BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Informació sobre la tramitació al Parlament de les Illes Balears (participaciociutadana@parlamentib.es) del Projecte de llei de coordinació de les policies locals de les Illes Balears (RGE núm. 2473/13).

Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 20 de març d’enguany, va acordar d’admetre a tràmit el Projecte de llei de les policies locals de les Illes Balears (RGE núm. 2473/13), per tal de fer efectiu l’article 117.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.

Palma, 21 de març de 2013.

La presidenta del Parlament de les Illes Balears:

 

Margalida Durán i Cladera.

 

PROJECTE DE LLEI DE COORDINACIÓ DE LES POLICIES LOCALS DE LES ILLES BALEARS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

La Constitució espanyola, en l’article 149.1.29a, reserva la competència exclusiva sobre seguretat pública a l’Estat, mentre que en l’article 148.1.22a atribueix a les comunitats autònomes la competència sobre la coordinació i la resta de facultats en relació amb les policies locals.

L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en l’article 30.19 reserva a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la coordinació i altres facultats en relació amb les policies locals, en els termes que estableixi una llei orgànica.

La Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, regula, entre altres qüestions, diversos aspectes fonamentals relatius als principis bàsics d’actuació, a l’organització i a les funcions de les policies locals, que constitueixen el marc d’actuació de la comunitat autònoma en aquesta matèria.

En l’exercici de la competència exclusiva esmentada, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears va dictar la Llei 6/2005, de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, que va suposar un avenç en aquesta matèria, atès que representava una garantia per als ajuntaments de les Illes Balears per a un exercici adequat de les seves competències i una més bona prestació de serveis als ciutadans. Aquesta Llei va ser modificada mitjançant la Llei 7/2008, de 5 de juny, i ha estat objecte de desplegament normatiu mitjançant el Decret 67/2007, de 7 de juny, pel qual s’aprova el Reglament marc de mesures urgents de les policies locals de les Illes Balears.

La Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, assenyala en el preàmbul que la seguretat pública constitueix una competència difícil de parcel·lar, per tal com no permet delimitacions, amb el rigor i la precisió admissibles en altres matèries. En aquest sentit, la seguretat pública es considera un terreny de trobada de les diferents esferes de competències de totes les administracions públiques —encara que l’article 149.1 de la Constitució enumeri en l’apartat 29 les competències exclusives de l’Estat i les matisacions i els condicionaments amb què la configura el text constitucional. Per tant, com que la seguretat pública és una matèria compartible per tots els poders públics, amb estatuts i responsabilitats diferenciats, la realitat emergent demana que en l’àmbit de les competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es revisin i millorin els objectius bàsics de coordinació de les policies locals, de manera que suposi un avenç i una millora perceptible en aquesta matèria. La formació i el perfeccionament dels membres dels cossos de policia local i dels policies auxiliars han estat fins avui els objectius bàsics dels criteris de coordinació. Cal, doncs, revisar i regular novament aquests objectius bàsics per tal que, sense deixar de banda una part tan important com és la formació i l’especialització dels policies locals, s’orientin i possibilitin l’avenç cap a la integració dels cossos de policia local de les Illes Balears en un projecte comú de seguretat pública. Aquest projecte, amb respecte a l’autonomia municipal, ha de permetre l’homogeneïtzació de mitjans, recursos tècnics i estatutaris, i també l’actuació envers la unificació de criteris i les accions harmonitzades que ajudin en el disseny de polítiques comunes de seguretat que potenciïn el suport i la col·laboració interpolicial, l’impuls de la prevenció davant fets rellevants, l’anàlisi de les actuacions o la planificació de futurs objectius.

En aquest sentit, la nova Llei de coordinació incorpora el marc pel qual es poden associar els municipis per a la prestació de serveis conjunts de policia local, de conformitat amb el que disposa la normativa estatal, i dóna rang de llei als consells de coordinació de policies locals com a òrgans col·legiats de consulta i assessorament en l’exercici de la competència autonòmica de coordinació.

La Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, així com la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, han posat de manifest la necessitat de modificar el sistema d’accés a la funció pública dels policies locals dels municipis de les Illes Balears, amb plena cobertura dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat, que tindran la seva manifestació en la modificació legislativa de la Llei de coordinació de les policies locals, i instaurar el concurs oposició com el procediment que s’ha d’aplicar en el sistema d’accés a la funció pública en la policia local i en els sistemes de promoció.

El dret constitucional que tenen tots els ciutadans i visitants de les Illes Balears de conviure en pau i llibertat, com també la missió concreta de les forces i cossos de seguretat de protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i garantir la seguretat ciutadana, són arguments que avalen suficientment la necessitat d’adoptar les mesures per tal de garantir la prestació dels serveis bàsics que les diferents administracions públiques presten als ciutadans, i en aquest sentit, la seguretat pública, sens dubte, hi està inclosa.

Les policies locals de les Illes Balears, membres de les forces i cossos de seguretat, segons regula la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, al llarg dels darrers anys i gràcies a l’esforç dels seus responsables polítics i tècnics destaquen per haver-se convertit en un element indispensable d’importància rellevant per col·laborar amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat en el manteniment de la seguretat pública a les nostres illes.

La inestabilitat laboral d’un elevat nombre d’agents de policia local, incloent-hi els policies turístics; la necessitat de finançament dels ajuntaments per poder assolir els seus objectius en aquest sentit, i, finalment i prioritàriament, l’interès general vist des de la perspectiva de la col·laboració per garantir la seguretat dels nostres ciutadans i visitants obliguen a donar solucions estables amb una perspectiva sistèmica i a preveure diferents accions orientades cap a un objectiu global que aporti solucions reals, efectives i estables.

En aquest sentit, cal fer una passa urgent que permeti avançar, i són els ajuntaments —en l’exercici de l’autonomia municipal— l’única administració pública legitimada per dur a terme els corresponents processos selectius. Per això, en matèria de coordinació de policies locals, té una importància cabdal aportar solucions que, en primer lloc, s’ajustin a la legislació vigent alhora que generin confiança als responsables municipals. D’una banda, el concurs oposició, amb un període raonable de pràctiques com a culminació del procés de selecció, que permeti tant als aspirants com als ajuntaments la incorporació estable a les plantilles orgàniques de les policies locals, amb el perfil més idoni per exercir unes funcions de tanta transcendència com les de policia local, i, d’altra banda, i sense que suposi la desaparició del sistema de selecció per mobilitat, el fet de permetre als ajuntaments la decisió del percentatge de reserva de places per aquest sistema es consideren les accions més idònies per generar aquesta confiança necessària als ajuntaments i això suposarà una transcendent i decidida acció orientada cap a la millora de la coordinació de les policies locals i la seguretat ciutadana.

Així mateix, s’ha millorat el sistema de promoció dins els cossos de policia local, dotant els ajuntaments de més competències a l’hora de fer les convocatòries corresponents i orientant-lo cap a una millora de la qualitat professional dels comandaments policials.

Per tal de garantir un ús correcte de l’arma reglamentària i prevenir i evitar possibles complicacions derivades de situacions que, fins avui, oferien a vegades solucions difícils, es fa una referència especial, que haurà de ser desplegada reglamentàriament, al procediment administratiu per a la retirada de l’armament reglamentari quan es donin circumstàncies de perillositat derivades d’una inestabilitat emocional o alteració psíquica de l’agent, la negligència o la imperícia greu evidenciada o la no-superació de les proves reglamentàries per a l’ús de l’armament.

El reingrés al servei actiu dels funcionaris de carrera de les policies locals que es trobin en situació administrativa de serveis especials o en altres administracions públiques, en excedència o per suspensió de funcions, obliga, per tal de garantir una reincorporació eficaç, a la revisió dels requisits de l’agent i, en determinades circumstàncies, a la realització d’un reciclatge que permeti la prestació d’un servei millor al ciutadà amb totes les garanties possibles.

Finalment, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, fa referència a l’harmonització estatutària entre tots els col·lectius que s’ocupen de la seguretat. Per tant, en aquesta línia, salvant les peculiaritats i els condicionaments d’adaptació a les policies locals, es regula la segona activitat i el règim disciplinari dels policies locals en consonància amb la normativa legalment establerta per al Cos Nacional de Policia.

II

Aquesta Llei s’estructura en set títols, dues disposicions addicionals, vuit disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.

El títol I recull els principis generals i inclou l’objecte, l’àmbit d’aplicació i els objectius bàsics dels criteris de coordinació, entre els quals destaca la integració dels cossos de policia local en un projecte comú de seguretat pública, tenint en compte les singularitats del territori de cada illa.

El títol II regula els cossos de policia local, que són definits com a instituts armats de naturalesa civil, amb estructura i organització jerarquitzada sota la prefectura superior i dependència directa del batle o batlessa respectiu; n’estableix les funcions, amb una remissió a la Llei de forces i cossos de seguretat. Com a novetat important se suprimeix la figura del policia auxiliar.

El títol III regula la coordinació de les policies locals a les Illes Balears i assenyala les funcions dels diferents òrgans de coordinació. La Llei recull els òrgans ja existents i incorpora els consells de coordinació de les policies locals amb funcions de consulta i assessorament.

El títol IV regula l’estructura i el règim de funcionament dels cossos de policia local. Aquest títol es divideix en dos capítols.

El capítol I regula l’estructura d’aquests cossos, que serà en grups, subgrups, escales i categories, tot això sens perjudici de la possibilitat que s’atorga als municipis de crear les especialitats que considerin oportunes per a cada categoria partint de les seves pròpies peculiaritats d’organització i funcionament.

En relació amb la prefectura del cos de policia local, la designació correspon al batle o batlessa per lliure designació, però s’amplien les opcions per tal de resoldre els problemes que es plantegen en els ajuntaments de plantilles reduïdes.

El capítol II regula el règim de funcionament amb disposicions relatives als principis d’actuació, l’armament, el carnet professional i la uniformitat, sens perjudici del desenvolupament reglamentari d’aquestes matèries.

El títol V regula la formació, la selecció, la mobilitat, la permuta i el reingrés i s’estructura en sis capítols. En aquest títol s’introdueixen novetats importants en relació amb la legislació anterior.

En el capítol I, relatiu a la formació, es regula tant la formació de l’Escola Balear d’Administració Pública com la formació externa que duguin a terme els mateixos municipis o altres entitats i es preveu un règim d’homologacions, sens perjudici del seu posterior desplegament reglamentari.

El capítol II regula la selecció, distingint, d’una banda, els sistemes d’accés a les diferents categories dels cossos de policia local, que són el torn lliure i la promoció, amb les variants interna i externa, i, de l’altra, el sistema de selecció, que sempre serà el de concurs oposició. Igualment es regula de manera detallada la promoció interna i externa.

Es preveu que els municipis puguin subscriure convenis amb altres municipis quan, per circumstàncies especials o per causes extraordinàries, tenguin sobrecàrrega de serveis policials en determinades èpoques de l’any que no requereixin augment permanent de plantilla.

Per tal de facilitar la gestió de les plantilles de les policies locals, es preveu la creació de borses de treball per part dels ajuntaments per proveir llocs de treball de manera urgent i temporal en les diferents categories dels cossos de policia local. En el cas que la borsa s’hagi exhaurit o tengui una antiguitat superior a dos anys, l’ajuntament podrà convocar-ne una de nova o bé acudir a la borsa de la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals, si n’hi ha.

El capítol III regula la provisió de llocs de treball i estableix com a sistemes de provisió el concurs i la lliure designació, i especifica que el concurs pot ser de mèrits o específic.

El capítol IV regula la mobilitat, que, en relació amb la legislació anterior, s’elimina com a sistema d’accés, atès que aquesta és una forma de proveir llocs de treball i, com a tal, es regula en la present Llei.

El capítol V regula la permuta de destinacions entre els membres dels cossos de policia local en actiu que serveixin en diferents corporacions locals, sempre que es compleixin els requisits prevists en aquesta Llei. Aquesta permuta ha de ser autoritzada pel batle o batlessa, amb l’informe previ dels caps o de les caps respectius.

El capítol VI, relatiu al reingrés en el servei actiu, suposa una novetat en relació amb la legislació anterior i pretén solucionar els problemes plantejats en aquests supòsits exigint, en determinades situacions, cursos de reciclatge o avaluació de continguts bàsics sobre normativa actualitzada.

El títol VI desenvolupa el règim estatutari dels membres dels cossos de policia local i dels policies dels ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local, i es divideix en tres capítols.

El capítol I estableix els principis generals i determina els drets i deures dels membres dels cossos de policia local i dels policies dels ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local. Respecte dels drets, distingeix entre drets col·lectius i drets individuals. En aplicació de la legislació estatal vigent, els i les membres dels cossos de policia local, com també els i les policies dels ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local tenen prohibit l’exercici del dret de vaga i de qualsevol altra acció substitutiva o concertada que pugui alterar el funcionament normal dels serveis.

El capítol II regula la segona activitat, matèria en què es preveuen novetats en relació amb la legislació vigent. La segona activitat es defineix com la modalitat de la situació administrativa de servei actiu dels funcionaris dels cossos de policia local i dels policies dels ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local que té per objecte fonamental garantir una adequada aptitud psicofísica per prestar els serveis amb eficàcia.

La regla general és que serà sense destinació, tret que la causa de pas a la segona activitat sigui la insuficiència de les aptituds psicofísiques per desenvolupar la funció policial.

Es preveuen tres causes per passar a aquesta situació, que són per raó d’edat, per petició de la persona interessada i per insuficiència de les aptituds psicofísiques per desenvolupar la funció policial.

Igualment, es regulen les retribucions que han de percebre els policies locals que passin a aquesta situació.

Per tal de facilitar l’organització de les seves plantilles i garantir la prestació adequada dels seus serveis, els ajuntaments han de fixar, abans del dia 31 de desembre de cada any, el nombre màxim de funcionaris del cos de policia local, per categories, que s’autoritza que passin a la situació de segona activitat de forma voluntària.

El capítol III regula la jubilació i es fixa l’edat de jubilació a 65 anys, d’acord amb el que estableix la legislació de forces i cossos de seguretat.

El títol VII estableix el règim disciplinari i es divideix en quatre capítols.

El capítol I estableix els principis generals.

El capítol II recull les infraccions, que classifica com a molt greus, greus i lleus, les sancions i els seus criteris de gradació, i, finalment, determina a qui correspon la potestat sancionadora.

El capítol III regula l’extinció de la responsabilitat disciplinària, la prescripció de les infraccions i de les sancions.

El capítol IV regula de manera detallada els procediments disciplinaris i estableix tot un seguit de garanties per als presumptes infractors i fixa tots els possibles actes d’instrucció, ordenació, resolució i execució del procediment sancionador.

TÍTOL I

PRINCIPIS GENERALS

Article 1

Objecte

L’objecte d’aquesta Llei és establir els criteris bàsics per coordinar l’actuació de les policies locals en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sens perjudici de la seva dependència de les autoritats municipals, de conformitat amb el que preveuen l’article 30.19 de l’Estatut d’autonomia i l’article 39 de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat.

Article 2

Àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei és aplicable als cossos de policia local dels diferents municipis d’aquesta comunitat i al seu personal.

2. En els municipis on no hi hagi cos de policia local, la coordinació s’estén als policies locals que formin part de la plantilla de l’ajuntament.

3. Aquesta Llei també és aplicable al personal nomenat funcionari en pràctiques.

Article 3

Objectius bàsics dels criteris de coordinació

La formació i el perfeccionament dels membres dels cossos de policia local i la seva integració en un projecte comú de seguretat pública, atenent en general les singularitats del territori de cada illa de la comunitat autònoma i en particular les de cada localitat, constitueixen un objectiu bàsic en l’establiment dels criteris de coordinació.

TÍTOL II

COSSOS DE POLICIA LOCAL

Article 4

Denominació i naturalesa jurídica

1. Els cossos de policia local són instituts armats de naturalesa civil, amb estructura i organització jerarquitzada sota la prefectura superior i dependència directa del batle o batlessa respectiu. En cada municipi s’integren en un cos propi i únic amb la denominació genèrica de cos de policia local, i les seves dependències amb la denominació de prefectura de la policia local, sens perjudici de l’organització interna que adopti cada ajuntament.

2. El comandament immediat i operatiu correspon a la persona que exerceixi la prefectura del cos.

3. En l’exercici de les seves funcions, els membres dels cossos de policia local i els policies dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local tenen el caràcter d’agents de l’autoritat i han de posseir la condició de funcionaris.

Article 5

Funcions dels cossos de policia local

Són funcions dels cossos de policia local i dels policies dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local les que indica l’article 53 de la Llei de forces i cossos de seguretat. Aquestes funcions no es poden exercir mitjançant sistemes de gestió indirecta.

Article 6

Àmbit territorial d’actuació

1. Els cossos de policia local han d’actuar en l’àmbit territorial dels seus municipis. No obstant això, els seus membres poden actuar fora del seu terme municipal quan siguin requerits per l’autoritat competent en situacions d’emergència i amb l’autorització prèvia dels batles o batlesses respectius. En aquests casos han d’actuar sota la dependència del batle o batlessa del municipi que els hagi requerit i sota el comandament del cap del cos d’aquest municipi, sens perjudici de les tasques de coordinació que corresponguin a la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals i emergències.

2. Quan exerceixin funcions de protecció d’autoritats de les corporacions locals, poden actuar fora del terme municipal respectiu amb autorització del Ministeri de l’Interior.

Article 7

Creació de cossos de policia local

1. Els municipis de la comunitat autònoma de les Illes Balears poden crear cossos de policia local propis, sempre que ho considerin oportú en funció de les seves necessitats, d’acord amb el que preveuen la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat, la Llei reguladora de les bases del règim local, aquesta Llei i altres disposicions que hi siguin aplicables, i han de disposar dels mitjans humans i materials necessaris per garantir la prestació de les seves funcions de manera permanent.

La creació del cos de policia local correspon al ple de la corporació, que en el cas dels municipis amb població igual o inferior a 5.000 habitants requereix l’informe previ no vinculant de la Comissió de Coordinació de Policies Locals.

2. En els municipis on no hi hagi cos de policia local, les funcions pròpies d’aquest cos les han d’exercir els policies que formin part de la plantilla de l’ajuntament.

3. La creació del cos de policia local corresponent és preceptiva en els casos en què la població municipal sigui superior a 5.000 habitants o quan el nombre d’efectius que exerceixi les funcions previstes en l’apartat anterior sigui superior a tres.

4. Els municipis que tenguin cos de policia local d’acord amb els criteris anteriors no el poden dissoldre si la població descendeix de 5.000 habitants.

Article 8

Associacions de municipis en matèria de policia local

1. Els municipis limítrofs que no disposin separadament de recursos suficients per prestar els serveis de policia local poden associar-se per a l’execució de les funcions assignades a aquesta policia, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat.

2. La competència per autoritzar l’associació per a la prestació de serveis de policia local correspon al conseller o a la consellera competent en matèria de coordinació de policies locals, mitjançant una resolució, i requereix, a més dels requisits determinats per la legislació vigent, un informe previ de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears.

3. En tot cas, per autoritzar l’associació en la prestació de serveis de policia local, els ajuntaments interessats, a més de complir els requisits establerts legalment i disposar de les autoritzacions pertinents d’acord amb la disposició addicional cinquena de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, han de pertànyer a un dels consells de coordinació de les policies locals, en la forma que determina el capítol III del títol III d’aquesta Llei.

4. L’exercici de les funcions de coordinació operativa dels serveis associats de policia local correspondrà al batle o batlessa del municipi que es determini en l’acord de col·laboració per a la prestació conjunta dels serveis de policia local.

5. En l’exercici de les funcions de coordinació operativa, el conseller o la consellera competent en matèria de coordinació de policies locals ha d’assumir la direcció de l’eventual cooperació entre els serveis de policia associats, en els supòsits que assenyala l’article 10.1.n) d’aquesta Llei, respectant el principi d’autonomia municipal.

TÍTOL III

LA COORDINACIÓ DE LES POLICIES LOCALS A LES ILLES BALEARS

 

Capítol I

Principis generals

Article 9

Concepte

Als efectes d’aquesta Llei, la coordinació té com a objectiu determinar els criteris necessaris per a una adequació millor de la formació, l’organització, la dotació i l’actuació de les policies locals al sistema i les finalitats generals de la seguretat pública, dins les comeses que tenen legalment assignades, com també fixar els mitjans per a l’homogeneïtzació personal, tècnica i material, amb l’objectiu d’aconseguir una acció que en millori la professionalitat i eficàcia, sens perjudici de l’autonomia municipal.

Article 10

Funcions de coordinació

1. La coordinació de l’actuació de les policies locals en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears comprèn l’exercici de les funcions següents:

1. L’establiment de les normes marc a les quals s’han d’ajustar l’estructura, l’organització i el funcionament dels cossos de policia local, i a les quals s’han d’ajustar els reglaments de policia local que aprovin les corporacions locals respectives.
2. La fixació de les bases i els criteris uniformes per a la formació, la selecció, la promoció i la mobilitat del personal de les policies locals, incloent-hi els nivells educatius exigibles per a cada categoria professional.
3. La formació professional dels membres dels cossos de policia local.
4. La determinació del règim de drets i deures i el règim disciplinari dels cossos de policia local.
5. La regulació dels sistemes d’homogeneïtzació i homologació de la uniformitat, equips i mitjans tècnics d’actuació, defensa, vehicles, comunicacions i altres recursos materials, com també en matèria d’estadística i administració.
6. L’impuls d’un règim retributiu que estableixi l’especificitat, la peculiaritat i altres circumstàncies que defineixen la funció policial.
7. L’organització d’un sistema d’intercomunicacions policials que permeti la màxima eficàcia en les actuacions en matèria de seguretat i prevenció i afavoreixi els canals de comunicació entre totes les forces i cossos de seguretat que actuen a les Illes.
8. La informació i l’assessorament a les entitats locals en matèria de policia local.
9. La creació del marc en el qual s’haurà de desenvolupar el suport i la col·laboració interpolicial en matèria d’informació, actuacions conjuntes i prestacions recíproques de caràcter temporal i extraordinari.
10. L’establiment d’una xarxa de transmissions que enllaci els diferents cossos de policia local en un centre de coordinació.
11. L’establiment dels mitjans necessaris per garantir les funcions establertes en aquesta Llei i en les seves disposicions reglamentàries.
12. L’establiment d’un sistema d’informació recíproca entre els diversos cossos de policia local a través de la creació d’una base de dades comuna relativa a les seves funcions, a la qual podran tenir accés tots els municipis mitjançant sistemes informàtics.
13. L’establiment d’un sistema bibliogràfic, documental i d’informació legislativa, amb atenció preferent a l’Administració municipal i la seva policia local.
14. La direcció de la cooperació eventual entre les diferents administracions públiques a fi d’atendre necessitats temporals o extraordinàries.
15. L’impuls de la coordinació de les actuacions dels municipis de la comunitat autònoma en matèria de trànsit i seguretat viària.
16. Les altres que estableixi aquesta Llei.

2. Les funcions anteriors s’han d’exercir, en tot cas, respectant les competències pròpies de les autoritats locals.

Article 11

Òrgans de coordinació

1. En l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears exerceixen les funcions indicades en matèria de coordinació:

1. El Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2. La conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals.
3. La Comissió de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears.
4. Els consells de coordinació de les policies locals.

2. Sens perjudici de l’existència dels òrgans esmentats, se’n poden constituir altres de caràcter assessor, de preparació o execució dels treballs que aquests òrgans els encomanin.

Article 12

Funcions de la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals

Les funcions en matèria de coordinació de les policies locals previstes en aquesta Llei que no suposin l’exercici de la potestat reglamentària, les ha d’exercitar directament la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals, amb el respecte a les competències que corresponguin als municipis.

Article 13

Registre de les Policies Locals

És l’instrument a disposició de la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals per garantir el compliment de les funcions de coordinació desplegades en aquesta Llei i en el qual han d’estar inscrits, en els termes que es determinin per reglament, els cossos de policia local i tots els seus membres, així com els policies dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local.

Capítol II

La Comissió de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears

Article 14

Naturalesa

1. La Comissió de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears és l’òrgan de consulta i participació en la matèria que preveu aquesta Llei i que s’adscriu a la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals.

2. L’organització interna i les normes de funcionament de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals s’han de determinar en un reglament intern que ha d’aprovar el Ple de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears.

Article 15

Composició

1. La Comissió de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears està integrada pels membres següents:

a. El president o presidenta, que ha de ser el conseller o consellera competent en matèria de coordinació de policies locals.

b. El president o presidenta pot nomenar fins a dos vicepresidents o vicepresidentes, que han de ser directors o directores generals o alts càrrecs.

c. Vint-i-quatre vocals, dels quals n’hi ha d’haver:

• Quatre en representació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, designats pel president o presidenta.
• Quatre en representació dels consells insulars, un a proposta de cada consell.
• Un en representació de l’Ajuntament de Palma.
• Un en representació de cada consell de coordinació.
• Un en representació de la Delegació del Govern.
• Quatre en representació dels sindicats que tenguin la consideració de més representatius en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
• Dos caps dels cossos de policia local proposats per les associacions professionals més representatives d’àmbit autonòmic, un en representació dels municipis de més de 20.000 habitants i l’altre de la resta de municipis.

d. El secretari o la secretària, que ha de ser un funcionari o funcionària del subgrup A1 adscrit a la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals a proposta del president o presidenta, que actua amb veu però sense vot.

2. La designació dels representants de cada consell de coordinació, l’han de dur a terme cadascun dels consells de coordinació.

3. El nomenament dels vocals de les entitats municipals, insulars i sindicals i dels caps de policia, sens perjudici que es pugui proposar que se’n substitueixin els vocals respectius, s’ha de renovar després de la realització dels processos electorals corresponents.

4. Poden assistir a les reunions de la Comissió assessors amb veu però sense vot designats pel president, a iniciativa pròpia o a proposta de qualque altre membre de la Comissió. En tot cas, el nombre d’assessors no pot ser superior a un per vocal.

5. La Comissió de Coordinació de Policies Locals ha de designar una comissió tècnica assessora amb funcions de preparació i estudi previ de les matèries que hagin de ser tractades. La composició i el règim de funcionament han de ser desplegats per un reglament intern aprovat pel Ple de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears.

Article 16

Funcions

1. Són funcions de la Comissió de Coordinació de Policies Locals les següents:

1. Informar sobre els projectes de disposicions generals que es dictin en desplegament de les previsions en matèria de coordinació d’aquesta Llei i les que estableixin en matèria de policia local els ajuntaments respectius.
2. Proposar als òrgans competents en matèria de policia local de les diferents administracions públiques l’adopció de les mesures que considerin oportunes per millorar la prestació dels serveis policials i l’homogeneïtzació dels seus mitjans humans i materials.
3. Informar sobre la programació de la formació dels membres dels cossos de policia local que elabori l’Escola Balear d’Administració Pública.
4. Exercir les funcions de mediació i arbitratge, d’acord amb el que preveu la normativa aplicable, en els conflictes entre cossos de policia local i els conflictes interns de cada cos de caràcter professional, quan ho sol·licitin, de comú acord, l’ajuntament afectat i la junta o els delegats de personal.
5. Qualssevol altres funcions que li atribueixin aquesta Llei o altres disposicions vigents en aquesta matèria.

2. L’exercici de les funcions previstes anteriorment té un caràcter no vinculant per als òrgans de resolució, excepte en els casos en què la legislació aplicable ho prevegi expressament.

Capítol III

Els consells de coordinació de les policies locals

Article 17

Naturalesa

1. Els consells de coordinació de les policies locals són òrgans col·legiats de consulta i assessorament en l’exercici de la competència autonòmica de coordinació de les policies locals i es poden constituir en l’àmbit dels municipis de les Illes Balears en àrees territorials amb problemàtiques comunes de seguretat pública.

2. Els consells de coordinació, en el marc del règim jurídic que preveu aquesta Llei, s’han d’ajustar a les seves normes internes de funcionament; a les normes dels òrgans col·legiats que regula el capítol II del títol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i a les peculiaritats organitzatives dels òrgans col·legiats que conté la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 18

Composició

1. Cada consell de coordinació de les policies locals ha d’estar integrat pels membres següents:

1. El president o presidenta, que ha de ser el conseller o consellera competent en matèria de coordinació de les policies locals.
2. El vicepresident o vicepresidenta, que ha de ser el director o directora general competent en matèria de coordinació de les policies locals.
3. Els vocals, que han de ser:

• Els titulars de les batlies o els titulars de les regidories en qui deleguin, en representació dels ajuntaments dels municipis que s’integrin en el consell de coordinació de les policies locals.
• Els caps de policia local o policies en qui deleguin, en representació de les policies locals dels municipis que s’integrin en el consell de coordinació de les policies locals, i que han de ser nomenats mitjançant un decret de batlia de l’ajuntament corresponent.
• Dos vocals en representació de la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals i un vocal en representació de la conselleria competent en matèria de formació de policies locals, nomenats per resolució del conseller o consellera respectiu.
• En el supòsit que el consell de coordinació tengui un àmbit territorial que inclogui tots els municipis d’una illa, aquest podrà tenir un vocal en representació del seu consell insular.

2. El nomenament dels vocals representants de les entitats locals i dels caps de policia, sens perjudici que puguin ser substituïts mitjançant un decret de les batlies pertinents, s’ha de renovar després dels processos electorals corresponents.

3. Amb la finalitat d’afrontar i resoldre la problemàtica tècnica que es pugui derivar del desenvolupament dels acords adoptats en les sessions dels consells, es poden constituir unes comissions tècniques formades pels caps de la policia local dels municipis que s’integrin dins un determinat consell de coordinació de les policies locals o pels policies en qui deleguin, a les quals s’ha d’integrar un representant de l’Escola Balear d’Administració Pública, si tracta de temes de formació. Aquestes comissions han de ser coordinades pels representants de la conselleria competent en matèria de coordinació de les policies locals en els consells de coordinació.

4. El president o la presidenta del consell de coordinació de les policies locals pot convidar a les sessions del consell i de les comissions tècniques, amb veu i sense vot, aquelles persones la intervenció de les quals es consideri convenient, en funció dels punts inclosos en l’ordre del dia i per raó dels seus coneixements, preparació, prestigi o altres circumstàncies.

Article 19

Funcions

En matèria de coordinació de policies locals, els consells de coordinació de les policies locals tenen la funció de resoldre consultes no preceptives i d’assessorament facultatiu sobre:

1. El disseny de polítiques comunes de seguretat per afavorir el suport i la col·laboració interpolicial entre els municipis que integren el corresponent consell de coordinació.
2. La previsió de les mesures que s’han d’adoptar davant fets rellevants per a la seguretat en els termes municipals que s’hagin integrat en el consell de coordinació.
3. L’anàlisi posterior d’actuacions conjuntes i dels fets que les hagin motivat.
4. L’establiment d’un sistema d’intercomunicació policial que permeti una coordinació adequada entre els cossos de policia.
5. La creació d’un sistema d’informació recíproca entre els cossos de policia.
6. La determinació de la direcció eventual de les actuacions conjuntes amb la finalitat d’atendre necessitats en situacions d’emergència o extraordinàries.
7. Altres millores en matèria de coordinació de les policies locals.
8. La detecció de necessitats formatives específiques.

L’exercici d’aquestes funcions previstes té un caràcter no vinculant per als òrgans de resolució, excepte que hi hagi una disposició expressa en contra.

TÍTOL IV

ESTRUCTURA I RÈGIM DE FUNCIONAMENT

 

Capítol I

Estructura bàsica

Article 20

Estructura dels cossos de policia local

1. Els cossos de policia local de les Illes Balears s’estructuren jeràrquicament en els grups, subgrups, escales i categories següents:

 

Grup	Escala	Categoria
Grup A
Subgrup A1	Tècnica	Intendent, comissari o comissària i major
Subgrup A2	Executiva	Inspector o inspectora i subinspector o subinspectora
Grup C
Subgrup C1	Bàsica	Oficial i policia

 

2. Els òrgans competents dels ajuntaments poden crear les especialitats que considerin oportunes per a cada categoria partint de les seves pròpies peculiaritats d’organització i funcionament. La provisió dels llocs de treball d’aquestes especialitats s’ha de fer preferentment entre funcionaris de la categoria corresponent i pels procediments de concurs de mèrits o de concurs específic.

3. Correspon al batle o batlessa o regidor o regidora delegat proveir els llocs de lliure designació a proposta del cap o la cap de policia.

4. En tot cas, l’existència d’una categoria concreta suposa, necessàriament, la de les inferiors.

Article 21

Titulació

La titulació acadèmica exigible per a l’accés a les diferents categories en què s’estructuren els cossos de policia local és la que estableix la legislació bàsica estatal per a cada subgrup, sens perjudici de l’obligació de superar els cursos de capacitació professional que determini la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals.

Article 22

Prefectura del cos

1. El nomenament del cap o de la cap de cada cos de policia local correspon al batle o batlessa pel procediment de lliure designació, entre funcionaris de carrera del cos de policia del mateix municipi o bé entre funcionaris de carrera de cossos de policia local d’altres municipis.

2. Com a norma general, el cap o la cap de policia ha de ser nomenat entre els funcionaris de carrera que tenguin la màxima categoria de la plantilla del cos del mateix municipi.

3. Això no obstant, en el supòsit que el nomenament recaigui en funcionaris de carrera del mateix municipi o d’un altre municipi i no siguin funcionaris de carrera de la màxima categoria, s’han de seguir les regles següents:

1. En les plantilles que s’estructurin jeràrquicament amb escala tècnica, ha de ser entre els funcionaris de carrera de la mateixa escala, sempre que duguin un mínim de dos anys com a funcionaris de carrera en la destinació de procedència, o entre funcionaris de carrera de l’escala executiva, sempre que duguin un mínim de cinc anys com a funcionaris de carrera en la destinació de procedència i estiguin en possessió de la titulació acadèmica exigible.
2. En les plantilles que s’estructurin jeràrquicament amb escala executiva, ha de ser entre els funcionaris de carrera de la mateixa escala, sempre que duguin un mínim de dos anys com a funcionaris de carrera en la destinació de procedència, o entre funcionaris de carrera de l’escala bàsica, sempre que duguin un mínim de cinc anys com a funcionaris de carrera en la categoria d’oficial i estiguin en possessió de la titulació acadèmica exigible.
3. En les plantilles que s’estructurin jeràrquicament amb escala bàsica, ha de ser entre els funcionaris de la categoria d’oficial d’un cos de policia d’un altre ajuntament o entre els funcionaris que pertanyin a la categoria de policia sempre que duguin un mínim de dos anys com a funcionaris de carrera en la destinació de procedència i estiguin en possessió de la titulació acadèmica exigible.

4. La prefectura exerceix la màxima responsabilitat en la policia local, té el comandament immediat sobre totes les unitats i els serveis en què s’organitza i duu a terme les funcions que es determinin legalment i reglamentàriament.

5. El batle o batlessa ha de designar entre els membres de més graduació del cos de policia del seu municipi la persona o les persones que per ordre de prelació han de substituir el cap en casos de vacant, absència o malaltia.

Capítol II

Règim de funcionament

Article 23

Principis d’actuació

Els membres dels cossos de policia local i els policies locals dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local han d’exercir les seves funcions en els termes que preveu aquesta Llei i la resta de la normativa aplicable, i han de respectar en tot cas els principis bàsics d’actuació que preveu la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat.

Article 24

Armament

1. Els membres dels cossos de policia local, pel fet de pertànyer a un institut armat, en l’exercici de les seves funcions han de dur l’armament reglamentari que se’ls assigni. Així mateix, han de disposar dels mitjans tècnics i operatius necessaris per complir les seves funcions. Reglamentàriament s’han de determinar les pràctiques d’habilitació i ús de l’armament que siguin preceptives per garantir-ne la utilització correcta. Correspon al batle o batlessa dels municipis amb cos de policia local, al regidor o regidora en qui delegui de forma expressa o al cap o la cap de policia per delegació expressa del batle o batlessa determinar els serveis en els quals no s’han de dur armes.

2. Els o les policies locals dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local han de dur l’equip bàsic d’autoprotecció i defensa que es determini reglamentàriament, però el batle o batlessa pot determinar els serveis en els quals s’han de dur armes de foc, sempre que hagin superat el corresponent curs per a l’habilitació i l’ús de l’armament de l’Escola Balear d’Administració Pública.

3. La retirada de l’armament reglamentari i, si escau, de l’arma de foc particular obtinguda mitjançant l’autorització de l’ajuntament es pot dur a terme en els casos individuals en què es consideri necessària quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

1. Un comportament d’inestabilitat emocional o d’alteració psíquica de l’agent, que racionalment pugui fer preveure la possibilitat de córrer un risc propi o aliè.
2. L’informe psicotècnic emès per un psicòleg col·legiat o una psicòloga col·legiada que recomani la retirada de l’arma de foc.
3. La negligència o la imperícia greu evidenciada per una actuació en el servei.
4. La no-superació o negativa a fer les proves que reglamentàriament es determinin per a l’habilitació i l’ús de l’armament.
5. La incapacitat laboral transitòria, quan sigui superior a 15 dies, si no es presenta un certificat del metge que signa la baixa en què s’acrediti que la incapacitat no ha alterat les seves condicions psíquiques.

4. Reglamentàriament s’ha de regular el procediment administratiu per a la retirada de l’armament, excepte en els supòsits d) i e) de l’apartat anterior, en què serà automàtica. Quan concorri alguna de les circumstàncies previstes en els supòsits de les lletres a), b) i c), el procediment inclourà la realització d’una prova psicotècnica, per un psicòleg col·legiat o una psicòloga col·legiada, que serà vinculant per decidir una retirada definitiva o de llarg termini de l’armament. Quan la retirada sigui per negligència o imperícia greu, s’instruirà l’expedient disciplinari o procediment administratiu corresponent, que inclourà l’informe del cap de la policia local. En el cas que es tracti de policies locals d’ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, l’informe l’ha d’emetre l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears.

5. Abans de la incoació del procediment corresponent, el batle o batlessa, amb l’informe previ del cap del cos de policia local, pot adoptar la mesura cautelar de retirada de l’armament reglamentari i, si escau, de l’arma de foc particular. En els supòsits de les lletres a), b) i c) del punt 3 també pot adoptar aquesta mesura cautelar qualsevol comandament, el qual la lliurarà, amb l’informe corresponent, al cap del cos, perquè el batle o batlessa la puguin ratificar en el termini de cinc dies hàbils. En el cas que es tracti de policies locals d’ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, l’informe l’ha d’emetre l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears.

6. Els ajuntaments han de disposar de llocs adequats per a la custòdia de l’armament assignat amb les condicions que preveu la normativa aplicable. Els membres dels cossos de policia local, amb l’autorització prèvia del batle o batlessa o del regidor o regidora competent en matèria de policia local, i sota la seva responsabilitat, poden custodiar l’armament assignat.

7. Queda expressament prohibit portar armes particulars el temps de servei.

8. En el cas que s’ocupi un lloc de treball que comporti l’obligació de dur arma de foc, la retirada definitiva de l’arma implicarà el canvi de destinació i l’adequació a les particularitats laborals i econòmiques de la nova destinació.

Article 25

Document d’acreditació professional

1. Tots els membres dels cossos de policia local i els policies locals dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local han de dur un document d’acreditació professional expedit per la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals, en què han de constar almenys les dades relatives al municipi de pertinença, la identificació de la categoria professional i el número de registre individual.

2. El document d’acreditació professional és propietat de la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals i s’ha de retornar en cas de baixa o canvi de categoria en el cos de policia al qual pertany.

Article 26

Uniformitat

1. La uniformitat dels membres dels cossos de policia local i dels policies dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local ha de ser comuna per a tots i ha d’incorporar els signes distintius i d’identificació que es determinin reglamentàriament.

2. Tots els membres de la policia local i els policies dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local han de vestir l’uniforme reglamentari quan es trobin de servei, excepte en els casos que estableixi la legislació vigent i amb l’autorització prèvia del batle o batlessa respectiu, cas en què s’han d’identificar amb el document d’acreditació professional.

3. Fora de l’horari de servei es prohibeix l’ús de l’uniforme i material reglamentari, excepte en els casos que preveu la legislació vigent o els que siguin autoritzats per la prefectura del cos, per assistir a les accions formatives relacionades amb la funció policial convocades per les administracions públiques i actes institucionals.

 

Article 27

Mitjans tècnics

Les característiques dels mitjans tècnics i defensius que han d’utilitzar les policies locals han de ser homogènies en tota la comunitat autònoma de les Illes Balears. El Govern de les Illes Balears pot dictar normes encaminades a aconseguir aquesta homogeneïtzació. Els signes externs de distinció i identificació han ser iguals per a tots i s’han de complementar amb els propis de cada ajuntament.

TÍTOL V

FORMACIÓ, SELECCIÓ, MOBILITAT, PERMUTA I REINGRÉS

 

Capítol I

Formació

Article 28

Funció formativa

1. D’acord amb l’article 3 d’aquesta Llei, correspon a la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals, mitjançant l’Escola Balear d’Administració Pública, l’exercici de les competències relacionades amb la formació dels membres dels cossos de policia local per assegurar-ne l’homogeneïtzació i la coordinació, a més d’altres que tengui atribuïdes.

2. L’Escola Balear d’Administració Pública ha de desenvolupar un pla de carrera professional que prevegi, d’acord amb les exigències de l’ordenació general del sistema educatiu, la possibilitat que els cursos que imparteix es convalidin amb les titulacions acadèmiques exigides per accedir a cada una de les categories dels cossos de policia local. Així mateix, ha de promoure la col·laboració institucional de les universitats, del poder judicial, del ministeri fiscal, de la resta de forces i cossos de seguretat i d’altres institucions, centres o establiments que interessin per a les finalitats esmentades.

3. La superació dels cursos impartits per l’Escola Balear d’Administració Pública que s’estableixin com a preceptius per accedir a les diferents escales i categories de la policia local constitueix, juntament amb el període de pràctiques, un requisit necessari per accedir a les diferents categories dels cossos de policia local. Reglamentàriament s’ha d’establir l’equivalència dels cursos impartits per altres administracions per als membres de la resta de forces i cossos de seguretat.

4. El Govern de les Illes Balears, per a la formació dels alumnes de l’Escola Balear d’Administració Pública, pot establir beques, ajudes econòmiques o bonificacions de les taxes per a la participació en cursos.

Article 29

Formació externa

1. Els ajuntaments poden dur a terme, directament, mitjançant les seves escoles de formació, per mitjà de convenis amb altres entitats o a través d’entitats supramunicipals com les mancomunitats o la federació d’entitats locals, cursos per als funcionaris dels seus propis cossos de policia o dels policies en els ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local, quan responguin a necessitats formatives no ateses per l’Escola Balear d’Administració Pública, sempre que no es tracti dels cursos que s’estableixin com a preceptius per accedir a les diferents escales i categories de la policia local, i en tot cas sota la seva coordinació, per assegurar l’aprofitament de les accions que s’organitzin.

2. Els diplomes o certificats de cursos i activitats formatives impartits per les escoles de formació de les policies locals, els cursos que tenguin la condició de concertats o homologats per l’Escola Balear d’Administració Pública, els cursos d’interès policial manifest superats en universitats en l’àmbit de la Comunitat Europea o en altres administracions públiques de l’Estat espanyol amb centres de formació acreditats i els plans de formació contínua tenen validesa als efectes d’accés, promoció i mobilitat en els cossos de policia local o a la categoria de policia en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local.

3. Reglamentàriament, s’han d’establir els criteris d’homologació, si escau, i els reconeixements d’aquestes activitats formatives, segons l’adequació dels continguts, la durada i els requisits d’accés a les directrius que estableix l’Escola Balear d’Administració Pública per als seus cursos.

4. El conseller o la consellera competent en matèria de coordinació de policies locals ha d’establir una comissió de valoració de totes aquestes accions formatives, d’acord amb la normativa vigent.

5. Pel que fa a la formació en línia i a distància no reglada, només pot ser acceptada com a requisit o valorada dins un procediment de selecció la que hagi estat impartida i certificada per l’Escola Balear d’Administració Pública o les universitats de l’àmbit de la Comunitat Europea i l’efectuada dins els plans de formació contínua.

 

 

Capítol II

Selecció

Article 30

Distribució de competències

1. Correspon als ajuntaments la competència per a la selecció de nou ingrés, la promoció i la mobilitat del personal dels cossos de policia local i dels policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, d’acord amb les previsions de les respectives ofertes anuals d’ocupació pública.

2. Corresponen al Govern de les Illes Balears les competències sobre la formació de la capacitació professional per complir les tasques pròpies dels cossos de policia local i dels policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local; la determinació de les bases i els programes mínims a què s’han d’ajustar les convocatòries que aprovin els ajuntaments per als processos selectius d’accés, la provisió de llocs de treball i la promoció, així com la coordinació de la mobilitat entre els diversos cossos de policia local o entre els policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local.

3. Els ajuntaments poden encomanar al Govern de les Illes Balears la convocatòria i la realització dels processos selectius.

4. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de participar en els tribunals i les comissions de tots els processos de selecció i promoció de les diferents categories dels cossos de policia local i dels policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local.

5. Per assegurar la millora de les condicions de seguretat pública en l’àmbit territorial de les Illes Balears i per les seves especials circumstàncies socioeconòmiques, els ajuntaments han d’incloure en les seves ofertes anuals d’ocupació pública totes les places vacants i dotades pressupostàriament dels cossos de policia local o dels policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local previstes en les corresponents plantilles o relacions de llocs de treball. Les places vacants i dotades s’han de proveir interinament d’acord amb l’article 41 d’aquesta Llei fins que es cobreixin amb funcionaris de carrera.

Article 31

Sistemes d’accés

1. Els sistemes d’accés a les diferents categories dels cossos de policia local i dels policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local són el torn lliure i la promoció, amb les variants interna i externa.

2. La promoció interna en els cossos de la policia local és el sistema d’accés que permet accedir a la categoria immediatament superior a l’exercida com a funcionari de carrera en el mateix cos de policia local.

3. La promoció externa en els cossos de la policia local és el sistema d’accés que permet accedir a la categoria immediatament superior d’un cos de policia local de les Illes Balears diferent d’aquell al qual pertany el funcionari de carrera, o bé fins a dues categories superiors si es tracta de funcionaris de carrera del mateix cos de policia local. Igualment poden accedir per promoció externa els funcionaris de carrera de la categoria de policia dels ajuntaments que no tenguin cos de policia local a la categoria d’oficial dels ajuntaments que tenguin cossos de policia local.

4. Quan l’ajuntament ofereixi un nombre de places per ser cobertes per promoció, té les opcions següents:

1. Pot determinar que aquestes places s’hagin de cobrir solament per promoció interna.
2. Pot determinar que les places s’hagin de cobrir solament per promoció externa.
3. Pot determinar que un nombre de places s’hagi de cobrir per promoció interna i un altre nombre per promoció externa.

5. Els sistemes d’accés a les diferents categories són els següents:

1. S’accedeix a la categoria de policia o de policia en els ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local pel sistema de torn lliure.
2. S’accedeix a les categories d’oficial, de subinspector o subinspectora i d’inspector o d’inspectora pels sistemes de promoció, amb les dues variants.
3. S’accedeix a les categories de l’escala tècnica pel sistema de torn lliure o pels sistemes de promoció en les dues variants. Per accedir pel sistema de torn lliure s’ha de tenir la condició de funcionari d’un cos de policia local o de funcionari de policia d’un ajuntament que no tengui cos de policia.

Article 32

Requisits per a l’accés

1. Per poder participar en els processos selectius d’accés a les categories dels cossos de policia local o a les places de policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local és necessari reunir els requisits següents:

1. Tenir la nacionalitat espanyola.
2. Tenir devuit anys complerts.
3. Posseir el títol acadèmic o equivalent per al grup al qual pertany la plaça convocada d’acord amb la Llei bàsica de l’Estat.
4. Haver superat el curs de capacitació corresponent a la categoria a la qual s’accedeix, tret que es tracti d’accés a qualsevol de les categories de l’escala tècnica, amb les excepcions que preveu l’article 34.4.
5. No patir cap malaltia o defecte físic o psicofísic que impedeixi o minvi el desenvolupament correcte de les funcions, en relació amb el quadre d’exclusions que reglamentàriament es determini, en els supòsits d’accés pel torn lliure. En els supòsits d’accés per promoció és un requisit no patir cap malaltia o defecte físic o psicofísic que impedeixi o minvi el desenvolupament correcte de les funcions.
6. No haver estat separat del servei de l’Administració local, autonòmica o estatal, ni estar inhabilitat per a l’exercici de la funció pública.
7. No tenir antecedents penals per delictes dolosos.
8. Posseir els permisos de conducció de les classes que reglamentàriament es determinin.
9. Comprometre’s a dur armes i, si escau, a utilitzar-les, mitjançant una declaració jurada.
10. Acreditar, si escau, el coneixement de la llengua catalana del nivell que determini la legislació vigent.

2. Per ser nomenat funcionari interí en la categoria de policia local és necessari haver superat la part teòrica del curs de formació bàsica de l’Escola Balear d’Administració Pública, en la forma que es determini reglamentàriament, i complir la resta de requisits que preveu aquest article. En cas que, una vegada que s’hagi pres possessió de la vacant com a interí, es donin una o diverses causes d’exclusió es podrà revocar el nomenament.

Article 33

Requisits per a la promoció

Per a la promoció, a més dels que preveu la legislació bàsica per accedir a la funció pública, els aspirants han de complir, en el moment que s’acabi el termini per sol·licitar la participació en els processos selectius, els requisits següents:

1. Tenir la condició de funcionari de carrera en algun dels cossos de policia local de les Illes Balears i tenir una antiguitat de dos anys de servei actiu en la categoria des de la qual es pretén promocionar si es pretén promocionar a la categoria immediatament superior, o de quatre si es pretén promocionar a dues categories superiors. En el cas de la promoció externa, l’antiguitat exigida és de quatre anys de servei actiu en la categoria des de la qual es pretén promocionar.
2. Haver superat el programa de capacitació corresponent a la categoria a la qual s’accedeix. S’exceptua per a l’accés a l’escala tècnica, que en el supòsit de no acreditar-ho disposaran d’un termini de dos anys per fer-ho, o fins a la convocatòria i el desenvolupament per part de l’Escola Balear d’Administració Pública d’un curs de capacitació corresponent a la categoria, si aquest és posterior al termini assenyalat abans.
3. En cas de la promoció externa, a més, mancar més de cinc anys per passar a la situació de segona activitat per raó d’edat pel que fa a l’escala bàsica i més de tres anys per a les escales executiva i tècnica.

Article 34

Sistemes de selecció

1. El sistema de selecció per a l’accés a les diferents categories dels cossos de policia local i dels policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, tant pel torn lliure com per la promoció, és el de concurs oposició.

2. L’Escola Balear d’Administració Pública ha d’assegurar un sistema d’homologació dels títols de capacitació per accedir a les diferents categories dels cossos de policia local i als llocs de policia en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, expedits per altres escoles públiques de seguretat, sempre que siguin compatibles amb els de l’Escola Balear quant a continguts i durada i que en aquesta comunitat autònoma hi hagi un dret recíproc d’accés als processos de selecció, a l’efecte de permetre la participació de les persones interessades en els processos selectius.

3. Els procediments selectius s’han de completar amb un període de pràctiques que tindrà el contingut que determini cadascun dels ajuntaments, amb una durada màxima de sis mesos i mínima de tres per al cas de la categoria de policia local i per als policies locals dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local i d’una durada màxima d’un any i mínima de sis mesos per a la categoria d’oficial, l’escala executiva i l’escala tècnica.

4. Els aspirants a qualsevol de les categories de l’escala tècnica poden obtenir l’habilitació de capacitació amb posterioritat a la presa de possessió.

 

Capítol III

Provisió de llocs de treball

Article 35

Sistemes de provisió de llocs de treball

1. Els llocs de treball de les diferents categories s’han de proveir ordinàriament pels sistemes de concurs o per lliure designació, mitjançant convocatòria pública.

2. Els sistemes de provisió s’han de convocar per a la provisió de llocs de treball d’acord amb les necessitats del servei.

Article 36

Regles generals del concurs

1. El concurs és el sistema normal de provisió de llocs de treball i consisteix en la comprovació i valoració dels mèrits i, si escau, les capacitats, els coneixements o les aptituds que determini la convocatòria, d’acord amb el barem establert.

2. El concurs pot ser concurs de mèrits o concurs específic.

Article 37

Concurs de mèrits

1. El concurs de mèrits és el sistema de provisió de llocs de treball genèrics, tot i que també pot utilitzar-se per proveir llocs de treball singularitzats, quan així ho prevegi la relació de llocs de treball.

2. Les convocatòries s’han de fer, almenys, amb una periodicitat biennal.

Article 38

Concurs singularitzat

1. El concurs singularitzat és el sistema de provisió dels llocs de treball singularitzats corresponents a les especialitats.

2. El concurs singularitzat consisteix en la comprovació i valoració dels mèrits i les capacitats, els coneixements i les aptituds determinats en cada convocatòria, relacionats amb el lloc de treball convocat.

3. A més dels mèrits generals, la convocatòria ha de recollir la valoració de mèrits específics relacionats amb el lloc de treball convocat.

4. Per a la valoració de les capacitats, els coneixements o les aptituds, la convocatòria pot incloure la realització de proves de caràcter pràctic, memòries, entrevistes i tests professionals, valoració d’informes d’avaluació, tests psicotècnics o altres sistemes similars.

Article 39

Lliure designació

1. La lliure designació és el sistema de provisió dels llocs pel fet que impliquen una elevada responsabilitat o que requereixen una confiança personal per exercir les seves funcions. En conseqüència, s’han de proveir per lliure designació entre els funcionaris de la mateixa categoria a la qual correspongui el lloc de treball:

• El corresponent a la prefectura del cos.
• Els llocs de treball inclosos en les categories de les escales tècnica i executiva.
• Els de secretari o secretària i conductor o conductora dels funcionaris que ocupin un lloc de treball en l’escala tècnica o executiva.
• Aquells altres en què així s’estableixi en la relació de llocs de treball.

Article 40

Provisió de llocs per causes estacionals i extraordinàries

Els municipis que per circumstàncies especials o per causes extraordinàries tenguin sobrecàrrega de serveis policials en determinades èpoques de l’any i que no requereixin augment permanent de plantilla dels seus cossos de policia local o dels llocs de treball de policia en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, poden reforçar-la per mitjà d’acords amb altres municipis a fi que els seus membres puguin actuar en el terme municipal dels sol·licitants, per un temps determinat i en règim de comissió de serveis.

 

 

 

Article 41

Funcionaris interins

1. Per ser nomenat funcionari interí s’ha de formar part de la borsa de treball de la qual disposi l’ajuntament. En el cas que la borsa s’hagi exhaurit o tengui una antiguitat superior a dos anys, l’ajuntament podrà convocar-ne una de nova o bé acudir a la borsa de la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals, si n’hi ha.

2. Per formar part d’una borsa de treball dels diversos cossos de policia local o policia en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local s’ha d’haver superat la part teòrica del curs pertinent de formació bàsica per a policia local de l’Escola Balear d’Administració Pública, d’acord amb els requisits que s’estableixin reglamentàriament, i complir els requisits establerts en els sistemes de selecció.

3. En cas que els aspirants de l’apartat primer compleixin la condició de funcionaris de carrera de la policia local en la mateixa administració, poden ser nomenats temporalment en situació de comissió de serveis, malgrat impliqui canvi al grup o escala immediatament superior.

Capítol IV

Mobilitat

Article 42

Règim aplicable

1. Els membres dels cossos de policia local poden participar en els processos de provisió de places vacants de la seva mateixa categoria en altres cossos de policia local de les Illes Balears, o en altres plantilles de policia en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local en la forma que es determini per reglament. Igualment, els funcionaris de carrera amb la categoria de policia dels ajuntaments que no tenguin cos de policia local poden participar en els processos de provisió de places vacants de la seva mateixa categoria dels ajuntaments amb cos de policia local.

2. S’ha d’utilitzar el procediment de concurs per a la mobilitat en totes les categories, excepte per a l’escala tècnica, que pot ser per concurs de mèrits o concurs específic.

3. Per garantir la mobilitat en condicions equivalents, els ajuntaments han de determinar en les convocatòries els llocs reservats per a la mobilitat i han d’assenyalar els mèrits que s’han de considerar en el concurs de provisió de llocs de treball per mobilitat, tant els que determinarà reglamentàriament la conselleria competent en la matèria i que comprendran uns criteris bàsics comuns, com altres de lliure consideració per cada ajuntament. En tot cas, aquest sistema de mobilitat sempre ha d’incloure com a requisit una prova psicomèdica per determinar la idoneïtat de l’aspirant al nou lloc de treball.

Article 43

Requisits per a la mobilitat

A més dels que preveu la legislació bàsica per accedir a la funció pública, els aspirants han de complir, en el moment que s’acabi el termini per sol·licitar la participació en els processos de mobilitat, els requisits següents:

1. Tenir la condició de funcionari de carrera en algun dels cossos de policia local de les Illes Balears o en les plantilles dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local i no trobar-se en la situació administrativa de suspensió de funcions.
2. Haver estat com a mínim tres anys en situació de servei actiu en la mateixa categoria com a funcionari de carrera en l’ajuntament de procedència.
3. Mancar més de cinc anys per passar a la situació de segona activitat per raó d’edat.

Capítol V

Permuta

Article 44

Requisits per permutar

1. Els batles, amb l’informe previ dels caps respectius, poden autoritzar la permuta de destinacions entre els membres dels cossos de policia local, o entre policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, en actiu que serveixin en diferents corporacions locals, sempre que compleixin els requisits següents:

1. Que ambdós siguin funcionaris de carrera.
2. Que pertanyin a la mateixa categoria i grup de titulació.
3. Que tenguin cinc anys ininterromputs de servei actiu i amb un nombre d’anys de servei que no difereixi entre un i altre en més de cinc anys.
4. Que faltin com a mínim cinc anys per complir l’edat per passar a la situació de segona activitat per raó de l’edat.
5. Que no es produeixi la jubilació voluntària i anticipada o l’excedència voluntària que regula la legislació bàsica i la legislació de la Comunitat Autònoma en matèria de funció pública d’algun dels permutants en els dos anys següents a la data de la permuta. En aquest cas, qualsevol de les dues corporacions afectades pot anul·lar la permuta mitjançant el procediment que reglamentàriament s’estableixi.
6. Que cap dels sol·licitants tengui incoat un expedient disciplinari o compleixi una sanció.

2. No es podrà sol·licitar una nova permuta per part de cap dels permutants fins que no hagin transcorregut cinc anys des de l’anterior.

Capítol VI

Reingrés al servei actiu

Article 45

Reingrés al servei actiu

1. Quan un funcionari de carrera demani el retorn al servei actiu per trobar-se en la situació administrativa de serveis especials o serveis en altres administracions públiques, haurà d’acreditar que compleix el requisit e) de l’article 32.

2. Quan un funcionari de carrera demani el retorn al servei actiu per trobar-se en la situació administrativa d’excedència, haurà d’acreditar que compleix els requisits c), e), f), g), h) i i) de l’article 32. Si l’excedència ha estat per desenvolupar tasques fora de l’Administració i superior a l’any, haurà de fer un reciclatge o una avaluació de continguts bàsics sobre normativa actualitzada d’acord amb la categoria a la qual pretén retornar, abans de poder‐se reincorporar de forma activa.

3. Quan un funcionari de carrera demani el retorn al servei actiu per trobar-se en la situació administrativa de suspensió de funcions, haurà d’acreditar que compleix els requisits c), e), f), g), h) i, si escau, j) de l’article 32. Si la suspensió ha estat superior a sis mesos, haurà de fer un reciclatge sobre normativa actualitzada d’acord amb la categoria que ocupa, abans de poder‐se reincorporar de forma activa. Si ha estat superior a dos anys, haurà de superar una avaluació de continguts bàsics de la categoria a la qual es pretén retornar.

TÍTOL VI

RÈGIM ESTATUTARI

 

Capítol I

Principis generals

Article 46

Règim jurídic

Els membres dels cossos de policia local i els policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, en la seva condició d’agents de l’autoritat, han de tenir la condició de funcionaris. Per nomenar-los és necessari disposar de la formació de capacitació adequada i haver superat els processos selectius que corresponguin.

Article 47

Drets col·lectius

Es garanteix l’exercici dels drets sindicals a tots els efectius de les policies locals en els termes que determini la legislació vigent i, en particular, poden afiliar-se a partits polítics, sindicats i associacions professionals o d’altra índole, sense que aquest motiu pugui ser causa de discriminació.

Article 48

Drets individuals

En la seva condició de funcionaris, els membres dels cossos de policia local i els policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local tenen els drets que els atribueix la legislació vigent en matèria de règim local, els que conté la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat, els derivats del seu règim estatutari i d’aquesta Llei i, en especial, els següents:

a. A una formació professional adequada, que es configura també com un deure per al funcionari.

b. A una promoció professional adequada.

c. Al vestuari i l’equip adequat al lloc de treball que ocupen, que ha de proporcionar la corporació local respectiva. Qui presti serveis sense fer ús de l’uniforme reglamentari tindrà dret a una indemnització substitutòria per aquest concepte.

d. A les prestacions socials i sanitàries previstes per a la resta dels funcionaris de l’Administració local.

e. Quan siguin inculpats judicialment per actes derivats del compliment de les funcions que tenen encomanades, l’ajuntament respectiu haurà de:

• Assumir-ne la defensa i representació davant els jutjats i tribunals mitjançant els lletrats o lletrades i també procuradors o procuradores, quan aquests siguin preceptius, que a aquest efecte designi, i encarregar-se del pagament dels honoraris, si escau.
• Prestar les fiances que s’assenyalin.
• Assumir les costes processals i indemnitzacions de responsabilitat civil que corresponguin.

f. En les seves compareixences davant l’autoritat judicial derivades d’actes de servei, els membres de les policies locals o els policies dels ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local han de ser assistits per un lletrat o lletrada dels serveis municipals o al servei de l’ajuntament, en els casos en què ho decideixi el mateix ajuntament o ho sol·licitin els policies objecte de la compareixença.

g. A una protecció adequada de la salut física i psíquica.

h. A exposar, a través de la via jeràrquica, verbalment o per escrit, i sempre fent ús d’un llenguatge i expressions no ofensius, suggeriments relacionats amb el funcionament del servei, l’horari o les tasques, com també qualsevol altra petició que considerin adequada.

i. A percebre una indemnització, que ha de fixar l’ajuntament en els casos en què els sigui retirat el permís de conduir amb motiu d’accidents produïts per causa del servei.

j. A passar a la situació de segona activitat, en les condicions que preveu aquesta Llei.

 

Article 49

Incompatibilitats

Els policies locals tenen incompatibilitat per a l’exercici de qualsevol activitat pública o privada, llevat de les que exceptua expressament la legislació estatal sobre incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.

Article 50

Interdicció del dret de vaga

De conformitat amb el que preveu la legislació estatal vigent, els policies locals tenen prohibit l’exercici del dret de vaga i de qualsevol altra acció substitutiva o concertada que pugui alterar el funcionament normal dels serveis.

Article 51

Retribucions

1. Els membres dels cossos de policies locals i els policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, per complir les seves funcions, han de percebre unes retribucions justes i adequades al seu nivell de formació, dedicació, incompatibilitat i especial risc, com també en consideració a l’especificitat dels seus horaris i estructura. La conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals ha de promoure l’homogeneïtzació dels conceptes retributius dels diferents cossos.

2. Les retribucions bàsiques s’han de fixar de conformitat amb el que preveu la normativa bàsica estatal.

3. Les retribucions complementàries que fixi cada ajuntament dins els límits que estableix la legislació vigent, una vegada negociades amb els sindicats, han d’establir i quantificar les peculiaritats de les diferents categories professionals i l’especificitat dels llocs de treball.

Article 52

Premis i distincions

1. Els membres dels cossos de policia local i els policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local que es distingeixin notòriament en l’exercici de les seves funcions poden ser condecorats amb la Medalla al Mèrit de la Policia Local de les Illes Balears. El procediment per concedir-la, que correspon a la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals, i els beneficis que se’n derivin per a la persona condecorada s’han de determinar per reglament.

2. Cada ajuntament pot regular l’atorgament d’altres premis i distincions en els termes que consideri oportuns, sempre que responguin a criteris d’igualtat, mèrit i objectivitat.

3. Els honors i les distincions han de figurar en el Registre de Policies Locals que preveu aquesta Llei, amb l’informe previ sobre la idoneïtat, i han de ser valorats com a mèrits en els concursos de selecció i provisió de llocs de treball.

Article 53

Prestació del servei

1. Correspon als ajuntaments determinar el règim de prestació del servei dels membres dels cossos de policia local i dels policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, de manera que permetin combinar les exigències pròpies de l’especificitat del servei policial amb el règim de descans i permisos individuals.

2. Correspon als batles determinar motivadament les circumstàncies especials d’urgència i necessitat que permetin suspendre temporalment el règim de descans i permisos prèviament establerts.

3. En el cas d’embaràs de les funcionàries dels cossos de policia local o de funcionàries policies dels ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local, els serà d’aplicació el que disposa la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscs laborals, en matèria de protecció de la maternitat.

4. L’establiment de la jornada, l’horari, els descansos i la resta de condicions de treball han de ser objecte de negociació amb els representants sindicals, en els termes que preveu la legislació vigent.

Article 54

Deures

Sens perjudici del que estableix la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat, a més dels que els corresponen per la seva condició de funcionaris de l’Administració local, els membres dels cossos de policia local i els policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local han de complir els deures que preveu aquesta Llei i, en particular, els següents:

1. Actuar amb la dignitat i la integritat inherents a l’exercici de la seva funció.
2. Obeir i executar les ordres dels seus superiors jeràrquics, sempre que no constitueixin un il·lícit penal o siguin contràries a l’ordenament jurídic.
3. Dur a terme les seves funcions amb la dedicació deguda, i intervenir, en tot temps i lloc, estiguin o no de servei, en defensa de la legalitat i la seguretat ciutadana i per evitar qualsevol tipus de delicte o falta.
4. Observar una conducta ajustada a la dignitat de la professió, tractant amb respecte els ciutadans.
5. Saludar reglamentàriament les autoritats locals, autonòmiques i estatals, els símbols i himnes oficials en actes de caràcter oficial, com també qualsevol ciutadà al qual s’adrecin.
6. Presentar-se en perfecte estat d’uniformitat i neteja personal, i mantenir en bon estat de conservació tant el vestuari com els equips que els siguin entregats o encomanats per a ús o custòdia.
7. Complir íntegrament la jornada de treball, excepte en els casos reglamentàriament prevists o per causes excepcionals degudament justificades, en què han de comunicar-ho prèviament al seu superior jeràrquic i, si això no fos possible, en el menor temps possible després d’abandonar el servei.
8. Donar suport als seus companys i a la resta de membres de les forces i cossos de seguretat quan siguin requerits o quan sigui necessari que intervinguin.
9. Informar els detinguts dels seus drets.
10. No utilitzar l’arma, excepte en els casos i en la forma que preveu la normativa aplicable.
11. Abstenir-se de consumir begudes alcohòliques o drogues tòxiques o estupefaents durant la prestació del servei, com també incorporar-se al servei sota la seva influència.
12. Mantenir en el servei una actitud de vigilància activa i informar els seus superiors de les incidències que es produeixin.
13. En la realització dels serveis, el de més categoria ha d’assumir la iniciativa i la responsabilitat d’aquests. En cas d’igualtat de categoria, ha d’assumir la iniciativa i la responsabilitat el de més antiguitat, tret que la persona a qui correspongui efectuï la designació expressament.
14. Respectar el dret dels ciutadans a adreçar-se’ls en qualsevol de les llengües oficials de les Illes Balears.

Capítol II

La segona activitat

Article 55

Concepte i característiques

1. La segona activitat és la modalitat de la situació administrativa de servei actiu dels funcionaris dels cossos de policia local o dels policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local que té per objecte fonamental garantir una adequada aptitud psicofísica per prestar els serveis amb eficàcia.

2. Es roman en segona activitat fins que es passi a la jubilació o a una altra situació, que no pot ser la de servei actiu, tret que s’hagi passat a la situació de segona activitat per insuficiència de les aptituds psicofísiques.

3. Quan es passi a la situació de segona activitat per raons d’edat o a petició de la persona interessada serà sense destinació. Quan la causa del pas a la segona activitat sigui la insuficiència de les aptituds psicofísiques, l’informe mèdic preceptiu determinarà si és amb destinació o, excepcionalment, sense destinació.

4. L’exercici de la segona activitat amb destinació s’ha de dur a terme en els llocs de treball que l’ajuntament ha de reservar amb aquesta finalitat en les seves plantilles o relacions de llocs de treball, les quals han de ser modificades anualment en consideració a les previsions de passar a la segona activitat dels seus efectius. Aquests llocs poden estar ubicats en les àrees orgàniques relacionades amb seguretat i policia o en qualsevol altra, sempre que corresponguin a funcions i comeses relacionades amb el grup de titulació al qual pertanyin els funcionaris afectats.

5. Els funcionaris declarats en segona activitat sense destinació queden, fins que arribin a l’edat de jubilació, a disposició del batle o batlessa per dur a terme les funcions policials que se’ls puguin encomanar quan ho requereixin raons extraordinàries del servei i mentre aquestes raons persisteixin. En aquest cas han de percebre les retribucions corresponents al personal en servei actiu.

6. En la situació de segona activitat es manté la categoria que es posseïa en el moment de produir-se el pas a la segona activitat.

Article 56

Causes

Les causes per les quals es pot passar a la situació de segona activitat són les següents:

1. El compliment de les edats que es determinen per a cada escala en l’article 57.
2. La petició de la persona interessada, en les condicions que assenyala l’article 58.
3. La insuficiència de les aptituds psicofísiques per desenvolupar la funció policial, en els termes que preveu l’article 59.

Article 57

Per raó d’edat

El pas a la situació de segona activitat per raó d’edat es produeix a sol·licitud de la persona interessada, sempre que s’hagi estat en situació d’actiu i prestant serveis durant un mínim de quinze anys, dels quals cinc han de ser immediatament anteriors a la data de la petició, i en complir les edats següents:

1. Escala tècnica: 62 anys.
2. Escala executiva: 61 anys.
3. Escala bàsica: 60 anys.

Article 58

Per petició de la persona interessada

1. El pas a la situació de segona activitat, a petició de la persona interessada, exigeix haver complit trenta-cinc anys efectius en situació de servei actiu als cossos i forces de seguretat o a l’exèrcit militar professional, serveis especials o situació d’excedència forçosa.

2. També poden passar a aquesta situació els funcionaris de la policia local que hagin complit trenta-dos anys de servei efectiu, dels quals quinze han d’haver estat de servei actiu al capdavant de la prefectura del cos de l’ajuntament on sol·licitin el pas a la segona activitat i sempre amb l’autorització de l’ajuntament.

3. Cada ajuntament ha de fixar, abans del dia 31 de desembre de cada any, el nombre màxim de funcionaris del cos de policia local, per categories, o dels policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, que s’autoritza que passin a la situació de segona activitat de manera voluntària durant l’any següent, atenent els criteris d’edat dels peticionaris, les disponibilitats de personal i les necessitats del cos de policia local de l’ajuntament.

Article 59

Per insuficiència de les aptituds psicofísiques

1. Quan les condicions físiques, psíquiques o sensorials del funcionari en situació d’actiu així ho aconsellin, i no es compleixin les condicions per ser declarat en situació de jubilació per invalidesa, la corporació local respectiva, d’ofici o a sol·licitud de la persona interessada, declararà que passa a la segona activitat.

2. A aquest efecte s’ha de constituir un tribunal facultatiu amb tres metges: un designat per l’ajuntament, un altre per la persona interessada i el tercer per la conselleria competent en matèria de salut. Aquest tribunal ha d’emetre un dictamen vinculant en què indiqui la conveniència o no del fet de passar a la situació de segona activitat, i ha d’indicar si és amb destinació o, excepcionalment, sense, amb els possibles terminis de revisió, si escau. Aquest dictamen s’ha d’elevar a l’òrgan municipal competent perquè dicti una resolució motivada, contra la qual es poden interposar els recursos oportuns. Als membres del tribunal els és aplicable el que preveu en matèria de recusació i abstenció la legislació reguladora del procediment administratiu comú.

3. Es pot acordar, d’ofici o a sol·licitud de la persona interessada, el reingrés al servei actiu, en el cas que hagin desaparegut les causes que van motivar la disminució de l’aptitud psicofísica o sensorial, amb el dictamen mèdic previ en els termes de l’apartat anterior i amb l’informe en tot cas de la prefectura del cos.

Article 60

Retribucions

1. En el cas que es passi a la situació de segona activitat sense destinació s’ha de percebre el 100 % de les retribucions bàsiques i el percentatge de les retribucions complementàries que s’assenyala a continuació:

60 anys fins a 61 anys menys un dia: 65 %

61 anys fins a 62 anys menys un dia: 72 %

62 anys fins a 63 anys menys un dia: 79 %

63 anys fins a 64 anys menys un dia: 86 %

64 anys fins a 65 anys menys un dia: 93 %

2. En el cas que es passi a la situació de segona activitat sense destinació per causa de malaltia professional o accident de treball s’ha de percebre el 100 % de les retribucions complementàries.

3. En el cas que es passi a la situació de segona activitat per petició de la persona interessada, en el supòsit que preveu l’article 58, s’ha de percebre el 100 % de les retribucions bàsiques i el 60 % de les retribucions complementàries.

4. Els funcionaris afectats pel fet de passar a la segona activitat amb destinació han de percebre les retribucions pròpies del lloc de treball efectivament desenvolupat, i se’ls han de garantir en tot cas les corresponents al seu darrer lloc de treball, incloses les actualitzacions, excepte el complement de productivitat.

5. En el cas que passi a la situació de segona activitat sense destinació, per insuficiència de les aptituds psicofísiques, s’ha de percebre el 100 % de les retribucions bàsiques i el 65% de les complementàries, llevat que sigui per causa de malaltia professional o accident de treball; en aquest darrer cas es percebrà el cent per cent de les retribucions complementàries.

Article 61

Règim disciplinari i d’incompatibilitat

1. Els funcionaris dels cossos de policia local o els policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local en situació de segona activitat amb destinació estan subjectes al mateix règim disciplinari i d’incompatibilitat que els funcionaris de la policia local en actiu.

2. Els funcionaris dels cossos de policia local o els policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local en situació de segona activitat sense destinació estan sotmesos al règim general de la funció pública.

3. L’exercici d’activitats connexes amb les funcions desenvolupades en els darrers dos anys immediatament anteriors al pas a la situació de segona activitat ha de ser autoritzat pel batle o batlessa.

Capítol III

Jubilació

Article 62

Jubilació

La jubilació forçosa dels membres de la policia local o dels policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local s’ha de declarar d’ofici quan el funcionari compleixi 65 anys, en els termes que preveu la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de cossos i forces de seguretat. En el cas que es reguli la jubilació parcial anticipada per als funcionaris públics s’ha de produir una adequació reglamentària per compatibilitzar la segona activitat.

TÍTOL VII

RÈGIM DISCIPLINARI

 

Capítol I

Principis generals

Article 63

Règim aplicable

1. El règim disciplinari dels membres dels cossos de policia local i dels policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local de les Illes Balears s’ha d’ajustar al que estableix la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat i al que disposa aquesta Llei.

2. Les normes reguladores del règim disciplinari del personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears són d’aplicació supletòria en tot el que no preveuen aquesta Llei i les disposicions reglamentàries que la despleguin.

3. Als funcionaris en pràctiques els és aplicable el que disposen aquesta Llei i la resta de normativa d’aplicació en matèria de règim disciplinari per als funcionaris de carrera.

Article 64

Responsabilitat civil i penal

El règim disciplinari que estableix aquesta Llei s’entén sens perjudici de la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer els funcionaris dels cossos de policia local i els policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local, la qual s’ha de fer efectiva en la forma legalment establerta.

Article 65

Comunicació d’infraccions

Els membres dels cossos de policia local i els policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local tenen l’obligació de comunicar per escrit al seu superior jeràrquic els fets dels quals tenguin coneixement que considerin constitutius de faltes greus i molt greus, excepte quan aquest sigui el presumpte infractor; en aquest cas, la comunicació s’ha de fer a l’immediatament superior al presumpte infractor.

Article 66

Extensió de la responsabilitat

1. Els membres dels cossos de policia local i els policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local que indueixin altres a cometre actes o tenir conductes constitutives de falta disciplinària incorren en la mateixa responsabilitat; també hi incorren els comandaments que les toleren.

2. Els membres dels cossos de policia local i els policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local que encobreixen les faltes molt greus i greus consumades incorren en falta d’un grau inferior. S’entén per encobriment no donar compte per escrit al superior jeràrquic, de forma immediata, dels fets constitutius de falta molt greu o greu de les quals es tengui coneixement.

Capítol II

Infraccions, sancions i potestat sancionadora

 

Secció 1a

Infraccions disciplinàries

Article 67

Faltes disciplinàries

Les faltes disciplinàries en què poden incórrer els membres dels cossos de policia local i els policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local poden ser molt greus, greus o lleus.

Article 68

Faltes molt greus

Són faltes molt greus:

1. L’incompliment del deure de fidelitat a la Constitució en l’exercici de les seves funcions.
2. Haver estat condemnat en virtut de sentència ferma per un delicte dolós relacionat amb el servei o que causi greu perjudici a l’Administració o a les persones.
3. L’abús d’atribucions que causi greu perjudici als ciutadans, als subordinats, a l’Administració o a les entitats amb personalitat jurídica.
4. La pràctica de tractes inhumans, degradants, discriminatoris o vexatoris als ciutadans que es trobin sota custòdia policial.
5. La insubordinació individual o col·lectiva, respecte de les autoritats o comandaments de què depenen.
6. L’abandonament del servei, excepte si hi ha una causa de força major que impedeixi comunicar-ho a un superior.
7. La publicació o la utilització indeguda de secrets oficials, així declarats d’acord amb la legislació específica en aquesta matèria.
8. La violació del secret professional quan perjudiqui el desenvolupament de la labor policial, qualsevol ciutadà o les entitats amb personalitat jurídica.
9. L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats quan doni lloc a una situació d’incompatibilitat.
10. La participació en vagues, en accions substitutives d’aquestes o en actuacions concertades amb la finalitat d’alterar el normal funcionament dels serveis.
11. La falta de col·laboració manifesta amb altres membres de les forces i cossos de seguretat, quan resulti greument perjudicat el servei o se’n derivin conseqüències greus per a la seguretat ciutadana.
12. Embriagar-se o consumir drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques durant el servei o realitzar-lo en estat d’embriaguesa o sota els efectes manifests dels productes esmentats.
13. La negativa injustificada a sotmetre’s a reconeixements mèdics o a la prova d’alcoholèmia o de detecció de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, legítimament ordenades, amb la finalitat de constatar la capacitat psicofísica per prestar servei.
14. Tota actuació que suposi discriminació per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, sexe, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
15. L’assetjament sexual i el laboral, consistent aquest darrer en la realització reiterada, en el marc d’una relació de servei, d’actes d’assetjament psicològic o hostilitat.
16. L’obstaculització greu a l’exercici de les llibertats públiques i drets sindicals.
17. Les infraccions tipificades com a molt greus en la legislació sobre utilització de videocàmeres pels cossos de policia local en llocs públics.

Article 69

Faltes greus

Són faltes greus:

1. La desconsideració greu amb els superiors, companys, subordinats o ciutadans, en l’exercici de les seves funcions o quan causin descrèdit notori a la institució policial.
2. La desobediència als superiors jeràrquics o als responsables del servei amb motiu de les ordres o instruccions legítimes d’aquests, excepte que constitueixin infracció greu de l’ordenament jurídic.
3. L’omissió de l’obligació de donar compte per escrit a la superioritat amb la diligència deguda de tot assumpte que per la seva entitat requereixi el seu coneixement o urgent decisió.
4. La falta de presentació o posada a disposició immediata en la dependència de destinació en els supòsits d’alteració greu de la seguretat ciutadana, quan així es disposi.
5. La tercera falta injustificada d’assistència al servei en un període de tres mesos quan els dos anteriors hagin estat sancionats amb sanció ferma per falta lleu.
6. No prestar servei, al·legant suposada malaltia.
7. La manca de rendiment reiterada que ocasioni un perjudici als ciutadans, a les entitats amb personalitat jurídica o a l’eficiència dels serveis.
8. L’abús d’atribucions quan no constitueixi falta molt greu.
9. L’emissió d’informes sobre assumptes de servei que, sense faltar obertament a la veritat, la desnaturalitzin utilitzant termes ambigus, que causin confusió o tendenciosos, o l’alterin mitjançant inexactituds, quan causin perjudici a l’Administració o als ciutadans, sempre que el fet no constitueixi infracció molt greu.
10. La intervenció en un procediment administratiu quan concorri alguna causa legal d’abstenció.
11. No portar en els actes de servei l’uniforme reglamentari, quan sigui preceptiu el seu ús, els distintius de la categoria o el càrrec, l’arma reglamentària o els mitjans de protecció o acció que es determinin, tret d’autorització en contra.
12. Exhibir armes sense causa justificada, així com la seva utilització en acte de servei o fora de servei, amb infracció de les normes que en regulen l’ús.
13. Donar lloc a l’extraviament, la pèrdua o la sostracció per negligència inexcusable dels distintius d’identificació o de l’arma reglamentària.
14. Assistir d’uniforme a qualsevol manifestació o reunió pública, tret que es tracti d’actes de servei o actes oficials per als quals s’ha rebut autorització.
15. Causar, per negligència inexcusable, perjudicis greus en la conservació dels locals, del material o de la resta d’elements relacionats amb el servei o donar lloc a la pèrdua o sostracció d’aquests.
16. Impedir, limitar o obstaculitzar als subordinats l’exercici dels drets que tenguin reconeguts, sempre que no constitueixi falta molt greu.
17. Embriagar-se o consumir drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques fora del servei quan sigui amb caràcter habitual o afectin la imatge del cos. S’entén que hi ha habitualitat quan s’acreditin tres o més episodis d’embriagament o consum de les dites substàncies en un període d’un any.
18. La tinença de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, excepte quan es derivi d’actuacions pròpies del servei.
19. Sol·licitar i obtenir canvis de destinació mitjançant qualsevol recompensa, ànim de lucre o falsejant les condicions que els regulen.
20. Utilitzar per a usos no relacionats amb el servei o per a aquest, o sense que hi hagi una causa justificada, mitjans o recursos inherents a la funció policial, o autoritzar-ne la utilització.
21. Les infraccions del que disposa la legislació vigent sobre utilització de videocàmeres pels cossos i forces de seguretat en llocs públics, quan no constitueixi falta molt greu.
22. L’incompliment dels terminis o altres disposicions de procediment en matèria d’incompatibilitats, quan no suposin manteniment d’una situació d’incompatibilitat.
23. La violació del secret professional quan no perjudiqui el desenvolupament de la labor policial, a les entitats amb personalitat jurídica o a qualsevol ciutadà.
24. La manca de col·laboració manifesta amb altres membres dels cossos i forces de seguretat, sempre que no es pugui qualificar com a falta molt greu.
25. La infracció de deures o obligacions legals inherents al càrrec o a la funció policial, quan es produeixin de forma greu i manifesta.

z.    Ser condemnat en virtut de sentència ferma per delicte dolós, sempre que no constitueixi infracció molt greu, o per una falta dolosa quan la infracció penal estigui relacionada amb el servei.

aa.   La no-prestació d’auxili amb urgència en fets o circumstàncies en què sigui obligada la seva actuació, tret que sigui constitutiu de delicte.

bb.  La infracció de les normes de prevenció de riscs laborals que posin en greu risc la vida, la salut o la integritat física, pròpia o dels seus companys o subordinats.

cc.   La negativa reiterada a tramitar qualsevol sol·licitud, reclamació o queixa relacionada amb el servei, sempre que no constitueixi falta lleu.

Article 70

Faltes lleus

Són faltes lleus:

1. El retard o la negligència en el compliment de les funcions i ordres rebudes.
2. La incorrecció amb els ciutadans o amb altres membres dels cossos i forces de seguretat, sempre que no mereixin una qualificació més greu.
3. La falta d’assistència al servei que no constitueixi falta més greu i l’incompliment de la jornada de treball, així com les faltes repetides de puntualitat, en els trenta dies precedents.
4. La descurança o el mal ús dels béns d’equipament i en la conservació de les instal·lacions, els materials, els vehicles i altres elements del servei, quan no mereixin una consideració més greu.
5. La pèrdua o sostracció, per simple negligència, dels distintius d’identificació, de l’arma reglamentària o d’altres mitjans o recursos destinats a la funció policial.
6. L’exhibició dels distintius d’identificació sense causa justificada.
7. El fet de prescindir del conducte reglamentari en formular qualsevol sol·licitud o reclamació, excepte en el cas d’urgència o impossibilitat física, com també la interrupció de la tramitació a la persona destinatària. Queden exceptuades del conducte reglamentari les que formulen els representants de les organitzacions sindicals en l’exercici de l’activitat sindical.
8. La descurança en la presentació i la neteja personal i l’incompliment de les normes d’uniformitat.
9. L’absència injustificada de qualsevol servei, quan no mereixin una consideració més greu.
10. L’omissió intencionada de salutació a un superior o la infracció de les normes que la regulin.
11. La pràctica de qualsevol classe de joc d’atzar que es dugui a terme durant la prestació del servei.
12. Ostentar insígnies, condecoracions o altres distintius, sense autorització, quan no mereixin una consideració més greu.
13. Ser condemnat en virtut de sentència ferma per falta dolosa quan la infracció penal causi perjudici a l’Administració o als administrats.

Secció 2a

Sancions disciplinàries

Article 71

Sancions

1. Les sancions que es poden imposar per la comissió de faltes molt greus són:

1. La separació del servei o la revocació del nomenament del personal funcionari interí.
2. La suspensió de funcions i la pèrdua de remuneracions des de tres mesos i un dia fins a un màxim de sis anys.

2. Per faltes greus es pot imposar la sanció de suspensió de funcions i pèrdua de remuneracions des de cinc dies fins a tres mesos.

3. Les sancions que es poden imposar per la comissió de faltes lleus són:

1. La suspensió de funcions i la pèrdua de la remuneració d’un a quatre dies.
2. L’advertència.

4. En els casos d’infraccions molt greus o greus es pot imposar la sanció accessòria de canvi de destinació dins l’estructura de cada cos quan es motivi adequadament i per un fet que hagi afectat o pugui afectar el funcionament normal de les destinacions.

Article 72

Criteris de gradació de sancions

Per graduar la sanció i actuant sota el principi de proporcionalitat, s’han de tenir en compte els criteris següents:

1. La intencionalitat.
2. La reincidència. Hi ha reincidència quan el funcionari, en el moment de la comissió de la falta, ja ha estat sancionat amb anterioritat en resolució ferma per una altra falta de més gravetat o per dues d’igual o inferior gravetat i no han estat cancel·lades. Als efectes de la reincidència, no s’han de computar els antecedents disciplinaris cancel·lats o que hagin de ser-ho.
3. L’historial professional, que, a aquests efectes, només es pot valorar com a circumstància atenuant.
4. La incidència sobre la seguretat ciutadana.
5. La pertorbació en el funcionament normal de l’Administració o dels serveis que li siguin encomanats.
6. El grau d’afectació als principis de disciplina, jerarquia i subordinació.
7. En el cas de l’article 68.b) y 68.z) s’ha de valorar específicament la quantia o entitat de la pena imposada en virtut de sentència ferma, així com la relació de la conducta delictiva amb les funcions policials.

Secció 3a

Potestat sancionadora

Article 73

Competència sancionadora

1. Correspon a l’òrgan competent de l’ajuntament incoar els expedients disciplinaris i imposar les sancions per la comissió de les faltes molt greus, greus i lleus als membres dels cossos de policia local o als policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local.

2. Correspon a la conselleria competent en matèria de formació de policies locals incoar i resoldre els expedients disciplinaris que es puguin originar durant la realització dels cursos de capacitació de les diferents categories a l’Escola Balear d’Administració Pública.

Capítol III

Extinció i prescripció

Article 74

Extinció de la responsabilitat

1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, per la mort de la persona responsable i per la prescripció de la falta o de la sanció.

2. Si durant la substanciació del procediment sancionador es produeix la pèrdua o el cessament en la condició del funcionari sotmès a l’expedient, s’ha de dictar una resolució en la qual, amb invocació de la causa, s’ha de declarar extingit el procediment sancionador, sens perjudici de la responsabilitat civil o penal que es pugui exigir, i s’ha d’ordenar l’arxivament de les actuacions, tret que per la part interessada insti la continuació del procediment o s’instrueixi per falta molt greu; en aquest cas, s’ha de continuar fins a la seva resolució. També s’han de deixar sense efecte les mesures cautelars adoptades en relació amb el funcionari.

Article 75

Prescripció de les faltes

1. Les faltes molt greus prescriuen als tres anys; les greus, als dos, i les lleus, al mes.

2. El termini de prescripció es comença a comptar des que la falta s’hagi comès, tret que aquesta derivi de fets que hagin estat objecte de condemna per delicte dolós; en aquest cas, el termini es començarà a comptar des de la data de la fermesa de la sentència condemnatòria.

3. La prescripció s’interromp per l’inici del procediment; a aquests efectes, la resolució que disposi la iniciació ha de ser degudament registrada i notificada al funcionari expedientat o publicada, sempre que aquest no sigui localitzat. El termini de prescripció es reprendrà si el procediment es paralitza durant més de sis mesos per causa no imputable al funcionari sotmès a expedient.

4. Quan s’iniciï un procediment penal contra un funcionari dels cossos de policia local o policies auxiliars, la prescripció de les infraccions disciplinàries se suspendrà per la incoació del procediment, encara que no s’hagi pres cap mesura disciplinària. En aquests supòsits, el termini tornarà a computar des de la data de la fermesa de la resolució judicial.

 

Article 76

Prescripció de les sancions

1. Les sancions molt greus prescriuen als tres anys; les greus, als dos anys, i les lleus, al mes. El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar des de l’endemà del dia en què esdevingui ferma.

2. En cas de concurrència de diferents sancions, el termini de prescripció de les sancions fermes que estiguin pendents de compliment es comença a comptar des de l’endemà del dia que quedi extingida la sanció que la precedeix en l’ordre de compliment assenyalat en el que s’ha esmentat, o, si escau, des de la data en què s’hagi produït la inexecució de la sanció.

3. El compliment dels terminis de prescripció de la sanció determina la cancel·lació de les anotacions corresponents en l’expedient personal. Transcorregut el termini per a la prescripció de la sanció, l’òrgan competent ho acordarà d’ofici i ho notificarà als interessats.

Capítol IV

Procediments disciplinaris

 

Secció 1a

Disposicions generals

Article 77

Principis inspiradors del procediment

El procediment sancionador dels membres dels cossos de policia local i dels policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local s’ha d’ajustar als principis de legalitat, impuls d’ofici, imparcialitat, agilitat, eficàcia, publicitat, contradicció, irretroactivitat, tipicitat, responsabilitat, proporcionalitat i concurrència de sancions, i comprèn els drets a la presumpció d’innocència, informació, defensa i audiència.

Article 78

Regles bàsiques procedimentals

1. Únicament es poden imposar sancions disciplinàries als funcionaris dels cossos de policia local i policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local en virtut d’un procediment disciplinari instruït a aquest efecte i amb sujecció al que disposa aquesta Llei.

2. La iniciació d’un procediment penal contra funcionaris dels cossos de policia local i policies en els ajuntaments que no hagin constituït cos de policia local no impedeix la incoació de procediments disciplinaris pels mateixos fets. No obstant això, la seva resolució definitiva només es produirà quan la sentència penal sigui ferma i la declaració de fets provats que contengui vincularà l’Administració.

3. Només podran recaure sancions penal i administrativa sobre els mateixos fets quan no hi hagi identitat de fonament jurídic i bé jurídic protegit.

Article 79

Inici del procediment i dret de defensa

1. El procediment s’ha d’iniciar sempre d’ofici, per acord de l’òrgan competent, a iniciativa pròpia, com a conseqüència d’ordre superior, moció raonada dels subordinats o denúncia.

2. Els òrgans competents per imposar una sanció ho són també per acordar la incoació del procediment corresponent.

3. Si el procediment s’ha iniciat com a conseqüència d’una denúncia, s’ha de comunicar al signant l’acord d’inici. Igualment, se li ha de notificar l’arxivament de la denúncia, si escau.

4. Amb caràcter previ a l’inici del procediment, l’òrgan competent per resoldre pot acordar la pràctica d’una informació reservada per aclarir els fets i els presumptes responsables. Aquesta informació reservada passarà a formar part de l’expedient.

Article 80

Nomenament d’instructor i secretari

1. En la resolució per la qual es disposa l’inici del procediment s’ha de nomenar una persona instructora i una persona secretària, que han de ser els encarregats de tramitar el procediment.

2. El nomenament de la persona instructora en els procediments disciplinaris per faltes molt greus o greus ha de recaure en una persona inscrita en la borsa, que, a aquests efectes, gestiona la direcció general competent en matèria de coordinació de policies locals.

3. Pot ser nomenat secretari o secretària qualsevol funcionari o funcionària de carrera de l’ajuntament al qual pertany el policia local sotmès al procediment disciplinari.

Article 81

Abstenció i recusació

1. A la persona instructora i al secretari o secretària els seran d’aplicació les normes sobre abstenció i recusació que estableixen els articles 28 i 29 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

2. El dret de recusació es pot exercitar des del moment en què l’interessat tengui coneixement de qui són l’instructor i el secretari.

3. L’abstenció i la recusació s’han de plantejar davant l’òrgan que va acordar el nomenament, el qual ha de resoldre en el termini de tres dies.

4. Contra les resolucions adoptades no és possible cap recurs, sens perjudici de la possibilitat d’al·legar la recusació en interposar el recurs que correspongui contra l’acte que finalitza definitivament el procediment.

Article 82

Prova

1. Els fets rellevants per a la decisió del procediment es poden acreditar per qualsevol mitjà de prova admissible en dret.

2. Quan es proposi una prova testifical, s’ha d’acompanyar amb un plec de preguntes sobre les quals la persona instructora ha de decidir la pertinència. La pràctica de la prova admesa s’ha de notificar prèviament al funcionari o funcionària expedientat indicant-li el lloc, la data i l’hora en què s’ha de dur a terme i se l’ha d’assabentar del fet que hi pot assistir.

3. La persona instructora pot denegar d’ofici la pràctica de les proves que no es concretin en els fets o que consideri impertinents o inútils, denegació que s’ha de motivar i contra la qual no es pot interposar cap recurs.

4. Tots els organismes i dependències de les administracions públiques estan obligats a facilitar a l’instructor els antecedents i informes necessaris, com també els mitjans materials i humans que necessiti per al desenvolupament del procediment, tret que hi hagi un precepte legal que ho impedeixi.

Article 83

Vista de l’expedient i còpia de les actuacions

La persona instructora està obligada a donar vista al funcionari sotmès a expedient, a petició d’aquest, de les actuacions practicades en qualsevol moment del procediment i ha de facilitar-li’n una còpia completa quan ho sol·liciti.

Article 84

Informació de la concurrència d’altres infraccions administratives o penals

En qualsevol moment del procediment en què la persona instructora apreciï que la presumpta infracció disciplinària pot ser qualificada com a infracció administrativa d’una altra naturalesa o com a infracció penal, ho ha de posar en coneixement de l’òrgan que hagi ordenat la incoació per a la seva comunicació a l’autoritat administrativa o judicial competent o al ministeri fiscal.

Article 85

Arxivament d’actuacions

Si en qualsevol fase del procediment la persona instructora dedueix la inexistència de responsabilitat disciplinària o de proves adequades per fonamentar-la, ha de proposar una resolució d’arxivament de les actuacions, amb expressió de les causes que la motiven, per tal que l’òrgan que l’hagi incoat resolgui el que pertoqui.

Si, iniciat el procediment, la persona instructora considera que la falta ha prescrit, l’òrgan competent ha de resoldre la conclusió del procediment, amb l’arxivament de les actuacions i s’ha de notificar a les persones interessades l’acord o la resolució adoptats.

Secció 2a

Procediment per faltes lleus

Article 86

Iniciació

1. Els òrgans competents per a la imposició de sancions per faltes lleus poden acordar la pràctica de la informació reservada prevista en l’apartat 4 de l’article 79.

2. L’acord d’incoació d’un procediment sancionador per falta lleu ha de contenir els fets que el motiven i el nomenament de la persona instructora i del secretari o secretària, que se’ls ha de notificar, els quals han de notificar l’acord al funcionari sotmès a l’expedient, amb una còpia de les actuacions recollides en l’expedient, i l’han de citar perquè comparegui per tal de ser oït en declaració.

3. En l’acte de compareixença, el funcionari o funcionària pot al·legar i presentar els documents i les justificacions que consideri pertinents i proposar les proves que estimi necessàries per a la seva defensa.

Article 87

Proposta i resolució

1. Una vegada practicades les proves que la persona instructora consideri oportunes, ha de formular una proposta de resolució en la qual ha de fixar amb precisió els fets, la seva valoració jurídica per tal de determinar, si escau, la falta comesa, la responsabilitat del funcionari o funcionària sotmès a l’expedient i la sanció que s’ha d’imposar, i s’ha de notificar l’expedient per tal que en el termini de deu dies pugui al·legar el que estimi oportú en defensa dels seus drets. Oït l’expedientat, la proposta de resolució s’ha de trametre a l’òrgan competent per resoldre.

2. En la resolució que posa fi al procediment disciplinari, s’ha de determinar, amb tota precisió, la falta que es consideri que s’ha comès, amb indicació del precepte que la tipifica, el funcionari o funcionària responsable i la sanció que s’imposa.

3. La resolució s’ha de notificar a la persona expedientada, amb indicació del recurs o dels recursos que es poden interposar en contra, l’òrgan davant el qual s’han d’interposar i el termini per presentar-los.

4. Si en qualsevol moment del procediment s’adverteix que els fets poden ser constitutius de falta molt greu o greu, s’ha de posar en coneixement del batle o batlessa per tal que acordi el que sigui procedent.

Secció 3a

Procediment per faltes greus i molt greus

Article 88

Incoació

L’òrgan competent per incoar un procediment disciplinari per faltes greus o molt greus, abans de dictar la resolució d’inici del procediment, pot acordar la pràctica de la informació reservada que preveu l’apartat 4 de l’article 79.

Article 89

Mesures cautelars

1. Iniciat el procediment penal o disciplinari, si hi ha elements de judici suficients, el batle o batlessa pot acordar, preventivament, de forma motivada, les mesures cautelars adequades per facilitar la tramitació de l’expedient i assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure.

2. Quan s’acordi preventivament la suspensió provisional de funcions, s’ha de dur a terme amb els efectes que s’assenyalen a continuació:

1. El funcionari o funcionària en la situació de suspensió provisional resta privat temporalment de l’exercici de les seves funcions i dels drets inherents a la seva condició de funcionari, sens perjudici del que disposen els apartats següents, i s’ha de procedir a recollir els distintius del seu càrrec i l’arma o armes, si escau. No obstant això, el batle o batlessa podrà autoritzar l’ús de l’arma quan circumstàncies excepcionals així ho aconsellin.
2. El temps de suspensió provisional, com a conseqüència d’un expedient disciplinari, per fets que no són objecte d’un procediment penal no pot excedir de tres mesos en el supòsit de faltes greus i de sis mesos en el supòsit de faltes molt greus, excepte en els supòsits de paralització del procediment imputable a l’interessat.
3. Si els fets que motiven l’expedient disciplinari donen lloc també a un procediment penal, la suspensió provisional es mantindrà durant tot el temps que duri la presó provisional o altres mesures dictades pel jutge que determinin la impossibilitat de dur a terme les funcions del seu lloc de treball. En aquest cas, si la suspensió provisional excedeix de sis mesos no suposarà pèrdua del lloc de treball. No obstant això, el batle o batlessa podrà acordar, excepcionalment, com a mesura preventiva, la suspensió provisional dels funcionaris sotmesos a procediment penal, si aquesta mesura no ha estat adoptada per l’autoritat judicial i es podrà prolongar fins a la conclusió del procediment penal.
4. El funcionari o funcionària suspès provisionalment té dret a percebre durant la suspensió les retribucions bàsiques i, si escau, les prestacions familiars per fills, excepte en casos de paralització del procediment imputable a l’interessat, que comportarà la pèrdua de tota retribució mentre es mantingui la paralització i tampoc no tindrà dret a cap retribució en el cas d’incompareixença en l’expedient disciplinari.

3. En la resolució definitiva de l’expedient s’ha de fer una declaració expressa respecte de les mesures cautelars adoptades durant la seva tramitació, declarant que s’han d’abonar pel compliment de la sanció imposada si aquesta és de suspensió de funcions, o bé, si l’expedient conclou sense declaració de responsabilitat disciplinària, computant el temps de suspensió provisional com de servei actiu i amb reconeixement de tots els drets econòmics, excepte si ha de passar a suspès ferm de funcions com a conseqüència de condemna criminal que afecti la seva condició de funcionari i derivi dels fets que varen motivar l’adopció de la mesura cautelar; en aquest cas, la suspensió provisional li serà d’abonament per al compliment de la pena, amb l’autorització prèvia del tribunal sentenciador.

No serà procedent el reconeixement de temps ni de cap dret a l’afectat per la suspensió provisional si s’imposa la sanció de separació del servei o s’ha de declarar la pèrdua de la condició de funcionari com a conseqüència de pena d’inhabilitació absoluta o inhabilitacions especials que afectin la seva condició de funcionari, derivada de condemna criminal imposada pels fets que varen donar lloc a l’adopció de la suspensió provisional de funcions.

Article 90

Determinació i comprovació dels fets

La persona instructora ha d’ordenar en el termini màxim de quinze dies la pràctica de les diligències que siguin adequades per a la determinació, el coneixement i la comprovació dels fets sobre els quals ha de resoldre i, concretament, la pràctica de les proves necessàries per tal d’aclarir els fets i determinar les responsabilitats susceptibles de sanció.

Article 91

Actuacions inicials

1. En tot cas i com a primeres actuacions s’ha de prendre declaració al funcionari sotmès a l’expedient, evacuar les diligències que es deriven de l’ordre superior, de la petició raonada d’altres òrgans o de la denúncia que va motivar l’inici de l’expedient i d’allò que el funcionari manifestà en la seva declaració.

2. Si el funcionari o funcionària és citat en termini i forma i no compareix, excepte causa justificada, es continuaran les actuacions de l’expedient.

3. Si no es localitza l’expedientat, se l’ha de citar per edictes que s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i al tauler d’anuncis de l’ajuntament i s’ha d’indicar el termini per comparèixer. Si no el verifica, continuaran las actuacions del procediment.

Article 92

Plec de càrrecs

1. En vista de les actuacions practicades, l’instructor ha de formular, si escau, en el termini de quinze dies, el corresponent plec de càrrecs, el qual ha de comprendre els fets dignes de sanció, la seva qualificació jurídica i les sancions aplicables.

2. El plec de càrrecs s’ha de redactar de manera clara i precisa i s’ha de notificar a la persona expedientada amb vista de l’expedient mitjançant una còpia completa de les actuacions practicades i se li concedirà un termini de deu dies per contestar, presentant les al·legacions que consideri oportunes per a la defensa dels seus drets i proposant la pràctica de les proves que estimi necessàries.

3. Vist el resultat de les actuacions practicades, la persona instructora ha de proposar el manteniment o aixecament de la mesura de suspensió provisional si s’ha acordat aquesta mesura.

Article 93

Fase de prova

1. Una vegada contestat el plec de càrrecs o havent transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor, d’ofici o a instància de part, pot acordar que s’obri un període de deu dies per dur a terme les proves que es considerin oportunes.

2. S’ha de notificar prèviament al funcionari o funcionària expedientat el lloc, la data i l’hora en què es practicaran les proves i se li ha d’indicar que pot assistir-hi.

Article 94

Trasllat d’actuacions practicades en període de prova

1. Una vegada practicades les proves, s’ha d’acordar donar trasllat a l’expedientat de les actuacions practicades perquè en el termini de 10 dies al·legui el que estimi oportú en la seva defensa i aporti els documents que consideri d’interès.

2. Quan la persona interessada mostri la seva conformitat amb el plec de càrrecs, no faci al·legacions o, si les ha fetes, no s’acordi l’obertura del període de prova, la persona instructora formularà la proposta de resolució.

 

Article 95

Proposta de resolució

La persona instructora, quan consideri conclòs l’expedient, ha de formular la proposta de resolució en la qual s’han de fixar amb precisió els fets, se n’ha de fer la valoració jurídica i determinar, si escau, la infracció i la responsabilitat de l’expedientat, amb indicació de la sanció que s’ha d’imposar.

Article 96

Al·legacions

La proposta de resolució de l’expedient s’ha de notificar a la persona interessada perquè en el termini de deu dies al·legui el que consideri oportú per a la seva defensa, fins i tot sobre la denegació de la prova proposada.

Article 97

Elevació de l’expedient

Oït l’interessat, o transcorregut el termini sense cap al·legació, l’expedient convenientment foliat i numerat s’ha de trametre a l’òrgan que hagi acordat l’inici del procediment.

Article 98

Reducció de terminis

Per raons d’urgència derivades de la necessitat de mantenir la disciplina, l’exemplaritat, o per la notorietat o gravetat dels fets, l’òrgan que va acordar l’inici del procediment pot disposar que els terminis de tramitació de l’expedient es redueixin a la meitat de temps, excepte els prevists en els articles 89.2, 91, 93 i 97.2.

Article 99

Resolució de l’expedient

Una vegada rebut l’expedient, l’òrgan que en va acordar la iniciació ha de procedir, amb l’examen previ de les actuacions i, si escau, la pràctica de les diligències complementàries que consideri oportunes, a dictar la resolució motivada que correspongui.

Article 100

Devolució de l’expedient a l’instructor

1. L’autoritat competent per resoldre pot retornar l’expedient a la persona instructora perquè practiqui les diligències omeses i que resultin imprescindibles per a la resolució. En aquest cas, s’ha de donar vista a la persona expedientada d’aquestes actuacions i un termini de deu dies perquè al·legui el que estimi oportú.

2. Si l’òrgan competent per resoldre aprecia que la qualificació apropiada és de més gravetat que la indicada en la proposta de resolució, o que els fets són mereixedors d’una sanció substancialment superior que la proposada, s’ha de donar trasllat a l’interessat per tal que en el termini de quinze dies faci les al·legacions que estimi oportunes respecte d’això.

Article 101

Contingut de la resolució

1. La resolució que finalitzi el procediment disciplinari ha de ser motivada i no es poden introduir fets diferents dels que varen servir de base al plec de càrrecs, sens perjudici de la distinta valoració jurídica sempre que no sigui de més gravetat.

2. En la resolució s’ha de determinar la falta que es considera comesa, el precepte en què es tipifica, el funcionari o funcionària responsable, la sanció que se li imposa i els recursos que es poden interposar en contra, l’òrgan davant del qual s’han d’interposar i el termini per fer-ho.

3. Tant en el supòsit anterior com en el cas que es declari la inexistència d’infracció o de responsabilitat del funcionari o funcionària expedientat, s’ha de fer una declaració expressa, si escau, sobre les mesures provisionals que s’hagin adoptat durant el procediment.

4. La resolució de l’expedient s’ha de notificar en forma a la persona expedientada, en el termini de deu dies des que va ser adoptada. També s’ha de notificar al denunciant si n’hi hagués.

Article 102

Caducitat

1. La resolució que posa fi al procediment disciplinari i la seva notificació a l’interessat s’ha de produir en un termini no superior a sis mesos des de l’acord d’incoació de l’expedient.

2. El termini per resoldre el procediment i notificar la resolució es pot suspendre, interrompre o ampliar en els casos que preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

3. Transcorreguts els terminis que preveu l’apartat anterior sense que s’hagi dictat una resolució en l’expedient, s’ha de procedir a l’arxivament de les actuacions. En aquest cas, l’òrgan competent ha d’expedir, a sol·licitud de la persona interessada, un certificat en què consti que ha caducat el procediment i s’han arxivat les actuacions.

4. Quan un funcionari o funcionària passi a la situació d’excedència voluntària abans o durant la tramitació d’un procediment disciplinari per infraccions previstes en aquesta Llei, el procediment quedarà suspès i s’interromprà el còmput dels terminis de prescripció; la seva tramitació continuarà quan l’afectat sol·liciti la seva reincorporació al servei actiu.

Secció 4a

Execució

Article 103

Execució de la sanció

1. Les sancions disciplinàries s’han d’executar segons els termes de la resolució i comencen a complir-se el mateix dia de la notificació de la resolució a l’infractor, o bé en el termini màxim de deu dies, comptadors des del dia de la notificació, excepte que en la mateixa resolució s’acordi, per causes justificades, l’ajornament del compliment per un temps no superior al que s’hagi establert legalment per a la seva prescripció.

2. Si no és possible el compliment de la sanció en el moment en què es dicti la resolució perquè el funcionari es troba en situació administrativa que ho impedeixi, aquesta serà efectiva quan el canvi de situació ho permeti, tret que hagi transcorregut el termini de prescripció.

3. Quan concorren diverses sancions de suspensió de funcions, el seu compliment s’ha de dur a terme seguint l’ordre cronològic d’imposició, començant dins aquest per les de més gravetat, fins al límit de sis anys. Si la suma d’aquestes excedeix el límit esmentat, no es complirà el temps que el sobrepassi.

Article 104

Executivitat de les sancions

Les sancions són immediatament executives i el seu compliment no se suspèn per la interposició de cap recurs administratiu o judicial, però l’òrgan competent podrà suspendre’l, d’ofici o a instància de part, en el cas que l’execució ocasioni perjudicis de reparació impossible o difícil.

Article 105

Anotació i cancel·lació

1. Les sancions disciplinàries s’han d’anotar en el registre adscrit a la direcció general competent en matèria de coordinació de policies locals, indicant-hi les faltes que les varen motivar.

2. Transcorreguts sis mesos des del compliment de la sanció si es tracta de faltes lleus, o un i tres anys, segons es tracti de faltes greus o molt greus no sancionades amb separació del servei, respectivament, s’ha d’acordar d’ofici la cancel·lació de les anotacions.

3. Per al còmput del termini de cancel·lació s’ha de tenir en compte el temps en què l’execució hagi estat suspesa.

Disposició addicional primera

Regulació municipal de la segona activitat

La regulació de la segona activitat que conté aquesta Llei no impedeix que cada ajuntament, en l’exercici de les seves potestats, pugui aprovar en el seu reglament unes modalitats de segona activitat, d’acord amb les seves peculiaritats organitzatives i pressupostàries, sempre que aquesta regulació no suposi menyscapte o empitjorament de les mesures establertes en aquesta Llei.

Els ajuntaments que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tenguin una regulació o acords propis sobre segona activitat, aquesta seguirà en vigor sempre que no menyscabi o empitjori les mesures recollides en aquesta Llei.

Disposició addicional segona

Personal sotmès al Reial decret 1324/1995, de 28 de juliol

La prestació de serveis i els cursos de formació del personal sotmès al Reial decret 1324/1995, de 28 de juliol, s’ha de tenir en compte als efectes de promoció professional en els cossos de les policies locals de les Illes Balears.

Disposició transitòria primera

Policies auxiliars per extingir

1. Els policies auxiliars passaran a integrar-se en el grup C1 en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, sense que això hagi d’implicar necessàriament increment de la despesa pública ni modificació de les retribucions totals anuals dels afectats en el moment de la reclassificació, sens perjudici de les negociacions que hi pugui haver entre els representants sindicals dels funcionaris i els respectius ajuntaments. A aquest efecte, l’increment de les retribucions bàsiques s’ha de deduir de les seves retribucions complementàries, preferentment del concepte de productivitat, si n’hi ha.

2. Els funcionaris que en el moment d’integrar-se en el nou grup de titulació acadèmica no tenguin la titulació requerida per accedir a la categoria corresponent s’entenen classificats en aquestes mateixes categories només als efectes retributius.

3. Els qui en el termini esmentat en el punt 1 no aconsegueixin acreditar el requisit de titulació passaran a la situació de “per extingir” en els seus respectius grups de titulació, i mantindran només els efectes econòmics i l’evolució de les retribucions dels nous grups creats en aquesta Llei, fins que obtinguin la titulació requerida.

4. Als efectes de poder obtenir el curs de formació bàsica de policia local, cada any de servei com a policia auxiliar es computarà com a 100 hores de formació.

Disposició transitòria segona

Policies turístics i policies auxiliars turístics per extingir

Els ajuntaments que en les seves plantilles tenguin places de policies turístics i policies auxiliars turístics, les poden mantenir fins al dia 31 de desembre de 2013, data a partir de la qual quedaran extingides.

Disposició transitòria tercera

Funcionaris dels cossos de policia local en situació de segona activitat per raó d’edat amb destinació

Els funcionaris dels cossos de policia local que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es trobin en situació de segona activitat per raó d’edat amb destinació romandran en aquesta situació.

Disposició transitòria quarta

Segona activitat per raó d’edat

Als funcionaris dels cossos de policia local en situació de segona activitat que durant l’any 2013 compleixin les edats que preveu la Llei 6/2005, de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, els serà d’aplicació aquesta norma als efectes de sol·licitud de passar a la segona activitat per raó d’edat.

Disposició transitòria cinquena

Processos selectius

Als processos selectius que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es trobin ja iniciats els serà d’aplicació la Llei 6/2005, de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, i la seva normativa de desplegament.

Als processos selectius que s’iniciïn a l’entrada en vigor de la present Llei els serà d’aplicació aquesta norma.

Disposició transitòria sisena

Procediments disciplinaris

Els procediments disciplinaris iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’han de resoldre d’acord amb el que preveu la Llei 6/2005, de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, i la seva normativa de desplegament. En tot cas, s’aplicarà el principi de retroactivitat de les normes favorables a la persona inculpada.

Disposició transitòria setena

Vigència temporal dels reglaments

Mentre no es produeixi el desplegament reglamentari de les disposicions que preveu aquesta Llei continuaran en vigor els preceptes dictats en desplegament de la Llei 6/2005, de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, que no s’oposin al que s’hi estableix.

Disposició transitòria vuitena

Comissaris de segona per extingir

El personal funcionari que, a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, tengui la categoria de comissari de segona per extingir mantindrà la mateixa categoria.

Disposició derogatòria única

Derogació normativa

Es deroguen la Llei 6/2005, de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, i les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que preveu aquesta Llei.

Disposició final primera

Desplegament de la Llei

Es faculta el Govern de la Comunitat Autònoma perquè, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, dicti les disposicions que requereixin el seu desplegament i la seva aplicació.

Disposició final segona

Reglaments de policia local municipal

En el termini màxim de dos anys a partir de la data en què la Comunitat Autònoma hagi acomplert el que estableix la disposició final primera, els ajuntaments de l’àmbit territorial de les Illes Balears que tenguin cossos de policia local han d’aprovar o, si escau, adaptar, una vegada negociats amb els sindicats, els reglaments de policia local de conformitat amb les previsions d’aquesta Llei.

Disposició final tercera

Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor una vegada transcorreguts vint dies des que es publiqui en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

                                                                                                                                           El president

                                                                                                                                 José Ramón Bauzá Díaz

           El conseller d’Administracions Públiques

                     José Simón Gornés Hachero