Secció III. Altres disposicions i actes administratius
CONSELL DE GOVERN
Núm. 5039
Acord del Consell de Govern de 15 de març de 2013 pel qual s’aproven els criteris de planificació sobre indemnitzacions i compensacions per obres i instal·lacions de depuració d’aigües residuals
Versió PDF
La Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2013, va modificar tant la Llei 9/1991, de 27 de novembre, reguladora del cànon de sanejament d’aigües, com el Decret 51/1992, de 30 de juliol, sobre indemnitzacions i compensacions per obres i instal·lacions de depuració d’aigües residuals, en el sentit de condicionar el dret a la indemnització per obres i instal·lacions a les disponibilitats pressupostàries de la Comunitat Autònoma, i en el marc de la planificació que estableixi la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Per tot això, el Consell de Govern, a proposta del conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, en la sessió de 15 de març de 2013 adoptà, entre d’altres, l’Acord següent:
“Primer. Aprovar els criteris de planificació sobre indemnitzacions i compensacions per obres i instal·lacions de depuració d’aigües residuals, que consten en l’annex 1 d’aquest Acord.
Segon. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.”
Palma, 15 de març de 2013
El secretari del Consell de Govern
Antonio Gómez Pérez
ANNEX 1
Criteris de planificació sobre indemnitzacions i compensacions per obres i instal·lacions de depuració d’aigües residuals
1. Introducció
La Directiva 91/271/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa al tractament de les aigües residuals urbanes, amb l’objectiu de protegir el medi ambient dels efectes negatius dels vessaments de les aigües residuals urbanes i de les aigües residuals procedents de determinats sectors industrials, va establir una sèrie de mesures, entre d’altres, les mesures per a la recollida i el tractament correcte de les aigües residuals urbanes.
La Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, regula la gestió de les aigües superficials, continentals, de transició, aigües costaneres i subterrànies, amb l’objectiu de prevenir-ne i reduir-ne la contaminació, fomentar-ne l’ús sostenible, protegir el medi aquàtic, millorar la situació dels ecosistemes aquàtics i pal·liar els efectes de les inundacions i de les sequeres i establir l’horitzó temporal de l’any 2015 per aconseguir el “bon estat ecològic” de totes les aigües europees.
D’altra banda, l’any 1991, mitjançant la Llei 9/1991, de 27 de novembre, el Govern de les Illes Balears creà un cànon sobre el consum de l’aigua destinat, de manera íntegra i finalista, al finançament de les actuacions de política hidràulica que realitzi la Direcció General de Recursos Hídrics en general, i al tractament de les aigües residuals en particular. La disposició addicional segona d’aquesta Llei establí el dret dels ajuntaments i la resta d’entitats públiques que prestin el servei de depuració d’aigües residuals a ser indemnitzats pels costs de conservació, manteniment, explotació i instal·lació que suportin.
En desplegament de la disposició anterior es va aprovar el Decret 51/1992, de 30 de juliol, sobre indemnitzacions i compensacions per obres i instal·lacions de depuració d’aigües residuals. Com a complement d’aquesta norma, l’Ordre conjunta dels consellers d’Economia i Hisenda i d’Obres Públiques i Ordenació del Territori sobre les condicions que han de tenir els contractes de préstecs i d’altres relatives a inversions en obres i instal·lacions de depuració d’aigües residuals, estableix en la disposició addicional primera que la Direcció General de Recursos Hídrics pot aprovar un pla o programa de prioritats en matèria de depuració d’aigües residuals, a fi de determinar-ne un ordre de preferència, com també les regles per a la seva aplicació.
Finalment, la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2013, va modificar tant la Llei 9/1991 com el Decret 51/1992 en el sentit de condicionar el dret a la indemnització per obres i instal·lacions a les disponibilitats pressupostàries de la Comunitat Autònoma, i en el marc de la planificació que estableixi la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Segons tot el que s’ha exposat, s’elabora aquest pla amb l’objectiu de fixar una planificació de les infraestructures hidràuliques de depuració d’aigües residuals establint uns criteris que permetin seleccionar els projectes per indemnitzar que siguin prioritaris respecte als presentats a la Direcció General de Recursos Hídrics.
2. Situació actual
Actualment la Direcció General de Recursos Hídrics, amb el pressupost assignat al programa 441B de Sanejament i depuració d’aigües, tramita els expedients d’indemnització per obres i instal·lacions regulats tant en la Llei 9/1991 com en el Decret 51/1992 i la seva normativa de desplegament, mitjançant la Secció de Sanejament i Qualitat de les Aigües.
Atès el volum de projectes d’obra presentats al llarg dels darrers anys i tenint en consideració la situació econòmica i pressupostària de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de la resta de l’Estat espanyol, ha estat impossible tramitar els projectes presentats pels distints agents encarregats de la gestió de les obres de depuració i sanejament, la qual cosa ha provocat una acumulació d’expedients pendents d’aprovació.
3. Desequilibri econòmic
Amb l’entrada en funcionament dels grans sistemes de sanejament i depuració, i de la resta de sistemes de depuració dels municipis, amb les seves característiques pròpies, les despeses d’explotació s’han convertit en la principal destinació dels fons recaptats amb el cànon de l’aigua (segons dades de 2012, el 86,97 % del pressupost es va dedicar al manteniment, la conservació i l’explotació dels serveis de depuració, i el 13,03 % restant al finançament de les obres de depuració). Per tant, i tal com s’ha exposat abans, la Direcció General de Recursos Hídrics no té la capacitat econòmica suficient per atendre les necessitats de depuració plantejades mitjançant els projectes i, en conseqüència, s’ha de plantejar establir unes prioritats a l’hora de poder escometre el finançament de les obres més urgents o prioritàries segons els criteris que s’especifiquen en aquest pla.
4. Contingut del pla
4.1. Objectius
Un dels objectius prioritaris de les actuacions en matèria de depuració és complir les obligacions establertes en la Directiva 91/271/CEE, sobre tractament d’aigües residuals urbanes, i en la Directiva 2000/60/CE (Directiva marc de l’aigua), per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.
En particular, es persegueixen una sèrie d’objectius, que són:
Objectius mediambientals, com ara:
Preservar la qualitat de les aigües.
Potenciar la reutilització i ordenar els usos de l’efluent depurat, que permetrà alliberar recursos d’aigua per a l’abastament, el major benefici públic i la preservació del medi natural.
Destinar l’efluent depurat en funció de la viabilitat econòmica a altres usos, permetent la substitució o alliberació de reserves de cabal destinades a aquests usos.
Destinar l’efluent depurat al manteniment dels cabals ecològics i a la preservació dels ecosistemes.
Destinar l’efluent depurat a usos d’esbarjo, com pot ser el reg de camps de golf o el reg de zones amb jardins.
Gestionar eficaçment els cabals altament contaminants originats per les aigües de pluja en temps de precipitacions.
Objectius de qualitat, complint els objectius marcats per les diferents administracions amb competències en aquesta àrea, amb les restriccions imposades per les zones classificades com a protegides i sensibles, i les zones d’alt valor ecològic.
Malgrat que molts d’aquests municipis ja disposen d’algun sistema de depuració, moltes de les actuacions futures que s’hi preveuen són d’ampliació i/o millora, o substitució del sistema de depuració per un procés més rigorós, o construcció de noves EDAR (inclou les infraestructures següents: col·lectors, camins d’accés, electrificació, EDAR, conducció al punt de vessament).
Mitjançant aquest pla la Direcció General de Recursos Hídrics pretén disposar d’una eina bàsica per planificar i seleccionar els projectes d’obres que siguin prioritaris segons els objectius exposats i els criteris aplicables, i així poder establir a cada moment una relació de les obres susceptibles d’indemnitzar.
4.2. Cauteles ambientals
En les actuacions d’infraestructures i obres de depuració i sanejament s’han de tenir en compte les cauteles ambientals següents:
Procurar la ubicació de les depuradores en llocs amb la menor afecció possible al medi natural, a la població i al paisatge.
Dotar les estacions depuradores de les tecnologies necessàries per minimitzar la generació de males olors.
Restaurar l’entorn afectat.
Dotar de sistemes de reducció de nutrients les EDAR que vessin aigües a zones humides. Ampliar-les en cas necessari.
Controlar els vessaments de les EDAR actuals, especialment les que vessen als llits dels corrents d’aigua o zones humides protegides.
4.3. Criteris del pla
A continuació s’especifiquen els criteris que tant la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori com la Direcció General de Recursos Hídrics han de ponderar per tal d’iniciar la tramitació per aprovar els projectes d’obra de depuració que es presentin o que s’hagin presentat i es pretengui establir un ordre de prioritat. Aquests criteris s’agrupen en 3 blocs (criteris tècnics i ambientals, criteris econòmics i pressupostaris, i criteris administratius), els quals han de ser compatibles i coherents entre si.
Criteris tècnics i ambientals
1. Exigència de normativa tècnica.
2. Qualitat exigida.
3. Població servida i estacional del municipi o nucli urbà.
4. Risc per a la salut de les persones.
5. Estat de les instal·lacions.
6. Garantia de funcionament.
7. Eficiència energètica.
8. Incidència paisatgística del projecte.
9. Sostenibilitat ambiental del projecte.
Criteris econòmics i pressupostaris
1. Cost d’implantació.
2. Costs d’explotació, conservació i manteniment de les instal·lacions quan estiguin en funcionament.
3. Cost de vigilància i control de les instal·lacions.
Criteris administratius
1. Ordre d’entrada de la sol·licitud i del projecte de les obres que s’han d’indemnitzar.
2. Expedient que no tengui cap esmena de documentació o informació pendent d’aportar a la Direcció General de Recursos Hídrics.
3. Expedient amb informe tècnic favorable.
5. Nivells de prioritat
D’acord amb els criteris exposats anteriorment, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori i, concretament, la Direcció General de Recursos Hídrics han de valorar els projectes d’obres presentats per aconseguir la indemnització corresponent mitjançant un informe tècnic en el qual s’ha de qualificar el projecte amb un ordre de prioritat segons els nivells següents:
Nivell de prioritat 1: projectes amb una necessitat urgent d’execució.
Nivell de prioritat 2: projectes que presenten una necessitat d’actuació a curt o mitjà termini.
Nivell de prioritat 3: projectes l’execució dels quals representa una millora per al servei de depuració però que no resulta una actuació urgent.