reconegudes i constituïdes per professionals del sector, tenen la consideració d’entitats representatives als efectes de la interlocució i col·laboració en la presa de decisions que puguin afectar els interessos que representen.

Article 31

Les confraries de pescadors

1. Les confraries de pescadors són corporacions de dret públic, sense ànim de lucre, representatives d’interessos econòmics, que actuen com a òrgans de consulta i col·laboració de les administracions públiques de les Illes Balears amb l’objectiu de promoure i impulsar els interessos pesquers.

2. Les confraries de pescadors gaudeixen de personalitat jurídica plena i capacitat d’obrar per al compliment dels fins propis.

Article 32

Membres de les confraries

1. Poden ser membres de les confraries de pescadors les persones propietàries i armadores d’embarcacions de pesca amb port base a les Illes Balears i el personal del sector pesquer extractiu a les Illes Balears, com també qui estigui en possessió d’un títol administratiu que habiliti per a l’exercici del marisqueig.

2. Les persones armadores de més d’una embarcació de pesca professional en diversos ports base poden associar-se a més d’una confraria de pescadors. En aquest cas, només poden ser membres del òrgans representatius d’una de les confraries a les quals pertanyin.

3. El nombre mínim de persones sòcies per confraria s’ha de determinar reglamentàriament.

Article 33

Funcions de les confraries de pescadors

1. Les confraries de pescadors tenen les funcions següents:

1. Actuar com a òrgans de consulta de les administracions públiques competents i exercir les funcions que els encomani l’Administració General de l’Estat, la de la Comunitat autònoma de les Illes Balears i, si de cas, els consells insulars, en l’àmbit de les competències respectives.
2. Prestar serveis als seus membres i representar i defensar els seus interessos.
3. Administrar els recursos propis del seu patrimoni.
4. Exercir la representació del sector pesquer, davant les administracions públiques i qualsevol altre entitat pública o privada.
5. Qualsevol altra funció que s’estableixi reglamentàriament.

2. Les confraries de pescadors poden associar-se entre si en qualsevol de les formes associatives que preveu la legislació vigent, sempre que es donin les condicions, els requisits o les exigències que estableixi la normativa que els sigui aplicable.

Article 34

Estatuts

1. El funcionament de les confraries de pescadors es regeix per la normativa que els sigui aplicable, pels seus estatuts, que han de ser elaborats i aprovats per la Junta General, i pels principis democràtics.

2. Els estatuts han de regular almenys els aspectes següents de la confraria:

1. La denominació.
2. El domicili social.
3. Els drets i deures de les persones sòcies (o membres).
4. L’estructura i el funcionament dels òrgans representatius.
5. El règim electoral.
6. El règim econòmic, els recursos i el patrimoni.
7. La destinació del patrimoni en el cas de fusió o dissolució.
8. L’àmbit territorial o districte marítim, que no pot coincidir per a dues o més confraries de pescadors.
9. La festa patronal.

3. Els estatuts s’han de revisar i actualitzar almenys cada cinc anys.

Article 35

Òrgans representatius

1. Els òrgans representatius de les confraries de pescadors són la Junta General, el Capítol i el patró o la patrona major.

2. Aquests òrgans tenen caràcter representatiu i els membres s’han d’elegir entre els membres de la confraria de pescadors mitjançant sufragi lliure, igual i secret.

3. Els càrrecs electes per als òrgans representatius de les confraries de pescadors tenen un mandat d’una duració màxima de quatre anys, tot i que poden ser reelegits sense limitació de mandats.

4. El nombre mínim de membres dels òrgans representatius s’ha de determinar reglamentàriament.

 

Article 36

La Junta General

1. La Junta General ha d’exercir les funcions que estableixin els estatuts respectius, l’aprovació dels quals li correspon.

2. La composició de la Junta General ha de respectar les disposicions legals vigents en matèria d’igualtat entre homes i dones i, si és possible, la paritat entre persones treballadores i persones armadores i la proporcionalitat entre les diverses modalitats de pesca.

Article 37

La Comissió Gestora

1. Quan en la Junta General es produeixin baixes de manera que quedi desequilibrada la paritat necessària per al funcionament de la confraria sense que aquesta sigui restablerta dins el termini de noranta dies, dimiteixi la majoria dels membres dels seus òrgans rectors o no se celebrin legalment les eleccions, la conselleria competent en matèria d’ordenació pesquera ha de designar una comissió gestora, de la qual hauran de formar part l’Administració, la Federació Balear de Confraries de Pescadors i una representació dels socis de la confraria.

2. La designació de la Comissió Gestora determina la revocació dels mandats dels òrgans de govern de la confraria, que ha de passar temporalment a ser gestionada per aquesta Comissió.

3. La Comissió Gestora té com a objectiu principal la convocatòria d’eleccions parcials, si escau, tret que les ordinàries s’hagin de convocar abans d’un any. A aquest efecte, s’ha de constituir en comissió electoral.

Article 38

El Capítol

1. El Capítol ha d’exercir les funcions que estableixin els estatuts respectius, i entre aquestes la gestió i l’administració ordinàries.

2. La composició del Capítol ha de respectar les disposicions legals vigents en matèria d’igualtat entre homes i dones i, si és possible, la paritat entre persones treballadores i persones armadores i la proporcionalitat entre les diverses modalitats de pesca.

Article 39

El patró o la patrona major

La Junta General ha d’elegir el patró o la patrona major entre els seus membres, que ha d’exercir les funcions de direcció de la confraria de pescadors i qualsevol altra que li encomanin els estatuts.

Article 40

Fusió i dissolució de confraries de pescadors

1. La fusió de les confraries de pescadors requereix el vot favorable de la majoria dels membres de les juntes generals respectives, amb l’informe previ favorable de la Federació de Confraries de les Illes Balears.

2. La dissolució de les confraries de pescadors es produeix per l’acord favorable de les tres quartes parts de les persones sòcies de la Junta General o per resolució de la conselleria competent de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en els casos d’inviabilitat econòmica, la manca del nombre mínim de persones associades establert o la impossibilitat de constituir la Junta General.

3. Les conseqüències de la fusió o la dissolució de confraries s’han de determinar reglamentàriament.

Article 41

Federació de Confraries de Pescadors de les Illes Balears

1. Hi ha d’haver una Federació Balear de Confraries de Pescadors, d’àmbit autonòmic, en la qual es poden integrar les confraries de pescadors de les Illes Balears.

2. Els òrgans, el règim de funcionament i les funcions de la Federació de Confraries de Pescadors s’ha de determinar reglamentàriament.

3. Les confraries de pescadors i la federació s’han d’inscriure en un registre dependent de la conselleria competent, que s’ha de regular reglamentàriament.

Article 42

Organitzacions de productors

Les organitzacions de productors són entitats reconegudes oficialment, constituïdes a iniciativa de les persones productores amb la finalitat de garantir l’exercici racional de la pesca, del marisqueig i de l’aqüicultura i de millorar les condicions de venda de la seva producció. Les seves funcions són les que estableix l’article 53 de la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l’Estat.

Article 43

Reconeixement de les organitzacions de productors

1. Un cop s’ha constituït vàlidament una organització de productors, per obtenir el reconeixement oficial d’organització de productors, els membres han de tenir el domicili social a les Illes Balears, com també la producció en els percentatges i els termes que estableixi la normativa vigent en aquesta matèria.

2. Les condicions i els requisits per accedir al reconeixement d’organització de productors i conservar-lo s’han d’establir reglamentàriament.

3. Aquest reconeixement es pot retirar quan s’incompleixin els requisits que en varen determinar l’atorgament, les normes que li siguin aplicables o el reglament de funcionament o bé quan no es faci cap activitat en el termini de dos anys.

Secció 3a

Consell Pesquer

Article 44

Consell Pesquer de les Illes Balears

1. El Consell Pesquer de les Illes Balears és l’òrgan col·legiat d’assessorament, consulta i informació pública en matèria de pesca marítima, recursos marins, ordenació pesquera, aqüicultura i marisqueig, adscrit a la conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en la matèria.

2. S’habilita l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears perquè estableixi l’estatut jurídic, el funcionament i la composició del Consell Pesquer, que ha de comptar amb representació del sector pesquer professional, dels consells insulars i de la resta d’administracions públiques competents.

3. També poden formar part del Consell Pesquer representants del sector recreatiu, científics, entitats conservacionistes i experts independents.

4. El Consell Pesquer ha de tenir una comissió permanent formada per representants dels consells insulars i de la conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en la matèria.

Article 45

Funcions

Són funcions del Consell Pesquer:

1. Assessorar la conselleria competent en totes les qüestions de caràcter pesquer, marisquer o aqüícola que aquesta consideri d’interès.
2. Elaborar estudis, informes i dictàmens —sense caràcter vinculant— relatius als assumptes d’especial interès que li encomani la conselleria o decideixi per iniciativa pròpia.
3. Servir d’òrgan d’informació sobre la situació del sector pesquer i de l’estat dels recursos marins, com també sobre el grau d’eficàcia assolit per les mesures que adopti la conselleria.
4. Formular qualsevol tipus d’iniciativa o suggerir mesures per millorar el sector pesquer o els recursos marins.
5. Prestar la col·laboració que sol·liciti la conselleria en la preparació i l’execució de la política pesquera de la Comunitat Autònoma.
6. Qualsevol altra funció que li sigui conferida.

Capítol III

La flota pesquera de les Illes Balears

Article 46

Definició

1. S’entén per flota de les Illes Balears el conjunt d’embarcacions pesqueres que tenguin el port base a les Illes Balears i estiguin inscrites en el Registre d’Embarcacions Pesqueres de les Illes Balears, en els censos de les modalitats corresponents i en el Cens de la Flota Pesquera Operativa.

2. La inscripció en el Registre d’Embarcacions Pesqueres de les Illes Balears no eximeix del deure d’inscripció en el Registre Mercantil i en els altres registres públics que pertoqui.

Article 47

Port base

1. S’entén per port base el port des del qual l’embarcació du a terme la major part de les activitats d’inici de les sortides a mar, despatx i comercialització de les captures dins el territori de les Illes Balears.

2. Correspon a la conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en matèria d’ordenació pesquera autoritzar l’establiment i el canvi de port base de les embarcacions, amb l’informe previ de l’autoritat competent en matèria de ports i d’acord amb la legislació bàsica de l’Estat i la reglamentària que aprovi el Govern de les Illes Balears. Reglamentàriament, el Govern de les Illes Balears podrà facultar els consells insulars per autoritzar els canvis de port base dins la mateixa illa.

3. En la planificació dels espais portuaris tenen preferència les embarcacions que formen la flota pesquera de les Illes Balears, atesa la condició de sector primari. Això no obstant, es poden exceptuar els ports d’interès general, amb la negociació prèvia.

Article 48

Canvis de port base

Per utilitzar un port de la comunitat autònoma per raó de l’activitat pesquera distint del port base durant períodes superiors a tres mesos cal una autorització específica.

Excepcionalment, en el supòsit de normativa específica d’accés a determinades zones de pesca, s’han d’establir reglamentàriament les condicions en què les embarcacions afectades poden utilitzar un port diferent del port en el qual tenen fixada la base.

El Govern de les Illes Balears ha de regular els canvis de port base de duració inferior a tres mesos.

Article 49

Requisits per als canvis de base

Per autoritzar els canvis de base s’han de complir els requisits que preveu l’article 68 de la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l’Estat, i els que estableixi la conselleria del Govern de les Illes Balears competent en matèria d’ordenació del sector pesquer a fi d’evitar que els canvis de base provoquin desequilibris en l’esforç de pesca de les diverses zones de pesca.

Article 50

Autorització de construcció

La construcció d’embarcacions pesqueres amb port base a les Illes Balears requereix l’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria d’ordenació del sector pesquer de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquesta autorització s’atorga de conformitat amb la legislació bàsica estatal i, si escau, de l’autonòmica de desplegament.

Article 51

Modernització i reconversió

La modernització i reconversió d’embarcacions pesqueres amb port base a les Illes Balears requereix l’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria d’ordenació del sector pesquer de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquestes autoritzacions s’han d’atorgar de conformitat amb la legislació bàsica i, si escau, l’autonòmica de desplegament, sens perjudici de les competències del ministeri competent.

Article 52

Adaptació de la flota a la situació de les pesqueries

De conformitat amb l’article 61 de la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l’Estat, i sens perjudici de les competències pròpies d’aquest, la conselleria competent en matèria d’ordenació del sector pesquer de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, havent consultat prèviament els agents socials, i amb la finalitat d’adaptar la flota a la situació dels recursos i propiciar-ne la recuperació i un millor aprofitament, pot incentivar l’aturada temporal o definitiva de determinades embarcacions de pesca.

Capítol IV

Lloc de descàrrega, desembarcament i primera venda dels productes pesquers

Article 53

Llocs de desembarcament i descàrrega

1. Els productes pesquers vius, frescs, refrigerats o congelats, transformats o sense transformar, només poden ser desembarcats o descarregats, en territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en els ports i altres llocs determinats a aquest efecte per la conselleria del Govern de les Illes Balears competent en matèria d’ordenació pesquera.

2. Els ports han de complir els requisits que estableix l’article 69 de la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l’Estat, i, dins cada port, el desembarcament s’ha de fer en els molls, llocs i horaris delimitats, si escau, per les autoritats competents en matèria de ports.

3. La conselleria del Govern de les Illes Balears competent en matèria d’ordenació pesquera pot autoritzar, sempre que es garanteixin els controls tècnics i sanitaris que s’estableixin, i amb l’informe favorable previ de l’Administració competent en matèria de ports, que el desembarcament es faci en altres ports o refugis tradicionals que, per la situació geogràfica, el tipus d’embarcació o el reduït volum de descàrrega, no compleixin els requisits que estableix l’apartat anterior.

Article 54

Control administratiu de la primera venda dels productes de pesca

El Govern de les Illes Balears ha de regular la primera venda dels productes pesquers de conformitat amb la legislació bàsica de l’Estat.

Article 55

Mesures reglamentàries

1. Resten prohibides la tinença, el transport, el tràfic, l’emmagatzematge, la transformació, l’exposició i la venda de productes pesquers de qualsevol origen o procedència que siguin de talla o pes inferior al reglamentari en el àmbit internacional, comunitari, estatal o autonòmic.

2. L’apartat anterior no és aplicable al trasllat i la tinença d’ous, espores i individus de talla o pes inferior al reglamentari o capturat en èpoques de veda, destinats a la investigació, l’experimentació o aqüicultura, cas en què s’ha de disposar de les autoritzacions preceptives.

Capítol V

Turisme mariner

Article 56

Turisme mariner

1. S’entenen per turisme mariner sostenible les activitats l’objectiu principal de les quals és diversificar l’economia en les zones pesqueres mitjançant el desenvolupament de serveis complementaris del sector pesquer que generin llocs de treball, posin de relleu els valors positius de l’activitat i contribueixin a la protecció del medi ambient i al consum dels productes pesquers locals.

2. Les activitats de turisme mariner han de complir els requisits següents:

1. Donar un ús òptim als recursos ambientals ajudant a conservar els recursos naturals i la diversitat biològica.
2. Respectar els valors socioculturals de les zones implicades, conservant-ne els aspectes culturals i tradicionals.
3. Assegurar una activitat econòmica complementària que reporti uns beneficis socioeconòmics ben distribuïts, especialment pel que fa a les oportunitats de treball estable i l’obtenció d’ingressos i serveis socials per a les zones implicades.

3. S’entén per turisme pesquer l’activitat de turisme mariner desenvolupada a bord d’embarcacions per professionals del sector amb persones diferents de la tripulació, mitjançant una contraprestació econòmica, que té per objecte, directament o indirectament, la difusió, la valorització i la promoció del mode de vida, dels costums i de la cultura de l’activitat pesquera. El turisme pesquer ha de ser una activitat complementària i simultània a la pesca professional.

4. El Govern de les Illes Balears, sens perjudici del compliment de les normes en matèria de seguretat del ministeri competent, ha de regular reglamentàriament les activitats de turisme mariner, i, en especial, les condicions del turisme pesquer. L’observació de fauna marina des d’embarcacions, en especial aus i cetacis, pot ser regulada específicament.

5. Les administracions pesqueres competents han de facilitar la formació adequada del sector pesquer per al desenvolupament d’activitats de turisme mariner.

TÍTOL V

COMERCIALITZACIÓ I TRANSFORMACIÓ DE PRODUCTES PESQUERS

 

Capítol I

Principis generals

Article 57

Objectius

La política de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb la comercialització, la transformació i la promoció dels productes pesquers té els objectius següents:

1. La millora de les condicions de treball i la incorporació de mesures per afavorir l’efectivitat del principi d’igualtat.
2. La millora dels canals de comercialització i distribució dels productes.
3. L’adopció de mesures destinades a aconseguir una millora de les condicions higièniques i de salut pública dels productes.
4. La promoció de la producció de productes de qualitat per a mercats especialitzats.
5. L’adopció de mesures que tendeixen a promoure garanties sociolaborals i l’exercici d’una activitat comercialitzadora i transformadora respectuosa amb el medi ambient.
6. Una millor utilització d’espècies poc aprofitades, subproductes i residus.
7. El foment de la producció o comercialització de productes nous, l’aplicació de noves tecnologies o el desenvolupament de mètodes innovadors de producció.
8. El foment de la comercialització de productes procedents essencialment dels desembarcaments locals i de l’aqüicultura balear.
9. El foment de la participació activa dels productors de base en els canals de comercialització.
10. L’adopció de mesures encaminades a aplicar una traçabilitat correcta dels productes pesquers i a prevenir l’entrada de productes procedents de la pesca il·legal a la cadena de comercialització, independentment de l’origen.

Article 58

Instruments de la política de comercialització i transformació dels productes pesquers

La política de comercialització i transformació dels productes pesquers s’ha de dur a terme mitjançant, a més de les establertes per l’article 75 de la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l’Estat, les mesures adreçades a:

1. Prohibir la comercialització dels productes procedents de la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada.
2. Establir requisits generals i específics d’higiene de la producció primària pesquera i aqüícola.
3. Establir mesures per millorar la manipulació, la classificació, la presentació i la qualitat final dels productes.

Capítol II

Comercialització dels productes pesquers

Article 59

Conceptes

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per comercialització dels productes pesquers cada una de les operacions que transcorren des que acaba la primera venda fins al consum, i que comprèn, entre d’altres, la tinença, el transport, l’emmagatzematge, l’exposició i la venda, inclosa la que es fa en els establiments de restauració.

Article 60

Normalització i principis generals de la identificació

1. Al llarg de tot el procés de comercialització, els productes han d’estar identificats correctament i complir les normatives estatal i autonòmica de comercialització que s’estableixi, que s’ha de referir, entre altres matèries, a la frescor, el calibratge, la denominació, l’origen, la presentació i l’etiquetatge.

2. Els principis generals de la identificació són els establerts per l’article 78 de la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l’Estat.

Article 61

Prohibicions

A més de les prohibicions establertes per l’article 79 de la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l’Estat, s’estableix el següent:

1. Queda prohibida la comercialització, per qualsevol mitjà, de les captures procedents de la pesca no professional, incloses les destinades a entitats benèfiques.
2. Queda prohibida la comercialització de productes pesquers descongelats que produeixin un frau o engany al consumidor.
3. A la comercialització i la transformació dels productes de l’aqüicultura, els és aplicable, amb caràcter general, la normativa vigent en aquestes matèries per als productes pesquers, sens perjudici de les especificitats que per a aquest tipus de productes preveu aquesta Llei i la resta de normativa específica.
4. Per a la comercialització o circulació d’individus, com també de larves, ous o espores d’espècies marines de mida o pes inferior als que s’estableixen o en període de veda, cal una autorització administrativa. Aquesta autorització no és necessària per a la comercialització per al consum final d’espècies de mida legal en veda, sempre que s’acrediti que procedeixen d’un establiment de cultius marins.

Capítol III

Transformació i promoció dels productes pesquers

Article 62

Concepte de transformació

S’entén per transformació dels productes pesquers qualsevol acció que alteri substancialment el producte inicial, inclòs el tractament tèrmic, el fumat, el curat, la maduració, l’assecat, el marinat, l’extracció, l’extrusió o una combinació d’aquests procediments.

Article 63

Foment de la transformació

El Govern de les Illes Balears pot adoptar mesures de foment de les operacions de transformació dels productes pesquers, que s’han de dirigir preferentment, a més de les establertes per l’article 81 de la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l’Estat, a l’impuls del teixit empresarial de la transformació.

Article 64

Promoció dels productes pesquers

Les accions de promoció dels productes pesquers desenvolupades pel Govern de les Illes Balears amb la col·laboració, si escau, d’altres administracions públiques, s’han de dirigir preferentment a les establertes per l’article 82 de la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l’Estat.

Article 65

Millora de la qualitat dels productes pesquers

El Govern de les Illes Balears, en l’elaboració de les mesures de foment de la pesca, el marisqueig i l’aqüicultura i de les normes que afectin la comercialització dels productes, ha de perseguir millorar-ne la qualitat, amb la finalitat d’incrementar-ne el valor afegit i d’afavorir un aprofitament eficaç dels recursos.

TÍTOL VI

PESCA MARÍTIMA RECREATIVA

Article 66

Espècies autoritzades

1. En l’exercici de la pesca marítima recreativa només es poden capturar peixos i cefalòpodes.

2. La resta de grups d’invertebrats marins poden ser objecte de marisqueig recreatiu.

Article 67

Llicències

1. Per poder practicar la pesca marítima recreativa és necessari haver obtingut prèviament una llicència de pesca expedida per l’administració competent en la matèria.

2. La conselleria competent en matèria de pesca de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, oïts els consells insulars, ha d’establir els principis generals per a la pràctica de la pesca marítima recreativa en les aigües de la competència pròpia i, en particular, quant a les diferents modalitats de llicències i les seves característiques.

3. Es crea, per a l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el Registre de Llicències de Pesca Recreativa, que ha de ser compatible amb els registres estatals, en el qual han de constar tant les llicències emeses per la mateixa Comunitat Autònoma com les emeses pels consells insulars.

4. S’habilita el Govern de les Illes Balears per regular l’organització i el funcionament del Registre de Llicències de Pesca Marítima Recreativa.

5. L’obtenció de la llicència de pesca marítima recreativa està subjecte al pagament de la taxa corresponent.

Article 68

Validesa de les llicències d’altres administracions

Les llicències que habiliten per a la pesca marítima recreativa expedides per l’Administració de l’Estat, per les altres comunitats autònomes i les que es puguin expedir pels consells insulars, tenen vigència plena en les aigües de les Illes Balears, sens perjudici de l’obligació que els titulars tenen de complir les disposicions autonòmiques que regulen la pesca recreativa.

Article 69

Condicions d’exercici

1. Les mesures de protecció i conservació dels recursos pesquers que s’estableixen per a la pesca marítima professional són aplicables a la pesca marítima recreativa.

2. No obstant el que disposa el punt anterior, el Govern de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria de pesca, oïts els consells insulars, pot establir mesures específiques per a la pesca recreativa per raó de la protecció i la conservació dels recursos marins o perquè aquesta no interfereixi en l’activitat pesquera professional o la perjudiqui. Aquestes mesures poden consistir, entre d’altres, en:

1. L’establiment de vedes temporals o zonals.
2. La determinació de temps màxims de pesca.
3. L’establiment de distàncies mínimes respecte de les embarcacions i arts de pesca professional.
4. L’obtenció d’una autorització per a la captura de determinades espècies, complementària de la llicència.
5. L’obligació d’efectuar declaració de desembarcament respecte de la captura de determinades espècies.

3. La conselleria competent en matèria de pesca de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, oïts els consells insulars, ha d’establir els principis generals relatius a les condicions d’exercici de la pesca marítima recreativa i, en particular, les relatives a la fixació del volum màxim o quotes de captures (per persona, embarcació, dia i espècie o grups d’espècies), els ormeigs o mètodes de pesca i els campionats de pesca marítima.

Article 70

Quotes de captura per a la pesca recreativa

No obstant el que disposa el punt 3 de l’article 67, les quotes de captura de les espècies ja regulades per la normativa estatal o comunitària són les que aquestes estableixin, tret que el Govern de les Illes Balears fixi una restricció major.

Article 71

Registre de Captures dels Campionats

1. Es crea el Registre de Captures dels Campionats de les Illes Balears, l’organització i el funcionament del qual s’ha de regular mitjançant un decret del Govern de les Illes Balears.

2. Els registres han de contenir totes les dades relatives als campionats i, com a mínim, la modalitat de pesca, la zona, el tipus de campionat, l’horari, el nombre de participants i les captures.

Article 72

Prohibicions

En l’exercici de la pesca marítima recreativa resta expressament prohibit:

1. La venda de les captures obtingudes.
2. L’obstaculització de les feines de pesca marítima professional o la interferència en aquestes.
3. L’ús o la tinença d’arts o ormeigs propis de la pesca professional i, en particular, palangres, palangrons o qualsevol classe de xarxes d’emmallament.
4. L’ús o la tinença en aigües interiors de qualsevol mitjà d’atracció o concentració artificial de les espècies que es volen capturar, excepte el grumeig. De forma expressa es prohibeix l’ús de llums amb aquest objecte.
5. L’ús o la tinença de qualsevol classe de substància verinosa, narcòtica, explosiva o contaminant.
6. L’ús o la tinença a bord de qualsevol tipus d’equips autònoms o semiautònoms de busseig, conjuntament amb fusells o aparells de pesca submarina.

 

TÍTOL VII

MARISQUEIG

 

Capítol I

Principis generals

Article 73

Classes

1. El marisqueig es pot fer amb caràcter professional o recreatiu.

2. S’entén per marisqueig professional el que es fa amb caràcter habitual i amb ànim de lucre, emprant arts específiques i selectives.

3. S’entén per marisqueig recreatiu el que es fa per entreteniment, esport o afició, sense ànim de lucre. Les captures que s’obtinguin en l’exercici del marisqueig recreatiu no poden ser objecte de venda ni transacció.

Article 74

Llicències

1. La regulació del marisqueig correspon a la conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en la matèria.

2. Per a la pràctica del marisqueig és necessari haver obtingut prèviament una llicència de marisqueig expedida per l’administració competent en la matèria.

3. Per obtenir la llicència de marisqueig professional és indispensable que la persona interessada estigui inscrita com a mariscador en una confraria de pescadors de les Illes Balears i que posseeixi la titulació professional d’acord amb l’activitat que vulgui dur a terme. La llicència ha d’especificar les zones d’actuació i les espècies permeses.

4. Per a la pràctica del marisqueig recreatiu és necessari disposar de la llicència corresponent. No obstant això, la llicència de pesca marítima recreativa pot emparar la pràctica d’aquest marisqueig recreatiu.

Article 75

Zones de marisqueig, espècies permeses i limitacions

1. El marisqueig només es pot practicar en zones declarades aptes per exercir-lo.

2. La conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en matèria de marisqueig ha de determinar les zones de producció aptes per a la recol·lecció de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins, d’acord amb la qualitat de les aigües, i fixar les espècies que es poden capturar. A més, pot fixar períodes de veda, talles mínimes, quotes màximes de captura i limitacions del nombre de llicències, atenent a una explotació racional dels recursos.

3. Només poden ser objecte de marisqueig recreatiu els equinoderms, els cefalòpodes, els crustacis no decàpodes i els cnidaris.

Article 76

Ormeigs autoritzats

La conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en matèria de marisqueig establirà reglamentàriament els ormeigs autoritzats tant per al marisqueig professional com per al recreatiu i les seves condicions d’ús.

Capítol II

El marisqueig professional

Article 77

Modalitats

S’estableixen les modalitats de marisqueig professional següents:

1. Marisqueig des d’embarcació
2. Marisqueig individual, des de terra o bussejant

Article 78

Marisqueig des d’embarcació

La pràctica del marisqueig des d’embarcació només es pot fer des d’embarcacions de la llista tercera del Registre Oficial de Vaixells i Empreses Navilieres dedicades a la pesca professional i autoritzades per a la modalitat d’arts menors que tenguin el port base a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 79

Marisqueig individual

La llicència per al marisqueig individual té caràcter personal i intransferible i requereix la qualificació professional corresponent. Les persones amb llicència poden utilitzar una embarcació de la llista quarta del Registre Oficial de Bucs, la qual no pot dur ormeigs per a la recol·lecció des de l’embarcació.

TÍTOL VIII

AQÜICULTURA MARINA

Article 80

Objectiu

La regulació de l’aqüicultura marina, com a activitat integrant del sector pesquer, té com a finalitat aconseguir l’aprofitament racional dels recursos, el desenvolupament sostenible d’aquesta activitat amb respecte pel medi ambient i la millora de les condicions de vida i treball de les persones que es dediquin a aquesta activitat.

Article 81

Atribucions

La regulació dels cultius marins correspon a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la qual té, entre d’altres, les atribucions següents:

1. Establir les condicions tècniques pròpies de les instal·lacions d’aqüicultura.
2. Declarar les espècies autoritzades per ser cultivades a les Illes Balears.
3. Sens perjudici de la delegació de l’exercici de la competència:

1r.    Atorgar les autoritzacions per a l’exercici de l’aqüicultura marina.

2n. Inspeccionar i controlar les explotacions d’aqüicultura, tant pel que fa a les instal·lacions com als mètodes i les condicions tecnicosanitàries i de producció.

3r. Incoar, tramitar i resoldre els procediments sancionadors per la comissió d’infraccions administratives previstes en aquesta Llei.

Article 82

Establiments d’aqüicultura

1. L’exercici de l’activitat de cultius marins en qualsevol tipus d’establiment requereix la declaració responsable de la persona interessada, sens perjudici dels informes, de les autoritzacions o de les concessions d’altres òrgans o administracions públiques que siguin exigibles d’acord amb la normativa vigent.

2. La declaració de responsabilitat és necessària tant si les instal·lacions s’ubiquen en zones de domini públic maritimoterrestre com en terrenys de propietat privada. Quan l’establiment s’ubiqui en terrenys de domini públic maritimoterrestre o portuari, es requereixen tant l’autorització com el títol habilitant per a l’ocupació del domini públic maritimoterrestre o portuari.

3. La introducció i la immersió en els establiments d’aqüicultura d’espècies marines procedents de països tercers requereix l’autorització de la conselleria del Govern de les Illes Balears competent en matèria d’aqüicultura marina. Quan, a més, es tracti d’espècies no autòctones de la Mediterrània occidental, l’autorització estarà sotmesa a l’informe previ de la conselleria competent en matèria d’espècies introduïdes i invasores.

Article 83

Procediment i condicions dels establiments d’aqüicultura

El procediment, les condicions i el registre de les instal·lacions dels establiments d’aqüicultura han de ser establerts reglamentàriament pel Govern de les Illes Balears.

Article 84

Acabament de l’activitat

Un cop ha acabat l’activitat, l’últim titular ha de restaurar la zona i retornar-la a l’estat originari. Això no obstant, l’administració competent en matèria d’aqüicultura marina pot proposar, segons es determini reglamentàriament, el manteniment de les obres i instal·lacions per continuar l’explotació.

Article 85

Control administratiu i informació estadística

1. L’administració competent en matèria d’aqüicultura marina ha de comprovar el compliment de les condicions de l’activitat aqüícola. Per això s’ha de permetre als tècnics i inspectors l’accés lliure a les instal·lacions i facilitar-los les dades que requereixin sobre el funcionament de l’explotació.

2. Els titulars de les instal·lacions de cultius marins estan obligats, en la forma que reglamentàriament s’estableixi, a aportar a la conselleria competent en matèria d’aqüicultura marina de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a efectes estadístics, les dades relatives a la producció i a les vendes.

3. Els titulars de les cetàries, els vivers i els aquaris estan obligats a dur un registre dels invertebrats estabulats, en especial de les espècies sotmeses a veda, en la forma que s’estableixi reglamentàriament.

Article 86

Llibre d’instal·lacions aqüícoles

1. Totes les instal·lacions d’aqüicultura que desenvolupin l’activitat productiva a la comunitat autònoma de les Illes Balears estan obligades a disposar del llibre d’explotació aqüícola degudament emplenat, que ha de ser únic per a cada explotació, en el qual han de fer constar totes les dades administratives, tècniques, sanitàries i ambientals.

2. El llibre d’explotació aqüícola ha d’estar a disposició de les visites de seguiment, control i inspecció de les instal·lacions d’aqüicultura efectuades pels organismes que tinguin competència en aquesta matèria.

3. La conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en matèria d’aqüicultura ha de regular les característiques, el contingut i la forma d’emplenar el llibre d’instal·lacions aqüícoles.

Article 87

Control de les espècies cultivades

1. Pel que fa a la sanitat, la producció i el benestar animal, les instal·lacions d’aqüicultura i els productes amb origen en aquestes s’han de regir amb caràcter general per la normativa vigent en aquestes matèries i, amb caràcter particular, pel que disposa aquest article.

2. Per a la introducció o la immersió d’espècies marines en establiments d’aqüicultura, cal l’autorització prèvia de l’òrgan competent en matèria d’aqüicultura.

3. L’autorització s’ha de concedir posteriorment a l’acreditació de la documentació sanitària o de qualsevol altra naturalesa que exigeixi la normativa vigent, sens perjudici de la competència estatal en matèria de comerç exterior.

4. Això no obstant, l’òrgan competent pot denegar l’autorització si les espècies objecte d’introducció o immersió poden produir alteracions en la flora o fauna dels ecosistemes marins o derivar en riscs per a la salut o per als recursos pesquers o aqüícoles.

TÍTOL IX

RECERCA, DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC I INNOVACIÓ

Article 88

Objectius

La política del Govern de les Illes Balears en les matèries que regula aquesta Llei té com a objectius, en relació amb la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació, entre d’altres:

1. L’aprofitament dels recursos marins de manera respectuosa amb el medi ambient, rendible i d’acord amb criteris de sostenibilitat.
2. La disposició de fonaments científics suficients que sustentin i guiïn les accions polítiques i les conductes dels agents econòmics i socials.
3. La innovació tecnològica i l’avenç en les tècniques de gestió i en la regulació dels mercats.
4. L’elaboració i l’execució de programes destinats a promoure l’avenç i la transferència de tecnologia al sector en totes les activitats relacionades amb els recursos marins.
5. Un millor coneixement de l’estat dels recursos marins i de la relació d’aquests amb el medi, com també de les condicions i de l’estat del medi marí.
6. L’elaboració i l’execució de programes de recerca, desenvolupament i innovació destinats a la millora de la seguretat i de les condicions de treball de les persones del sector com també dels mitjans emprats per a l’exercici de les activitats pesqueres, marisqueres i d’aqüicultura.
7. La transferència a la societat, i en particular al sector pesquer, de la informació dels resultats de la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació.

Article 89

Actuacions

La conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en les matèries que regula aquesta Llei ha de promoure i adoptar mesures per fomentar i dur a terme investigacions científiques i desenvolupar tecnologies adequades per a la conservació i l’ordenació dels recursos marins, en els diversos àmbits d’explotació i comercialització, mitjançant:

1. La definició de programes estratègics i línies d’actuació prioritàries, que s’han de dur a terme, preferentment, en els centres d’investigació dependents de la conselleria.
2. El finançament i l’execució de projectes dins dels programes aprovats per la conselleria competent.
3. La promoció de la cooperació entre les administracions públiques i els agents econòmics i socials, en particular les entitats associatives del sector i els centres d’investigació.
4. L’impuls d’acords de col·laboració amb entitats o centres d’investigació susceptibles de desenvolupar i executar línies d’investigació d’interès per a la nostra comunitat.
5. El desenvolupament de la formació específica del personal tècnic i investigador sobre el medi marí, els recursos i l’aqüicultura.
6. La difusió de dades i dels resultats de la investigació, especialment al sector pesquer.

Article 90

Col·laboració del sector

Per al compliment dels objectius d’investigació, de desenvolupament tecnològic i d’innovació de la conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en les matèries que regula aquesta Llei, els agents del sector pesquer han de col·laborar facilitant les actuacions corresponents a bord dels vaixells, en els ports, les llotges, les instal·lacions aqüícoles i els centres de venda, i aportant la informació i els mitjans necessaris.

La conselleria competent en matèria de pesca ha de tenir en consideració les propostes del sector per al desenvolupament d’estratègies sectorials en relació amb la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació. Les entitats, embarcacions o agents del sector que col·laborin amb la conselleria podran ser objecte d’un tracte preferent per part d’aquesta.

TÍTOL X

BUSSEIG PROFESSIONAL

Article 91

Concepte

1. El busseig professional consisteix a mantenir-se dins un medi hiperbàric amb l’auxili d’aparells o tècniques que permetin l’intercanvi d’aire amb l’exterior, o bé amb l’auxili de qualsevol sistema que faciliti la respiració, amb l’objectiu d’aconseguir la permanència prolongada dins un medi líquid i amb una finalitat laboral.

2. Per practicar intervencions de busseig professional de qualsevol tipus en aigües que pertanyen a l’àmbit territorial de les Illes Balears és necessari que la persona interessada posseeixi l’acreditació que l’habilita per desenvolupar les tasques professionals dins els paràmetres d’exposició hiperbàrica autoritzats.

3. Els centres formadors han de ser autoritzats per la conselleria competent en matèria de busseig i degudament inscrits en el Registre General de l’Activitat Subaquàtica Professional.

Article 92

Acreditació de la identitat professional

1. Els bussejadors professionals han de disposar de la targeta que acredita la identitat professional expedida per la conselleria competent en matèria de busseig professional o per la d’una altra comunitat autònoma, amb la forma i el contingut que es determinin reglamentàriament.

2. La targeta que acredita la identitat professional té un termini de validesa de cinc anys i es pot renovar un cop transcorregut aquest termini.

3. En el cas de pèrdua, robatori o destrucció de la targeta, la persona titular pot sol·licitar que se n’expedeixi un duplicat, amb la forma i el procediment que es determinin reglamentàriament, el qual ha de mantenir la data de caducitat de la targeta original.

Article 93

Llibreta d’activitats subaquàtiques

1. Per exercir l’activitat professional cal disposar de la llibreta d’activitats subaquàtiques, en què, com a mínim, s’han de fer constar el certificat mèdic que acrediti l’aptitud per a la pràctica d’activitats subaquàtiques professionals i l’autorització corresponent expedida per la conselleria de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competent en la matèria, amb la forma i el contingut que es determinin reglamentàriament.

2. La llibreta d’activitats subaquàtiques és personal i intransferible, i la responsabilitat de l’ús i la custòdia correspon a la persona titular.

Article 94

Registre General de l’Activitat Subaquàtica

1. Es crea el Registre General de l’Activitat Subaquàtica Professional de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, adscrit a la direcció general competent en matèria de busseig professional de la conselleria que correspongui. S’hi han d’inscriure els bussejadors professionals, els metges, els treballadors autònoms, les empreses de busseig professional i els centres de formació en busseig professional que duguin a terme l’activitat a les Illes Balears.

2. El règim i el funcionament del Registre s’han d’establir reglamentàriament.

TÍTOL XI

CONTROL I INSPECCIÓ

Article 95

Objecte

El règim de control i inspecció regulat en aquesta Llei té com a finalitat garantir, en l’àmbit competencial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, el compliment de les normatives comunitària, estatal i autonòmica en les matèries regulades en aquesta Llei.

Article 96

Disposicions generals

1. Les funcions de vigilància, inspecció i adopció de les mesures provisionals necessàries per al compliment d’aquesta Llei corresponen al personal funcionari al servei del Govern de les Illes Balears i dels consells insulars que les tenguin atribuïdes per l’ocupació del lloc de treball o per habilitació expressa, sens perjudici de les competències que corresponguin als cossos i forces de seguretat de l’Estat, guardes de pesca marítims o a altres cossos o institucions de les administracions públiques, als quals es pot requerir l’assistència quan sigui necessària.

2. El personal funcionari que preveu l’apartat anterior, en l’exercici de les funcions pròpies, té la consideració d’agent de l’autoritat, i les actes que estengui tenen valor probatori dels fets recollits, sens perjudici del resultat de les actuacions prèvies o posteriors que, si escau, es duguin a terme i de les proves que en defensa dels seus drets i interessos puguin aportar les persones interessades.

3. Als efectes de la constatació dels fets infractors en les matèries i els àmbits regulats en aquesta Llei, es reconeix la condició d’autoritat als funcionaris o agents d’altres òrgans o administracions públiques amb funcions inspectores en matèria de salut, sanitat animal, alimentació, consum, comerç, transport i medi ambient, quan en l’exercici de les funcions pròpies observin l’incompliment de les normes de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura, com també de la circulació, comercialització o transformació dels seus productes i formalitzin l’acta de denúncia corresponent, que ha de ser traslladada a la conselleria competent.

4. El personal al servei del Govern de les Illes Balears destinat a la inspecció i vigilància pesquera ha d’anar identificat correctament, amb el carnet o la placa acreditativa corresponent, i ha de guardar el secret professional en l’exercici de les funcions pròpies. Així mateix, ha de col·laborar i ajudar, quan sigui necessari, en les accions de salvament marítim i de lluita contra la contaminació conformement als plans de contingències i de lluita contra la contaminació marítima accidental.

Article 97

Facultats i funcions d’inspecció

1. El personal que preveu l’article 96, en l’exercici de les funcions pròpies i havent acreditat la identitat, pot accedir, si escau, a qualsevol embarcació o artefacte flotant, indústria o establiment en què es duguin a terme activitats regulades en aquesta Llei, com també a registres i documents relacionats amb l’activitat pesquera, aqüícola, marisquera o amb les captures obtingudes, l’emmagatzematge, la conservació, la tinença, la distribució, la comercialització o el consum d’aquestes.

2. Les persones físiques o jurídiques titulars o responsables d’indústries, establiments o embarcacions objecte d’inspecció han de facilitar l’accés del personal assenyalat en l’apartat anterior a les instal·lacions i col·laborar-hi perquè duguin a terme les funcions pròpies. La manca d’aquesta col·laboració o l’obstrucció a l’exercici d’aquesta funció se sanciona de conformitat amb el que preveu el títol XII d’aquesta Llei.

3. El personal funcionari amb atribucions en matèria d’inspecció pesquera té assignades les funcions següents:

1. La vigilància i la inspecció de les embarcacions, les activitats i els establiments relacionats amb la pesca professional i recreativa, el marisqueig i l’aqüicultura, com també dels mercats i establiments de transformació, comercialització i consum dels seus productes, sens perjudici de les competències que afectin altres conselleries i administracions, en especial en matèria de protecció de la salut.
2. La inspecció de vehicles i de la resta de mitjans de transport de productes pesquers. A aquest efecte, els inspectors poden requerir la detenció del vehicle.
3. Els inspectors de pesca marítima, des del moment en què tenguin coneixement de la comissió d’una infracció presumpta, poden adoptar les mesures provisionals que calguin, de conformitat amb l’article 144 d’aquesta Llei.
4. La funció inspectora en matèria d’ordenació del sector pesquer.
5. La funció inspectora en matèria d’higiene en la producció primària dels productes pesquers, abans de la primera venda, sens perjudici de les competències que afectin altres conselleries i administracions.
6. La funció inspectora en matèria de comercialització de productes de la pesca, independentment de l’origen, que s’ha d’iniciar després de la primera comercialització en les llotges dels ports o altres centres autoritzats o des de la primera comercialització quan els productes no es venguin per primera vegada en aquests llocs.

Article 98

Guardes de pesca marítima

1. Els guardes de pesca marítima, a més de les atribucions que preveuen els articles 18 de la Llei 23/1992, de 30 de juliol, i 85 de la Llei 14/2000, de 29 de desembre, poden ser habilitats pel Govern de les Illes Balears per col·laborar amb el personal esmentat en l’article 97; no tenen la condició d’agents de l’autoritat i la seva competència es limita a l’àmbit de les zones en les quals estiguin habilitats.

2. La conselleria competent en matèria de pesca ha d’habilitar per a l’exercici de les funcions com a guarda de pesca qui hagi superat les proves d’aptitud corresponents. Les condicions per a l’habilitació, les característiques de les proves i la forma d’acreditació s’han d’establir reglamentàriament.

3. Aquests guardes de pesca marítima, durant l’exercici de les funcions pròpies, han de portar a sobre, a més del document acreditatiu del nomenament, els distintius del càrrec de conformitat amb la tipologia, les característiques i les condicions que reglamentàriament es determinin.

4. Els guardes de pesca marítima estan obligats a formular, al més aviat possible, les denúncies pels fets presumptament constitutius d’infracció de la normativa vigent de pesca que observin dins el seu àmbit territorial d’actuació, a aportar-ne proves o testimonis i a col·laborar amb els agents de l’autoritat en la matèria, els quals tenen igualment el deure d’auxiliar-los en les seves funcions.

5. Els guardes de pesca marítima queden sotmesos a la disciplina i la jurisdicció de la conselleria competent en matèria de pesca, per la condició d’auxiliars d’aquesta en l’aplicació d’aquesta Llei, i han de mantenir la discreció adequada respecte dels assumptes que coneguin en l’exercici de les funcions pròpies.

Article 99

Cooperació de la funció inspectora

En el marc d’una actuació coordinada, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pot establir mecanismes de col·laboració amb altres organismes o administracions públiques, encaminats a un millor exercici de la funció inspectora en les matèries regulades en aquesta Llei, i intercanviar la informació necessària per a l’exercici de les competències respectives, garantint en tot moment la confidencialitat de les dades.

TÍTOL XII

RÈGIM SANCIONADOR

 

Capítol I

Disposicions generals

Article 100

Objecte

Aquest títol té per objecte regular l’exercici de la potestat sancionadora en matèria de pesca marítima, pesca recreativa, marisqueig, aqüicultura, ordenació del sector pesquer i de l’activitat comercial dels productes de la pesca, i de les activitats subaquàtiques professionals en l’àmbit de les competències de les Illes Balears.

Article 101

Potestat sancionadora

La potestat sancionadora en les matèries objecte d’aquesta Llei correspon a l’administració competent, que l’ha d’exercir d’acord amb aquesta Llei, i el títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la resta de disposicions que siguin aplicables.

Article 102

Responsabilitat

1. Són responsables de les infraccions tipificades en aquesta Llei les persones físiques o jurídiques que les cometin, fins i tot a títol d’omissió, encara que estiguin integrades en associacions temporals d’empreses, agrupacions o comunitats de béns.

2. Quan la infracció sigui imputable a diverses persones i no sigui possible determinar el grau de participació de cadascuna, responen solidàriament:

1. En els casos d’infraccions comeses en matèria de pesca i marisqueig, les persones propietàries d’embarcacions, persones armadores, persones noliejadores, capitans o capitanes i patrons o patrones.
2. En els casos d’infraccions comeses en matèria d’aqüicultura, les persones titulars d’establiments de cultius marins.
3. En els casos d’infraccions comeses en el transport de productes de la pesca, el marisqueig i l’aqüicultura, els transportistes o qualsevol de les persones que participin en el transport.
4. En els casos d’infraccions comeses en la identificació de les espècies, l’exposició i la venda de productes vedats o de talla o pes inferior al reglamentari, les persones titulars d’entitats gestores de les llotges pesqueres i de centres de venda.
5. En els casos d’infraccions comeses en la comercialització dels productes de la pesca, el marisqueig i l’aqüicultura, les persones titulars d’empreses comercialitzadores o transformadores d’aquests productes.
6. En els casos d’infraccions comeses en l’oferiment de consum de productes vedats o de talla o pes inferior al reglamentari, les persones titulars d’empreses d’hoteleria.
7. En els casos d’infraccions comeses per les entitats associatives del sector, els membres dels òrgans de govern.

3. De les infraccions comeses pels menors d’edat no emancipats, en són responsables els pares i les mares o persones tutores.

4. Les responsabilitats administratives que derivin del procediment sancionador són compatibles amb l’exigència a l’infractor de retornar la situació alterada a l’estat originari, com també, si escau, amb la indemnització pels danys i perjudicis causats, en els termes que preveu l’article 130.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, en el termini que en cada cas fixi la resolució corresponent.

5. Si les conductes sancionades han causat danys o perjudicis a l’Administració pública, la resolució del procediment sancionador pot declarar:

1. L’exigència a l’infractor o infractora de retornar la situació alterada per la infracció a l’estat originari.
2. La indemnització pels danys i perjudicis causats, si la quantia no ha quedat determinada durant el procediment.

6. Per determinar la indemnització, si escau, s’han de tenir en compte els criteris següents:

1. L’avaluació del cost de la restitució i restauració.
2. El valor dels béns danyats.
3. El benefici obtingut amb l’activitat infractora. Quan el benefici sigui superior a la indemnització s’ha de prendre, per a aquesta, com a mínim la quantia d’aquell.

7. Les persones físiques i jurídiques sobre les quals recaigui el deure de prevenir la infracció administrativa comesa per altres són responsables subsidiaris o solidaris per l’incompliment de les obligacions que imposa aquesta Llei.

Article 103

Concurrència de responsabilitats

1. La responsabilitat per les accions o omissions tipificades en aquesta Llei és de naturalesa administrativa i no exclou la d’un altre ordre.

2. Les sancions que s’imposin a diversos subjectes a conseqüència d’una mateixa infracció tenen caràcter independent entre si, excepte en els supòsits de responsabilitat solidària regulats en aquesta Llei.

 

Article 104

Vinculació amb l’ordre jurisdiccional penal

No es poden sancionar els fets que hagin estat sancionats penalment o administrativament en els casos en els quals s’apreciï identitat de subjecte, fet i fonament.

Si en qualsevol moment del procediment sancionador els òrgans competents jutgen que els fets també poden ser constitutius d’il·lícit penal, s’ha de comunicar aquesta circumstància al ministeri fiscal i sol·licitar-li testimoni sobre les actuacions practicades respecte de la comunicació.

En aquest supòsit, com també quan els òrgans competents sàpiguen que es du a terme un procés penal sobre els mateixos fets, s’ha de sol·licitar a l’òrgan judicial una comunicació sobre les actuacions adoptades.

Si es considera que en la infracció administrativa i la infracció penal que pugui correspondre concorren identitat de subjecte, fet i fonament, l’òrgan competent per a la tramitació de la infracció administrativa ha de resoldre’n la suspensió fins que recaigui la resolució judicial i notificar-ho a la persona interessada.

En tots els casos els fets declarats provats per resolució penal ferma vinculen els òrgans administratius respecte dels procediments sancionadors que se substanciïn.

Article 105

Extinció de la responsabilitat

La responsabilitat derivada de la comissió d’infraccions en aquesta Llei s’extingeix:

1. Per la mort de la persona física sancionada
2. Pel compliment de la sanció imposada
3. Per la prescripció de la infracció
4. Per la prescripció de la sanció

Article 106

Prescripció d’infraccions i sancions

1. Les infraccions administratives previstes en aquesta Llei prescriuen en els terminis següents: les molt greus, als tres anys; les greus, als dos anys, i les lleus, als sis mesos.

2. Les sancions imposades per la comissió d’infraccions prescriuen en els terminis següents: per infraccions molt greus, als tres anys; per infraccions greus, als dos anys, i per infraccions lleus, a l’any.

3. Per al còmput dels terminis de prescripció d’infraccions i sancions s’ha d’atendre el que disposa l’article 132.2 i 3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Capítol II

Infraccions administratives

Article 107

Infraccions administratives

1. Qualsevol acció o omissió tipificada en aquesta Llei constitueix una infracció administrativa en matèria de pesca marítima, marisqueig, aqüicultura i activitats subaquàtiques professionals.

2. També constitueixen infracció administrativa els abocaments o altres accions o omissions de qualsevol naturalesa que, incidint en la qualitat dels recursos marins, se situïn en l’àmbit de les competències autonòmiques, excepte en els supòsits regulats per la normativa sectorial o específica en la matèria.

3. El règim sancionador en matèria d’ordenació del sector pesquer i comercialització dels productes de la pesca aplicable en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears és el que preveu la legislació estatal vigent, amb les particularitats que estableix aquesta Llei.

Article 108

Tipus d’infraccions

Les infraccions administratives es classifiquen segons la seva matèria, i dins d’aquestes, en lleus, greus i molt greus.

Secció 1a

En matèria de cooperació amb les autoritats

Article 109

Infraccions lleus

Es consideren infraccions lleus:

1. Les faltes de respecte a les autoritats de vigilància o inspecció comeses en l’exercici de les funcions d’aquestes.
2. En el cas d’accions que afectin els recursos marins o hi causin perjudicis, la falta injustificada d’auxili, quan es requereixi, a les autoritats de vigilància i inspecció.
3. La falta de col·laboració de les entitats representatives del sector amb l’Administració pel que fa als requeriments de documentació, terminis i tràmits, quan s’hi estigui obligat d’acord amb la legislació vigent.

Article 110

Infraccions greus

Es consideren infraccions greus:

1. Obstruir les tasques d’inspecció o de recollida de mostres.
2. Incomplir les normes electorals o els requeriments efectuats en el procés electoral per l’Administració pesquera a les confraries de pescadors.

Article 111

Infraccions molt greus

Es consideren infraccions molt greus:

1. Exercir violència cap a les autoritats de vigilància o inspecció, en el compliment de les seves funcions, desobeir-los o oposar-hi resistència impedint-los-en l’exercici.
2. Cometre, una mateixa comissió electoral o confraria, tres infraccions greus en el mateix període electoral.

Secció 2a

En matèria de pesca professional i marisqueig

Article 112

Infraccions lleus

Es considera una infracció lleu no tenir reglamentàriament identificades i abalisades les arts, els aparells o estris de pesca o utilitzar boies o balises que no compleixin la normativa vigent.

Article 113

Infraccions greus

Es consideren infraccions greus:

1. Cometre la tercera infracció lleu en aquesta matèria dins d’un període de dos anys.

Relatives a l’exercici de l’activitat:

1. Exercir la pesca professional o el marisqueig sense la llicència o la inclusió als cens establerts reglamentàriament.
2. Infringir les normes relatives als límits de captura que s’estableixin reglamentàriament que no suposin un infracció molt greu.
3. Exercir la pesca professional o el marisqueig en fons o zones prohibides o no autoritzades.
4. Infringir les normes relatives als dies o horaris no permesos.
5. Incomplir l’obligació de respectar les distàncies mínimes per a vaixells i arts que estableix la normativa vigent, amb la finalitat d’entorpir les activitats pesqueres o de marisqueig.
6. Obtenir llicències a partir de documents, dades o informes falsos.
7. Impedir o obstaculitzar l’activitat pesquera o marisquera.
8. Incomplir l’obligació de portar el foli i la matrícula de l’embarcació o qualsevol altre distintiu de manera que sigui visible, en la forma que preveu la legislació vigent, o impedir-ne la visualització quan dificulti l’exercici de l’activitat inspectora.

Relatives a les espècies:

1. Capturar espècies de talla o pes inferior al permès, segons els límits i les condicions que fixi la normativa aplicable.
2. Capturar espècies en època vedada.
3. Introduir espècies o individus en aigües del litoral de les Illes Balears que no compleixin els requisits que reglamentàriament es determinin.
4. Capturar, mantenir a bord, transbordar, desembarcar, emmagatzemar, vendre, exposar o comercialitzar exemplars d’espècies prohibides reglamentàriament i, especialment, les femelles ovades de qualsevol espècie que estigui prohibida.

Relatives a les arts i als ormeigs:

• Usar o posseir, quan no se’n justifiqui raonablement l’aplicació a ocupacions diferents de la pesca o el marisqueig, arts, aparells o instruments prohibits o amb mesures antireglamentàries.
• Disposar d’arts de pesca a l’embarcació en major nombre de l’autoritzat reglamentàriament.
• Usar o posseir a bord arts, ormeigs o estris de pesca o marisqueig diferents dels autoritzats a la llicència.
• Simultaniejar o dur a bord més d’un aparell de pesca.
• Canviar de modalitat de pesca sense l’autorització preceptiva.

Relatives a les mesures de control:

1. Alterar les dades o circumstàncies que figurin a la llicència corresponent.
2. No emplenar el diari de pesca, la declaració de desembarcament o el llibre de captures o altres documents necessaris que acompanyin els productes de la pesca, el marisqueig o l’aqüicultura fins als punts de venda o comercialització, o fer-ho alterant les dades relatives a les captures o a l’esforç de pesca, infringint la normativa en vigor, com també no portar a bord el diari.

Article 114

Infraccions molt greus

Es consideren infraccions molt greus:

1. Cometre una tercera infracció greu en aquesta matèria en un període de dos anys.

Relatives a l’exercici de l’activitat:

1. Posseir, transportar o usar armes o substàncies verinoses, corrosives, explosives, paralitzants o soporíferes en les tasques de pesca o marisqueig.

Relatives a les arts:

1. Usar arts o mètodes d’arrossegament en l’exercici de la pesca o el marisqueig, excepte en els casos permesos.

Relatives a les espècies:

1. Extreure, posseir, transportar o comercialitzar espècies marines procedents de zones de producció tancades per motius higienicosanitaris o de seguretat alimentària.
2. Introduir en aigües del litoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears, incomplint els requisits que reglamentàriament es determinin, espècies o individus al·lòctons o la introducció dels quals posi en perill la classificació sanitària del lloc on s’efectuï.
3. Obtenir autoritzacions o ajudes per a la pesca a partir de documentació o informació falsa.

Secció 3a

En matèria d’aqüicultura

Article 115

Infraccions lleus

Es consideren infraccions lleus:

1. No enviar els informes relatius a les produccions i al seu valor.
2. Incomplir el que estableix aquesta Llei o la resta de la legislació vigent en matèria d’aqüicultura sempre que no s’hagi de classificar com a infracció greu o molt greu.

Article 116

Infraccions greus

Es consideren infraccions greus:

1. Cometre la tercera infracció lleu en aquesta matèria en un període de dos anys.
2. Alterar les característiques que estableixi l’autorització corresponent de cultius marins que habilita per a l’explotació d’establiments de cultius marins o incomplir-ne les condicions.
3. Incomplir les normes de producció i venda de les espècies marines que es trobin als establiments de cultius marins i auxiliars.
4. Instal·lar o explotar cetàries, vivers o aquaris marins sense l’autorització administrativa corresponent.
5. Cultivar espècies o individus autòctons no autoritzats en establiments de cultius marins que no compleixin els requisits que es determinin reglamentàriament.

Article 117

Infraccions molt greus

Es consideren infraccions molt greus:

1. Cometre una tercera infracció greu en aquesta matèria en un període de dos anys.
2. Instal·lar o explotar establiments de cultius marins, a excepció dels vivers, cetàries o aquaris, sense el títol administratiu preceptiu.
3. Obtenir concessions, autoritzacions o permisos d’activitat a partir d’informació, dades o documents falsos.
4. Cultivar espècies no autòctones diferents de les autoritzades.

Secció 4a

En matèria de pesca recreativa

Article 118

Infraccions lleus

Es consideren infraccions lleus:

1. En la pràctica de la pesca recreativa, no portar la llicència que habilita per exercir-la o no exhibir-la quan es requereixi. Això no obstant, es resta exempt de responsabilitat si en el termini màxim de quaranta-vuit hores es presenta la documentació requerida davant de l’autoritat competent.
2. Pescar en dia no hàbil.
3. Incomplir el que estableix aquesta Llei o la resta de la legislació vigent en matèria de pesca recreativa sempre que no s’hagi de classificar com a infracció greu o molt greu.

Article 119

Infraccions greus

Es consideren infraccions greus:

1. Cometre una tercera infracció lleu en aquesta matèria en un període de dos anys.
2. Exercir la pesca recreativa sense la llicencia preceptiva.
3. Usar o posseir a bord aparells i elements de pesca no autoritzats per a la captura d’espècies marines.
4. Exercir la pesca marítima recreativa fora dels horaris que s’estableixin reglamentàriament.
5. Exercir la pesca recreativa d’espècies no permeses o en fons prohibits o en zones o èpoques vedades.
6. Capturar espècies de talla o pes inferior als que s’estableixin reglamentàriament.
7. Incomplir, en la pesca marítima recreativa, els límits de captura que s’estableixin reglamentàriament.
8. Usar o posseir a bord fusells o aparells de pesca submarina conjuntament amb la utilització d’artefactes hidrolliscants o vehicles similars, així com el remolc de pescadors submarins des d’una embarcació.
9. En la pesca submarina, no disposar de l’abalisament reglamentari.
10. Exercir la pesca recreativa incomplint les distàncies mínimes que estableix la normativa vigent.
11. Incomplir l’obligació de portar visibles, en la manera prevista per la legislació vigent, el foli i la matrícula de l’embarcació o qualsevol altre distintiu, o impedir-ne la visualització quan dificulti l’exercici de l’activitat inspectora.
12. Alterar les dades o circumstàncies que figuren a la llicència de pesca recreativa corresponent, com també fer-ne un ús fraudulent.
13. Obtenir la llicència de pesca recreativa a partir de documents, dades o informació falsos.

Article 120

Infraccions molt greus

Es consideren infraccions molt greus:

1. Cometre una tercera infracció greu en aquesta matèria en un període de dos anys.
2. En la pesca marítima d’esbarjo, comercialitzar les espècies capturades.
3. Posseir, transportar o usar armes o substàncies verinoses, corrosives, explosives, paralitzants o soporíferes en les tasques de pesca recreativa.
4. Usar o posseir a bord fusells o aparells de pesca submarina conjuntament amb equips de respiració autònoms, semiautònoms o qualsevol altre sistema que permeti la respiració en immersió.
5. Usar llums artificials de superfície o submergits o qualsevol altre mitjà que serveixi d’atracció o concentració artificial de les espècies.

Secció 5a

En matèria d’activitats subaquàtiques professionals

Article 121

Infraccions lleus

Es consideren infraccions lleus:

1. En les intervencions subaquàtiques hiperbàriques, no portar la targeta de busseig professional o la llibreta d’activitats subaquàtiques diària sense actualitzar o indegudament diligenciada. Això no obstant, es resta exempt de responsabilitat si en el termini màxim de vint-i-quatre hores es presenta la documentació requerida davant de l’autoritat competent.

Article 122

Infraccions greus

Es consideren infraccions greus:

1. Cometre una tercera infracció lleu en aquesta matèria en un període de dos anys.
2. Anotar dades falses a la llibreta d’activitats subaquàtiques.
3. Dur a terme activitats subaquàtiques hiperbàriques sense l’autorització de la conselleria competent o incomplint aquesta autorització.
4. Usar la targeta de busseig professional fora del període de vigència.
5. Dur a terme activitats subaquàtiques hiperbàriques amb la llibreta d’activitats subaquàtiques fora del període de vigència.
6. Practicar activitats subaquàtiques esportives o professionals sense respectar les distàncies mínimes als vaixells i a les arts que estableix la normativa vigent.

Article 123

Infraccions molt greus

Es consideren infraccions molt greus:

1. Cometre una tercera infracció greu en aquesta matèria en un període de dos anys.
2. Bussejar sense la titulació adequada per al nivell d’exposició hiperbàrica de la intervenció.
3. Alterar les dades o les circumstàncies que figurin a la targeta de busseig professional o a la llibreta d’activitats subaquàtiques, com també fer-ne un ús fraudulent.
4. Aportar documents, dades o informació falsos per obtenir qualsevol títol o autorització.

Secció 6a

En matèria d’ordenació del sector i comercialització dels productes pesquers

Article 124

Infraccions lleus

Es consideren infraccions lleus incomplir el que estableix aquesta Llei o la resta de la legislació vigent en matèria d’ordenació del sector i comercialització dels productes pesquers, sempre que no s’hagin de classificar com a infracció greu o molt greu.

Article 125

Infraccions greus

Es consideren infraccions greus:

1. Cometre una tercera infracció lleu en aquesta matèria en un període de dos anys.
2. Ometre dades, o falsejar-les de manera greu, sobre la producció o venda de productes obtinguts en l’activitat pesquera, marisquera o d’aqüicultura, quan sigui obligatori presentar-les davant de la conselleria competent.
3. Posseir, emmagatzemar, transportar, transformar o comercialitzar productes pesquers capturats en època de veda.
4. Incomplir les obligacions d’informació a les administracions públiques en matèria d’ordenació del sector pesquer.
5. Expedir notes de venda que no continguin les dades que s’exigeixen legalment.
6. Comercialitzar productes de la pesca i el marisqueig de qualsevol origen o procedència, la talla o el pes dels quals sigui inferior al reglamentari de cada modalitat, o que no s’hagin obtingut d’acord amb les normatives internacional, comunitària, estatal i autonòmica aplicables en la matèria, o que incompleixin la normativa sanitària i d’higiene que s’estableixi.
7. Comercialitzar productes d’aqüicultura que incompleixin les mides comercials que reglamentàriament s’estableixin.
8. Negar-se injustificadament, les entitats gestores de les llotges o centres de venda, a prestar els serveis necessaris per a la primera venda i comercialització.
9. Col·locar productes pesquers en circuits comercials sense cap de les dades que exigeix la normativa d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes pesquers en les diverses fases de comercialització, inclosos el transport i la distribució dels mateixos fins al consumidor final.
10. Carregar productes de la pesca fora dels horaris establerts.
11. Desembarcar o descarregar els productes pesquers fora dels ports o altres llocs autoritzats per la Conselleria del Govern de les Illes Balears competent en matèria d’ordenació pesquera.

Article 126

Infraccions molt greus

Es considera una infracció molt greu cometre una tercera infracció greu en aquesta matèria en un període de dos anys.

Secció 7a

En matèria de conservació de recursos marins

Article 127

Infraccions greus

Es consideren infraccions greus:

1. Dur a terme qualsevol actuació de conservació i regeneració de recursos pesquers en zones marines costaneres sense l’autorització administrativa corresponent, tret que l’esmentat supòsit estigui regulat per la normativa sectorial o específica sobre la matèria.
2. Dur a terme qualsevol activitat que perjudiqui greument la gestió o la conservació dels recursos marins vius, com també, en tot cas, les activitats subaquàtiques sense autorització en les zones en què sigui exigible d’acord amb la normativa vigent.
3. Repoblar sense l’autorització corresponent o incomplint les condicions que s’estableixi.

Article 128

Infraccions molt greus

Es consideren infraccions molt greus:

1. Dur a terme activitats que alterin o destrueixin reserves de pesca o zones d’especial interès pesquer,marisquer o aqüícola.
2. Abocar a la mar organismes, substàncies o productes que per les seves característiques biològiques o químiques perjudiquin greument els recursos marins.

Capítol III

Sancions

Article 129

Classes de sancions

1. Les sancions que es poden aplicar per la comissió de les infraccions previstes en aquesta Llei són les següents:

1. Amonestació.
2. Multa.
3. Inhabilitació per a l’exercici o el desenvolupament d’activitats pesqueres, de marisqueig o de busseig professional durant un període no superior a cinc anys.
4. Suspensió, retirada o no renovació de les autoritzacions durant un període no superior a cinc anys.
5. Impossibilitat de ser beneficiari o beneficiària, durant un termini no superior a cinc anys, de préstecs, subvencions o ajuts públics convocats per l’Administració autonòmica en les matèries regulades en aquesta Llei.
6. Retenció temporal de l’embarcació.
7. Decomís dels aparells, arts, estris, instruments, embarcacions o equips de qualsevol gènere ocupats per a la comissió d’algun dels fets tipificats com a infracció en aquesta Llei, o dels productes o béns que s’hagin obtingut.
8. Clausura temporal de l’establiment de cultius marins, sens perjudici de la declaració de caducitat, si escau, del títol administratiu habilitant corresponent.
9. Suspensió de l’activitat o actuació que suposi una infracció en matèria de conservació de recursos marins fins que s’adoptin les mesures que en garanteixin el cessament.
10. Intervenció de la confraria per garantir el desenvolupament del procés electoral d’acord amb la legislació vigent en matèria electoral.

2. Aquestes sancions són acumulables d’acord amb el que estableix aquesta Llei.

3. L’òrgan sancionador pot acordar la imposició de multes coercitives, d’acord amb l’article 99 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, una vegada transcorreguts els terminis assenyalats en el requeriment corresponent. La quantia de cada multa no pot superar el vint per cent de la multa fixada per la infracció corresponent.

4. Quan s’ha utilitzat el vaixell o l’embarcació per transportar drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques, immigrants il·legals o per a qualsevol altra activitat constitutiva de delicte i s’ha determinat per resolució judicial ferma la responsabilitat dels autors, aquests queden inhabilitats per a l’exercici de les activitats pesqueres durant un període de deu anys.

5. Conjuntament amb la sanció, es pot resoldre l’obligació de la persona infractora de recuperar, restituir i esmenar els efectes causats per la seva acció o actuació.

Article 130

Criteris de graduació

1. Les sancions s’han de determinar d’acord amb les circumstàncies següents:

1. El grau de negligència o intencionalitat de la persona infractora.
2. La reincidència en les infraccions comeses.
3. L’índole o la transcendència dels perjudicis causats al medi, als recursos marins o a terceres persones.
4. El benefici que l’infractor ha obtingut o esperava obtenir de la comissió de la infracció.
5. El preu en la llotja o de mercat de les espècies capturades, cultivades, transportades o comercialitzades.
6. L’aspecte socioeconòmic de l’empresa responsable.
7. La possibilitat de restituir el dany causat com a conseqüència de la infracció.
8. La persistència en la conducta il·lícita.
9. El fet que la infracció s’hagi comès dins una zona protegida.
10. El fet que la infracció comesa posi en perill la salut pública o vides humanes.
11. La comissió de dos o més fets tipificats dins el mateix precepte legal quan no constitueixin infraccions distintes.

2. Reparar la infracció comesa en el termini que s’assenyali en el requeriment corresponent es considera una circumstància atenuant.

Article 131

Sancions en matèria de cooperació amb les autoritats

1. Les infraccions regulades en aquesta Llei en matèria de cooperació amb les autoritats se sancionen, segons el caràcter, d’acord amb els criteris següents:

1. Les infraccions lleus se sancionen amb amonestació o multa de 60 a 300 euros.
2. Les infraccions greus, amb multa de 301 a 6.000 euros.
3. Les infraccions molt greus, amb multa de 6.001 a 60.000 euros.

2. Les infraccions greus i molt greus que preveu l’apartat 1 poden ser sancionades amb la multa corresponent i la sanció accessòria que recull l’article 129.1, lletra j, per un període màxim fins que acabi el procés electoral.

Article 132

Sancions en matèria de pesca professional i marisqueig

1. Les infraccions regulades en aquesta Llei en matèria de pesca professional i marisqueig se sancionen, segons el caràcter, d’acord amb els criteris següents:

1. Les infraccions lleus se sancionen amb amonestació o multa de 30 a 150 euros.
2. Les infraccions greus, amb multa de 151 a 60.000 euros.
3. Les infraccions molt greus, amb multa de 60.001 a 150.000 euros.

2. Les infraccions lleus, greus i molt greus poden ser sancionades amb la multa corresponent i les sancions accessòries que recull l’article 129.1, lletres c, d, f i g. En els supòsits de les lletres c, d i f, per a un període màxim de tres anys.

Article 133

Sancions en matèria d’aqüicultura

1. Les infraccions regulades en aquesta Llei en matèria de cultius marins se sancionen, segons el caràcter, d’acord amb els criteris següents:

1. Les infraccions lleus se sancionen amb amonestació o multa de 60 a 300 euros.
2. Les infraccions greus, amb multa de 301 a 60.000 euros.
3. Les infraccions molt greus, amb multa de 60.001 a 300.000 euros.

2. Les infraccions greus i molt greus poden ser sancionades amb la multa corresponent i les sancions accessòries que recull l’article 129.1, lletres d, i i g, per un període màxim de tres anys per al cas de les infraccions greus i de cinc anys per al de les molt greus.

Article 134

Sancions en matèria de pesca recreativa

1. Les infraccions regulades en aquesta Llei en matèria de pesca recreativa se sancionen, segons el caràcter, d’acord amb els criteris següents:

1. Les infraccions lleus se sancionen amb amonestació o multa de 30 a 150 euros.
2. Les infraccions greus, amb multa de 151 a 30.000 euros.
3. Les infraccions molt greus, amb multa de 30.001 a 150.000 euros.

2. Les infraccions lleus, greus i molt greus poden ser sancionades amb la multa corresponent i les sancions accessòries que recull l’article 129.1, lletres d, f i g. En els supòsits de les lletres d i f, per un període màxim de tres anys per al cas de les infraccions greus i de cinc anys per al de les molt greus.

Article 135

Sancions en matèria d’activitats subaquàtiques professionals

1. Les infraccions regulades en aquesta Llei en matèria d’activitats subaquàtiques professionals se sancionen, segons el caràcter, d’acord amb els criteris següents:

1. Les infraccions lleus se sancionen amb amonestació o multa de 60 a 300 euros.
2. Les infraccions greus, amb multa de 301 a 20.000 euros.
3. Les infraccions molt greus, amb multa de 20.001 a 60.000 euros.

2. Les infraccions greus i molt greus poden ser sancionades amb la multa corresponent i les sancions accessòries que recull l’article 129.1, lletres c, d i e, per un període màxim de tres anys per al cas de les infraccions greus i de cinc anys per al de les molt greus.

Article 136

Sancions en matèria d’ordenació del sector i comercialització

Les infraccions regulades en aquesta Llei en matèria d’ordenació del sector i comercialització se sancionen, segons el caràcter, d’acord amb el que preveu la legislació estatal vigent.

Article 137

Sancions en matèria de conservació de recursos marins

1. Les infraccions regulades en aquesta Llei en matèria de conservació de recursos marins se sancionen, segons el caràcter, d’acord amb els criteris següents:

1. Les infraccions greus, amb multa de 301 a 60.000 euros.
2. Les infraccions molt greus, amb multa de 60.001 a 300.000 euros.

2. Les infraccions previstes en aquest article poden ser sancionades amb la multa corresponent i les sancions accessòries següents:

1. La impossibilitat d’obtenir ajuts, préstecs o subvencions públiques durant un termini màxim de cinc anys.
2. La recuperació, la restitució o l’esmena dels efectes causats per l’actuació.
3. La suspensió de l’activitat o actuació que suposi una infracció en matèria de conservació de recursos marins fins que s’adoptin les mesures que en garanteixin el cessament.

3. Si la persona infractora no du a terme les actuacions previstes en les lletres b i c de l’apartat 2 d’aquest article, s’han d’executar subsidiàriament d’acord amb el que preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

Article 138

Suspensió condicional i remissió de la sanció

1. La persona a qui s’hagi imposat una sanció per la infracció d’aquesta Llei pot sol·licitar que se suspengui condicionalment l’execució de la sanció en el termini d’un mes comptador des que aquesta sigui ferma en via administrativa.

Per sol·licitar la suspensió condicional s’ha de presentar un escrit degudament motivat, dirigit a la persona titular de la conselleria competent en matèria de pesca marítima, ordenació pesquera, marisqueig i aqüicultura, en què es manifesti el compromís d’atenir-se a les condicions que s’estableixin per atorgar-la, a fi de garantir, durant el termini de suspensió, un comportament de respecte de la normativa reguladora de l’activitat pesquera.

La presentació de la sol·licitud determina la suspensió automàtica de l’execució de la sanció fins que es resolgui l’expedient sobre la suspensió condicional.

El termini de suspensió condicional és de nou a setze mesos per a les faltes greus i molt greus, atenent en ambdós casos les circumstàncies de la infracció comesa.

2. Per sol·licitar la suspensió condicional és imprescindible que:

1. La persona infractora no hagi estat sancionada en els últims tres anys ni tingui obert un procediment sancionador per la comissió d’una infracció regulada en aquesta Llei.
2. La quantia de la sanció imposada no excedeixi els 30.000 euros.

3. A l’efecte de la resolució relativa a la suspensió condicional de l’execució, s’ha de concedir audiència a la persona interessada. Així mateix, es poden demanar informes de les entitats associatives del sector afectat i d’altres organismes públics interessats, com també qualsevol altre que es consideri convenient per resoldre sobre la suspensió condicional.

Una vegada que s’hagi acreditat el compliment dels requisits, la persona titular de la conselleria competent pot resoldre concedir o denegar la suspensió condicional de l’execució de la sanció en el termini màxim de sis mesos, comptador des que la sol·licitud ha entrat al registre de la conselleria.

4. Les resolucions que concedeixen o deneguen la suspensió condicional s’han de motivar degudament i notificar a la persona interessada. Si la resolució és desfavorable a la suspensió, la tramitació de l’execució de la sanció imposada ha de continuar. Si és favorable, ha d’expressar les condicions en les quals s’ha de dur a terme la suspensió com també el fet que se suspenen els terminis de prescripció de la sanció que estableix aquesta Llei. El silenci administratiu té efecte desestimatori.

5. Durant el període de suspensió, la persona a la qual s’ha imposat la sanció ha de respectar, com a mínim, les condicions següents:

1. No cometre cap infracció de les tipificades en aquesta Llei.
2. Complir degudament les mesures cautelars imposades i mantingudes, si escau.

6. Si la persona interessada, durant el termini de suspensió fixat, incompleix les obligacions o condicions imposades o és sancionada per altres infraccions pesqueres, l’òrgan competent, havent-li atorgat prèviament audiència, ha de revocar la suspensió condicional de l’execució de la infracció i continuar la tramitació de l’execució de la sanció imposada.

7. Una vegada transcorregut el temps establert en la suspensió, si la persona infractora, amb vista als informes que puguin ser requerits a l’efecte, ha complert les condicions establertes i no ha estat sancionada per altres infraccions pesqueres, la persona titular de la conselleria competent ha de resoldre remetre la sanció imposada sempre que la resolució administrativa sancionadora sigui ferma i no s’hagi dictat una sentència judicial.

Capítol IV

Procediment sancionador

Article 139

Procediment sancionador

La imposició de sancions tipificades en aquesta Llei s’ha d’ajustar al procediment sancionador aprovat pel Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament del procediment a seguir per l’Administració de la Comunitat Autònoma en l’exercici de la potestat sancionadora, i, subsidiàriament, al que estableixen la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i altres disposicions de l’Estat aplicables a aquesta matèria.

 

Article 140

Òrgans competents

1. La competència per resoldre la iniciació del procediment sancionador correspon:

1. En l’àmbit del Govern de les Illes Balears, a l’òrgan directiu del Govern de les Illes Balears competent en matèria de pesca, ordenació del sector pesquer, marisqueig i aqüicultura.
2. En l’àmbit dels consells insulars, als òrgans competents en matèria de pesca que estableixin els reglaments interns respectius.

2. És competent per instruir el procediment el funcionari o la funcionària que hagi designat la persona titular de la competència.

3. En l’àmbit del Govern de les Illes Balears, la competència per imposar sancions correspon:

1. En els casos d’infraccions sancionades amb multes de quantia inferior a 60.000 euros, a l’òrgan directiu titular de la competència en matèria de pesca, ordenació pesquera, aqüicultura i marisqueig.
2. En els casos d’infraccions sancionades amb multes de quantia compresa entre 60.000 i 150.000 euros, a l’òrgan superior titular de la conselleria competent en matèria de pesca, ordenació pesquera, aqüicultura i marisqueig.
3. En els casos d’infraccions sancionades amb multes de quantia superior a 150.000 euros, al Consell de Govern.

4. La competència per imposar sancions accessòries correspon al mateix òrgan al qual competeix imposar la sanció principal.

Article 141

Termini de tramitació

1. El termini per tramitar, resoldre i notificar la resolució sancionadora és d’un any, comptador des de l’adopció de l’acord d’iniciació del procediment sancionador. Aquest termini s’ha de acomplir de conformitat amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

2. Transcorregut aquest termini, tenint en compte les possibles interrupcions del còmput per causes imputables a les persones interessades o per la suspensió del procediment, s’ha de declarar la caducitat del procediment, sense perjudici de l’obertura de un nou expedient en el cas que no hagi prescrit la infracció.

Article 142

Actes d’inspecció

1. Les actes d’inspecció redactades pel personal assenyalat en el títol XI tenen la condició de document públic i gaudeixen d’eficàcia probatòria respecte dels fets que s’hi denunciïn, sens perjudici de les proves que les persones interessades puguin assenyalar o aportar en defensa dels drets i interessos respectius.

2. Les actes han d’expressar les circumstàncies i els fets relacionats amb la infracció presumpta, els mitjans tècnics usats des de terra, embarcacions o aeronaus per comprovar-les i les dades que identifiquin les persones o entitats que intervinguin en la infracció detectada, com també les mesures cautelars adoptades d’acord amb l’article 144 d’aquesta Llei. Sempre que sigui possible, s’ha d’adjuntar a l’acta el material gràfic, sonor, de vídeo o qualsevol altre element objectiu que acrediti la infracció presumpta.

3. En el mateix acte d’aixecament s’ha de lliurar una còpia de l’acta a la persona presumptament infractora. Si això no és possible, s’han de fer constar en l’acta les circumstàncies que ho impedeixen, i la còpia de l’acta s’ha de lliurar posteriorment en notificar la incoació del procediment.

Article 143

Actuacions prèvies

1. L’òrgan competent per iniciar o resoldre el procediment, abans d’adoptar l’acord d’iniciació, pot decidir dur a terme les actuacions prèvies necessàries per determinar si concorren les circumstàncies que en justifiquen la iniciació.

2. Aquestes actuacions s’han d’orientar especialment a determinar, amb la màxima precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la identificació de la persona o de les persones que puguin ser-ne responsables i les circumstàncies rellevants que concorrin en unes i en altres.

3. Si les persones presumptament responsables tenen el domicili en un país estranger, se’ls pot requerir que assenyalin un domicili ubicat a Espanya a l’efecte de la notificació.

4. Si les persones presumptament responsables resideixen a l’estranger o bé resideixen a Espanya però és necessari fer un tràmit a l’estranger, s’ha de fer efectiva la possibilitat d’ampliació de terminis a la qual es refereix l’article 49.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

5. La persona o l’òrgan administratiu que determini l’òrgan competent per a la iniciació o resolució del procediment o, si escau, els òrgans que tenen atribuïdes les funcions de control i inspecció de l’activitat han de dur a terme les actuacions prèvies.

Article 144

Mesures cautelars

1. Per assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure i la bona finalitat del procediment, evitar el manteniment dels efectes de la infracció i garantir la protecció dels recursos marins i altres interessos generals, es poden adoptar les mesures cautelars següents:

1. Decomís dels productes de la pesca, marisqueig i aqüicultura, o dels béns obtinguts, inclosos a aquests efectes l’import econòmic de la venda dels béns o productes decomissats. La resolució ha de contenir la descripció dels productes decomissats.
2. Incautació d’arts, aparells, estris de pesca i marisqueig, vehicles, embarcacions, equips o altres accessoris que hagin estat emprats en la comissió d’infraccions tipificades en aquesta Llei com a greus o molt greus. La Resolució ha de contenir la descripció dels productes confiscats.
3. Constitució de fiança. En el supòsit d’exigència de garantia, aquesta no ha de superar l’import de la sanció que com a màxim podria correspondre per la infracció o les infraccions comeses.
4. Tancament temporal de les instal·lacions i establiments.
5. Suspensió temporal dels títols administratius habilitants.
6. Retenció temporal de la targeta professional nauticopesquera que habilita per a l’exercici de la professió de capità o capitana, o patró o patrona, en un vaixell pesquer.
7. Suspensió temporal de l’activitat o de l’actuació que suposi una infracció en matèria de conservació del medi marí fins que s’adoptin les mesures que en garanteixin el cessament.
8. Retenció o apressament del vaixell.
9. Tornada a port del vaixell.
10. Retenció temporal de la targeta de busseig professional.

2. Aquestes mesures s’han d’adoptar mitjançant una resolució motivada, en què constin, en cada cas concret, la necessitat en funció dels objectius que es pretenguin garantir, i la intensitat i la proporcionalitat pel que fa a les circumstàncies que s’indiquen a continuació, entre d’altres:

1. Naturalesa del possible perjudici causat.
2. Necessitat de garantir l’efectivitat de la resolució sancionadora.
3. Necessitat d’evitar la continuïtat dels efectes dels fets denunciats.
4. Qualsevol altra circumstància d’específica gravetat que justifiqui l’adopció de les mesures esmentades.

3. Una vegada iniciat el procediment sancionador, la persona competent per iniciar-lo pot adoptar mesures cautelars, les quals poden ser alçades o modificades durant la tramitació en virtut de circumstàncies sobrevingudes o que no hagin pogut ser tingudes en compte en el moment d’adoptar-les.

4. Abans d’iniciar el procediment, quan sigui necessari per raons d’urgència o de necessitat, el personal assenyalat en l’article 96 pot adoptar verbalment les mesures cautelars que preveu l’apartat 1, lletres a, b, h, i i j d’aquest article, cas en què ho ha de fer constar a l’acta corresponent. En defecte d’aquesta, s’ha de reflectir a la resolució oportuna i s’ha de motivar per escrit al més aviat possible, en un termini no superior a cinc dies, i es notificarà a les persones interessades. Les mesures cautelars s’han de confirmar, modificar o aixecar en l’acord d’iniciació del procediment, que ha tenir lloc dins dels quinze dies següents a l’adopció d’aquestes, el qual podrà ser objecte del recurs que sigui procedent, en concordança amb l’article 72.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

5. Això no obstant, si la mesura determinada per l’inspector de pesca a l’acta consisteix en la retenció d’un vaixell que, d’acord amb l’article 145 d’aquesta Llei, pugui alliberar-se mitjançant una garantia financera, és necessari confirmar-la al més aviat possible —i, en qualsevol cas, en un termini no superior a cinc dies— en una resolució escrita i motivada de l’autoritat competent en què es fixin l’import o les condicions de la garantia, i notificar-la a la persona interessada.

Aquestes mesures cautelars queden sense efecte si no s’inicia el procediment en el termini esmentat o si l’acord d’iniciació no conté un pronunciament exprés sobre aquestes.

6. Les mesures cautelars adoptades s’extingeixen en dictar la resolució administrativa que exhaureix el procediment sancionador. No obstant això, en la resolució s’han d’adoptar, si escau, les disposicions cautelars necessàries per garantir l’eficàcia d’aquesta mentre no sigui executiva.

Article 145

Destinació dels productes i béns decomissats

1. Els vaixells decomissats s’han d’alliberar sense dilació quan s’hagi constituït prèviament una fiança o una altra garantia financera legalment prevista. L’import de la garantia, que ha de ser fixat per l’òrgan competent mitjançant l’acte administratiu corresponent, no ha de superar l’import de la sanció que pugui correspondre per la infracció o les infraccions comeses. El termini per a la prestació de la fiança és d’un mes des que es fixi, i pot ser prorrogat pel mateix temps per causes justificades. En el cas que no es constitueixi la garantia en el termini establert, el vaixell queda a disposició de l’Administració competent, que pot decidir sobre la seva ubicació i la destinació d’acord amb la legislació vigent.

2. La destinació dels productes decomissats és la següent:

1. Les espècies procedents de la pesca, el marisqueig i l’aqüicultura que tinguin possibilitats de sobreviure s’han de tornar al medi del qual han estat extretes.
2. Si les espècies estan mortes, d’acord amb el volum i les condicions higienicosanitàries, s’han de destinar a:

• Venda a la llotja d’acord amb el sistema utilitzat habitualment en el lloc, sempre que es tracti d’espècies no vedades o de mida o pes reglamentari o que no procedeixin de la pesca recreativa. L’import de la venda s’ha de fer constar a l’expedient.
• Lliurament, per a consum, a un centre benèfic o a altres institucions públiques o privades sense ànim de lucre.
• Destrucció, quan es tracti de quantitats petites o quan no reuneixin els requisits mínims higienicosanitaris.

3. Les arts, els aparells i els estris de pesca i marisqueig, els equips o altres accessoris antireglamentaris decomissats, s’han de destruir tret que tinguin un valor històric o patrimonial, cas en què es poden lliurar a entitats sense ànim de lucre.

4. Les arts, els aparells, els estris de pesca i marisqueig, els vehicles, els equips o qualsevol altre accessori reglamentari decomissat, s’han d’alliberar quan s’hagi constituït prèviament una fiança, l’import de la qual ha de ser fixat per la persona titular de la competència per iniciar l’expedient sancionador i no ha de superar l’import de la sanció que pugui correspondre per la infracció o les infraccions comeses.

5. Si en la resolució de l’expedient s’aprecia la comissió de la infracció, s’ha d’exigir a la persona imputada l’import de les despeses derivades de l’adopció de les mesures descrites.

6. Si en la resolució del procediment sancionador no s’aprecia la comissió de la infracció, s’ha de resoldre la devolució dels productes o béns decomissats o, si escau, del seu valor. Si la persona interessada no es fa càrrec dels mateixos en el termini de sis mesos des que ha estat requerit per fer-ho, es considera que els abandona, i l’Administració competent n’ha de decidir la destinació, una vegada la resolució sigui ferma.

7. Si en la resolució del procediment sancionador s’aprecia la comissió d’una infracció, els objectes decomissats que no siguin susceptibles d’un ús lícit han de ser destruïts. Si són d’ús lícit i la resolució sancionadora no n’ha establert el decomís com a sanció accessòria o mesura cautelar, se n’ha de resoldre la devolució. Si la persona interessada no es fa càrrec dels mateixos en el termini de sis mesos des que ha estat requerida per fer-ho, es considera que els abandona, i l’Administració competent els ha de destruir, vendre en subhasta pública, o bé lliurar-los a entitats sense ànim de lucre o de caràcter benèfic.

8. Totes aquestes actuacions s’ha de fer constar en l’acta.

Article 146

Reconeixement de responsabilitat

1. Quan la sanció en el procediment sancionador tingui caràcter pecuniari i se’n fixi la quantia, en l’acord d’iniciació o en la proposta de resolució, el fet que en qualsevol moment anterior a la resolució el presumpte responsable reconegui la responsabilitat i estigui conforme amb la sanció determina l’acabament del procediment.

En aquest cas, la resolució del procediment sancionador ha de recollir una reducció del trenta per cent sobre l’import de la sanció proposada, sempre que l’abonament s’efectuï en període voluntari.

2. L’apartat anterior no és aplicable quan la persona infractora incorri en el supòsit de reincidència previst en aquesta Llei.

Disposició addicional primera

Xarxa Balear d’Àrees Marines Protegides

Integren la Xarxa Balear d’Àrees Marines Protegides:

1. Les reserves marines següents:

— Del Nord de Menorca

— Dels Freus d’Eivissa i Formentera

— De la Badia de Palma

— De Migjorn de Mallorca

— De les Illes Malgrats

— De l’Illa del Toro

— Del Llevant de Mallorca

2. El àmbits marins dels espais naturals protegits següents:

— Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera

— Les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent

— El parc natural de s’Albufera des Grau

— El parc natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera

Disposició addicional segona

Tinença il·legal d’espècies

La tinença il·legal d’espècies prohibides o de mida o pes inferior al que estableix el reglament en mercats, botigues, magatzems, establiments o qualsevol altre lloc, contenidor o objecte de característiques anàlogues, o de manera ambulant en qualsevol lloc, es considera possessió amb finalitats de comercialització o venda, excepte que es presenti una prova en contra.

Disposició addicional tercera

Pesca de litoral i pesca marítima recreativa

1. A fi de fer efectiva la competència exclusiva de pesca marítima en les aigües de les Illes Balears a què fa referència l’article 30.50 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, se n’ha de definir l’abast  i s’han d’establir vies de col·laboració amb l’Estat per implantar una actuació administrativa unificada dins l’àmbit de la pesca marítima de litoral que tingui per objecte una major eficàcia de les actuacions públiques.

2. Així mateix, el Govern de les Illes Balears i els consells insulars poden establir convenis de col·laboració o convenis d’encàrrec de gestió amb l’objecte de garantir l’acompliment de les mesures de protecció, conservació i millora dels recursos pesquers dins l’àmbit de les competències pròpies.

Disposició addicional quarta

Creació de registres

Es creen els registres oficials de les Illes Balears següents:

• Registre de Llicències de Pesca Recreativa
• Registre d’Inspeccions i Infraccions en les matèries que preveu aquesta Llei
• Registre de Gestió de Titulacions Pesqueres
• Registre de Punts per a Arts de Parada
• Registre de Captures dels Campionats de Pesca Recreativa
• Registre de Confraries de Pescadors i les seves Federacions
• Registre General de l’Activitat Subaquàtica Professional
• Registre de Professionals del Sector Pesquer
• Cens d’Embarcacions Pesqueres amb port base a les Illes Balears

Disposició transitòria única

Aplicació de la legislació més favorable

A la persona que, abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, cometi presumptament alguna de les infraccions que s’hi preveuen, se li ha d’aplicar la sanció més favorable.

Disposició derogatòria única

Queden derogades totes les disposicions amb el mateix rang que aquesta Llei o amb rang inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei, i expressament l’article 20 de la Llei 14/1998, de 23 de desembre, de diverses mesures tributàries i administratives; l’article 34 de la Llei 8/2004, de 23 desembre, de mesures tributàries, administratives i de funció pública; el Decret 17/1986, de 27 de febrer, pel qual es regula la inspecció en matèria de pesca marítima, competència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el Decret 59/1989, d’11 de maig, sobre el procediment sancionador en matèria de pesca i cultius marins.

Disposició final primera

Desplegament reglamentari

S’autoritza el Govern de les Illes Balears i la conselleria competent del Govern de les Illes Balears en la matèria per dictar les disposicions que siguin necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquesta Llei.

Disposició final segona

Actualització de l’import de les sancions

Es faculta el Govern de les Illes Balears per actualitzar, per decret, l’import de les sancions previstes en aquesta Llei.

Disposició final tercera

Aquesta Llei entra en vigor vint dies després que s’hagi publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 8 de març de 2013.

                                                                                                                                        El vicepresident

                                                                                     (per suplència art. 2 Decret 10/2011, de 18 de juny, del president de les Illes Balears)

                                                                                                                                  José Ignacio Aguiló Fuster.

           El conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori

                             Gabriel Company Bauzá.