BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El Ple de l’Ajuntament d’Artà, en sessió celebrada el dia 30 d’octubre de 2012, va acordar aprovar inicialment l’Ordenança municipal reguladora de la convivència, defensa i protecció animal en l’entorn humà, acord que es va fer públic en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de data 28 d’agost de 2012.

Atès que durant el termini d’informació pública s’hi han presentat reclamació i  al·legacions, s’ha aprovat definitivament pel Ple de l’Ajuntament d’Artà en  sessió celebrada el dia 30 d’octubre de 2012, motiu pel qual es publica a continuació el text íntegre de l’ordenança:

<<ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA CONVIVÈNCIA, DEFENSA I PROTECCIÓ ANIMAL EN L’ENTORN HUMÀ

Exposició de motius

L’Ajuntament d’Artà reconeix els animals com a éssers dotats de sensibilitat tant física com psíquica i, per tant, amb capacitat per patir i gaudir físicament i psíquicament.

Si tradicionalment la convivència entre les persones i els animals domèstics es basava en llaços d’interès mutu (guarda, caça, control de rates, feines agrícoles i ramaderes, etc.), actualment és, tant o més, definitiva, la idea de convivència per raons d’oci, suport o mútua companyia. En tot cas, el fet d’integrar un animal de companyia en una llar significa que es compta amb el comportament  responsable i racional de la persona que se’n responsabilitza, i que aquesta persona compleix les obligacions que això comporta (cura, identificació, vacunació, hàbitat, educació, salut en general, control de la natalitat, ciutadania).

Així mateix, les persones responsables d’un animal han de conjugar el principi bàsic de respecte envers aquests éssers vius amb capacitat de sentir i de patir, i el principi de respecte a l’entorn i a les persones, comparteixin aquestes o no la mateixa afinitat pels animals. Per aquest objectiu, els serveis municipals hauran de desenvolupar un treball de pedagogia social en el qual tots estarem implicats.

Per una altra banda, cal tenir en compte no només els animals anomenats de companyia, sinó, en general, tots els animals domèstics, salvatges i salvatges en captivitat, que viuen en el nostre entorn urbà i rural i que mereixen un tracte i una vida dignes.

Aquesta Ordenança municipal té, com a principal referent, a més de la Llei 1/1992, de 8 d’abril, dels animals de la comunitat autònoma i el seu Reglament (Decret 56/1994), la Declaració universal dels drets de l’animal, proclamada el 15 d’octubre de 1978 per la Lliga Internacional dels Drets de l’Animal i aprovada per la UNESCO i, posteriorment, per l’ONU.

CAPÍTOL I. OBJECTE

Article 1

Aquesta Ordenança se circumscriu al municipi d’Artà i té per objecte la protecció dels animals i la defensa i vigilància dels seus drets, així com dels deures i drets dels seus tenidors i propietaris i la regulació de la convivència harmònica entre els animals que viuen en l’entorn urbà i rural i les persones. També és objecte d’aquesta Ordenança la regulació de les activitats comercials, industrials, professionals, assistencials i de serveis que hi estiguin relacionades, en el marc de les competències i obligacions municipals.

Article 2

Definicions

Als efectes d’aquesta Ordenança, s’entén per:

a) Animals domèstics: els que pertanyen a espècies que habitualment es crien, es reprodueixen i conviuen amb persones i que no pertanyen a la fauna salvatge. Tenen també aquesta consideració els animals que es crien per a la producció de carn, de pell o d’algun altre producte útil per a l’ésser humà, els animals de càrrega i els que treballen en l’agricultura o en qualsevol altra activitat productiva o d’oci.

b) Animals de companyia: els animals domèstics que les persones mantenen generalment a la llar amb la finalitat de donar-se mútua companyia.

c) Animals salvatges: els autòctons i no autòctons que viuen habitualment en estat natural.

d) Animals salvatges en captivitat: els animals autòctons i no autòctons salvatges que, de forma excepcional, viuen en captivitat.

e) Animals exòtics: els animals de companyia, domèstics i salvatges que pertanyen a espècies originàries de territoris externs a l’àmbit geogràfic mediterrani.

f) Animal potencialment perillós: es defineix com aquell que pertany a races o espècies que tenguin capacitat de produir lesions greus o mortals a persones o a altres animals i danys a les coses. També tenen dita qualificació aquells animals que apareixen relacionats com a tals en el Reial decret 287/2002, de 22 de març, pel qual es desplega la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de tinença d’animals potencialment perillosos, en particular, els pertanyents a l’espècie canina, inclosos dins d’una tipologia racial que, pel seu caràcter agressiu, mida o potència de mandíbula, tenguin capacitat de causar lesions i, fins i tot, la mort a persones i animals així com danys a les coses.

g) Espècie invasora: espècie que s’introdueix o s’estableix en un ecosistema o hàbitat natural o seminatural i que esdevé agent de canvi i amenaça per a la diversitat biològica nativa, ja sigui pel seu comportament invasor, o pel risc de contaminació genètica.

Article 3

Correspon a la Batlia nomenar un/a regidor/ora responsable del Departament de Protecció Animal.

CAPÍTOL II. ACTIVITATS RELACIONADES AMB ELS ANIMALS DE COMPANYIA I DOMÈSTICS

Article 4

Constitueixen activitats comercials, industrials, professionals, assistencials i de serveis subjectes a aquesta Ordenança, les següents:

a) Vivers d’animals de companyia.

b) Guarderies d’animals de companyia.

c) Comerços dedicats a la compravenda d’animals.

d) Serveis d’empolainament per als animals.

e) Consultoris, clíniques i hospitals veterinaris.

f) Exposicions, exhibicions, festes i concursos d’animals.

g) Centres d’ensinistrament.

h) Refugis i recintes de custòdia, municipals o privats, d’animals, dependents o no d’una associació per a la defensa i la protecció dels animals.

i) Cementeris d’animals.

j) Granges o recintes particulars dedicats a la cria d’animals domèstics d’utilitat per a les persones (cavalls, ases, ovelles, gallines, porcs, etc.).

k) Agrupacions zoològiques o parcs per a l’exhibició d’animals.

l) Centres hípics.

Aquestes activitats han de complir totes les mesures establertes sobre llicències d’instal·lacions inicials, com també complir els requisits de nucli zoològic, establertes a la  Llei de protecció d’animals i d’altres lleis i reglaments existents al respecte.

Article 5

Tots els locals i les instal·lacions adscrites a les activitats a què es refereix l’article 4 d’aquesta Ordenança han de complir les condicions estructurals i de serveis que s’adaptin, com a mínim, a la normativa de la Llei 1/1992, de protecció animal de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i del Decret 147/2002. Els titulars de les activitats a què es refereix l’article 4 d’aquesta Ordenança tenen l’obligació de mantenir els animals en bones condicions higièniques i sanitàries, realitzar qualsevol tractament preventiu que hagi estat declarat obligatori, així com procurar-los un tracte digne i vetllar pel seu benestar tant físic com psíquic. S’han de complir les obligacions citades als articles de la Llei esmentada, títol I (disposicions generals), articles 1 a 11.

CAPÍTOL III. TINENÇA I TRACTE DELS ANIMALS

Article 6

Amb caràcter general, s’autoritza la tinença d’animals de companyia en els habitatges urbans, tinença que queda condicionada a les circumstàncies higièniques òptimes per al seu allotjament, a l’absència de risc en l’aspecte sanitari i de seguretat i a la inexistència de molèsties greus o continuades per als veïnats.

Respecte a la criança domèstica per al consum familiar d’aus, conills i altres animals similars en terrasses o patis de domicilis particulars, queda condicionada al fet que les circumstàncies de l’allotjament, l’adequació de les instal·lacions i el nombre d’animals ho permetin, tant en l’aspecte higiènic i sanitari, com per la no existència de molèsties ni perill per als veïns o per a altres persones.

Article 7

La tinença d’un animal de companyia o un animal domèstic comporta una sèrie d’obligacions ineludibles per satisfer les seves necessitats vitals, higièniques i sanitàries. Se’ls ha de proporcionar de manera adequada aliment, aigua, allotjament amb condicions ambientals favorables d’espai, ventilació, humitat, temperatura, llum, aixopluc així com les cures i l’atenció sanitària necessàries per evitar que l’animal pateixi cap sofriment físic i pugui suposar un risc sanitari per a les persones i altres animals del seu entorn.

Article 8

De conformitat amb la legislació aplicable, es prohibeix expressament:

1. Maltractar o agredir físicament els animals o sotmetre’ls a qualsevol tipus de sofriment o dany.

2. Sacrificar els animals de companyia de forma no eutanàsica. El sacrifici d’aquests animals només podrà ser realitzat per un facultatiu veterinari i amb procediments eutanàsics, sense sofriment per a l’animal.

3. Abandonar qualsevol animal.

4. Mantenir els animals en instal·lacions inadequades, des del punt de vista higiènic i sanitari, o inadequades per a les seves característiques i necessitats fisiològiques i etològiques.

5. Es prohibeix expressament tenir els animals de companyia fermats de manera permanent. Si, per qualque motiu justificat, un ca hagués de romandre ocasionalment fermat s’hauran de complir les disposicions del punt 2 de l’article 9.

6. Mutilar totalment o parcialment orelles, cues, dents o altres parts o òrgans, extirpar ungles o cordes vocals. S’exceptuen les intervencions controlades pels veterinaris, destinades a garantir la salut de l’animal, a anul·lar la seva capacitat reproductiva o a identificar els moixos sanats.

7. Mantenir els animals en estat de desnutrició o deshidratació sense que la mesura obeeixi a prescripció facultativa.

8. Mantenir els animals sense proporcionar-los l’atenció sanitària adequada.

9. Ensinistrar animals amb el fi de reforçar la seva agressivitat.

10. Usar coles o substàncies enganxoses com a mètode de control d’animals vertebrats i invertebrats, exceptuant-ne els mètodes tradicionals de control de plagues dins espais tancats.

11. El transport d’animals amb vulneració dels requisits establerts a la legislació vigent balear, espanyola o de la Comunitat Europea.

12. Qualsevol altra acció o omissió no esmentada en aquesta Ordenança continguda a la Llei 1/1992 de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 9

Allotjament

1. Els animals de companyia o domèstics que hagin de romandre en espais annexos a l’habitatge, o a qualsevol terreny o espai exterior, han de disposar d’un habitacle impermeable en què arrecerar-se de les inclemències del temps i un espai d’esbarjo i exercici. Aquest habitacle i espai d’esbarjo ha de complir unes mides adequades a les característiques i l’etologia de l’animal i estar ubicat de tal forma que no estigui exposat directament, de forma prolongada, a la radiació solar ni a la pluja. L’habitacle serà suficientment llarg, alt i ample perquè l’animal hi càpiga folgadament i haurà de tenir un espai exterior d’esbarjo adequat perquè es mogui amb llibertat i s’exerciti convenientment. Es prohibeix tenir cans o moixos als balcons i terrasses, sense tenir accés a l’interior de la casa.

2. Els animals de companyia no poden restar fermats de forma permanent. Si per qualque motiu justificat un ca ha de romandre fermat, s’han d’acomplir les disposicions de l’apartat 1 d’aquest mateix article. A més, s’ha d’acomplir obligatòriament, com a mínim, la normativa de la Llei 1/1992 de la CAIB. La longitud del fermall no pot ser, en cap cas, inferior a tres metres i ha de ser, com a mínim, la mesura resultant de multiplicar per quatre la longitud de l’animal. Aquesta cadena de subjecció s’ha de disposar de manera que l’animal pugui córrer al llarg d’un filferro de la major longitud aplicable, convenientment tibat i subjectat sense impossibilitar els moviments de l’animal. L’animal ha de poder arribar amb comoditat al seu habitacle per poder-se arrecerar i a un recipient d’aigua potable. També se li ha de donar menjar i aigua fresca diàriament.

3. Si, per motius justificats, un ca o un equí ha de romandre fermat o tancat, se li ha de garantir exercici físic i se li ha de permetre sortir del seu recinte de forma regular.

4. No poden retenir-se en captivitat ni els animals domèstics o de companyia que pertanyen a espècies protegides o en risc d’extinció, ni aquells que no puguin adaptar-se a la captivitat, bé per les seves condicions naturals, bé per representar un perill per a la salut i seguretat de les persones i dels animals amb què convisquin, llevat d’aquells casos que siguin expressament autoritzats per les administracions competents.

5. Queda prohibida la tinença dels animals al·lòctons i dels animals exòtics que, alliberats al medi, suposin un perill per al nostre ecosistema i les espècies autòctones.

6. Quan un animal salvatge o exòtic no hagi estat declarat i censat en el termini establert o es comprovi que no s’han adaptat les condicions de la seva tinença, l’Ajuntament pot decomissar-lo i portar-lo a un nucli zoològic adient, on quedarà en custòdia fins que la propietat adapti la seva situació a aquesta Ordenança. Les despeses de custòdia i manteniment de l’animal en aquest centre correran a càrrec de la propietat.

7. L’Ajuntament disposarà d’un recinte on es mantindran en custòdia els animals domèstics i de companyia trobats sense la presència de la persona responsable. En aquest recinte els animals romandran un temps adequat per localitzar el seu responsable.

8. L’Ajuntament podrà establir els mecanismes de cooperació oportuns amb altres administracions i entitats públiques i privades sense ànim de lucre degudament autoritzades que tenguin com a objecte la defensa i protecció dels animals.

CAPÍTOL IV. CIRCULACIÓ DELS ANIMALS DE COMPANYIA

Article 10

Circulació

A la via i als espais públics els animals de companyia han de complir els requisits següents:

a) Anar lligats per mitjà d’un collar o arnès i una cadena o corretja que permeti el control adequat de l’animal per la persona que el condueixi i que no li ocasioni lesions.

b) Als nuclis urbans i a les proximitats de les cases rurals, els moixos poden circular a lloure.

c) Queda sempre prohibida la presència de cans, equins i altres animals a zones destinades a jocs infantils i zones enjardinades (exceptuant aquelles zones enjardinades on expressament s’indiqui el permís), i dels animals de companyia a les platges des de l’1 de maig al 30 de setembre, ambdós inclosos. Seran considerades platges, les zones de bany catalogades i senyalitzades per l’Ajuntament.

d) Queda prohibit rentar al carrer els animals de companyia.

e) Queda prohibida la circulació, per les vies i els espais públics o privats de concurrència pública, d’animals d’espècies salvatges potencialment perilloses fins i tot domesticats, sense excepció.

f) Quan els animals hagin de romandre en vehicles estacionats ha de ser per períodes molt curts de temps i adoptant les mesures pertinents perquè l’aireig i la temperatura siguin adients per evitar accidents i molèsties als animals.

g) Queda prohibida l’entrada d’animals de companyia a locals destinats a la fabricació, venda, emmagatzematge, transport o manipulació d’aliments.

h) Els propietaris i les propietàries d’establiments públics de tota mena, hotels, pensions, bars, cafeteries, restaurants i similars, segons el seu criteri, poden prohibir o acceptar l’entrada i permanència d’animals domèstics en els seus establiments, la qual cosa han d’assenyalar visiblement a l’entrada, d’acord amb els requisits establerts en la normativa vigent.

Article 11

Als nuclis urbans està prohibit deixar els excrements dels animals de companyia a les vies i espais públics o privats de concurrència pública. Els propietaris dels animals o les persones que els condueixin són responsables de l’eliminació correcta d’aquestes deposicions i les hauran de recollir i dipositar en els contenidors adequats. En cas que es produeixi la infracció d’aquesta norma, els agents de l’autoritat sancionaran el propietari o la persona que condueixi l’animal.

Article 12

La Batlia podrà establir quins animals i en quins llocs i circumstàncies poden ser alimentats per la ciutadania en els espais públics. Està prohibit donar de menjar als animals a les vies i espais de pública concurrència. Les persones autoritzades per fer-ho ho hauran de fer de forma higiènica, netejant les restes de menjar, retirant-ne els recipients i participant en les campanyes de control de natalitat promogudes per l’Ajuntament i les associacions de protecció animal, així com proveint d’informació les autoritats sobre canvis en el comportament i estat sanitari que puguin aparèixer en aquestes poblacions animals. La planificació de les accions de gestió i control es faran sota assessorament veterinari.

CAPÍTOL V. ANIMALS ABANDONATS I VAGABUNDS

Article 13

Queda prohibit l’abandonament d’animals, tant al medi natural com als nuclis urbans. Els propietaris dels animals que no vulguin continuar tenint-los estan obligats a cercar per a ells una llar on siguin ben tractats o, en darrer terme, donar-los a una associació protectora d’animals legalment reconeguda, al servei municipal encarregat de la seva acollida o a l’entitat que en tengui delegat el servei, pagant les taxes corresponents. No es consideraran abandonats els cans i cavalls convenientment identificats amb xip i convenientment fermats al mobiliari urbà durant un màxim de deu minuts. 

Article 14

Es considera que un animal és vagabund quan no du microxip ni cap identificació del seu origen o del seu propietari o propietària i no va acompanyat de cap persona ni té propietari conegut. En aquest supòsit, l’Ajuntament es farà càrrec de l’animal.

Article 15

Els animals en general, i particularment els cans abandonats, seran recollits pels serveis que depenguin de l’Ajuntament o per l’associació o entitat legalment constituïda que l’Ajuntament designi i seran portats al recinte corresponent fins que aquest sigui reclamat per la propietat, cedit o adoptat.

Els animals dipositats en el centre de recollida municipal hi han de romandre, com a mínim, el temps que estableix la Llei 1/1992, de protecció animal de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

L’Ajuntament pot derivar aquests animals a alguna entitat protectora col·laboradora o a una altra canera autoritzada, on compliran el seu període legal d’espera.

Un cop transcorregut aquest termini sense que la propietat hagi comparegut, l’animal pot ser donat en adopció a un particular, una vegada vacunat i identificat amb microxip, o en acollida a alguna associació protectora d’animals legalment constituïda, o derivats a la canera d’un altre municipi o, en darrer extrem i complint els requisits legals, ser sacrificat. L’Ajuntament pot exigir l’abonament de les despeses de manteniment, vacunació i identificació.

Si es tracta d’animals salvatges o exòtics, domesticats o no, seran derivats a entitats protectores específiques de recuperació d’espècies però, en cap cas, oferts en adopció a particulars.

No s’ha de sacrificar cap animal dins el termini legal de guarda, excepte en el cas que ho aconsellin raons justificades i sempre amb prescripció facultativa.

En cas que l’animal dugui algun sistema identificatiu, els serveis municipals corresponents han d’avisar el propietari o propietària, qui disposarà d’un termini de vuit dies per recuperar-lo, després d’abonar les taxes corresponents.

Si l’animal no porta cap sistema identificatiu i és reclamat pel seu propietari o propietària, aquest haurà de demostrar que l’animal és seu, mitjançant qualsevol prova al seu abast i haurà d’identificar l’animal obligatòriament amb el microxip.

En ambdós casos el propietari haurà d’abonar les despeses originades pel seu manteniment a més de presentar la cartilla sanitària amb les vacunes al dia. Si no la tengués o no estàs actualitzada, estarà en l’obligació de donar-la d’alta o d’ajustar-la a la legislació vigent.

A partir de la trobada de l’animal, l’Ajuntament, mitjançant la seva pàgina web, difondrà la fotografia i la descripció de l’animal.

Article 16

Durant l’estada dels animals recollits pels serveis municipals a les seves dependències aquests rebran un tracte digne.

L’Ajuntament s’ha d’encarregar d’informar la població sobre els animals trobats i custodiats a les seves dependències.

Article 17

L’Ajuntament, o l’entitat col·laboradora degudament autoritzada amb què tengui conveni signat, ha de decidir el destí dels animals que no hagin estat recuperats o adoptats després dels 15 dies d’estada mínima al recinte municipal, seguint la filosofia i les normes d’aquesta Ordenança i intentant evitar el sacrifici dels animals.

L’Ajuntament, o l’entitat col·laboradora amb què tengui conveni signat, decidirà a qui i en quin termes donar en adopció els animals. En el moment de donar l’animal el nou propietari haurà d’abonar les despeses de vacunació, desparasitació, cartilla sanitària i identificació de l’animal. Aquestes actuacions seran realitzades per un facultatiu veterinari.

En determinats supòsits, hi ha animals que no són susceptibles d’adopció, ja que ha de prevaler la seguretat i la salut de les persones (malalties concretes i agressivitat).

CAPÍTOL VI. NORMES SANITÀRIES

Article 18

L’Ajuntament ha de col·laborar en la promoció i la divulgació de les vacunacions i els tractaments obligatoris, al mateix temps que ha de vigilar el compliment del que ordena.

Article 19

Els posseïdors de cans, moixos i altres animals de companyia estan obligats a vacunar-los i a fer els tractaments obligatoris que assenyali l’administració competent.

Article 20

Cada propietari o propietària haurà de disposar de la targeta sanitària corresponent, amb les característiques establertes legalment a l’Ordre de la Conselleria d’Agricultura i Pesca de 27 de setembre de 2004.

Article 21

Tots els moixos que tenguin accés a les vies i espais públics han de ser esterilitzats.

CAPÍTOL VII. CENS MUNICIPAL

Article 22

Les persones propietàries de cans han d’inscriure els animals en el cens municipal corresponent dins el termini màxim de tres mesos, comptadors des de la data de naixement o d’adquisició de l’animal. La inscripció en el cens municipal es farà a través del Registre d’Identificació d’Animals de Companyia de les Illes Balears (RIACIB). Els documents necessaris són la cartilla, el document acreditatiu de microxip i el DNI del propietari.

Article 23

Els posseïdors d’animals catalogats com a potencialment perillosos segons la legislació vigent, a més, han de disposar de la llicència municipal de tinença corresponent i formalitzar la sol·licitud d’inscripció en el Registre d’Animals Potencialment Perillosos.

Aquesta tramitació s’ha de fer a través de les oficines municipals, després de presentar la documentació especificada en el Reial decret 287/2002, pel qual es desplega la Llei 50/1999, sobre el règim jurídic per a la tinença d’animals potencialment perillosos.

Article 24

Les baixes per mort o desaparició dels animals censats hauran de ser comunicades pels seus propietaris o tutors en un termini màxim de 3 mesos des que s’hagi produït el fet i, alhora, s’haurà de presentar la documentació de l’animal. Posteriorment es comunicarà al RIACIB per tal de tramitar la baixa al registre.

Article 25

Les persones que transfereixin la propietat d’un animal o que canviïn d’adreça o de població estan obligades a comunicar aquest fet i les dades del nou propietari o propietària i la nova adreça al cens municipal en un termini no superior a 15 dies. Posteriorment es comunicarà al RIACIB per tal de tramitar la baixa al registre.

Article 26

Quan la identificació dels animals sigui obligatòria, aquesta s’ha de fer mitjançant la implantació d’un microxip.

La persona o entitat responsable del marcatge de l’animal ha de lliurar a la propietat d’aquest animal el document acreditatiu d’aquest fet, on han de constar, almenys, les dades següents: el sistema d’identificació utilitzat, les dades de la persona o entitat que realitza aquest marcatge, l’espècie animal, la raça, el sexe i la data de naixement de l’animal.

En qualsevol transacció de l’animal de companyia, s’ha de lliurar al nou propietari o propietària de l’animal el document acreditatiu de la seva identificació i assegurar el canvi de les dades que sigui pertinent.

Article 27

L’Ajuntament ha de consultar les dades contingudes al RIACIB per tal d’elaborar el seu cens d’animals domèstics.

CAPÍTOL VIII. SACRIFICI D’ANIMALS, ELS SEUS CADÀVERS I LES SEVES RESTES

Article 28

El sacrifici d’animals de companyia, amb caràcter general, només pot ser efectuat per un facultatiu veterinari per procediments eutanàsics que assegurin la prèvia sedació i anestèsia de l’animal per tal d’evitar-ne el patiment físic i psíquic.

Article 29

Queda prohibit el sacrifici d’un animal de companyia per decisió del seu propietari o tutor per motius arbitraris. El sacrifici d’un animal només s’ha de dur a terme en cas de malaltia greu, dolorosa i incurable, o per suposar un risc per a la salut pública.

Quan el propietari o propietària d’un animal no vulgui continuar assumint la seva tinença, està obligat a cercar per a ell una llar on sigui ben tractat o, en darrer terme, donar-lo a una associació protectora d’animals legalment reconeguda, al servei municipal encarregat de la seva acollida o a l’entitat que en tengui delegat el servei, pagant les taxes corresponents.

Article 30

L’Ajuntament és el responsable de la retirada dels animals morts a les vies públiques municipals. Aquesta recollida s’ha d’efectuar de forma que impedeixi la contaminació del personal afecte al servei i, en tot cas, en bosses o recipients precintats. Les restes i cadàvers han de ser eliminats mitjançant els serveis del Centre Sanitari Municipal de Son Reus (Palma), d’acord amb la legislació vigent, o altres degudament autoritzats.

Article 31

Les persones que tenguin coneixement de l’existència d’un cadàver o restes d’animals als espais públics o privats de concurrència pública, ho han de comunicar de forma immediata i han de facilitar les dades necessàries per a la seva localització i recollida.

CAPÍTOL IX. VIGILÀNCIA I INSPECCIÓ

Article 32

Correspon a l’Ajuntament d’Artà:

a) Divulgar campanyes informatives del contingut d’aquesta normativa per als cursos escolars i per a la població en general.

b) Establir un sistema de cooperació amb altres institucions públiques o entitats autoritzades per tal de gaudir d’un sistema d’informació actualitzat que li permeti conèixer el cens caní municipal.

c) Recollir, custodiar, identificar i derivar, preferentment a través de l’adopció de particulars o de centres, a refugis o associacions de protecció animal sense ànim de lucre, els animals abandonats o donats pels seus propietaris d’acord amb aquesta Ordenança.

d) Albergar aquests animals durant els períodes de temps mínims establerts en aquesta Ordenança.

e) Vigilar perquè es compleixin tots els termes d’aquesta Ordenança municipal posant especial cura en el compliment dels drets dels animals. Les actuacions del servei d’inspecció i vigilància s’han de fer sense la necessitat d’una denúncia prèvia.

Per tal de garantir-ne el compliment i mantenir el control adient, les activitats a què fa referència l’article 4 d’aquesta Ordenança han d’estar sotmeses a la inspecció dels serveis tècnics municipals, que hauran de ser dotats de suficients mitjans humans i materials per garantir la seva realització continuada, i gaudiran de la facultat de poder sol·licitar la col·laboració dels serveis tècnics de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori. Si del resultat de les inspeccions practicades es detecten irregularitats, la Batlia podrà adoptar les resolucions i imposar les sancions pertinents. La resolució que, en aquest sentit, adopti la Batlia s’ha de fonamentar en l’informe efectuat pels serveis tècnics municipals competents, com a resultat de la inspecció practicada, tot això sense perjudici de la incoació del procediment sancionador, si n’és el cas.

Article 33

A efectes d’aquesta Ordenança, tenen la consideració d’associacions per a la protecció i defensa dels animals aquelles que estiguin legalment constituïdes, sense ànim de lucre i tenguin com a finalitat la protecció i defensa dels animals.

Les associacions per a la protecció i defensa dels animals que reuneixin aquests requisits podran obtenir el títol d’entitats col·laboradores de l’Ajuntament d’Artà i signar, amb aquesta finalitat, un conveni de col·laboració i gestió per al compliment d’aquesta Ordenança i dels drets dels animals.

L’Ajuntament d’Artà pot convenir amb les entitats col·laboradores la realització de diferents funcions, que es detallaran en el document de signatura del conveni.

Els agents de l’autoritat poden prestar la seva col·laboració a les entitats col·laboradores per a les gestions que tenguin relació amb el compliment d’aquesta Ordenança municipal.

L’Ajuntament d’Artà pot establir ajudes econòmiques per a les seves entitats col·laboradores, sempre que aquestes presentin, prèviament, una memòria amb l’estudi econòmic i financer corresponent on s’especifiquin les activitats a finançar i les diferents fonts de recursos.

CAPÍTOL X. INFRACCIONS I SANCIONS

Article 34

Les accions i les omissions que infringeixen aquesta Ordenança i la seva normativa complementària i l’expressada a la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen en l’entorn humà de la comunitat autònoma de les Illes Balears, generen responsabilitat de naturalesa administrativa, sense perjudici de l’exigible a la via penal, civil o d’un altre ordre en què puguin incórrer.

Si es denuncia una infracció envers un animal i aquest desapareix, la quantia de la sanció es pot incrementar fins al doble de l’import corresponent a la infracció comesa.

Article 35

Les infraccions a què es refereix aquest títol es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 36

Són infraccions lleus les següents:

a) La circulació per la via pública i propietats privades alienes al propietari, sense l’autorització corresponent, de cans que no vagin acompanyats i conduïts per una persona i sota la seva responsabilitat.

b) Embrutar amb els excrements dels animals les voravies, vies urbanes i espais públics, i qualsevol lloc destinat al trànsit de vianants, d’acord amb l’ordenança de neteja viària d’Artà.

c) L’incompliment per part del propietari d’un animal de l’establert en aquesta Ordenança al capítol IV, article 10, punt c, referent a la circulació dels animals de companyia.

d) La possessió d’un ca sense microxip d’identificació.

f) L’incompliment per part del propietari d’un animal de l’establert en aquesta Ordenança al capítol III, article 8, punts 1 i 4, referents a la tinença i allotjament dels animals de companyia.

g) La no vacunació o la no realització de tractaments sanitaris pertinents.

h) L’incompliment de qualsevol norma o prescripció assenyalada en aquesta Ordenança que no estigui qualificada de greu o molt greu.

Article 37

Són infraccions greus:

a) La circulació per la via pública i propietats privades alienes al propietari, sense l’autorització corresponent, de cans potencialment perillosos que no vagin acompanyats i conduïts per una persona autoritzada mitjançant cadena, corretja o cordó resistent i morrió si fos necessari o tengués antecedents de comportament agressiu.

b) El transport d’animals amb vulneració dels requisits establerts a l’article 8 de la Llei 1/1992 de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

c) Obligar els animals a treballar en cas de malaltia o desnutrició, o sobreexplotar-los de manera que es pugui posar en perill la seva salut.

d) El subministrament de substàncies no permeses als animals.

e) L’abandonament no reiterat d’un animal.

f) L’exposició i venda d’animals amb malaltia no contagiosa, tret que aquest extrem fos desconegut pel venedor en el moment de la transacció.

g) La venda a laboratoris, clíniques o altres establiments per a experimentació, sense l’autorització de l’administració competent.

h) La venda ambulant d’animals fora dels mercats i les fires legalitzades.

i) La possessió d’un ca potencialment perillós sense registrar en el Registre d’Animals Potencialment Perillosos.

j) La possessió, exhibició, compravenda, cessió, donació o qualsevol altra forma de transmissió d’animals, l’espècie dels quals estigui inclosa en els apèndixs II i III de les CITES o C2 de la legislació comunitària sobre la mateixa convenció, sense els permisos d’importació que corresponguin.

k) L’incompliment per part del propietari d’un animal de l’establert en aquesta Ordenança al capítol III, article 8, punt 2, referent a la tinença i allotjament dels animals de companyia.

Article 38

Són infraccions molt greus:

a) L’esterilització, la pràctica de mutilacions innecessàries, les agressions físiques que produeixen lesions a l’animal i el sacrifici d’animals sense control facultatiu veterinari o en contra del que estableix aquesta Ordenança. Davant una intervenció quirúrgica, és necessari un entorn adequat i la utilització de material esterilitzat.

b) L’abandonament reiterat d’un animal.

c) L’exposició i venda d’animals amb malaltia contagiosa, tret que fos indetectable en el moment de la transacció.

d) La celebració d’espectacles de bregues entre animals.

e) La possessió, exhibició, compravenda, cessió, donació o qualsevol altra forma de transmissió d’animals o de les seves parts o derivats, l’espècie dels quals estigui inclosa a l’apèndix I de la CITES o CI de la legislació comunitària sobre la mateixa convenció, sense els permisos d’importació que corresponguin.

f) L’alliberament en el medi d’espècies no autòctones que suposen un perill per a l’ecosistema i la fauna i flora autòctones.

Article 39

Les infraccions comeses contra els preceptes d’aquesta Ordenança i de la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de la comunitat autònoma de les Illes Balears, han de ser sancionades de la manera següent, segons el que estipula la Llei esmentada:

A) Les infraccions lleus s’han de sancionar amb multa de 70 a 300 euros.

- Per les infraccions regulades a l’article 36, punts a) i b), la sanció mínima serà de 70 euros.

- Per les infraccions regulades a l’article 36, punt c), la sanció mínima serà de 140 euros.

- Per les infraccions regulades a l’article 36, punt f), la sanció mínima serà de 240,00 euros.

- Per les infraccions regulades a l’article 36, punts d), e) i g), la sanció mínima serà de 90,00 euros.

B) Les infraccions greus s’han de sancionar amb multa de 300,01 a 1.500 euros.

- Per les infraccions regulades a l’article 37, punts b), d), f), h) i i), la sanció mínima serà de 300,01 euros.

- Per les infraccions regulades a l’article 37, punts a), c), e), g), j) i k), la sanció mínima serà de 500,00 euros.

C) Les infraccions molt greus s’han de sancionar amb multa de 1.500,01 a 15.000 euros.

La imposició d’una multa per falta molt greu comporta la confiscació immediata dels animals objecte de la infracció i d’altres en possessió de l’infractor.

- Per les infraccions regulades a l’article 38, punts a), b) i c), la sanció serà de 1.500,00 euros.

- Per les infraccions regulades a l’article 38, punts d), e) i f), la sanció serà de 2.100,00 euros.

Article 40

Els establiments que cometin infraccions de forma reiterada poden ser objecte de tancament temporal o definitiu segons les lleis i normatives vigents.

Article 41

La imposició de sancions correspon a la Batlia en el cas de les lleus, les greus al Ple de l’Ajuntament i les molt greus a la conselleria amb competències en matèria d’agricultura i ramaderia.

Article 42

Les conductes susceptibles de sanció administrativa, una vegada tipificada, i si són objecte de sanció o multa, s’han de graduar segons els criteris següents:

- La transcendència social i el perjudici causat per la infracció comesa.

- L’ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció.

- La reiteració. Hi ha reiteració quan hi hagi dues resolucions fermes per fets de la mateixa naturalesa en el període de dos anys, o tres de distinta naturalesa en el mateix període.

Article 43

La imposició de qualsevol sanció prevista en aquesta Ordenança no exclou la responsabilitat civil i penal i l’eventual indemnització per danys i perjudicis que li puguin correspondre a la persona infractora, i que l’Ajuntament comunicarà als organismes corresponents si s’escau segons la normativa vigent.

Article 44

Per imposar les sancions previstes per aquesta Ordenança així com per la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, cal seguir el procediment sancionador regulat per la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i la resta de legislació que hi sigui d’aplicació.

Article 45

L’Administració local pot retirar els animals sempre que hi hagi indicis d’infracció de les disposicions d’aquesta Ordenança amb caràcter preventiu, mentre no es resolgui l’expedient sancionador que correspongui.

Disposició final primera

Tot el que no es preveu en aquesta Ordenança s’ha d’ajustar al que disposa la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de la comunitat autònoma de les Illes Balears de protecció dels animals que viuen en l’entorn humà i al seu reglament (Decret 56/1994), així com també a tota la legislació i la normativa de rang superior existents i a les que es puguin legislar posteriorment.

Disposició final segona

Queden derogades totes les normes municipals de rang igual o inferior que s’oposin a aquesta Ordenança.

Disposició final tercera

D’acord amb l’article 102 de la Llei 20/2006, municipal i de règim local de les Illes Balears, i l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, aquesta Ordenança entrarà en vigor, una vegada sigui aprovada definitivament per la corporació, a partir de la data en què es publiqui el text íntegre en el Butlletí Oficial de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB) i sempre que hagi transcorregut el termini previst a l’article 65.2 de la Llei reguladora de les bases de règim local.

Artà, 20 de juliol de 2012>>

Contra l’esmentat acord definitiu, els interessats podran interposar recurs contenciós administratiu davant de la Sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos a comptar des de la publicació en el BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA. Això no obstant, podreu interposar-ne qualsevol altre que considereu procedent.

 

Artà, 7 de gener de 2013

El batle.
Jaume Alzamora Riera