Butlletí Oficial de les Illes Balears

Informació sobre la tramitació al Parlament de les Illes Balears (participaciociutadana@parlamentib.es) del Projecte de llei audiovisual de les Illes Balears (RGE núm. 724/13).

Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 13 de febrer d’enguany, va acordar d’admetre a tràmit el Projecte de llei audiovisual de les Illes Balears (RGE núm. 724/13), per tal de fer efectiu l’article 117.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.

Palma, 14 de febrer de 2013.

 

La presidenta del Parlament de les Illes Balears:

Margalida Durán i Cladera.

 

PROJECTE DE LLEI AUDIOVISUAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

I

L’article 149.1.27 de la Constitució Espanyola estableix que correspon a l’Estat la competència exclusiva per dictar les normes bàsiques del règim de la ràdio i la televisió i, en general, de tots els mitjans de comunicació social, sens perjudici de les facultats que en el seu desenvolupament i execució corresponguin a les comunitats autònomes.

Mitjançant la Llei 7/2010, de 31 de març, general de comunicació audiovisual, es va produir la transposició de la Directiva 2007/65/CE de serveis de comunicació audiovisual del Parlament Europeu i del Consell d’11 de desembre de 2007. Aquesta llei ha establert un nou règim jurídic per als serveis de radiodifusió i televisió, i diferencia els que per a la seva prestació només necessiten comunicació prèvia, perquè el seu segment està liberalitzat, d’aquells altres que per utilitzar l’espai radioelèctric públic a través d’ones hertzianes i tenir capacitat limitada necessiten una llicència prèvia atorgada mitjançant un concurs públic.

Recentment, aquesta llei s’ha vist afectada per la Llei 6/2012, d’1 d’agost, que introdueix un seguit de modificacions destinades a flexibilitzar les formes de gestió dels canals públics de televisió autonòmica de manera que permet que les comunitats autònomes puguin elegir entre la gestió directa, la gestió indirecta o altres modalitats de col·laboració publicoprivades. Si decideixen no prestar el servei públic de comunicació audiovisual, les comunitats autònomes podran convocar els corresponents concursos per a l’adjudicació de llicències. Així mateix, permet que la comunitat autònoma que presti el servei públic de comunicació audiovisual pugui transferir-lo a un tercer d’acord amb la seva legislació específica.

D’altra banda, mitjançant el Reial Decret Llei 15/2012, de 20 d’abril, de modificació del règim d’administració de la Corporació d’RTVE, previst en la Llei 17/2006, de 5 de juny, es modifica la Llei 7/2010, de 31 de març, amb la qual cosa es permet l’accés als prestadors de serveis de comunicació audiovisual radiofònics a espais o recintes on se celebrin esdeveniments esportius.

L’article 31.7 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, en la redacció de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut, atribueix la competència de desenvolupament legislatiu i execució sobre els mitjans de comunicació social en el marc de la legislació bàsica de l’Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears. Així doncs, la present llei pretén desenvolupar la normativa estatal bàsica existent en aquesta matèria en l’àmbit de la nostra comunitat autònoma.

 

II

Però no és aquest únicament l’objectiu de la present llei. Es vol dur a terme una regulació integral de l’activitat audiovisual de la comunitat autònoma de les Illes Balears articulant tot un seguit d’accions institucionals i mesures de foment d’aquesta activitat, com també establint una organització administrativa en matèria audiovisual, com a via a través de la qual la comunitat autònoma ha de desenvolupar les competències que té atribuïdes en aquesta matèria.

L’activitat audiovisual dins la comunitat autònoma de les Illes Balears té el caràcter de sector estratègic i així ho reconeix aquesta llei. La seva aportació al desenvolupament de l’economia balear en un moment de crisi com l’actual ha de ser determinant tant mitjançant els ingressos directes que poden generar les produccions dutes a terme a les nostres illes, com mitjançant els ingressos indirectes i els efectes en la desestacionalització d’aquesta activitat. Per això, des de l’Administració cal dotar-la dels mecanismes necessaris perquè es pugui consolidar com a tal.

L’article 30.26 del nostre Estatut d’Autonomia atribueix a la comunitat autònoma la competència exclusiva en el foment i la difusió, nacional i internacional, de la creació i la producció cinematogràfica i audiovisual. Aquesta competència, cal posar-la en relació amb la prevista en l’apartat 11 de l’article esmentat, relativa a la regulació de les línies pròpies de suport i promoció del turisme, atès que l’activitat audiovisual és un instrument que pot resultar molt útil per aconseguir una gran promoció turística de les nostres illes en un moment com l’actual, en què les formes de promoció i publicitat estan canviant.

 

III

Aquesta llei es dicta en el context legislatiu audiovisual ja existent a les Illes Balears integrat per la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, que és objecte de diverses modificacions mitjançant la present llei, i la Llei 2/2010, de 7 de juny, del Consell Audiovisual de les Illes Balears, i completa el règim jurídic aplicable en aquesta matèria.

No obstant això, també incorpora un conjunt de modificacions sobre la Llei 15/2010, de 22 de desembre, com a conseqüència de la seva adaptació a la normativa estatal, i regula el supòsit de vacant en la Direcció General de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, mentre no sigui coberta la vacant esmentada conformement a l’article 15 de la Llei de l’Ens Públic.

 

IV

La llei s’estructura en deu títols, que, al seu torn, responen als grans eixos politicolegislatius en què es fonamenta.

El títol I, relatiu a les disposicions generals, recull l’objecte, l’àmbit d’aplicació i les definicions de la llei.

El títol II regula els principis generals de la comunicació audiovisual com també els drets tant dels usuaris com dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual.

El títol III preveu quina és la regulació del mercat de comunicació audiovisual i estableix la necessitat de llicència o de comunicació prèvia per prestar serveis de comunicació audiovisual.

El títol IV es refereix al servei públic de comunicació audiovisual i conté la seva definició, l’abast, la gestió, els límits i les mesures d’estabilitat pressupostària.

El títol V es refereix al règim sancionador.

El títol VI estableix les línies d’acció institucional i reconeix el caràcter estratègic del sector audiovisual de les Illes per la seva importància social i econòmica, i com a instrument per a la promoció turística i per a la promoció i divulgació de la cultura, la historia i la llengua pròpia.

El títol VII regula les competències i l’organització autonòmica en matèria audiovisual integrada per la conselleria competent en matèria audiovisual, el Registre de prestadors del servei audiovisual de les Illes Balears, el Registre general d’empreses audiovisuals, la Filmoteca Balear i l’Illes Balears Film Comission.

El títol VIII està dedicat a la simplificació administrativa que ha de regir les actuacions de l’administració.

El títol IX estableix les mesures de foment de l’activitat audiovisual, que integra: incentius al sector audiovisual, foment i coordinació de les activitats d’investigació i formació relatives al sector audiovisual i mesures de foment de la promoció exterior del sector audiovisual balear.

El títol X vincula les produccions audiovisuals i el medi ambient, de manera que estableix el respecte al medi ambient com a essencial per poder efectuar enregistraments en el territori de les Illes Balears.

 

TÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

 

Article 1

Objecte

Aquesta llei té per objecte:

a) Regular la comunicació audiovisual en l’àmbit competencial de la comunitat autònoma de les Illes Balears d’acord amb l’Estatut d’Autonomia i la normativa bàsica estatal.

b) Establir les principals línies d’acció institucional encaminades al foment de l’activitat audiovisual.

c) Regular l’organització autonòmica en matèria audiovisual.

 

Article 2

Àmbit d’aplicació

Aquesta llei és aplicable en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i en concret:

a) Als serveis de comunicació audiovisual quan el seu àmbit de cobertura no superi el de la comunitat autònoma de les Illes Balears, com també a la seva emissió per Internet, dispositius mòbils o altres de similars.

b) A l’activitat audiovisual desenvolupada en el territori de les Illes Balears en els termes que defineix l’article 3.1 d’aquesta llei.

 

Article 3

Definicions

1. Activitat audiovisual: tota activitat de producció, promoció, exhibició, distribució i difusió duta a terme en el territori de les Illes Balears pel sector audiovisual de les Illes Balears així com per persones físiques o jurídiques de fora del territori.

2. Servei de comunicació audiovisual: són els serveis la responsabilitat editorial dels quals correspon a un prestador de servei i la principal finalitat dels quals és proporcionar, a través de xarxes de comunicació electròniques, programes i continguts per tal d’informar, entretenir o educar el públic en general, així com emetre comunicacions comercials.

3. Prestador del servei de comunicació audiovisual: la persona física o jurídica que té el control efectiu, és a dir, la direcció editorial, sobre la selecció dels programes i continguts i la seva organització en un canal o catàleg de programes. L’arrendatari d’una llicència de comunicació audiovisual té la consideració de prestador de servei.

4. Equips tècnics i humans de la comunitat autònoma de les Illes Balears: són els equips tècnics d’empreses amb seu a la comunitat autònoma de les Illes Balears i els recursos humans són les persones físiques amb residència en aquesta comunitat autònoma.

5. Emprenedor en el sector audiovisual: tenen aquesta consideració les persones físiques o jurídiques que inicien o ja han iniciat, en un temps no superior a dos anys, una activitat econòmica relacionada amb el sector audiovisual en el territori de les Illes Balears, amb domicili a les Illes Balears, i sempre que no superin els paràmetres de la condició de mitjana empresa en els termes del Decret llei 5/2011, de 29 d’agost, de suport als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa de les Illes Balears.

6. Auditoria operativa: és l’examen sistemàtic i objectiu de les operacions i els procediments efectuats per l’entitat per tal de proporcionar una valoració independent de la seva racionalitat economicofinancera i la seva adequació als principis de la bona gestió, a fi de detectar les seves possibles deficiències i proposar les recomanacions oportunes amb vista a la seva correcció.

 

TÍTOL II

LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

 

Capítol I

Els drets dels usuaris

 

Article 4

Drets dels usuaris

Els usuaris dels serveis de comunicació audiovisual de les Illes Balears tenen els drets que els reconeix la Llei 7/2010, de 31 de març, general de comunicació audiovisual, i els que es desenvolupen en la present llei.

 

Article 5

Pluralisme en la comunicació audiovisual

1. La comunicació audiovisual s’ha de prestar a través d’una pluralitat de mitjans que reflecteixin el pluralisme ideològic, polític i cultural de la societat de les Illes Balears, condicions essencials per al compliment de la llibertat d’expressió, d’informació i de comunicació, per tal de garantir la lliure formació de l’opinió pública, la diversitat i la cohesió social.

2. Els mitjans de comunicació de titularitat pública, els que subvencionin les administracions públiques de les Illes Balears i aquells en els que aquestes participin hauran de transmetre en la seva programació una imatge plural i no estereotipada de les funcions de les dones i dels homes en la societat, promovent la igualtat, la tolerància, el respecte, el rebuig a la violència, la dignitat de les persones i els valors constitucionals d’acord amb el disposat en la Llei 12/2006, de 20 de setembre, per a la dona en el seu capítol V.

 

Article 6

El dret a la diversitat cultural i lingüística

1. Els usuaris tenen dret que la comunicació audiovisual inclogui una programació en obert que reflecteixi la diversitat cultural i lingüística de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. S’ha de promoure el coneixement i la difusió de les dues llengües oficials de les Illes Balears, en el marc general de la política lingüística i cultural del Govern de la comunitat autònoma.

 

Article 7

Drets del menor com a usuari dels serveis de comunicació audiovisual

1. La programació dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual dels quals sigui titular qualsevol de les administracions públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears o les altres que estiguin subjectes a aquesta llei, així com els seus espais de promoció, s’han d’ajustar a les regles següents:

a) Els programes infantils s’han d’emetre en un horari adequat al creixement i desenvolupament dels menors. Es consideren franges horàries de protecció reforçada, en la qual s’han d’incloure continguts qualificats com a recomanats a menors de fins a 13 anys, entre les 8 i les 9 hores i entre les 17 i les 20 hores, en el cas de dies feiners, i entre les 9 i les 12 hores, en el cas de dissabtes, diumenges i dies festius d’àmbit estatal i d’àmbit autonòmic.

En tot cas s’han d’aplicar les franges horàries de protecció reforçada els dies següents: 1 i 6 de gener, 1 de març, Divendres Sant, 1 de maig, 12 d’octubre, 1 de novembre i 6, 8 i 25 de desembre.

b) En les franges horàries de protecció reforçada, els continguts de l’emissió i la seva expressió han d’adequar-se a les necessitats derivades del desenvolupament i formació dels menors i fer-s’hi compatibles.

c) En aquestes franges horàries no s’han d’emetre programes, escenes o missatges que puguin perjudicar el desenvolupament físic o psíquic dels menors, ni els que fomentin l’odi, el menyspreu o la discriminació per raó de qualsevol circumstància d’índole personal, familiar o social o per raó de gènere.

d) Els continguts qualificats com a recomanats per a majors de 13 anys s’han d’emetre fora de les franges d’horari de protecció reforçada i s’ha de mantenir al llarg de l’emissió del programa que els inclou l’indicatiu visual de la seva qualificació per edats.

e) Està prohibida l’emissió de continguts audiovisuals que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels menors, i, en particular, la dels programes que incloguin escenes de pornografia, maltractament, violència de gènere o violència gratuïta.

Els altres continguts que puguin resultar perjudicials per al desenvolupament físic, mental o moral dels menors sols es poden emetre en obert entre les 22 i les 6 hores, i han d’anar sempre precedits per un avís acústic i visual, segons els criteris que fixi l’autoritat audiovisual competent. L’indicador visual s’ha de mantenir al llarg de tot el programa en el qual s’incloguin els continguts esmentats. Quan aquest tipus de continguts s’emeti mitjançant un sistema d’accés condicional, els prestadors del servei de comunicació audiovisual hauran d’incorporar sistemes de control parental.

f) Els programes dedicats a jocs d’atzar i apostes, només es poden emetre entre la 1 i les 5 hores i els relacionats amb l’esoterisme i la paraciència, entre les 22 i les 7 hores. En tot cas, els prestadors del servei de comunicació audiovisual tenen responsabilitat subsidiària sobre els fraus que es puguin produir a través d’aquests programes.

Queden exceptuats d’aquestes restriccions horàries els sortejos de les modalitats i productes de joc amb finalitat pública.

g) Tots els prestadors de serveis de comunicació audiovisual televisiva, inclosos els de “a petició”, han d’utilitzar, per a la classificació per edats dels seus continguts, una codificació digital que permeti l’exercici del control parental. El sistema de codificació ha d’estar homologat per la conselleria competent en matèria audiovisual.

2. Els serveis de comunicació audiovisual de les Illes Balears han de tractar amb especial cura la informació que afecti els menors. La imatge i veu dels menors no pot ser utilitzada sense el seu consentiment i el del seu representant legal, d’acord amb la normativa vigent. En tot cas, està prohibida la difusió dels seus noms, imatges o dades que en permetin la identificació quan apareguin com a víctimes, testimonis o inculpats en causes penals, o quan es divulguin fets relatius a la seva vida privada i que afectin la seva reputació i bon nom.

3. En els horaris de protecció al menor, els prestadors de serveis de comunicació audiovisual no hi poden inserir comunicacions comercials que puguin perjudicar moralment o físicament els menors, i han de respectar les prohibicions següents:

a) No pot incitar els menors a comprar un producte o servei explotant la seva inexperiència, ni persuadir els seus progenitors o les persones que exerceixin la tutela o la guarda perquè ho facin.

b) No pot promoure el culte al cos i el rebuig de l’autoimatge, amb la inserció de productes per fer aprimar, intervencions quirúrgiques o tractaments d’estètica, que apel·lin al rebuig social per la imatge física o a l’èxit per factors de pes o estètica.

c) No pot presentar, sense causa justificada, els menors en situacions perilloses o que atemptin contra la seva integritat.

4. Quan es dugui a terme el servei de comunicació audiovisual mitjançant un catàleg de programes, els prestadors han d’elaborar catàlegs separats per als continguts que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels menors. A aquests efectes els prestadors han d’establir dispositius, programes o mecanismes eficaços, actualitzables i fàcils d’utilitzar que permetin el control parental per mitjà del bloqueig dels continguts perjudicials per als menors, de manera que no puguin accedir als continguts que no se’ls adrecin.

5. Els menors tenen dret que els prestadors del servei de comunicació desenvolupin codis de conducta relatius a la comunicació comercial audiovisual inadequada sobre aliments i begudes que contenguin nutrients i substàncies la ingesta excessiva dels quals no sigui recomanable en la dieta total, que s’inclogui o acompanyi en els programes infantils.

6. Queda prohibida la publicitat indirecta, no diferenciada o encoberta durant l’emissió de programes adreçats a persones menors d’edat.

 

Article 8

Drets de les persones amb discapacitat

1. Es reconeix l’accés universal a la comunicació audiovisual, d’acord amb les disponibilitats tecnològiques, a les persones amb discapacitat visual o auditiva.

2. Les persones amb discapacitat auditiva tenen el dret que la comunicació audiovisual televisiva, en obert i de cobertura autonòmica, subtituli el 75% dels programes i disposi d’un mínim de tres hores a la setmana d’interpretació amb llengua de signes. Les televisions de cobertura insular i local han d’intentar complir els paràmetres esmentats.

3. Les persones amb discapacitat visual tenen el dret que la comunicació audiovisual televisiva, en obert i de cobertura autonòmica, disposi almenys amb tres hores audiodescrites a la setmana. Les televisions de cobertura insular i local han d’intentar complir els paràmetres esmentats.

 

Article 9

El dret a una comunicació audiovisual transparent

1. Tothom té dret a conèixer la identitat del prestador del servei de comunicació audiovisual, així com de les empreses que formen part del seu grup i el seu accionariat. Es considera que el prestador està identificat quan disposa d’un lloc web en el qual fa constar: el nom del prestador del servei; la seva adreça geogràfica d’establiment; el correu electrònic i altres mitjans per establir una comunicació directa i ràpida amb el prestador, i l’òrgan regulador o supervisor competent.

2. Tothom té dret a conèixer la programació televisiva amb una antelació suficient que en cap cas no pot ser inferior a tres dies.

3. Tothom té dret que la comunicació comercial estigui clarament diferenciada de la resta dels continguts audiovisuals, en els termes que estableix la normativa vigent.

 

Article10

Dret a participar en el control dels continguts audiovisuals

1. Qualsevol persona física o jurídica pot sol·licitar a la conselleria competent en matèria audiovisual el control de l’adequació dels continguts audiovisuals a l’ordenació vigent. Per al compliment d’aquesta finalitat s’ha de crear el servei de defensa de l’audiència al si de la conselleria esmentada que s’encarregarà de gestionar-la.

2. Així mateix, la conselleria competent en matèria audiovisual pot adoptar les mesures necessàries per corregir els efectes perniciosos que puguin derivar-se de l’incompliment de la normativa vigent que ha de regir l’emissió dels continguts audiovisuals i pot exercir la potestat sancionadora en matèria d’infraccions dels continguts audiovisuals i de publicitat, en els termes que estableix el títol V d’aquesta llei.

 

Capítol II

Els drets dels prestadors del servei

 

Article 11

Els drets dels prestadors del servei de comunicació audiovisual

Els prestadors del servei de comunicació audiovisual són titulars dels drets que els reconeix la Llei 7/2010, de 31 de març, i els que disposa aquesta llei.

 

Article 12

El dret a l’autoregulació

1. La conselleria competent en matèria audiovisual ha de promoure l’adopció de codis d’autoregulació o de conducta dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual i ha de vetllar perquè es compleixin, de manera que quan un contingut audiovisual contradigui un codi d’autoregulació subscrit per un prestador del servei, se l’ha de requerir perquè adeqüi immediatament el contingut a les disposicions del codi o cessi la seva emissió.

2. Així mateix, ha d’afavorir la subscripció de convenis amb els prestadors de serveis de comunicació audiovisual per exercir funcions arbitrals o de mediació en el marc dels codis esmentats.

3. Els prestadors del servei de comunicació audiovisual tenen el dret a aprovar codis en els quals regulin els continguts de la comunicació audiovisual i les regles de diligència professional per a la seva elaboració.

 

Article 13

El dret a crear canals de comunicació comercial i programes o anuncis d’autopromoció

1. Els prestadors privats del servei de comunicació audiovisual tenen el dret a crear canals dedicats exclusivament a emetre missatges publicitaris i missatges de venda per televisió en els termes establerts en la normativa estatal bàsica.

2. Així mateix, els prestadors del servei de comunicació audiovisual tenen dret a l’autopromoció de programes i de productes. Aquests programes i anuncis no es consideren comunicació comercial i no poden superar els cinc minuts per hora de rellotge. A aquests efectes s’entén per hora de rellotge cada una de les hores naturals en què es divideix el dia.

3. Es consideren autopromocions relatives a la programació i computen en el límit de cinc minuts per hora de rellotge:

a) Els avenços de programació, en què s’informa els espectadors, per mitjà de tràilers o altres tècniques audiovisuals publicitàries o promocionals, dels pròxims programes o paquets de programació que s’han d’emetre en qualsevol dels canals la responsabilitat editorial dels quals és competència del mateix prestador del servei de comunicació audiovisual.

b) Les sobreimpressions publicitàries o promocionals sobre la programació o pròxims programes de qualsevol dels canals del mateix prestador del servei que s’hagin d’emetre, que no es limitin a informar, encara que tan sols apareguin en algun dels angles de pantalla, així com les transparències o sobreimpressions, també de caràcter publicitari o promocional, que redirigeixin a la pàgina web del prestador del servei de comunicació audiovisual.

c) Les autopromocions de la cadena o del prestador del servei de comunicació audiovisual que tengui un caràcter promocional o publicitari.

d) Les locucions verbals que tenguin una naturalesa promocional o publicitària sobre la programació.

4. Es consideren autopromocions de productes i es computen en el límit dels cinc minuts per hora de rellotge:

a) Les comunicacions audiovisuals que informen sobre els productes accessoris derivats directament dels programes del prestador del servei de comunicació audiovisual, atès que la seva existència i comercialització seria impossible sense la del programa; el prestador del servei de comunicació audiovisual ha d’acreditar la titularitat sobre els drets del producte i que n’assumeix, directament o indirectament, l’explotació econòmica.

S’exclou la promoció de productes que, fins i tot tenint una certa relació amb els continguts d’un programa, resultin aliens al mateix programa, de manera que s’han de computar en tal cas com a missatges publicitaris regulats en la llei. Això es produirà, entre altres supòsits, sempre que la promoció de productes es faci a canvi d’una contraprestació econòmica.

b) L’emissió de missatges promocionals o avanços de pel·lícules europees d’estrena, sempre que el prestador del servei de comunicació audiovisual acrediti haver participat en el seu finançament anticipat.

c) Les locucions verbals que tenguin una naturalesa promocional o publicitària sobre els productes accessoris derivats directament dels programes.

 

Article 14

Dret a emetre missatges publicitaris

1. Els prestadors del servei de comunicació audiovisual, siguin serveis radiofònics, connexos i interactius, tenen el dret a emetre missatges publicitaris lliurement.

2. Els prestadors del servei de comunicació audiovisual televisius tenen el dret a emetre missatges publicitaris amb una durada de 12 minuts per hora de rellotge, en els termes que estableix la llei estatal.

 

Article 15

Dret al patrocini

1. El dret al patrocini s’estén a tots els programes excepte els de contingut informatiu d’actualitat.

2. Els espectadors han de ser informats clarament de l’existència d’un acord de patrocini. Els programes patrocinats han d’estar clarament identificats com a tals al començament, en el transcurs d’aquests programes o en acabar, mitjançant el nom, el logotip o qualsevol altre símbol, producte o servei del patrocinador.

3. Els serveis de comunicació audiovisual o els programes no poden ser patrocinats per empreses l’activitat principal de les quals estigui relacionada amb els cigarrets o altres productes del tabac.

4. No es poden patrocinar medicaments específics o tractaments mèdics que només es puguin obtenir per prescripció facultativa.

 

Article 16

El dret a contractar l’emissió en exclusiva de continguts audiovisuals

1. Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual tenen el dret a contractar continguts audiovisuals per a la seva emissió en obert o codificat; els prestadors mantenen el poder de decisió sobre l’horari d’emissió, sens perjudici del que estableix la normativa reguladora de les competicions esportives de caràcter professional.

2. L’emissió en exclusiva no pot limitar a una part substancial del públic resident en cap altre estat membre el seguiment d’esdeveniments qualificats d’interès general per a la societat, de la mateixa manera que el dret a l’emissió en exclusiva no pot limitar el dret a la informació als ciutadans.

3. Els qui prestin en exclusiva l’emissió d’un esdeveniment d’interès general per a la societat han de permetre a la resta de prestadors de serveis de comunicació audiovisual l’emissió d’un breu resum informatiu en condicions raonables i no discriminatòries.

4. Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual radiofònica disposen de lliure accés als estadis i recintes per retransmetre en directe els esdeveniments esportius que hi tinguin lloc, a canvi d’una compensació econòmica equivalent a les despeses generades per l’exercici de tal dret.

La resolució de discrepàncies entre les parts en la fixació de la quantia correspon a la Comissió del Mercat de Telecomunicacions en els termes que estableix el Reial Decret Llei 15/2012, de 20 d’abril.

 

Article 17

El dret a l’emissió en cadena

El dret a l’emissió en cadena per a les televisions d’àmbit local que hagin obtingut la llicència de la comunitat autònoma de les Illes Balears, estarà subjecte al que preveu l’article 22.3 de la Llei 7/2010, de 31 de març.

 

Article 18

El dret a emetre televisió en alta definició

1. Els prestadors del servei de comunicació audiovisual poden emetre televisió en resolució d’alta definició. L’emissió esmentada es pot compatibilitzar amb els programes de resolució estàndard dins el límit de capacitat assignada.

2. L’emissió i la recepció s’ha d’atenir, en tot cas, als estàndards establerts per al territori de la Unió Europea.

 

TÍTOL III

REGULACIÓ DEL MERCAT DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

Capítol I

Règim jurídic

 

Article 19

Règim jurídic dels serveis de comunicació audiovisual d’interès general

1. Els serveis de comunicació audiovisual radiofònics, televisius i connexos i interactius són serveis d’interès general que es presten en l’exercici del dret a la lliure expressió d’idees, del dret a comunicar i rebre informació, del dret a la participació en la vida política i social i del dret a la llibertat d’empresa i dins del foment de la igualtat, la pluralitat i els valors democràtics.

2. La prestació de serveis de comunicació audiovisual mitjançant ones hertzianes terrestres requereix la llicència prèvia atorgada mitjançant un concurs per l’autoritat audiovisual autonòmica competent.

3. En la resta de casos, la prestació de serveis de comunicació audiovisual requereix la comunicació fefaent i prèvia a l’inici de l’activitat davant de l’autoritat audiovisual autonòmica competent.

 

Capítol II

Llicències audiovisuals i comunicació prèvia

 

Article 20

Las llicències audiovisuals

1. La llicència per a la prestació de serveis de comunicació audiovisual per ones hertzianes terrestres s’ha d’atorgar mitjançant un concurs públic amb subjecció al que estableixen aquesta llei, la legislació bàsica estatal i, supletòriament, la legislació de patrimoni de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. La llicència ha de concretar l’àmbit de cobertura territorial de l’emissió, el nombre de canals, el múltiplex assignat i si aquest és en obert o en accés condicional mitjançant pagament, tal com estableix l’article 24.1 de la Llei 7/2010, de 31 de març. La seva adjudicació implica la concessió d’ús privatiu del domini públic radioelèctric, de conformitat amb la planificació establerta per l’Estat.

3. Les llicències audiovisuals s’han d’atorgar per un termini de 15 anys i les seves successives renovacions han de ser automàtiques i pel mateix termini atorgat inicialment, sempre que es compleixi amb el que disposa l’article 28 de la Llei 7/2010, de 31 de març.

4. El procediment per a l’atorgament de llicències ha de ser iniciat d’ofici per l’òrgan competent en matèria de serveis de comunicació audiovisual mitjançant la convocatòria pública del concurs.

5. Malgrat el que estableix el paràgraf anterior, en els casos prevists en la normativa bàsica estatal i en els terminis que s’hi preveuen, els interessats poden instar la convocatòria del concurs. Una vegada presentada la sol·licitud per un interessat, s’hi ha de donar resposta en el termini de sis mesos.

6. Correspon al Consell de Govern aprovar les bases del concurs per a l’atorgament de llicències, i el procediment s’ha d’establir reglamentàriament.

 

Article 21

La comunicació prèvia

1. La comunicació prèvia s’ha de presentar per escrit davant l’òrgan de l’Administració pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears competent en matèria de serveis de comunicació audiovisual, i s’hi ha d’adjuntar la documentació acreditativa de l’activitat en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

2. Així mateix, s’ha de fer una declaració responsable de no incórrer en cap de les limitacions que, per raons d’ordre públic audiovisual, estableix la legislació aplicable.

3. La comprovació de la inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol de les dades, manifestacions o documents que acompanyin la comunicació prèvia, determina la impossibilitat de continuar amb la prestació del servei des del moment que es tingui constància de tals fets, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que pertoquin.

 

Article 22

Negocis jurídics sobre llicències de comunicació audiovisual

1. La realització de negocis jurídics l’objecte dels quals sigui una llicència de comunicació audiovisual requereix l’autorització prèvia del Consell de Govern i està subjecta al pagament d’una taxa.

2. Quan el negoci jurídic consisteix en la transmissió o l’arrendament de les llicències de comunicació audiovisual, està subjecte, a més, a les condicions que estableix la legislació estatal bàsica.

3. L’autorització de la transmissió comporta la subrogació de la persona sol·licitant en tots els drets i obligacions de l’anterior titular.

 

Article 23

Serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre

1. La prestació de serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre pot ser duta a terme per entitats privades que tenguin la consideració legal d’entitats sense ànim de lucre.

2. Aquests serveis només es poden prestar per atendre necessitats socials, culturals i de comunicació específiques de comunitats i grups socials, així com per fomentar la participació ciutadana i la vertebració del teixit associatiu, i requereixen l’atorgament de la llicència prèvia que en cap cas no pot ser objecte de transmissió o arrendament.

3. En tot cas, els seus continguts s’han d’emetre en obert i sense cap tipus de comunicació audiovisual comercial.

4. Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre s’han d’inscriure en el registre de prestadors de serveis de comunicació audiovisual de les Illes Balears.

 

TÍTOL IV

EL SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LES ILLES BALEARS

 

Article 24

Definició i abast del servei públic de comunicació audiovisual

1. El servei públic de comunicació audiovisual és un servei essencial d’interès econòmic general que té com a missió difondre continguts que fomentin els principis i valors constitucionals i estatutaris, contribuir a la formació d’una opinió pública plural, donar a conèixer la diversitat cultural i lingüística de les Illes Balears, i difondre el coneixement i les arts, amb especial incidència en el foment d’una cultura audiovisual. Així mateix, s’han d’atendre els ciutadans i grups socials que no són destinataris de la programació majoritària.

2. Constitueix el seu objecte la producció, difusió i edició d’un conjunt de canals de ràdio, televisió i serveis d’informació en línia amb programacions diverses, destinades a satisfer les necessitats d’informació, cultura, educació i entreteniment de la societat, amb subjecció als principis anteriors.

3. El finançament públic no pot sostenir activitats ni continguts aliens al compliment de la funció de servei públic.

4. Per a l’emissió del servei públic de comunicació audiovisual per ones hertzianes terrestres en una altra comunitat autònoma amb afinitats lingüístiques o culturals es requereix un acord mitjançant conveni i que hi hagi reciprocitat entre ambdues comunitats autònomes.

 

Article 25

Principis inspiradors i abast

L’activitat del servei públic de comunicació audiovisual s’inspira en els principis següents:

a) El respecte i la defensa dels principis que informen la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels drets i llibertats que s’hi reconeixen i garanteixen.

b) La promoció i difusió de la cultura i llengües oficials de la comunitat autònoma de les Illes Balears, així com la defensa de la nostra identitat.

c) El foment de la producció audiovisual pròpia i d’emissions que coadjuvin a la projecció de les Illes Balears cap a l’exterior.

d) El reflex del pluralisme polític, ideològic, cultural i social de les Illes Balears.

e) El respecte a la dignitat humana, a l’honor, a la intimitat personal i a la imatge pròpia.

f) La promoció activa de la igualtat entre homes i dones, que inclou la igualtat de tracte i d’oportunitats, el respecte a la diversitat i a la diferència i l’ús del llenguatge no sexista.

g) La protecció de la joventut i de la infantesa.

h) El respecte a la llibertat d’expressió i a la formació d’una opinió política plural.

i) La separació entre informacions i opinions, la identificació de qui sustenta aquestes últimes i la seva lliure expressió dins els límits constitucionals i estatutaris.

j) La recerca del desenvolupament del sector audiovisual des del punt de vista de la millora de la seva contribució a l’economia de la comunitat autònoma.

k) La garantia dels drets dels usuaris respecte a la programació, la publicitat i les altres modalitats de promoció comercial.

 

Article 26

Explotació dels canals digitals

El Consell de Govern ha de decidir, dins els múltiples digitals que es reservin a la comunitat autònoma de les Illes Balears, els canals digitals d’àmbit autonòmic que han de ser explotats pel servei públic de comunicació audiovisual televisiva i els que han de ser explotats per empreses privades en règim de llicència.

 

Article 27

Gestió del servei públic

1. La gestió del servei públic de comunicació audiovisual es pot dur a terme, entre altres modalitats: mitjançant la gestió directa a través dels seus propis òrgans, mitjans o entitats; mitjançant l’atribució a un tercer de la gestió indirecta del servei o de la producció i edició dels diferents programes audiovisuals, o mitjançant la seva prestació a través de diferents instruments de col·laboració publicoprivada, d’acord amb els principis de publicitat, transparència, concurrència, no-discriminació i igualtat de tracte.

2. La comunitat autònoma pot acordar transformar la gestió directa del servei en gestió indirecta, mitjançant l’alienació de la titularitat de l’entitat prestadora del servei, que s’ha de dur a terme conformement als principis esmentats en el paràgraf anterior.

3. L’òrgan competent en matèria de serveis de comunicació audiovisual pot convocar els concursos corresponents per a l’adjudicació de llicències audiovisuals en els termes que estableix l’article 20 d’aquesta llei i en la normativa estatal bàsica.

4. La comunitat autònoma pot transferir, una vegada transformada en llicència audiovisual, l’habilitació per prestar aquest servei d’acord amb el procediment que preveu l’article 22 d’aquesta llei i en el seu desplegament reglamentari.

5. Les persones físiques o jurídiques a les quals s’encomani la gestió indirecta del servei o la seva prestació a través d’instruments de col·laboració publicoprivats estan subjectes al compliment de l’article 24.1 d’aquesta llei, així com dels articles 40.1 i 41 de la Llei 7/2010, de 31 de març, general de comunicació audiovisual, i, en tot cas, han de complir els requisits i les limitacions establerts en la legislació per ser titular d’una llicència individual.

6. El prestador del servei públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears pot establir acords amb altres prestadors del servei públic de comunicació audiovisual per a la producció, edició i emissió conjunta de continguts, l’adquisició de drets sobre continguts o en altres àmbits, per millorar l’eficiència de la seva activitat.

 

Article 28

Límits per als prestadors del servei públic audiovisual de titularitat pública

1. El prestador de titularitat pública del servei públic de comunicació audiovisual de la comunitat autònoma, l’administració pública, així com les seves entitats dependents o societats sobre les quals qualsevol de les anteriors exerceixi el seu control, no poden participar en el capital social de prestadors privats del servei de comunicació audiovisual.

2. No obstant això, en els casos en què, d’acord amb aquesta llei, s’acordi la prestació del servei públic de comunicació audiovisual mitjançant gestió indirecta o altres instruments de col·laboració publicoprivada, la comunitat autònoma pot participar en el capital social del prestador del seu servei públic.

3. La comunitat autònoma no pot participar, directament o indirectament, en el capital social dels titulars de llicència del servei de comunicació audiovisual.

 

Article 29

Mesures d’estabilitat pressupostària del servei públic de comunicació audiovisual

S’estableix l’obligació del prestador de titularitat pública del servei públic de comunicació audiovisual de les Illes Balears d’ajustar la seva activitat al marc d’estabilitat pressupostària i, per fer-ho, s’estableixen les mesures de caràcter financer següents:

a) S’ha de fixar mitjançant la llei de pressuposts anuals el límit màxim de despesa anual del servei públic.

b) La memòria i l’informe de gestió anuals han de fer una referència expressa al compliment de l’equilibri i sostenibilitat financers i, en el cas excepcional de no trobar-se en equilibri, el prestador de titularitat pública del servei públic de comunicació audiovisual ha de presentar a l’òrgan competent en matèria de pressuposts una proposta de reducció de les despeses per a l’exercici següent en una quantitat equivalent a la pèrdua o dèficit generat.

Les aportacions patrimonials, contractes, programes, encàrrecs, convenis o qualsevol lliurament de la Comunitat autònoma a favor directament o indirectament dels prestadors de titularitat pública del servei públic de comunicació audiovisual requereix la posada en marxa de la reducció de despeses aprovada.

c) S’estableix l’obligació de presentar anualment, abans de l’1 d’abril, davant del Parlament un informe que posi de manifest que la gestió del servei públic s’adequa als principis de la Llei Orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

d) Els sistemes de control de la funció de servei públic són els següents:

1. Correspon al Parlament de les Illes Balears exercir el control parlamentari i vetllar de manera especial pel compliment de la funció de servei públic.

2. Correspon a la conselleria competent en matèria audiovisual vetllar pel compliment dels principis rectors del model audiovisual, i en general, l’adequació a la legislació audiovisual de l’actuació del prestador del servei públic.

3. Correspon a la Sindicatura de Comptes el control extern de la gestió econòmica i pressupostària del prestador del servei públic, sens perjudici de les competències que corresponguin al Tribunal de Comptes.

4. Així mateix, es poden establir auditories operatives que permetin l’adequada supervisió financera del prestador de titularitat pública del servei de comunicació audiovisual amb especial atenció a l’equilibri i sostenibilitat pressupostària.

 

TÍTOL V

RÈGIM SANCIONADOR

 

Article 30

Competències

La conselleria competent en matèria audiovisual de les Illes Balears exerceix la supervisió, el control i la protecció activa per garantir el compliment del que estableixen aquesta llei i la normativa estatal bàsica, així com la potestat sancionadora en relació amb els serveis de comunicació audiovisual als quals sigui d’aplicació aquesta llei.

 

Article 31

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

a) L’emissió de continguts que de forma manifesta fomentin l’odi, el menyspreu o la discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, nacionalitat, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social.

b) Les emissions que vulnerin la dignitat humana.

c) La difusió del nom, la imatge o altres dades que permetin la identificació dels menors en els termes de l’article 7.2 d’aquesta llei.

d) La comissió dues vegades en un dia i en un mateix canal de comunicació audiovisual de la infracció greu que preveu l’article 32.d).

e) La prestació del servei de comunicació audiovisual sense disposar de la corresponent llicència o sense haver complert el deure de comunicació prèvia.

f) La prestació del servei de comunicació audiovisual basat en una sol·licitud el titular de la qual incorri en qualsevol de les limitacions per raó d’ordre públic audiovisual previstes en la legislació bàsica estatal.

g) L’acumulació de quatre infraccions greus en un mateix any natural.

 

Article 32

Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) L’incompliment del deure d’identificació plena que preveu l’article 9.1.

b) La vulneració durant més de tres dies en un període de deu dies consecutius del deure que estableix l’article 9.2 de donar a conèixer la programació televisiva amb l’antelació prevista en l’article esmentat.

c) La vulneració de la prohibició i, si escau, de les condicions d’emissió de continguts perjudicials per al menor, previstes en l’article 7.1 i 3.

d) L’incompliment del límit de temps d’emissió per hora de rellotge dedicat a la publicitat i a la televenda, quan excedeixi en un vint per cent del permès.

e) L’incompliment de la resta de les condicions establertes en aquesta llei per a la realització de les diferents formes de comunicació comercial previstes en els articles 14 i 15 que no estiguin incloses en la tipificació de l’apartat anterior.

L’incompliment en la mateixa comunicació comercial de dues o més condicions de les previstes en aquests articles només dóna lloc a una sanció. Així mateix, l’incompliment d’una de les condicions previstes en els articles esmentats no pot donar lloc a més a la sanció per comunicació comercial encoberta.

f) L’incompliment dels codis d’autoregulació de conducta que preveu l’article 12 d’aquesta llei.

g) L’incompliment del deure de permetre als restants prestadors l’emissió d’un breu resum informatiu, en els termes i amb les condicions establertes per l’article 16 en l’apartat 3.

h) La negativa, resistència o obstrucció que impedeixi, dificulti o retardi l’exercici de facultats d’inspecció de l’autoritat competent.

i) L’acumulació de quatre infraccions lleus en un mateix any natural.

 

Article 33

Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

a) L’incompliment del deure d’atendre un requeriment d’informació dictat per l’autoritat competent, així com retardar-ne injustificadament l’aportació quan resulti exigible conformement al que disposa aquesta llei.

b) L’incompliment de la resta de deures i obligacions establerts en aquesta llei que no estiguin tipificats com a infraccions greus o molt greus.

c) L’incompliment de les condicions no essencials de la llicència.

 

 

Article 34

Sancions

1. Les infraccions molt greus s’han de sancionar:

a) En tot cas, amb una multa de 500.001 a 1.000.000 d’euros per als serveis de comunicació audiovisual televisiva i de 100.001 a 200.000 per als radiofònics, per als prestadors del servei de comunicació electrònica i per als prestadors de servei de catàleg de programes.

b) En el cas de la infracció prevista en l’apartat e) de l’article 31, a més de la multa s’ha d’imposar el cessament de les emissions, i es precintarà provisionalment els equips i instal·lacions utilitzats per realitzar l’emissió.

2. Les infraccions greus s’han de sancionar amb una multa de 100.001 a 500.000 euros per a serveis de comunicació audiovisual televisiva i de 50.001 a 100.000 per als radiofònics, per als prestadors del servei de comunicació electrònica i per als prestadors de servei de catàleg de programes.

3. Les infraccions lleus s’han de sancionar amb una multa de fins a 100.000 euros per als serveis de comunicació televisiva i fins a 50.000 per als radiofònics, per als prestadors del servei de comunicació electrònica i per als prestadors de servei de catàleg de programes.

4. La quantia de la sanció que s’imposi, dins els límits indicats, s’ha de graduar tenint en compte, a més del que preveu l’article 131.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, els criteris següents:

a) La inclusió de la conducta sancionada en un codi d’autoregulació que obligui l’infractor com a conducta prohibida.

b) Haver estat sancionat per resolució administrativa ferma pel mateix tipus d’infracció en el termini dels tres anys anteriors.

c) La gravetat de les infraccions comeses en el termini anterior de tres anys pel subjecte que se sanciona.

d) La repercussió social de les infraccions.

e) El benefici que hagi reportat a l’infractor el fet objecte de la infracció.

5. Les quanties assenyalades en aquest article han de ser actualitzades periòdicament pel Consell de Govern tenint en compte la variació dels índexs de preus de consum.

 

Article 35

Responsabilitat per la comissió d’infraccions

1. La responsabilitat administrativa per les infraccions d’aquesta llei és exigible al prestador del servei de comunicació audiovisual. També és aplicable, quan sigui procedent d’acord amb aquesta llei, als prestadors del servei radiofònic i als prestadors dels serveis de comunicació electrònica i de catàleg de programes.

Als efectes de la dilucidació correcta de la responsabilitat administrativa, els prestadors del servei han d’arxivar durant un termini de sis mesos comptadors des de la data de la seva primera emissió, tots els programes emesos, inclosa la comunicació comercial, i registrar les dades relatives a tals programes.

2. No incórrer en responsabilitat administrativa el prestador del servei de comunicació audiovisual, ni els prestadors dels serveis de comunicació electrònica i de servei de catàleg de programes, quan emetin comunicacions comercials elaborades per persones alienes al prestador i que suposin una infracció d’acord amb la normativa vigent sobre publicitat.

No obstant això, el prestador del servei ha de cessar en l’emissió de tal comunicació comercial al primer requeriment de la conselleria competent en matèria audiovisual de les Illes Balears.

3. La persona infractora ha de refer la situació alterada al seu estat originari i rescabalar els danys i perjudicis causats, sempre que tècnicament sigui possible. L’autoritat competent per a la resolució de l’expedient sancionador pot imposar multes coercitives de fins a 30.000 euros diaris per al compliment d’aquestes obligacions.

 

TÍTOL VI

LES LÍNIES D’ACCIÓ INSTITUCIONAL

 

Article 36

Línies fonamentals de l’acció institucional

1. El Govern de les Illes Balears reconeix el caràcter estratègic del sector audiovisual de les Illes per la seva importància social i econòmica, i com a instrument per a la promoció turística, a més de mitjà per a la promoció i divulgació de la cultura, història i llengua pròpia, així com per a la transmissió dels valors superiors de la nostra Constitució i del nostre Estatut d’autonomia.

2. Els poders públics de la comunitat autònoma de les Illes Balears han de:

a) Establir instruments adequats de foment orientats a la consolidació del sector audiovisual com un factor estratègic de l’economia de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en el qual s’hauran de tenir en compte els criteris següents:

1. L’afavoriment de la competència i de la presència nacional i internacional de les empreses audiovisuals de les Balears.

2. La innovació tecnològica, la investigació i el desenvolupament sostingut del factor R+D+I.

3. La formació dels treballadors i professionals relacionats amb el sector audiovisual.

4. El foment de la contractació de tècnics residents a la comunitat autònoma de les Illes Balears, així com la contractació, la col·laboració i la coproducció amb les empreses de les Illes Balears a través del Registre general d’empreses audiovisuals de les Illes Balears.

5. La realització d’iniciatives amb components de creativitat i innovació.

6. L’elaboració de plans de promoció, distribució i exhibició.

7. El foment i la potenciació de la figura de l’emprenedor al sector audiovisual.

8. L’adequat tractament de les dues llengües cooficials de les Illes Balears, així com de la cultura pròpia dins i fora de les Balears.

9. Donar suport als cineastes i autors creadors de les Illes Balears i a les seves obres, i fomentar-los, i d’aquesta manera reconèixer-los com a part de la cultura pròpia de les Illes.

10. Afavorir la producció audiovisual tant nacional com internacional en l’àmbit territorial de les Illes Balears així com l’articulació de rutes turístiques cinematogràfiques amb la finalitat de promoure el sector turístic.

b) Crear una finestreta única per a l’activitat audiovisual a les Illes Balears i dur a terme l’eliminació i la reducció progressiva de les càrregues administratives, així com reduir les traves injustificades o desproporcionades per a l’accés i exercici de l’activitat audiovisual.

c) Proporcionar els instruments necessaris per a la protecció, conservació i salvaguarda del patrimoni audiovisual de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Per fer-ho s’ha de crear una filmoteca de les Illes Balears.

d) Coordinar les accions del Govern de les Illes Balears en matèria audiovisual amb les quals promoguin les administracions locals de la comunitat autònoma, així com amb la resta de comunitats autònomes, l’Estat i la Unió Europea.

e) Col·laborar amb les entitats locals en la formació dels seus tècnics en matèria audiovisual.

f) Subscriure convenis de col·laboració amb entitats públiques i privades per a la consecució dels objectius d’aquesta llei.

g) En general, dur a terme totes les línies d’actuació que fomentin la creació, la producció, la distribució i l’exhibició de les obres audiovisuals elaborades a les Illes Balears, així com l’ampliació, la millora i la internacionalització del sector audiovisual de les Illes Balears i de les empreses que l’integren.

3. Així mateix, els poders públics de la comunitat autònoma de les Illes Balears podran destinar una part de la inversió que deixa la realització i execució d’una producció internacional i/o nacional en el nostre territori, per incentivar les produccions pròpies realitzades per les productores amb domicili social en les Illes Balears.

 

TÍTOL VII

COMPETÈNCIES I ORGANITZACIÓ

 

Article 37

Competències

1. Correspon al Govern de les Illes Balears, per mitjà de la conselleria corresponent, el foment de les activitats relacionades amb l’impuls a la creació, la producció, la difusió i l’exhibició; la investigació; la formació, i la conservació d’obres audiovisuals, sens perjudici de les competències que els consells insulars tenguin atribuïdes en aquestes matèries per l’Estatut d’Autonomia.

2. Correspon a la conselleria que exerceixi les competències en matèria audiovisual:

a) Proposar al Consell de Govern l’estratègia general de les polítiques públiques en matèria audiovisual.

b) Executar programes i accions per al desenvolupament de l’activitat audiovisual.

c) Elaborar els avantprojectes de reglaments de desplegament d’aquesta llei.

d) Elaborar l’avantprojecte de pressuposts en matèria audiovisual.

e) Proposar la concessió de les llicències en matèria audiovisual, com també rebre les comunicacions prèvies a l’inici de l’activitat.

f) Controlar el compliment de la normativa general de l’audiovisual en l’àmbit de la comunitat autònoma, i exercir les corresponents potestats inspectores i sancionadores.

g) Dirigir estratègicament i coordinar totes les unitats i centres directius de l’Administració autonòmica relacionats amb les empreses i activitats audiovisuals.

h) Portar el Registre de Prestadors de Serveis de Comunicació Audiovisual de les Illes Balears, el Registre General d’Empreses Audiovisuals de les Illes Balears i la Filmoteca Balear.

 

Article 38

Registre de Prestadors de Serveis de Comunicació Audiovisual

1. Es crea el Registre de Prestadors de Serveis de Comunicació Audiovisual de les Illes Balears, adscrit a la conselleria competent en matèria audiovisual, en el qual s’han d’inscriure els prestadors de serveis de comunicació audiovisual subjectes a aquesta llei. Així mateix, s’hi han d’inscriure les persones titulars de participacions significatives en els prestadors del servei de comunicació audiovisual amb indicació de capital que correspongui.

S’entén per participació significativa als efectes d’aquesta llei la que representi directament o indirectament:

a) El 5% del capital social.

b) El 30% dels drets de vot o percentatge inferior, si serveix per designar en els 24 mesos següents a l’adquisició un nombre de consellers que representin més de la meitat dels membres de l’òrgan d’administració de la societat.

2. Aquest registre té caràcter públic i les seves inscripcions tenen efectes declaratius.

3. L’accés a les dades d’aquest registre i la sol·licitud de certificats dels assentaments per la ciutadania s’ha d’exercir en els termes que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i, si escau, subjecte a les previsions contingudes en la normativa de protecció de dades.

4. El Registre s’ha de configurar en suport informàtic i se n’han de portar els llibres auxiliars o arxius que siguin convenients per al seu bon funcionament.

5. Reglamentàriament s’ha d’establir l’organització, el contingut i el funcionament del registre esmentat.

 

Article 39

Registre General d’Empreses Audiovisuals de les Illes Balears

1. Es crea el Registre General d’Empreses Audiovisuals de les Illes Balears, adscrit a la conselleria competent en matèria audiovisual, com a instrument de publicitat i transparència.

2. Es poden inscriure en el Registre General d’Empreses Audiovisuals de les Illes Balears les empreses amb seu o centre de treball a la comunitat autònoma, sigui quina sigui la seva forma jurídica, que duguin a terme activitats de producció, distribució, laboratoris, estudis de rodatge i doblatge, material audiovisual i les altres de connexes que es determinin reglamentàriament, així com les persones i entitats titulars de les sales d’exhibició.

3. La inscripció d’una empresa en el Registre General d’Empreses Audiovisuals de les Illes Balears comporta la inscripció en el Registre de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals, sense que l’empresa tramiti una segona sol·licitud d’inscripció.

4. Els professionals vinculats al sector audiovisual poden comunicar al Registre l’exercici de la seva activitat amb la finalitat que els organismes públics i privats disposin d’una informació àmplia del capital humà del sector audiovisual de les Illes Balears.

5. Les empreses inscrites a què es refereix l’apartat segon d’aquest article han de subministrar al Registre una còpia dels comptes anuals que dipositin en el Registre Mercantil quan estiguin subjectes a aquesta obligació de dipòsit, com també informació sobre la seva participació en produccions i rodatges en la forma i amb la periodicitat que s’estableixi reglamentàriament.

6. Aquest registre ha de disposar d’una secció específica en la qual s’han d’inscriure totes les empreses de les Balears, de la resta d’Espanya i estrangeres en cas de ser beneficiàries d’algun dels incentius per a l’impuls de l’activitat audiovisual regulats en els articles 43 i següents d’aquesta llei.

7. Així mateix, ha de tenir una secció en la qual s’han d’inscriure les empreses audiovisuals i les connexes que s’estableixin reglamentàriament, que siguin eficients en termes mediambientals en els termes que estableix l’article 50 d’aquesta llei.

8. El Registre ha de mantenir, durant un període mínim de 5 anys, una base de dades dels incentius atorgats a les empreses, o sol·licitants, a fi de:

- Verificar si s’han complert els requisits establerts en aquesta llei i la normativa que la desplegui.

- Facilitar als organismes de control la informació que se li requereixi.

 

Article 40

Filmoteca Balear

1. La Filmoteca Balear, òrgan adscrit a la conselleria competent en matèria audiovisual, s’encarregarà de dur a terme la coordinació per a la recuperació, conservació, documentació, promoció i difusió del patrimoni audiovisual de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de les arts de la imatge en general, sense perjudici de les competències pròpies dels consells insulars.

2. La Filmoteca Balear ha de vetllar per la preservació i difusió del patrimoni audiovisual i de la cultura cinematogràfica balear; a més, ha de servir de suport a la formació audiovisual mitjançant la posada a disposició de les activitats formatives del material filmogràfic i audiovisual custodiat per la filmoteca.

3. Correspon a la conselleria competent en matèria audiovisual sol·licitar, d’ofici o a instància de part, la declaració d’aquelles obres audiovisuals o material fílmic de marcat interès artístic, històric o cultural com a béns d’interès cultural autonòmic, o nacional si escau.

 

Article 41

Illes Balears Film Comission

1. L’Illes Balears Film Comission té com a objectiu principal facilitar a les productores nacionals i internacionals tota la informació que necessitin per a la realització de rodatges en qualsevol lloc del territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. L’Illes Balears Film Comission elaborarà una guia de bones pràctiques ambientals que servirà d’eina per als professionals del sector.

3. L’Illes Balears Film Comission es constitueix com una oficina de serveis que podrà exercir directament la conselleria competent en matèria audiovisual o, si s’escau, mitjançant un ens del sector públic instrumental autonòmic. Els consells insulars, els ajuntaments, les associacions professionals i les entitats públiques o privades relacionades amb la matèria podran col·laborar-hi en la presa de decisions per mitjà de convenis de col·laboració. Si escau, aquestes fórmules podran incloure les cessions de les marques “Film Comission”.

4. A través de la finestreta única d’activitats audiovisuals prevista en l’article 36 b) d’aquesta llei, que s’ha d’integrar a l’Illes Balears Film Comission, s’han de facilitar i agilitar els procediments administratius necessaris per dur a terme activitats audiovisuals a qualsevol de les illes de l’arxipèlag.

També s’ha d’informar sobre els incentius o beneficis fiscals en matèria audiovisual a què es pugui optar en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma.

La finestreta única ha de permetre el coneixement i contacte amb les empreses relacionades amb el sector audiovisual que presten els seus serveis a les Illes Balears a través del Registre d’Empreses Audiovisuals de la comunitat autònoma de les Illes Balears adscrit a la conselleria competent en matèria audiovisual.

S’ha de poder accedir electrònicament a través de la finestreta única, tant a la informació sobre els procediments necessaris per al desenvolupament d’una activitat audiovisual, com a la realització dels tràmits preceptius per a això, incloent les declaracions, notificacions o sol·licituds necessàries per obtenir una autorització, un permís o una llicència.

La comunitat autònoma ha d’adoptar les mesures necessàries per garantir que, a través de la finestreta única, es pugui:

a) Obtenir tota la informació i formularis necessaris per a l’accés a la seva activitat i el seu exercici.

b) Presentar tota la documentació i sol·licituds necessàries.

c) Accedir a la informació que preveu aquest article en les llengües cooficials de les Illes Balears i en alguna altra llengua de treball comunitària.

5. Les administracions públiques han d’adoptar les mesures necessàries i han d’incorporar en els seus respectius àmbits les tecnologies necessàries per garantir la interoperabilitat dels diferents sistemes, en la mesura en què la disponibilitat tècnica i econòmica ho faci possible.

 

TÍTOL VIII

SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA

 

Article 42

Reducció de càrregues administratives

1. El Govern de les Illes Balears ha d’adoptar les mesures necessàries per reduir les càrregues administratives en el desenvolupament de l’activitat audiovisual en l’àmbit territorial de les Illes Balears.

2. Per estudiar, dissenyar i posar en marxa les actuacions generals que tenguin per objectiu agilitar tramitacions administratives, mitjançant la utilització de les eines organitzatives, de qualitat, d’administració electrònica i jurídiques per redissenyar i simplificar els procediments per a l’obtenció d’autoritzacions, permisos i llicències, com també les tècniques de gestió per reduir càrregues administratives, s’ha de crear un grup de treball en matèria de reducció de càrregues administratives per al desenvolupament de l’activitat audiovisual en les Illes Balears.

3. El Govern de les Illes Balears ha de dur a terme les mesures de col·laboració institucional i administrativa necessàries per a la consecució de l’objecte d’aquesta llei, com ara l’homogeneïtzació de taxes i terminis per a l’obtenció de permisos i llicències per a rodatges a les diferents illes i municipis de les Illes Balears, en l’àmbit de les seves competències.

 

TÍTOL IX

FOMENT DE L’ACTIVITAT AUDIOVISUAL

Capítol I

Incentius a l’activitat audiovisual

 

Article 43

Incentius per al desenvolupament de l’activitat audiovisual a les Illes Balears

1. Es crea un sistema d’incentius per promoure el desenvolupament i la dinamització de l’activitat audiovisual a la comunitat autònoma de les Illes Balears. Aquest sistema d’incentius s’ha d’ajustar al que disposi la llei general de pressuposts de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a cada exercici.

2. Aquest sistema d’incentius te com a objecte:

a) Dur a terme la captació de projectes cinematogràfics i audiovisuals en el territori de les Illes Balears.

b) Fomentar la distribució i exhibició d’obres cinematogràfiques i audiovisuals del sector audiovisual balear.

c) Facilitar diferents mecanismes de finançament dels projectes cinematogràfics i audiovisuals en les Illes Balears.

3. Els incentius prevists en el punt anterior poden consistir en aportacions en espècie, beneficis o avantatges fiscals, crèdits financers, així com qualsevol altre que es pugui preveure mitjançant una norma amb rang de llei. Aquests incentius s’han d’articular de la manera següent:

a) Aportacions en espècie mitjançant la subscripció de convenis de col·laboració.

b) L’establiment d’avantatges o incentius fiscals en l’àmbit competencial de la comunitat autònoma.

c) Crèdits financers per a projectes cinematogràfics i audiovisuals del sector audiovisual balear.

d) Qualsevol altre incentiu que es pugui preveure en una norma amb rang de llei per a la captació de projectes cinematogràfics i audiovisuals que es desenvolupin a les Illes Balears.

 

Article 44

Aportacions en espècie

S’ha d’afavorir la subscripció dels convenis de col·laboració necessaris amb empreses o entitats publicoprivades, amb la finalitat de poder oferir serveis en espècie als projectes cinematogràfics seleccionats que hagin escollit les Illes Balears com a lloc de rodatge i que, al seu torn, contribueixin a la desestacionalització de la nostra economia.

 

Article 45

Incentius i bonificacions fiscals

Es poden establir bonificacions o exempcions sobre les taxes autonòmiques que afectin el sector audiovisual com també establir gravàmens reduïts sobre els tributs cedits a la comunitat autònoma.

 

Article 46

Finançament cinematogràfic i audiovisual

Es poden subscriure convenis de col·laboració amb bancs i entitats de crèdit per facilitar el finançament de les activitats cinematogràfiques i audiovisuals realitzades en el territori de les Illes Balears amb la finalitat de crear un marc financer favorable per als projectes del sector audiovisual balear. Així mateix, es podrà ampliar el sistema de garanties bancàries amb la finalitat de facilitar a la indústria l’obtenció del finançament esmentat.

Es pot dotar de fons les societats de garantia recíproca per a la creació de noves línies d’aval per finançar la liquiditat i la inversió de les activitats cinematogràfiques i audiovisuals realitzades en el territori de les Illes Balears.

 

Article 47

Altres incentius

En el supòsit que s’estableixin incentius consistents en reemborsaments econòmics han d’estar subjectes als requisits següents:

a) Es poden finançar mitjançant aportacions econòmiques publicoprivades, mitjançant un conveni de col·laboració, amb la participació de les diferents administracions públiques i del sector privat interessat.

b) S’ha d’establir un sistema de selecció dels projectes cinematogràfics i audiovisuals i s’han de determinar les despeses que poden ser considerades com a elegibles als efectes de determinar l’import del reemborsament.

c) Tenen prioritat per accedir a aquests ajuts les produccions que es desenvolupin en règim de coproducció amb alguna empresa amb seu a les Illes Balears, així com les que contractin equips tècnics i humans de les Illes Balears, i també aquelles en les quals la identitat de les Illes Balears quedi clarament identificada.

d) En cap cas no poden optar als ajuts les obres qualificades “X”, com tampoc les que per sentència siguin declarades constitutives d’algun delicte.

e) Les productores que es beneficiïn dels incentius prevists en aquest article han de cedir imatges audiovisuals de les produccions realitzades al Govern de les Illes Balears, de forma gratuïta, als efectes d’usar-les per promocionar el territori de les Balears com a plató de cinema i que s’han d’integrar a la Filmoteca de les Illes Balears, en el seu banc d’imatges.

 

Capítol II

Foment i coordinació de les activitats d’investigació i formació relatives al sector audiovisual

 

Article 48

Estímul de la formació i la investigació

1. A fi de potenciar, actualitzar i millorar les accions en curs, o de nova implantació, relatives a la investigació de continguts, mercats i noves tecnologies, d’una banda, i relatives a la formació dels tècnics i professionals del sector audiovisual, de l’altra, la conselleria competent en aquesta matèria ha d’establir mesures de coordinació i foment dins els límits pressupostaris aprovats en cada exercici.

2. S’ha de procurar que les accions de coordinació i estímul de la investigació i de la formació comptin amb la col·laboració de totes les institucions, públiques o privades, que concorren al sector i potencien la sinergia de conjunt i, de manera especial, les de naturalesa investigadora i docent.

3. Les accions de coordinació i foment de la investigació s’han d’adreçar a:

a) Identificar i promoure nous programes, referits a la investigació de continguts, mercats, necessitats professionals, desenvolupaments tecnològics i altres, dins les estratègies que duen a terme les diferents administracions.

b) Adaptar les noves tendències per dur a terme una aposta en l’impuls i la transformació del canvi de model de negoci per tal d’accedir a mercats exteriors.

4. Les accions de coordinació i foment de la formació s’han d’adreçar a:

a) Aprofitar els mecanismes de col·laboració existents, o crear-ne altres de nous quan sigui necessari, per establir una actualització permanent dels currículums acadèmics de manera que s’aconsegueixi la màxima adequació entre l’oferta de formació de nous professionals i les necessitats de creació i producció definides per l’activitat empresarial del sector.

b) Unir els recursos dels diferents departaments de l’Administració de la Comunitat autònoma de les Illes Balears, i d’altres administracions com l’estatal i l’europea, i de les empreses del sector, per establir, mitjançant convenis, els objectius i les modalitats de la formació professional no cobertes pels programes reglats i adaptada a les canviants necessitats concretes del sector.

c) Fomentar la formació continuada i el reciclatge de tècnics i professionals de comú acord amb les associacions empresarials, professionals i amb altres associacions o entitats directament vinculades amb el sector.

d) Afavorir les iniciatives de formació que utilitzin les noves tecnologies.

5. La conselleria competent en matèria audiovisual ha de promoure, de manera coordinada amb altres departaments competents de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, l’ensenyament de l’audiovisual en els nivells de l’ensenyament no universitari.

6. La conselleria competent en matèria audiovisual ha de prestar un suport especial a totes les accions de millora, innovació i excel·lència de les diferents pràctiques professionals que es presenten en l’activitat audiovisual tant si són plantejades per les associacions com per les entitats interessades.

 

Capítol III

Foment de la promoció exterior del sector audiovisual balear

 

Article 49

Promoció exterior

1. La comunitat autònoma de les Illes Balears ha de promoure el cinema balear a l’exterior.

2. Entre altres mesures, ha d’afavorir la promoció esmentada mitjançant la col·laboració o cooperació amb l’Estat a través de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals, en la seva tasca de promoció cultural a l’exterior mitjançant la facilitació de la presència del cinema balear en certàmens de tot el món i mitjançant la participació en els certàmens o cicles organitzats per l’Institut per donar a conèixer el cinema espanyol en llocs estratègics.

3. S’ha de promoure també la celebració de certàmens o festivals audiovisuals a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

4. S’ha d’afavorir la col·laboració institucional del Govern de les Illes Balears per promoure que es duguin a terme les estrenes al nostre territori de les pel·lícules enregistrades a les Illes Balears amb l’objectiu de donar-los més projecció pública.

5. Així mateix, s’ha de crear la ruta turística cinematogràfica de les Balears amb la finalitat de promocionar les Illes com una destinació turística cinematogràfica, que ha d’ensenyar els escenaris dels diferents rodatges que s’hi han realitzat.

 

TÍTOL X

LES PRODUCCIONS AUDIOVISUALS I EL MEDI AMBIENT

 

Article 50

Protecció del medi ambient en relació amb les produccions audiovisuals

1. El Govern de les Illes Balears ha de vetllar perquè, en tot cas, els enregistraments que es duguin a terme en el territori de les Illes Balears siguin respectuosos amb el medi ambient.

2. S’han de fomentar les produccions audiovisuals que, mitjançant l’ús de mesures d’eficiència energètica i les noves tecnologies, comportin una despesa energètica menor. Les empreses audiovisuals i connexes que facin ús d’aquestes mesures es poden inscriure en la secció específica prevista en el Registre General d’Empreses Audiovisuals de les Illes Balears, en els termes que preveu l’article 39.7 d’aquesta llei.

 

Disposició transitòria única

En el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei s’ha de crear el grup de treball específic en matèria de reducció de càrregues administratives, que preveu l’article 42.2, per al desenvolupament de l’activitat audiovisual.

 

Disposició derogatòria única

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a aquesta llei, la contradiguin o siguin incompatibles amb el que disposa.

 

Disposició final primera

Modificacions de la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

La Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

1. Se suprimeix el punt 5 de l’article 2.

2. El punt 3 de l’article 3 queda modificat de la següent manera:

“3. La gestió del servei públic es pot dur a terme per mitjà d’empreses públiques que adopten la forma de societat anònima i que han d’actuar com a societats filials de l’Ens, d’acord amb el que preveu aquesta llei. També es pot dur a terme la gestió del servei públic mitjançant la gestió indirecta o la col·laboració publicoprivada. Així mateix, la comunitat autònoma pot acordar transformar la gestió directa del servei en gestió indirecta, mitjançant l’alienació de la titularitat de l’entitat prestadora del servei que es farà conformement als principis de publicitat, transparència i concurrència, així com no discriminació i igualtat de tracte.”

3. S’afegeix el punt 4 a l’article 3, amb la redacció següent:

“La comunitat autònoma pot transferir, una vegada transformada en llicència audiovisual, l’habilitació per prestar el servei d’acord amb el procediment específic establert normativament.”

4. Se suprimeix el punt 2 de l’article 7.

5. Es modifica l’apartat 3 de la disposició addicional segona de la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

“Si es produeix una vacant en la Direcció General de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, mentre no sigui coberta la vacant esmentada conformement a l’article 15 d’aquesta llei, les seves funcions han de ser assumides de manera transitòria pel membre que sigui escollit pel Consell de Direcció de l’Ens entre els seus components per majoria simple. En el supòsit que no hi hagi acord, serà coberta de manera transitòria pel membre del Consell de Direcció de l’Ens de més antiguitat i edat, per aquest ordre, entre els seus components.”

 

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor a l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 25 de gener de 2013

 

                                                                                                                                                       El president

                                                                                                                                                José Ramón Bauzá Díaz

          El conseller de Presidència  

             Antonio Gómez Pérez